Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40514 | Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau | <p>CASCANTE, P. (2000). El Palau dels Pinós a Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 11- 36). DALMAU, R.; CATALÀ ROCA, P. (1976). Els castells catalans. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Pp.840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SUBIRANAS, C.; ALONSO, I. (1998). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Palau de Bagà. Abril de 1998. Dispositada a l'arxiu del Servei d'Arqueologia de Catalunya.</p> | XIII-XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>L'actual edifici ocupa el lloc de l'antiga residència palau-castell dels senyors de Pinós, en una illa sencera de la zona més elevada del turó on s'assenta la vila, limitat per la plaça dels Especiers a ponent, el carrer de la Muralla a tramuntana, el carrer de Palau a migdia. Constitueix un ampli recinte clos amb un casal del segle XVIII i la petita edificació de la 'capella de Palau'. La casa està formada per dos cossos que formen angle recte, de planta, pis i golfes, coberts amb teulades a doble vessant amb els careners perpendiculars a la façana de l'edifici central i que s'obren a un pati central tancat a modus de baluard. En la planta baixa d'aquests dos cossos s'obren arcs escarsers de pedra, un al cos principal i tres arcs al perpendicular, tots ells de les mateixes dimensions i que formen uns porxos. L'edifici és fruit de diferents èpoques històriques, tot i que la major part data del segle XVIII sobre una possible estructura medieval. El cos de ponent és el més noble, presenta una escala al costat esquerre, il·luminada per una llanterna, avui desapareguda, que els baganesos anomenaven 'el cel de Palau'. Al pis principal es troben les estances dels senyors decorades amb pintures murals neoclàssiques. Al cos perpendicular s'han habilitat dues grans sales, una a cada pis, amb tres balcons al pis i tres ulls de bou a les golfes; a la façana exterior encara s'endevinen unes ornamentacions pictòriques de la mateixa època que les interiors. Tanca el baluard per llevant la capella de Palau, i per ponent els anomenats horts de Palau, actualment solar sense edificar i en el que es troba l'accés a un túnel subterrani que comunicava el Palau amb el riu. Actualment, després d'una intervenció arquitectònica que encara està per finalitzar, s'ha ubicat a la planta baixa el Centre Medieval i dels Càtars de Bagà i l'oficina de turisme de la vila. Tot i que l'edifici que veiem actualment data del segle XVIII, encara es poden esbrinar alguns elements procedents de l'Edat Mitjana: els murs nord i est encara poden conservar panys de l'antiga muralla que tancava la vila per aquest costat, així com una torre de defensa (Subirana), el basament d'una altra torre circular i el lloc que possiblement ocupava la torre de Santa Maria al costat de la capella. Formant part de l'edifici, al costat de ponent, s'endevinen traces de la que podria ser la torre de l'homenatge amb un portal de mig punt que dona accés al recinte des de la plaça de l'Especier, actualment tancat; i un altre portal que s'obre a la part de darrera de l'edifici, actualment en ruïnes; la llinda de la porta és de doble biga de fusta formant llinda horitzontal a la part interna de l'arc de mig punt. Sembla possible que tan sols la base d'aquesta torre sigui d'origen medieval, essent la resta una reconstrucció d'èpoques posteriors. En realitzar la segona fase de rehabilitació de l'edifici van aparèixer estructures antigues al costat del mur de llevant que van motivar la realització d'una excavació d'urgència a càrrec de Carme Subirana i Icíar Alonso del 26 de febrer al 6 de març de l'any 1998. El seguiment arqueològic detectà l'aparició d'estructures antigues entre les que destaca un paviment empedrat del segle XVIII, un altre paviment de calç i un mur semicircular possiblement corresponent a una torre de les més tardanes. No es va constatar estratigrafia ni material arqueològic.</p> | 08016-3 | Nucli històric. Pujada de Palau, 7. 08695 BAGÀ | <p>El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l'antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició dominant degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus orígens a l'Edat Mitjana, moment en que s'establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l'edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell: al segle XIV es parla de la Torre Subirana, ubicada a la part alta del recinte emmurallat; al segle XV es parla de la construcció d'un nou escriptori al castell (Serra Vilaró, 1989). A partir del segle XV es comença a anomenar 'palau' o 'palauet'. Segons diferents autors (VILADÈS, 1996; CASCANTE, 2000) l'anomenada 'Torre de l'Homenatge' seria el portal d'accés al castell a partir del segle XIV. A inicis del segle XVIII l'edifici era propietat de Francisco Roset i Badia, casat amb Maria que va heretar la casa en morir aquest. Posteriorment es va casar en segones núpcies amb Francisco de Còdol. Durant la guerra dels Segadors l'edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol (llibre de la família Còdol que es conserva a l'arxiu municipal de Bagà). Per tant aquest edifici conserva pocs elements medievals. A la mateixa època es va construir la capella. Entre els anys 1990 i 1995 es va realitzar una rehabilitació de l'edifici per l'arquitecte Josep Vidal i Arderiu que va refer la teulada i modificar elements estructurals, entre ells va fer la coberta i part de les escales del Cel de Palau o caixa de l'escala principal. L'estiu de 2003 es va ubicar el Centre Medieval i dels Càtars, així com l'Oficina de Turisme de Bagà a la planta baixa de l'edifici, després d'una rehabilitació seguint un projecte de Xavier Escura amb la col·laboració de Jaume Batista.</p> | 42.2535200,1.8610200 | 406047 | 4678553 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40514-foto-08016-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40514-foto-08016-3-2.jpg | Legal | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A més d'estar protegit per tenir la categoria de BIC, està inclòs als Plans d'Ordenació Municipal (1983) amb nivell de protecció 1a (elements a conservar). Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|96|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||
| 40516 | Capella de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-palau | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>La capella de palau es troba a llevant de l'edifici de Palau i tancant el recinte que aquest ocupa per la banda del carrer Pujada de Palau. És un edifici de planta rectangular cobert amb volta de canó feta de pedra tosca. No té absis, però si una petita sagristia darrera de la zona que ocuparia l'altar i en la que es conserva un rentamans decorat amb una cara esculpida en pedra (per la sortida de l'aigua). Al seu interior conserva un estucat força malmès, amb una motllura de guix a la base de la volta. Té un petit cor a la zona de la porta principal que s'obre a la Pujada de palau i que és d'arc de mig punt. La façana principal conserva l'arrebossat al voltant de la porta i d'un ull de bou circular, amb motius neoclàssics policromats en mal estat, amb l'anagrama de Maria i la data 1779. També es conserva l'espadanya d'un sol ull per una campana. A l'exterior la teulada és d'una sola vessant. La capella té una altra porta oberta al pati d'armes de Palau. Destaca a l'interior l'enrajolat del terra, amb rajoles fetes a mà i que conserven marques del productor.</p> | 08016-5 | Nucli històric. Pujada de Palau, 7. 08695 BAGÀ | <p>Segons Serra Vilaró (1930) aquesta capella ocupa el lloc de l'antiga església de Santa Maria del Castell, la més antiga de Bagà bastida dins el murs de la vila, que va ser cremada i derruïda pels francesos al 1625. Aquesta primera església és citada al 1294, al 1288, 1290, 1293, 1322, 1365, 1395 (Serra Vilaró, 1930), i era l'església dels barons de la vila. L'actual edifici va ser construït al 1779, tal i com indica la data esgrafiada a la façana, pels barons de Códol com a capella privada de la seva residència. El 1926 va tornar a ser restaurada i tornada al culte (CABALLÉ, 1998) pels propietaris, el matrimoni de Ramon Calderer i Assumpció Noguera. Després de la Guerra Civil es convertí en una pallissa i la porta principal va ser tapiada, obrint una altra a l'era de la casa. Fa aproximadament cinc anys, fruit d'una campanya popular, es va restaurar la capella que s'ha recuperat com a patrimoni de la vila, reobrint la porta que dóna a la Pujada de Palau.</p> | 42.2533700,1.8610800 | 406052 | 4678536 | 1779 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Construïda per iniciativa dels senyors de Còdol. | Tot i que es va fer una restauració de la capella, els esgrafiats de la façana es conserven en mal estat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 40518 | Santuari de Paller / Paller de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-paller-paller-de-baix | <p>CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L'Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l'ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. SERRA, M.A.; MIRANDELL, M. (1990). Obres de la família Morató al Berguedà. L'Erol nº 32, Berga. P. 19-26. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVIII | <p>L'església forma un conjunt amb la casa, amb teulada a doble vessant, ocupant l'església la meitat dreta (llevant) i la casa-hostal el costat esquerre (ponent). Està situada en un paratge de muntanya mitjana de roques i garrics, amb una àmplia plaça davant on hi ha la font dels Banyadors, origen del torrent de Paller i que ha donat un sobrenom al santuari i a la Mare de Déu. La façana principal presenta una diferència notable entre els dos edificis: l'església té una única porta adovellada d'arc de mig punt central i una rosassa circular; la casa té porta adovellada d'arc de mig punt, dos balcons a cada un dels dos pisos i una petita finestra quadrada a les golfes. Al centre del carrener de la teulada hi ha un campanar de doble finestra cobert amb teulada a dues vessants. La sagristia és un espai adossat al mur de llevant de l'església. Cal assenyalar que el cambril de la Mare de Déu es va realitzar traient part de la roca que hi ha a la part posterior de l'edifici. L'interior de l'església és d'una sola nau dividida en quatre espais per pilastres adossades als murs, i arcs torals que arrenquen d'una cornisa. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes cegues. El darrer sector és ocupat pel presbiteri amb el retaule i el cambril darrera, i el primer sector ocupat pel cor amb estructura de fusta al que es puja per una escala des de la mateixa església. Abans de la restauració de l'any 1983 s'accedia des de l'hostal. Tan el sostre com les parets laterals estan decorats amb pintures murals.</p> | 08016-7 | Paller de Dalt | <p>Aquest edifici fou començat a construir l'any 1747 en un lloc proper a la font dels Banyadors, a la que s'atribuïen propietats curatives. L'arquitecte de Sant Joan de les Abadesses, Francesc Morató, que estava treballant en la parròquia de Sant Esteve, sembla que va contribuir en el disseny general de la façana i de l'edifici, que va estar enllestit l'any 1758. Mossèn Josep Casals va ser el promotor de l'obra. Hi havia quatre altars barrocs laterals, dels que tan sols va quedar un després de la Guerra Civil de 1936: atribuït a Josep i Segimón Pujol de Sant Llorenç de Morunys, esculpit el 1786 i dedicat a Santa Teresa. També es conserva l'altar major. L'any 1774 es va fer la sagristia nova. El 1782 s'engrandí el cambril, i el 1862 es tornà a fer-ho més llarg. L'any 1983 la imatge de la Mare de Déu es va baixar a la parròquia per tal de guardar-la, i es va tancar el santuari per temps indefinit. L'any 1998 es fa una primera restauració del santuari, iniciativa de la parròquia de Bagà i amb diners recopilats pels mateixos baganesos. Es van recuperar les façanes, així com l'entorn i es va fer arribar l'electricitat. Posteriorment es va restaurar l'hostatgeria que actualment funciona com a restaurant. El 25 de juny del 1995 es va tornar la imatge de la Verge al santuari, obrint-la de nou al culte. L'any 1998, també com iniciativa de la parròquia i del rector, Mn. Ramon Viladès, es va realitzar la restauració de les pintures murals de l'interior de l'església a càrrec de les restauradores Gemma Rodríguez i Manola Melero. L'any 1997 es va netejar i consolidar el retaule major per alumnes de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 1747-58 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Francesc Moretó | Hi ha diferents propostes de la provinença d'aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar de Palea Arx, que vol dir 'fortalesa antiga', que pot fer referència a la plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria de palla, fonamentalment perquè la zona no és de agricultura de cereal. El dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades, es celebra la festivitat, fent l'aplec de Paller el diumenge sobre en que es fan dues misses i es canten els goigs. L'edició més antiga dels goigs de Paller són del 1782. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40523 | Sant Joan de l'Avellanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-de-lavellanet | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VIGUE, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. Vol. I, el Berguedà. Ed. Artestudi. Barcelona. P. 256-257.</p> | X-XIV | <p>Petita capella d'una sola nau, planta rectangular i coberta amb teulada a doble vessant. Té un absis al costat de llevant i la porta d'entrada al costat lateral de tramuntana. L'absis és petit, més baix i més estret que la nau i cobert amb teulada a l'exterior i mitja volta a l'interior. La porta és d'arc de mig punt una mica rebaixat i amb dovelles de pedra tosca; al mur oposat a l'absis s'obre una petita finestra d'arc de mig punt i doble esqueixada. L'obra és de pedra en carreus i posat en filades poc regulars, en alguns llocs hi ha carreus de tosca. A l'interior la volta és de canó i es pot veure l'arrencada de la volta anterior, la de la primera construcció dels segle XII. L'església es troba situada en un context rural de muntanya, en el que actualment hi ha les dependències d'un campament juvenil, abans de l'antiga O.J.E. i ara de la Generalitat, amb un camp d'esports que es troba a tocar de l'església. A l'altre banda del camí, l'antiga masia de Sant Joan de l'Avellanet està essent rehabilitada com a ecomuseu del Parc Natural del Cadí-Moixeró.</p> | 08016-12 | Roca Tiraval. Carretera a Gisclareny | <p>La primera notícia històrica la trobem l'any 983, a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà. El 1279, Berenguer d'Eneveig deixà testament amb el desig de ser enterrant en aquest lloc. Més tard, els anys 1393, 1394, 1395, 1497 es fan diferents donacions a l'església que a vegades s'anomena amb categoria de parròquia, amb alguns senyors del terme que disposen ser enterrats (AA VV, 1988). L'any 1394 el senyor Pere d'Avellanet disposa donar vuitanta florins per tal que 'l'església sigui ben adaptada'. Al 1621 era sufragània de la parròquia de Sant Esteve de Bagà. Durant el segle XVII el culte seria abandonat, situació que s'ha mantingut fins els nostres dies. La factura de l'absis és del segle XII, mentre que la nau va ser reconstruïda al segle XIV en la part de la volta. Al segle XVI hi havia un campanar que ha desaparegut totalment ja que els senyors de Bagà, per por a robatoris, van traslladar les campanes a Bagà. Es va realitzar una restauració els anys seixanta a càrrec de la Delegación Provincial de Juventudes” que va treure el guix de l'interior de la nau i va reparar la teulada, El dia 1 d'agost de 1961 s'entronitzà la nova talla en pedra de Sant Joan i s'inaugurà la restauració. L'any 1987 els Amics dels monuments de la Vall del Bastareny de Bagà, van repassar la teulada i van començar a fer un aplec el dia de Sant Joan que encara es realitza.</p> | 42.2610700,1.8352400 | 403932 | 4679420 | 983 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40523-foto-08016-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40523-foto-08016-12-2.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1992, un campament realitzat pels 'Eclaireuses i Eclaireus de France', van fer una descoberta a tres metres de l'absis de la capella, i a una profunditat de mig metre, de gran quantitat d'ossos que, segons el responsable del camp correspondrien a l'esquelet d'una dona de mitjana edat i al d'un nen, possiblement dels segles XVIII-XIX. Part d'aquestes restes foren dipositades al centre d'acolliment del Parc Natural Cadí-Moixeró i posteriorment a Barcelona en espera d'un estudi definitiu (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40524 | Santa Fe del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-fe-del-quer | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | <p>Església petita, d'una sola nau amb presbiteri quadrat i coberta amb volta de canó. La porta es troba a llevant i era d'arc de mig punt adovellada i ara inexistent ja que el mur està en ruïnes. El mur de ponent (oposat a la porta), és més ample que la resta de murs, de manera que sobresurt dels dos laterals. Els laterals estan reforçats amb tres contraforts a cada costat. L'aparell és molt irregular a l'exterior, i a l'interior encara resten parts de l'arrebossat i de pintura de calç blava. Es distingeix l'arrencada de la volta de canó que cobria l'interior, així com d'una cornisa a l'interior i alguna de les mènsules de les pilastres que suportaven la volta. A la paret del presbiteri hi ha una fornícula decorada amb dues pilastres adossades a l'exterior i coberta amb una petxina a la zona de la volta i també pintada de blau. Al costat dret davant del mur de la porta principal es conserva la base d'una creu de pedró. És una pedra tallada com un pilar de base quadrada i amb un forat al centre de la cara superior. La capella es troba en mal estat de conservació, amb la teulada esfondrada i molt tapada per vegetació.</p> | 08016-13 | Roca Tiraval, a la collada de Turbians | <p>El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l'església de Santa Fe és documentada l'any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). Diferents llegats testamentaris a favor de l'església van fer possible la seva construcció al segle XIII, així com el suport econòmic dels prohoms de la vila de Bagà que van considerar a Santa Fe co-patrona de la vila, juntament amb Sant Esteve. L'església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l'actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l'església romànica anterior, i fou beneïda l'any 1766. Durant la Guerra Civil de l'any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. Damunt la porta hi havia un finestral amb vitrall que il·luminava l'altar amb el frontis fet de rajola valenciana amb la imatge de la santa i un senzill guarniment a tot el vol. Tenia també un petit cor de fusta</p> | 42.2463200,1.8493700 | 405075 | 4677766 | 1766 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40524-foto-08016-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40524-foto-08016-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40524-foto-08016-13-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2020-12-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per arribar a l'església s'ha d'agafar el camí que des de Sant Joan de l'Avellanet porta cap a la Vinya Vella. Hi ha un trencant a la dreta, després de la casa Matallops, que porta a la casa Quer i d'allà s'ha de caminar cap a llevant fins arribar a l'església per un camí. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96|94 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 40540 | Molí de la Vila / la Baganense | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila-la-baganense | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d'una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | L'estat de conservació és molt dolent de tot el conjunt. | <p>L'antic molí de la Vila estava situat a tocar al Pont de la Vila, al costat del riu Bastareny. L'edifici que veiem actualment correspon a 'La Eléctrica Baganense' (o Central La Baganense), que es dedicà fins fa pocs anys a la producció d'electricitat i fou la primera central que la subministrà a la vila. Ocupà el lloc de l'antic molí fariner de la Vila, que ja existia al segle XIV, aprofitant-ne el rec i el salt. A continuació del molí fariner hi havia un molí draper que utilitzava l'aigua del primer (Serra Vilaró, vol 2, p 369. Baronies). A la llinda de fusta de la porta hi ha la data 1780. És un edifici de planta rectangular, cobert amb teulada a dues vessants de teula àrab amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Està construït amb pedra i amb les cantoneres de maó. Té planta baixa, on es troben els tres carcavàs amb sortida pel costat de ponent i que formen tres voltes de canó amb boca d'arc de mig punt; pis, en el que hi havia un habitatge ja que encara queden restes de la cuina i habitacions; i golfes. S'accedeix a l'edifici a través d'una escala exterior que porta al primer pis directament. A la façana principal hi ha una fornícula amb decoració motllurada de maó d'una capella que havia estat destinada a un Sant Antoni i que actualment ja no hi és. Pel costat de llevant hi ha un canal que porta l'aigua a l'alçada del pis per tal de provocar el salt. L'aigua prové d'un canal que agafa l'aigua del riu una mica més amunt abans de la resclosa, s'acumula en una petita bassa propera a la casa i un bagant dóna l'accés al canal que entra en la casa. Un cop sortia l'aigua pels carcavàs, era aprofitada per la propera fàbrica de ca l'Escriu, ja que fins i tot actualment, encara l'aigua passa per sota d'aquesta fàbrica. No sabem si queda maquinària dins, ja que pel mal estat no es pot accedir, però convé tenir-ho en compte en futures restauracions de l'edifici.</p> | 08016-29 | Nucli vila | <p>Els barons de Pinós van decidir fundar una vila a prop del seu castell l'any 1233. En la carta fundacional, Galceràn de Pinós concedeix una sèrie de privilegis, com tenir mercat setmanal, els emprius de boscs, llenya, pedres i riberes, però es reservà els drets de justícia major i cavalcades així com també l'ús del molí i del forn. (AA.VV. Catalunya romànica. Vol XII. Enciclopèdia Catalana. 1985. Pàg. 74). Els molins drapers i fariners de Bagà són documentats des de l'any 1255, eren propietat dels Pinós i estaven situats al peu del Bastareny, a tocar de la vila. Foren reparats al 1292 per un mestre d'obres de Cardona (AYMAMÍ, 2002, p 18). Al 1374 un dels portals de la vila duia el nom de Portal del Molí; era el que es trobava al costat de l'església i que donava accés a la vila des del Pont de la Vila i el Molí. Al 1377 Pere Galceràn de Pinós, gendre de Blanca de Vilademany, que morí l'any 1375, '..va llegar-se un obit celebrador de l'església de Bagà pel qual donà a la mateixa 14 sous censals que s'havien de cobrar del molí draper situat sota la vila, en lloc de les trenta cinc lliures de capital llegades' (SERRA VILARÓ, 1930, vol. I, p. 194). L'any 1385 es cita que 'fou adobat lo pont qui es sots lo molí fariner' (SERRA VILARÓ, 1930). Als manuals inventariats trobats a l'arxiu de Bagà hi ha els llibres de la botiga del blat dels anys 1521, 1522 i 1544 (ACA, notarials, manuals). Més endavant el molí surt al cadastre de 1735 (AMB) com a fariner i propietat dels Ducs d'Alba. Als Llibres de Matrícula Industrial (AMB) al 1855 hi ha un molí de dues moles i escairador propietat dels barons de Pinós; surt el mateix fins al 1868. A principis dels segle XX ja es va transformar per la producció elèctrica.</p> | 42.2522000,1.8610400 | 406047 | 4678406 | 1780 | 08016 | Bagà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40540-foto-08016-29-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | El fet de que a la documentació s'esmenti el molí fariner i el molí draper pot deixar constància de que podien haver dos molins i que la Baganense i la fàbrica de ca l'Escriu aprofitessin cada un d'ells. Això s'hauria de tenir en compte en futures intervencions a la zona. Hi ha una reixa de forja a l'obrador. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40541 | Fàbrica ca l'Escriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-ca-lescriu | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d'una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | <p>L'edifici que ocupava aquesta fàbrica es troba entre el riu Bastareny i La Baganense, al costat del Pont de la Vila. És un edifici amb les característiques típiques dels edificis industrials de principis del segle XX. Té la planta rectangular, amb planta baixa, dos pisos i golfes sota teulada que és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. És un edifici de pedra, fet principalment amb còdols de riu de diferents mides units amb morter i maó al voltant de portes i finestres. La façana de ponent destaca per les finestres dobles amb arc de mig punt rebaixat als dos pisos, a modus d'eixida. A la façana principal hi ha dues finestres d'aquest tipus a les golfes que es troben tapiades. La resta de finestres sembla que no segueixen cap ritme simètric i són de dimensions diferents degut a diverses ampliacions. Moltes d'aquestes finestres són també rematades amb arc rebaixat de mig punt. A la planta baixa de l'edifici hi havia una nau de la fàbrica en la que encara es veuen restes dels embarrats. Per sota passa el rec que prové de La Baganense i la sortida del carcavà es troba al costat del Pont de la Vila.</p> | 08016-30 | Nucli vila | <p>Els molins drapers i fariners de Bagà són documentats des de l'any 1255, eren propietat dels Pinós i estaven situats al peu del Bastareny, a tocar de la vila. Foren reparats al 1292 per un mestre d'obres de Cardona (AYMAMÍ, 2002, p 18). Al 1377 Pere Galceràn de Pinós, gendre de Blanca de Vilademany, que morí l'any 1375, '..va llegar-se un obit celebrador de l'església de Bagà pel qual donà a la mateixa 14 sous censals que s'havien de cobrar del molí draper situat sota la vila, en lloc de les trenta cinc lliures de capital llegades' (SERRA VILARÓ, 1930, vol. I, p. 194). Però la primera notícia documental directa d'aquesta fàbrica la trobem al cadastre de 1735 (AMB) quan era un molí draper de Llorens Escriu. A principis del segle XX la fàbrica era de Francesc Farré, que va facilitar informació Cels Gomis per realitzar el plànol dels carrers de la vila que es publicà a la Geografia general de Catalunya de Carreras Candí el 1908. Posteriorment torna a ser esmentada als Llibres de Matrícula Industrial de Bagà (AMB) el 1942 propietat de Lorenzo Escriu Soler com a fàbrica de teixits amb 20 telers; i el 1949, del mateix, amb 20 telers i produint 2 KV. Especifica que la fàbrica es troba extramurs. No sabem si aquesta fàbrica podria ser construïda al lloc ocupat per l'antic molí draper o si aquest es trobava al lloc que ocupa La Baganense.</p> | 42.2520100,1.8611400 | 406055 | 4678385 | 1735 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40541-foto-08016-30-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40542 | Molí del Casó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-caso | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d'una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà. BOLÓS, J. (1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi ed. Barcelona.</p> | XX | <p>L'antic molí del Casó es va incendiar l'any 1972 i no quedà res de l'edifici antic. La maquinària que restava es va dur a un molí del Segrià. En el seu lloc s'aixecà una nau al costat de la qual encara restes quatre moles, una de La Ferté i altre molt gastada. A més hi ha un rodet de l'escairador de blat de moro. Encara resta el salt d'aigua que s'utilitza per la producció d'electricitat. De l'antiga serradora queda el cobert que l'aixoplugava al costat del riu. Es conserva encara la reclosa al riu que ara és de ciment ja que l'anterior de fusta se la va endur una riuada fa uns vint anys (el 1982), també el canal fins a la casa i el desguàs del salt al riu.</p> | 08016-31 | Terradelles | <p>Aquest és un dels molins antics de la vila, ja existent a l'edat mitjana, tot i que amb diferents reconstruccions al llarg del temps. La primera notícia documental és de l'any 1279, quan Guillelma de Murcurols, muller del difunt Guillem Ramon de Murcurols, dóna, al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, el delme dels cereals dels molins del mas Terradelles, situats a la riba del Bastareny, al costat dels horts de dit mas (BOLÓS, 1986, p. 171). Hem de suposar que el molí es va anar utilitzant al llarg de la història tot i que no trobem més documentació. A la llinda de la porta hi havia la data 1627, que va desaparèixer durant l'incendi ocorregut a principi dels anys setanta. Era un molí molt important, que tenia dues moles, el llimpia, la trituradora i l'escairador. Al segle passat es va aprofitar l'aigua per fer anar unes turbines que produïen l'electricitat necessària per posar en funcionament tant les moles del molí com el mecanisme d'una serradora que es va instal·lar al costat. Funcionà com a molí fariner fins al 1950 i després es dedicà a fer farina de fusta fent mòlta de closques d'ametlla i boix, a més d'altres fustes de la zona fins l'any de l'incendi. La fusta triturada s'utilitzava com a càrrega de la baquelita, que junt amb el pigment, donava com a resultat una pasta que es va utilitzar durant molts anys d'aïllant. La serradora va deixar de funcionar l'any 1980. Fins al 1989 tan sols tallava fusta per la mina de Carbons de Berga. Deixà de funcionar en tancar les mines i van desmuntar la maquinària fa cinc anys. Al cançoner de Calic (SERRA VILARÓ, 1989. El cançoner de Calic. Ajuntament de Bagà. Pàg. 12) es fa referència a la cançó dels Rilis, uns lladres cèlebres que procedien de Saldes, el pare dels quals, conegut per Tòrric, va exercir de moliner en els molins del Casó i del Coleri.</p> | 42.2400400,1.8722700 | 406955 | 4677044 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40542-foto-08016-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | La centraleta elèctrica també s'utilitzava pel funcionament del molí, tot i que aquest era principalment d'energia hidràulica fins els anys 50. La turbina fou instal·lada per la família Noguera de cal Frare (Guardiola de Berguedà) per fer funcionar la serradora de la seva propietat. El més interessant són les quatre moles que es conserven. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40546 | Cal Meixic o Mesxic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-meixic-o-mesxic | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. PERARNAU, J. (993) La producció de petroli a l'alt Berguedà. L'Erol nº 42. P. 29-31.</p> | XIX | <p>Aquest edifici conserva característiques de l'estil modernista industrial de principis del segle XX i és l'única mostra d'explotació petrolífera de la comarca junt a la mina de Riutort de la que s'extreia el material. Es distingeixen dues parts a l'edifici, la destinada a forns i l'edifici. L'edifici és de pedra amb cantoneres i perímetre de finestres i portes de maó. Està situada en un desnivell que ofereix la muntanya, per això en la seva part més alta, la de tramuntana, té tres pisos, mentre que la de migjorn té dos. Destaca una finestra al mur de tramuntana amb decoració de maó formant esglaonats. L'edifici tenia tres forns i tres xemeneies. Actualment tan sols queda una xemeneia i la base de les altres dues. Aquestes bases formen els forns amb volta de canó de pedra de mig punt a la que s'accedeix mitjançant una porta d'arc de mig punt rebaixat de maó. La xemeneia es troba a tramuntana, és de base circular, de maó i pedra i amb quatre cossos en decreixement i a sobre la xemeneia de maó. Aquests tres cossos són també un dels forns, probablement el de destil·lació, amb obertures accessibles a la base. Actualment l'edifici està convertit en habitatges particulars que respecten mínimament l'exterior d'aquest edifici industrial. La xemeneia i restes dels forns estan abandonats tot i que es troben en bon estat de conservació.</p> | 08016-35 | Terradelles | <p>A inicis del segle XX es va iniciar a la zona l'explotació intensiva de diferents tipus de roques d'esquist amb la finalitat d'obtenir el petroli, nova font d'energia que semblava que havia de tenir un gran desenvolupament. Aquestes roques metamòrfiques sovint s'han anomenat pissarres bituminoses, margues bituminoses, licoreres, pel betum que d'elles s'extreia. Passa una veta pel Berguedà, on es troben els jaciments de Brocà, Riutort i Bagà. El procés d'explotació i transformació s'iniciava amb l'extracció del mineral que es deixava assecar a l'aire lliure per fer-li perdre la humitat acumulada. Un cop assecada es cremava en forns per extreure per destil·lació el petroli. El producte resultant era un oli bituminós molt pobre que es feia servir per a l'enllumenat i greixatge. A l'Alt Berguedà hi havia dues fàbriques de destil·lació: una a Brocà-Riutort i l'altre a Bagà. A Riutort es trobava la mina (que encara existeix i actualment és visitable) de la que s'extreien margues bituminoses, algunes de les quals van ser destil·lades a Bagà. Degut a que els resultats no van ser satisfactoris la mina va deixar de ser explotada l'any 1912. La fàbrica de Bagà és coneguda també com cal Mesxic o la Petrolífera. Els seus iniciadors tenien negocis relacionats amb aquest combustible i la van construir a finals del segle XIX. La Petrolífera devia funcionar amb tres forns rotatoris de destil·lació, tot i que de les tres xemeneies existents, construïdes amb estil modernista industrial, tan sols es conserva una. Deixaria de funcionar cap els anys 1918-19, i al 1921 va funcionar de forma puntual com a forn de ciment explotant la pedrera de la font del Sofre, propietat de Isidro Bartés Sans (AMB, Llibres de Matrícula industrial). Entre 1940 i finals del cinquanta va continuar com explotació i fabricació de ciment.</p> | 42.2548700,1.8635300 | 406256 | 4678700 | 1890 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40546-foto-08016-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40546-foto-08016-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40546-foto-08016-35-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40550 | Masia Creu de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-creu-de-lom | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | <p>Casa amb estructura de masia senzilla, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a ponent, planta, dos pisos i golfes sota teulada. Construïda en pedra de diferents mides, principalment còdols de riu, cantoneres als angles fetes amb blocs més grans i ben escairats, i barrejat amb una mica de tàpia sobre la pedra. La porta és senzilla, allindada i les obertures han patit diferents modificacions de manera que no queda cap element que denoti la seva antigor. Als costat de la casa hi ha un seguit de coberts que tanquen un recinte central a modus de baluard, al que s'accedeix a través d'un portal. Al mur de llevant es va afegir un cos que amplia la casa per darrera, amb la teulada en direcció contrària a la resta. La casa es troba a un extrem del petit serrat de l'Om, on es troba la creu de l'Om. A l'era de davant de la casa es conserva una mola de molí i una mica més avall, a un camp, un contrapès de premsa de vinya.</p> | 08016-39 | Riugréixer | <p>Diferents documents deixen constància de l'existència del lloc de l'Om, entre ells un del 1361 en que els cònsols manen als propietaris a reparar una paret que toca al camí que va a Puigcerdà al seu pas pel serrat de l'Om (SERRA VILARÓ, vol. II, p. 144). Tenim constància, a l'inventari dels bens del Capità datat el 1479, que aquest tenia un alberg a la plaça (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 167), una casa anomenada La Cortada en el carreró sobre la plaça, també uns graners de fusta, el mas de l'Olm amb les seves vinyes, terres i possessions. Per tant, aquest mas ja el trobem en època medieval confirmat al segle XV.</p> | 42.2597600,1.8531300 | 405406 | 4679254 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40550-foto-08016-39-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que la masia està documentada al segle XV, l'estructura actual no permet esbrinar a quina època pertany la construcció ja que no hi ha elements que ho detallin. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 119 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40556 | Casa Solanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-solanell | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. (Vol. I, p. 472).</p> | XVI-XVIII | Elements a conservar: en general tot el volum de la casa i especialment els relleus de la façana i els sostres enteixinats de la planta noble. | <p>Casa entre mitgeres de baixos, cinc pisos i el principal, situada a la plaça Major a l'angle ES. Construïda al segle XVII o inicis XVIII, fou reformada al XIX al adaptar-se a diferents habitatges. Els murs són de maçoneria irregular i coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Casa de més presència a la plaça, casal dels senyors d'aquest llinatge i abans de la noblesa de Foix, els escuts dels quals presideixen les finestres del primer pis. A la planta baixa la porta s'obre al porxo de la plaça, ocupant tres arcs de mig punt d'aquest. El sostre del porxo és de bigues de fusta unides amb morter i posades sobre bigues perpendiculars a la plaça i més separades entre elles. A la planta baixa, sota el porxo, hi ha tres portes adovellades; la de més a la dreta dóna accés als pisos de la casa; hi ha una altra al centre i una més cap a migdia amb la dovella central amb les inicials JHS. Aquestes dues portes tenen les dovelles més curtes que a la porta principal. Amb la principal s'accedeix als pisos a través d'una escala encaixada quadrangular. Els graons són de pedra fins al pis principal i de rajola i fusta en la resta de pisos, marcant així el pis noble de la casa. Des de l'entrada s'accedeix també a un soterrani que queda a nivell del carrer Calic. L'escala encaixada forma un cos quadrangular amb barana de forja; el sostre de la planta baixa és de bigues de fusta tallades amb enteixinat de fusta molt característic de les cases de la vila. La porta principal és d'arc de mig punt amb grans dovelles ben tallades amb un escut tallat a la central, escut quarterat amb lleó rampant al primer i al darrer quadre i una planta als altres dos. Els altres elements destacables són les finestres; hi ha dues al primer pis obertes en un pany de paret de pedra ben carreuada i rosa, com la de l'església, decorades amb motllura que ressegueix la llinda i rematada amb una careta a banda i banda. Al centre de la llinda, entre lleons rampants, cada finestral llueix el mateix escut, dos quarters amb les barres dels Foix, i dos campers escacats. La primera casa construïda sembla ser el cos de tramuntana i la resta afegit posteriorment seguint les característiques generals.</p> | 08016-45 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós, 24 | <p>La casa Solanell fou residència de la família que li dona nom, nobles baganesos hereus dels Foix, documentats des del XV com a castlans i procuradors dels Pinós. La branca secundària dels Foix residí a Bagà fins al XIX, però els hereus s'entroncaren amb la família Solanell de Ripoll (l'any 1679 Teresa de Foix ja era vídua del senyor Solanell), però al XIX els béns retornaren a la família. Actualment els diferents pisos estan llogats per separat, mentre que el principal o planta noble es manté com una única vivenda dels propietaris.</p> | 42.2526300,1.8607800 | 406026 | 4678454 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40556-foto-08016-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40556-foto-08016-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40556-foto-08016-45-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior dels habitatges, ens han informat que a l'interior de la planta noble hi ha un escut nobiliari. La fotografia nº 2 correspon a la casa Matapins, porta al costat de la de can Solanell. Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 95|96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40557 | Església Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-sant-esteve | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 5, p. 844-848. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona. P. 253-255.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>És aquest un exemplar de transició del romànic al gòtic, del que, malgrat l'incendi i mutilacions de la Guerra Civil, encara conserva el magnífic embolcall. L'església es troba al centre del nucli, participa alhora del nucli més antic i de l'eixample més recent. Tanca el front emmurallat, desfigurat, penjat sobre el riu. La planta és basilical, amb una nau central i dues laterals més baixes i estretes, que formen quatre capelles per banda que comuniquen entre elles per unes obertures molt simples amb arc de mig punt i practicades als murs que fan de contrafort de la central. La nau central és coberta amb una volta apuntada que arranca d'una senzilla cornisa i separada de l'absis amb un arc toral apuntat. La nau central està separada de les laterals mitjançant quatre arcs apuntats molt esvelts. Set de les capelles laterals estan cobertes amb una volta d'aresta apuntada amb clau a la intersecció dels arcs, i que constitueixen l'únic element escultòric decoratiu de l'interior de l'església. L'absis es cobert amb volta de quart d'esfera semicircular interiorment i poligonal a l'exterior; té dues finestres d'arc de mig punt i asimètriques, una central i l'altra oberta al cantó de migdia. Aquest absis fou escapçat en la seva part superior que era més alta que la teulada actual de les naus. En aquest espai hi havia un comunidor i també es guardaven les relíquies en una arca amb dos panys. Amb la pedra de l'enderroc es van fer els dos contraforts exteriors de la capella del santíssim. Aquest absis s'ha identificat com a possible torre defensiva de la muralla de la vila. L'interior de l'edifici és de notable alçària i amplitud, i molt esvelt; tot de pedra vista ben carreuada als paraments que donen a la nau central i més senzilla a la resta. Té un cos edificat afegit al costat de migjorn, tocant a l'absis, construït al segle XVII, que constitueix la capella del santíssim, enguixada i decorada amb pintures murals d'estil neoclàssic. Aquesta capella queda quasi penjada a sobre del riu i queda suportada exteriorment per dos contraforts als angles. Sobre la porta principal d'entrada hi ha el cor i l'escala de cargol que forada el mur de ponent per accedir a la teulada i el campanar que es troba a l'esquerra de la façana, de planta quadrangular. El campanar té obertes a llevant dues finestres bessones i una més gran a tramuntana; en cada una de elles hi ha una campana. El campanar s'acaba en una petita construcció posterior que ara mostra quatre esferes de rellotge. L'exterior contrasta amb l'interior, ja que mentre aquest darrer és elegant i equilibrat, l'exterior ofereix una imatge desordenada i massissa. Encara resten les dues portes del primer edifici, la principal oberta a ponent, i una secundària oberta a tramuntana i que generalment no s'utilitza. El portal de tramuntana és més senzill, d'arc apuntat, amb quatre columnetes per banda rematades per capitells enllaçats per un fris. Les figures s'han perdut quasi totalment degut a que la pedra emprada és molt sorrenca i s'ha anat desfent amb el pas dels anys. Dels capitells en surten quatre arquivoltes que formen l'arc. Al mig i damunt la porta hi ha una fornícula. Totes les columnes tenen base. La descripció de la porta principal es troba a una altra fitxa.</p> | 08016-46 | Nucli vila | <p>Podríem dir que aquesta és la segona església parroquial de la vila, ja que la primera es va construir a la zona de Sant Sebastià, on es trobava la primera vila que va ser abandonada progressivament al llarg del segle XIII en construir-se la nova a prop del riu, quan Galceràn de Pinós concedí la carta de franqueses l'any 1234. En quedar la parròquia apartada en fer la nova vila, es va optar per construir una nova i traslladar la parroquialitat al costat de la 'pobla nova'. L'any 1316 tenim la primera notícia del projecte (SERRA VILARÓ, vol. III, 1950, p. 11-68). L'any 1326 els cònsols compren unes cases que seran enderrocades per fer lloc a la nova església. L'any 1330 ja consta que es treballava en l'obra, el mestre d'obres era de la família Pellicer de La Pobla de Lillet. L'any 1335 es feia l'arc de l'absis. El 1339 es descindra la volta (SERRA VILARÓ, vol. III, 1950, p. 11-68). El 1348 s'obrava el portal, el mestre Pellicer era el picapedrer i segurament també l'escultor. El 1435 es fa la darrera empenta a l'obra, s'acaba la volta i la paret sobre la porta en la que havien d'obrir un finestral gòtic, que encara es conserva. El 1666 es construeix la sagristia i possiblement la capella dita del Santíssim, a la dreta de l'altar, al costat de migdia. L'any 1753, el 25 de juny, un incendi fa desaparèixer els retaules gòtics i part de l'interior de l'església. Queden dempeus parets i voltes, la sagristia i el local de l'arxiu. A partir d'aquest moment es feu un nou retaule barroc, probable obra de Francesc Moretó de Vic. Amb la Guerra Civil del 1936 es va mutilar el retaule major, capelles laterals i tot l'interior del temple destruint imatges i l'orgue. Acabada la guerra, amb les restes del retaule es compon un nou retaule, afegint també un altar provinent del santuari de Paller i datat el 1781. L'any 1966 la Diputació de Barcelona sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, fa una restauració de l'edifici que va ser inaugurada l'any 1975.</p> | 42.2523460,1.8617482 | 406106 | 4678422 | 1326 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40557-foto-08016-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40557-foto-08016-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40557-foto-08016-46-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-05-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | G. Pellicer dirigia l'obra | Davant la porta de tramuntana de l'església hi havia el cementiri que va ser traslladat en créixer el nucli al segle XVIII. Dins l'església hi havia algunes sepultures privades de les famílies senyorials, els Pinós, els Ornós, Foix, Pedrals, Còdol. Algunes làpides es van fer servir per fer el paviment del pont del Camp de la Vila. Fa pocs anys, en fer la instal·lació telefònica per l'Ajuntament, van aparèixer alguns ossos darrera la casa consistorial; igualment en fer les obres per posar la calefacció a l'església van sortir ossos del jardí de la sagristia (CABALLÉ, 1998). El cementiri es va traslladar a l'altre costat del riu Bastarney, al Camp de la Vila, quan Carles III va ordenar treure els cementiris dels nuclis urbans el 1775. Actualment aquest cementiri ja no s'utilitza i el nou es troba al Camp del Rosari, entre el serrat de la Gana i Givellàs. L'autor, G. Pellicer, era de La Pobla de Lillet (SERRA VILARÓ, 1930, vol. III, p. 12). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 93|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||
| 40564 | Edifici Salarich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-salarich | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XVII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 2 (rehabilitació). | <p>Edifici situat al carrer Raval, més a prop del seu inici. És una casa de planta, dos pisos i golfes sota teulada, amb el carener paral·lel al carrer. L'estructura general de la façana té característiques renaixentistes, amb blocs de pedra a la planta baixa formant un encoixinat, marcs estucats esgrafiats als voltants de les finestres i balcons i una estructura simètrica. A la planta baixa hi ha quatre portes: dues portes centrals de la mateixa llum d'amplada, una allindada i altra d'arc de mig punt; i una porta allindada més petita a cada extrem, mantenint la simetria. La porta d'arc és l'accés principal a l'edifici que dona pas a l'escala i que comunica amb un passadís que porta a un pati darrera la casa. Les altres comuniquen amb locals als baixos. Al primer pis hi ha quatre balcons centrals i una finestra a cada banda. Al segon pis hi ha un balcó central amb tres portes, un balcó amb una porta a cada banda i més exteriors, una finestra a cada banda. Finalment, a les golfes, hi ha set ulls de bou amb forma de trèvol de quatre fulles. Totes les finestres presenten una motllura a la part superior i fins la meitat de la seva alçada.</p> | 08016-53 | Nucli històric. C/ Raval, 38 | <p>L'any 1924 el Sr Ramon Salarich Pedrals va deixar una notable herència a la vila de Bagà per fer un asil que servís d'alberg de pobres i nens pobres i per educar a aquests. Va determinar que fos regit per religioses i establí una junta constituïda pel rector, l'alcalde, el metge, un altre sacerdot, un pobre i un propietari. Ramon Salarich va morir a Bagà el 1930 i la Junta va començar a actuar sense poder instituir l'asil ja que la vídua tenia l'usdefruit dels béns. El llegat estava format per un immoble al carrer Raval nº 38 i diners en valors. El 1941, després de passar la Guerra Civil i ja morta la vídua, Angela Scapardini Sasselli, s'inaugurà l'asil el 4 de setembre, però no començà a funcionar fins a l'abril de 1942. El regentaren quatre missioneres de l'Institut de Missioneres Filles del Sagrat Cor de Maria, que van fer altres funcions a la vila, com donar injeccions, fer de mestres durant una temporada i cuidar malalts. L'any 1964 l'asil va quedar sense missioneres i això va obligar a tancar l'asil. Un altre senyor, Rafael Calderer, va llegar uns béns l'any 1939 per a la instal·lació d'un hospital a Bagà o per una escola per nens dirigida per germanetes. El llegat consistia en una finca dita Palau amb les terres, el Mas de les Vinyes a Cabacès (Tarragona). L'agost de 1964 els béns passaren als marmessors, l'alcalde de Bagà i els rectors de Bagà i Sant Llorenç de Morunys. En vendre les propietats els diners es van utilitzar per fer obres de consolidació i rehabilitació a l'immoble del carrer Raval i construir dues aules adossades a aquest. El 1965 es fusionen les dues entitats benèfiques i formen la Fundació Salarich-Calderer que va passar a dependre de la Secció de Beneficència de la Delegació Provincial del Ministeri de Sanitat. Per decret passà el 1983 a dependre de la Generalitat. L'any 1990 es va construir una nova residència per gent gran a Bagà que gestiona la mateixa fundació.</p> | 42.2513500,1.8638900 | 406281 | 4678309 | 1688 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40564-foto-08016-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40564-foto-08016-53-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40601 | Molí del Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-mingo | <p>AYMAMÍ, G. (2002). Els molins hidràulics de la vall del Bastareny. Exemple d'una etapa preindustrial desapareguda. Col·lecció Roca Tiraval, nº 2, Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>Molí de moles de tracció elèctrica. El molí es troba ubicat en els baixos d'un local sobre els que es van construir posteriorment els pisos de l'habitatge. El molí el va construir el mateix moliner, fent la part de ferro el ferrer Pere Pedrals. Té l'estructura d'un molí de farina amb la diferència de que està situat sobre un suport que l'eleva quasi dos metres per sobre del terra. Això és perquè a sota hi ha els engranatges que permetien moure la mola a través del motor elèctric que es troba al costat. Les moles estan dins un calaix de fusta sobre el que hi ha la tremuja. El gra es pujava amb una petita cinta vertical amb petits recipients i a dalt ho abocaven a la tremuja. Un cop molt sortia pel farinal i ja podia ser empacat directament. El molí té la cabra al costat per aixecar les moles per picar-les, així com conserven les eines per picar les pedres i reparar el molí.</p> | 08016-90 | Nucli vila. | <p>Domingo Puig i Carrubí, conegut per Mingo. Va néixer l'any 1921 a Sant Martí del Bas (Osona), fill de moliner. L'any 1946 feia de moliner a Gósol. L'any 1951 es trasllada a Bagà i construeix un local als afores de la vila destinat a molí i habitatge, posant en marxa el molí l'any 1962. Es trobava situat a prop del riu , però era mogut per força elèctrica, ja que el local es troba més amunt que el nivell del riu. El Mingo va seguir fent de moliner tot i que el sindicat de pagesos va muntar un triturador de gra al municipi. Va tancar definitivament l'any 1976, tot i que encara es conserva el molí. El Mingo va morir l'any 2003.</p> | 42.2496600,1.8651400 | 406381 | 4678120 | 1951 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40601-foto-08016-90-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Domingo Puig Carrubí i Pere Pedrals Puig | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40607 | Plaça Galceràn de Pinós nº 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-19 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIII-XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa de planta i quatre pisos, més un soterrani pel carrer Calic. La façana que dona a la plaça no té elements d'interès: en pedra el porxo de la planta baixa i el primer pis, arrebossat el segon i tercer pis. L'element característic d'aquesta casa son els murs interiors de pedra de l'accés de la planta baixa per la plaça, el sostre de la planta baixa de bigajunt de fusta i l'estructura general dels murs que donen al carrer Calic. És una paret de pedra feta amb còdols i conserva els forats de les bigues per recolzar la bastida de construcció, dos a cada pis, amb un total de vuit. L'aspecte general d'aquesta façana és molt massís, recordant una torre. No hi ha cap indici de que aquí pogués haver una de les torres de la muralla, tot i que l'estructura general ho recorda.</p> | 08016-96 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 19. 08695 BAGÀ | <p>Coneguda com cal Peça. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Hem de suposar que l'estructura porxada ja procedeix de l'edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l'estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l'antiga muralla. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades.</p> | 42.2526800,1.8604000 | 405995 | 4678460 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40607-foto-08016-96-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-12-04 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: el volum exterior del carrer Calic. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40614 | Carrer Major nº 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-9 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIX | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa de planta i dos pisos, amb dos balcons a cada pis amb baranes de ferro decorades amb filigranes; a la planta baixa hi ha dues portes, la d'entrada als pisos i una per botiga. A la façana es conserven un esgrafiats de finals del segle XIX. Tota té una capa de color rosat i sobre ella un seguit de dibuixos geomètrics: al voltant de les finestres hi ha una franja vermellosa, mentre que a l'espai que queda entre mig és el que té més decoració. Al pis superior hi ha un rombe amb el perímetre de color rosat i emmarcat amb dues bandes verticals grises i amb dibuixos florals i llaços blaus i vermells al centre. Al primer pis hi ha una rosa dels vents emmarcada en un cercle, tot en tons vermellosos; just a sota d'aquest, en un requadre amb les cantoneres blaves, hi ha la data 1879.</p> | 08016-103 | Nucli històric. Carrer Major nº 9. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. Aquest edifici va ser l'antic local de l'Ateneu, local social que feia la competència amb l'altre local de ball del carrer Raval, cal Mari, que era de tendències polítiques oposades. L'Ateneu era més de dretes i l'altre era més popular. La decoració correspon a un tipus noucentista de l'època modernista.</p> | 42.2526700,1.8610900 | 406052 | 4678458 | 1879 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40614-foto-08016-103-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: esgrafiats de la façana. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 105|106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40615 | Carrer Major nº 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-no-13 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa coneguda com ca la Dolores del Forn ja que havia hagut un forn de pa a inicis del segle XX que sembla que ja existia abans. L'immoble es troba situat al casc antic de Bagà, dins el perímetre de l'antiga muralla i sobre la terrassa paral·lela al riu Bastareny. És una casa entre mitgeres, amb façana principal al carrer Major i façana posterior al carrer Calic. L'accés principal s'efectua pel carrer Major, tot i que hi ha un accés secundari des de la plaça Porxada a una part de la planta soterrani (soterrani respecte al carrer Major, però a uns 3,5 m d'alçada respecte al nivell del carrer Calic). La façana del carrer Major té 6,5 m d'amplada, i la del carrer Calic 10,30 m. A l'interior es conserven diferents elements interessants: al passadís d'entrada des del carrer Major hi ha una mènsula tallada en fusta i amb restes de policromia possiblement de l'època gòtica de la casa, part del mur interior mitjaner amb la casa del nº 11 conserva fragments d'aparell d'opus spicatum. Finalment s'ha d'esperar a la possibilitat de que el mur del carrer Calic contingui fragment de la muralla medieval (per informació de la muralla mirar la fitxa corresponent). Amb l'enderroc de la casa ha desaparegut el sostre enteixinat de la sala que quedava al centre de l'edifici, així com el forn de pa que es trobava a prop del carrer Calic i més cap a cal Solanell.</p> | 08016-104 | Nucli històric. Carrer Major nº 13. 08695 BAGÀ | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja conten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. El carrer Major constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probable del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porxada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer, cap al riu anomenat carrer del Mur i cap a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila. La casa està actualment en procés de rehabilitació i per aquest motiu entre novembre i desembre de 2003 es van enderrocar tres quartes parts de l'interior de l'edifici (tenint en compte que aquest formava tres cossos paral·lels als carrers, fruit de diferents èpoques i reformes constructives) i part del mur que dóna al carrer Calic. La façana del carrer Calic possiblement s'assenti sobre la muralla de Bagà, monument protegit pel Decret de Castells de 22 d'abril de 1949 (BOE 5-5-1949), que especifica que tots els castells d'Espanya, sigui quin sigui el seu estat de ruïna, queden sota protecció de l'Estat. Les muralles de Bagà es consideren BIC monument (R-I-51-5194, llei 16/1985 60 25 BOE). Tot i així s'està a l'espera de la prospecció arqueològica que es realitzarà en breu per tal de conèixer l'existència de possibles vestigis.</p> | 42.2526800,1.8609500 | 406040 | 4678460 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40615-foto-08016-104-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: Parament d'opus spicatum, mènsula de fusta i possibilitat de que surti una altra oposada a aquesta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40618 | Carrer Sobirà nº 26. Cal Camarot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira-no-26-cal-camarot | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Casa amb façana de pedra, amb planta, dos pisos i golfes sota teulada. És una casa estreta, amb una única porta d'entrada i que s'ha restaurat els darrers anys. Tot i així cal destacar el portal adovellat d'arc de mig punt amb el centra un xic més avall del que correspondria. Està fet amb grosses dovelles ben carreuades. La casa queda encaixonada dins de la casa nº 28, de manera que la part de darrera no dóna al carrer Forment.</p> | 08016-107 | Nucli històric. Carrer Sobirà nº 26. 08695 BAGÀ | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> | 42.2532500,1.8604200 | 405997 | 4678524 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40618-foto-08016-107-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: estructura façana, portal adovellat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40619 | Ca l'Agutzil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagutzil | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>El nº 3, cal Perris i el nº 1, ca l'Agutzil, actualment formen una única casa. Cal Perris ha estat tota reformada. Ca l'Agutzil fa cantonada entre el carrer Sobirà i la Pujada a Palau. És una casa que conserva elements dels sistema constructiu medieval característic de la vila de Bagà. Té planta baixa, pis i golfes. L'entrada principal és per la Pujada a Palau i s'efectua pujant per una escala exterior. L'escala interior que permet l'accés a la planta baixa des del pis és de blocs de pedra ben escairats formant un petit gir. Al pis es conserva una campana de xemeneia ampla, sobre biga de fusta i que té un escut en alt relleu sobre la campana. És un escut blasó d'una família, formant ones a cada costat i acabat en punta per baix, i que presenta al centre unes inicials o lletres que no s'han desxifrat encara. Semblen lletres de caràcters gòtics i d'elles surten tres fulles. A sota hi ha una creu de tres braços. En aquest pis es conserva un sostre enteixinat de fusta del estil d'altres que hi ha a Bagà. Al pis corresponent a les golfes, a l'habitació que dona al balcó del carrer Sobirà, en saltar la pintura del mur de migjorn s'han mig destapat unes pintures murals en les que es poden veure una estrella de vuit puntes i una altra encerclada. Caldrà treure el guix de la paret per veure el que resta. Es distingeix una lleu policromia en tons blaus. La façana de l'edifici és molt característica. Al mur que dona a la Pujada a Palau l'obra és de pedra, i es pot veure un antic arc ara tapiat i que possiblement fou un finestral que queda entre el primer i el segon pis. La façana que dona al carrer Sobirà presenta un balcó a l'eixida que sobresurt de la façana. Està suportat per 16 bigues de fusta perpendiculars a la façana i que es recolzen en una biga dins el mur. 10 d'aquestes bigues són antigues i presenten caps tallats. El balcó de l'eixida té una barana de fusta que es va recuperar de paller ja que la anterior s'havia malmès. Al pis es conserva la típica estructura de llistons de fusta verticals i horitzontals que es feia per pujar les parets de tàpia. Els esgrafiats que es conserven són molt semblants als que havia a la casa que hi havia al lloc que actualment ocupa l'Ajuntament (foto a pàg. 61 AA.VV. (1992).</p> | 08016-108 | Nucli històric. Pujada a Palau nº 1. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants. A ca l'Agutzil hi va viure en Ramon Prat, nét del Calic, que durant quaranta anys va fer d'algutzir de la vila. Documentació antiga situa aquí la residència del que fou senyor de Santa Eulàlia, noble proper a la família dels Pinós.</p> | 42.2531600,1.8609400 | 406040 | 4678513 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40619-foto-08016-108-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: campana de la xemeneia, escales interiors de pedra, esgrafiats interiors, estructura general de la façana, caps de biga. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40621 | La Presó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-preso | <p>AA.VV. (1992). Història gràfica de Bagà. Volum 1, dels orígens a 1936. Centre d'Estudis Baganesos. CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Edifici que té la façana de forma curvilínia situat al peu de les escales que forma el carrer Forment. És una casa de planta, tres pisos i petites golfes sota teulada. Amb la teulada inclinada cap al carrer. Destaca l'estructura dels seus murs: de pedra a la planta baixa i primer pis, de pedra i tàpia entre muntants de fusta al segon, tercer pis i golfes; tipus de construcció característica de Bagà per tal de no carregar amb pes els murs superiors i que encara es pot observar en alguns edificis. Al tercer pis pel costat esquerre destaca la barana de fusta de l'assecador, element també molt característic de la zona. La pedra utilitzada és molt arrodonida i hi ha pocs blocs grossos i ben carreuats. La porta d'entrada és senzilla, amb llinda de fusta i les finestres també tenen llinda de fusta. L'estat de conservació de l'edifici és molt dolent i degut a això no s'ha pogut accedir a l'interior.</p> | 08016-110 | Nucli històric. Carrer Forment nº 3. 08695 BAGÀ | <p>El carrer Forment travessa l'anomenat 'barri jueu' de Bagà des del carrer Major fins al carrer Sobirà, tot i que abans desemboca a la plaça de la Verdura que toca a aquest carrer. És un carrer de forma sinuosa i amb fort desnivell salvat amb escales en tot el seu recorregut de manera que és un carrer transitable exclusivament a peu. Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d'una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s'hagi atribuït aquesta zona a la zona d'habitatge dels jueus a l'Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s'arrengleren principalment seguint el traçat d'aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s'han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places. La casa anomenada la Presó va ser donada per avantpassats de Ca la Masa a l'Ajuntament per tal de poder aixoplugar gent pobra. La part baixa era ocupada sovint per gitanos i passavolants, fins que es va construir una petita presó ja al segle XX. Resta abandonada.</p> | 42.2528300,1.8613200 | 406071 | 4678476 | 08016 | Bagà | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40621-foto-08016-110-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Conservar: l'estructura general amb murs de pedra i tàpia, l'eixida amb barana de fusta. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40512 | Nucli històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic | <p>AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II, Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. MIQUEL, F. (1972). La llegenda de Galceran de Pinós. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1950). Les baronies de Pinós i Mataplana. Reedició del Centre d'Estudis Baganesos, 1989. 3 vols. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978), Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi eds. Barcelona.</p> | XIII | Tot i que darrerament es rehabiliten molts edificis, encara l'estat de conservació d'alguns d'ells és bastant dolent. | <p>Bagà es troba situada a l'Alt Berguedà, en el límit amb la Cerdanya i a 6 km de la boca sud del túnel del Cadí; a 786 m d'altitud. El terme té un relleu molt accidentat i irregular, essent la major part agrícolament improductiu, centrant-se els conreus al peu del Bastareny. Té un total de 3.590 ha d'explotació forestal i de pastures. La major part de la població viu de l'activitat industrial, principalment tèxtil i minera, amb una població actual de 2.096 habitants que principalment viuen a la vila, amb poca població disseminada. Destaca la ubicació de dues piscifactories a la riba del Bastareny, així com de les oficines centrals del Parc Natural Cadí-Moixeró que gestiona tot el terme del parc natural, essent aquest un dels grans atractius del municipi. El nucli central es va originar a l'edat mitjana i conserva un cert regust antic; al seu entorn va créixer la vila, cap el Raval en direcció a Berga, i cap al nord i est, principalment. A la sortida sud de Bagà en direcció a Guardiola, hi ha el barri de Terradelles, on viuen unes 220 persones, i en el que distingim el nucli vell, al peu del Bastareny, i la nova urbanització, al costat esquerre de la carretera. El nucli antic es troba al peu de Palau, l'antic castell dels barons de Pinós, i encara resten vestigis de les muralles i torres que protegien aquest nucli inicial medieval que té una planta més aviat rectangular. Els carrers s'ordenen seguint una estructura perpendicular entre ells, mostrant clarament que van ser dissenyats prèviament amb una planificació sobre el terreny, i seguint les diferents terrasses del terreny en desnivell des de Palau cap al riu. A la part baixa de la vila destaca la plaça Porxada que actua com a centre neuràlgic i social, travessada pel carrer Major. Perpendicular a aquest i més al nord, travessa la vila el carrer Sobirà. L'església de Sant Esteve tanca el perímetre a la banda de llevant i sobre el riu. Aquesta trama urbana és molt regular i manté l'estructura d'illes rectangulars delimitades amb els carrers.</p> | 08016-1 | Nucli històric | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja consten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. Anteriorment el nucli urbà es trobava més al nord, al costat de l'antiga església de Sant Sebastià que va ser abandonada i desapareixent definitivament al segle XIV. Bagà, com a capital de la baronia participà en tots els afers en que s'involucraren els Pinós: el 1344 la guerra de Pere III de Catalunya contra el rei de Mallorca, la guerra contra Joan II, i altres. A la fi dels segle XV, estroncada la branca principal de la família dels barons, Bagà i les possessions passaren al duc d'Alba i finalment als de Medinaceli. Aquests darrers senyors abandonaren la vila iniciant-se una llarga decadència. Reviscolà al segle XVIII amb un augment demogràfic, i als segles XIX i XX arran de la industrialització.</p> | 42.2524500,1.8623800 | 406158 | 4678433 | 1233 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40512-foto-08016-1-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40517 | Paller de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-dalt | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona.</p> | XVIII | <p>Les restes de l'antic santuari es troben al NE de Bagà, en mig d'un ampli planell que té per capçalera La Devesa. Hi resten les ruïnes d'una casa amb els seus coberts, i les de l'església. L'església és de planta rectangular, sense absis, i amb la porta principal oberta a migdia. Aquesta porta va ser tapada per un seguit de coberts que es van afegir davant. Una altra porta hi havia al mur de ponent, allindada, i un nivell per sobre de la nau, ja que l'edifici es troba aprofitant un desnivell del terreny. Aquest porta era utilitzada per la masia que es va fer posteriorment aprofitant l'estructura de l'església. Resten dempeus tots els murs, però no existeix la teulada, tot i que encara queda part de la cornisa interior de la que arrencava la volta de canó que cobria la nau. Resten també les voltes de dues capelles laterals, la del costat esquerre conserva la volta feta amb pedra posada a plec de llibre i es poden observar els forats deixats per antigues bigues de fusta que van dividir l'espai en dos pisos, així com la presència d' un forn de pa i una pica d'aigua construïdes després de l'abandó de l'església i l'adaptació com a mas, durant el segle XIX. Resta també una fornícula encastada a la paret frontal, on hi havia la imatge de la Verge, i l'arrencada de l'escala de pedra per l'interior de la paret a la trona. L'abandó del mas ha permès veure actualment l'estructura inicial de l'església.</p> | 08016-6 | Paller | <p>Les primeres dades històriques són de 1197, moment en que es bastiria l'edifici romànic que es va mantenir fins el 1687, moment en que s'amplia amb una nova construcció renaixentista. En trobar-se lluny del centre de població, es va construir el nou santuari l'any 1748 més proper a Bagà, abandonant aquest antic indret i portant això a l'abandonament i ruïna dels edificis. El primer edifici seria una petita capella, que l'any 1258, l'abat de Sant Llorenç prop Bagà, com a senyor del lloc, el proveí de capellà i altres persones per tal que cuidèssin el santuari i el mas. Posteriorment l'església va ser utilitzada com a habitatge i els murs es van aprofitar per fer un mas, afegint un seguit de coberts.</p> | 42.2739900,1.8811900 | 407741 | 4680804 | 1748 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'edifici es troba en ruïnes. Els darrers masovers de Paller (els Tallada-Porcar) que vivien pels anys quaranta del segle XX, expliquen que fangant a l'hort darrera la casa van trobar unes lloses arrenglerades en forma de cistes amb ossos i algun petit estri metàl·lic (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 95|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40525 | Carrer Raval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-raval-0 | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XV | Nivell protecció NNSS 1983: nivell 2 (rehabilitació i densificació). | <p>El carrer Raval s'estén des del nucli antic de la vila (plaça Catalunya) a l'entrada a aquesta. És el carrer que dóna accés a Bagà venint de la carretera C-16. És un carrer no gaire ample, planer i recte, de 280 metres de longitud total. Just al centre del carrer creua perpendicularment la Pujada del Gall, que comunica el carrer de la Clota i el turó de la Cogulla i nou eixample. S'ha convertir en el carrer comercial de Bagà, en detriment del carrer major que havia sigut el més important. El edificis segueixen una línia similar: de planta baixa, dos pisos, golfes i teulada a doble vessant amb el carener paral·lel al carrer. A la planta baixa generalment hi ha dues portes, la que dóna accés als pisos i una que s'utilitza com a botiga o garatge. La majoria dels edificis han estat reformats darrerament i pocs resten en mal estat. Tan sols algunes cases puntuals conserven elements destacables, com l'escut sobre la porta amb la data 1727 al nº 11, el nº 38 amb una llinda a la porta amb la data 1688, la capella del nº 28 i algunes portes adovellades, com la del nº 40. Destaca l'edifici de la Fundació Salarich-Calderer que és del segle XVII.</p> | 08016-14 | Nucli vila | <p>L'any 1322 fou bastida la primera casa fora muralles. La casa era tocant al camí que va a La Clota., era de Ponç Gaia. La primera vegada que es cita el Raval és al 1428 (in ravalli popule ville Bagadani) (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 63). El Raval es va construir per esponjar el nucli antic, possiblement degut a l'increment de població en aquesta època. Possiblement el seu creixement fou paulatí, de manera que les cases que es troben més a prop del nucli antic serien construïdes al segle XV, mentre que més cap a l'exterior serien més tardanes. En aquest carrer van haver dues capelles: Per la documentació sabem que hi havia una capella dedicada a Sant Antoni que estava relacionada amb l'hospital (asil de pobres) que van construir els Pinós al carrer raval nº 16. Na Luzgarda de Pedrals i de Foix tenia accés lliure i directe des del seu domicili per una porta del cor, ja que la capella era dins de la seva propietat, avui segregada en diferents cases. La capella tenia una porta de pedra d'arc de mig punt i un campanar d'espadanya. Avui és totalment transformada i ocupa el seu lloc un autoservei d'alimentació. Es conserven diferents elements d'aquesta capella a domicilis particulars: un Sant Francesc de fusta policromada de 50 cm d'alçada, un crani humà en una capsa de fusta quadrada amb tapa; el calze platejat amb la inscripció 'és de Pedrals', aquest darrer guardat a la rectoria. La capella del Roser es trobava al carrer Raval entrant a la vila, a la casa del nº 71. Va ser fundada el 1614 pel pare Bernat Travies del convent de Puigcerdà de l'ordre de Sant Domènec. Tenia un altar barroc presidit per una talla de fusta de la Verge del Roser (1,70 m d'alçada). Durant la Guerra Civil va ser espoliada i va servir de quarter i presó. Tenia un campanar cobert amb teulada de quatre vessants. Va ser venuda pel rector després de la Guerra Civil i va ser convertida en vivenda l'any 1953, convertint la capella en garatge i magatzem de fruita, afegint dues plantes. Encara es poden veure alguns elements arquitectònics. Una de les dues capelles laterals, que serveix de terrassa actualment, conserva adossada una petita construcció que era la caixa de l'escala que pujava a la trona. També resta part del mosaic del terra. La talla de fusta es conserva a l'església parroquial, així com una petita imatge d'argent de la Verge del Roser que pertanyia a una bacina petitòria. A cal Barral, nº 28, hi havia una capelleta a la Verge de les Neus que estava a la portalada que tancava el carrer raval, a l'alçada de la pujada del Gall. En enderrocar-se el portal, durant el primer quart del segle XX, la capelleta va ser instal·lada en la façana de la propera casa de cal Barral, adossada a un dels dos costats del portal. L'altre veí de l'altre costat del portal va construir una altra capella en pedra damunt de la porta (ca la Bermeia); casa que posteriorment es va enderrocar perdent la capella. A la capella de cal Barral no hi ha cap imatge actualment.</p> | 42.2520200,1.8632300 | 406227 | 4678384 | 1428 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40525-foto-08016-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40525-foto-08016-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40525-foto-08016-14-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40547 | El Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-quer | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Vol. III.</p> | XIX | <p>Al lloc del Quer hi ha dues construccions de diferents èpoques i que es troben una al costat de l'altre en un planell sota la Roca Tiraval. Una és una casa d'estructura clara del segle XVIII-XIX, i l'altre que seria de procedència medieval. L'edifici més antic és de planta quasi quadrada, era cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a ponent i construït en pedra amb blocs de diferents tamanys. La façana presenta dos arcs de mig punt a la planta baixa amb les dovelles posades a plec de llibre, i dues obertures de balcons al primer pis, tots situats simètricament. La teulada i les altres façanes es troben enfonsades, tot i que es pot observar que l'edifici es sustentava amb un pilar central de pedra. Les cantoneres de la casa, així com les de les finestres, estan fetes amb blocs de pedra més ben escairats i més grossos que la resta de l'obra; la llinda de les dues finestres és de fusta. El segon edifici, més modern, és una construcció de pedra ben treballada i rejuntada, de planta, dos pisos i golfes, amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. La façana és simètrica, amb dues portes d'arc de mig punt a la planta i dues finestres a cada pis, també d'arc de mig punt. A les façanes laterals s'obren tres finestres allindades a cada pis, mentre que les de la planta baixa són d'arc rebaixat. Els pisos es troben diferenciats per una petita cornisa de maó, i el voltant de les finestres i portes és també de maó. Destaca una xemeneia decorada amb un barret de ceràmica a la teulada. La casa es troba recolzada en el desnivell del terreny i al seu costat esquerre (mirant de cara) es distingeix una possible antiga construcció de pedra recolzada a aquest desnivell del terreny en el que hi ha alguna roca. Es tracta d'un mur de pedra construït al voltant d'una roca i que té dues petites obertures a modus de finestres. A prop del mas hi ha l'ermita de Santa Fe del Quer, relacionada amb la casa, així com unes sepultures excavades a la roca que era el cementiri de l'església.</p> | 08016-36 | Roca Tiraval | <p>El lloc del Quer és documentat des de l'any 984 com un dels límits parroquials de l'església de Sant Miquel de Sant Llorenç prop Bagà. La masia s'esmenta l'any 1384 i fou habitada durant tota l'època medieval i moderna. La construcció actual és del segle XVIII.</p> | 42.2465500,1.8452900 | 404739 | 4677796 | 08016 | Bagà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40547-foto-08016-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'any 1944, Carbons de Berga, propietària fins l'any 2004 del Quer, va fer un forat davant la casa a l'obaga Major, per tal d'extreure carbó, tot i que no es va trobar material després de fer el forat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40552 | Carrer Sobirà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sobira | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIII | Elements a conservar: a les cases nº 2, 12 i 26 (Fitxes nº 105, 106, 107, en les que s'especifiquen els elements concrets); la torre del Portalet; muralla als nº 36 i 37 del carrer Sobirà. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. | <p>El carrer Sobirà fa cruïlla perpendicularment amb altres carrers més estrets que permeten accedir a Palau des de la plaça de les Voltes o part baixa de la vila. El carrer comença a la plaça Catalunya i d'aquí pren direcció ascendent facilitant el pas de vianants mitjançant un paviment de pedra amb escales i rampes; un cop arriba a la cruïlla amb la pujada Especiers es fa més planer per fer una mica de descens cap al final, en arribar al carrer de la Muralla. Dos carrers creuen perpendicularment el carrer Sobirà: la pujada de l'Especier i la pujada de Palau. Tots dos surten de la plaça de les voltes i porten fins a Palau. L'estructura general de les cases és de planta, dos pisos i golfes sota teulada. En general les teulades tenen inclinació cap al carrer i el carener paral·lel a aquest. Entre el carrer Muralla i la Pujada a Palau segueix una estructura uniforme, les cases del costat dels números parells (banda de dalt) arriben quasi totes al carrer Especiers donant a aquest carrer la façana posterior; mentre que les dels números senars (banda de baix) tenen la paret de darrera oberta al passatge Fruiteria, que seria un carrer secundari. La meitat del carrer que queda entre la Pujada a Palau i la plaça Catalunya està una mica condicionat al pendent del carrer i al gran solar que es troba després de la torre del Portalet, tot i que l'estructura de les cases és igual a l'altre tram. La banda del sud forma un petit barri tancat entre el carrer Sobirà i el carrer Major, sense una estructura de carrers paral·lels com passa a l'altra banda de la Pujada a Palau. La part de les cases que donaven als carrers Especiers i al passatge Fruiteria corresponia a les pallisses i coberts de les cases que s'obrien al carrer Sobirà, essent aquests dos carrers simplement accessos als coberts.</p> | 08016-41 | Nucli històric | <p>El nom del carrer indica el que està més amunt o bé el que és principal. Per ell passava el camí Ral que venia del carrer Raval passava pel carrer Sobirà i sortia pel portal continuant cap a Coll de Jou i la Cerdanya, i per tant devia ser un dels més transitats. A cada banda del carrer hi havia portals que permetien l'accés al nucli, el que es trobava a prop de l'actual plaça Catalunya era el portal de Vilella, del que encara resta part de la base d'una torre; a l'est hi havia el Portalet amb la torre del mateix nom que encara es conserva, i que donava accés a la vila pel camí que provenia de Sant Sebastià, l'antiga vila. A tramuntana, la sortida al carrer de la Muralla es feia a través del portal dit de Gandesa, del que no queden rastres. L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Possiblement en aquest carrer es concentressin alguns dels edificis importants de la vila, tot i que els nobiliaris es trobaven a la plaça Porxada.</p> | 42.2531200,1.8609200 | 406038 | 4678509 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40552-foto-08016-41-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis), 1a als nº 36 i 37 que contenen muralla (elements a conservar). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40553 | Carrer Pujada a Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pujada-a-palau | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV-XVII | Elements a conservar: ca l'Agutzil, nº 3; nº 4 (fitxes nº en les que s'especifiquen els elements concrets). | <p>Construcció de cases enlairades en un estret carrer, aprofitant la pendent del terreny. Les cases, força altes, de tres o quatre pisos, moltes d'elles encara amb la façana sense arrebossar tenen les seves obertures (finestres i portes) noves i teulats d'ampli voladís sobre el carrer. Malgrat totes les modificacions, el carrer conserva el seu traçat urbanístic original: carrer estret, costerut i esglaonat que va de la plaça Major al Palau. Cases antigues, algunes de paret de pedra i d'altres de tàpia i entramat de fusta. En general les edificacions del carrer estan molt deteriorades, hi ha habitatges, magatzems i locals abandonats. Quasi totes les cases conserven els murs de pedra en general de petites dimensions i malament tallada, moltes amb còdols de riu.</p> | 08016-42 | Nucli històric | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. El carrer Pujada de Palau, endinsat dins les muralles de Bagà, comunicava la plaça Galceràn de Pinós amb el castell-Palau de la vila, de manera que seria un dels carrers importants.</p> | 42.2530100,1.8609200 | 406038 | 4678496 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40553-foto-08016-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40554 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-1 | <p>CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. P. 840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIII-XX | Elements a conservar: estructura general de les cases (planta amb porta entrada i porta botiga, dos pisos amb balcons o finestres, golfes amb eixida); arc interior al nº 3, arc diafragma i volta al nº 7; esgrafiats a la façana del nº 9; al nº 13 mènsula de cap de biga, aparell d'opus spicatum, possible muralla; motllures al nº 6. | <p>Carrer estret i un xic pendent, sobre un traçat i parcel·lació probablement del segle XIII. És l'accés principal a la plaça major, porticada, des de la parròquia i la placeta de la nova casa de la Vila. És un carrer curt travessat per un carrer cap al riu anomenat carrer del Mur i un altre carrer a la part alta de la vila anomenat carrer Forment. Aquest carrer constitueix un dels dos eixos N-S del clos emmurallat. La major part de les cases van ser reformades modernament, tot i que algunes conserven elements destacables. L'estructura general de les cases és de planta, dos pisos i golfes sota teulada, amb la teulada a un vessant cap al carrer. Generalment hi ha botigues a la planta baixa, tot i que molts baixos encara es troben tancats o en procés de rehabilitació; i pisos als nivells superiors. La planta baixa acostuma a tenir dues portes, una per accedir als pisos i altra que s'utilitzava com a botiga. Els pisos tenen balcons i a les golfes algunes cases encara conserven l'eixida amb barana de fusta o ferro. Algunes cases són de pedra i d'altres s'han arrebossat. Les cases s'assenten sobre cases ja edificades a l'edat mitjana com mostren alguns elements puntuals: un arc diafragma i volta apuntada al nº 7, un fragment de mur mitjaner d'opus spicatum i un cap de biga tallat i amb restes de policromia al nº 13. El portal del nº 8 té els brancals i una llinda esculpides en pedra (Casa Rac, antic estatge d'una família de 'donzelles' segons la tradició). La casa del nº 9 presenta unes pintures esgrafiades de finals del segle XIX a la façana. La del nº 3, cal Noguera, té un arc una mica apuntat paral·lel al carrer. Hi ha la possibilitat de que els dos arcs que es conserven formessin porxos en aquest carrer. Algunes d'aquestes cases tenen façana al carrer Calic, ja que interiorment tenen entre dues i tres cruïlles: la primera correspon a l'habitatge que dóna al carrer Major, la tercera que dona al carrer Calic queda elevada respecte a aquest degut al desnivell. Aquest espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint un espai soterrani. El carrer Calic era el límit del recinte emmurallat de la vila i aquí hi hauria un pany de muralla, que protegia la vila en el desnivell cap al Bastareny. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai que ara s'aprofita per garatges amb entrada pel carrer Calic pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai.</p> | 08016-43 | Nucli històric | <p>La illa de cases entre el carrer Major i el carrer Calic sembla que tingui la base més antiga que les cases de davant. Sembla probable que hi hagués un porxo a sota de les cases i que es respectés el camí de ronda abans de la muralla. Sens dubte aquest carrer ja va ser parcel·lat l'any 1233 amb la carta de fundació i privilegis de poblament de la vila.</p> | 42.2527100,1.8611400 | 406056 | 4678463 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40554-foto-08016-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40554-foto-08016-43-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificis). Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40555 | Plaça Galceràn de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos | <p>CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. P. 840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. Vol. II, p. 61-65, 443.</p> | XIII | Elements a conservar: el possible pany de muralla que pot haver a tot el carrer Calic; l'estructura porxada de la plaça; la casa Solanell per diferents elements que s'especifiquen a la seva fitxa; arcs diafragma del nº 20; paret que dona al carrer Calic del nº 19; arc diafragma i parament d'opus spicatum al nº 17; la torre de la Portella; el finestral gòtic tapiat a la façana del carrer de la Fruita del nº 7; dos arcs al nº 6; caps de biga tallats als nº 2, 3 i 4; voltes del porxo del nº 3; reixes del nº 2; façana del nº 25. | <p>Plaça porticada de planta rectangular. És una plaça tancada, a la que donen alguns carrers de la vila. Per la banda de migdia el carrer Major, per tramuntana el carrer Elisard Sala i paral·lel a ell el de la Torre de la Portella; la banda de ponent que dona al riu és completament tancada, i per la banda de llevant s'obren els carrers que comuniquen amb la part alta de la vila: la Pujada a Palau i la Pujada de l'Especier que comunica amb la petita plaça del Rescat de les Cent Donzelles i que es troba al costat de la mateixa plaça Porxada. La plaça es va construir aprofitant una terrassa del terreny a diferent nivell que les seves colindants, fet que provoca que el nivell dels pòrtics d'un costat i de l'altre sigui diferent. Els porxos de la banda de llevant estan elevats quasi 1 m respecte el nivell central de la plaça, mentre que els de ponent estan un o dos graons per sota. Presideix l'àmbit, des de la banda de tramuntana, en una plataforma elevada degut a aquest desnivell del terreny, una estàtua de Galceràn de Pinós. La plaça és el nucli central de l'antiga població que es trobava dins la muralla i conserva un fort caràcter medieval. És una plaça activa, seu del mercat setmanal de dimecres, de festes populars, amb botigues i ocupada per aparcament de cotxes. A cada banda s'arrengleren les cases que tenen un origen medieval però més o menys transformades amb el pas del temps i les diferents adaptacions a l'època. Algunes encara conserven un aspecte noble. Bàsicament estan construïdes de pedra i/o amb entramats de fusta amb tàpia, i formen a la planta baixa, a banda i banda, un espai porticat. Al costat de llevant, el passatge porticat, d'estructura ortogonal, corre a un nivell més alt que la plaça i s'accedeix amb escales, contràriament a l'oposat que és d'arcs perimetrals i que passa deprimit, una mica per sota del nivell de la plaça. Els 14 pòrtics de dalt són amb llinda de fusta horitzontal, mentre que a baix els sis primers són d'arc de mig punt, un d'arc apuntat i els altres sis són amb llinda horitzontal. A la banda de migjorn, el porxo amb dos arcs de mig punt, ha quedat pràcticament inclòs a la casa en aprofitar-ho per instal·lar un forn de pa. Descripció cases banda de dalt: les cases de la banda de llevant segueixen una estructura semblant. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de l'illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baixa que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera (de la Fruita) el nivell del carrer correspon al del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig. Només el sostre de la casa nº 3 conserva el sostre amb relleus de guix o ciment.</p> | 08016-44 | Nucli històric | <p>Aquesta plaça ha tingut diferents noms: de la República, Major, Reial, o popularment de les Voltes i Porxada. És el centre de la vila, no tan geogràficament, sinó com a punt neuràlgic que aplega mercats, fires i manifestacions festives. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Els anys 1337, 1355 i 1360 tenim notícies on es mana que només es podia comprar i vendre a la plaça, per tant el mercat tan sols es podia fer en aquest espai. El 1386 només es podia jugar a la plaça. Hem de suposar que l'estructura porxada ja procedeix de l'edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l'estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l'antiga muralla. L'any 1966 es va instal·lar el monument a Galceràn de Pinós de Josep M. Companyó, escultor de Bagà.</p> | 42.2527500,1.8605800 | 406010 | 4678468 | 1233 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40555-foto-08016-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40555-foto-08016-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | (Continuació descripció) Descripció cases banda de baix: les cases que es troben entre la plaça i el carrer Calic també aprofiten el desnivell de manera que a la banda del carrer Calic el soterrani es pot utilitzar de garatge. Aquestes tenen una mitjana de 4,5 metres d'ample de façana, excepte la casa Solanell que és més ample i té un pis més d'alçada que la resta. Segueixen també una estructura uniforme, amb planta baixa amb els porxos, dos pisos amb balcons o finestres senzills, i golfes sota teulada, teulada amb carener paral·lel a l'eix de la plaça. Totes tenen la façana externa dels porxos de pedra i els pisos superiors arrebossats, excepte la nº 18 que té el primer pis de pedra, la nº 16 (de nova planta), la casa Solanell i el muntant que fa mitgera entre algunes cases que és de pedra. Destaquen les 3 portes adovellades de la casa Solanell i la porta d'arc apuntat del nº 20. Els sostres dels porxos són quasi tots de bigues de fusta perpendiculars a la plaça amb enteixinat de fusta entre mig o de rajol. La característica de les cases que es troben entre el carrer Calic i la Plaça Galceràn de Pinós és que son cases que tenen quatre cruïlles: la primera correspon a l'espai del porxo, la segona i tercera es troben al mateix nivell de la plaça i serien les utilitzades com habitatges ja a l'edat mitjana, i la quarta, la que dona al carrer Calic, es troba un nivell per sota de manera que actua com soterrani obert al carrer Calic. Aquest darrer espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint aquest soterrani. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai. Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació), 1a la torre de la Portella (elements a conservar). Rep també les denominacions populars de plaça de les Voltes o plaça Porxada. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40593 | Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terradelles-0 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV-XX | <p>Terradelles és un barri pertanyent al municipi de Bagà situat a uns dos quilòmetres de la vila i abans del terme de Guardiola de Berguedà. Inclou dos veïnats, el nou i el vell. Terradelles vell es troba a l'esquerra de la carretera C-16 en direcció Bagà, configurat al voltant del molí del Casó i formant un reduït nucli de cases a prop del riu Bastareny: cal Puxenc o cal Puig, el molí del Casó, la Casa Vella, cal Terradelles (documentada des del 1613), cal Gralla, cal Grífol, la Torre o la Caseta, cal Llibori, cal Bussoms (les dues darreres a tocar el torrent de Reboll que termena amb Guardiola). El camí Ral arribava a aquest lloc després de creuar el pont romànic del riu Bastareny (pont de Terradelles) i continuant fins a Bagà cap a la Cerdanya. Aquest pont és l'element més emblemàtic d'aquest nucli. Actualment una palanca de ciment amb baranes de ferro permet la comunicació amb les cases que es troben a l'altre costat del riu, ja que el que resta del pont romànic no es troba sobre el riu. Terradelles nou va créixer una mica més avall, cap a Guardiola, a la dreta de la C-16, als camps de la casa del Berbet i sota la casa de l'Atalaia. La primera d'aquestes cases va desaparèixer en fer la carretera i de la segona tan sols queda una pica d'abeurar el bestiar. Al peu de la carretera hi ha cal Xeixa, que va ser un molí de ciment.</p> | 08016-82 | Terradelles | <p>Terradelles es va configurar com un petit llogaret a prop del monestir de Sant Llorenç prop Bagà però depenent directament de Bagà. La documentació més antiga és la que es refereix al pont romànic de Terradelles o de Dues Sorors, la carta de franqueses de Bagà del 1234, anomenant el pont com a límit del terme de Bagà (FONT, 1998). El 1388 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 146) els cònsols de la vila pagaren 94 sous a Bartomeu Coch, manobre, per l'obra del pont de Terradelles. Al 1332 està documentat l'inici de les obres del Pont de Dues Sorors (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 146), utilitzant pedra que s'arrencava del grau de Palau (començat l'11 de juny i acabat el 16 d'agost). El 1343 hi ha un problema entre l'abat de Sant Llorenç i Pere Galceràn de Pinós pel domini sobre les cases de Terradelles (SERRA VILARÓ, 1930, vol. I, p.136), aconsellant el bisbe d'Urgell que ho arreglin per via de sentència arbitral. El 1444, s'esmenta una terra prop del molí de Terradelles en uns capítols matrimonials (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 241). Possiblement en aquesta sentència arbitral es decidís que Terradelles formaria part definitivament de Bagà en passar a ser domini dels Pinós. Hem de suposar que la casa que actualment es diu Terradelles, fou la primera en edificar-se en aquest indret, junt amb el molí. Desconeixem si La Torre podia haver tingut un origen anterior.</p> | 42.2402700,1.8721300 | 406944 | 4677069 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40593-foto-08016-82-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 94|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40602 | Carrer Calic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-calic | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>El carrer Calic és un carrer característic pel fet que transcorre paral·lel a l'antiga muralla que tancava la vila pel cantó del riu. Aquí hi havia, i encara existeixen, diferents terrasses que salven el desnivell des del nucli fins al riu Bastareny, de manera que les mateixes terrasses feien de frontera o delimitació natural junt amb el riu. El carrer transcorre des de l'església de Sant Esteve fins a la torre de la Portella i tan sols té edificacions a un costat, al de llevant tocant a la vila. Aquestes cases van ser construïdes aprofitant aquest possible mur que tancava de la Portella al portal del Molí ( a l'església) i tenen una estructura molt específica: són la façana posterior de les cases que donen a la Plaça Galceràn de Pinós i al c/ Major, planta baixa en la que s'han obert garatges, a sobre hi ha tres o quatre pisos i golfes sota teulada. Per això des d'aquest carrer les cases són més altes, perquè han aprofitat el desnivell del terreny guanyant espai excavant la terrassa que quedava darrera de la muralla. Aquest darrer espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint aquest soterrani. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai. A fotografies que es conserven de començaments del segle XX es pot veure un important pany de mur fet amb còdols d'aproximadament 3 metres d'alçada i que podria correspondre a la muralla. En aquestes fotos el mur no té cap obertura visible tot i que actualment es troba ja foradat per aquestes portes que s'han obert.</p> | 08016-91 | Nucli històric | <p>La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. L'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. En les primeres muralles s'aprofitaria el mur de les cases. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portell i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI. Segons Viladés (VILADÉS, 1996) sembla que en aquest pany de muralla del carrer Calic podia haver una bestorre, és a dir, mitja torre bastida al mur i oberta per la part interior, i que es troba documentada (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 161).</p> | 42.2524500,1.8606500 | 406015 | 4678434 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40602-foto-08016-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40602-foto-08016-91-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Urbans | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Tot i que la majoria de les cases ja han fet el garatge obert a aquest carrer, cal tenir en compte en futures intervencions a les cases, al carrer o a les terrasses del riu, que aquesta és una zona important d'expectativa arqueològica. Elements a conservar: les façanes posteriors dels edificis nº 24 i 19 de la plaça Galceràn de Pinós, especialment. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 46 | 1.2 | 1775 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||
| 40603 | Carrer Muralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-muralla | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>El carrer de la Muralla s'estén des de la torre de la Portella fina a l'entrada a la Pujada de Palau per llevant; per tant és un carrer que fa angle recte i que tanca el recinte antic de Bagà per tramuntana i per llevant. Des de la torre de la Portella el carrer fa pujada, incrementant-se aquesta en arribar a la plaça de Sant Roc, de manera que s'ha salvat el desnivell amb escales i rampes de nova construcció, acabat d'urbanitzar l'any 2001. El carrer transcorre seguint el pany de muralla que es va construir en aquest costat de la vila i fa angle a la torre Subirana, a la cantonada NE de Palau. Tot i que les cases de l'interior del nucli s'han construït aprofitant aquesta muralla, encara són visibles molts trams d'ella tot i que molt reformats. S'han obert portes i finestres a quasi totes les cases que donen a aquest carrer, però s'ha mantingut l'estructura general del mur en pedra. La muralla és ben visible a les cases nº 11 del carrer Elisard Sala, nº 4, 5 (conserva una espitllera) del carrer muralla, i nº 36 i 37 (conserva una espitllera) del carrer Sobirà. A meitat de camí de la banda de tramuntana d'aquest carrer, hi ha la placeta de Sant Roc, on es trobava la desapareguda capella advocada a aquest sant. En aquest tram de muralla hi havia el portal i torre de Gandesa a la sortida del carrer Sobirà, el portal i torre d'en Malanyeu a la sortida del carrer Elisard Sala. Aquests dos portals donaven la sortida cal al camí de Cerdanya. El portal de Saldes o de la Faia, que conduïa cap a aquests dos llocs, es trobava flanquejat per la torre actualment anomenada de la Portella. Tan sols restes dues torres: la de la Portella i la torre Subirana a l'angle del Palau.</p> | 08016-92 | Nucli històric | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. Els barons concediren franquesa de qüèsties, toltes, forçes, intèsties, eixòrquies, redempcions d'homes i dones, de cases i horts per tal de poblar i edificar la vila. Els habitants únicament havien de vetllar en cas de guerra el castell i la vila, i havien de treballar en la construcció dels murs i valls de la nova vila. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Hi havia un vall, probablement secs, que envoltaven tot el recinte a l'exterior de les muralles. Poques són les notícies que tenim de l'enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. El sistema constructiu era el següent: la part baixa dels murs era de pedra i argamassa amb una alçada de dos o tres metres; després continuava amb tàpia (barreja d'argila i còdols construïda amb motlle); posteriorment s'arrebossava amb calçobre (mescla de calç i sorra) que evitava el deteriorament. A la part baixa es deixaven espitlleres. A la part alta es remataven amb boix, terra i fulla (taulons prims de fusta) donant forma piramidal de manera que l'aigua i les glaçades no feien malbé la tàpia. L'amplada oscil·lava entre 1m i 1,30m, amb una alçada d'uns 7m. Aquesta part de la muralla deu conservar molts trams de mur ja que les cases es van fer aprofitant aquesta paret.</p> | 42.2532000,1.8599500 | 405958 | 4678519 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40603-foto-08016-92-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: en general tot el mur del carrer, que conté restes de l'antiga muralla; i en especial les torres Sybirana i Portella, així com els murs del nº del carrer Elisard Sala, nº 36 i 37 (conserva una espitllera) del carrer Sobirà i nº 4 de la Plaça de l'Especier. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||
| 40604 | Pujada de l'Especier | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujada-de-lespecier | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>Aquest carrer comença a la plaça del Rescat de les cent donzelles i fa doble angle perquè és desviat a l'entorn de la casa nº 11 del carrer de la Fruita. Segueix pujant fins al carrer Sobirà i d'aquí mitjançant escales arriba a la plaça Especier, petita plaça tancada al costat de Palau. El carrer segueix pujant des d'aquesta plaça fins a Palau, al que s'accedeix a través d'una porta d'arc de mig punt. Al carrer o passatge Especiers, a continuació de la plaça, destaca la casa del nº 6 que encara conserva parets de tàpia amb muntants de fusta al primer pis. Al nº 3 de la plaça es conserva un contrafort a la façana.</p> | 08016-93 | Nucli històric | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquest carrer era el que al segle XIV donaria accés al Palau a través de l'entrada de la torre de l'Homenatge (VILADÉS, 1996).</p> | 42.2532000,1.8602800 | 405986 | 4678518 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40604-foto-08016-93-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: en el moment en que es renovi l'escala que permet l'accés a Palau des del carrer Especiers, convindria que anés acompanyat d'una excavació o prospecció arqueològica de la zona. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40605 | Barri jueu de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-jueu-de-baga | <p>SERRA , R. (1987). Aproximació a l'estudi de la comunitat jueva medieval al Berguedà. A L'Erol nº 21. P. 20-27.</p> | XIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Aquest nucli de cases es troba dins el recinte emmurallat de la vil·la. No és segur que aquest fos el barri jueu de Bagà, però la manca d'una distribució uniforme dels carrers, tal i com passa a la resta del nucli, ha fet que popularment s'hagi atribuït aquesta zona a la zona d'habitatge dels jueus a l'Edat Mitjana a Bagà. El petit barri es troba emmarcat entre el carrer Major, a la banda de ponent; la plaça Catalunya, a migjorn; el carrer Sobirà, a llevant; i la Pujada a Palau per tramuntana. Les cases s'arrengleren principalment seguint el traçat d'aquests carrers, però travessen carrers no rectilinis, que s'han adaptat a les edificacions i al desnivell del terreny (carrer Forment en direcció E-W, passatge Verdura direcció NW-SE), i dues places, la plaça de la Verdura, oberta al carrer Sobirà, i el pati del Forment que queda quasi tancat entre cases. Aquesta distribució permet que totes les cases tinguin sortida a un o altre carrer o a les places. Hi ha un passatge que comunica la plaça de la Verdura i el carrer Forment, sobre el que havia la casa de ca la Faxona i que ara ja no existeix, tot i que s'ha conservat aquest pas. Aquesta característica de barri tancat és el que li ha proporcionat aquest sobrenom de 'barri jueu' de Bagà, ja que els jueus es concentraven en barris tancats respecte a la resta de la població de les viles.</p> | 08016-94 | Nucli històric | <p>Es desconeix la ubicació exacta del call jueu de Bagà, ja que a la documentació recopilada per Serra Vilaró mai es parla de la seva situació. Són documentats per primera vegada el 1279 i s'indica que residien ja a la nova vila i sota el patrocini dels barons de Pinós i consentiment de la monarquia. Les notícies concretes dels jueus baganesos corresponen principalment a la família d'Astruc Prohençal, documentada des del 1304 (SERRA VILARÓ, 1930, vol II, p. 487-489). Des de l'any 1324, els barons de Pinós concediren privilegis als jueus de la vila. Les comunitats jueves s'emparentaven entre si, així troben jueus de Bagà emparentats amb jueus de Berga, Puigcerdà i Solsona. En general es dedicaven a activitats financeres, tot i que a Bagà hi ha un metge jueu documentat el 1410 , Samuel Astruc Leví, d'origen tortosí (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 489). Els jueus de Bagà tenien fixat pel baró de Pinós l'interès del 5% sobre l'interès fixat pel Rei; l'any 1325 foren confiscats les béns dels jueus de Bagà que no pagaven la part del 5% al baró i aquests es traslladaren a Berga. Possiblement a mitjans del segle XIV a Bagà ja no quedés quasi comunitat jueva.</p> | 42.2528800,1.8614100 | 406078 | 4678481 | 1279 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40605-foto-08016-94-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Elements a conservar: l'edifici de la Presó, nº 3 carrer Forment; nº 2 del Pati del Forment, així com l'estructura general del petit barri. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40521 | Retaule Major de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-major-de-paller | <p>CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L'Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l'ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. ROIG TORRENTÓ, M.A. (1991). La decoració escultòrica del santuari de la Mare de Déu de Paller, prop Bagà. L'Erol, nº 35, p. 16-18. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVIII | <p>És un retaule de composició unitària centrant el conjunt en el tema principal: l'exaltació de la Mare de Déu de Paller. És un retaule de petites dimensions en el que destaca la ornamentació. El cambril de la Verge ocupa el lloc central amb un gran finestral d'arc. S'accedeix al cambril per una escala lateral des del mateix retaule. El conjunt està dividit en tres pisos i en tres carrers, seguint unes línies bàsiques rectilínies, tot i que la decoració li dóna mobilitat al conjunt a base de la línia corba que trobem en les columnes salomòniques, medallons, volutes i cornises. La part superior està presidida pel patró de Bagà, Sant Esteve. A cada costat de la Verge hi havia quatre imatges de Santa Llúcia, Sant Francesc, Sant Agustí i Santa Apolònia, que van ser destruïdes durant la Guerra Civil. Entre l'altar i el cambril hi ha esculpit un relleu de l'Anunciació que constitueix el únic element escultòric que resta al retaule ja que la resta és decoració.</p> | 08016-10 | Paller. | <p>L'altar major va ser esculpit per Antoni Costa de Berga amb ajuda de Anton Cavallaria de Bagà, iniciat el 1772. Va ser daurat per Marià Bordons de Berga l'any 1774. El santuari va ser cremat durant la Guerra Civil l'any 1936 i els seus retaules van ser destruïts. Posteriorment va ser restaurat l'altar major que havia resultat molt mutilat. El mateix retaule porta la data 1774 i les inscripcions a banda i banda del cambril: 'PULLCHRA UT LUNA' i 'ELECTA UT SOL'. Abans de la Guerra Civil hi havia cinc retaules al santuari de Paller: el major, el de Santa Teresa, el de Sant Joan Baptista, el de Sant Pasqual i el de les Ànimes.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 1774 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40521-foto-08016-10-1.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Anton Costa, Anton Cavallaria, Marià Bordons. | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40522 | Pintures murals de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-paller | <p>PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XIX | <p>Les pintures interiors de l'església són realitzades al tremp de cola sobre morter de calç als murs. Es representen els següents temes: entre el retaule i el primer arc es representa la Santíssima Trinitat que corona la Mare de Déu, acompanyada de Sant Pere, Sant Antoni, Sant Pau i els àngels músics. Entre el primer i el segon arc, els quatre evangelistes amb les figures del tetramorf. Entre el segon i el tercer, les figures humanes que representen les virtuts teologals fe, esperança i caritat. A la volta sobre el cor, una panoràmica al·legòrica de Bagà. A les petxines de cada tram de la volta hi ha diversos símbols que fan referència a títols que es donen a la Mare de Déu en la pregària lletànica. A cada costat del presbiteri, dos grans quadres representen la Immaculada i la Mare de Déu amb l'infant. La resta d'espais estan omplerts amb elements ornamentals. La decoració és de caire neoclàssic amb imitacions de l'arquitectura clàssica i personatges trets de la imatgeria popular. Predominen els tons grisos en les zones de menys importància iconogràfica, mentre que a la resta els colors són més variats i alegres. Les columnes i laterals dels arcs de les capelles que allotjaven els retaules també estan pintats, amb un marbrejat verdós i figures d'àngels amb decoracions fetes amb full d'or. Amb la restauració només es van deixar dos al descobert, ja que els altres estaven en molt mal estat de conservació i no es van poder recuperar. Aquestes darreres pintures estan fetes amb pintura a l'oli, i també s'atribueixen a Miquel Moliner.</p> | 08016-11 | Paller | <p>Les pintures van ser fetes per un tal Maura de Sant Llorenç de Morunys, entre 1813 i 1825, amb ornaments i còpies de pintures famoses. Els arcs i els sòcols els va pintar Miquel Moliner a començaments dels segle XIX. Més tard, el 1874 el mateix Maura va pintar la volta, tal i com consta a la part esquerra sobre el cor. Aquesta volta té les pintures més interessants, que representa la vila de Bagà tal com era a inicis del segle XIX. L'any 1942 els pintors Pere Paz i Benet Casas de Bagà van refer les parts de pintura malmeses. L'any 1998 es va realitzar una restauració de les pintures a càrrec de les restauradores Gemma Rodríguez i Manola Melero. Es va poder veure que la paret de darrera del retaule major ja havia estat pintada abans de 1773, així com l'arc sobre el retaule del que s'ha deixat testimoni. Possiblement aquestes pintures fossin fetes poc després de la construcció del retaule.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 1813 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40522-foto-08016-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40522-foto-08016-11-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Maura, Miquel Moliner | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40526 | Creu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-roser | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu està situada sobre una columna de secció octogonal de 85 cm de diàmetre i 2 m d'alçada, que està suportada per una base que forma tres esglaons decreixents i circulars. El que suporta la columna és una base de pedra. La part inferior de la columna té una anella de ferro. La creu actual és de ferro forjat (90 x 40 cm) confeccionada amb tub de ferro de secció quadrada de poc gruix i fent filigranes al voltant de la creu.</p> | 08016-15 | Nucli vila | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble o un lloc religiós. Aquesta creu va ser bastida pels volts del 1760 al peu de l'antic camí Ral i a prop del torrent i el pont del Roser. Els anys cinquanta una antiga creu va ser substituïda pel l'actual. Aquesta és una de les creus més antigues que es conserven a la vila.</p> | 42.2498600,1.8667100 | 406511 | 4678140 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Llorenç Pedrals, va ser la seva primera obra. | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40527 | Creu del camí de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cami-de-paller | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu es troba una mica abans d'arribar a la cruïlla d'on surt el camí que porta a Paller de Dalt, al peu de la carretera al Santuari de Paller o Paller de Baix. Està situada sobre una columna de secció circular que era un antic corró de batre, situada sobre una base formada per dos graons de pedra, amb una alçada total de 2 m. La creu és de ferro forjat, de 50 cm d'alçada i 48 cm de braç; és de secció quadrada i té una decoració d'espirals en els angles dels braços. La creu va ser forjada per Pere Pedrals i el seu fill Llorenç de Bagà.</p> | 08016-16 | Paller | <p>Aquesta és la tercera creu que s'ha posat en aquest indret. Les dues anteriors es trobaven a la banda oposada de la carretera i eren de ferro forjat posades a sobre d'una columna jònica amb una base de pedra. La primera de les creus data del 1784. L'any 1921, tal i com notificà el rector de Bagà (CABALLÉ, 1999), un home fent punteria a cops de pedra va batre la creu. Aquesta es va substituir per una altra. La primera era metàl·lica, de tija prima. L'any 1962 es va eixamplar el camí i la columna amb la resta de la creu de ferro ja molt malmesa, va quedar colgada pel desmunt. Acabades les obres i per iniciativa de la Unió Excursionista de Bagà, es construí la creu de ferro actual, fent-la igual a la del serrat de l'Om.</p> | 42.2646000,1.8753000 | 407241 | 4679767 | 1962 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere i Llorenç Pedrals, ferrers de Bagà | Segons la tradició, les noies que pujaven a Paller llançaven pedretes a la creu, tantes com quedessin aturades dalt el repetjó, tants serien els anys que trigarien a casar-se. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40528 | Creu de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lom | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu es troba a un petit serrat al costat de la masia de la Creu de l'Om, al peu de la carretera de Coll de Pal. La creu es troba sobre una columna de secció hexagonal amb capitell, suportada per una base de pedra quadrada en la que està encastada una creu teutònica de ferro feta d'una sola peça i de forja. Aquesta creu mesura 42 cm x 30 cm, i la columna 1,30 m d'alçada. La creu superior és també de ferro forjat, de 50 cm d'alçada i 48 cm de braç; és de secció quadrada i té una decoració d'espirals en els angles dels braços.</p> | 08016-17 | Riugréixer. Masia Creu de l'Om. | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble o un lloc religiós. Segons la documentació sabem que a mitjans del segle XIV hi havia una capella en aquest indret, de la que l'any 1762 tan sols restava la creu. Durant la postguerra, les voladures que feien els soldats per obrir la carretera van fer caure la primera creu que era de ferro de forma teutònica (que actualment està adossada al bloc de pedra que fa de basament). Els mateixos soldats van refer la creu fent una nova amb pedra. A meitat dels anys setanta va tornar a caure i per iniciativa dels membres de la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà es va reconstruir en ferro forjat i posada damunt la columna amb capitell.</p> | 42.2597800,1.8538300 | 405463 | 4679256 | 1975 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere i Llorenç Pedrals, ferrers de Bagà | Tot i que la creu superior és dels anys setanta del segle XX, la encastada a la base possiblement dati del segle XIV, moment en que es té documentació de la capella. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40529 | Creu de la Cogulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-cogulla | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>Es troba dalt del turó de La Cogulla, lloc des del que es divisa tot el nucli de Bagà. És una creu senzilla, feta amb tub de ferro de secció circular (12 cm de diàmetre). Té 3 m d'alçada, i els braços fan 1,5 m. Es troba clavada directament al terra. Abans de ser arrencada tenia una aurèola en el punt d'unió dels braços que es va malmetre i es va suprimir en fer la restauració.</p> | 08016-18 | Nucli vila | <p>Va ser construïda l'any 1928 durant les missions. Durant la Guerra Civil va ser arrencada dels seu lloc i llançada al torrent de Paller, on va estar molt de temps, fins que amb l'entrada de les tropes 'nacionals' es va recuperar, restaurar i retornar al seu lloc original. El ferrer Pere Pedrals va ser l'encarregat de portar a terme la restauració. Aquesta és una creu erigida amb motiu de les missions i, per tant, és una mostra de la devoció popular. No es tracta d'una creu de terme, ja que no marca el termenat del municipi, però des de dalt el turó es beneïa el terme ja que la visibilitat és molt bona. Va ser refeta per Pere Pedrals Pernau després del 1939.</p> | 42.2533500,1.8641900 | 406308 | 4678530 | 1939 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere Pedrals Pernau | A l'entorn d'aquest turó s'ha trobat alguna destral neolítica de pedra polimentada. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40532 | Torre de la Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-la-portella | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>La torre es troba flanquejant la sortida de la plaça Galceràn de Pinós cap al nord, per l'antic portal de Saldes o Faia. És la única torre completament sencera de les que flanquejaven la muralla del segle XIV. És una torre de planta circular amb un sostre intermedi, i coberta de teula aràbiga d'un sol vessant. De fàbrica de pedra, poc treballada i d'aparell groller travada amb morter de calç. Forma part de les restes d'un pany de muralla que allà mateix conformava una de les seves portes. Molt visible, sobretot des de l'altra banda del riu Bastareny, ha quedat integrada en una finca de recent construcció, com un annex d'un jardí privat. Per edificar la casa actual es van ensorrar les que hi havia abans: cal Janet, cal Vilanès o torre del Vilar. L'actual es coneix com cal Matapins. La torre actualment te la porta situada al centre de l'alçada de l'edificació, de manera que s'accedeix amb una escala metàl·lica exterior, tot i que aquesta porta seria oberta amb posterioritat a la construcció de la torre. El primer pis està cobert interiorment per una cúpula que impedeix la comunicació amb el pis superior i que és fruit d'una restauració posterior. A aquest nivell s'accedeix per una porta més baixa. Originalment els tres sostres dels tres nivells interiors de la torre eren coberts amb empostissat de fusta i es comunicaven entre ells mitjançant escales de fusta. La porta del primer pis es troba flanquejada per espitlleres que permeten la vigilància; al segon i tercer pisos també hi ha espitlleres. La porta del pis superior podria servir també per comunicar amb el corredor de la muralla. Al capdamunt hi ha tres forats quadrats que possiblement estaven destinats a l'embigat dels cadafalcs, garites de fusta suspeses pel cantó de fora que permetien llançar verticalment objectes als agressors. La coberta estava formada per una teulada a un vessant orientada de nord a sud. A la planta baixa hi ha l'accés a una galeria subterrània amb l'embocadura dirigida muralla amunt i que podria ser la mateixa que surt de l'hort de Palau. Actualment està tapiada. Al peu de la torre hi ha també dues espitlleres.</p> | 08016-21 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós, 16 | <p>La torre de la Portella també es coneixia com torre Jossana o torre de l'Espassén (SERRA VILARÓ, 1930, vol. II, p. 199). Aquesta torre era una de les que flanquejaven les muralles que protegien la vila des del segle XIII. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. La torre Jossana és esmentada per primera vegada el 1355. El 1442 es fa una restauració de la torre (SERRA VILARÓ, 1930) en el que es diu que la torre serà rodona, fet que fa suposar que abans no ho seria. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portella i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI. Poques són les notícies que tenim de l'enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. L'any 1916 encara existia una porta d'arc de mig punt adovellada que permetia l'accés a la vila; era el portal de Saldes o de la Faia.</p> | 42.2527100,1.8599900 | 405961 | 4678464 | 1343 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40532-foto-08016-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40532-foto-08016-21-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, Espassén, Fonoll, Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||
| 40533 | Torre Sobirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-sobirana | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>La torre Sobirana es troba a l'extrem NE del Palau. L'estructura dels murs que encara resten mostren una torre que seria de planta quadrada, adaptada als mateixos murs de l'edifici. Presenta els murs exteriors que donen al carrer de la Muralla, lleugerament inclinats cap a l'interior (com els de la torre del Portalet), mentre que la part interna queda dins de l'edifici de Palau en un sector que es troba actualment mig enrunat. Està construïda amb pedra de diferents mides, predominant pedres arrodonides i còdols de riu, mentre que a les cantoneres són una mica més grosses i més ben escairades. No presenta cap tipus d'obertura cap a l'exterior, mentre que a l'interior la torre és buida i accessible des d'un petit espai darrera de la torre de l'homenatge. En aquest espai es va construir un cobert aprofitant part del mur de la torre.</p> | 08016-22 | Nucli històric. Palau dels Pinós. | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. El 1342 és anomenada torre Cerdana, segurament perquè es trobava al camí que venia de Cerdanya. Es conserva un contracte entre el senyor i l'encarregat de la torre del 1326, en el que consta que el torretà havia de tenir cura del terrat perquè sempre estès en condicions en cas de guerra. La conservació del sòl i les parets anava a càrrec del senyor. El 1345, Pere Galceràn de Pinós fa un contractes a Guillem Martí de Guardiola perquè serveixi, tingui i guardi la torres superior de la vila, i toqui la tuba cada hora de nit i de dia, pel salari de tres muigs d'ordi anuals (uns 250 kg). Al segle XV (1442) (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 201) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portell i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI.</p> | 42.2536000,1.8603000 | 405988 | 4678563 | 1343 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40533-foto-08016-22-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||
| 40534 | Torre Vilella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-vilella | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Era molt similar a la torre del Portalet i encara queda el basament de la torre que s'ha reomplert i actualment és un petit terrat darrera de ca la Masa, a la plaça del Raval. És un basament semicircular que mostra una torre d'aproximadament 3 metres de diàmetre, construïda amb blocs de pedra grossos però no gaire ben tallats.</p> | 08016-23 | Nucli històric. Plaça Raval, darrera nº 1 de la Plaça Catalunya | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. Sembla que aquesta era la torre més important ja que estava situada al portal de Vilella, entrada principal a la vila des del camí Ral de Cerdanya. L'any 1358 es treballava per acabar-la, ja que havia estat començada abans de la pesta negra. La major part de la pedra es treia de l'antiga església de Sant Sebastià quan es va deixar d'utilitzar ja que existia la nova església al nucli. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Aquesta torre encara es pot veure sencera a fotografies de principis de segle XX essent molt similar a la torre de la Portella. Va ser enderrocada quasi totalment el 1930.</p> | 42.2530400,1.8620200 | 406129 | 4678498 | 1358 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40534-foto-08016-23-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||
| 40535 | Torre de l'homenatge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lhomenatge | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CASCANTE, P. (2000). El Palau dels Pinós a Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 11- 36) SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>S'aixeca davant el pati d'armes del palau. És una torre quadrada, de dimensions més reduïdes que les altres, tan d'alçada com de mides de base. Té una portalada d'arc de mig punt adovellat que dóna entrada a un pati posterior que comunica amb la torre Sobirana. Per la banda de dintre aquesta porta té llinda formada per tres bigues amb el timpà de pedra, tot i que per fóra és d'arc de mig punt. A través de la mateixa estructura de la torre hi ha un accés obert cap a la pujada de l'Especier a través d'una porta d'arc de mig punt. Només es conserva la part inferior ja que la resta és refeta posteriorment.</p> | 08016-24 | Nucli històric. Palau dels Pinós | <p>El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l'antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició elevada degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus origen en l'Edat Mitjana, moment en que s'establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l'edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell: al segle XIV es parla de la Torre Subirana, ubicada a la part alta del recinte emmurallat; al segle XV es parla de la construcció d'un nou escriptori al castell (Serra Vilaró, 1989). A partir del segle XV es comença a anomenar 'palau' o 'palauet'. Segons diferents autors (VILADÈS, 1996; CASCANTE, 2000) l'anomenada 'Torre de l'Homenatge' seria el portal d'accés al castell a partir del segle XIV. Durant la guerra dels Segadors l'edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol.</p> | 42.2535000,1.8604200 | 405998 | 4678551 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40535-foto-08016-24-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||
| 40536 | Torre del Portalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-portalet | <p>AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar. | <p>Torre de planta quadrada de la que es conserva la planta baixa tot i que molt modificada. Es troba a l'entrada del carrer Portalet al carrer Sobirà, adaptada al pendent d'aquest darrer carrer. Té els murs de la planta baixa inclinats, igual que els de la torre Subirana, i un contrafort a la cantonada amb el carrer Portalet que accentua el seu caràcter fortificat. S'han afegit dos pisos superiors seguint l'estructura de base de la torre. L'accés s'efectua per la porta que dóna al carrer Sobirà i que permet l'accés a una habitació de planta quadrada que s'utilitza de magatzem. L'obra és de pedra de diferents mides, amb les cantoneres més ben treballades, i actualment arrebossada de forma desigual.</p> | 08016-25 | Nucli històric. C/ Sobirà, 10 | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930) i aquestes aprofitarien els murs de les cases. Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. Aquesta torre, coneguda com torre del Portalet o de Fonoll, denominació amb la que es coneixia en documentació del 1335, i que flanquejava el portal del mateix nom pel que es passava per anar a l'església vella que es trobava a l'antic Bagà, al lloc de Sant Sebastià. Encara es manté el camí empedrat del que bona part encara deu ser d'època medieval.</p> | 42.2531200,1.8615000 | 406086 | 4678508 | 1335 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40536-foto-08016-25-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Cada portal tenia una sola torre, mai es parla de dues. Entre 1342 i 1394 es treballa en la construcció de les torres. El 1358 trobem les torres de Brocà, Bestorre, Cerdana, Conilleres, Enveig, espassén, Fonoll., Gandesa, Jossana, Malanyeu, BernatMercer, OliverSaig, Pere de l'Olm, Sobirana i Vilella (VILADÉS, 1996). Tot i que surten anomenades tantes torres es creu que tan sols hi haurien set i que agafarien diferents noms: Portella, Malanyeu, Gandesa, Sobirana, Santa Maria, Portalet, Vilella, concentrades als murs de tramuntana i llevant. Al segle XIV sembla que totes les torres eren quadrades ja que en ser fetes amb tàpia no podien ser rodones. Encara resten les bases de la torre Sobirana, del Portalet i la de l'Homenatge. Les torres circulars, la Portella i la Vilella, pertanyen a reformes fetes al segle XV i XVI. Els sistema constructiu era similar al dels murs: la part inferior fins al primer pis era de pedra i la superior amb tàpia amb una alçada d'uns vuit o nou metres. A partir de la meitat el mur s'aprimava. És possible que la porta d'entrada no fos arran de terra, sinó al primer pis, accedint amb una escala de fusta. El nombre de pisos depenia de la seva alçada. Els sostres estaven formats per una jàssera central, bigues i un empostissat. Hi havia espitlleres estretes i verticals per permetre la visibilitat cap a l'exterior, generalment dirigides al portal. La coberta a una vessant amb orientació nord-sud, formada per bigues, una xarxa de boix, un gruix de terra i la fulla igual que els murs. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 85 | 47 | 1.3 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||
| 40551 | Pintures murals de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-palau | <p>Documentació realitzada amb ajuda de Jaume Batiste.</p> | XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>A la primera planta de l'edifici de Palau es troben un grup de pintures murals repartides en les diferents cambres que es troben a la banda nord-oest de l'edifici. Aquest correspon a la planta noble de l'edifici reconstruït al segle XVIII. Hi ha un total de set habitacions amb policromia a les parets i, en alguns casos, també als sostres. En general les pintures són de tipus neoclàssic, d'influència italiana, i possiblement realitzades per algun pintor local. Les sales han rebut diferents denominacions ens base al tipus de pintures i que ens ajuden a distingir-les. Així tenim la cambra Pompeiana (sobre el centre dels Càtars) que disposa d'alcova, amb un dolent estat de conservació ja que presenta pèrdues en la capa pictòrica i capa de preparació, escletxes profundes, taques d'humitat, guixades fetes amb carbó i esquerdes tapades amb ciment de forma molt barroera. Presenta una decoració pictòrica en colors predominantment rosats dividida en franges verticals en les que hi ha uns gerros i cortinatges a l'interior de l'alcova. El sostre és decorat seguint la mateixa simetria marcada pel centre. La sala de les Cariàtides o sala daurada, comunica amb l'escala d'accés al Cel de Palau; també presenta un estat de conservació molt degradat. La decoració pictòrica és de tipus ornamental geomètrica i daurada amb or fi. La sala de les Columnes és la sala central i una de les principals. Està decorada amb columnes entre les que hi ha escenes mitològiques (Neptú i les sirenes, la forja de Vulcà, Caront amb la barca) i decoració arquitectònica sobre un sòcol que imita marbre. El seu estat de conservació és bo després de les intervencions que s'han realitzat, tot i que encara resta un pany de mur i el sostre als que manquen capes de la preparació pictòrica. La cambra Napolitana és una sala amb alcova que es troba a continuació. Va ser objecte de les primeres campanyes de restauració que han cobert totalment la pintura antiga. La capa de preparació és molt fina i el morter és de color siena natural, fet que li ha donat el sobrenom de saló Rosa. La sala presenta ornamentació geomètrica i columnes que emmarquen paisatges. L'alcova, separada de la sala per un arc conopial, presenta decoració floral i cortinatges. Totes tenen un sòcol de imitació de marbre. Darrera d'aquesta sala hi ha dues petites comunicades entre si per una porta i finalment la sala del Mapamundi o dels Quatre Continents que es troba en molt mal estat de conservació i amb dues figures humanes.</p> | 08016-40 | Nucli històric | <p>El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l'antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició dominant degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus origen en l'Edat Mitjana, moment en que s'establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l'edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell. A inicis del segle XVIII l'edifici era propietat de Francisco Roset i Badia, casat amb Maria, que va heretar la casa en morir aquest. Posteriorment es va casar en segones núpcies amb Francisco de Còdol. Durant la guerra dels Segadors l'edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol (llibre de la família Còdol que es conserva a l'arxiu municipal de Bagà). Per tant aquest edifici conserva pocs elements medievals. A la mateixa època es va construir la capella. Entre els anys 1990 i 1995 es va realitzar una rehabilitació de l'edifici per l'arquitecte Josep Vidal i Arderiu que va refer la teulada i modificar elements estructurals, entre ells va fer la coberta i part de les escales del Cel de Palau o caixa de l'escala principal. L'estiu de 2003 es va ubicar el Centre Medieval i dels Càtars, així com l'Oficina de Turisme de Bagà a la planta baixa de l'edifici, després d'una rehabilitació seguint un projecte de Xavier Escura amb la col·laboració de Jaume Batista. Les pintures murals de les habitacions del primer pis han estat objecte de diferents intervencions per restaurar-les, en concret quatre campanyes. La primera es va realitzar l'any 1992 pel restaurador Emili Julià i el seu equip amb el seguiment del Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya. Va ser una intervenció d'urgència consistent en la fixació de les capes de pintura i dels seus suports per tal d'evitar el despreniment dels murs; una neteja superficial per eliminar pols i l'anivellament d'esquerdes i forats a totes les sales. L'octubre del 1994 es va fer la segona intervenció a càrrec del mateix restaurador. Es va restaurar la cambra Napolitana i l'alcova contigua amb un criteri poc conservador ja que es va repintar totes les pintures de les dues sales no deixant a la vista la policromia antiga. La tercera (any 2002) i quarta (any 2003) intervencions es van realitzar pel Servei de Restauració de Bens Mobles de la Generalitat de Catalunya, a càrrec de la restauradora del Servei, Núria Lladó Moreno en col·laboració de les becàries Anna Garcia Rey, Bet Garcia Talavera i Montserrat Díaz (aquesta darrera només va participar en la tercera intervenció). Totes dues campanyes es van destinar a la restauració de les pintures de la sala de les columnes, restaurant tres dels angles de la sala i restant encara per restaurar un dels angles i el sostre. Es va consolidar la capa de suport de la policromia, es va fixar la capa pictòrica, netejar i es va fer una reintegració cobrint blancs i sense modificar la pintura original. El cost de la intervenció va anar a càrrec de la Generalitat, mentre que l'estança de les restauradores i el sou de les becàries va anar a càrrec de l'Ajuntament de Bagà.</p> | 42.2535200,1.8610200 | 406047 | 4678553 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40551-foto-08016-40-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40558 | Porta gòtica Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porta-gotica-sant-esteve | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. Vol. 5, p. 844-848. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978). Monuments de la Catalunya Romànica. El Berguedà. Artestudi edicions. Barcelona. P. 253-255.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>És una porta gòtica que s'obre a la façana de ponent de l'església de Sant Esteve. Té tres arquivoltes senzilles d'arc apuntat assentades sobre els capitells de tres columnes per banda. Els capitells estan bellament decorats amb petits caps de sants i santes i altres comparses de músics i lectors. Aquests personatges estan emmarcats per motius arquitectònics a la part superior i a sota per motius vegetals. Aquesta decoració es troba deteriorada en alguna part, però en general es troba ben conservada gràcies a la restauració feta l'any 1975. Està coronat per un finestral gòtic situat a la part superior de la mateixa façana i a sobre de la porta. És l'exemplar més representatius del gòtic ornamental al Berguedà. El material utilitzat és la pedra, però s'utilitza de color rosa i blanc alternades, i porten les marques dels picapedrers. El fris acaba en unes mènsules, a banda i banda, de les que neixen la cornisa i sengles pinacles rematats per un floró delicadament esculpit, un a cada banda. Aquestes mènsules tenen esculpit un àngel músic cada una.</p> | 08016-47 | Nucli vila. Església de Sant Esteve | <p>El 1348 s'obrava el portal, el mestre Pellicer era el picapedrer i segurament també l'escultor. Mirar la història de l'església a la fitxa 47.</p> | 42.2523700,1.8615700 | 406091 | 4678425 | 1348 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40558-foto-08016-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40558-foto-08016-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40558-foto-08016-47-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | G. Pellicer | L'any 1966 la Diputació de Barcelona sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, fa una restauració de l'edifici que va ser inaugurada l'any 1975. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 40565 | Pintures murals de Sant Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-sant-esteve | <p>FONT, J.M. (1998). Carta de franqueses de Bagà (1234). Bagadanum, vol. I, p. 67-82.</p> | XVII | <p>La capella del Santíssim que es troba a l'angle SW de l'església de Sant Esteve de Bagà, conserva pintures murals a les parets i al sostre. Es tracta de pintures d'estil neoclàssic que cobreixen totes les parets. La capella és coberta amb cúpula en la que hi ha pintat un cel amb núvols i estels, suportat sobre quatre petxines. Al mur del fons hi ha sobreposat un retaule que es va realitzar amb fragments del retaule barroc. La resta de murs estan decorats amb cortinatges sobre un sòcol que imita un mur marbrejat. A les pilastres que es troben a cada banda de l'accés a la capella hi ha dos medallons, un amb l'anyell i un altre amb una copa.</p> | 08016-54 | Nucli vila. Església de Sant Esteve | <p>El 1666 es construeix la sagristia i possiblement la capella dita del Santíssim, a la dreta de l'altar, al costat de migdia. L'any 1753, el 25 de juny, un incendi fa desaparèixer els retaules i part de l'interior de l'església. Queden dempeus parets i voltes, sagristia i local arxiu municipal. A partir d'aquest moment es feu un nou retaule barroc, probable obra de Francesc Moretó de Vic. Amb la Guerra Civil del 1936 es va mutilar el retaule major, capelles laterals i tot l'interior del temple destruint imatges i l'orgue. L'any 1966 la Diputació de Barcelona sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs, fa una restauració de l'edifici que va ser inaugurada l'any 1975.</p> | 42.2523500,1.8621400 | 406138 | 4678422 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40565-foto-08016-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40565-foto-08016-54-2.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Assenyalar que a les pintures està repetit el quart manament i falta el sisè. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 99|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40571 | Retaule de Santa Teresa a Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-teresa-a-paller | <p>CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L'Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l'ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. ROIG TORRENTÓ, M.A. (1991). La decoració escultòrica del santuari de la Mare de Déu de Paller, prop Bagà. L'Erol, nº 35, p. 16-18. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVIII | <p>És un retaule d'estil neoclàssic, però seguint línies barroques en l'ornamentació. A l'àtic i al cos principal hi ha les fornícules que albergaven les imatges dels sants, que van ser destruïdes el 1936, durant la Guerra Civil. Tot i que el retaule era dedicat a Santa Teresa, els anys quaranta es va posar una imatge de Sant Ramon, fet que ha provocat que popularment es conegui com retaule de Sant Ramon.</p> | 08016-60 | Paller. Al Santuari de Paller de Baix | <p>El retaule va ser començat a esculpir l'any 1786 pels germans Segimon i Josep Pujol, pare i fill, naturals de Sant Llorenç de Morunys i de nissaga d'artistes. Van realitzar altres retaules al Berguedà. L'any 1806 Miquel Moliner el va daurar.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 1786 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40571-foto-08016-60-1.jpg | Inexistent | Neoclàssic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Segimon i Josep Pujol | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 99 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40606 | Plaça Galceràn de Pinós nº 17 i 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-17-i-18 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa que es troba entre la Plaça Galceràn de Pinós i el carrer Calic. La característica de les cases que es troben entre aquests dos carrers és que son cases que tenen quatre cruïlles: la primera correspon a l'espai del porxo, la segona i tercera es troben al mateix nivell de la plaça i serien les utilitzades com habitatges ja a l'edat mitjana, i la quarta, la que dona al carrer Calic, es troba un nivell per sota de manera que actua com a soterrani obert al carrer Calic. Aquest darrer espai a principis de segle XX estava ocupat per horts que possiblement toquessin a la muralla i que posteriorment van ser utilitzats per ampliar les cases i van ser buidats aconseguint aquest soterrani. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Aquest espai pot correspondre a l'antic camí de ronda i es constata la diferència de construcció en aquest espai. El porxo de la plaça Galceràn de Pinós és amb biga horitzontal de fusta i pilar al centre de carreus de pedra, el sostre del porxo és fet amb bigues juntes perpendiculars a la biga del porxo. A la planta baixa hi ha tres portes, la d'accés a l'habitatge que dona a una escala que porta al pis i que té el mur mitger amb la casa nº 17 de pedra i d'obra d'opus spicatum des de la base fins a l'alçada del sostre del primer pis. La porta del mig, més ample, té un arc diafragma que divideix l'espai en dos i que es troba mig tapiat. Darrera hi ha un tercer espai que té un subterrani a nivell del carrer Calic aprofitat com a garatge.</p> | 08016-95 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 17-18. 08695 BAGÀ | <p>Conegudes com cal Culleraire (18) i ca la Caritat (17). Les dues cases avui formen una sola. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Hem de suposar que l'estructura porxada ja procedeix de l'edat mitjana tot i que les cases han sofert moltes variacions al llarg del temps. Tan sols es conserven elements puntuals que tenen un interès històric, a més de l'estructura general de la plaça. El conjunt de cases que limita amb el carrer Calic es troben al costat o sobre l'antiga muralla. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades.</p> | 42.2527000,1.8603200 | 405988 | 4678463 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40606-foto-08016-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40606-foto-08016-95-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: arc diafragma planta baixa, mur d'opus spicatum planta baixa i primer pis del nº 17. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40608 | Plaça Galceràn de Pinós nº 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-galceran-de-pinos-no-7 | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1b (conservació parcial i rehabilitació). | <p>Casa amb planta, tres pisos i golfes sota teulada amb carener paral·lel a l'eix de la plaça i degut al desnivell del terreny, té un pis menys al carrer de la Fruita. A la façana que dona al carrer de la Fruita, resta la columna central del finestral gòtic que es va tapar en arrebossar la façana i que es troba al centre de la façana a l'alçada del primer pis. Era un finestral de doble arc de mig punt amb columna al mig amb un petit capitell i cobert amb un arc conopial amb una rosassa al centre. Està molt reformada la façana que dona a la plaça. A la plaça Rescat el mur és de pedra i es veu l'ampliació del porxo, ja que va ser fet a mitjans del segle XX, tal i com es pot comprovar en fotografies. Paret de pedra amb còdols barrejats.</p> | 08016-97 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós nº 7. 08695 BAGÀ | <p>Coneguda com Cal Vilaseca. Va viure i morir el Calic, Joan Prat i Molins, a inicis del segle XX. La plaça té origen en el traçat i parcel·lació de la vila feta per Galceràn de Pinós l'any 1234 en concedir la carta de fundació. L'any 1290 es té notícia d'unes cessions de patis, un dels quals es trobava a la plaça. Les cases de la banda de llevant segueixen una estructura similar entre elles. Aquestes cases donen al carrer de la Fruita i a la plaça, ocupant tot l'ample de la illa. Aprofiten el desnivell del terreny, de manera que la planta baix que queda a nivell dels porxos a la banda de la plaça, al carrer de darrera, de la Fruita, el nivell del carrer és el del primer pis. L'ample de façana és d'una mitjana de 5 metres d'ample a cada una de les 8 cases que hi ha; sis d'aquestes tenen el porxo amb una divisió al mig amb un pilar, mentre que altres dues no en tenen divisió. Tenen planta baixa, dos pisos i unes golfes sota teulada, amb el carener de la teulada paral·lel a l'eix de la plaça. Generalment cada casa té una porta petita d'entrada allindada i una altra porta més ampla en la que generalment hi havia una botiga. En els dos primers pisos hi ha balcons, amb barana de ferro o de fusta, i tan sols tres cases conserven bigues a sota el balcó del primer pis amb els caps de biga tallats. El pis que es troba sota la teulada és l'antic assecador i, tot i que actualment es troben ja tapats amb finestres, encara alguns conserven les baranes de fusta o ferro seguint l'estructura típica de la zona. En quant al tipus d'obra, la planta baixa és generalment de pedra o arrebossada, mentre que als pisos totes les cases estan arrebossades i en totes elles son visibles les reformes que s'han portat a terme els darrers anys. Tots els pilars dels porxos són de pedra i les bigues de les llindes de fusta. El sostre dels porxos acostuma a ser de bigues de fusta amb llosa o rajola entre mig.</p> | 42.2529300,1.8603400 | 405990 | 4678488 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40608-foto-08016-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40608-foto-08016-97-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: columna i finestral gòtic. Considerar el subsòl com a zona d'expectativa arqueològica en qualsevol intervenció. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 93|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml