Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92193 | Barraca 23844 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23844 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23844)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, situada al Boixader, adossada a un marge i orientada al sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-100 | Sector sud del terme municipal | 41.8333100,1.8503600 | 404541 | 4631908 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92193-barraca-23844.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92190 | Barraca 23225 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23225 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23225)</span></span></span></p> | XIX-XX | Enderroc parcial del sostre i del pany nord-est. | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, situada a la Baga dels Cellers i adossada a un marge de difícil accés per la inclinació del terreny. És orientada al sudest, té la porta de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una fornícula interior sobre la porta. </span></span></span></p> | 08018-97 | Sector sud del terme municipal | 41.8334300,1.8571800 | 405107 | 4631914 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92190-barraca-23225.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92192 | Barraca 22868 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22868 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 22868)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, situada al Boixader i orientada al sud. Malgrat que s’ha esfondrat, devia tenir la coberta de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08018-99 | Sector sud del terme municipal | 41.8345000,1.8512600 | 404617 | 4632039 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92192-barraca-22868.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92428 | Aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-conangle | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV, XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Conangle. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval en el seu recorregut principal. Passa per sobre de la riera de Conangle, que forma una petita vall entre camps de conreu i bosc, just a la divisòria entre els termes municipals de Balsareny i Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte és força llarg, d’uns 103 metres, i a la part inicial, al nord, fa un lleuger gir. D’alçada màxima mesura uns 12 metres. S’hi poden distingir dues parts ben diferenciades: l’aqüeducte originari, que es caracteritza pels tres arcs apuntats centrals (val a dir que són els únics arcs apuntats de tota la Séquia) i una construcció de reforç que el 1824 s’hi va adossar a la cara oest. Com que els arcs de les dues construccions no coincideixen del tot, sinó que s’encavallen parcialment, fa la impressió que ens trobem davant de dos ponts en paral·lel, tot i que a la part alta tota l’obra queda fusionada en una plataforma uniforme, de 4,5 m d’amplada. En la part gòtica l’aparell és fet amb carreus de mida no gaire gran i força desiguals. L’obra del segle XIX és molt més regular, amb carreus ben disposats en filades. Tot aquest costat oest es caracteritza per un perfil atalussat fins a dalt de tot, de manera que l’aqüeducte queda ben reforçat davant els possibles aiguats de la riera. En aquesta cara només queden descoberts dos arcs, que són de mig punt. El tercer arc ha quedat cegat. I encara més al sud són visibles quatre arcs més que han de correspondre a l’obra gòtica originària, ja que semblen lleugerament apuntats. Tots aquests arcs han quedat pràcticament tapats pels murs de reforç, que en aquesta part meridional deixen entreveure diferents fases constructives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte té dos elements ornamentals o commemoratius: sobre un dels arcs de la cara est hi trobem un escut totalment erosionat amb dos carreus a la part inferior que tenien una inscripció. Se n’insinuen algunes lletres al costat esquerre del carreu superior, però la inscripció és completament il·legible. D’altra banda, sobre un arc de la cara oest hi podem veure una pedra amb una orla que té inscrita la data 1824. Aquest ha de ser l’any en què es van realitzar les obres per reforçar l’aqüeducte al costat oest, que devia quedar malmès per una torrentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior, el caixer (per on discorria l’aigua de la Séquia) és cobert amb lloses que permeten caminar sobre l’aqüeducte, protegit amb unes baranes metàl·liques. Actualment es troba fora d’ús, ja que les abundants fuites que tenia en feien perillar l’estructura. Per solucionar-ho fa uns anys es va fer passar una canonada soterrada al costat dret de la construcció. Al costat de la barana es conserva una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa. És una de tantes fites que recorden que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-179 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal, vora les mins de potassa de Vilafruns. | <p><span><span><span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem esmentat, a principis del segle XIX (l’any 1824 segons una inscripció) l’aqüeducte es va reparar amb la construcció d’una estructura de reforç. Això va modificar considerablement la fesomia de l’obra vista des de la cara oest.</span></span></span></p> | 41.8350800,1.8746500 | 406560 | 4632078 | 1340, 1824 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-escut-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-vista-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Conangle, Pont de cal NegretEl termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent.Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. | 93|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||
| 92429 | Fita de la Séquia a l’aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-laqueducte-de-conangle | XIX | Trencat a la part superior dreta. Erosió de la pedra considerable. Fongs i restes de pintura. | <p><span><span><span>Fita de la Séquia de Manresa que està emplaçada sobre l’aqüeducte o pont de Conangle, a la part central. Consisteix en un bloc de pedra de forma més o menys rectangular, amb els angles arrodonits (trencat a la part superior dreta), que té gravat a la cara davantera l’escut de Manresa. Mesura 40 cm d’alçada, 32 d’ample i 11 de gruix. Les formes i mides de les fites de la Séquia varien força, però totes solen tenir l’escut de Manresa i, de vegades, la data o altres inscripcions. La majoria estan datades a finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta és una de les poques fites que es conserva entre les moltes que hi havia al llarg del recorregut de la Séquia. Recorden que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-180 | A l'aqüeducte de Conangle, de la Séquia. Sector sud del terme municipal. Prop de les mines de Vilafruns. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8351600,1.8746800 | 406563 | 4632087 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92429-fita-aqueducte-conangle-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis.El termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent. La fita es troba més o menys al centre. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92977 | Pou de glaç de la riera de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-riera-de-conangle | XVIII-XIX | Ha perdut la cúpula i té esllavissades a la paret nord. | <p><span><span><span>Pou de glaç situat a la riba dreta de la riera de Conangle, en un coster obac uns 30 metres al sud de la riera. Cap a llevant, a uns 70 metres hi ha l’aqüeducte de Conangle, de la Séquia de Manresa, i uns 300 metres al sudest la masia de la Torre de la Roca, ja en terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Seguint la tipologia habitual, el pou consisteix en una construcció soterrada de planta circular. Se’n conserva tota l’estructura menys la cúpula que cobria el pou. De la cúpula només se n’insinua l’arrencada en un costat. La part nord dona a un desnivell del terreny; per això en aquest sector la paret del pou queda al descobert i es troba força més esfondrada. En l’estat actual no s’observa cap obertura d’entrada ni cap finestra. Probablement, doncs, l’accés es feia per la part superior. El pou mesura uns 5 metres de fondària per uns 5 metres de diàmetre interior. </span></span></span></p> | 08018-333 | Sector sud del terme municipal. Gairebé al límit del termenal amb Sallent. | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquest pou. Com la majoria de pous de glaç, devia construir-se al segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></p> | 41.8352200,1.8737500 | 406486 | 4632094 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conange-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-8.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fa uns anys el pou es va netejar. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 93075 | Cal Negret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-negret | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). “El Sometent”, <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 287.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Anònim (1981).<em> Sarment</em>, núm. 70 (novembre de 1981).</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès, de dimensions força grans, que es troba emplaçada vora la carretera vella de Manresa a Berga, junt a la cruïlla d’on surt el camí que va cap a la mina de la Fodina i la Caseta del Gener. Consta d’un cos residencial principal de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos més alt al nord i una altra ampliació a ponent. Més a l’oest es forma un pati tancat o barri acabat de forma arrodonida. L’aspecte actual de la casa és fruit d’una remodelació força recent, probablement de mitjans de segle XX, quan les façanes es van arrebossar i les obertures es van ressaltar amb unes sanefes pintades de color rosat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa sembla haver estat sobrealçada i ampliada en diverses fases fins adoptar la forma actual a mitjans de segle XX. Presenta dues façanes més visibles. A la de migdia hi ha el portal, escorat a la dreta, i diverses finestres de distribució irregular. La de llevant, que s’encara a la carretera, queda ordenada en base a tres eixos d’obertures més un quart eix corresponent al cos posterior, més alt. Les obertures del primer pis són en forma de balcó, i la central és l’única que conserva llinda i brancals de pedra picada. La resta d’obertures deuen ser fruit de l’última remodelació. </span></span></span></p> | 08018-350 | Sector sud del terme municipal. Barri de Vilafruns | <p><span><span><span>Aquesta casa ja existia a principis de segle XX i, probablement, fou construïda el segle anterior. Entorn dels anys 1908-1909 es recorda que hi hagué un robatori que va acabar amb la detenció del lladre per part del sometent del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1930, amb l’inici de la perforació dels pous a la Fodina i Vilafruns, la casa va quedar integrada dins del complex miner. A mitjans de segle XX el pou de la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa explotadora, que va construir un edifici de serveis al costat de l’antic pou entorn dels anys 1940. Aquesta zona minera tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Fou en aquests anys que aquests operaris van portar a terme diverses obres i reformes a cal Negret per tal que la casa pogués acollir alguna família vinculada a la mina. Entorn de la dècada de 1960 el petit complex de la Fodina es va abandonar sense que hagués entrat mai en funcionament. Cal Negret va passar també a mans de particulars.</span></span></span></p> | 41.8356000,1.8769500 | 406752 | 4632133 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93075-cal-negret-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93075-cal-negret-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93075-cal-negret-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92191 | Barraca 18707 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18707 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18707)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08018-98 | Sector sud del terme municipal | 41.8359800,1.8516600 | 404653 | 4632203 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92191-barraca-18707-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92191-barraca-18707-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92166 | Barraca 23263 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23263 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23263)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament, sobretot al centre de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est i de factura poc acurada. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08018-78 | Sector sud del terme municipal | 41.8361900,1.8668600 | 405915 | 4632209 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92166-barraca-23263-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92185 | Barraca 23226 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23226 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23226)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament a la llinda de la porta i part del sostre. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, situada a la Baga de Vila-seca i orientada al sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula tancada amb una llosa.</span></span></span></p> | 08018-92 | Sector sud del terme municipal | 41.8364200,1.8425300 | 403895 | 4632262 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92185-barraca-23226-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92168 | Barraca 18700 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18700 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18700)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una petita cavitat interior sobre la llinda.</span></span></span></p> | 08018-80 | Sector sud del terme municipal | 41.8365200,1.8589000 | 405255 | 4632255 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92168-barraca-18700-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92168-barraca-18700-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92167 | Barraca 23236 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23236 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23236)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al nord. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un apilament de pedres a l’entrada, de manera que l’accés es fa a través d’un corredor de 140 cm de llargada per 50 cm d’ample. Per això a més de barraca tindria la funció de claper (amuntegament de pedres recollides d’un camp).</span></span></span></p> | 08018-79 | Sector sud del terme municipal | 41.8366300,1.8630500 | 405599 | 4632262 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92167-barraca-23236.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92178 | Barraca 18698 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18698 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep. Web Wikipedra (codi 18698)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud-est. Es troba força esfondrada, i probablement tenia la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-85 | Sector sud del terme municipal | 41.8368800,1.8541400 | 404860 | 4632300 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92178-barraca-18698.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92165 | Barraca 23262 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23262 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23262)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important: la part exterior posterior i una bona part de la cúpula s'han esllavissat. | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Ha estat construïda amb blocs de pedra grossos. Tot i així, una part s’ha esllavissat.</span></span></span></p> | 08018-77 | Sector sud del terme municipal | 41.8369200,1.8667900 | 405910 | 4632291 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92165-barraca-23262.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92180 | Barraca 18509 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18509 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18509)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament a la part de la llinda. | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, adossada a un marge i orientada al sud/sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-87 | Sector sud del terme municipal | 41.8374000,1.8485700 | 404398 | 4632364 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92180-barraca-18509.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92172 | Barraca 18705 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18705 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep. Web Wikipedra (codi 18705)</span></span></span></p> | XIX-XX | Malgrat que no té cap enderroc la cúpula fa panxa i està a punt de cedir a la part nordoest. | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una cavitat interior sobre la llinda. Un entrant a la part nordoest trenca la regularitat rectangular de la planta.</span></span></span></p> | 08018-84 | Sector sud del terme municipal | 41.8376800,1.8507800 | 404582 | 4632393 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92172-barraca-18705.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 93065 | Colònia minaire de Vilafruns (els Xalets) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minaire-de-vilafruns-els-xalets | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 107, 117-123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2009). <em>Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria. 1185-1982</em>. Ajuntament de Súria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 125-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146-147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 105-112.</span></span></span></p> | XX | Entorn i jardins mancats de manteniment.Habitatges amb signes de deteriorament. | <p><span><span><span>Conjunt d’habitatges construïts a la dècada de 1930 vora la mina de Balsareny que van constituir un primer nucli de la colònia minaire de Vilafruns i que es coneixen com els Xalets. Són fets a l’estil germànic, ja que l’empresa minera era alemanya i els habitatges havien d’acollir tècnics i directius d’aquesta procedència. Entre blocs d’habitatges i xalets hi ha cinc edificis, que es troben dispersos en una zona enjardinada al sud de la mina, entre la carretera i la Séquia de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Concretament, hi trobem tres blocs d’habitatges i dos xalets unifamiliars. Els blocs d’habitatges són edificis de planta rectangular, de 20 metres de llargada, que compten amb planta baixa, un pis i golfes. La característica que més destacada són les teulades a quatre vents, amb un pendent pronunciat i dotades amb unes típiques mansardes de coberta arrodonida. Cada bloc consta de quatre mansardes sobre la façana principal i diverses a la cara oposada. Les façanes són llises, amb arrebossat de color ocre i sèries de finestres de proporcions verticals amb persianes enrotllables.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els xalets unifamiliars són de planta quadrada, amb coberta a quatre vessants, una mansarda a la cara principal i una altra a l’oposada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, a l’extrem nord del conjunt trobem un bloc d’habitatges per a treballadors de construcció més moderna i d’estètica convencional que ja no té res a veure amb els edificis d’estil germànic. </span></span></span></p> | 08018-342 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>El descobriment d’un jaciment de potassa al Bages es va fer a Súria l’any 1912. Feia poc que els enginyers francesos René Macary i Emili Viader havien constituït una societat amb el propòsit de localitzar nous jaciments de sal al Cardener quan, en l’excavació d’un pou al lloc anomenat el Salí, que ja s’havia explotat a l’edat mitjana, van identificar una beta de potassa. La troballa va atreure eminents geòlegs espanyols i estrangers, i va donar peu a una autèntica febre de la potassa, que va mobilitzar sobretot empreses franceses, interessades en trencar el monopoli d’aquest mineral que fins aleshores tenien els alemanys. Macary i Viader van vendre els drets del jaciment a la multinacional belga Solvay, que el 1918 va començar l’explotació del primer pou a Súria. En els anys successius les explotacions de la conca potàssica del Llobregat i el Cardener van convertir el Bages en la primera comarca minera de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Balsareny les prospeccions van començar l’any 1918 per part de l’empresa Fodina. En un sondeig fet el 1920 a la zona de Vilafruns es van trobar sals potàssiques a 674 metres de profunditat. Aquestes prospeccions es van repetir 10 anys després, però no va ser fins el 1934 que una companyia amb capital alemany (La Minera, S.A.) va iniciar la construcció d’un primer pou a Vilafruns. Es va construir el castellet de formigó per posar-hi el muntacàrregues i, al seu costat, s’hi instal·là un edifici per al molí que havia de seleccionar els diferents tipus de sal. En una fotografia panoràmica de les mines feta l’any 1934 es pot veure com aleshores ja existien també els principals edificis auxiliars situats a la banda sud. La mateixa empresa tenia inversions a Sallent, i això va fer que uns 200 tècnics i directius alemanys es traslladessin a viure a Sallent i Balsareny entre els anys 1930 i 1936. Per allotjar alguns d’aquests directius a Vilafruns es van construir sis blocs d’habitatges d’estil germànic, amb teulades inclinades i mansardes, que actualment encara existeixen i són ben visibles des de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra Civil va motivar que els treballs de perforació s’interrompessin. Amb motiu de la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial l’estat espanyol va expropiar les mines i l’any 1945 foren traspassades a l’empresa espanyola <em>Explotaciones Potásicas, SA</em>., però el pou no es va començar a explotar fins el 1948. El 1952 ja estava en ple rendiment. En aquesta època la mineria va experimentar una gran expansió, afavorida per la política d’autarquia dels primers anys del franquisme. La demanda de treballadors per a la mina es va cobrir bàsicament amb mà d’obra procedent de fora de Catalunya, sobretot d’Andalusia. A la dècada de 1950 l'activitat minera concentrava el 13% dels obrers industrials de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1940-41 es va construir l’emblemàtic edifici de l’hangar, en forma de volta apuntada. L’edifici de la fàbrica es va bastir una mica més tard, després de 1945. Al costat nord del complex l’any 1957 es van construir uns habitatges per als miners. L’obra era estimulada per una ordre del ministeri de Treball que deia que totes les empreses que tinguessin més 69 treballadors havien de facilitar habitatge almenys a la desena part del seu personal. Aquest nucli inicial de la colònia de Vilafruns es va ampliar el 1962 amb uns blocs de pisos i serveis bàsics. La colònia va arribar a tenir escola, botigues i una església dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels minaires. L’any 1970 aquest nucli va arribar a tenir 293 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, el primer pou que s’havia excavat el 1918 uns 800 m a l’oest i que es coneix com la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa minera a mitjans de segle XX. Entorn de la