Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74089 | Gorg de la font d'en Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-font-den-pinos | <p>El gorg de la font d'en Pinós és un clot situat al riu Congost, davant de la font d'en Pinós. Es tracta d'un espai precedit per formacions rocoses, amb la part central erosionada per l'aigua, que cau fins al gorg. Aquest té una amplada considerable i és de forma pràcticament circular. A l'entorn pràcticament no hi ha vegetació, llevat d'algun exemplar de plàtan.</p> | 08014-149 | Riu Congost | 41.7716400,2.2462600 | 437354 | 4624697 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74089-foto-08014-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74089-foto-08014-149-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 74088 | Inscripció dels mil·liaris de les Canes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscripcio-dels-milliaris-de-les-canes | <p>Programa de Festa Major, 1983.</p> | XIX | <p>La placa inscrita està fixada sobre la bassa que hi ha a l'inici del carrer de la font dels Enamorats, a tocar de la carretera. Es tracta d'un bloc monolític de forma rectangular amb la part frontal inscrita: 'LO SOCUL ROMA QUE HI HAVIA DE VANT LO MOLI DE LAS CANAS EN LO TERMA D'AIGUAFREDA FOU MORTAT AL MUSEO ARQUEOL. DE BARCELONA EN JULIOL DE 1891 PER LA SOCIETAT ARTIST. ARQUEOL. BARCELONESA'.</p> | 08014-148 | Ctra. De Ribes | <p>A finals del segle XIX es van localitzar sis mil·liaris romans al molí de les Canes de Centelles. Aleshores es va col·locar una placa que recordava la troballa. En motiu de la construcció de l'autovia, va ser col·locada al lloc actual.</p> | 41.7812400,2.2462100 | 437359 | 4625763 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74088-foto-08014-148-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74090 | Resclosa del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-congost | <p>Programa de Festa Major, 2002.</p> | XX | Es troba erosionada. | <p>La resclosa està situada al riu Congost, a l'alçada de la carretera de Ribes i el carrer de la Llobeta. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de ponent. La resclosa està formada per un mur perpendicular al riu, feta de ciment. El rec és fet de maó revestit amb morter i té un bagant.</p> | 08014-150 | Riu Congost | <p>La resclosa i el rec del Congost abastien d'aigua bona part dels horts del poble d'Aiguafreda. Durant els mesos d'estiu en què el cabal era escàs, els veïns es tornaven i es passaven 'la post'.</p> | 41.7761600,2.2466400 | 437390 | 4625198 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74090-foto-08014-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74090-foto-08014-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'aigua es desvia al rec per un tub fixat a la part superior de la resclosa. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 73986 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-3 | PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. | XX | La font dels Enamorats és una de les fonts més conegudes d'Aiguafreda. Està situada a l'extrem de mestral del terme municipal, prop de la riera de Martinet. La font està construïda sobre un bloc de pedra on s'ha fet una pica quadrada i s'ha fixat un brollador metàl·lic. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més de dos plafons on hi consta: 'Font dels Enamorats' i 'La parella enamorada / que ens plau anar acostats / per ells la font més preuada / és la font dels enamorats'. A prop seu s'han col·locat bancs i taules fetes amb moles procedents del molí de les Canes. | 08014-47 | Ctra. D'Aiguafreda de Dalt | 41.7817900,2.2471300 | 437436 | 4625823 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73986-foto-08014-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73986-foto-08014-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 78923 | Hostal dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-dels-enamorats | XX | <p>L'hostal dels Enamorats és un edifici de la primera meitat del segle XX que va ser notablement reformat i ampliat a finals d'aquest segle. El volum central es correspon amb la part més antiga, a la qual s'hi van afegir sengles cossos laterals tot mantenint el pendent de la coberta i l'alçada. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-221 | C. Enamorats, 1 | 41.7813900,2.2472200 | 437443 | 4625778 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78923-foto-08014-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78923-foto-08014-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 73971 | Hostal de la Polla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-polla | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Es troba en estat d'abandó i pateix deficiències estructurals. | L'hostal de la Polla és una posada construïda al segle XIX a peu de l'antic camí ral de Barcelona a Vic. Està constituït per diversos volums, dels quals el principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos, definits per finestres amb llinda de fusta. A la planta baixa hi ha duess obertures d'arc carpanell ceràmic, una de les quals ha estat reformada i l'altra tapiada. A la façana lateral de migdia trobem el portal principal, amb llinda de fusta i un pedrís al costat. La resta de la façana està tapada per un cos adossat de forma perpendicular, de dos nivells d'alçat i la coberta a un sol vessant. Està definit per una galeria horitzontal de quatre pòrtics d'arc rebaixat, amb un pilar central i la resta acabats amb culs de llàntia. A la planta baixa hi ha un gran portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, que per les seves dimensions podria haver estat l'entrada dels carruatges. A migdia d'aquest cos s'hi adossa un cos annex amb un portal amb llinda de fusta força deteriorada on hi ha inscrit l'any '1817'. A la part posterior hi ha diversos cossos annexes, la majoria dels quals estan en estat ruïnós. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa en tots els volums, excepte la part de tramuntana del volum principal, que presenta una part de tàpia. El volum principal i el de migdia estan arrebossats amb morter de calç. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08014-32 | Ctra. De Ribes, 120 | Antigament es coneixia com a Can Barré. En l'amirallament de l'any 1929 hi consta 'l'hostal de la Pabla', propietat d'Isidre Cruells. L'any 1946 un batalló d'infanteria va fer estada a Aiguafreda, alguns soldats del qual van allotjar-se a l'hostal. Les despeses dels mateixos les havia de sufragar el poble, especialment els estiuejants i el hisendats locals. | 41.7743100,2.2474200 | 437453 | 4624992 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73971-foto-08014-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73971-foto-08014-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73971-foto-08014-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74082 | Can Noi Teta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-noi-teta | XVII-XIX | El revestiment de la façana es troba deteriorat. | <p>Can Noi Teta és una casa del segle XVII que va ampliar-se per tramuntana vers el segle XIX. És un edifici cantoner que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures; el principal té portal i la finestra d'arc pla de pedra, el primer amb petits permòdols de pedra que sostenen la llinda. El segon eix té un gran portal d'arc escarser ceràmic, actualment convertit en finestra, i una finestra amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana posterior hi ha un finestral de pedra carejada amb incisió conopial. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, excepte el cos de tramuntana, que en alguns trams és de tàpia. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. Davant la façana posterior hi ha un cobert i un pati, tancats amb un mur de pedra.</p> | 08014-142 | C. Major, 65 | <p>El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major.</p> | 41.7704800,2.2477000 | 437473 | 4624567 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74082-foto-08014-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74082-foto-08014-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74082-foto-08014-142-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 78925 | Fàbrica tèxtil del Sr. Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-del-sr-badia | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PARELLA, J. (2004). La industrialització a Aiguafreda: aproximació al desenvolupament industrial de la població. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XIX | <p>La fàbrica del sr. Badia és un edifici industrial construït durant la segona meitat del segle XIX. És una nau de planta rectangular amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta tres obertures d'arc pla arrebossat de mitjanes dimensions, de les mateixes característiques que les que s'obren a les façanes laterals, on segueixen una composició simètrica. La part posterior de la nau respon a una ampliació, amb la mateixa alçada i coberta que l'anterior, tot i que les finestres es troben tapiades. El tractament dels murs és arrebossat amb morter, amb un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-223 | C. Major, 59 | <p>La primera indústria tèxtil d'Aiguafreda s'hi va establir durant la segona meitat del segle XIX, quan un tal Comas de Manlleu va fundar-hi una fàbrica d'anglesines. Més tard, en Clariana hi va fer mocadors, fins que el senyor Badia hi va introduir la producció de tovalloles de ris. Tenia sis telers manuals i les condicions de treball de les teixidores, que havien d'assumir les despeses del funcionament de les llums de carbur, van propiciar que s'hi realitzés la primera vaga del poble. L'any 1913 va passar a mans dels srs. Serra i Figueres. L'any 1921 hi van introduir els primers tel·lers mecànics, aprofitant l'arribada de l'electricitat al poble.</p> | 41.7700200,2.2478100 | 437481 | 4624516 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78925-foto-08014-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78925-foto-08014-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78925-foto-08014-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Serra i Figueres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 73999 | Ca l'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lolesa | XVI-XVII | La part posterior està coberta de vegetació. | Ca l'Olesa és una casa construïda entre els segles XVI i XVII. És un edifici cantoner de planta baixa i pis que s'estructura en dues crugies. La coberta ha estat sobrealçada i s'ha resolt en una vessant a causa de l'enderroc de la part posterior. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. El portal, actualment tapiat, té la llinda gravada amb un escut quadrat amb una creu al primer i quart quarter i barres inclinades als altres. Sota d'aquest, coincidint amb l'intradós, hi ha tallada una carassa. A la façana de tramuntana hi ha una petita finestra d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, de majors dimensions a les cantonades, i la façana principal revestida amb restes de morter de calç. | 08014-70 | C. Major, 57 | 41.7697300,2.2479800 | 437495 | 4624483 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73999-foto-08014-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73999-foto-08014-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73999-foto-08014-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Al Catàleg-inventari del POUM formen un conjunt les cases de Can Sandro, Ca l'Olesa i Can Sors. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 73930 | Font del Pontasco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-pontasco | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XX | La font del Pontasco està situada a la carretera de Ribes, prop de la seva confluència amb el carrer Major. Està construïda dins una estructura d'obra vista sobre un mur de pedra lligada amb morter. El brollador és una aixeta metàl·lica, sota el qual hi ha una pica rectangular de pedra. El seu entorn s'ha arranjat amb bancs d'obra i taules fetes amb moles. | 08014-52 | Ctra. De Ribes | La font rep el nom de la desapareguda casa del 'Pontasco', que estava situada en aquesta zona. Originalment, la font estava situada al capdevall del carrer Major. | 41.7707200,2.2479900 | 437497 | 4624593 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73930-foto-08014-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74002 | Can Sandro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sandro | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVIII-XX | Can Sandro és una casa construïda al segle XVIII. És un edifici entre mitgeres que s'estructura en dues crugies, qua s'han dividit en dos vivendes independents. Consta de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, de les quals la del cos principal és de major alçada. Les obertures són d'arc pla de pedra, algunes de factura moderna. Són originals el portal, amb la llinda inscrita amb l'any '1792', i la finestra superior del segon cos. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. | 08014-73 | C. Major, 55 | A mitjans del segle XIX hi residia Josepa Alexandro. | 41.7696700,2.2480100 | 437498 | 4624477 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74002-foto-08014-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74002-foto-08014-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74002-foto-08014-73-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Al Catàleg-inventari del POUM formen un conjunt les cases de Can Sandro, Ca l'Olesa i Can Sors. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 73961 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-2 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | Can Sors és una masia del segle XVIII que va habilitar-se com a vivenda moderna durant la segona meitat del segle XX. És un edifici aïllat de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, entre les quals hi ha dues llindes inscrites: 'FORTIA VILA 1788' al portal i 'ANY 1778' en un finestral. En la darrera restauració van afegir-se algunes obertures de pedra i un rellotge de sol situat a la part superior de la façana. A la façana de gregal hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, una de les quals està inscrita amb l'any '1728'. El tractament exterior dels murs és de pedra vista lligada amb pòrtland. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08014-22 | C. Major, 53 | Durant el segle XVIII la casa pertanyia a Fortià Vilà, quan algunes fonts apunten que funcionava com un molí. Més endavant, va ser utilitzada com a fusteria i com a esperdanyeria. | 41.7695900,2.2481200 | 437507 | 4624468 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73961-foto-08014-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73961-foto-08014-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73961-foto-08014-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Antigament es coneixia com a Can Fortià. Formen un conjunt amb les cases de Can Sandro i Ca l'Olesa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 73934 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost-1 | El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, a la Plana de Vic, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de ponent del terme municipal, fent de límit amb els termes de Centelles i Sant Martí de Centelles. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, en aquesta zona es conserva la vegetació de ribera de forma residual, a causa de la pressió urbanística a què ha estat sotmès. | 08014-56 | Sector de ponent del terme municipal | 41.7686400,2.2482500 | 437517 | 4624362 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73934-foto-08014-56-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 74003 | Can Suquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-suquet-0 | XX | Can Suquet és una torre senyorial construïda durant la primera meitat del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta composta de teula plana. Les obertures del frontis són d'arc carpanell arrebossat, que formen un grup de tres al pis. La resta de façanes tenen la mateixa tipologia d'obertures, presents també a la tribuna de la façana de migdia. Aquesta està habilitada com a terrassa transitable a la part superior i delimitada amb balustrada. El tractament exterior és arrebossat i pintat, amb la llinda de les obertures pintada imitant pedra, motiu també present a les cantonades. El ràfec està acabat amb cabirons. La casa està envoltada per un jardí amb una tanca d'obra amb reixat de forja. | 08014-74 | Ctra. De Ribes, 65 | 41.7700700,2.2482400 | 437517 | 4624521 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74003-foto-08014-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74003-foto-08014-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74003-foto-08014-74-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 74087 | Font de les Acàcies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-acacies-0 | XX | Està coberta de vegetació i no hi brolla aigua. | <p>La font de les Acàcies està situada en el marge d'un camp erm. Està constituïda per una estructura rectangular semisoterrada, feta de pedra lligada amb argamassa. En una de les cares interiors hi ha fixat un brollador metàl·lic, d'on actualment no en surt aigua. La font i el seu entorn, que havia estat habilitat amb taules i bancs, estan totalment coberts de vegetació.</p> | 08014-147 | C. Abadessa Emma | <p>El nom de la font té el seu origen en les acàcies que hi ha plantades en la seva proximitat.</p> | 41.7771100,2.2482400 | 437524 | 4625303 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74087-foto-08014-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74087-foto-08014-147-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74001 | Can Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ponc | XX | Can Ponç és una casa construïda durant la primera meitat del segle XX segons la tipologia popular. És un edifici cantoner que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, emmarcades amb pedra. A la façana lateral i posterior s'hi han adossat un garatge i un cos, respectivament. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08014-72 | C. Major, 51 | 41.7694800,2.2484000 | 437530 | 4624455 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74001-foto-08014-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74001-foto-08014-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74001-foto-08014-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 73955 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres-4 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XX | El revestiment de la façana està deteriorat. | Can Figueras és una casa de la primera meitat del segle XX construïda sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici entre mitgeres i de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla amb una motllura superior a mode de guardapols. A l'eix lateral hi ha una finestra singular que trenca la simetria de la façana i que presenta una estètica propera al modernisme. És d'arc carpanell amb la base més estreta, està tancada amb una reixa forjada i té una clau decorativa a la part superior. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades; sobre el central hi ha pintat l'any '1924' dins d'una orla. A la part superior del frontis trobem els forats de ventilació sota coberta decorats amb motius vegetals. El ràfec està acabat amb cabirons amb rajols intercalats. El tractament exterior és arrebossat i pintat, amb un sòcol de pedra a la base. | 08014-16 | C. Major, 45 | És probable que la casa fos construïda durant la primera meitat del segle XX per algun membre del desaparegut mas Casades, nom amb el qual també és coneguda aquesta casa. Actualment es coneix com a Can Figueras pel nom dels seus propietaris. | 41.7692000,2.2485500 | 437542 | 4624424 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73955-foto-08014-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73955-foto-08014-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73955-foto-08014-16-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Casades. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 78943 | Casa de la carretera de Ribes, 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-ribes-59 | XX | <p>Casa construïda durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta de teula plana a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat, que formen un grup de tres al pis. El tractament exterior és arrebossat i pintat, ambles finestres de les golfes pintades imitant pedra, motiu també present a les cantonades. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-241 | Ctra. De Ribes, 59 | 41.7697700,2.2487700 | 437561 | 4624487 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78943-foto-08014-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78943-foto-08014-241-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74083 | Can Xaus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xaus | XVIII-XX | <p>Can Xaus és una casa del segle XVIII que va ser reformada durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos; el principal és d'arc carpanell adovellat, amb la clau inscrita: 'AVE MARIA 1725', i una finestra d'arc pla de pedra carejada al pis. El portal va ser tapiat i s'hi va obrir una petita porta d'arc pla arrebossat. L'altre eix de la façana presenta una finestra per pis d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica.</p> | 08014-143 | C. Major, 35 | <p>El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major.</p> | 41.7689500,2.2488600 | 437568 | 4624396 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74083-foto-08014-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74083-foto-08014-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74083-foto-08014-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 78961 | Casa de la carretera de Ribes, 55 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-ribes-55 | XX | <p>Casa construïda durant la primera meitat del segle XX sota influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat, de planta rectangular, que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana principal hi ha adossat un porxo quadrangular amb pòrtics d'arc de mig punt i terrassa superior. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures i els angles de les cantonades de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-259 | Ctra. De Ribes, 55 | 41.7695800,2.2489300 | 437574 | 4624466 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78961-foto-08014-259-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78961-foto-08014-259-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74092 | Portal de Can Cintet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-cintet | XVIII | La part interior de l'orla es troba deteriorada. | <p>A la casa de Can Cintet s'hi conserva l'antic portal d'accés. És una obertura d'arc esglaonat de pedra carejada, amb una orla en relleu a la clau. La orla és ovalada i a la part interior hi ha inscrita una creu i l'any '1751'. A la part inferior hi ha dues petites volutes decoratives.</p> | 08014-152 | C. Major, 33 | 41.7689300,2.2489500 | 437575 | 4624394 | 1751 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74092-foto-08014-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74092-foto-08014-152-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 78906 | Horts del Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-congost | <p>PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVI-XX | <p>Els horts del Congost estan situats entre el riu i les cases del carrer Major i del Pont. Es tracta d'una plana al·luvial que des d'antic ha estat aprofitada per al conreu d'horta, atès la fertilitat d'aquestes terres. La major part de les cases del carrer Major i del Pont disposaven del seu tros de terra encarat al riu, separats entre sí per murs de pedra. Com a resultat, trobem un mosaic agrícola de notable interès paisatgístic, històric i social.</p> | 08014-193 | Riu Congost | <p>En el capbreu de 1669-1670 ja hi consten els horts i les terres de regadiu prop del Congost. A mitjans del segle XIX una avinguda del riu va inundar i destruir els horts.</p> | 41.7683600,2.2489800 | 437577 | 4624331 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78906-foto-08014-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78906-foto-08014-193-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74085 | Capella de la Sagrada Família | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-sagrada-familia-1 | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic.</p> | XIX | <p>La capella de la Sagrada Família és un temple d'estil eclèctic construït a finals del segle XIX, integrat a l'edifici del Convent de les Missioneres. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular, coberta amb volta de canó amb arcs de diafragma que descansen sobre una cornisa i pilastres. Sobre el cor hi ha dos llunetes on s'obren dues portes des d'on les monges de clausura accedien a la capella. La part del presbiteri està coberta amb volta rebaixada amb llunetes i s'obre a la nau amb arc carpanell. Sobre d'aquest hi ha una gran fornícula amb una pintura de la Sagrada Família. Als peus del temple hi ha el cor, d'arc rebaixat. Des de l'exterior, l'entrada al temple es fa a través d'un portal d'arc de mig punt ceràmic amb un petit guardapols, sobre el qual hi ha una rosassa ceràmica. Remata l'edifici un campanar d'espadanya ceràmic amb cornises i arcuacions cegues als costats. Els murs es mantenen amb la maçoneria vista. pla damunt la qual s'hi llegeix 'DOMUS DEI (et) PORTA COELI', amb columnetes a l'intradós i motius vegetals. El portal està cobert per un nàrtex d'arc apuntat sostingut amb mènsules i dues columnetes que descansen sobre una barana d'obra. La part frontal del nàrtex, les cantonades de l'edifici, el ràfec i la rosassa estan decorats amb frisos vegetals L'estructura està reforçada amb contraforts de pedra i ceràmica. El tractament dels murs és arrebossat a la façana i de pedra vista a la resta.</p> | 08014-145 | C. Major, 27 | 41.7687500,2.2490100 | 437580 | 4624374 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74085-foto-08014-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74085-foto-08014-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74085-foto-08014-145-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 78944 | Casa de la carretera de Ribes, 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-ribes-53 | XX | <p>Casa construïda durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta de teula plana a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés està cobert per un porxo avançat amb pilars quadrangulars i coberta de teula. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, amb una franja de rajola decorativa a la part superior. El tractament exterior és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-242 | Ctra. De Ribes, 53 | 41.7695100,2.2490500 | 437584 | 4624458 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78944-foto-08014-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78944-foto-08014-242-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 73944 | Convent de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/convent-de-les-missioneres-de-la-sagrada-familia-de-natzaret | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | El Convent de les Missioneres és un edifici d'estil eclèctic construït durant la segona meitat del segle XIX. La tipologia constructiva és la d'una casa-noviciat, amb la capella central i el conjunt de dependències distribuïdes entorn seu. És un edifici de notables dimensions constituït per dos volums de tres crugies units per un cos central que es correspon amb la capella. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons nou eixos, definits per obertures d'arc de mig punt ceràmic a la planta baixa i guardapols motllurat. El primer volum té el portal a l'eix lateral i una finestra biforada superior. En el pis les finestres són d'arc rebaixat ceràmic i presenten guardapols conopials, mentre a nivell de les golfes les finestres són biforades d'arc mixtilini ceràmic. El coronament està decorat amb arcuacions ceràmiques i una cornisa ceràmica. El segon volum segueix el mateix esquema compositiu que el primer, tot i que la decoració és més esquemàtica, tant en els guardapols com en les arcuacions. Així mateix, els nivells de forjat es manifesten exteriorment amb cornises ceràmiques, de les quals la del remat adquireix certa volada. Les finestres del pis i de les golfes són d'arc pla i les de l'eix central són biforades. La simetria de la façana es veu interrompuda per la presència de la capella, tant per l'òcul central com per l'espadanya que sobresurt del coronament. Del primer volum en destaca la lluerna amb finestres d'arc conopial i cornisa decorativa, la galeria de tres pòrtics ceràmics de la façana lateral i el pòrtic d'arc carpanell ceràmic i decoraració lobulada de la façana posterior. La façana posterior del segon volum presenta dues galeries horitzontals de dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat. El tractament exterior dels murs és de paredat comú vist on ressalten els elements ceràmics, excepte la posterior del segon volum que és arrebossada i pintada de color blanc. Davant d'aquesta hi ha unes escales amb barana de balustrada que dóna accés al pati. | 08014-5 | C. Major, 27 | La casa-noviciat de les Filles de la Santa Casa de Natzaret va ser fundada l'any 1894 pel pare Josep Manyanet. Va assistir a la inauguració del convent el bisbe de Vic, el doctor Morgades. Al principi la congregació estava formada per sis monges i la mare superiora Encarnació Colomina, que van fer-se cura de l'escola de les nenes de la població. A partir de l'any 1950 va passar-se a denominar Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, i poc després van començar a impulsar la seva obra per tot el món, complementant-ho amb l'ensenyament. | 41.7687600,2.2490700 | 437585 | 4624375 | 1894 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73944-foto-08014-5-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 73967 | Villa Francisca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-francisca | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. LACUESTA, R.; GONZÁLEZ, X. (2006). Modernisme a l'entorn de Barcelona. Arquitectura i paisatge. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XX | La Villa Francisca és una torre d'estil modernista construïda a principi del segle XX. És un edifici de planta quadrangular amb una torre quadrangular adossada a l'extrem de ponent de la façana de migdia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La torre presenta quatre nivells d'alçat i té la coberta a quatre vessants. Les obertures de la construcció són d'arc mixtilini, algunes amb guardapols decoratiu i les del nivell superior de menors dimensions i agrupades a mode de galeria. En un extrem de la façana de ponent hi ha adossades unes escales exteriors amb un pilar de pedra amb decoració vegetal que condueixen a una porta d'entrada, situada a tramuntana. En aquesta darrera façana hi ha adossat un cos poligonal habilitat com a terrassa transitable a la part superior. La façana de migdia presenta dues galeries horitzontals de tres pòrtics d'arc rebaixat, ceràmics a la planta baixa i arrebossats al pis. Els pòrtics de la planta baixa, on hi ha un portal d'accés, estan tancats amb reixat de forja. Les façanes de ponent i llevant estan rematades per un notable capcer sinuós decorat als extrems amb fulles d'acant. El ràfec està acabat amb cabirons i la coberta de la torre presenta ceràmica vidriada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat amb un sòcol de pedra, així com esgrafiats vegetals al capcer de ponent i a la torre, on hi consta respectivament 'ANY 1906', 'VILLA FRANCISCA' i un rellotge de sol. A la planta baixa s'hi conserven diversos elements decoratius modernistes, com són els vitralls i obertures amb motius florals, la barana forjada de l'escala, els paviments de mosaic i la llar de foc. La casa està envoltada per un jardí ampli, on s'hi conserva la portalada original i una casa-masoveria. | 08014-28 | C. Abadessa Emma, 16 | La va fer construir el sr. Ignasi Font, qui va cedir-la a la Congregació de les Missioneres de la Sagrada Família de Natzaret després de la Guerra Civil. Aleshores passà a ser coneguda com 'El Pilar' i es destinà a l'acolliment de nenes desvalgudes. Més tard, es destinà a casa d'exercicis espirituals. Després d'estar uns anys desocupada, l'any 2007 va ser reformada per utilitzar-se com a casa de colònies. | 41.7782100,2.2490800 | 437595 | 4625424 | 1906 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73967-foto-08014-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73967-foto-08014-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73967-foto-08014-28-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Rafael Sorarrain Milans del Bosch | També es coneix com la Casa de les Missioneres de Natzaret, Can Font, la Torre Llobeta o el Convent de la Llobeta. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 73954 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-18 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | El carrer Major és l'eix vertebrador del nucli antic d'Aiguafreda, situat entre la plaça Major i la carretera de Ribes. Tradicionalment, les cases es situaven a un sol costat del carrer, que s'obrien amb una zona d'horta davant del riu vers a llevant i a ponent pel vial mateix i per edificis auxiliars i horts. Aquests primers edificis construïts entre els segles XVI i XVIII estan localitzats davant la plaça de l'Ajuntament i al tram final del carrer. Són edificis entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consten d'un o dos cossos i s'obren amb portals d'arc pla de pedra, alguns també eren adovellats, que en alguns casos estan datats. La majoria de cases que constitueixen el carrer van bastir-se entre els segles XVIII i principi del XX segons la tipologia tradicional. Són edificis de tres cossos i tres nivells d'alçat, amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes de les cases del carrer estan arrebossades i pintades, excepte el Convent de les Missioneres que és de paredat comú vist. Entre les cases antigues s'hi intercalen edificis de factura moderna, com també a l'altre costat del carrer. | 08014-15 | C. Major | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer Major i del Pont, la plaça Major i el carrer de la Móra. Des del segle XVIII alguns d'aquests edificis van ser reemplaçats per construccions més grans, que havien de complir tant les funcions residencials com d'hostaleria. L'increment del tràfic al seu pas per la vall del Congost i pel nucli d'Aiguafreda va ser el motiu perquè a mitjans del segle XIX es construís la carretera de Ribes. Amb això, es va alleugerir el volum de passatgers i mercaderies que passaven pel centre de la població però, per contra, va significar el tancament dels tallers d'artesans i d'hostals que fins aleshores hi havia establerts.També va canviar la fesomia del carrer la construcció del Convent de les Missioneres, tant per les seves notables dimensions com per l'estil eclèctic amb què va ser construït. Passada la Guerra Civil, el carrer Major va canviar de denominació pel de José Antonio. Durant la segona meitat del segle XX es van començar a construir habitatges a l'altre costat del carrer, així com la casa consistorial i la plaça. Al mateix temps, moltes de les cases primigènies van ser enderrocades o reformades per habilitar-hi habitatges moderns. | 41.7688100,2.2492100 | 437597 | 4624380 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73954-foto-08014-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74084 | Cases del carrer Major, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-major-23-25 | XVIII-XX | La coberta del número 23 presenta deficiències. | <p>Les cases situades als números 23 i 25 del carrer Major mantenen la tipologia constructiva típica del segle XVIII. Són dos edificis entre mitgeres i de planta quadrangular que s'estructuren en dues crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El número 23 presenta diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca el portal inscrit: '1720'. El número 25 ha estat habilitat com a habitatge modern, s'han obert finestres d'arc pla arrebossat i s'ha pintat la façana, tot i que s'ha fet mantenint la volumetria original. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08014-144 | C. Major, 23-25 | <p>El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major.</p> | 41.7686500,2.2493500 | 437608 | 4624362 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74084-foto-08014-144-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74084-foto-08014-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74084-foto-08014-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 74026 | Tornaboda a les Alzines d'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tornaboda-a-les-alzines-davenco | XX | La Tornaboda és un aplec que es celebra a les Alzines d'Avencó, en terme de Tagamanent, com a acte de cloenda de les activitats de la Festa Major d'Estiu d'Aiguafreda. En aquest indret, s'hi celebra un berenar popular i els fa una ballada de sardanes. | 08014-97 | Avencó | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 74030 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-10 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 1952. | XX | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any entre els dies 15 i 18 d'agost. La festa comença amb l'ofici solemne i el repic de campanes a la sortida. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, cantada d'havaneres, jocs infantils i àpats populars. Com a cloenda, hi ha la Tornaboda a les Alzines d'Avencó. | 08014-101 | Aiguafreda | La Festa Major d'Estiu va començar-se a celebrar a principi del segle XX en motiu de la construcció de noves torres a l'entorn de la carretera. Es feia el dia 15 d'agost , dia de l'Assumpció de Maria i s'organitzava conjuntament amb el veïnat de l'Abella. Per a l'ocasió s'engalanaven les façanes de les cases amb rams de boix. A la plaça es ballaven el xotis, la masurca i la polca. Aviat la festa va assolir un gran protagonisme, amb l'organització de grans envelats amb les millors orquestres i focs d'artifici. A la dècada de 1960, amb el declivi d'estiuejants a la població, la festa va passar a celebrar-se de manera més modesta i la Festa Major d'Hivern va tornar a ser la més reeixida. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 74031 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-10 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2000. | XIX- XX | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 8 de desembre. La festa comença amb el pregó de Festa Major a l'Ajuntament, seguit de la funció de teatre. El dia següent hi ha el repic de campanes i l'ofici solemne. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls i concerts, campionats, jocs infantils i àpats populars. Per acabar la festa, hi ha el Sorteig de Quintos, els organitzadors de la festa. | 08014-102 | Aiguafreda | La Festa Major d'Hivern es celebrava el dia 8 de desembre en honor a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. L'acte principal era l'ofici solemne i resada de rosari a la tarda. A la plaça Major s'hi muntava l'envelat i hi havia ball amb orquestra. Des de mitjans del segle XX l'organitzaven els 'quintos' de la lleva de cada any. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 74032 | Capitell d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-daiguafreda-de-dalt | <p>PLADEVALL, A. (dir.)(1986). Catalunya Romànica. Museu Episcopal de Vic - Museu Diocesà i comarcal de Solsona, vol. XXII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | X | Es troba molt desgastat. | <p>El capitell d'Aiguafreda de Dalt és una peça probablement pre-romànica que es conserva al Museu Episcopal de Vic. És de petites dimensions, de forma tronco-piramidal i està fet amb pedra calcària. Presenta decoració tallada amb motius vegetals en dos nivells diferenciats, molt esquemàtica i tosca, fet que apunta a l'antiguitat de la peça.</p> | 08014-103 | Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>Algunes fonts (PLADEVALL 1986: 40) apunten que podria tractar-se d'un capitell datable de la primera església de Sant Martí, consagrada l'any 898, per la tosquedat amb què està fet. Tanmateix, en aquest període es coneixen peces ben treballades, habitualment de marbre (BARRAL), tot i que no es descarta que pugui ser pre-romànic.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74032-foto-08014-103-1.jpg | Física | Pre-romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 91 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74035 | Vara dels esquellotaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vara-dels-esquellotaires | Programa de Festa Major, 1952. | XIX | A l'Ajuntament d'Aiguafreda s'hi conserva la vara que s'utilitzava durant les esquellotades. Es tracta d'un bastó de comandament fet de roure amb una arrel d'heura que s'hi embolica. A la part superior hi ha un pom circular. | 08014-106 | Ajuntament d'Aiguafreda. Pl. Ajuntament, 1 | La vara era portada pel 'general' que comandava les esquellotades, un personatge que anava ataviat amb vestit de ratlles vermelles i blanques i un tricorni. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74035-foto-08014-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74036 | Gegants d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-daiguafreda | LAGLERA, A. [et al.] (1998). Els gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. | XX | Els gegants d'Aiguafreda s'anomenen Guifré el Pelós i Baronessa de Cruïlles. El gegant és fet de cartró-pedra i fusta i representa el comte català amb un vestit i capa medievals i una espasa al cinturó. A la mà sosté un pergamí que representen els privilegis que el comte va atorgar als habitants de la vall del Congost. La geganta també és feta de cartró-pedra i fusta i representa la noble del llinatge que habitava el castell de Cruïlles amb un vestit i capa medievals. Porta l'escut de Cruïlles al pit i en una mà sosté un pom de flors. | 08014-107 | Ajuntament d'Aiguafreda. Pl. Ajuntament, 1 | Les festes populars d'Aiguafreda estaven amenitzades per un grup de capgrossos des de la dècada de 1940, que ballaven al so del flaviol d'Albert Cruells i el bombo de Joan Miró. Amb el pas dels anys, els capgrossos van deixar de sortir, de manera que les festes van passar a ser amenitzades pels gegants de les poblacions veïnes. Va ser així fins a la dècada de 1980, quan l'Ajuntament d'Aiguafreda va encarregar-ne uns de propis a la Casa Ingenio. Els gegants Guifré el Pelós i la Baronessa de Cruïlles van ser presentats oficialment el dia 25 de setembre de 1983 a la plaça de l'Ajuntament per l'aleshores secretari municipal, el senyor Albert de Sicília Cruells. Des d'aleshores, surten en les cercaviles de la Festa Major d'Estiu i d'Hivern, així com per la de les poblacions veïnes, sovint acompanyats pels capgrossos. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74036-foto-08014-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 74037 | Llegenda del Sant Crist d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-sant-crist-daiguafreda | ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendesde la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XVIII-XX | Explica la llegenda que el Sant Crist era una imatge situada dins una església de Manresa. Un dia els feligresos van veure que s'havia desplaçat i, en voler portar-lo al seu lloc, van trobar-se que no podien moure'l cap allà. Aleshores van empenyer la imatge, que només es movia fàcilment seguint el camí de Moià. Així que van acompanyar-lo en processó pensant de portar-lo a l'església parroquial de Moià, però no van poder treure'l del camí. Pensant que volia anar a Vic, van seguir cap allà Només el podien empènyer en direcció a Moià. En arribar a aquest poble, de nou no hi havia manera de moure'l, pel que van esperar a sentir algun senyal que els ajudés a decidir què fer. De lluny es va començar a sentir com sonaven les campanes d'Aiguafreda, pel que van optar per portar-lo cap allà. Des d'aleshores és una imatge molt venerada entre els aiguafredencs i aiguafredenques, que li han atorgat molts miracles: l'han vist plorar, sagnar, li creixien cabells i ungles, guarir malalts, desviar tempestes, etc. També diuen que quan va ser cremat durant la Guerra Civil el cap no s'encenia per molt que ho intentessin. | 08014-108 | Aiguafreda de Dalt | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74037-foto-08014-108-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 74038 | Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-mas | XX | <p>El fons fotogràfic de l'Arxiu Mas conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i Tagamanent, com són el molí i els pous de glaç d'Avencó, Aiguafreda de Dalt, la riera, el bosc, la colònia Llobeta, vistes generals de la població, el pont de l'Abella, etc. Són totes en blanc i negre, datades entre 1919 i 1947.</p> | 08014-109 | Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941, quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment, els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paralelament amb l'Arxiu amb noves fotografies.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 74039 | Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya s'hi conserven diverses fotografies d'Aiguafreda de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Antoni Gallardo, F. Blasi Vallespinosa, Emilio Pellicer i Ignasi Canals Tarrats, entre d'altres. Són fotografies realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i la rodalia, com són el riu Congost, el pont de l'Abella, el molí d'Avencó i Valldeneu, entre d'altres.</p> | 08014-110 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya. Des d'aleshores, el fons fotogràfic s'ha anat ampliant a través de la donació de particulars.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 74040 | Fons fotogràfic d'Aiguafreda al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme, com són Aiguafreda de Dalt, el Castell de Cruïlles, la Casanova de Sant Miquel, el Dolmen de la Serra de l'Arca, el carrer d'Avencó, rescloses, el Sant Crist d'Aiguafreda, el ganivet de sílex trobat a la Serra de l'Arca, l'Hostal de la Polla, les excavacions arqueològiques a la cova d'Aiguafreda de Dalt, el mas Aragall, Casanoves, l'altar i el retaule de l'antiga església de Santa Maria, Sant Miquel de Canyelles, Sant Salvador d'Avencó, el pont de Peu de Costa, la riera d'Avencó, Can Serra de l'Arca, la Casanova de Sant Miquel, el Saüc, etc.; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre 1920 i 1980. | 08014-111 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 74041 | Llegenda de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marti | CAMPOY, G. ; DURAN, A. ; JURADO, R. (2006). Llegendes de Castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. | XIX-XX | Explica la llegenda que a Aiguafreda de Dalt la campana de l'església sonava quan amenaçava la tempesta. La creença popular relacionava el mal temps com una acció dirigida per les bruixes, motiu pel qual el capellà sortia amb la indumentària cerimonial per foragitar les bruixes. Per protegir al capellà i la població durant aquests episodis, es va procedir a la construcció d'un comunidor on poguessin refugiar-se de les pedres que els llançaven les bruixes. | 08014-112 | Aiguafreda de Dalt | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 74044 | Col·lecció de material geològic procedent d'Aiguafreda al Museu Torre Balldovina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-geologic-procedent-daiguafreda-al-museu-torre-balldovina | Al Museu Torre Balldovina hi ha dipositat material geològic procedent d'Aiguafreda, essencialment roques i minerals, així com algun fòssil. En concret, hi trobem 'Aviculopectinidae', 'Edodontidae', 'Encrinidae', 'Equisetaceae', 'FL MOLLUSCA', 'grauwacka', 'Guix Guix sacaroide', 'Marcassita', 'Myophoriidae', 'Nummulitidae' i 'Physidae'. | 08014-115 | Museu Torre Balldovina. Plaça de Pau Casals, s/n, 08922 Santa Coloma de Gramenet | El Museu municipal Torre Balldovina va ser inaugurat l'any 1986 per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 74045 | Col·lecció d'objectes d'Aiguafreda al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-daiguafreda-al-museu-episcopal-de-vic | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven diversos objectes procedents d'Aiguafreda, la majoria dels quals hi van ingressar entre el 1915 i 1929. Els objectes són els següents: - Fragments de ceràmica reduïda medieval, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Capitell del segle XII, provinent de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda - Fragments d'enteixinats, segle XVI, provinent de Can Pons d'Aiguafreda - Restes òssies humanes, provinents de la Serra de l'Arca - Ascles, botó, fragments de ceràmica, restes òssies humanes, dents (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Cruïlles - Ceràmica reduïda i restes òssies humanes del segle IX al XII, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Clau de pany i fragments de ceràmica, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Denes de collaret (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Botó d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Nucli de sílex, provinent de les muntanyes de Cruïlles - Ascle de sílex (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre de Cruïlles - Destral de roca corniana polida (Neolític), provinent d'Aiguafreda - Destrals de roca corniana polida (Neolític), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Làmina de sílex tallat per pressió reforçada (Calcolític- Bronze antic), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca II - Botons prismàtics d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Fragments d'un vas de ceràmica a mà (Calcolític - Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Ascle de sílex i dena de collaret de pedra calcària (Calcolític - Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca</p> | 08014-116 | Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 85 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 74046 | Col·lecció de la Sala de paleontologia Eduard Grimalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-sala-de-paleontologia-eduard-grimalt | A la Sala de Paleontologia Eduard Grimalt de Centelles, dins el Centre d'Art el Marçó Vell, hi ha una col·lecció de fòssils i materials, alguns dels quals procedeixen d'Aiguafreda. En concret, es tracta d'un conjunt de fòssils paleozoics procedents de la vall d'Avencó. | 08014-117 | C/ Galejadors, 2 08540 Centelles | El farmacèutic Eduard Grimalt va dedicar-se a recollir fòssils per tota la contrada. La col·lecció va ampliar-se a través de l'intercanvi amb fòssils d'arreu del món. El senyor Grimalt va donar la seva col·lecció a l'Ajuntament de Centelles, qui la va inaugurar dins la Sala de Paleontologia l'any 2010. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 74047 | Processó de Sant Miquel de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-miquel-de-canyelles | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVII-XX | Ja no es celebra. | La processó de Sant Miquel de Canyelles es celebrava cada any el dia de Sant Miquel. Es sortia en processó des del poble fins a l'ermita, on es cantava per les ànimes del Purgatori, tot repartint l'almoina de pa beneït entre els participants. Juntament amb la processó de Lledànies i dels Apòstols, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser. | 08014-118 | Sant Miquel de Canyelles | La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. La tradició manava que l'hereu del mas Boix del Brull havia de subministrar els panets que s'hi repartien. Abans de la Guerra Civil es celebrava el dia 8 de maig, que després passà al 29 de setembre. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74047-foto-08014-118-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 74048 | Fons documental de l'arxiu municipal d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-daiguafreda | XIX-XX | L'arxiu municipal d'Aiguafreda està dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental de Granollers. S'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX fins a l'actualitat. En total s'hi conserven 126 metres lineals, entre 932 caixes i 105 caixes de 'manaments'. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, agricultura i medi ambient i col·leccions. També s'hi conserva el fons del Jutjat de Pau d'Aiguafreda. | 08014-119 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. C. Olivar, 10. 08402 Granollers | L'Ajuntament d'Aiguafreda va signar el contracte de dipòsit de l'arxiu municipal amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental el juny de 2008. Entre l'octubre i el desembre del mateix any el fons va ser traslladat a l'Arxiu Comarcal, on va ser ordenat, classificat i inventariat per la Núria Tarrés, en Santi Bustos i en Xavier Pérez, personal tècnic de l'arxiu. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 74049 | Goigs del Sant Crist d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-daiguafreda | XIX-XX | Els goigs en honor al Sant Crist d'Aiguafreda es canten el dia de la seva festivitat, el 3 de maig. Se'n conserven dues versions: la més antiga i la que es va composar en motiu de la restauració del temple, a mitjans del segle XX. D'aquesta darrera en va escriure la lletra Dr. Fortià Solà i la música Mn. Lluís Romeu. La versió més antiga comença així: ' Digám tots ab gran dolor á Jesús en creu clavat: Misericordia Senyor perdonau nostre pecat, Misericordia Senyor, á Nostra necessitat. (...)'. 'Puix de Deu sou tan amat alcansaunos déll lo perdó; Vicenç Benaventurat Vos que sou nostre Patró.' | 08014-120 | Aiguafreda | La imatge del Sant Crist es venerava a Aiguafreda de Dalt des de principi del segle XVII. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. Durant la celebració es cantaven els goigs, que alguns anys també va fer-se el dia 14 de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74049-foto-08014-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 74051 | Les esquellotades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esquellotades | AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta. Programa de Festa Major, 1952. | XIX | És un costum desaparegut. | Antigament era costum entre els aiguafredencs i aiguafredenques de fer les anomenades 'esquellotades'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan, després de tornar els esposos de la 'passejada' o 'lluna de mel', se'ls rebia amb gran xivarri fent sonar esquelles o llaunes. Els veïns es reunien a la plaça i anaven en comitiva fins a la casa dels nuvis, presidits per personatge del general, que anava vestit amb ratlles vermelles i blanques, un tricorni d'almirall i un bastó de comandament. També hi havia un estandard per a la ocasió, on hi havia escrit 'VI, VI I SEMPRE VI'. El general anava acompanyat d'orquestra, que durant molts anys va ser el flaviol de l'avi Pastor i el bombo de l'avi Ros. Quan eren davant la casa feien enrenou fins que sortien els nuvis; aleshores la núvia havia de ballar amb el general i tots aquells que ho volguessin com exigia la tradició, ja que la durada del ball es relacionava amb la descendència que tindria. A continuació, el marit havia de convidar a beure vi a tot el seguici de gent. Si els nuvis es resistien a sortir, els esquellots es quedaven davant la casa els dies que calguessin. | 08014-122 | Aiguafreda | En el Programa de Festa Major de l'any 1952 hi consta que aquest costum, que es feia en moltes d'altres poblacions catalanes, es va perdre feia pocs anys. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 74052 | Acta de consagració d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-daiguafreda-de-dalt | <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | IX | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El temple va ser consagrat el 5 d'agost de l'any 898 per Gotmar, després que fos erigit per l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pelós. En la relació de delmes i primícies que se li concedeixen, hi consten diversos vilars i esglésies de la rodalia, pel que l'acta constitueix la primera notícia d'aquests indrets. Per aquest motiu, sovint s'ha considerat el document fundacional de l'Alt Congost.</p> | 08014-123 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. dels Almogàvers, 77. 08002 Barcelona | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 74068 | A Aiguafreda són xerraires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires | <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> | XX | <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> | 08014-211 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 74069 | Aiguafreda, aiguafregits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguafreda-aiguafregits | XX | <p>Una dita tòpica referent al poble és que a Aiguafreda són aiguafregits.</p> | 08014-212 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 74070 | Ball de la Varsoviana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-varsoviana | <p>PUJOL, F.; AMADES, J. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dansa. Vol I. Barcelona: Imprenta Elzeviriana.</p> | XIX-XX | Ja no es balla. | <p>La Varsoviana o Marsoliana era un ball típic que feien els aiguafredencs i aiguafredenques en sortir de l'ofici solemne de la Festa Major. La coreografia s'assemblava a la masurca i la balladora i el ballador dansaven abraçats. La indumentària era la caputxa en les dones i el gambeto en els homes. La lletra deia així: 'Marieta posa el peu aquí, Marieta posa el peu allà. Ella era tan eixerida que de seguit li va posar.'</p> | 08014-213 | Aiguafreda i l'Abella | <p>La Varsoviana és una dansa d'origen polonès que es ballava en algunes poblacions catalanes però que fa anys que caigué en desús. A Aiguafreda, el ball es va popularitzar durant el segle XIX. L'entitat 'Amics de la sardana de la Vall del Congost' el va ballar en motiu de la celebració dels 1100 anys d'història d'Aiguafreda.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneixia com 'la Dansa'. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml