Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40519 | Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pelegri | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ, F. (2001). Sant Pelegrí dels Banyadors (Paller). A Bagadanum. Vol. IV. Associació Medieval de Bagà. Pp. 41-54). COROMINAS, R. (2000). Sant Pelegrí. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 77-80). GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVII | <p>Les restes de l'antiga capella de Sant pelegrí es troben al camí a Paller de Baix, una mica abans d'arribar, a la riba dreta del torrent de Paller i al peu del camí; a uns 300 metres del santuari. Es troba en un lloc en que el terreny fa un desnivell, per tant es va aterraplenar l'espai que ocupa l'edifici per tal d'adaptar-lo. Es conserva part del mur perimetral que permet veure un edifici de planta rectangular (6,8 x 3,8 m), sense absis i amb un porxo davant de l'entrada. Els murs estan fets amb pedra sense treballar unida amb morter de calç, fan uns 70cm de gruix. Es trobava coberta de vegetació fins que l'any 1999 un grup de persones de Bagà es va dedicar a netejar l'entorn deixant al descobert les ruïnes. No es van identificar restes de ceràmica o d'altres materials que donessin indicis de la cronologia de l'edifici.</p> | 08016-8 | Paller. A la carretera que porta a Paller | <p>Mn. Serra Vilaró (1930) esmenta aquestes ruïnes com pertanyents a un antic temple de Sant pelegrí, i el considera anterior a la construcció del santuari de Paller, és a dir, anterior al segle XVIII. Hi ha la possibilitat que es tracti de l'església de Sant Pelai (Sancti Pelagii) anomenada a l'acta de consagració de Sant Llorenç prop Bagà (983) que es trobava a la vall del Bastareny (COROMINAS, 2000), tot i que les restes són posteriors. Sembla més probable la seva relació amb la reconstrucció del santuari de Paller de Dalt amb estil renaixentista a finals del segle XVII, com una capella al camí cap al santuari com a lloc de repòs i aixopluc. En construir-se el nou santuari de Paller al lloc dels Banyadors l'any 1747, aquesta capella possiblement perdé la seva utilitat i la pedra i teules d'aquest edifici s'utilitzessin per la construcció de Paller de Dalt. El 1774 el fuster que treballava a Paller va arreglar un quadre de Sant Pelegrí que havia en aquesta església. L'any 1999 un grup de voluntaris baganesos va fer una neteja de les ruïnes de Sant Pelegrí.</p> | 42.2658500,1.8751400 | 407230 | 4679906 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40526 | Creu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-roser | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu està situada sobre una columna de secció octogonal de 85 cm de diàmetre i 2 m d'alçada, que està suportada per una base que forma tres esglaons decreixents i circulars. El que suporta la columna és una base de pedra. La part inferior de la columna té una anella de ferro. La creu actual és de ferro forjat (90 x 40 cm) confeccionada amb tub de ferro de secció quadrada de poc gruix i fent filigranes al voltant de la creu.</p> | 08016-15 | Nucli vila | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble o un lloc religiós. Aquesta creu va ser bastida pels volts del 1760 al peu de l'antic camí Ral i a prop del torrent i el pont del Roser. Els anys cinquanta una antiga creu va ser substituïda pel l'actual. Aquesta és una de les creus més antigues que es conserven a la vila.</p> | 42.2498600,1.8667100 | 406511 | 4678140 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Llorenç Pedrals, va ser la seva primera obra. | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40527 | Creu del camí de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-cami-de-paller | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu es troba una mica abans d'arribar a la cruïlla d'on surt el camí que porta a Paller de Dalt, al peu de la carretera al Santuari de Paller o Paller de Baix. Està situada sobre una columna de secció circular que era un antic corró de batre, situada sobre una base formada per dos graons de pedra, amb una alçada total de 2 m. La creu és de ferro forjat, de 50 cm d'alçada i 48 cm de braç; és de secció quadrada i té una decoració d'espirals en els angles dels braços. La creu va ser forjada per Pere Pedrals i el seu fill Llorenç de Bagà.</p> | 08016-16 | Paller | <p>Aquesta és la tercera creu que s'ha posat en aquest indret. Les dues anteriors es trobaven a la banda oposada de la carretera i eren de ferro forjat posades a sobre d'una columna jònica amb una base de pedra. La primera de les creus data del 1784. L'any 1921, tal i com notificà el rector de Bagà (CABALLÉ, 1999), un home fent punteria a cops de pedra va batre la creu. Aquesta es va substituir per una altra. La primera era metàl·lica, de tija prima. L'any 1962 es va eixamplar el camí i la columna amb la resta de la creu de ferro ja molt malmesa, va quedar colgada pel desmunt. Acabades les obres i per iniciativa de la Unió Excursionista de Bagà, es construí la creu de ferro actual, fent-la igual a la del serrat de l'Om.</p> | 42.2646000,1.8753000 | 407241 | 4679767 | 1962 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere i Llorenç Pedrals, ferrers de Bagà | Segons la tradició, les noies que pujaven a Paller llançaven pedretes a la creu, tantes com quedessin aturades dalt el repetjó, tants serien els anys que trigarien a casar-se. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40528 | Creu de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lom | <p>CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>La creu es troba a un petit serrat al costat de la masia de la Creu de l'Om, al peu de la carretera de Coll de Pal. La creu es troba sobre una columna de secció hexagonal amb capitell, suportada per una base de pedra quadrada en la que està encastada una creu teutònica de ferro feta d'una sola peça i de forja. Aquesta creu mesura 42 cm x 30 cm, i la columna 1,30 m d'alçada. La creu superior és també de ferro forjat, de 50 cm d'alçada i 48 cm de braç; és de secció quadrada i té una decoració d'espirals en els angles dels braços.</p> | 08016-17 | Riugréixer. Masia Creu de l'Om. | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins, marcant el terme jurisdiccional d'un poble o un lloc religiós. Segons la documentació sabem que a mitjans del segle XIV hi havia una capella en aquest indret, de la que l'any 1762 tan sols restava la creu. Durant la postguerra, les voladures que feien els soldats per obrir la carretera van fer caure la primera creu que era de ferro de forma teutònica (que actualment està adossada al bloc de pedra que fa de basament). Els mateixos soldats van refer la creu fent una nova amb pedra. A meitat dels anys setanta va tornar a caure i per iniciativa dels membres de la Unió Excursionista de Catalunya de Bagà es va reconstruir en ferro forjat i posada damunt la columna amb capitell.</p> | 42.2597800,1.8538300 | 405463 | 4679256 | 1975 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere i Llorenç Pedrals, ferrers de Bagà | Tot i que la creu superior és dels anys setanta del segle XX, la encastada a la base possiblement dati del segle XIV, moment en que es té documentació de la capella. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40529 | Creu de la Cogulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-cogulla | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. CABALLÉ. F. (1999). Creus de Bagà als quatre vents. Associació Medieval de Bagà.</p> | XX | <p>Es troba dalt del turó de La Cogulla, lloc des del que es divisa tot el nucli de Bagà. És una creu senzilla, feta amb tub de ferro de secció circular (12 cm de diàmetre). Té 3 m d'alçada, i els braços fan 1,5 m. Es troba clavada directament al terra. Abans de ser arrencada tenia una aurèola en el punt d'unió dels braços que es va malmetre i es va suprimir en fer la restauració.</p> | 08016-18 | Nucli vila | <p>Va ser construïda l'any 1928 durant les missions. Durant la Guerra Civil va ser arrencada dels seu lloc i llançada al torrent de Paller, on va estar molt de temps, fins que amb l'entrada de les tropes 'nacionals' es va recuperar, restaurar i retornar al seu lloc original. El ferrer Pere Pedrals va ser l'encarregat de portar a terme la restauració. Aquesta és una creu erigida amb motiu de les missions i, per tant, és una mostra de la devoció popular. No es tracta d'una creu de terme, ja que no marca el termenat del municipi, però des de dalt el turó es beneïa el terme ja que la visibilitat és molt bona. Va ser refeta per Pere Pedrals Pernau després del 1939.</p> | 42.2533500,1.8641900 | 406308 | 4678530 | 1939 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Pere Pedrals Pernau | A l'entorn d'aquest turó s'ha trobat alguna destral neolítica de pedra polimentada. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40530 | Pont del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-roser | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIV | <p>El pont es troba sobre el curs del torrent del Roser o de la Creu, a l'entrada de Bagà, al camí de Bagà a Brocà. És una construcció senzilla, d'un sol arc de mig punt, que salva el desnivell del torrent respecte al camí. La seva factura és senzilla i per tal d'anivellar-lo amb el camí es va construir a cada banda uns murs de pedra amb la finalitat d'aterrassar el camí a cada banda del torrent. Els murs són de pedra mal desbastada unida amb morter de calç. L'arcada està feta amb dovelles mal escairades unides amb morter de calç i terra. La part superior del pont sembla haver estat sobrealçada diverses vegades ja que en les parets es pot observar, en una cota inferior, un nivell de lloses planes que serien d'un paviment més antic i que formarien una coberta en lleugera curvatura amb aspecte d'esquena d'ase. Les mides del pont són: 4,80 m de llum de l'arc, 3,5 m d'ample, 6 m de longitud total, 4 m d'alçada des del nivell de l'aigua.</p> | 08016-19 | Nucli vila | <p>Aquest pont era un dels accessos principals a la vila, fet que ha afavorit la seva conservació al llarg del temps, fet que ha modificat contínuament la seva estructura general. A inicis del segle XX, en fer un nou accés pel trànsit rodat a la vila, aquest camí va quedar semi-abandonat i el seu estat de conservació cada vegada ha estat pitjor. El pont ja es troba documentat l'any 1338 (VILARÓ, 1989: vol II, p. 144-147), anomenat pont de Vilella i que Serra Vilaró suposa que és el pont del Roser perquè és el que es troba més a prop del portal de la Vilella. També era anomenta pont de Brocà ja que es troba al camí de Bagà a Brocà.</p> | 42.2500700,1.8659300 | 406447 | 4678164 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'estat actual de conservació del pont és regular, no ja la del mateix pont, sinó la del seu entorn ja que s'acumulen deixalles i verdisses que dificulten la visibilitat i no permeten gaudir d'aquest camí. El 24-1-1996 es va fer una modificació puntual de les NNSS de Bagà per la zona de la Font del Roser, promoguda per l'Ajuntament de Bagà i acordada per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona. En aquesta modificació s'especifica ajustar la configuració de la zona verda prevista amb posició centrada al torrent del Roser, preservar les restes del vell pont, de la via romana, de la font i de la creu de terme. L'any 2003 es va fer una proposta-sol·licitud al Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya per realitzar una intervenció arqueològica a la zona, que va ser desestimada. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40537 | Fons de Bagà de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-de-larxiu-de-la-corona-darago | <p>SERRA VIALRÓ, J. (1908). Missió històrica a l'Arxiu de Bagà. Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. UDINA, F. (1986). Guia histórica y descriptiva del Archivo de la Corona de Aragón. Ministerio de Cultura. Dirección General de Bellas Artes y Archivos.</p> | XIV-XIX | <p>A l'ACA el fons de Bagà es troba classificat en dos sub-fons: 'diversos locales Bagà'; i 'notarials sèrie Bagà'. DIVERSOS LOCALES BAGÀ: Està dividit en quatre seccions: parroquial (volums i lligalls de segle XVI a XIX, inclou llibres sacramentals des del segle XVI), municipal (volums i lligalls segles XV-XIX), notarial de la parròquia (volums i lligalls segles XVII-XVIII) i diversos (Lligalls segles XIV-XVII). A més hi ha un fons amb 62 pergamins des del segle XIV. El fons NOTARIALS BAGÀ: hi ha llibres notarials i llibres municipals (inclou manuals i llibres notarials públics i eclesiàstics, llibres consolia i clavariat des del segle XV, llibres de comptes i actes del consell de la vila des del XVI, 13 volums de la cort del batlle, 9 volums de contingut judicial). A més, a l'índex del Pare Ribera hi ha alguns documents sobre Bagà però que no procedeixen de l'Arxiu de Bagà.</p> | 08016-26 | Barcelona | <p>El fons de Bagà dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó procedeix dels antics Arxius municipal i parroquial de la Vila de Bagà. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. En iniciar-se la Guerra Civil Espanyola l'any 1936, la Generalitat Republicana va organitzar un servei de protecció al patrimoni documental dirigit per Agustí Duràn i Sampere, director de l'Arxiu Històric de la ciutat de Barcelona. Es va gestionar el trasllat de l'arxiu de Bagà per acollir-se al servei de protecció, essent traslladada una part a l'edifici de Ca l'Ardiaca de Barcelona, una altra a la Santa Cova de Manresa, i una altra part a Viladrau, seus de dipòsit del servei d'arxius. El 21 de gener de 1938 els documents dipositats a Manresa van ser traslladat al convent de Pedralbes on es trobaven els documents que s'havien dipositat a Ca l'Ardiaca a l'inici de la guerra. En finalitzar la guerra la documentació va ser traslladat a Ca l'Ardiaca, seu de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. En no ser reclamada la documentació per l'Ajuntament de Bagà en els terminis previstos, aquesta ha estat a l'Arxiu des de llavors. L'any 1975 l'Ajuntament de Bagà amb l'impuls del mestre i arxiver Joan Pardinilla es va reclamar el fons, aconseguint tan sols la promesa d'una còpia que encara no ha arribat. Actualment aquest és el fons local més important dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que manquen 25 volums dels 211 que va inventariar Serra Vilaró, i dels que es desconeix la localització.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | En la realització del present inventari s'ha detectat que dels 25 volums que a l'ACA consten com extraviats, al menys 7 es troben a l'Arxiu Municipal de Bagà. S'ha informat a l'ACA. | 94|98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40539 | Arxiu Parroquial de Sant Esteve de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-sant-esteve-de-baga | XIX-XX | <p>L'arxiu parroquial de Bagà conserva poca documentació tenint en compte lo important que era l'arxiu abans de l'incendi de 1753. Per aquest motiu quasi la major part de llibres i documents són posteriors a aquesta data. Tot i així s'ha de tenir en compte que a l'Arxiu de la Corona d'Aragó hi ha alguns llibres sacramentals des del segle XVI. La documentació està formada per: Llibres de matrimoni de Bagà (1797-1851, 1852-1930, 1930-1968, 1969-1976). Llibres de baptisme de Bagà (1533-1539, 1723-1742, 1798-1811, 1849-1878, 1867-1936, 1906-1919, 1931-1953, 1953-1963, 1920-1927, 1964-1976, 1879-1905, 1977-1990). Llibres d' òbits de Bagà (1800-1831, 1832-1868, 1878-1916, 1851-1878, 1917-1930, 1931-1976). Confirmacions de Bagà (1941-1972). Hi ha també llibres de Gréixer: baptismes (1897-1930), defuncions (1897-1929), matrimonis (1900-1927). Llibres de Gisclareny: baptismes (1852-1897, 1897-1930, 1931-1965). A partir del 1966 els llibres de Gisclareny s'incorporen als de Bagà, i a inicis del segle XX s'incorporen els de Gréixer, ja que depenen de Bagà. També es conserva documentació de Paller, de Sant Andreu de Gréixer, i de la Mare de Déu del Roser de Gisclareny. Hi ha també documentació del mas de Riugréixer des del segle XIV; documentació parroquial general i un recull de goigs de la zona.</p> | 08016-28 | Nucli vila. Rectoria de Bagà | <p>L'any 1753 un incendi destruí l'interior de l'església de Sant Esteve de Bagà que va afectar a l'arxiu parroquial, però no al fons documental del municipi que es trobava en una sala diferent i es va salvar. Es salvaren també els manuals de notaria que els guardaven els rectors de la parròquia. Alguns llibres del fons parroquial es van salvar ja que es trobaven fóra de l'església i perquè algunes persones de Bagà els van tirar per la finestra quan s'acostaven els republicans amb intenció de saquejar l'església durant la Guerra Civil de 1936.</p> | 42.2524600,1.8615000 | 406085 | 4678435 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Diferents rectors de la parròquia | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40548 | Sepultures del Quer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepultures-del-quer | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | <p>Es tracta de tres tombes o foses juntes orientades de ponent a llevant, situades a poc més de tres-cents metres al nord de la casa el Quer. Són tan sols unes foses que mostren un esfondrament del terreny marcant el perímetre intern de les tombes. No has estat mai excavades i es desconeix la seva datació.</p> | 08016-37 | Roca Tiraval | <p>El lloc del Quer és documentat des de finals del segle X, mentre que l'església de Santa Fe és documentada l'any 1259, quan era regida per un donat (SERRA VILARÓ, 1930, vol II). L'església fou reformada al segle XIV, però al segle XVIII es bastí l'actual construcció aprofitant els fonaments i part dels murs de l'església romànica anterior, i fou beneïda l'any 1766. Durant la Guerra Civil de l'any 1936 va ser destruïda i avui resta abandonada. A l'entorn de l'església no hi ha constància de cap cementiri, però en canvi es troben aquestes foses a prop de la casa. S'ha apuntat la possibilitat de que es tracti d'enterrament fruït de les ràtzies de la guerra del francès o de les carlinades.</p> | 42.2468700,1.8453400 | 404744 | 4677832 | 08016 | Bagà | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Actualment es troben bastant cobertes per matolls i boixos. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 40562 | Pergamí dels privilegis de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pergami-dels-privilegis-de-baga | <p>FONT, J.M. (1998). Carta de franqueses de Bagà (1234). Bagadanum, vol. I, p. 67-82. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Vol I, p. 94; vol. II, p. 64. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVI | <p>Còpia de la carta de franqueses de Bagà realitzada al segle XVI, en català i força estractada de l'original en llatí. És feta sobre pergamí i escrit amb tinta amb lletra d'estil gòtic. El document ocupa una de les dues cares del pergamí, té el títol a la part superior amb lletres més grosses (Sumari dels privilegis.....vila de Bagà. La població. De peso...), i el text es troba en dues columnes: la de l'esquerra és la transcripció del text dels privilegis, i la de la dreta és una clàusula sobre les mesures extretes d'un altre document datat al 1289. La carta estableix que es concedeix franquesa de qüesties, toltes, forces, intèsties, exòrquies, redempcions d'homes i dones, de cases i horts, i d'acaptes; que els habitants han de col·laborar en l'obra de les muralles i del castell; que el senyor es retén el molí, el forn i altres drets; s'estableixen els límits de la vila; donen i concedeixen als homes de la vila empriu de boscs, pedres, llenya, riberes, muntanyes i plans. El document és clos pel prevere i notari de la vila de Bagà Pere Colomer.</p> | 08016-51 | Nucli vila. Arxiu Municipal de Bagà | <p>Hi ha una còpia en llatí de l'original feta el 1378 (ACA) a requeriment dels prohoms de la vila; i una altra traducció al català del segle XVI feta sobre pergamí (AMB), que és la que s'inventaria amb aquesta fitxa. La baronia de Pinós va expandir el seu domini per l'Alt Berguedà, establint capital a Bagà, a la que concedirem carta de franqueses per repoblar la zona el 17 de març de 1234, pel baró Glaceràn III de Pinós i la seva muller Esclarmonda. La finalitat era construir i poblar la nova vila.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'estat de conservació del document és regular, ja que manca la cantonada dreta superior i es troba guardat sense gaire cura tenint en compte la importància d'aquesta còpia. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40568 | Kyrie de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/kyrie-de-baga | <p>BALLESTER, J. (2000). El Kyrie de Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 81-89). GARRIGOSA, J. (1994). Catálogo de manuscritos e impresos musicales del Archivo Histórico Nacional y del Archivo de la Corona de Aragón. Dirección General de Bellas Artes y Archivos. Madrid. P. 245. PONS, J. (1983). El kirie de Bagà. L'Erol, nº 5. P. 57-61.</p> | XIV | <p>A l'Arxiu de la Corona d'Aragó es conserva un pergamí de 315x230 mm, amb text i notació musical manuscrita a les dues cares i que per les característiques paleogràfiques data de la segona meitat del segle XIV (GARRIGOSA, 1994) i que procedeix de l'església de Sant Esteve de Bagà. El document està classificat a l'Arxiu amb la denominació Cod. Frag. 144. Es tracta de la composició del Kyrie, en un text que intercala text i música. En aquest document el text és per ser cantat a tres veus (triplum, duplum i tenor). Presenta un pentagrama de cinc línies vermelles, amb la notació a sobre i el text entre mig en llatí. El pergamí no es troba en bon estat i la seva transcripció no es va poder fer de forma completa.</p> | 08016-57 | Barcelona. Arxiu de la Corona d'Aragó | <p>Aquest kyrie forma part del repertori musical medieval creat i difós des d'Avinyó, en l'estil musical anomenat 'Ars Nova', nascut al segle XIV i desenvolupat a París. Aquest estil suposa un canvi estètic, tècnic i formal respecte a la polifonia dels segles anteriors, i porta la música medieval al seu màxim esplendor, estenent-se per tot Europa Occidental, entre ells la Corona d'Aragó, que es feia copiar les melodies més de moda, convertint-se Avinyó el principal centre productor i difusor. Entre els textos de l'Ars nova destaquen els textos de l'Ordinari de la missa: Kyrie, Gloria, Credo, Sanctus, Agnus i Ite missa est. Es troba dipositat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i va ser trobat entre documentació procedent de l'església de Sant Esteve l'any 1969.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 40570 | Pou de gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. CABALLÉ, F.(1990). El pou de glaç de Bagà. L'Erol nº 31.</p> | XVII-XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar. | <p>Pou de gel o de glaç format per una estructura circular que inicialment anava coberta amb cúpula avui perduda. Els murs estan construïts en diferents fileres de pedra en sec, d'aproximadament 1'70 m d'alçada cada una, separades pels forats on s'aguantaven les cintres. La primera filera, la més baixa, està feta amb còdols arrodonits posats en filades; la següent és de pedra irregular; la tercera torna a ser de còdols i pedra barrejada. Té un diàmetre de 5,30 m i una alçada de 5,50 m. La petita porta d'accés és reconstruïda, però inicialment era allindada. El gruix dels murs és de 60 cm. Es troba situat a un lloc ombrívol al marge dret del riu Bastareny, a 4 m dels curs d'aigua del torrent de Nou Comes. Actualment es troba dins els terrenys de la piscifactoria de la Generalitat de Catalunya.</p> | 08016-59 | Nucli vila. Riu Bastareny, als Cells | <p>Les notícies documentals del pou de glaç es remunten a l'any 1614, quan era propietat d'Antoni Lluch (llibre de Rodaria 1754, citat per Caballé, 1990); i ja diu que estava situat en un terreny prop del torrent de Nou Comes. El pou continuà essent explotat durant tot el segle XVIII i sembla que abastia la vila de Bagà. És l'únic pou de glaç o de gel que es conserva de Bagà, tot i que a la documentació es fa referència al menys a tres pous més (ja citat). Es situaven a prop de torrents d'aigua i en llocs ombrívols per facilitar el refredament de l'aigua. Aquest pou de gel va ser netejat i mig reconstruït l'any 1990.</p> | 42.2520100,1.8583800 | 405827 | 4678388 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Plano de Caballé (CABALLÉ, 1990). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40572 | Parc Natural Cadí-Moixeró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-cadi-moixero | <p>FARELL eds. (2002). Parc natural del Cadí-Moixeró. Itineraris per l'Alt Urgell, Berguedà i Cerdanya. Ed. Farell, Llibres de muntanya. GARCIA, J. (1986). El parc natural Cadí-Moixeró. L'Erol, nº 16, p. 32-33. GARCIA, J. (1997). Fauna (vertebrats) del Parc Natural Cadí-Moixeró. Ed. Lynx. VIGO et altri (2003). Flora del Parc Natural Cadí-Moixeró i de les serres veïnes. Monografies del Museu de Ciències Naturals.</p> | <p>El parc inclou municipis de tres comarques: Alt Urgell, Cerdanya i Berguedà, amb un total de 17 municipis. Abasta les serres del Cadí, del Moixeró, i els massissos de la Tosa i del Puigllançada; amb altituds entre 800 i 2.647 m del puig de la Canal Baridana. Aquesta barrera muntanyosa pertany al Pre-Pirineu català, amb un relleu esquerp que es suavitza cap a la vall cerdana. És el segon espai natural protegit que ocupa major superfície, aproximadament 413 km2. La principal característica és la biodiversitat d'espècies i hàbitats que hi viuen, així com els seus paisatges de muntanya i els diferents microclimes que podem trobar. És un bon representant de les muntanyes alpines, amb alguns trets mediterranis. La gran diversitat de paisatges presenten zones altitudinals típiques que van des de l'estatge bassal mediterrani fins a prats alpins, passant pels boscos submediterranis, fagedes, boscos boreals de pi roig i boscos de coníferes de pi negre i avet. Destaca també per un poblament faunístic de notable diversitat i la presència d'espècies animals rares a Catalunya (gall fer, picot negre, pardal d'ala blanca, esparver d'estany, marta i gat fer). També hi ha presència de cérvol, isard i cabirol, així com diversitat de fauna invertebrada.</p> | 08016-61 | Pirineus | <p>Amb el Decret 353/1983, de 15 de juliol, es crea el Parc Natural del Cadí-Moixeró, que inclou dins els seus límits el massís del Pedraforca, que ja havia estat declarat Paratge Natural d'Interès Nacional l'any 1982. La protecció d'aquest territori es va iniciar l'any 1932 amb una proposta de la Generalitat Republicana de conservació de la zona, posteriorment la Diputació de Barcelona torna a plantejar la protecció fent un parc de l'Alt Berguedà l'any 1963. L'any 1966 es crea per la Llei 13/66, de 31 de maig, la Reserva nacional de caça del Cadí, amb l'objectiu de regular la caça i promoure poblacions, fet que va permetre la vetlla del territori amb guàrdies forestals. El parc ha estat declarat Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per la Unió Europea; així com hi ha 30 hàbitats i 30 espècies de flora i fauna protegides a nivell europeu (Directiva 92/43/CEE hàbitats), que ha permès que s'inclogui en la Xarxa Natura 2000 d'espais naturals protegits europeus. La Oficina del Parc Natural del Cadí -Moixeró que el gestiona es troba a Bagà. Els objectius principals del parc natural és garantir la conservació dels seus valors naturals i la preservació dels seus hàbitats per al futur, tot això compaginat amb les activitats humanes. Així el parc a més promou activitats que permeten el seu coneixement, a més de totes aquelles relacionades amb la protecció.</p> | 42.3080700,1.8796800 | 407666 | 4684589 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Comarcal de Catalunya: El Berguedà, E/ 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Edició de l'any 1994. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 40573 | Pont de Patola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-patola | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà. CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | XIV | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: sense especificar. | <p>Es troba entre Sant Joan de l'Avellanet i la Torre de Santa Magdalena (la Faia), sobre el riu Bastareny. És un pont d'una sola arcada de pedra de mig punt, construït amb carreus de pedra no gaire ben escairats i insinuant una mica d'esquena d'ase a la part superior. Té una petita barana de pedra a cada banda. Medeix 2,10 m d'amplada i 6 m d'alçada des del nivell de l'aigua, i 4,5 m de llum interior de l'arc.</p> | 08016-62 | Roca Tiraval | <p>Ben segur aquest pont correspon al documentat com a pont de l'Avellanet l'any 1393 (SERRA VILARÓ, 1930: 147, vol II). El lloc era pas obligat pels habitants de Gisclareny per enllaçar amb el camí Ral de coll de Pendís cap a la Cerdanya. L'any 1996 es va fer una important restauració.</p> | 42.2647680,1.8275292 | 403302 | 4679839 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40575 | Escultura de Galceran de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-galceran-de-pinos | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>Escultura de ferro que representa a Galceràn de Pinós, baró de Bagà. És una imatge d'un personatge dempeus, habillat amb armilla curta, capa i espasa, amb el cap cobert amb una malla que simula ser metàl·lica. Es troba situada sobre una peanya de pedra amb l'escut de la vila tallat i que la eleva 50 cm del terra. La imatge es troba al costat de tramuntana de la plaça, sobre una elevació a la que s'accedeix amb escales i que ajuda a igualar els desnivell que fa el carrer. Porta la inscripció: Galceran de Pinos. Bagà 1966.</p> | 08016-64 | Nucli històric. Plaça Galceràn de Pinós | <p>Josep M. Companyó, que signa amb el nom Comcaber, va néixer a Puig Reig l'any 1928, tot i que als dos anys va anar a viure a Bagà. Va aprendre les tècniques de l'escultura i la pintura als tallers Matarile de Sant Cugat del Vallès. Destaca principalment per la seva obra escultòrica en metall, fetes amb soldadura autògena, tot i que també s'ha dedicat a la pintura. La seva obra artística és present en molts racons de la vila, en portes, reixes i escultures. També té obres a Manresa, Bellaterra (el cavall Berguedà) i altres llocs de la comarca, així com a col·leccions privades de Nova York i Copenhaguen. Aquesta escultura es va posar en aquest indret l'any 1966.</p> | 42.2528600,1.8601700 | 405976 | 4678481 | 1966 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Josep M. Companyó | Per desgràcia, l'estiu passat es va repintar l'escultura i això ha malmès la seva imatge general. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40578 | Fons de Bagà al Museu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-comarcal-de-berga | <p>VIOLANT SIMORRA, R. (1976). L'art popular a Catalunya. Edicions 62. Barcelona.</p> | XIX | <p>Al Museu Comarcal de Berga hi ha exposat el taller del baster de Bagà, Ramon Cuberas. El baster feia tots aquells elements relacionats amb els animals de tir, de sella i de bast. Un important ofici en una zona en que el transport en animals era molt important. Feien morralles, cabeçades, brides, pitrals, regnes i guarniments de carro. Feien des del dibuix, fins al retallat del cuir, el clavetejat i el repujat. El taller està format per una mola d'aigua, un banc de treball amb tamboret, un calaix de paret per eines, un guarda-eines de paret amb les eines de baster, una base de fusta vertical que servia per clavetejar, morrions, mordassa de peu. Aquest taller va ser donat al Museu de Berga pels hereus de Ramon Cuberes a finals dels anys 1980.</p> | 08016-67 | Museu Comarcal de Berga. C/ dels Àngels, 7. 08600 BERGA | <p>El Museu de Berga es creà per iniciativa municipal l'any 1962 amb l'objectiu d'aplegar i protegir el patrimoni històric i artístic de la ciutat i la comarca, si bé no funcionà plenament obert al públic fins a l'any 1980. El Museu s'instal·là en unes dependències de la Casa de la Vila i amb col·leccions molt diverses: material arqueològic procedent de la comarca, fons de geologia i paleontologia, fons d'etnologia i material de la Patum. Actualment està pendent d'una nova ubicació i organització.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Inscrit al Registre de Museus de la Generalitat de Catalunya (R 17-10-1995/DOGC 3-11-1995). | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40579 | Monument Rescat de les Cent Donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-rescat-de-les-cent-donzelles | XX | <p>Es tracta d'un plafó en fundició de bronze que es troba sobre una base de pedra de forma rectangular i disposada sobre un jardí. El plafó representa una escena del rescat, el moment en que les donzelles van trobar a Galceràn a la platja de Salou. Hi ha dos grups de persones a cada banda i que es troben al centre on hi ha la figura de Galceràn i Santcerní agenollats al terra. Al grup de donzelles de l'esquerra hi ha també un bou, i al de la dreta un cavall.</p> | 08016-68 | Nucli històric. Plaça rescat de les Cent Donzelles | <p>Aquest monument es va instal·lar a Bagà l'any 1996 per recordar l'agermanament de Bagà amb Vilaseca, poble que participa en la llegenda dels rescat ja que és on la comitiva de donzelles va trobar a Galceràn segons explica la llegenda. El monument es troba ubicat en l'escenari de la representació teatral del Rescat que es celebra cada estiu. És una còpia d'un altre relleu que es troba a l'Ajuntament de Vilaseca.</p> | 42.2529600,1.8602500 | 405983 | 4678492 | 1996 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | J. Salvadó Voltes Morera. Fundició R. Viladecavalls. | Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40581 | Col·lecció pintura de l'Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-pintura-de-lajuntament | XX | <p>Es conserven 22 quadres repartits per diferents sales de l'edifici de l'Ajuntament de Bagà. Entre els que destaquen pintures de Ernest Descals i Joan Vila Arimany. La temàtica general del quadres és el municipi de Bagà, destacant els paisatges urbans del casc antic i medieval de la vila. Són pintures realitzades a l'oli o amb acrílics en format mitjà.</p> | 08016-70 | Nucli vila. Ajuntament | <p>L'any 1984 es va començar a celebrar un concurs de pintura ràpida local al municipi de Bagà. Era organitzat pel mateix Ajuntament dins els actes de la festa major d'agost. Es van celebrar 17 edicions del concurs de pintura, des del 1984 a 2001.</p> | 42.2526600,1.8618000 | 406110 | 4678457 | 1987 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40583 | Mina de manganès de la Tosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-manganes-de-la-tosa | <p>SOLER, R.; ORIOLA, J. (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berga.</p> | XX | <p>La Mina de Manganès de La Tosa o de Niu d'Àliga es troba a l'esquerra de la font de la Mena i per sota del Niu d'Àliga, al vessant sud de La Tosa. Té quatre bocamines en direcció nord. Tres d'elles es troben molt malmeses per diferents ensorrades, però una es conserva molt bé. En aquesta encara hi ha una vagoneta de plataforma de fusta per extreure el material i la via; a l'entrada hi ha la data 1965 gravada al formigó; era la més important del conjunt amb uns cent cinquanta metres de profunditat del túnel; va deixar de ser explotada el 1966 a causa d'un ensorrament. Hi ha també cinc bocamines en direcció oest. No són de gaire profunditat i alguna es troba molt ensorrada, però altres conserven la forma de la galeria cap a l'interior de la roca. S'extreien minerals de manganès i ferro (pirolusita, hematites). Són les mineralitzacions d'aquest tipus més importants del Pirineu Català.</p> | 08016-72 | Coll de Pal. | <p>L'explotació d'aquest conjunt de mines tan sols es podia fer de maig a finals d'octubre degut a les inclemències meteorològiques de la zona. El mineral que sortia de la mina, manganès, era abocat a través d'un tub a unes vagonetes que eren transportades per un telefèric fins a una tremuja que es troba per damunt de les mines. El telefèric, bicable, era mogut per un motor de gas-oil. De la tremuja es passava a un camionet amb el que es transportava el material a l'altre cantó de la Cerdanya. Allà ho guardaven en una altra tremuja fins que tenien més quantitat i es carregava en un camió més gran que el transportava al seu destí. Hi treballaven entre 25 i 30 homes que feien estada en una barraca de pedra que actualment encara existeix, tot i que en mal estat.</p> | 42.3139500,1.8948000 | 408921 | 4685226 | 1948 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Propietat del Sr. Torres de Barcelona, va ser explotada els anys 1948, 1967 i 1968. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40584 | Àrea d'interès botànic Serra Pedregosa-Cortils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-serra-pedregosa-cortils | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Hi viu una de les poblacions de l'endemisme pirenaico-oriental de Delphinium montanum. Els cingles que hi ha per sobre mostren exemples de les comunitats vegetals alpines de roca calcària, amb alguna espècie escassa de Saxifraga caesia. Els prats alpins adjacents són singulars en el context del Cadí per la gran extensió que assoleixen les comunitats del festucion airoidis, molt corrents al Pirineu axial, però rares a les serres pre-pirinenques.</p> | 08016-73 | Bagà | 42.2780800,1.6956600 | 392448 | 4681476 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 40585 | Àrea d'interès botànic el Claper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-el-claper | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Zona de cingles al vessant sud de la Tosa d'Alp. Àrea subalpina de cingles calcaris on es localitza l'única població als Pirineus orientals de l'endemisme pirenaico-central Antirrhinum sempervirens, molt rar a Catalunya. També hi ha altres espècies d'interès com Juniperus sabina, Arenaria ligericina i Asplenium seelosii. El lloc és d'accés complicat i no presenta cap risc important, de manera que seria interessant mantenir-lo en les condicions actuals de baixa freqüentació. Àrea que també té interès faunístic.</p> | 08016-74 | Bagà | 42.3061900,1.8694000 | 406816 | 4684392 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 40587 | El rescat de les cent donzelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rescat-de-les-cent-donzelles | <p>AA.VV. (2000). El rescat de les cent donzelles. Associació Medieval de Bagà. FORT, E. (Francesc Miquel) (1972). La llegenda de Galzeran de Pinós. Ed. Rafael Dalmau. Episodis de la història. FORT, E. (Francesc Miquel) (1973). La llegenda dels rescat de Sant Esteve. Monografies Vilaseca-Salou. RIQUER, M. de (1944). La leyenda de Galcerán de Pinós y el rescate de las cien doncellas. Real Academia de Buenas Letras. Barcelona. TOMIC, P. (Reproducció facsímil de la seva obra de 1448). Històries e conquestes dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona. Centre d'Estudis Baganesos, 1990.</p> | <p>Es representa a la plaça Galceran de Pinós el segon dissabte de juliol. És un espectacle de teatre, música, cant coral i dansa, que representen els mateixos habitants de Bagà. S'emmarca dins la Setmana Medieval que reviu aquest període històric de la vila i en la que també es celebra el Mercat Medieval, constituint aquests dos actes els més importants de la setmana. La representació es fa a la plaça Porxada, plaça de Galceràn de Pinós, amb més de cent actors, música en directe i la participació de la Polifònica de Puig Reig. L'Associació Medieval de Bagà és l'entitat que s'encarrega de l'organització de la representació i del Mercat Medieval dins de la Setmana Medieval. La representació es celebra des de l'any 1989. Els primers 10 anys es va fer amb un guió escrit per Mn. Serra Jané i Jaume Batiste. Des del 1002 es segueix un nou guió de Nicari Camps Pinós.</p> | 08016-76 | Bagà | <p>La llegenda explica que l'any 1147, Ramon Berenguer IV organitzà una expedició per a conquerir Almeria, ciutat refugi de pirates musulmans. Galceran de Pinós, senyor de Bagà, fou anomenat almirall de la flota catalana. La incursió contra els sarraïns va ser un èxit; però Galceran i el seu company el cavaller Sancerní de Sull, caigueren en poder d'aquests i van ser fets presoners. El rescat demanat per l'enemic fou considerable i difícil de reunir: cent mil dobles d'or, cent cavalls, cent vaques, cent peces de brocat de Tuïr i cent donzelles verges. En poc temps els senyors de Pinós aplegaren tot el rescat excepte les cent donzelles, per la qual cosa acordaren que les famílies en donessin filles segons el nombre d'elles que tinguessin. Després de reunit tot, la comitiva marxà cap a Salou, on s'havia d'embarcar. Les súpliques de Galceran i Santcerní als seus patrons, Sant Esteve i Sant Genís, foren escoltades i van ser alliberats miraculosament de la seva presó, trobant-se a la platja de Salou on es trobaren amb tot el seguici. Celebraren l'esdeveniment i tornaren a Bagà, regalant a totes les donzelles vestits verd i vermell, colors de la baronia, i van lliurar a les seves famílies del tribut de remença. La llegenda va ser difosa gràcies a l'obra de l'historiador Pere Tomic, que va difondre un primer escrit anònim de l'any 1431 (Històries e conquestes dels Reis d'Aragó e Comtes de Barcelona, editada a Barcelona el 1485). Va ser el gremi de freners de Barcelona que encarregà a Pere Tomic la seva redacció en estar interessats en conèixer els miracles del seu patró, Sant Esteve.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-05-18 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 40588 | Festa de l'Arròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-larros | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>Aquesta festa d'hivern es celebra el segon diumenge de febrer, tot i que abans es feia el diumenge de carnaval. Consisteix en la realització d'un arròs que es reparteix a tots els assistents. Abans de menjar l'arròs es balla el ball Cerdà a la plaça Porxada; mentre l'arròs es prepara en una paella de 2,80 m de diàmetre i amb 220 quilos d'arròs. Actualment la festa és molt concorreguda i es podria dir que és com la festa major d'hivern i s'arriben a repartir unes dues mil racions. El cuiner és Pere Paz i l'Ajuntament és el que paga la despesa de materials.</p> | 08016-77 | Bagà. | <p>Denominada també àpat dels pobres. Trobem documentació d'aquesta celebració ja des dels orígens de la vila, quan els cònsols passaven per les cases recaptant donatius, en diners o en espècies, per oferir un àpat a la gent necessitada de la vila i de fora. Aquest costum era molt estès pels pobles de la Catalunya Vella.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 40589 | Ball Cerdà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | <p>El Ball Cerdà és un ball tradicional de les zones de muntanya que va ser recuperat a mitjans del segle XX i és el més conegut que balla l'esbart Cadí de Bagà. En aquest ball la parella que l'obria era la formada pels primers més joves que tenien previst casar-se. La futura núvia confeccionava un vestit en secret que es posava per primera vegada pel ball causant l'admiració dels assistents. L'Esbart Cadí balla altres coreografies típiques, com La Bolangera, el Ball de Rentadores, el Ball del Eugassers, el Contrapàs.</p> | 08016-78 | Bagà | <p>L'any 1935 el Sr. Joan Pardinilla i la seva esposa Maria Guiu, mestres a Bagà, van recollir dades relatives a les danses i balls de Bagà a partir d'informació que els va proporcionar oralment gent gran de la vila. Van recuperar diferents balls de la zona, entre ells el ball Cerdà que sembla que es va deixar de ballar perquè en el galop final, un sector del jovent eixelebrat, desvirtuava l'acabament amb una frenètica sortida de la plaça de les voltes cap als carrers, ocasionant incidents i alguna caiguda de la gent gran que també hi prenia part del ball. Es ballava per la Festa Major. Actualment es balla el dia de la festa de l'arròs, el segon diumenge de febrer.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Científic | 2024-03-01 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'Esbart Cadí fa ser format l'any 1949 per Joan Pardinilla i Maria Guiu. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 40591 | Cançoner de Calic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canconer-de-calic | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> <p>Serra Vilaró, Joan (1914) El cançoner de Calic. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.</p> | <p>En Calic, Joan Prat Molins, nascut al mas de la Costa (1837-1918) era un baganès trobador de la seva època que cantava cançons que aprenia i d'altres que ell mateix inventava, acompanyant-se d'un flabiol. El Calic, tot i que era quasi analfabet, va ser un cronista de la seva època, ja que deixà entre cançó i cançó una mica d'història local ja que en elles surten noms de cases, personatges i fets històrics de Bagà. El renom 'calic' prové de l'època de la Guerra del Francès, quan un grup d'homes de Bagà que tenien cura de vigilar el pas del Coll de Pendís, es van quedar adormits i un grup de francesos els va descobrir matant a quasi tots. Alguns es van escapar i la població els considerà uns covards, anomenant-los calics. Entre aquell grup hi havia el Francisco Prat, avi de Joan Prat i Molins, protagonista del cançoner.</p> | 08016-80 | Bagà | <p>Mn. Serra Vilaró va recopilar moltes de les cançons que cantava en Calic, amb lletra i música, fent un llibret recopilatori. El cançoner conté 135 cançons, tot i que Serra Vilaró no va prendre nota d'algunes que li van semblar massa descarades. No totes les cançons són originals d'en Calic, ja que ell mateix en va recollir algunes. El Cançoner de Calic va ser publicat per primera vegada l'any 1913 com un fascicle dins el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. Podem dir que el cançoner és una de les obres de literatura popular més important de Bagà. Entre les cançons trobem la 'Cançó del Tutà', 'Les Baldriques', 'La noia del Cambrot', 'Les fabricantes', fent referència a fets baganesos.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2024-04-21 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Joan Prat i Molins, Calic | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 40594 | Cadenes d'en Galceràn de Pinós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cadenes-den-galceran-de-pinos | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds.</p> | XII | <p>Les cadenes es troben penjades a la paret de la primera capella lateral de l'església, al costat de la vitrina que guarda diferents objectes de culte. Tenen un metre aproximadament de llargària, formades per 12 anelles de ferro molt deteriorades, una d'elles oberta (CABALLÉ, 1998).</p> | 08016-83 | Nucli vila. Església de Sant Esteve | <p>Segons la tradició aquestes cadenes foren les que va portar Galceran de Pinós en ser fet presoners pels àrabs. Dels grillons que agafaven els canells de Galceràn en queden aquestes cadenes, que li foren tretes per uns pastors de Vilaseca després que es van trobar amb la comitiva de Bagà. Les cadenes estan documentades des del 1626 en un manuscrit que explica que les guardava el prohom Jaume Aldrofeu a casa seva a Bagà i que li foren donades pel mateix Galceràn en arribar a Bagà. El 1788 la família les va donar a l'església de Sant Esteve on van ser exposades a la vista dels fidels. Sembla que durant la Guerra Civil van desaparèixer i després de diferents vicissituds formaven part del fons del museu local. L'any 1995, membres del patronat del Rescat i el rector d'aleshores, Mn. Viladés, van facilitar el retorn a l'església . Actualment formen part del fons eclesiàstic.</p> | 42.2523500,1.8621400 | 406138 | 4678422 | 08016 | Bagà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40598 | Forjador Llorenç Pedrals Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forjador-llorenc-pedrals-pujol | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>Taller de ferrer i forjador que es troba a l'interior del taller mecànic situat al carrer Raval. El taller conserva quasi totes les eines que ja eren del taller del pare: 1/ el fornal, fogaina amb campana i xemeneia on s'escalfa el ferro, provist d'un ventilador que actualment és elèctric per donar bona combustió al carbó i aprofitar bé les calories. 2/ l'enclusa, peça de ferro massís que s'utilitza per moldejar el ferro a cops de martell. 3/ mola esmeril. 4/ banc de treball. 5/ màquina de foradar. 6/ autògena i soldadura elèctrica. 7/ estenalles, diferents martells i altres eines. Utilitza la tècnica de forja, modelant el ferro calent amb martell; i és un dels pocs forjadors que queden i practiquen aquesta tècnica.</p> | 08016-87 | Nucli vila. | <p>Llorenç Pedrals Pujol, nascut a Bagà l'any 1934 a Bagà. Fill de Pere Pedrals Pernau i nebot de Josep Pernau, personatge polifacètic que a més de ser ferrer i forjador tenia les carbòniques Cadí, membre d'una família de tradició en l'ofici de ferrers a Bagà, es dedicava a la fotografia. El taller del pare era a cal Boira fins que l'any 1945 es va fer la casa nova al carrer Raval i la ferreria es va traslladar. El pare es dedicava fonamentalment a la realització d'eines: arades, volants i altres tipus d'eines del camp; mentre que el fill s'ha dedicat més a la realització de reixes i d'altres ornaments que poden veure repartits per tota la vila, ja que principalment s'ha dedicat al taller mecànic que es va muntar posteriorment. El desaparegut ferrer Pernau, que feia romanes i hostiaris, era tiet d'aquest ferrer. Entre les seves obres destaquen les teieres de la plaça Galceràn de Pinós i diferents reixes. L'any 1998 va restaurar l'antic rellotge de l'església de Bagà, en el que treballa actualment.</p> | 42.2528700,1.8624200 | 406162 | 4678479 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40599 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Històric de Lleida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-historic-de-lleida | <p>CASES, Ll. (1983). Catàleg dels protocols Notarials de Lleida. Fundació Noguera. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII-XIX | <p>A aquest arxiu es conserva documentació de Bagà que es desconeix com va anar a parar aquí, possiblement amb el trasllat de documents a l'inici de la Guerra Civil Espanyola. Conserven cinc llibres de protocols notarials i un llibre del cadastre. Protocols notarials del notari Bonaventura Minoves Fiter, volums dels anys 1797-1799, 1800-1802, 1804-1806, 1807-1811, 1815-1818. Repartiment individual del cadastre de 1747.</p> | 08016-88 | Lleida | <p>L'Arxiu Històric de Lleida es va crear amb el decret de 1947 de 24 de juliol, sobre Ordenació d'Arxius i Bibliotèques i del Tresor Documental. L'any 1950 es van fer obres per rehabilitar la primera planta de l'edifici del Roser, antic convent de dominics, per ubicar l'arxiu. L'any 1981 la gestió de l'arxiu es traspassa a la Generalitat de Catalunya pel decret 1.010/1981, firmant un conveni el 16 d'abril de 1982 entre la Generalitat i l'estat, amb el que l'arxiu s'integra a la xarxa d'Arxius de la Generalitat. Els fons notarials, els més importants de l'arxiu, van ingressar el febrer de 1951, procedent del dipòsit que es trobava a l'Arxiu Episcopal des del començament de la Guerra Civil. La documentació del cadastre va ingressar durant la dècada dels seixanta procedent de la Delegació d'Hisenda. Conté dades del cadastre fet per Patiño el 1716 i altres anys, de moltes localitats del Principat, entre elles Bagà.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 40600 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Ducal de Medinaceli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-ducal-de-medinaceli | <p>SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XIII-XVII | <p>Els documents que es conserven són: 1- A la sèrie estats i pertinences de la Casa de Castro, Baronies de Pinós i Mataplana: 7 lligalls entre 1298 i 1858 en els que hi ha censals, possessions, jurisdicció, delmes, dominis). 2- A la sèrie Plets: 4 lligalls entre 1509 i 1669 formats per plets sobre la successió de vàries baronies entre les que es troba la de Pinós. Cal assenyalar que aquesta documentació es troba microfilmada a l'abast dels investigadors a l'Arxiu del Monestir de Poblet.</p> | 08016-89 | Sevilla | <p>L'arxiu documental dels Pinós sembla que va ser repartit i dispersat en estroncar-se la línia dreta dels Pinós el segle XVI, entre els seus hereus: els Alba i els Medinaceli, que els van portar als seus llocs de residència, Madrid i Sevilla. Per tant la documentació que es conserva en aquests arxius és la primera dels Pinós. Al catàleg general de l'Arxiu Ducal de Medinaceli apareix documentació de la baronia de Pinós associada amb la de Mataplana, dins de la secció Castro (Marquesado de Puebla de Castro, vizcondado de Illa y baronías de Peralta de Sal, Alfajarín, Cuatro Castillos, Hoz, Espés, Anzano, Pinós y Mataplana, La Llacuna, Moralcamp, Pontils y Castisens). Als índexs de l'arxiu apareixen referències a la Casa d'Alba en la documentació dels Pinós, per la que es confirma el repartiment de documents entre les dues cases ducals. En morir un dels barons sense descendència legítima, la baronia va quedar en mans de Felip Galceràn de Castro i Pinós, entre 1471-1472. La casa de Castro va quedar englobada en la gran casa d'Aitona (família Montcada) a inicis del segle XVII i un segle després en la casa de Medinaceli, després del matrimoni entre Maria Teresa de Montcada, marquesa d'Aitona, i Luís Antonio Fernández de Córdoba, duc de Medinaceli. Així, per matrimonis successius les baronies passaren a les cases ducals d'Alba i de Medinaceli. Aquests no residien a Bagà, sinó que entregaren les baronies a administradors i governadors.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40624 | Reixa de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/reixa-de-la-rectoria | <p>CABALLE, F. ; UREÑA, J. (2000). Noms i renoms de la Vila de Bagà. . Col. Roca Tiraval, nº 1. Associació Medieval de Bagà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus Arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1c (conservació estructura urbana i edificació). | <p>Tot i que l'edifici ha estat molt reformat, encara resten el marc de pedra de la finestra i la reixa de forja, reixa sostinguda per quatre espàrrecs de forja rematats en forma de pinya. És una reixa antiga, possiblement feta per algun dels forjadors de Bagà que dominaven aquesta tècnica. Està formada per barrons de ferro entrecreuats en angle recte de manera que els horitzontals passen pel mig dels verticals a través d'un eixamplament fet directament al barró. La reixa està clavada a la façana amb els mateixos barrons que es dobleguen formant un angle recte amb la punta arrodonida. A cada cantonada per l'exterior hi ha unes pinyes també de forja, símbol dels Pinós i de la vila, amb un total de quatre. Les altres finestres tenen també reixes similars però que són de factura nova imitant a la antiga. Al nucli antic de Bagà trobem altres treballs de forja d'artistes locals, des de balcons a reixes i forrellats.</p> | 08016-113 | Nucli històric. Plaça Serra i Vilaró nº 5. 08695 BAGÀ | <p>L'origen de la població de Bagà correspon a la iniciativa de Galceràn de Pinós IV i la seva muller Esclarmonda, quan l'any 1233 atorgà la carta de poblament i franqueses que donà origen a la nova vila. Sembla ser que fou el mateix baró qui dissenyà els carrers i establí les parcel·les de cada casa. Aquesta casa es trobava dins el perímetre de la muralla. L'any 1314 encara estava per construir el solar que ocupa la rectoria, ja que es ven per construir (SERRA VILARÓ, 1989, vol II, p. 62). La rectoria, tot i que possiblement fou un edifici ja existent al segle XV, ha estat totalment reformada i tan sols conserva dels seus origen part del volum i la reixa.</p> | 42.2524000,1.8613400 | 406072 | 4678428 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Elements a conservar: reixa de forja a la façana. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40626 | Camí empedrat del Portalet a Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-empedrat-del-portalet-a-sant-sebastia | <p>AA.VV. (1993). Guia del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. 1993. Bisbat del Solsona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. AA.VV. (1994). Revelar el passat. Homenatge a Joan Serra Vilaró en el XXV aniversari de la seva mort. 1994. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà.</p> | XIII | <p>Camí que en el seu primer tram, des de la torre del Portalet fins a Palau, és un camí que transcorre entre un mur de pedra i un marge, es troba empedrat amb pedra de diferents mides i disposades desordenadament. A banda i banda forma una petita rasa que queda una mica més enfonsada que el camí, possiblement per desviar les aigües tant de pluja com dels horts de la zona. La secció del camí és una mica corbada cap a aquestes rases per evitar que l'aigua baixi recta i es pugui desviar cap a les rases. És un dels pocs exemples de camí empedrat que resten a la zona.</p> | 08016-115 | Nucli històric | <p>Camí que surt de l'antic portal que estava flanquejat per la torre del Portalet i que des de la vila portava a l'antic nucli de Sant Sebastià. Del Portalet pujava fins l'actual carretera cap a Coll de Pal i llavors en línia recta portava a l'antiga església que es feia servir com a parròquia fins que va ser construïda la nova de Sant Esteve, iniciada el 1330 i que el 1435 ja estava en ús.</p> | 42.2532600,1.8616400 | 406098 | 4678523 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40627 | Monument a Emili Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-emili-vendrell | <p>AA. VV. (1988). Bagà. La capital històrica de l'Alt Berguedà. Ajuntament de la Vila de Bagà.</p> | XX | <p>Monòlit de pedra situat al centre d'una petita zona ajardinada a la cruïlla L'Avinguda Salarich i l'Avinguda Vilaseca, a la part més nova de la vila. A la part de davant hi ha una inscripció amb uns versos esculpits que indica que el monument es va erigir en memòria de Emili Vendrell el 29 de novembre de 1987. La inscripció diu: 'Bagà al cantaire de catalunya Emili Vendrell i Bars 1893-1962. Visions de Bagà. Et ve de centúries la noblesa! / quan els Pinós petjaren ta vessant / amb gran amor mataren ta pobresa / i a l'ombra del Cadí t'has fet més gran'.</p> | 08016-116 | Nucli vila. | <p>Emili Vendrell era un eminent tenor líric que va fer estades curtes a Bagà, quedant colpit pel paisatge natural de l'entorn i de la mateixa vila. Va fer uns versos sobre Bagà dels que una part s'ha esculpit al monòlit. Va néixer a Barcelona l'any 1893 i va morir el 1962.</p> | 42.2515800,1.8647500 | 406352 | 4678333 | 1987 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40628 | Barraca de pastor 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-1 | <p>FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l'Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Barraca construïda aprofitant un marge del camp que fa desnivell, de manera que la part interior es troba una mica dins de la muntanya, foradant aquesta. Té forma semi arrodonida, feta amb blocs de pedra sense desbastar i units amb terra compactada. Per sobre és coberta amb terra sobre la que ha crescut la vegetació. La porta és orientada a ponent, és allindada amb llinda de fusta i a sobre té un arc de descàrrega fet amb maons prims. L'interior és buit i amb terra compactada a les parets.</p> | 08016-117 | Nucli vila. Carretera a Sant Joan de l'Avellanet. | <p>Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar. Aquestes dues barraques de pastor que es conserven a la sortida de Bagà es troben al peu de dos camins ramaders: el Camí dels Empedrats a Coll de Pendís (de Bagà a la Cerdanya). Té 8 km, un desnivell de 1000 m. És la ruta que es seguia per anar de Bagà a la Cerdanya. Va de Bagà a cal Cerdanyola on el camí s'estreny fins a Coll de Pendís, passa per les gorges dels Empedrats i arriba al refugi Sant Jordi i d'aquí a coll de Pendís. El Camí de Coll de Pendís a la font del Violí, per la Boixassa. És un itinerari alternatiu a l'anterior quan per època de pluges no es pot passar pels Empedrats. Té 4 km de llarg, 900 metres de desnivell i 1,5 metres d'ample. Passa pels Colls de la Boixassa, Galigans i Pelosa. Tendeix a la desaparició pel desús.</p> | 42.2558400,1.8520200 | 405308 | 4678820 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 40629 | Barraca de pastor 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pastor-2 | <p>FUSTÉ, G.; CAZORLA, X. (1997). Estudi sobre els antics camins ramaders a l'Alt Berguedà. Estudi realitzat per estudiants de Ciències Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona, promogut pel Parc Natural del Cadí-Moixeró. Propietat del Parc. Inèdit. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Construcció de pedra seca construïda al mig d'un camp. És de planta quasi quadrada i s'adapta al desnivell del terreny que és poc inclinat. Els murs són gruixuts, de pedra no treballada i coberta amb una llinda de fusta que forma la porta que ocupa tot l'ample de la façana oberta a ponent. Fa pocs anys s'ha refet amb morter de ciment.</p> | 08016-118 | Nucli vila. Carretera a Sant Joan de l'Avellanet. | <p>Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. Utilitzaven per protegir-se diferents tipus de construccions de pedra seca: si eren per pernoctar es diuen barraques de pastor; els paravents eren només eren un recer; i els padrons eren per guaitar el bestiar. Al límit de les pastures hi havia pletes per aplegar el bestiar. Aquestes dues barraques de pastor que es conserven a la sortida de Bagà es troben al peu de dos camins ramaders: el Camí dels Empedrats a Coll de Pendís (de Bagà a la Cerdanya). Té 8 km, un desnivell de 1000 m. És la ruta que es seguia per anar de Bagà a la Cerdanya. Va de Bagà a cal Cerdanyola on el camí s'estreny fins a Coll de Pendís, passa per les gorges dels Empedrats i arriba al refugi Sant Jordi i d'aquí a coll de Pendís. El Camí de Coll de Pendís a la font del Violí, per la Boixassa. És un itinerari alternatiu a l'anterior quan per època de pluges no es pot passar pels Empedrats. Té 4 km de llarg, 900 metres de desnivell i 1,5 metres d'ample. Passa pels Colls de la Boixassa, Galigans i Pelosa. Tendeix a la desaparició pel desús.</p> | 42.2590300,1.8464900 | 404857 | 4679181 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Els camins ramaders estan protegits per la llei 3/1995, de 23 de març, de Vies Pecuàries. Segons la llei un camí ramader és la ruta per on discorre o ha discorregut el trànsit ramader, es a dir, que encara que no hi passi un ramat, la llei encara el considera com a tal. Es poden donar altres usos compatibles o complementaris a la seva naturalesa, donant prioritat al trànsit ramader. Són camins públics que gestiona la Generalitat de Catalunya a través del DARP. La llei obliga a inventariar, per protegir-les de les obres públiques, els particulars i l'abandonament en que es troben. Són imprescriptibles, es a dir, que el que ha estat camí ramader no pot deixar de ser-ho. Hi ha l'obligació de classificar-los des de l'any 1995, i s'han de senyalitzar per garantir el seu ús públic i la seva integritat. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 40630 | Taxons de flora amb protecció legal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/taxons-de-flora-amb-proteccio-legal | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>Taxons de flora amb protecció legal: - per normativa europea 92/43/CEE, el Dracocephalum austriacum, única població catalana i pirinenca - per normativa catalana: - ordre 5-11-1984 de la Generalitat de Catalunya: Taxus baccata, gentiana lutea. - Ordre 28-11-1986 de la Generalitat de Catalunya: llex aquifolium - Decret 328/92 de 14-12-1992, pel qual s'aprova el Pla d'Espais d'Interès Natural, incorpora una llista de plantes protegides dins l'àmbit del Parc: seseli peucedanoides, dracocephalum austriacum, woodsia pulchella, xatardia scabra, campanula jaubertiana, iris latifolia, oxytropis amethystea, adonis pyreraica, potentilla nivalis, daphne alpina.</p> | 08016-119 | Bagà | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Difícil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Científic | 2021-05-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 40631 | Àrea d'interès botànic i faunístic Fageda de Rebost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/area-dinteres-botanic-i-faunistic-fageda-de-rebost | <p>Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. (1999). Pla Especial del Parc Natural del Cadí-Moixeró. Inèdit. Propietat del Parc Natural.</p> | <p>L'estatge muntà del Parc Natural Cadí-Moixeró, entre 800 i 1600 m d'alçada, acull les espècies més mediterrànies entre les que destaca l'alzina carrasca i importants comunitats de faig (Fagus sylvatica). A Rebost hi ha un important bosc de faig que acull una important diversitat de fauna. En aquests bosc hi ha cérvol, picot graser, mallerenga, pinsà, essent un important lloc de reproducció de nombroses espècies degut a les característiques que ofereix el bosc.</p> | 08016-120 | Bagà | 42.2897200,1.8750400 | 407257 | 4682557 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 40632 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Ducal d'Híjar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-ducal-dhijar | <p>CASAUS BALLESTER, M.J. (1997). Archivo Ducal de Híjar. Catalogo de los fondos del antiguo ducado de Híjar (1268-1919).- Zaragoza: Gobierno de Aragón; Teruel: Instituto de Estudios Turolenses, 1997. (Archivos de Aragón;7).</p> | XV | <p>Es tracta de documentació dels Pinós guardada en un volum amb cronologia des del segle XIII, els arbres genealògics dels segles XVII i XVIII, alguns documents del segle XV i manuscrits relacionats amb la genealogia dels Pinós en els que apareixen referències al miracle de Sant Esteve (1646). Entre els documents destaquen: plet sobre les propietats de Francisca Pinós a Bagà; còpia del 1553 de privilegis dels Pinós del 1425; censal del 1498; escriptures i capitulacions matrimonials de Bernardo Galceràn de Pinós del 1413; testament del mateix de 1418; concòrdia del 1425; censal de les rendes de Bagà del 1425; capítols matrimonials de Sibila filla de Galceràn de Pinós del 1294 (pergamí); taules genealògiques de 1651; gravats d'escut i monedes de Bagà del 1651.</p> | 08016-121 | Archivo Histórico Provincial. C/ Diego Dormer, 6-8. 50001 ZARAGOZA | <p>L'Arxiu senyorial de la casa de Hijar es troba actualment dipositat a l'Arxiu Històric i Provincial a Saragossa que té un conveni amb el Ministeri de Cultura des de l'any 1986. Aquest arxiu estava en propietat del ducs Fernández de Híjar (avi de l'actual duquessa d'Alba) fins que amb motius de la Guerra Civil l'any 1936 va ser portat a la Biblioteca Nacional de Madrid per ser custodiat. L'any 1940, acabada la Guerra, els propietaris podien recuperar els seus arxius, i el duc de Híjar el va dipositar a la Casona de los Aranda a Épila. L'any 1992 l'arxiu es va donar a el Archivo Histórico Provincial de Zaragoza que depèn de la Diputación General de Aragón. L'any 1579, amb el matrimoni de Juan Francisco Fernández de Híjar, III duque de Híjar, i Francisca de Castro Pinós i Fenollet, III comtessa de Vallfogona i Guimerà, es van unir les famílies Híjar i Castro Pinós. El Archivo Histórico Provincial de Zaragoza (AHPZ) va ser creat l'any 1948. Conserva fons documentals des del segle X fins l'any 1984.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40633 | Fons de Bagà al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-baga-al-museu-episcopal-de-vic | <p>BRACONS, J. (1983), Catàleg de l'escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic. Patronat d'Estudis Ausonencs. Guia de Museus de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Edicions 62. Barcelona 1999.</p> | XIII-XIV | <p>El Museu Episcopal de Vic té entre les seves col·leccions dos objectes provinents de Bagà: un hostier que es troba exposat a les sales d'exposició, i un crucifix exposat a les Galeries d'Estudi. L'hostier és de ferro forjat, burinat i punxonat. Datat al segle XIII. Nº registre MEV 16348. El crucifix és de fusta amb restes de policromia. Prové de l'església de Sant Esteve de Bagà. Datat a finals del segle XIII i primera meitat del XIV. Nº de registre MEV 3883. (BRACONS, 1983).</p> | 08016-122 | Museu Episcopal de Vic. Pl. Bisbe Oliba. 08500 VIC | <p>L'origen de les col·leccions del Museu es remunten a l'any 1868 quan s'inaugura l'Exposició Arqueològica Artística d'Art Retrospectiu a la Casa de Caritat, organitzada per l'Ajuntament de Vic i el capítol catedralici. El pas decisiu per la creació d'un Museu va ser l'any 1889, quan s'uniren les primeres peces exposades i els objectes que havia anat reunint el bisbe Morgades dels que treia de les parròquies de la diòcesis de Vic que es trobaven en perill de desaparició. Entre 1891 i 1985 la intensa recollida de material van fer créixer els fons del museu, que prengué gran impuls amb el nomenament de Josep M. Gudiol com a conservador el 1898. El 1932 se'n fa càrrec el doctor Eduard Junyent que traslladà els objectes a un nou edifici de l'antic col·legi de Sant Josep. Degut al mal estat de l'edifici es va enderrocar i s'ha construït un nou que s'inaugurà l'any 2003. El museu conté objectes des del neolític fins al segle XIX, principalment religiosos, essent molt importants els d'època medieval.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Gòtic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Museu inscrit al Registre de Museus de Catalunya (R 10-1-1195/DOGC 25-1-1995). | 93 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40634 | Fons documental de Bagà a l'Arxiu Comarcal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-baga-a-larxiu-comarcal-de-berga | XX | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga conserva poca documentació sobre Bagà, ja que aquesta es troba bàsicament a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i a l'Arxiu Municipal de Bagà. Tot i així conserva alguna documentació compartida amb la resta de municipis de la comarca, com la que hi ha al llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y de los aforados de guerra, con expresión de sus dueños', de 1856. En ell es fa una relació de les cases amb el nom del propietari, de Bagà. En total es nomenen 34 cases.</p> | 08016-123 | Pavelló de Suècia. 08600 BERGA | <p>L'Arxiu Comarcal de Berga es va formar per iniciativa d'historiadors locals l'any 1982. Durant un llarg període actuava com a arxiu municipal històric i administratiu. L'any 1998 va entrar a formar part de la Xarxa d'Arxius de la Generalitat i va ser traslladat a la nova ubicació al Pavelló de Suècia.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 1856 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 96177 | Bolangera de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-baga | <p><span><span><span><span>Arxiu Josep M. Castells i Andilla (1897-1988). Bolangera. Bagà. Caixa 111, sobre 11, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Joan Pardinilla).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arxiu Joan Comas i Vicenç (1909-1977). Bolangera. Bagà. Caixa 95, sobre 293, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Pardinilla- Guiu).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Caballé, Francesc (1988) 'El neguit d’aquella mestra feta dansa'. A <em>L’Erol</em> núm. 23, p. 9-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pardinilla Vilaplana, Jordi (2001) <em>Esbart Cadí de Bagà. 50 anys de compromís, 50 anys d'il·lusió</em>. Edita Esbart Cadí de Bagà. Bagà.</span></span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | XIX-XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa en cercle que s’havia ballat molt i a molts llocs i per això hi ha moltes versions, tant de la música com del ball. Al Berguedà coneixem bolangeres a Berga, Bagà, Gósol, Gisclareny, La Pobla de Lillet, Santa Maria de Merlès i Sant Julià de Cerdanyola. Totes elles comparteixen l'aire alegre, el ritme binari, l'inici en anacrusi i el tenir dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La partitura d’aquesta dansa de Bagà va ser escrita i harmonitzada per a piano l’any 1953 per Daniel Sanahuja Capella<a href='#_ftn1'><span><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></span></a> a partir de la informació recollida per Joan Pardinilla i Maria Guiu, i a petició d'ells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coreografia de la bolangera de Bagà la trobem també a Gisclareny, Gréixer, Gósol, Tuixent i Cornellana, tal i com apuntava Pardinilla. </span><span>S'acompanyava d'una cançó que és també freqüent a altres zones, tot i que s'hi anaven introduint variants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>La Bolangera té diners</span></span></p> <p><span><span>que no els ha suat pas gaire,</span></span></p> <p><span><span>que se'ls ha guanyat filant</span></span></p> <p><span><span>de Ripoll fins a Valldaura.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>La Bolangera té un tupí,</span></span></p> <p><span><span>sense foc el fa bullir;</span></span></p> <p><span><span>sap escriure sense riure,</span></span></p> <p><span><span>sap comptar fins a una lliura,</span></span></p> <p><span><span>sap fer coves i paners</span></span></p> <p><span><span>i unes quantes coses més.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><a href='#_ftnref1'><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></a> Daniel Sanahuja i Capella (1902-2004), músic, compositor, musicòleg, director d'orquestra, professor de música i de cant català. Fundà i dirigí les Edicions Musicals Arraona, que van instrumentar i harmonitzar un gran nombre de ballets populars catalans, arranjats per a cobla.</span></span></span></p> | 08016-124 | <p><span><span><span><span><span><span>La Bolangera és una dansa que comença a adquirir una entitat a partir del Renaixement i que va tenir una expansió important durant els segles XVII i XVIII, per davallar progressivament al XIX, ja que els valsos i les polques van propiciar-ne la reculada i aquesta dansa va quedar com a joc d'infants. Al segle </span><span>XX encara es ballava i ha tingut una recuperació a finals del segle XX en algunes zones. S’ha relaci</span><span>onat amb el cicle festiu agrari, com una dansa per fer festa durant les trobades posteriors a algunes feines del camp. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'any 1951 es va recuperar aquesta bolangera gràcies a la memòria de Josep Casals de Bagà, <em>Tendre</em>, i la feina de recerca feta per la mestra de Bagà Maria Guiu Serradell (1907-1987) i el seu espòs Joan Pardinilla i Busquets, també mestre i historiador local (Pardinilla, 2001: 76). L'any 1951 van fundar l’Esbart Cadí de Bagà i es van dedicar a la recuperació d'alguns dels balls que s’havien ballat a l’Alt Berguedà, com són el ball Cerdà de Bagà, la Bolangera, el ball de les Senyores de Gósol, el ballet de Déu de Gósol, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta bolangera sembla que es va ballar fins a inicis del segle XX tots els diumenges i festes de Bagà que anaven acompanyades de ball, segons va apuntar Joan Pardinilla.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.2527062,1.8605982 | 406011 | 4678463 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | En el ball d'exhibició que es fa actualment a la plaça Porxada de Bagà, les parelles agafades de la mà entren a la plaça en filera i se situen en diferents rotllanes. Cada rotllana agrupa sis parelles i, els balladors agafats de les mans, fan ball en cercle en sentit antihorari durant una tirada de la primera melodia, similar a la dansa que es fa en altres llocs (fig. 1). En finalitzar es disposen en cercle agafats tots de les mans i mirant al centre, amb la segona melodia inicien les figures que es van alternant amb el passeig en cercle. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 96178 | Ball de rentadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-rentadores | <p><span><span><span>Amades, Joan. (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum<em> </em>I, p. 730, 731, 732, 957. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de les rentadores. Bagà. Caixa 120, sobre 242. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | XIX-XX | Aquesta dansa ja no es balla | <p>Ball en rotllana en el que participen només dones i en el que, en un moment específic, fan entrar un home per convertir la dansa en un joc, ja que l'home rep les seves burles i és l'objecte de les rialles que provoca, essent un joc entre les dones que simulen castigar un home per divertir-se.</p> <p> </p> <p>S'acompanya de la següent cançó:</p> <p>Riera amunt, riera avall,</p> <p>riera amunt, riera avall,</p> <p>trobo l’amor que està rentant,</p> <p>lailarà, lararà larà.</p> <p> </p> <p>Jo li dic: -On tens el galant?</p> <p>-A la guerra, que està <em>peleiant</em>;</p> <p>Nit i dia hi estic pensant.</p> <p>Mare de Déu, si el mataran.</p> <p>-Ai, bon amor, no penseu tant,</p> <p>Que el teniu al vostre davant.</p> | 08016-125 | <p><span><span><span>Joan Amades va recollir aquesta dansa a la conca alta del riu Llobregat, una dansa que seria freqüent a tota la zona, i de la que existien variants en diferents llocs, ja que era habitual que, en trobar-se les rentadores als safareigs o al riu per rentar la roba, fessin jocs i balls al so de diverses cançons que cantaven elles mateixes per passar l'estona. Amades la situa concretament a Bagà, i diu que es ballava acompanyada d’una cançó de la qual va fer la transcripció musical el mestre Joan Tomàs, i que es va deixar de fer a inicis del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els mestres de Bagà, Maria Guiu Serradell i Joan Pardinilla i Busquets, també van deixar constància que s'havia ballat però no van recollir-ne les característiques ja que s'havia perdut en l’oblit feia temps. Actualment l'esbart Cadí de Bagà balla una versió de Ball de Rentadores que correspon a una coreografia genèrica que es va arranjar per a esbarts i que tenen al repertori des de l'any 1988.</span></span></span></p> | 42.2527245,1.8606051 | 406012 | 4678464 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La dansa que expliquem és la que va recollir Joan Amades (1982: 957). Es formen dos cercles, un a l’exterior i un altre a l'interior, amb el mateix nombre de balladores, encarades i sense agafar (fig. 1). Comencen fent un moviment suau saltat, de costat a costat a l’estil de la jota, i amb les mans a la cintura. Cada dona porta el picador que utilitza per estovar la roba a la mà esquerra i a la darrera nota de la cançó donen un cop amb el picador de l’una contra el de l’altra (fig. 2). En repetir la tornada, cada dona del cercle interior s’agafa de les mans amb la que té davant, mà dreta amb mà dreta, i fan un molinet en direcció horària saltironant com a l’ inici (fig. 3). Mentre fan la volta, en passar per la vora de la balladora del grup immediat, copegen els picadors que porten a la mà esquerra (fig. 4), primer amb la d'un grup i després amb la de l'altre. Després totes les balladores es distribueixen en un cercle més o menys regular. De forma alterna una dona de cada parella mira cap a l’interior i l’altra cap a l’exterior del cercle, agafades mà dreta amb mà dreta i ballant amb el moviment de jota de costat a costat (fig. 5). Si poden arreplegar un home, el posen al centre del cercle i en acabar les frases melòdiques, sempre seguint amb el mateix ball, la balladora a qui va més bé li venta cop de picador al darrera i el mateix repeteixen totes les altres, mentre l’home dins del cercle i sense poder escapar s’ha de defensar de l’atac que va rebent ja que l’amenacen de tots costats. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 96179 | Ball cerdà eugasser de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-eugasser-de-paller | <p><span><span><span>Amades, Joan. (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum III, p. 914, 455, 456, 457, 458. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà eugasser. Bagà. Caixa 120, sobre 241. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Serra i Vilaró, J. (1950). <em>Les Baronies de Pinós i Mataplana</em>. Volum III. Editorial Balmes. Barcelona. Re edició del Centre d'Estudis Baganesos, 1989, Bagà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment ja no es balla | <p><span><span><span>Segons Joan Amades el ball utilitzava la cançó de la <em>Roseta de</em> <em>Gironella</em>, coneguda popularment com <em>A Gironella</em>, que cantaven els balladors mentre feien el ball, una música i cançó que era freqüent per als balls plans i balls cerdans d'aquest territori, ja que els músics la tocaven sovint. </span></span></span></p> | 08016-126 | <p><span><span><span>Joan Amades va documentar aquesta dansa que sembla ser que s'havia ballat a l'aplec de la Mare de Déu de Paller de Bagà i també a l'aplec de la Mare de Déu de les Esposes de Sant Julià de Cerdanyola, aplecs que es celebren el segon diumenge de setembre. La dansa es va perdre a inicis del segle XX. Només comptem actualment amb la informació que Amades va publicar, el qual trobava una relació del ball amb alguna antiga cerimònia per afavorir la fecundació de les eugues, ja que deia que podria representar l'aparellament dels animals de peu rodó: 'quan un cavall està fogós i s'acosta a l'eugassada, les eugues ràpidament fan un rogle totes cap endins del redol i de potes enfora per tal de tirar guitzes al cavall. El cavall no para de voltar per fora del rogle fins que tot d'una, una d'elles es desprèn del grup i se'n va amb el cavall' (Amades: 455). Degut a les similituds dels passos dels balladors del ball cerdà, en què es balla a dins d'un cercle on el ballador festeja la balladora, deien els mateixos dansaries que anaven 'a ballar l'euga”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest seria un de tants balls cerdans que es ballaven per aquesta zona i que podria no estar relacionat directament amb Bagà ja que el mestre Joan Pardinilla, que va recollir informació de les danses de l'Alt Berguedà, no el va documentar i dubtava de la seva existència, tal i com va deixar escrit en una carta que va enviar a Josep M. Castells Andilla l’any 1974 (Arxiu Castells, caixa 111, sobre 11). Nosaltres incloem la dansa en aquest recull ja que molt possiblement s’havia ballat en algunes zones del Pirineu, tot i que no el podem atribuir concretament a un lloc específic tenint en compte els comentaris de Joan Pardinilla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El santuari de Santa Maria de Paller (Bagà), també conegut com Paller de Baix, es va construir el 1748 però la notícia més antiga que tenim és de 1258 (Serra Vilaró, 1950: 235). L'any 1760 ja s’hi feia un aplec, on tot el poble de Bagà hi anava en processó i on es dinava. L'any 1681 (Serra Vilaró, 1950: 246) hi havia músics que hi participaven, concretament un organista i altres músics de la seva família, però desconeixem si es ballava durant l'aplec. Pel que fa al santuari de la Mare de Déu de les Esposes (Sant Julià de Cerdanyola), es va construir el 1858 després d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori. Els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, fet que va fer que es convertís en un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. En arribar la processó al santuari es feien alguns balls, com el Ball de Tres Parts de Sant Julià de Cerdanyola que vam explicar al volum 1 d'aquesta col·lecció.</span></span></span></p> | 42.2665985,1.8758101 | 407286 | 4679989 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | CoreografiaEls balladors es disposen en dos cercles, a l’interior un de més compacte de noies agafades de les mans i al voltant d’aquest un altre de nois agafats de les mans, tots dos mirant cap al centre, les noies més juntes i els nois amb els braços estesos (fig. 1). Les noies giren en sentit antihorari i els nois en direcció contrària. Així roden durant les tres primeres passades de la cançó, amb pas de ball pla seguint el ritme. Quan acaba la cançó, si a un noi li agrada una noia la va a buscar (fig. 2), l’agafa de la ma dreta i li fa fer un rístol per situar-se entre les dues rotllanes i donant-se l'esquena per iniciar el ball; mentrestant, les noies del cercle es giren cap als balladors i refan la rotllana, de manera que tots els balladors queden mirant la parella que desenvolupa la dansa entre els dos cercles. La parella inicia el ball (fig. 3): primer fan una volta de ball pla cada un en una direcció (8 compassos), ella amb el pas de ball pla molt lliscat i ell més saltat; en trobar-se es fan una salutació i segueixen fins a tornar a trobar-se al lloc on havien començat (8 compassos més) (fig. 4), on el ballador fa fer un rístol a la noia. Llavors es giren cap a la direcció d’on havien vingut i repeteixen el ball. En creuar-se se saluden i en trobar-se altra vegada al lloc d'inici (després de 16 compassos) s'agafen de les respectives mans interiors i ballen junts una volta sencera amb passeig de ball pla en sentit antihorari (16 compassos) (fig. 5). Després de les tres passades la parella surt del ball i marxa (fig. 6). La rotllana de noies es torna a girar per mirar cap a l'interior i inicien altra vegada la dansa. Un cop ballat en cercle tres voltes de la melodia (fig. 1), un altre noi tria balladora i repeteixen el ball. La dansa acaba quan tots els balladors han triat parella i han ballat amb ella. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40512 | Nucli històric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-historic | <p>AA.VV. (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. II, Barcelona. AA.VV. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. MIQUEL, F. (1972). La llegenda de Galceran de Pinós. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1950). Les baronies de Pinós i Mataplana. Reedició del Centre d'Estudis Baganesos, 1989. 3 vols. VIGUÉ, J. ; BASTARDES, A. (1978), Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Artestudi eds. Barcelona.</p> | XIII | Tot i que darrerament es rehabiliten molts edificis, encara l'estat de conservació d'alguns d'ells és bastant dolent. | <p>Bagà es troba situada a l'Alt Berguedà, en el límit amb la Cerdanya i a 6 km de la boca sud del túnel del Cadí; a 786 m d'altitud. El terme té un relleu molt accidentat i irregular, essent la major part agrícolament improductiu, centrant-se els conreus al peu del Bastareny. Té un total de 3.590 ha d'explotació forestal i de pastures. La major part de la població viu de l'activitat industrial, principalment tèxtil i minera, amb una població actual de 2.096 habitants que principalment viuen a la vila, amb poca població disseminada. Destaca la ubicació de dues piscifactories a la riba del Bastareny, així com de les oficines centrals del Parc Natural Cadí-Moixeró que gestiona tot el terme del parc natural, essent aquest un dels grans atractius del municipi. El nucli central es va originar a l'edat mitjana i conserva un cert regust antic; al seu entorn va créixer la vila, cap el Raval en direcció a Berga, i cap al nord i est, principalment. A la sortida sud de Bagà en direcció a Guardiola, hi ha el barri de Terradelles, on viuen unes 220 persones, i en el que distingim el nucli vell, al peu del Bastareny, i la nova urbanització, al costat esquerre de la carretera. El nucli antic es troba al peu de Palau, l'antic castell dels barons de Pinós, i encara resten vestigis de les muralles i torres que protegien aquest nucli inicial medieval que té una planta més aviat rectangular. Els carrers s'ordenen seguint una estructura perpendicular entre ells, mostrant clarament que van ser dissenyats prèviament amb una planificació sobre el terreny, i seguint les diferents terrasses del terreny en desnivell des de Palau cap al riu. A la part baixa de la vila destaca la plaça Porxada que actua com a centre neuràlgic i social, travessada pel carrer Major. Perpendicular a aquest i més al nord, travessa la vila el carrer Sobirà. L'església de Sant Esteve tanca el perímetre a la banda de llevant i sobre el riu. Aquesta trama urbana és molt regular i manté l'estructura d'illes rectangulars delimitades amb els carrers.</p> | 08016-1 | Nucli històric | <p>L'actual nucli de Bagà es va originar amb la concessió de la Carta de Franqueses per Galceràn IV de Pinós l'any 1233, que també va disposar l'organització dels carrers al peu del castell. Al llarg de l'edat mitjana es construïren les muralles, torres i portes, que ja consten construïdes al 1294; així com la nova església de Sant Esteve. Anteriorment el nucli urbà es trobava més al nord, al costat de l'antiga església de Sant Sebastià que va ser abandonada i desapareixent definitivament al segle XIV. Bagà, com a capital de la baronia participà en tots els afers en que s'involucraren els Pinós: el 1344 la guerra de Pere III de Catalunya contra el rei de Mallorca, la guerra contra Joan II, i altres. A la fi dels segle XV, estroncada la branca principal de la família dels barons, Bagà i les possessions passaren al duc d'Alba i finalment als de Medinaceli. Aquests darrers senyors abandonaren la vila iniciant-se una llarga decadència. Reviscolà al segle XVIII amb un augment demogràfic, i als segles XIX i XX arran de la industrialització.</p> | 42.2524500,1.8623800 | 406158 | 4678433 | 1233 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40512-foto-08016-1-1.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 85|94|98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40513 | Arxiu Municipal de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-de-baga | <p>PEDRALS COSTA, X. (1997). Arxiu Municipal de Bagà. Anàlisi, actuació arxivística i descripció dels fons. Bagà. 2 volums. SERRA I VILARÓ, J. (1930). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Reproducció facsímil de 1989, Centre d'Estudis Baganesos. 3 vols.</p> | XIV-XX | <p>L'Arxiu Municipal de Bagà es troba ubicat al soterrani de l'edifici de l'Ajuntament, en una única sala dividida per una paret al centre de manera que l'espai té forma de U. La documentació es troba guardada en caixes de cartró d'arxiu dipositades en prestatges metàl·lics. Hi ha dos armaris metàl·lics en els que es guarda la documentació més important i antiga formada per pergamins i llibres. L'arxiu conserva principalment els fons documentals generats pel mateix ajuntament des de la segona meitat dels segle XIX fins a l'actualitat. Destaquen també alguns documents anteriors, com la còpia en pergamí de la carta de franqueses datada al segle XVI; llibre de despeses del cònsols de 1332; cadastres de 1735 i 1817; llibres de comptes dels XVII, XVIII; 7 documents en pergamí de 1355 a 1590, entre ells una còpia dels privilegis de Bagà del segle XVI; diferents llibres enquadernats en pergamí; documentació de la família Balderich des del segle XVI; llibres de notaris 1365, 1425, 1430, 1441, 1749. També compta amb la documentació del registre civil des de l'any 1869.</p> | 08016-2 | Nucli històric. Plaça Catalunya, 7. 08695 BAGÀ | <p>Bagà va ser escollit pels Barons de Pinós com a capital de la seva baronia; a partir del segle XII el poble es traslladà de lloc i s'edificà de nou, passant a establir la seva residència diferents famílies nobiliàries durant la baixa edat mitjana, moment de màxim esplendor de la vila. Així, la vila de Bagà, va generar un important fons documental iniciat amb els Pinós i augmentat amb el pas del temps, arxiu que era custodiat a l'edifici de l'església parroquial de Sant Esteve. L'arxiu era tancat amb tres claus que estaven en poder del conseller en cap, del cònsol en cap i del segon cònsol. Des del segle XIV es troben anotacions destinades a mantenir els papers en bon estat, i al segle XVII es prenen disposicions per a la seva protecció i conservació. Durant les guerres dels segles XVII i XVIII es va perdre part de l'arxiu, principalment per un incendi l'any 1753 al temple. També les Guerres Carlines van afectar i van provocar la desaparició d'alguns llibres, així com durant la Guerra Civil del 1936-39. A partir del 1908, Mn. Joan Serra i Vilaró, comissionat a Bagà de l'Institut d'Estudis Catalans per tal de recuperar i inventariar l'arxiu, va realitzar una important tasca donant a conèixer l'arxiu amb la publicació de les 'Baronies de Pinós i Mataplana' (SERRA VILARÓ). Amb l'estroncament de la línia dels Pinós al segle XVI, l'arxiu va ser repartit entre les diferents branques de la família, així quedà repartida una part entre els Alba (a Sevilla) i els Medinacelli (a Madrid), amb una petita part a l'arxiu del marquès de Barberà. La part que restava a Bagà, va ser dipositada provisionalment al Palau de Pedralbes, en iniciar-se la Guerra Civil, pel 'Servicio de Recuperación Bibliográfica y Documental'; al finalitzar la Guerra l'arxiu va ser traslladat a l'Arxiu de la Corona d'Aragó l'any 1939, on s'ha mantinugut una important part de l'arxiu històric de Bagà ja que no es va reclamar el fons dins els terminis establerts. A Bagà es conserva actualment una minsa representació d'aquest arxiu històric dels Pinós, tot i que es conserva la documentació municipal des de finals del segle XIX, algun element medieval i modern. L'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona va realitzar un nou inventari dels fons existent al municipi entre març de 1996 i setembre de 1997, a càrrec de l'arxiver Xavier Pedrals (PEDRALS, 1997). Aquest va classificar de nou el fons seguint el quadre de classificació proposat pel Servei d'Arxius de la Generalitat de Catalunya.</p> | 42.2525700,1.8618000 | 406110 | 4678447 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40513-foto-08016-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40513-foto-08016-2-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'espai que ocupa l'arxiu es troba davant del que ocupa la caldera de calefacció de l'ajuntament i a més, pel fet d'ocupar un soterrani, té humitats a la banda que dóna a la plaça. Per la part de darrera, la que dóna al carrer Mn. Jaume, hi ha una doble porta per la que es podria tenir un accés directe, tot i que es troba tancada, fet que li dona poca seguretat a l'espai que ocupa l'arxiu municipal. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40514 | Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau | <p>CASCANTE, P. (2000). El Palau dels Pinós a Bagà. A Bagadanum. Vol. III. Associació Medieval de Bagà. Pp. 11- 36). DALMAU, R.; CATALÀ ROCA, P. (1976). Els castells catalans. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. Pp.840-855. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SUBIRANAS, C.; ALONSO, I. (1998). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Palau de Bagà. Abril de 1998. Dispositada a l'arxiu del Servei d'Arqueologia de Catalunya.</p> | XIII-XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>L'actual edifici ocupa el lloc de l'antiga residència palau-castell dels senyors de Pinós, en una illa sencera de la zona més elevada del turó on s'assenta la vila, limitat per la plaça dels Especiers a ponent, el carrer de la Muralla a tramuntana, el carrer de Palau a migdia. Constitueix un ampli recinte clos amb un casal del segle XVIII i la petita edificació de la 'capella de Palau'. La casa està formada per dos cossos que formen angle recte, de planta, pis i golfes, coberts amb teulades a doble vessant amb els careners perpendiculars a la façana de l'edifici central i que s'obren a un pati central tancat a modus de baluard. En la planta baixa d'aquests dos cossos s'obren arcs escarsers de pedra, un al cos principal i tres arcs al perpendicular, tots ells de les mateixes dimensions i que formen uns porxos. L'edifici és fruit de diferents èpoques històriques, tot i que la major part data del segle XVIII sobre una possible estructura medieval. El cos de ponent és el més noble, presenta una escala al costat esquerre, il·luminada per una llanterna, avui desapareguda, que els baganesos anomenaven 'el cel de Palau'. Al pis principal es troben les estances dels senyors decorades amb pintures murals neoclàssiques. Al cos perpendicular s'han habilitat dues grans sales, una a cada pis, amb tres balcons al pis i tres ulls de bou a les golfes; a la façana exterior encara s'endevinen unes ornamentacions pictòriques de la mateixa època que les interiors. Tanca el baluard per llevant la capella de Palau, i per ponent els anomenats horts de Palau, actualment solar sense edificar i en el que es troba l'accés a un túnel subterrani que comunicava el Palau amb el riu. Actualment, després d'una intervenció arquitectònica que encara està per finalitzar, s'ha ubicat a la planta baixa el Centre Medieval i dels Càtars de Bagà i l'oficina de turisme de la vila. Tot i que l'edifici que veiem actualment data del segle XVIII, encara es poden esbrinar alguns elements procedents de l'Edat Mitjana: els murs nord i est encara poden conservar panys de l'antiga muralla que tancava la vila per aquest costat, així com una torre de defensa (Subirana), el basament d'una altra torre circular i el lloc que possiblement ocupava la torre de Santa Maria al costat de la capella. Formant part de l'edifici, al costat de ponent, s'endevinen traces de la que podria ser la torre de l'homenatge amb un portal de mig punt que dona accés al recinte des de la plaça de l'Especier, actualment tancat; i un altre portal que s'obre a la part de darrera de l'edifici, actualment en ruïnes; la llinda de la porta és de doble biga de fusta formant llinda horitzontal a la part interna de l'arc de mig punt. Sembla possible que tan sols la base d'aquesta torre sigui d'origen medieval, essent la resta una reconstrucció d'èpoques posteriors. En realitzar la segona fase de rehabilitació de l'edifici van aparèixer estructures antigues al costat del mur de llevant que van motivar la realització d'una excavació d'urgència a càrrec de Carme Subirana i Icíar Alonso del 26 de febrer al 6 de març de l'any 1998. El seguiment arqueològic detectà l'aparició d'estructures antigues entre les que destaca un paviment empedrat del segle XVIII, un altre paviment de calç i un mur semicircular possiblement corresponent a una torre de les més tardanes. No es va constatar estratigrafia ni material arqueològic.</p> | 08016-3 | Nucli històric. Pujada de Palau, 7. 08695 BAGÀ | <p>El Palau es troba a tramuntana del perímetre de l'antiga vila, dominant el nucli antic amb una posició dominant degut al desnivell que ofereix el terreny en decreix cap al riu. Hem de trobar els seus orígens a l'Edat Mitjana, moment en que s'establiren i fundaren la vila els barons de Pinós, que tenien la seva residència al castell ja esmentat al 1234. A l'edat mitjana hi ha diferents notícies històriques sobre el castell: al segle XIV es parla de la Torre Subirana, ubicada a la part alta del recinte emmurallat; al segle XV es parla de la construcció d'un nou escriptori al castell (Serra Vilaró, 1989). A partir del segle XV es comença a anomenar 'palau' o 'palauet'. Segons diferents autors (VILADÈS, 1996; CASCANTE, 2000) l'anomenada 'Torre de l'Homenatge' seria el portal d'accés al castell a partir del segle XIV. A inicis del segle XVIII l'edifici era propietat de Francisco Roset i Badia, casat amb Maria que va heretar la casa en morir aquest. Posteriorment es va casar en segones núpcies amb Francisco de Còdol. Durant la guerra dels Segadors l'edifici va ser cremat i al segle XVIII va ser reconstruït primer per Francisco Roset i després pels senyors de Còdol (llibre de la família Còdol que es conserva a l'arxiu municipal de Bagà). Per tant aquest edifici conserva pocs elements medievals. A la mateixa època es va construir la capella. Entre els anys 1990 i 1995 es va realitzar una rehabilitació de l'edifici per l'arquitecte Josep Vidal i Arderiu que va refer la teulada i modificar elements estructurals, entre ells va fer la coberta i part de les escales del Cel de Palau o caixa de l'escala principal. L'estiu de 2003 es va ubicar el Centre Medieval i dels Càtars, així com l'Oficina de Turisme de Bagà a la planta baixa de l'edifici, després d'una rehabilitació seguint un projecte de Xavier Escura amb la col·laboració de Jaume Batista.</p> | 42.2535200,1.8610200 | 406047 | 4678553 | 08016 | Bagà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40514-foto-08016-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40514-foto-08016-3-2.jpg | Legal | Modern|Barroc|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A més d'estar protegit per tenir la categoria de BIC, està inclòs als Plans d'Ordenació Municipal (1983) amb nivell de protecció 1a (elements a conservar). Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|96|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||
| 40515 | Muralles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muralles | <p>CATALÀ, Pere (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed. (vol. 11, pàg. 605). MADOZ, Pasqual (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Reedició Ed. Curial, Barcelona, 1985, pàg. 97. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. TORRAS, Cèsar August (1905). Itineraris del Berguedà. Barcelona, pàg. 92. VILADÈS, R. (1996). Les muralles de Bagà. Llibres de l'Àmbit, nº 8. Àmbit de Recerques del Berguedà. ZAMORA, Francisco de (1787). Diario de los viajes hechos en Catalunya. Reedició Ed. Curial a cura de Ramon Boixareu, Barcelona, 1973, pàg. 97.</p> | XIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>L'antic recinte emmurallat de Bagà es troba situat en declivi sobre el riu Bastareny. Es va construir seguint una planificació en fundar-se la nova vila i tanca el recinte de cases que es troben en disposició longitudinal paral·leles al riu formant un recinte quasi rectangular flanquejat per torres de les que encara queden vestigis i que flanquejaven diferents portes. Actualment encara són visibles la torre de la Portella, la Subirana, la del Portalet i el basament de la torre de la Vilella. Les restes de la muralla són visibles en alguns trams del carrer de la Muralla i del carrer Calic, tot i que molt desfigurada per la reutilització que s'ha fet d'ella com a parets de les mateixes cases. Al carrer de la Muralla la factura d'aquesta és més sòlida, amb alguns grans carreus principalment a la base, mentre que al carrer Calic el mur està fet de còdols de riu barrejats i de diferents tamanys. El seu pas per aquest carrer és dubtós, ja que en estar estructurat en terrasses fins al riu, hi ha diferents murs, a més dels murs interiors de les cases, fet que no permet saber si el mur exterior de les cases actuals era part de la muralla o aquesta es trobava més endarrerida. El perímetre de la muralla seria el següent: des de l'església de Sant Esteve a la torre de la Vilella paral·lela al torrent de Paller, de la Vilella a la torre del portalet, d'aquí pujava fins a la torre Subirana o de Santa Maria al Palau per un lloc indefinit, el palau mateix feia de muralla pel costat de llevant fins a la torre Subirana que toca al carrer muralla, baixava pel carrer Muralla fins a la torre de la Portella i d'aquí agafava direcció cap a l'església seguint el carrer Calic. Hi havia diferents portals que permetien l'accés a la vila: Clota i Vilella al mur de migjorn; Portalet, Santa Maria i del Castell al mur de llevant; Gandesa, Malanyeu i Saldes al mur de tramuntana; portal del Molí al mur de ponent sobre el riu.</p> | 08016-4 | Nucli històric | <p>L'any 1233 Galceran III de Pinós i la seva muller Esclarmonda, atorguen la carta de franqueses a la vila de Bagà que permet la construcció de la vila al peu del castell dels barons. Anteriorment la vila era propietat del monestir de Sant Llorenç prop Bagà fins que passà a mans dels barons de Pinós. L'antiga vila estava més al nord, al lloc anomenat Sant Sebastià, i possiblement fou construïda entre els segles IX i X al voltant de l'església de Sant Sebastià.; va ser abandonada en construir-se la nova vila i va desaparèixer definitivament al segle XV quan es desfà l'antiga església per aprofitar el material per construir la nova de Sant Esteve. Els barons concediren franquesa de qüèsties, toltes, forçes, intèsties, eixòrquies, redempcions d'homes i dones, de cases i horts per tal de poblar i edificar la vila. Els habitants únicament havien de vetllar en cas de guerra el castell i la vila, i havien de treballar en la construcció dels murs i valls de la nova vila. La construcció de les muralles s'inicià a partir del 1234 i segons Mn. Serra Vilaró ja estaven construïdes al 1294 (SERRA VILARÓ, 1930). Tenim documentades diferents obres de reconstrucció i ampliació de les muralles i les torres durant el segle XIV. La primera notícia documental és de l'any 1343, als llibres de consolia s'esmenten obres a les muralles, fent adobar portals i construint la torre Subirana (doc. 126, llibres de Consolia, ACA). El llibre 121: 'Manual de messions dels murs' (sense data), corresponent als anys 1357-1358, és dedicat exclusivament a les obres dels murs, torres, portals i valls. A mitjans del segle XIII va començar a créixer la vila i és possible que al segle XIV, a mesura que creixia la població, s'ensorressin part de les muralles anteriors i es construïssin nous trams ampliant el perímetre del recinte emmurallat, constant a partir del 1358 la construcció de noves torres i murs. Al segle XV (1442) es reconstrueix la muralla i es fan noves torres. Segons Ramon Viladès (1996) les torres del segle XIV serien de planta quadrada (Sobirana, Portalet, Homenatge); les de planta circular ( La Portell i la Vilella) serien fetes a les reformes dels segles XV i XVI. Les cases estaven separades de la muralla per una mena de camí de ronda, ja que estava prohibit construir-les adossades. Hi havia un vall, probablement secs, que envoltaven tot el recinte a l'exterior de les muralles. Poques són les notícies que tenim de l'enderroc de les muralles, però durant la Guerra dels Segadors (1640-1657) la vila va ser incendiada diverses vegades. També al final de la Guerra de successió Bagà fou la darrera vila en capitular, fet que ens fa suposar que Felip V faria enderrocar el que quedaria de muralla i torres, quedant només dempeus la torre de la Portella i la de Vilella. A les cròniques de Francisco de Zamora (1787), de Pasqual Madoz (1845) i de Cèsar August Torras (1905) quasi no fan esment de les muralles, fet que ens fa pensar que en aquesta època existirien poques restes. El sistema constructiu era el següent: la part baixa dels murs era de pedra i argamassa amb una alçada de dos o tres metres; després continuava amb tàpia (barreja d'argila i còdols construïda amb motlle); posteriorment s'arrebossava amb calçobre (mescla de calç i sorra) que evitava el deteriorament. A la part baixa es deixaven espitlleres. A la part alta es remataven amb boix, terra i fulla (taulons prims de fusta) donant forma piramidal de manera que l'aigua i les glaçades no feien malbé la tàpia. L'amplada oscil·lava entre 1m i 1,30m, amb una alçada d'uns 7m.</p> | 42.2534100,1.8602300 | 405982 | 4678542 | 1233 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40515-foto-08016-4-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | A més d'estar protegit per tenir la categoria de BIC, està inclòs als Plans d'Ordenació Municipal (1983) amb nivell de protecció 1a (elements a conservar). A la memòria que s'adjunta a l'inventari hi ha un mapa detallat amb el perímetre hipotètic de la muralla, els trams en que es conserven elements, les torres i les portes. Mapa topogràfic de Catalunya editat per l'Institut Cartogràfic de Catalunya E/ 1:5.000. | 94|85 | 49 | 1.5 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||
| 40516 | Capella de Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-palau | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos.</p> | XVIII | Nivell protecció a les NNSS de Bagà any 1983: 1a (elements a conservar). | <p>La capella de palau es troba a llevant de l'edifici de Palau i tancant el recinte que aquest ocupa per la banda del carrer Pujada de Palau. És un edifici de planta rectangular cobert amb volta de canó feta de pedra tosca. No té absis, però si una petita sagristia darrera de la zona que ocuparia l'altar i en la que es conserva un rentamans decorat amb una cara esculpida en pedra (per la sortida de l'aigua). Al seu interior conserva un estucat força malmès, amb una motllura de guix a la base de la volta. Té un petit cor a la zona de la porta principal que s'obre a la Pujada de palau i que és d'arc de mig punt. La façana principal conserva l'arrebossat al voltant de la porta i d'un ull de bou circular, amb motius neoclàssics policromats en mal estat, amb l'anagrama de Maria i la data 1779. També es conserva l'espadanya d'un sol ull per una campana. A l'exterior la teulada és d'una sola vessant. La capella té una altra porta oberta al pati d'armes de Palau. Destaca a l'interior l'enrajolat del terra, amb rajoles fetes a mà i que conserven marques del productor.</p> | 08016-5 | Nucli històric. Pujada de Palau, 7. 08695 BAGÀ | <p>Segons Serra Vilaró (1930) aquesta capella ocupa el lloc de l'antiga església de Santa Maria del Castell, la més antiga de Bagà bastida dins el murs de la vila, que va ser cremada i derruïda pels francesos al 1625. Aquesta primera església és citada al 1294, al 1288, 1290, 1293, 1322, 1365, 1395 (Serra Vilaró, 1930), i era l'església dels barons de la vila. L'actual edifici va ser construït al 1779, tal i com indica la data esgrafiada a la façana, pels barons de Códol com a capella privada de la seva residència. El 1926 va tornar a ser restaurada i tornada al culte (CABALLÉ, 1998) pels propietaris, el matrimoni de Ramon Calderer i Assumpció Noguera. Després de la Guerra Civil es convertí en una pallissa i la porta principal va ser tapiada, obrint una altra a l'era de la casa. Fa aproximadament cinc anys, fruit d'una campanya popular, es va restaurar la capella que s'ha recuperat com a patrimoni de la vila, reobrint la porta que dóna a la Pujada de Palau.</p> | 42.2533700,1.8610800 | 406052 | 4678536 | 1779 | 08016 | Bagà | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40516-foto-08016-5-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Construïda per iniciativa dels senyors de Còdol. | Tot i que es va fer una restauració de la capella, els esgrafiats de la façana es conserven en mal estat. Mapa del nucli antic de Bagà. Diputació de Barcelona, servei cartogràfic. Escala 1:1000. | 94|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 40517 | Paller de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-dalt | <p>CABALLÉ. F. (1998). El Déu de Bagà. Columna Albí eds. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona.</p> | XVIII | <p>Les restes de l'antic santuari es troben al NE de Bagà, en mig d'un ampli planell que té per capçalera La Devesa. Hi resten les ruïnes d'una casa amb els seus coberts, i les de l'església. L'església és de planta rectangular, sense absis, i amb la porta principal oberta a migdia. Aquesta porta va ser tapada per un seguit de coberts que es van afegir davant. Una altra porta hi havia al mur de ponent, allindada, i un nivell per sobre de la nau, ja que l'edifici es troba aprofitant un desnivell del terreny. Aquest porta era utilitzada per la masia que es va fer posteriorment aprofitant l'estructura de l'església. Resten dempeus tots els murs, però no existeix la teulada, tot i que encara queda part de la cornisa interior de la que arrencava la volta de canó que cobria la nau. Resten també les voltes de dues capelles laterals, la del costat esquerre conserva la volta feta amb pedra posada a plec de llibre i es poden observar els forats deixats per antigues bigues de fusta que van dividir l'espai en dos pisos, així com la presència d' un forn de pa i una pica d'aigua construïdes després de l'abandó de l'església i l'adaptació com a mas, durant el segle XIX. Resta també una fornícula encastada a la paret frontal, on hi havia la imatge de la Verge, i l'arrencada de l'escala de pedra per l'interior de la paret a la trona. L'abandó del mas ha permès veure actualment l'estructura inicial de l'església.</p> | 08016-6 | Paller | <p>Les primeres dades històriques són de 1197, moment en que es bastiria l'edifici romànic que es va mantenir fins el 1687, moment en que s'amplia amb una nova construcció renaixentista. En trobar-se lluny del centre de població, es va construir el nou santuari l'any 1748 més proper a Bagà, abandonant aquest antic indret i portant això a l'abandonament i ruïna dels edificis. El primer edifici seria una petita capella, que l'any 1258, l'abat de Sant Llorenç prop Bagà, com a senyor del lloc, el proveí de capellà i altres persones per tal que cuidèssin el santuari i el mas. Posteriorment l'església va ser utilitzada com a habitatge i els murs es van aprofitar per fer un mas, afegint un seguit de coberts.</p> | 42.2739900,1.8811900 | 407741 | 4680804 | 1748 | 08016 | Bagà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40517-foto-08016-6-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | L'edifici es troba en ruïnes. Els darrers masovers de Paller (els Tallada-Porcar) que vivien pels anys quaranta del segle XX, expliquen que fangant a l'hort darrera la casa van trobar unes lloses arrenglerades en forma de cistes amb ossos i algun petit estri metàl·lic (CABALLÉ, 1998). Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 95|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40518 | Santuari de Paller / Paller de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-paller-paller-de-baix | <p>CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L'Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l'ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. GAVÍN, J.M. (1985). Inventari d'esglésies. Vol. 17 El Berguedà. Ed. Arxiu Gavín. Barcelona. PLADEVALL, A. (1979). Santuari de la Mare de Déu de Paller. Gran Enciclopèdia Comarcal. Tom 12, Barcelona. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. SERRA, M.A.; MIRANDELL, M. (1990). Obres de la família Morató al Berguedà. L'Erol nº 32, Berga. P. 19-26. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVIII | <p>L'església forma un conjunt amb la casa, amb teulada a doble vessant, ocupant l'església la meitat dreta (llevant) i la casa-hostal el costat esquerre (ponent). Està situada en un paratge de muntanya mitjana de roques i garrics, amb una àmplia plaça davant on hi ha la font dels Banyadors, origen del torrent de Paller i que ha donat un sobrenom al santuari i a la Mare de Déu. La façana principal presenta una diferència notable entre els dos edificis: l'església té una única porta adovellada d'arc de mig punt central i una rosassa circular; la casa té porta adovellada d'arc de mig punt, dos balcons a cada un dels dos pisos i una petita finestra quadrada a les golfes. Al centre del carrener de la teulada hi ha un campanar de doble finestra cobert amb teulada a dues vessants. La sagristia és un espai adossat al mur de llevant de l'església. Cal assenyalar que el cambril de la Mare de Déu es va realitzar traient part de la roca que hi ha a la part posterior de l'edifici. L'interior de l'església és d'una sola nau dividida en quatre espais per pilastres adossades als murs, i arcs torals que arrenquen d'una cornisa. La nau és coberta amb volta de canó amb llunetes cegues. El darrer sector és ocupat pel presbiteri amb el retaule i el cambril darrera, i el primer sector ocupat pel cor amb estructura de fusta al que es puja per una escala des de la mateixa església. Abans de la restauració de l'any 1983 s'accedia des de l'hostal. Tan el sostre com les parets laterals estan decorats amb pintures murals.</p> | 08016-7 | Paller de Dalt | <p>Aquest edifici fou començat a construir l'any 1747 en un lloc proper a la font dels Banyadors, a la que s'atribuïen propietats curatives. L'arquitecte de Sant Joan de les Abadesses, Francesc Morató, que estava treballant en la parròquia de Sant Esteve, sembla que va contribuir en el disseny general de la façana i de l'edifici, que va estar enllestit l'any 1758. Mossèn Josep Casals va ser el promotor de l'obra. Hi havia quatre altars barrocs laterals, dels que tan sols va quedar un després de la Guerra Civil de 1936: atribuït a Josep i Segimón Pujol de Sant Llorenç de Morunys, esculpit el 1786 i dedicat a Santa Teresa. També es conserva l'altar major. L'any 1774 es va fer la sagristia nova. El 1782 s'engrandí el cambril, i el 1862 es tornà a fer-ho més llarg. L'any 1983 la imatge de la Mare de Déu es va baixar a la parròquia per tal de guardar-la, i es va tancar el santuari per temps indefinit. L'any 1998 es fa una primera restauració del santuari, iniciativa de la parròquia de Bagà i amb diners recopilats pels mateixos baganesos. Es van recuperar les façanes, així com l'entorn i es va fer arribar l'electricitat. Posteriorment es va restaurar l'hostatgeria que actualment funciona com a restaurant. El 25 de juny del 1995 es va tornar la imatge de la Verge al santuari, obrint-la de nou al culte. L'any 1998, també com iniciativa de la parròquia i del rector, Mn. Ramon Viladès, es va realitzar la restauració de les pintures murals de l'interior de l'església a càrrec de les restauradores Gemma Rodríguez i Manola Melero. L'any 1997 es va netejar i consolidar el retaule major per alumnes de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 1747-58 | 08016 | Bagà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40518-foto-08016-7-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Francesc Moretó | Hi ha diferents propostes de la provinença d'aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar de Palea Arx, que vol dir 'fortalesa antiga', que pot fer referència a la plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria de palla, fonamentalment perquè la zona no és de agricultura de cereal. El dia 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades, es celebra la festivitat, fent l'aplec de Paller el diumenge sobre en que es fan dues misses i es canten els goigs. L'edició més antiga dels goigs de Paller són del 1782. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 40520 | Mare de Déu de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-paller | <p>CABALLÉ, F. (1993). El santuari de Paller, deu anys de restauració. L'Erol, nº 42, p. 40-41. CABALLÉ, F. (1995). A l'ombra de Paller: el santuari de la Mare de Déu de Paller. Columna, Albí. ROSINYOL, J.M. (1996). Les Marededéus del Berguedà (segle XII al XV). Ed. Amics del Romànic del Berguedà. SERRA VILARÓ, J. (1930). Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. 3 vols. Reedició de 1989 del Centre d'Estudis Baganesos. SERRA VILARÓ, J. (1935). El santuari de la Mare de Déu de Paller, que es venera a la molt noble vila de Bagà. Tarragona. VILADÉS, R. (1999). Santuari de Paller. Ed. L'Espill. Berga.</p> | XVIII | <p>Imatge de la Verge de petites dimensions (57 cm), de fusta policromada i amb estofat daurat. Està representada dempeus i molt ben proporcionada. Amb la mà esquerre suporta al nen que no està ben dimensionat ja que és molt gros comparat amb la Mare de Déu i que sosté una bola del món amb les dues mans. Les dues imatges porten corona. La Verge porta túnica lligada al cos i mantell que li tapa els cabells i li cobreix les espatlles quedant recollit per la mà esquerra; a la mà dreta porta un ceptre daurat. La imatge està ubicada en el cambril darrera del retaule barroc i centrant aquest. Es desconeix l'autor, tot i que la factura ens permet datar-la al segle XVIII. És coneguda com la Mare de Déu de Paller o dels Banyadors.</p> | 08016-9 | Paller. | <p>L'antiga imatge que es venerava a Paller no es conserva. Podia tractar-se d'una imatge romànica, del segle XIII, que possiblement Mn. Serra Vilaró traslladés al Museu Diocesà de Solsona junt amb altres a inicis del segle XX. En aquest Museu encara hi ha alguna imatge sense catalogar i possiblement una d'elles sigui la que procedeix de Paller. La tradició diu que la imatge va ser trobada per un pastor molt a prop del mas Paller de Dalt, dins una balma camí de La Foradada, que avui és colgada en construir-se una pista que porta de Paller de Baix a Paller de Dalt. A l'esplanada de Paller de Dalt es va construir el primer santuari que al segle XIII ja existia i que va ser reconstruït durant el renaixement. A mitjans del segle XVIII fou construït un nou santuari al lloc dels Banyadors, més proper a Bagà. Cèsar August Torras esmenta la imatge en el seu viatge al Pirineu l'any 1905 (Torras). L'any 1775 foren netejades les corones de la Verge i del nen per l'argenter de Puigcerdà Frances Reynés, operació que es repetí l'any 1871. L'any 1872 fou refeta la corona de la Verge al mancar-li moltes peces de plata. En un inventari de 1772 es fa referència a tots els vestits de la Mare de Déu de paller que també són esmentats en la documentació de l'Arxiu de Bagà (Serra Vilaró, 1935, 1989). Totes aquestes dades correspondrien a la imatge actual. La Mare de Déu de Paller tenia els seus goigs, que van ser encarregats a Joan Patzi, mestre de capella a Manresa, l'any 1782. L'edició dels goigs es repetí els anys 1825 i 1845.</p> | 42.2668800,1.8758600 | 407291 | 4680020 | 08016 | Bagà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40520-foto-08016-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/40520-foto-08016-9-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-09-22 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | Per accedir a l'església s'ha de demanar que obrin els encarregats de l'hostal i restaurant. L'aplec al santuari de paller es celebra el 8 de setembre, dia de les Mares de Déu trobades. A una vitrina de l'església parroquial de Sant Esteve es guarda un mantell de brocat d'or que va ser donat per la baronessa de Pinós (duquessa de Medinaceli) datat entre els segles XVI i XVII. Hi ha diferents propostes de la provinença d'aquest topònim. Alguns proposen que ve de palearia, mot llatí que significa barballera, és a dir, una costa o tossal. També pot derivar de Palea Arx, que vol dir 'fortalesa antiga', que pot fer referència a la plataforma on es trobava el santuari. En tot cas sembla que no procediria de palla, fonamentalment perquè la zona no és d'agricultura de cereal. Mapa Topogràfic Moixeró-La Tosa, Parc natural Cadí-Moixeró, editorial Alpina, 2002. E/ 1:25.000. | 96|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 151,75 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/