Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
40668 Espai natural de la Sauva Negra https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-la-sauva-negra <p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.</p> <p>La Sauva Negra és un espai de 110 hectàrees situat al serrat Rodó, entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles. La superfície que ocupa en terme de Balenyà és de 2,62 hectàrees, situades a la proximitat de les ruïnes de Santa Maria Savall i de l'embassament. Es tracta d'un bosc singular en aquest territori, on destaca la presència de faigs (Fagus sylvatica), roures martinencs (Quercus pubescens) i boixos (Buxo-Quercetum pubescentis). A nivell faunístic, l'espai també té una riquesa excepcional, amb diverses espècies de carnívors entre les que destaca el turó, com també la fagina, la geneta, el toixó, l'àliga marcenca i els talpons, entre d'altres.</p> 08017-34 Sector de garbí del terme municipal 41.7880100,2.1920700 432867 4626555 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Xarxa natura 2000 Natura 2000 Àrea especial de conservació 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 1785 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40684 Festa Major d'Estiu https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XX-XXI La Festa Major d'Estiu es celebra cada any pel patró de la localitat, Sant Bartomeu, els dies més propers al 24 d'agost. La festa comença amb el pregó i la cercavila de gegants. El dia 24 té com a acte central l'ofici solemne en honor a Sant Bartomeu. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són balls amb orquestra, teatre, concerts, concurs de pintura ràpida, la caminada nocturna, etc. 08017-50 Hostalets de Balenyà 41.8125900,2.2346900 436433 4629252 08017 Balenyà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40685 Festa Major d'Hivern https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-0 XX-XXI La Festa Major d'Hivern es celebra cada any per Sant Fruitós, patró de la localitat, els dies més propers al 21 de gener. L'acte central de la festa és l'ofici solemne en honor a Sant Fruitós. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són concerts, la projecció d'una pel·lícula, conferències, teatre, espectactes infantils, etc. 08017-51 Hostalets de Balenyà 41.8125900,2.2346900 436433 4629252 08017 Balenyà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40686 Aplec de Balenyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-balenya Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XX-XXI L'aplec de Balenyà es celebrava cada any els dies 10 i 11 de setembre, i que darrerament s'ha avançat al cap de setmana anterior a la Diada per evitar-ne la coincidència . S'hi organitzen diverses activitats, com són la caminada popular, missa de l'aplec, ballada de sardanes, botifarrada, tómbola, cinema a la fresca, concerts, jocs i espectacles infantils, etc. 08017-52 L'Ajuda L'aplec de Balenyà va incorporar fa uns anys una activitat que va gaudir d'un gran èxit de públic: la Nit de Bruixes. En aquesta, s'organitzaven recorreguts nocturns pel bosc on s'espantava als participants. L'any 1998 hi van assistir més de 2000 persones. Tanmateix, això va dificultar les tasques organitzatives i econòmiques i va deixar de celebrar-se, tot i que puntualment s'ha tornat a celebrar. L'any 2013 s'ha celebrat la 28ena edició de l'aplec. 41.8213800,2.2215200 435348 4630237 08017 Balenyà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2116 4.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40699 Llegenda de la Creu de l'Ajuda https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-de-lajuda ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. XX Explica la llegenda que unes nenes que jugaven a l'entorn de la creu de l'Ajuda van tirar-la al terra. Per aquesta malifeta, la imatge de Crist que hi ha en una de les cares va quedar malmesa. Davant d'això, Déu les va castigar amb el mateix mal 08017-65 Balenyà 41.8213600,2.2216500 435359 4630235 08017 Balenyà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40707 Riu Congost https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, Collsuspina, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram de Balenyà recorre el municipi de nord a sud, fent de partió amb el terme de Tona en el primer tram, on rep el nom de torrent de Güells. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, el tram més ben conservat és el primer, amb presència de vegetació de ribera entre afloraments de roca. 08017-73 De nord a sud del terme municipal 41.8166700,2.2314900 436171 4629707 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40707-foto-08017-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40707-foto-08017-73-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40711 Font de Rovanyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-rovanya XX Està tapada de vegetació. La font de Rovanyà està situada prop del camí de l'Ajuda a Centelles, a tocar del torrent que hi ha al sud del mas Jalech. Se'n desconeixen les característiques perquè es troba totalment tapada de vegetació. 08017-77 Camí de l'Ajuda a Centelles 41.8098600,2.2226400 435429 4628958 08017 Balenyà Fàcil Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40725 Font del Barbat https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-barbat No hi brolla aigua. La font del Barbat està situat a mestral de la masia, en el marge del torrent de Güells. Es tracta d'una sorgència d'aigua que brollava entre dos blocs de pedra horitzontals. La part central per on brollaria està tallada, com també ho està la pica rectangular de sota, plena de sediments. 08017-91 Torrent de Güells 41.8378700,2.2081200 434252 4632078 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40725-foto-08017-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40725-foto-08017-91-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40728 Font de la Casanova de la Font https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-de-la-font La font de la Casanova de la Font està situada a peu del torrent que passa al nord de la casa. Es tracta d'una sorgència natural d'aigua que neix en el marge del torrent. El brollador metàl·lic que hi havia fixat ha quedat tapat pels sediments. L'aigua s'entolla davant de la font i segueix torrent avall. 08017-94 Torrent de la Casanova de la Font 41.8246400,2.2132000 434660 4630606 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40728-foto-08017-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40728-foto-08017-94-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40748 Capa pluvial de Sant Fruitós https://patrimonicultural.diba.cat/element/capa-pluvial-de-sant-fruitos XVI <p>La capa pluvial de Sant Fruitós prové del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda i es conserva al Museu Episcopal de Vic. És feta de seda vermella i vellut, amb brodats d'or, plata, lli i seda policroma. La caputxa està bordada amb la imatge de Sant Fruitós i els diaques Sant Eulogi i Sant Auguri. L'escapulari està adornat amb medallons on hi ha respresentats Sant Roc, Sant Bartomeu, Sant Anton, Déu Pare, la Verge i l'Infant, Sant Sebastià, i Sant Miquel Arcàngel.</p> 08017-114 Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic 41.8125900,2.2346400 436429 4629252 08017 Balenyà Restringit Bo Legal i física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-28 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40761 Els dimonis de la Sauva Negra https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-de-la-sauva-negra BOSCH, M. (1953). 'Aspectes documentals del folklore'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. XX Explica la llegenda que l'amo d'una casa de pagès de Balenyà era molt malcarat i portava mala vida. Es diu que es reunia sovint amb els seus amics a la Sauva Negra, on ningú sabia què hi feien. Quan s'apropava un temporal, no els atrapava perquè amb el seu cavall eren més veloços. Un bon dia, l'home es va morir i va ser portat el cementiri de Balenyà. L'endemà es trobaren la caixa a fora, signe manifest que la terra sagrada no el volia. Després de diversos intents fallits d'enterrar-lo, van decidir lligar-lo a una mula i que el portés on volgués. Aquesta va enfilar cap a la Sauva Negra i, en un racó feréstec van desfer-se les cordes i va caure de la mula. Aleshores es va veure una gran flamarada i, entre els xiscles dels dimonis que el rebien, va desaparéixer. 08017-127 Sauva Negra 41.7870000,2.1882300 432547 4626446 08017 Balenyà Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40766 El Serrat del Vent https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-del-vent ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Col·lecció popular llegendes. Sant Vicenç de Castellet: El Farell Edicions. XX Explica la llegenda que al serrat del Vent s'hi reunien tres bruixes de la contrada: la de Vilageliu, la de Cruïlles i la de la Sala. En aquest punt dominant sobre la zona feien tot tipus de maleficis, entre els quals la provocació de temporals eren els més temuts pels nombrosos danys que causaven. Les bruixes es posaven al capdavant de la tempesta en forma d'ocell negre i la orientaven allà on volien fer maldats. Però en una ocasió no els va sortir bé la malifeta. Van preparar una gran tempesta destinada a Centelles, però els campaners de les esglésies veïnes estaven alertats i les van foragitar tot tocant les campanes enèrgicament. En trobar-se acorralades, finalment la tempesta va acabar caient sobre el serrat del Vent, motiu pel qual va perdre tota la vegetació i va quedar pelat i rodó per sempre més. 08017-132 Serrat del Vent 41.8249700,2.2087700 434293 4630646 08017 Balenyà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. També es coneix com el serrat de les Bruixes, que es trobava en terme municipal de Balenyà, però que actualment pertany a Seva. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40767 Fons fotogràfic de Balenyà al Centre Excursionista de Catalunya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-balenya-al-centre-excursionista-de-catalunya XX <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya s'hi conserven diverses fotografies de Balenyà de la primera meitat del segle XX. Hi trobem les següents imatges: - (2) Portalada de l'església de l'Ajuda - Molí (a partir de 1905) - Creu de terme - Grup d'amics en una fonda a Balenyà (1919) - Carretera i muntanya (1922) - Carretera, estació i muntanya (1922) - Cal Teixidor i creu de terme (1933) - (2) Camí amb el poble de Balenyà al fons (1919) - Carrer engalanat en motiu de la festa del Carquinyoli de Vic (1922) - Comunidor de l'Ajuda (1919) - Creu de terme de Balenyà amb l'església al fons (1919) - Creu de terme de Balenyà amb muntanyes al fons (1919) - Dibuix de Can Camet de Balenyà (1934) - Escala i porxo de la rectoria de l'Ajuda (1919) - (4) Església de l'Ajuda (1919) - Rectoria de l'Ajuda (1932) - Interior de l'església de Balenyà (1919) - Pila baptismal de l'església- banc del mas Riera de Sant Fruitós de Balenyà (1933) - Porta de 1577 en una casa de Sant Fruitós de Balenyà (1933) - Vista del Pla de Balenyà des del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan (entre 1914 i 1936) - Vista parcial d'Hostalets de Balenyà (entre 1921 i 1936)</p> 08017-133 Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona 41.8125900,2.2346400 436429 4629252 08017 Balenyà Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40768 Imatge de la Mare de Déu del Roser https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 XVII <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser prové del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda i es conserva al Museu Episcopal de Vic. És una imatge feta de plata fosa, repussada, cisellada, puntejada i calada. Medeix 60 x 17,5 x 16,5 cm. Va ingressar al Museu l'any 1973.</p> 08017-134 Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic <p>La devoció a la Mare de Déu del Roser a Balenyà es remunta a finals del segle XVI, quan es va constituir la Confraria del Roser. Es va construir un altar i dues imatges de fusta; una presidia l'altar i l'altra sortia en processó el primer diumenge del mes i per les festes del 'Roser de maig' i el 'Roser de tot lo món'. La capella del Roser va obrir-se al lateral del temple uns anys més tard, vers 1626, i s'hi feu construir un retaule per la imatge antiga. Els francesos van assaltar l'església l'any 1654 i van provocar nombroses destrosses, entre les que comptem el retaule del Roser. Poc després s'encarregà un nou retaule als escultors Pau i Josep Sunyer de Manresa. Al segle XVIII es va fundar un benefici de la Mare de Déu del Roser.</p> 41.8125900,2.2346400 436429 4629252 08017 Balenyà Restringit Bo Legal i física Patrimoni moble Objecte Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40779 Goigs de Nostra Senyora de l'Ajuda https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-lajuda <p>MAS, A. (2004). Balenya, més de mil anys d'història. Balenyà: Parròquia de Sant Fruitós de Balenyà.</p> XX <p>Els goigs en honor a la Mare de Déu de l'Ajuda es canten el dia de la seva festivitat, el dia 3 de maig. Se'n conserven diverses versions amb textos diferents. La versió més antiga data de l'any 1970 i va ser escrit per Mn. Joan Colom. Comença així: 'Vostra mà, com ens escuda! Vostre esguard, quin abrigall! Mare de Déu de l'Ajuda, no ens deixeu en cap treball. En la seva llarga història, Balenyà, poble feliç, ha viscut segles de glòria en aquest racó d'encís. En sou Reina benvolguda, i ell us és fidel vassall.'</p> 08017-145 Església de Sant Fruitós de Balenyà <p>La devoció a la Mare de Déu de l'Ajuda va començar al segle XVIII, succeïnt a la veneració de Santa Maria, de Nostra Senyora de les Dones i de la Bona Sort. Els goigs que es conserven de l'any 1970 van editar-se en motiu de la restauració de la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda, sufragada per l'americano Sr. Joan Cuní.</p> 41.8162200,2.2361600 436559 4629654 08017 Balenyà Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Religiós 2020-01-24 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40781 Roc Gros de la Guàrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-gros-de-la-guardia El Roc Gros de la Guàrdia és un turó emblemàtic dels Hostalets de Balenyà, tant per la seva morfologia com per la situació dominant sobre la plana de Vic. El Roc Gros sobresurt respecte la serralada del sector de ponent del terme municipal, amb un característic altiplà rocós al cim. Té dos miradors, un sobre el Montseny i l'altre sobre Osona i la serralada pirinenca. Una rosa dels vents ens indica quins són els cims que s'hi poden observar. 08017-147 Sector de ponent del terme municipal Seguint la tradició, pels volts de Nadal els veïns de Balenyà porten un pessebre al cim del turó. 41.8254400,2.2034800 433854 4630702 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40781-foto-08017-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40781-foto-08017-147-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40803 Fons fotogràfic de Balenyà a l'Arxiu Mas https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-balenya-a-larxiu-mas XX <p>El fons fotogràfic de l'Arxiu Mas conté diverses fotografies de Balenyà. Són imatges realitzades al Santuari de l'Ajuda, com són l'altar major, la portalada, la creu de terme, la capa pluvial, la casulla, la pila d'aigua beneïda, el campanar, etc. La majoria estan datades de principi del segle XX.</p> 08017-169 Casa Amatller. Passeig de Gràcia, 41. 08007 Barcelona <p>Adolf Mas i Ginestà (Solsona 1861- Barcelona 1936) va treballar com a fotògraf a partir de la dècada dels noranta del segle XIX, en ple sorgiment del moviment modernista. Per diversos encàrrecs públics o privats, va retratar una gran quantitat de monuments i obres d'art d'arreu d'Espanya, entre els que destaquen les fotografies dels espais interiors modernistes i d'art litúrgic. A principi del segle XX, Mas va fundar l'Arxiu Mas, on va dipositar una gran quantitat de negatius fotogràfics, la majoria del període modernista. El seu fill Pelai va continuar la seva tasca, fins l'any 1941, quan Teresa Amatller crea l'Institut Amatller d'Art Hispànic sota la direcció de Josep Gudiol Ricard. En aquest moment, els fons de l'arxiu Mas i de l'Arxiu d'Arqueologia Catalana seran la base de la fototeca de l'Institut que continuarà ampliant-se paral·lelament amb l'Arxiu amb noves fotografies.</p> 41.8125900,2.2346400 436429 4629252 08017 Balenyà Obert Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40811 Gurb i Tona, el millor d'Osona; més si pots triar, vés a Balenyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/gurb-i-tona-el-millor-dosona-mes-si-pots-triar-ves-a-balenya PARÉS. A. (2001) Tots els refranys catalans. Barcelona: Edicions 62. XX Entre les dites tòpiques més populars de la zona hi ha 'Gurb i Tona, el millor d'Osona; més si pots triar, vés a Balenyà'. 08017-177 Balenyà 41.8125900,2.2346400 436429 4629252 08017 Balenyà Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 61 4.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40820 Fons fotogràfic de Balenyà al Servei del Patrimoni Arquitectònic Local https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-balenya-al-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local XX El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté diverses fotografies de Balenyà. Són imatges realitzades en diversos emblemàtics del terme, com són el Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, ja sigui de l'exterior de l'església, com de la creu, la portalada, el campanar, la rectoria i els elements litúrgics que s'hi conservaven; el mas Mirambell, el mas Taravau, el Pla, la Quinta Rosario, les ruïnes de Santa Maria Savall, el mas Illa, cases de la població i l'església parroquial de Sant Fruitós (abans Sant Josep). Bona part de les fotografies són en blanc i negre i estan datades entre 1928 i el 1973. 08017-186 C. Comte d'Urgell, 187. Edifici del Rellotge - planta baixa. 08036 Barcelona L'any 1914 es va crear el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Des d'aleshores, el servei ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual provinent de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. Fins a l'any 1986 no va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), quan va convertir-se en un referent en la restauració de patrimoni monumental del territori català. 41.8125900,2.2346400 436429 4629252 08017 Balenyà Fàcil Bo Física Patrimoni documental Fons d'imatges Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 55 3.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40823 Goigs de Sant Fruitós de Balenyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-fruitos-de-balenya XX Els goigs en honor a Sant Fruitós de Balenyà es canten el dia de la seva festivitat, el 21 de gener. Se'n conserven dues versions, la de l'any 1940 i la que va editar-se els anys 1964, 1973 i 2001. La lletra i la música de la segona versió són del prevere Adjutori Vilalta. La versió més antiga tenia la següent tornada: ' Puix el Cel us galardona bisbe i màrtir Fructuós vós amb vostres socis dos alcanseu nos la corona'. La versió actual comença així: 'Amb l'amor que infon franquesa, vostres goigs volem cantar: Sant Fruitós, amb la mà estesa, beneïu a Balenyà. Vora el mar i arran la platja, amb clarors de lluna i sol i un cel blau per cortinatge, Tarragona us fa el bressol. En l'infant hi ha vist noblesa d'un atleta cristià: Sant Fruitós...(...) ' 08017-189 Església de Sant Fruitós de Balenyà 41.8162300,2.2361600 436559 4629655 08017 Balenyà Fàcil Bo Inexistent Patrimoni documental Fons documental Pública Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 56 3.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40839 Tram de camí empedrat del mas Atalaia https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-de-cami-empedrat-del-mas-atalaia Es conserva un tram molt curt. Al camí que va del mas Atalaia a Vilageliu s'hi conserva un tram empedrat. El tram conservat té uns 4 metres de llargada i uns 2'5 metres d'amplada. Les característiques del vial apunten a que es tracta d'un camí molt antic, si bé no se'n pot determinar una cronologia. 08017-205 Camí del mas Atalaia 41.8354900,2.2169300 434981 4631807 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40839-foto-08017-205-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40840 Tram de camí empedrat del Roc Gros https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-de-cami-empedrat-del-roc-gros En alguns trams les pedres s'han desprès. Al camí que va del mas Grau al Roc Gros s'hi conserva un tram empedrat. El tram conservat té uns 30 metres de llargada i uns 2 metres d'amplada. Les característiques del vial apunten a que es tracta d'un camí molt antic, si bé no se'n pot determinar una cronologia. 08017-206 Camí del Roc Gros 41.8219800,2.2028600 433799 4630318 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40840-foto-08017-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40840-foto-08017-206-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Obra civil Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 49 1.5 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40846 Capella de visita domiciliària https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-visita-domiciliaria XX <p>Capella de visita domiciliària que circula entre els masos La Raureda, La Riera i Can Moianès. Es tracta d'una capelleta de fusta gravada amb motius gòtics, a l'interior de la qual hi ha la imatge de la Sagrada Família. Sota la capella hi ha un petit calaix on es dipositen les aportacions.</p> 08017-212 La Raureda, la Riera i Can Moianès <p>Les capelletes de visita domiciliària circulen per les cases des d'antic. Entre els veïns, hi ha un celador o celadora que s'encarrega que al llarg del mes la capella canviï de casa periòdicament, seguint un circuit. Sota la capella hi ha un calaix on els veïns fan una aportació econòmica per la rectoria.</p> 41.8334600,2.2289100 435974 4631573 08017 Balenyà Fàcil Bo Inexistent Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-07 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Al poble dels Hostalets hi ha set capelles més, que circulen per un cententar de cases del poble. 52 2.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40845 Can Tesà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tesa XX Can Tesà és una casa construïda a principi del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures. El portal d'accés és d'arc escarser arrebossat i la resta són d'arc pla. Els finestrals del pis dels eixos laterals tenen sortida a balcons suportat per mènsules i baranes de forja. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb les cornises i les obertures ressaltades de diferent tonalitat. El ràfec està acabat amb cabirons. 08017-211 C. Major, 81 41.8170500,2.2349900 436462 4629747 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40845-foto-08017-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40845-foto-08017-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40845-foto-08017-211-3.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 102|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40776 Casetes de Can Vall-llosera https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-can-vall-llosera XX Pateixen deficiències estructurals, agreujades pel seu estat d'abandonament. Les casetes de Can Vall-llosera van construir-se a principi del segle XX sota la influència de l'estètica modernista. Són dues cases entre mitgeres de petites dimensions, bastides seguint la mateixa tipologia. Tenen un sol nivell d'alçat amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta tres obertures d'arc pla arrebossat, amb motius pintats a la llinda. La part superior de la façana està rematada per una cornisa dentada, des d'on arrenca un capcer de formes geomètriques, amb decoració pintada al centre. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. 08017-142 C. Sol, 4-6 41.8161900,2.2364700 436584 4629650 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40776-foto-08017-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40776-foto-08017-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40776-foto-08017-142-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 105|98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40821 Cancell de la capella de Sant Fruitós https://patrimonicultural.diba.cat/element/cancell-de-la-capella-de-sant-fruitos XX El cancell de la capella de Sant Fruitós està situat a l'església de la Mare de Déu de l'Ajuda, com a tancament de la capella dedicada a Sant Fruitós. Es tracta d'una porta reixada de ferro forjat, on els barrots es cargolen en si mateixos en sentit vertical. A cada costat en sobresurt un canelobre de tres candeles. La part superior central està definida per un gran cercle, rematat amb motius florals i la inscripció 'AVE / MARIA'. El coronament de la porta i el cercle tenen els barrots espinats i entortolligats. 08017-187 Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda Va ser construït a principi de segle per l'artista vigatà Ramon Collell, àlies 'Picallimes'. 41.8213600,2.2228200 435456 4630234 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40821-foto-08017-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40821-foto-08017-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40821-foto-08017-187-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Ramon Collell Palanca 105|98 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40830 Mare de Déu del Carme de la Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-carme-de-la-riera XX La Mare de Déu del Carme és una capella d'estil modernista construïda a principi del segle XX a l'extrem de xaloc de la masia de la Riera. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular i absis poligonal. La nau està dividida en dos trams amb arcs diafragmàtics de pedra, que arrenquen de pilastres motllurades amb capitells tallats amb motius iconogràfics. Els arcs sostenen un sostre enteixinat de fusta profusament decorat. La part del presbiteri està coberta amb volta de creueria i està presidida per l'altar i el retaule de la Mare de Déu, acabat amb pinacles i creueria daurada. Al mur de ponent s'obren una finestra i una porta de perfil sinuós que comuniquen amb l'estança del costat. L'accés principal s'obre al mur de tramuntana de la capella, dins la galeria del primer nivell de la masia. És d'arc de mig punt de pedra motllurada, que incorpora capitells tallats i queda rematat per una creu celta de pedra. A banda i banda de la mateixa hi consta 'ANY' i '1913'. A l'espai del cor s'hi va obrir un gran finestral a la dècada de 1940 en motiu de la construcció d'un altre nivell sobre la galeria de la masia. Al mur de llevant hi ha una porta secundària, amb una escala exterior d'obra, perquè els fidels poguessin accedir-hi sense haver d'entrar a la casa. La resta d'obertures són d'arc apuntat de pedra, excepte l'òcul de l'absis, totes elles decorades amb vitralls. A nivell exterior, la capella presenta la part de l'absis contrafortada, com també una motllura que marca els dos nivells de la construcció, dels quals el de la planta baixa no té funcions religioses. Els murs estan revestits amb morter, decorats amb incisions que imiten carreus. 08017-196 Camí de la Riera Segons fonts orals el bisbe Torres i Bages va fer estada al mas quan va estar malalt, i s'allotjà a l'estança del costat de la capella. Des d'aquesta, a través de la finestra que les comunica, podia assistir a missa. Durant la Guerra Civil la masia de la Riera fou ocupada per un Comitè Revolucionari. La capella no va ser destruïda perquè s'hi va habilitar el despatx del seu cap. S'hi conserva un document del 1948 on el bisbe Joan Perelló autoritza al seu propietari Ramon Colom a celebrar-hi missa. 41.8220800,2.2292900 435994 4630309 1913 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40830-foto-08017-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40830-foto-08017-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40830-foto-08017-196-3.jpg Inexistent Modernisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 105|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40683 La Pista https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pista XX La Pista és una mostra notable de l'arquitectura de la segona meitat del segle XX. Està formulada com una superposició de tres cossos en alçada, que es despleguen als extrems formant un volum esgraonat orientat a llevant. La composició de l'edifici segueix un constant joc entre el ple i el buit, facilitada per l'estructura de bigues i gelosies que creuen els cossos tant a nivell interior com exterior. L'espai exterior queda articulat per mitjà d'unes rampes situades al mur de llevant , que enllacen els cossos i les respectives terrasses. L'interior de l'edifici està vertebrat pel cos central, amb una sala que assoleix una alçada considerable des d'on es proporciona la il·luminació zenital. Els espais interiors també estan comunicats a través de rampes, passarel·les i escales, 08017-49 C. Pista, 2 L'any 1994 va ser finalista del Premi FAD d'Arquitectura 41.8126100,2.2346500 436430 4629254 1993 08017 Balenyà Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-3.jpg Inexistent Avantguardes|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Enric Miralles i Carme Pinós En alguns llocs consta que es va construir com a Centre Cívic. 107|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40671 Cal Sastre https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre XIV Es troba en estat ruïnós. Les ruïnes de la masia de Cal Sastre estan situades davant de la masia del Verdaguer, dins de l'antiga sagrera del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Conserva part dels murs perimetrals, d'un metre d'alçada aproximadament, que permeten definir una estructura de planta rectangular. Són fets de pedra lligada amb argamassa. A l'interior hi ha una pila de pedres procedents de l'enderroc. 08017-37 L'Ajuda 41.8211600,2.2229200 435464 4630212 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. També es coneix com a Can Bernadí. 119|85 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40747 El Grau Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-vell IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. XIV Es troba en estat ruïnós. El Grau Vell és una masia en ruïnes situada al camí que va al Roc Gros de la Guàrdia. És una estructura de petites dimensions, de la qual se'n conserva part d'un mur perimetral fet de pedra lligada amb argamassa. L'entorn és ple de restes d'enderroc i està cobert de vegetació. 08017-113 Camí del Roc Gros Al segle XIV el mas Grau Jussà era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Al fogatge de l'any 1515 hi consta 'lo mas Grau, i al de 1553 Andreu Grau. Al segle XVII es degué construir una nova casa més avall, ja que a la relació de cases habitades que es va fer aquest segle hi consta el 'Garau'. Al cadastre de 1756 hi consta la Caseta del Grau, dins la propietat del Garet de Baix. A l'amirallament de 1844 hi consta la casa Grau del Racó dins la propietat del Garet de Dalt, posseït per Antoni Garet. 41.8229600,2.2020700 433734 4630428 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40747-foto-08017-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40747-foto-08017-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40747-foto-08017-113-3.jpg Inexistent Popular|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|85 1754 1.4 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40638 El Jalech https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jalech GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. XVII-XVIII El Jalech és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda entre els segles XVII i XVIII. És probable que els fonaments existents al sector de ponent formin part de la casa primitiva. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria horitzontal en cada nivell amb pòrtics d'arc carpanell ceràmic sobre pilars de pedra. Els dos pòrtics de la planta baixa trenquen la simetria de la façana perquè es troben descentrats i són de majors dimensions. A la façana de ponent hi ha un tercer pòrtic que es troba tapiat. Al pis n'hi ha tres i a les golfes cinc, dels quals el central és més obert que els altres. A cada costat del pis hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes hi ha òculs ceràmics, el tercer dels quals corona la façana. L'accés principal del mas és d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda gravada amb una orla on consta 'LLUGARI JALECH 1785' emmarcada amb volutes. A l'entrada hi ha dos portals de pedra amb les llindes inscrites: 'IHS JESUS MARIA JOSEP 1662' i 'LLUCARI JALECH 1784'. A les façanes laterals i posterior les obertures són d'arc pla de pedra carejada i s'hi distribueixen de forma aleatòria, algunes d'elles datades del segle XVIII. El tractament dels murs és la pedra vista i alguns trams arrebossat amb formigó. El ràfec està acabat amb cabirons. 08017-4 Camí de l'Ajuda a Centelles L'antecedent del Jalech és el mas Bosch, que ja al segle XI era una possessió del monestir de Sant Pere de Casserres. El mas consta en els fogatges de 1360, 1497 i 1553. A l'Arxiu del marquès de Saudín (Biblioteca de Catalunya) hi ha un pergamí on consta que el mateix any 1360 el cavaller Humbert de Vilanova reconeix a Guillem d'Om haver rebut un cens procedent de les possessions d'Es Vilar del Mas Bosch. L'any 1686 l'hereu del mas Jalech era Antic Gelec, jurat de les parròquies foranes del terme de Centelles. Aquell mateix any, va casar la seva filla Magdalena amb Gabriel Riusech, hereu del mas Riusech de Santa Maria d'Artés. Pocs anys més tard, Joan Jalech va casar-se amb Rosa Vall, pubilla del mas Vall d'Artés, que des d'aleshores seria una possessió del mas Jalech de Balenyà. En el llibre de Recanació de l'any 1756 hi consta Josep Jalech com a propietari del mas Bosch. A mitjans del segle XIX, la pubilla Maria Antònia Jalech es casà amb Antoni Febrer de Sant Martí de Centelles. En aquest moment, els successors del mas van deixar de portar el nom Jalech. 41.8132500,2.2224000 435413 4629334 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40641 El Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-0 IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XVI L'any 1998 van canviar-se les bigues que sostenien el pis. El Verdaguer és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita 'IHS STEVA VRDAGE 1577'. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb amplit i guardapols motllurat. Al costat del central hi ha el desaigua de la pica de la sala. A la part posterior s'hi adossa un volum superior en alçada, del qual destaca una finestra amb incisió conopial a la façana lateral. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la casa hi ha el pou i un cobert que antigament havia estat un habitatge. 08017-7 L'Ajuda L'origen del mas Verdaguer el trobem en un mas rònec que quedà deshabitat al segle XIV i que fou establert a mitjans del segle XV a Joan Verdaguer, fadristern del mas Verdaguer de Castellcir i Joana, filla del mas Serradora de Castellterçol. En aquest moment, va edificar-se l'edifici actual del Verdaguer i uns anys més tard s'afegiren a la propietat els molins derruïts de la Nou. El mas consta en els fogatges de l'any 1497 i de 1553. A principi del segle XVII la casa pertanyia a Jaume Verdaguer, teixidor de lli. A mitjans del segle XIX, el seu propietari Josep Mas també posseia el Mas, Cal Sastre, el mas Cuní i els molins del Verdaguer. 41.8211800,2.2224100 435422 4630215 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40651 Pou de glaç del molí del Verdaguer https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-moli-del-verdaguer DIVERSOS AUTORS (2004). 'El comerç de la neu del Montseny en època moderna', Monografies del Montseny, núm. 19. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. XVIII La cúpula està tapada de massa vegetal i l'interior és ple de sediments. El pou de glaç del molí del Verdaguer és una construcció subterrània de planta circular, de la qual només és visible en superfície la cúpula que la cobreix. A l'extrem de llevant de la volta hi ha la boca des d'on extreia el glaç, feta d'obra i morter. A l'interior, a l'arrencada de la volta, s'observa una altra obertura que va ser tapiada posteriorment amb maó. El parament dels murs és de pedra disposada en filades i lligada amb argamassa. En un dels extrems del pou s'hi va construir modernament una plataforma que sosté dipòsits de formigó. 08017-17 Camí del molí del Verdaguer La producció i comercialització de glaç a Catalunya va popularitzar-se a partir del segle XVI. Els pagesos veien així una oportunitat de complementar l'economia familiar a l'hivern, quan les feines del camp requerien menys dedicació. Tenim notícies que a mitjans del segle XVIII, Dídac Cervera, Jaume Deumal i Josep Molins van associar-se per a vendre el glaç de diversos pous del Montseny i la rodalia a la ciutat de Barcelona, entre els quals hi ha el molí de Verdaguer de Balenyà. En el document hi consta que el transport del glaç provinent del pou del Verdaguer es faria en la major brevetat possible, a raó de vint-i-vuit sous per càrrega. L'any 1759 el pou de gel de la ciutat de Vic quedà malmès i se'n va comprar a Jacint Verdaguer de Balenyà. La major part dels pous quedaren abandonats entre els segles XIX i XX, quan els avenços tecnològics ja permetien obtenir glaç per altres mitjans. 41.8238400,2.2259600 435719 4630507 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. No s'observen restes de la bassa. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40666 Can Bartomeu https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu XVIII Can Bartomeu és una casa del segle XVIII construïda al principi del carrer Major. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. El portal té la llinda inscrita: 'JAUME PRAT 1789 FET' i una creu intercalada, sobre el qual hi ha un balcó de baranes forjades. Un dels finestrals de la planta baixa s'ha ampliat i s'ha emmarcat amb pedra moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb motius florals esgrafiats als nivells superiors que van ser incorporats en la darrera restauració. A banda i banda del finestral del pis també hi ha esgrafiat: 'BARTOMEU 1789'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. 08017-32 C. Major, 120 41.8188700,2.2351700 436479 4629949 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40667 Can Cabo https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabo XVIII Can Cabo és una casa construïda al segle XVIII. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals de pedra. La llinda té gravada la data '1785' i una creu intercalada. El tractament del mur és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. 08017-33 C. Major, 118 41.8187700,2.2351300 436476 4629938 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40687 Comunidor de l'Ajuda https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-lajuda Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. XVIII El comunidor és un edifici del segle XVIII construït davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, aprofitant el mur de tancament de l'antic fossat. És una petita construcció de planta quadrangular coberta a quatre vessants. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1718'. Al seu costat hi ha encastada una clau de volta del segle XVII amb la imatge de la Mare de Déu del Roser, que va ser col·locada en el mur en reformar-se la seva capella. Les façanes laterals i posterior s'obrien amb finestres d'arc pla ceràmic, que van substituir-se per petits òculs ceràmics. Està coronat per una creu de forja amb l'anagrama de Crist al centre i les terminacions flordelisades. El parament dels murs és de pedra vista, de majors dimensions a les cantonades. El ràfec està acabat amb filades de rajols i teules ceràmiques. L'interior està cobert amb volta d'aresta i presenta una petita pica de pedra en un dels extrems. Al mur posterior hi ha fixada la imatge de la Mare de Déu projectada sobre un vidre. 08017-53 L'Ajuda 41.8213900,2.2225700 435435 4630238 1718 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40687-foto-08017-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40687-foto-08017-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40687-foto-08017-53-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40771 Can Barrabàs https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrabas Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. XVI-XVIII Can Barrabàs és una casa del segle XVI que va consolidar-se al segle XVIII. A mitjans dels segle XX s'hi va fer una divisió vertical de dos habitatges independents. És un edifici entre mitgeres de dues crugies (cadascuna es correspon amb un habitatge). Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenta un portal d'accés d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita 'JOSEP VERDAGUER / AÑ 1781 F.T.R' i una creu intercalada. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra amb la inscripció '1683 / JACINTIU VERDAGER'. El segon habitatge ha estat molt reformat en els darrers anys, tot i que es conserva la llinda del portal de pedra amb una creu gravada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. 08017-137 C. Major, 86-88 La casa va ser fundada al segle XVI per una branca de la família Verdaguer, originaris de Castellcir. Va ser una de les primeres cases del poble i els seus propietaris van ser primer hostalers i més endavant fusters. Malgrat el nom Verdaguer va extingir-se al segle XIX, els propietaris actuals en són descendents. 41.8176000,2.2351800 436479 4629808 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40771-foto-08017-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40771-foto-08017-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40771-foto-08017-137-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40774 Portal de Can Coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-coll XVIII La casa de Can Coll conserva el portal del segle XVIII. És d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda amb acabament triangular. La resta de l'edificació va reconstruir-se durant la segona meitat del segle XX. 08017-140 C. Nou, 7 41.8157800,2.2355800 436510 4629605 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40774-foto-08017-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40774-foto-08017-140-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40786 Can Vallbona https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallbona XVIII Can Vallbona és una casa del segle XVIII. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, que presenta la inscripció 'ONOFRA VALLBONA 1772' i una creu intercalada. Al pis hi ha dues finestres d'arc pla de pedra carejada, una d'elles amb la llinda inscrita amb l'any '1773'. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. Al costat del portal s'ha obert una porta de garatge. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. 08017-152 C. Nou, 3 41.8158600,2.2353400 436490 4629614 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40786-foto-08017-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40786-foto-08017-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40786-foto-08017-152-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40789 La Caseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-0 XVIII La Caseta és una masia del segle XVIII que ha estat reformada entre els segles XIX i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. A sota el ràfec s'hi conserva una pedra inscrita amb l'any '1727'. El tractament dels murs és arrebossat, excepte la part de llevant que és d'obra vista . El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. 08017-155 Camí de la Caseta 41.8178800,2.2254500 435671 4629846 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40789-foto-08017-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40789-foto-08017-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40789-foto-08017-155-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40797 Can Perot https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perot XVII-XVIII Presenta deficiències per trobar-se deshabitada. Can Perot és una masia del segle XVII que va consolidar-se al segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies, de les quals la de llevant es va incorporar posteriorment. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: '1768' amb una creu intercalada. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb l'any '1633' gravat. La resta d'obertures són d'arc pla, algunes arrebossades i d'altres de pedra carejada, entre les que en trobem una a la façana lateral amb l'any '1776' inscrit. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana de ponent s'hi adossa un cobert. 08017-163 Camí de Can Perot L'antecedent de Can Perot el trobem en el mas Molas, un mas que apareix en nombrosos documents medievals vinculat al mas Verdaguer. La seva propietat estava lligada als Verdaguer i Molas almenys fins al segle XIX. 41.8226100,2.2262600 435743 4630370 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40797-foto-08017-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40797-foto-08017-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40797-foto-08017-163-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40825 Pilars de la galeria de Can Llebra https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilars-de-la-galeria-de-can-llebra XVIII Els pilars de l'antiga galeria de Can Llebra estan situats en una casa moderna de Tona, on sostenen la balconada que hi ha sobre la porta d'entrada. Es tracta de dos pilars de pedra i de planta quadrangular. Els capitells, la base i les cantonades estan motllurats. 08017-191 C. Travessia, 20. 08551 Tona Els pilars formen part de la galeria que hi havia a la masia de l'Omet. En concret, estaven situats al pis de la casa de Can Llebra, que durant el segle XIX va segregar-se de l'Omet i s'hi va fer una gran reforma. Els pilars van quedar integrats al mur, fins que durant la segona meitat del segle XX la casa va reformar-se de nou. Dos dels pilars van portar-se a la casa de Tona i els altres al castell d'en Planes de Vic. 41.8125900,2.2346400 436429 4629252 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40825-foto-08017-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40825-foto-08017-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40825-foto-08017-191-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2019-11-22 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. La tipologia constructiva és molt similar als de la galeria de la masia de la Tria. 119|94 47 1.3 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40838 Caseta del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-puig XVIII La coberta presenta deficiències i està envoltada de vegetació. Caseta situada en el bosc que hi ha a ponent del mas El Puig. És un edifici de petites dimensions, probablement utilitzada com a annex agrícola. És de planta quadrangular i té la coberta a dos vessants. Els murs són de pedra revestits amb morter. Al costat hi ha una bassa excavada en el terreny natural. 08017-204 Mas El Puig 41.8277300,2.2140500 434734 4630948 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40838-foto-08017-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40838-foto-08017-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40838-foto-08017-204-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40649 Sant Fruitós de Balenyà https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-fruitos-de-balenya GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XIX Sant Fruitós de Balenyà és una església construïda durant la segona meitat del segle XIX segons l'estil d'obra popular. És un edifici de planta de creu llatina amb capçalera de tres absis semicirculars. Es composa d'una sola nau amb creuer, coberta amb volta de creueria i dividida per arcs torals que arrenquen d'una cornisa sostinguda per pilastres. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora darrera l'altar la imatge de Sant Fruitós. A cada costat de la nau hi ha dues capelles laterals que comuniquen entre sí a través d'arcs de mig punt. Als peus del temple hi ha un cancell i el cor. La il·luminació natural de la nau es fa a través dels finestrals i rosasses de les capelles, tots ells tancats amb vitralls. A nivell exterior, el portal d'accés és d'arc de mig punt de pedra amb guardapols, amb la inscripció 'AÑO 1878' a la clau. El frontis està definit per una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt de pedra, que fan que l'entrada sigui coberta. En un costat hi ha un finestral d'arc de mig punt de pedra i a sobre la rosassa. A l'extrem de llevant de la façana s'hi adossa el campanar, de planta rectangular i quatre nivells d'alçat. Presenta finestres a mode d'espitllera als nivells inferiors i de mig punt al superior, a més d'un rellotge a la part frontal. El parament dels murs de l'església és de pedra vista, amb les cantonades de pedra a la part frontal i de ceràmica a la resta. 08017-15 Plaça Bosch i Jover, 9 El creixement del nucli dels Hostalets de Balenyà durant la segona meitat del segle XIX va propiciar que els seus veïns volguessin erigir-hi un nou temple i no haver-se de desplaçar fins a l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Ajuda. Després de l'aprovació de l'ecònom, va constituir-se una comissió per vetllar per la seva construcció, que s'inicià l'any 1877 en un terreny cedit pel ferrer Josep Vilar. El mestre d'obres fou Josep Illa i bona part del poble va col·laborar en la seva construcció a través de donatius o de mà d'obra, entre els que Josep Gallifa hi va tenir un paper destacat. Fou ell qui proposà l'advocació a Sant Josep i qui va portar la imatge del Sant. La nova església va ser beneïda el dia 12 de juliol de 1879 per l'ecònom Joan Soler i el vicari Pere Barbena. Entre els anys 1894 i 1895 va ampliar-se l'edifici i es va fer una nova sagristia, sufragat pel mateix Josep Gallifa. Tot i les nombroses peticions de Gallifa i de molts veïns l'església no va passar a ser parroquial fins a mitjans del segle XX. 41.8162400,2.2361400 436557 4629656 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Josep Illa 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40650 El Vernich https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vernich IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. XIX La coberta es troba en mal estat. El Vernich és una masia del segle XIX que podria ser d'origen anterior, tot i que a nivell exterior no s'observen vestigis més antics. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, amb el portal de pedra carejada i les finestres ceràmiques i arrebossades. A la façana de ponent i de llevant s'hi adossen cossos annexes, el darrer dels quals s'obre amb un portal d'arc escarser ceràmic i segueix el mateix pendent de la coberta del volum principal. La part posterior de la masia s'ha refet recentment amb escassa qualitat constructiva, tot utilitzant uralita per la coberta i maó pels murs. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb restes de morter. El ràfec està acabat amb cabirons. 08017-16 Camí del Vernich En el fogatge de l'any 1553 hi consta Joan Barnich. Algunes fonts (PLADEVALL, 1991: 230) apunten a que l'antecedent del mas és el mas Riera mitjana, documentat des de l'època medieval. Segons aquest, al segle XVI, l'hereu del mas Illa, Joan Illa, va ampliar la propietat amb l'adquisició dels masos Hort, Pasqual i Riera mitjana. Seguint amb aquesta hipòtesi, a l'amirallament de l'any 1851 consta que la casa Barnich forma part de la propietat del mas Illa, del qual era una masoveria. 41.8181000,2.2334000 436331 4629864 08017 Balenyà Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40664 Mare de Déu de la Serra https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-serra XX La Mare de Déu de la Serra és una capella construïda a mitjans del segle XX a l'extrem de ponent del mas la Serra. És de planta rectangular i absis poligonal. La nau és d'un sol tram i està coberta amb volta rebaixada que arrenca d'una cornisa motllurada. La part del presbiteri és poligonal amb nervadures i queda separada de la resta de la nau per un arc diafragmàtic. Sobre l'altar de marbre hi ha una fornícula amb la imatge i dues finestres de mig punt a cada costat. L'accés a la capella es fa per llevant des de la galeria de la masia, situada al primer pis. A nivell exterior, té la base oberta amb pòrtics d'arc carpanell i la coberta a tres vessants. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. 08017-30 Camí de la Serra La capella fou promoguda per l'aleshores propietària Mercè Bach Puigrefagut. 41.8246100,2.2335600 436351 4630587 1948 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40664-foto-08017-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40664-foto-08017-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40664-foto-08017-30-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40675 Mas Viladecols https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-viladecols PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. XX El mas Viladecols era una masia d'origen medieval que va enderrocar-se fa pocs anys per construir-se de nou. De l'edifici antic només en queda una llinda, que va col·locar-se sobre el nou portal, on hi consta inscrit: '1800' i una creu intercalada. És un edifici de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al costat de llevant s'hi adossa un volum d'un sol nivell d'alçat que s'obre amb un porxo. Les obertures són totes d'arc pla de pedra carejada, en una de les quals s'ha inscrit la data de les obres: 'JOAN I MA. DOLORS 1999'. El tractament dels murs és la pedra vista. 08017-41 Camí de Viladecols L'alou de Viladecols està documentat des del segle XI, quan va ser venut a un tal Domènec. El mas està documentat des del 1240, quan es situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. Una hipòtesi de recerca identificava aquest gran casal com la Domus del Congost, esmentada en diversos moments en la documentació i que no ha estat localitzada. La família Congost és coneguda des del 1198, les primeres referències les trobem amb Pere de Congost (1196-1201) i ja al segle XIII els propietaris seran Bernat de Congost i Romena documentats entre 1245 i 1251. La família Congost es refongué vers el 1272 amb la de Santa Coloma, pel casament de Gaia de Congost amb Bernat de Santa Coloma. Els Santa Coloma foren una altra família important de la zona de l'alt Congost tenint com a propietat principal Santa Coloma Saserra. Altres masos candidats i ja desestimats foren el mas Santa Eugènia del Congost (Tagamanent, Vallès Occidental), la Sala de Valldeneu o fins i tot en terme de la Garriga entre Can Palau i Montmany. El 1278 Bernat de Santa Coloma apareix encara com el propietari i al mateix XIII la va establir de nou Guillem de Castellar. A partir d'aquí els cognomitats seran la família Castellar, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a Valldeneu, Balenyà i Centelles. Els seus membres s'intitulaven milites o cavallers i es diuen amos de les possessions i persones dels masos Castellar superior i Castellar inferior de Valldeneu, de la Sala i del mas Valldeneu, el mas Casadevall de Balenyà, del Soler de la Garga i de terres de l'Oller de Valldeneu. Al segle XIV el mas Valdecols era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui paga els seus censos, i tenia el mas Carbonell de la parròquia de Santa Coloma com una masoveria. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII (1701-1800), concretament cap el 1733. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX, moment en què repicaren l'entrada d'accés al mas i deixaren la pedra vista. Per la seva particular situació estratègico-geogràfica sobre les estribacions dels cingles de Bertí aquest mas ha constituït l'eix vertebrador de la zona tant per la mateixa categoria de domus com pel fet d'estar situada sobre un antic eix de comunicacions que s'evidencia amb l'existència d'un complex d'hospedatge. 41.8101100,2.2033200 433825 4629000 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. Al llibre de Pladevall hi surt una fotografia del seu aspecte anterior. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40688 Carrer Serrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-serrat Programa de Festa Major, 1994. XIX El carrer Serrat està situat al nucli dels Hostalets de Balenyà i s'estén des de l'església de Sant Fruitós fins al carrer del Nord. Antigament, les cases estaven situades al costat de ponent del carrer. Són edificis entre mitgeres, de dues a tres crugies. Consten de planta baixa i pis i tenen la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els portals d'accés són de tipologies diverses: d'arc pla de pedra carejada o arrebossats, d'arc carpanell de pedra o de mig punt arrebossat. Les finestres són totes d'arc pla arrebossat, algunes amb ampits de pedra. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, la majoria de color blanc. Els ràfecs estan acabats amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. 08017-54 C. Serrat. Hostalets de Balenyà A l'amirallament de 1843 hi consten un total de cinc cases, totes elles amb hort. A la dècada de 1940 hi havia 8 cases, anomenades Can Bartomeu de la Casilla, Can Martirià, Can Sisquet, Can Gasala, Can Quel Gallina, Can Quim Carol, El 'Centro' parroquial i Can Rubaix. 41.8168900,2.2362600 436568 4629728 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40688-foto-08017-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40688-foto-08017-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40688-foto-08017-54-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|98 46 1.2 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40689 Can Xona https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xona ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. XIX Es troba en estat ruïnós. Can Xona és una masia del segle XIX que es troba en estat ruïnós. És un edifici de planta rectangular que s'estructurava en dues crugies. Constava de planta baixa, pis i golfes i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba enderrocada en la seva pràctica totalitat, tot i que la resta de façanes es conserven gairebé en la seva alçada original. S'hi conserven de forma simbòlica algunes bigues que sostenien la coberta i algunes teules al ràfec. L'interior és ple de vegetació. El parament dels murs és de tàpia. Al costat de ponent s'hi adossa un cos quadrangular annex, fet de pedra lligada amb argamassa. 08017-55 Camí de Banyeres El mas Xona consta al cadastre de 1848, quan era propietat de Jaume Bou de Seva. 41.8102500,2.2071500 434143 4629013 08017 Balenyà Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40689-foto-08017-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40689-foto-08017-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40689-foto-08017-55-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
40753 Cal Cegu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cegu XIX Cal Cegu és una casa del segle XIX. És un edifici cantoner de planta rectangular, que presenta una divisió vertical amb dos habitatges. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de la façana són totes d'arc pla arrebossat, excepte un pòrtic a nivell de les golfes d'arc rebaixat sobre impostes. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. 08017-119 C. Cogullada, 29-31 41.8231500,2.2410500 436972 4630419 08017 Balenyà Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40753-foto-08017-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40753-foto-08017-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40753-foto-08017-119-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|98 45 1.1 24 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,41 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?

Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.

Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/