Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
74030 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu-10 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 1952. | XX | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any entre els dies 15 i 18 d'agost. La festa comença amb l'ofici solemne i el repic de campanes a la sortida. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls, cantada d'havaneres, jocs infantils i àpats populars. Com a cloenda, hi ha la Tornaboda a les Alzines d'Avencó. | 08014-101 | Aiguafreda | La Festa Major d'Estiu va començar-se a celebrar a principi del segle XX en motiu de la construcció de noves torres a l'entorn de la carretera. Es feia el dia 15 d'agost , dia de l'Assumpció de Maria i s'organitzava conjuntament amb el veïnat de l'Abella. Per a l'ocasió s'engalanaven les façanes de les cases amb rams de boix. A la plaça es ballaven el xotis, la masurca i la polca. Aviat la festa va assolir un gran protagonisme, amb l'organització de grans envelats amb les millors orquestres i focs d'artifici. A la dècada de 1960, amb el declivi d'estiuejants a la població, la festa va passar a celebrar-se de manera més modesta i la Festa Major d'Hivern va tornar a ser la més reeixida. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
74031 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-10 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Programa de Festa Major, 2000. | XIX- XX | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any el cap de setmana més proper al dia 8 de desembre. La festa comença amb el pregó de Festa Major a l'Ajuntament, seguit de la funció de teatre. El dia següent hi ha el repic de campanes i l'ofici solemne. A partir d'aleshores s'organitzen diversos actes lúdics com són balls i concerts, campionats, jocs infantils i àpats populars. Per acabar la festa, hi ha el Sorteig de Quintos, els organitzadors de la festa. | 08014-102 | Aiguafreda | La Festa Major d'Hivern es celebrava el dia 8 de desembre en honor a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu. L'acte principal era l'ofici solemne i resada de rosari a la tarda. A la plaça Major s'hi muntava l'envelat i hi havia ball amb orquestra. Des de mitjans del segle XX l'organitzaven els 'quintos' de la lleva de cada any. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
74032 | Capitell d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-daiguafreda-de-dalt | <p>PLADEVALL, A. (dir.)(1986). Catalunya Romànica. Museu Episcopal de Vic - Museu Diocesà i comarcal de Solsona, vol. XXII. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</p> | X | Es troba molt desgastat. | <p>El capitell d'Aiguafreda de Dalt és una peça probablement pre-romànica que es conserva al Museu Episcopal de Vic. És de petites dimensions, de forma tronco-piramidal i està fet amb pedra calcària. Presenta decoració tallada amb motius vegetals en dos nivells diferenciats, molt esquemàtica i tosca, fet que apunta a l'antiguitat de la peça.</p> | 08014-103 | Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>Algunes fonts (PLADEVALL 1986: 40) apunten que podria tractar-se d'un capitell datable de la primera església de Sant Martí, consagrada l'any 898, per la tosquedat amb què està fet. Tanmateix, en aquest període es coneixen peces ben treballades, habitualment de marbre (BARRAL), tot i que no es descarta que pugui ser pre-romànic.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74032-foto-08014-103-1.jpg | Física | Pre-romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 91 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74033 | Comunidor d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-daiguafreda-de-dalt | GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendesde la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell. | XVIII | Ha estat restaurat. | El comunidor és un edifici del segle XVIII construït en l'espai de l'antiga sagrera d'Aiguafreda de Dalt, aprofitant el mur de tancament del mateix. És una petita construcció porxada de planta quadrangular i coberta a quatre vessants. Presenta un pedrís amb quatre pilars d'obra que sostenen l'estructura de fusta de la coberta, amb la clau inscrita amb l'any '1731'. Al centre hi ha un petit altar amb una creu metàl·lica fixada, que també trobem al coronament de la façana. A l'interior el paviment és fet amb cairons ceràmics. A les llates de fusta que sostenen la coberta, al sector occidental, hi ha una altra data inscrita: 1787. | 08014-104 | Aiguafreda de Dalt | El comunidor va construir-se davant l'església de Sant Martí per resguardar-s'hi el capellà quan foragitava els temporals i beneïa el terme a través de les oracions, acompanyat del so de les campanes. Fou restaurat per la Diputació de Barcelona l'any 1962 a petició de l'ajuntament. | 41.7884200,2.2574900 | 438304 | 4626552 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74033-foto-08014-104-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74034 | Cova-cripta d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cripta-daiguafreda-de-dalt | BORRÀS, J.; MIÑARRO, J.M.; TALAVERA, F. (1978). Catàleg espeleològic de Catalunya (el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, Osona, el Vallès Oriental i el Maresme). Barcelona: Poliglota. PLADEVALL, A. (dir.) (1991). Catalunya Romànica. Vol. XVIII El Vallès Occidental, El Vallès Oriental. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. OLIVER, J.; JAIME, M. (2013). 'La cova-cripta d'Aiguafreda i l'església de Sant Martí en els inicis del procés de feudelització', VIII Jornades d'Estudiosos del Montseny. Girona: Universitat de Girona. | VIII-XVI | El lloc ha estat excavat en diverses ocasions sense que se n'hagi obtingut un estudi científic | La cova d'Aiguafreda de Dalt està situada en una cota inferior del conjunt, sota l'església de Sant Martí. Es tracta d'una cavitat natural, l'accés a la qual va tapar-se amb la construcció d'una bassa que ja es troba documentada a l'any 1917. Aleshores es va obrir la boca i el passadís, que condueixen a una cambra on s'hi observen quatre sepultures antropomorfes excavades a la roca. Les dues primeres tombes estan situades al costat de llevant i presumiblement són les més antigues (PLADEVALL, 1991: 292). Són rectangulars, la segona amb el perfil més arrodonit, i corresponen a enterraments d'adults. Les altres dues tombes estan situades a un nivell inferior; una d'elles presenta un capçal i l'altra està molt malmesa. Per les restes trobades en la primera prospecció de la cripta, consistents en fustes i claus, s'ha apuntat que la necròpoli va estar en ús fins al segle XVI. A banda de la cripta, s'han localitzat altres restes arqueològiques a llevant de l'església de Sant Martí. En concret, es trobaren diverses tombes amb fragments de tègula, així com fragments de ceràmica romana i medieval. | 08014-105 | Aiguafreda de Dalt | Aiguafreda de Dalt fou objecte d'interès per primera vegada per part de l'excursionisme científic de principis del segle XX i, concretament, pel Centre Excursionista de Vich, impulsat per Mn. Josep Gudiol. Gudiol, en sengles visites dels anys 1917 i 1920, va parar especial atenció, més que a l'antiga església parroquial, a la cova situada just dessota del temple, en la qual se sabia des d'antic que hi havia restes d'enterraments. Gudiol va publicar els resultats els anys 1918 i 1920 en el butlletí del Centre Excursionista. L'any 1962 la Secció de Monuments de la Diputació de Barcelona va fer una intervenció a Aiguafreda de Dalt, consistent en l'enderroc de la part de la casa rectoral que tapava l'església i la realització de diverses prospeccions en el temple. Aquesta va complementar-se amb l'excavació de la cova, sense que n'hagin trascendit els resultats. | 41.7887700,2.2573300 | 438291 | 4626591 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74034-foto-08014-105-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74035 | Vara dels esquellotaires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vara-dels-esquellotaires | Programa de Festa Major, 1952. | XIX | A l'Ajuntament d'Aiguafreda s'hi conserva la vara que s'utilitzava durant les esquellotades. Es tracta d'un bastó de comandament fet de roure amb una arrel d'heura que s'hi embolica. A la part superior hi ha un pom circular. | 08014-106 | Ajuntament d'Aiguafreda. Pl. Ajuntament, 1 | La vara era portada pel 'general' que comandava les esquellotades, un personatge que anava ataviat amb vestit de ratlles vermelles i blanques i un tricorni. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74035-foto-08014-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
74036 | Gegants d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-daiguafreda | LAGLERA, A. [et al.] (1998). Els gegants del Vallès Oriental. Granollers: Consell Comarcal del Vallès Oriental. | XX | Els gegants d'Aiguafreda s'anomenen Guifré el Pelós i Baronessa de Cruïlles. El gegant és fet de cartró-pedra i fusta i representa el comte català amb un vestit i capa medievals i una espasa al cinturó. A la mà sosté un pergamí que representen els privilegis que el comte va atorgar als habitants de la vall del Congost. La geganta també és feta de cartró-pedra i fusta i representa la noble del llinatge que habitava el castell de Cruïlles amb un vestit i capa medievals. Porta l'escut de Cruïlles al pit i en una mà sosté un pom de flors. | 08014-107 | Ajuntament d'Aiguafreda. Pl. Ajuntament, 1 | Les festes populars d'Aiguafreda estaven amenitzades per un grup de capgrossos des de la dècada de 1940, que ballaven al so del flaviol d'Albert Cruells i el bombo de Joan Miró. Amb el pas dels anys, els capgrossos van deixar de sortir, de manera que les festes van passar a ser amenitzades pels gegants de les poblacions veïnes. Va ser així fins a la dècada de 1980, quan l'Ajuntament d'Aiguafreda va encarregar-ne uns de propis a la Casa Ingenio. Els gegants Guifré el Pelós i la Baronessa de Cruïlles van ser presentats oficialment el dia 25 de setembre de 1983 a la plaça de l'Ajuntament per l'aleshores secretari municipal, el senyor Albert de Sicília Cruells. Des d'aleshores, surten en les cercaviles de la Festa Major d'Estiu i d'Hivern, així com per la de les poblacions veïnes, sovint acompanyats pels capgrossos. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74036-foto-08014-107-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
74037 | Llegenda del Sant Crist d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-sant-crist-daiguafreda | ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendesde la Plana de Vic. Sant Vicenç de Castellet: Farell. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. | XVIII-XX | Explica la llegenda que el Sant Crist era una imatge situada dins una església de Manresa. Un dia els feligresos van veure que s'havia desplaçat i, en voler portar-lo al seu lloc, van trobar-se que no podien moure'l cap allà. Aleshores van empenyer la imatge, que només es movia fàcilment seguint el camí de Moià. Així que van acompanyar-lo en processó pensant de portar-lo a l'església parroquial de Moià, però no van poder treure'l del camí. Pensant que volia anar a Vic, van seguir cap allà Només el podien empènyer en direcció a Moià. En arribar a aquest poble, de nou no hi havia manera de moure'l, pel que van esperar a sentir algun senyal que els ajudés a decidir què fer. De lluny es va començar a sentir com sonaven les campanes d'Aiguafreda, pel que van optar per portar-lo cap allà. Des d'aleshores és una imatge molt venerada entre els aiguafredencs i aiguafredenques, que li han atorgat molts miracles: l'han vist plorar, sagnar, li creixien cabells i ungles, guarir malalts, desviar tempestes, etc. També diuen que quan va ser cremat durant la Guerra Civil el cap no s'encenia per molt que ho intentessin. | 08014-108 | Aiguafreda de Dalt | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74037-foto-08014-108-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74038 | Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-mas | XX | <p>El fons fotogràfic de l'Arxiu Mas conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i Tagamanent, com són el molí i els pous de glaç d'Avencó, Aiguafreda de Dalt, la riera, el bosc, la colònia Llobeta, vistes generals de la població, el pont de l'Abella, etc. Són totes en blanc i negre, datades entre 1919 i 1947.</p> | 08014-109 | Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona | <p>Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941, quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment, els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paralelament amb l'Arxiu amb noves fotografies.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
74039 | Fons fotogràfic d'Aiguafreda a l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-a-larxiu-fotografic-del-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya s'hi conserven diverses fotografies d'Aiguafreda de la primera meitat del segle XX. Van ser fetes per Antoni Gallardo, F. Blasi Vallespinosa, Emilio Pellicer i Ignasi Canals Tarrats, entre d'altres. Són fotografies realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme d'Aiguafreda i la rodalia, com són el riu Congost, el pont de l'Abella, el molí d'Avencó i Valldeneu, entre d'altres.</p> | 08014-110 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | <p>A principi del segle XX un grup d'estudiosos, en col·laboració amb el Centre Excursionista de Catalunya, la Fundació Rabell Vda. Romaguera i la Institució Patxot, van recórrer el territori català per fotografiar els masos i així poder-ne fer un estudi aprofundit. El director del treball va ser l'arquitecte Josep Danés i Torras, que pretenia fer una publicació del recull de masos retratats. El projecte es va interrompre per l'esclat de la Guerra Civil i no va ser fins el 1976 que es va dipositar el material al Centre Excursionista de Catalunya. Des d'aleshores, el fons fotogràfic s'ha anat ampliant a través de la donació de particulars.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
74040 | Fons fotogràfic d'Aiguafreda al Servei de Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-daiguafreda-al-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local | XX | El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies d'Aiguafreda. Són imatges realitzades en diversos indrets emblemàtics del terme, com són Aiguafreda de Dalt, el Castell de Cruïlles, la Casanova de Sant Miquel, el Dolmen de la Serra de l'Arca, el carrer d'Avencó, rescloses, el Sant Crist d'Aiguafreda, el ganivet de sílex trobat a la Serra de l'Arca, l'Hostal de la Polla, les excavacions arqueològiques a la cova d'Aiguafreda de Dalt, el mas Aragall, Casanoves, l'altar i el retaule de l'antiga església de Santa Maria, Sant Miquel de Canyelles, Sant Salvador d'Avencó, el pont de Peu de Costa, la riera d'Avencó, Can Serra de l'Arca, la Casanova de Sant Miquel, el Saüc, etc.; a més de vistes generals de la població i paisatges. Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre 1920 i 1980. | 08014-111 | C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona | L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
74041 | Llegenda de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-marti | CAMPOY, G. ; DURAN, A. ; JURADO, R. (2006). Llegendes de Castells del Vallès Oriental. Barcelona: Marge Books. | XIX-XX | Explica la llegenda que a Aiguafreda de Dalt la campana de l'església sonava quan amenaçava la tempesta. La creença popular relacionava el mal temps com una acció dirigida per les bruixes, motiu pel qual el capellà sortia amb la indumentària cerimonial per foragitar les bruixes. Per protegir al capellà i la població durant aquests episodis, es va procedir a la construcció d'un comunidor on poguessin refugiar-se de les pedres que els llançaven les bruixes. | 08014-112 | Aiguafreda de Dalt | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
74042 | Monument dels 1100 anys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-dels-1100-anys | XX | El monument dels 1100 anys està situat al jardí que hi ha davant l'església parroquial de Santa Maria, davant la carretera de Ribes. Es tracta d'un monòlit de grans dimensions, col·locat de forma vertical. A cada costat hi ha fixada una placa metàl·lica on hi consta: ' AIGUAFREDA DE DALT 1100 (898-1998) EN COMMEMORACIÓ DELS MIL CENT ANYS DE LA CONSAGRACIÓ D'AIGUAFREDA DE DALT, BRESSOL DEL NOSTRE POBLE'. | 08014-113 | Ctra. De Ribes | Es va inaugurar el 5 d'agost de 1998 en motiu de la celebració dels 1100 d'història d'Aiguafreda de Dalt. | 41.7686000,2.2504000 | 437695 | 4624356 | 1998 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74042-foto-08014-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74042-foto-08014-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
74043 | Recull fotogràfic de la biblioteca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recull-fotografic-de-la-biblioteca | XX | A la biblioteca municipal hi ha un recull d'imatges antigues d'Aiguafreda, Sant Martí de Centelles i Tagamanent. Està integrat per fotografies datades entre principi del segle XX i mitjans del mateix segle, la majoria de les quals són el blanc i negre. Entre els indrets retratats, hi trobem la resclosa de la Llobeta, els masos, el turó de Tagamanent, Aiguafreda de Dalt, la plaça Major d'Aiguafreda, carrers del nucli de l'Abella, la colònia Llobeta, les processons, les fonts, etc. | 08014-114 | Biblioteca Municipal d'Aiguafreda. C. del Pont, 13 | 41.7670800,2.2513300 | 437771 | 4624187 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74043-foto-08014-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74043-foto-08014-114-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 55 | 3.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
74044 | Col·lecció de material geològic procedent d'Aiguafreda al Museu Torre Balldovina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-geologic-procedent-daiguafreda-al-museu-torre-balldovina | Al Museu Torre Balldovina hi ha dipositat material geològic procedent d'Aiguafreda, essencialment roques i minerals, així com algun fòssil. En concret, hi trobem 'Aviculopectinidae', 'Edodontidae', 'Encrinidae', 'Equisetaceae', 'FL MOLLUSCA', 'grauwacka', 'Guix Guix sacaroide', 'Marcassita', 'Myophoriidae', 'Nummulitidae' i 'Physidae'. | 08014-115 | Museu Torre Balldovina. Plaça de Pau Casals, s/n, 08922 Santa Coloma de Gramenet | El Museu municipal Torre Balldovina va ser inaugurat l'any 1986 per l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramanet. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
74045 | Col·lecció d'objectes d'Aiguafreda al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-daiguafreda-al-museu-episcopal-de-vic | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserven diversos objectes procedents d'Aiguafreda, la majoria dels quals hi van ingressar entre el 1915 i 1929. Els objectes són els següents: - Fragments de ceràmica reduïda medieval, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Capitell del segle XII, provinent de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda - Fragments d'enteixinats, segle XVI, provinent de Can Pons d'Aiguafreda - Restes òssies humanes, provinents de la Serra de l'Arca - Ascles, botó, fragments de ceràmica, restes òssies humanes, dents (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Cruïlles - Ceràmica reduïda i restes òssies humanes del segle IX al XII, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Clau de pany i fragments de ceràmica, provinents de la cova d'Aiguafreda de Dalt - Denes de collaret (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Botó d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Cruïlles - Nucli de sílex, provinent de les muntanyes de Cruïlles - Ascle de sílex (Calcolític- Bronze inicial), provinent del sepulcre de Cruïlles - Destral de roca corniana polida (Neolític), provinent d'Aiguafreda - Destrals de roca corniana polida (Neolític), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Làmina de sílex tallat per pressió reforçada (Calcolític- Bronze antic), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca II - Botons prismàtics d'os (Calcolític- Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Fragments d'un vas de ceràmica a mà (Calcolític - Bronze inicial), provinents del sepulcre megalític de Serra de l'Arca - Ascle de sílex i dena de collaret de pedra calcària (Calcolític - Bronze inicial), provinent del sepulcre megalític de Serra de l'Arca</p> | 08014-116 | Museu Episcopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | La informació dels objectes ha estat facilitada pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 85 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
74046 | Col·lecció de la Sala de paleontologia Eduard Grimalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-la-sala-de-paleontologia-eduard-grimalt | A la Sala de Paleontologia Eduard Grimalt de Centelles, dins el Centre d'Art el Marçó Vell, hi ha una col·lecció de fòssils i materials, alguns dels quals procedeixen d'Aiguafreda. En concret, es tracta d'un conjunt de fòssils paleozoics procedents de la vall d'Avencó. | 08014-117 | C/ Galejadors, 2 08540 Centelles | El farmacèutic Eduard Grimalt va dedicar-se a recollir fòssils per tota la contrada. La col·lecció va ampliar-se a través de l'intercanvi amb fòssils d'arreu del món. El senyor Grimalt va donar la seva col·lecció a l'Ajuntament de Centelles, qui la va inaugurar dins la Sala de Paleontologia l'any 2010. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
74047 | Processó de Sant Miquel de Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-sant-miquel-de-canyelles | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. | XVII-XX | Ja no es celebra. | La processó de Sant Miquel de Canyelles es celebrava cada any el dia de Sant Miquel. Es sortia en processó des del poble fins a l'ermita, on es cantava per les ànimes del Purgatori, tot repartint l'almoina de pa beneït entre els participants. Juntament amb la processó de Lledànies i dels Apòstols, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser. | 08014-118 | Sant Miquel de Canyelles | La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. La tradició manava que l'hereu del mas Boix del Brull havia de subministrar els panets que s'hi repartien. Abans de la Guerra Civil es celebrava el dia 8 de maig, que després passà al 29 de setembre. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74047-foto-08014-118-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74048 | Fons documental de l'arxiu municipal d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-daiguafreda | XIX-XX | L'arxiu municipal d'Aiguafreda està dipositat a l'Arxiu Comarcal del Vallès Oriental de Granollers. S'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de principi del segle XIX fins a l'actualitat. En total s'hi conserven 126 metres lineals, entre 932 caixes i 105 caixes de 'manaments'. La documentació està classificada en les seccions i següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura, agricultura i medi ambient i col·leccions. També s'hi conserva el fons del Jutjat de Pau d'Aiguafreda. | 08014-119 | Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. C. Olivar, 10. 08402 Granollers | L'Ajuntament d'Aiguafreda va signar el contracte de dipòsit de l'arxiu municipal amb el Consell Comarcal del Vallès Oriental el juny de 2008. Entre l'octubre i el desembre del mateix any el fons va ser traslladat a l'Arxiu Comarcal, on va ser ordenat, classificat i inventariat per la Núria Tarrés, en Santi Bustos i en Xavier Pérez, personal tècnic de l'arxiu. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Legal | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
74049 | Goigs del Sant Crist d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-del-sant-crist-daiguafreda | XIX-XX | Els goigs en honor al Sant Crist d'Aiguafreda es canten el dia de la seva festivitat, el 3 de maig. Se'n conserven dues versions: la més antiga i la que es va composar en motiu de la restauració del temple, a mitjans del segle XX. D'aquesta darrera en va escriure la lletra Dr. Fortià Solà i la música Mn. Lluís Romeu. La versió més antiga comença així: ' Digám tots ab gran dolor á Jesús en creu clavat: Misericordia Senyor perdonau nostre pecat, Misericordia Senyor, á Nostra necessitat. (...)'. 'Puix de Deu sou tan amat alcansaunos déll lo perdó; Vicenç Benaventurat Vos que sou nostre Patró.' | 08014-120 | Aiguafreda | La imatge del Sant Crist es venerava a Aiguafreda de Dalt des de principi del segle XVII. Amb el pas dels anys va adquirir una gran importància entre la població, fins que al segle XIX ja tenia una confraria que organitzaven la seva festa, celebrada el dia 3 de maig. Durant la celebració es cantaven els goigs, que alguns anys també va fer-se el dia 14 de setembre, dia de l'Exaltació de la Santa Creu. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74049-foto-08014-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74050 | Parc de la Carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-carretera | XX | El parc de la Carretera està situat a l'entrada de la població, davant la carretera de Ribes. Consta de diversos espais, el principal dels quals és gran pista amb un escenari cobert per una teulada amb encavallada de fusta, sostinguda amb pilars d'obra. La pista està separada de la carretera per un porxo amb columnes d'obra, sota el qual hi ha un pas entre les glicines que hi trepen. Al costat de la pista hi ha un parc infantil amb una font pública. La part de migdia està definida per una zona de les fonts a diferents nivells, culminada pel Monument a la Sardana. Finalment, la part de llevant està plantada amb pins i gespa. | 08014-121 | Ctra. De Ribes | Antigament, en aquest indret hi havia la Plateria, una casa on es recollia el material extret de les mines veïnes i que constava d'uns forns per fondre'l. | 41.7662800,2.2524900 | 437867 | 4624097 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74050-foto-08014-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74050-foto-08014-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74051 | Les esquellotades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esquellotades | AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta. Programa de Festa Major, 1952. | XIX | És un costum desaparegut. | Antigament era costum entre els aiguafredencs i aiguafredenques de fer les anomenades 'esquellotades'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan, després de tornar els esposos de la 'passejada' o 'lluna de mel', se'ls rebia amb gran xivarri fent sonar esquelles o llaunes. Els veïns es reunien a la plaça i anaven en comitiva fins a la casa dels nuvis, presidits per personatge del general, que anava vestit amb ratlles vermelles i blanques, un tricorni d'almirall i un bastó de comandament. També hi havia un estandard per a la ocasió, on hi havia escrit 'VI, VI I SEMPRE VI'. El general anava acompanyat d'orquestra, que durant molts anys va ser el flaviol de l'avi Pastor i el bombo de l'avi Ros. Quan eren davant la casa feien enrenou fins que sortien els nuvis; aleshores la núvia havia de ballar amb el general i tots aquells que ho volguessin com exigia la tradició, ja que la durada del ball es relacionava amb la descendència que tindria. A continuació, el marit havia de convidar a beure vi a tot el seguici de gent. Si els nuvis es resistien a sortir, els esquellots es quedaven davant la casa els dies que calguessin. | 08014-122 | Aiguafreda | En el Programa de Festa Major de l'any 1952 hi consta que aquest costum, que es feia en moltes d'altres poblacions catalanes, es va perdre feia pocs anys. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
74052 | Acta de consagració d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-daiguafreda-de-dalt | <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | IX | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El temple va ser consagrat el 5 d'agost de l'any 898 per Gotmar, després que fos erigit per l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pelós. En la relació de delmes i primícies que se li concedeixen, hi consten diversos vilars i esglésies de la rodalia, pel que l'acta constitueix la primera notícia d'aquests indrets. Per aquest motiu, sovint s'ha considerat el document fundacional de l'Alt Congost.</p> | 08014-123 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. dels Almogàvers, 77. 08002 Barcelona | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
74053 | Font i bassa de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-bassa-de-casanoves | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XVIII | Les basses estan cobertes de vegetació. | La font de Casanoves està situada a mestral del mas Casanoves, prop del torrent de la Corredora. Es tracta d'una mina d'aigua que té el seu acabament en una font construïda en un mur de pedra lligada amb morter. Aquesta s'obre en arc rebaixat de pedra, a l'interior del qual s'embassa l'aigua en una pica, sense que hi hagi brollador. A continuació hi ha una petita canalització delimitada amb lloses verticals, que condueix l'aigua sobrant a un safareig rectangular. Més avall hi ha una bassa construïda aprofitant la roca natural, amb murs de pedra i excavada en el terreny. Aquesta s'omplia amb una mina oberta al damunt, on hi aflora roca natural per on es filtra l'aigua. | 08014-124 | Casanoves | 41.7762600,2.2591000 | 438426 | 4625200 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
74054 | Font de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laragall | XVIII | L'aigua es perd aigües avall i el seu entorn està molt deteriorat i cobert de vegetació. | La font de l'Aragall és una sorgència natural d'aigua situada en una zona boscosa al nord del mas Aragall. L'aigua brolla als peus d'una roca i ha estat canalitzada en successius moments per tal d'abastir la bassa i així regar les terres del mas. Des de la sorgència hi ha diversos tubs, malgrat l'aigua passa pel costat i circula aigües avall. Prop de la bassa s'observen restes de diverses mines que van ser construïdes per aprofitar l'aigua. | 08014-125 | Torrent de l'Aragall | 41.7745700,2.2583400 | 438361 | 4625013 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74054-foto-08014-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74054-foto-08014-125-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74055 | Sender de Gran Recorregut d'Aiguafreda a la Jonquera (GR-2) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-de-gran-recorregut-daiguafreda-a-la-jonquera-gr-2 | XX | El sender de Gran Recorregut 2 és un camí que transcorre entre la Jonquera, a l'Alt Empordà, passant per la Garrotxa i Osona, fins arribar a Aiguafreda, on hi ha el final del recorregut. El tram aiguafredenc transcorre per la serra de l'Arca, passant pel Collet de la Costa, Can Serra de l'Arca, Can Bauma, les Casades i el camí d'Avencó, fins arribar al nucli urbà. El seu final el trobem a l'entrada de la població, a la carretera de Ribes, on hi ha un monòlit commemoratiu. Aquí es creua amb el sender GR-5. | 08014-126 | Aiguafreda | El sender va ser inaugurat l'any 1996, quan es va presentar la guia i es va fer el monòlit. A l'acte hi van assistir un bon nombre d'autoritats, tant locals com de la Diputació de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i entitats excursionistes de Catalunya, d'Aragó i el Rosselló francès. | 41.7737700,2.2664000 | 439030 | 4624919 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74055-foto-08014-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74055-foto-08014-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74056 | Sender dels Miradors (GR-5) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-dels-miradors-gr-5 | XX | El sender de Gran Recorregut és un camí que transcorre entre el Parc Natural del Garraf, Montserrat, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i de l'Obac i el Parc Natural del Montseny. El tram aiguafredenc és molt curt, des del pont de la Xoriguera fins al pont de l'Abella, passant per carrer Avencó i la carretera de Ribes. Abans de creuar el pont, hi ha el monòlit on es creua amb el sender GR-2. | 08014-127 | C. Avencó i Carretera de Ribes | 41.7640300,2.2537700 | 437971 | 4623846 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74056-foto-08014-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74056-foto-08014-127-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
74057 | Monument a la Sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-sardana-6 | XXI | El monument a la Sardana està situat al parc de la Carretera, sobre les fonts. Està constituïda per un bloc rectangular de ciment on hi ha fixades quatre bigues metàl·liques verticals. A la part superior estan unides per un nou bloc de ciment, que en una de les cares té el relleu d'unes mans agafades i a l'altre una tenora i unes partitures. | 08014-128 | Parc de la Carretera | Va ser inaugurat l'any 2000 en el context de la Festa Major, en motiu de la celebració dels 150 anys de la tenora i el 25è aniversari dels Amics de la Sardana La Vall del Congost. L'acte va acompanyar-se d'una ballada de sardanes. | 41.7657300,2.2528000 | 437892 | 4624036 | 2000 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74057-foto-08014-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74057-foto-08014-128-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Víctor Pallarès | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74058 | Alzines del Casal Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-casal-sant-jordi | XX | Un dels exemplars té la capçada esclarissada, que podria ser signe de malaltia. | Les alzines del Casal Sant Jordi estan situades al costat de la tanca del pati, davant la carretera de Ribes. Es tracta de dos exemplars notables d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida. | 08014-129 | Ctra. De Ribes, 14 | 41.7673400,2.2518100 | 437811 | 4624215 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74058-foto-08014-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74058-foto-08014-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74059 | Alzina de Cruïlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cruilles | XIX | <p>L'alzina del Cruïlles està situada davant la façana de ponent del castell. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable, superior al castell.</p> | 08014-130 | Castell de Cruïlles | 41.7803100,2.2556100 | 438140 | 4625653 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74059-foto-08014-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74059-foto-08014-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
74060 | Xiprer d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-daiguafreda-de-dalt | XIX | Bona part de les branques de la capçada estan mortes. | <p>El xiprer d'Aiguafreda de Dalt està situat dins el recinte del fossar, entre el comunidor i la rectoria. Es tracta d'un exemplar centenari de xiprer (Cupressus), espècie família de les cupressàcies originària de l'àrea mediterrània i asiàtica. És un arbre perenne amb l'escorça grisenca i esquerdada, que assoleix una alçada considerable. Té la capçada apuntada, tot i que part de les branques estan mortes.</p> | 08014-131 | Aiguafreda de Dalt | <p>Segons podem veure en els testimonis gràfics de principi del segle XX, ja tenia unes dimensions considerables.</p> | 41.7885000,2.2575100 | 438305 | 4626560 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74060-foto-08014-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74060-foto-08014-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
74061 | Can Mossèn Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mossen-josep | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XIX | El revestiment de la façana es troba deteriorat. | <p>Can Mossèn Josep és una casa del segle XIX construïda al carrer Major. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta diverses obertures d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria. El finestral central del pis i els dos de les golfes tenen sortida a balcons de baranes forjades i bases motllurades, com també ho estan els ampits de les finestres del pis. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior del mur és arrebossat.</p> | 08014-204 | C. Major, 3 | <p>A finals del segle XIX hi vivia el mossèn Josep Vall, que va acabar donant nom a la casa.</p> | 41.7680600,2.2501500 | 437674 | 4624296 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74061-foto-08014-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74061-foto-08014-204-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
74062 | Can Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor-2 | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVIII | <p>Can Pastor és una casa del segle XVIII construïda a la confluència del carrer Major i la plaça. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un gran portal d'arc pla arrebossat amb brancals de pedra. El pis s'obre amb un finestral d'arc pla de pedra carejada, que té sortida a un balcó de baranes forjades. A nivell de les golfes hi ha una finestra d'arc pla arrebossat protegida amb una barana de fusta. El ràfec està acabat amb cabirons, en un dels quals hi ha fixada una corriola, amb rajola decorativa intercalada. El tractament exterior del mur és arrebossat i pintat.</p> | 08014-205 | C. Major, 1 | <p>En aquesta casa hi vivia Albert Cruells, pastor i flabiolaire molt conegut entre els aiguafredencs i aiguafredenques.</p> | 41.7680200,2.2502000 | 437678 | 4624292 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74062-foto-08014-205-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
74063 | Can Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xic | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVIII | <p>Can Xic és una casa de poble construïda ente els segles XVIII i XIX. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos, definits per obertures d'arc pla. El portal i una de les finestres de les golfes és de pedra carejada i la resta són arrebossades. Al pis trobem un finestral amb sortida a un balcó de baranes forjades i a l'altre eix un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de la Mercè. Al coronament de l'edifici hi ha una imbricació de rajols ceràmics, sota els cabirons que sostenen la teulada i que indiquen una ampliació en alçada de la construcció. El tractament exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb un sòcol de pedra afegit modernament.</p> | 08014-206 | Pl. Major, 18 | <p>A principi del segle XX la planta baixa de la casa estava habilitada com a botiga d'ultramarins, regentada per en Miquel Salgot. Amb l'arribada del telèfon al poble, va instal·lar-se la primera central telefònica a la botiga de Can Xic, motiu pel qual hi havia sovint cues de persones esperant el seu torn per poder telefonar. Actualment, s'hi conserva la botiga tal i com era.</p> | 41.7679800,2.2502400 | 437681 | 4624287 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74063-foto-08014-206-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
74064 | Obrador de pipes de Can Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obrador-de-pipes-de-can-jan-pau | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Des de principi del segle XX, a la casa de Can Jan Pau s'hi va habilitar un obrador de pipes. Les soques de bruc obtingudes als boscos veïns eren portades a la casa amb matxos. Allà es separaven les soques, partint-les per la meitat amb una serradora tot fent llesques i rebutjant la part de les branques per obtenir-ne la part massissa. Aleshores, els daus resultants es col·locaven en una gran olla d'aram i es bullien durant 24 hores. Les peces es deixaven assecar de forma natural entre mig any i un any, ja que sinó podien esquerdar-se. D'aquí en sortien els escalaborns, que s'acabaven de processar en altres fàbriques per obtenir pipes Rellevat de molta qualitat, o bé les Marselleses. A Can Jan Pau encara s'hi conserven alguns escalaborns, l'olla d'aram on es bullien les soques i un paper amb les mides intenacionals que havien de tenir els escalaborns.</p> | 08014-207 | C. Major, 17 | <p>Segons els propietaris, la casa de Can Jan Pau va començar com un hostal on els bohemis de Barcelona venien a menjar-hi la seva popular samfaina. Després va ser una bodega, una botiga de bicicletes...; fins que a principi del segle XX l'avi de l'actual propietari hi va començar un obrador de pipes. Inicialment, la serradora que feia servir funcionava amb una turbina situada al canal de Can Ponsic, que sovint resultava insuficient. Amb l'arribada de l'electricitat al poble l'any 1921, aviat es va instal·lar la corrent a l'obrador. El negoci va passar al seu fill, que va deixar de fabricar escalaborns a mitjans del segle XX.</p> | 41.7684700,2.2496900 | 437636 | 4624342 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74064-foto-08014-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
74065 | Hostal de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-placa | <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XVI-XX | <p>L'hostal de la Plaça és un edifici del segle XVI que va ser reconstruït a mitjans del segle XIX. Durant la segona meitat del segle XX va habilitar-se com a vivenda moderna als pisos superiors i local comercial a la planta baixa, on es van suprimir els portals antics per obrir-ne de nous. És un edifici cantoner de planta quadrangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, les del pis amb sortida a petits balcons de baranes forjades. A la façana lateral hi ha tres portals de factura moderna i dues finestres en cada pis. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb motius vegetals sobre les finestres dels pisos superiors i carreus a les cantonades. El ràfec està coronat amb una cornisa senzilla.</p> | 08014-208 | Pl. Major, 1 | <p>L'hostal del poble de les Ferreries estava situat a la confluència de la plaça i el camí ral de Barcelona a Vic. Al segle XVI ja consta entre les possessions del castell de Cruïlles un hostal a la plaça de la població, a les golfes del qual guardaven el delme. Durant el segle XVII, el baró Pere d'Aimeric farà construir un nou hostal sobre l'antic, amb unes corts de notables dimensions per albergar-hi els carruatges dels estadants. El baró Francesc de Pignatelli el va establir a favor del municipi l'any 1719, tot i que gairebé un segle més tard en van sol·licitar la possessió. Aleshores van ampliar-lo afegint-hi la casa que havia estat la carnisseria. Durant les guerres carlines va ser utilitzat com a fortalesa per ambdós bàndols, motiu pel qual va ser cremat i destruït. A mitjans del segle XIX, l'emfiteuta Joan Mora, sol·licita els prínceps de Belmonte de reconstruir-lo. Tanmateix, va deixar d'utilitzar-se com a hostal per l'elevat cost de la reconstrucció i perquè la nova carretera ja no hi passava per davant.</p> | 41.7681100,2.2503100 | 437687 | 4624302 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74065-foto-08014-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74065-foto-08014-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74065-foto-08014-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
74066 | Pilar de Cal Recader | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilar-de-cal-recader | XVII | <p>A la planta baixa de Cal Recader s'hi conserva un pilar de pedra que constitueix un vestigi d'una edificació anterior. Té el fust rectangular amb els angles bisellats, pel que s'obté una secció octogonal. El pilar és faixat, compost de peces de pedra local de gres vermell. Només es conserva la meitat del capitell, compost per una motllura senzilla.</p> | 08014-209 | C. Major, 6 | <p>Cal Recader és una casa del segle XX que probablement va construir-se aprofitant les dependències de l'antic hostal de la plaça. Al segle XVIII les corts de l'hostal tenien una capacitat per una seixantena de mules i vuit carruatges (SOLÀ, 1983: 117), pel que hem de pensar que ocupava una extensió major que en l'actualitat. El pilar de Cal Recader hauria format part de l'estructura d'aquestes dependències.</p> | 41.7682200,2.2501400 | 437673 | 4624314 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74066-foto-08014-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74066-foto-08014-209-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
74067 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser-3 | <p>MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII | <p>El retaule del Roser està situat a la capella lateral de l'església de Sant Martí. Es composa d'un sol nivell i està presidit per una fornícula semicircular custodiada per dues pilastres. Al centre hi ha una imatge moderna de la Mare de Déu del Roser, sota la qual hi ha l'altar. El retaule està coronat amb una cornisa i volutes als extrems. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08014-210 | Aiguafreda de Dalt | <p>La Confraria del Roser està documentada a Aiguafreda de Dalt des de l'any 1589 i aviat va esdevenir una de les més importants de la parròquia. Aquesta tenia dos administradors que s'escollien el dia de la seva festivitat i que s'encarregaven de mantenir el seu altar. La capella del Roser no va obrir-se a l'església de Sant Martí fins al segle XVII. Poc després, l'any 1650, la Confraria va fer construir el retaule per la capella.</p> | 41.7885800,2.2575400 | 438308 | 4626569 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74067-foto-08014-210-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
74068 | A Aiguafreda són xerraires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-aiguafreda-son-xerraires | <p>PARÉS, A. (2010). Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62.</p> | XX | <p>'A Aiguafreda són xerraires; a l'Abella, cançoners; a Sant Antoni, cançonaires, i a Centelles botiflers'.</p> | 08014-211 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
74069 | Aiguafreda, aiguafregits | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aiguafreda-aiguafregits | XX | <p>Una dita tòpica referent al poble és que a Aiguafreda són aiguafregits.</p> | 08014-212 | Aiguafreda | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
74070 | Ball de la Varsoviana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-varsoviana | <p>PUJOL, F.; AMADES, J. (1936). Diccionari de la dansa, dels entremesos i dels instruments de música i sonadors. Dansa. Vol I. Barcelona: Imprenta Elzeviriana.</p> | XIX-XX | Ja no es balla. | <p>La Varsoviana o Marsoliana era un ball típic que feien els aiguafredencs i aiguafredenques en sortir de l'ofici solemne de la Festa Major. La coreografia s'assemblava a la masurca i la balladora i el ballador dansaven abraçats. La indumentària era la caputxa en les dones i el gambeto en els homes. La lletra deia així: 'Marieta posa el peu aquí, Marieta posa el peu allà. Ella era tan eixerida que de seguit li va posar.'</p> | 08014-213 | Aiguafreda i l'Abella | <p>La Varsoviana és una dansa d'origen polonès que es ballava en algunes poblacions catalanes però que fa anys que caigué en desús. A Aiguafreda, el ball es va popularitzar durant el segle XIX. L'entitat 'Amics de la sardana de la Vall del Congost' el va ballar en motiu de la celebració dels 1100 anys d'història d'Aiguafreda.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneixia com 'la Dansa'. | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
74071 | La vella Bensor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vella-bensor | XIX-XX | S'ha perdut. | <p>Al poble d'Aiguafreda, quan es volia fer creure a les criatures se'ls amenaçava dient que vindria la Bensor. Aquest personatge està caracteritzat com una vella lletja i de mal caràcter que pegava als nens dolents.</p> | 08014-214 | Aiguafreda | <p>L'espantacriatures de la vella Bensor és coneguda a Aiguafreda, el Figaró i altres localitats del Congost.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
74072 | Creu de l'Aragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-laragall | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | <p>Creu situada a peu del camí de l'Aragall, abans d'arribar al mas. Es tracta d'una creu llatina de notables dimensions, feta amb vares de ferro trenades. Està fixada sobre una base metàl·lica on hi consta l'any '1994' en un costat i 'PT' a l'altre, i una pedra.</p> | 08014-132 | Camí de l'Aragall | <p>Anteriorment, en aquest indret hi havia una creu de fusta que, segons explica Garcia-Pey, podria haver estat construïda en el lloc on va morir un carlí.</p> | 41.7728900,2.2572600 | 438270 | 4624828 | 1994 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74072-foto-08014-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74072-foto-08014-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Isidre Vallbona | També es coneix com la creu de Vilardaga. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||
74073 | Masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-rectoria-daiguafreda-de-dalt | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XII-XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | <p>La masoveria-rectoria d'Aiguafreda de Dalt és un edifici d'origen medieval construït a redós de l'església de Sant Martí. La part primitiva de la construcció s'identifica amb el cos de llevant, on s'observen vestigis com les obertures i un arc tapiat de pedra. A ponent d'aquest volum es va construir un nou cos vers el segle XVII, de menor alçada, tot aprofitant el desnivell natural del terreny. A continuació es van bastir diverses dependències que van tapar la part frontal de l'església, que van ser enderrocades durant la segona meitat del segle XX. L'edifici està adossat a l'extrem de garbí de l'església, amb la qual s'uneixen a la part de migdia mitjançant el porxo que cobreix l'entrada al temple. Sota d'aquest porxo hi ha una finestra amb una orla en relleu i la inscripció 'TERRADELLAS'. A la part corresponent al pas que unia ambdós edificis hi ha un sarcòfag, que probablement era de Guillem d'Aiguafreda, i una imatge mariana del segle XVIII (SOLÀ, 1983:39). La rectoria consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta de dos vessants a dos nivells, amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està orientat a migdia i es composa segons dos eixos d'obertures. S'hi accedeix per un portal amb llinda de fusta que descansa sobre impostes i brancals de pedra. Les finestres són totes d'arc pla de pedra carejada; al costat de les del pis hi ha pintat un rellotge de sol ovalat amb l'anagrama de Crist a sobre i a sota: 'JO SENSE SOL I TU SENSE FE NO VALEM RES'. A la façana posterior, trobem el portal d'arc de mig punt adovellat a l'alçada del pis i una finestra amb incisió conopial al nivell superior. La façana de ponent presenta quatre grans contraforts de carreus, alguns de pedra tosca, que sostenen la galeria del pis, actualment tapiada i oberta amb finestres modernes. El tractament dels murs és de pedra vista a totes les façanes, excepte la de migdia, on es conserva el morter que la revestia.</p> | 08014-133 | Aiguafreda de Dalt | <p>En l'acta de consagració de Sant Martí de Congost de l'any 1105 hi consta Berenguer Ramon, prevere de la mateixa església (SOLÀ, 1983: 67'). Des d'aleshores, trobem documentats els rectors que hi residien i es feien càrrec de la parròquia. Tanmateix, tal com apunta Fortià Solà, sabem que la rectoria no només va estar habitada per sacerdots, sinó que en algunes èpoques fou arrendada. En motiu del trasllat de la parròquia a la capella de la Concepció al poble d'Aiguafreda l'any 1851, el darrer rector que hi visqué fou mossèn Joan Vila, mort el 1868. L'any 1970 es va desplomar la part de l'edifici que rodejava l'església pel nord i l'oest. Les seves runes van ser dipositades davant de la porta de la cripta, cobrint el nivell original de circulació.</p> | 41.7885400,2.2574000 | 438296 | 4626565 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74073-foto-08014-133-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
74074 | Cementiri Nou d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-nou-daiguafreda-de-dalt | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XX | Està cobert de vegetació. | <p>El cementiri nou està situat a un centenar de metres al nord del conjunt monumental d'Aiguafreda de Dalt. Es tracta d'un recinte rectangular amb murs de pedra, que s'obre a migdia amb dos pilars i una portalada. A l'interior, entre la vegetació, s'hi observen diverses làpides, de les quals una està envoltada per un reixat de ferro forjat i hi costa. 'ANDREU REYNALS BASTE, AGOST 1899'. També se n'observa una de la família 'LLOBETA'.</p> | 08014-134 | Aiguafreda de Dalt | <p>El nou cementiri d'Aiguafreda de Dalt va construir-se en terres cedides pel duc de Solferino, propietari del castell de Cruïlles. Va ser beneït l'any 1923 després del trasllat d'algunes despulles.</p> | 41.7896400,2.2577900 | 438330 | 4626687 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74074-foto-08014-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74074-foto-08014-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
74075 | Torres de les Ferreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-de-les-ferreres | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XX | La segona casa del carrer Núria es troba en estat d'abandó. | <p>Les Torres de les Ferreres van construir-se a principi del segle XX. Són tres edificis aïllats construïts segons les mateixes dimensions i característiques constructives. Consten d'un sol nivell d'alçat i tenen la coberta a quatre vessants. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat i incorporen una motllura decorativa a la part superior. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures de diferent tonalitat, excepte a la primera, on s'ha repicat el revestiment i s'ha deixat amb pedra vista. Estan envoltades per un pati i tancades amb murs de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-135 | C. Núria, 1-3, Passeig de Catalunya, 12 | <p>Les cases van ser construïdes per les nebodes d'en Pere Grifell, ferrer d'ofici, motiu pel qual es coneixien com les Torres de les Ferreres.</p> | 41.7663400,2.2537600 | 437972 | 4624103 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74075-foto-08014-135-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
74076 | Mas Canyelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-canyelles | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | IX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Les restes del mas Canyelles estan situades a pocs metres a ponent de la capella de Sant Miquel de Canyelles. S'observa un mur de pedres disposades en filades, de majors dimensions a les cantonades. Aquesta estructura de reduïdes dimensions es prolonga vers el nord, on només s'aprecien restes muràries. L'abundant vegetació de la zona en dificulta l'observació.</p> | 08014-136 | Serra de l'Arca | <p>El mas Canyelles sovint ha estat identificat amb el vilar de Canyelles que s'esmenta en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost de l'any 898 SOLÀ (1983:77). Al segle XIV, a diferència de la majoria de masos de la parròquia d'Aiguafreda, no pertanyia als senyors d'Aiguafreda, sinó al benefici de Sant Miquel de la parròquia de Santa Maria de Tagamanent. L'any 1376, Ferrer d'Hostalric va establir el mas Boix del Brull a Ponç Canyelles. El mas quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval malgrat la donació que l'hereu Bernat Canyelles va fer a Pere de Vilanova, de la parròquia de Santa Eugènia de Relat, a principi del segle XV. El mas Saní que fins aleshores estava unit al mas Canyelles va passar al mas Boix del Brull.</p> | 41.7866400,2.2838900 | 440496 | 4626335 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74076-foto-08014-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74076-foto-08014-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74076-foto-08014-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
74077 | Barraca del camp gran de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-camp-gran-de-can-serra | <p>Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XX | Ha estat tapada i està coberta de bardisses. | <p>Barraca de vinya situada en un marge al sud del camp gran de Can Serra. És una edificació construïda en un mur de pedra seca. La porta és amb llinda de pedra, que ha estat tapada amb una pila de rocs que n'impedeixen l'observació. Està coberta de bardisses.</p> | 08014-137 | Camp gran de Can Serra | 41.7759300,2.2653300 | 438943 | 4625159 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74077-foto-08014-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74077-foto-08014-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74077-foto-08014-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
74078 | El pastor d'Aiguafreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pastor-daiguafreda | <p>BOADA, M.; CASAS, P. ; CAMPDEPADRÓS, J. (1993). Llegendes de Sant Miquel del Fai. Figueres: Edicions Brau.</p> | XIX | <p>Explica la llegenda que hi havia un pastor que venia a una font de la muntanya d'Aiguafreda a portar a beure el seu ramat. Pel motiu que sigui, el pastor va ser desterrat a Mallorca, però abans va anar a trencar la font perquè ningú més pogués gaudir-ne. Un cop a Mallorca, va anar a parar en un poble on tots estaven capficats perquè fins aleshores tenien una font molt valorada i que de cop i volta havia deixat de brollar, deixant-los així en la misèria. Quan va preguntar des de quan passava això, va comprendre que tenia a veure amb la que havia malmès a Aiguafreda. Així que va demanar a aquella gent que si aconseguien que fos perdonat i pogués tornar a la seva terra, els tornaria l'aigua. Així ho van fer, pel que el pastor pogué tornar a Aiguafreda a reparar la font. Des d'aleshores, la font de Mallorca tornà a tenir aigua.</p> | 08014-138 | Aiguafreda | <p>Aquesta llegenda va ser publicada per primera vegada en el llibre 'Costums i tradicions del Vallès', editat a Granollers l'any 1882.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
74079 | Refugi de Casanoves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-casanoves | <p>CASANELLAS, F. (2013). Restes prehistòriques d'Aiguafreda i el seu entorn. Inèdit. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Aiguafreda (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Pla Especial de Protecció del Medi Natural i del Paisatge del Parc del Montseny. (2008).Inventari del Patrimoni Construït del Montseny. Àrea d'Espais Naturals. Diputació de Barcelona.</p> | XVIII-XX | <p>El refugi de Casanoves és una estructura de pedra construïda aprofitant el desnivell natural del terreny. Es tracta d'un refugi parcialment excavat sota un gran bloc de roca, amb un petit mur de pedra seca en un costat. A l'interior s'hi va trobar un fragment de ceràmica que podria ser prehistòric.</p> | 08014-139 | Entre Casanoves i l'Aragall | <p>Va ser localitzat l'any 2012 per Joan de Arriba.</p> | 41.7761300,2.2587400 | 438396 | 4625186 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74079-foto-08014-139-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | A la Carta Arqueològica està inventariat com a 'prefitxa'. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/