Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
40635 Casal dels Balenyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-balenya <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles.</p> XII No s'observen restes a nivell de superfície. <p>El casal dels Balenyà està situat en un petit turó entre els masos Barbat i Puig. A nivell de superfície no s'observen restes de la construcció, consistents en restes de fonamentació de les quals se'n desconeixen les característiques per haver quedat cobertes per la capa vegetal i els arbres que coronen el turó. Una part del turó presenta un clot quadrangular que es correspon amb una excavació fortuïta. Al voltant s'observen fragments de teula àrab.</p> 08017-1 Castellot de l'Alzina <p>El llinatge dels Balenyà es remunta al segle XII, de la mà de Berenguer Ermengol. Per transmissió familiar, l'any 1240 el casal va passar als Vilagelans, qui el vendria al monestir de Sant Llorenç del Munt l'any 1365. En la venta també es van incloure les terres i els masos Moles, Segalera, Riera inferior i Maset.</p> 41.8324500,2.2190000 435150 4631468 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40635-foto-08017-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40635-foto-08017-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40635-foto-08017-1-3.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2019-12-12 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 85 1754 1.4 1771 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40636 Creu de l'Ajuda https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lajuda <p>BASTARDES, A. (1983). Les Creus al vent. Barcelona: Editorial Millà. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.</p> XVII <p>La creu barroca de l'Ajuda està situada a l'antiga sagrera de Sant Fruitós, davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. És una creu llatina de pedra de braços rectes amb terminacions circulars esculpides i decoració vegetals als entrebraços. En una cara presenta tallada la imatge de Crist crucificat, que té les cames mutilades, i a l'altra la Verge. El capitell està tallat amb una cara d'angelet a cada costat i rosetes intercalades. El fust és de secció hexagonal sobre una base quadrangular on hi ha inscrit: '22 de maig de 1695' i està reforçat amb una estructura metàl·lica. Està fixada sobre un pedestal motllurat i tres graons de planta octogonal.</p> 08017-2 L'Ajuda <p>La creu va ser construïda pocs anys després de la restauració de l'església, que havia estat saquejada pels francesos l'any 1654. És probable que els mateixos escultors que van fer la portalada del temple també fessin la creu. Durant la Guerra Civil va ser enderrocada amb l'ajuda d'animals a bast. Els veïns en recolliren els fragments i passat el conflicte fou reconstruïda.</p> 41.8213600,2.2216300 435357 4630235 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-3.jpg Legal Barroc|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Simbòlic BCIN National Monument Record Religiós i/o funerari 2020-06-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 96|94 47 1.3 1781 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40637 Mas Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-illa IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. XIII-XIX L'Illa és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Al segle XIX s'hi va fer una reforma notable per tal d'habilitar-la com un gran casal senyorial. És un edifici de planta rectangular amb un volum adossat en paral·lel en un costat de la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. Les façanes es composen simètricament segons eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis hi ha un finestral amb sortida a un gran balcó de baranes forjades, amb un rellotge de sol esgrafiat al costat, tots dos del segle XIX. El volum que s'adossa a la façana té tres nivells i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Als pisos superiors s'obre amb galeries horitzontals, la primera amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat amb pilars de pedra i la segona d'arc de mig punt arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. La casa i el pati queden tancats per una gran lliça. 08017-3 Camí del Mas Illa El mas Illa té el seu origen en l'antic mas Conill, documentat des del segle XIII. Al segle XIV, era una possessió del llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar i estava sota el domini del monestir de Sant Llorenç del Munt. Fins al segle XVI, la família Illa va viure a la casa de l'Aguilar, quan l'hereu Joan Illa va anar a viure al mas Conill, que a partir d'aleshores seria conegut com a Mas Illa. Per contra, el mas de l'Aguilar es coneixeria com l'Illeta, que es trobava prop del mas Taravau i fou enderrocat fa uns anys. 41.8144000,2.2329900 436294 4629454 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40637-foto-08017-3-1.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40638 El Jalech https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jalech GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. XVII-XVIII El Jalech és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda entre els segles XVII i XVIII. És probable que els fonaments existents al sector de ponent formin part de la casa primitiva. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria horitzontal en cada nivell amb pòrtics d'arc carpanell ceràmic sobre pilars de pedra. Els dos pòrtics de la planta baixa trenquen la simetria de la façana perquè es troben descentrats i són de majors dimensions. A la façana de ponent hi ha un tercer pòrtic que es troba tapiat. Al pis n'hi ha tres i a les golfes cinc, dels quals el central és més obert que els altres. A cada costat del pis hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes hi ha òculs ceràmics, el tercer dels quals corona la façana. L'accés principal del mas és d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda gravada amb una orla on consta 'LLUGARI JALECH 1785' emmarcada amb volutes. A l'entrada hi ha dos portals de pedra amb les llindes inscrites: 'IHS JESUS MARIA JOSEP 1662' i 'LLUCARI JALECH 1784'. A les façanes laterals i posterior les obertures són d'arc pla de pedra carejada i s'hi distribueixen de forma aleatòria, algunes d'elles datades del segle XVIII. El tractament dels murs és la pedra vista i alguns trams arrebossat amb formigó. El ràfec està acabat amb cabirons. 08017-4 Camí de l'Ajuda a Centelles L'antecedent del Jalech és el mas Bosch, que ja al segle XI era una possessió del monestir de Sant Pere de Casserres. El mas consta en els fogatges de 1360, 1497 i 1553. A l'Arxiu del marquès de Saudín (Biblioteca de Catalunya) hi ha un pergamí on consta que el mateix any 1360 el cavaller Humbert de Vilanova reconeix a Guillem d'Om haver rebut un cens procedent de les possessions d'Es Vilar del Mas Bosch. L'any 1686 l'hereu del mas Jalech era Antic Gelec, jurat de les parròquies foranes del terme de Centelles. Aquell mateix any, va casar la seva filla Magdalena amb Gabriel Riusech, hereu del mas Riusech de Santa Maria d'Artés. Pocs anys més tard, Joan Jalech va casar-se amb Rosa Vall, pubilla del mas Vall d'Artés, que des d'aleshores seria una possessió del mas Jalech de Balenyà. En el llibre de Recanació de l'any 1756 hi consta Josep Jalech com a propietari del mas Bosch. A mitjans del segle XIX, la pubilla Maria Antònia Jalech es casà amb Antoni Febrer de Sant Martí de Centelles. En aquest moment, els successors del mas van deixar de portar el nom Jalech. 41.8132500,2.2224000 435413 4629334 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40639 El Pla de Balenyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-balenya IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XVIII-XX El Pla és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda entre els segles XVIII i XIX com una gran casa pairal. Està constituïda per diversos volums superposats, dels quals el principal és de planta rectangular de notables dimensions. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria vertical descentrada, amb un pòrtic d'arc carpanell arrebossat i brancals de pedra en cada nivell. Al voltant de la galeria hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, disposades formant eixos, i algunes amb sortida a balcons de baranes forjades. La façana de ponent presenta diverses obertures d'arc pla, algunes de pedra carejada i d'altres arrebossades. A la façana de llevant hi ha adossat un cos de planta baixa amb terrassa superior, que s'obre amb una gran portalada d'arc rebaixat, on hi consta gravat 'D. P. 1889'. A tramuntana d'aquest cos, també adossat a la façana de llevant del volum principal, en sobresurt un volum de tres nivells d'alçat amb la coberta a quatre vessants, construït al principi del segle XX. Presenta una galeria amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat al pis i galeries de deu petits pòrtics d'arc rebaixat arrebossat a nivell de les golfes. A la façana posterior s'hi adossa un cos que es correspon amb la capella. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior, s'hi conserva la distribució característica, estructurada al voltant d'una gran sala on hi ha una llinda reaprofitada on hi ha gravats els anagrames 'IHS' i 'MA' i '1566 PLA'. A la planta baixa en destaca la volta amb llunetes de l'entrada. Davant la façana hi ha l'era enllosada, on també hi havia la masoveria, que fou enderrocada fa uns anys. 08017-5 Camí del Pla Les primeres notícies del nom Pla es remunten a l'any 1185, quan ja consta en els capbreus de Sant Llorenç del Munt. En els fogatges de l'any 1360, 1497 i 1553 hi consta el mas Pla. Al segle XV dins de la seva propietat hi havia el mas Viladecols, que tenia agregades les terres dels masos Roca i Carbonell. En motiu del casament de la pubilla Violant Pla amb un fill del mas Puigrefagut d'Olost al segle XVIII, es va perdre el cognom de la casa en favor del darrer. L'any 1876, Domènech Puigrefagut i Desvilar es va casar amb Josefa Dou Tarrús de Sant Esteve d'en Bas. L'any 1922 dins la propietat del mas hi constava el mas Viladecols, Riucerdà i Vinyolas, Serrallonga de Dalt d'Alpens, Baumala i Danyons a les Lloses, Can Pou i Viladeuras a Salsellas (Berga), i diverses cases i terres a Centelles i Vic. El fill i hereu de Domènech, Conrad, va morir assassinat al pla de la Marfa de Tona durant la Guerra Civil. En aquest moment, també fou cremat l'arxiu familiar. 41.8306100,2.2393200 436835 4631249 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40639-foto-08017-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40639-foto-08017-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40639-foto-08017-5-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40640 Mare de Déu de l'Ajuda https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lajuda Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MACIÀ, M., dir. (1995). 'Santuaris d'Osona i el Ripollès', La marxa de Catalunya. Vic: Edicions del Bon Temps. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. XI-XIX L'estat estructural de l'edifici és bo, tot i que s'observa una esquerda que afecta la part de l'absis. El Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, antigament Sant Fruitós de Balenyà, és una església d'origen romànic que va ampliar-se entre els segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu se'n conserva part de la nau i del campanar. És un edifici de planta rectangular amb l'absis poligonal. Es composa d'una nau coberta amb volta rebaixada amb arcs torals i llunetes que arrenquen d'una cornisa motllurada. El presbiteri incorpora un retaule de composició neoclàssica, amb la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda i les parets decorades amb frescos. Des de tramuntana del presbiteri s'accedeix a la capella neoclàssica del Santíssim, coberta amb cúpula semiesfèrica i llanterna i amb l'absis semicircular. A migdia del presbiteri s'accedeix a la sagristia i el campanar. A cada costat del temple s'hi obren dues capelles laterals, dues en arc de mig punt de pedra datades del segle XVIII i dues situades sota el cor. El cor està cobert amb volta rebaixada amb llunetes i està delimitat per una barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través d'un finestral i la rosassa. A nivell exterior, s'hi accedeix per una portalada renaixentista on hi ha esculpida la imatge de Sant Fruitós i els diaques. La base de l'estructura és de factura romànica i presenta arquacions cegues als laterals, on es van adossar sengles capelles laterals. El temple va ampliar-se en alçada amb una construcció de menors dimensions coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. En un extrem del costat de migdia s'hi adossa el campanar romànic, que s'obre amb pòrtics biforats de mig punt amb columneta (alguns d'ells tapiats) i que va ser ampliat amb un pis superior d'estil gòtic vers el segle XV. A la façana de llevant s'hi adossa el volum de la rectoria. El parament dels murs és de petits carreus disposats en filades a les parts més antigues i de pedra irregular lligada amb argamassa a la resta. Al sector de ponent i tramuntana del temple hi havia l'antic cementiri, des d'on sortia un mur perimetral que junt amb el comunidor tanquen frontalment el conjunt. En aquest sector s'observen diverses làpides inscrites. 08017-6 L'Ajuda La primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 955, quan consta la casa de Sant Fruitós en el testament del sacerdot Sunyer. En la documentació de l'any 1031 ja consta que tenia funcions parroquials. Pocs anys més tard, es va construir una nova església sobre les restes de l'anterior, consagrada pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, sota l'advocació de Sant Fruitós i els seus diaques, Sant Aurigi i Sant Eulogi. En aquest moment també va establir l'espai de la sagrera i el seu terme parroquial. En les visites pastorals del segle XIV hi consten els altars de Santa Maria, Sant Salvador i Sant Bartomeu. Al voltant del segle XVII es van fer obres al temple, consistents en la construcció dels altars del Roser i de Sant Isidre i en la construcció d'una portalada renaixentista. Durant el segle XVIII van fer-s'hi diverses reformes, entre les que destaca l'alçament de la nau i l'adaptació de les capelles laterals i la construcció del nou presbiteri i d'un comunidor a l'exterior. A finals del segle XIX va canviar la seva advocació per la de la Mare de Déu, que des del segle XIII hi tenia un altar propi, i s'hi va construir una nova capella del Santíssim. A mitjans del segle XX va perdre les seves funcions parroquials en favor de l'església de Sant Josep del nucli dels Hostalets, que a partir d'aleshores estarà dedicada a Sant Fruitós. Des d'aleshores ha esdevingut un santuari marià de gran devoció popular. 41.8213300,2.2228100 435455 4630231 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40640-foto-08017-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40640-foto-08017-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40640-foto-08017-6-3.jpg Legal Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 92|94|95|96|98|99|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40641 El Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-0 IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XVI L'any 1998 van canviar-se les bigues que sostenien el pis. El Verdaguer és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita 'IHS STEVA VRDAGE 1577'. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb amplit i guardapols motllurat. Al costat del central hi ha el desaigua de la pica de la sala. A la part posterior s'hi adossa un volum superior en alçada, del qual destaca una finestra amb incisió conopial a la façana lateral. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la casa hi ha el pou i un cobert que antigament havia estat un habitatge. 08017-7 L'Ajuda L'origen del mas Verdaguer el trobem en un mas rònec que quedà deshabitat al segle XIV i que fou establert a mitjans del segle XV a Joan Verdaguer, fadristern del mas Verdaguer de Castellcir i Joana, filla del mas Serradora de Castellterçol. En aquest moment, va edificar-se l'edifici actual del Verdaguer i uns anys més tard s'afegiren a la propietat els molins derruïts de la Nou. El mas consta en els fogatges de l'any 1497 i de 1553. A principi del segle XVII la casa pertanyia a Jaume Verdaguer, teixidor de lli. A mitjans del segle XIX, el seu propietari Josep Mas també posseia el Mas, Cal Sastre, el mas Cuní i els molins del Verdaguer. 41.8211800,2.2224100 435422 4630215 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40642 El Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. XI-XXI El Puig és una masia d'origen medieval que va ser notablement reformada als segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu s'observen pocs vestigis, localitzats al portal d'arc de mig punt de l'entrada, que quedà parcialment tapat per la volta catalana que s'afegí en una de les reformes, i la part semisoterrada de migdia, on l'amplada del mur és considerable i on s'observen les restes d'una espitllera tapiada. A principi del segle XXI s'hi va fer una altra gran reforma per habilitar-la com a casa de colònies. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Del frontis en destaca el portal d'accés, d'arc pla amb la llinda inscrita amb un escut gravat: ' IHS ANI 1601 JOAN PLA I PUIG' i al voltant 'RENOVA PER PERE ROVIRA PUIG I TRIA ANI 1824'. Sobre el portal hi ha una finestra d'estil gòtic, amb incisió conopial i rosetes gravades a la llinda i a l'ampit. A l'extrem de migdia d'aquesta façana hi ha un portal tapiat amb llinda de fusta i brancals de pedra. La façana de migdia s'ha obert recentment amb dos grans finestrals que ocupen la part central del mur. Sota d'aquests s'observen restes d'una antiga espitllera i d'un portal d'arc carpanell de pedra tapiat, a més d'algunes espitlleres afegides recentment. La resta d'obertures de la construcció són amb llinda de fusta i brancals ceràmics, algunes de factura moderna.També és d'incorporació recent el finestral geminat de la façana posterior. El tractament dels murs és la pedra vista, amb algun tram (on el parament és de tàpia) arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'interior ha estat notablement reformat, tant en la distribució com en els paviments i sostres, especialment als pisos superiors. A la planta baixa s'hi conserven els sostres amb volta catalana i un portal d'arc de mig punt adovellat. Entre els cossos adossats al voltant de l'edificació, alguns afegits en la darrera restauració, en destaca el cobert de la part de tramuntana, que està dividit per un gran portal d'arc rebaixat de pedra. 08017-8 Camí del Puig Al segle XIII el mas Puig era un casal on s'hi aplegaven els delmes del monestir de Sant Llorenç del Munt. El mas des Puys o Puig consta en els fogatges de 1360, 1497 i de 1553. La propietat del Puig va quedar lligada a la del mas Tria l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla Maria Tria. En aquest moment, van traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria. 41.8284800,2.2149600 434810 4631031 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40642-foto-08017-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40642-foto-08017-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40642-foto-08017-8-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40643 La Tria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tria IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XII-XIX El revestiment està deteriorar La Tria és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII com una gran casa pairal. Al segle XVIII s'hi va afegir un volum obert amb una galeria. És un edifici de notables dimensions de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-s'hi al segle XVIII, per un costat, i per l'altre un cos annex del segle XIX. Únicament ha quedat destapat l'eix central, el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i els finestrals d'arc pla de pedra carejada dels pisos. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca la de la façana de tramuntana, amb incisió conopial i roseta central. A la façana de ponent, on s'han obert finestres noves, s'ha adossat una escala exterior que permet accedir-hi directament pel pis. El volum que s'adossa a l'extrem de llevant de la façana de migdia s'obre al pis amb una galeria horitzontal de cinc pòrtics d'arc carpanell arrebossat amb pilars de pedra, que es prolonga amb dos pòrtics per ponent. Sobre aquests darrers, trobem una pedra amb una orla inscrita: 'ANTON RA PUIG Y TRIA ANY 1770'. També hem de destacar d'aquest volum tres obertures petites situades a la façana de llevant, una en forma d'espitllera, una de mig punt i una d'apuntada, que podrien procedir d'una edificació anterior. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, es manté la distribució característica, amb una notable volta catalana a l'entrada. Davant la façana de ponent hi ha una gran era enllosada, així com un cobert de tàpia, del qual destaca la pedra que hi ha sobre la llinda amb el relleu d'una cara amb l'any '1841', que probablement és reaprofitada. Al costat de llevant de la casa hi ha una font amb bassa i safareig, i el camí segueix fins a l'antic hort de la casa, delimitat per un gran mur de pedra. 08017-9 Camí de la Tria Les primeres notícies del mas Tria es remunten a finals del segle XII. En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Tria' i en el de 1553 Antoni Tria. La propietat va quedar lligada a la del Puig l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla Maria Tria. En aquest moment, van traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria. 41.8260700,2.2210700 435315 4630758 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40643-foto-08017-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40643-foto-08017-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40643-foto-08017-9-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40644 La Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. XVIII-XX La Serra és una masia del segle XVIII que va ser notablement reformada durant el segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana principal hi ha adossat un cos paral·lel que presenta un portal modern d'arc de mig punt adovellat, amb escut a la creu on hi consta l'anagrama 'IHS' i l'any '1738'. A sobre hi ha una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat. A l'extrem de ponent d'aquest cos en sobresurt un cos poligonal que es correspon amb la capella. La resta d'obertures de la casa són d'arc pla arrebossat, algunes emmarcades amb pedra moderna, present també a les cantonades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. La part frontal i posterior de la casa tenen una lliça, la primera pavimentada amb grans lloses de pedra. El mur que segueix per ponent delimitava l'espai de l'era, on també hi ha les restes d'un pou antic. 08017-10 Camí de la Serra Al segle XIV el mas Serra era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Probablement quedà deshabitada durant la crisi baixmedieval, ja que no consta en la documentació fins al fogatge de l'any 1553, quan es denomina 'Serra d'en Puig'. A l'amirallament de 1851pertanyia a N. Llaona, junt amb la masia veïna de Torremirona. 41.8246700,2.2336700 436360 4630594 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40644-foto-08017-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40644-foto-08017-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40644-foto-08017-10-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40645 Mas Hospital https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-hospital Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. XIV-XX La coberta s'ha fet de nova, però segueix presentant deficiències estructurals. El mas Hospital és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, situades en un extrem de la façana. El portal d'accés és d'arc pla de pedra amb una creu inscrita i l'any '1751'; a banda i banda s'observen dos portals més tapiats d'arc de mig punt de pedra col·locada a plec de llibre. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada i les de les golfes són ceràmiques de factura moderna. Destaca una espitllera situada a nivell del primer pis. A les façanes laterals i posterior les finestres es distribueixen de forma aleatòria i són d'arc pla de pedra carejada, excepte les de les golfes, que són ceràmiques de factura moderna. A nivell de la planta baixa de la façana posterior s'observen diverses espitlleres tapiades. El parament és de pedra lligada amb argamassa, sense revestir. El ràfec està acabat amb cabirons. 08017-11 Camí de la Cogullada al mas Hospital Al segle XIV el mas Hospital era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui paga els seus censos. A mitjans del segle XIX el mas ja pertanyia al mas Pla, propietat de Josep Puigrefagut i Pla. 41.8252600,2.2403400 436915 4630654 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40645-foto-08017-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40645-foto-08017-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40645-foto-08017-11-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40646 Can Moianès https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moianes Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. XVIII-XIX Can Moianès és una masia del segle XIX construïda segons la tipologia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, d'on sobresurt una característica torre. Les obertures de les façanes es distribueixen formant eixos simètrics, essent totes elles d'arc pla ceràmic excepte les de la planta baixa del frontis, que són d'arc escarser. Aquí també hi destaca una galeria horitzontal situada a l'eix central del pis, amb dos pòrtics d'arc apuntat ceràmic. La torre que sobresurt d'un dels extrems de la coberta té dues finestres d'arc pla amb una motllura decorativa superior. La part superior està habilitada com a terrassa transitable, delimitada per una balustrada d'obra. El parament dels murs de la masia és de pedra lligada amb argamassa al primer nivell i de ceràmica vista als superiors. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana de ponent s'hi adossa un cobert al qual s'ha afegit un nivell. 08017-12 Plans de Can Moianès Segons el llibre de Recanació de l'any 1756, la 'casa Moyanes' també es coneixia com la 'Vila dels Plans', i pertanyia a Miquel Vila de Centelles. El mateix nom encara es manté a l'amirallament de 1848, amb Josep Rovira com a propietari. A l'amirallament de 1851 ja s'esmenta com el Moyanes, del mateix propietari. A principi del segle XX estava en mans de Jacint Bach i Alavall, que va ser regidor de l'Ajuntament de Vic entre els anys 1895 i 1897 i un dels membres fundadors del Centre Excursionista de Vic. 41.8318900,2.2336700 436367 4631395 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40646-foto-08017-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40646-foto-08017-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40646-foto-08017-12-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. La balustrada de la torre va ser destruïda per l'acció d'un llamp, pel que va haver de ser reconstruïda. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40647 Portalada de la Mare de Déu de l'Ajuda https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-la-mare-de-deu-de-lajuda PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XVII Algunes parts es troben erosionades, motiu pel qual està protegida amb una xarxa. La portalada de la Mare de Déu de l'Ajuda s'obre a la façana de ponent de l'església. És feta de pedra i està articulada en dos nivells, dels quals el superior és de proporcions més reduïdes. El nivell inferior està compost per dues columnes acanalades amb capitells d'ordre corinti, que flanquegen l'entrada al temple. Les columnes sostenen l'entaulament amb un fris de motius vegetals i una cornisa dentada, des d'on arrenca el segon nivell. Aquí, a la part central, hi ha un plafó on s'hi representa un grup escultòric en alt relleu, amb l'escena de Sant Fruitós i els seus diaques Sant Auguri i Sant Eulogi celebrant l'Eucaristia. La portalada està coronada per un frontó entretallat, sostingut per sengles volutes i columnes acanalades. 08017-13 L'Ajuda L'antiga església de Sant Fruitós de Balenyà va ser saquejada i cremada per les tropes franceses l'any 1654. Poc després, el temple fou reconstruït i s'hi va afegir la portalada d'estil tardo-renaixentista. Malauradament, en el context de la Guerra Civil, la portalada novament va patir desperfectes. No va ser restaurada fins a l'any 1983, per obra de l'escultor Antoni Agraz. 41.8213500,2.2227100 435447 4630233 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40647-foto-08017-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40647-foto-08017-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40647-foto-08017-13-3.jpg Inexistent Renaixement|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 95|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40648 Santa Maria Savall https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-savall CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. XII-XIII Es troba en estat ruïnós. Les restes conservades del petit cenobi de Santa Maria Savall són les d'una església romànica construïda entre els segles XII i XIII. Està composta per dues naus paral·leles de planta rectangular i cobertes amb volta de canó de pedra. La nau principal presenta un portal rebaixat al costat de llevant i un absis quadrangular al de ponent. En un extrem de la façana de tramunana s'hi obre en arc de mig punt una petita capella quadrangular coberta amb volta de canó. La nau principal comunica amb la de migdia a través d'un arc de mig punt de pedra, com també s'obre amb dues finestres geminades d'arc de mig punt. Aquesta segona nau presenta una cornisa motllurada des d'on arrenca la volta, així com dues espitlleres al mur de migdia. L'aparell dels murs de la construcció és de carreus escairats disposats en filades regulars. Els murs de llevant i ponent estan parcialment enderrocats, com també part de la volta i de les parets interiors. Els murs i la coberta estan parcialment tapats de vegetació. A l'entorn de l'església s'hi observen restes d'altres edificacions. 08017-14 Sauva Negra L'indret de Sauva Negra està documentat des del segle X, ja que consta entre les afrontacions d'un alou, on hi havia la vila de Calsina i una església. Durant el segle XI, el monestir de Sant Benet de Bages i Berenguer Ató van disputar-se el domini de l'alou, malgrat que la mare del darrer,Trudgards, n'havia fet donació al monestir. Tanmateix, el vilar de Calsina i l'església seguiren en mans de Berenguer Ató i els seus descendents, que residien al proper vil·lar de Càsoles, documentat des de l'any 898 en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost. La primera referència documental on s'esmenta el nom de Santa Maria de Selva Negra la trobem en un document del 1121, localitzat al mas Espina de Collsuspina. A principi del segle XIII, la pubilla Dolça de Càsoles es casa amb Bernat Alfanec de Muntanyola i van fer un dot a la capella de Santa Maria. En aquest període hi havia una petita comunitat monàstica de donades, al capdavant de la qual hi havia el rector Bernat de Grau. L'any 1241 l'església ja consta com a Santa Maria de Savall i contava amb un gran nombre de feligresos, que assistien als oficis i festivitats amb gran devoció i que sovint es feien enterrar al seu cementiri. Els mateixos senyors de Càsoles va ser enterrats en una tomba que hi havien fet construir vers el 1218. Al segle XIV trobem que la comunitat monàstica s'havia extingit i l'església estava sota el domini dels senyors de Centelles, per la qual cobraven censos als masos veïns. La rectoria fou reformada al segle XV, però molts dels seus beneficiats van deixar de residir-hi. A partir del segle XVIII passaria a ser administrada pel rector de Santa Coloma Sasserra, que només hi assistia per celebrar-hi una missa cada quinze dies. Des d'aleshores la capella va patir un abandonament progressiu, fins que l'any 1887 el bisbe de Vic, Josep Morgades, va prohibir-hi el culte a causa del mal estat de conservació que presentava. Fins a mitjans del segle XX, els masovers que vivien a la casa del costat li van donar un ús agrícola. 41.7880100,2.1939900 433027 4626554 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40648-foto-08017-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40648-foto-08017-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40648-foto-08017-14-3.jpg Inexistent Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 92|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40649 Sant Fruitós de Balenyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-fruitos-de-balenya GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XIX Sant Fruitós de Balenyà és una església construïda durant la segona meitat del segle XIX segons l'estil d'obra popular. És un edifici de planta de creu llatina amb capçalera de tres absis semicirculars. Es composa d'una sola nau amb creuer, coberta amb volta de creueria i dividida per arcs torals que arrenquen d'una cornisa sostinguda per pilastres. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora darrera l'altar la imatge de Sant Fruitós. A cada costat de la nau hi ha dues capelles laterals que comuniquen entre sí a través d'arcs de mig punt. Als peus del temple hi ha un cancell i el cor. La il·luminació natural de la nau es fa a través dels finestrals i rosasses de les capelles, tots ells tancats amb vitralls. A nivell exterior, el portal d'accés és d'arc de mig punt de pedra amb guardapols, amb la inscripció 'AÑO 1878' a la clau. El frontis està definit per una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt de pedra, que fan que l'entrada sigui coberta. En un costat hi ha un finestral d'arc de mig punt de pedra i a sobre la rosassa. A l'extrem de llevant de la façana s'hi adossa el campanar, de planta rectangular i quatre nivells d'alçat. Presenta finestres a mode d'espitllera als nivells inferiors i de mig punt al superior, a més d'un rellotge a la part frontal. El parament dels murs de l'església és de pedra vista, amb les cantonades de pedra a la part frontal i de ceràmica a la resta. 08017-15 Plaça Bosch i Jover, 9 El creixement del nucli dels Hostalets de Balenyà durant la segona meitat del segle XIX va propiciar que els seus veïns volguessin erigir-hi un nou temple i no haver-se de desplaçar fins a l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Ajuda. Després de l'aprovació de l'ecònom, va constituir-se una comissió per vetllar per la seva construcció, que s'inicià l'any 1877 en un terreny cedit pel ferrer Josep Vilar. El mestre d'obres fou Josep Illa i bona part del poble va col·laborar en la seva construcció a través de donatius o de mà d'obra, entre els que Josep Gallifa hi va tenir un paper destacat. Fou ell qui proposà l'advocació a Sant Josep i qui va portar la imatge del Sant. La nova església va ser beneïda el dia 12 de juliol de 1879 per l'ecònom Joan Soler i el vicari Pere Barbena. Entre els anys 1894 i 1895 va ampliar-se l'edifici i es va fer una nova sagristia, sufragat pel mateix Josep Gallifa. Tot i les nombroses peticions de Gallifa i de molts veïns l'església no va passar a ser parroquial fins a mitjans del segle XX. 41.8162400,2.2361400 436557 4629656 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Josep Illa 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40650 El Vernich https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vernich IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XIX La coberta es troba en mal estat. El Vernich és una masia del segle XIX que podria ser d'origen anterior, tot i que a nivell exterior no s'observen vestigis més antics. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, amb el portal de pedra carejada i les finestres ceràmiques i arrebossades. A la façana de ponent i de llevant s'hi adossen cossos annexes, el darrer dels quals s'obre amb un portal d'arc escarser ceràmic i segueix el mateix pendent de la coberta del volum principal. La part posterior de la masia s'ha refet recentment amb escassa qualitat constructiva, tot utilitzant uralita per la coberta i maó pels murs. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb restes de morter. El ràfec està acabat amb cabirons. 08017-16 Camí del Vernich En el fogatge de l'any 1553 hi consta Joan Barnich. Algunes fonts (PLADEVALL, 1991: 230) apunten a que l'antecedent del mas és el mas Riera mitjana, documentat des de l'època medieval. Segons aquest, al segle XVI, l'hereu del mas Illa, Joan Illa, va ampliar la propietat amb l'adquisició dels masos Hort, Pasqual i Riera mitjana. Seguint amb aquesta hipòtesi, a l'amirallament de l'any 1851 consta que la casa Barnich forma part de la propietat del mas Illa, del qual era una masoveria. 41.8181000,2.2334000 436331 4629864 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40651 Pou de glaç del molí del Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-moli-del-verdaguer DIVERSOS AUTORS (2004). 'El comerç de la neu del Montseny en època moderna', Monografies del Montseny, núm. 19. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. XVIII La cúpula està tapada de massa vegetal i l'interior és ple de sediments. El pou de glaç del molí del Verdaguer és una construcció subterrània de planta circular, de la qual només és visible en superfície la cúpula que la cobreix. A l'extrem de llevant de la volta hi ha la boca des d'on extreia el glaç, feta d'obra i morter. A l'interior, a l'arrencada de la volta, s'observa una altra obertura que va ser tapiada posteriorment amb maó. El parament dels murs és de pedra disposada en filades i lligada amb argamassa. En un dels extrems del pou s'hi va construir modernament una plataforma que sosté dipòsits de formigó. 08017-17 Camí del molí del Verdaguer La producció i comercialització de glaç a Catalunya va popularitzar-se a partir del segle XVI. Els pagesos veien així una oportunitat de complementar l'economia familiar a l'hivern, quan les feines del camp requerien menys dedicació. Tenim notícies que a mitjans del segle XVIII, Dídac Cervera, Jaume Deumal i Josep Molins van associar-se per a vendre el glaç de diversos pous del Montseny i la rodalia a la ciutat de Barcelona, entre els quals hi ha el molí de Verdaguer de Balenyà. En el document hi consta que el transport del glaç provinent del pou del Verdaguer es faria en la major brevetat possible, a raó de vint-i-vuit sous per càrrega. L'any 1759 el pou de gel de la ciutat de Vic quedà malmès i se'n va comprar a Jacint Verdaguer de Balenyà. La major part dels pous quedaren abandonats entre els segles XIX i XX, quan els avenços tecnològics ja permetien obtenir glaç per altres mitjans. 41.8238400,2.2259600 435719 4630507 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. No s'observen restes de la bassa. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40652 Molí de l'Omet https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lomet DANTÍ, D., coord. (2010). L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs. Granollers: Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. XIV-XIX La coberta es troba en mal estat. El molí de l'Omet és un molí fariner d'origen medieval que va ampliar-se als segles XVI i XIX.El conjunt conserva la resclosa d'on es desviava l'aigua fins a la bassa, amb un pou en un extrem on baixava l'aigua fins al carcabà, on accionava les rodes. Aquestes estan fixades a les moles, la fricció de les quals permetia la mòlta del gra per obtenir farina. L'edifici primitiu està situat a la part de tramuntana i està construït sobre la roca natural. És de tres nivells d'alçat, amb la sala de moles al pis central i el carcabà a l'inferior, tallat de la roca en la seva pràctica totalitat. A l'obrador s'hi conserven dues moles, que estan fixades amb les respectives rodes del carcabà, des d'on desguassava l'aigua de nou al torrent, per una obertura d'arc rebaixat de pedra. El volum va ampliar-se en alçada i s'hi va construir un nou volum a migdia, per tal d'allotjar el moliner. Posteriorment, encara va créixer amb dos nous volums vers al sud, dels quals el primer és superior en alçada. El parament dels murs és petites pedres escairades a la part més antiga, irregulars a la resta i lligades amb argamassa. Alguns trams estan revestits amb morter. 08017-18 Camí del molí de l'Omet L'indret de l'Omet està documentat des de l'any 923 en motiu de la venta de dues cases, aleshores dins el terme del castell de Tona. El mas i el molí estaven sota el domini de la Pabordia de Palau del monestir de Ripoll. 41.8291200,2.2223300 435423 4631096 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40652-foto-08017-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40652-foto-08017-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40652-foto-08017-18-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40653 El Garet de Baix https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garet-de-baix IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. XVI-XVII La coberta està parcialment esfondrada i pateix deficiències estructurals importants. El Garet de Baix és una masia construïda entre els segles XVI i XVII que manté l'estructura característica del període gòtic tardà. És un edifici constituït per dos volums superposats, dels quals el principal s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés es troba desplaçat en un extrem de la façana, és d'arc de mig punt adovellat i té la clau inscrita amb un motiu en relleu. Al pis s'obre amb dues finestres amb l'intradós motllurat, una de les quals presenta una incisió esglaonada a la llinda amb un motiu floral central. A la façana lateral de migdia en destaca un altre finestral amb incisió esglaonada i roseta central, que originalment hauria tingut sortida a un balcó. De la façana lateral de tramuntana destaca un finestal d'arc lobulat amb una careta esculpida i un relleu apuntat. A la part posterior s'hi adossa de forma perpendicular el segon volum. És de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants. La major part de les obertures són d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i es distribueixen per les façanes de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat, excepte alguns trams on està deteriorat i s'observa el parament de pedra. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, es manté la distribució original, amb una escala de pedra al costat de l'entrada que condueix fins a la sala del pis. A sota hi ha una estança amb un portal amb incisió conopial, que està sostinguda amb bigues de fusta, reforçat per un pilar de pedra central. Aquest mateix sistema de suport es repeteix en una estança del segon volum. Davant de la façana de tramuntana hi ha diversos cossos annexes, dels quals tots estan en ruïnes llevat de la pallissa, que és a dos vessants i està sostinguda per un pilar de pedra central. 08017-19 Camí del Mas En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Guaret' i en el de 1553 Antoni Garet. Al segle XVI tenim constància que Cristòfol Garet era un dels síndics de la vila de Centelles. 41.8197100,2.2182700 435076 4630054 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40653-foto-08017-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40653-foto-08017-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40653-foto-08017-19-3.jpg Inexistent Modern|Gòtic Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|93 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40654 Can Mirambell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirambell IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PUIGFERRAT, C. (2000). 'El Mirambell, un mas del terme de Balenyà que mira al Moianès', Programa de Festa Major. Balenyà: Ajuntament de Balenyà. XII-XX Can Mirambell és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. Va ser reformat entre els segles XVIII i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, a l'entorn del qual hi ha diverses obertures de pedra carejada, algunes amb incisió conopial. A llevant hi ha dos volums adossats que s'obren amb galeries horitzontals. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. Al voltant del mas hi ha diversos cossos annexes, alguns en estat ruïnós. 08017-20 Camí de Mirambell El mas Mirambell està documentat des de l'any 1141 (PUIGFERRAT, 2000: 25). En el fogatge de l'any 1553 hi consta Joan Mirambell. Fins al segle XVII el mas Mirambell era de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Entre els fills més coneguts d'aquesta casa hi trobem l'erudit prevere Francesc Mirambell i Giol. La successió del mas entre els Mirambell arribà a la segona meitat del segle XX, quan fou adquirida per l'empresa que promovia l'urbanització del Puigsagordi. 41.8042900,2.1856700 432353 4628368 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40654-foto-08017-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40654-foto-08017-20-2.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. No s'hi ha pogut accedir. 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40655 Pont del molí de l'Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-de-lilla Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. XIV-XX El pont del molí de l'Illa està situat davant del molí i permet creuar el riu. Segons la tipologia constructiva, podria tractar-se d'una estructura d'origen romànic, que fou reformada en època contemporània. Consta de dos arcs desiguals de mig punt de pedra disposada a plec de llibre, dels quals el segon és de dimensions reduïdes i es troba parcialment tapat de terra. La barana del pont és lleugerament apuntada i fou aixecada posteriorment seguint la mateixa forma. El parament del pont és fet de pedra lligada amb argamassa. 08017-21 Riu Congost L'antecedent del molí de l'Illa probablement es troba al 'molí d'avall de ça Barbota', que l'hereu del mas Conill de Balenyà posseïa l'any 1340. En aquest període, el llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar ja posseïen el mas Conill, que va mantenir el seu nom fins que al segle XVI l'hereu Joan Illa va establir-s'hi. Uns anys més tard, la família Illa degué reconstruir el molí. Durant la segona meitat del segle XIX seguia funcionant i era propietat de Maria Illa. 41.8147200,2.2305400 436090 4629491 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40655-foto-08017-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40655-foto-08017-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40655-foto-08017-21-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119|85 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40656 Molí de l'Illa https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lilla Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. JORDÀ, R. (1988). Els molins fariners hidràulics d'Osona. Treball de fi de carrera, Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica. Inèdit. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XIV-XX El molí de l'Illa és un edifici del segle XVII construït sobre una estructura d'origen medieval. Els vestigis més antics s'han identificat en el parament i els elements de suport dels cossos contigus a la sala de moles. Aquesta hipòtesi quedaria reforçada per l'existència del pont medieval que permet accedir al molí. Durant el segle XVII va bastir-se un nou molí tot aprofitant parts de la primitiva estructura, que constava de la part productiva al nivell inferior i la casa del moliner al pis. Entre finals del segle XIX i el XX va consolidar-se el volum actual amb la construcció dels pisos superiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa semisoterrada i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Està construït aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la façana orientada a mestral presenta un nivell menys. Aquí hi havia la bassa i el cup, actualment desapareguts, que rebien l'aigua del rec i la resclosa que es situen aigües amunt del Congost. L'accés actual del molí es troba a la façana de gregal, on hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada, amb un dels brancals reaprofitat d'una altra construcció inscrit amb l'any '1733' i una creu de malta. Les obertures són totes d'arc pla ceràmic i es disposen per les façanes formant eixos, excepte una finestra d'arc pla i ampit de pedra situada a la façana de xaloc. També s'observa una finestra tapiada d'aquestes característiques a la façana de garbí. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades, i alguns trams amb tàpia als pisos superiors, on les cantonades són ceràmiques. A nivell interior, el cos de l'esquerra s'identifica amb la sala de moles, coberta amb volta de canó de pedra. Aquí s'hi conserven les moles i la cabra, a més d'una escala d'obra que permetia ascendir al pis. La sala té accés per un portal d'arc pla de pedra on hi ha gravat l'any '1682', situat al següent cos. Aquest està cobert de forma perpendicular a l'anterior, amb una volta de pedra de mig punt que es reprodueix al cos que hi ha sota la rampa que permet accedir al molí. Els dos espais comuniquen a través d'un petit portal d'arc rebaixat de pedra. 08017-22 A la confluència del Congost i el torrent de la Caseta L'antecedent del molí de l'Illa probablement es troba al 'molí d'avall de ça Barbota', que l'hereu del mas Conill de Balenyà posseïa l'any 1340. En aquest període, el llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar ja posseïen el mas Conill, que va mantenir el seu nom fins que al segle XVI l'hereu Joan Illa va establir-s'hi. Uns anys més tard, la família Illa degué reconstruir el molí. Durant la segona meitat del segle XIX seguia funcionant i era propietat de Maria Illa. 41.8147400,2.2303800 436077 4629494 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40656-foto-08017-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40656-foto-08017-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40656-foto-08017-22-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40657 Pont del molí del Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-del-verdaguer Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MARISTANY, M. (1998). Els ponts de pedra de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya: Editorial 92. XVIII-XIX Està parcialment cobert de vegetació. El pont del molí del Verdaguer permetia accedir al molí salvant el riu Congost.està situat davant del molí i permet creuar el riu. Es tracta d'una construcció del segle XVIII que va ser ampliada al segle XIX. Consta d'un sol arc rebaixat de pedra per un costat i de ceràmica disposada a plec de llibre per l'altre. No té barana. El parament del pont és fet de pedra lligada amb argamassa. 08017-23 Riu Congost El pont fou construït al segle XVIII, moment en què va construir-se el pou de glaç i es va ampliar el molí. 41.8239000,2.2256300 435692 4630514 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40657-foto-08017-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40657-foto-08017-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40657-foto-08017-23-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98|119|94 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40658 Caixa del Moro https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-del-moro Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. SERRA, J. (1936). 'Sepulcres megalítics del grup de la plana de Vic explorats el 1928', Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXXVII-XXXI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. http://www.digitalnatura.org/v1.0/details.php?image_id=25848&sessionid=e695f672df4809ea8812d19ed17f574a Està destruït. La Caixa del Moro és un megàlit que estava format per cinc lloses que definien una cambra rectangular tancada. Actualment només s'observen entre la vegetació les lloses desplaçades i tumbades, mentre que el túmul es troba molt erosionat. Entre el material que s'hi ha localitzat hi ha tres fragments de ceràmica de pasta negra, denes de collaret discoïdals d'esteatita, d'os i de pecten, fragments de dentàlium i sílex. 08017-24 Pla de Castellar Va ser excavat l'estiu de 1928 per Mn. Segimond Cunill i una secció del Museu Episcopal de Vic. El material localitzat va ser portat al Museu Episcopal de Vic. A la dècada de 1960 Ricard Batista el va visitar i va indicar que estava pràcticament destruït. 41.8030700,2.1946900 433101 4628225 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40658-foto-08017-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40658-foto-08017-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40658-foto-08017-24-3.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40659 Cista de Mirambell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-mirambell Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. Està parcialment destruït. El megàlit de Mirambell està format per quatre lloses fragmentades que defineixen una cambra trapezoïdal tancada. La llosa que el cobria està desplaçada i conserva el túmul circular. S'hi va localitzar abundant material, entre el qual destaquen les restes òssies humanes, que apunten que hi havia inhumats cinc individus adults i dos infants. També s'hi va localitzar ceràmica a mà; fragments de nansa plana, de mugró i una vora amb cordó imprès; i objectes ornamentals d'os. 08017-25 Serrat de la Bassa Va ser excavat l'any 1932, quan el material localitzat va ser portat al Museu Episcopal de Vic. Al voltant de la dècada de 1960 Ricard Batista el va visitar i va indicar que estava molt remenat i sense estratigrafia. 41.8118400,2.1945200 433096 4629199 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40659-foto-08017-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40659-foto-08017-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40659-foto-08017-25-3.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Està situat en una parcel·la de la urbanització, fet que podria suposar la seva destrucció. 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40660 Forn de Ginebres https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebres Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1990). Tona: Mil cent anys d'història. Vic: Eumo Editorial / Tona: Ajuntament de Tona. -VII /-III No s'observen restes en superície. En el marge d'un camp de conreu situat a ponent de la masia de Ginebres s'hi va localitzar un forn ibèric. Algunes fonts apunten que es tractava de la paret posterior d'un forn ibèric, prop del qual es trobaven fragments de ceràmica i cagaferro en superfície. Tenia unes mides aproximades de 1,25 x 1 m. i no ha estat excavat. 08017-26 Els Ginebres La propietària de la masia de Ginebres té constància de l'existència d'un forn ibèric, que recorda que fou estudiat pel tonenc Felip Vall. La sra. M. Dolors Moles el va incloure a la seva tesina. 41.8421400,2.2270500 435828 4632538 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40660-foto-08017-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40660-foto-08017-26-2.jpg Legal Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 81|80 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40661 La Griutera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-griutera Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. SERRA, J. (1936). 'Sepulcres megalítics del grup de la plana de Vic explorats el 1928', Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXXVII-XXXI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. Està parcialment destruït. La Griutera és un megàlit format per tres lloses que defineixen una cambra trapezoïdal tancada. No conserva la llosa de ponent i la que el cobria, però sí que s'observa el túmul circular. S'hi van localitzar restes òssies humanes, com també ceràmica a mà i denes de collaret d'os. 08017-27 Pla de Castellar Va ser excavat l'estiu de 1928 per Mn. Segimond Cunill i una secció del Museu Episcopal de Vic. L'any 1958 va ser estudiat per Ricard Batista. Una part del material localitzat va perdre's i l'altra va ser portada al Museu Episcopal de Vic. 41.8134500,2.1982000 433403 4629375 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40661-foto-08017-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40661-foto-08017-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40661-foto-08017-27-3.jpg Legal Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Està situat en una parcel·la de la urbanització, fet que podria suposar la seva destrucció. 78|76 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40662 Jaciment del mas Tarabau https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-tarabau Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALL VERDAGUER, F. (1958).'Un yacimento arqueológico en Tona'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. Ha estat destruït. En motiu de l'extracció d'argiles per la bòbila, es va posar al descobert un individu inhumat del qual se'n desconeixen les característiques perquè, junt amb l'aixovar, van ser destruïts. Per la descripció que feu el senyor Vall de Tona, que va visitar el lloc alertat pels operaris, és probable que fos un sepulcre de fossa. Els mateixos van apuntar que el crani tenia una mandíbula inferior particularment forta, com també la presència de lloses que podrien ser d'un megàlit. A l'entorn s'hi van trobar dues destrals polides, ganivets de sílex i petxines perforades. 08017-28 Bòbila d'en Baucells Va ser localitzat de forma fortuïta a mitjans del segle XX i va ser visitat per Felip Vall Verdaguer de Tona. L'any 1996 s'hi va fer una intervenció arqueològica en motiu de la conducció i subministrament de gas natural, amb Josep Pujades com a director, sense que se'n coneguin els resultats. El material està localitzat al Museu de Tona. 41.8383700,2.2345400 436446 4632114 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40662-foto-08017-28-1.jpg Legal Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 78 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40663 Sepulcre de Balenyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-balenya Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Probablement s'ha destruït. En motiu de les obres que es van fer a la bòbila d'en Baucells, es va posar al descobert una sepultura, situada a una fondària considerable. Es tractava d'una fossa oval amb un sol individu inhumat, que s'acompanyava del següent aixovar: una fulla sencera i un fragment de sílex, una ascla de sílex, 12 fragments de punxó d'os i dues denes de collaret de pedra verda. 08017-29 Bòbila d'en Baucells El material localitzat es va dipositar al Museu Episcopal de Vic i s'acompanyava d'una nota manustricta per P. Valls i Blas, que constitueix la única notícia de la troballa. L'any 1996 s'hi va fer una intervenció arqueològica en motiu de la conducció i subministrament de gas natural, amb Josep Pujades com a director, sense que se'n coneguin els resultats. 41.8376200,2.2349900 436483 4632030 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40663-foto-08017-29-1.jpg Legal Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Es desconeix la seva situació exacta. 78 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40664 Mare de Déu de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-serra XX La Mare de Déu de la Serra és una capella construïda a mitjans del segle XX a l'extrem de ponent del mas la Serra. És de planta rectangular i absis poligonal. La nau és d'un sol tram i està coberta amb volta rebaixada que arrenca d'una cornisa motllurada. La part del presbiteri és poligonal amb nervadures i queda separada de la resta de la nau per un arc diafragmàtic. Sobre l'altar de marbre hi ha una fornícula amb la imatge i dues finestres de mig punt a cada costat. L'accés a la capella es fa per llevant des de la galeria de la masia, situada al primer pis. A nivell exterior, té la base oberta amb pòrtics d'arc carpanell i la coberta a tres vessants. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. 08017-30 Camí de la Serra La capella fou promoguda per l'aleshores propietària Mercè Bach Puigrefagut. 41.8246100,2.2335600 436351 4630587 1948 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40664-foto-08017-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40664-foto-08017-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40664-foto-08017-30-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40665 Font del carrer Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-major XX Font pública situada a l'inici del carrer Major. Es tracta d'una estructura d'obra vista adossada al mur d'una casa. La part central és feta de pedra i hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica de pedra quadrangular que sobresurt respecte els murs laterals. 08017-31 C. Major La font més antiga del carrer Major estava situada entre l'edifici vell de l'Ajuntament, actualment desaparegut, i la casa de Can Solà. Aquesta font va construir-se a la dècada de 1970. 41.8183300,2.2351400 436476 4629889 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40665-foto-08017-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40665-foto-08017-31-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. També es coneix com a font de Sant Jordi. 98 51 2.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40666 Can Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu XVIII Can Bartomeu és una casa del segle XVIII construïda al principi del carrer Major. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. El portal té la llinda inscrita: 'JAUME PRAT 1789 FET' i una creu intercalada, sobre el qual hi ha un balcó de baranes forjades. Un dels finestrals de la planta baixa s'ha ampliat i s'ha emmarcat amb pedra moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb motius florals esgrafiats als nivells superiors que van ser incorporats en la darrera restauració. A banda i banda del finestral del pis també hi ha esgrafiat: 'BARTOMEU 1789'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. 08017-32 C. Major, 120 41.8188700,2.2351700 436479 4629949 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40667 Can Cabo https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabo XVIII Can Cabo és una casa construïda al segle XVIII. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals de pedra. La llinda té gravada la data '1785' i una creu intercalada. El tractament del mur és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. 08017-33 C. Major, 118 41.8187700,2.2351300 436476 4629938 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40668 Espai natural de la Sauva Negra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-la-sauva-negra <p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.</p> <p>La Sauva Negra és un espai de 110 hectàrees situat al serrat Rodó, entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles. La superfície que ocupa en terme de Balenyà és de 2,62 hectàrees, situades a la proximitat de les ruïnes de Santa Maria Savall i de l'embassament. Es tracta d'un bosc singular en aquest territori, on destaca la presència de faigs (Fagus sylvatica), roures martinencs (Quercus pubescens) i boixos (Buxo-Quercetum pubescentis). A nivell faunístic, l'espai també té una riquesa excepcional, amb diverses espècies de carnívors entre les que destaca el turó, com també la fagina, la geneta, el toixó, l'àliga marcenca i els talpons, entre d'altres.</p> 08017-34 Sector de garbí del terme municipal 41.7880100,2.1920700 432867 4626555 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40669 Campanes de la Mare de Déu de l'Ajuda https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanes-de-la-mare-de-deu-de-lajuda XVIII Algunes parts estan brutes de morter i excrements d'aus. <p>Al campanar del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda s'hi conserven dues campanes antigues i una de moderna més grossa. Són de petites dimensions i estan fetes de bronze. La primera té gravada la imatge de Sant Josep i data de l'any '1742' a la part central, així com el nom '...ISIDRO MAS..:' a la part superior. La segona té inscrit en una cara 'JOAN CARRERA ME FECIT' i a l'altra 'JACINTHO PUJOLAR RECTOR / BERNAT PADROS / PAGES/ ANDREU PUJOL / PAGES OBRES / ANY 1788'. Totes dues presenten la pàtina verdosa caracterísitca. Els jous on estan fixades són originals.</p> 08017-35 L'Ajuda <p>Segons un inventari fet a l'església parroquial de Sant Fruitós de Balenyà l'any 1923, hi havia 5 campanes del segle XVIII. La primera era de l'any 1789 i pesava 800 kg; la segona del mateix any i 480 kg; la tercera de 1788 i 60 kg; la quarta de 1742 i 50 kg i la cinquena del mateix any i 40 kg. Només es conserven la tercera i la quarta; les altres probablement van ser foses durant la Guerra Civil per a fer munició. Passada la guerra, es va afegir la campana més grossa,</p> 41.8212300,2.2229200 435464 4630220 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40669-foto-08017-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40669-foto-08017-35-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Simbòlic 2020-01-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40670 Cementiri de l'Ajuda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-lajuda PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XVII-XIX Presenta cert estat de deteriorament. El cementiri de l'Ajuda es va construir al segle XIX, moment en què deixaren d'enterrar-se els fidels a l'espai de l'antiga sagrera. Davant de l'església encara s'observen diverses làpides al terra, datades entre els segles XVII i XVIII. El nou cementiri va fer-se en forma de cripta, sota la capella neoclàssica del sector de tramuntana de l'església, tot i que s'hi accedeix des de l'exterior. S'obre amb un portal d'arc pla de pedra amb una calavera gravada i l'any '1861'. A l'interior, s'hi disposen en fileres els nínxols dels principals masos de la localitat, com són el mas Riera, Puigrefagut (el Pla) i Vall-llosera, entre d'altres. A l'exterior, l'entrada queda flanquejada per més fileres de nínxols, la majoria dels quals estan buits. L'espai queda tancat per un portal reixat. 08017-36 L'Ajuda En l'acta de consagració de l'església de Sant Fruitós de l'any 1083 ja s'estableix un cementiri de trenta passes, espai sagrat que esdevindiria la sagrera. El cementiri es prolongava pel sector de ponent, fins pràcticament tocar el comunidor. En ser arranjat l'espai frontal del santuari, va suprimir-se aquesta part. Aquest cementir va estar en ús fins que l'any 1932 se'n va construir un de nou al camí que va dels Hostalets a l'Ajuda, en un terreny donat per la vídua Illa. 41.8215000,2.2229300 435465 4630250 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40670-foto-08017-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40670-foto-08017-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40670-foto-08017-36-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40671 Cal Sastre https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre XIV Es troba en estat ruïnós. Les ruïnes de la masia de Cal Sastre estan situades davant de la masia del Verdaguer, dins de l'antiga sagrera del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Conserva part dels murs perimetrals, d'un metre d'alçada aproximadament, que permeten definir una estructura de planta rectangular. Són fets de pedra lligada amb argamassa. A l'interior hi ha una pila de pedres procedents de l'enderroc. 08017-37 L'Ajuda 41.8211600,2.2229200 435464 4630212 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. També es coneix com a Can Bernadí. 119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40672 L'Estevanell de la Sagrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestevanell-de-la-sagrera XVII-XX Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. L'Estevanell de la Sagrera és una masia del segle XVII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior. Va consolidar-se al segle XVIII i va ampliar-se més tard amb un cos a llevant. Durant la segona meitat del segle XX s'ha construït el pis superior amb maó vist el pis i s'ha fet nova la coberta. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla, ja siguin d'arc pla, arrebossades o ceràmiques. El portal d'accés té la llinda inscrita amb l'any ' 1788' i una de les finestres del pis '1685'. Tant el parament com les obertures de les golfes i del cos de llevant són de factura moderna, de maó vist. Al costat del portal hi ha una escala exterior d'obra que permet accedir directament al pis. A la façana posterior en destaquen dues finestres d'arc pla de pedra carejada, una d'elles amb la llinda inscrita ' 1776' i una creu intercalada. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, excepte el nivell superior de maó vist. 08017-38 L'Ajuda Al cadastre de 1756 hi consta com a propietari Francisco Estevanell. A l'amirallament de 1862 hi consta com a propietària Maria Mas i Cornet de Manresa. El mas va canviar de mans diverses vegades, ja que el 1900 pertanyia a Ramon Orri i Lleonart i el 1914 a Concepció Vilardell i Campdelacreu. 41.8213500,2.2234700 435510 4630233 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40672-foto-08017-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40672-foto-08017-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40672-foto-08017-38-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40673 Mas Estevanell https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-estevanell IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. XIV-XX El mas Estevanell és una masia d'origen medieval que ha estat reformada enrte els segles XVIII i XX. En la darrera intervenció, s'hi va fer una gran reforma per habilitar-la com a restaurant. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són emmarcades amb pedra, la majoria de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat, amb una planta trepadora que cobreix bona part de les façanes. Al costat de llevant hi ha un cos annex fet de tàpia. 08017-39 Ctra. De Barcelona a Puigcerdà, km. 49 El mas Estevanell formava part de la quadra de l'Aguilar, parròquia de Tona, on consta en els fogatges de 1360 i 1553. Des del segle XVIII, va passar a ser una masoveria del mas Pla, junt amb diversos masos de la contrada. 41.8393700,2.2321300 436247 4632227 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40673-foto-08017-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40673-foto-08017-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40673-foto-08017-39-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40674 Mas Fontderola https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fontderola IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. XIV-XX El mas Fontderola és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. Durant el segle XVIII s'hi va fer una reforma notable, amb la consolidació de la façana tot aprofitant elements de la masia gòtica, la construcció de nous volums i l'obertura d'una galeria a la façana de llevant. En aquest moment també va tancar-se la casa frontalment amb la construcció d'un baluard. És un edifici constituït per diversos volums superposats, que configuren una estructura longitudinal. El volum central té accés per un portal d'arc de mig punt adovellat amb el relleu d'un escut a la clau, sense inscripció. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1722' i una creu intercalada, al costat de la qual hi ha un rellotge de sol esgrafiat de forma circular. Al volum que s'hi adossa per ponent hi ha diverses obertures d'arc pla distribuïdes de forma aleatòria, entre les que en destaca una amb incisió conopial motllurada. A l'extrem de llevant s'hi adossen dos volums, el primer de planta baixa i pis amb la coberta que fa el desaiguat a llevant i el segon de planta baixa, pis i golfes i la coberta que fa el desaiguat per tramuntana. Al primer en destaca una galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc carpanell arrebossat amb pilars de pedra. Al segon hi trobem una finestra d'arc conopial motllurat. A la façana de tramuntana destaquen dues obertures, una amb un relleu coronat amb l'any '1783' inscrit i l'altra amb incisió conopial a la llinda amb un rombe al centre. El tractament dels murs és arrebossat, tot i que en alguns trams està deteriorat i s'observa el parament de pedra. Davant la façana de migdia hi ha diversos cossos annexes, que queden tancats per un baluard que s'obre amb una portalada amb llinda de pedra sobre impostes, amb l'any '1710' inscrit i una creu intercalada. En els cossos annexes en destaca una finestra reaprofitada de tradició romànica; el brancal d'un finestral gòtic i una cisterna. Fora d'aquest recinte hi ha una pallissa habilitada com a vivenda, on a la part posterior hi ha una finestra amb un brancal reaprofitat, amb un escut en relleu amb la inscripció 'IHS PAU FONT 1582'. 08017-40 Camí del mas Fontderola El mas Font sobirà consta en els fogatges de 1360, 1497 i 1553. Segons el cadastre de 1756 el propietari era Valentí Fonderola. A l'amirallament de 1851 consta Catalina Fontarola, tot i que poc després, al de 1862 trobem a Dolors i Josep Garet i Fonderola com a propietaris. 41.8134600,2.2051700 433982 4629371 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40674-foto-08017-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40674-foto-08017-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40674-foto-08017-40-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40675 Mas Viladecols https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-viladecols PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. XX El mas Viladecols era una masia d'origen medieval que va enderrocar-se fa pocs anys per construir-se de nou. De l'edifici antic només en queda una llinda, que va col·locar-se sobre el nou portal, on hi consta inscrit: '1800' i una creu intercalada. És un edifici de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al costat de llevant s'hi adossa un volum d'un sol nivell d'alçat que s'obre amb un porxo. Les obertures són totes d'arc pla de pedra carejada, en una de les quals s'ha inscrit la data de les obres: 'JOAN I MA. DOLORS 1999'. El tractament dels murs és la pedra vista. 08017-41 Camí de Viladecols L'alou de Viladecols està documentat des del segle XI, quan va ser venut a un tal Domènec. El mas està documentat des del 1240, quan es situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. Una hipòtesi de recerca identificava aquest gran casal com la Domus del Congost, esmentada en diversos moments en la documentació i que no ha estat localitzada. La família Congost és coneguda des del 1198, les primeres referències les trobem amb Pere de Congost (1196-1201) i ja al segle XIII els propietaris seran Bernat de Congost i Romena documentats entre 1245 i 1251. La família Congost es refongué vers el 1272 amb la de Santa Coloma, pel casament de Gaia de Congost amb Bernat de Santa Coloma. Els Santa Coloma foren una altra família important de la zona de l'alt Congost tenint com a propietat principal Santa Coloma Saserra. Altres masos candidats i ja desestimats foren el mas Santa Eugènia del Congost (Tagamanent, Vallès Occidental), la Sala de Valldeneu o fins i tot en terme de la Garriga entre Can Palau i Montmany. El 1278 Bernat de Santa Coloma apareix encara com el propietari i al mateix XIII la va establir de nou Guillem de Castellar. A partir d'aquí els cognomitats seran la família Castellar, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a Valldeneu, Balenyà i Centelles. Els seus membres s'intitulaven milites o cavallers i es diuen amos de les possessions i persones dels masos Castellar superior i Castellar inferior de Valldeneu, de la Sala i del mas Valldeneu, el mas Casadevall de Balenyà, del Soler de la Garga i de terres de l'Oller de Valldeneu. Al segle XIV el mas Valdecols era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui paga els seus censos, i tenia el mas Carbonell de la parròquia de Santa Coloma com una masoveria. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII (1701-1800), concretament cap el 1733. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX, moment en què repicaren l'entrada d'accés al mas i deixaren la pedra vista. Per la seva particular situació estratègico-geogràfica sobre les estribacions dels cingles de Bertí aquest mas ha constituït l'eix vertebrador de la zona tant per la mateixa categoria de domus com pel fet d'estar situada sobre un antic eix de comunicacions que s'evidencia amb l'existència d'un complex d'hospedatge. 41.8101100,2.2033200 433825 4629000 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Al llibre de Pladevall hi surt una fotografia del seu aspecte anterior. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40676 El Barbat https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barbat CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XI-XIX El mas Barbat és una masia d'origen medieval construïda sobre la roca natural, que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. A l'interior s'observen vestigis de la construcció primitiva, en els murs de base atalusada i d'una amplada considerable. Sobre aquesta edificació se'n va bastir una al segle XVI, sobre la qual es va alçar un pis al segle XIX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte a les golfes on són amb llinda de fusta i brancals ceràmics. La finestra de l'eix central té la llinda amb una inscripció complexa, on es llegeix 'any 1515'. A la façana de ponent en destaca un gran pòrtic d'arc de mig punt de pedra tapiat i una cisterna. La façana de llevant presenta un finestral amb incisió conopial i diverses obertures amb llinda de fusta. La masia està construïda sobre la roca tot aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que a la façana posterior s'hi accedeix directament pel pis. Aquesta façana està reforçada amb dos contraforts. El tractament dels murs és arrebossat, tot i que en alguns trams es troba deteriorat i s'observa el parament de pedra. Davant la façana de llevant hi ha diversos cossos annexes, un dels quals té una llinda datada de '1711'. 08017-42 Camí del Barbat L'origen del mas Barbat el trobem en una casa forta anomenada Montbarbat, documentada des del segle XI. El 1163 el mas fou cedit pel bisbe de Vic a Ramon de Dosrius. Al segle XIV ja la trobem sota domini dels Centelles. A partir del segle XV deixarà de considerar-se una casa forta i freqüentment passarà a denominar-se, junt amb els seus hereus, Barbat. En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Monberbat' i en el de 1553 Joan Berbat. Segons l'amirallament de 1862, pertanyia a Josep Canas i Vinyes de Centelles 41.8374800,2.2090400 434328 4632034 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40676-foto-08017-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40676-foto-08017-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40676-foto-08017-42-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40677 El Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. XIV-XVI Part de la coberta s'ha esfondrat i presenta deficiències estructurals importants. El Mas és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. En un extrem del frontis, que s'orienta a tramuntana, hi ha el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb la clau invertida inscrita: 'IHS IOA (N) MAS 1564'. Al pis s'obre amb dos finestrals d'arc pla de pedra carejada, al costat dels quals n'hi ha dos més d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior trobem diverses obertures disposades de forma aleatòria, d'arc pla de pedra carejada, algunes amb incisió conopial. A la façana de llevant i migdia s'hi adossen cossos annexes. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa revestida amb morter, i de tàpia en alguns trams. 08017-43 Camí del Mas En el fogatge de 1360 hi consta el 'mas d'en Bernat des Mas'. En aquest moment, una part de les terres del mas pertanyien al monestir de Sant Llorenç del Munt. Al fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas' i en el de 1553 Antoni Mas. Segons el cadastre de 1756 pertanyia a Manel Mas, mentre que a mitjans del segle XIX el mas ja estava vinculat al mas Verdaguer de la Sagrera, del mateix propietari Josep Mas i Verdaguer. 41.8194700,2.2165100 434930 4630029 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40677-foto-08017-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40677-foto-08017-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40677-foto-08017-43-3.jpg Inexistent Modern|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40678 L'Omet https://patrimonicultural.diba.cat/element/lomet IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PUIGFERRAT, C. (2003). 'Un altre document per a la Catalunya Carolíngia.:Omet, 923'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. XI-XIX L'edifici principal pateix deficiències estructurals i la coberta es troba en mal estat. L'Omet és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI- XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Els vestigis més antics de la construcció els situem a la planta baixa, on s'observa una arcada de mig punt de pedra tapiada i l'aparell dels murs d''opus spicatum', d'una amplada considerable, així com les mènsules de pedra que sostenien el sostre. Aquesta estructura va ser ampliada durant el segle XVI, amb un volum que probablement estava constituït per diversos habitatges. La consolidació definitiva no es produí fins al segle XVIII, quan va unificar-se com una masia clàssica de tres crugies. La casa fou dividida de nou en tres habitatges independents al segle XIX, el tercer dels quals sobre una dependència annexa que es coneix com Can Llebra. És un edifici de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Presenta una divisió vertical que a nivell compositiu no es manifesta exteriorment. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. Aquest es troba parcialment tapiat i modificat a l'intradós per obrir-hi una finestra. Sobre el portal hi ha una llinda gravada 'ALABAT SIA DEU / BALTHESAR PUJOL Y OMET', i les finestres de sobre 'AVE MARIA / SIN PECADO/ CONCEBIDA/ ANY 1723' I 'JESUS Y MARIA / IO VOS DONO AL COR/ Y LANIMA MIA AY 1723'. Al costat hi ha un rellotge de sol construït aprofitant l'arc de mig punt de pedra que es correspon amb l'aigüera de la sala. Al segle XIX va obrir-se un portal en un extrem de la façana, amb llinda de fusta i brancals ceràmics. La façana de ponent presenta un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra, que al segle XIX va esdevenir l'accés principal d'aquesta part de la casa. Als pisos superiors hi ha diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, així com una finestra d'arc conopial amb l'intradós motllurat. La part de les golfes presenta una part amb parament de tàpia i obertures de maó. La façana de llevant també s'obre amb una finestra d'arc conopial de pedra amb l'intradós motllurat i una roseta tallada, així com un portal de pedra carejada amb sortida a un terrat d'incorporació recent que té la llinda inscrita: 'JAUME PUJOL / Y HOMET 2 MAIG 1761' i la imatge d'un om intercalat. A la façana posterior, en destaca una altra finestra d'arc conopial de pedra i una espitllera amb la llinda inscrita '1774'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i carreus escairats a les cantonades. En la divisió vertical que es va fer durant el segle XIX, van tapiar-se els accessos a les estances de la crugia dreta de la casa. Així, la cuina, l'escala principal i l'habitació principal amb alcova han quedat separades de la resta de la masia. 08017-44 Camí de l'Omet L'indret de l'Omet està documentat des de l'any 923, quan s'esmenta en motiu de la venda que fan Cixila i Froilo a Eldemar de dues cases, dins el terme del castell de Tona. Segons aquest document, el lloc de l'Omet seria un veïnat format per diverses cases. L'alou de l'Omet s'esmenta novament l'any 997, en motiu de la seva permuta per un altre alou situat al comtat de Girona. El mas Omet s'esmenta ja l'any 1094, quan Miró Adalbert i la seva família van donar-ne la meitat a Sant Pere de Vic. Dos anys més tard, l'altra meitat del mas Omet seria donat per Dalmidana a la Pabordia de Palau del monestir de Ripoll. Segons aquests documents, al segle XI el mas ja estava dividit en almenys dues propietats. En un debitori del setembre de 1415 hi consta Bernat d'Omet de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà (document original de la Biblioteca de Catalunya. Perg. 305, Reg. 20782). Consta en els fogatges de 1360, 1497 i de 1553, on trobem Bernat Homet i 'la Noya qui sta al Mas den Homet'. A principi del segle XVII, Pau Pujol, àlies Homet, va casar els seu fill Pere amb Petronilla del mas Pla de Balenyà, i a la seva filla Paula amb Jaume Vinyes del mas Vinyes. L'any 1680 els tutors de Baltasar Homet van fer una reclamació contra Francesc i Anna Maria Vila perquè es restituissin l'herència i els béns que havien estat de Mariano Pujol i Homet. Durant el segle XVIII, estan documentades diverses disputes que tingué el seu propietari, Jaume Pujol i Homet. A principi del segle XIX s'hi va allotjar Josep Ordeix, un teixidor de llana i pagès expatriat de Barcelona. 41.8313100,2.2236200 435532 4631338 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40678-foto-08017-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40678-foto-08017-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40678-foto-08017-44-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40679 La Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-0 IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XIV-XX La Riera és una masia del segle XVII que va créixer a redós d'una construcció defensiva medieval, que va consolidar-se al segle XIX. A principi del segle XX es va fer una ampliació amb un nou volum d'estil modernista a la part posterior. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en cinc crugies, de les quals la de mestral es correspon amb una torre de defensa. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons cinc eixos simètrics d'obertures d'arc pla, excepte el portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre la clau hi ha una pedra amb un escut heràldic en relleu. Les obertures de la torre són d'arc pla de pedra carejada. A la façana de tramuntana les finestres són d'arc pla de pedra carejada, una de les quals està inscrita: 'SEGIMON FONT TORDERA Y RIERA, amb una orla en relleu intercalada amb l'any '1762' i un Sagrat Cor gravats. A la façana lateral de migdia les finestres estan emmarcades imitant pedra El tractament dels murs és de pedra vista a la façana, on es ressalten les obertures amb un marc arrebossat amb motllures, i arrebossat a les façanes laterals. La part de llevant es diferencia estilísticament de la resta de la construcció amb un volum modernista i una capella adossats, que interiorment estan integrats amb la masia. Consta de tres nivells d'alçat i està definit per dues galeries horitzontals amb grans finestrals; al pis són geminats amb òculs ceràmics i motllura de mig punt superior i a les golfes són trigeminats amb arcs de mig punt de maó i motllura superior de maó. Els pòrtics del pis incorporen una marquesina superior sostinguda amb cabirons. A l'extrem de xaloc s'hi adossa la capella. A l'interior, s'hi conserva dos portals inscrits, un amb l'anagrama IHS i la data '1633' i l'altre amb el mateix anagrama i 'FRANCHESC VILA I RIERA 1636'. Davant de la façana principal, orientada a ponent, hi ha una gran era encaironada, a l'entorn de la qual hi ha diverses edificacions annexes, tals com el colomar, la pallissa i les corts. Davant de la part de llevant hi ha un gran pati que queda tancat per un baluard i una portalada. 08017-45 Camí de la Riera L'any 1365 el monestir de Sant Llorens del Munt va ampliar els dominis que tenia a Balenyà, amb la compra del casal de Balenyà i de quatre masos amb els seus drets i servituds, entre els quals hi havia el mas Riera Inferior, que estava arrendat pel mas Illa. En el fogatge de l'any 1553 hi consta Violant Riera. Al segle XVIII la família Riera entroncà amb els Fontordera de Tona. Així, a mitjans d'aquest segle, la casa pertanyia a Segimon Fontordera i Riera. A l'amirallament de 1851 consta com a propietari, junt amb el mas de l'Hort, Jaume Fontordera i Riera. Segons una font oral, durant la Guerra Civil la casa va ser ocupada per un comitè, que no va malmetre la capella perquè el seu cap hi va habilitar el seu despatx. Per herència familiar, el mas va passar a mans del Sr. Sunyer i Arús, que la va vendre fa uns anys. 41.8221800,2.2291700 435984 4630321 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40679-foto-08017-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40679-foto-08017-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40679-foto-08017-45-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|105|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40680 Rovanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/rovanya ORDEIG, R. (2000). Diplomatari de la Catedral de Vic. Segle XI. Fascicle primer. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs i Publicacions de l'Arxiu i Biblioteca Episcopals. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. XIV-XIX Rovanyà és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. De la casa primitiva en resta un pany de paret amb una obertura, actualment situats a l'interior. Durant el segle XIX va ampliar-se la casa del segle XVI amb la construcció d'un cos al sector de mestral i de gregal, que ocupen la part lateral i posterior de la casa. És un edifici de planta en forma de 'L'. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-se posteriorment. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita amb un escut on hi consta l'anagrama IHS, la data '1580' i una creu, tot i que la inscripció central no pot llegir-se perquè es troba erosionada. Al pis hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, de les mateixes característiques que el que hi ha a l'extrem de la façana de xaloc. La resta d'obertures de la masia són amb llinda de fusta o d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb un dels angles de carreus escairats vistos. A l'entorn de la casa hi ha diversos cossos annexes, alguns de factura moderna, entre els que n'hi ha un fet parcialment de tàpia. 08017-46 Camí de Rovanyà La referència més antiga a l'indret de Rovanyà es remunta a l'any 1025, quan consta l'apèndix de 'Roangano' en motiu de la venda d'una peça de terra. Al segle XIV era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Probablement quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval, ja que als fogatges de 1497 i 1553 no hi consta. Al cadastre de 1756 hi consta com a propietari Josep Sors, terratinent de Centelles. A mitjans del segle XIX els límits parroquials van modificar-se, on trobem que el mas Rovanyà formava part de la parròquia de Santa Coloma de Centelles. 41.8096600,2.2262300 435727 4628933 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40680-foto-08017-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40680-foto-08017-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40680-foto-08017-46-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 94|98|119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40681 Cal Teixidor https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-0 Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XVIII-XXI Es troba en procés de restauració. Cal Teixidor és una masia d'origen medieval que va reconstruir-se entre els segles XVIII i XIX. Actualment es troba en procés de restauració, consistent en la substitució dels murs de tàpia per pedra, una nova coberta i la habilitació interior com a habitatge modern. De l'edifici primitiu no en queden vestigis. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, una de les quals té la data '1707' gravada (un dels eixos ha estat afegit recentment). La façana lateral i posterior han estat reconstruïdes i s'hi han fet noves obertures. El tractament dels murs és la pedra vista, revestida amb morter a la façana lateral. Un mur perimetral envolta la casa per la part posterior. 08017-47 L'Ajuda Al segle XIV ja trobem esmentat un tal Bernat Teixidor de la sagrera de Sant Fruitós Va ser saquejada i cremada tant en la Guerra de Successió com en la Guerra del Francès. Durant uns anys va funcionar com a hostal. A Cal Teixidor s'hi va reunir l'ajuntament del terme des de principi del segle XIX fins a l'any 1888, en què va traslladar-se definitivament als Hostalets de Balenyà. 41.8212500,2.2215300 435349 4630223 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40681-foto-08017-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40681-foto-08017-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40681-foto-08017-47-3.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98|119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40682 Col·lecció del Museu Balenyano https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-museu-balenyano XVI-XX La falta de manteniment fa que algunes peces es trobin deteriorades. La col·lecció del Museu Balenyano està situada a les antigues dependències de l'equipament. Consta de diversos objectes etnològics que van ser cedits pels veïns de la localitat. Entre les peces destacades, trobem el portal del segle XVI de Can Sayós, eines, vaixella, objectes de la llar, etc. També hi ha algunes postals i fotografies cedides pel fotògraf del poble. 08017-48 C. Alfons Amic, 4 El Museu Balenyano va fundar-se l'any 1986 per iniciativa de diversos veïns de la localitat que volien tenir un equipament cultural propi. Per a gestionar-lo, va fundar-se el Patronat Municipal Balenyano, que comptava amb uns estatuts propis i amb l'assessorament de l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona. Els veïns van cedir diversos objectes antics, que van inventariar-se seguint els criteris de catalogació museogràfica actuals. Cada any es destinava una partida del pressupost a l'adquisició d'alguna peça. Després d'uns anys d'activitat, el museu va tancar portes l'any 1993, tot i que la col·lecció es conserva al mateix indret, amb algunes peces col·locades en vitrines. 41.8133000,2.2344400 436413 4629331 08017 Balenyà Restringit Regular Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 98 53 2.3 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40683 La Pista https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pista XX La Pista és una mostra notable de l'arquitectura de la segona meitat del segle XX. Està formulada com una superposició de tres cossos en alçada, que es despleguen als extrems formant un volum esgraonat orientat a llevant. La composició de l'edifici segueix un constant joc entre el ple i el buit, facilitada per l'estructura de bigues i gelosies que creuen els cossos tant a nivell interior com exterior. L'espai exterior queda articulat per mitjà d'unes rampes situades al mur de llevant , que enllacen els cossos i les respectives terrasses. L'interior de l'edifici està vertebrat pel cos central, amb una sala que assoleix una alçada considerable des d'on es proporciona la il·luminació zenital. Els espais interiors també estan comunicats a través de rampes, passarel·les i escales, 08017-49 C. Pista, 2 L'any 1994 va ser finalista del Premi FAD d'Arquitectura 41.8126100,2.2346500 436430 4629254 1993 08017 Balenyà Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-3.jpg Inexistent Avantguardes|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Enric Miralles i Carme Pinós En alguns llocs consta que es va construir com a Centre Cívic. 107|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
40684 Festa Major d'Estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XX-XXI La Festa Major d'Estiu es celebra cada any pel patró de la localitat, Sant Bartomeu, els dies més propers al 24 d'agost. La festa comença amb el pregó i la cercavila de gegants. El dia 24 té com a acte central l'ofici solemne en honor a Sant Bartomeu. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són balls amb orquestra, teatre, concerts, concurs de pintura ràpida, la caminada nocturna, etc. 08017-50 Hostalets de Balenyà 41.8125900,2.2346900 436433 4629252 08017 Balenyà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 170,86 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5