Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40730 | Font de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-teula | XIX | Està coberta de sediments i no hi brolla aigua. | La font de la Teula està situada en un marge a tocar del torrent de la Tria. Presenta una estructura de maó revestida amb morter, amb una petita obertura a la part inferior on devia brollar l'aigua. La part superior de la font, on hi havia la mina que la proveïa, s'ha esfondrat. La font està parcialment coberta de sediments. | 08017-96 | Torrent de la Tria | 41.8294800,2.2106700 | 434455 | 4631145 | 08017 | Balenyà | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40730-foto-08017-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40730-foto-08017-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Una senzilla passarel·la de maó permet creuar el torrent per accedir a la font. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40766 | El Serrat del Vent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-serrat-del-vent | ROVIRÓ, X. (2000). 100 llegendes de la Plana de Vic. Col·lecció popular llegendes. Sant Vicenç de Castellet: El Farell Edicions. | XX | Explica la llegenda que al serrat del Vent s'hi reunien tres bruixes de la contrada: la de Vilageliu, la de Cruïlles i la de la Sala. En aquest punt dominant sobre la zona feien tot tipus de maleficis, entre els quals la provocació de temporals eren els més temuts pels nombrosos danys que causaven. Les bruixes es posaven al capdavant de la tempesta en forma d'ocell negre i la orientaven allà on volien fer maldats. Però en una ocasió no els va sortir bé la malifeta. Van preparar una gran tempesta destinada a Centelles, però els campaners de les esglésies veïnes estaven alertats i les van foragitar tot tocant les campanes enèrgicament. En trobar-se acorralades, finalment la tempesta va acabar caient sobre el serrat del Vent, motiu pel qual va perdre tota la vegetació i va quedar pelat i rodó per sempre més. | 08017-132 | Serrat del Vent | 41.8249700,2.2087700 | 434293 | 4630646 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com el serrat de les Bruixes, que es trobava en terme municipal de Balenyà, però que actualment pertany a Seva. | 61 | 4.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 40665 | Font del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-major | XX | Font pública situada a l'inici del carrer Major. Es tracta d'una estructura d'obra vista adossada al mur d'una casa. La part central és feta de pedra i hi ha fixada una aixeta metàl·lica. L'aigua cau en una pica de pedra quadrangular que sobresurt respecte els murs laterals. | 08017-31 | C. Major | La font més antiga del carrer Major estava situada entre l'edifici vell de l'Ajuntament, actualment desaparegut, i la casa de Can Solà. Aquesta font va construir-se a la dècada de 1970. | 41.8183300,2.2351400 | 436476 | 4629889 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40665-foto-08017-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40665-foto-08017-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a font de Sant Jordi. | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40741 | Aqüeducte de Barbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-barbat | Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XIV | Una part de l'aqüeducte està coberta d'heura. | L'aqüeducte de Barbat creua el torrent de Güells en una gorja situada entre els masos Barbat i Vilageriu. És una passarel·la d'un sol tram, que s'obre en forma d'arc rebaixat adovellat i presenta un tauler estret cobert amb lloses. L'estructura es recolza a la roca natural, així com en sengles estreps, dels quals un ha estat reforçat amb formigó. El parament és de pedra lligada amb argamassa. | 08017-107 | Torrent de Güells | L'aqüeducte ha estat sovint datat d'època romana per la presència d'una via romana i dels miliaris en la seva proximitat. Tanmateix, la construcció tenia la finalitat de portar l'aigua del torrent fins a la masia d'origen medieval de Barbat, per salvar el desnivell del torrent davant la casa. | 41.8378800,2.2074300 | 434195 | 4632080 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40741-foto-08017-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40741-foto-08017-107-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a aqüeducte de Vilageriu. El torrent de Güells fa de límit entre el terme municipal de Balenyà i de Tona, pel que comparteixen aquest bé patrimonial. | 85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 40671 | Cal Sastre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sastre | XIV | Es troba en estat ruïnós. | Les ruïnes de la masia de Cal Sastre estan situades davant de la masia del Verdaguer, dins de l'antiga sagrera del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. Conserva part dels murs perimetrals, d'un metre d'alçada aproximadament, que permeten definir una estructura de planta rectangular. Són fets de pedra lligada amb argamassa. A l'interior hi ha una pila de pedres procedents de l'enderroc. | 08017-37 | L'Ajuda | 41.8211600,2.2229200 | 435464 | 4630212 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40671-foto-08017-37-3.jpg | Inexistent | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Bernadí. | 119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40714 | Font de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-josep | XX | No hi brolla aigua i està pràcticament coberta de vegetació. | La font de Sant Josep està situada al costat del torrent de la Caseta, al nord de la masia. És una estructura triangular feta de maó i revestida amb morter. A la part superior hi ha fixada una rajola on hi ha representats Sant Josep i l'Infant amb tonalitat blava. El brollador està cobert de verdet. A la part central hi ha gravat: 'AÑO 1929'. | 08017-80 | Torrent de la Caseta | 41.8174600,2.2246100 | 435601 | 4629800 | 1929 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40714-foto-08017-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Segons un testimoni oral, el bestiar va malmetre la deu i la font va deixar de brollar. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40824 | Casa Nova de Puigxoriguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-nova-de-puigxoriguer | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XX | La Casa Nova de Puigxoriguer és una masoveria del segle XVIII que va reconstruir-se a finals del segle XX, després que fos enderrocada fins a nivell del primer pis. Els coberts van habilitar-se com a habitatges independents. És una casa de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures de la façana són d'arc pla arrebossat de factura moderna. Les golfes s'obren amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat. Al costat del portal hi ha una placa de pedra on hi consta: 'LA CASA NOVA 1764-1997'. A la façana de ponent s'hi adossen dos cossos de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les finestres són d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A la façana de llevant s'hi adossa una edificació moderna. | 08017-190 | Camí de la Casa Nova | Va ser una masoveria del mas Puigxoriguer de Centelles fins que la va comprar el senyor Barnils. Fins al 1936, es trobava dins el terme de Seva. En el llibre de Pladevall (pàgina 11) hi ha una imatge de masia abans de la reconstrucció. | 41.8096500,2.2336300 | 436342 | 4628926 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40824-foto-08017-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40824-foto-08017-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40824-foto-08017-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Segons relaten els propietaris, a les corts de les vaques hi ha una pedra on hi consta l'any '1764'. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40729 | Resclosa del molí de Dalt de Vall-llosera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-moli-de-dalt-de-vall-llosera | XVIII | La part superior es troba deteriorada. | La resclosa del molí de Dalt de Vall-llosera està situada aigües amunt del torrent, al costat dels horts. És una estructura perpendicular al curs de l'aigua que permetia desviar l'aigua cap al rec, situat al costat de ponent del torrent. La resclosa és feta de pedra. El rec està fet amb murs de pedre i només se'n conserven alguns trams, localitzats a continuació de la bassa del molí. | 08017-95 | Torrent de Vall-llosera | La resclosa desviava l'aigua del torrent, per portar-la a la bassa del molí a través d'un rec. Des de la bassa, l'aigua queia pel pou fins al carcabà, on accionava les moles que permetien moldre els cereals per obtenir farina. | 41.8130500,2.2385100 | 436751 | 4629300 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40729-foto-08017-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40729-foto-08017-95-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | S'hi ha construït una passarel·la precària a sobre per creuar fins a uns horts. | 94 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40651 | Pou de glaç del molí del Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-moli-del-verdaguer | DIVERSOS AUTORS (2004). 'El comerç de la neu del Montseny en època moderna', Monografies del Montseny, núm. 19. Barcelona: Associació d'Amics del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XVIII | La cúpula està tapada de massa vegetal i l'interior és ple de sediments. | El pou de glaç del molí del Verdaguer és una construcció subterrània de planta circular, de la qual només és visible en superfície la cúpula que la cobreix. A l'extrem de llevant de la volta hi ha la boca des d'on extreia el glaç, feta d'obra i morter. A l'interior, a l'arrencada de la volta, s'observa una altra obertura que va ser tapiada posteriorment amb maó. El parament dels murs és de pedra disposada en filades i lligada amb argamassa. En un dels extrems del pou s'hi va construir modernament una plataforma que sosté dipòsits de formigó. | 08017-17 | Camí del molí del Verdaguer | La producció i comercialització de glaç a Catalunya va popularitzar-se a partir del segle XVI. Els pagesos veien així una oportunitat de complementar l'economia familiar a l'hivern, quan les feines del camp requerien menys dedicació. Tenim notícies que a mitjans del segle XVIII, Dídac Cervera, Jaume Deumal i Josep Molins van associar-se per a vendre el glaç de diversos pous del Montseny i la rodalia a la ciutat de Barcelona, entre els quals hi ha el molí de Verdaguer de Balenyà. En el document hi consta que el transport del glaç provinent del pou del Verdaguer es faria en la major brevetat possible, a raó de vint-i-vuit sous per càrrega. L'any 1759 el pou de gel de la ciutat de Vic quedà malmès i se'n va comprar a Jacint Verdaguer de Balenyà. La major part dels pous quedaren abandonats entre els segles XIX i XX, quan els avenços tecnològics ja permetien obtenir glaç per altres mitjans. | 41.8238400,2.2259600 | 435719 | 4630507 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40651-foto-08017-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | No s'observen restes de la bassa. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 40654 | Can Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mirambell | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PUIGFERRAT, C. (2000). 'El Mirambell, un mas del terme de Balenyà que mira al Moianès', Programa de Festa Major. Balenyà: Ajuntament de Balenyà. | XII-XX | Can Mirambell és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI. Va ser reformat entre els segles XVIII i XX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, a l'entorn del qual hi ha diverses obertures de pedra carejada, algunes amb incisió conopial. A llevant hi ha dos volums adossats que s'obren amb galeries horitzontals. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. Al voltant del mas hi ha diversos cossos annexes, alguns en estat ruïnós. | 08017-20 | Camí de Mirambell | El mas Mirambell està documentat des de l'any 1141 (PUIGFERRAT, 2000: 25). En el fogatge de l'any 1553 hi consta Joan Mirambell. Fins al segle XVII el mas Mirambell era de la parròquia de Santa Coloma Sasserra. Entre els fills més coneguts d'aquesta casa hi trobem l'erudit prevere Francesc Mirambell i Giol. La successió del mas entre els Mirambell arribà a la segona meitat del segle XX, quan fou adquirida per l'empresa que promovia l'urbanització del Puigsagordi. | 41.8042900,2.1856700 | 432353 | 4628368 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40654-foto-08017-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40654-foto-08017-20-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | No s'hi ha pogut accedir. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40770 | Ateneu Familiar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-familiar | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XX | Es troba en procés de restauració. | L'Ateneu Familiar és un edifici del primer terç del segle XX. És de planta rectangular, amb la part més longitudinal encarada al carrer. Les obertures estan emmarcades amb maó, de les quals en destaquen les d'arc escarser triforades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-136 | C. Pau Casals, 5 | L'antecedent de l'Ateneu Familiar el trobem en un petit cafè que hi havia al carrer Major, popularment conegut com 'la Mina'. A principi del segle XX aquest local tenia un petit escenari on s'hi respresentaven obres i durant la Festa Major hi venien a tocar orquestres. Aquest cafè va competir durant uns anys amb el de la Cooperativa Obrera 'la Confiança', que organitzava la festa de forma paral·lela. L'Ateneu Familiar va néixer uns anys més tard, per iniciativa del senyor Joan Quintana. El mestre d'obres Ricard Puig fou l'encarregat de la construcció de l'edifici, que va projectar-se amb una gran sala de ball. Amb l'esclat de la Guerra Civil, el cafè fou incautat i clausurat pel Comitè de Milícies Antifeixistes. Passada la guerra fou obert de nou i ha seguit funcionant com a cafè i espai social fins als nostres dies. | 41.8163200,2.2344900 | 436420 | 4629666 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40770-foto-08017-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40770-foto-08017-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40770-foto-08017-136-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Ricard Puig | Les obres de restauració que s'hi estan realitzant contemplen modificacions a la part baixa de la façana, a la porta d'entrada i al vestíbul. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 40697 | Mines del Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-del-grau | ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | XX | Les mines del Grau estan situades a la baga que hi ha sobre la masia del Grau, prop del camí que va al Roc Gros. Estan obertes al terreny natural, sense estructures construïdes. La mina de Baix té la boca de majors dimensions, tot i que no s'hi pot accedir perquè l'entrada es troba inundada d'aigua. La mina de Dalt té l'entrada parcialment tapada de sediments i hi ha un pou al seu interior. | 08017-63 | Baga del Grau | Segons explica Josep Milà i Puigdomènech a la seva pàgina web, les mines van obrir-se a mitjans del segle XX per l'empresa Falgueres per abastir d'aigua potable al poble de Centelles. Seguint les prediccions d'un saudí, van obrir-se per mitjà de barrinades, però no es va trobar aigua. | 41.8208200,2.2031400 | 433821 | 4630189 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40697-foto-08017-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40697-foto-08017-63-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Les coordenades UTM són de la Mina de Dalt. Les de la mina de Baix són 433894, 4630211. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40716 | Font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas | XVII-XX | No brolla aigua de la font antiga, sobre la qual hi ha un arbre que malmet l'estructura. | La font del Mas està situada prop del torrent del Mas, a garbí de la casa. És una estructura quadrangular feta de pedra lligada amb morter que presenta una obertura emmarcada de pedra carejada. A l'interior hi ha la cisterna, coberta de sediments. Aprofitant el desnivell del terreny, es va construir una estructura ceràmica amb volta rebaixada, que recupera l'aigua de la veta de la primera i es canalitza fins a la casa. | 08017-82 | Torrent del Mas | 41.8186300,2.2141300 | 434731 | 4629938 | 08017 | Balenyà | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40716-foto-08017-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40716-foto-08017-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40716-foto-08017-82-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La vegetació que creix sobre la font va fer que es perdés la veta i no s'omplís la cisterna de la font. Fa uns anys, el masover de la finca va excavar el terreny fins a recuperar la veta perduda. | 98|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40825 | Pilars de la galeria de Can Llebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilars-de-la-galeria-de-can-llebra | XVIII | Els pilars de l'antiga galeria de Can Llebra estan situats en una casa moderna de Tona, on sostenen la balconada que hi ha sobre la porta d'entrada. Es tracta de dos pilars de pedra i de planta quadrangular. Els capitells, la base i les cantonades estan motllurats. | 08017-191 | C. Travessia, 20. 08551 Tona | Els pilars formen part de la galeria que hi havia a la masia de l'Omet. En concret, estaven situats al pis de la casa de Can Llebra, que durant el segle XIX va segregar-se de l'Omet i s'hi va fer una gran reforma. Els pilars van quedar integrats al mur, fins que durant la segona meitat del segle XX la casa va reformar-se de nou. Dos dels pilars van portar-se a la casa de Tona i els altres al castell d'en Planes de Vic. | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40825-foto-08017-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40825-foto-08017-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40825-foto-08017-191-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2019-11-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La tipologia constructiva és molt similar als de la galeria de la masia de la Tria. | 119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40742 | Calvari del retaule de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-del-retaule-de-balenya | XIV | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva el pinacle central d'un retaule amb el Calvari, datat del segle XIV. Es tracta d'una peça del Mestre de Sixena procedent de l'església de Sant Fruitós de Balenyà (actual santuari de l'Ajuda), fet amb la tècnica de pintura al tremp sobre fusta. S'hi representa l'escena del Calvari de Crist, amb les santes dones i els soldats en primer terme i la creu amb la figura de Crist al centre.</p> | 08017-108 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El calvari procedent de l'església de Sant Fruitós de Balenyà hi va ingressar en aquest primer període.</p> | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40742-foto-08017-108-1.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Mestre de Sixena (Pere Serra) | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40748 | Capa pluvial de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capa-pluvial-de-sant-fruitos | XVI | <p>La capa pluvial de Sant Fruitós prové del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda i es conserva al Museu Episcopal de Vic. És feta de seda vermella i vellut, amb brodats d'or, plata, lli i seda policroma. La caputxa està bordada amb la imatge de Sant Fruitós i els diaques Sant Eulogi i Sant Auguri. L'escapulari està adornat amb medallons on hi ha respresentats Sant Roc, Sant Bartomeu, Sant Anton, Déu Pare, la Verge i l'Infant, Sant Sebastià, i Sant Miquel Arcàngel.</p> | 08017-114 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||||
| 40763 | Col·lecció de material arqueològic de Balenyà al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-balenya-al-museu-episcopal-de-vic | -XXII/-XII | <p>Al Museu Episcopal de Vic hi ha dipositat material aqueològic provinent de Balenyà, en concret dels sepulcres megalítics de la Caixa del Moro, de la Griutera i Can Mirambell, datats de l'etapa Calcolític / Bronze Inicial. Van ingressar al museu entre els anys 1928 i 1932. Hi trobem els següent material: - Fragments de ceràmica, peces de collar, closca de petxina i dents humanes. - Fragment de ceràmica, peces de collar, closca de petxina, dent, fragment d'os, fòssils, ascle de sílex. - Restes humanes: dents i ossos. - Ascle de sílex. - Botó d'os en doble perforació en V. - Desconegut d'os amb perforació fragmentada. - Petxina amb perforació.</p> | 08017-129 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40763-foto-08017-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40763-foto-08017-129-2.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 79|76 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40768 | Imatge de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | XVII | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser prové del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda i es conserva al Museu Episcopal de Vic. És una imatge feta de plata fosa, repussada, cisellada, puntejada i calada. Medeix 60 x 17,5 x 16,5 cm. Va ingressar al Museu l'any 1973.</p> | 08017-134 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>La devoció a la Mare de Déu del Roser a Balenyà es remunta a finals del segle XVI, quan es va constituir la Confraria del Roser. Es va construir un altar i dues imatges de fusta; una presidia l'altar i l'altra sortia en processó el primer diumenge del mes i per les festes del 'Roser de maig' i el 'Roser de tot lo món'. La capella del Roser va obrir-se al lateral del temple uns anys més tard, vers 1626, i s'hi feu construir un retaule per la imatge antiga. Els francesos van assaltar l'església l'any 1654 i van provocar nombroses destrosses, entre les que comptem el retaule del Roser. Poc després s'encarregà un nou retaule als escultors Pau i Josep Sunyer de Manresa. Al segle XVIII es va fundar un benefici de la Mare de Déu del Roser.</p> | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 40646 | Can Moianès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-moianes | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | Can Moianès és una masia del segle XIX construïda segons la tipologia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana, d'on sobresurt una característica torre. Les obertures de les façanes es distribueixen formant eixos simètrics, essent totes elles d'arc pla ceràmic excepte les de la planta baixa del frontis, que són d'arc escarser. Aquí també hi destaca una galeria horitzontal situada a l'eix central del pis, amb dos pòrtics d'arc apuntat ceràmic. La torre que sobresurt d'un dels extrems de la coberta té dues finestres d'arc pla amb una motllura decorativa superior. La part superior està habilitada com a terrassa transitable, delimitada per una balustrada d'obra. El parament dels murs de la masia és de pedra lligada amb argamassa al primer nivell i de ceràmica vista als superiors. El ràfec està acabat amb cabirons. A la façana de ponent s'hi adossa un cobert al qual s'ha afegit un nivell. | 08017-12 | Plans de Can Moianès | Segons el llibre de Recanació de l'any 1756, la 'casa Moyanes' també es coneixia com la 'Vila dels Plans', i pertanyia a Miquel Vila de Centelles. El mateix nom encara es manté a l'amirallament de 1848, amb Josep Rovira com a propietari. A l'amirallament de 1851 ja s'esmenta com el Moyanes, del mateix propietari. A principi del segle XX estava en mans de Jacint Bach i Alavall, que va ser regidor de l'Ajuntament de Vic entre els anys 1895 i 1897 i un dels membres fundadors del Centre Excursionista de Vic. | 41.8318900,2.2336700 | 436367 | 4631395 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40646-foto-08017-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40646-foto-08017-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40646-foto-08017-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La balustrada de la torre va ser destruïda per l'acció d'un llamp, pel que va haver de ser reconstruïda. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40712 | Font del Jalech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-jalech | XIX | L'estructura de la font presenta parts enderrocades i el safareig està pràcticament destruït. | La font del Jalech està situada sota els plàtans que hi ha al sud de la bassa de la masia. L'estructura de la font presenta parts amb signes d'enderroc, tot i que es conserva la part inferior en arc rebaixat on s'hi fixa el broc. En aquest hi ha fixada una mànega des d'on s'aprofita l'aigua per usos agrícoles. Davant d'aquesta estructura hi ha les restes d'un antic safareig. En el mur de contenció de pedra que segueix al nord de la font hi ha fixada una placa de pedra, amb una inscripció molt erosionada on es llegeix 'any 1886'. Antigament, el brollador estava fixat sota la placa. A sobre d'aquesta hi ha una altra placa ceràmica on consta 'FONT DEL JALEC / AMICS DE CENTELLES 1970'. | 08017-78 | Mas Jalech | 41.8116700,2.2211200 | 435305 | 4629160 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40712-foto-08017-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40712-foto-08017-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'espai està en procés d'arranjament. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40856 | Mina de Viladecols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-viladecols | XIX | Està coberta de vegetació. | La mina de Viladecols està situada prop de la masia. Presenta una boca d'arc rebaixat d'obra, davant la qual s'embassa l'aigua. Està coberta de vegetació. | 08017-222 | Mas Viladecols | 41.8096600,2.2024000 | 433748 | 4628951 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40856-foto-08017-222-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | L'aigua que s'embassa al davant no permet apropar-s'hi. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40659 | Cista de Mirambell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cista-de-mirambell | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. | Està parcialment destruït. | El megàlit de Mirambell està format per quatre lloses fragmentades que defineixen una cambra trapezoïdal tancada. La llosa que el cobria està desplaçada i conserva el túmul circular. S'hi va localitzar abundant material, entre el qual destaquen les restes òssies humanes, que apunten que hi havia inhumats cinc individus adults i dos infants. També s'hi va localitzar ceràmica a mà; fragments de nansa plana, de mugró i una vora amb cordó imprès; i objectes ornamentals d'os. | 08017-25 | Serrat de la Bassa | Va ser excavat l'any 1932, quan el material localitzat va ser portat al Museu Episcopal de Vic. Al voltant de la dècada de 1960 Ricard Batista el va visitar i va indicar que estava molt remenat i sense estratigrafia. | 41.8118400,2.1945200 | 433096 | 4629199 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40659-foto-08017-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40659-foto-08017-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40659-foto-08017-25-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està situat en una parcel·la de la urbanització, fet que podria suposar la seva destrucció. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40661 | La Griutera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-griutera | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. SERRA, J. (1936). 'Sepulcres megalítics del grup de la plana de Vic explorats el 1928', Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans MCMXXVII-XXXI. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. | Està parcialment destruït. | La Griutera és un megàlit format per tres lloses que defineixen una cambra trapezoïdal tancada. No conserva la llosa de ponent i la que el cobria, però sí que s'observa el túmul circular. S'hi van localitzar restes òssies humanes, com també ceràmica a mà i denes de collaret d'os. | 08017-27 | Pla de Castellar | Va ser excavat l'estiu de 1928 per Mn. Segimond Cunill i una secció del Museu Episcopal de Vic. L'any 1958 va ser estudiat per Ricard Batista. Una part del material localitzat va perdre's i l'altra va ser portada al Museu Episcopal de Vic. | 41.8134500,2.1982000 | 433403 | 4629375 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40661-foto-08017-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40661-foto-08017-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40661-foto-08017-27-3.jpg | Legal | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està situat en una parcel·la de la urbanització, fet que podria suposar la seva destrucció. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40727 | Mina del Xumet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-xumet | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | La mina del Xumet està situada en un dels marges de la via del ferrocarril. Presenta una boca d'arc rebaixat de maó, dins la qual s'observa una galeria tallada a la roca. És coberta d'aigua, una part de la qual es perd seguint el desguàs del carril ferroviari. | 08017-93 | Via del ferrocarril | La mina del Xumet va sortir en motiu de la construcció de la línia ferroviària, quan va tallar-se el manantial que alimentava d'aigua el poble, especialment a la font de Vall-llosera. | 41.8156600,2.2368300 | 436614 | 4629591 | 08017 | Balenyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40727-foto-08017-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40727-foto-08017-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Està situat en un dels marges de la via del ferrocarril, pel que el seu accés és difícil i perillós. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40663 | Sepulcre de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-balenya | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | Probablement s'ha destruït. | En motiu de les obres que es van fer a la bòbila d'en Baucells, es va posar al descobert una sepultura, situada a una fondària considerable. Es tractava d'una fossa oval amb un sol individu inhumat, que s'acompanyava del següent aixovar: una fulla sencera i un fragment de sílex, una ascla de sílex, 12 fragments de punxó d'os i dues denes de collaret de pedra verda. | 08017-29 | Bòbila d'en Baucells | El material localitzat es va dipositar al Museu Episcopal de Vic i s'acompanyava d'una nota manustricta per P. Valls i Blas, que constitueix la única notícia de la troballa. L'any 1996 s'hi va fer una intervenció arqueològica en motiu de la conducció i subministrament de gas natural, amb Josep Pujades com a director, sense que se'n coneguin els resultats. | 41.8376200,2.2349900 | 436483 | 4632030 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40663-foto-08017-29-1.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Es desconeix la seva situació exacta. | 78 | 1754 | 1.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40683 | La Pista | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pista | XX | La Pista és una mostra notable de l'arquitectura de la segona meitat del segle XX. Està formulada com una superposició de tres cossos en alçada, que es despleguen als extrems formant un volum esgraonat orientat a llevant. La composició de l'edifici segueix un constant joc entre el ple i el buit, facilitada per l'estructura de bigues i gelosies que creuen els cossos tant a nivell interior com exterior. L'espai exterior queda articulat per mitjà d'unes rampes situades al mur de llevant , que enllacen els cossos i les respectives terrasses. L'interior de l'edifici està vertebrat pel cos central, amb una sala que assoleix una alçada considerable des d'on es proporciona la il·luminació zenital. Els espais interiors també estan comunicats a través de rampes, passarel·les i escales, | 08017-49 | C. Pista, 2 | L'any 1994 va ser finalista del Premi FAD d'Arquitectura | 41.8126100,2.2346500 | 436430 | 4629254 | 1993 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40683-foto-08017-49-3.jpg | Inexistent | Avantguardes|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Enric Miralles i Carme Pinós | En alguns llocs consta que es va construir com a Centre Cívic. | 107|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 40743 | Mare de Déu de Gràcia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-gracia | XVII | El revestiment interior presenta desperfectes. | La Mare de Déu de Gràcia és una capella barroca construïda a la part posterior del mas Pla. És un edifici d'una sola nau de planta rectangular amb l'absis no marcat en planta. La volta de de creueria que cobreix la nau descansa sobre una cornisa i pilastres amb volutes. La part de l'absis està presidida per un altar de marbre, custodiat per dues peanyes amb sengles imatges. La il·luminació de la nau es fa per una única finestra d'arc de mig punt situada al mur de ponent. Als peus del temple hi ha un petit cor, que comunica amb el pis de la masia. La capella també té un accés exterior, amb un portal d'arc pla de pedra carejada. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat de la mateixa tonalitat que la masia, amb els carreus de la cantonada vistos. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. | 08017-109 | Mas Pla | La capella de la Mare de Déu de Gràcia està documentada des de mitjans del segle XVII. Des d'aleshores, trobem documentades diverses visites pastorals. | 41.8307400,2.2392300 | 436828 | 4631263 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40743-foto-08017-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40743-foto-08017-109-2.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Els anteriors propietaris van emportar-se tots els béns mobles de la capella quan van vendre el mas. | 96|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40780 | Embassament de Santa Maria Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-de-santa-maria-savall | XX | <p>Al sector de la Sauva Negra, fent de partió amb el terme municipal de Centelles, hi ha un embassament artificial. Es tracta d'un petit pantà rectangular que recull les aigües del torrent de la Sauva Negra. La seva situació en una vessant obaga fa que a l'hivern estigui glaçat.</p> | 08017-146 | Sauva Negra | <p>Va ser construït durant la segona meitat del segle XX per abastir d'aigua la urbanització del Puigsagordi, malgrat va resultar insuficient.</p> | 41.7875800,2.1943000 | 433052 | 4626506 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40780-foto-08017-146-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | El terme municipal de Balenyà passa pel mig de l'embassament, pel que és compartit amb el municipi de Centelles. També es coneix com el 'pantà de Sant Josep'. | 98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||
| 40759 | Creu del puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-puig-castellar | XX | El cim del puig Castellar està presidit per una creu de notables dimensions. És feta de formigó i està fixada a la roca. En una de les cares hi ha escrit un recordatori al difunt per qui va construir-se. Al costat de la creu hi consta 'AÑO 1902 J.M' gravat a la roca, que indica que probablement aquesta creu en va substituir una altra. | 08017-125 | Puig Castellar | La van fer construir els pares de Josep Maria Costa Forcada després de la seva tràgica mort l'any 1968. | 41.8199900,2.1935100 | 433020 | 4630105 | 1968 | 08017 | Balenyà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40759-foto-08017-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40759-foto-08017-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2019-11-22 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Des de la creu hi ha vistes panoràmiques sobre bona part del Moianès i la Plana de Vic. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40846 | Capella de visita domiciliària | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-visita-domiciliaria | XX | <p>Capella de visita domiciliària que circula entre els masos La Raureda, La Riera i Can Moianès. Es tracta d'una capelleta de fusta gravada amb motius gòtics, a l'interior de la qual hi ha la imatge de la Sagrada Família. Sota la capella hi ha un petit calaix on es dipositen les aportacions.</p> | 08017-212 | La Raureda, la Riera i Can Moianès | <p>Les capelletes de visita domiciliària circulen per les cases des d'antic. Entre els veïns, hi ha un celador o celadora que s'encarrega que al llarg del mes la capella canviï de casa periòdicament, seguint un circuit. Sota la capella hi ha un calaix on els veïns fan una aportació econòmica per la rectoria.</p> | 41.8334600,2.2289100 | 435974 | 4631573 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Al poble dels Hostalets hi ha set capelles més, que circulen per un cententar de cases del poble. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 40675 | Mas Viladecols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-viladecols | PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. | XX | El mas Viladecols era una masia d'origen medieval que va enderrocar-se fa pocs anys per construir-se de nou. De l'edifici antic només en queda una llinda, que va col·locar-se sobre el nou portal, on hi consta inscrit: '1800' i una creu intercalada. És un edifici de planta baixa i pis i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Al costat de llevant s'hi adossa un volum d'un sol nivell d'alçat que s'obre amb un porxo. Les obertures són totes d'arc pla de pedra carejada, en una de les quals s'ha inscrit la data de les obres: 'JOAN I MA. DOLORS 1999'. El tractament dels murs és la pedra vista. | 08017-41 | Camí de Viladecols | L'alou de Viladecols està documentat des del segle XI, quan va ser venut a un tal Domènec. El mas està documentat des del 1240, quan es situa aquesta domus dins l'adscripció de la parròquia de Sant Pere de Valldeneu. Una hipòtesi de recerca identificava aquest gran casal com la Domus del Congost, esmentada en diversos moments en la documentació i que no ha estat localitzada. La família Congost és coneguda des del 1198, les primeres referències les trobem amb Pere de Congost (1196-1201) i ja al segle XIII els propietaris seran Bernat de Congost i Romena documentats entre 1245 i 1251. La família Congost es refongué vers el 1272 amb la de Santa Coloma, pel casament de Gaia de Congost amb Bernat de Santa Coloma. Els Santa Coloma foren una altra família important de la zona de l'alt Congost tenint com a propietat principal Santa Coloma Saserra. Altres masos candidats i ja desestimats foren el mas Santa Eugènia del Congost (Tagamanent, Vallès Occidental), la Sala de Valldeneu o fins i tot en terme de la Garriga entre Can Palau i Montmany. El 1278 Bernat de Santa Coloma apareix encara com el propietari i al mateix XIII la va establir de nou Guillem de Castellar. A partir d'aquí els cognomitats seran la família Castellar, actualment encara propietaris del mas. Els pocs documents recollits d'aquesta família la presenten com a propietària de terres i masos diversos a Valldeneu, Balenyà i Centelles. Els seus membres s'intitulaven milites o cavallers i es diuen amos de les possessions i persones dels masos Castellar superior i Castellar inferior de Valldeneu, de la Sala i del mas Valldeneu, el mas Casadevall de Balenyà, del Soler de la Garga i de terres de l'Oller de Valldeneu. Al segle XIV el mas Valdecols era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui paga els seus censos, i tenia el mas Carbonell de la parròquia de Santa Coloma com una masoveria. En un fogatge del 1553 apareixen els noms de 14 famílies de la parròquia d'on es destaquen els noms de: Joana Valldeneu, Guillem Esglésies, Pere Joan Oller, Miquela Castellar Subirà i Elisabet Castellar Jussà. Com ho demostren les diferents reformes arquitectòniques el mas va ser refet a inicis del s. XVIII (1701-1800), concretament cap el 1733. Les últimes reformes documentades són de principis del segle XX, moment en què repicaren l'entrada d'accés al mas i deixaren la pedra vista. Per la seva particular situació estratègico-geogràfica sobre les estribacions dels cingles de Bertí aquest mas ha constituït l'eix vertebrador de la zona tant per la mateixa categoria de domus com pel fet d'estar situada sobre un antic eix de comunicacions que s'evidencia amb l'existència d'un complex d'hospedatge. | 41.8101100,2.2033200 | 433825 | 4629000 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40675-foto-08017-41-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Al llibre de Pladevall hi surt una fotografia del seu aspecte anterior. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40635 | Casal dels Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-dels-balenya | <p>CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles.</p> | XII | No s'observen restes a nivell de superfície. | <p>El casal dels Balenyà està situat en un petit turó entre els masos Barbat i Puig. A nivell de superfície no s'observen restes de la construcció, consistents en restes de fonamentació de les quals se'n desconeixen les característiques per haver quedat cobertes per la capa vegetal i els arbres que coronen el turó. Una part del turó presenta un clot quadrangular que es correspon amb una excavació fortuïta. Al voltant s'observen fragments de teula àrab.</p> | 08017-1 | Castellot de l'Alzina | <p>El llinatge dels Balenyà es remunta al segle XII, de la mà de Berenguer Ermengol. Per transmissió familiar, l'any 1240 el casal va passar als Vilagelans, qui el vendria al monestir de Sant Llorenç del Munt l'any 1365. En la venta també es van incloure les terres i els masos Moles, Segalera, Riera inferior i Maset.</p> | 41.8324500,2.2190000 | 435150 | 4631468 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40635-foto-08017-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40635-foto-08017-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40635-foto-08017-1-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-12 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||
| 40636 | Creu de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lajuda | <p>BASTARDES, A. (1983). Les Creus al vent. Barcelona: Editorial Millà. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.</p> | XVII | <p>La creu barroca de l'Ajuda està situada a l'antiga sagrera de Sant Fruitós, davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. És una creu llatina de pedra de braços rectes amb terminacions circulars esculpides i decoració vegetals als entrebraços. En una cara presenta tallada la imatge de Crist crucificat, que té les cames mutilades, i a l'altra la Verge. El capitell està tallat amb una cara d'angelet a cada costat i rosetes intercalades. El fust és de secció hexagonal sobre una base quadrangular on hi ha inscrit: '22 de maig de 1695' i està reforçat amb una estructura metàl·lica. Està fixada sobre un pedestal motllurat i tres graons de planta octogonal.</p> | 08017-2 | L'Ajuda | <p>La creu va ser construïda pocs anys després de la restauració de l'església, que havia estat saquejada pels francesos l'any 1654. És probable que els mateixos escultors que van fer la portalada del temple també fessin la creu. Durant la Guerra Civil va ser enderrocada amb l'ajuda d'animals a bast. Els veïns en recolliren els fragments i passat el conflicte fou reconstruïda.</p> | 41.8213600,2.2216300 | 435357 | 4630235 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||
| 40637 | Mas Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-illa | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIII-XIX | L'Illa és una masia d'origen medieval que va consolidar-se durant el segle XVIII com una masia clàssica de tres crugies. Al segle XIX s'hi va fer una reforma notable per tal d'habilitar-la com un gran casal senyorial. És un edifici de planta rectangular amb un volum adossat en paral·lel en un costat de la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. Les façanes es composen simètricament segons eixos d'obertures d'arc pla de pedra carejada. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis hi ha un finestral amb sortida a un gran balcó de baranes forjades, amb un rellotge de sol esgrafiat al costat, tots dos del segle XIX. El volum que s'adossa a la façana té tres nivells i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Als pisos superiors s'obre amb galeries horitzontals, la primera amb pòrtics d'arc rebaixat arrebossat amb pilars de pedra i la segona d'arc de mig punt arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. La casa i el pati queden tancats per una gran lliça. | 08017-3 | Camí del Mas Illa | El mas Illa té el seu origen en l'antic mas Conill, documentat des del segle XIII. Al segle XIV, era una possessió del llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar i estava sota el domini del monestir de Sant Llorenç del Munt. Fins al segle XVI, la família Illa va viure a la casa de l'Aguilar, quan l'hereu Joan Illa va anar a viure al mas Conill, que a partir d'aleshores seria conegut com a Mas Illa. Per contra, el mas de l'Aguilar es coneixeria com l'Illeta, que es trobava prop del mas Taravau i fou enderrocat fa uns anys. | 41.8144000,2.2329900 | 436294 | 4629454 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40637-foto-08017-3-1.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40638 | El Jalech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-jalech | GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. | XVII-XVIII | El Jalech és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda entre els segles XVII i XVIII. És probable que els fonaments existents al sector de ponent formin part de la casa primitiva. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria horitzontal en cada nivell amb pòrtics d'arc carpanell ceràmic sobre pilars de pedra. Els dos pòrtics de la planta baixa trenquen la simetria de la façana perquè es troben descentrats i són de majors dimensions. A la façana de ponent hi ha un tercer pòrtic que es troba tapiat. Al pis n'hi ha tres i a les golfes cinc, dels quals el central és més obert que els altres. A cada costat del pis hi ha una finestra d'arc pla de pedra carejada, mentre que a les golfes hi ha òculs ceràmics, el tercer dels quals corona la façana. L'accés principal del mas és d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i la llinda gravada amb una orla on consta 'LLUGARI JALECH 1785' emmarcada amb volutes. A l'entrada hi ha dos portals de pedra amb les llindes inscrites: 'IHS JESUS MARIA JOSEP 1662' i 'LLUCARI JALECH 1784'. A les façanes laterals i posterior les obertures són d'arc pla de pedra carejada i s'hi distribueixen de forma aleatòria, algunes d'elles datades del segle XVIII. El tractament dels murs és la pedra vista i alguns trams arrebossat amb formigó. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-4 | Camí de l'Ajuda a Centelles | L'antecedent del Jalech és el mas Bosch, que ja al segle XI era una possessió del monestir de Sant Pere de Casserres. El mas consta en els fogatges de 1360, 1497 i 1553. A l'Arxiu del marquès de Saudín (Biblioteca de Catalunya) hi ha un pergamí on consta que el mateix any 1360 el cavaller Humbert de Vilanova reconeix a Guillem d'Om haver rebut un cens procedent de les possessions d'Es Vilar del Mas Bosch. L'any 1686 l'hereu del mas Jalech era Antic Gelec, jurat de les parròquies foranes del terme de Centelles. Aquell mateix any, va casar la seva filla Magdalena amb Gabriel Riusech, hereu del mas Riusech de Santa Maria d'Artés. Pocs anys més tard, Joan Jalech va casar-se amb Rosa Vall, pubilla del mas Vall d'Artés, que des d'aleshores seria una possessió del mas Jalech de Balenyà. En el llibre de Recanació de l'any 1756 hi consta Josep Jalech com a propietari del mas Bosch. A mitjans del segle XIX, la pubilla Maria Antònia Jalech es casà amb Antoni Febrer de Sant Martí de Centelles. En aquest moment, els successors del mas van deixar de portar el nom Jalech. | 41.8132500,2.2224000 | 435413 | 4629334 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40638-foto-08017-4-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40639 | El Pla de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pla-de-balenya | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVIII-XX | El Pla és una masia d'origen medieval que va ser reconstruïda entre els segles XVIII i XIX com una gran casa pairal. Està constituïda per diversos volums superposats, dels quals el principal és de planta rectangular de notables dimensions. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis està definit per una galeria vertical descentrada, amb un pòrtic d'arc carpanell arrebossat i brancals de pedra en cada nivell. Al voltant de la galeria hi ha diverses finestres d'arc pla de pedra carejada, disposades formant eixos, i algunes amb sortida a balcons de baranes forjades. La façana de ponent presenta diverses obertures d'arc pla, algunes de pedra carejada i d'altres arrebossades. A la façana de llevant hi ha adossat un cos de planta baixa amb terrassa superior, que s'obre amb una gran portalada d'arc rebaixat, on hi consta gravat 'D. P. 1889'. A tramuntana d'aquest cos, també adossat a la façana de llevant del volum principal, en sobresurt un volum de tres nivells d'alçat amb la coberta a quatre vessants, construït al principi del segle XX. Presenta una galeria amb tres pòrtics d'arc de mig punt arrebossat al pis i galeries de deu petits pòrtics d'arc rebaixat arrebossat a nivell de les golfes. A la façana posterior s'hi adossa un cos que es correspon amb la capella. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. A l'interior, s'hi conserva la distribució característica, estructurada al voltant d'una gran sala on hi ha una llinda reaprofitada on hi ha gravats els anagrames 'IHS' i 'MA' i '1566 PLA'. A la planta baixa en destaca la volta amb llunetes de l'entrada. Davant la façana hi ha l'era enllosada, on també hi havia la masoveria, que fou enderrocada fa uns anys. | 08017-5 | Camí del Pla | Les primeres notícies del nom Pla es remunten a l'any 1185, quan ja consta en els capbreus de Sant Llorenç del Munt. En els fogatges de l'any 1360, 1497 i 1553 hi consta el mas Pla. Al segle XV dins de la seva propietat hi havia el mas Viladecols, que tenia agregades les terres dels masos Roca i Carbonell. En motiu del casament de la pubilla Violant Pla amb un fill del mas Puigrefagut d'Olost al segle XVIII, es va perdre el cognom de la casa en favor del darrer. L'any 1876, Domènech Puigrefagut i Desvilar es va casar amb Josefa Dou Tarrús de Sant Esteve d'en Bas. L'any 1922 dins la propietat del mas hi constava el mas Viladecols, Riucerdà i Vinyolas, Serrallonga de Dalt d'Alpens, Baumala i Danyons a les Lloses, Can Pou i Viladeuras a Salsellas (Berga), i diverses cases i terres a Centelles i Vic. El fill i hereu de Domènech, Conrad, va morir assassinat al pla de la Marfa de Tona durant la Guerra Civil. En aquest moment, també fou cremat l'arxiu familiar. | 41.8306100,2.2393200 | 436835 | 4631249 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40639-foto-08017-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40639-foto-08017-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40639-foto-08017-5-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40640 | Mare de Déu de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-lajuda | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. MACIÀ, M., dir. (1995). 'Santuaris d'Osona i el Ripollès', La marxa de Catalunya. Vic: Edicions del Bon Temps. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XI-XIX | L'estat estructural de l'edifici és bo, tot i que s'observa una esquerda que afecta la part de l'absis. | El Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda, antigament Sant Fruitós de Balenyà, és una església d'origen romànic que va ampliar-se entre els segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu se'n conserva part de la nau i del campanar. És un edifici de planta rectangular amb l'absis poligonal. Es composa d'una nau coberta amb volta rebaixada amb arcs torals i llunetes que arrenquen d'una cornisa motllurada. El presbiteri incorpora un retaule de composició neoclàssica, amb la imatge de la Mare de Déu de l'Ajuda i les parets decorades amb frescos. Des de tramuntana del presbiteri s'accedeix a la capella neoclàssica del Santíssim, coberta amb cúpula semiesfèrica i llanterna i amb l'absis semicircular. A migdia del presbiteri s'accedeix a la sagristia i el campanar. A cada costat del temple s'hi obren dues capelles laterals, dues en arc de mig punt de pedra datades del segle XVIII i dues situades sota el cor. El cor està cobert amb volta rebaixada amb llunetes i està delimitat per una barana de fusta. La il·luminació natural de la nau es fa a través d'un finestral i la rosassa. A nivell exterior, s'hi accedeix per una portalada renaixentista on hi ha esculpida la imatge de Sant Fruitós i els diaques. La base de l'estructura és de factura romànica i presenta arquacions cegues als laterals, on es van adossar sengles capelles laterals. El temple va ampliar-se en alçada amb una construcció de menors dimensions coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. En un extrem del costat de migdia s'hi adossa el campanar romànic, que s'obre amb pòrtics biforats de mig punt amb columneta (alguns d'ells tapiats) i que va ser ampliat amb un pis superior d'estil gòtic vers el segle XV. A la façana de llevant s'hi adossa el volum de la rectoria. El parament dels murs és de petits carreus disposats en filades a les parts més antigues i de pedra irregular lligada amb argamassa a la resta. Al sector de ponent i tramuntana del temple hi havia l'antic cementiri, des d'on sortia un mur perimetral que junt amb el comunidor tanquen frontalment el conjunt. En aquest sector s'observen diverses làpides inscrites. | 08017-6 | L'Ajuda | La primera notícia documental de l'església es remunta a l'any 955, quan consta la casa de Sant Fruitós en el testament del sacerdot Sunyer. En la documentació de l'any 1031 ja consta que tenia funcions parroquials. Pocs anys més tard, es va construir una nova església sobre les restes de l'anterior, consagrada pel bisbe de Vic, Berenguer Sunifred de Lluçà, sota l'advocació de Sant Fruitós i els seus diaques, Sant Aurigi i Sant Eulogi. En aquest moment també va establir l'espai de la sagrera i el seu terme parroquial. En les visites pastorals del segle XIV hi consten els altars de Santa Maria, Sant Salvador i Sant Bartomeu. Al voltant del segle XVII es van fer obres al temple, consistents en la construcció dels altars del Roser i de Sant Isidre i en la construcció d'una portalada renaixentista. Durant el segle XVIII van fer-s'hi diverses reformes, entre les que destaca l'alçament de la nau i l'adaptació de les capelles laterals i la construcció del nou presbiteri i d'un comunidor a l'exterior. A finals del segle XIX va canviar la seva advocació per la de la Mare de Déu, que des del segle XIII hi tenia un altar propi, i s'hi va construir una nova capella del Santíssim. A mitjans del segle XX va perdre les seves funcions parroquials en favor de l'església de Sant Josep del nucli dels Hostalets, que a partir d'aleshores estarà dedicada a Sant Fruitós. Des d'aleshores ha esdevingut un santuari marià de gran devoció popular. | 41.8213300,2.2228100 | 435455 | 4630231 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40640-foto-08017-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40640-foto-08017-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40640-foto-08017-6-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|94|95|96|98|99|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40641 | El Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-verdaguer-0 | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVI | L'any 1998 van canviar-se les bigues que sostenien el pis. | El Verdaguer és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVI com una masia clàssica de tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat amb la clau inscrita 'IHS STEVA VRDAGE 1577'. Al pis hi ha tres finestrals d'arc pla de pedra carejada amb amplit i guardapols motllurat. Al costat del central hi ha el desaigua de la pica de la sala. A la part posterior s'hi adossa un volum superior en alçada, del qual destaca una finestra amb incisió conopial a la façana lateral. El tractament dels murs és la pedra vista. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. Davant la casa hi ha el pou i un cobert que antigament havia estat un habitatge. | 08017-7 | L'Ajuda | L'origen del mas Verdaguer el trobem en un mas rònec que quedà deshabitat al segle XIV i que fou establert a mitjans del segle XV a Joan Verdaguer, fadristern del mas Verdaguer de Castellcir i Joana, filla del mas Serradora de Castellterçol. En aquest moment, va edificar-se l'edifici actual del Verdaguer i uns anys més tard s'afegiren a la propietat els molins derruïts de la Nou. El mas consta en els fogatges de l'any 1497 i de 1553. A principi del segle XVII la casa pertanyia a Jaume Verdaguer, teixidor de lli. A mitjans del segle XIX, el seu propietari Josep Mas també posseia el Mas, Cal Sastre, el mas Cuní i els molins del Verdaguer. | 41.8211800,2.2224100 | 435422 | 4630215 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40641-foto-08017-7-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40642 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig | GINEBRA, R. (2005). 'Els focs de jurisdicció eclesiàstica i el procés de recaptació del fogatge a Osona el 1360', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Osonencs. IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XI-XXI | El Puig és una masia d'origen medieval que va ser notablement reformada als segles XVII i XIX. De l'edifici primitiu s'observen pocs vestigis, localitzats al portal d'arc de mig punt de l'entrada, que quedà parcialment tapat per la volta catalana que s'afegí en una de les reformes, i la part semisoterrada de migdia, on l'amplada del mur és considerable i on s'observen les restes d'una espitllera tapiada. A principi del segle XXI s'hi va fer una altra gran reforma per habilitar-la com a casa de colònies. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en quatre crugies. Consta de semisoterrani, planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Del frontis en destaca el portal d'accés, d'arc pla amb la llinda inscrita amb un escut gravat: ' IHS ANI 1601 JOAN PLA I PUIG' i al voltant 'RENOVA PER PERE ROVIRA PUIG I TRIA ANI 1824'. Sobre el portal hi ha una finestra d'estil gòtic, amb incisió conopial i rosetes gravades a la llinda i a l'ampit. A l'extrem de migdia d'aquesta façana hi ha un portal tapiat amb llinda de fusta i brancals de pedra. La façana de migdia s'ha obert recentment amb dos grans finestrals que ocupen la part central del mur. Sota d'aquests s'observen restes d'una antiga espitllera i d'un portal d'arc carpanell de pedra tapiat, a més d'algunes espitlleres afegides recentment. La resta d'obertures de la construcció són amb llinda de fusta i brancals ceràmics, algunes de factura moderna.També és d'incorporació recent el finestral geminat de la façana posterior. El tractament dels murs és la pedra vista, amb algun tram (on el parament és de tàpia) arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons. L'interior ha estat notablement reformat, tant en la distribució com en els paviments i sostres, especialment als pisos superiors. A la planta baixa s'hi conserven els sostres amb volta catalana i un portal d'arc de mig punt adovellat. Entre els cossos adossats al voltant de l'edificació, alguns afegits en la darrera restauració, en destaca el cobert de la part de tramuntana, que està dividit per un gran portal d'arc rebaixat de pedra. | 08017-8 | Camí del Puig | Al segle XIII el mas Puig era un casal on s'hi aplegaven els delmes del monestir de Sant Llorenç del Munt. El mas des Puys o Puig consta en els fogatges de 1360, 1497 i de 1553. La propietat del Puig va quedar lligada a la del mas Tria l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla Maria Tria. En aquest moment, van traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria. | 41.8284800,2.2149600 | 434810 | 4631031 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40642-foto-08017-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40642-foto-08017-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40642-foto-08017-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40643 | La Tria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tria | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XII-XIX | El revestiment està deteriorar | La Tria és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVII com una gran casa pairal. Al segle XVIII s'hi va afegir un volum obert amb una galeria. És un edifici de notables dimensions de planta baixa, pis i golfes i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis està parcialment tapat per un volum que va adossar-s'hi al segle XVIII, per un costat, i per l'altre un cos annex del segle XIX. Únicament ha quedat destapat l'eix central, el portal d'accés d'arc de mig punt adovellat i els finestrals d'arc pla de pedra carejada dels pisos. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla de pedra carejada, entre les que destaca la de la façana de tramuntana, amb incisió conopial i roseta central. A la façana de ponent, on s'han obert finestres noves, s'ha adossat una escala exterior que permet accedir-hi directament pel pis. El volum que s'adossa a l'extrem de llevant de la façana de migdia s'obre al pis amb una galeria horitzontal de cinc pòrtics d'arc carpanell arrebossat amb pilars de pedra, que es prolonga amb dos pòrtics per ponent. Sobre aquests darrers, trobem una pedra amb una orla inscrita: 'ANTON RA PUIG Y TRIA ANY 1770'. També hem de destacar d'aquest volum tres obertures petites situades a la façana de llevant, una en forma d'espitllera, una de mig punt i una d'apuntada, que podrien procedir d'una edificació anterior. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, es manté la distribució característica, amb una notable volta catalana a l'entrada. Davant la façana de ponent hi ha una gran era enllosada, així com un cobert de tàpia, del qual destaca la pedra que hi ha sobre la llinda amb el relleu d'una cara amb l'any '1841', que probablement és reaprofitada. Al costat de llevant de la casa hi ha una font amb bassa i safareig, i el camí segueix fins a l'antic hort de la casa, delimitat per un gran mur de pedra. | 08017-9 | Camí de la Tria | Les primeres notícies del mas Tria es remunten a finals del segle XII. En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Tria' i en el de 1553 Antoni Tria. La propietat va quedar lligada a la del Puig l'any 1657, quan l'hereu Francesc Puig va casar-se amb la pubilla Maria Tria. En aquest moment, van traslladar-se al mas Tria i el Puig va quedar com a masoveria. | 41.8260700,2.2210700 | 435315 | 4630758 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40643-foto-08017-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40643-foto-08017-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40643-foto-08017-9-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40644 | La Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. | XVIII-XX | La Serra és una masia del segle XVIII que va ser notablement reformada durant el segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la façana principal hi ha adossat un cos paral·lel que presenta un portal modern d'arc de mig punt adovellat, amb escut a la creu on hi consta l'anagrama 'IHS' i l'any '1738'. A sobre hi ha una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc carpanell arrebossat. A l'extrem de ponent d'aquest cos en sobresurt un cos poligonal que es correspon amb la capella. La resta d'obertures de la casa són d'arc pla arrebossat, algunes emmarcades amb pedra moderna, present també a les cantonades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons. La part frontal i posterior de la casa tenen una lliça, la primera pavimentada amb grans lloses de pedra. El mur que segueix per ponent delimitava l'espai de l'era, on també hi ha les restes d'un pou antic. | 08017-10 | Camí de la Serra | Al segle XIV el mas Serra era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui pagava els seus censos. Probablement quedà deshabitada durant la crisi baixmedieval, ja que no consta en la documentació fins al fogatge de l'any 1553, quan es denomina 'Serra d'en Puig'. A l'amirallament de 1851pertanyia a N. Llaona, junt amb la masia veïna de Torremirona. | 41.8246700,2.2336700 | 436360 | 4630594 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40644-foto-08017-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40644-foto-08017-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40644-foto-08017-10-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40645 | Mas Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-hospital | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1961). 'El Monasterio de Sant Llorens del Munt', Ausa. Vic: Patronat d'Estudis Ausonencs. | XIV-XX | La coberta s'ha fet de nova, però segueix presentant deficiències estructurals. | El mas Hospital és una masia d'origen medieval que va consolidar-se al segle XVIII. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures, situades en un extrem de la façana. El portal d'accés és d'arc pla de pedra amb una creu inscrita i l'any '1751'; a banda i banda s'observen dos portals més tapiats d'arc de mig punt de pedra col·locada a plec de llibre. Les finestres del pis són d'arc pla de pedra carejada i les de les golfes són ceràmiques de factura moderna. Destaca una espitllera situada a nivell del primer pis. A les façanes laterals i posterior les finestres es distribueixen de forma aleatòria i són d'arc pla de pedra carejada, excepte les de les golfes, que són ceràmiques de factura moderna. A nivell de la planta baixa de la façana posterior s'observen diverses espitlleres tapiades. El parament és de pedra lligada amb argamassa, sense revestir. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-11 | Camí de la Cogullada al mas Hospital | Al segle XIV el mas Hospital era una possessió del monestir de Sant Llorenç del Munt, a qui paga els seus censos. A mitjans del segle XIX el mas ja pertanyia al mas Pla, propietat de Josep Puigrefagut i Pla. | 41.8252600,2.2403400 | 436915 | 4630654 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40645-foto-08017-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40645-foto-08017-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40645-foto-08017-11-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40647 | Portalada de la Mare de Déu de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-la-mare-de-deu-de-lajuda | PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XVII | Algunes parts es troben erosionades, motiu pel qual està protegida amb una xarxa. | La portalada de la Mare de Déu de l'Ajuda s'obre a la façana de ponent de l'església. És feta de pedra i està articulada en dos nivells, dels quals el superior és de proporcions més reduïdes. El nivell inferior està compost per dues columnes acanalades amb capitells d'ordre corinti, que flanquegen l'entrada al temple. Les columnes sostenen l'entaulament amb un fris de motius vegetals i una cornisa dentada, des d'on arrenca el segon nivell. Aquí, a la part central, hi ha un plafó on s'hi representa un grup escultòric en alt relleu, amb l'escena de Sant Fruitós i els seus diaques Sant Auguri i Sant Eulogi celebrant l'Eucaristia. La portalada està coronada per un frontó entretallat, sostingut per sengles volutes i columnes acanalades. | 08017-13 | L'Ajuda | L'antiga església de Sant Fruitós de Balenyà va ser saquejada i cremada per les tropes franceses l'any 1654. Poc després, el temple fou reconstruït i s'hi va afegir la portalada d'estil tardo-renaixentista. Malauradament, en el context de la Guerra Civil, la portalada novament va patir desperfectes. No va ser restaurada fins a l'any 1983, per obra de l'escultor Antoni Agraz. | 41.8213500,2.2227100 | 435447 | 4630233 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40647-foto-08017-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40647-foto-08017-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40647-foto-08017-13-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 95|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40648 | Santa Maria Savall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-savall | CATALÀ, P. (1990). Els Castells Catalans. Barcelona: Rafel Dalmau. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. PLADEVALL, A. (1987). Centelles: aproximació a la seva història. Vic: Eumo Editorial / Centelles: Ajuntament de Centelles. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing. VIGUÉ, J., dir. (1984). Catalunya Romànica. Osona I, vol. II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. | XII-XIII | Es troba en estat ruïnós. | Les restes conservades del petit cenobi de Santa Maria Savall són les d'una església romànica construïda entre els segles XII i XIII. Està composta per dues naus paral·leles de planta rectangular i cobertes amb volta de canó de pedra. La nau principal presenta un portal rebaixat al costat de llevant i un absis quadrangular al de ponent. En un extrem de la façana de tramunana s'hi obre en arc de mig punt una petita capella quadrangular coberta amb volta de canó. La nau principal comunica amb la de migdia a través d'un arc de mig punt de pedra, com també s'obre amb dues finestres geminades d'arc de mig punt. Aquesta segona nau presenta una cornisa motllurada des d'on arrenca la volta, així com dues espitlleres al mur de migdia. L'aparell dels murs de la construcció és de carreus escairats disposats en filades regulars. Els murs de llevant i ponent estan parcialment enderrocats, com també part de la volta i de les parets interiors. Els murs i la coberta estan parcialment tapats de vegetació. A l'entorn de l'església s'hi observen restes d'altres edificacions. | 08017-14 | Sauva Negra | L'indret de Sauva Negra està documentat des del segle X, ja que consta entre les afrontacions d'un alou, on hi havia la vila de Calsina i una església. Durant el segle XI, el monestir de Sant Benet de Bages i Berenguer Ató van disputar-se el domini de l'alou, malgrat que la mare del darrer,Trudgards, n'havia fet donació al monestir. Tanmateix, el vilar de Calsina i l'església seguiren en mans de Berenguer Ató i els seus descendents, que residien al proper vil·lar de Càsoles, documentat des de l'any 898 en l'acta de consagració de Sant Martí del Congost. La primera referència documental on s'esmenta el nom de Santa Maria de Selva Negra la trobem en un document del 1121, localitzat al mas Espina de Collsuspina. A principi del segle XIII, la pubilla Dolça de Càsoles es casa amb Bernat Alfanec de Muntanyola i van fer un dot a la capella de Santa Maria. En aquest període hi havia una petita comunitat monàstica de donades, al capdavant de la qual hi havia el rector Bernat de Grau. L'any 1241 l'església ja consta com a Santa Maria de Savall i contava amb un gran nombre de feligresos, que assistien als oficis i festivitats amb gran devoció i que sovint es feien enterrar al seu cementiri. Els mateixos senyors de Càsoles va ser enterrats en una tomba que hi havien fet construir vers el 1218. Al segle XIV trobem que la comunitat monàstica s'havia extingit i l'església estava sota el domini dels senyors de Centelles, per la qual cobraven censos als masos veïns. La rectoria fou reformada al segle XV, però molts dels seus beneficiats van deixar de residir-hi. A partir del segle XVIII passaria a ser administrada pel rector de Santa Coloma Sasserra, que només hi assistia per celebrar-hi una missa cada quinze dies. Des d'aleshores la capella va patir un abandonament progressiu, fins que l'any 1887 el bisbe de Vic, Josep Morgades, va prohibir-hi el culte a causa del mal estat de conservació que presentava. Fins a mitjans del segle XX, els masovers que vivien a la casa del costat li van donar un ús agrícola. | 41.7880100,2.1939900 | 433027 | 4626554 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40648-foto-08017-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40648-foto-08017-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40648-foto-08017-14-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 92|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40649 | Sant Fruitós de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-fruitos-de-balenya | GAVÍN, J.M. (1981). Inventari d'Esglésies. Osona. Vol. 15. Barcelona: Artestudi edicions. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | Sant Fruitós de Balenyà és una església construïda durant la segona meitat del segle XIX segons l'estil d'obra popular. És un edifici de planta de creu llatina amb capçalera de tres absis semicirculars. Es composa d'una sola nau amb creuer, coberta amb volta de creueria i dividida per arcs torals que arrenquen d'una cornisa sostinguda per pilastres. El presbiteri es troba elevat per mitjà d'uns graons i incorpora darrera l'altar la imatge de Sant Fruitós. A cada costat de la nau hi ha dues capelles laterals que comuniquen entre sí a través d'arcs de mig punt. Als peus del temple hi ha un cancell i el cor. La il·luminació natural de la nau es fa a través dels finestrals i rosasses de les capelles, tots ells tancats amb vitralls. A nivell exterior, el portal d'accés és d'arc de mig punt de pedra amb guardapols, amb la inscripció 'AÑO 1878' a la clau. El frontis està definit per una galeria horitzontal amb tres pòrtics d'arc de mig punt de pedra, que fan que l'entrada sigui coberta. En un costat hi ha un finestral d'arc de mig punt de pedra i a sobre la rosassa. A l'extrem de llevant de la façana s'hi adossa el campanar, de planta rectangular i quatre nivells d'alçat. Presenta finestres a mode d'espitllera als nivells inferiors i de mig punt al superior, a més d'un rellotge a la part frontal. El parament dels murs de l'església és de pedra vista, amb les cantonades de pedra a la part frontal i de ceràmica a la resta. | 08017-15 | Plaça Bosch i Jover, 9 | El creixement del nucli dels Hostalets de Balenyà durant la segona meitat del segle XIX va propiciar que els seus veïns volguessin erigir-hi un nou temple i no haver-se de desplaçar fins a l'església parroquial de la Mare de Déu de l'Ajuda. Després de l'aprovació de l'ecònom, va constituir-se una comissió per vetllar per la seva construcció, que s'inicià l'any 1877 en un terreny cedit pel ferrer Josep Vilar. El mestre d'obres fou Josep Illa i bona part del poble va col·laborar en la seva construcció a través de donatius o de mà d'obra, entre els que Josep Gallifa hi va tenir un paper destacat. Fou ell qui proposà l'advocació a Sant Josep i qui va portar la imatge del Sant. La nova església va ser beneïda el dia 12 de juliol de 1879 per l'ecònom Joan Soler i el vicari Pere Barbena. Entre els anys 1894 i 1895 va ampliar-se l'edifici i es va fer una nova sagristia, sufragat pel mateix Josep Gallifa. Tot i les nombroses peticions de Gallifa i de molts veïns l'església no va passar a ser parroquial fins a mitjans del segle XX. | 41.8162400,2.2361400 | 436557 | 4629656 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40649-foto-08017-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Josep Illa | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40650 | El Vernich | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vernich | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIX | La coberta es troba en mal estat. | El Vernich és una masia del segle XIX que podria ser d'origen anterior, tot i que a nivell exterior no s'observen vestigis més antics. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, amb el portal de pedra carejada i les finestres ceràmiques i arrebossades. A la façana de ponent i de llevant s'hi adossen cossos annexes, el darrer dels quals s'obre amb un portal d'arc escarser ceràmic i segueix el mateix pendent de la coberta del volum principal. La part posterior de la masia s'ha refet recentment amb escassa qualitat constructiva, tot utilitzant uralita per la coberta i maó pels murs. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb restes de morter. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08017-16 | Camí del Vernich | En el fogatge de l'any 1553 hi consta Joan Barnich. Algunes fonts (PLADEVALL, 1991: 230) apunten a que l'antecedent del mas és el mas Riera mitjana, documentat des de l'època medieval. Segons aquest, al segle XVI, l'hereu del mas Illa, Joan Illa, va ampliar la propietat amb l'adquisició dels masos Hort, Pasqual i Riera mitjana. Seguint amb aquesta hipòtesi, a l'amirallament de l'any 1851 consta que la casa Barnich forma part de la propietat del mas Illa, del qual era una masoveria. | 41.8181000,2.2334000 | 436331 | 4629864 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40650-foto-08017-16-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40652 | Molí de l'Omet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lomet | DANTÍ, D., coord. (2010). L'aigua i el patrimoni històric industrial a la conca del Besòs. Granollers: Consorci per a la Defensa de la Conca del Besòs. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. | XIV-XIX | La coberta es troba en mal estat. | El molí de l'Omet és un molí fariner d'origen medieval que va ampliar-se als segles XVI i XIX.El conjunt conserva la resclosa d'on es desviava l'aigua fins a la bassa, amb un pou en un extrem on baixava l'aigua fins al carcabà, on accionava les rodes. Aquestes estan fixades a les moles, la fricció de les quals permetia la mòlta del gra per obtenir farina. L'edifici primitiu està situat a la part de tramuntana i està construït sobre la roca natural. És de tres nivells d'alçat, amb la sala de moles al pis central i el carcabà a l'inferior, tallat de la roca en la seva pràctica totalitat. A l'obrador s'hi conserven dues moles, que estan fixades amb les respectives rodes del carcabà, des d'on desguassava l'aigua de nou al torrent, per una obertura d'arc rebaixat de pedra. El volum va ampliar-se en alçada i s'hi va construir un nou volum a migdia, per tal d'allotjar el moliner. Posteriorment, encara va créixer amb dos nous volums vers al sud, dels quals el primer és superior en alçada. El parament dels murs és petites pedres escairades a la part més antiga, irregulars a la resta i lligades amb argamassa. Alguns trams estan revestits amb morter. | 08017-18 | Camí del molí de l'Omet | L'indret de l'Omet està documentat des de l'any 923 en motiu de la venta de dues cases, aleshores dins el terme del castell de Tona. El mas i el molí estaven sota el domini de la Pabordia de Palau del monestir de Ripoll. | 41.8291200,2.2223300 | 435423 | 4631096 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40652-foto-08017-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40652-foto-08017-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40652-foto-08017-18-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40653 | El Garet de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garet-de-baix | IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. IGLÉSIES, J. (1991). El fogatge de 1497. Estudi i transcripció. Barcelona: Fundació Salvador Vives i Casajuana, Rafael Dalmau Editor. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVI-XVII | La coberta està parcialment esfondrada i pateix deficiències estructurals importants. | El Garet de Baix és una masia construïda entre els segles XVI i XVII que manté l'estructura característica del període gòtic tardà. És un edifici constituït per dos volums superposats, dels quals el principal s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El portal d'accés es troba desplaçat en un extrem de la façana, és d'arc de mig punt adovellat i té la clau inscrita amb un motiu en relleu. Al pis s'obre amb dues finestres amb l'intradós motllurat, una de les quals presenta una incisió esglaonada a la llinda amb un motiu floral central. A la façana lateral de migdia en destaca un altre finestral amb incisió esglaonada i roseta central, que originalment hauria tingut sortida a un balcó. De la façana lateral de tramuntana destaca un finestal d'arc lobulat amb una careta esculpida i un relleu apuntat. A la part posterior s'hi adossa de forma perpendicular el segon volum. És de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants. La major part de les obertures són d'arc pla de pedra carejada amb l'intradós motllurat i es distribueixen per les façanes de forma aleatòria. El tractament dels murs és arrebossat, excepte alguns trams on està deteriorat i s'observa el parament de pedra. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. A l'interior, es manté la distribució original, amb una escala de pedra al costat de l'entrada que condueix fins a la sala del pis. A sota hi ha una estança amb un portal amb incisió conopial, que està sostinguda amb bigues de fusta, reforçat per un pilar de pedra central. Aquest mateix sistema de suport es repeteix en una estança del segon volum. Davant de la façana de tramuntana hi ha diversos cossos annexes, dels quals tots estan en ruïnes llevat de la pallissa, que és a dos vessants i està sostinguda per un pilar de pedra central. | 08017-19 | Camí del Mas | En el fogatge de l'any 1497 hi consta 'lo mas Guaret' i en el de 1553 Antoni Garet. Al segle XVI tenim constància que Cristòfol Garet era un dels síndics de la vila de Centelles. | 41.8197100,2.2182700 | 435076 | 4630054 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40653-foto-08017-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40653-foto-08017-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40653-foto-08017-19-3.jpg | Inexistent | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 40655 | Pont del molí de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-moli-de-lilla | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIV-XX | El pont del molí de l'Illa està situat davant del molí i permet creuar el riu. Segons la tipologia constructiva, podria tractar-se d'una estructura d'origen romànic, que fou reformada en època contemporània. Consta de dos arcs desiguals de mig punt de pedra disposada a plec de llibre, dels quals el segon és de dimensions reduïdes i es troba parcialment tapat de terra. La barana del pont és lleugerament apuntada i fou aixecada posteriorment seguint la mateixa forma. El parament del pont és fet de pedra lligada amb argamassa. | 08017-21 | Riu Congost | L'antecedent del molí de l'Illa probablement es troba al 'molí d'avall de ça Barbota', que l'hereu del mas Conill de Balenyà posseïa l'any 1340. En aquest període, el llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar ja posseïen el mas Conill, que va mantenir el seu nom fins que al segle XVI l'hereu Joan Illa va establir-s'hi. Uns anys més tard, la família Illa degué reconstruir el molí. Durant la segona meitat del segle XIX seguia funcionant i era propietat de Maria Illa. | 41.8147200,2.2305400 | 436090 | 4629491 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40655-foto-08017-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40655-foto-08017-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40655-foto-08017-21-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 40656 | Molí de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lilla | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. JORDÀ, R. (1988). Els molins fariners hidràulics d'Osona. Treball de fi de carrera, Escola Universitària d'Arquitectura Tècnica. Inèdit. PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà. | XIV-XX | El molí de l'Illa és un edifici del segle XVII construït sobre una estructura d'origen medieval. Els vestigis més antics s'han identificat en el parament i els elements de suport dels cossos contigus a la sala de moles. Aquesta hipòtesi quedaria reforçada per l'existència del pont medieval que permet accedir al molí. Durant el segle XVII va bastir-se un nou molí tot aprofitant parts de la primitiva estructura, que constava de la part productiva al nivell inferior i la casa del moliner al pis. Entre finals del segle XIX i el XX va consolidar-se el volum actual amb la construcció dels pisos superiors. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa semisoterrada i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Està construït aprofitant el desnivell natural del terreny, pel que la façana orientada a mestral presenta un nivell menys. Aquí hi havia la bassa i el cup, actualment desapareguts, que rebien l'aigua del rec i la resclosa que es situen aigües amunt del Congost. L'accés actual del molí es troba a la façana de gregal, on hi ha un portal d'arc pla de pedra carejada, amb un dels brancals reaprofitat d'una altra construcció inscrit amb l'any '1733' i una creu de malta. Les obertures són totes d'arc pla ceràmic i es disposen per les façanes formant eixos, excepte una finestra d'arc pla i ampit de pedra situada a la façana de xaloc. També s'observa una finestra tapiada d'aquestes característiques a la façana de garbí. El parament dels murs és de pedra lligada amb argamassa, amb carreus escairats a les cantonades, i alguns trams amb tàpia als pisos superiors, on les cantonades són ceràmiques. A nivell interior, el cos de l'esquerra s'identifica amb la sala de moles, coberta amb volta de canó de pedra. Aquí s'hi conserven les moles i la cabra, a més d'una escala d'obra que permetia ascendir al pis. La sala té accés per un portal d'arc pla de pedra on hi ha gravat l'any '1682', situat al següent cos. Aquest està cobert de forma perpendicular a l'anterior, amb una volta de pedra de mig punt que es reprodueix al cos que hi ha sota la rampa que permet accedir al molí. Els dos espais comuniquen a través d'un petit portal d'arc rebaixat de pedra. | 08017-22 | A la confluència del Congost i el torrent de la Caseta | L'antecedent del molí de l'Illa probablement es troba al 'molí d'avall de ça Barbota', que l'hereu del mas Conill de Balenyà posseïa l'any 1340. En aquest període, el llinatge dels Illa de la Quadra de l'Aguilar ja posseïen el mas Conill, que va mantenir el seu nom fins que al segle XVI l'hereu Joan Illa va establir-s'hi. Uns anys més tard, la família Illa degué reconstruir el molí. Durant la segona meitat del segle XIX seguia funcionant i era propietat de Maria Illa. | 41.8147400,2.2303800 | 436077 | 4629494 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40656-foto-08017-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40656-foto-08017-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40656-foto-08017-22-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,55 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml