Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78923 | Hostal dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-dels-enamorats | XX | <p>L'hostal dels Enamorats és un edifici de la primera meitat del segle XX que va ser notablement reformat i ampliat a finals d'aquest segle. El volum central es correspon amb la part més antiga, a la qual s'hi van afegir sengles cossos laterals tot mantenint el pendent de la coberta i l'alçada. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-221 | C. Enamorats, 1 | 41.7813900,2.2472200 | 437443 | 4625778 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78923-foto-08014-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78923-foto-08014-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 78939 | Sureres de la Serra de l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sureres-de-la-serra-de-larca | XX | <p>A la vessant de migdia de la Serra de l'Arca, sobre la riera d'Avencó i la masia de la Bisbal, hi ha una zona de bosc on hi abunda l'alzina surera. Estan situades en una zona soleia amb feixes, formant un bosc clar característic d'aquest tipus d'exemplars. Les sureres presenten la part inferior del tronc amb l'escorça pelada.</p> | 08014-237 | Soleia del Saní | <p>L'explotació del suro va viure el seu major moment d'expansió entre els segles XVIII i XX, coincidint amb la creixent demanda de taps de suro. L'activitat s'iniciava els mesos d'estiu, quan els peladors feien llargues estades als boscos, on pelaven les escorces dels arbres de forma manual. La regeneració de l'escorça tardava entre 10 i 15 anys, moment en què es reprenia l'activitat. Les dimensions de les sureres de la Serra de l'Arca indiquen que es tracta d'una explotació introduïda durant el segle XX, complementària al carboneig i a la vinya que tradicionalment hi havia en aquesta zona.</p> | 41.7816200,2.2789100 | 440077 | 4625781 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78939-foto-08014-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78939-foto-08014-237-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Segons el Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny (PEPMNPPM) es tracta d'un Hàbitat d'Interès Comunitari no prioritari, amb el codi 9339. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 73977 | Jaciment de la Serra de l'Arca I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-larca-i | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers. | Ha estat destruït. | Es tracta d'un dolmen actualment destruït, del qual només se'n reconeix una llosa tombada envoltada de les pedres que l'haurien constituït. Segons explica qui el va descobrir, Mn. Fortià Solà, 'era constituït per grosses lloses de pedra, que formaven una cambra rectangular, coberta per altres lloses semblants, d'uns 3 metres de llargada per 1'70 d'amplada i 1'80 ms. d'elevació. Un petit i baix corredor deixava penetrar a l'interior, i un túmulus d'uns 10 m. de diàmetre, fet de terra i rengleres de pedres dretes en degradació, protegia tota la construcció'. | 08014-38 | Serrat dels Moros | Va ser descobert l'any 1914 per Mn. Fortià Solà, atret pel nom 'arca' de la serra, que semblava designar la presència d'un monument primitiu. L'any següent, el Centre Excursionista de Vic l'explorà detingudament i hi va localitzar abundant material ceràmic, sílex i ossos humans. És d'especial rellevància un ganivet de sílex de grans dimensions que s'hi va trobar que, com la resta de material, va ser dipositat al Museu Episcopal de Vic. Posteriorment, l'antic propietari del terreny, el senyor Frederic Vilademunt hi va fer una intervenció. Durant la segona meitat del segle XX va ser destruït i algunes fonts (VILA, 1994: 5) apunten que les lloses van ser portades a la casa de Can Brull. | 41.7818400,2.2720600 | 439508 | 4625811 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73977-foto-08014-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73977-foto-08014-38-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com el Dolmen del Serrat dels Moros. | 76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 73997 | La Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bisbal | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Els murs de xaloc i gregal presenten deficiències estructurals i estan parcialment coberts d'heura. | La Bisbal és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que s'ha habilitat de forma precària com a vivenda temporal. Conserva els murs perimetrals de certa alçada, que apunten a que constava de planta baixa i pis. S'ha cobert amb teulada d'uralita i s'ha adaptat com a habitatge amb un pati interior frontal. El parament dels murs és de pedra lligada amb morter, parcialment revestits en alguns trams, i carreus a les cantonades. Davant de la façana de tramuntana hi ha el pou antic. | 08014-68 | Camí d'Avencó | La Bisbal és una casa que va construir-se per complir les funcions de masoveria del mas Serra de l'Arca. En el Llibre de Recanació de l'any 1850 hi consten entre les possessions del mas Serra de l'Arca la casa de 'la Bisbal' i 'Can Serra'. | 41.7819400,2.2807600 | 440231 | 4625816 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73997-foto-08014-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73997-foto-08014-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73997-foto-08014-68-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 73986 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-3 | PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. | XX | La font dels Enamorats és una de les fonts més conegudes d'Aiguafreda. Està situada a l'extrem de mestral del terme municipal, prop de la riera de Martinet. La font està construïda sobre un bloc de pedra on s'ha fet una pica quadrada i s'ha fixat un brollador metàl·lic. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més de dos plafons on hi consta: 'Font dels Enamorats' i 'La parella enamorada / que ens plau anar acostats / per ells la font més preuada / és la font dels enamorats'. A prop seu s'han col·locat bancs i taules fetes amb moles procedents del molí de les Canes. | 08014-47 | Ctra. D'Aiguafreda de Dalt | 41.7817900,2.2471300 | 437436 | 4625823 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73986-foto-08014-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73986-foto-08014-47-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 74011 | Pont de la Bisbal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-bisbal | XVIII-XX | Els dos costats estan parcialment recoberts de vegetació. | Pont d'un sol tram que permet creuar la riera d'Avencó. L'estructura presenta dues etapes constructives que per les seves característiques situem al segle XVIII i XX. La part més antiga s'obre a ponent en arc de mig punt de pedra. La segona part, que respon a una ampliació del camí, va construir-se amb volta de maó pla i obertura de mig punt de rajols disposats a plec de llibre. En ambdues parts, el mur és de maçoneria. A la part superior s'hi ha afegit un nou tauler de formigó i baranes metàl·liques. | 08014-82 | Camí d'Avencó | 41.7824100,2.2821100 | 440344 | 4625867 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74011-foto-08014-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74011-foto-08014-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74011-foto-08014-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 73991 | Can Mirabó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirabo | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Can Mirabó és una masia que es troba en estat de ruïna avançat. Únicament se'n conserven els fonaments, que formen una estructura de planta rectangular. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa. Al costat de la casa hi ha les restes d'una petita bassa. A pocs metres de la casa, a l'altre costat del camí, hi ha una roca amb una incisió quadrada que algunes fonts apunten que es tracta de les restes de la premsa de vi de la casa. | 08014-62 | Les Pinedes | A mitjans del segle XIX hi residia la família Serra. | 41.7823900,2.2608000 | 438573 | 4625880 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73991-foto-08014-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73991-foto-08014-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73991-foto-08014-62-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | En un pi al costat de les ruïnes s'hi ha fixat un cartell identificatiu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 74004 | Cova de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-linfern | La cova de l'Infern és un petit avenc al qual s'accedeix per una boca situada a peu d'un camí. Des d'aquesta hi ha 42 metres de recorregut, amb un desnivell de 13 metres que transcorren per un conducte amb diverses sales i pous. | 08014-75 | Els Terressos | El forat era conegut per molts aiguafredencs com un cau de conills. El grup ERE el va visitar el 2010 i el va topografiar. | 41.7824400,2.2548100 | 438075 | 4625890 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74004-foto-08014-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74004-foto-08014-75-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com Avenc de la Vinya Boja. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 74129 | Barraca de les Sureres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-sureres | XVIII-XX | Algunes pedres s'han desprès i està coberta de vegetació. | <p>Barraca de vinya situada en una feixa de la zona de les alzines sureres, al nord de la masia de la Bisbal. És una edificació de planta rectangular que es troba adossada en un mur de feixa, feta amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, que a l'exterior manté part del recobriment de terra. La porta d'accés és amb llinda de pedra.</p> | 08014-189 | Serra de l'Arca | 41.7833800,2.2787600 | 440066 | 4625977 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74129-foto-08014-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74129-foto-08014-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74129-foto-08014-189-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 78969 | Font dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-avellaners-0 | XVIII | No hi brolla aigua i està cobert de vegetació. | <p>La font dels Avellaners està situada sobre una feixa, en una zona on antigament hi havia plantats avellaners. Es tracta d'una mina construïda en el mur de feixa de pedra, que presenta una petita obertura quadrangular amb llinda de pedra. En una cota inferior hi ha una bassa rectangular, excavada del terreny natural amb murs de pedra lligada amb morter.</p> | 08014-267 | Al sud del Saüc | 41.7832300,2.2523100 | 437868 | 4625979 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78969-foto-08014-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78969-foto-08014-267-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74130 | Barraca de les Sureres II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-sureres-ii | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Barraca de vinya situada en una feixa de la zona de les alzines sureres, al nord de la masia de la Bisbal. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada.</p> | 08014-190 | Serra de l'Arca | 41.7838000,2.2802700 | 440192 | 4626023 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74130-foto-08014-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74130-foto-08014-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74130-foto-08014-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 78930 | Camí d'Aiguafreda al Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-daiguafreda-al-brull | XIX-XX | <p>El camí d'Aiguafreda al Brull transcorre per la Serra de l'Arca, passant per Can Bauma, Can Serra de l'Arca, el Serrat dels Moros, el Collet de la Costa i Can Brull, on entra en terme municipal del Brull.</p> | 08014-228 | Serra de l'Arca | 41.7843000,2.2719800 | 439504 | 4626084 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78930-foto-08014-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Antigament hi havia diverses variants, algunes de les quals s'han perdut. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 73939 | La Costa de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-de-can-brull | IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1981) El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació. Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XV-XX | Es troba en estat ruïnós. | La Costa de Can Brull és una masia d'origen medieval que va consolidar-se en època moderna. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original i les característiques constructives. Està construïda a la part alta de la serra, des d'on gaudeix d'unes vistes panoràmiques excepcionals de la vall d'Avencó i el Tagamanent. És un edifici de planta rectangular i s'estructura en tres crugies, de les quals la de gregal correspon a una altra etapa constructiva. En aquesta hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb carreus a les cantonades. Davant la façana de ponent hi ha les restes d'un petit cos auxiliar. | 08014-61 | Serra de l'Arca | Segons Fortià Solà, el mas Costa està documentat des del segle XIII. A principi del segle XV el mas Costa, que tenia units els masos Brullet i la Bordadeprim, ja estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda, als quals pagaven nombrosos tributs. L'any 1450, quan Gabriel Costa i els principals caps dels masos d'Aiguafreda, van crear un censal per redimir els mals usos en favor de Pere Llobeta. En el fogatge de 1497 hi consta 'la costa' i en el de 1553 hi figura Bartomeu Costa. Segons el capbreu de 1669-1670, el mas Costa encara estava sota el domini dels senyors d'Aiguafreda. Aleshores la casa es trobava en mal estat, fins al punt que el seu propietari, Benet Garriga de Centelles, fa una demanda al batlle d'Aiguafreda exposant-li la necessitat de restaurar-la. Més endavant va agregar-se al mas Brull i passà a ser conegut com la Costa de Can Brull. A l'amirallament de 1851 hi consta Segimon Pladelasala com a propietari, senyalat amb el número 9. | 41.7848100,2.2727400 | 439567 | 4626140 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73939-foto-08014-61-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74117 | Refugi de la Costa de Can Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-costa-de-can-brull | XVIII-XX | Els murs de pedra seca estan parcialment enderrocats. | <p>El refugi de la Costa de Can Brull és una estructura feta a partir de diverses roques de notables dimensions. La part frontal i laterals estan parcialment tancats amb murs de pedra seca. A l'interior del refugi i al seu voltant hi ha les pedres resultants de l'enderroc d'aquests murs.</p> | 08014-177 | Serra de l'Arca | 41.7848300,2.2728400 | 439576 | 4626142 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74117-foto-08014-177-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74117-foto-08014-177-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74117-foto-08014-177-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Al costat hi ha diversos ruscs d'abelles. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 74104 | Les Fontetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontetes-0 | <p>Les Fontetes és un naixement d'aigua situat a la raconada d'un torrent. L'aigua brolla del subsòl i s'estanca formant un petit toll d'aigües cristalines. Sobre la sorgència hi ha un cartell indicatiu. Del toll en surt una petita canalització que condueix a una bassa de majors dimensions, on s'emmagatzema l'aigua que sobreeixeix, juntament amb la que pugui portar el torrent de les Fontetes.</p> | 08014-164 | Torrent de les Fontetes | 41.7849000,2.2636700 | 438814 | 4626156 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74104-foto-08014-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74104-foto-08014-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 73972 | Casanova de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-de-sant-miquel | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XIX | La Casanova de Sant Miquel és una masia del segle XIX que ha estat restaurada fa pocs anys per habilitar-hi un allotjament rural. La casa estava construïda aprofitant un talús natural, que cobria parcialment les façanes de mestral i gregal i que van deixar-se al descobert en la darrera intervenció. En aquest moment, també va alçar-se la coberta i van fer-se noves obertures, a més d'afegir-se brancals de maó a les ja existents. La portalada que donava accés al pati també va centrar-se en el mur. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Aquesta tipologia d'obertures s'ha reproduït a la resta de façanes, on estan disposades de forma aleatòria. Davant la façana principal hi ha un pati tancat pels cossos annexes, amb accés des d'una portalada situada a garbí. A l'interior s'hi conserva la cuina amb la llar de foc i el forn de pa. La cuina nova es va habilitar en el lloc de l'antic celler, on hi havia tines revestides amb rajoles ceràmiques vidriades. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, sense revestir. Davant la façana de gregal, on s'ha obert el nou accés, hi ha un fantàstic exemplar de noguera. | 08014-33 | Camí de la riera d'Avencó | El mas Miquel o Sant Miquel era una possessió dels senyors d'Aiguafreda i està documentat des de principi del segle XV (SOLDEVILA 1998: 52). Probablement quedà deshabitat durant la crisi baix medieval, ja que fou agregat al mas Serra de l'Arca. En el capbreu de 1527 consta que estava derruït. Probablement les ruïnes d'aquest mas són l'origen de la Casanova de Sant Miquel. Aquesta va passar per diferents mans fins que l'any 1997 la va adquirir la Diputació de Barcelona. Va ser restaurada i adaptada com a equipament del Parc del Montseny, destinat a allotjament rural. | 41.7852800,2.2864100 | 440704 | 4626183 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73972-foto-08014-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73972-foto-08014-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73972-foto-08014-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74101 | Font de la Casanova de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-de-sant-miquel | XIX | La bassa es troba en mal estat. | <p>La font de la Casanova de Sant Miquel és una sorgència natural d'aigua situada a mestral de la Casanova de Sant Miquel. L'aigua brolla sota una roca, on s'entolla. Davant d'aquesta s'hi va construir una petita bassa rectangular, feta de pedra revestida amb morter. L'aigua està canalitzada fins a una bassa que hi ha sobre la casa.</p> | 08014-161 | Serra de l'Arca | 41.7856400,2.2847400 | 440565 | 4626224 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74101-foto-08014-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74101-foto-08014-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74121 | Font del Saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sauc | XVIII-XX | No hi brolla aigua. Algunes de les pedres s'han desprès i està tot cobert de vegetació. | <p>La font del Saüc és una mina situada en una feixa a llevant de la masia. Està construïda en un mur de feixa de pedra seca i és feta del mateix material. La mina està oberta a la part superior i presenta una llinda monolítica. Pel costat de migdia hi ha una rasa que drena l'aigua de les feixes cap a aquest punt. En una cota inferior hi ha una petita bassa que recollia l'aigua.</p> | 08014-181 | Camí del Saüc | 41.7855800,2.2557900 | 438160 | 4626237 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74121-foto-08014-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74121-foto-08014-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74121-foto-08014-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 73979 | El Saüc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sauc-0 | Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XV-XVIII | Es troba en estat ruïnós. | El Saüc és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI i XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies, amb diversos cossos al voltant que es tanquen formant un pati frontal. Actualment ha perdut la coberta i només se'n conserva l'estructura exterior i part de l'interior. Constava de planta baixa i pis i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedia per un porta d'arc de mig punt adovellat, que és una de les poques obertures exteriors que es conserven. A l'interior s'observen restes de l'antiga cuina, de l'escala d'accés al pis i d'algunes obertures de pedra carejada. Els cossos annexes que hi ha al voltant de la casa tampoc conserven la coberta i es troben en estat ruïnós. Entre aquests destaca el cos de migdia, amb volta de canó de pedra i petites fornícules als murs. En una cota superior vers la façana de llevant hi ha un altre cos annex i l'espai de l'era. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades. | 08014-40 | Camí del Saüc | Segons Fortià Solà, el mas Sahuch està documentat des de principi del segle XV, quan hi residia Mateu de Salisbruch, àlias Sauch. El mas Saüc estava sota el domini directe dels senyors d'Aiguafreda i tenia entre les seves possessions els masos derruïts Arcs, molí dels Arcs i Iglésies, aquest darrer sota la senyoria del comte de Centelles (PUIGFERRAT 1989:32). Des de l'any 1403 el mas també pagava un cens que l'eximia de l'obligació de moldre als molins dels senyors d'Aiguafreda. En el fogatge de 1497 ja hi consta 'lo seuch', així com en Jaume Sahuc en el de 1515. Al segle XVI, la pubilla del mas Saüc va casar-se amb Joan Pla i Garriga, qui uns anys més tard tindria un pleit amb Martí Serradelarca, on es demanava la nulitat notarial de l'acte de concòrdia signat entre ambdues parts. Al segle XVII va passar a denominar-se mas Garriga del Saüc pel casament de la pubilla Paula Sauch amb Jaume Garriga. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta Martí Garriga com a propietari del mas, senyalat amb el número 14. A finals del segle XIX, en motiu de la fundació del nou altar de la Immaculada a l'església d'Aiguafreda de Dalt, s'anà a rebre la imatge de la Verge en processó al mas Saüc, on va ser beneïda (SOLÀ 1983: 37). | 41.7856400,2.2549200 | 438087 | 4626245 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73979-foto-08014-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73979-foto-08014-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73979-foto-08014-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 78905 | Barraca de Sant Miquel de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-sant-miquel-de-canyelles | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Barraca de vinya situada al sud de l'ermita de Sant Miquel de Canyelles. És una edificació aïllada de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. Només conserva els fonaments, entre els que s'observa una petita fornícula. L'interior i els voltants són plens de pedra resultant de l'enderroc.</p> | 08014-192 | Serra de l'Arca | 41.7859500,2.2849500 | 440583 | 4626258 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78905-foto-08014-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78905-foto-08014-192-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78905-foto-08014-192-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 73978 | Jaciment de la Serra de l'Arca II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-larca-ii | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. VILA, L. (1994). 'El megalitisme al Montseny', Lauro, núm, 7. Granollers: Museu de Granollers. | Ha estat reconstruït. | El dolmen de la Serra de l'Arca II és una cista rectangular que va ser reconstruïda sense criteri historiogràfic. Originalment media 2,90 metres de llargada, 1,2 d'amplada i 1,90 d'alçada. Durant la primera meitat del segle XX només conservava dretes dues lloses, així com el túmul. S'hi van localitzar fragments d'ossos i dents, així com ceràmica amb desgreixant de quars. | 08014-39 | Camí d'Aiguafreda al Brull | Va ser descobert per Josep Maria Gudiol i el Centre Excursionista de Vic, poc després del megàlit de la Serra de l'Arca I. Fortià Solà apunta que va ser utilitzat com a refugi de carboners perquè no s'hi va trobar res. L'any 1963 Batista va excavar-lo de nou i no va trobar fragments d'ossos. El propietari de Can Brull va reconstruir-lo poc després. | 41.7859200,2.2720200 | 439509 | 4626264 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73978-foto-08014-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73978-foto-08014-39-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També s'anomena Dolmen de la Costa de Can Brull. | 76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 78949 | El Sapinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sapinar | <p>Sapinar o savinar situat a l'indret de les Pinedes, prop de Vilargent. Es tracta d'un bosc de savines que, malgrat l'altitud en què es troba (720 m.), és pràcticament pla. Està força esclarissat, per la distància que tenen les savines i per l'alçada considerable que assoleixen.</p> | 08014-247 | Les Pinedes | 41.7863500,2.2703800 | 439373 | 4626313 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78949-foto-08014-247-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 73973 | Necròpolis de Collderamona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-collderamona | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | IX-XII | En una zona propera al camí antic del Brull a Aiguafreda s'hi va localitzar una necròpolis constituïda per sis tombes. No s'hi va trobar material associat que permetés determinar-ne una cronologia, tot i que a la Carta Arqueològica consta com a medieval. | 08014-34 | Serra de l'Arca | Va ser descoberta per un pagès de Seva i documentada per Joan López. | 41.7865700,2.2755400 | 439802 | 4626333 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73973-foto-08014-34-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de la Generalitat s'ha denominat erròniament Collderomanes. | 85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74076 | Mas Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-canyelles | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | IX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Les restes del mas Canyelles estan situades a pocs metres a ponent de la capella de Sant Miquel de Canyelles. S'observa un mur de pedres disposades en filades, de majors dimensions a les cantonades. Aquesta estructura de reduïdes dimensions es prolonga vers el nord, on només s'aprecien restes muràries. L'abundant vegetació de la zona en dificulta l'observació.</p> | 08014-136 | Serra de l'Arca | <p>El mas Canyelles sovint ha estat identificat amb el vilar de Canyelles que s'esmenta en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost de l'any 898 SOLÀ (1983:77). Al segle XIV, a diferència de la majoria de masos de la parròquia d'Aiguafreda, no pertanyia als senyors d'Aiguafreda, sinó al benefici de Sant Miquel de la parròquia de Santa Maria de Tagamanent. L'any 1376, Ferrer d'Hostalric va establir el mas Boix del Brull a Ponç Canyelles. El mas quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval malgrat la donació que l'hereu Bernat Canyelles va fer a Pere de Vilanova, de la parròquia de Santa Eugènia de Relat, a principi del segle XV. El mas Saní que fins aleshores estava unit al mas Canyelles va passar al mas Boix del Brull.</p> | 41.7866400,2.2838900 | 440496 | 4626335 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74076-foto-08014-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74076-foto-08014-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74076-foto-08014-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 73966 | Sant Miquel de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-de-canyelles | BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa. | XII | Es troba en bon estat estructural però l'interior presenta cert estat de deteriorament a causa del seu estat d'abandó. | Sant Miquel de Canyelles és una ermita romànica construïda vers el segle XII, sobre la que no s'han fet reformes significatives. És un edifici de planta rectangular amb l'absis també rectangular. La nau consta de dos trams separats per un arc presbiteral i està coberta amb volta de canó de pedra, on encara s'hi conserva el morter amb les marques de l'encanyissat. Al presbiteri hi ha les restes d'un altar d'obra amb restes de pintura. Com a úniques obertures de l'edifici trobem el portal del mur de migdia, d'arc de mig punt amb petites dovelles; una finestra a l'absis en forma de creu i una de quadrada a ponent. El parament dels murs és de carreus escairats de petites dimensions disposats en filades regulars. | 08014-27 | Soleia del Saní | La primera notícia documental de la capella de Sant Miquel de Canyelles es remunta a l'any 1309, tot i que la semblança de la seva tècnica constructiva amb la de Sant Salvador d'Avencó, hem de pensar que ja existia al segle XII. Entre els segles XVIII i XIX es trobava en mal estat de conservació; tant és així que s'hi prohibí la processó que s'hi feia el dia 8 de maig des de l'església d'Aiguafreda de Dalt. El seu propietari, Jaume Serra de l'Arca, la va fer restaurar l'any 1828. Amb l'esclat de la Guerra Civil va ser profanada i es deixà de celebrar la festivitat del 8 de maig. | 41.7867000,2.2842200 | 440523 | 4626342 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73966-foto-08014-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73966-foto-08014-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73966-foto-08014-27-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està envoltada de vegetació, fet que en dificulta la localització. Les fotografies són de DigitalNatura.org | 92|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 73985 | Riera de Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-martinet | La riera de Martinet neix massís del Montseny, en terme municipal del Brull i desemboca al riu Congost entre els termes d'Aiguafreda i Centelles. El tram d'Aiguafreda transcorre pel sector de tramuntana del terme municipal, fent de partió amb el terme de Seva. Les seves aigües netes i l'estreta vall per on discorre el fan un indret singular, on hi ha diversos salts d'aigua i gorgs destacats. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diversos molins i rescloses. A nivell natural, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs. | 08014-46 | Sector nord del terme municipal | 41.7872100,2.2515200 | 437806 | 4626422 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73985-foto-08014-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73985-foto-08014-46-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'Associació Martinet, a través del Projecte Rius, està realitzant diverses actuacions orientades a recuperar i valoritzar la riera de Martinet. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||||
| 73987 | Font Fresca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fresca-0 | PAGESPETIT, L. (2003). 111 Fonts del Montseny i molts indrets per descobrir. Sant Vicenç de Castellet: Farell. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XX | Des de fa uns anys hi brolla poca aigua. | La Font Fresca està situada a prop del conjunt d'Aiguafreda de Dalt a peu del camí que va al Saüc. Està construïda en un mur de pedra, on hi ha una petita obertura per on brolla l'aigua. Aquesta cau en dues petites piques de forma irregular, fetes amb pedra i morter. Ha estat arranjada amb murs, escales i bancades de pedra, a més d'un plafó on hi consta: 'Font Fresca'. A sobre la font hi ha la mina que l'abasta d'aigua. | 08014-48 | Camí d'Aiguafreda de Dalt al Saüc | Segons tradició popular, la fot fresca és la qua hauria donat el nom d'Aiguafreda ('Aquafrigida'). En motiu de la celebració dels 1100 anys d'Aiguafreda, la font va ser arranjada. | 41.7873300,2.2575100 | 438304 | 4626431 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73987-foto-08014-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73987-foto-08014-48-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 73976 | Refugi de Sant Miquel de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-sant-miquel-de-canyelles | CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII | El refugi de Sant Miquel de Canyelles és una estructura de pedra construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. Es tracta d'un refugi parcialment excavat sobre la roca natural, amb pedres col·locades de forma vertical en un costat i un petit mur de pedra seca que el tanca parcialment a la part frontal. L'estructura està coberta per una gran llosa horitzontal. | 08014-37 | Solella del Saní | Va ser localitzat l'any 1983 per Joan López i es va publicar la troballa al Butlletí de l'Unió Excursionista de Sabadell. Segons aquesta informació, l'any 1992 va ser incorporat a la Carta Arqueològica com un dolmen, amb el nom 'Sant Miquel de Canyelles', tot i que no va ser localitzat. La seva situació no va ser coneguda fins el gener de 2012 els habitants de la Casanova de Sant Miquel el van localitzar. La visita de diversos arqueòlegs a l'indret ha permès descartar que es tracta d'un dolmen. | 41.7875400,2.2824500 | 440377 | 4626436 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73976-foto-08014-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73976-foto-08014-37-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A la Carta Arqueològica hi consta com a Sant Miquel de Canyelles. | 94 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74015 | Forn de Collderamona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-collderamona | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XVIII-XX | Està cobert de pedres i no es conserva la part frontal. | Forn tradicional de calç que es troba situat en un marge prop del camí d'Aiguafreda al Brull. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural, amb la part superior reforçada amb pedra lligada amb fang. Ha estat tapat amb pedra calcària i restes vegetals. No conserva la boca. | 08014-86 | Camí d'Aiguafreda al Brull | 41.7875100,2.2758200 | 439826 | 4626438 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74015-foto-08014-86-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74015-foto-08014-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74015-foto-08014-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74120 | Barraca del camí de Sant Miquel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-de-sant-miquel | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Barraca de vinya situada al costat del camí que descendeix fins a Sant Miquel de Canyelles. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada.</p> | 08014-180 | Camí de Sant Miquel de Canyelles | 41.7876200,2.2849200 | 440582 | 4626443 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74120-foto-08014-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74120-foto-08014-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74120-foto-08014-180-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74108 | Gorg de la Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-resclosa | <p>El gorg de la Resclosa és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un bell racó situat en un dels desnivells de la riera on, passades les restes d'una antiga resclosa, hi ha un salt d'aigua. Aquesta cau en un gran gorg de forma ovalada on hi afloren alguns blocs de pedra.</p> | 08014-168 | Riera de Martinet | 41.7875000,2.2522000 | 437863 | 4626453 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74108-foto-08014-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74108-foto-08014-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 78935 | Resclosa i rec de la riera de Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-la-riera-de-martinet | <p>Programa de Festa Major, 2012.</p> | XIX-XX | La resclosa està molt malmesa i el rec ha estat mutilat. | <p>La resclosa i el rec de la riera de Martinet estan situats sobre el gorg de la resclosa. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de migdia. La resclosa estava formada per un mur de pedra perpendicular al riu, el qual es troba molt malmès i s'hi escola l'aigua formant el salt d'aigua del gorg. El rec és fet de pedra seca, amb una obertura d'arc de mig punt ceràmic a l'inici. Pocs metres més avall, el rec ha estat mutilat.</p> | 08014-233 | Riera de Martinet | <p>Segons recull un article publicat en el Programa de Festa Major de l'any 2012, va fer construir la resclosa el Duc de Solferino durant la primera meitat del segle XX, per tal de regar els seus horts. Això no obstant, és probable que el seu origen sigui anterior.</p> | 41.7875700,2.2519900 | 437846 | 4626461 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78935-foto-08014-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78935-foto-08014-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 73998 | Les Queredes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-queredes | Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. | XIX | Es ttroba en estat ruïnós. | Les Queredes és una masia construïda vers el segle XIX. Es troba en estat ruïnós, tot i que les restes conservades permeten identificar-ne la volumetria original. És de planta rectangular i s'estructurava en dues crugies. Conserva els murs perimetrals a l'alçada del primer pis. A la part posterior s'observen obertures a mode d'espitlleres. El parament dels murs és de pedra irregular lligada amb morter, de majors dimensions a les cantonades. Davant de la façana posterior hi ha un petit refugi excavat sota una gran roca. A la façana nord es conserven dos contraforts tot i que la paret que sostenien s'ha enfonsat cap a l'interior de l'edifici. Dos camins conduien a la casa, un des de la Font de Fresca i un altre que arrenca en un trencall del camí d'Aiguafreda de Dalt a Can Brull. Tots dos conserven restes d'empedrat. | 08014-69 | Aiguafreda de Dalt | En l'amirallament de l'any 1851 hi consta que la casa de 'las Caredas' pertanyia a Feliu Farell i estava assenyalada amb el número 12. En el mateix padró de l'any 1929 el propietari de la casa era Mariano Balmes de Vic. Segons testimonis gràfics de principi del segle XX, la casa tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composava segons dos eixos d'obertures. | 41.7879300,2.2583700 | 438376 | 4626497 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73998-foto-08014-69-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74029 | Parc Natural del Montseny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-montseny-5 | <p>El Parc Natural del Montseny és un espai natural que abarca el massís del Montseny, situat entre les comarques d'Osona, la Selva i el Vallès Oriental. El terme d'Aiguafreda està situat a l'extrem oriental del massís, trobant-se la major part (un 68%) inclòs en l'espai del PEIN Massís del Montseny. Entre els indrets que en formen part en destaca la Serra de l'Arca, on s'hi documenten diversos monuments megalítics, així com valls i les rieres de Martinet i d'Avencó, de notable interès natural i paisatgístic.</p> | 08014-100 | Sector de llevant del terme municipal | <p>El Parc Natural del Massís del Monseny va ser declarat l'any 1987. La UNESCO el va declarar Reserva de la Biosfera l'any 1978.</p> | 41.7881300,2.2779700 | 440005 | 4626505 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74029-foto-08014-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74029-foto-08014-100-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1785 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 73994 | Mina i bassa de la Berlana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-la-berlana | Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. | XVIII | La mina ha estat destruïda i la bassa s'ha omplert de restes vegetals. | A les feixes que hi ha entre la masia de Can Brull i el torrent del Sepinar hi ha les restes d'una antiga mina d'aigua i la bassa. La mina d'aigua estava situada en una cota superior i actualment s'ha esfondrat. Poc més avall comunicava amb una petita bassa de planta semicircular, acabada amb pedres tallades de notables dimensions. | 08014-65 | Les Pinedes | Segons un testimoni oral, en aquesta bassa hi anaven a fer la bugada les dones de les masies de la rodalia. | 41.7883800,2.2709300 | 439420 | 4626538 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73994-foto-08014-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73994-foto-08014-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73994-foto-08014-65-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'abocament de restes vegetals a l'interior de la bassa en dificulta la localització. | 119|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 74021 | Aplec de l'Ascenció a Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-lascencio-a-aiguafreda-de-dalt | SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XVI-XXI | El dia de l'Ascenció es celebra el tradicional aplec, amb la pujada del Sant Crist des de l'església de Santa Maria (on va ser portat el Divendres Sant) fins a l'església d'Aiguafreda de Dalt. La imatge és portada en braços per diversos voluntaris del poble fins al temple de Sant Martí, on es col·loca al seu lloc i es celebra un ofici solemne. A la sortida, hi ha una ballada de sardanes i xocolatada popular. | 08014-92 | Aiguafreda | El Sant Crist és una imatge que gaudeix de gran devoció popular almenys des del segle XVII., quan va començar el seu culte a l'església de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt, on s'hi va obrir una capella lateral. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. La imatge barroca fou destruïda durant la Guerra Civil i no fou restituïda per una de nova fins a l'any 1953. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74021-foto-08014-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74021-foto-08014-92-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74023 | Aplec de tardor a Aiguadreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-tardor-a-aiguadreda-de-dalt | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | L'aplec de tardor es celebra a Aiguafreda de Dalt el diumenge més proper a la festa de la Santa Creu. L'acte principal és l'ofici solemne en honor a la Santa Creu, amb cantada dels goigs en honor al Sant Crist. A la sortida es ballen sardanes i es convida als assistents a un vermut. | 08014-94 | Aiguafreda de Salt | L'antecedent de l'aplec de Tardor és la festa del Sant Crist d'Aiguafreda, que fins el 1931 es celebrava el dia del Trobament de la Santa Creu, el 3 de maig. L'any 1931, mossèn Jaume Sunyer va renovar la festa i la va fixar pel segon diumenge de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. Per a l'ocasió, es van editar uns nous goigs. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 74024 | Baixada del Sant Crist d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baixada-del-sant-crist-daiguafreda-de-dalt | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XX | La baixada del Sant Crist és una tradició que es celebra el Divendres Sant. Al matí un grup de parroquians va a peu fins a Aiguafreda de Dalt per portar la imatge del Sant Crist en braços fins a l'església de Santa Maria. Allà es celebra un ofici solemne. Al vespre, la processó del Via Crucis surt pels carrers del poble. La imatge serà portada de nou a Aiguafreda de Dalt el dia de l'aplec de l'Ascenció del Senyor. | 08014-95 | Aiguafreda de Dalt | A la consueta parroquial de 1701 ja hi consta la processó del Via Crucis. | 41.7883100,2.2574000 | 438296 | 4626539 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74024-foto-08014-95-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les fotografies són d'UNESCOCAT. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74033 | Comunidor d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-daiguafreda-de-dalt | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendesde la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell. | XVIII | Ha estat restaurat. | El comunidor és un edifici del segle XVIII construït en l'espai de l'antiga sagrera d'Aiguafreda de Dalt, aprofitant el mur de tancament del mateix. És una petita construcció porxada de planta quadrangular i coberta a quatre vessants. Presenta un pedrís amb quatre pilars d'obra que sostenen l'estructura de fusta de la coberta, amb la clau inscrita amb l'any '1731'. Al centre hi ha un petit altar amb una creu metàl·lica fixada, que també trobem al coronament de la façana. A l'interior el paviment és fet amb cairons ceràmics. A les llates de fusta que sostenen la coberta, al sector occidental, hi ha una altra data inscrita: 1787. | 08014-104 | Aiguafreda de Dalt | El comunidor va construir-se davant l'església de Sant Martí per resguardar-s'hi el capellà quan foragitava els temporals i beneïa el terme a través de les oracions, acompanyat del so de les campanes. Fou restaurat per la Diputació de Barcelona l'any 1962 a petició de l'ajuntament. | 41.7884200,2.2574900 | 438304 | 4626552 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74060 | Xiprer d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-daiguafreda-de-dalt | XIX | Bona part de les branques de la capçada estan mortes. | <p>El xiprer d'Aiguafreda de Dalt està situat dins el recinte del fossar, entre el comunidor i la rectoria. Es tracta d'un exemplar centenari de xiprer (Cupressus), espècie família de les cupressàcies originària de l'àrea mediterrània i asiàtica. És un arbre perenne amb l'escorça grisenca i esquerdada, que assoleix una alçada considerable. Té la capçada apuntada, tot i que part de les branques estan mortes.</p> | 08014-131 | Aiguafreda de Dalt | <p>Segons podem veure en els testimonis gràfics de principi del segle XX, ja tenia unes dimensions considerables.</p> | 41.7885000,2.2575100 | 438305 | 4626560 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74060-foto-08014-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74060-foto-08014-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 73989 | Fonts d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-daiguafreda-de-dalt | XX | A l'entorn de l'església d'Aiguafreda de Dalt hi ha tres fonts construïdes per drenar l'aigua que transcorre pel subsòl del conjunt. La primera font està situada en el mur de tancament que conforma l'espai de l'antiga sagrera. Consta d'un brollador metàl·lic per on cau l'aigua en una pica circular de pedra. Al mur hi ha un plafó amb una imatge de l'abadessa Emma, amb un escrit en homenatge seu. La segona font està situada a tramuntana de l'església i es proveeix de l'aigua de la mina superior a través d'un tub de plàstic. Està construïda a l'extrem d'un dels contraforts del temple, amb un brollador metàl·lic que cau sobre una antiga pica de pedra rectangular. Pel que fa a la tercera font, està construïda a l'escala que va des de l'espai de la sagrera a la rectoria. Consta d'un brollador metàl·lic que cau sobre una mica de maó rectangular de maó revestit amb morter. | 08014-50 | Aiguafreda de Dalt | La primera font va ser arranjada en motiu de la celebració dels 1100 anys d'Aiguafreda. | 41.7885100,2.2576000 | 438313 | 4626561 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73989-foto-08014-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73989-foto-08014-50-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les coordenades de la segona font són 438401, 4626790 i de la tercera 438392, 4626765. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 74128 | Barraca de la Soleia del Saní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-soleia-del-sani | XVIII-XX | Està en estat ruïnós. | <p>Barraca de vinya situada al costat del camí que va des de Can Serra de l'Arca a la Casanova de Sant Miquel. És una edificació aïllada de planta rectangular, que es troba construïda sobre un marge aprofitant la roca natural. Està feta de pedra seca de notables dimensions. Les lloses que la cobrien estan esfondrades al seu interior. Al costat hi creix una figuera.</p> | 08014-188 | Serra de l'Arca | 41.7887100,2.2875800 | 440804 | 4626563 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74128-foto-08014-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74128-foto-08014-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74128-foto-08014-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74073 | Masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-rectoria-daiguafreda-de-dalt | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XII-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>La masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt és un edifici d'origen medieval construït a redós de l'església de Sant Martí. La part primitiva de la construcció s'identifica amb el cos de llevant, on s'observen vestigis com les obertures i un arc tapiat de pedra. A ponent d'aquest volum es va construir un nou cos vers el segle XVII, de menor alçada, tot aprofitant el desnivell natural del terreny. A continuació es van bastir diverses dependències que van tapar la part frontal de l'església, que van ser enderrocades durant la segona meitat del segle XX. L'edifici està adossat a l'extrem de garbí de l'església, amb la qual s'uneixen a la part de migdia mitjançant el porxo que cobreix l'entrada al temple. Sota d'aquest porxo hi ha una finestra amb una orla en relleu i la inscripció 'TERRADELLAS'. A la part corresponent al pas que unia ambdós edificis hi ha un sarcòfag, que probablement era de Guillem d'Aiguafreda, i una imatge mariana del segle XVIII (SOLÀ, 1983:39). La rectoria consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta de dos vessants a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està orientat a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta que descansa sobre impostes i brancals de pedra. Les finestres són totes d'arc pla de pedra carejada; al costat de les del pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat amb l'anagrama de Crist a sobre i a sota: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES'. A la façana posterior, trobem el portal d'arc de mig punt adovellat a l'alçada del pis i una finestra amb incisió conopial al nivell superior. La façana de ponent presenta quatre grans contraforts de carreus, alguns de pedra tosca, que sostenen la galeria del pis, actualment tapiada i oberta amb finestres modernes. El tractament dels murs és de pedra vista a totes les façanes, excepte la de migdia, on es conserva el morter que la revestia.</p> | 08014-133 | Aiguafreda de Dalt | <p>En l'acta de consagració de Sant Martí de Congost de l'any 1105 hi consta Berenguer Ramon, prevere de la mateixa església (SOLÀ, 1983: 67'). Des d'aleshores, trobem documentats els rectors que hi residien i es feien càrrec de la parròquia. Tanmateix, tal com apunta Fortià Solà, sabem que la rectoria no només va estar habitada per sacerdots, sinó que en algunes èpoques fou arrendada. En motiu del trasllat de la parròquia a la capella de la Concepció al poble d'Aiguafreda l'any 1851, el darrer rector que hi visqué fou mossèn Joan Vila, mort el 1868. L'any 1970 es va desplomar la part de l'edifici que rodejava l'església pel nord i l'oest. Les seves runes van ser dipositades davant de la porta de la cripta, cobrint el nivell original de circulació.</p> | 41.7885400,2.2574000 | 438296 | 4626565 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 74098 | Gorg de l'Olla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-lolla-0 | <p>El gorg de l'Olla és un clot situat a la riera de Martinet. Es tracta d'un espai envoltat per grans blocs de roca, entre els quals hi ha el salt d'aigua que s'estanca en un petit gorg. És de forma circular i de petites dimensions, motiu pel qual rep el nom d''olla'. Una mica més avall es forma un altre desnivell, amb un altre gorg de forma irregular.</p> | 08014-158 | Riera de Martinet | 41.7885400,2.2542900 | 438038 | 4626567 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74098-foto-08014-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74098-foto-08014-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'associació Riera de Martinet ha senyalitzat el gorg i han construït un pont de fusta una mica més avall per creuar la riera. Des de fa pocs anys, se'l coneix com el gorg de la Sort. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 74067 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-3 | <p>MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII | <p>El retaule del Roser està situat a la capella lateral de l'església de Sant Martí. Es composa d'un sol nivell i està presidit per una fornícula semicircular custodiada per dues pilastres. Al centre hi ha una imatge moderna de la Mare de Déu del Roser, sota la qual hi ha l'altar. El retaule està coronat amb una cornisa i volutes als extrems. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08014-210 | Aiguafreda de Dalt | <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat i que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> | 41.7885800,2.2575400 | 438308 | 4626569 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 73964 | Conjunt Monumental d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-monumental-daiguafreda-de-dalt | BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa. | VI-XIX | L'església té deficiències estructurals importants i la resta d'edificacions presenten cert deteriorament. | El conjunt d'Aiguafreda de Dalt és el centre d'una antiga parròquia rural que va erigir-se en el lloc d'un vilar alt medieval. Els vestigis més antics localitzats fins al moment es localitzen en la cova-cripta, que ha estat identificada com una necròpoli dels segles VI i VII. En una cota superior s'hi va bastir una primera església consagrada al segle IX, sota l'advocació de Sant Martí, sobre la qual se'n faria una de nova al segle XII. L'edifici romànic era d'una sola nau amb absis semicircular, on s'hi obrien diverses fornícules amb columnetes. Al costat de migdia s'hi va fer el fossar i al de ponent es va edificar la rectoria. El temple va construir-se en una zona de gran riquesa hídrica, que almenys des de l'època moderna ha afectat la seva fonamentació. Per aquest motiu, van construir-se diversos cossos al seu voltant que van acabar tapant l'estructura romànica. A banda de la construcció d'aquests cossos, van obrir-se mines d'aigua al costat de llevant per tal de desviar-la i aprofitar-la per al rec. Al segle XVIII va construir-se un comunidor en un extrem del fossar, el qual quedà substituït a principi del segle XX per un petit cementiri situat a un centenar de metres al nord. Durant la segona meitat del segle XX, van fer-se diverses prospeccions on es van deixar al descobert els vestigis romànics del temple, com també es van enderrocar els cossos que el tapaven exteriorment. | 08014-25 | Aiguafreda de Dalt | La primera referència documental que tenim d'Aiguafreda es remunta a l'any 875, quan el comte Guifré el Pilós li fa donació a la seva filla Emma de diversos predis alodials per al sosteniment del cenobi de Sant Joan de les Abadesses, entre els quals trobem l'església de Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent del Congost. El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar dedicat a Sant Pere l'any 1007, on s'hi va jurar el testament d'Obesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït. | 41.7886200,2.2575000 | 438305 | 4626574 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73964-foto-08014-25-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|94|98|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 74116 | Mines d'aigua d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-daigua-daiguafreda-de-dalt | <p>ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L.</p> | XVIII-XX | <p>Les mines d'aigua d'Aiguafreda de Dalt estan situades a llevant de l'església de Sant Martí. Són tres mines situades a diferents nivells, construïdes aprofitant el desnivell natural del terreny. La primera està situada a l'altre costat del camí i té poca alçada. Tant la boca com els murs són fets de pedra seca. L'aigua que en surt està canalitzada vers a migdia i es perd pendent avall. La segona mina està situada en una cota superior. És feta de pedra seca i té la boca d'arc rebaixat de maó, on encara hi ha fixada l'antiga porta de fusta. La tercera mina és més amunt, envoltada de vegetació.</p> | 08014-176 | Aiguafreda de Dalt | <p>Van ser construïdes per tal de drenar l'aigua que transcorre pel subsòl de l'església i que en feia perillar la integritat. Davant la mancança d'aigua que patí la població a mitjans del segle XX, es van fer diverses prospeccions en aquesta zona per tal d'aprofitar la seva riquesa hídrica. Tanmateix, l'aigua obtinguda resultà insuficient i es va començar a prospectar la zona d'Avencó.</p> | 41.7886300,2.2580800 | 438353 | 4626574 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74116-foto-08014-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74116-foto-08014-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74116-foto-08014-176-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 73941 | Sant Martí d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-daiguafreda | <p>BURON, V. (1980). Esglésies romàniques catalanes: Guia. Barcelona: Artestudi Edicions. Catàleg de Masies i Cases Rurals d'Aiguafreda. Ajuntament d'Aiguafreda, 2010. COMAS, P. (1994). Esglésies i ermites del Montseny i del seu entorn. Cardedeu: Museu- Arxiu Tomàs Balvey. GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Vallès Oriental. Barcelona: Editorial Pòrtic. Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc del Montseny. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. PLADEVALL, A. (1999). Guies Catalunya Romànica Comarcals: el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. Barcelona: Pòrtic. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008). Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. VALL, R. (1983). El romànic del Vallès. Sabadell: Editorial Ausa.</p> | XII-XVII | Presenta deficiències estructurals importants, amb l'absis desplomat i grans esquerdes en bona part dels murs. | <p>Sant Martí del Congost és una església romànica construïda durant el segle XII sobre una església anterior. La planta de l'edifici era rectangular amb l'absis semicircular i s'hi accedia per un portal adovellat situat a la façana de migdia. Les reformes més notables del temple van fer-se durant el segle XVII, amb la construcció de les capelles laterals i la sagristia, l'obertura d'un nou portal al mur de migdia i la construcció del campanar. A causa de les deficiències estructurals que patia, entre el segle XVII i XVIII va reforçar-se la part de l'absis i s'hi va adossar dependències de la rectoria. És un edifici de planta de creu llatina amb l'absis no marcat en planta a l'exterior i semicircular a l'interior. La nau està coberta amb volta de canó, que descansa sobre la cornisa de les parets laterals. Les capelles laterals s'obren a la nau amb arcs de mig punt sobre pilastres de pedra i estan cobertes amb volta d'aresta. L'absis està cobert amb volta de quart d'esfera i presenta set fornícules separades amb columnetes, que van posar-se al descobert en una prospecció que va fer-se durant la segona meitat del segle XX. Als peus del temple hi ha el cor sostingut amb bigues de fusta, al qual s'accedeix per unes escales de cargol. Al seu costat hi ha el portal primitiu tapiat, d'arc de mig punt adovellat, i sobre el cor hi ha una finestra romànica geminada, que va quedar oculta amb la construcció del campanar de torre. La il·luminació de nau es resol únicament per un un òcul situat en el mur de ponent, al costat del qual es van obrir dos petits portals. L'accés a l'església es fa des de migdia per un portal d'estil renaixentista, amb pilastres acanalades als brancals i llinda motllurada, que està coberta per un porxo creat en l'espai d'unió amb la rectoria. La façana de ponent estava tapada per diversos cossos relacionats amb la rectoria, que van ser enderrocats i han deixat a la vista la base del campanar torre i la façana de tramuntana de la rectoria. Entre els murs de llevant i tramuntana hi ha diversos contraforts. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa revestits amb morter de calç, tot i que en algunes parts com al campanar presenta carreus de petites dimensions.</p> | 08014-2 | Aiguafreda de Dalt | <p>El temple va ser consagrat pel bisbe Gotmar l'any 898, sota petició de l'abadessa Emma. Els vestigis materials localitzats a la cripta apunten a l'existència d'un lloc de culte anterior a l'església, amb enterraments datats entre els segles VI i VII. El temple erigit per Emma ja disposava d'un altar on s'hi va jurar el testament d'Odesind. A principi del segle XII es va construir una nova església sobre l'anterior, a petició del senyor del vilar d'Aiguafreda, Rotlan Guillem, del sacerdot Bernat Ramon i d'altres feligresos. Va ser consagrada pel bisbe de Vic, Arnau de Malla, el gener del 1105. La nova església tenia tres altars dedicats a Sant Martí, Sant Pere i Sant Climent, així com un cementiri i una sagrera, a l'entorn de la qual no s'hi va establir cap nucli de població. Durant el segle XV va afegir-se un altar dedicat a Nostra Senyora de Gràcia, així com posteriorment al Roser, a Sant Isidre i a Sant Antoni de Pàdua. Tanmateix, no va ser fins al segle XVII que van començar a afegir-se capelles laterals, entre les que hem de destacar la del Sant Crist, el qual va gaudir d'una gran devoció entre la població. Les intervencions d'aquest període van afectar l'estructura de l'església, que ja es trobava malmesa per les condicions d'humitat del subsòl, motiu pel qual van haver-se de reforçar fins a deixar ocult exteriorment l'edifici romànic. L'antic campanar d'espadanya va ser substituït per l'actual l'any 1668. Les pluges abundants de la primaversa de 1853 van afectar novament l'estructura de la construcció, que va ser reparada de nou gràcies a l'esforç dels feligresos. Uns anys més tard, l'església va perdre les seves funcions parroquials, que va adquirir l'església de la Immaculada Concepció, construïda al segle XVII en el petit nucli de població que s'havia creat a l'entorn del camí ral. Des d'aleshores, l'església antiga va començar a denominar-se 'Aiguafreda de Dalt'. El rector va residir-hi fins a l'esclat de la Guerra Civil, quan l'església va ser saquejada i va destruir-se la imatge del Sant Crist. L'any 1940 es va portar una nova imatge i el seu culte va quedar restituït.</p> | 41.7886300,2.2574700 | 438302 | 4626575 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/73941-foto-08014-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||
| 74106 | Gorg de Picamena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-picamena | <p>El gorg de Picamena és un clot situat a la riera d'Avencó, després del pont de Picamena. Es tracta d'un gorg allargat, d'una amplada considerable. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera que fa que sigui un indret molt ombrívol.</p> | 08014-166 | Riera d'Avencó | 41.7889700,2.2892700 | 440945 | 4626590 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74106-foto-08014-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 74034 | Cova-cripta d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cripta-daiguafreda-de-dalt | BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catàleg espeleològic de Catalunya (el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme). Barcelona: Poliglota. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona. | VIII-XVI | El lloc ha estat excavat en diverses ocasions sense que se n'hagi obtingut un estudi científic | La cova d'Aiguafreda de Dalt està situada en una cota inferior del conjunt, sota l'església de Sant Martí. Es tracta d'una cavitat natural, l'accés a la qual va tapar-se amb la construcció d'una bassa que ja es troba documentada a l'any 1917. Aleshores es va obrir la boca i el passadís, que condueixen a una cambra on s'hi observen quatre sepultures antropomorfes excavades a la roca. Les dues primeres tombes estan situades al costat de llevant i presumiblement són les més antigues (PLADEVALL, 1991: 292). Són rectangulars, la segona amb el perfil més arrodonit, i corresponen a enterraments d'adults. Les altres dues tombes estan situades a un nivell inferior; una d'elles presenta un capçal i l'altra està molt malmesa. Per les restes trobades en la primera prospecció de la cripta, consistents en fustes i claus, s'ha apuntat que la necròpoli va estar en ús fins al segle XVI. A banda de la cripta, s'han localitzat altres restes arqueològiques a llevant de l'església de Sant Martí. En concret, es trobaren diverses tombes amb fragments de tègula, així com fragments de ceràmica romana i medieval. | 08014-105 | Aiguafreda de Dalt | Aiguafreda de Dalt fou objecte d'interès per primera vegada per part de l'excursionisme científic de principis del segle XX i, concretament, pel Centre Excursionista de Vich, impulsat per Mn. Josep Gudiol. Gudiol, en sengles visites dels anys 1917 i 1920, va parar especial atenció, més que a l'antiga església parroquial, a la cova situada just dessota del temple, en la qual se sabia des d'antic que hi havia restes d'enterraments. Gudiol va publicar els resultats els anys 1918 i 1920 en el butlletí del Centre Excursionista. L'any 1962 la Secció de Monuments de la Diputació de Barcelona va fer una intervenció a Aiguafreda de Dalt, consistent en l'enderroc de la part de la casa rectoral que tapava l'església i la realització de diverses prospeccions en el temple. Aquesta va complementar-se amb l'excavació de la cova, sense que n'hagin trascendit els resultats. | 41.7887700,2.2573300 | 438291 | 4626591 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/