dècada de 1940 s’hi va construir un edifici de serveis que es va equipar amb tot el material necessari i que tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Aquestes instal·lacions, però, no van entrar mai en funcionament. Entorn de la dècada de 1960 aquest petit complex es va abandonar i se’n va fer càrrec la Guàrdia Civil, que hi feia pràctiques de tir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970 l’empresa explotadora va passar a ser <em>Unión de Explosivos Rio Tinto</em>, la mateixa que es va fer càrrec de la mina de Sallent. Les dues mines van quedar connectades el 1972, i la de Vilafruns va deixar de tenir activitat extractiva i va quedar només com a entrada i sortida dels miners. Entre 1972 i 1974 es va modernitzar el sistema d’explotació amb la introducció dels minadors, l’eliminació de l’ús d’explosius i la mecanització de la major part del procés d’extracció. Això va comportar una millora de la productivitat però també una progressiva reducció dels treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La creixent competència dels mercats exteriors a partir dels anys 1960 va motivar un període de recessió que portaria gradualment al tancament de moltes explotacions. Després de pertànyer a l’empresa ERCROS, l’any 1991 la mina va ser adquirida per una empresa pública de l’Instituto Nacional de Industria (INI), que finalment el 1998 la va vendre a l’empresa israeliana <em>Dead Sea Works</em>, que va crear la seva filial espanyola <em>Iberpotash</em>, propietària de totes les mines de la conca potàssica catalana. Des dels volts de 1991 la fàbrica va deixar de ser operativa i es va anular la rampa exterior que hi havia, ja que tota la producció havia passat a Sallent. El juliol de 2005 un incendi forestal que va afectar l’àrea entre Castellnou de Bages i Balsareny va arribar fins a les mines i va causar la destrucció de l’edifici de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’extracció de potassa només continua activa a Súria, ja que des del 2020 el complex de Balsareny i Sallent va aturar la producció amb la previsió del tancament d’aquestes mines. De moment només s’hi fan tasques de manteniment. En aquests moments s’impulsa un projecte integral a tota la conca del Bages que preveu l’eliminació progressiva de les muntanyes de runam salí. Pel que fa a la colònia minera, a principis de la dècada del 2000 els habitants havien disminuït a 80, i actualment encara hi ha cases habitades. </span></span></span></p> | 41.8378100,1.8772700 | 406782 | 4632378 | 1930-36 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93065-vilafruns-xalets-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93065-vilafruns-xalets-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93065-vilafruns-xalets-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93065-vilafruns-xalets-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||
| 92171 | Barraca 18696 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18696 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18696)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, adossada a un marge i orientada al sud/sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Les parets són fetes amb pedres menudes i planes. El marge posterior forma una petita balma de pedra.</span></span></span></p> | 08018-83 | Sector sud del terme municipal | 41.8382800,1.8524100 | 404718 | 4632457 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92171-barraca-18696.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92181 | Barraca 18508 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18508 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18508)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada a l’est/sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. La llinda de la porta està formada interiorment per dues lloses planes paral·leles que deixen una cavitat. Té un ràfec de pedres que coronen la coberta.</span></span></span></p> | 08018-88 | Sector sud del terme municipal | 41.8384200,1.8467800 | 404251 | 4632479 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92181-barraca-18508.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92179 | Barraca 18703 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18703 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18703)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una cavitat interior sobre la llinda.</span></span></span></p> | 08018-86 | Sector sud del terme municipal | 41.8385500,1.8499400 | 404514 | 4632490 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92179-barraca-18703-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92179-barraca-18703-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92170 | Barraca 18697 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18697 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18697)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Internament adopta una forma poligonal irregular. Té una cavitat interior sobre la llinda.</span></span></span></p> | 08018-82 | Sector sud del terme municipal | 41.8386900,1.8534300 | 404804 | 4632502 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92170-barraca-18697-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92170-barraca-18697-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92164 | Barraca 18704 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18704 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18704)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’oest/sudoest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Interiorment el tancament comença molt amunt, i això permet aprofitar l'espai a peu dret. A l’interior té una cavitat sobre la llinda i una bona llar de foc.</span></span></span></p> | 08018-76 | Sector sud del terme municipal | 41.8387900,1.8697600 | 406160 | 4632495 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92164-barraca-18704-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92164-barraca-18704-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92433 | Aqüeducte de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-santa-cecilia | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa de dimensions modestes, d’un sol arc, que franqueja el torrent de cal Barretaire, al pla de Santa Cecília. Actualment en aquest sector hi ha els xalets de la mina de Vilafruns. Té una alçada considerable, d’uns 4,5 m, però la vegetació del torrent pràcticament no deixa veure l’arc, fet amb obra de maçoneria. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, actualment sota cobert i amb la protecció d’una barana de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inicial de l’aqüeducte hi ha una caseta de pedra que aixopluga un bagant modern, que funciona amb volant i mecanisme desmultiplicador, el qual permet desviar l’aigua cap al torrent. També hi ha una caseta d’eines del sequiaire.</span></span></span></p> | 08018-183 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal. Al pla de Santa Cecília, prop de la mina de Vilafruns. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de Santa Cecília deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 9 canes i un pam de llarg (una mica més de 14 m), i 3 canes d’alçada (4,6 m). </span></span></span></p> | 41.8393100,1.8779100 | 406837 | 4632544 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Santa Cecília | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92169 | Barraca 18699 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18699 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18699)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta trapezoïdal, quasi rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. A la part alta interior de la cúpula hi ha una curiosa pedra que sobresurt com una espina horitzontal; tal vegada servia com a penjador.</span></span></span></p> | 08018-81 | Sector sud del terme municipal | 41.8395600,1.8546600 | 404907 | 4632597 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92169-barraca-18699-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92169-barraca-18699-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92182 | Barraca 18507 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18507 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18507)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular encastada en un desnivell del terreny i orientada al sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. La llinda de la porta està formada interiorment per dues lloses planes paral·leles que deixen una cavitat. Al cantó de la costa hi ha una altra cavitat.</span></span></span></p> | 08018-89 | Sector sud del terme municipal | 41.8397400,1.8447700 | 404086 | 4632628 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92182-barraca-18507.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||
| 92984 | El Paso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-paso | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 117.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 287.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici situat a peu de l’antiga carretera de Manresa a Berga (C-16z) que, des dels seus inicis, sembla haver estat dedicat a bar de carretera. Consta d’un cos de planta rectangular, amb planta baixa més un pis. La construcció té un cert interès pel bon treball de l’obra a maó vist, especialment a la façana principal, que presenta una composició singularitzada per un portal central en forma d’arc de mig punt interiorment tripartit. Al seu damunt hi ha un balcó corregut que és flanquejat per un eix de finestres a cada banda. El treball amb maó destaca en la decoració del ràfec i en el ressaltat dels coronaments de les finestres. A les façanes laterals, en canvi, l’obra és feta amb un altre tipus de totxo i molt més matussera. L’edifici té un cos més estret adossat al nord i un cobert més baix al sud.</span></span></span></p> | 08018-335 | Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>Aquest edifici ja existia l’any 1934, segons es pot veure en una fotografia panoràmica de la mina de Vilafruns feta en aquesta data (Carreté; Benéitez, 2002: 117). Devia aixecar-se durant aquests anys, quan es van construir les instal·lacions de les mines. Era un bar a peu de carretera que va estar regentat durant molts anys per Marciano Santiesteban. El nom el Paso feia al·lusió a la possibilitat de deturar-s’hi tot passant per la carretera i ha perdurat popularment, tot i que ja fa anys que va canviar d’amo i de nom, i va passar a dir-se oficialment Bar Tròpik. En realitat, va funcionar durant molts anys com un prostíbul que va estar associat a l’època d’auge de la mina de Vilafruns, fins entorn de la dècada de 1980. La tradició popular deia que pocs dies després d’haver cobrat la mesada molts miners ja havien quedat escurats, després de passar per aquest bar. </span></span></span></p> | 41.8401100,1.8790600 | 406934 | 4632631 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92984-el-paso-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92984-el-paso-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 93063 | Mina de Balsareny (Vilafruns) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-balsareny-vilafruns | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 107, 117-123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2009). <em>Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria. 1185-1982</em>. Ajuntament de Súria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2022). <em>Mines de potassa del Bages: l’extracció d’un mineral preuat a tot el món</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 125-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146-147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 105-112.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Complex miner dedicat a la potassa que està situat a la zona de Vilafruns, a uns 200 m de la masia de Vilafruns i de l’antiga fàbrica tèxtil del mateix nom. S’inscriu en la conca potàssica del Bages, que compta també amb les mines de Sallent, Súria i Cardona. Actualment es troba sense activitat extractiva, ja que l’única mina que encara està operativa és la de Súria. La planta de Vilafruns en superfície consta d’un seguit d’instal·lacions que ocupen una àrea d’uns 400 m de llarg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre del complex el castellet constitueix una gran estructura de formigó, de 40 m d’alçada, on a la part superior hi ha instal·lades unes grans corrioles que propulsen l’elevador de la mina. A sota hi ha el pou anomenat Balsareny. Té un diàmetre de 5,5 m durant els primers 35 m, i més avall d’uns 5 m. La profunditat total del pou és de 497 m, de manera que en el sector més baix es troba 197,5 m sota el nivell de mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant del castellet hi ha la nau de la sala de màquines. És un edifici de maó que acull el motor de l’elevador del pou, dotat amb una corriola del tipus Koope que transmet la propulsió mitjançant uns cables que comuniquen amb la part alta del castellet. A l’interior es conserva també el motor elèctric originari, de la marca Siemens-Schuckertwerke. Al costat de la nau s’aixeca una gran xemeneia de planta circular per on s’expulsaven els fums generats a l’antiga fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció amb un interès més notable des del punt de vista arquitectònic i com a obra d’enginyeria és l’hangar, edificat els anys 1940-41. A la mina de Sallent hi trobem un edifici d’aquestes mateixes característiques. Constitueix una gran estructura de formigó en forma de volta apuntada, oberta per la cara de ponent i coronada al llarg de tot el carener amb una llanterna amb finestres laterals. Dins d’aquest cobert s’hi guardava el producte ja acabat, a punt per ser transportat. El procés per netejar i purificar la potassa es feia a la fàbrica: un edifici d’una alçada considerable que s’aixecava entre el castellet i l’hangar i que ja no es conserva perquè fou destruït a causa de l’incendi forestal de l’any 2005. Al seu costat hi havia un enorme tanc d’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle sudoest del complex trobem l’edifici de la central elèctrica, on es transforma l’electricitat entrant per adaptar-la al voltatge requerit per fer funcionar els motors. A la banda de llevant s’aixequen diversos edificis que acullen dependències auxiliars, com el taller, un magatzem, oficines, vestidors i una secció dedicada a topografia. Aquesta última estava situada a l’angle nordest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de ponent i a una cota més alta es conserven diverses basses de flotació d’aigua, utilitzada en el procés de transformació de la potassa i contra incendis. Més al nord s’estén un turonet de més de 400 m de llargada constituït pel dipòsit salí, el qual va ser impermeabilitzat i revegetat amb una cobertura de terra i vegetació l’any 2011.</span></span></span></p> | 08018-340 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>El descobriment d’un jaciment de potassa al Bages es va fer a Súria l’any 1912. Feia poc que els enginyers francesos René Macary i Emili Viader havien constituït una societat amb el propòsit de localitzar nous jaciments de sal al Cardener quan, en l’excavació d’un pou al lloc anomenat el Salí, que ja s’havia explotat a l’edat mitjana, van identificar una beta de potassa. La troballa va atreure eminents geòlegs espanyols i estrangers, i va donar peu a una autèntica febre de la potassa, que va mobilitzar sobretot empreses franceses, interessades en trencar el monopoli d’aquest mineral que fins aleshores tenien els alemanys. Macary i Viader van vendre els drets del jaciment a la multinacional belga Solvay, que el 1918 va començar l’explotació del primer pou a Súria. En els anys successius les explotacions de la conca potàssica del Llobregat i el Cardener van convertir el Bages en la primera comarca minera de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Balsareny les prospeccions van començar l’any 1918 per part de l’empresa Fodina. En un sondeig fet el 1920 a la zona de Vilafruns es van trobar sals potàssiques a 674 metres de profunditat. Aquestes prospeccions es van repetir 10 anys després, però no va ser fins el 1934 que una companyia amb capital alemany (La Minera, S.A.) va iniciar la construcció d’un primer pou a Vilafruns. Es va construir el castellet de formigó per posar-hi el muntacàrregues i, al seu costat, s’hi instal·là un edifici per al molí que havia de seleccionar els diferents tipus de sal. En una fotografia panoràmica de les mines feta l’any 1934 es pot veure com aleshores ja existien també els principals edificis auxiliars situats a la banda sud. La mateixa empresa tenia inversions a Sallent, i això va fer que uns 200 tècnics i directius alemanys es traslladessin a viure a Sallent i Balsareny entre els anys 1930 i 1936. Per allotjar alguns d’aquests directius a Vilafruns es van construir sis blocs d’habitatges d’estil germànic, amb teulades inclinades i mansardes, que actualment encara existeixen i són ben visibles des de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra Civil va motivar que els treballs de perforació s’interrompessin. Amb motiu de la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial l’estat espanyol va expropiar les mines i l’any 1945 foren traspassades a l’empresa espanyola <em>Explotaciones Potásicas, SA</em>., però el pou no es va començar a explotar fins el 1948. El 1952 ja estava en ple rendiment. En aquesta època la mineria va experimentar una gran expansió, afavorida per la política d’autarquia dels primers anys del franquisme. La demanda de treballadors per a la mina es va cobrir bàsicament amb mà d’obra procedent de fora de Catalunya, sobretot d’Andalusia. A la dècada de 1950 l'activitat minera concentrava el 13% dels obrers industrials de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1940-41 es va construir l’emblemàtic edifici de l’hangar, en forma de volta apuntada. L’edifici de la fàbrica es va bastir una mica més tard, després de 1945. Al costat nord del complex l’any 1957 es van construir uns habitatges per als miners. L’obra era estimulada per una ordre del ministeri de Treball que deia que totes les empreses que tinguessin més 69 treballadors havien de facilitar habitatge almenys a la desena part del seu personal. Aquest nucli inicial de la colònia de Vilafruns es va ampliar el 1962 amb uns blocs de pisos i serveis bàsics. La colònia va arribar a tenir escola, botigues i una església dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels minaires. L’any 1970 aquest nucli va arribar a tenir 293 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, el primer pou que s’havia excavat el 1918 uns 800 m a l’oest i que es coneix com la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa minera a mitjans de segle XX. Entorn de la dècada de 1940 s’hi va construir un edifici de serveis que es va equipar amb tot el material necessari i que tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Aquestes instal·lacions, però, no van entrar mai en funcionament. Entorn de la dècada de 1960 aquest petit complex es va abandonar i se’n va fer càrrec la Guàrdia Civil, que hi feia pràctiques de tir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970 l’empresa explotadora va passar a ser <em>Unión de Explosivos Rio Tinto</em>, la mateixa que es va fer càrrec de la mina de Sallent. Les dues mines van quedar connectades el 1972, i la de Vilafruns va deixar de tenir activitat extractiva i va quedar només com a entrada i sortida dels miners. Entre 1972 i 1974 es va modernitzar el sistema d’explotació amb la introducció dels minadors, l’eliminació de l’ús d’explosius i la mecanització de la major part del procés d’extracció. Això va comportar una millora de la productivitat però també una progressiva reducció dels treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La creixent competència dels mercats exteriors a partir dels anys 1960 va motivar un període de recessió que portaria gradualment al tancament de moltes explotacions. Després de pertànyer a l’empresa ERCROS, l’any 1991 la mina va ser adquirida per una empresa pública de l’Instituto Nacional de Industria (INI), que finalment el 1998 la va vendre a l’empresa israeliana <em>Dead Sea Works</em>, que va crear la seva filial espanyola <em>Iberpotash</em>, propietària també de la mina de Súria. El juliol de 2005 un incendi forestal que va afectar l’àrea entre Castellnou de Bages i Balsareny va arribar fins a les mines i va causar la destrucció de l’edifici de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’extracció de potassa només continua activa a Súria, ja que des del 2020 el complex de Balsareny i Sallent va aturar la producció amb la previsió del tancament d’aquestes mines. De moment només s’hi fan tasques de manteniment. En aquests moments s’impulsa un projecte integral a tota la conca del Bages que preveu l’eliminació progressiva dels dipòsits salins. Pel que fa a la colònia minera, a principis de la dècada del 2000 els habitants havien disminuït a 80, i actualment encara hi ha cases habitades. </span></span></span></p> | 41.8402200,1.8774800 | 406803 | 4632645 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-21.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 93066 | Mina de la Fodina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-fodina | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 107, 117-123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2009). <em>Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria. 1185-1982</em>. Ajuntament de Súria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 125-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146-147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 105-112.</span></span></span></p> | XX | Edificis i entorn en estat d'abandonament | <p><span><span><span>Petit complex miner, emplaçat uns 800 metres a l’oest de les mines de Vilafruns, que acull el primer pou que es va perforar a Balsareny l’any 1918 així com alguns edificis de serveis construïts a mitjans de segle XX. Cap d’aquestes instal·lacions, però, no va arribar mai a entrar en funcionament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’entrada del recinte per la banda sud hi trobem l’edifici de la recepció. Uns 150 m més amunt s’aixequen dos edificis adossats, de maó, que havien d’acollir els serveis d’aquesta mina. El que està situat al nord és una mica més alt. Les façanes principals, que miren cap a l’esplanada que tenen al davant, presenten obertures de diferent tipologia, amb un ampli balcó corregut que uneix els dos edificis. Més al nord hi ha un moll amb algunes instal·lacions abandonades i dos coberts dispersos.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou es troba 15 metres a l’oest de l’edifici principal. Té un diàmetre d’uns 7 metres i, a la part superior, està revestit de maó i protegit amb bigues de ferro. La profunditat del pou és considerable, tot i que actualment resta tapiat a la part superior.</span></span></span></p> | 08018-343 | Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>El descobriment d’un jaciment de potassa al Bages es va fer a Súria l’any 1912. Feia poc que els enginyers francesos René Macary i Emili Viader havien constituït una societat amb el propòsit de localitzar nous jaciments de sal al Cardener quan, en l’excavació d’un pou al lloc anomenat el Salí, que ja s’havia explotat a l’edat mitjana, van identificar una beta de potassa. La troballa va atreure eminents geòlegs espanyols i estrangers, i va donar peu a una autèntica febre de la potassa, que va mobilitzar sobretot empreses franceses, interessades en trencar el monopoli d’aquest mineral que fins aleshores tenien els alemanys. Macary i Viader van vendre els drets del jaciment a la multinacional belga Solvay, que el 1918 va començar l’explotació del primer pou a Súria. En els anys successius les explotacions de la conca potàssica del Llobregat i el Cardener van convertir el Bages en la primera comarca minera de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Balsareny les prospeccions van començar l’any 1918 per part de l’empresa Fodina. En un sondeig fet el 1920 a la zona de Vilafruns es van trobar sals potàssiques a 674 metres de profunditat. Aquestes prospeccions es van repetir 10 anys després, però no va ser fins el 1934 que una companyia amb capital alemany (La Minera, S.A.) va iniciar la construcció d’un primer pou a Vilafruns. Es va construir el castellet de formigó per posar-hi el muntacàrregues i, al seu costat, s’hi instal·là un edifici per al molí que havia de seleccionar els diferents tipus de sal. En una fotografia panoràmica de les mines feta l’any 1934 es pot veure com aleshores ja existien també els principals edificis auxiliars situats a la banda sud. La mateixa empresa tenia inversions a Sallent, i això va fer que uns 200 tècnics i directius alemanys es traslladessin a viure a Sallent i Balsareny entre els anys 1930 i 1936. Per allotjar alguns d’aquests directius a Vilafruns es van construir sis blocs d’habitatges d’estil germànic, amb teulades inclinades i mansardes, que actualment encara existeixen i són ben visibles des de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra Civil va motivar que els treballs de perforació s’interrompessin. Amb motiu de la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial l’estat espanyol va expropiar les mines i l’any 1945 foren traspassades a l’empresa espanyola <em>Explotaciones Potásicas, SA</em>., però el pou no es va començar a explotar fins el 1948. El 1952 ja estava en ple rendiment. En aquesta època la mineria va experimentar una gran expansió, afavorida per la política d’autarquia dels primers anys del franquisme. La demanda de treballadors per a la mina es va cobrir bàsicament amb mà d’obra procedent de fora de Catalunya, sobretot d’Andalusia. A la dècada de 1950 l'activitat minera concentrava el 13% dels obrers industrials de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, el primer pou que s’havia excavat uns 800 m a l’oest i que es coneix com la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa minera a mitjans de segle XX. Aleshores s’hi va construir un edifici de serveis que es va equipar amb tot el material necessari i que tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Aquestes instal·lacions, però, no van entrar mai en funcionament. Entorn de la dècada de 1960 aquest petit complex es va abandonar i se’n va fer càrrec la Guàrdia Civil, que hi feia pràctiques de tir.</span></span></span></p> | 41.8405800,1.8665700 | 405897 | 4632697 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93066-fodina-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93066-fodina-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93066-fodina-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93066-fodina-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93066-fodina-11.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Xavi Novell | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||
| 92183 | Barraca 18506 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18506 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18506)</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular situada en un desnivell del terreny i orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. La llinda interiorment està formada per dues lloses planes paral·leles que deixen una cavitat. Té un ràfec de pedres que corona exteriorment la coberta.</span></span></span></p> | 08018-90 | Sector sud del terme municipal | 41.8407600,1.8434000 | 403974 | 4632743 | 1850 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92183-barraca-18506-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92183-barraca-18506-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92183-barraca-18506-c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda: 18[50] | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92158 | Barraca 19544 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19544 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19544)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té forma quadrangular, encara que la paret posterior forma un arc.</span></span></span></p> | 08018-70 | Sector sud del terme municipal | 41.8415400,1.8586700 | 405243 | 4632812 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92158-barraca-19544-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92158-barraca-19544-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92184 | Barraca 19545 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19545 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 19545)</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada a l’est/nordest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Les cantonades exteriors són arrodonides.</span></span></span></p> | 08018-91 | Sector sud del terme municipal | 41.8417100,1.8466100 | 404242 | 4632845 | 1888 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92184-barraca-19545-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció en una pedra cantonera: 1888 | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92161 | Barraca 18708 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18708 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18708)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important: del sostre i la part de tramuntana. | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est i situada a la carena. Té la porta molt estreta, amb llinda plana, i la coberta és de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-73 | Sector sud del terme municipal | 41.8417400,1.8534500 | 404810 | 4632840 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92161-barraca-18708.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92841 | Fàbrica de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vilafruns | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> | XIX-XX | En estat d'abandó i algunes parts en semiruïna. | <p><span><span><span>Antiga fàbrica de riu del sector tèxtil que estava dotada també amb alguns pisos per a treballadors i personal de l’empresa. Avui es troba totalment abandonada i l’única part que està activa és el salt d’aigua, on continua funcionant una petita central hidroelèctrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici actual deu respondre a la reconstrucció que s’hi va fer a la dècada de 1920. La fàbrica és formada per una gran nau de planta rectangular de tres pisos d’alçada que té adossat a la part davantera (al sudoest) un cos estret i una torre que queda vinculada amb els habitatges. Les façanes de la fàbrica són arrebossades i pintades de color clar i, sobre el parament, en destaquen els típics finestrals de tipus fabril a tots els pisos, tot i que els de la planta baixa han estat tapiats. Cada finestra queda ressaltada per un remat superior i un ampit fets de totxo de color vermellós. Una cornisa motllurada de la mateixa tonalitat ressalta la línia sota el ràfec i, a la part frontal, s’obre un finestral més ampli rematat amb arc escarser sota el carener. A l’interior de la nau es conserven les plantes diàfanes, sostingudes per columnes de fosa i revoltons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Separada uns metres a la part posterior trobem una altra nau, més estreta i llarga, que correspon ja a mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges queden adossats a la construcció fabril per l’angle nordoest, on es genera la torre, que sobresurt lleugerament. Tot aquest sector es troba en semiruïna i tan sols ha quedat dempeus un cos de dues plantes. Es tracta d’un edifici funcional i amb una estètica fabril que a la façana lateral es confon amb la part industrial. És de planta irregular, i la façana principal, encarada vers el camí, és l’única que mostra traces d’haver estat un habitatge, amb un portal i balcons al primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més a ponent hi ha una altra construcció força derruïda on hi devia haver més habitatges. Arriba fins al punt on s’aixeca la xemeneia de la fàbrica, de planta quadrada. A la part alta aquesta xemeneia s’està tombant perillosament cap a un costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa de la fàbrica es troba uns 1.200 metres aigües amunt, i el canal entra a la fàbrica per la part on hi ha el cos d’habitatges. </span></span></span></p> | 08018-297 | Sector sud del terme municipal. Vilafruns | <p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p> | 41.8417400,1.8800300 | 407017 | 4632811 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-32.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92157 | Barraca 18706 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18706 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18706)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important en una cantonada, a la llinda i part de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Està situada a la Baga del Camoina.</span></span></span></p> | 08018-69 | Sector sud del terme municipal | 41.8425500,1.8574400 | 405142 | 4632926 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92157-barraca-18706.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92950 | Necròpolis de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-vilafruns | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). “Santa Cecília de Vilafruns (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 126.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, Antoni; GALOBART, Joan (1984). “Necròpoli de Vilafruns (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 126-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 88.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>.</span></span></span></p> | IX-XV | Església destruïda. Necròpolis pràcticament destruïda | <p><span><span><span>Restes molt malmeses de la necròpolis medieval que hi havia vora l’església de Santa Cecília de Vilafruns, uns 100 m al sud dels xalets de la colònia minera. Se’n conserva només una tomba, almenys que es pugui detectar a simple vista, mentre que l’antiga església romànica, com la resta de tombes, foren destruïdes amb l’ampliació de la carretera l’any 1984. La tomba conservada és visible en un talús al costat d’un camí i tan sols en queda la llosa superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La necròpolis es va localitzar al costat de les ruïnes de l’església i l’any 1962 fou excavada per Albert del Castillo. Concretament, va exhumar quatre tombes que consistien en fosses excavades a terra, amb lloses de coberta i sense protecció lateral. Tres d'elles tenien el cadàver mirant vers ponent (en direcció a la capella), mentre que l'altre mirava cap a tramuntana. Un dels enterraments (identificat com a tomba A) es distingia dels altres pel fet de tenir una pedra a cada costat del crani, cosa que li donava un aspecte antropomorf. A més, l'esquelet tenia les mans reposant sobre el pit. En la terra que cobria les sepultures s’hi van recollir alguns fragments de ceràmica grisa medieval, que Del Castillo va identificar amb la que es va trobar als forns de Casampons, a Berga. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa l’antiga església, amb anterioritat a la seva destrucció definitiva ja només en quedaven uns munts de pedra que ni tan sols permetien refer-ne la planta.</span></span></span></p> | 08018-317 | Sector sud del terme municipal. Instal·lacions mineres de Vilafruns | <p><span><span><span>El topònim de Vilafruns data del segle XVII i s’ha generalitzat més modernament. La capella ja està documentada l’any 951 com a Santa Cecília de Balsareny; concretament, entre les propietats que en el precepte de Lluís Ultramarí són confirmades al monestir de Santa Cecília de Montserrat. En aquesta època consta també com a depenent d’un altre monestir. Així, l’any 990 en la butlla del papa Joan XV al monestir de Sant Pere de Rodes, entre els béns confirmats apareix “junt al castell de Balsareny i l’església de Santa Cecília amb el seu alou”. Albert Benet (1984: 126) creu que aquesta aparent contradicció podria ser deguda a una redacció deficient de la butlla, en el sentit que Sant Pere de Rodes segurament posseïa un alou prop de l’església, però no l’església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Santa Cecília no degué passar de capella rural. No en coneixem més notícies fins l’any 1685, una data en la que consta que encara tenia culte. Més endavant va quedar en ruïnes i així es trobava en el moment en què es van començar a construir les instal·lacions mineres a la dècada de 1930. Més endavant a la colònia minera s’aixecà una nova capella dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels miners. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En fer-se els habitatges de la colònia l’església ja fou mutilada, i en el transcurs d’unes obres al complex industrial es van identificar un seguit de tombes que corresponien al cementiri de la capella. L’any 1962 Alberto del Castillo va excavar quatre tombes de la necròpolis, però el seu treball mai no s’arribà a publicar. Tanmateix, en el volum corresponent de la <em>Catalunya Romànica</em> els arqueòlegs Antoni Daura i Joan Galobart (1984: 126) presenten de manera resumida els resultats que va oferir aquesta excavació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1984, amb motiu d’unes obres d’ampliació de la carretera, es van aterrar definitivament les restes dels murs que quedaven de l’església i també la majoria de tombes de la necròpolis. </span></span></span></p> | 41.8426300,1.8785100 | 406892 | 4632912 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92950-vilafruns-necropolis.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92950-vilafruns-necropolis-esglesia-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92470 | Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafruns | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 137-138.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394, 397.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> | XIV-XX | Falta de manteniment, entorn desendreçat. | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en una terrassa del marge occidental del riu Llobregat, vora de la fàbrica anomenada també de Vilafruns. Consta d’un cos residencial amb planta en forma de L, amb un barri o pati tancat a l’angle sudoest. La construcció actual és fruit de diverses ampliacions. La part originària es troba a l’angle nordest, i era més o menys de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. Més tard s’amplià amb un cos lateral adossat a llevant, de dues plantes i amb una galeria porxada, sostinguda sobre pilars. Queda oberta per la cara que dona al pati interior, i devia utilitzar-se també com a assecador. Per la cara més externa, a llevant, aquest cos presenta un reng molt uniforme de finestres emmarcades amb maó i sembla de construcció força moderna (mitjans del segle XIX o començaments del XX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de la masia, orientada a migdia, queda avui tapada pel mur que tanca el barri. Consta de dos eixos d’obertures, i les finestres tenen llindes de fusta o de pedra picada. El parament és amb carreus més o menys escairats. L’actual accés és per una porta lateral que dona al camí, al cantó de ponent i mitjançant una escala exterior que porta directament al primer pis.</span></span></span></p> | 08018-196 | Sector sud del terme municipal. Zona de Vilafruns | <p><span><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja apareix citat en una relació de masos del l’any 1368. En aquesta època, concretament el 1384, consta que havia de pagar un quart del delme al monestir de Santa Clara de Manresa, igual que el mas Santa Cecília. Vilafruns estava habitat per masovers, i els seus estadants no van adoptar el nom del mas. Per això no consta en els fogatjaments dels segles XV i XVI. Al segle XVII era propietat del mas Martí, igual que Fucimanya. Així consta en el capbreu de 1681. Al segle XVIII aquests dos masos van passar a ser propietat directa de la baronia de Balsareny. Antigament el mas tenia terres també a l’altra banda del camí, vorejant el terme del mas Gener fins el pla de Calaf. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans de segle XIX el propietari era Josep Roig Mercader, de Barcelona. L’any 1851 va vendre el mas a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Amb la intenció d’aixecar una fàbrica de filats i teixits al costat de la masia, els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el 1851. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls, de Sallent, estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. El 1856 ja estava en funcionament, i Ramon va crear una societat amb els seus germans per explotar-la (Ferrer, 2011: 394). Ramon Valls va morir el 1858, sent propietari de dues terceres parts del mas Vilafruns. També posseïa el mas Vilar de Balsareny. Des d’aquesta època la masia de Vilafruns ha quedat vinculada a la fàbrica, que es troba tan sols 100 metres al sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1921 la va comprar Ricard Viñas Coma, i llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes. La propietat incloïa la masia de Vilafruns. Durant la segona meitat del segle XIX o començaments del XX s’hi han fet ampliacions importants. A la masia hi van viure masovers encara fins els volts de l’any 2000.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ricard Viñas va voler encarregar una escultura dedicada a Santa Cecília, en recordança d'una petita capella que hi havia hagut prop de la fàbrica. L’escultura es va executar a la dècada de 1920, en un estil clàssic i de línia noucentista. Estava col·locada als jardins de la masia. Ricard Viñas havia projectat fer-hi una nova capella dedicada a la mateixa santa, la qual havia de formar part d’una petita colònia industrial que volia que es conegués amb el nom de Santa Cecília (Soler, 1989: 16). </span>Després l’escultura fou traslladada i ha tingut diferents ubicacions. Des de fa uns anys, s’ha col·locat novament als antics jardins del mas Vilafruns.</span></span></span></p> | 41.8428500,1.8804100 | 407050 | 4632934 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-5.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: La Masia | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||
| 92160 | Barraca 21078 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21078 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 21078)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esllavissament gairebé a tot el volt llevat de la façana. | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08018-72 | Sector sud del terme municipal | 41.8429700,1.8537800 | 404839 | 4632977 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92160-barraca-21078-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92160-barraca-21078-a0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92160-barraca-21078-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92156 | Barraca 21082 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21082 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 21082)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important, gairebé aterrada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, de petites dimensions, orientada al nord-oest i actualment molt esfondrada. Té la porta amb llinda plana i la coberta era probablement de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-68 | Sector sud del terme municipal | 41.8430400,1.8576100 | 405157 | 4632980 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92156-barraca-21082.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92445 | Pontarró de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-vilafruns | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | ***XVIII-XIX o XIX-XX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat prop de l’antiga masia i fàbrica de Vilafruns. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-189 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, podria ser el que popularment s’anomena pontarró de Vilafruns (de la fàbrica de Vilafruns o de la masia de Vilafruns) i que, segons Carreté (2010: 108) està documentat en el mapa de la Séquia fet per Marià Potó l’any 1867 (Arxiu d’Aigües de Manresa). Permetia accedir a la masia i a la fàbrica. Podria tractar-se d’una obra dels segles XVIII o XIX. Antigament a l’alçada d’on hi ha la masia i la fàbrica la Séquia passava per un traçat més oriental (al llarg d’uns 150 m), gairebé a tocar de la masia. L’any 1920 encara feia aquest traçat, i posteriorment es va canviar per l’actual.</span></span></span></p> | 41.8432200,1.8790100 | 406934 | 4632977 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92445-pontarro-6-vilafruns-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92155 | Barraca 19543 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19543 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 19543)</span></span></span></p> | XIX-XX | Té una cantonada esllavissada i també bona part del sostre. | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al nord-est i situada a la Baga del Camoina. Té la porta de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. És una construcció de factura poc delicada. L'interior és 50 cm mes fondo que el terreny de fora.</span></span></span></p> | 08018-67 | Sector sud del terme municipal | 41.8432400,1.8585700 | 405237 | 4633001 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92155-barraca-19543-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92155-barraca-19543-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92159 | Barraca 23237 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23237 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23237)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta més o menys el·líptica, orientada al sud-est. Es troba molt enrunada.</span></span></span></p> | 08018-71 | Sector sud del terme municipal | 41.8433000,1.8532100 | 404792 | 4633014 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92159-barraca-23237.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92189 | Barraca 18505 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18505 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18505)</span></span></span></p> | XIX-XX | Meitat del sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la coberta de falsa cúpula. Els diàmetres exterior i interior són 385-265 cm. La porta està tapiada.</span></span></span></p> <p> </p> | 08018-96 | Sector sud del terme municipal | 41.8433300,1.8406400 | 403749 | 4633031 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92189-barraca-18505.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92188 | Barraca 18701 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18701 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18701)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament que es limita a la llosa de tancament de la coberta. | <p><span><span><span>Barraca de planta trapezoïdal, adossada a un marge i orientada al nordest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una cavitat interior sobre la llinda.</span></span></span></p> | 08018-95 | Sector sud del terme municipal | 41.8442000,1.8426200 | 403914 | 4633126 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92188-barraca-18701-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 93062 | Resclosa i canal antics de la fàbrica de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-antics-de-la-fabrica-de-vilafruns | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> | XIX | Resclosa parcialment conservada (tan sols un tram a la riba de llevant). Canal parcialment conservat que passava per una zona molt alterada per les instal·lacions industrials modernes, al polígon Sasdi-les Malloles. | <p><span><span><span>Resclosa i canal originaris de la fàbrica tèxtil de Vilafruns que proporcionaven la força motriu a aquesta industria. Actualment es troben en desús i abandonats, ja que el canal actual es va construir de nou a la dècada de 1920, quan la fàbrica es va reconstruir després d’un incendi. El canal antic té un traçat que passa més a l’est que l’actual i és molt més curt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La reclosa es troba uns 350 m aigües amunt, a l’alçada de la moderna nau industrial de la Gates. Just al costat de la reclosa hi ha un mur d’uns 35 metres que protegia uns hort comunitaris que es van habilitar en aquesta zona durant la Gerra Civil per part d’un col·lectiu anarquista. De la resclosa se’n conserva un tram d’uns 11 metres de llarg situat a la riba de llevant del riu. És formada per una filada de blocs de pedra ben tallats que formen un pendent suau i que continua, amb la mateixa inclinació, amb obra de maçoneria. La resclosa queda tallada de manera abrupta abans d’arribar al riu, probablement a conseqüència d’alguna riuada que la devia deixar inoperativa. Cal fer notar que aquesta resclosa es situa a un nivell d’uns dos metres per sobre de l’actual curs del riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua era desviada cap a la banda de ponent del riu per entrar al canal. De l’antic canal fa uns anys se’n va identificar un bon tram subterrani que es troba uns 160 m al sudoest de la resclosa, just al marge d’un camí que va de la rotonda de la fàbrica Gates fins a la fàbrica de Vilafruns. Uns 50 m després de la rotonda (coordenades UTM ETRS89 407101, 4632933). Segons informació oral, es tractava d’un canal subterrani força ampli i que es conserva sota el camí, cobert amb volta de pedra.</span></span></span></p> | 08018-339 | Sector sudest del terme municipal. Riu Llobregat. | <p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p> | 41.8444700,1.8817600 | 407164 | 4633113 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-15.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Jorge Villagrasa Pulido | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||
| 92187 | Barraca 19534 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19534 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 19534)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament. La llinda exterior ha caigut però la part de sostre aguanta. També ha caigut la llosa de tancament i té un enderroc parcial per esllavissament a la part N. | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sudest. Té la porta de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. És de factura poc curosa. Té els angles arrodonits, i la inclinació interior de la cúpula comença gairebé a la base.</span></span></span></p> | 08018-94 | Sector sud del terme municipal | 41.8445400,1.8460700 | 404201 | 4633160 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92187-barraca-19534-a.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 93064 | Colònia minaire de Vilafruns (habitatges obrers) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minaire-de-vilafruns-habitatges-obrers | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 107, 117-123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2009). <em>Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria. 1185-1982</em>. Ajuntament de Súria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 125-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146-147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 105-112.</span></span></span></p> | XX | Habitatges i entorn mancats de manteniment i amb signes de deteriorament | <p><span><span><span>Colònia minera creada a les dècades de 1950 i 60 al nord de la mina de Balsareny, a Vilafruns, en un indret on anteriorment ja hi havia algunes casetes. Actualment consta de tres blocs d’habitatges allargassats més quatre xalets. Abans hi havia encara un altre sector amb quatre blocs més que es trobava situat a prop del dipòsit de runam salí, al sudoest, però fou aterrat entorn de l’any 2000.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dos blocs d’habitatges consten de dues edificacions bessones de planta rectangular amb patis centrals a la part interior, mentre que les façanes d’accés es troben en cares oposades. Un altre bloc, més al nord, consta només d’una edificació. Les construccions són només de planta baixa i de poca qualitat, amb quatre habitatges per a cada nau. Els paraments són pintats de color blanc i les obertures ressaltades amb maó vermell. Els xalets es troben més al sud, en una zona enjardinada. Són obrats amb maó i també pintats de blanc. Tot el sector es troba avui amb signes evidents de deteriorament.</span></span></span></p> | 08018-341 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>El descobriment d’un jaciment de potassa al Bages es va fer a Súria l’any 1912. Feia poc que els enginyers francesos René Macary i Emili Viader havien constituït una societat amb el propòsit de localitzar nous jaciments de sal al Cardener quan, en l’excavació d’un pou al lloc anomenat el Salí, que ja s’havia explotat a l’edat mitjana, van identificar una beta de potassa. La troballa va atreure eminents geòlegs espanyols i estrangers, i va donar peu a una autèntica febre de la potassa, que va mobilitzar sobretot empreses franceses, interessades en trencar el monopoli d’aquest mineral que fins aleshores tenien els alemanys. Macary i Viader van vendre els drets del jaciment a la multinacional belga Solvay, que el 1918 va començar l’explotació del primer pou a Súria. En els anys successius les explotacions de la conca potàssica del Llobregat i el Cardener van convertir el Bages en la primera comarca minera de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Balsareny les prospeccions van començar l’any 1918 per part de l’empresa Fodina. En un sondeig fet el 1920 a la zona de Vilafruns es van trobar sals potàssiques a 674 metres de profunditat. Aquestes prospeccions es van repetir 10 anys després, però no va ser fins el 1934 que una companyia amb capital alemany (La Minera, S.A.) va iniciar la construcció d’un primer pou a Vilafruns. Es va construir el castellet de formigó per posar-hi el muntacàrregues i, al seu costat, s’hi instal·là un edifici per al molí que havia de seleccionar els diferents tipus de sal. En una fotografia panoràmica de les mines feta l’any 1934 es pot veure com aleshores ja existien també els principals edificis auxiliars situats a la banda sud. La mateixa empresa tenia inversions a Sallent, i això va fer que uns 200 tècnics i directius alemanys es traslladessin a viure a Sallent i Balsareny entre els anys 1930 i 1936. Per allotjar alguns d’aquests directius a Vilafruns es van construir sis blocs d’habitatges d’estil germànic, amb teulades inclinades i mansardes, que actualment encara existeixen i són ben visibles des de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra Civil va motivar que els treballs de perforació s’interrompessin. Amb motiu de la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial l’estat espanyol va expropiar les mines i l’any 1945 foren traspassades a l’empresa espanyola <em>Explotaciones Potásicas, SA</em>., però el pou no es va començar a explotar fins el 1948. El 1952 ja estava en ple rendiment. En aquesta època la mineria va experimentar una gran expansió, afavorida per la política d’autarquia dels primers anys del franquisme. La demanda de treballadors per a la mina es va cobrir bàsicament amb mà d’obra procedent de fora de Catalunya, sobretot d’Andalusia. A la dècada de 1950 l'activitat minera concentrava el 13% dels obrers industrials de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1940-41 es va construir l’emblemàtic edifici de l’hangar, en forma de volta apuntada. L’edifici de la fàbrica es va bastir una mica més tard, després de 1945. Al costat nord del complex l’any 1957 es van construir uns habitatges per als miners. L’obra era estimulada per una ordre del ministeri de Treball que deia que totes les empreses que tinguessin més 69 treballadors havien de facilitar habitatge almenys a la desena part del seu personal. Aquest nucli inicial de la colònia de Vilafruns es va ampliar el 1962 amb uns blocs de pisos i serveis bàsics. La colònia va arribar a tenir escola, botigues i una església dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels minaires. L’any 1970 aquest nucli va arribar a tenir 293 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, el primer pou que s’havia excavat el 1918 uns 800 m a l’oest i que es coneix com la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa minera a mitjans de segle XX. Entorn de la dècada de 1940 s’hi va construir un edifici de serveis que es va equipar amb tot el material necessari i que tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Aquestes instal·lacions, però, no van entrar mai en funcionament. Entorn de la dècada de 1960 aquest petit complex es va abandonar i se’n va fer càrrec la Guàrdia Civil, que hi feia pràctiques de tir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970 l’empresa explotadora va passar a ser <em>Unión de Explosivos Rio Tinto</em>, la mateixa que es va fer càrrec de la mina de Sallent. Les dues mines van quedar connectades el 1972, i la de Vilafruns va deixar de tenir activitat extractiva i va quedar només com a entrada i sortida dels miners. Entre 1972 i 1974 es va modernitzar el sistema d’explotació amb la introducció dels minadors, l’eliminació de l’ús d’explosius i la mecanització de la major part del procés d’extracció. Això va comportar una millora de la productivitat però també una progressiva reducció dels treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La creixent competència dels mercats exteriors a partir dels anys 1960 va motivar un període de recessió que portaria gradualment al tancament de moltes explotacions. Després de pertànyer a l’empresa ERCROS, l’any 1991 la mina va ser adquirida per una empresa pública de l’Instituto Nacional de Industria (INI), que finalment el 1998 la va vendre a l’empresa israeliana <em>Dead Sea Works</em>, que va crear la seva filial espanyola <em>Iberpotash</em>, propietària de totes les mines de la conca potàssica catalana. Des dels volts de 1991 la fàbrica va deixar de ser operativa i es va anular la rampa exterior que hi havia, ja que tota la producció havia passat a Sallent. El juliol de 2005 un incendi forestal que va afectar l’àrea entre Castellnou de Bages i Balsareny va arribar fins a les mines i va causar la destrucció de l’edifici de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’extracció de potassa només continua activa a Súria, ja que des del 2020 el complex de Balsareny i Sallent va aturar la producció amb la previsió del tancament d’aquestes mines. De moment només s’hi fan tasques de manteniment. En aquests moments s’impulsa un projecte integral a tota la conca del Bages que preveu l’eliminació progressiva de les muntanyes de runam salí. Pel que fa a la colònia minera, a principis de la dècada del 2000 els habitants havien disminuït a 80, i actualment encara hi ha cases habitades. </span></span></span></p> | 41.8445800,1.8773500 | 406798 | 4633130 | 1957, 1962 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93064-vilafruns-colonia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93064-vilafruns-colonia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93064-vilafruns-colonia-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||
| 93061 | Mur d’uns horts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-duns-horts-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “Peasant collectivity of Balsareny. Miners and textile workers work for revolution”, <em>Spain and de World</em>, núm. 27. Londres (5 gener 1938). (Article traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “La colectividad campesina de Balsareny”, <em>La Tierra, periódico anarquista</em>, núm. 333 (22 gener 1938). (Article que és una versió en castellà de l’anterior, traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PÉREZ BARÓ, Albert (1970). <em><span>Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya, 1936-1939</span></em><span>. Ed. Ariel, Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Reguer i altres coses de Puigdorca”, <em>Pàgines viscudes, volum 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 9.</span></span></span></p> | XX | Parts del mur envaïdes per la vegetació. L'entorn és ple de malesa a conseqüència dels efectes del temporal Glòria de 2020. | <p><span><span><span>Mur d’una alçada i longitud considerables situat a la riba esquerra del Llobregat que servia per protegir uns horts comunitaris impulsats per un col·lectiu de camperols que durant la Guerra Civil s’havien instal·lat a la masia de Puigdorca. Tot i que es tracta d’un element modest, cal remarcar que és un dels pocs que podem assenyalar com a testimoni directe de l’acció duta a terme pels sectors populars i revolucionaris durant la Guerra Civil de 1936. L’indret es troba al costat d’on hi ha les restes de l’antiga reclosa de la fàbrica de Vilafruns, uns 350 m al nordest de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur té una aparença molt sòlida i fa un traçat en paral·lel al curs del riu. Per la banda nord, però, gira tot fent una àmplia corba, cosa que permetia desviar millor les aigües del riu en cas de possibles avingudes. Té una longitud d’uns 35 metres i l’alçada màxima és d’uns tres metres, mentre que el gruix és d’1,5 metres aproximadament. Per l’extrem nordest el mur queda tallat de manera una mica abrupta. L’aparell és fet de maçoneria, amb còdols de riu de diferents mides ben lligats amb ciment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els horts devien estar situats tot al llarg del mur per la banda de llevant i devien continuar un bon tros avall. Coneixem força detalls d’aquest episodi gràcies a una crònica de Renée Lamberet. Segons aquesta intel·lectual francesa que va estar cobrint el front de guerra, aquests horts ocupaven una superfície d’uns 200 per 40 metres, de manera que devien arribar pràcticament fins a la confluència amb el torrent del Saltador. És possible que l’aigua de rec provingués d’una antiga sínia que hi havia just uns 20 metres a l’est del mur.</span></span></span></p> | 08018-338 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>L’any 1936 la masia de Puigdorca era un gran casal de característiques senyorials que aleshores pertanyia a una família de Barcelona: Concepció Mas n’era la propietària, germana d’August Mas. Durant la Guerra Civil la masia fou ocupada pels sectors revolucionaris. Com a fet anecdòtic, a l’interior de la masia encara es conserven grafits que van fer tant els revolucionaris com els soldats franquistes quan van instal·lar-se a la casa després de la guerra. En aquesta finca s’hi va portar a terme un projecte comunitari que la intel·lectual francesa Renée Lamberet, en una publicació, destaca com a exemple de solidaritat entre obrers i camperols. Segons la crònica que en fa Lamberet, a Puigdorca 15 famílies van constituir-se com a col·lectiu adherit a la CNT per impulsar un projecte agrícola que va rebre l’ajuda dels obrers del tèxtil i dels miners en forma d’aportacions monetàries i també de treball personal. Els membres d’aquest col·lectiu van fer la rompuda d’un terreny de 60 hectàrees que estava situat a la part alta de la finca i servia, entre d’altre coses, per anar-hi a caçar. També van decidir impulsar nous horts a la plana. Per això van construir un gran dipòsit de 1.500.000 litres, un pou de 7 metres de fondària al costat del Llobregat i una caseta on hi havia una bomba per propulsar l’aigua. Una canonada conduïa l’aigua des del pou fins al dipòsit. A la zona propera a la caseta, amb l’ajuda dels obrers s’hi van habilitar horts per als camperols. Totes aquestes instal·lacions, que estaven situades en una terrassa fluvial de les Planes de Puigdorca, probablement al sector on ara hi ha la casa de totxo coneguda com la Masia, van ser desmuntades en acabar la guerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, un tros de riu més avall (Lamberet diu a les “Malloles”), en un terreny ple de còdols d’uns 200 x 40 metres van crear una altra zona d’horts i van construir-hi un “mur de defensa” per protegir els horts de possibles avingudes del riu. Aquest mur és el que encara es conserva, situat al costat de l’antiga resclosa de la fàbrica de Vilafruns, que es troba al sector industrial encara avui conegut com les Malloles. No sabem com es regaven aquests altres horts. Segons un mapa de 1920 (de l’Instituto Geográfico y Estadístico) a pocs metres del mur hi havia una antiga sínia. És possible que aprofitessin l’aigua que proporcionava aquesta sínia per regar els horts. La caseta que protegia la sínia encara es conservava l’any 1956, però fou destruïda en una riuada l’any 1982.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Soler, en el seu llibre memorialístic “Pàgines viscudes” desmitifica i rectifica algunes de les afirmacions de la periodista francesa. Soler diu: “referent al regadiu de Les Planes, hem de conèixer que la intenció era bona, però que va resultar un fracàs. Segurament que a la col·lectivitat li va costar molts diners i treball, però, com que estava mal instal·lat, no va donar el resultat que esperaven: el pou, que no donava prou aigua; les canonades, que es rebentaven... de manera que ben poc va funcionar (Soler, 1989: 9)”. Segons Soler, quan acabada la guerra la propietària Concepció Mas va tornar es va desentendre del projecte i va anar a l’Ajuntament a “tornar-lo al poble”. L’Ajuntament va lliurar tota la instal·lació a la Recuperació Nacional, els quals la van desmuntar. Soler també informa que els diners per pagar les instal·lacions havien sortit en part de la tala del bosc de Puigdorca, que va comportar la destrucció del Reguer de Puigdorca: un bosc emblemàtic de roures i alzines centenàries que era un lloc d’esbarjo molt popular a Balsareny.</span></span></span></p> | 41.8446700,1.8820200 | 407186 | 4633134 | 1938 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-civil-x-novell-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta fitxa ha estat possible gràcies a la recerca duta a terme per Xavi Novell, del Grup de Memòria de Balsareny Educa / Cercle Cultural de Balsareny. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||
| 93180 | Caseta del Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-del-gener | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 136, 148.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes emplaçada en una petita esplanada (el Pla de Gener) a la vall de la riera de Conangle. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb plants baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos a llevant on antigament hi havia quatre tines. La casa ha conservat parcialment els volums i la tipologia tradicional, per bé que amb reformes modernes importants.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, presenta una distribució força atípica; força alterada, a més, amb l’obertura de dos grans finestrals a la primera planta. De l’obra originària en queda un portal molt senzill i de petites dimensions, rematat amb arc escarser, i l’obertura d’una volta que queda situada al costat esquerra i que, antigament, comunicava amb uns coberts que s’aixecaven on ara hi ha el pati enrajolat. Al nivell de les golfes hi ha quatre petites finestres emmarcades amb maó. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista. També hi ha un petit contrafort vora la porta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat a llevant també ha estat modificat en les últimes reformes, sobretot a la part alta i amb l’afegit d’una escala lateral. També s’ha fer recréixer el cos cilíndric situat a l’angle, on hi havia una tina. En total a la Caseta del Gener hi havia sis tines. Als peus de la torre fa uns anys quedaven restes d’una premsa de la qual encara se’n conserva la base, però en un altre emplaçament. Per la cara de ponent s’hi ha incorporat un petit cos adossat i s’han modificat les obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle nordest es conserven les restes d’un antic cobert que s’ha modificat amb la incorporació d’un arc de pedra. Ara a l’interior hi ha habilitada una piscina.</span></span></span></p> | 08018-360 | Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>El mas conegut com el Gener és d’origen medieval. Amb posterioritat al segle XVII va desaparèixer i avui no se’n coneix la localització. Dins de l’heretat del mas Gener al segle XVII es va construir la Caseta del Gener amb la finalitat d’afavorir l’accés d’un gendre a la tinença de terres. El 1633 la Caseta encara no consta en el capbreu d’aquell any. El 1655 ja consta que al Gener hi havia més d’una casa. La casa fou venuda per Joan Gener i els seus fills Jaume i Gabriel a la germana d’aquests, Magdalena Gener. A començaments del segle XVIII hi ha constància d’un masover que es deia Arderiu; el 1741 n’hi havia un altre, de nom Colldeforn, i a començament del segle XIX hi trobem un Estrada (Carreté, 2010: 148).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XX la propietat era de l’empresa explotadora de la mina de Vilafruns, que fins a la dècada de 1960 no va desestimar la possibilitat de fer entrar en funcionament el pou de la Fodina, situat a uns 800 m de la Caseta del Gener. L’empresa minera tenia separats els seus terrenys a la zona en diferents peces. L’any 1999 l’actual propietari va comprar la Caseta del Gener a l’empresa minera, i posteriorment hi va portar a terme obres de rehabilitació.</span></span></span></p> | 41.8461600,1.8598100 | 405344 | 4633324 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93180-caseta-gener-8.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | El camí d'accés pel sudest està tancat per dues barreres. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||
| 92186 | Barraca 18702 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18702 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18702)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament petit però important, ja que afecta a un costat, la llinda i la llosa de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, adossada a un marge i orientada al nord-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-93 | Sector sud del terme municipal | 41.8463800,1.8445500 | 404078 | 4633366 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92186-barraca-18702-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||
| 92197 | Barraca 15428 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15428 | <p><span><span><span>SOLER MORENO, Josep (2017). Web Wikipedra (codi 15428)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-104 | Sector sudest del terme municipal | 41.8466500,1.8849500 | 407432 | 4633351 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92197-barraca-15428-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 168,15 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc