Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92819 | Sardana Records Balsarenyencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-balsarenyencs | XX | <p><span><span><span>Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-281 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament | <p><span><span><span>Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.</span></span></span></p> | 41.8634000,1.8768900 | 406787 | 4635220 | 1957 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Albertí Busquets (compositor) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 92822 | Goigs de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marc-0 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es canten a l’església parroquial per la festa major de Sant Marc, que és patró del poble. Abans d’acabar la missa solemne es reparteixen còpies dels goigs a tots els assistents i, tot anant a venerar les relíquies del sant, es canten. L’edició consultada, pertanyent ja al segle XX, duu per títol “Goigs de Sant Marc, patró menys principal de la parròquia de Balsareny”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs fan referència a la protecció sobre el poble de Balsareny: “Si l’enemic ens empeny / pels camins de perdició, / als devots de Balsareny / guardeu en tota ocasió. / Per eix poble que us implora / vetlleu en qualsevol part”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També esmenten les facultats atribuïdes al sant com a protector contra tempestes i llamps: “Pedra i llamps en la tempesta / detureu desde l’Empir; / guardeu-nos de fam i pesta, / i quan fem l’últim sospir / per Vós traspassem la vora / del celestial llindar”.</span></span></span></p> | 08018-284 | Església parroquial de Santa Maria de Balsareny. Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span>Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant ha esdevingut la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble, i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donava a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc (el 25 d’abril). La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta tradició, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. </span></span></span></p> | 41.8632200,1.8779600 | 406876 | 4635198 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografia de Lluís Boixadera | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 92823 | Goigs de la Mare de Déu del Castell de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-castell-de-balsareny | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església del castell de Balsareny. L’edició consultada (de 1890) duu per títol “Goig de la Mare de Déu del Castell de Balsareny. Pla de Baiges – Bisbat de Vich, propietat dels Senyors Marquesos d’Alós y de Llió, barons de Balsareny”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs fan referència a l’origen de la imatge de la Mare de Déu que es venerava en aquesta església: “D’Itàlia foreu portada / Fins aquest famós castell, / Ahont sou molt venerada / Tant del jove com del vell” (...) De Carrara l’marmol fi / Ab s’angélica blancura / Se veu replandir aquí / En esta vostra figura”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També s’esmenta la tradició de miracles atribuïts a aquesta marededéu: “Los miracles qu’heu obrat / o tenen ponderació, / Aquí tot hom ha trobat / Favor, consol, protecció” (...) Del castell fins la campana / Cert dia vos alabá / Puig per ordre soberana / Per sí sola ella tocá: Arxivat de Balsareny / Consta així en la rectoria”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, els goigs posen de relleu la protecció de la Verge al poble de Balsareny i als senyors del castell en particular: “De Balsareny, Vèrge pura, / Socorreunos ajudarunos; / En mitj tota desventura / Protegiunos, amparaunos” (...) “Aydau piadosa als Senyors / D’aquest castell propietaris, / No’ls negueu vostres favors / Deslliuraulos de contraris, / Daulos salaut, y amorosa, / Santa mort, quant hora sia”.</span></span></span></p> | 08018-285 | Església de Santa Maria del Castell de Balsareny. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. Pel que fa a l’església, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle. Al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. Amb posterioritat a 1685 l’advocació de l’església es canvià per la de la Mare de Déu. En aquesta capella lateral s’hi venerava una imatge de la Verge feta al segle XVII amb marbre de Carrara. Tenia una llarga tradició de devoció popular i de miracles (Carreté, 2010: 110). Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 aquesta escultura es va perdre. Ara la substitueix una altra escultura, també de marbre.</span></span></span></p> | 41.8703700,1.8818000 | 407205 | 4635988 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L’edició consultada fou impresa a la “Estampa La Academia” de Barcelona, Ronda Universitat, 6, l’any 1890. | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 93197 | Espai natural del riu Llobregat a Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-del-riu-llobregat-a-balsareny | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1997). <em>Guia d’espais d’interès natural del Bages</em>. Centre d’Estudis del Bages; Institució Catalana d’Història Natural, Manresa, p. 179-182.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PRAT, Isidre (2009). “Inauguració de l’itinerari a l’espai natural del riu Llobregat al seu pas per Balsareny”, <em>Sarment</em>, núm. 382 (juliol-agost 2009), p. 3-4.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 9-16.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ECAFIR SL. “Resclosa de la Séquia de Manresa”, Inventari de zones humides de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Codi 08000702. Enllaç a internet: <a href='///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf'>file:///C:/Users/User/Documents/Documents/Feines%202022/Balsareny%20Mapa%20patrimoni/articles%20i%20treballs%20diversos/resclosa%20manresans%20espai%20natu%20document%20t%C3%A8cnic.pdf</a> </span></span></span></p> | <p><span><span><span>Espai d’interès natural a l’entorn del riu Llobregat al seu pas pel terme de Balsareny que compta amb indrets d’una gran bellesa paisatgística i amb elements d’interès geològic, botànic, faunístic i arquitectònic. Per bé que la intervenció humana hi ha estat present des de temps antics, per exemple al segle XIV amb la construcció de la resclosa i la Séquia de Manresa, i al segle XIX amb les diverses rescloses, canals i fàbriques de riu, tots aquests elements en general es troben ben integrats en un entorn que ha mantingut les seves característiques més autèntiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als espais més propers al riu hi trobem un interessant bosc de ribera molt ben desenvolupat. <span>Es tracta bàsicament d'una verneda (un tipus d’hàbitat declarat d’interès per la Unió Europea) on hi trobem també pollancres, àlbers, salzes o freixes, a més d’un sotabosc de lianes. Cal destacar que en el tram entre Sant Esteve, la Rabeia i fins la resclosa dels Manresans hi ha l’única representació de verneda ben constituïda al Bages. </span>Més enrere trobem algun roure de dimensions imponents, com el que es troba prop de l’església de Sant Esteve. També és molt destacable el bosc d’Aurons que ha crescut aigües avall de la resclosa de la Séquia i que és un dels punts més interessants. Hi podem veure aurons blancs, aurons negres, blades, avellaners i boix grèvol. Malauradament, en els darrers anys els aurons han anat quedant isolats per la competència d’altres espècies.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí de la Séquia, que comença a la Resclosa dels Manresans i s’adreça en direcció sud, és excel·lent per fer-hi una passejada i contemplar la massa arbòria que s’alça entre el riu i el canal, mentre que al costat de ponent s’estén una barrera de cingles abruptes i rocallosos formats per gresos. És molt recomanable visitar aquesta zona a la tardor, quan les fulles dels aurons i blades agafen uns colors daurats i vermellosos. És fàcil sentir i veure-hi diverses espècies d’ocells, com el rossinyol, la merla les mallerengues o el pit-roig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’un punt de vista geològic, són destacables els cingles que ha creat l’acció erosiva del riu. En les seves escletxes s’hi refugien el duc, el mussol banyut o els rat-penats, i a vegades també hi reposa l’àguila calçada o l’aligot, mentre que als arbres hi trobem l’òliba, el mussol comú, el picot o el gamarús. Sobre la resclosa de la Séquia s’hi pot veure una curiosa formació geològica anomenada <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) que és el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts del cingle. Els més resistents, com les lloses de gres, han quedat a la part alta com si fossin els barrets d’unes columnes </span></span></span></p> <p><span><span><span>La combinació d’hàbitats i la tranquil·litat de la zona fa que s’hi trobi una gran quantitat d’espècies animals. Al riu hi viuen la bagra, la truita, la carpa i el barb cua-roig. Entre els mamífers hi trobem el toixó, la fagina, la geneta, la guineu, el conill i sembla que també la llúdriga. Darrerament els senglars hi són ben visibles, com també els cabirols. Entre les aus destaquen el bernat pescaire, el blauet, la xivitona, els ànecs collverd i els rapinyaires diürns i nocturns. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Resclosa dels Manresans s’hi ha habilitat un petit observatori d’aus equipat amb un plafó que permet identificar les diferents espècies que fan parada en aquesta zona humida creada entorn de l’eixamplament del riu per la resclosa.<span> Vora la resclosa hi ha una petita illa totalment coberta pel bosc de ribera que dona bon refugi a animals hivernants. Hi poden fer muda amb tranquil·litat i fins i tot nius i caus</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny, s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa. És un bon lloc per contemplar les estructures geològiques de les <em>dames coiffées </em>i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat, que en aquest punt descriu un suau meandre.</span></span></span></p> | 08018-368 | Sector central del terme municipal | 41.8689300,1.8846100 | 407436 | 4635825 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-vista-t-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-37.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-36.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-8-llobregat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-sequia-tram-resclosa-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-pelican-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-resclosa-manresans-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93197-llobregat-zona-humida-observatori-aus-plafo.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Ruta d’interès natural senyalitzada que compta amb elements informatius, a més d’un observatori del paisatge i un observatori d’aus.Informació facilitada per Sergi Fonseca | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 93204 | Dames Coiffées | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dames-coiffees | <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 132.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt. Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans. Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats. De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient. Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota. En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat. Com que l’accés és una mica difícil, les <em>dammes coiffès</em> també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les <em>dames coiffées</em>. És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera. Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.</span></span></span></p> | 08018-373 | Sector central del terme municipal | 41.8700600,1.8833100 | 407330 | 4635952 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-mirador-zona-humida-dammes-coiffes-plafo.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 92797 | Casino (Centre Instructiu i Recreatiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-centre-instructiu-i-recreatiu | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 7-9, 83-87, 93-98.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 167.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPLÀ, Laura; GUDAYOL, Josep; BESSA, Ramon (1991). <em>Centenari del Centre Instructiu i Recreatiu. 1891-1991</em>. Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 121.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny que acull la seu del Centre Instructiu i Recreatiu, popularment conegut com el Casino. Fou edificat a la primera dècada del segle XX en un estil eclèctic de vagues ressonàncies romàntiques, especialment a la part posterior que dóna a un petita terrassa amb jardí. Consta d’un cos principal (de planta rectangular amb planta baixa i un pis) i té un cos més estret adossat a la part posterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dona al carrer Àngel Guimerà, no presenta cap element especialment rellevant, a excepció potser del balcó corregut en el qual destaca una barana de ferro forjat amb una original decoració a base d’espirals que creen un efecte visual. També són remarcables els batents de fusta treballada del portal i la finestra lateral. La composició s’ordena en base a dos eixos d’obertures. El parament és pintat d’un color rosat, i tant el balcó com el ràfec es sustenten sobre un seguit de mènsules.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior, junt amb la terrassa, configura un petit espai d’estètica historicista o romàntica. En aquesta part el cos posterior consta de tres plantes. La part alta és flanquejada per sengles finestres rematades amb uns aixafats arcs de ferradura. A la planta intermèdia es genera una galeria sota porxo formada per amplis finestrals i una barana balustrada amb decoració pintada. El pati queda sota l’ombra de diferents arbres i conserva una font commemorativa decorada amb relleus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, l’àmplia sala del bar conserva part de la fusteria i dels vitralls originaris. Té pilars de fosa intermedis i els sostres són aixecats sobre bigues de fusta. Al pis superior es manté sense gaires canvis la sala de teatre, pavimentada amb enrajolat hidràulic. A la part posterior és interessant l’espai del despatx que dona a la galeria i que conserva una part del mobiliari antic.</span></span></span></p> | 08018-264 | Carrer Àngel Guimerà, 17 | <p><span><span><span>L’any 1891 es va fundar el Centre Instructiu i Recreatiu, que agrupava els sectors esquerrans i republicans de Balsareny. Els seus líders estaven vinculats a la Fraternidad Republicana d’Alejandro Lerroux i a la seva representació manresana de part de Maurici Fius i Palà. Durant els primers quinze anys la seu de l’entitat fou a casa del seu primer president, Josep Casaldàliga, al carrer del Trull, però moltes de les activitats es feien al saló de l’Ateneu, al carrer Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida el cap principal de l’entitat fou Josep Escaler. Durant els anys 1902 i 1903 Escaler fou alcalde. El 1904 es van produir uns aldarulls en el transcurs d’un ball que van acabar amb una persecució als agents de la Guàrdia Civil i que va comportar que el local de l’Ateneu fou clausurat. Pensant que era millor disposar d’un local propi el mateix Escaler va impulsar el 1905 la construcció de l’edifici del Casino. Ja el 1906, tot i que estava en obres, s’hi feia alguna celebració i la volta es va ensorrar. Per impulsar l’obra es va comptar amb la col·laboració popular però, tot i això, per la manca de recursos els treballs es van allargar força anys. El nou local no es va inaugurar fins el 1910. Com que els fundadors de l’entitat eren republicans i lerrouxistes els seus detractors van batejar el nou local com “la Casa del Pueblo”. Popularment, però, sempre fou conegut com el Casino. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici comptava amb una escola laica, mixta i de pedagogia moderna que va destacar per la sòlida formació humanista que impartia (des de 1912), una important biblioteca, un local d’esbarjo amb billars i escacs, un grup teatral que, a diferència del parroquial, també incloïa noies, un cor de caramelles laiques i un cafè, on se celebraven concerts i balls, però també actes culturals i polítics. Ben aviat s’hi van fer també projeccions de cinema. L’entitat també va organitzar les festes de l’arbre. En aquest sentit, el Casino feia de contrapunt progressista al Centre Parroquial, que també tenia les seves derivacions culturals, amb escola, coral, etc. Durant molts anys l’home fort del republicanisme local fou Marc Soler Marigot. El 1916 del Casino se’n va escindir un grup anomenat els Neutrals, liderat per Jacint Orriols Bassany i que va obrir un local al mateix carrer. El nom al·ludeix al fet que estaven disconformes amb la ideologia massa anticlerical del Casino però també marcaven diferències amb el grup del Centre Catòlic (Carreté, Benéitez, 2002: 31). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el local fou confiscat per la CNT-FAI, i en els primers anys de la postguerra la casa va ser saquejada i els arxius destruïts. Comissat per l’Estat el 1939, l’edifici va passar a titularitat d’una Junta Local de Beneficència, que l’administrà fins el 1954. Aquell any s’hi va instal·lar el cine Victoria. Després de la reinstauració de la Democràcia, poc després de les eleccions de 1979 i amb el consens de tots els partits polítics, fou retornat als seus antics propietaris. L’any 1980 el local fou reinaugurat com a cafè i sala d’espectacles. En l’actualitat la societat continua existint i s’han reprès algunes de les activitats de l’entitat. El bar també continua obert.</span></span></span></p> | 41.8625200,1.8765000 | 406754 | 4635122 | 1910 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-teatre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-despatx-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-quadre.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92504 | Casa del carrer Jacint Verdaguer, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-jacint-verdaguer-27 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 225.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És de les poques que destaca al poble per la seva estètica pròxima al modernisme. De planta rectangular, l’edifici disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers el carrer Jacint Verdaguer, ha conservat en la planta superior la fesomia originària, mentre que la planta baixa ha estat totalment desdibuixada per una desafortunada reforma que s’hi ha fet recentment, amb materials moderns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis destaca un interessant balcó de plataforma escalonada i amb barana de ferro forjat de perfil bombat. Les dues obertures que hi donen són perfilades amb motllures en forma d’arcs escarsers. La façana és rematada amb un fris que té dues obertures de ventilació en forma de rombes escalonats i amb una cornisa superior sostinguda sobre mènsules. Tota la part del primer pis és pintada d’una tonalitat granatosa que fa que destaqui en al conjunt del carrer. </span></span></span></p> | 08018-211 | Carrer Jacint Verdaguer, 27 | <p><span><span><span>Casa del Raval de Manresa (carrer Jacint Verdaguer) que fou de les últimes en construir-se, ja al final del carrer i en un estil d’influència modernista. Segons dades del cadastre, es va bastir l’any 1905. Popularment era coneguda amb la denominació de cal Tort pel cognom de dos germans que l’habitaven: Martí i Julià Tort. Per això alguns també l’anomenaven cal Martí o cal Martí Julià. Actualment aquests sobrenoms ja no són vius en el record popular.</span></span></span></p> | 41.8613300,1.8749200 | 406621 | 4634992 | 1905 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92504-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-27.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92484 | Carretera de Manresa – Carretera de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-manresa-carretera-de-berga | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 63, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 120, 257-263, 265-270.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Vial que forma part de la trama urbana de Balsareny en la seva expansió fora del recinte murallat a les dècades finals del segle XIX i principis del XX. Tot i que en el nomenclàtor de carrers es diferencia entre la carretera de Manresa (al sud) i la carretera de Berga (al nord), aquesta via forma un traçat continu, que és totalment rectilini i lleugerament més ample que els carrers del nucli antic. Les cases presenten una tipologia força diversa, amb un sector més compacte format per cases unifamiliars adossades a la part central, entorn de la plaça Onze de Setembre, i d’altres lleugerament més disperses, separades amb patis o jardins, al sector més meridional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges més antics segueixen el model de casa popular tradicional del segle XIX. Són de dimensions modestes, amb planta baixa més un pis i, en alguns casos, també amb golfes. Les obertures són senzilles, normalment amb balcons a la planta superior. En són exemples les cases entre el número 1 i 7, i 4-14 de la carretera de Manresa, o les número 7, 9, 25, 27, 31 i 33 de la carretera de Berga. D’altra banda, les cases que es van aixecar una mica més tard, als primers decennis del segle XX, solen tenir dimensions més àmplies i una singularitat arquitectònica més marcada, sovint adoptant influències del modernisme o el noucentisme en boga en aquells anys. Entre d’altres, destaquem a la carretera de Manresa les cases número 19 (d’influència modernista) i la número 33 (eclèctica o d’influència noucentista). A la carretera de Berga les cases número 2 (d’influència noucentista) o la número 8 (d’influència modernista). I a la plaça Onze de Setembre hi trobem una altra casa també d’influència noucentista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al sector més septentrional de la carretera de Berga és on la dinàmica de substitució per noves construccions, sobretot a partir de la segona meitat del segle XX, ha estat més acusada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 257, 265).</span></span></span></p> | 08018-202 | Carrer del poble de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels portals en sortien els camins que anaven cap a Berga o cap a Manresa mitjançant la ruta del camí ral, que discorria per la vall del Llobregat. A finals del segle XVII i al XVIII el creixement del poble va fer que sorgissin dos ravals fora muralles, seguint cadascun dels camins. El raval de Manresa, a l’actual carrer Jacint Verdaguer, encara es coneix popularment com el Raval. El raval de Berga seguia l’actual carrer del Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com tots els camins del Bages, en aquesta època el camí ral de Manresa a Berga era un camí de bast. L’any 1789 el corregidor de Manresa va manar que s’hi fessin obres per transformar-lo en un camí carreter que fos apte per a la circulació de carros i diligències. Però amb la irrupció de diferents guerres aquesta obra es va endarrerir. Potser es va portar a terme entre els anys 1830 i 1840. Només sabem que el 1842 aquest camí carreter ja estava acabat, tot i que potser en mal estat, i que a Balsareny hi havia un petit hostal (Serra; Carreté, 2005: 91).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la construcció d’una carretera moderna no va arribar fins uns anys més tard, quan la industrialització ja era un fenomen ben present a tot l’eix del Llobregat. Es va començar a construir pels volts de l’any 1877 i, a diferència de l’antic camí ral, el seu traçat a Balsareny passava totalment fora del poble. El traçat és l’actual, i sembla que ja havia estat obert en unes obres al camí que s’hi van fer l’any 1847. A l’actual plaça Onze de Setembre el camí travessava el torrent Vergers per un pontarró que encara existeix, sepultat sota el terra de la plaça. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, a les tres dècades finals del segle XIX la carretera va constituir el principal eix d’expansió urbana a Balsareny. El torrent va fer de separació entre les denominades carretera de Manresa (al sud) i carretera de Berga (al nord), encara que en la parla popular sempre s’ha dit, simplement, “la Carretera”. Per la banda de Manresa la primera casa documentada és la Fassina (número 1) el 1875. Entre finals del segle XIX i principis del XX es va anar construint la resta. Per la banda de Berga les primeres cases documentades són la número 3, el 1882, la número 8, el 1891, i la número 18, el 1888. La major part de les que van seguir corresponen ja a les dues primeres dècades del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan es va habilitar la variant de l’Eix del Llobregat la carretera fou reurbanitzada com un passeig de vorera ampla, amb alzines, bancs i jardineres.</span></span></span></p> | 41.8623300,1.8732300 | 406482 | 4635105 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-carretera-manresa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-carretera-manresa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-casa-carretera-manresa-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-carretera-berga-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-carretera-berga-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92495 | Cal Quico Sisami | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-sisami | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 164, 268-269.</span></span></span></p> | XIX | Brutícia acumulada a la façana | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny. Es tracta d’un dels pocs edificis al poble que s’acosten al cànon modernista, per bé que ho faci de manera tímida i encara amb una marcada inèrcia academicista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a la carretera de Berga, s’ordena a partir de tres eixos d’obertures, amb un eix de simetria destacat tan sols per un lleuger sobrealçament en la part central del coronament de l’edifici, flanquejat per dos pinacles de remat pla i decorats amb elements ceràmics. Aquests pinacles també es troben als dos extrems del coronament, sobre franges que ressalten les vores de la façana amb aplacats que imiten carreus. Als dos pisos hi trobem balcons correguts que ocupen tota l’amplada de la façana, cadascun amb tres portes emmarcades amb motllures i amb baranes de ferro forjat que adopten el característic perfil bombat. La planta baixa presenta tres portals que queden emmarcats amb motllures que imiten carreus dentats. El central és rematat amb arc de punt rodó; els laterals, més amples, donaven accés als locals comercials. El parament és arrebossat i pintat d’una tonalitat ocre.</span></span></span></p> | 08018-207 | Carretera de Berga, 8 | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges representatiu de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. L’edifici fou construït el 1891, segons indica la data a la reixa del portal. La casa s’ha conegut amb diversos noms populars: cal Ton cotoner, cal Ton de la Creu, cal Potret, cal Sastret, cal Zidret o cal Pelussa. Darrerament era coneguda amb l’apel·latiu de cal Quico Sisami. Aquesta denominació venia de Francesc Simon Picas, conegut com el Quico Sisami. Hi tenia una fusteria que era hereva d’una d’anterior, situada a la plaça de l’Ajuntament i que tenia com a nom comercial Si-sa-mi, acròstic format per les primeres síl·labes dels cognoms dels tres socis propietaris. A més del taller de fusteria del Quico Sisami als baixos de la casa hi havia també una ferreteria.</span></span></span></p> | 41.8647000,1.8746700 | 406605 | 4635366 | 1891 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92495-casa-carretera-berga-8-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92495-casa-carretera-berga-8.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | A la reixa sobre el portal: 1891. | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||
| 92503 | Cal Nosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nosa | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 225.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges parcialment entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny. És dels pocs que destaca al poble per la seva estètica pròxima al modernisme, especialment la tanca adjacent que delimita un solar buit al costat de la casa. L’edifici és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada vers el carrer Jacint Verdaguer, és de composició simple, en base dos eixos d’obertures. Els dos pisos superiors presenten sengles balcons correguts en tot l’ample de la casa. Com a element que s’acosta a l’estètica modernista trobem tan sols les baranes bombades dels balcons, de ferro forjat. Altres elements decoratius són les motllures a la part superior de les obertures i les mènsules que suporten els balcons. El parament s’ha deixat en part a pedra vista i, al pis superior, amb arrebossat blanc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la part més interessant del conjunt és, sens dubte, la tanca lateral, d’un estil ja més obertament modernista, d’arrel historicista. És formada per un portal obrat amb totxo en forma d’arc conopial, flanquejat per tres trams de reixa separats per pilars, també de totxo i rematats amb petits pinacles. A la part superior la reixa és perfilada també en forma conopial i presenta decoració a les puntes amb motius vegetals.</span></span></span></p> | 08018-210 | Carrer Jacint Verdaguer, 31 | <p><span><span><span>Casa del Raval de Manresa (carrer Jacint Verdaguer) que fou l’última en construir-se, ja al final del carrer i en un estil d’influència modernista, probablement entorn del 1900. Abans hi havia un solar amb un canyer que permetia als de les cases del davant veure els Plans de Puigdorca, i quan la van edificar van dir que “aquella nosa” els privava la vista. D’aquí el sobrenom de la casa. Més tard també s’havia conegut amb l’apel·latiu de cal Pagès Puta, en referència al malnom dels seu estadant (Carreté, 2010: 225).</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | 41.8611800,1.8747100 | 406603 | 4634975 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-h.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-i.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92718 | Cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-3 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 163.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres d’estètica pròxima al modernisme emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És una edificació de planta més o menys rectangular que consta de planta baixa més un pis. La façana principal, que dona a la plaça de l’Ajuntament, segueix una composició influïda per l’estètica modernista. S’ordena de manera totalment simètrica en base a tres eixos d’obertures. A la planta baixa hi trobem una estreta porta d’accés amb portals a banda i banda destinats a fins comercials. Destaca sobretot la part superior de la façana. El primer pis l’ocupa un balcó corregut dotat amb una característica barana bombada. Les obertures són amb persianes de llibret i remarcades amb motllures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És especialment interessant la franja de coronament de l’edifici, intercalada per vuit pilars adossats amb capitells piramidals escalonats. Com a element ornamental a la part central hi ha un rellotge de sol que consisteix en una placa decorada amb relleus de quatre caps i potes de cavalls (a la part superior) i dos dracs o lleons (a la part inferior). Al seu damunt hi llegim una inscripció que diu: “Jo sense sol i tu sens fe, no som res”. Està flanquejada per les inicials S. R. Un altre detall decoratiu, gairebé imperceptible, el trobem a la base dels pilarets, on hi ha col·locades petites plaques amb relleus que representen alguns signes del zodíac, amb els seus noms: Acuario, Cancer, Aries, Geminis...</span></span></span></p> | 08018-215 | Plaça de l'Ajuntament, 1 | <p><span><span><span><span>La família Sant estava vinculada amb el mas Sala (situat on ara hi ha l’Ajuntament). Era una de les principals propietàries de bona part de les terres del nucli urbà. Els Sala tenien una relació familiar amb el llinatge dels De Martín (barons de Balsareny des de mitjans del segle XVII fins a finals del XIX). Això podria explicar perquè la casa Sala era coneguda popularment com a Casa Martí. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa de la Plaça número 1 fou </span>construïda de nou a principis de segle XX, amb un estil d’influència modernista. Segons dades del cadastre, es va aixecar el 1915; segons la fitxa de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (IPA) el 1925. En un principi s’anomenava ca la Viuda Sala perquè hi vivia Carme Dachs Guixé, vídua de Tomàs Sala Claret, que era farmacèutic i vivia a l’antic mas Sala; és a dir, a la casa del costat. Tomàs Sala fou alcalde de Balsareny entre 1883 i 1887. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Carme Dachs no tenia fills i es va afillar Antònia Rimbau Dencàs, una parenta seva filla del farmacèutic Antoni Rimbau Gallifa i de Dolors Dencàs. Antònia Rimbau es va casar amb Josep Sant Rabeya, que abans vivia a la casa coneguda com cal Sant, al carrer Jacint Verdaguer, 9. Llavors aquesta casa es va anomenar “cal Sant de la Plaça”, per distingir-la de l’altra. Primer el matrimoni vivia a la planta baixa. A la mort de Carme Dachs, a començaments dels anys 1950, es van traslladar al pis de dalt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos de la casa hi havia hagut la botiga de queviures de ca l’Amadeu (Amadeu Calmet, casat amb Pilar Guixà Aloy), que <span>abans havia estat a l’altra banda de la plaça, a cal Devesa, i després es va traslladar al número 1 del carrer Verdaguer (ca la Pilarica). Després, quan al costat va plegar la farmàcia d’Antoni Rimbau, hi va haver la farmàcia de cal Sala. Cap als anys 1950 hi va haver </span>la Cooperativa de consum per als treballadors de la fàbrica tèxtil de can Viñas. Quan el 1964 aquesta empresa va fer fallida l’economat esdevingué una cooperativa oberta a qui volgués fer-se’n soci. El 1993 va tancar.</span></span></span></p> | 41.8632800,1.8767300 | 406774 | 4635206 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92718-cal-sant-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92718-cal-sant-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Ca la Viuda SalaInformació facilitada per Ramon Carreté | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92719 | Rellotge de sol de cal Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sant | XX | <p><span><span><span>Rellotge de sol emplaçat a la part superior de la façana de cal Sant, una casa d’estil pròxim al modernisme que es troba al nucli urbà de Balsareny. Consisteix en una placa motllurada de color clar que està decorada amb relleus. A la part superior hi trobem quatre caps i potes de cavalls, i a la part inferior dos dracs o lleons. Aquests motius mitològics es poden relacionar amb un altre detall decoratiu situat en aquesta part superior de la façana, on hi ha representats alguns signes del zodíac. Al damunt del rellotge hi llegim una inscripció que diu: “Jo sense sol i tu sens fe, no som res”. Està flanquejada per les inicials S. R. </span></span></span></p> | 08018-216 | Cal Sant. Plaça de l'Ajuntament, 1 | 41.8632200,1.8767000 | 406771 | 4635200 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92719-cal-sant-rellotge-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92719-cal-sant-1.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 92717 | Cal Mal·lè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malle | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 272-273.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar de petites dimensions, d’estètica noucentista i emplaçada al nucli urbà de Balsareny. L’edificació és entre mitgeres, de planta rectangular i consta només de planta baixa. Té una sola façana visible, que dona al carrer Ponent. Presenta una acurada composició que s’ordena a partir d’un esquema tripartit no del tot simètric, amb una porta central i una finestra a cada costat, la de la dreta més ampla. Les tres obertures són coronades amb motllurats que formen diferents tipus d’arcs i, a sota, queden units per una estreta banda de rajola blanca i blava. Les finestres tenen reixes amb formes geomètriques adaptades a les obertures. La composició de la façana es completa amb un acroteri que s’eleva a la part central i és rematat amb sis pilastres aparents en forma de pinacle. A la part central un cercle emmarca la data 1934. La part baixa presenta un sòcol amb un aplacat que imita petits carreus encoixinats, i els extrems de la façana són decorats faixes de trencadís.</span></span></span></span></p> | 08018-214 | Carrer Ponent, 13 | <p><span><span><span>Aquesta casa es va construir l’any 1934, tal com indica la inscripció, pel paleta Pere Biendicho Lacorte. Va ser regidor i alcalde de Balsareny l’any 1937. Era de la FAI, i fou un dels que va apaivagar els ànims de la gent el juliol de 1936. Es va exiliar a França dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Balsareny. Després de la guerra la casa va ser propietat de Pere Paraire Casas, conegut amb el sobrenom de Mal·lè, el qual es va casar amb Carme Ribera Escudé, de cal Magí (una casa del carrer Jacint Verdaguer).</span></span></span></p> | 41.8630800,1.8741100 | 406556 | 4635187 | 1934 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92717-cal-magi-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Paleta 'Biendicho' | Altres denominacions: Cal Biendicho, cal Magí (així consta a l’inventari IPA) | 106 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||
| 92500 | Cal Majordom | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-majordom | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em><span>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</span></em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 260.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar en forma de xalet amb jardí, d’estil noucentista, emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Es tracta d’un edifici senzill però equilibrat i força reeixit. Adopta una planta rectangular, lleugerament esbiaixada, i consta de planta baixa més golfes, amb un ampli jardí lateral i posterior que dona a la carretera. El carener de la teulada és paral·lel a la façana principal, també encarada a la carretera. Aquesta es distribueix de manera simètrica amb una porta central flanquejada per finestres a banda i banda, amb la peculiaritat d’unes motllures en forma de guardapols a la part superior de les obertures, decorades amb un escut. Les finestres estan decorades també amb reixes als ampits, sobre uns mosaics que trobem igualment a la part superior, en l’obertura de ventilació de les golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més significatiu del conjunt és la galeria obrada amb maó que està adossada a migdia. Presenta amplis finestrals separats per pilars, els de les cantonades en forma de columnes salomòniques. El cos és rematat amb una terrassa superior amb baranes balustrades. Al seu davant, l’entrada al jardí segueix aquesta mateixa pauta, amb pilars de maó decorats amb un mosaic blau i blanc que crea un contrast interessant. Un altre element propi del noucentisme són els ràfecs força pronunciats de la teulada, decorats amb cabirons de fusta.</span></span></span></p> | 08018-208 | Carretera de Manresa, 33 | <p><span><span><span>Casa representativa de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. En aquest cas la casa ocupa un espai que a l’època quedava lleugerament perifèric i adopta la forma de xalet amb jardí. Fou construïda l’any 1934, segons dades del cadastre, en un estil noucentista molt representatiu del moment. El nom de cal Majordom li ve de Joan Casòliva Simon, germà del vell Gilet, que era majordom de la fàbrica de cal Viñas. Les inicials de Joan Casòliva són a la porta de ferro del jardí.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8629100,1.8737000 | 406522 | 4635169 | 1934 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92500-carretera-manresa-casa-num-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92500-casa-carretera-manresa-33-b.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Ramon Carreté | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||
| 92501 | Cal Masplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maspla | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 68.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 264.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPLÀ SUADES, Valentí (1989). <em>Crònica de Balsareny</em>. Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar d’estètica pròxima al noucentisme situada al nucli urbà de Balsareny. Presideix la petita plaça Onze de Setembre, anomenada popularment amb el nom de la casa, i fa cantonada amb el carrer Sant Josep. Per això la casa adopta una planta irregular que s’adapta al traçat en biaix d’aquest carrer. L’edifici consta de planta baixa, ocupat per un local comercial, i un pis, on es troba l’habitatge. Es tracta d’una construcció senzilla que incorpora tan sols de manera superficial alguns elements decoratius propis del noucentisme. Especialment l’acroteri que corona la part central de la façana, en forma de frontó esglaonat, amb la inscripció de la data de la casa (“Any 1934”) i flanquejat per baranes de balustrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer pis es caracteritza per balcons correguts a les façanes est i sud que ocupen tota l’amplada de la casa. En la façana principal, encarada a la plaça, el balcó presenta tres portes i sobresurt lleugerament davant de la central, per remarcar l’eix de simetria. En la façana lateral el balcó té només dues portes. Totes aquestes obertures són amb persianes de llibret i perfilades amb un trencaaigües motllurat blanc. Una motllura similar dibuixa una línia de separació a manera de cornisa entre pis i golfes. Aquestes línies clares contrasten sobre l’arrebossat ocre de les façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de la planta baixa han estat remodelades per adaptar-les al local de l’entitat bancària que s’hi ha instal·lat, però segueixen la mateixa disposició que les obertures originàries, tal com es pot comprovar en fotografies antigues (Carreté; Benéitez, 2002: 68).</span></span></span></p> | 08018-209 | Plaça Onze de Setembre, 1; carrer Sant Josep, 2 | <p><span><span><span>Casa representativa de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. Construïda el 1934 (segons informa la inscripció de la façana) és un exemple interessant de l’estètica pròxima al noucentisme característic d’aquests anys. El seu propietari era Valentí Masplà Suades, que precisament en aquesta època fou alcalde de Balsareny per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), concretament el 1936 i, més tard, entre 1937 i 1938, quan es va incorporar al front durant la Guerra Civil. Fou també autor de la <em>Crònica de Balsareny</em>, un breu quadernet de memòries escrit el 1978 i publicat el 1989.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la postguerra a la inscripció de la data se li va treure la “y” per tal de descatalanitzar el rètol, atenent suggeriments oficiosos, de manera que deia “an 1934”. Durant molts anys Valentí Masplà va tenir als baixos de la casa una botiga de licors. Més tard s’hi va instal·lar una oficina de la Caixa de Pensions. Era la segona entitat bancària establerta a la localitat, després que el 1958 obrís la Caixa de Manresa (Carreté, 2010: 264). </span></span></span></p> | 41.8643800,1.8740400 | 406552 | 4635331 | 1934 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92501-casa-placa-onze-setembre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92501-casa-placa-onze-setembre-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92726 | Cal Rosset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosset | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 288.</span></span></span></p> | XX | Restaurada recentment | <p><span><span><span>Casa rural d’estil noucentista que es troba emplaçada a l’esplanada formada per la terrassa fluvial del Llobregat, als afores del nucli urbà de Navàs però pertanyent al terme de Balsareny. Es tracta d’una construcció aixecada en una sola fase i de composició perfectament regular i simètrica segons un cànon clàssic. Adopta una planta quadrada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el sud-oest, destaca per una tribuna central sostinguda sobre dues columnes d’ordre dòric, amb una terrassa superior accessible des del nivell de les golfes. Al primer pis la tribuna és flanquejada per sengles balcons amb baranes de ferro. Les obertures són altes i esveltes, rematades amb arcs rebaixats i dotades amb persianes enrotllables. Els paraments de la casa són pintats de blanc, amb un sòcol que imita carreus lleugerament encoixinats, els quals s’eleven també a les cantonades, disposats de forma dentada. Les façanes laterals, distribuïdes en tres eixos d’obertures, segueixen una pauta similar, mentre que la façana posterior s’estructura en dos eixos d’obertures molt junts a la part central, amb una sola finestra a les golfes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada, a doble vessant, adopta un caient lleugerament còncau i consta d’un característic remat pla als dos vòrtexs del carener. Com a elements decoratius destaquen els cabirons de fusta sota el ràfec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Darrera la casa es conserva un cobert antic, originari del mateix moment constructiu que la casa, on hi ha tines i l’antic celler. És obrat amb totxo i ha estat reformat en diferents moments.</span></span></span></p> | 08018-223 | Sector nord del terme municipal de Balsareny, molt a prop del nucli urbà de Navàs (anomenat Barri de Navàs). | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda entorn de 1931 per la família Roset, que procedien de la casa de cal Teixidor, a la Guàrdia de Sagàs. Els paletes foren els germans Josep i Jaume Pons, que també van encarregar-se d’aixecar la casa veïna de La Noguera, d’un estil de ressonàncies noucentistes molt similar. En aquest mateix moment van construir també el cobert que hi ha rere la casa, on hi ha tines i el celler. El matrimoni format per Josep Roset i Rosa Giralt tenia molts fills, i van triar un entorn industrial com Navàs per trobar més oportunitats de treball. Els Roset van comprar terreny al voltant de la casa, que fonamentalment era vinya, i el nucli troncal de la família va continuar dedicant-se a la pagesia. Fins fa uns anys en una de les façanes de la casa lluïen unes característiques lletres de color daurat que deien “Casa Rosset” però amb el temps van anar caient.</span></span></span></p> | 41.8983400,1.8841700 | 407442 | 4639091 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-coberts.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-10.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Pons; Jaume Pons (paletes) | Informació oral facilitada pels propietarisEn el cadastre, no sempre fiable, apareix com a data de construcció l’any 1857 | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||
| 92727 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-6 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 288.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa rural d’estil noucentista que es troba emplaçada a l’esplanada formada per la terrassa fluvial del Llobregat, als afores del nucli urbà de Navàs però pertanyent al terme de Balsareny. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que ha estat allargat recentment per la part posterior amb obra a maó vist i que té adossat un altre cos (probablement un antic cobert) formant una planta en forma de L.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és una edificació aixecada en una sola fase i de composició perfectament regular i simètrica segons un cànon clàssic. La façana principal s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb una porta central i un balcó amb balustrada al primer pis. Totes les obertures són emmarcades amb motllures de tonalitat grisa que destaquen sobre un parament arrebossat i pintat de color crema. Al nivell de la planta baixa les dues obertures laterals són cegues. El primer pis i les golfes queden separats per cornises ben marcades. Seguint aquesta mateixa pauta estilística, les dues façanes laterals presenten una composició idèntica que s’estructura en base a tres eixos d’obertures i que compta amb un ampli balcó corregut al primer pis, amb baranes també de balustrada. La posició central del balcó l’ocupa una obertura cega de forma octogonal. La teulada, a doble vessant, adopta un caient lleugerament còncau i consta d’un característic remat pla als dos vòrtexs del carener. Com a elements decoratius destaquen els cabirons de fusta sota el ràfec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos annex lateral presenta uns paraments també pintats de color crema que harmonitzen amb el conjunt. Devia tractar-se d’un antic cobert de treball que ha estat rehabilitat per transformar-lo en habitatge. La majoria de les obertures, ara de tipologia diversa, han estat remodelades recentment.</span></span></span></p> | 08018-224 | Sector nord del terme municipal de Balsareny, als afores del nucli urbà de Navàs (anomenat Barri de Navàs). | <p><span><span><span>Segons el cadastre, no sempre fiable, en aquest lloc ja hi havia una casa l’any 1786. En tot cas, d’aquesta hipotètica primitiva casa no en coneixem cap més dada. La casa actual es va construir uns anys més tard que la casa veïna de cal Rosset, a mitjans de la dècada de 1930. L’obra la van fer els mateixos paletes, els germans Josep i Jaume Pons. Per això les dues cases presenten un estil similar, de ressonàncies noucentistes. Els promotors de la casa eren els Noguera, una família pagesa que es va instal·lar en aquest indret. Posteriorment la casa ha tingut algunes ampliacions.</span></span></span></p> | 41.8972100,1.8861100 | 407601 | 4638964 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92727-la-noguera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92727-la-noguera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92727-la-noguera-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Pons; Jaume Pons (paletes) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92785 | Casal Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-verge-de-montserrat | <p><span><span><span>ANÒNIM (2017). <em>70è Aniversari del Casal Verge de Montserrat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casal construït l’any 1947 com a hospital per al poble i que ara és una residència per a gent gran. Es troba emplaçat en un solar vora l’església parroquial. L’edifici s’inspira en la forma d’un mas tradicional i adopta una estètica clàssica de línies sòbries pròxima al noucentisme. És de planta basilical, amb una nau central més alta i cossos laterals d’una sola planta. Tot i que per la part davantera només es veuen dues plantes, l’edifici compta amb una planta semisoterrània que es fa visible a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que s’ordena a partir d’un esquema tripartit, es caracteritza per un porxo de tres arcades, amb tres finestres al seu damunt i una ampla escalinata d’accés. Els paraments, pintats d’una tonalitat clara, consten d’un sòcol amb aplacat de pedra que, a la part posterior, ocupa tot el nivell de la planta soterrània. Les finestres són ressaltades amb emmarcaments de pedra i ampits llisos. Al damunt de les arcades decoren la façana dos medallons amb relleus: un que representa esquemàticament la muntanya de Montserrat i l’altre amb l’escut antic de Balsareny. I sota el carener hi ha un òcul decorat amb un trèvol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior les habitacions s’han adaptat per a la residència i els seus serveis; també a la part del soterrani, on hi havia el quiròfan de l’hospital. Com a element destacat cal esmentar una petita capella, que compta amb pintures murals fetes per Josep Obiols l’any 1947 tot recreant la capçalera d’una església romànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part posterior compta amb un jardí on hi ha una pèrgola feta de pedra, un pou i, a un extrem, una petita caseta que havia estat la morgue o dipòsit de cadàvers de l’hospital.</span></span></span></p> | 08018-252 | Plaça Rector Roc García, s/n | <p><span><span><span>La tradició hospitalària ja ve d’antic a Balsareny. Des de 1823 hi havia hagut un hospital al carrer del Castell, més tard traslladat al carrer del Trull. El 1905 van arribar al poble les monges Germanes Serves de la Passió, i l’Ajuntament va adequar de nou l’hospital del carrer del Castell perquè hi atenguessin els malalts. L’any 1947 a proposta de mossèn Esteve Verdaguer el fabricant Ricard Viñas Geis va fundar i patrocinar una nova institució benèfica, que fou coneguda com el Casal Verge de Montserrat o simplement el Casal. Després en va fer donació al poble. La institució estava regida per una junta. La primera fou constituïda per Esteve Verdaguer, Blai Sensada, Ramon Puigdellívol, Isidre Riera i Francesc Solà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici fou projectat el 1945 i acabat el 1947. S’aixecava en part del solar on hi havia hagut l’antiga rectoria, que fou enderrocada el 1936. La capella del casal fou decorada amb pintures murals de Josep Obiols i Palau (1894-1967), també sufragades per l’industrial Viñas. Obiols, pintor i dibuixant considerat entre els més representatius del corrent noucentista, és autor també dels murals de la sagristia i del cambril de Montserrat i d’una important obra muralística durant aquests anys de la postguerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hospital va començar la seva activitat el 1947 i donava assistència als malalts del terme de Balsareny. En tenien cura les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, que des de 1926 ja assistien malalts al poble. A càrrec del quiròfan hi havia el doctor Jaume Torner, assistit pel doctor Salvador Sansa i la infermera Teresa Sallés. L’equipament era molt avançat pel seu temps. El 1952 s’hi va fer una de les primeres operacions a cor obert de tot l’estat espanyol (si no la primera). Concretament, una comisurotomia mitral amb un innovador sistema d’anestèsia a base de protòxid de nitrogen.</span></span></span> <span><span><span>Durant uns anys fou una mena d’hospital comarcal, amb un conveni amb les mines de carbó de Fígols, fins que es va fundar l’hospital de Berga (Carreté; Benéitez, 2002: 29).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt ha estat engrandit en dues ocasions: la primera entorn de 1957, amb un segon pavelló. Hi van col·laborar els veïns i empreses del poble. Entre 1990 i 1994 es va construir una nova edificació i, ja a la dècada de 2010, s’hi va fer una nova intervenció. Els anys que mossèn Joan Bajona va ser rector de la parròquia (entre 1978 i 1990) aquest va col·locar alguns elements ornamentals o anecdòtics en llocs de l’entorn de l’edifici, per exemple un miniatura de la caseta de la Blancaneus amb els seus nans al pati posterior, una farola feta amb trencadís o una capelleta a un costat de la façana principal. Mossèn Bajona era una persona polifacètica, molt afeccionada a realitzar obres artístiques o decoratives de caràcter força personal i que es troben repartides en diversos punts del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys el centre ha esdevingut una residència per a la gent gran, amb una cabuda d’unes 30 places. És regentada per un patronat, que compta amb un equip de voluntaris de l’institut secular Vita et Pax.</span></span></span></p> | 41.8634200,1.8777800 | 406861 | 4635221 | 1945-1947 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-morgue.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-jardi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: El Casal, Antic hospital, Casal de les Monges JosefinesEn l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA) hi ha dues fitxes referides a aquest edifici. La núm. 16256, amb la denominació “El Casal” i la fitxa núm. 35545, amb la denominació “Casa Plaça Roc Garcia”. Aquesta última fa una descripció de la capella qualificant, per error, les pintures com a pertanyents al segle X. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||
| 92786 | Pintures del Casal Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-casal-verge-de-montserrat | <p><span><span><span>ANÒNIM (2017). <em>70è Aniversari del Casal Verge de Montserrat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pintures murals que decoren la petita capella que hi ha emplaçada al Casal Verge de Montserrat, obra del conegut muralista i dibuixant Josep Obiols, adscrit al corrent noucentista. La capella recrea la capçalera d’una església romànica formada per un mur frontal, una volta de canó i un absis de quart de volta. L’obra d’Obiols s’imposa com una adaptació personal d’alguns dels trets estilístics propis de la pintura mural romànica, per bé que amb un caràcter no tant esquemàtic i més naturalista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra pictòrica ocupa la part alta de la capella. A l’absis hi trobem representat, sobre un fons vermellós, el tema de la Crucifixió. Al voltant del crucificat tres figures angelicals recullen en calzes la sang de Crist, mentre que a ambdós costats hi figuren la Mare de Déu i sant Joan Evangelista. L’espai de la volta compta amb dues escenes als laterals: la captura de Jesús davant dels apòstols i, a la banda oposada, l’episodi d’una cura miraculosa obrada per Jesús. En la resta de l’espai pictòric hi trobem símbols, colors i sanefes representatius de la pintura mural romànica, així com algunes inscripcions en llatí. A la part zenital de la volta destaca un crismó de marbre.</span></span></span></p> | 08018-253 | Plaça Rector Roc García, s/n | <p><span><span><span>La tradició hospitalària ja ve d’antic a Balsareny. Des de 1823 hi havia hagut un hospital al carrer del Castell, més tard traslladat al carrer del Trull. El 1905 van arribar al poble les monges Germanes Serves de la Passió, i l’Ajuntament va adequar de nou l’hospital del carrer del Castell perquè hi atenguessin els malalts. L’any 1947 a proposta de mossèn Esteve Verdaguer el fabricant Ricard Viñas Geis va fundar i patrocinar una nova institució benèfica, que fou coneguda com el Casal Verge de Montserrat o simplement el Casal. Després en va fer donació al poble. La institució estava regida per una junta. La primera fou constituïda per Esteve Verdaguer, Blai Sensada, Ramon Puigdellívol, Isidre Riera i Francesc Solà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici fou projectat el 1945 i acabat el 1947. S’aixecava en part del solar on hi havia hagut l’antiga rectoria, que fou enderrocada el 1936. La capella del casal fou decorada amb pintures murals de Josep Obiols i Palau (1894-1967), també sufragades per l’industrial Viñas. Obiols, pintor i dibuixant considerat entre els més representatius del corrent noucentista, és autor també dels murals de la sagristia i del cambril de Montserrat i d’una important obra muralística durant aquests anys de la postguerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’ hospital va començar la seva activitat el 1947 i donava assistència als malalts del terme de Balsareny. En tenien cura les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, que des de 1926 ja assistien malalts al poble. L’equipament era molt avançat pel seu temps. S’ha dit que s’hi va portar a terme la primera operació a cor obert de l’estat espanyol. A càrrec del quiròfan hi havia el doctor Jaume Torner, assistit pel doctor Salvador Sansa i la infermera Teresa Sallés. Durant uns anys fou una mena d’hospital comarcal, amb un conveni amb les mines de carbó de Fígols, fins que es va fundar l’hospital de Berga (Carreté; Benéitez, 2002: 29).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt ha estat engrandit en dues ocasions: la primera entorn de 1957, amb un segon pavelló. Hi van col·laborar els veïns i empreses del poble. Entre 1990 i 1994 es va construir una nova edificació i, ja a la dècada de 2010, s’hi va fer una nova intervenció. Els anys que mossèn Joan Bajona va ser rector de la parròquia (entre 1978 i 1990) aquest va col·locar alguns elements ornamentals o anecdòtics en llocs de l’entorn de l’edifici, per exemple un miniatura de la caseta de la Blancaneus amb els seus nans al pati posterior, una farola feta amb trencadís o una capelleta a un costat de la façana principal. Mossèn Bajona era una persona polifacètica, molt afeccionada a realitzar obres artístiques o decoratives de caràcter força personal i que es troben repartides en diversos punts del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys el centre ha esdevingut una residència per a la gent gran, amb una cabuda d’unes 30 places. És regentada per un patronat, que compta amb un equip de voluntaris de l’institut secular Vita et Pax.</span></span></span></p> | 41.8634100,1.8776400 | 406850 | 4635220 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-5.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA) hi ha dues fitxes referides a l’edifici. La núm. 16256, amb la denominació “El Casal” i la fitxa núm. 35545, amb la denominació “Casa Plaça Roc Garcia”. Aquesta última fa una descripció de la capella qualificant, per error, les pintures com a pertanyents al segle X. | 106|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92798 | Casal d'Avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-davis-0 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31, 85, 131.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 115-118.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici d’estil noucentista construït el 1927 com a escoles nacionals i que en l’actualitat s’ha adaptat per al casal d’avis. Consta d’un cos de planta rectangular, de planta baixa, amb façanes originàriament als quatre vents, tot i que recentment s’hi ha adossat a la part posterior una construcció depenent del Casal Verge de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dóna a la Plaça Roc García, presenta una composició de línia clàssica que es caracteritza per dos frontons bessons de perfils molt angulosos, cadascun amb un finestral de forma semicircular tripartit mitjançant pilarets. Cada frontó genera un petit espai a manera de mansarda al nivell de les golfes, i a la planta baixa queda associat a un mòdul de tres finestrals. A l’interior aquests dos àmbits es corresponien amb l’aula dels nens i la de les nenes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa les finestres són rematades amb punt rodó. Queden flanquejades per sengles portals d’una alçada considerable a banda i banda. Sobre un parament pintat de color crema totes les obertures queden ressaltades per trencaaigües i emmarcaments motllurats d’un coloració més forta, i conserven les fusteries originàries. La cornisa que separa els dos nivells, i també el ràfec, queden ben ressaltats per unes motllures de color gris, mentre que la part baixa de la façana és revestida amb un aplacat que imita petits carreus encoixinats. Als extrems, unes motllures en forma de pilars delimiten la façana, que en una intervenció més recent s’ha allargat cap a l’esquerra seguint una pauta arquitectònica similar. A les façanes laterals trobem més finestrals de la mateixa tipologia, però queden pràcticament eclipsats per les construccions adjacents.</span></span></span></p> | 08018-265 | Plaça Roc García, s/n | <p><span><span><span><span>La primera escola coneguda a Balsareny és de l’any 1748. Era municipal i es trobava als baixos de la Casa de la Vila. Posteriorment va tenir altres ubicacions. Des de principis del segle XIX hi havia també una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria que posteriorment també es traslladà diverses vegades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, des de 1859 s’havien establert a Balsareny les Germanes Dominiques de l’Anunciata. Primer s’instal·laren a la casa coneguda popularment com ca les Monges (al carrer de Baix, 24). Tan sols feia tres anys que aquesta congregació dedicada a l’ensenyament de nenes i impulsada pel pare Francesc Coll s’havia fundat. El 1905 es van traslladar a un nou edifici, propi i més ampli, a la plaça de Ricard Viñas, també coneguda a partir d’aleshores com a Plaça de les Monges. <span>També cal destacar el Centre Instructiu i Recreatiu, escola popularment coneguda com el Casino, que va iniciar-se el 1912 amb un tipus d’ensenyament modern i laic en la línia del pedagog Ferrer i Guàrdia, i fent algunes classes en català. Fou clausurada el 1923 durant la dictadura de Primo de Rivera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici objecte d’aquesta fitxa fou construït el 1927 com a escoles nacionals. Era un moment en què, sota la influència de l’impuls de renovació pedagògica de la recentment creada Mancomunitat de Catalunya, es van construir un bon nombre de col·legis públics, molts d’ells caracteritzats per una arquitectura d’estil noucentista molt pròpia d’aquests anys. Antigament en aquest terreny hi havia l’era de cal Sala i, en part, el corral de cal Martí. Aleshores l’alcalde era Gregori Casaldàliga, i a la inauguració hi van assistir el capità general de Catalunya i el general Milans del Bosch, governador civil. L’edifici estava concebut amb espais diferenciats per a nens i nenes. Això no obstant, el centre va adoptar també una línia pedagògica moderna, amb mestres d’inspiració republicana com Eloi Regné i Ricard Buixó, que aplicaven una pedagogia activa i socialment renovadora d’acord amb les normes de la Institución Libre de Enseñanza. En acabar la guerra, Regné, que era membre de la CNT i havia estat comissari polític, va haver d’exiliar-se. Buixó es va quedar i fou empresonat i represaliat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tant l’escola nacional com la parroquial van tancar el 1974. Aquest any totes les escoles de Balsareny es van unificar en el Col·legi Públic Guillem de Balsareny. Cal remarcar que l’any 1975 aquest centre va ser el primer col·legi públic de tota la comarca on es va iniciar una educació bilingüe en català i castellà (Serra; Carreté, 2005: 118). Pocs anys després, el 1979, en aquest edifici s’hi va establir el Casal de la Gent Gran o Club d’Avis, que fou impulsat entre d’altres per Salvador Sánchez i Josep Riera. En té cura una associació anomenada Els Ametllers i, entre moltes d’altres activitats, tenen una coral.</span></span></span></span></p> | 41.8632300,1.8771300 | 406807 | 4635200 | 1927 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-31.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Antigues escoles, Club d’Avis | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||
| 92038 | Barraca 21817 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21817 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21817)</span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est i actualment esfondrada. Està situada en un lloc on han tallat tots els arbres del voltant.</span></span></span></p> | 08018-5 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8779600,1.8443600 | 404109 | 4636872 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92038-barraca-21817-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92041 | Barraca 21841 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21841 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21841)</span></span></span></p> | XIX-XX | Coberta esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que té la coberta esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-8 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8785400,1.8423900 | 403947 | 4636939 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92041-barraca-21841.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92044 | Barraca 5839 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5839 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5839)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana de fusta i la coberta amb bigues de fusta i lloses de pedra. Té lleugers esfondraments.</span></span></span></p> | 08018-11 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8751800,1.8571300 | 405165 | 4636549 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92044-barraca-5839-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92046 | Barraca 5841 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5841 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5841)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-13 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8734300,1.8538600 | 404891 | 4636358 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92046-barraca-5841.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92047 | Barraca 5842 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5842 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5842)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana de pedra i coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-14 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8734700,1.8528900 | 404810 | 4636364 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92047-barraca-5842.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92048 | Barraca 5843 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5843 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5843)</span></span></span></p> | XX | Esfondrament del sostre | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est/nord-est. Té la porta amb llinda de fusta que consisteix en una biga de secció circular. La coberta era amb bigues de fusta i lloses de pedra i es troba parcialment esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-15 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8745400,1.8502900 | 404596 | 4636486 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92048-barraca-5843-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92050 | Barraca 15514 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15514 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). <span>Web Wikipedra (codi 15514)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una fornícula i un ràfec de pedres volades.</span></span></span></p> | 08018-17 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8735600,1.8491200 | 404498 | 4636378 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92050-barraca-15514.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92052 | Barraca 14507 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14507 | <p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 14507)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est, que es troba força esfondrada. Tenia la coberta de falsa cúpula. Té la particularitat que està feta amb petites pedres planes.</span></span></span></p> | 08018-19 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8733600,1.8446100 | 404123 | 4636361 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92052-barraca-14507.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92053 | Barraca 14508 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14508 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 14508)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que es troba pràcticament esfondrada. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra.</span></span></span></p> | 08018-20 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8737600,1.8439300 | 404067 | 4636406 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92053-barraca-14508.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92057 | Barraca 3812 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3812 | <p><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3812)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta irregular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-24 | Sector oest del terme municipal | 41.8685500,1.8334200 | 403187 | 4635840 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92057-barraca-3813.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92058 | Barraca 3814 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3814 | <p><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3814)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula. Conserva restes d’un ràfec de pedres planes volades.</span></span></span></p> | 08018-25 | Sector oest del terme municipal | 41.8655700,1.8315800 | 403030 | 4635511 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92058-barraca-3814.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92059 | Barraca 23220 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23220 | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda planta i la coberta de falsa cúpula. A l’interior té una fornícula.</span></span></span></p> | 08018-26 | Sector oest del terme municipal | 41.8647600,1.8323000 | 403089 | 4635420 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92059-barraca-23220.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92061 | Barraca 3813 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3813 | <p><span><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3813)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al nord. Té porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula, amb restes d’un ràfec de pedres planes volades.</span></span></span></p> | 08018-28 | Sector oest del terme municipal | 41.8635400,1.8311900 | 402995 | 4635286 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92061-barraca-3813.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92066 | Barraca 23182 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23182 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23182)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i el sostre esfondrat.</span></span></span></p> | 08018-31 | Sector oest del terme municipal | 41.8601700,1.8381200 | 403565 | 4634904 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92066-barraca-23182-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92067 | Barraca 23183 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23183 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23183)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades a la coberta. A un costat hi ha un abeurador.</span></span></span></p> | 08018-32 | Sector oest del terme municipal | 41.8600900,1.8370900 | 403479 | 4634896 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92067-barraca-23183-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92070 | Barraca 23997 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23997 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23997)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-34 | Sector oest del terme municipal | 41.8567800,1.8284600 | 402758 | 4634538 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92070-barraca-23997-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92072 | Barraca 23625 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23625 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23625)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, de dimensions força grans i orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra. El sostre ha estat restaurat amb uralita. </span></span></span></p> | 08018-36 | Sector central del terme municipal | 41.8673900,1.8609800 | 405473 | 4635680 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92072-barraca-23625-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92073 | Barraca 23628 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23628 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23628)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat i cobert amb plàstics i uralita | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Està situada als Solells de Fucimanya. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-37 | Sector central del terme municipal | 41.8678800,1.8594400 | 405346 | 4635736 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92073-barraca-23628-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92074 | Barraca 23626 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23626 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23626)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta de llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra.</span></span></span></p> | 08018-38 | Sector central del terme municipal | 41.8674600,1.8580500 | 405230 | 4635691 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92074-barraca-23626-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92078 | Barraca 22779 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22779 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 22779)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al nord i amb coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-42 | Sector central del terme municipal | 41.8620500,1.8641600 | 405729 | 4635084 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92078-barraca-22779.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | És de difícil accés perquè es troba envoltada d’esbarzers. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92079 | Barraca 22781 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22781 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 22781)</span></span></span></p> | XIX-XX | Restaurada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, força gran i orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. En una recent intervenció d’arranjament li han fet una finestra amb barrots a la part davantera i han arrebossat i pintat l’interior.</span></span></span></p> | 08018-43 | Sector central del terme municipal | 41.8630100,1.8626100 | 405602 | 4635192 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92079-barraca-22781-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92081 | Barraca 22782 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22782 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 22782)</span></span></span></p> | XIX-XX | Molt esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada cap al sud. Es troba esfondrada gairebé del tot.</span></span></span></p> | 08018-45 | Sector central del terme municipal | 41.8612900,1.8612000 | 405482 | 4635002 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92081-barraca-22782.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92127 | Barraca 14461 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14461 | <p><span><span><span>MATEO FONT, Miquel (2017). Web Wikipedra (codi 14461)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit enderroc. No té esllavissades però en algunes parts del sostre i mur del fons hi falten pedres. | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Les mides exteriors són 310 x 310 cm i les interiors 170 x170 cm. Els murs fan uns 70 cm de gruix.</span></span></span></p> | 08018-47 | Sector central del terme municipal | 41.8643800,1.8565400 | 405100 | 4635351 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92127-barraca-14461.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92133 | Barraca 19540 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19540 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19540)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta irregular, orientada al sud-est, que es troba força esfondrada. Té la porta amb llinda plana i la coberta probablement era amb bigues de fusta i lloses de pedra. Les parets són de factura poc acurada i amb pedres cantoneres poc expresses. Forma part d'un nucli de tres barraques en una distància d’uns 100 m, les quals estan situades al Serrat dels Olivers del Solà.</span></span></span></p> | 08018-49 | Sector central del terme municipal | 41.8620800,1.8524100 | 404754 | 4635100 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92133-barraca-19540-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92134 | Barraca 19539 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19539 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19539)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament gairebé total. Entre la runa s'entreveu la llosa de coronació del sostre. | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud-oest, que es troba força esfondrada. Té la porta amb llinda plana i la coberta devia ser de falsa cúpula. La paret posterior queda mig enterrada en el pendent. Forma part d'un nucli de tres barraques en una distància d’uns 100 m, les quals estan situades al Serrat dels Olivers del Solà.</span></span></span></p> | 08018-50 | Sector central del terme municipal | 41.8614300,1.8522100 | 404736 | 4635028 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92134-barraca-19539.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92138 | Barraca 21937 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21937 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21937)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important de la part superior, inclosa la coberta | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud i emplaçada a la Solana del Solà. La part superior s’ha esfondrat. </span></span></span></p> | 08018-52 | Sector central del terme municipal | 41.8611300,1.8478200 | 404371 | 4635000 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92138-barraca-21937.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92140 | Barraca 22774 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22774 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 22774)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Es troba força esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-53 | Sector central del terme municipal | 41.8593500,1.8540000 | 404882 | 4634795 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92140-barraca-22774.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92141 | Barraca 19542 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19542 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19542)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Tot i que es troba força esfondrada, alguna paret encara conserva el voladís.</span></span></span></p> | 08018-54 | Sector central del terme municipal | 41.8584700,1.8547700 | 404944 | 4634696 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92141-barraca-19542-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92142 | Barraca 23890 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23890 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23890)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula tancada amb llosa. Té tres finestres i conserva restes del voladís.</span></span></span></p> | 08018-55 | Sector central del terme municipal | 41.8568400,1.8531200 | 404805 | 4634517 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92142-barraca-23890.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92145 | Barraca 22767 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22767 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 22767)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important, que inclou el sostre i la llinda del portal | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la cobert de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-58 | Sector central del terme municipal | 41.8546400,1.8584100 | 405241 | 4634267 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92145-barraca-22767.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/