Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74071 | La vella Bensor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-bensor | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Al poble d'Aiguafreda, quan es volia fer creure a les criatures se'ls amenaçava dient que vindria la Bensor. Aquest personatge està caracteritzat com una vella lletja i de mal caràcter que pegava als nens dolents.</p> | 08014-214 | Aiguafreda | <p>L'espantacriatures de la vella Bensor és coneguda a Aiguafreda, el Figaró i altres localitats del Congost.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 74078 | El pastor d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastor-daiguafreda | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau.</p> | XIX | <p>Explica la llegenda que hi havia un pastor que venia a una font de la muntanya d'Aiguafreda a portar a beure el seu ramat. Pel motiu que sigui, el pastor va ser desterrat a Mallorca, però abans va anar a trencar la font perquè ningú més pogués gaudir-ne. Un cop a Mallorca, va anar a parar en un poble on tots estaven capficats perquè fins aleshores tenien una font molt valorada i que de cop i volta havia deixat de brollar, deixant-los així en la misèria. Quan va preguntar des de quan passava això, va comprendre que tenia a veure amb la que havia malmès a Aiguafreda. Així que va demanar a aquella gent que si aconseguien que fos perdonat i pogués tornar a la seva terra, els tornaria l'aigua. Així ho van fer, pel que el pastor pogué tornar a Aiguafreda a reparar la font. Des d'aleshores, la font de Mallorca tornà a tenir aigua.</p> | 08014-138 | Aiguafreda | <p>Aquesta llegenda va ser publicada per primera vegada en el llibre 'Costums i tradicions del Vallès', editat a Granollers l'any 1882.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 74080 | Ball de les cols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-cols | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.</p> | XVIII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.</p> | 08014-140 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 74081 | Celebració del Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celebracio-del-divendres-sant | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>En algunes poblacions de l'Alt Congost, entre les quals contem Aiguafreda, era costum cantar les caramelles i el ball de cascavells el Divendres Sant al vespre. Hi participava el jovent del poble i era organitzat per la Confraria del Roser.</p> | 08014-141 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, durant el segle XVIII les autoritats episcopals van voler prohibir aquest costum per trobar-lo irreverent. Tan és així, que quan els pavordes de la confraria del Roser traspassaven el càrrec havien de fer prometre al substitut que no permetria el ball de les caramelles. Malgrat la religiositat de la gent, es va seguir celebrant perquè era un costum molt arrelat.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 74095 | L'Avencó d'Aiguafreda i l'Avencó de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lavenco-daiguafreda-i-lavenco-de-bigues | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau. CARDONA, F.; DE ARRIBA, A.; CUENCA, J. (2012). 'De l'Avencó d'Aiguafreda a l'Avencó de Bigues. Més de deu quilòmetres de curs subterrani', Exploracions. Núm. 20. Barcelona: Ed. Espeleo Club de Gràcia.</p> | XIX | <p>Segons tradició popular, l'aigua de la riera d'Avencó és engolida prop del seu aiguabarreig amb el riu Congost per brollar de nou al terme de Bigues i Riells, en un indret també conegut com l'Avencó, prop de la casa Noguera. Malgrat el primer conflueix al Congost i el segon al Tenes i que entre tots dos fenòmens hi ha més de 10 quilòmetres i els cingles de Bertí, es creu que les aigües comuniquen de forma subterrània. El nom d'Avencó està documentat per primer cop en l'acta de consagració de Sant Martí de l'any 898, i es creu que és la saviesa popular que en relacionar tots dos fenòmens, van denominar la sorgència de Bigues amb el mateix nom. Segons expliquen, quan la riera d'Aiguafreda baixa plena, l'aigua brolla amb més força a Bigues, encara que a la vall del Tenes no hi hagi plogut gens.</p> | 08014-155 | L'Avencó | <p>Aquest fenòmen ja va ser explicat per Pascual Madoz l'any 1845 en el seu 'Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus possesiones de Ultramar'. També va ser publicat per Maria de Bell-lloc l'any 1882 i uns anys més tard pel geòleg Norbert Font i Sagué, considerat pare de l'espeleologia catalana. Aquest últim va visitar el lloc acompanyat de Francesc Maspons, i va concloure que tanmateix les aigües estaven connectades de forma subterrània. Tot i així, també trobem articles contraris a la relació d'Avencó d'Aiguafreda i de Bigues, com trobem en les diverses edicions del mapa de l'Editorial Alpina. El darrer estudi realitzat per Ferran Cardona, Àngel de Arriba i Josep Cuenca, apunta que a nivell geològic és factible que la creença popular sigui certa. Sigui com sigui, el fenòmen no ha estat comprovat científicament ni s'ha fet una coloració que ho confirmi.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 78904 | El bandoler Matagossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bandoler-matagossos | XX | <p>Segons tradició popular, en Matagossos era un bandoler que delinquia per aquests verals. Era fill de Can Serra de l'Arca i vivia amagat al bosc de la casa. Entre les malifetes que li atribueixen, hi ha la col·locació d'una bomba en un local del poble i l'assassinat del masover de la masia de la Figuera. Un caçador va trobar el seu amagatall de manera fortuïta; aquest va revelar el lloc on s'amagava i fou mort allà mateix.</p> | 08014-191 | Aiguafreda | <p>En el registre fet pel Museu de Granollers dels morts de la Guerra Civil, trobem el maqui Pere Serradelarca Pou, àlias Matagossos. Consta que va ser mort per la Guàrdia Civil el 30 d'octubre de 1947.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 78932 | Ofici de fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-fuster | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XVI-XX | La modernització del sector ha fet desaparèixer l'ofici tradicional. | <p>L'ofici de fuster és una professió tradicional consistent en el treball artesanal de la fusta. A partir d'aquest material, s'obtenen mobles i altres objectes, tot utilitzant les eines pròpies com són la garlopa, l'escaire, la serra, el martell, etc. A Aiguafreda, aquesta activitat estava relacionada amb la reparació dels carrugatges de transport.</p> | 08014-230 | Aiguafreda | <p>L'origen del veïnat de les Ferreries el trobem en els artesans que van instal·lar-se en la proximitat del camí ral, davant la necessitat que tenien els viatgers dels seus serveis. Els fusters es dedicaven eminentment a reparar els desperfectes dels carruatges. Al segle XVI ja hi trobem documentat un fuster anomenat Francesc Soler.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 78934 | Festa de Tot Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tot-sants | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Tot Sants es celebra cada any el diumenge anterior a la festivitat de Tot Sants. La celebració consisteix en una castanyada popular a la plaça Major acompanyada per una cobla que toca sardanes.</p> | 08014-232 | Aiguafreda | <p>Durant la primera meitat del segle XX, a Aiguafreda ja es celebrava la festa de Tot Sants amb una castanyada popular i vi ranci.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 78936 | Ball del Patatuf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-patatuf | <p>AMADES, J. (1997). Danses de la terra: música i dansa tradicional a les comarques de Barcelona. Vol. 2. Tarragona: El Mèdol. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | Ja no es balla. | <p>El ball del Patatuf és una dansa senzilla, sovint feta per nens, que s'havia ballat al poble d'Aiguafreda. Es ballava en parelles, que picaven de mans tres vegades, seguit d'un punteig . Després s'agafaven de les mans i cadascun feia mig risto i donaven un giravolt. Aleshores, es feia canvi de parella i es repetien les passes.</p> | 08014-234 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 78937 | Processó del dia dels Apòstols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-dia-dels-apostols | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>La processó del dia dels Apòstols era una tradició en què els membres de la parròquia d'Aiguafreda anaven fins a Tagamanent. Juntament amb la processó de Lledànies i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> | 08014-235 | Tagamanent | <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 78938 | Processó de les lledànies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-les-lledanies | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Programa de Festa Major 1952.</p> | XIX-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>La processó de les lledànies es celebrava cada any el segon diumenge de Pasqua Florida. Era una processó rogativa que anava fins a la capella de Sant Salvador d'Avencó, tot cantant les lledànies. Segons el Programa de Festa Major de l'any 1952, a la tarda era costum fer una ballada on de forma excepcional, eren les dones qui triaven parella. La plaça del poble s'engalanava per a l'ocasió, a la qual assistien els pagesos de la rodalia. Juntament amb la processó dels Apòstols i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> | 08014-236 | Sant Salvador d'Avencó | <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. Al Programa de Festa Major de l'any 1952 consta que encara es celebra.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 78941 | Ballades al cim de Tagamanent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballades-al-cim-de-tagamanent | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX-XX | Es tracta d'una costum desapareguda. | <p>El dia 23 de juny era costum entre la jovenalla d'Aiguafreda i el Figaró de pujar al cim de Tagamanent a ballar. Per a l'ocasió s'encenien quatre fogueres al voltant de l'església, una en cada punt cardinal, que eren visibles des de la plana del Vallès i de Vic. S'hi aplegaven majoritàriament noies, que feien gresca al so de cançons alegres.</p> | 08014-239 | Tagamanent | <p>Segons Amades, es tracta d'una costum semblant a la dels aplecs, a les danses de les fades celebrades al bosc, al costat de les fonts i certs arbres, o bé als balls sabatins de les bruixes dirigides pel diable.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 78970 | Festa de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-reis-2 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Reis es celebra cada any la nit de Reis a Aiguafreda i Sant Martí de Centelles amb la tradicional cavalcada, que surt de l'estació de tren. Els infants d'ambdues poblacions reben la comitiva reial amb fanalets encesos. El recorregut acaba a l'Ajuntament, on cada rei fa un parlament i obsequien amb regals a tota la mainada.</p> | 08014-268 | Aiguafreda | <p>La festa es celebra sense gaires variacions des de la primera meitat del segle XX, quan els nens rebien els reis amb atxes, que havien fet tot cantant 'Reis d'Orient, porteu coses, porteu coses, Reis d'Orient, porteu coses a la gent'.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 78971 | Festa de Pasqua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-pasqua-0 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>La festa de Pasqua és celebrada a Aiguafreda amb les cantades de caramelles el diumenge i dilluns de Pasqua. Els caramellaires fan un recorregut pels principals carrers del poble, tot fent parades per cantar i ballar. En acabat, la mainada passa a recollir la voluntat per les cases.</p> | 08014-269 | Aiguafreda | <p>L'antecedent de la festa el trobem en el cant dels goigs que feia la Confraria del Roser el Dissabte Sant i la nit de Pasqua. Durant la primera meitat del segle XX, els nens i nenes del poble anaven a cantar caramelles per les cases i se'ls donaven ous allà on anaven.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 78972 | Processó de cada diumenge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-cada-diumenge | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | Ja no es celebra. | <p>Els fidels del poble d'Aiguafreda sortien en processó el primer diumenge de mes al voltant de l'església. Al matí s'havia fet l'ofici i les absoltes pelc confrares difunts; a la tarda es resava el rosari, seguit de la processó i cantada de goigs.</p> | 08014-270 | Aiguafreda | <p>Era organitzada per la Confraria del Roser.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 78973 | Festa del Roser de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-de-maig-1 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | Ja no es celebra. | <p>La festa del Roser es celebrava a Aiguafreda el primer diumenge de maig. Consistia en la celebració de l'ofici solemne, seguit de la cantada dels goigs i una ballada popular.</p> | 08014-271 | Aiguafreda | <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat, el primer diumenge de maig, que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 73970 | Cases de la Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-la-llobeta | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | El revestiment exterior es troba deteriorat i estan afectades d'humitats. | A la Colònia Llobeta hi ha diverses cases que van construir-se a finals del segle XIX com a residències temporals. Es tracta de dos volums de mateixes dimensions i característiques, que es situen a banda i banda del camí d'accés. Són de planta rectangular i consten de planta baixa i pis. Tenen la coberta composta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, excepte al cos central que és perpendicular. La composició de les façanes està definida per una marcada simetria, amb eixos d'obertures d'arc escarser amb motllures superiors. Algunes de les finestres del pis principal tenen sortida a balcons de baranes forjades. El cos central té la finestra del pis tapiada i està rematada per un òcul. A nivell interior, estan distribuïts en vivendes independents a les quals s'accedeix per l'escala situada al cos central. El tractament exterior és arrebossat i pintat amb les obertures de diferent tonalitat. Seguint el camí hi ha diverses cases, entre les que destaca la situada davant de la masia, amb una tribuna a la façana i capcer sinuós. | 08014-31 | C. de la Llobeta, 21 | Les cases de la Llobeta les va fer construir Josep Pi i Buixó per allotjar-hi els estiuejants que hi feien estada. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, el cos central d'una de les cases tenia més alçada i s'obria a la part superior amb un finestral geminat. | 41.7774800,2.2493400 | 437616 | 4625343 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73970-foto-08014-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73970-foto-08014-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73970-foto-08014-31-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari- Catàleg del POUM d'Aiguafreda consta com a Masia de la Llobeta 2; a l'IPA es diu Colònia Llobeta | 102|98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 78962 | Alzines de la Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-llobeta | XIX | <p>Les alzines de la Llobeta estan situades a ponent de la masia, tot i que també hi ha exemplars aïllats en la seva proximitat. Es tracta d'un petit bosc d'alzines (Quercus ilex) centenàries, que destaquen per les seves dimensions. A sota seu hi ha diversos bancs i taules d'obra per prendre-hi la fresca.</p> | 08014-260 | La Llobeta | 41.7770900,2.2494300 | 437623 | 4625299 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78962-foto-08014-260-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74028 | Colònia Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-llobeta | XIX-XX | L'entorn està força descuidat. | La colònia Llobeta està constituïda per diversos volums construïts entre finals del segle XIX i principi del XX al voltant d'una masia d'origen medieval. Les cases van bastir-se entre el bosc que hi havia a l'entorn del mas Llobeta, tot aprofitant el desnivell del terreny a partir de murs de contenció. A la cota inferior, a banda i banda del camí d'accés, hi trobem les dues cases principals, que albergaven diverses vivendes d'estiueig. Són dos volums de mateixes dimensions i característiques, de dos nivells d'alçat i façanes de composició simètrica. Sobre d'aquestes hi ha la masia per un costat, i diverses cases de construcció posterior, d'un i dos nivells d'alçat i de composició molt senzilla. Segueixen l'edifici de l'antic casino, actualment molt transformat i habilitat com a vivenda. A la part més alta del conjunt hi ha el Sagrat Cor de la Llobeta, una capella d'estil modernista que dominava tot el conjunt. L'entorn dels edificis va arranjar-se amb plantacions de plàtans a peu del camí, com també van construir-se bancs i taules sota les alzines centenàries que hi ha davant del mas. Al costat de l'ermita trobem una mina d'aigua que estava canalitzada fins a una bassa i a un antic safareig davant els antics horts. | 08014-99 | C. de la Llobeta | La Llobeta és una masia d'origen medieval que durant el segle XIX va ser adquirida per la família Pi. Poc després, Josep Pi i Buxó va començar a construir-hi la primera colònia d'estiueig d'Aiguafreda. L'arribada del ferrocarril a Sant Martí de Centelles va suposar un impuls del projecte, que cada cop atreia més barcelonins. L'any 1904 es van edificiar la capella del Sagrat Cor i el Casino, on s'hi organitzaven tot tipus d'activitats lúdiques, la més lluïda de les quals era la Festa Major. Amb l'esclat de la Guerra Civil, la Colònia va estar ocupada de forma permanent pels estiuejants. Durant els anys de postguerra, la família Pi va vendre bona part de les terres a la família Sitjar de Togores, propietaris del castell de Cruïlles. | 41.7772700,2.2494800 | 437627 | 4625319 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74028-foto-08014-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74028-foto-08014-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74064 | Obrador de pipes de Can Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obrador-de-pipes-de-can-jan-pau | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Des de principi del segle XX, a la casa de Can Jan Pau s'hi va habilitar un obrador de pipes. Les soques de bruc obtingudes als boscos veïns eren portades a la casa amb matxos. Allà es separaven les soques, partint-les per la meitat amb una serradora tot fent llesques i rebutjant la part de les branques per obtenir-ne la part massissa. Aleshores, els daus resultants es col·locaven en una gran olla d'aram i es bullien durant 24 hores. Les peces es deixaven assecar de forma natural entre mig any i un any, ja que sinó podien esquerdar-se. D'aquí en sortien els escalaborns, que s'acabaven de processar en altres fàbriques per obtenir pipes Rellevat de molta qualitat, o bé les Marselleses. A Can Jan Pau encara s'hi conserven alguns escalaborns, l'olla d'aram on es bullien les soques i un paper amb les mides intenacionals que havien de tenir els escalaborns.</p> | 08014-207 | C. Major, 17 | <p>Segons els propietaris, la casa de Can Jan Pau va començar com un hostal on els bohemis de Barcelona venien a menjar-hi la seva popular samfaina. Després va ser una bodega, una botiga de bicicletes...; fins que a principi del segle XX l'avi de l'actual propietari hi va començar un obrador de pipes. Inicialment, la serradora que feia servir funcionava amb una turbina situada al canal de Can Ponsic, que sovint resultava insuficient. Amb l'arribada de l'electricitat al poble l'any 1921, aviat es va instal·lar la corrent a l'obrador. El negoci va passar al seu fill, que va deixar de fabricar escalaborns a mitjans del segle XX.</p> | 41.7684700,2.2496900 | 437636 | 4624342 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 78924 | Can Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-pau | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XVIII-XX | <p>Can Jan Pau és una casa construïda al segle XVIII que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX amb l'obertura de noves finestres al pis i la construcció del pis superior. És un edifici cantoner de planta quadrangular i dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són de pedra de factura moderna, excepte el portal d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior també s'hi conserva un portal de les mateixes característiques. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-222 | C. Major, 17 | 41.7684700,2.2496900 | 437636 | 4624342 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78924-foto-08014-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78924-foto-08014-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78924-foto-08014-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 78933 | Fonda de Can Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-de-can-mingo | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La fonda de Can Mingo era un edifici del segle XIX que va ser reconstruït fa uns anys seguint la tipologia constructiva de l'anterior. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa s'obre amb dos portals i els pisos superiors es composen segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla amb emmarcament de pedra. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-231 | C. Major, 15 | <p>La fonda va pertànyer a Domingo Vila, motiu pel qual era coneguda com a Fonda Vila o Can Mingo. Va ser una de les fondes de més anomenada de la població.</p> | 41.7683800,2.2497900 | 437644 | 4624332 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78933-foto-08014-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78933-foto-08014-231-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73990 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-2 | Programa de Festa Major, 2005. | XX | Es troba molt deteriorada, coberta de vegetació i no hi brolla aigua. | La font del Lleó està situada en un costat del torrent dels Balços, en una zona coberta de vegetació. Està construïda en una estructura rematada per un capcer semicircular, a la part central de la qual hi ha la font. El brollador és un cap de lleó de ceràmica vidriada, molt deteriorat, sota el qual hi ha una pica semicircular d'obra. A banda i banda hi ha adossat un banc decorat amb ceràmica vidriada. | 08014-51 | Torrent dels Balços | La Font del Lleó va ser arranjada pel sr. Pi a principi del segle XX perquè els estiuejants de la colònia Llobeta poguessin passar-hi estones a la fresca. La font va fer-se molt popular, fins al punt que va il·lustrar el paper moneda municipal durant la Guerra Civil. | 41.7767100,2.2497000 | 437645 | 4625257 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73990-foto-08014-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73990-foto-08014-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73990-foto-08014-51-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneixia com la font del Xato o del Torrent. | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 78909 | Can Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barraca | <p>Programa de Festa Major, 2002.</p> | XVIII-XX | <p>Can Barraca és una casa del segle XVIII que va consolidar-se a mitjans del segle XX amb la construcció del pis superior. És un edifici entre mitgeres que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'obre amb tres portals a la planta baixa, un d'arc escarser arrebossat i els altres de factura moderna. Els pisos superiors es composen segons tres eixos simètrics d'obertures, d'arc pla arrebossat. El finestral central de les golfes té sortida a un balcó de baranes forjades. El tractament dels murs és arrebossat, amb un sòcol modern de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-196 | C. Major, 13 | <p>En aquesta casa hi residia el primer agutzil de la població, Mateu Puigbarraca i Tapias, conegut popularment com 'en Barraca'. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, constava de planta baixa i pis, tenia dos portals d'arc escarser i s'obria al pis amb dos finestres de pedra carejada.</p> | 41.7683200,2.2498500 | 437649 | 4624325 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78909-foto-08014-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78909-foto-08014-196-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 78922 | La Fundició d'en Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fundicio-den-serra | <p>PARELLA, J. (2004). La industrialització a Aiguafreda: aproximació al desenvolupament industrial de la població. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se en desús. | <p>La Fundició és una nau industrial en forma de 'L' situada a la carretera de Ribes. Consta d'un sol nivell d'alçat, de major alçada a les cantonades, on hi ha els accessos. Les obertures són totes d'arc carpanell arrebossat i es distribueixen per les façanes de forma simètrica. El parament dels murs és maçoneria, revestits amb morter. Originalment la fàbrica estava composta de dues parts: la foneria on es feien les peces i el taller de mecanització on es muntaven i s'obtenia el producte final. Al pati de la fàbrica s'hi dipositava el ferro i el carbó que era portat en un forn, d'on sortia el ferro fos. Aquest es canalitzava i es portava dins un gresol fins a la boca d'entrada de les peces, des d'on adquirien la forma dels motlles.</p> | 08014-220 | Passeig de Catalunya, 49 | <p>L'empresa metal·lúrgica Material Téxtil, SA, coneguda popularment com 'la Fundició', va ser fundada per Josep Serra i Sió durant la dècada de 1920. La seva implantació va suposar molts canvis entre la població d'Aiguafreda, la més significativa de les quals és l'arribada de l'energia elèctrica al poble. Des dels seus inicis, es va dedicar a la fabricació de maquinària tèxtil, atesa la gran demanda que hi havia a l'àrea industrial del Ter. Aviat es va especialitzar en la construcció de politges armades de ferro fos. L'any 1935 el cap de l'empresa passà a ser el fill de Josep, Alexandre Serra Valls, i van passar diversos períodes d'expansió i de crisi a causa de la dependència que tenien del subministrament de carbó, que es feia a través del ferrocarril. Amb l'esclat de la Guerra Civil, es mantenir la producció, aquest cop per proveir d'armament el front republicà, fet que va alliberar els treballadors d'anar al front. L'any 1941 l'empresa passà a denominar-se CEMSA (Constructora Española de Maquinaria, SA) i al cap de pocs anys l'empresa va viure un període d'expansió notable, que va acompanyar-se de la diversificació de la producció a través de la construcció de maquinària tèxtil.</p> | 41.7693200,2.2498500 | 437650 | 4624437 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78922-foto-08014-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78922-foto-08014-220-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 74000 | Can Queló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quelo | SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XVIII-XX | Can Queló és un casal construït durant el segle XVIII davant del camí ral. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat. Al centre hi ha el portal d'arc de mig punt adovellat amb una orla a la clau inscrita: 'MIQEL ARAGALL 1733'. | 08014-71 | C. Major, 11 | Durant la Guerra de Sucessió, moltes de les cases d'Aiguafreda van ser saquejades, però la més damnificada va ser el mas Aragall. Poc després, la família Aragall va decidir fer-se una casa al poble. La situació davant del camí ral va propiciar que a principi del segle XIX s'habilités com a hostal, fet que va causar un fort litigi amb els barons de Pignatelli, que posseïen l'hostal de la plaça. Com a fet anecdòtic, en plena Guerra del Francès, el general Francesc Copons va fer estada al poble d'Aiguafreda i va dormir a l'escó de la cuina de Can Queló. | 41.7682400,2.2499300 | 437656 | 4624317 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74000-foto-08014-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74000-foto-08014-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74000-foto-08014-71-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya s'anomena Hostal de Can Queló. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 73968 | La Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llobeta | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIII-XIX | La Llobeta és una masia d'origen medieval que va ser ampliada i reformada durant el segle XIX. En aquest moment, es van construir nous cossos i es va consolidar la façana actual, tot modificant algunes de les obertures, la coberta i el coronament. Es composa de dos volums perpendiculars que es tanquen formant un pati frontal. El principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, d'arc pla de pedra carejada, excepte el portal d'arc de mig punt. La part de llevant presenta una alçada inferior i una finestra de factura antiga, així com una part semisoterrada. Sobre el primer pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat. Com a capcim de la façana, es va construir un capcer escalonat. A la façana de ponent s'hi adossa un petit cos porxat a la planta baixa i amb terrassa superior, a la qual s'hi pot accedir a través d'una escala exterior adossada en paral·lel a la façana. Les obertures del pis són d'arc pla arrebossat i estan decorades amb guardapols. El segon volum està orientat a ponent i és de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de la planta baixa són d'arc pla arrebossat i la resta són d'arc escarser emmarcades amb una motllura. Està coronada per un petit capcer semicircular. A les façanes de migdia i llevant hi ha adossats sengles porxos amb terrasses superiors. El tractament exterior dels murs d'ambdós volums és arrebossat i pintat. Davant la casa hi ha l'era, sostinguda per un mur de contenció, i al costat de tramuntana hi ha un antic cobert. | 08014-29 | C. de la Llobeta, 24 | Segons Fortià Solà, el mas Llobeta està documentat des del segle XIII. Estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs, entre els quals hi havia el que l'eximia de moldre als molins de la quadra. L'any 1450, Antoni Llobeta i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el llibre de la Baronia d'Aiguafreda, hi consta un cens de l'any 1403 amb la Guillermina Llobeta. En el fogatge de l'any 1497 hi figura 'en Lobeta' i en el de 1553 hi consta la vídua Margarida Lobera. Durant el segle XVII, consta que l'hereu del mas tenia una peça de terra al veïnat de Vilapedrosa que, com el seu mas, estaven sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda. Tant en el cens de 1835 com en l'amirallament de l'any 1851, hi consta Ramon Pi com a propietari del mas, senyalat amb el número 15. Entre finals del segle XIX i principi del segle XX el propietari Josep Pi i Buxó va començar a construir una colònia d'estiueig a l'entorn del mas. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, la casa del costat tenia l'any '1897' inscrit al capcer. | 41.7772100,2.2498500 | 437658 | 4625312 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73968-foto-08014-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73968-foto-08014-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73968-foto-08014-29-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74020 | La Cooperativa 'la Favorecedora Obrera' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cooperativa-la-favorecedora-obrera | PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XX | L'edifici de la Cooperativa va ser construït l'any 1929. És un edifici aïllat de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. El finestral del pis té sortida a un balcó de baranes de forja i la finestra de les golfes està tapiada. A les façanes laterals les obertures també són d'arc pla arrebossat, formant eixos a la de mestral. La de garbí té una escala exterior adossada que permet accedir-hi des del primer pis. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec presenta certa volada i està acabat amb cabirons. | 08014-91 | Ctra. De Ribes, 35 / C. Cinto Verdaguer, 1 | La cooperativa obrera 'La Favorecedora' va ser fundada l'any 1924 per un grup de veïns per a la compra-venta de productes de primera necessitat. El primer president de l'entitat fou Jaume Sobrevias, constructor original dels Hostalets de Balenyà. La seu social estava situada al carrer del Pont, número 35. A l'inici ja tenia 40 socis, que pagaven els productes amb llibretes de compres i la moneda social que s'emetia des de la cooperativa. L'any 1929 es va comprar el terreny de l'Era d'en Queló i l'arquitecte Josep Grané hi projectà un nou edifici per l'entitat. Va ser el mateix Jaume Sobrevias el paleta encarregat de construir-la. Passada la Guerra Civil, entre els anys 1945 i 1950, la cooperativa va viure un període de creixement, gràcies a l'augment demogràfic que tingué el poble. Tanmateix, al cap de pocs anys començà el declivi de l'entitat, ja que els preus ja no eren competitius i l'activitat tenia pèrdues econòmiques. L'any 1963 va liquidar-se la societat i van vendre a Joan Horta, de Barcelona, la finca de la cooperativa. | 41.7688400,2.2500800 | 437669 | 4624383 | 1929 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74020-foto-08014-91-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74020-foto-08014-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74020-foto-08014-91-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Josep Grané Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 74066 | Pilar de Cal Recader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilar-de-cal-recader | XVII | <p>A la planta baixa de Cal Recader s'hi conserva un pilar de pedra que constitueix un vestigi d'una edificació anterior. Té el fust rectangular amb els angles bisellats, pel que s'obté una secció octogonal. El pilar és faixat, compost de peces de pedra local de gres vermell. Només es conserva la meitat del capitell, compost per una motllura senzilla.</p> | 08014-209 | C. Major, 6 | <p>Cal Recader és una casa del segle XX que probablement va construir-se aprofitant les dependències de l'antic hostal de la plaça. Al segle XVIII les corts de l'hostal tenien una capacitat per una seixantena de mules i vuit carruatges (SOLÀ, 1983: 117), pel que hem de pensar que ocupava una extensió major que en l'actualitat. El pilar de Cal Recader hauria format part de l'estructura d'aquestes dependències.</p> | 41.7682200,2.2501400 | 437673 | 4624314 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74066-foto-08014-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74066-foto-08014-209-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74061 | Can Mossèn Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mossen-josep | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XIX | El revestiment de la façana es troba deteriorat. | <p>Can Mossèn Josep és una casa del segle XIX construïda al carrer Major. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. El finestral central del pis i els dos de les golfes tenen sortida a balcons de baranes forjades i bases motllurades, com també ho estan els ampits de les finestres del pis. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior del mur és arrebossat.</p> | 08014-204 | C. Major, 3 | <p>A finals del segle XIX hi vivia el mossèn Josep Vall, que va acabar donant nom a la casa.</p> | 41.7680600,2.2501500 | 437674 | 4624296 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74061-foto-08014-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74061-foto-08014-204-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 74062 | Can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor-2 | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVIII | <p>Can Pastor és una casa del segle XVIII construïda a la confluència del carrer Major i la plaça. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un gran portal d'arc pla arrebossat amb brancals de pedra. El pis s'obre amb un finestral d'arc pla de pedra carejada, que té sortida a un balcó de baranes forjades. A nivell de les golfes hi ha una finestra d'arc pla arrebossat protegida amb una barana de fusta. El ràfec està acabat amb cabirons, en un dels quals hi ha fixada una corriola, amb rajola decorativa intercalada. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08014-205 | C. Major, 1 | <p>En aquesta casa hi vivia Albert Cruells, pastor i flabiolaire molt conegut entre els aiguafredencs i aiguafredenques.</p> | 41.7680200,2.2502000 | 437678 | 4624292 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 74063 | Can Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVIII | <p>Can Xic és una casa de poble construïda ente els segles XVIII i XIX. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla. El portal i una de les finestres de les golfes és de pedra carejada i la resta són arrebossades. Al pis trobem un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades i a l'altre eix un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de la Mercè. Al coronament de l'edifici hi ha una imbricació de rajols ceràmics, sota els cabirons que sostenen la teulada i que indiquen una ampliació en alçada de la construcció. El tractament exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb un sòcol de pedra afegit modernament.</p> | 08014-206 | Pl. Major, 18 | <p>A principi del segle XX la planta baixa de la casa estava habilitada com a botiga d'ultramarins, regentada per en Miquel Salgot. Amb l'arribada del telèfon al poble, va instal·lar-se la primera central telefònica a la botiga de Can Xic, motiu pel qual hi havia sovint cues de persones esperant el seu torn per poder telefonar. Actualment, s'hi conserva la botiga tal i com era.</p> | 41.7679800,2.2502400 | 437681 | 4624287 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 78911 | Can Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals-1 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XVII-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>Can Casals és una casa del segle XVII que va consolidar-se durant el segle XIX. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i d'una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal amb llinda plana amb incisió conopial que descansa sobre impostes i brancals de pedra, on s'hi converva la porta original. Les finestres de la planta baixa i del pis són d'arc pla arrebossat. El finestral de sobre el portal té sortida a un balcó de baranes forjades. Les golfes s'obren amb dos pòrtics d'arc escarser. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, on s'entreveuen les restes de pintura ocre i blava. El ràfec està acabat amb cabirons de fusta.</p> | 08014-198 | Pl. Major, 17 | <p>La darrera ferreria censada de la plaça d'Aiguafreda estava situada a la casa de Can Casals, que va funcionar fins a la dècada de 1920. Aleshores hi residia el ferrer Pere Grifell i Vilardaga, que també va fer d'alcalde entre 1923 i 1924 després del cop d'estat de Primo de Rivera. Més endavant, hi va residir un sabater d'ofici.</p> | 41.7679600,2.2502700 | 437684 | 4624285 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78911-foto-08014-198-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78911-foto-08014-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78911-foto-08014-198-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com la Ferreria. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
| 78952 | Font de la Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-llobeta | XX | <p>La font de la Llobeta està situada al costat del carrer de la Llobeta, a l'altre costat de la masia. La boca de la mina d'on prové l'aigua està situada davant la capella del Sagrat Cor, des d'on està canalitzada fins a la font. Aquesta està construïda en el mur de contenció d'una casa, on hi ha fixat el brollador metàl·lic. L'aigua cau en una bassa ovalada, acabada amb un mur de perfil sinuós en un extrem. Una part de l'aigua de la mina estava canalitzada fins a un rec on hi havia el safareig, actualment molt tapat de vegetació.</p> | 08014-250 | La Llobeta | 41.7773900,2.2501700 | 437685 | 4625332 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78952-foto-08014-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78952-foto-08014-250-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 78916 | Santa Maria d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-daiguafreda | <p>GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XX | <p>L'església de Santa Maria va construir-se durant la segona meitat del segle XX. És un edifici aïllat de planta rectangular i d'una sola nau amb coberta composta a dos vessants. La façana principal combina el ple i el buit amb la incorporació de vitralls contraposats amb murs de pedra vista. En un extrem hi ha el campanar triangular, rematat per les campanes i una creu metàl·lica.</p> | 08014-203 | Pl. Major, 3 | 41.7684400,2.2502900 | 437686 | 4624338 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78916-foto-08014-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78916-foto-08014-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Joan Antoni Cendoya | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 74025 | Processó del Via Crucis d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-via-crucis-daiguafreda | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La processó del Via Crucis es celebra el Divendres Sant. Al matí es fa la tradicional baixada del Sant Crist, que es porta a l'església de Santa Maria fins al vespre. Aleshores, surt la processó encapçalada pel mossèn i una petita creu, seguida pels veïns del poble, que sostenen espelmes i torxes enceses. Tanca la processó la imatge del Sant Crist, acompanyada pel cor que entona la Passió. Durant la processó, es fan parades en les diferents estacions, on el mossèn llegeix els passatges de la Bíblia tot rememorant el camí de la Creu que va fer Jesucrist. La processó finalitza de nou a l'església, on la imatge és col·locada al costat de l'altar, on romandrà fins a l'Ascenció. | 08014-96 | Aiguafreda | A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis. | 41.7685200,2.2503000 | 437687 | 4624347 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 74065 | Hostal de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-placa | <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XVI-XX | <p>L'hostal de la Plaça és un edifici del segle XVI que va ser reconstruït a mitjans del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX va habilitar-se com a vivenda moderna als pisos superiors i local comercial a la planta baixa, on es van suprimir els portals antics per obrir-ne de nous. És un edifici cantoner de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, les del pis amb sortida a petits balcons de baranes forjades. A la façana lateral hi ha tres portals de factura moderna i dues finestres en cada pis. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb motius vegetals sobre les finestres dels pisos superiors i carreus a les cantonades. El ràfec està coronat amb una cornisa senzilla.</p> | 08014-208 | Pl. Major, 1 | <p>L'hostal del poble de les Ferreries estava situat a la confluència de la plaça i el camí ral de Barcelona a Vic. Al segle XVI ja consta entre les possessions del castell de Cruïlles un hostal a la plaça de la població, a les golfes del qual guardaven el delme. Durant el segle XVII, el baró Pere d'Aimeric farà construir un nou hostal sobre l'antic, amb unes corts de notables dimensions per albergar-hi els carruatges dels estadants. El baró Francesc de Pignatelli el va establir a favor del municipi l'any 1719, tot i que gairebé un segle més tard en van sol·licitar la possessió. Aleshores van ampliar-lo afegint-hi la casa que havia estat la carnisseria. Durant les guerres carlines va ser utilitzat com a fortalesa per ambdós bàndols, motiu pel qual va ser cremat i destruït. A mitjans del segle XIX, l'emfiteuta Joan Mora, sol·licita els prínceps de Belmonte de reconstruir-lo. Tanmateix, va deixar d'utilitzar-se com a hostal per l'elevat cost de la reconstrucció i perquè la nova carretera ja no hi passava per davant.</p> | 41.7681100,2.2503100 | 437687 | 4624302 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74065-foto-08014-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74065-foto-08014-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74065-foto-08014-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73931 | Font de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-3 | XIX | La font de la Plaça està adossada en un extrem de l'edifici de l'hostal. Està constituïda per una estructura de pedra on hi ha fixades dues aixetes metàl·liques. L'aigua cau en una pica de pedra tallada de forma rectangular, que descansa sobre una base amb mènsules. La part superior està coronada a mode de pinacle, on hi ha inscrit l'any '1871'. | 08014-53 | Plaça Major | Segons testimonis gràfics de principi del segle XX, tenia una roda metàl·lica per bombar l'aigua. | 41.7680800,2.2503700 | 437692 | 4624298 | 1871 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73931-foto-08014-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73931-foto-08014-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 78940 | Festa de Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus-christi-0 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Corpus es celebra cada any a Aiguafreda amb el tradicional ofici solemne i la processó. La missa es celebra la tarda de diumenge, que va precedida per la processó. Al capdavant d'aquesta el mossèn porta la custòdia sota tàlem, acompanyat dels infants que han fet la comunió el diumenge abans. La comitiva transcorre pels principals carrers del poble, que han estat engalanats amb catifes de flors i domassos als balcons el matí del mateix dia.</p> | 08014-238 | Aiguafreda | <p>La festa del Corpus s'ha celebrat a Aiguafreda de forma ininterrompuda durant tot el segle XX. Antigament es feien les enramades, en què les cases i els carrers es guarnien amb rams i es col·locaven altars al carrer. Des de mitjans del segle XX es van fer diverses variacions en la festivitat, com és la incorporació de catifes de flors o catifes de dibuix. Després d'uns anys sense fer-se les catifes, l'any 1999 va recuperar-se la tradició.</p> | 41.7680000,2.2503800 | 437693 | 4624290 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78940-foto-08014-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78940-foto-08014-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | S'han unificat les dues fitxes de l'IPEC 'Corpus Christi' i 'Processó de Corpus' en una de sola. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 74119 | Col·lecció d'objectes de Can Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-can-bellit | XVI-XX | <p>A l'entrada de la masia de Can Bellit s'hi conserven diversos objectes antics, la majoria d'ús agrícola. Hi trobem una ventadora, una corriola, un jou, un cargol de premsa, una tina metàl·lica, i una premsa, entre d'altres. D'altra banda, també hi ha un fragment d'un finestral d'arc conopial lobulat, amb una palma gravada. A l'exterior de la masia hi ha diverses piques de pedra i una mola.</p> | 08014-179 | Can Bellit. C. Núria, 56 | 41.7709000,2.2503600 | 437694 | 4624612 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74119-foto-08014-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74119-foto-08014-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74119-foto-08014-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 78931 | Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-4 | XIX | <p>Can Ramon és una casa del segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc escarser arrebossat, excepte el portal d'arc carpanell ceràmic. Al costat del portal hi ha un portal de factura moderna. La façana lateral està contrafortada. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-229 | Pl. Major, 2 | <p>Estava adossada a l'antiga església de la Concepció.</p> | 41.7681600,2.2503900 | 437694 | 4624307 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78931-foto-08014-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78931-foto-08014-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78931-foto-08014-229-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 74042 | Monument dels 1100 anys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-dels-1100-anys | XX | El monument dels 1100 anys està situat al jardí que hi ha davant l'església parroquial de Santa Maria, davant la carretera de Ribes. Es tracta d'un monòlit de grans dimensions, col·locat de forma vertical. A cada costat hi ha fixada una placa metàl·lica on hi consta: ' AIGUAFREDA DE DALT 1100 (898-1998) EN COMMEMORACIÓ DELS MIL CENT ANYS DE LA CONSAGRACIÓ D'AIGUAFREDA DE DALT, BRESSOL DEL NOSTRE POBLE'. | 08014-113 | Ctra. De Ribes | Es va inaugurar el 5 d'agost de 1998 en motiu de la celebració dels 1100 d'història d'Aiguafreda de Dalt. | 41.7686000,2.2504000 | 437695 | 4624356 | 1998 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74042-foto-08014-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74042-foto-08014-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73958 | Can Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellit | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | La coberta presenta deficiències. | Can Bellit és una masia del segle XIX que ha quedat integrada dins l'entramat urbà. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes elles d'arc pla de pedra. A l'eix central trobem em portal, amb la llinda inscrita: ' FELIX BELLIT 1862'. Els finestrals del pis i el central de les golfes tenen sortida a balcons de baranes forjades. Les façanes laterals i posterior presenten el mateix tipus d'obertures, també disposades formant eixos. | 08014-19 | C. Núria, 56 | La casa de Can Bellit va ser construïda per Fèlix Bellit i Artigas, procedent del mas Bellit de Tagamanent, durant la segona meitat del segle XIX. La seva filla Margarida, hereva de la masia, va casar-se amb en Joan Colomer de Taradell. El seu fill Nicolau Colomer va ser alcalde d'Aiguafreda entre els anys 1902 i 1904. Durant la dècada de 1970 la masia va ser adquirida per l'Ajuntament d'Aiguafreda, que la va destinar a centre cultural i d'entitats. | 41.7710100,2.2503800 | 437696 | 4624624 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73958-foto-08014-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73958-foto-08014-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73958-foto-08014-19-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 78927 | Cafè de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-de-baix | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX | <p>El Cafè de Baix va construir-se durant el segle XIX davant l'antic camí ral. Es composa per dos volums diferenciats, el que es coneix com a Can Valeri i el que era el Cafè de Baix pròpiament dit. El primer és un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos, definits per obertures d'arc pla arrebossat emmarcats amb una motllura. A nivell de la planta baixa, al centre hi ha el portal emmarcat de pedra i en un costat s'ha obert un gran portal amb aparador. Els finestrals dels pisos superiors tenen sortida a balcons de baranes forjades, un dels quals és corregut. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, excepte la planta baixa que s'ha revestit amb lloses de pedra. El segon edifici també consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, excepte un portal d'arc escarser ceràmic de la planta baixa. L'eixamplament del carrer que segueix aquest edifici s'ha solucionat amb un angle arrodonit. El parament dels murs és arrebossat i pintat, excepte a la planta baixa que s'ha repicat i s'observa la pedra vista.</p> | 08014-225 | C. del Pont, 14 | <p>La societat aiguafredenca de principi del segle XX tenia dos espais de reunió al centre de la població: el Cafè de Baix o Cafe Farrès i el Cafè de Dalt o Cafè Esport, separats ideològicament entre els regionalistes i els republicans, respectivament. Entre les activitats que s'hi realitzaven, destacaven les sessions de cinema i la sala de ball.</p> | 41.7677500,2.2504900 | 437702 | 4624262 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78927-foto-08014-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78927-foto-08014-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78927-foto-08014-225-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73942 | Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-major-10 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | La plaça Major d'Aiguafreda està situada al centre de la població i queda delimitada a garbí pel carrer Major, amb la confluència del carrer de la Mora vers a xaloc. Els edificis que mantenen la tipologia constructiva tradicional consten de planta baixa, pis i golfes i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A nivell de façanes hem de destacar diversos elements constructius d'època moderna, com són un finestral d'arc conopial i la llinda de Ca l'Espardenyer, el portal d'arc de mig punt adovellat de Ca la Miquel i el portal de Can Casals, entre d'altres. Entre els elements destacables hi havia el portal amb llinda de fusta sobre impostes de Can Miró, que malgrat haver estat reconstruït ha perdut la fesomia primitiva. A Ca l'Espardenyer i Can Casals són igualment destacables les galeries que van obrir-se als nivells superiors de les cases durant el segle XIX. En aquesta època també van decorar-se algunes façanes amb franges horitzontals pintades en el revestiment de morter de calç, les restes del qual només s'observen a Can Casals. | 08014-3 | Plaça Major | El nucli d'Aiguafreda té el seu origen en el veïnat de les Ferreries, que va constituir-se a l'entorn del camí ral entre els segles XVI i XIX. Les primeres cases construïdes, destinades als habitatges i tallers d'artesans, van acabar configurant el carrer de la Mora, el carrer Major i del Pont i la plaça Major. Al segle XVII la plaça ja tenia un hostal, propietat dels senyors de Cruïlles, la capella sufragània de la Immaculada Concepció i diverses cases de tipologia tradicional. Els edificis eren eminentment de planta baixa, pis i golfes amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'obrien a la plaça amb portalades d'arc de mig punt adovellat, d'arc pla de pedra carejada o bé amb llindes de fusta. Des del segle XIX fins a mitjans del XX l'ajuntament estava situat en un petit edifici situat al costat de la capella. Durant la segona meitat del segle XX l'estètica de la plaça va veure's sensiblement alterada amb l'enderroc de la capella i d'algunes cases, així com la construcció de la nova església enretirada respecte la resta de les cases. | 41.7680100,2.2505700 | 437709 | 4624291 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73942-foto-08014-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 74113 | Capelleta de l'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-lesperanca | <p>Programa de Festa Major de 1975.</p> | XIX-XX | <p>La capelleta de l'Esperança està situada en un extrem de la façana de Cal Sastre, prop de la confluència de la plaça Major i el carrer del Pont. És una fornícula semicircular que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança tancada amb vidre. S'emmarca amb gres vermell formant un arc de mig punt sobre pilastres amb capitells motllurats. La fornícula presenta un ampit amb decoració dentada a la base. A sota hi ha una llinda de gres on hi consta: 'ANYS 1854=1918 / 1936=1949'. La part superior de la fornícula i els costats tenen fixades unes petites llànties.</p> | 08014-173 | Plaça Major, 13 | <p>Segons creença popular, la pesta del còlera que va afectar Catalunya durant segona meitat del segle XIX va passar de llarg a Aiguafreda gràcies a la Verge de l'Esperança. Per aquest motiu, es va construir la fornícula en honor seu, on cada nit s'encenien tres làmpares votives de color lila, verd i vermell; símbol de la fe, l'esperança i la caritat, en record de la fe dels avantpassats i agraïment a la verge protectora. Les dates que hi ha a sota corresponen a les principals calamitats que han afectat al poble. Segons un testimoni gràfic antic, durant un temps la capella va estar tapiada.</p> | 41.7678500,2.2506000 | 437711 | 4624273 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74113-foto-08014-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74113-foto-08014-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 73947 | Casa a la carretera de Ribes, 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-carretera-de-ribes-44 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | Casa construïda durant la primera meitat del segle XX segons la influència de l'estètica noucentista. És un edifici de planta rectangular que està constituït per dues vivendes independents. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures del frontis són d'arc escarser emmarcats amb ceràmica; a la planta baixa trobem tres portals i dues finestres intercalades. Al pis hi ha dos finestrals amb sortida a balcons d'obra de base motllurada. Les cantonades i els nivells de forjat estan acabats amb ceràmica que, juntament amb les obertures, contrasten amb el parament dels murs de paredat comú. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08014-8 | Ctra. De Ribes, 44 | 41.7687400,2.2506000 | 437712 | 4624372 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73947-foto-08014-8-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 74122 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre-10 | XVII-XX | <p>Cal Sastre és una casa del segle XVII que va consolidar-se al segle XIX amb el cos de garbí. Durant la segons meitat del segle XX la terrassa i el cos que hi havia al coronament van ampliar-se fins a obtenir el nivell de les golfes amb la coberta actual. El volum principal consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana té dues obertures per pis d'arc pla arrebossat, excepte el finestral del pis que és de pedra carejada. Aquest té la llinda inscrita amb l'any '1621' i té sortida a un balcó de baranes forjades. El cos que s'adossa a garbí és de planta baixa i pis i té la coberta a un vessant que fa el desaiguat al lateral. A la façana de la plaça té un finestral d'arc pla arrebossat amb sortida a un balcó, així com la fornícula de la capelleta de l'Esperança al costat. La façana orientada al carrer del Pont s'obre amb un portal amb la llinda inscrita '1807' i amb tres finestrals al pis, dos d'ells amb sortida a un balcó corregut amb baranes forjades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures emmarcades amb diferent tonalitat.</p> | 08014-182 | Pl. Major, 13 | 41.7678300,2.2506600 | 437716 | 4624270 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74122-foto-08014-182-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74122-foto-08014-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74122-foto-08014-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 73969 | Sagrat Cor de la Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor-de-la-llobeta | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | S'hi han fet pintades vandàliques i es troba en estat ruïnós. | La capella de la Llobeta és un temple d'estil modernista construït a principi del segle XX a la part més elevada de la colònia d'estiueig. És un edifici d'una sola nau de planta de creu llatina i absis poligonal. La nau està coberta amb arcs de diafragma ceràmics, mentre que la part del creuer ho està amb volta de creueria. Entre la nervadura de pedra de l'absis s'intercalen frisos pintats amb motius vegetals, que també trobem en la decoració dels culs de llàntia. En dues de les parets de l'absis hi han escrites les promeses que va fer Jesús a Santa Margarita de Alacoque i als devots del seu Sagrat Cor. En un costat del presbiteri hi ha la sagristia i als peus del temple hi ha el cor. La il·luminació de la nau es feia a través de finestres d'arc apuntat amb guardapols situades a les capelles laterals i a l'absis, que es troben tapiades, així com per una rosassa amb motllures vegetals situada sobre el cor. L'entrada al temple es fa a través d'un portal d'arc pla damunt la qual s'hi llegeix 'DOMUS DEI (et) PORTA COELI', amb columnetes a l'intradós i motius vegetals. El portal està cobert per un nàrtex d'arc apuntat sostingut amb mènsules i dues columnetes que descansen sobre una barana d'obra. La part frontal del nàrtex, les cantonades de l'edifici, el ràfec i la rosassa estan decorats amb frisos vegetals L'estructura està reforçada amb contraforts de pedra i ceràmica. El tractament dels murs és arrebossat a la façana i de pedra vista a la resta. | 08014-30 | C. de la Llobeta, 21 | La capella de la Llobeta va construir-se per encàrrec de Josep Pi i Buixó, qui va promoure la construcció de diverses torres destinades a l'estiueig. La primera pedra va col·locar-se l'any 1904, sota la benedicció del bisbe de Vic Josep Torras i Bages. | 41.7777300,2.2505500 | 437717 | 4625370 | 1904 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73969-foto-08014-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73969-foto-08014-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73969-foto-08014-30-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 78945 | Casa del carrer del Pont, 5 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-pont-5 | XIX | <p>Casa construïda a principi del segle XIX. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular, que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser de pedra carejada, amb una orla gravada a la llinda on hi consta '1806'. Al costat hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada i en cadascun dels pisos un finestral d'arc pla arrebossat. El finestral del pis té sortida a un balcó de baranes forjades. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.</p> | 08014-243 | C. del Pont, 5 | 41.7677100,2.2507200 | 437721 | 4624257 | 1806 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78945-foto-08014-243-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78945-foto-08014-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78945-foto-08014-243-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,99 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/