Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78953 | La Torre Bonanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torre-bonanova | XX | <p>Casa construïda durant el primer terç del segle XX sota influència de l'estètica noucentista. És un edifici adossat, de planta rectangular, que s'estructura en tres crugies. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis s'obre amb tres obertures d'arc carpanell motllurat. Sobre d'aquests hi ha diverses cornises, una d'elles dentades, i els forats de ventilació de la coberta. Remata la façana un capcer que incorpora decoració geomètrica. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures i les cornises de diferent tonalitat.</p> | 08014-251 | Passeig de Catalunya, 20 | 41.7668100,2.2530000 | 437910 | 4624156 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78953-foto-08014-251-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78953-foto-08014-251-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74008 | Can Tresserras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tresserras | <p>Programa de Festa Major, 2005.</p> | XX | <p>Can Tresserras és una casa construïda durant el primer terç del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, amb tres portals i dues finestres intercalades a la planta baixa. Els dos finestrals del pis tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades. El tractament de la façana és arrebossat i pintat, amb motius esgrafiats que s'intercalen entre les obertures del pis i sobre d'aquestes, i el central amb la lletra 'M'. La façana de migdia s'obre amb diverses obertures d'arc pla arrebossat, excepte l'òcul del pis superior. La façana posterior s'obre al pis amb una galeria.</p> | 08014-79 | Passeig de Catalunya, 18 | <p>La casa de Can Tresserras va construir a principi del segle XX al passeig que s'acabava d'obrir al costat de la carretera. Es va fer per encàrrec de Mossèn Josep Salvans, qui la va donar a la seva Majordona, Maria Cortada i Capsal, en senyal de gratitud pel seu servei. La façana va decorar-se amb un esgrafiat, element també present a l'edifici de la rectoria, amb una 'M' en alusió al signe marià i al nom de la propietària. És fill d'aquesta casa el catedràtic Miquel Tresserras i Majó.</p> | 41.7667900,2.2530300 | 437912 | 4624153 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74008-foto-08014-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74008-foto-08014-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74008-foto-08014-79-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73956 | Can Bellavista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellavista-0 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Bellavista és una torre senyorial construïda durant el primer terç del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici de planta rectangular i amb la coberta composta i una torre quadrangular situada a l'extrem de mestral. La casa consta de planta baixa i pis, excepte la torre que consta de quatre nivells d'alçat. Les obertres de la planta baixa són d'arc pla arrebossat, amb una senzilla motllura a la part superior. Les finestres del pis i la torre són d'arc carpanell arrebossat, excepte les del quart pis de la torre, que són de mig punt i ofereixen vistes panoràmiques sobre la zona. Els nivells de forjat de la torre també es posen de manifest a l'exterior amb una motllura senzilla. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-17 | Passeig de Catalunya, 27 | La casa va ser construïda per Jaume Sobrevies durant la dècada de 1920. Com a anècdota, sabem que durant la Guerra Civil un aiguafredenc es va amagar a les golfes de la casa per no haver d'anar al front. El propietari de la finca veïna de Can Fontdevila, Calixte Fontdevila, li va vendre la casa a Maria Riba el juny de 1942. En aquell moment, la casa presentava una divisió horitzontal on hi havia un habitatge per cada germana. El juny de 1982 compra la casa Joan Vergés, qui li vendrà als propietaris actuals l'any 1997. La van restaurar en la seva totalitat l'any 2000 i van unificar els dos habitatges que la constituien. | 41.7655600,2.2531100 | 437918 | 4624017 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73956-foto-08014-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73956-foto-08014-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73956-foto-08014-17-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 78947 | Can Sobrevias | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sobrevias | XX | <p>Torre construïda durant la primera meitat del segle XX sota l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular i de notables dimensions, construïda aprofitant el desnivell del terreny. Consta de planta baixa i dos pisos, excepte la torre del costat de llevant, que té quatre nivells. Aquesta està coberta a quatre vessant i la resta és composta a dos vessants. Les obertures són totes d'arc escarser arrebossat, excepte les de la torre i la galeria que hi ha a tramuntana, amb pòrtics d'arc de mig punt separats amb columnetes. La façana que s'orienta a la riera s'obre amb porxos coberts en tots els nivells. El tractament dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-245 | Passeig de Catalunya, 2 | 41.7640300,2.2533800 | 437939 | 4623847 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78947-foto-08014-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78947-foto-08014-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78947-foto-08014-245-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 78967 | Rellotge de sol de Bellesguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-bellesguard | XX | <p>El rellotge de sol de Bellesguard està situat a la façana de migdia de la casa. És un rellotge rectangular, construït en una finestra tapiada. La base és esgrafiada i el motiu central és un sol ceràmic representat de forma antropomorfa, que sosté en gnòmon amb la boca. Al seu voltant hi ha marcades les hores i a la part inferior s'hi llegeix: ' DE RELLOTGE DE SOL NO EN TE QUI EN VOL'.</p> | 08014-265 | Passeig de Catalunya, 8 | 41.7650400,2.2535100 | 437950 | 4623959 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78967-foto-08014-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74056 | Sender dels Miradors (GR-5) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-dels-miradors-gr-5 | XX | El sender de Gran Recorregut és un camí que transcorre entre el Parc Natural del Garraf, Montserrat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac i el Parc Natural del Montseny. El tram aiguafredenc és molt curt, des del pont de la Xoriguera fins al pont de l'Abella, passant per carrer Avencó i la carretera de Ribes. Abans de creuar el pont, hi ha el monòlit on es creua amb el sender GR-2. | 08014-127 | C. Avencó i Carretera de Ribes | 41.7640300,2.2537700 | 437971 | 4623846 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74056-foto-08014-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74056-foto-08014-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 74124 | Font de Ca la Curta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-la-curta | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | <p>La font de Ca la Curta està situada davant d'aquesta casa, adossada en un mur a l'altre costat del carrer. És una construcció quadrangular de maó, que s'obre a la part central en arc de mig punt. Aquí hi ha fixada una aixeta metàl·lica, per on cau l'aigua fins a una pica de formigó. El coronament de l'estructura és esgraonat, amb un fris decoratiu de rajola blava.</p> | 08014-184 | C. Avencó | <p>La font estava situada en un pati del qual tenien cura els veïns més propers. L'obertura del carrer va fer que s'hagués de col·locar en el lloc actual.</p> | 41.7656800,2.2537500 | 437971 | 4624030 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74124-foto-08014-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74124-foto-08014-184-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com la font de Sant Joan. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 74075 | Torres de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-de-les-ferreres | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | La segona casa del carrer Núria es troba en estat d'abandó. | <p>Les Torres de les Ferreres van construir-se a principi del segle XX. Són tres edificis aïllats construïts segons les mateixes dimensions i característiques constructives. Consten d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a quatre vessants. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i incorporen una motllura decorativa a la part superior. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures de diferent tonalitat, excepte a la primera, on s'ha repicat el revestiment i s'ha deixat amb pedra vista. Estan envoltades per un pati i tancades amb murs de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-135 | C. Núria, 1-3, Passeig de Catalunya, 12 | <p>Les cases van ser construïdes per les nebodes d'en Pere Grifell, ferrer d'ofici, motiu pel qual es coneixien com les Torres de les Ferreres.</p> | 41.7663400,2.2537600 | 437972 | 4624103 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 78959 | La Casa de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-de-les-alzines | XX | <p>Torre construïda durant la primera meitat del segle XX sota influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat que està constituïda per dos cossos de planta baixa, pis i golfes; el primer té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana i el segon, que s'hi adossa de forma perpendicular, té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Entre ambdos edificis hi ha adossat un porxo a dos nivells amb pilars quadrangulars. A la façana del primer cos les obertures s'emmarquen amb pilastres, que sostenen una cornisa amb reixa forjada al pis superior. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. La casa està envoltada per un pati, sostingut un mur de contenció de pedra que incorpora una entrada de vehicles davant la casa i que dóna accés al soterrani.</p> | 08014-257 | C. Núria, 8 | 41.7670900,2.2539300 | 437987 | 4624186 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78959-foto-08014-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78959-foto-08014-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78959-foto-08014-257-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73996 | Ca la Curta, Can Xescos i Can Tirola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-curta-can-xescos-i-can-tirola | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Les cases del principi del carrer d'Avencó van ser construïdes durant el segle XIX. Són edificis entre mitgeres, de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Algunes de les obertures han estat modificades, de manera que l'únic portal que es manté és el de Can Xescos, d'arc carpanell de pedra. En aquesta casa també hi ha dues finestres al pis d'arc pla de pedra amb ampits també de pedra. A Ca la Curta s'hi conserva una finestra d'arc escarser amb ampit de pedra i a Can Tirola hi ha una finestra d'arc pla de pedra. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una senzilla imbricació ceràmica. | 08014-67 | C. Avencó, 1-3-5 | Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el portal de Can Tirola era com el de Can Xescos i, juntament amb Ca la Curta, tenien adossats uns cossos quadrangulars al costat, que podrien correspondre's amb pous o forns de pa. | 41.7658200,2.2539900 | 437991 | 4624045 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73996-foto-08014-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74098 | Gorg de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla-0 | <p>El gorg de l'Olla és un clot situat a la riera de Martinet. Es tracta d'un espai envoltat per grans blocs de roca, entre els quals hi ha el salt d'aigua que s'estanca en un petit gorg. És de forma circular i de petites dimensions, motiu pel qual rep el nom d''olla'. Una mica més avall es forma un altre desnivell, amb un altre gorg de forma irregular.</p> | 08014-158 | Riera de Martinet | 41.7885400,2.2542900 | 438038 | 4626567 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74098-foto-08014-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74098-foto-08014-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'associació Riera de Martinet ha senyalitzat el gorg i han construït un pont de fusta una mica més avall per creuar la riera. Des de fa pocs anys, se'l coneix com el gorg de la Sort. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 74004 | Cova de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-linfern | La cova de l'Infern és un petit avenc al qual s'accedeix per una boca situada a peu d'un camí. Des d'aquesta hi ha 42 metres de recorregut, amb un desnivell de 13 metres que transcorren per un conducte amb diverses sales i pous. | 08014-75 | Els Terressos | El forat era conegut per molts aiguafredencs com un cau de conills. El grup ERE el va visitar el 2010 i el va topografiar. | 41.7824400,2.2548100 | 438075 | 4625890 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74004-foto-08014-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74004-foto-08014-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com Avenc de la Vinya Boja. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 73979 | El Saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sauc-0 | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XV-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | El Saüc és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies, amb diversos cossos al voltant que es tanquen formant un pati frontal. Actualment ha perdut la coberta i només se'n conserva l'estructura exterior i part de l'interior. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedia per un porta d'arc de mig punt adovellat, que és una de les poques obertures exteriors que es conserven. A l'interior s'observen restes de l'antiga cuina, de l'escala d'accés al pis i d'algunes obertures de pedra carejada. Els cossos annexes que hi ha al voltant de la casa tampoc conserven la coberta i es troben en estat ruïnós. Entre aquests destaca el cos de migdia, amb volta de canó de pedra i petites fornícules als murs. En una cota superior vers la façana de llevant hi ha un altre cos annex i l'espai de l'era. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades. | 08014-40 | Camí del Saüc | Segons Fortià Solà, el mas Sahuch està documentat des de principi del segle XV, quan hi residia Mateu de Salisbruch, àlias Sauch. El mas Saüc estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda i tenia entre les seves possessions els masos derruïts Arcs, molí dels Arcs i Iglésies, aquest darrer sota la senyoria del comte de Centelles (PUIGFERRAT 1989:32). Des de l'any 1403 el mas també pagava un cens que l'eximia de l'obligació de moldre als molins dels senyors d'Aiguafreda. En el fogatge de 1497 ja hi consta 'lo seuch', així com en Jaume Sahuc en el de 1515. Al segle XVI, la pubilla del mas Saüc va casar-se amb Joan Pla i Garriga, qui uns anys més tard tindria un pleit amb Martí Serradelarca, on es demanava la nulitat notarial de l'acte de concòrdia signat entre ambdues parts. Al segle XVII va passar a denominar-se mas Garriga del Saüc pel casament de la pubilla Paula Sauch amb Jaume Garriga. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Martí Garriga com a propietari del mas, senyalat amb el número 14. A finals del segle XIX, en motiu de la fundació del nou altar de la Immaculada a l'església d'Aiguafreda de Dalt, s'anà a rebre la imatge de la Verge en processó al mas Saüc, on va ser beneïda (SOLÀ 1983: 37). | 41.7856400,2.2549200 | 438087 | 4626245 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73979-foto-08014-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73979-foto-08014-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73979-foto-08014-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74059 | Alzina de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cruilles | XIX | <p>L'alzina del Cruïlles està situada davant la façana de ponent del castell. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable, superior al castell.</p> | 08014-130 | Castell de Cruïlles | 41.7803100,2.2556100 | 438140 | 4625653 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74059-foto-08014-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74059-foto-08014-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 78956 | Roure de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cruilles | XIX | <p>El roure de Cruïlles està situat a pocs metres a migdia del castell de Cruïlles. Es tracta d'un magnífic exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que destaca per les seves dimensions.</p> | 08014-254 | Cruïlles | 41.7801200,2.2558300 | 438158 | 4625631 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78956-foto-08014-254-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74121 | Font del Saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sauc | XVIII-XX | No hi brolla aigua. Algunes de les pedres s'han desprès i està tot cobert de vegetació. | <p>La font del Saüc és una mina situada en una feixa a llevant de la masia. Està construïda en un mur de feixa de pedra seca i és feta del mateix material. La mina està oberta a la part superior i presenta una llinda monolítica. Pel costat de migdia hi ha una rasa que drena l'aigua de les feixes cap a aquest punt. En una cota inferior hi ha una petita bassa que recollia l'aigua.</p> | 08014-181 | Camí del Saüc | 41.7855800,2.2557900 | 438160 | 4626237 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74121-foto-08014-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74121-foto-08014-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74121-foto-08014-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73940 | Casal de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-cruilles | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Vol. II. Barcelona: Rafel Dalmau. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | XIV-XX | El casal es troba en bon estat de conservació, però el mur que es conserva davant amenaça ruïna per l'heura que hi creix. | <p>El casal de Cruïlles és un edifici que té el seu origen en una fortificació baix medieval, de la qual en queda part de l'estructura i les restes de dues torres. Entre aquests dos vestigis hi ha el volum principal que es correspondria amb la sala, datable entre els segles XIV i XV, que probablement quedava tancada amb un pati clos al sector de llevant. Als segles XVI i XVIII van consolidar-se nous volums aprofitant les restes existents, per tal d'habilitar-lo com a masia. El procés de deteriorament del casal va accentuar-se durant el segle XX, quan presentava un estat ruïnós en bona part dels volums. A finals del segle XX va ser reconstruït per adaptar-lo com a habitatge, tot aprofitant els murs existents i les pedres de l'enderroc en els murs nous . És un edifici constituït per tres volums construïts aprofitant el desnivell natural del terreny i que es tanquen formant un pati interior. El volum principal és de planta rectangular, està situat al costat de ponent i es prolonga vers a tramuntana. S'hi observen restes d'espitlleres, tot i que la major part de les obertures estan situades al mur de ponent i es van afegir en el moment de la reconstrucció. El mur de llevant d'aquest volum és l'original, mentre que bona part del mur de ponent s'ha reconstruït. Igualment es van afegir el forjat del primer pis i una coberta a dos vessants, tot i que el pany de mur posterior s'ha mantingut sobresortint respecte la resta. L'entrada al casal es fa pel volum situat a migdia, a través d'un portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre d'aquest hi ha els brancals de pedra d'una obertura, que va rematar-se formant un arc de mig punt en el moment de la reforma. Aquest volum està situat de forma perpendicular al primer, és de menys alçada i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El tercer volum està situat a llevant i es disposa de forma paral·lela al primer. També hi veiem diverses obertures de factura moderna, com és la finestra geminada de la part posterior. Sota d'aquesta en sobressurt una pedra esculpida, molt erosionada, que va localitzar-se entre les pedres de l'enderroc i va afegir-se en aquest indret. També hem de destacar l'existència d'un portal original d'arc de mig punt adovellat situat a la façana de llevant. Aquest volum té la coberta a un vessant que fa el desaiguat a ponent, tot i que els murs perimetrals la superen en alçada. El pati que hi ha entre aquests volums queda tancat per un mur situat a tramuntana i que s'obre amb un portal d'arc de mig punt adovellat. El parament dels murs és de carreus petits disposats en filades, molts dels quals van recol·locar-se en el moment de la reconstrucció. Al mur de llevant s'hi conserva bona part del parament original, amb carreus de majors dimensions i filades més regulars que a la resta. Davant del primer volum destaca un mur que forma cantonada i que té una alçada i amplada considerables, que apunta a ser un vestigi d'una primera edificació. És probable que les restes d'una estructura circular situades a la part de tramuntana també formin part de la construcció primitiva. També hem de remarcar que a l'interior del primer volum s'hi conserva l'antiga llar de foc de pedra presidida per un escut, tot i que es troba molt erosionada.</p> | 08014-1 | Camí de Cruïlles | <p>El casal de Cruïlles era el centre jurisdiccional d'una quadra on residien els senyors d'Aiguafreda, que probablement estava situada en el vil·lar d'Aiguafreda que consta en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898. La quadra comprenia a més de l'actual terme d'Aiguafreda, l'Abella, Valldeneu, Bertí, el Brull, la Mora i Tagamanent. En l'acta de consagració de l'església de Sant Martí de l'any 1105, trobem documentat per primera vegada a Rotllan Guillem d'Aiguafreda. El casament de la pubilla Beatriu d'Aiguafreda amb Ramon de Vilargent durant el segle XIII va significar l'extinció del nom d'Aiguafreda a favor de Vilargent, com també passà amb Basella al segle següent. Durant el segle XIV la quadra d'Aiguafreda passà a ser baronia per la cessió que li fa el rei Pere 'el Cerimoniós' a Bernat de Cabrera, primer comte d'Osona, junt amb diverses quadres i termes de la contrada. El monarca li imposa d'enrunar els castells d'aquests llocs, pel que probablement el d'Aiguafreda fou enderrocat. A mitjans del segle XV, Aldonça de Basella va casar-se amb Guerau Gilabert de Cruïlles i de Cervelló, procedent del llinatge baixempordanès, i van reedificar el casal. Durant el segle XVI, els Cruïlles van adquirir la quadra d'Aiguafreda del vescomte de Cabrera. Ja en aquest moment, el casal està en mans de Bernat d'Aimeric, casat amb Guiomar de Cruïlles, que residien entre Barcelona i Manresa i deixaren el casal en règim de masoveria. Al segle XVIII els Aimeric van emparentar amb els Pignatelli. En el context de la guerra napoleònica va ser saquejat i derruït de nou, motiu pel qual el seu propietari, el baró de Pignatelli, va ser indemnitzat. L'any 1957 l'Ajuntament d'Aiguafreda i els propietaris del castell van demanar una subvenció al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona per poder reconstruir el castell de Cruïlles, obra que va fer-se uns anys més tard.</p> | 41.7803600,2.2558700 | 438161 | 4625658 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73940-foto-08014-1-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 93|94|98|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||
| 74096 | Pedrera de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-cruilles | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La pedrera de Cruïlles està situada en una cinglera sobre el camí que va a Cruïlles, poc després del trencall que va a l'Aragall. Es tracta d'una zona on s'hi va extreure pedra calcària i que encara presenta els talls fets a la roca. S'hi poden observar fins a tres punts d'extracció.</p> | 08014-156 | Camí de Cruïlles | <p>La pedrera va ser explotada a la dècada de 1960, tot aprofitant l'expansió urbanística que es va viure al país. La pedra obtinguda es destinava a material de construcció, ja sigui de pedra i lloses com de calç. Va tenir molt poca continuïtat a causa de la poca rendibilitat.</p> | 41.7774700,2.2560200 | 438171 | 4625337 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74096-foto-08014-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73988 | Font dels Balços | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-balcos | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVIII-XX | La font dels Balços està situada sobre la cinglera que hi ha davant la pedrera de Cruïlles. Està construïda en un mur de pedra seca, on hi ha fixat un brollador metàl·lic. L'aigua cau en una petita pica de pedra, on hi ha una petita canalització fins a una petita bassa situada al costat. A la pica també hi ha un petit sobreeixidor per on es perd l'aigua. Vorejant el mur hi ha una petita bancada. Uns quants metres més avall de la font hi ha una bassa ovalada de pedra que recollia l'aigua de la font. | 08014-49 | Cruïlles | La bassa que hi ha al costa s'utilitzava per abeurar el bestiar de Cruïlles. | 41.7772100,2.2563100 | 438195 | 4625308 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73988-foto-08014-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74017 | Barraca d'en Tano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-den-tano | XVIII-XX | La coberta i part del mur lateral s'han esfondrat. | Barraca de vinya situada al sector del Molí, al sud de la masia de l'Aragall. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada. La porta és amb llinda de pedra i brancals de pedra de notables dimensions. | 08014-88 | Sector del Molí | 41.7701100,2.2572000 | 438262 | 4624519 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74017-foto-08014-88-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74017-foto-08014-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74017-foto-08014-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | En un intent de consolidar l'estructura, s'han reforçat alguns trams amb ciment. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74072 | Creu de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-laragall | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | <p>Creu situada a peu del camí de l'Aragall, abans d'arribar al mas. Es tracta d'una creu llatina de notables dimensions, feta amb vares de ferro trenades. Està fixada sobre una base metàl·lica on hi consta l'any '1994' en un costat i 'PT' a l'altre, i una pedra.</p> | 08014-132 | Camí de l'Aragall | <p>Anteriorment, en aquest indret hi havia una creu de fusta que, segons explica Garcia-Pey, podria haver estat construïda en el lloc on va morir un carlí.</p> | 41.7728900,2.2572600 | 438270 | 4624828 | 1994 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74072-foto-08014-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74072-foto-08014-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Isidre Vallbona | També es coneix com la creu de Vilardaga. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||
| 74034 | Cova-cripta d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cripta-daiguafreda-de-dalt | BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catàleg espeleològic de Catalunya (el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme). Barcelona: Poliglota. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona. | VIII-XVI | El lloc ha estat excavat en diverses ocasions sense que se n'hagi obtingut un estudi científic | La cova d'Aiguafreda de Dalt està situada en una cota inferior del conjunt, sota l'església de Sant Martí. Es tracta d'una cavitat natural, l'accés a la qual va tapar-se amb la construcció d'una bassa que ja es troba documentada a l'any 1917. Aleshores es va obrir la boca i el passadís, que condueixen a una cambra on s'hi observen quatre sepultures antropomorfes excavades a la roca. Les dues primeres tombes estan situades al costat de llevant i presumiblement són les més antigues (PLADEVALL, 1991: 292). Són rectangulars, la segona amb el perfil més arrodonit, i corresponen a enterraments d'adults. Les altres dues tombes estan situades a un nivell inferior; una d'elles presenta un capçal i l'altra està molt malmesa. Per les restes trobades en la primera prospecció de la cripta, consistents en fustes i claus, s'ha apuntat que la necròpoli va estar en ús fins al segle XVI. A banda de la cripta, s'han localitzat altres restes arqueològiques a llevant de l'església de Sant Martí. En concret, es trobaren diverses tombes amb fragments de tègula, així com fragments de ceràmica romana i medieval. | 08014-105 | Aiguafreda de Dalt | Aiguafreda de Dalt fou objecte d'interès per primera vegada per part de l'excursionisme científic de principis del segle XX i, concretament, pel Centre Excursionista de Vich, impulsat per Mn. Josep Gudiol. Gudiol, en sengles visites dels anys 1917 i 1920, va parar especial atenció, més que a l'antiga església parroquial, a la cova situada just dessota del temple, en la qual se sabia des d'antic que hi havia restes d'enterraments. Gudiol va publicar els resultats els anys 1918 i 1920 en el butlletí del Centre Excursionista. L'any 1962 la Secció de Monuments de la Diputació de Barcelona va fer una intervenció a Aiguafreda de Dalt, consistent en l'enderroc de la part de la casa rectoral que tapava l'església i la realització de diverses prospeccions en el temple. Aquesta va complementar-se amb l'excavació de la cova, sense que n'hagin trascendit els resultats. | 41.7887700,2.2573300 | 438291 | 4626591 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74021 | Aplec de l'Ascenció a Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lascencio-a-aiguafreda-de-dalt | SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XVI-XXI | El dia de l'Ascenció es celebra el tradicional aplec, amb la pujada del Sant Crist des de l'església de Santa Maria (on va ser portat el Divendres Sant) fins a l'església d'Aiguafreda de Dalt. La imatge és portada en braços per diversos voluntaris del poble fins al temple de Sant Martí, on es col·loca al seu lloc i es celebra un ofici solemne. A la sortida, hi ha una ballada de sardanes i xocolatada popular. | 08014-92 | Aiguafreda | El Sant Crist és una imatge que gaudeix de gran devoció popular almenys des del segle XVII., quan va començar el seu culte a l'església de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt, on s'hi va obrir una capella lateral. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. La imatge barroca fou destruïda durant la Guerra Civil i no fou restituïda per una de nova fins a l'any 1953. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74021-foto-08014-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74021-foto-08014-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74023 | Aplec de tardor a Aiguadreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-tardor-a-aiguadreda-de-dalt | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | L'aplec de tardor es celebra a Aiguafreda de Dalt el diumenge més proper a la festa de la Santa Creu. L'acte principal és l'ofici solemne en honor a la Santa Creu, amb cantada dels goigs en honor al Sant Crist. A la sortida es ballen sardanes i es convida als assistents a un vermut. | 08014-94 | Aiguafreda de Salt | L'antecedent de l'aplec de Tardor és la festa del Sant Crist d'Aiguafreda, que fins el 1931 es celebrava el dia del Trobament de la Santa Creu, el 3 de maig. L'any 1931, mossèn Jaume Sunyer va renovar la festa i la va fixar pel segon diumenge de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. Per a l'ocasió, es van editar uns nous goigs. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 74024 | Baixada del Sant Crist d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixada-del-sant-crist-daiguafreda-de-dalt | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La baixada del Sant Crist és una tradició que es celebra el Divendres Sant. Al matí un grup de parroquians va a peu fins a Aiguafreda de Dalt per portar la imatge del Sant Crist en braços fins a l'església de Santa Maria. Allà es celebra un ofici solemne. Al vespre, la processó del Via Crucis surt pels carrers del poble. La imatge serà portada de nou a Aiguafreda de Dalt el dia de l'aplec de l'Ascenció del Senyor. | 08014-95 | Aiguafreda de Dalt | A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74024-foto-08014-95-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les fotografies són d'UNESCOCAT. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74073 | Masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-rectoria-daiguafreda-de-dalt | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XII-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>La masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt és un edifici d'origen medieval construït a redós de l'església de Sant Martí. La part primitiva de la construcció s'identifica amb el cos de llevant, on s'observen vestigis com les obertures i un arc tapiat de pedra. A ponent d'aquest volum es va construir un nou cos vers el segle XVII, de menor alçada, tot aprofitant el desnivell natural del terreny. A continuació es van bastir diverses dependències que van tapar la part frontal de l'església, que van ser enderrocades durant la segona meitat del segle XX. L'edifici està adossat a l'extrem de garbí de l'església, amb la qual s'uneixen a la part de migdia mitjançant el porxo que cobreix l'entrada al temple. Sota d'aquest porxo hi ha una finestra amb una orla en relleu i la inscripció 'TERRADELLAS'. A la part corresponent al pas que unia ambdós edificis hi ha un sarcòfag, que probablement era de Guillem d'Aiguafreda, i una imatge mariana del segle XVIII (SOLÀ, 1983:39). La rectoria consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta de dos vessants a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està orientat a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta que descansa sobre impostes i brancals de pedra. Les finestres són totes d'arc pla de pedra carejada; al costat de les del pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat amb l'anagrama de Crist a sobre i a sota: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES'. A la façana posterior, trobem el portal d'arc de mig punt adovellat a l'alçada del pis i una finestra amb incisió conopial al nivell superior. La façana de ponent presenta quatre grans contraforts de carreus, alguns de pedra tosca, que sostenen la galeria del pis, actualment tapiada i oberta amb finestres modernes. El tractament dels murs és de pedra vista a totes les façanes, excepte la de migdia, on es conserva el morter que la revestia.</p> | 08014-133 | Aiguafreda de Dalt | <p>En l'acta de consagració de Sant Martí de Congost de l'any 1105 hi consta Berenguer Ramon, prevere de la mateixa església (SOLÀ, 1983: 67'). Des d'aleshores, trobem documentats els rectors que hi residien i es feien càrrec de la parròquia. Tanmateix, tal com apunta Fortià Solà, sabem que la rectoria no només va estar habitada per sacerdots, sinó que en algunes èpoques fou arrendada. En motiu del trasllat de la parròquia a la capella de la Concepció al poble d'Aiguafreda l'any 1851, el darrer rector que hi visqué fou mossèn Joan Vila, mort el 1868. L'any 1970 es va desplomar la part de l'edifici que rodejava l'església pel nord i l'oest. Les seves runes van ser dipositades davant de la porta de la cripta, cobrint el nivell original de circulació.</p> | 41.7885400,2.2574000 | 438296 | 4626565 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 73941 | Sant Martí d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-daiguafreda | <p>BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa.</p> | XII-XVII | Presenta deficiències estructurals importants, amb l'absis desplomat i grans esquerdes en bona part dels murs. | <p>Sant Martí del Congost és una església romànica construïda durant el segle XII sobre una església anterior. La planta de l'edifici era rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedia per un portal adovellat situat a la façana de migdia. Les reformes més notables del temple van fer-se durant el segle XVII, amb la construcció de les capelles laterals i la sagristia, l'obertura d'un nou portal al mur de migdia i la construcció del campanar. A causa de les deficiències estructurals que patia, entre el segle XVII i XVIII va reforçar-se la part de l'absis i s'hi va adossar dependències de la rectoria. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta a l'exterior i semicircular a l'interior. La nau està coberta amb volta de canó, que descansa sobre la cornisa de les parets laterals. Les capelles laterals s'obren a la nau amb arcs de mig punt sobre pilastres de pedra i estan cobertes amb volta d'aresta. L'absis està cobert amb volta de quart d'esfera i presenta set fornícules separades amb columnetes, que van posar-se al descobert en una prospecció que va fer-se durant la segona meitat del segle XX. Als peus del temple hi ha el cor sostingut amb bigues de fusta, al qual s'accedeix per unes escales de cargol. Al seu costat hi ha el portal primitiu tapiat, d'arc de mig punt adovellat, i sobre el cor hi ha una finestra romànica geminada, que va quedar oculta amb la construcció del campanar de torre. La il·luminació de nau es resol únicament per un un òcul situat en el mur de ponent, al costat del qual es van obrir dos petits portals. L'accés a l'església es fa des de migdia per un portal d'estil renaixentista, amb pilastres acanalades als brancals i llinda motllurada, que està coberta per un porxo creat en l'espai d'unió amb la rectoria. La façana de ponent estava tapada per diversos cossos relacionats amb la rectoria, que van ser enderrocats i han deixat a la vista la base del campanar torre i la façana de tramuntana de la rectoria. Entre els murs de llevant i tramuntana hi ha diversos contraforts. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa revestits amb morter de calç, tot i que en algunes parts com al campanar presenta carreus de petites dimensions.</p> | 08014-2 | Aiguafreda de Dalt | <p>El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar on s'hi va jurar el testament d'Odesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït.</p> | 41.7886300,2.2574700 | 438302 | 4626575 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
| 73987 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-0 | PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XX | Des de fa uns anys hi brolla poca aigua. | La Font Fresca està situada a prop del conjunt d'Aiguafreda de Dalt a peu del camí que va al Saüc. Està construïda en un mur de pedra, on hi ha una petita obertura per on brolla l'aigua. Aquesta cau en dues petites piques de forma irregular, fetes amb pedra i morter. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més d'un plafó on hi consta: 'Font Fresca'. A sobre la font hi ha la mina que l'abasta d'aigua. | 08014-48 | Camí d'Aiguafreda de Dalt al Saüc | Segons tradició popular, la fot fresca és la qua hauria donat el nom d'Aiguafreda ('Aquafrigida'). En motiu de la celebració dels 1100 anys d'Aiguafreda, la font va ser arranjada. | 41.7873300,2.2575100 | 438304 | 4626431 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73987-foto-08014-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73987-foto-08014-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74033 | Comunidor d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-daiguafreda-de-dalt | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendesde la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell. | XVIII | Ha estat restaurat. | El comunidor és un edifici del segle XVIII construït en l'espai de l'antiga sagrera d'Aiguafreda de Dalt, aprofitant el mur de tancament del mateix. És una petita construcció porxada de planta quadrangular i coberta a quatre vessants. Presenta un pedrís amb quatre pilars d'obra que sostenen l'estructura de fusta de la coberta, amb la clau inscrita amb l'any '1731'. Al centre hi ha un petit altar amb una creu metàl·lica fixada, que també trobem al coronament de la façana. A l'interior el paviment és fet amb cairons ceràmics. A les llates de fusta que sostenen la coberta, al sector occidental, hi ha una altra data inscrita: 1787. | 08014-104 | Aiguafreda de Dalt | El comunidor va construir-se davant l'església de Sant Martí per resguardar-s'hi el capellà quan foragitava els temporals i beneïa el terme a través de les oracions, acompanyat del so de les campanes. Fou restaurat per la Diputació de Barcelona l'any 1962 a petició de l'ajuntament. | 41.7884200,2.2574900 | 438304 | 4626552 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73964 | Conjunt Monumental d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-daiguafreda-de-dalt | BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa. | VI-XIX | L'església té deficiències estructurals importants i la resta d'edificacions presenten cert deteriorament. | El conjunt d'Aiguafreda de Dalt és el centre d'una antiga parròquia rural que va erigir-se en el lloc d'un vilar alt medieval. Els vestigis més antics localitzats fins al moment es localitzen en la cova-cripta, que ha estat identificada com una necròpoli dels segles VI i VII. En una cota superior s'hi va bastir una primera església consagrada al segle IX, sota l'advocació de Sant Martí, sobre la qual se'n faria una de nova al segle XII. L'edifici romànic era d'una sola nau amb absis semicircular, on s'hi obrien diverses fornícules amb columnetes. Al costat de migdia s'hi va fer el fossar i al de ponent es va edificar la rectoria. El temple va construir-se en una zona de gran riquesa hídrica, que almenys des de l'època moderna ha afectat la seva fonamentació. Per aquest motiu, van construir-se diversos cossos al seu voltant que van acabar tapant l'estructura romànica. A banda de la construcció d'aquests cossos, van obrir-se mines d'aigua al costat de llevant per tal de desviar-la i aprofitar-la per al rec. Al segle XVIII va construir-se un comunidor en un extrem del fossar, el qual quedà substituït a principi del segle XX per un petit cementiri situat a un centenar de metres al nord. Durant la segona meitat del segle XX, van fer-se diverses prospeccions on es van deixar al descobert els vestigis romànics del temple, com també es van enderrocar els cossos que el tapaven exteriorment. | 08014-25 | Aiguafreda de Dalt | La primera referència documental que tenim d'Aiguafreda es remunta a l'any 875, quan el comte Guifré el Pilós li fa donació a la seva filla Emma de diversos predis alodials per al sosteniment del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, entre els quals trobem l'església de Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent del Congost. El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar dedicat a Sant Pere l'any 1007, on s'hi va jurar el testament d'Obesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït. | 41.7886200,2.2575000 | 438305 | 4626574 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74060 | Xiprer d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-daiguafreda-de-dalt | XIX | Bona part de les branques de la capçada estan mortes. | <p>El xiprer d'Aiguafreda de Dalt està situat dins el recinte del fossar, entre el comunidor i la rectoria. Es tracta d'un exemplar centenari de xiprer (Cupressus), espècie família de les cupressàcies originària de l'àrea mediterrània i asiàtica. És un arbre perenne amb l'escorça grisenca i esquerdada, que assoleix una alçada considerable. Té la capçada apuntada, tot i que part de les branques estan mortes.</p> | 08014-131 | Aiguafreda de Dalt | <p>Segons podem veure en els testimonis gràfics de principi del segle XX, ja tenia unes dimensions considerables.</p> | 41.7885000,2.2575100 | 438305 | 4626560 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74060-foto-08014-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74060-foto-08014-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 74067 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-3 | <p>MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII | <p>El retaule del Roser està situat a la capella lateral de l'església de Sant Martí. Es composa d'un sol nivell i està presidit per una fornícula semicircular custodiada per dues pilastres. Al centre hi ha una imatge moderna de la Mare de Déu del Roser, sota la qual hi ha l'altar. El retaule està coronat amb una cornisa i volutes als extrems. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08014-210 | Aiguafreda de Dalt | <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat i que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> | 41.7885800,2.2575400 | 438308 | 4626569 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73989 | Fonts d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-daiguafreda-de-dalt | XX | A l'entorn de l'església d'Aiguafreda de Dalt hi ha tres fonts construïdes per drenar l'aigua que transcorre pel subsòl del conjunt. La primera font està situada en el mur de tancament que conforma l'espai de l'antiga sagrera. Consta d'un brollador metàl·lic per on cau l'aigua en una pica circular de pedra. Al mur hi ha un plafó amb una imatge de l'abadessa Emma, amb un escrit en homenatge seu. La segona font està situada a tramuntana de l'església i es proveeix de l'aigua de la mina superior a través d'un tub de plàstic. Està construïda a l'extrem d'un dels contraforts del temple, amb un brollador metàl·lic que cau sobre una antiga pica de pedra rectangular. Pel que fa a la tercera font, està construïda a l'escala que va des de l'espai de la sagrera a la rectoria. Consta d'un brollador metàl·lic que cau sobre una mica de maó rectangular de maó revestit amb morter. | 08014-50 | Aiguafreda de Dalt | La primera font va ser arranjada en motiu de la celebració dels 1100 anys d'Aiguafreda. | 41.7885100,2.2576000 | 438313 | 4626561 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73989-foto-08014-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73989-foto-08014-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les coordenades de la segona font són 438401, 4626790 i de la tercera 438392, 4626765. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74074 | Cementiri Nou d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-nou-daiguafreda-de-dalt | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XX | Està cobert de vegetació. | <p>El cementiri nou està situat a un centenar de metres al nord del conjunt monumental d'Aiguafreda de Dalt. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb dos pilars i una portalada. A l'interior, entre la vegetació, s'hi observen diverses làpides, de les quals una està envoltada per un reixat de ferro forjat i hi costa. 'ANDREU REYNALS BASTE, AGOST 1899'. També se n'observa una de la família 'LLOBETA'.</p> | 08014-134 | Aiguafreda de Dalt | <p>El nou cementiri d'Aiguafreda de Dalt va construir-se en terres cedides pel duc de Solferino, propietari del castell de Cruïlles. Va ser beneït l'any 1923 després del trasllat d'algunes despulles.</p> | 41.7896400,2.2577900 | 438330 | 4626687 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74074-foto-08014-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74074-foto-08014-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 73932 | Cova dels Moros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-moros | BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catàleg espeleològic de Catalunya (el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme). Barcelona: Poliglota. | La cova dels moros és una cavitat natural a la qual s'accedeix a través d'una boca situada en una zona boscosa. Consta d'un recorregut d'uns 30 metres, repartits en tres trams en desnivell descendent entre l'entrada i la galeria. S'hi accedeix a través d'un conducte subvertical d'uns quatre metres de desnivell fins arribar a una galeria d'uns 18 metres de llarg i uns dos metres d'alçada. Seguint la galeria, trobem un desviament i es que segueix descendint tres metres. L'acabament de la cova coincideix amb una obstrucció causada per un desprendiment de blocs. És l'amagatall de nombrosos ratpenats. | 08014-54 | Cruïlles | La cova dels Moros és coneguda pels aiguafredencs i aiguafredenques des d'antic. La primera prospecció espeleològica la van fer els membres del Grup Geogràfic de Gràcia l'any 1975. | 41.7801800,2.2580100 | 438339 | 4625636 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73932-foto-08014-54-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com la cova de Cruïlles i la cova de l'Encantat. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 74116 | Mines d'aigua d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-daiguafreda-de-dalt | <p>ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L.</p> | XVIII-XX | <p>Les mines d'aigua d'Aiguafreda de Dalt estan situades a llevant de l'església de Sant Martí. Són tres mines situades a diferents nivells, construïdes aprofitant el desnivell natural del terreny. La primera està situada a l'altre costat del camí i té poca alçada. Tant la boca com els murs són fets de pedra seca. L'aigua que en surt està canalitzada vers a migdia i es perd pendent avall. La segona mina està situada en una cota superior. És feta de pedra seca i té la boca d'arc rebaixat de maó, on encara hi ha fixada l'antiga porta de fusta. La tercera mina és més amunt, envoltada de vegetació.</p> | 08014-176 | Aiguafreda de Dalt | <p>Van ser construïdes per tal de drenar l'aigua que transcorre pel subsòl de l'església i que en feia perillar la integritat. Davant la mancança d'aigua que patí la població a mitjans del segle XX, es van fer diverses prospeccions en aquesta zona per tal d'aprofitar la seva riquesa hídrica. Tanmateix, l'aigua obtinguda resultà insuficient i es va començar a prospectar la zona d'Avencó.</p> | 41.7886300,2.2580800 | 438353 | 4626574 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74116-foto-08014-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74116-foto-08014-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74116-foto-08014-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 74054 | Font de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laragall | XVIII | L'aigua es perd aigües avall i el seu entorn està molt deteriorat i cobert de vegetació. | La font de l'Aragall és una sorgència natural d'aigua situada en una zona boscosa al nord del mas Aragall. L'aigua brolla als peus d'una roca i ha estat canalitzada en successius moments per tal d'abastir la bassa i així regar les terres del mas. Des de la sorgència hi ha diversos tubs, malgrat l'aigua passa pel costat i circula aigües avall. Prop de la bassa s'observen restes de diverses mines que van ser construïdes per aprofitar l'aigua. | 08014-125 | Torrent de l'Aragall | 41.7745700,2.2583400 | 438361 | 4625013 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74054-foto-08014-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74054-foto-08014-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 74006 | Sant Tomàs de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-tomas-de-laragall | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. | XVIII | Sant Tomàs de l'Aragall és una capella construïda al segle XVIII dins el recinte que tanca el mas. És un edifici de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral de mig punt. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra. Està coronat per un campanar d'espadanya d'un sol ull. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. | 08014-77 | L'Aragall | 41.7722600,2.2583800 | 438362 | 4624757 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74006-foto-08014-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74006-foto-08014-77-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 73959 | L'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/laragall-0 | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. DE ROCAFIGUERA, F. (1985). La documentació dels segles IX-XII sobre Aiguafreda. Temes Aiguafredencs II. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIII-XX | L'Aragall és una masia construïda entre els segles XVII i XVIII sobre l'estructura d'una masia medieval. Va bastir-se aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la part primitiva es troba semisoterrada. També podria formar part d'aquesta construcció la torre semicircular de la part de mestral del conjunt. El mas modern va consolidar-se aprofitant aquests vestigis, així com per noves construccions, com són la capella i els annexes agrícoles, formant un pati frontal i posterior. Durant la segona meitat del segle XX es va fer una important reforma a la casa, ampliant el volum en alçada i vers a garbí, on s'han incorporat diversos elements que imiten la tipologia tradicional. El volum principal consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb un escut a la clau amb l'anagrama 'IHS' l'any '1604' i 'ARA...'. Seguint el mateix eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: 'ISIDRO ARAGALL' amb l'any '1686' i l'anagrama 'IHS' intercalats. El cos de garbí presenta un gran pòrtic amb llinda de fusta i brancals de pedra, de factura moderna. A la part de gregal de la façana hi ha adossat en perpendicular un cobert i diversos volums superposats, des d'on comença una portalada amb brancals de pedra que tanca la part frontal de la casa. Aquest mur segueix en una cota inferior tot contenint el pati, on hi ha unes escales que descendeixen al nivell semisoterrat. Aquest espai està sostingut amb voltes de pedra i hi ha un portal d'arc pla de pedra que permet accedir a la casa pel semisoterrani. La façana de garbí presenta un cos avançat quadrangular obert amb dos portals d'arc de mig punt de pedra, la part superior del qual s'ha reconstruït i s'ha habilitat coma terrassa. Aquesta enllaça amb un balcó corregut que es prolonga a ambdós costats i que, com la resta d'obertures d'aquesta façana, són de factura moderna. La part de mestral acaba amb una torre semicircular construïda sobre la roca natural i que s'obre amb grans espitlleres. Al seu costat de tramuntana s'hi va adossar la capella del mas. El tractament exterior dels murs és la pedra vista, amb restes de morter de calç en alguns trams. Davant de la portalada d'entrada hi ha el pou de pedra de planta circular i cobert amb volta esfèrica. | 08014-20 | Camí de l'Aragall | La primera notícia documental del nom Aragall es remunta al segle XI, quan s'esmenta entre les afrontacions d'un alou de la Vila Pedrosa. Segons Fortià Solà, l'origen del mas Aragall el situem al voltant del segle XIII, quan ja es trobava sota el domini directe dels senyors de Cruïlles. L'any 1450 Pere Aregall i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'en Aregual' i en el de 1553 hi consta Francesc Aragall, així com Miquel Aragal del Mas. Al segle XVII era una de les propietats més grans del terme, dins la qual s'hi contaven diversos masos que havien adquirit recentment: Lledó, Pla, Vilademunt, Bellsolà i Serres. En aquest moment, el mas era una propietat emfitèutica dels Aimeric, pel que els Aragall només hi exercien el domini útil. Durant la Guerra de Successió el mas va ser saquejat, motiu pel qual els propietaris es van construir una casa al poble. En l'amirallament de l'any 1850 hi consta que pertanyia a Joan Aregall i Vila, àlies Caló. Durant la primera meitat del segle XX el propietari era Joan Aregall i Soler, que va exercir d'alcalde entre 1920 i 1922, així com l'any 1925. És probable que l'Aragall d'Aiguafreda tingui alguna relació amb el mas Aragall de Calldetenes, que en època medieval estava sota el domini del convent de Sant Tomàs de Riudeperes. | 41.7721000,2.2585400 | 438375 | 4624739 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73959-foto-08014-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73959-foto-08014-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73959-foto-08014-20-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73998 | Les Queredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-queredes | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Es ttroba en estat ruïnós. | Les Queredes és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original. És de planta rectangular i s'estructurava en dues crugies. Conserva els murs perimetrals a l'alçada del primer pis. A la part posterior s'observen obertures a mode d'espitlleres. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Davant de la façana posterior hi ha un petit refugi excavat sota una gran roca. A la façana nord es conserven dos contraforts tot i que la paret que sostenien s'ha enfonsat cap a l'interior de l'edifici. Dos camins conduien a la casa, un des de la Font de Fresca i un altre que arrenca en un trencall del camí d'Aiguafreda de Dalt a Can Brull. Tots dos conserven restes d'empedrat. | 08014-69 | Aiguafreda de Dalt | En l'amirallament de l'any 1851 hi consta que la casa de 'las Caredas' pertanyia a Feliu Farell i estava assenyalada amb el número 12. En el mateix padró de l'any 1929 el propietari de la casa era Mariano Balmes de Vic. Segons testimonis gràfics de principi del segle XX, la casa tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composava segons dos eixos d'obertures. | 41.7879300,2.2583700 | 438376 | 4626497 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74079 | Refugi de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-casanoves | <p>CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>El refugi de Casanoves és una estructura de pedra construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. Es tracta d'un refugi parcialment excavat sota un gran bloc de roca, amb un petit mur de pedra seca en un costat. A l'interior s'hi va trobar un fragment de ceràmica que podria ser prehistòric.</p> | 08014-139 | Entre Casanoves i l'Aragall | <p>Va ser localitzat l'any 2012 per Joan de Arriba.</p> | 41.7761300,2.2587400 | 438396 | 4625186 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A la Carta Arqueològica està inventariat com a 'prefitxa'. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 74115 | Bassa i caseta del bagant de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-i-caseta-del-bagant-de-laragall | XVIII | La bassa té el mur de migdia enderrocat. Estan coberts de vegetació. | <p>La bassa i la caseta del bagant de l'Aragall estan situats sobre els antics horts de la masia, en una zona actualment envoltada de bosc. La bassa és de notables dimensions i de planta rectangular, feta de pedra lligada amb morter i carreus escairats a les cantonades. El mur de migdia està construït de forma atalussada i està parcialment enderrocat; l'interior és ple de vegetació. Al costat de llevant hi ha adossada la caseta del bagant, una petita edificació de planta quadrangular construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. S'obre amb un portal d'arc carpanell adovellat, amb la clau inscrita '1799'. Té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana, feta de lloses amb els extrems motllurats. L'interior de la caseta es cobreix amb volta rebaixada revestida amb morter, on hi ha inscripcions datades entre finals dels segle XIX i principi del XX. Encara a l'interior, el mur de ponent és fet amb grans carreus i s'obre en un extrem amb el rec, que segueix paral·lel al mur de migdia. A la part central del mur de ponent hi ha un antic brollador amb una pica a sota; a tot el volt hi ha una bancada de pedra. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. A pocs metres al nord de la caseta hi ha una altra boca feta en el mur de la bassa, feta de pedra treballada.</p> | 08014-175 | L'Aragall | <p>La bassa s'omplia de l'aigua del torrent i de la font de l'Aragall, entre les quals es van construir diverses mines d'aigua.</p> | 41.7740500,2.2590100 | 438416 | 4624955 | 1799 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74115-foto-08014-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74115-foto-08014-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74115-foto-08014-175-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 74053 | Font i bassa de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-casanoves | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XVIII | Les basses estan cobertes de vegetació. | La font de Casanoves està situada a mestral del mas Casanoves, prop del torrent de la Corredora. Es tracta d'una mina d'aigua que té el seu acabament en una font construïda en un mur de pedra lligada amb morter. Aquesta s'obre en arc rebaixat de pedra, a l'interior del qual s'embassa l'aigua en una pica, sense que hi hagi brollador. A continuació hi ha una petita canalització delimitada amb lloses verticals, que condueix l'aigua sobrant a un safareig rectangular. Més avall hi ha una bassa construïda aprofitant la roca natural, amb murs de pedra i excavada en el terreny. Aquesta s'omplia amb una mina oberta al damunt, on hi aflora roca natural per on es filtra l'aigua. | 08014-124 | Casanoves | 41.7762600,2.2591000 | 438426 | 4625200 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 74007 | Molí de vent de Can Vilà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-vila | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XVIII-XX | En el mur de tancament de la finca de Can Vilà hi ha adossat un antic molí de vent aiguader. Es tracta d'un molí amb una torre troncocònica feta de pedra seca. Consta d'una petita porta al nivell superior des d'on comencen unes escales exteriors de pedra que permeten accedir al coronament. Aquí hi ha la roda amb les pales i el penell metàl·lics. | 08014-78 | Les Casades | Els molins aiguaders es construïen en l'àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Segons un testimoni oral, originalment aquest molí estava situat dins la finca del Cerdà de Centelles, a la font que hi ha sobre la cinglera. A mitjans del segle XX l'artista Vilà Canyelles va ferlo portar a casa seva, on el va reconstruir. | 41.7689600,2.2596300 | 438463 | 4624389 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74007-foto-08014-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74007-foto-08014-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74007-foto-08014-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com el molí de vent de les Casades. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73980 | Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanoves-0 | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XII-XIX | Es troba en estat ruïnós. | Casanoves és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XIX. En aquest moment, s'hi va fer una gran reforma, va obrir-se una galeria vers al sud, van bastir-se diversos cossos a la part posterior destinats a la producció, així com per una masoveria situada davant la façana principal. Des de mitjans del segle XX va quedar deshabitada fins a quedar en estat ruïnós. Actualment conserva l'estructura exterior i part de l'interior, on s'han enderrocat la coberta i els forjats. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la part de migdia es troba en una cota inferior. Consta de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a llevant i s'obre amb dos portals d'arc escarser i finestres d'arc pla de pedra arenosa rogenca. A la part de tramuntana de la façana, que es troba coberta d'heura, hi ha un cos semicircular que es correspon amb el forn de pa. La façana de migdia s'obre amb espitlleres a la part inferior i amb una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc escarser arrebossat a la part superior. La part posterior i de tramuntana estan cobertes d'heura. A nivell interior, s'observen les restes d'algunes de les estances, com és l'entrada amb l'escala d'accés al pis, la cuina amb llar de foc a la dreta i l'espai productiu a la part posterior, on hi ha dos cups quadrangulars revestits amb ceràmica vidriada. Els sostres estaven coberts amb bigues de fusta. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i restes del morter que el revestia, amb carreus escairats a les cantonades. Davant la façana hi ha l'espai de l'era, amb diversos cossos auxiliars en estat ruïnós entre els que destaca una petita masoveria. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a un sol vessant que desaiguava a la part posterior. La façana s'obre amb dos eixos d'obertures d'arc escarser ceràmic i presenta un rellotge de sol força deteriorat amb l'any '1862'. Els tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç. | 08014-41 | Camí de Cruïlles a Can Serra de l'Arca | La primera referència al nom de Casanova la trobem en un document de l'any 1084, on consta que Guillem Bernic, Guillem Enegó i les respectives esposes van vendre a Ramon Guitard i la seva esposa una casa i les seves terres en el lloc conegut per Casanova, als Vilars. Segons Fortià Solà, el mas Casanovas està documentat des del segle XII. Estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs, entre els quals hi havia el que l'eximia de moldre als molins de la quadra. L'any 1450, Pere Casanovas i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. Segons el capbreu de 1527 hi consta que el mas Casanoves havia de pagar un cens pel dret de passatge, per tenir un camí que comunicava amb el mas Brucdemir, un mas rònec que se li va unir feia pocs anys. En el fogatge de l'any 1553 hi consta la vídua Miquela Casanoves. Segons el capbreu de 1669-1670, el mas Casanovas encara estava sota el domini dels senyors d'Aiguafreda. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Joan Casanovas com a propietari del mas, senyalat amb el número 5. Durant el primer terç del segle XX va canviar de mans, ja que consta com a propietari Jaume Parramon. Durant la segona meitat del segle XX va quedar deshabitada, essent víctima d'actes vandàlics i d'espoliació, que van avançar el seu estat de deteriorament fins a quedar en ruïnes. | 41.7756900,2.2607100 | 438559 | 4625136 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73980-foto-08014-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73980-foto-08014-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73980-foto-08014-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73974 | Dolmen de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-cruilles | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | Es troba destruït. | El dolmen de Cruïlles és una cista rectangular que estava formada per tres grans lloses i un túmul. Actualment se'n conserven les dues lloses laterals i les restes del túmul. S'hi van localitzar les restes òssies humanes infantils i adultes. Entre el material que s'hi ha recollit hi ha sílex, ceràmica a mà i objectes d'os. | 08014-35 | Les Pinedes | Va ser descobert i excavat pel Centre Excursionista de Vic l'any 1916, on s'hi va dipositar el material localitzat. Posteriorment, s'hi han fet actuacions per part d'afeccionats i clandestins. La darrera intervenció la va promoure l'Ajuntament d'Aiguafreda l'any 2005, tot i que se'n desconeixen els resultats. | 41.7804700,2.2608000 | 438571 | 4625667 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73974-foto-08014-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73974-foto-08014-35-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com a Dolmen de Cal Cabrer. | 76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73991 | Can Mirabó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirabo | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Can Mirabó és una masia que es troba en estat de ruïna avançat. Únicament se'n conserven els fonaments, que formen una estructura de planta rectangular. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. Al costat de la casa hi ha les restes d'una petita bassa. A pocs metres de la casa, a l'altre costat del camí, hi ha una roca amb una incisió quadrada que algunes fonts apunten que es tracta de les restes de la premsa de vi de la casa. | 08014-62 | Les Pinedes | A mitjans del segle XIX hi residia la família Serra. | 41.7823900,2.2608000 | 438573 | 4625880 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73991-foto-08014-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73991-foto-08014-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73991-foto-08014-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | En un pi al costat de les ruïnes s'hi ha fixat un cartell identificatiu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73995 | Cal Cabrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cabrer | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Es troba en estat ruïnós i envoltada de vegetació. | Cal Cabrer és una casa de la qual només se'n conserven restes de fonaments. És una estructura de planta rectangular de petites dimensions, identificada com una barraca de grans dimensions o un petit mas. Els murs perimetrals nom superen el metre d'alçada i són fets de pedra irregular lligada amb morter. A l'interior hi creixen alzines que en dificulten la visualització. | 08014-66 | Les Pinedes | En l'amirallament de l'any 1851 hi consta 'una barraca llamada Cal Cabré señalada con el número 6', propietat de Martí Santacreu. | 41.7798400,2.2611100 | 438596 | 4625596 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73995-foto-08014-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73995-foto-08014-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73995-foto-08014-66-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74018 | Barraca de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-laragall | XVIII-XX | Algunes pedres del mur de llevant s'han desprès. | Barraca de vinya situada al costat del sender que va a la serra de l'Arca, poc abans del dipòsit d'aigua. És una edificació aïllada de planta rectangular, que es troba construïda aprofitant el desnivell del terreny amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que a l'exterior manté part del recobriment de terra. La porta d'accés és amb llinda de pedra. A l'interior, de planta circular, hi ha una fornícula. | 08014-89 | Sender GR-2 | 41.7698800,2.2629700 | 438741 | 4624489 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74018-foto-08014-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74018-foto-08014-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74018-foto-08014-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 74100 | Mina i bassa de Can Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-can-bauma | XVIII-XIX | Està molt deteriorat i cobert de vegetació. | <p>La mina i la bassa de Can Bauma estan situades en una feixa a mestral de la masia de Can Bauma. La mina està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la boca oberta en un mur de pedra seca. Sota d'aquesta hi ha una bassa rectangular feta de pedra, que conserva en alguns trams el revestiment de morter.</p> | 08014-160 | Camí de la Serra de l'Arca | 41.7733700,2.2635900 | 438796 | 4624876 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74100-foto-08014-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74100-foto-08014-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.