Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40635 | Casal dels Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-balenya | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles.</p> | XII | No s'observen restes a nivell de superfície. | <p>El casal dels Balenyà està situat en un petit turó entre els masos Barbat i Puig. A nivell de superfície no s'observen restes de la construcció, consistents en restes de fonamentació de les quals se'n desconeixen les característiques per haver quedat cobertes per la capa vegetal i els arbres que coronen el turó. Una part del turó presenta un clot quadrangular que es correspon amb una excavació fortuïta. Al voltant s'observen fragments de teula àrab.</p> | 08017-1 | Castellot de l'Alzina | <p>El llinatge dels Balenyà es remunta al segle XII, de la mà de Berenguer Ermengol. Per transmissió familiar, l'any 1240 el casal va passar als Vilagelans, qui el vendria al monestir de Sant Llorenç del Munt l'any 1365. En la venta també es van incloure les terres i els masos Moles, Segalera, Riera inferior i Maset.</p> | 41.8324500,2.2190000 | 435150 | 4631468 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40635-foto-08017-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40635-foto-08017-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40635-foto-08017-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||
| 40658 | Caixa del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caixa-del-moro | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. SERRA, J. (1936). 'Sepulcres megalítics del grup de la plana de Vic explorats el 1928', Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXXVII-XXXI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. http://www.digitalnatura.org/v1.0/details.php?image_id=25848&sessionid=e695f672df4809ea8812d19ed17f574a | Està destruït. | La Caixa del Moro és un megàlit que estava format per cinc lloses que definien una cambra rectangular tancada. Actualment només s'observen entre la vegetació les lloses desplaçades i tumbades, mentre que el túmul es troba molt erosionat. Entre el material que s'hi ha localitzat hi ha tres fragments de ceràmica de pasta negra, denes de collaret discoïdals d'esteatita, d'os i de pecten, fragments de dentàlium i sílex. | 08017-24 | Pla de Castellar | Va ser excavat l'estiu de 1928 per Mn. Segimond Cunill i una secció del Museu Episcopal de Vic. El material localitzat va ser portat al Museu Episcopal de Vic. A la dècada de 1960 Ricard Batista el va visitar i va indicar que estava pràcticament destruït. | 41.8030700,2.1946900 | 433101 | 4628225 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40658-foto-08017-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40658-foto-08017-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40658-foto-08017-24-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40659 | Cista de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-mirambell | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | Està parcialment destruït. | El megàlit de Mirambell està format per quatre lloses fragmentades que defineixen una cambra trapezoïdal tancada. La llosa que el cobria està desplaçada i conserva el túmul circular. S'hi va localitzar abundant material, entre el qual destaquen les restes òssies humanes, que apunten que hi havia inhumats cinc individus adults i dos infants. També s'hi va localitzar ceràmica a mà; fragments de nansa plana, de mugró i una vora amb cordó imprès; i objectes ornamentals d'os. | 08017-25 | Serrat de la Bassa | Va ser excavat l'any 1932, quan el material localitzat va ser portat al Museu Episcopal de Vic. Al voltant de la dècada de 1960 Ricard Batista el va visitar i va indicar que estava molt remenat i sense estratigrafia. | 41.8118400,2.1945200 | 433096 | 4629199 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40659-foto-08017-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40659-foto-08017-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40659-foto-08017-25-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està situat en una parcel·la de la urbanització, fet que podria suposar la seva destrucció. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40660 | Forn de Ginebres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-ginebres | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1990). Tona: Mil cent anys d'història. Vic: Eumo Editorial / Tona: Ajuntament de Tona. | -VII /-III | No s'observen restes en superície. | En el marge d'un camp de conreu situat a ponent de la masia de Ginebres s'hi va localitzar un forn ibèric. Algunes fonts apunten que es tractava de la paret posterior d'un forn ibèric, prop del qual es trobaven fragments de ceràmica i cagaferro en superfície. Tenia unes mides aproximades de 1,25 x 1 m. i no ha estat excavat. | 08017-26 | Els Ginebres | La propietària de la masia de Ginebres té constància de l'existència d'un forn ibèric, que recorda que fou estudiat pel tonenc Felip Vall. La sra. M. Dolors Moles el va incloure a la seva tesina. | 41.8421400,2.2270500 | 435828 | 4632538 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40660-foto-08017-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40660-foto-08017-26-2.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40661 | La Griutera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-griutera | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. SERRA, J. (1936). 'Sepulcres megalítics del grup de la plana de Vic explorats el 1928', Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXXVII-XXXI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. | Està parcialment destruït. | La Griutera és un megàlit format per tres lloses que defineixen una cambra trapezoïdal tancada. No conserva la llosa de ponent i la que el cobria, però sí que s'observa el túmul circular. S'hi van localitzar restes òssies humanes, com també ceràmica a mà i denes de collaret d'os. | 08017-27 | Pla de Castellar | Va ser excavat l'estiu de 1928 per Mn. Segimond Cunill i una secció del Museu Episcopal de Vic. L'any 1958 va ser estudiat per Ricard Batista. Una part del material localitzat va perdre's i l'altra va ser portada al Museu Episcopal de Vic. | 41.8134500,2.1982000 | 433403 | 4629375 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40661-foto-08017-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40661-foto-08017-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40661-foto-08017-27-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està situat en una parcel·la de la urbanització, fet que podria suposar la seva destrucció. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40662 | Jaciment del mas Tarabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-tarabau | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VALL VERDAGUER, F. (1958).'Un yacimento arqueológico en Tona'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | Ha estat destruït. | En motiu de l'extracció d'argiles per la bòbila, es va posar al descobert un individu inhumat del qual se'n desconeixen les característiques perquè, junt amb l'aixovar, van ser destruïts. Per la descripció que feu el senyor Vall de Tona, que va visitar el lloc alertat pels operaris, és probable que fos un sepulcre de fossa. Els mateixos van apuntar que el crani tenia una mandíbula inferior particularment forta, com també la presència de lloses que podrien ser d'un megàlit. A l'entorn s'hi van trobar dues destrals polides, ganivets de sílex i petxines perforades. | 08017-28 | Bòbila d'en Baucells | Va ser localitzat de forma fortuïta a mitjans del segle XX i va ser visitat per Felip Vall Verdaguer de Tona. L'any 1996 s'hi va fer una intervenció arqueològica en motiu de la conducció i subministrament de gas natural, amb Josep Pujades com a director, sense que se'n coneguin els resultats. El material està localitzat al Museu de Tona. | 41.8383700,2.2345400 | 436446 | 4632114 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40662-foto-08017-28-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40663 | Sepulcre de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-balenya | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | Probablement s'ha destruït. | En motiu de les obres que es van fer a la bòbila d'en Baucells, es va posar al descobert una sepultura, situada a una fondària considerable. Es tractava d'una fossa oval amb un sol individu inhumat, que s'acompanyava del següent aixovar: una fulla sencera i un fragment de sílex, una ascla de sílex, 12 fragments de punxó d'os i dues denes de collaret de pedra verda. | 08017-29 | Bòbila d'en Baucells | El material localitzat es va dipositar al Museu Episcopal de Vic i s'acompanyava d'una nota manustricta per P. Valls i Blas, que constitueix la única notícia de la troballa. L'any 1996 s'hi va fer una intervenció arqueològica en motiu de la conducció i subministrament de gas natural, amb Josep Pujades com a director, sense que se'n coneguin els resultats. | 41.8376200,2.2349900 | 436483 | 4632030 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40663-foto-08017-29-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Es desconeix la seva situació exacta. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40747 | El Grau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-vell | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XIV | Es troba en estat ruïnós. | El Grau Vell és una masia en ruïnes situada al camí que va al Roc Gros de la Guàrdia. És una estructura de petites dimensions, de la qual se'n conserva part d'un mur perimetral fet de pedra lligada amb argamassa. L'entorn és ple de restes d'enderroc i està cobert de vegetació. | 08017-113 | Camí del Roc Gros | Al segle XIV el mas Grau Jussà era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Al fogatge de l'any 1515 hi consta 'lo mas Grau, i al de 1553 Andreu Grau. Al segle XVII es degué construir una nova casa més avall, ja que a la relació de cases habitades que es va fer aquest segle hi consta el 'Garau'. Al cadastre de 1756 hi consta la Caseta del Grau, dins la propietat del Garet de Baix. A l'amirallament de 1844 hi consta la casa Grau del Racó dins la propietat del Garet de Dalt, posseït per Antoni Garet. | 41.8229600,2.2020700 | 433734 | 4630428 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40747-foto-08017-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40747-foto-08017-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40747-foto-08017-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40684 | Festa Major d'Estiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-destiu | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX-XXI | La Festa Major d'Estiu es celebra cada any pel patró de la localitat, Sant Bartomeu, els dies més propers al 24 d'agost. La festa comença amb el pregó i la cercavila de gegants. El dia 24 té com a acte central l'ofici solemne en honor a Sant Bartomeu. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són balls amb orquestra, teatre, concerts, concurs de pintura ràpida, la caminada nocturna, etc. | 08017-50 | Hostalets de Balenyà | 41.8125900,2.2346900 | 436433 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 40685 | Festa Major d'Hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern-0 | XX-XXI | La Festa Major d'Hivern es celebra cada any per Sant Fruitós, patró de la localitat, els dies més propers al 21 de gener. L'acte central de la festa és l'ofici solemne en honor a Sant Fruitós. De forma paral·lela s'organitzen diversos actes lúdics com són concerts, la projecció d'una pel·lícula, conferències, teatre, espectactes infantils, etc. | 08017-51 | Hostalets de Balenyà | 41.8125900,2.2346900 | 436433 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 40686 | Aplec de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-balenya | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX-XXI | L'aplec de Balenyà es celebrava cada any els dies 10 i 11 de setembre, i que darrerament s'ha avançat al cap de setmana anterior a la Diada per evitar-ne la coincidència . S'hi organitzen diverses activitats, com són la caminada popular, missa de l'aplec, ballada de sardanes, botifarrada, tómbola, cinema a la fresca, concerts, jocs i espectacles infantils, etc. | 08017-52 | L'Ajuda | L'aplec de Balenyà va incorporar fa uns anys una activitat que va gaudir d'un gran èxit de públic: la Nit de Bruixes. En aquesta, s'organitzaven recorreguts nocturns pel bosc on s'espantava als participants. L'any 1998 hi van assistir més de 2000 persones. Tanmateix, això va dificultar les tasques organitzatives i econòmiques i va deixar de celebrar-se, tot i que puntualment s'ha tornat a celebrar. L'any 2013 s'ha celebrat la 28ena edició de l'aplec. | 41.8213800,2.2215200 | 435348 | 4630237 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 40691 | Aplec dels Ous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-dels-ous | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XVII-XXI | <p>L'aplec dels Ous es celebra cada any el diumenge de Pasqua al Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Al matí es fa l'ofici solemne, a la sortida de la qual es rifen coques i xampany. La festa segueix el dilluns, a la plaça de l'església dels Hostalets de Balenyà. A la tarda es fa l'Aplec dels Ous, on es paren dues taules (tradicionalment una pertanyia al poble i l'altra als pagesos del Santuari de l'Ajuda), des d'on es reparteixen els números. Tot seguit es sortegen els ous, llonganisses, pernils, coca i xampany; que han recaptat els administradors assignats. La festa s'acompanya amb la cobla i una ballada de sardanes. Els diners recaptats es destinen als actes d'organització i la resta són donats a la parròquia de Sant Fruitós dels Hostalets de Balenyà.</p> | 08017-57 | Balenyà | <p>L'origen de l'aplec dels Ous es remunta al segle XVII, quan va fundar-se la Confraria del Roser a la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà. Per tal de sufragar les despeses de l'Altar de la Mare de Déu del Roser, es va organitzar una rifa dels ous que el rector havia recollit per les cases del poble durant el Salpàs. El sorteig es feia davant l'antiga església de Sant Fruitós, on s'hi instal·lava la virola, un aparell amb una sageta, on els assistents tiraven xapes o plaques per provar fortuna. A banda dels ous, també es rifaven les llonganisses que les cases benestants del poble havien donat. Passada la Guerra Civil, els pagesos del Santuari de l'Ajuda van passar a fer l'aplec al poble dels Hostalets de Balenyà, al carrer Major. Malgrat que el rector va promoure que es celebrés davant la nova església parroquial, els pagesos de l'Ajuda van seguir-lo fent al carrer Major. Aleshores, el diumenge es celebrava l'ofici a la Mare de Déu de l'Ajuda al matí i a la tarda es resava el rosari. El dilluns a la tarda, es feia l'aplec al poble dels Hostalets. En aquest moment, va deixar de fer-se el sorteig amb la virola, que va substituir-se per un sac amb boles numerades i les tires de números pels assistents. A banda dels ous i les llonganisses, van incorporar-se coques a la rifa.</p> | 41.8160300,2.2359700 | 436543 | 4629633 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40691-alella.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-09-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40723 | Alzina de Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-pujalt | XIX | L'alzina de Pujalt està situada a tramuntana de la masia, al costat del camí d'accés. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable. | 08017-89 | Camí de Pujalt | 41.7937000,2.1885300 | 432579 | 4627190 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40723-foto-08017-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40723-foto-08017-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40740 | Alzina de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tria | XX | L'alzina de la Tria està situada a ponent de la masia, al costat del cobert. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable. | 08017-106 | Camí de la Tria al Puig | 41.8261100,2.2205100 | 435269 | 4630763 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40740-foto-08017-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40775 | Xiprer de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lajuda | XIX | Part de les branques estan mortes. | El xiprer de l'Ajuda està situat davant del campanar del santuari. Es tracta d'un exemplar centenari de xiprer (Cupressus), espècie família de les cupressàcies originària de l'àrea mediterrània i asiàtica. És un arbre perenne amb l'escorça grisenca i esquerdada, que assoleix una alçada considerable. Té la capçada apuntada, tot i que part de les branques estan mortes. | 08017-141 | Santuari de l'Ajuda | 41.8212500,2.2229700 | 435468 | 4630222 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40775-foto-08017-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40800 | Passeig de plàtans del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-platans-del-pla | XX | Al camí que porta a la masia del Pla hi ha un tram plantat amb plàtans que conformen un passeig. Els exemplars de plàtans estan plantats a banda i banda del camí i són de notables dimensions; per les seves característiques podrien haver estat plantats durant el segon terç del segle XX. El passeig amida uns 370 metres de llargada i condueix a la casa. | 08017-166 | Camí del Pla | 41.8295900,2.2379200 | 436718 | 4631137 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40800-foto-08017-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40800-foto-08017-166-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40833 | Passeig de plàtans de l'antiga carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-platans-de-lantiga-carretera | XX | El passeig de plàtans situat a l'entrada de la població, delimitava el traçat de l'antiga carretera de Barcelona a Vic al seu pas per la població. Es tracta d'un passeig de 700 metres, amb plàtans de notables dimensions, plantats a banda i banda. El tram comença al sud de la població, partint de la N-152a, amb una barrera de guarda-rodes de pedra, que impedeixen el trànsit rodat procedent d'aquesta via i acaba 700 metres més endavant enllaçant amb la mateixa carretera N-152a. Al principi, hi trobem un tram urbanitzat que s'anomena Passeig dels Plataners. En travessar la carretera C-1413b, segueix un tram sense urbanitzar, denominat Carretera Morta, que passa per ponent del mas Illa. En arribar a la via del tren i baixador de Renfe, que es troba a diferent nivell, queda tallat el pas. A l'altra banda de la via i del baixador de l'estació, el passeig reprèn amb un nou tram arbrat que desemboca de nou a la N-152a. | 08017-199 | La Carretera Morta | La carretera de Barcelona a Vic va construir-se durant la segona meitat del segle XIX. El traçat va desviar-se a la dècada de 1940. | 41.8121000,2.2317800 | 436191 | 4629199 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40833-foto-08017-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40833-foto-08017-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40668 | Espai natural de la Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-de-la-sauva-negra | <p>Pla Especial de delimitació definitiva dels espais del PEIN: Turons de la Plana Ausetana, la Sauva Negra, Gallifa i el Moianès. Generalitat de Catalunya, 2000.</p> | <p>La Sauva Negra és un espai de 110 hectàrees situat al serrat Rodó, entre els termes municipals de Balenyà, Castellcir i Centelles. La superfície que ocupa en terme de Balenyà és de 2,62 hectàrees, situades a la proximitat de les ruïnes de Santa Maria Savall i de l'embassament. Es tracta d'un bosc singular en aquest territori, on destaca la presència de faigs (Fagus sylvatica), roures martinencs (Quercus pubescens) i boixos (Buxo-Quercetum pubescentis). A nivell faunístic, l'espai també té una riquesa excepcional, amb diverses espècies de carnívors entre les que destaca el turó, com també la fagina, la geneta, el toixó, l'àliga marcenca i els talpons, entre d'altres.</p> | 08017-34 | Sector de garbí del terme municipal | 41.7880100,2.1920700 | 432867 | 4626555 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40668-foto-08017-34-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40707 | Riu Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-congost | El riu Congost neix a Sant Cugat de Gavadons, Collsuspina, i transcorre per diversos municipis d'Osona i el Vallès Oriental fins a l'aiguabarreig amb el riu Mogent, on formen el Besòs. El tram de Balenyà recorre el municipi de nord a sud, fent de partió amb el terme de Tona en el primer tram, on rep el nom de torrent de Güells. El curs fluvial ha estat aprofitat des d'antic, tant per a l'agricultura com per la indústria, ja que s'hi documenten diverses hortes, molins i rescloses. A nivell natural, el tram més ben conservat és el primer, amb presència de vegetació de ribera entre afloraments de roca. | 08017-73 | De nord a sud del terme municipal | 41.8166700,2.2314900 | 436171 | 4629707 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40707-foto-08017-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40707-foto-08017-73-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 40725 | Font del Barbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-barbat | No hi brolla aigua. | La font del Barbat està situat a mestral de la masia, en el marge del torrent de Güells. Es tracta d'una sorgència d'aigua que brollava entre dos blocs de pedra horitzontals. La part central per on brollaria està tallada, com també ho està la pica rectangular de sota, plena de sediments. | 08017-91 | Torrent de Güells | 41.8378700,2.2081200 | 434252 | 4632078 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40725-foto-08017-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40725-foto-08017-91-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 40728 | Font de la Casanova de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-casanova-de-la-font | La font de la Casanova de la Font està situada a peu del torrent que passa al nord de la casa. Es tracta d'una sorgència natural d'aigua que neix en el marge del torrent. El brollador metàl·lic que hi havia fixat ha quedat tapat pels sediments. L'aigua s'entolla davant de la font i segueix torrent avall. | 08017-94 | Torrent de la Casanova de la Font | 41.8246400,2.2132000 | 434660 | 4630606 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40728-foto-08017-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40728-foto-08017-94-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 40780 | Embassament de Santa Maria Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-santa-maria-savall | XX | <p>Al sector de la Sauva Negra, fent de partió amb el terme municipal de Centelles, hi ha un embassament artificial. Es tracta d'un petit pantà rectangular que recull les aigües del torrent de la Sauva Negra. La seva situació en una vessant obaga fa que a l'hivern estigui glaçat.</p> | 08017-146 | Sauva Negra | <p>Va ser construït durant la segona meitat del segle XX per abastir d'aigua la urbanització del Puigsagordi, malgrat va resultar insuficient.</p> | 41.7875800,2.1943000 | 433052 | 4626506 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40780-foto-08017-146-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | El terme municipal de Balenyà passa pel mig de l'embassament, pel que és compartit amb el municipi de Centelles. També es coneix com el 'pantà de Sant Josep'. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 40781 | Roc Gros de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-gros-de-la-guardia | El Roc Gros de la Guàrdia és un turó emblemàtic dels Hostalets de Balenyà, tant per la seva morfologia com per la situació dominant sobre la plana de Vic. El Roc Gros sobresurt respecte la serralada del sector de ponent del terme municipal, amb un característic altiplà rocós al cim. Té dos miradors, un sobre el Montseny i l'altre sobre Osona i la serralada pirinenca. Una rosa dels vents ens indica quins són els cims que s'hi poden observar. | 08017-147 | Sector de ponent del terme municipal | Seguint la tradició, pels volts de Nadal els veïns de Balenyà porten un pessebre al cim del turó. | 41.8254400,2.2034800 | 433854 | 4630702 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40781-foto-08017-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40781-foto-08017-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 40799 | Font de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-creu | XX | Està coberta de vegetació. | La font de la Creu està situada en el marge del torrent que passa pel costat del Garet de Baix. Es tracta d'una sorgència d'aigua que brolla entre conglomerats, amb una petita cavitat on hi ha col·locada la creu que li dóna nom. No és possible aproximar-s'hi perquè està envoltada de vegetació. | 08017-165 | Torrent dels Boixos | 41.8196000,2.2179800 | 435052 | 4630042 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40799-foto-08017-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 40837 | Basses del Soler de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-del-soler-de-lespina | XX | En una fondalada situada a ponent del Soler de l'Espina hi ha dos grans embassaments artificials d'aigua. La primera bassa s'omple de l'aigua del torrent i presenta una resclosa de formigó en el seu extrem sud. Seguidament, hi ha una segona bassa de construcció posterior. L'espai ha esdevingut el refugi de nombroses espècies, especialment d'aus. | 08017-203 | Sector sud del terme municipal | 41.8007100,2.1793300 | 431822 | 4627975 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40837-foto-08017-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40837-foto-08017-203-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40637 | Mas Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-illa | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIII-XIX | L'Illa és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Al segle XIX s'hi va fer una reforma notable per tal d'habilitar-la com un gran casal senyorial. És un edifici de planta rectangular amb un volum adossat en paral·lel en un costat de la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. Les façanes es composen simètricament segons eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis hi ha un finestral amb sortida a un gran balcó de baranes forjades, amb un rellotge de sol esgrafiat al costat, tots dos del segle XIX. El volum que s'adossa a la façana té tres nivells i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Als pisos superiors s'obre amb galeries horitzontals, la primera amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat amb pilars de pedra i la segona d'arc de mig punt arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. La casa i el pati queden tancats per una gran lliça. | 08017-3 | Camí del Mas Illa | El mas Illa té el seu origen en l'antic mas Conill, documentat des del segle XIII. Al segle XIV, era una possessió del llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar i estava sota el domini del monestir de Sant Llorenç del Munt. Fins al segle XVI, la família Illa va viure a la casa de l'Aguilar, quan l'hereu Joan Illa va anar a viure al mas Conill, que a partir d'aleshores seria conegut com a Mas Illa. Per contra, el mas de l'Aguilar es coneixeria com l'Illeta, que es trobava prop del mas Taravau i fou enderrocat fa uns anys. | 41.8144000,2.2329900 | 436294 | 4629454 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40637-foto-08017-3-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40638 | El Jalech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jalech | GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. | XVII-XVIII | El Jalech és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda entre els segles XVII i XVIII. És probable que els fonaments existents al sector de ponent formin part de la casa primitiva. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria horitzontal en cada nivell amb pòrtics d'arc carpanell ceràmic sobre pilars de pedra. Els dos pòrtics de la planta baixa trenquen la simetria de la façana perquè es troben descentrats i són de majors dimensions. A la façana de ponent hi ha un tercer pòrtic que es troba tapiat. Al pis n'hi ha tres i a les golfes cinc, dels quals el central és més obert que els altres. A cada costat del pis hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes hi ha òculs ceràmics, el tercer dels quals corona la façana. L'accés principal del mas és d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda gravada amb una orla on consta 'LLUGARI JALECH 1785' emmarcada amb volutes. A l'entrada hi ha dos portals de pedra amb les llindes inscrites: 'IHS JESUS MARIA JOSEP 1662' i 'LLUCARI JALECH 1784'. A les façanes laterals i posterior les obertures són d'arc pla de pedra carejada i s'hi distribueixen de forma aleatòria, algunes d'elles datades del segle XVIII. El tractament dels murs és la pedra vista i alguns trams arrebossat amb formigó. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-4 | Camí de l'Ajuda a Centelles | L'antecedent del Jalech és el mas Bosch, que ja al segle XI era una possessió del monestir de Sant Pere de Casserres. El mas consta en els fogatges de 1360, 1497 i 1553. A l'Arxiu del marquès de Saudín (Biblioteca de Catalunya) hi ha un pergamí on consta que el mateix any 1360 el cavaller Humbert de Vilanova reconeix a Guillem d'Om haver rebut un cens procedent de les possessions d'Es Vilar del Mas Bosch. L'any 1686 l'hereu del mas Jalech era Antic Gelec, jurat de les parròquies foranes del terme de Centelles. Aquell mateix any, va casar la seva filla Magdalena amb Gabriel Riusech, hereu del mas Riusech de Santa Maria d'Artés. Pocs anys més tard, Joan Jalech va casar-se amb Rosa Vall, pubilla del mas Vall d'Artés, que des d'aleshores seria una possessió del mas Jalech de Balenyà. En el llibre de Recanació de l'any 1756 hi consta Josep Jalech com a propietari del mas Bosch. A mitjans del segle XIX, la pubilla Maria Antònia Jalech es casà amb Antoni Febrer de Sant Martí de Centelles. En aquest moment, els successors del mas van deixar de portar el nom Jalech. | 41.8132500,2.2224000 | 435413 | 4629334 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40639 | El Pla de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-balenya | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XX | El Pla és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda entre els segles XVIII i XIX com una gran casa pairal. Està constituïda per diversos volums superposats, dels quals el principal és de planta rectangular de notables dimensions. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria vertical descentrada, amb un pòrtic d'arc carpanell arrebossat i brancals de pedra en cada nivell. Al voltant de la galeria hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, disposades formant eixos, i algunes amb sortida a balcons de baranes forjades. La façana de ponent presenta diverses obertures d'arc pla, algunes de pedra carejada i d'altres arrebossades. A la façana de llevant hi ha adossat un cos de planta baixa amb terrassa superior, que s'obre amb una gran portalada d'arc rebaixat, on hi consta gravat 'D. P. 1889'. A tramuntana d'aquest cos, també adossat a la façana de llevant del volum principal, en sobresurt un volum de tres nivells d'alçat amb la coberta a quatre vessants, construït al principi del segle XX. Presenta una galeria amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat al pis i galeries de deu petits pòrtics d'arc rebaixat arrebossat a nivell de les golfes. A la façana posterior s'hi adossa un cos que es correspon amb la capella. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior, s'hi conserva la distribució característica, estructurada al voltant d'una gran sala on hi ha una llinda reaprofitada on hi ha gravats els anagrames 'IHS' i 'MA' i '1566 PLA'. A la planta baixa en destaca la volta amb llunetes de l'entrada. Davant la façana hi ha l'era enllosada, on també hi havia la masoveria, que fou enderrocada fa uns anys. | 08017-5 | Camí del Pla | Les primeres notícies del nom Pla es remunten a l'any 1185, quan ja consta en els capbreus de Sant Llorenç del Munt. En els fogatges de l'any 1360, 1497 i 1553 hi consta el mas Pla. Al segle XV dins de la seva propietat hi havia el mas Viladecols, que tenia agregades les terres dels masos Roca i Carbonell. En motiu del casament de la pubilla Violant Pla amb un fill del mas Puigrefagut d'Olost al segle XVIII, es va perdre el cognom de la casa en favor del darrer. L'any 1876, Domènech Puigrefagut i Desvilar es va casar amb Josefa Dou Tarrús de Sant Esteve d'en Bas. L'any 1922 dins la propietat del mas hi constava el mas Viladecols, Riucerdà i Vinyolas, Serrallonga de Dalt d'Alpens, Baumala i Danyons a les Lloses, Can Pou i Viladeuras a Salsellas (Berga), i diverses cases i terres a Centelles i Vic. El fill i hereu de Domènech, Conrad, va morir assassinat al pla de la Marfa de Tona durant la Guerra Civil. En aquest moment, també fou cremat l'arxiu familiar. | 41.8306100,2.2393200 | 436835 | 4631249 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40639-foto-08017-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40639-foto-08017-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40639-foto-08017-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40640 | Mare de Déu de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lajuda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MACIÀ, M., dir. (1995). 'Santuaris d'Osona i el Ripollès', La marxa de Catalunya. Vic: Edicions del Bon Temps. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XI-XIX | L'estat estructural de l'edifici és bo, tot i que s'observa una esquerda que afecta la part de l'absis. | El Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, antigament Sant Fruitós de Balenyà, és una església d'origen romànic que va ampliar-se entre els segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu se'n conserva part de la nau i del campanar. És un edifici de planta rectangular amb l'absis poligonal. Es composa d'una nau coberta amb volta rebaixada amb arcs torals i llunetes que arrenquen d'una cornisa motllurada. El presbiteri incorpora un retaule de composició neoclàssica, amb la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda i les parets decorades amb frescos. Des de tramuntana del presbiteri s'accedeix a la capella neoclàssica del Santíssim, coberta amb cúpula semiesfèrica i llanterna i amb l'absis semicircular. A migdia del presbiteri s'accedeix a la sagristia i el campanar. A cada costat del temple s'hi obren dues capelles laterals, dues en arc de mig punt de pedra datades del segle XVIII i dues situades sota el cor. El cor està cobert amb volta rebaixada amb llunetes i està delimitat per una barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través d'un finestral i la rosassa. A nivell exterior, s'hi accedeix per una portalada renaixentista on hi ha esculpida la imatge de Sant Fruitós i els diaques. La base de l'estructura és de factura romànica i presenta arquacions cegues als laterals, on es van adossar sengles capelles laterals. El temple va ampliar-se en alçada amb una construcció de menors dimensions coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. En un extrem del costat de migdia s'hi adossa el campanar romànic, que s'obre amb pòrtics biforats de mig punt amb columneta (alguns d'ells tapiats) i que va ser ampliat amb un pis superior d'estil gòtic vers el segle XV. A la façana de llevant s'hi adossa el volum de la rectoria. El parament dels murs és de petits carreus disposats en filades a les parts més antigues i de pedra irregular lligada amb argamassa a la resta. Al sector de ponent i tramuntana del temple hi havia l'antic cementiri, des d'on sortia un mur perimetral que junt amb el comunidor tanquen frontalment el conjunt. En aquest sector s'observen diverses làpides inscrites. | 08017-6 | L'Ajuda | La primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 955, quan consta la casa de Sant Fruitós en el testament del sacerdot Sunyer. En la documentació de l'any 1031 ja consta que tenia funcions parroquials. Pocs anys més tard, es va construir una nova església sobre les restes de l'anterior, consagrada pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, sota l'advocació de Sant Fruitós i els seus diaques, Sant Aurigi i Sant Eulogi. En aquest moment també va establir l'espai de la sagrera i el seu terme parroquial. En les visites pastorals del segle XIV hi consten els altars de Santa Maria, Sant Salvador i Sant Bartomeu. Al voltant del segle XVII es van fer obres al temple, consistents en la construcció dels altars del Roser i de Sant Isidre i en la construcció d'una portalada renaixentista. Durant el segle XVIII van fer-s'hi diverses reformes, entre les que destaca l'alçament de la nau i l'adaptació de les capelles laterals i la construcció del nou presbiteri i d'un comunidor a l'exterior. A finals del segle XIX va canviar la seva advocació per la de la Mare de Déu, que des del segle XIII hi tenia un altar propi, i s'hi va construir una nova capella del Santíssim. A mitjans del segle XX va perdre les seves funcions parroquials en favor de l'església de Sant Josep del nucli dels Hostalets, que a partir d'aleshores estarà dedicada a Sant Fruitós. Des d'aleshores ha esdevingut un santuari marià de gran devoció popular. | 41.8213300,2.2228100 | 435455 | 4630231 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40640-foto-08017-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40640-foto-08017-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40640-foto-08017-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|94|95|96|98|99|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40641 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-0 | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI | L'any 1998 van canviar-se les bigues que sostenien el pis. | El Verdaguer és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita 'IHS STEVA VRDAGE 1577'. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb amplit i guardapols motllurat. Al costat del central hi ha el desaigua de la pica de la sala. A la part posterior s'hi adossa un volum superior en alçada, del qual destaca una finestra amb incisió conopial a la façana lateral. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la casa hi ha el pou i un cobert que antigament havia estat un habitatge. | 08017-7 | L'Ajuda | L'origen del mas Verdaguer el trobem en un mas rònec que quedà deshabitat al segle XIV i que fou establert a mitjans del segle XV a Joan Verdaguer, fadristern del mas Verdaguer de Castellcir i Joana, filla del mas Serradora de Castellterçol. En aquest moment, va edificar-se l'edifici actual del Verdaguer i uns anys més tard s'afegiren a la propietat els molins derruïts de la Nou. El mas consta en els fogatges de l'any 1497 i de 1553. A principi del segle XVII la casa pertanyia a Jaume Verdaguer, teixidor de lli. A mitjans del segle XIX, el seu propietari Josep Mas també posseia el Mas, Cal Sastre, el mas Cuní i els molins del Verdaguer. | 41.8211800,2.2224100 | 435422 | 4630215 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40642 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig | GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XI-XXI | El Puig és una masia d'origen medieval que va ser notablement reformada als segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu s'observen pocs vestigis, localitzats al portal d'arc de mig punt de l'entrada, que quedà parcialment tapat per la volta catalana que s'afegí en una de les reformes, i la part semisoterrada de migdia, on l'amplada del mur és considerable i on s'observen les restes d'una espitllera tapiada. A principi del segle XXI s'hi va fer una altra gran reforma per habilitar-la com a casa de colònies. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Del frontis en destaca el portal d'accés, d'arc pla amb la llinda inscrita amb un escut gravat: ' IHS ANI 1601 JOAN PLA I PUIG' i al voltant 'RENOVA PER PERE ROVIRA PUIG I TRIA ANI 1824'. Sobre el portal hi ha una finestra d'estil gòtic, amb incisió conopial i rosetes gravades a la llinda i a l'ampit. A l'extrem de migdia d'aquesta façana hi ha un portal tapiat amb llinda de fusta i brancals de pedra. La façana de migdia s'ha obert recentment amb dos grans finestrals que ocupen la part central del mur. Sota d'aquests s'observen restes d'una antiga espitllera i d'un portal d'arc carpanell de pedra tapiat, a més d'algunes espitlleres afegides recentment. La resta d'obertures de la construcció són amb llinda de fusta i brancals ceràmics, algunes de factura moderna.També és d'incorporació recent el finestral geminat de la façana posterior. El tractament dels murs és la pedra vista, amb algun tram (on el parament és de tàpia) arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'interior ha estat notablement reformat, tant en la distribució com en els paviments i sostres, especialment als pisos superiors. A la planta baixa s'hi conserven els sostres amb volta catalana i un portal d'arc de mig punt adovellat. Entre els cossos adossats al voltant de l'edificació, alguns afegits en la darrera restauració, en destaca el cobert de la part de tramuntana, que està dividit per un gran portal d'arc rebaixat de pedra. | 08017-8 | Camí del Puig | Al segle XIII el mas Puig era un casal on s'hi aplegaven els delmes del monestir de Sant Llorenç del Munt. El mas des Puys o Puig consta en els fogatges de 1360, 1497 i de 1553. La propietat del Puig va quedar lligada a la del mas Tria l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla Maria Tria. En aquest moment, van traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria. | 41.8284800,2.2149600 | 434810 | 4631031 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40642-foto-08017-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40642-foto-08017-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40642-foto-08017-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40643 | La Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tria | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XII-XIX | El revestiment està deteriorar | La Tria és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII com una gran casa pairal. Al segle XVIII s'hi va afegir un volum obert amb una galeria. És un edifici de notables dimensions de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-s'hi al segle XVIII, per un costat, i per l'altre un cos annex del segle XIX. Únicament ha quedat destapat l'eix central, el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i els finestrals d'arc pla de pedra carejada dels pisos. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca la de la façana de tramuntana, amb incisió conopial i roseta central. A la façana de ponent, on s'han obert finestres noves, s'ha adossat una escala exterior que permet accedir-hi directament pel pis. El volum que s'adossa a l'extrem de llevant de la façana de migdia s'obre al pis amb una galeria horitzontal de cinc pòrtics d'arc carpanell arrebossat amb pilars de pedra, que es prolonga amb dos pòrtics per ponent. Sobre aquests darrers, trobem una pedra amb una orla inscrita: 'ANTON RA PUIG Y TRIA ANY 1770'. També hem de destacar d'aquest volum tres obertures petites situades a la façana de llevant, una en forma d'espitllera, una de mig punt i una d'apuntada, que podrien procedir d'una edificació anterior. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, es manté la distribució característica, amb una notable volta catalana a l'entrada. Davant la façana de ponent hi ha una gran era enllosada, així com un cobert de tàpia, del qual destaca la pedra que hi ha sobre la llinda amb el relleu d'una cara amb l'any '1841', que probablement és reaprofitada. Al costat de llevant de la casa hi ha una font amb bassa i safareig, i el camí segueix fins a l'antic hort de la casa, delimitat per un gran mur de pedra. | 08017-9 | Camí de la Tria | Les primeres notícies del mas Tria es remunten a finals del segle XII. En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Tria' i en el de 1553 Antoni Tria. La propietat va quedar lligada a la del Puig l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla Maria Tria. En aquest moment, van traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria. | 41.8260700,2.2210700 | 435315 | 4630758 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40643-foto-08017-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40643-foto-08017-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40643-foto-08017-9-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40644 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. | XVIII-XX | La Serra és una masia del segle XVIII que va ser notablement reformada durant el segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana principal hi ha adossat un cos paral·lel que presenta un portal modern d'arc de mig punt adovellat, amb escut a la creu on hi consta l'anagrama 'IHS' i l'any '1738'. A sobre hi ha una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat. A l'extrem de ponent d'aquest cos en sobresurt un cos poligonal que es correspon amb la capella. La resta d'obertures de la casa són d'arc pla arrebossat, algunes emmarcades amb pedra moderna, present també a les cantonades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. La part frontal i posterior de la casa tenen una lliça, la primera pavimentada amb grans lloses de pedra. El mur que segueix per ponent delimitava l'espai de l'era, on també hi ha les restes d'un pou antic. | 08017-10 | Camí de la Serra | Al segle XIV el mas Serra era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Probablement quedà deshabitada durant la crisi baixmedieval, ja que no consta en la documentació fins al fogatge de l'any 1553, quan es denomina 'Serra d'en Puig'. A l'amirallament de 1851pertanyia a N. Llaona, junt amb la masia veïna de Torremirona. | 41.8246700,2.2336700 | 436360 | 4630594 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40644-foto-08017-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40644-foto-08017-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40644-foto-08017-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40645 | Mas Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-hospital | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. | XIV-XX | La coberta s'ha fet de nova, però segueix presentant deficiències estructurals. | El mas Hospital és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, situades en un extrem de la façana. El portal d'accés és d'arc pla de pedra amb una creu inscrita i l'any '1751'; a banda i banda s'observen dos portals més tapiats d'arc de mig punt de pedra col·locada a plec de llibre. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada i les de les golfes són ceràmiques de factura moderna. Destaca una espitllera situada a nivell del primer pis. A les façanes laterals i posterior les finestres es distribueixen de forma aleatòria i són d'arc pla de pedra carejada, excepte les de les golfes, que són ceràmiques de factura moderna. A nivell de la planta baixa de la façana posterior s'observen diverses espitlleres tapiades. El parament és de pedra lligada amb argamassa, sense revestir. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-11 | Camí de la Cogullada al mas Hospital | Al segle XIV el mas Hospital era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui paga els seus censos. A mitjans del segle XIX el mas ja pertanyia al mas Pla, propietat de Josep Puigrefagut i Pla. | 41.8252600,2.2403400 | 436915 | 4630654 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40645-foto-08017-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40645-foto-08017-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40645-foto-08017-11-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40646 | Can Moianès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moianes | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Can Moianès és una masia del segle XIX construïda segons la tipologia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, d'on sobresurt una característica torre. Les obertures de les façanes es distribueixen formant eixos simètrics, essent totes elles d'arc pla ceràmic excepte les de la planta baixa del frontis, que són d'arc escarser. Aquí també hi destaca una galeria horitzontal situada a l'eix central del pis, amb dos pòrtics d'arc apuntat ceràmic. La torre que sobresurt d'un dels extrems de la coberta té dues finestres d'arc pla amb una motllura decorativa superior. La part superior està habilitada com a terrassa transitable, delimitada per una balustrada d'obra. El parament dels murs de la masia és de pedra lligada amb argamassa al primer nivell i de ceràmica vista als superiors. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana de ponent s'hi adossa un cobert al qual s'ha afegit un nivell. | 08017-12 | Plans de Can Moianès | Segons el llibre de Recanació de l'any 1756, la 'casa Moyanes' també es coneixia com la 'Vila dels Plans', i pertanyia a Miquel Vila de Centelles. El mateix nom encara es manté a l'amirallament de 1848, amb Josep Rovira com a propietari. A l'amirallament de 1851 ja s'esmenta com el Moyanes, del mateix propietari. A principi del segle XX estava en mans de Jacint Bach i Alavall, que va ser regidor de l'Ajuntament de Vic entre els anys 1895 i 1897 i un dels membres fundadors del Centre Excursionista de Vic. | 41.8318900,2.2336700 | 436367 | 4631395 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40646-foto-08017-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40646-foto-08017-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40646-foto-08017-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La balustrada de la torre va ser destruïda per l'acció d'un llamp, pel que va haver de ser reconstruïda. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40648 | Santa Maria Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-savall | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XII-XIII | Es troba en estat ruïnós. | Les restes conservades del petit cenobi de Santa Maria Savall són les d'una església romànica construïda entre els segles XII i XIII. Està composta per dues naus paral·leles de planta rectangular i cobertes amb volta de canó de pedra. La nau principal presenta un portal rebaixat al costat de llevant i un absis quadrangular al de ponent. En un extrem de la façana de tramunana s'hi obre en arc de mig punt una petita capella quadrangular coberta amb volta de canó. La nau principal comunica amb la de migdia a través d'un arc de mig punt de pedra, com també s'obre amb dues finestres geminades d'arc de mig punt. Aquesta segona nau presenta una cornisa motllurada des d'on arrenca la volta, així com dues espitlleres al mur de migdia. L'aparell dels murs de la construcció és de carreus escairats disposats en filades regulars. Els murs de llevant i ponent estan parcialment enderrocats, com també part de la volta i de les parets interiors. Els murs i la coberta estan parcialment tapats de vegetació. A l'entorn de l'església s'hi observen restes d'altres edificacions. | 08017-14 | Sauva Negra | L'indret de Sauva Negra està documentat des del segle X, ja que consta entre les afrontacions d'un alou, on hi havia la vila de Calsina i una església. Durant el segle XI, el monestir de Sant Benet de Bages i Berenguer Ató van disputar-se el domini de l'alou, malgrat que la mare del darrer,Trudgards, n'havia fet donació al monestir. Tanmateix, el vilar de Calsina i l'església seguiren en mans de Berenguer Ató i els seus descendents, que residien al proper vil·lar de Càsoles, documentat des de l'any 898 en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost. La primera referència documental on s'esmenta el nom de Santa Maria de Selva Negra la trobem en un document del 1121, localitzat al mas Espina de Collsuspina. A principi del segle XIII, la pubilla Dolça de Càsoles es casa amb Bernat Alfanec de Muntanyola i van fer un dot a la capella de Santa Maria. En aquest període hi havia una petita comunitat monàstica de donades, al capdavant de la qual hi havia el rector Bernat de Grau. L'any 1241 l'església ja consta com a Santa Maria de Savall i contava amb un gran nombre de feligresos, que assistien als oficis i festivitats amb gran devoció i que sovint es feien enterrar al seu cementiri. Els mateixos senyors de Càsoles va ser enterrats en una tomba que hi havien fet construir vers el 1218. Al segle XIV trobem que la comunitat monàstica s'havia extingit i l'església estava sota el domini dels senyors de Centelles, per la qual cobraven censos als masos veïns. La rectoria fou reformada al segle XV, però molts dels seus beneficiats van deixar de residir-hi. A partir del segle XVIII passaria a ser administrada pel rector de Santa Coloma Sasserra, que només hi assistia per celebrar-hi una missa cada quinze dies. Des d'aleshores la capella va patir un abandonament progressiu, fins que l'any 1887 el bisbe de Vic, Josep Morgades, va prohibir-hi el culte a causa del mal estat de conservació que presentava. Fins a mitjans del segle XX, els masovers que vivien a la casa del costat li van donar un ús agrícola. | 41.7880100,2.1939900 | 433027 | 4626554 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40648-foto-08017-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40648-foto-08017-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40648-foto-08017-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40649 | Sant Fruitós de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-fruitos-de-balenya | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | Sant Fruitós de Balenyà és una església construïda durant la segona meitat del segle XIX segons l'estil d'obra popular. És un edifici de planta de creu llatina amb capçalera de tres absis semicirculars. Es composa d'una sola nau amb creuer, coberta amb volta de creueria i dividida per arcs torals que arrenquen d'una cornisa sostinguda per pilastres. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora darrera l'altar la imatge de Sant Fruitós. A cada costat de la nau hi ha dues capelles laterals que comuniquen entre sí a través d'arcs de mig punt. Als peus del temple hi ha un cancell i el cor. La il·luminació natural de la nau es fa a través dels finestrals i rosasses de les capelles, tots ells tancats amb vitralls. A nivell exterior, el portal d'accés és d'arc de mig punt de pedra amb guardapols, amb la inscripció 'AÑO 1878' a la clau. El frontis està definit per una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt de pedra, que fan que l'entrada sigui coberta. En un costat hi ha un finestral d'arc de mig punt de pedra i a sobre la rosassa. A l'extrem de llevant de la façana s'hi adossa el campanar, de planta rectangular i quatre nivells d'alçat. Presenta finestres a mode d'espitllera als nivells inferiors i de mig punt al superior, a més d'un rellotge a la part frontal. El parament dels murs de l'església és de pedra vista, amb les cantonades de pedra a la part frontal i de ceràmica a la resta. | 08017-15 | Plaça Bosch i Jover, 9 | El creixement del nucli dels Hostalets de Balenyà durant la segona meitat del segle XIX va propiciar que els seus veïns volguessin erigir-hi un nou temple i no haver-se de desplaçar fins a l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Ajuda. Després de l'aprovació de l'ecònom, va constituir-se una comissió per vetllar per la seva construcció, que s'inicià l'any 1877 en un terreny cedit pel ferrer Josep Vilar. El mestre d'obres fou Josep Illa i bona part del poble va col·laborar en la seva construcció a través de donatius o de mà d'obra, entre els que Josep Gallifa hi va tenir un paper destacat. Fou ell qui proposà l'advocació a Sant Josep i qui va portar la imatge del Sant. La nova església va ser beneïda el dia 12 de juliol de 1879 per l'ecònom Joan Soler i el vicari Pere Barbena. Entre els anys 1894 i 1895 va ampliar-se l'edifici i es va fer una nova sagristia, sufragat pel mateix Josep Gallifa. Tot i les nombroses peticions de Gallifa i de molts veïns l'església no va passar a ser parroquial fins a mitjans del segle XX. | 41.8162400,2.2361400 | 436557 | 4629656 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Josep Illa | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40650 | El Vernich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vernich | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | La coberta es troba en mal estat. | El Vernich és una masia del segle XIX que podria ser d'origen anterior, tot i que a nivell exterior no s'observen vestigis més antics. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, amb el portal de pedra carejada i les finestres ceràmiques i arrebossades. A la façana de ponent i de llevant s'hi adossen cossos annexes, el darrer dels quals s'obre amb un portal d'arc escarser ceràmic i segueix el mateix pendent de la coberta del volum principal. La part posterior de la masia s'ha refet recentment amb escassa qualitat constructiva, tot utilitzant uralita per la coberta i maó pels murs. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb restes de morter. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-16 | Camí del Vernich | En el fogatge de l'any 1553 hi consta Joan Barnich. Algunes fonts (PLADEVALL, 1991: 230) apunten a que l'antecedent del mas és el mas Riera mitjana, documentat des de l'època medieval. Segons aquest, al segle XVI, l'hereu del mas Illa, Joan Illa, va ampliar la propietat amb l'adquisició dels masos Hort, Pasqual i Riera mitjana. Seguint amb aquesta hipòtesi, a l'amirallament de l'any 1851 consta que la casa Barnich forma part de la propietat del mas Illa, del qual era una masoveria. | 41.8181000,2.2334000 | 436331 | 4629864 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40651 | Pou de glaç del molí del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-moli-del-verdaguer | DIVERSOS AUTORS (2004). 'El comerç de la neu del Montseny en època moderna', Monografies del Montseny, núm. 19. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XVIII | La cúpula està tapada de massa vegetal i l'interior és ple de sediments. | El pou de glaç del molí del Verdaguer és una construcció subterrània de planta circular, de la qual només és visible en superfície la cúpula que la cobreix. A l'extrem de llevant de la volta hi ha la boca des d'on extreia el glaç, feta d'obra i morter. A l'interior, a l'arrencada de la volta, s'observa una altra obertura que va ser tapiada posteriorment amb maó. El parament dels murs és de pedra disposada en filades i lligada amb argamassa. En un dels extrems del pou s'hi va construir modernament una plataforma que sosté dipòsits de formigó. | 08017-17 | Camí del molí del Verdaguer | La producció i comercialització de glaç a Catalunya va popularitzar-se a partir del segle XVI. Els pagesos veien així una oportunitat de complementar l'economia familiar a l'hivern, quan les feines del camp requerien menys dedicació. Tenim notícies que a mitjans del segle XVIII, Dídac Cervera, Jaume Deumal i Josep Molins van associar-se per a vendre el glaç de diversos pous del Montseny i la rodalia a la ciutat de Barcelona, entre els quals hi ha el molí de Verdaguer de Balenyà. En el document hi consta que el transport del glaç provinent del pou del Verdaguer es faria en la major brevetat possible, a raó de vint-i-vuit sous per càrrega. L'any 1759 el pou de gel de la ciutat de Vic quedà malmès i se'n va comprar a Jacint Verdaguer de Balenyà. La major part dels pous quedaren abandonats entre els segles XIX i XX, quan els avenços tecnològics ja permetien obtenir glaç per altres mitjans. | 41.8238400,2.2259600 | 435719 | 4630507 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | No s'observen restes de la bassa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 40652 | Molí de l'Omet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lomet | DANTÍ, D., coord. (2010). L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs. Granollers: Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XIV-XIX | La coberta es troba en mal estat. | El molí de l'Omet és un molí fariner d'origen medieval que va ampliar-se als segles XVI i XIX.El conjunt conserva la resclosa d'on es desviava l'aigua fins a la bassa, amb un pou en un extrem on baixava l'aigua fins al carcabà, on accionava les rodes. Aquestes estan fixades a les moles, la fricció de les quals permetia la mòlta del gra per obtenir farina. L'edifici primitiu està situat a la part de tramuntana i està construït sobre la roca natural. És de tres nivells d'alçat, amb la sala de moles al pis central i el carcabà a l'inferior, tallat de la roca en la seva pràctica totalitat. A l'obrador s'hi conserven dues moles, que estan fixades amb les respectives rodes del carcabà, des d'on desguassava l'aigua de nou al torrent, per una obertura d'arc rebaixat de pedra. El volum va ampliar-se en alçada i s'hi va construir un nou volum a migdia, per tal d'allotjar el moliner. Posteriorment, encara va créixer amb dos nous volums vers al sud, dels quals el primer és superior en alçada. El parament dels murs és petites pedres escairades a la part més antiga, irregulars a la resta i lligades amb argamassa. Alguns trams estan revestits amb morter. | 08017-18 | Camí del molí de l'Omet | L'indret de l'Omet està documentat des de l'any 923 en motiu de la venta de dues cases, aleshores dins el terme del castell de Tona. El mas i el molí estaven sota el domini de la Pabordia de Palau del monestir de Ripoll. | 41.8291200,2.2223300 | 435423 | 4631096 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40652-foto-08017-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40652-foto-08017-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40652-foto-08017-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40653 | El Garet de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garet-de-baix | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XVII | La coberta està parcialment esfondrada i pateix deficiències estructurals importants. | El Garet de Baix és una masia construïda entre els segles XVI i XVII que manté l'estructura característica del període gòtic tardà. És un edifici constituït per dos volums superposats, dels quals el principal s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés es troba desplaçat en un extrem de la façana, és d'arc de mig punt adovellat i té la clau inscrita amb un motiu en relleu. Al pis s'obre amb dues finestres amb l'intradós motllurat, una de les quals presenta una incisió esglaonada a la llinda amb un motiu floral central. A la façana lateral de migdia en destaca un altre finestral amb incisió esglaonada i roseta central, que originalment hauria tingut sortida a un balcó. De la façana lateral de tramuntana destaca un finestal d'arc lobulat amb una careta esculpida i un relleu apuntat. A la part posterior s'hi adossa de forma perpendicular el segon volum. És de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants. La major part de les obertures són d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i es distribueixen per les façanes de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat, excepte alguns trams on està deteriorat i s'observa el parament de pedra. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, es manté la distribució original, amb una escala de pedra al costat de l'entrada que condueix fins a la sala del pis. A sota hi ha una estança amb un portal amb incisió conopial, que està sostinguda amb bigues de fusta, reforçat per un pilar de pedra central. Aquest mateix sistema de suport es repeteix en una estança del segon volum. Davant de la façana de tramuntana hi ha diversos cossos annexes, dels quals tots estan en ruïnes llevat de la pallissa, que és a dos vessants i està sostinguda per un pilar de pedra central. | 08017-19 | Camí del Mas | En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Guaret' i en el de 1553 Antoni Garet. Al segle XVI tenim constància que Cristòfol Garet era un dels síndics de la vila de Centelles. | 41.8197100,2.2182700 | 435076 | 4630054 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40653-foto-08017-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40653-foto-08017-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40653-foto-08017-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40654 | Can Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirambell | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PUIGFERRAT, C. (2000). 'El Mirambell, un mas del terme de Balenyà que mira al Moianès', Programa de Festa Major. Balenyà: Ajuntament de Balenyà. | XII-XX | Can Mirambell és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. Va ser reformat entre els segles XVIII i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, a l'entorn del qual hi ha diverses obertures de pedra carejada, algunes amb incisió conopial. A llevant hi ha dos volums adossats que s'obren amb galeries horitzontals. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. Al voltant del mas hi ha diversos cossos annexes, alguns en estat ruïnós. | 08017-20 | Camí de Mirambell | El mas Mirambell està documentat des de l'any 1141 (PUIGFERRAT, 2000: 25). En el fogatge de l'any 1553 hi consta Joan Mirambell. Fins al segle XVII el mas Mirambell era de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Entre els fills més coneguts d'aquesta casa hi trobem l'erudit prevere Francesc Mirambell i Giol. La successió del mas entre els Mirambell arribà a la segona meitat del segle XX, quan fou adquirida per l'empresa que promovia l'urbanització del Puigsagordi. | 41.8042900,2.1856700 | 432353 | 4628368 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40654-foto-08017-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40654-foto-08017-20-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40656 | Molí de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lilla | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. JORDÀ, R. (1988). Els molins fariners hidràulics d'Osona. Treball de fi de carrera, Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica. Inèdit. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIV-XX | El molí de l'Illa és un edifici del segle XVII construït sobre una estructura d'origen medieval. Els vestigis més antics s'han identificat en el parament i els elements de suport dels cossos contigus a la sala de moles. Aquesta hipòtesi quedaria reforçada per l'existència del pont medieval que permet accedir al molí. Durant el segle XVII va bastir-se un nou molí tot aprofitant parts de la primitiva estructura, que constava de la part productiva al nivell inferior i la casa del moliner al pis. Entre finals del segle XIX i el XX va consolidar-se el volum actual amb la construcció dels pisos superiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa semisoterrada i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Està construït aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la façana orientada a mestral presenta un nivell menys. Aquí hi havia la bassa i el cup, actualment desapareguts, que rebien l'aigua del rec i la resclosa que es situen aigües amunt del Congost. L'accés actual del molí es troba a la façana de gregal, on hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada, amb un dels brancals reaprofitat d'una altra construcció inscrit amb l'any '1733' i una creu de malta. Les obertures són totes d'arc pla ceràmic i es disposen per les façanes formant eixos, excepte una finestra d'arc pla i ampit de pedra situada a la façana de xaloc. També s'observa una finestra tapiada d'aquestes característiques a la façana de garbí. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades, i alguns trams amb tàpia als pisos superiors, on les cantonades són ceràmiques. A nivell interior, el cos de l'esquerra s'identifica amb la sala de moles, coberta amb volta de canó de pedra. Aquí s'hi conserven les moles i la cabra, a més d'una escala d'obra que permetia ascendir al pis. La sala té accés per un portal d'arc pla de pedra on hi ha gravat l'any '1682', situat al següent cos. Aquest està cobert de forma perpendicular a l'anterior, amb una volta de pedra de mig punt que es reprodueix al cos que hi ha sota la rampa que permet accedir al molí. Els dos espais comuniquen a través d'un petit portal d'arc rebaixat de pedra. | 08017-22 | A la confluència del Congost i el torrent de la Caseta | L'antecedent del molí de l'Illa probablement es troba al 'molí d'avall de ça Barbota', que l'hereu del mas Conill de Balenyà posseïa l'any 1340. En aquest període, el llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar ja posseïen el mas Conill, que va mantenir el seu nom fins que al segle XVI l'hereu Joan Illa va establir-s'hi. Uns anys més tard, la família Illa degué reconstruir el molí. Durant la segona meitat del segle XIX seguia funcionant i era propietat de Maria Illa. | 41.8147400,2.2303800 | 436077 | 4629494 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40656-foto-08017-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40656-foto-08017-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40656-foto-08017-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40664 | Mare de Déu de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-la-serra | XX | La Mare de Déu de la Serra és una capella construïda a mitjans del segle XX a l'extrem de ponent del mas la Serra. És de planta rectangular i absis poligonal. La nau és d'un sol tram i està coberta amb volta rebaixada que arrenca d'una cornisa motllurada. La part del presbiteri és poligonal amb nervadures i queda separada de la resta de la nau per un arc diafragmàtic. Sobre l'altar de marbre hi ha una fornícula amb la imatge i dues finestres de mig punt a cada costat. L'accés a la capella es fa per llevant des de la galeria de la masia, situada al primer pis. A nivell exterior, té la base oberta amb pòrtics d'arc carpanell i la coberta a tres vessants. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08017-30 | Camí de la Serra | La capella fou promoguda per l'aleshores propietària Mercè Bach Puigrefagut. | 41.8246100,2.2335600 | 436351 | 4630587 | 1948 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40664-foto-08017-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40664-foto-08017-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40664-foto-08017-30-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40666 | Can Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bartomeu | XVIII | Can Bartomeu és una casa del segle XVIII construïda al principi del carrer Major. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. El portal té la llinda inscrita: 'JAUME PRAT 1789 FET' i una creu intercalada, sobre el qual hi ha un balcó de baranes forjades. Un dels finestrals de la planta baixa s'ha ampliat i s'ha emmarcat amb pedra moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb motius florals esgrafiats als nivells superiors que van ser incorporats en la darrera restauració. A banda i banda del finestral del pis també hi ha esgrafiat: 'BARTOMEU 1789'. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08017-32 | C. Major, 120 | 41.8188700,2.2351700 | 436479 | 4629949 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40666-foto-08017-32-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40667 | Can Cabo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabo | XVIII | Can Cabo és una casa construïda al segle XVIII. És un edifici entre mitgeres de planta quadrangular. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal d'accés, amb llinda de fusta i brancals de pedra. La llinda té gravada la data '1785' i una creu intercalada. El tractament del mur és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08017-33 | C. Major, 118 | 41.8187700,2.2351300 | 436476 | 4629938 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40667-foto-08017-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 40670 | Cementiri de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-lajuda | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVII-XIX | Presenta cert estat de deteriorament. | El cementiri de l'Ajuda es va construir al segle XIX, moment en què deixaren d'enterrar-se els fidels a l'espai de l'antiga sagrera. Davant de l'església encara s'observen diverses làpides al terra, datades entre els segles XVII i XVIII. El nou cementiri va fer-se en forma de cripta, sota la capella neoclàssica del sector de tramuntana de l'església, tot i que s'hi accedeix des de l'exterior. S'obre amb un portal d'arc pla de pedra amb una calavera gravada i l'any '1861'. A l'interior, s'hi disposen en fileres els nínxols dels principals masos de la localitat, com són el mas Riera, Puigrefagut (el Pla) i Vall-llosera, entre d'altres. A l'exterior, l'entrada queda flanquejada per més fileres de nínxols, la majoria dels quals estan buits. L'espai queda tancat per un portal reixat. | 08017-36 | L'Ajuda | En l'acta de consagració de l'església de Sant Fruitós de l'any 1083 ja s'estableix un cementiri de trenta passes, espai sagrat que esdevindiria la sagrera. El cementiri es prolongava pel sector de ponent, fins pràcticament tocar el comunidor. En ser arranjat l'espai frontal del santuari, va suprimir-se aquesta part. Aquest cementir va estar en ús fins que l'any 1932 se'n va construir un de nou al camí que va dels Hostalets a l'Ajuda, en un terreny donat per la vídua Illa. | 41.8215000,2.2229300 | 435465 | 4630250 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40670-foto-08017-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40670-foto-08017-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40670-foto-08017-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 40671 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre | XIV | Es troba en estat ruïnós. | Les ruïnes de la masia de Cal Sastre estan situades davant de la masia del Verdaguer, dins de l'antiga sagrera del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Conserva part dels murs perimetrals, d'un metre d'alçada aproximadament, que permeten definir una estructura de planta rectangular. Són fets de pedra lligada amb argamassa. A l'interior hi ha una pila de pedres procedents de l'enderroc. | 08017-37 | L'Ajuda | 41.8211600,2.2229200 | 435464 | 4630212 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Bernadí. | 119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40672 | L'Estevanell de la Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestevanell-de-la-sagrera | XVII-XX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | L'Estevanell de la Sagrera és una masia del segle XVII que podria haver-se construït sobre una edificació anterior. Va consolidar-se al segle XVIII i va ampliar-se més tard amb un cos a llevant. Durant la segona meitat del segle XX s'ha construït el pis superior amb maó vist el pis i s'ha fet nova la coberta. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla, ja siguin d'arc pla, arrebossades o ceràmiques. El portal d'accés té la llinda inscrita amb l'any ' 1788' i una de les finestres del pis '1685'. Tant el parament com les obertures de les golfes i del cos de llevant són de factura moderna, de maó vist. Al costat del portal hi ha una escala exterior d'obra que permet accedir directament al pis. A la façana posterior en destaquen dues finestres d'arc pla de pedra carejada, una d'elles amb la llinda inscrita ' 1776' i una creu intercalada. El tractament dels murs és arrebossat amb morter de calç, excepte el nivell superior de maó vist. | 08017-38 | L'Ajuda | Al cadastre de 1756 hi consta com a propietari Francisco Estevanell. A l'amirallament de 1862 hi consta com a propietària Maria Mas i Cornet de Manresa. El mas va canviar de mans diverses vegades, ja que el 1900 pertanyia a Ramon Orri i Lleonart i el 1914 a Concepció Vilardell i Campdelacreu. | 41.8213500,2.2234700 | 435510 | 4630233 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40672-foto-08017-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40672-foto-08017-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40672-foto-08017-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 40673 | Mas Estevanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-estevanell | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XX | El mas Estevanell és una masia d'origen medieval que ha estat reformada enrte els segles XVIII i XX. En la darrera intervenció, s'hi va fer una gran reforma per habilitar-la com a restaurant. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són emmarcades amb pedra, la majoria de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat, amb una planta trepadora que cobreix bona part de les façanes. Al costat de llevant hi ha un cos annex fet de tàpia. | 08017-39 | Ctra. De Barcelona a Puigcerdà, km. 49 | El mas Estevanell formava part de la quadra de l'Aguilar, parròquia de Tona, on consta en els fogatges de 1360 i 1553. Des del segle XVIII, va passar a ser una masoveria del mas Pla, junt amb diversos masos de la contrada. | 41.8393700,2.2321300 | 436247 | 4632227 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40673-foto-08017-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40673-foto-08017-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40673-foto-08017-39-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc