Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40674 | Mas Fontderola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-fontderola | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XX | El mas Fontderola és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. Durant el segle XVIII s'hi va fer una reforma notable, amb la consolidació de la façana tot aprofitant elements de la masia gòtica, la construcció de nous volums i l'obertura d'una galeria a la façana de llevant. En aquest moment també va tancar-se la casa frontalment amb la construcció d'un baluard. És un edifici constituït per diversos volums superposats, que configuren una estructura longitudinal. El volum central té accés per un portal d'arc de mig punt adovellat amb el relleu d'un escut a la clau, sense inscripció. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1722' i una creu intercalada, al costat de la qual hi ha un rellotge de sol esgrafiat de forma circular. Al volum que s'hi adossa per ponent hi ha diverses obertures d'arc pla distribuïdes de forma aleatòria, entre les que en destaca una amb incisió conopial motllurada. A l'extrem de llevant s'hi adossen dos volums, el primer de planta baixa i pis amb la coberta que fa el desaiguat a llevant i el segon de planta baixa, pis i golfes i la coberta que fa el desaiguat per tramuntana. Al primer en destaca una galeria horitzontal amb quatre pòrtics d'arc carpanell arrebossat amb pilars de pedra. Al segon hi trobem una finestra d'arc conopial motllurat. A la façana de tramuntana destaquen dues obertures, una amb un relleu coronat amb l'any '1783' inscrit i l'altra amb incisió conopial a la llinda amb un rombe al centre. El tractament dels murs és arrebossat, tot i que en alguns trams està deteriorat i s'observa el parament de pedra. Davant la façana de migdia hi ha diversos cossos annexes, que queden tancats per un baluard que s'obre amb una portalada amb llinda de pedra sobre impostes, amb l'any '1710' inscrit i una creu intercalada. En els cossos annexes en destaca una finestra reaprofitada de tradició romànica; el brancal d'un finestral gòtic i una cisterna. Fora d'aquest recinte hi ha una pallissa habilitada com a vivenda, on a la part posterior hi ha una finestra amb un brancal reaprofitat, amb un escut en relleu amb la inscripció 'IHS PAU FONT 1582'. | 08017-40 | Camí del mas Fontderola | El mas Font sobirà consta en els fogatges de 1360, 1497 i 1553. Segons el cadastre de 1756 el propietari era Valentí Fonderola. A l'amirallament de 1851 consta Catalina Fontarola, tot i que poc després, al de 1862 trobem a Dolors i Josep Garet i Fonderola com a propietaris. | 41.8134600,2.2051700 | 433982 | 4629371 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40674-foto-08017-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40674-foto-08017-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40674-foto-08017-40-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40675 | Mas Viladecols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-viladecols | PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. | XX | El mas Viladecols era una masia d'origen medieval que va enderrocar-se fa pocs anys per construir-se de nou. De l'edifici antic només en queda una llinda, que va col·locar-se sobre el nou portal, on hi consta inscrit: '1800' i una creu intercalada. És un edifici de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al costat de llevant s'hi adossa un volum d'un sol nivell d'alçat que s'obre amb un porxo. Les obertures són totes d'arc pla de pedra carejada, en una de les quals s'ha inscrit la data de les obres: 'JOAN I MA. DOLORS 1999'. El tractament dels murs és la pedra vista. | 08017-41 | Camí de Viladecols | L'alou de Viladecols està documentat des del segle XI, quan va ser venut a un tal Domènec. El mas està documentat des del 1240, quan es situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. Una hipòtesi de recerca identificava aquest gran casal com la Domus del Congost, esmentada en diversos moments en la documentació i que no ha estat localitzada. La família Congost és coneguda des del 1198, les primeres referències les trobem amb Pere de Congost (1196-1201) i ja al segle XIII els propietaris seran Bernat de Congost i Romena documentats entre 1245 i 1251. La família Congost es refongué vers el 1272 amb la de Santa Coloma, pel casament de Gaia de Congost amb Bernat de Santa Coloma. Els Santa Coloma foren una altra família important de la zona de l'alt Congost tenint com a propietat principal Santa Coloma Saserra. Altres masos candidats i ja desestimats foren el mas Santa Eugènia del Congost (Tagamanent, Vallès Occidental), la Sala de Valldeneu o fins i tot en terme de la Garriga entre Can Palau i Montmany. El 1278 Bernat de Santa Coloma apareix encara com el propietari i al mateix XIII la va establir de nou Guillem de Castellar. A partir d'aquí els cognomitats seran la família Castellar, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a Valldeneu, Balenyà i Centelles. Els seus membres s'intitulaven milites o cavallers i es diuen amos de les possessions i persones dels masos Castellar superior i Castellar inferior de Valldeneu, de la Sala i del mas Valldeneu, el mas Casadevall de Balenyà, del Soler de la Garga i de terres de l'Oller de Valldeneu. Al segle XIV el mas Valdecols era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui paga els seus censos, i tenia el mas Carbonell de la parròquia de Santa Coloma com una masoveria. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII (1701-1800), concretament cap el 1733. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX, moment en què repicaren l'entrada d'accés al mas i deixaren la pedra vista. Per la seva particular situació estratègico-geogràfica sobre les estribacions dels cingles de Bertí aquest mas ha constituït l'eix vertebrador de la zona tant per la mateixa categoria de domus com pel fet d'estar situada sobre un antic eix de comunicacions que s'evidencia amb l'existència d'un complex d'hospedatge. | 41.8101100,2.2033200 | 433825 | 4629000 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Al llibre de Pladevall hi surt una fotografia del seu aspecte anterior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40676 | El Barbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-barbat | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XI-XIX | El mas Barbat és una masia d'origen medieval construïda sobre la roca natural, que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. A l'interior s'observen vestigis de la construcció primitiva, en els murs de base atalusada i d'una amplada considerable. Sobre aquesta edificació se'n va bastir una al segle XVI, sobre la qual es va alçar un pis al segle XIX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, excepte a les golfes on són amb llinda de fusta i brancals ceràmics. La finestra de l'eix central té la llinda amb una inscripció complexa, on es llegeix 'any 1515'. A la façana de ponent en destaca un gran pòrtic d'arc de mig punt de pedra tapiat i una cisterna. La façana de llevant presenta un finestral amb incisió conopial i diverses obertures amb llinda de fusta. La masia està construïda sobre la roca tot aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que a la façana posterior s'hi accedeix directament pel pis. Aquesta façana està reforçada amb dos contraforts. El tractament dels murs és arrebossat, tot i que en alguns trams es troba deteriorat i s'observa el parament de pedra. Davant la façana de llevant hi ha diversos cossos annexes, un dels quals té una llinda datada de '1711'. | 08017-42 | Camí del Barbat | L'origen del mas Barbat el trobem en una casa forta anomenada Montbarbat, documentada des del segle XI. El 1163 el mas fou cedit pel bisbe de Vic a Ramon de Dosrius. Al segle XIV ja la trobem sota domini dels Centelles. A partir del segle XV deixarà de considerar-se una casa forta i freqüentment passarà a denominar-se, junt amb els seus hereus, Barbat. En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Monberbat' i en el de 1553 Joan Berbat. Segons l'amirallament de 1862, pertanyia a Josep Canas i Vinyes de Centelles | 41.8374800,2.2090400 | 434328 | 4632034 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40676-foto-08017-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40676-foto-08017-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40676-foto-08017-42-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40677 | El Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mas | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. | XIV-XVI | Part de la coberta s'ha esfondrat i presenta deficiències estructurals importants. | El Mas és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. En un extrem del frontis, que s'orienta a tramuntana, hi ha el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb la clau invertida inscrita: 'IHS IOA (N) MAS 1564'. Al pis s'obre amb dos finestrals d'arc pla de pedra carejada, al costat dels quals n'hi ha dos més d'arc pla arrebossat. A les façanes laterals i posterior trobem diverses obertures disposades de forma aleatòria, d'arc pla de pedra carejada, algunes amb incisió conopial. A la façana de llevant i migdia s'hi adossen cossos annexes. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa revestida amb morter, i de tàpia en alguns trams. | 08017-43 | Camí del Mas | En el fogatge de 1360 hi consta el 'mas d'en Bernat des Mas'. En aquest moment, una part de les terres del mas pertanyien al monestir de Sant Llorenç del Munt. Al fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas' i en el de 1553 Antoni Mas. Segons el cadastre de 1756 pertanyia a Manel Mas, mentre que a mitjans del segle XIX el mas ja estava vinculat al mas Verdaguer de la Sagrera, del mateix propietari Josep Mas i Verdaguer. | 41.8194700,2.2165100 | 434930 | 4630029 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40677-foto-08017-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40677-foto-08017-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40677-foto-08017-43-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40678 | L'Omet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lomet | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PUIGFERRAT, C. (2003). 'Un altre document per a la Catalunya Carolíngia.:Omet, 923'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XI-XIX | L'edifici principal pateix deficiències estructurals i la coberta es troba en mal estat. | L'Omet és una masia d'origen medieval que va consolidar-se entre els segles XVI- XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Els vestigis més antics de la construcció els situem a la planta baixa, on s'observa una arcada de mig punt de pedra tapiada i l'aparell dels murs d''opus spicatum', d'una amplada considerable, així com les mènsules de pedra que sostenien el sostre. Aquesta estructura va ser ampliada durant el segle XVI, amb un volum que probablement estava constituït per diversos habitatges. La consolidació definitiva no es produí fins al segle XVIII, quan va unificar-se com una masia clàssica de tres crugies. La casa fou dividida de nou en tres habitatges independents al segle XIX, el tercer dels quals sobre una dependència annexa que es coneix com Can Llebra. És un edifici de planta irregular que s'estructura en tres crugies. Presenta una divisió vertical que a nivell compositiu no es manifesta exteriorment. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. Aquest es troba parcialment tapiat i modificat a l'intradós per obrir-hi una finestra. Sobre el portal hi ha una llinda gravada 'ALABAT SIA DEU / BALTHESAR PUJOL Y OMET', i les finestres de sobre 'AVE MARIA / SIN PECADO/ CONCEBIDA/ ANY 1723' I 'JESUS Y MARIA / IO VOS DONO AL COR/ Y LANIMA MIA AY 1723'. Al costat hi ha un rellotge de sol construït aprofitant l'arc de mig punt de pedra que es correspon amb l'aigüera de la sala. Al segle XIX va obrir-se un portal en un extrem de la façana, amb llinda de fusta i brancals ceràmics. La façana de ponent presenta un portal amb llinda de fusta i brancals de pedra, que al segle XIX va esdevenir l'accés principal d'aquesta part de la casa. Als pisos superiors hi ha diverses obertures d'arc pla de pedra carejada, així com una finestra d'arc conopial amb l'intradós motllurat. La part de les golfes presenta una part amb parament de tàpia i obertures de maó. La façana de llevant també s'obre amb una finestra d'arc conopial de pedra amb l'intradós motllurat i una roseta tallada, així com un portal de pedra carejada amb sortida a un terrat d'incorporació recent que té la llinda inscrita: 'JAUME PUJOL / Y HOMET 2 MAIG 1761' i la imatge d'un om intercalat. A la façana posterior, en destaca una altra finestra d'arc conopial de pedra i una espitllera amb la llinda inscrita '1774'. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa i carreus escairats a les cantonades. En la divisió vertical que es va fer durant el segle XIX, van tapiar-se els accessos a les estances de la crugia dreta de la casa. Així, la cuina, l'escala principal i l'habitació principal amb alcova han quedat separades de la resta de la masia. | 08017-44 | Camí de l'Omet | L'indret de l'Omet està documentat des de l'any 923, quan s'esmenta en motiu de la venda que fan Cixila i Froilo a Eldemar de dues cases, dins el terme del castell de Tona. Segons aquest document, el lloc de l'Omet seria un veïnat format per diverses cases. L'alou de l'Omet s'esmenta novament l'any 997, en motiu de la seva permuta per un altre alou situat al comtat de Girona. El mas Omet s'esmenta ja l'any 1094, quan Miró Adalbert i la seva família van donar-ne la meitat a Sant Pere de Vic. Dos anys més tard, l'altra meitat del mas Omet seria donat per Dalmidana a la Pabordia de Palau del monestir de Ripoll. Segons aquests documents, al segle XI el mas ja estava dividit en almenys dues propietats. En un debitori del setembre de 1415 hi consta Bernat d'Omet de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà (document original de la Biblioteca de Catalunya. Perg. 305, Reg. 20782). Consta en els fogatges de 1360, 1497 i de 1553, on trobem Bernat Homet i 'la Noya qui sta al Mas den Homet'. A principi del segle XVII, Pau Pujol, àlies Homet, va casar els seu fill Pere amb Petronilla del mas Pla de Balenyà, i a la seva filla Paula amb Jaume Vinyes del mas Vinyes. L'any 1680 els tutors de Baltasar Homet van fer una reclamació contra Francesc i Anna Maria Vila perquè es restituissin l'herència i els béns que havien estat de Mariano Pujol i Homet. Durant el segle XVIII, estan documentades diverses disputes que tingué el seu propietari, Jaume Pujol i Homet. A principi del segle XIX s'hi va allotjar Josep Ordeix, un teixidor de llana i pagès expatriat de Barcelona. | 41.8313100,2.2236200 | 435532 | 4631338 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40678-foto-08017-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40678-foto-08017-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40678-foto-08017-44-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40679 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-0 | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIV-XX | La Riera és una masia del segle XVII que va créixer a redós d'una construcció defensiva medieval, que va consolidar-se al segle XIX. A principi del segle XX es va fer una ampliació amb un nou volum d'estil modernista a la part posterior. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en cinc crugies, de les quals la de mestral es correspon amb una torre de defensa. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons cinc eixos simètrics d'obertures d'arc pla, excepte el portal d'arc de mig punt adovellat. Sobre la clau hi ha una pedra amb un escut heràldic en relleu. Les obertures de la torre són d'arc pla de pedra carejada. A la façana de tramuntana les finestres són d'arc pla de pedra carejada, una de les quals està inscrita: 'SEGIMON FONT TORDERA Y RIERA, amb una orla en relleu intercalada amb l'any '1762' i un Sagrat Cor gravats. A la façana lateral de migdia les finestres estan emmarcades imitant pedra El tractament dels murs és de pedra vista a la façana, on es ressalten les obertures amb un marc arrebossat amb motllures, i arrebossat a les façanes laterals. La part de llevant es diferencia estilísticament de la resta de la construcció amb un volum modernista i una capella adossats, que interiorment estan integrats amb la masia. Consta de tres nivells d'alçat i està definit per dues galeries horitzontals amb grans finestrals; al pis són geminats amb òculs ceràmics i motllura de mig punt superior i a les golfes són trigeminats amb arcs de mig punt de maó i motllura superior de maó. Els pòrtics del pis incorporen una marquesina superior sostinguda amb cabirons. A l'extrem de xaloc s'hi adossa la capella. A l'interior, s'hi conserva dos portals inscrits, un amb l'anagrama IHS i la data '1633' i l'altre amb el mateix anagrama i 'FRANCHESC VILA I RIERA 1636'. Davant de la façana principal, orientada a ponent, hi ha una gran era encaironada, a l'entorn de la qual hi ha diverses edificacions annexes, tals com el colomar, la pallissa i les corts. Davant de la part de llevant hi ha un gran pati que queda tancat per un baluard i una portalada. | 08017-45 | Camí de la Riera | L'any 1365 el monestir de Sant Llorens del Munt va ampliar els dominis que tenia a Balenyà, amb la compra del casal de Balenyà i de quatre masos amb els seus drets i servituds, entre els quals hi havia el mas Riera Inferior, que estava arrendat pel mas Illa. En el fogatge de l'any 1553 hi consta Violant Riera. Al segle XVIII la família Riera entroncà amb els Fontordera de Tona. Així, a mitjans d'aquest segle, la casa pertanyia a Segimon Fontordera i Riera. A l'amirallament de 1851 consta com a propietari, junt amb el mas de l'Hort, Jaume Fontordera i Riera. Segons una font oral, durant la Guerra Civil la casa va ser ocupada per un comitè, que no va malmetre la capella perquè el seu cap hi va habilitar el seu despatx. Per herència familiar, el mas va passar a mans del Sr. Sunyer i Arús, que la va vendre fa uns anys. | 41.8221800,2.2291700 | 435984 | 4630321 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40679-foto-08017-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40679-foto-08017-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40679-foto-08017-45-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Modernisme|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|105|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40680 | Rovanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rovanya | ORDEIG, R. (2000). Diplomatari de la Catedral de Vic. Segle XI. Fascicle primer. Vic: Publicacions del Patronat d'Estudis Osonencs i Publicacions de l'Arxiu i Biblioteca Episcopals. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. | XIV-XIX | Rovanyà és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. De la casa primitiva en resta un pany de paret amb una obertura, actualment situats a l'interior. Durant el segle XIX va ampliar-se la casa del segle XVI amb la construcció d'un cos al sector de mestral i de gregal, que ocupen la part lateral i posterior de la casa. És un edifici de planta en forma de 'L'. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-se posteriorment. El portal d'accés és d'arc de mig punt adovellat, amb la clau inscrita amb un escut on hi consta l'anagrama IHS, la data '1580' i una creu, tot i que la inscripció central no pot llegir-se perquè es troba erosionada. Al pis hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada, de les mateixes característiques que el que hi ha a l'extrem de la façana de xaloc. La resta d'obertures de la masia són amb llinda de fusta o d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb un dels angles de carreus escairats vistos. A l'entorn de la casa hi ha diversos cossos annexes, alguns de factura moderna, entre els que n'hi ha un fet parcialment de tàpia. | 08017-46 | Camí de Rovanyà | La referència més antiga a l'indret de Rovanyà es remunta a l'any 1025, quan consta l'apèndix de 'Roangano' en motiu de la venda d'una peça de terra. Al segle XIV era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Probablement quedà deshabitat durant la crisi baixmedieval, ja que als fogatges de 1497 i 1553 no hi consta. Al cadastre de 1756 hi consta com a propietari Josep Sors, terratinent de Centelles. A mitjans del segle XIX els límits parroquials van modificar-se, on trobem que el mas Rovanyà formava part de la parròquia de Santa Coloma de Centelles. | 41.8096600,2.2262300 | 435727 | 4628933 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40680-foto-08017-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40680-foto-08017-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40680-foto-08017-46-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40681 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor-0 | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XXI | Es troba en procés de restauració. | Cal Teixidor és una masia d'origen medieval que va reconstruir-se entre els segles XVIII i XIX. Actualment es troba en procés de restauració, consistent en la substitució dels murs de tàpia per pedra, una nova coberta i la habilitació interior com a habitatge modern. De l'edifici primitiu no en queden vestigis. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada, una de les quals té la data '1707' gravada (un dels eixos ha estat afegit recentment). La façana lateral i posterior han estat reconstruïdes i s'hi han fet noves obertures. El tractament dels murs és la pedra vista, revestida amb morter a la façana lateral. Un mur perimetral envolta la casa per la part posterior. | 08017-47 | L'Ajuda | Al segle XIV ja trobem esmentat un tal Bernat Teixidor de la sagrera de Sant Fruitós Va ser saquejada i cremada tant en la Guerra de Successió com en la Guerra del Francès. Durant uns anys va funcionar com a hostal. A Cal Teixidor s'hi va reunir l'ajuntament del terme des de principi del segle XIX fins a l'any 1888, en què va traslladar-se definitivament als Hostalets de Balenyà. | 41.8212500,2.2215300 | 435349 | 4630223 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40681-foto-08017-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40681-foto-08017-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40681-foto-08017-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40683 | La Pista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pista | XX | La Pista és una mostra notable de l'arquitectura de la segona meitat del segle XX. Està formulada com una superposició de tres cossos en alçada, que es despleguen als extrems formant un volum esgraonat orientat a llevant. La composició de l'edifici segueix un constant joc entre el ple i el buit, facilitada per l'estructura de bigues i gelosies que creuen els cossos tant a nivell interior com exterior. L'espai exterior queda articulat per mitjà d'unes rampes situades al mur de llevant , que enllacen els cossos i les respectives terrasses. L'interior de l'edifici està vertebrat pel cos central, amb una sala que assoleix una alçada considerable des d'on es proporciona la il·luminació zenital. Els espais interiors també estan comunicats a través de rampes, passarel·les i escales, | 08017-49 | C. Pista, 2 | L'any 1994 va ser finalista del Premi FAD d'Arquitectura | 41.8126100,2.2346500 | 436430 | 4629254 | 1993 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Enric Miralles i Carme Pinós | En alguns llocs consta que es va construir com a Centre Cívic. | 107|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 40687 | Comunidor de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comunidor-de-lajuda | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XVIII | El comunidor és un edifici del segle XVIII construït davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, aprofitant el mur de tancament de l'antic fossat. És una petita construcció de planta quadrangular coberta a quatre vessants. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita amb l'any '1718'. Al seu costat hi ha encastada una clau de volta del segle XVII amb la imatge de la Mare de Déu del Roser, que va ser col·locada en el mur en reformar-se la seva capella. Les façanes laterals i posterior s'obrien amb finestres d'arc pla ceràmic, que van substituir-se per petits òculs ceràmics. Està coronat per una creu de forja amb l'anagrama de Crist al centre i les terminacions flordelisades. El parament dels murs és de pedra vista, de majors dimensions a les cantonades. El ràfec està acabat amb filades de rajols i teules ceràmiques. L'interior està cobert amb volta d'aresta i presenta una petita pica de pedra en un dels extrems. Al mur posterior hi ha fixada la imatge de la Mare de Déu projectada sobre un vidre. | 08017-53 | L'Ajuda | 41.8213900,2.2225700 | 435435 | 4630238 | 1718 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40687-foto-08017-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40687-foto-08017-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40687-foto-08017-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40689 | Can Xona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xona | ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XIX | Es troba en estat ruïnós. | Can Xona és una masia del segle XIX que es troba en estat ruïnós. És un edifici de planta rectangular que s'estructurava en dues crugies. Constava de planta baixa, pis i golfes i tenia la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal es troba enderrocada en la seva pràctica totalitat, tot i que la resta de façanes es conserven gairebé en la seva alçada original. S'hi conserven de forma simbòlica algunes bigues que sostenien la coberta i algunes teules al ràfec. L'interior és ple de vegetació. El parament dels murs és de tàpia. Al costat de ponent s'hi adossa un cos quadrangular annex, fet de pedra lligada amb argamassa. | 08017-55 | Camí de Banyeres | El mas Xona consta al cadastre de 1848, quan era propietat de Jaume Bou de Seva. | 41.8102500,2.2071500 | 434143 | 4629013 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40689-foto-08017-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40689-foto-08017-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40689-foto-08017-55-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40690 | El Grau del Racó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-del-raco | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XVIII-XX | El Grau del Racó és una masia d'època moderna que ha estat reconstruïda a finals del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra de factura moderna. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament exterior dels murs és de pedra vista. | 08017-56 | Camí del Roc Gros | Al segle XIV el mas Grau Jussà era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Al fogatge de l'any 1515 hi consta 'lo mas Grau, i al de 1553 Andreu Grau. Al segle XVII es degué construir una nova casa més avall, ja que a la relació de cases habitades que es va fer aquest segle hi consta el 'Garau'. Al cadastre de 1756 hi consta la Caseta del Grau, dins la propietat del Garet de Baix. A l'amirallament de 1844 hi consta la casa Grau del Racó dins la propietat del Garet de Dalt, posseït per Antoni Garet. | 41.8213100,2.2054500 | 434013 | 4630242 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40690-foto-08017-56-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40692 | Can Tarabau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tarabau | GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. | XIV-XVII | Està afectada d'aluminosi i la coberta es troba en mal estat. | El mas Tarabau és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII com una masia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a llevant i es composa segons tres eixos d'obertures, amb el portal d'arc de mig punt adovellat al centre. Aquest té un relleu amb l'anagrama de Crist a la clau. Els finestrals superiors són d'arc pla de pedra carejada, dels quals el central incorpora l'any '1689' a la llinda i algunes d'elles tenen un guardapols motllurat. La façana de migdia té adossat un cos porxat a la part superior. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, on s'observen restes del revestiment de morter de calç. A la façana de tramuntana hi ha diversos cossos annexes d'un nivell d'alçat, així com un volum sostingut per encavallades de fusta; tots ells en estat ruïnós. | 08017-58 | Camí de Can Tarabau | El mas Tarabau formava part de la quadra de l'Aguilar, dins la qual consta als fogatges dels anys 1360, 1497 i 1553. Part de les seves terres estaven en mans del monestir de Sant Llorenç el Munt l'any 1337. En l'amirallament de 1862 hi consta que pertanyia a Mariano Riera i Alaball de Vic. | 41.8410000,2.2312300 | 436174 | 4632409 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40692-foto-08017-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40692-foto-08017-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40692-foto-08017-58-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40693 | Can Grau de Vall-llosera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-de-vall-llosera | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XIX | La coberta es troba en mal estat i presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitat. | Can Grau és una casa del segle XVIII. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc pla de pedra carejada. La resta de finestres de la façana i del lateral són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. A la façana posterior hi ha dues finestres ceràmiques, així com una de pedra carejada tapiada. Al costat de llevant s'hi adossa un volum d'un sol cos i de construcció posterior, de les mateixes característiques però d'inferior alçada. En aquest les obertures són amb llinda de fusta i brancals ceràmics. A la façana posterior i de llevant hi havia adossats cossos annexes que han estat enderrocats. El tractament exterior dels murs és arrebossat, que en alguns trams es troba deteriorat i s'observa el parament de pedra. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. | 08017-59 | C. del Sol, 44 | Fins a l'any 1936, la part llevantina del carrer del Sol, on està situada Can Grau, pertanyia al terme de Seva. | 41.8176300,2.2374400 | 436666 | 4629809 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40693-foto-08017-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40693-foto-08017-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40693-foto-08017-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40698 | Molí de Dalt de Vall-llosera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-vall-llosera | ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XVIII--XIX | Es troba en estat ruïnós. | El molí de Dalt de Vall-llosera és un molí del segle XVIII que va ser ampliat durant el segle XIX. Està constituït per tres volums superposats, disposats de forma esgraonada pel desnivell del terreny. El volum central consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc rebaixat arrebossat, des d'on s'accedeix en una estança on s'hi conserva l'arbre del molí. Al costat de tramunana s'hi adossa el segon volum, superior en alçada amb la coberta a un vessant. Les obertures d'aquest són totes ceràmiques, amb el portal tapiat. Finalment, el tercer volum, de construcció posterior, s'adossa al costat de migdia i presentava dos nivells d'alçat. A la part posterior d'aquest s'hi adossava una nau de grans dimensions. El primer i tercer volums són fets de tàpia i el segon de maçoneria, tots ells parcialment enderrocats. La bassa està situada al costat de ponent i, malgrat la vegetació que la cobreix, s'observa el cup semicircular amb carreus escairats. Davant del molí hi ha diversos cossos annexes en ruïnes, construïts aprofitant la roca natural. | 08017-64 | Torrent de Vall-llosera | Al sector de Vall-llosera hi trobem documentats dos molins i les seves rescloses des de l'any 953, en motiu de la donació d'un alou situat a Vall-ossera. Vers el segle XVIII, es va construir un nou molí en aquest sector, el molí de Dalt, que al segle XIX va funcionar com a farinera. | 41.8115300,2.2374700 | 436663 | 4629132 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40698-foto-08017-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40698-foto-08017-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40698-foto-08017-64-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40704 | Molí de Dalt del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-del-verdaguer | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XIX | La coberta presenta deficiències. | El molí de Dalt del Verdaguer és un molí fariner del segle XVIII que va ser reformat al segle XIX. Està constituït per dos volums superposats, dels quals el principal és de planta baixa, pis i golfes. Té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures són d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa a la planta baixa i de tàpia als pisos superiors. A la part posterior hi ha la bassa coberta de vegetació, on s'observa el cup semicircular de pedra. Al costat de tramuntana s'hi adossa el segon volum, de planta baixa i pis i la coberta a un vessant. Davant la façana de migdia hi ha diversos cossos annexes, així com una taula feta amb una mola antiga. | 08017-70 | Riu Congost | L'antecedent del molí del Verdaguer probablement es troba en els molins de la Nou, documentats des de l'època medieval. Al segle XV Pere Verdaguer va comprar a Joan Camp, àlies Garet dues peces de terre a la Nou, on hi havia dos molins enderrocats. | 41.8234700,2.2259000 | 435714 | 4630466 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40704-foto-08017-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40704-foto-08017-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40704-foto-08017-70-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40705 | Molí de Baix del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-baix-del-verdaguer | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XIV-XVII | Es troba en estat ruïnós i cobert de vegetació. | El molí de Baix del Verdaguer és un molí d'origen medieval que va ampliar-se al segle XVII. Des de mitjans del segle XX es troba en estat ruïnós. Conserva part dels murs perimetrals, fets de pedra lligada amb argamassa. Estava constituït per dos cossos, un dels quals tenia una finestra amb la llinda treballada, segons un testimoni gràfic de principi del segle XX. A la base del mur de migdia s'observa una obertura d'arc de mig punt per on sortia l'aigua del carcabà. La bassa del molí està coberta de terra i és l'hort del molí de Dalt del Verdaguer. | 08017-71 | Riu Congost | L'antecedent del molí del Verdaguer probablement es troba en els molins de la Nou, documentats des de l'època medieval. Al segle XV Pere Verdaguer va comprar a Joan Camp, àlies Garet dues peces de terre a la Nou, on hi havia dos molins enderrocats. | 41.8233100,2.2262500 | 435743 | 4630448 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40705-foto-08017-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40705-foto-08017-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40705-foto-08017-71-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40731 | Refugi antiaeri de Can Moianès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-antiaeri-de-can-moianes | ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes. | XX | El refugi antiaeri de Can Moianès està situat davant de la masia de Can Moianès. Es tracta d'una construcció subterrània que consta de dues boques d'accés des d'on es descendeix a una galeria. En cada extrem, els dos primers trams són esglaonats, mentre que la part de la galeria és plana i no està pavimentada. Està coberta amb volta de canó d'obra, amb els costats revestits amb morter. | 08017-97 | Davant la masia de Can Moianès | Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. La casa de Can Moianès fou habilitada com a seu del comandament de l'aviació. | 41.8317100,2.2334400 | 436348 | 4631375 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40731-foto-08017-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40731-foto-08017-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40732 | Refugi de Can Tarabau I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-can-tarabau-i | ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes. | XX | Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà. És una construcció subterrània amb forma de 'U'. Presenta dues boques d'accés d'arc de mig punt ceràmic, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria sense pavimentar. Està feta d'obra vista. | 08017-98 | Camí ral de Tona | Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. El maó utilitzat per a la seva construcció procedia de Tona. | 41.8372500,2.2311700 | 436165 | 4631992 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40732-foto-08017-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40732-foto-08017-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40733 | Refugi de Can Tarabau II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-can-tarabau-ii | ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes. | XX | Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà. És una construcció subterrània amb forma de 'U'. Presenta dues boques d'accés d'arc de mig punt ceràmic, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria sense pavimentar. Està feta d'obra vista. | 08017-99 | Camí ral de Tona | Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. El maó utilitzat per a la seva construcció procedia de Tona. | 41.8381900,2.2292400 | 436006 | 4632098 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40733-foto-08017-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40733-foto-08017-99-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40734 | Refugi de la Granja I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-granja-i | ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes. | XX | Està parcialment enderrocat. | Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà. És una construcció subterrània de la qual només se n'observen dues boques, parcialment tapades a causa de l'enderroc que pateix l'estructura. És feta d'obra vista i l'interior està cobert de sediments. | 08017-100 | Camí de la Granja | Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. El maó utilitzat per a la seva construcció procedia de Tona. | 41.8286200,2.2311900 | 436158 | 4631034 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40734-foto-08017-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40734-foto-08017-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40735 | Refugi de Can Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-can-tomas | ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes. | XX | Està parcialment tapiat. | Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà, al costat de la masia de la Roureda. És una construcció subterrània que originalment tenia forma de 'U' però que es troba parcialment tapiada. Presenta una sola boca d'accés d'arc de mig punt de formigó, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria tapiada. Està feta d'obra vista. | 08017-101 | La Raureda | Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. El maó utilitzat per a la seva construcció procedia de Tona. | 41.8336800,2.2284800 | 435938 | 4631598 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40735-foto-08017-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40735-foto-08017-101-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40743 | Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-gracia | XVII | El revestiment interior presenta desperfectes. | La Mare de Déu de Gràcia és una capella barroca construïda a la part posterior del mas Pla. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La volta de de creueria que cobreix la nau descansa sobre una cornisa i pilastres amb volutes. La part de l'absis està presidida per un altar de marbre, custodiat per dues peanyes amb sengles imatges. La il·luminació de la nau es fa per una única finestra d'arc de mig punt situada al mur de ponent. Als peus del temple hi ha un petit cor, que comunica amb el pis de la masia. La capella també té un accés exterior, amb un portal d'arc pla de pedra carejada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de la mateixa tonalitat que la masia, amb els carreus de la cantonada vistos. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08017-109 | Mas Pla | La capella de la Mare de Déu de Gràcia està documentada des de mitjans del segle XVII. Des d'aleshores, trobem documentades diverses visites pastorals. | 41.8307400,2.2392300 | 436828 | 4631263 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40743-foto-08017-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40743-foto-08017-109-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Els anteriors propietaris van emportar-se tots els béns mobles de la capella quan van vendre el mas. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40745 | Refugi del Moianès II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-moianes-ii | ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes. | XX | Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà. És una construcció subterrània amb forma de 'U'. Presenta dues boques d'accés d'arc de mig punt ceràmic, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria sense pavimentar. Està fet d'obra vista. | 08017-111 | Camí ral de Tona | Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. El maó utilitzat per a la seva construcció procedia de Tona. | 41.8338600,2.2329400 | 436309 | 4631615 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40745-foto-08017-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40745-foto-08017-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40746 | Quinta Rosario | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quinta-rosario | XX | Algunes parts de l'edifici presenten humitats. | La Quinta Rosario és una casa d'estil neoclàssic construïda a principi del segle XX. És un edifici aïllat de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. La façana principal està orientada a tramuntana, on hi ha un cos porticat avançat que cobreix l'entrada. Les façanes es composen segons una marcada simetria, que junt amb les cornises i balustrades li dónen una certa monumentalitat. El cos avançat de la crugia central de la façana de ponent està rematat al pis amb un destacat frontó triangular, on hi consta 'QUINTA - ROSARIO'. En contraposició a aquesta, a la façana de llevant el cos avançat presenta la inscripció 'AÑO 1912'. Davant d'aquesta façana hi ha un edifici de notables dimensions, construït sobre les antigues cavalleries. L'acabat exterior és arrebossat i pintat. La casa està envoltada per un magnífic jardí distribuït a l'entorn de quatre passeigs arbrats, on hi destaquen la 'casa de les nines ' de l'any 1919, el pou i una garita al costat de la portalada d'accés a la finca. A la part segregada de la finca hi ha les restes d'un mirador, que més tard fou utilitzat com a gruta de la Mare de Déu de Lourdes. | 08017-112 | Ctra. De Ribes, s/n | La Quinta Rosario va construir-se l'any 1912 per encàrrec del baró d'Oller. La casa porta el nom de la dona del baró, Rosario. El mes d'agost de 1913 s'hi va disputar un torneig de tennis que va aplegar bona part dels estiuejants de la contrada. El 1919 es va construir una caseta de nines al jardí per les filles del baró. Després de la Guerra Civil, la van adquirir les Germanes Filipenses per a fer-hi un parvulari. Actualment és una casa de recés que porta el nom de Marc Castañer. | 41.8216400,2.2366900 | 436608 | 4630255 | 1912 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40746-foto-08017-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40746-foto-08017-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40746-foto-08017-112-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40749 | El Soler de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-lespina | PLADEVALL, A. (1970). 'Els casals del Cogost i de Santa Coloma'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XII-XIX | El Soler de l'Espina és una casa forta medieval que va consolidar-se com una masia al segle XVI. La part primitiva la situem a la part posterior, on el parament dels murs és de carreus escairats i hi ha diverses espitlleres. En la darrera restauració també va posar-se al descobert una finestra geminada de factura romànica. La casa del segle XVI va ser ampliada per llevant durant el segle XIX. Està construïda aprofitant el desnivell del terreny, sobre la roca natural, que aflora a la planta baixa de l'edificació i al seu entorn. És probable que el desprendiment de les roques que fan de fonamentació malmetessin el sector de ponent de l'edificació medieval. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta un portal d'accés amb brancals de pedra (amb llinda de fusta d'incorporació moderna), així com dues finestres de tradició gòtica. A la resta de la construcció s'alternen finestres d'arc pla de pedra carejada i de llinda de fusta amb brancals ceràmics. A la part posterior en sobresurt un cos semicircular que es correspon amb un forn de pa de notables dimensions. El tractament dels murs és de restes d'arrebossat, amb els trams on es troba deteriorat de pedra vista. A l'entorn de la casa hi ha diversos cossos annexes, alguns dels quals construïts aprofitant la roca natural. | 08017-115 | Camí de l'Espina | La manca de documentació del Soler de l'Espina, que tipològicament es correspon amb una casa forta, apuntaria a la possibilitat que es tractés de la Domus de Cassoles, casa vinculada al cenobi de Santa Maria Savall del qual se'n desconeix la situació exacta. Caldria un estudi més aprofundit per verificar aquesta hipòtesi. Més endavant, vers el segle XV, tenim notícies d'un tal Nicolau Soler del mas Soler de Besora, resident al mas Inferior de Magadins de Moià. Al segle XVI el mas Soler de Besora estava unit al mas Espina i sota la jurisdicció dels senyors de la domus de Santa Coloma. Fins al segle XVII el Soler era de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. El Soler va seguir lligat a l'Espina de Collsuspina fins al segle XX. | 41.8001800,2.1820100 | 432044 | 4627914 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40749-foto-08017-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40749-foto-08017-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40749-foto-08017-115-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40750 | Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujalt | PLADEVALL, A. (1970). 'Els casals del Cogost i de Santa Coloma'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIV-XVII | Pujalt és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII. La part primitiva s'identifica a la part posterior de l'edificació, on s'observen diverses espitlleres tapiades. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser adovellat, amb finestres d'arc pla de pedra carejada sobre el seu eix. Una part de la façana principal està tapiada per un cos annex de dos nivells d'alçat, que presenta obertures ceràmiques i una galeria amb quatre pòrtics d'arc de mig punt ceràmic (dos dels quals estan tapiats). La resta d'obertures de l'edifici es distribueixen per les façanes de forma aleatòria i són d'arc pla de pedra carejada o bé amb llinda de fusta. La façana posterior està contrafortada. El tractament dels murs és de restes de morter, on s'observa el parament de pedra lligada amb argamassa. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. La casa està tancada amb una lliça formada pels coberts que hi ha davant la casa. En la seva proximitat hi ha una bassa. | 08017-116 | Camí de Pujalt | El mas Pujalt estava sota la jurisdicció dels senyors de la domus de Santa Coloma i tenia unit el mas Ultzina, que al segle XVI ja estava derruït i deshabitat .Fins al segle XVII el Pujalt era de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. | 41.7929600,2.1882300 | 432553 | 4627108 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40750-foto-08017-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40750-foto-08017-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40750-foto-08017-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40751 | Torre de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lestrada | <p>PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs.</p> | XIV-XVIII | <p>La Torre de l'Estrada té el seu origen en una torre de defensa medieval sobre la qual es va consolidar un mas al segle XVI. La part primitiva està construïda sobre la roca natural i s'hi conserven espitlleres. Sobre aquesta estructura es va construir el mas del segle XVI, que tenia l'alçada de planta baixa i pis, i que al segle XVIII seria ampliat amb un segon pis sota coberta. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Està construït aprofitant el desnivell del terreny, pel que des la part posterior s'accedeix al segon pis. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, les de la planta baixa refetes fa uns anys. Als pisos superiors les finestres són d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior en destaca un portal d'arc pla sobre impostes, la llinda del qual és posterior. El tractament dels murs és la pedra vista, tot i que s'observen restes del morter que els revestia. Al costat de ponent hi ha un antic cobert de notables dimensions.</p> | 08017-117 | Puigsagordi | <p>Antigament es denominava mas Pedrosa, que consta entre les possessions que el 1337 tenia el monestir de Sant Llorenç del Munt dins al parròquia de Santa Coloma de Centelles. A principi d'aquest segle, ja consta com una masoveria del mas Riucerdà. L'any 1546 el mas Pedrosa estava sota el domini directe del donzell Ferrer de Gualbes i de Sant Climent, qui ratificà l'establiment emfitèutic en favor de Joana Estrada, vídua de Guillem Costa de Santa Coloma de Centelles. En el llibre del cadastre de Balenyà de l'any 1756 hi consta 'el mas Padrosa, dita la Torre de Estrada', propietat de Pau Abadal, terratinent de Caldes. A l'amirallament de 1860 ja consta com a Torre de l'Estrada.</p> | 41.7939200,2.1960600 | 433205 | 4627208 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40751-foto-08017-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40751-foto-08017-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40751-foto-08017-117-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||
| 40753 | Cal Cegu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cegu | XIX | Cal Cegu és una casa del segle XIX. És un edifici cantoner de planta rectangular, que presenta una divisió vertical amb dos habitatges. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de la façana són totes d'arc pla arrebossat, excepte un pòrtic a nivell de les golfes d'arc rebaixat sobre impostes. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-119 | C. Cogullada, 29-31 | 41.8231500,2.2410500 | 436972 | 4630419 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40753-foto-08017-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40753-foto-08017-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40753-foto-08017-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 40755 | El Raiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raiet | XX | El Raiet és una casa del segle XX. És un edifici aïllat de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades de ceràmica, excepte el portal que és d'arc escarser. A la façana lateral s'hi ha adossat un cos que es prolonga per la posterior. El tractament exterior dels murs és arrebossat, amb les cantonades i les obertures ressaltades amb maó vist de factura moderna. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-121 | Ctra. C-1413B, km. 19,2 | 41.8111500,2.2277600 | 435856 | 4629097 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40755-foto-08017-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40755-foto-08017-121-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 40756 | Rectoria de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lajuda | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XI-XX | La rectoria de l'Ajuda és un edifici d'origen medieval del qual en queden vestigis notables a la planta baixa, ja sigui en els murs amb trams d'opus spicatum com en diversos arcs cecs que s'hi observen. Aprofitant aquesta estructura, als segles XVII i XVIII va reconstruir-se l'edifici, amb el pis superior i l'entrada porxada característica. Durant la segona meitat del segle XX la part superior ha estat reformada i habilitada com a habitatge modern. La rectoria està situada a llevant de l'església i presenta un pati tancat davant la façana de migdia. L'accés a aquest espai queda cobert per una terrassa sostinguda amb volta rebaixada adovellada, a la qual s'adossa de forma perpendicular la terrassa que cobreix l'entrada principal a la rectoria. Aquesta terrassa està sostinguda per dos pilars de pedra, un dels quals amb fust circular i capitell, així com per una mènsula de pedra. El portal és d'arc de mig punt adovellat i té la part superior tapada per la terrassa. Al pis en destaquen dues finestres, una de factura gòtica amb l'intradós treballat i una d'arc pla de pedra amb la llinda inscrita '1750'. La resta de l'edificació ha estat notablement reformada, amb l'obertura de noves finestres i terrasses. El tractament dels murs és arrebossat, excepte en alguns trams on s'observa la pedra vista. | 08017-122 | L'Ajuda | L'església de Sant Fruitós de Balenyà i la rectoria foren cremades i saquejades pels francesos l'any 1654. Entre la documentació que va salvar-se de la crema, hi trobem un inventari de la sagristia i rectoria de Balenyà dels anys 1583 i 1584, on es fa una descripció detallada dels béns que hi havia i de la seva distribució. Ben aviat, el rector Segimon Alavall feu reparar els danys causats a l'església i va fer reconstruir la rectoria. El rector va residir-hi fins a l'any 1949, quan va traslladar-se a la nova rectoria dels Hostalets, situada al costat de la capella de Sant Josep (des d'aleshores, de Sant Fruitós). | 41.8214100,2.2231500 | 435483 | 4630240 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40756-foto-08017-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40756-foto-08017-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40756-foto-08017-122-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40757 | Ca la Ventureta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-ventureta | XIX | La segona casa presenta cert estat de deteriorament per trobar-se sense ús i l'obra inacabada. | Ca la Ventureta és una casa del segle XIX que ha estat notablement reformada durant la segona meitat del segle XX. En una de les intervencions, va dividir-se verticalment en dos habitatges independents i va construir-se un pis nou a sobre d'un d'ells. La primera casa té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenta tres nivells d'alçat i té totes les obertures d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. La segona casa conserva un portal amb llinda de fusta amb una creu inscrita a la llinda i brancals ceràmics. El pis ha estat reconstruït fa uns anys malgrat l'obra està inacabada i s'ha deixat amb maó vist. La resta de la construcció està arrebossada, tot i que en els trams on està deteriorat s'observa el parament de pedra lligada amb argamassa. | 08017-123 | C. del Sol, 23-25 | 41.8173100,2.2370900 | 436637 | 4629774 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40757-foto-08017-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40757-foto-08017-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40757-foto-08017-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 40758 | Refugi de la Granja II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-granja-ii | ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes. | XX | Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà, en el marge del camí de l'Ajuda a Tona. És una construcció subterrània que té forma de 'U', a la qual no s'hi pot accedir. Presenta dues boques d'accés d'arc de mig punt ceràmic, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria. Està feta d'obra vista. | 08017-124 | Camí de l'Ajuda a Tona | 41.8319100,2.2262700 | 435753 | 4631403 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40758-foto-08017-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40758-foto-08017-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 40770 | Ateneu Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-familiar | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XX | Es troba en procés de restauració. | L'Ateneu Familiar és un edifici del primer terç del segle XX. És de planta rectangular, amb la part més longitudinal encarada al carrer. Les obertures estan emmarcades amb maó, de les quals en destaquen les d'arc escarser triforades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-136 | C. Pau Casals, 5 | L'antecedent de l'Ateneu Familiar el trobem en un petit cafè que hi havia al carrer Major, popularment conegut com 'la Mina'. A principi del segle XX aquest local tenia un petit escenari on s'hi respresentaven obres i durant la Festa Major hi venien a tocar orquestres. Aquest cafè va competir durant uns anys amb el de la Cooperativa Obrera 'la Confiança', que organitzava la festa de forma paral·lela. L'Ateneu Familiar va néixer uns anys més tard, per iniciativa del senyor Joan Quintana. El mestre d'obres Ricard Puig fou l'encarregat de la construcció de l'edifici, que va projectar-se amb una gran sala de ball. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el cafè fou incautat i clausurat pel Comitè de Milícies Antifeixistes. Passada la guerra fou obert de nou i ha seguit funcionant com a cafè i espai social fins als nostres dies. | 41.8163200,2.2344900 | 436420 | 4629666 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40770-foto-08017-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40770-foto-08017-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40770-foto-08017-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Ricard Puig | Les obres de restauració que s'hi estan realitzant contemplen modificacions a la part baixa de la façana, a la porta d'entrada i al vestíbul. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 40771 | Can Barrabàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrabas | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVI-XVIII | Can Barrabàs és una casa del segle XVI que va consolidar-se al segle XVIII. A mitjans dels segle XX s'hi va fer una divisió vertical de dos habitatges independents. És un edifici entre mitgeres de dues crugies (cadascuna es correspon amb un habitatge). Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenta un portal d'accés d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita 'JOSEP VERDAGUER / AÑ 1781 F.T.R' i una creu intercalada. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra amb la inscripció '1683 / JACINTIU VERDAGER'. El segon habitatge ha estat molt reformat en els darrers anys, tot i que es conserva la llinda del portal de pedra amb una creu gravada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. | 08017-137 | C. Major, 86-88 | La casa va ser fundada al segle XVI per una branca de la família Verdaguer, originaris de Castellcir. Va ser una de les primeres cases del poble i els seus propietaris van ser primer hostalers i més endavant fusters. Malgrat el nom Verdaguer va extingir-se al segle XIX, els propietaris actuals en són descendents. | 41.8176000,2.2351800 | 436479 | 4629808 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40771-foto-08017-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40771-foto-08017-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40771-foto-08017-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40777 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola | XVIII-XX | Can Solà és una casa del segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, amb dues obertures de factura moderna a la planta baixa. El portal d'accés està centrat i és d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: 'AÑ 1767' i una creu intercalada. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada i les de les golfes d'arc pla arrebossat i de petites dimensions. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-143 | C. Major, 51 | 41.8159000,2.2348700 | 436451 | 4629619 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40777-foto-08017-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40777-foto-08017-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40777-foto-08017-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 40784 | La Collada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-collada | XVIII-XX | La Collada és una masia del segle XVIII que ha estat reformada a finals del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita amb l'any '1774'. La resta d'obertures són d'arc la de pedra carejada, algunes de factura moderna. A la façana lateral s'hi adossa un cos. El tractament exterior dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-150 | Camí de la Collada | 41.8217600,2.1923800 | 432928 | 4630302 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40784-foto-08017-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40784-foto-08017-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40784-foto-08017-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 40785 | Comagiberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comagiberta | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | Comagiberta és una masia del segle XIX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal, que és d'arc escarser arrebossat amb brancals ceràmics. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. A les façanes laterals s'hi adossen coberts. | 08017-151 | Camí de Comagiberta | 41.8138000,2.2127400 | 434611 | 4629403 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40785-foto-08017-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40785-foto-08017-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40785-foto-08017-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 40786 | Can Vallbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vallbona | XVIII | Can Vallbona és una casa del segle XVIII. És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, que presenta la inscripció 'ONOFRA VALLBONA 1772' i una creu intercalada. Al pis hi ha dues finestres d'arc pla de pedra carejada, una d'elles amb la llinda inscrita amb l'any '1773'. La resta d'obertures són d'arc pla arrebossat. Al costat del portal s'ha obert una porta de garatge. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. | 08017-152 | C. Nou, 3 | 41.8158600,2.2353400 | 436490 | 4629614 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40786-foto-08017-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40786-foto-08017-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40786-foto-08017-152-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 40787 | Cobert de la Casanova de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-de-la-casanova-de-la-font | XX | El cobert de la Casanova de la Font és una estructura de planta rectangular feta de pedra lligada amb argamassa. Té la coberta a un vessant que fa el desaiguat per la façana de tramuntana. La coberta original s'ha substituït per una planxa metàl·lica, tot i que es mantenen les bigues de fusta. A la façana de ponent s'obre amb un portal amb llinda de fusta i brancals ceràmics, que va reproduir-se a la façana de llevant amb un portal de les mateixes característiques. El tractament dels murs és arrebossat, excepte la façana de migdia que té la pedra vista. | 08017-153 | Casanova de la Font | La masia la Casanova de la Font, també coneguda com Ca l'Ample, va ser enderrocada a causa del mal estat estructural que presentava, tot i que va mantenir-se el cobert. | 41.8246800,2.2150900 | 434817 | 4630609 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40787-foto-08017-153-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40787-foto-08017-153-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 40788 | Mas Atalaia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-atalaia | XIX-XX | El mas Atalaia és una masia del segle XIX que va ser ampliada durant el segle XX. És un edifici constituït per dos volums superposats, construïts aprofitant el desnivell natural del terreny. El volum principal consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: '1857 / RESTAURADA EN 1903'. La resta d'obertures de la construcció són d'arc pla arrebossat o bé amb llinda de fusta. La façana principal del segon volum té una estructura adossada de maó, que cobreix una entrada de vehicles. Aquest està parcialment tapat per una planta enfiladissa. El tractament dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-154 | Camí de l'Atalaia | Segons el cadastre de l'any 1848, el mas Talaia pertanyia a Joan Casas de Sant Hipòlit de Voltregà. | 41.8352100,2.2168100 | 434971 | 4631776 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40788-foto-08017-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40788-foto-08017-154-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40788-foto-08017-154-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 40789 | La Caseta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-0 | XVIII | La Caseta és una masia del segle XVIII que ha estat reformada entre els segles XIX i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. A sota el ràfec s'hi conserva una pedra inscrita amb l'any '1727'. El tractament dels murs és arrebossat, excepte la part de llevant que és d'obra vista . El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. | 08017-155 | Camí de la Caseta | 41.8178800,2.2254500 | 435671 | 4629846 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40789-foto-08017-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40789-foto-08017-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40789-foto-08017-155-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 40790 | Mas Cuní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-cuni | XIV-XX | La coberta presenta deficiències. | El mas Cuní és una masia d'origen medieval que ha estat parcialment reconstruïda durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal ha estat reconstruïda i s'hi han obert portes i finestres amb llinda de fusta i brancals de pedra. En la mateixa reconstrucció es va afegir un cos lateral que va integrar-se al principal seguint el pendent de la coberta. El tractament dels murs és la pedra vista en la part nova i de restes de l'arrebossat a la resta. | 08017-156 | Camí del mas Cuní | 41.8179900,2.2078700 | 434211 | 4629871 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40790-foto-08017-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40790-foto-08017-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40790-foto-08017-156-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 40791 | Casa Nova de Fontderola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-fontderola | XX | La Casa Nova de Fontderola és una masia del segle XIX que va ser reconstruïda durant la segona meitat del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita amb l'any '1801'. La resta d'obertures tenen la llinda de fusta i els brancals de pedra. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de teules i rajols ceràmics. | 08017-157 | Camí de la Casa Nova de Fontderola | 41.8152700,2.2115200 | 434511 | 4629567 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40791-foto-08017-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40791-foto-08017-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40791-foto-08017-157-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 40792 | Els Ginebres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-ginebres | PLADEVALL, A. (1990). Tona: Mil cent anys d'història. Vic: Eumo Editorial / Tona: Ajuntament de Tona. | XVIII-XX | Els Ginebres és una masia del segle XVIII que va ampliar-se amb dos nous volums durant el primer terç del segle XX. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en tres crugies, de les quals la que està més al nord va incorporar-se posteriorment. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, amb el portal d'arc pla de pedra carejada descentrat en un extrem. A la façana de xaloc hi trobem adossat el segon volum, que es prolonga vers a llevant. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures estan totes emmarcades amb una motllura, les de la planta baixa d'arc escarser i les del pis d'arc pla. Un tercer volum s'adossa a la part posterior de forma perpendicular. En destaca una galeria a la part posterior amb cinc pòrtics d'arc de mig punt amb una motllura superior. El tractament dels murs als tres volums és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-158 | Camí de Tona | La casa de Ginebres va construir-se en terres de l'antiga quadra de l'Aguilar, però en terme parroquial de Tona. Segons tradició oral, antigament era un hostal situat a peu del camí de Vic a Barcelona. En el cadastre de 1756 hi consta la 'casa de las Ginebras', que formava part del mas Fontordera de Tona, propietat de Climent Puig. En l'amirallament de l'any 1851 s'esmenta el lloc de Ginebras, mentre que en el de 1918 consta que la casa Ginebra era propietat de Joan Fontordera de Barcelona. | 41.8426000,2.2281200 | 435917 | 4632588 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40792-foto-08017-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40792-foto-08017-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40792-foto-08017-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40793 | La Granja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-granja | XIX | La Granja és una masia del segle XIX que des de fa uns anys s'ha habilitat com a habitage modern. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de l'eix central són d'arc pla de pedra carejada, amb el portal inscrit a la clau amb dos escuts moderns i l'any '1650'. La resta d'obertures són de pedra de factura moderna o ceràmiques. A la façana lateral i posterior s'hi han adossat cossos. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-159 | Camí de la Granja | A mitjans del segle XIX pertanyia a Miquel Font de Sarrià. | 41.8293500,2.2297700 | 436041 | 4631116 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40793-foto-08017-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40793-foto-08017-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40793-foto-08017-159-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 40794 | Can Ton Sec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ton-sec | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se desahabitada. | Can Ton Sec és una casa del segle XIX. És un edifici entre mitgeres de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. A l'eix central de les golfes hi ha una galeria horitzontal de dos pòrtics d'arc escarser arrebossat sobre impostes, un dels quals es troba tapiat. El tractament dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-160 | C. Major, 53 | 41.8160000,2.2349000 | 436454 | 4629630 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40794-foto-08017-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40794-foto-08017-160-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40794-foto-08017-160-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 40795 | Can Llebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llebra | XVIII-XX | Can Llebra era una antiga dependència del mas Omet, datable del segle XVIII. Al segle XIX, en el context de divisió del mas, va habilitar-se com a habitatge i se li va donar l'aspecte actual. Entre els vestigis que conserva de l'antiga construcció, destaquen les restes dels pòrtics de la galeria que s'obria al pis. Al segle XIX es va tapiar la galeria i s'hi van fer diverses obertures amb llinda de fusta i brancals ceràmics. Durant la segona meitat del segle XX va reformar-se en la seva totalitat, es va canviar la coberta i es van fer totes les obertures acabades amb pedra. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants. El frontis es composa segons quatre eixos d'obertures d'arc pla de pedra. En destaca una finestra tapiada, probablement reaprofitada, on hi consta inscrit: 'JOAN PUJOL Y HOMET / ME A FET TOT LO ANY 1780'. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior s'hi conserva la boca d'un forn de pa datat de '1863'. | 08017-161 | Camí de l'Omet | 41.8312400,2.2238100 | 435548 | 4631330 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40795-foto-08017-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40795-foto-08017-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40795-foto-08017-161-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 40796 | El Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nadal | PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. | XVIII-XIX | El Nadal és una masia del segle XVIII que va ampliar-se al segle XIX. Està consituïda per dues cases, una de les quals s'està reconstruïnt, i un cos annex. La casa principal és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés és d'arc escarser ceràmic i està situat en un extrem de la façana. La resta d'obertures són d'arc pla ceràmic, excepte la de pedra carejada del pis. El ràfec està acabat amb cabirons. El tractament dels murs és la pedra vista. | 08017-162 | C. Cogullada, s/n | Al segle XIV el mas Nadal era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Fins a l'any 1936 estava dins el terme parroquial de Seva. | 41.8207000,2.2406600 | 436937 | 4630148 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40796-foto-08017-162-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40796-foto-08017-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40796-foto-08017-162-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40797 | Can Perot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-perot | XVII-XVIII | Presenta deficiències per trobar-se deshabitada. | Can Perot és una masia del segle XVII que va consolidar-se al segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies, de les quals la de llevant es va incorporar posteriorment. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal descentrat d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: '1768' amb una creu intercalada. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra carejada amb l'any '1633' gravat. La resta d'obertures són d'arc pla, algunes arrebossades i d'altres de pedra carejada, entre les que en trobem una a la façana lateral amb l'any '1776' inscrit. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana de ponent s'hi adossa un cobert. | 08017-163 | Camí de Can Perot | L'antecedent de Can Perot el trobem en el mas Molas, un mas que apareix en nombrosos documents medievals vinculat al mas Verdaguer. La seva propietat estava lligada als Verdaguer i Molas almenys fins al segle XIX. | 41.8226100,2.2262600 | 435743 | 4630370 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40797-foto-08017-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40797-foto-08017-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40797-foto-08017-163-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml