Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40736 | Camp d'aviació de Balenyà i Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-daviacio-de-balenya-i-tona | ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes. | XX | El camp d'aviació de Balenyà i Tona està situat a l'extrem nord del terme municipal, a l'entorn de la masia de Can Moianès. Es tracta d'una gran plana agrícola que durant la Guerra Civil va ser habilitada com a camp d'aviació. Estava compost per dues pistes, que es complementaren amb edificis per la tropa, un refugi antiaeri davant de la masia de Can Moianès i diversos refugis elementals situats en els boscos que envoltaven el camp. | 08017-102 | Sector nord del terme municipal | Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. La casa de Can Moianès fou habilitada com a seu del comandament de l'aviació. En el camp d'aviació hi va haver poca activitat, tansols l'enlairament d'alguns avions del grup 30 de Natatxes (ERRA, 2007). | 41.8367100,2.2290800 | 435991 | 4631934 | 1938 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40736-foto-08017-102-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 40737 | Carrer de la Cogullada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-cogullada | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XX | El carrer de la Cogullada està situat als afores de la població. Es tracta d'un carrer de cases entre mitgeres situades en un dels seus costats, amb un espai enjardinat i una font al davant. La major part dels edificis antics conservats són de planta baixa i pis amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Els portals d'accés són d'arc escarser arrebossat o bé d'arc pla de pedra carejada, entre els que destaca el del número 19, on hi ha gravat l'any '1788'. El tractament dels murs és arrebossat i pintat de diferents tonalitats. | 08017-103 | C. de la Cogullada | Fins a l'any 1936 estava dins el terme municipal de Seva. | 41.8223400,2.2407300 | 436944 | 4630330 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40737-foto-08017-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40737-foto-08017-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40737-foto-08017-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 40738 | Fons documental de l'arxiu municipal de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-balenya | XVIII-XXI | Part de la documentació està apilada al terra. | L'arxiu municipal de Balenyà està situat al primer pis de l'edifici de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat, tot i que s'hi conserva un llibre del cadastre de 1756. En el moment de fer l'inventari s'hi conservaven 73 metres lineals. La documentació està classificada en les seccions següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. | 08017-104 | C. Pista, 2 | La documentació de l'arxiu municipal va ser inventariada per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 1998. En aquest moment, l'arxiu també va ser desinfectat i desinsectat. | 41.8124800,2.2346100 | 436426 | 4629240 | 08017 | Balenyà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40738-foto-08017-104-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 40739 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-balenya | <p>PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XIII-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà des del segle XVII fins a mitjans del segle XX. Bona part de la documentació anterior, datada des del segle X, va ser cremada pels francesos a mitjans del segle XVII, tot i que van poder salvar-se alguns pergamins i documents solts. Entre la documentació conservada, trobem llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. A banda dels documents procedents de l'arxiu parroquial, en destaquen també els referents a Balenyà de l'Arxiu de la Mensa Episcopal, l'Arxiu Capitular i l'Arxiu de l'antic Priorat de Sant Llorenç del Munt.</p> | 08017-105 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi ha ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.8125900,2.2346700 | 436431 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40739-foto-08017-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40739-foto-08017-105-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 40740 | Alzina de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tria | XX | L'alzina de la Tria està situada a ponent de la masia, al costat del cobert. Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable. | 08017-106 | Camí de la Tria al Puig | 41.8261100,2.2205100 | 435269 | 4630763 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40740-foto-08017-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 40741 | Aqüeducte de Barbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-barbat | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XIV | Una part de l'aqüeducte està coberta d'heura. | L'aqüeducte de Barbat creua el torrent de Güells en una gorja situada entre els masos Barbat i Vilageriu. És una passarel·la d'un sol tram, que s'obre en forma d'arc rebaixat adovellat i presenta un tauler estret cobert amb lloses. L'estructura es recolza a la roca natural, així com en sengles estreps, dels quals un ha estat reforçat amb formigó. El parament és de pedra lligada amb argamassa. | 08017-107 | Torrent de Güells | L'aqüeducte ha estat sovint datat d'època romana per la presència d'una via romana i dels miliaris en la seva proximitat. Tanmateix, la construcció tenia la finalitat de portar l'aigua del torrent fins a la masia d'origen medieval de Barbat, per salvar el desnivell del torrent davant la casa. | 41.8378800,2.2074300 | 434195 | 4632080 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40741-foto-08017-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40741-foto-08017-107-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a aqüeducte de Vilageriu. El torrent de Güells fa de límit entre el terme municipal de Balenyà i de Tona, pel que comparteixen aquest bé patrimonial. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 40742 | Calvari del retaule de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-del-retaule-de-balenya | XIV | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva el pinacle central d'un retaule amb el Calvari, datat del segle XIV. Es tracta d'una peça del Mestre de Sixena procedent de l'església de Sant Fruitós de Balenyà (actual santuari de l'Ajuda), fet amb la tècnica de pintura al tremp sobre fusta. S'hi representa l'escena del Calvari de Crist, amb les santes dones i els soldats en primer terme i la creu amb la figura de Crist al centre.</p> | 08017-108 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El calvari procedent de l'església de Sant Fruitós de Balenyà hi va ingressar en aquest primer període.</p> | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40742-foto-08017-108-1.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Mestre de Sixena (Pere Serra) | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 40743 | Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-gracia | XVII | El revestiment interior presenta desperfectes. | La Mare de Déu de Gràcia és una capella barroca construïda a la part posterior del mas Pla. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La volta de de creueria que cobreix la nau descansa sobre una cornisa i pilastres amb volutes. La part de l'absis està presidida per un altar de marbre, custodiat per dues peanyes amb sengles imatges. La il·luminació de la nau es fa per una única finestra d'arc de mig punt situada al mur de ponent. Als peus del temple hi ha un petit cor, que comunica amb el pis de la masia. La capella també té un accés exterior, amb un portal d'arc pla de pedra carejada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de la mateixa tonalitat que la masia, amb els carreus de la cantonada vistos. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08017-109 | Mas Pla | La capella de la Mare de Déu de Gràcia està documentada des de mitjans del segle XVII. Des d'aleshores, trobem documentades diverses visites pastorals. | 41.8307400,2.2392300 | 436828 | 4631263 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40743-foto-08017-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40743-foto-08017-109-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Els anteriors propietaris van emportar-se tots els béns mobles de la capella quan van vendre el mas. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 40744 | Font dels Pardals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-pardals | XX | L'interior és ple de sediments. | La font dels Pardals està situada al torrent de la Font de la Collada, a la Baga de Pujalt. És una estructura quadrangular feta maó i revestida de formigó i coberta per una planxa metàl·lica. Presenta una obertura rectangular, on consta gravat: 'FONT DELS PARDALS / 1982'. A l'interior hi ha la cisterna, coberta de sediments. | 08017-110 | Torrent de la font de la Collada | 41.7954500,2.1811200 | 431965 | 4627390 | 1982 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40744-foto-08017-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40744-foto-08017-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 40745 | Refugi del Moianès II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-moianes-ii | ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes. | XX | Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà. És una construcció subterrània amb forma de 'U'. Presenta dues boques d'accés d'arc de mig punt ceràmic, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria sense pavimentar. Està fet d'obra vista. | 08017-111 | Camí ral de Tona | Durant la Guerra Civil, el Govern de la República va fer construir quatre camps d'aviació a Osona. El camp d'aviació de Balenyà i Tona va començar-se a construir la primavera de 1938, quan els veïns de la zona van ser convocats per a treballar-hi. A l'entorn del camp es van construir un refugi antiaeri i diversos refugis elementals perquè el personal s'hi pogués protegir, tot i que afortunadament no van haver-se d'utilitzar per aquest fi. El maó utilitzat per a la seva construcció procedia de Tona. | 41.8338600,2.2329400 | 436309 | 4631615 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40745-foto-08017-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40745-foto-08017-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 40746 | Quinta Rosario | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quinta-rosario | XX | Algunes parts de l'edifici presenten humitats. | La Quinta Rosario és una casa d'estil neoclàssic construïda a principi del segle XX. És un edifici aïllat de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. La façana principal està orientada a tramuntana, on hi ha un cos porticat avançat que cobreix l'entrada. Les façanes es composen segons una marcada simetria, que junt amb les cornises i balustrades li dónen una certa monumentalitat. El cos avançat de la crugia central de la façana de ponent està rematat al pis amb un destacat frontó triangular, on hi consta 'QUINTA - ROSARIO'. En contraposició a aquesta, a la façana de llevant el cos avançat presenta la inscripció 'AÑO 1912'. Davant d'aquesta façana hi ha un edifici de notables dimensions, construït sobre les antigues cavalleries. L'acabat exterior és arrebossat i pintat. La casa està envoltada per un magnífic jardí distribuït a l'entorn de quatre passeigs arbrats, on hi destaquen la 'casa de les nines ' de l'any 1919, el pou i una garita al costat de la portalada d'accés a la finca. A la part segregada de la finca hi ha les restes d'un mirador, que més tard fou utilitzat com a gruta de la Mare de Déu de Lourdes. | 08017-112 | Ctra. De Ribes, s/n | La Quinta Rosario va construir-se l'any 1912 per encàrrec del baró d'Oller. La casa porta el nom de la dona del baró, Rosario. El mes d'agost de 1913 s'hi va disputar un torneig de tennis que va aplegar bona part dels estiuejants de la contrada. El 1919 es va construir una caseta de nines al jardí per les filles del baró. Després de la Guerra Civil, la van adquirir les Germanes Filipenses per a fer-hi un parvulari. Actualment és una casa de recés que porta el nom de Marc Castañer. | 41.8216400,2.2366900 | 436608 | 4630255 | 1912 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40746-foto-08017-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40746-foto-08017-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40746-foto-08017-112-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 99|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 40747 | El Grau Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-grau-vell | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XIV | Es troba en estat ruïnós. | El Grau Vell és una masia en ruïnes situada al camí que va al Roc Gros de la Guàrdia. És una estructura de petites dimensions, de la qual se'n conserva part d'un mur perimetral fet de pedra lligada amb argamassa. L'entorn és ple de restes d'enderroc i està cobert de vegetació. | 08017-113 | Camí del Roc Gros | Al segle XIV el mas Grau Jussà era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Al fogatge de l'any 1515 hi consta 'lo mas Grau, i al de 1553 Andreu Grau. Al segle XVII es degué construir una nova casa més avall, ja que a la relació de cases habitades que es va fer aquest segle hi consta el 'Garau'. Al cadastre de 1756 hi consta la Caseta del Grau, dins la propietat del Garet de Baix. A l'amirallament de 1844 hi consta la casa Grau del Racó dins la propietat del Garet de Dalt, posseït per Antoni Garet. | 41.8229600,2.2020700 | 433734 | 4630428 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40747-foto-08017-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40747-foto-08017-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40747-foto-08017-113-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|85 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 40748 | Capa pluvial de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capa-pluvial-de-sant-fruitos | XVI | <p>La capa pluvial de Sant Fruitós prové del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda i es conserva al Museu Episcopal de Vic. És feta de seda vermella i vellut, amb brodats d'or, plata, lli i seda policroma. La caputxa està bordada amb la imatge de Sant Fruitós i els diaques Sant Eulogi i Sant Auguri. L'escapulari està adornat amb medallons on hi ha respresentats Sant Roc, Sant Bartomeu, Sant Anton, Déu Pare, la Verge i l'Infant, Sant Sebastià, i Sant Miquel Arcàngel.</p> | 08017-114 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 40749 | El Soler de l'Espina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-de-lespina | PLADEVALL, A. (1970). 'Els casals del Cogost i de Santa Coloma'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XII-XIX | El Soler de l'Espina és una casa forta medieval que va consolidar-se com una masia al segle XVI. La part primitiva la situem a la part posterior, on el parament dels murs és de carreus escairats i hi ha diverses espitlleres. En la darrera restauració també va posar-se al descobert una finestra geminada de factura romànica. La casa del segle XVI va ser ampliada per llevant durant el segle XIX. Està construïda aprofitant el desnivell del terreny, sobre la roca natural, que aflora a la planta baixa de l'edificació i al seu entorn. És probable que el desprendiment de les roques que fan de fonamentació malmetessin el sector de ponent de l'edificació medieval. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta un portal d'accés amb brancals de pedra (amb llinda de fusta d'incorporació moderna), així com dues finestres de tradició gòtica. A la resta de la construcció s'alternen finestres d'arc pla de pedra carejada i de llinda de fusta amb brancals ceràmics. A la part posterior en sobresurt un cos semicircular que es correspon amb un forn de pa de notables dimensions. El tractament dels murs és de restes d'arrebossat, amb els trams on es troba deteriorat de pedra vista. A l'entorn de la casa hi ha diversos cossos annexes, alguns dels quals construïts aprofitant la roca natural. | 08017-115 | Camí de l'Espina | La manca de documentació del Soler de l'Espina, que tipològicament es correspon amb una casa forta, apuntaria a la possibilitat que es tractés de la Domus de Cassoles, casa vinculada al cenobi de Santa Maria Savall del qual se'n desconeix la situació exacta. Caldria un estudi més aprofundit per verificar aquesta hipòtesi. Més endavant, vers el segle XV, tenim notícies d'un tal Nicolau Soler del mas Soler de Besora, resident al mas Inferior de Magadins de Moià. Al segle XVI el mas Soler de Besora estava unit al mas Espina i sota la jurisdicció dels senyors de la domus de Santa Coloma. Fins al segle XVII el Soler era de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. El Soler va seguir lligat a l'Espina de Collsuspina fins al segle XX. | 41.8001800,2.1820100 | 432044 | 4627914 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40749-foto-08017-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40749-foto-08017-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40749-foto-08017-115-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 40750 | Pujalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pujalt | PLADEVALL, A. (1970). 'Els casals del Cogost i de Santa Coloma'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIV-XVII | Pujalt és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII. La part primitiva s'identifica a la part posterior de l'edificació, on s'observen diverses espitlleres tapiades. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc escarser adovellat, amb finestres d'arc pla de pedra carejada sobre el seu eix. Una part de la façana principal està tapiada per un cos annex de dos nivells d'alçat, que presenta obertures ceràmiques i una galeria amb quatre pòrtics d'arc de mig punt ceràmic (dos dels quals estan tapiats). La resta d'obertures de l'edifici es distribueixen per les façanes de forma aleatòria i són d'arc pla de pedra carejada o bé amb llinda de fusta. La façana posterior està contrafortada. El tractament dels murs és de restes de morter, on s'observa el parament de pedra lligada amb argamassa. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica. La casa està tancada amb una lliça formada pels coberts que hi ha davant la casa. En la seva proximitat hi ha una bassa. | 08017-116 | Camí de Pujalt | El mas Pujalt estava sota la jurisdicció dels senyors de la domus de Santa Coloma i tenia unit el mas Ultzina, que al segle XVI ja estava derruït i deshabitat .Fins al segle XVII el Pujalt era de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. | 41.7929600,2.1882300 | 432553 | 4627108 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40750-foto-08017-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40750-foto-08017-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40750-foto-08017-116-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 40751 | Torre de l'Estrada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lestrada | <p>PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs.</p> | XIV-XVIII | <p>La Torre de l'Estrada té el seu origen en una torre de defensa medieval sobre la qual es va consolidar un mas al segle XVI. La part primitiva està construïda sobre la roca natural i s'hi conserven espitlleres. Sobre aquesta estructura es va construir el mas del segle XVI, que tenia l'alçada de planta baixa i pis, i que al segle XVIII seria ampliat amb un segon pis sota coberta. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Està construït aprofitant el desnivell del terreny, pel que des la part posterior s'accedeix al segon pis. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, les de la planta baixa refetes fa uns anys. Als pisos superiors les finestres són d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior en destaca un portal d'arc pla sobre impostes, la llinda del qual és posterior. El tractament dels murs és la pedra vista, tot i que s'observen restes del morter que els revestia. Al costat de ponent hi ha un antic cobert de notables dimensions.</p> | 08017-117 | Puigsagordi | <p>Antigament es denominava mas Pedrosa, que consta entre les possessions que el 1337 tenia el monestir de Sant Llorenç del Munt dins al parròquia de Santa Coloma de Centelles. A principi d'aquest segle, ja consta com una masoveria del mas Riucerdà. L'any 1546 el mas Pedrosa estava sota el domini directe del donzell Ferrer de Gualbes i de Sant Climent, qui ratificà l'establiment emfitèutic en favor de Joana Estrada, vídua de Guillem Costa de Santa Coloma de Centelles. En el llibre del cadastre de Balenyà de l'any 1756 hi consta 'el mas Padrosa, dita la Torre de Estrada', propietat de Pau Abadal, terratinent de Caldes. A l'amirallament de 1860 ja consta com a Torre de l'Estrada.</p> | 41.7939200,2.1960600 | 433205 | 4627208 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40751-foto-08017-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40751-foto-08017-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40751-foto-08017-117-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||
| 40752 | Hort de la Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hort-de-la-tria | XVIII | La llinda està erosionada i els murs de tancament presenten parts parcialment enderrocades. | A l'extrem de llevant de la finca de la Tria s'hi conserva l'hort del mas. Està delimitat per un recinte tancat per un mur perimetral de pedra sense lligar. Té un portal d'accés amb la llinda de pedra inscrita, tot i que l'erosió no permet llegir més que 'PORTAL RENOVAT PER ...ROVIRA...EN LO ANY...'. La llinda descansa sobre permòdols i brancals de pedra carejada. Al costat del portal hi ha un safareig que recull l'aigua sobrant de la font que hi ha al costat del mas. L'horta segueix el desnivell del terreny fins a tocar de la riera. | 08017-118 | Mas la Tria | 41.8258100,2.2227300 | 435453 | 4630728 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40752-foto-08017-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40752-foto-08017-118-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 40753 | Cal Cegu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cegu | XIX | Cal Cegu és una casa del segle XIX. És un edifici cantoner de planta rectangular, que presenta una divisió vertical amb dos habitatges. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures de la façana són totes d'arc pla arrebossat, excepte un pòrtic a nivell de les golfes d'arc rebaixat sobre impostes. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-119 | C. Cogullada, 29-31 | 41.8231500,2.2410500 | 436972 | 4630419 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40753-foto-08017-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40753-foto-08017-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40753-foto-08017-119-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 40754 | Pou de l'Estevanell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-lestevanell | XVIII | Té algunes pedres despreses i està cobert de vegetació. | El pou de l'Estevanell està situat al nord del mas, a tocar d'un torrent proper al mas Tarabau. És una estructura de planta semicircular fet de pedra seca. La part frontal presenta blocs de pedra escairats, probablement reaprofitats, i està cobert amb lloses. Està cobert de vegetació. | 08017-120 | Camps de l'Estevanell | 41.8403600,2.2318500 | 436225 | 4632337 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40754-foto-08017-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40754-foto-08017-120-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 40755 | El Raiet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-raiet | XX | El Raiet és una casa del segle XX. És un edifici aïllat de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc pla emmarcades de ceràmica, excepte el portal que és d'arc escarser. A la façana lateral s'hi ha adossat un cos que es prolonga per la posterior. El tractament exterior dels murs és arrebossat, amb les cantonades i les obertures ressaltades amb maó vist de factura moderna. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-121 | Ctra. C-1413B, km. 19,2 | 41.8111500,2.2277600 | 435856 | 4629097 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40755-foto-08017-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40755-foto-08017-121-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 40756 | Rectoria de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-lajuda | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XI-XX | La rectoria de l'Ajuda és un edifici d'origen medieval del qual en queden vestigis notables a la planta baixa, ja sigui en els murs amb trams d'opus spicatum com en diversos arcs cecs que s'hi observen. Aprofitant aquesta estructura, als segles XVII i XVIII va reconstruir-se l'edifici, amb el pis superior i l'entrada porxada característica. Durant la segona meitat del segle XX la part superior ha estat reformada i habilitada com a habitatge modern. La rectoria està situada a llevant de l'església i presenta un pati tancat davant la façana de migdia. L'accés a aquest espai queda cobert per una terrassa sostinguda amb volta rebaixada adovellada, a la qual s'adossa de forma perpendicular la terrassa que cobreix l'entrada principal a la rectoria. Aquesta terrassa està sostinguda per dos pilars de pedra, un dels quals amb fust circular i capitell, així com per una mènsula de pedra. El portal és d'arc de mig punt adovellat i té la part superior tapada per la terrassa. Al pis en destaquen dues finestres, una de factura gòtica amb l'intradós treballat i una d'arc pla de pedra amb la llinda inscrita '1750'. La resta de l'edificació ha estat notablement reformada, amb l'obertura de noves finestres i terrasses. El tractament dels murs és arrebossat, excepte en alguns trams on s'observa la pedra vista. | 08017-122 | L'Ajuda | L'església de Sant Fruitós de Balenyà i la rectoria foren cremades i saquejades pels francesos l'any 1654. Entre la documentació que va salvar-se de la crema, hi trobem un inventari de la sagristia i rectoria de Balenyà dels anys 1583 i 1584, on es fa una descripció detallada dels béns que hi havia i de la seva distribució. Ben aviat, el rector Segimon Alavall feu reparar els danys causats a l'església i va fer reconstruir la rectoria. El rector va residir-hi fins a l'any 1949, quan va traslladar-se a la nova rectoria dels Hostalets, situada al costat de la capella de Sant Josep (des d'aleshores, de Sant Fruitós). | 41.8214100,2.2231500 | 435483 | 4630240 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40756-foto-08017-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40756-foto-08017-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40756-foto-08017-122-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 40757 | Ca la Ventureta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-ventureta | XIX | La segona casa presenta cert estat de deteriorament per trobar-se sense ús i l'obra inacabada. | Ca la Ventureta és una casa del segle XIX que ha estat notablement reformada durant la segona meitat del segle XX. En una de les intervencions, va dividir-se verticalment en dos habitatges independents i va construir-se un pis nou a sobre d'un d'ells. La primera casa té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenta tres nivells d'alçat i té totes les obertures d'arc pla arrebossat, algunes de factura moderna. La segona casa conserva un portal amb llinda de fusta amb una creu inscrita a la llinda i brancals ceràmics. El pis ha estat reconstruït fa uns anys malgrat l'obra està inacabada i s'ha deixat amb maó vist. La resta de la construcció està arrebossada, tot i que en els trams on està deteriorat s'observa el parament de pedra lligada amb argamassa. | 08017-123 | C. del Sol, 23-25 | 41.8173100,2.2370900 | 436637 | 4629774 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40757-foto-08017-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40757-foto-08017-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40757-foto-08017-123-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 40758 | Refugi de la Granja II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-granja-ii | ERRA, M. ; ERRA. M. (2007). Els camps d'aviació d'Osona durant la Guerra Civil. Calldetenes: Grup Excursionista Calldetenes. | XX | Refugi elemental construït prop del camp d'aviació de Tona i Balenyà, en el marge del camí de l'Ajuda a Tona. És una construcció subterrània que té forma de 'U', a la qual no s'hi pot accedir. Presenta dues boques d'accés d'arc de mig punt ceràmic, des d'on descendeixen unes escales fins a una galeria. Està feta d'obra vista. | 08017-124 | Camí de l'Ajuda a Tona | 41.8319100,2.2262700 | 435753 | 4631403 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40758-foto-08017-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40758-foto-08017-124-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 40759 | Creu del puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-puig-castellar | XX | El cim del puig Castellar està presidit per una creu de notables dimensions. És feta de formigó i està fixada a la roca. En una de les cares hi ha escrit un recordatori al difunt per qui va construir-se. Al costat de la creu hi consta 'AÑO 1902 J.M' gravat a la roca, que indica que probablement aquesta creu en va substituir una altra. | 08017-125 | Puig Castellar | La van fer construir els pares de Josep Maria Costa Forcada després de la seva tràgica mort l'any 1968. | 41.8199900,2.1935100 | 433020 | 4630105 | 1968 | 08017 | Balenyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40759-foto-08017-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40759-foto-08017-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Des de la creu hi ha vistes panoràmiques sobre bona part del Moianès i la Plana de Vic. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 40760 | Escut heràldic de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-la-riera | XIX | <p>Escut d'armes situat sobre la clau del portal d'accés del mas Riera. Està esculpit en alt relleu sobre un plafó de pedra treballada. Al camper hi ha representat una alzina i un riu i està envoltat amb volutes i garlandes. A la part exterior hi consta inscrit: 'JAIME FONTORDERA Y RIERA. ANO DE 1814'.</p> | 08017-126 | Mas Riera | 41.8221800,2.2291100 | 435979 | 4630321 | 1814 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40760-foto-08017-126-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||
| 40761 | Els dimonis de la Sauva Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-dimonis-de-la-sauva-negra | BOSCH, M. (1953). 'Aspectes documentals del folklore'. Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. | XX | Explica la llegenda que l'amo d'una casa de pagès de Balenyà era molt malcarat i portava mala vida. Es diu que es reunia sovint amb els seus amics a la Sauva Negra, on ningú sabia què hi feien. Quan s'apropava un temporal, no els atrapava perquè amb el seu cavall eren més veloços. Un bon dia, l'home es va morir i va ser portat el cementiri de Balenyà. L'endemà es trobaren la caixa a fora, signe manifest que la terra sagrada no el volia. Després de diversos intents fallits d'enterrar-lo, van decidir lligar-lo a una mula i que el portés on volgués. Aquesta va enfilar cap a la Sauva Negra i, en un racó feréstec van desfer-se les cordes i va caure de la mula. Aleshores es va veure una gran flamarada i, entre els xiscles dels dimonis que el rebien, va desaparéixer. | 08017-127 | Sauva Negra | 41.7870000,2.1882300 | 432547 | 4626446 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 40762 | Col·lecció de material arqueològic del Mas Tarabau al Museu de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-del-mas-tarabau-al-museu-de-tona | Al Museu de Tona s'hi conserva una col·lecció de material arqueològic procedent del jaciment del Mas Tarabau. En concret, es tracta de material prehistòric del conjunt funerari del sepulcre de fossa, com és una destral polida de serpentina. | 08017-128 | Museu i Centre d'Interpretació del Camp de les Lloses. C. Pau Casals, 2. 08551 Tona | El sepulcre de fossa del mas Tarabau va localitzar-se l'any 1958 en els terrenys de la bòbila d'en Baucells. | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Física | Neolític | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 78 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 40763 | Col·lecció de material arqueològic de Balenyà al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-balenya-al-museu-episcopal-de-vic | -XXII/-XII | <p>Al Museu Episcopal de Vic hi ha dipositat material aqueològic provinent de Balenyà, en concret dels sepulcres megalítics de la Caixa del Moro, de la Griutera i Can Mirambell, datats de l'etapa Calcolític / Bronze Inicial. Van ingressar al museu entre els anys 1928 i 1932. Hi trobem els següent material: - Fragments de ceràmica, peces de collar, closca de petxina i dents humanes. - Fragment de ceràmica, peces de collar, closca de petxina, dent, fragment d'os, fòssils, ascle de sílex. - Restes humanes: dents i ossos. - Ascle de sílex. - Botó d'os en doble perforació en V. - Desconegut d'os amb perforació fragmentada. - Petxina amb perforació.</p> | 08017-129 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40763-foto-08017-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40763-foto-08017-129-2.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 79|76 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 40764 | Xemeneia de bòbila d'en Baucells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-bobila-den-baucells | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XX | La part superior està malmesa i presenta esquerdes. | Xemeneia isolada situada en el solar on hi havia la bòbila d'en Baucells, al costat de l'autovia. És de planta hexagonal troncocònica, sobre una base també hexagonal acabada amb motllures. La part superior està rematada per un collarí hexagonal esgraonat. El parament és de totxo vist. | 08017-130 | Pla de Balenyà | La bòbila d'en Baucells va construir-se a la dècada de 1940 per encàrrec del Sr. Baucells de Tona. Inicialment, es dedicà a la fabricació tradicional de rajols i teules. Fa uns anys el conjunt fou enderrocat, quedant com a únic testimoni la xemeneia. | 41.8388000,2.2336300 | 436371 | 4632162 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40764-foto-08017-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40764-foto-08017-130-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 40765 | Maqueta de la xemeneia de la bòbila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maqueta-de-la-xemeneia-de-la-bobila | XX | La maqueta de la xemeneia de la bòbila està situada en una rotonda. Es tracta d'una reproducció a escala de l'antiga xemeneia, de planta quadrangular troncocònica. Consta de tres collarins i el fust està reforçat amb cèrcols metàl·lics. El parament és de totxo vist. | 08017-131 | Rotonda C. Pau VI | 41.8192700,2.2383900 | 436747 | 4629991 | 1998 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40765-foto-08017-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40765-foto-08017-131-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Ramon Autet | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 40766 | El Serrat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-del-vent | ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Col·lecció popular llegendes. Sant Vicenç de Castellet: El Farell Edicions. | XX | Explica la llegenda que al serrat del Vent s'hi reunien tres bruixes de la contrada: la de Vilageliu, la de Cruïlles i la de la Sala. En aquest punt dominant sobre la zona feien tot tipus de maleficis, entre els quals la provocació de temporals eren els més temuts pels nombrosos danys que causaven. Les bruixes es posaven al capdavant de la tempesta en forma d'ocell negre i la orientaven allà on volien fer maldats. Però en una ocasió no els va sortir bé la malifeta. Van preparar una gran tempesta destinada a Centelles, però els campaners de les esglésies veïnes estaven alertats i les van foragitar tot tocant les campanes enèrgicament. En trobar-se acorralades, finalment la tempesta va acabar caient sobre el serrat del Vent, motiu pel qual va perdre tota la vegetació i va quedar pelat i rodó per sempre més. | 08017-132 | Serrat del Vent | 41.8249700,2.2087700 | 434293 | 4630646 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com el serrat de les Bruixes, que es trobava en terme municipal de Balenyà, però que actualment pertany a Seva. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 40767 | Fons fotogràfic de Balenyà al Centre Excursionista de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-balenya-al-centre-excursionista-de-catalunya | XX | <p>A l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya s'hi conserven diverses fotografies de Balenyà de la primera meitat del segle XX. Hi trobem les següents imatges: - (2) Portalada de l'església de l'Ajuda - Molí (a partir de 1905) - Creu de terme - Grup d'amics en una fonda a Balenyà (1919) - Carretera i muntanya (1922) - Carretera, estació i muntanya (1922) - Cal Teixidor i creu de terme (1933) - (2) Camí amb el poble de Balenyà al fons (1919) - Carrer engalanat en motiu de la festa del Carquinyoli de Vic (1922) - Comunidor de l'Ajuda (1919) - Creu de terme de Balenyà amb l'església al fons (1919) - Creu de terme de Balenyà amb muntanyes al fons (1919) - Dibuix de Can Camet de Balenyà (1934) - Escala i porxo de la rectoria de l'Ajuda (1919) - (4) Església de l'Ajuda (1919) - Rectoria de l'Ajuda (1932) - Interior de l'església de Balenyà (1919) - Pila baptismal de l'església- banc del mas Riera de Sant Fruitós de Balenyà (1933) - Porta de 1577 en una casa de Sant Fruitós de Balenyà (1933) - Vista del Pla de Balenyà des del ferrocarril de Barcelona a Sant Joan (entre 1914 i 1936) - Vista parcial d'Hostalets de Balenyà (entre 1921 i 1936)</p> | 08017-133 | Centre Excursionista de Catalunya. C. Paradís, 10 pral. 08002 Barcelona | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 55 | 3.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||||
| 40768 | Imatge de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | XVII | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser prové del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda i es conserva al Museu Episcopal de Vic. És una imatge feta de plata fosa, repussada, cisellada, puntejada i calada. Medeix 60 x 17,5 x 16,5 cm. Va ingressar al Museu l'any 1973.</p> | 08017-134 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>La devoció a la Mare de Déu del Roser a Balenyà es remunta a finals del segle XVI, quan es va constituir la Confraria del Roser. Es va construir un altar i dues imatges de fusta; una presidia l'altar i l'altra sortia en processó el primer diumenge del mes i per les festes del 'Roser de maig' i el 'Roser de tot lo món'. La capella del Roser va obrir-se al lateral del temple uns anys més tard, vers 1626, i s'hi feu construir un retaule per la imatge antiga. Els francesos van assaltar l'església l'any 1654 i van provocar nombroses destrosses, entre les que comptem el retaule del Roser. Poc després s'encarregà un nou retaule als escultors Pau i Josep Sunyer de Manresa. Al segle XVIII es va fundar un benefici de la Mare de Déu del Roser.</p> | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 40769 | Producció de gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/produccio-de-gel | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | És un ofici desaparegut. | La producció de gel és una activitat que va desenvolupar-se al molí del Verdaguer de Balenyà des del segle XVIII. A partir d'aquest període, es va extendre aquesta activitat per tal de complementar l'economia dels masos en època hivernal, quan l'activitat agrícola és escassa. El procés d'obtenció del glaç s'inicia en el desviament de l'aigua del riu a través de la resclosa i el rec, que porten l'aigua fins a la bassa, de poca fondària. Quan l'aigua es glaça, es talla en blocs i es col·loca a l'interior del pou de glaç, una construcció subterrània que manté la temperatura idònia per conservar el gel fins al període estival. Aleshores era transportat amb carros fins a les ciutats, on hi havia una creixent demanda de gel tant per la conservació d'aliments com per posar a les begudes. | 08017-135 | Molí del Verdaguer | 41.8239200,2.2257500 | 435702 | 4630516 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 40770 | Ateneu Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-familiar | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XX | Es troba en procés de restauració. | L'Ateneu Familiar és un edifici del primer terç del segle XX. És de planta rectangular, amb la part més longitudinal encarada al carrer. Les obertures estan emmarcades amb maó, de les quals en destaquen les d'arc escarser triforades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-136 | C. Pau Casals, 5 | L'antecedent de l'Ateneu Familiar el trobem en un petit cafè que hi havia al carrer Major, popularment conegut com 'la Mina'. A principi del segle XX aquest local tenia un petit escenari on s'hi respresentaven obres i durant la Festa Major hi venien a tocar orquestres. Aquest cafè va competir durant uns anys amb el de la Cooperativa Obrera 'la Confiança', que organitzava la festa de forma paral·lela. L'Ateneu Familiar va néixer uns anys més tard, per iniciativa del senyor Joan Quintana. El mestre d'obres Ricard Puig fou l'encarregat de la construcció de l'edifici, que va projectar-se amb una gran sala de ball. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el cafè fou incautat i clausurat pel Comitè de Milícies Antifeixistes. Passada la guerra fou obert de nou i ha seguit funcionant com a cafè i espai social fins als nostres dies. | 41.8163200,2.2344900 | 436420 | 4629666 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40770-foto-08017-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40770-foto-08017-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40770-foto-08017-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Ricard Puig | Les obres de restauració que s'hi estan realitzant contemplen modificacions a la part baixa de la façana, a la porta d'entrada i al vestíbul. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||
| 40771 | Can Barrabàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrabas | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVI-XVIII | Can Barrabàs és una casa del segle XVI que va consolidar-se al segle XVIII. A mitjans dels segle XX s'hi va fer una divisió vertical de dos habitatges independents. És un edifici entre mitgeres de dues crugies (cadascuna es correspon amb un habitatge). Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Presenta un portal d'accés d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita 'JOSEP VERDAGUER / AÑ 1781 F.T.R' i una creu intercalada. Sobre el seu eix hi ha un finestral d'arc pla de pedra amb la inscripció '1683 / JACINTIU VERDAGER'. El segon habitatge ha estat molt reformat en els darrers anys, tot i que es conserva la llinda del portal de pedra amb una creu gravada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat. | 08017-137 | C. Major, 86-88 | La casa va ser fundada al segle XVI per una branca de la família Verdaguer, originaris de Castellcir. Va ser una de les primeres cases del poble i els seus propietaris van ser primer hostalers i més endavant fusters. Malgrat el nom Verdaguer va extingir-se al segle XIX, els propietaris actuals en són descendents. | 41.8176000,2.2351800 | 436479 | 4629808 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40771-foto-08017-137-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40771-foto-08017-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40771-foto-08017-137-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 40772 | Retaule de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-isidre | XVIII | Falten algunes peces i presenta cert estat de deteriorament. | <p>El retaule de Sant Isidre està situat en una capella lateral del santuari de l'Ajuda. Es composa de dos nivells i tres eixos separats entre sí per columnes salomòniques. L'eix central sobresurt respecte els altres i està presidit per dues fornícules; la superior acull la imatge de Sant Antoni Abat, amb els atributs característics. Els eixos laterals contenien escenes tallades de la vida de Sant Isidre, tot i que només se'n conserva una. La part superior està coronada amb un fris i un senzill capcer amb baranes, i els laterals presenten volutes decoratives. La tècnica del retaule és de talla de fusta daurada i policromada.</p> | 08017-138 | Santuari de l'Ajuda | 41.8212700,2.2227700 | 435452 | 4630224 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40772-foto-08017-138-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40772-foto-08017-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40772-foto-08017-138-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 40773 | Bassa del molí de l'Omet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-lomet | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XIV | La bassa està coberta de vegetació i ha quedat retallada per ampliar el camp del costat. La vegetació que creix a la zona del pou amenaça la seva integritat. | La bassa del molí de l'Omet està situada al nord del molí. És una construcció de planta irregular de la qual se'n conserven alguns trams del mur perimetral, fets de pedra lligada amb argamassa. A l'extrem nord hi ha les restes del rec que l'omplia d'aigua, mentre que al sud hi ha el pou. Aquest és de planta semicircular i de notables dimensions, fet de pedra disposada en filades. A la part interior s'observa l'inici de la canal, que conduia l'aigua a la zona del carcabà. L'aigua sobrant queia pel costat de l'estructura primitiva saltant fins al torrent. | 08017-139 | Molí de l'Omet | La bassa del molí s'omplia de l'aigua del torrent, que es desviava per mitjà d'una resclosa situada aigües amunt i es canalitzava fins aquí a través d'un rec. Des de la bassa, l'aigua queia pel pou fins al carcabà, on accionava les moles que permetien moldre els cereals per obtenir farina. | 41.8293400,2.2224700 | 435435 | 4631121 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40773-foto-08017-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40773-foto-08017-139-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 85 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 40774 | Portal de Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-can-coll | XVIII | La casa de Can Coll conserva el portal del segle XVIII. És d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda amb acabament triangular. La resta de l'edificació va reconstruir-se durant la segona meitat del segle XX. | 08017-140 | C. Nou, 7 | 41.8157800,2.2355800 | 436510 | 4629605 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40774-foto-08017-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40774-foto-08017-140-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 40775 | Xiprer de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-lajuda | XIX | Part de les branques estan mortes. | El xiprer de l'Ajuda està situat davant del campanar del santuari. Es tracta d'un exemplar centenari de xiprer (Cupressus), espècie família de les cupressàcies originària de l'àrea mediterrània i asiàtica. És un arbre perenne amb l'escorça grisenca i esquerdada, que assoleix una alçada considerable. Té la capçada apuntada, tot i que part de les branques estan mortes. | 08017-141 | Santuari de l'Ajuda | 41.8212500,2.2229700 | 435468 | 4630222 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40775-foto-08017-141-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 40776 | Casetes de Can Vall-llosera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casetes-de-can-vall-llosera | XX | Pateixen deficiències estructurals, agreujades pel seu estat d'abandonament. | Les casetes de Can Vall-llosera van construir-se a principi del segle XX sota la influència de l'estètica modernista. Són dues cases entre mitgeres de petites dimensions, bastides seguint la mateixa tipologia. Tenen un sol nivell d'alçat amb la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta tres obertures d'arc pla arrebossat, amb motius pintats a la llinda. La part superior de la façana està rematada per una cornisa dentada, des d'on arrenca un capcer de formes geomètriques, amb decoració pintada al centre. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. | 08017-142 | C. Sol, 4-6 | 41.8161900,2.2364700 | 436584 | 4629650 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40776-foto-08017-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40776-foto-08017-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40776-foto-08017-142-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 105|98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 40777 | Can Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sola | XVIII-XX | Can Solà és una casa del segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures, amb dues obertures de factura moderna a la planta baixa. El portal d'accés està centrat i és d'arc pla de pedra carejada, amb la llinda inscrita: 'AÑ 1767' i una creu intercalada. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada i les de les golfes d'arc pla arrebossat i de petites dimensions. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-143 | C. Major, 51 | 41.8159000,2.2348700 | 436451 | 4629619 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40777-foto-08017-143-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40777-foto-08017-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40777-foto-08017-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 40778 | Molí de vent de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-la-riera | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | Molí de vent aiguader situat en un camp de conreu proper a la masia de la Riera. Consta d'una torre d'obre vista de forma troncocònica rematada per una estructura metàl·lica. A la part superior hi ha una roda metàl·lica amb antenes i pales, a més un penell que permetia orientar-lo cap al vent. Presenta una porta d'arc rebaixat a la base i una cornisa dentada a la part superior. | 08017-144 | Masia la Riera | Els molins aiguaders es construïen en l'àmbit rural per extreure aigua del subsòl aprofitant la força del vent. Aquest molí va construir-se a la dècada de 1950 per omplir la bassa del mas quan la mina d'aigua no rajava. | 41.8215300,2.2303500 | 436081 | 4630247 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40778-foto-08017-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40778-foto-08017-144-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 40779 | Goigs de Nostra Senyora de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-nostra-senyora-de-lajuda | <p>MAS, A. (2004). Balenya, més de mil anys d'història. Balenyà: Parròquia de Sant Fruitós de Balenyà.</p> | XX | <p>Els goigs en honor a la Mare de Déu de l'Ajuda es canten el dia de la seva festivitat, el dia 3 de maig. Se'n conserven diverses versions amb textos diferents. La versió més antiga data de l'any 1970 i va ser escrit per Mn. Joan Colom. Comença així: 'Vostra mà, com ens escuda! Vostre esguard, quin abrigall! Mare de Déu de l'Ajuda, no ens deixeu en cap treball. En la seva llarga història, Balenyà, poble feliç, ha viscut segles de glòria en aquest racó d'encís. En sou Reina benvolguda, i ell us és fidel vassall.'</p> | 08017-145 | Església de Sant Fruitós de Balenyà | <p>La devoció a la Mare de Déu de l'Ajuda va començar al segle XVIII, succeïnt a la veneració de Santa Maria, de Nostra Senyora de les Dones i de la Bona Sort. Els goigs que es conserven de l'any 1970 van editar-se en motiu de la restauració de la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda, sufragada per l'americano Sr. Joan Cuní.</p> | 41.8162200,2.2361600 | 436559 | 4629654 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2020-01-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 40780 | Embassament de Santa Maria Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-santa-maria-savall | XX | <p>Al sector de la Sauva Negra, fent de partió amb el terme municipal de Centelles, hi ha un embassament artificial. Es tracta d'un petit pantà rectangular que recull les aigües del torrent de la Sauva Negra. La seva situació en una vessant obaga fa que a l'hivern estigui glaçat.</p> | 08017-146 | Sauva Negra | <p>Va ser construït durant la segona meitat del segle XX per abastir d'aigua la urbanització del Puigsagordi, malgrat va resultar insuficient.</p> | 41.7875800,2.1943000 | 433052 | 4626506 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40780-foto-08017-146-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | El terme municipal de Balenyà passa pel mig de l'embassament, pel que és compartit amb el municipi de Centelles. També es coneix com el 'pantà de Sant Josep'. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||
| 40781 | Roc Gros de la Guàrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roc-gros-de-la-guardia | El Roc Gros de la Guàrdia és un turó emblemàtic dels Hostalets de Balenyà, tant per la seva morfologia com per la situació dominant sobre la plana de Vic. El Roc Gros sobresurt respecte la serralada del sector de ponent del terme municipal, amb un característic altiplà rocós al cim. Té dos miradors, un sobre el Montseny i l'altre sobre Osona i la serralada pirinenca. Una rosa dels vents ens indica quins són els cims que s'hi poden observar. | 08017-147 | Sector de ponent del terme municipal | Seguint la tradició, pels volts de Nadal els veïns de Balenyà porten un pessebre al cim del turó. | 41.8254400,2.2034800 | 433854 | 4630702 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40781-foto-08017-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40781-foto-08017-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 40782 | Resclosa del molí de Dalt del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-dalt-del-verdaguer | XVIII-XX | La resclosa del molí de Dalt del Verdaguer està situada al riu Congost, al nord del molí. És una estructura perpendicular al curs de l'aigua que permetia desviar l'aigua fins a la bassa del molí a través d'un rec, actualment desaparegut. La resclosa està revestida amb formigó, amb un mur de pedra en el costat de llevant. El rec i el mur de formigó que hi ha al costat s'han fet en els darrers anys per canalitzar l'aigua. | 08017-148 | Riu Congost | 41.8248600,2.2242500 | 435578 | 4630622 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40782-foto-08017-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40782-foto-08017-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40782-foto-08017-148-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 40783 | Resclosa i rec del molí de l'Omet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-del-moli-de-lomet | XIV | Està cobert de vegetació. | La resclosa del molí de l'Omet està situada al torrent de Cererols, a ponent del mas Omet. És una estructura perpendicular al curs de l'aigua que permetia desviar l'aigua fins a la bassa del molí a través d'un rec, situat al costat de tramuntana del riu. La resclosa és feta de pedra lligada amb argamassa, amb un gran contrafort a la part central fet de carreus. Està envoltada de vegetació. Des de la reclosa fins a la bassa del molí es conserven alguns trams del rec, excavat al sòl. | 08017-149 | Torrent de Cererols | 41.8314900,2.2181500 | 435078 | 4631362 | 08017 | Balenyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40783-foto-08017-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40783-foto-08017-149-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 40784 | La Collada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-collada | XVIII-XX | La Collada és una masia del segle XVIII que ha estat reformada a finals del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita amb l'any '1774'. La resta d'obertures són d'arc la de pedra carejada, algunes de factura moderna. A la façana lateral s'hi adossa un cos. El tractament exterior dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-150 | Camí de la Collada | 41.8217600,2.1923800 | 432928 | 4630302 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40784-foto-08017-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40784-foto-08017-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40784-foto-08017-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 40785 | Comagiberta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comagiberta | XIX | Presenta cert estat de deteriorament per trobar-se deshabitada. | Comagiberta és una masia del segle XIX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla arrebossat excepte el portal, que és d'arc escarser arrebossat amb brancals ceràmics. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. A les façanes laterals s'hi adossen coberts. | 08017-151 | Camí de Comagiberta | 41.8138000,2.2127400 | 434611 | 4629403 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40785-foto-08017-151-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40785-foto-08017-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40785-foto-08017-151-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml