Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 97630 | Panteó de Joan Torras Bergé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-joan-torras-berge | XX | 08018-384 | Cementiri Municipal de Granollers. Camí del Cementiri, s/n | 41.6090600,2.2992200 | 441609 | 4606609 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | BPU | 2024-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Enric Clarasó i Daudí (escultor) | 105 | 47 | 1.3 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||||
| 92717 | Cal Mal·lè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malle | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 272-273.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Casa unifamiliar de petites dimensions, d’estètica noucentista i emplaçada al nucli urbà de Balsareny. L’edificació és entre mitgeres, de planta rectangular i consta només de planta baixa. Té una sola façana visible, que dona al carrer Ponent. Presenta una acurada composició que s’ordena a partir d’un esquema tripartit no del tot simètric, amb una porta central i una finestra a cada costat, la de la dreta més ampla. Les tres obertures són coronades amb motllurats que formen diferents tipus d’arcs i, a sota, queden units per una estreta banda de rajola blanca i blava. Les finestres tenen reixes amb formes geomètriques adaptades a les obertures. La composició de la façana es completa amb un acroteri que s’eleva a la part central i és rematat amb sis pilastres aparents en forma de pinacle. A la part central un cercle emmarca la data 1934. La part baixa presenta un sòcol amb un aplacat que imita petits carreus encoixinats, i els extrems de la façana són decorats faixes de trencadís.</span></span></span></span></p> | 08018-214 | Carrer Ponent, 13 | <p><span><span><span>Aquesta casa es va construir l’any 1934, tal com indica la inscripció, pel paleta Pere Biendicho Lacorte. Va ser regidor i alcalde de Balsareny l’any 1937. Era de la FAI, i fou un dels que va apaivagar els ànims de la gent el juliol de 1936. Es va exiliar a França dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Balsareny. Després de la guerra la casa va ser propietat de Pere Paraire Casas, conegut amb el sobrenom de Mal·lè, el qual es va casar amb Carme Ribera Escudé, de cal Magí (una casa del carrer Jacint Verdaguer).</span></span></span></p> | 41.8630800,1.8741100 | 406556 | 4635187 | 1934 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92717-cal-magi-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Paleta 'Biendicho' | Altres denominacions: Cal Biendicho, cal Magí (així consta a l’inventari IPA) | 106 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||
| 93187 | Ball de bastons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-9 | <p><span><span><span><span>AMBRÓS MANZANO, Ferran. <em>Colla de Bastoners de Balsareny</em> (treball de recerca escolar, Institut Llobregat, Sallent; tutora: Maria Estruch).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 27-28, 159, 179-184.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HARO SOTOCA, Josep. <em>El ball de bastons</em> (treball de recerca escolar, IES Llobregat; tutora: Clara Salvador Pejoan).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>Conjunt de balls de la modalitat dels bastoners que es practiquen a Balsareny, molt semblants als que s’interpreten en altres pobles del Bages i en altres comarques, però amb un sabor local distintiu que han anat adquirint al llarg dels anys. Tradicionalment havia estat un ball executat per homes, però des de la dècada de 1960 s’hi van incorporar les dones, que actualment hi tenen un pes important. Els balladors han de ser parells. Cadascun va proveït amb dos bastons i tots junts evolucionen al compàs d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o els dels seus oponents. La característica principal són les picades, les quals s’efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d’una formació en filera doble o en rotllana. Entre la colla d’executants se’n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí. Al marge d’aquestes pautes generals, cada colla es caracteritza per alguns elements propis, per exemple en la manera de picar: els bastoners de Balsareny piquen primer amb el bastó esquerre, mentre que a Sallent piquen amb el bastó dret. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment la colla de bastoners de Balsareny balla sis modalitats. La Marxa està formada per dos moviments principals: el Quadre, que es realitza un cop, i l’Entrada, que es realitza quatre cops. La Picaceia té dos moviments principals: el quadre, que es realitza un cop, i l’entrada, que es fa dos cops. El Picotí es caracteritza pel fet que els bastons es freguen al terra en el primer moviment, i l’entrada es fa quatre cops. El Rotllet es caracteritza per ser el ball més llarg de la colla i l’únic en què la formació es desplaça, coincidint en el moment en què freguen els bastons a terra. En el Rotllet Nou els passos del ball són els mateixos però la música és totalment diferent. La Draga està formada per tres moviments principals: el quadre, un altre moviment que és el característic de La Draga on els balladors fan passades que recorden el Picotí, i l’entrada. El quadre es realitza un cop i l’entrada quatre. A més, hi ha l’Airosa, que és un ball actualment desaparegut, ja que no el sap gairebé ningú i molta gent que el sabia pràcticament no el recorda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La Colla de bastoners té la seva actuació principal per la festa major de Sant Marc. Capitanejada pel portador del banderí, tota la corrua de balladors recorren els carrers del poble en un passa-carrers anomenat Bonjorn. Com és tradicional, els bastoners són presents a l’hora de la benedicció i repartiment del panellet de Sant Marc, que és l’acte més característic de la festa. L’altra actuació destacada és per la Festa dels Traginers. Actualment hi ha una colla per als petits i una colla principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els bastoners de Balsareny compten amb una indumentària pròpia i molt característica, que és la mateixa que es feia servir antigament. Es compon d’uns pantalons blancs, una camisa blanca, una armilla blanca, una faldilla blanca amb vetes de diferents colors penjant a un costat, una faixa vermella, camals amb cascavells marrons, espardenyes de set vetes i el típic barret de la colla, que es porta lligat al coll i penjant a l’esquena (antigament es portava posat al cap), i amb una corbata opcional. La faldilla té un pes important dins la vestimenta a causa de les figures que dibuixen les vetes i fan que cridi l’atenció. Porten dos bastons cada un, llistats amb els colors de la senyera, llevat del banderer, que porta un bastó i l’estendard del grup. </span></span></span></span></p> | 08018-366 | Plaça Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny | <p><span><span><span><span>Es creu que el ball de bastons prové de l’evolució d’un antic ball d’espases grec que representava una lluita d’entrenament entre dos bàndols. La indumentària típica dels bastoners, amb un clar predomini d’un blanc de regust hel·lènic, reforça aquesta idea. A Catalunya la primera referència de balls de bastons és el 1558 a Tortosa. A la primera meitat del segle XIX els balls de bastons es van generalitzar a la zona més al sud. Podria ser que a Balsareny s’introduïssin cap a mitjans del segle XIX. S’ha dit que les músiques dels balls de bastons de Balsareny segueixen la forma de les marxes militars típiques d’aquesta època. Així mateix, dos dels balls (la Draga i la Picaceia) es podrien relacionar indirectament amb fets polítics d’aquest segle. Però de tot això no n’hi ha evidències clares. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigui com sigui, a Balsareny ja hi havia bastoners que ballaven des de finals del segle XIX. Aleshores el professor de música balsarenyenc Florenci Florensa va enriquir el ball de bastons amb la recopilació d’antigues melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els instruments d’acompanyament pel clarinet, la trompeta i el fiscorn. Els bastoners ja ballaven el 1897, i els anys 1904-1906 se’n parlava com d’una cosa tradicional. Tot i això, cal dir que en el programa de la festa major de l’any 1892 no hi consten. Precisament l’any 1904 en una notícia del diari El Pla de Bages (29-IV-1904), es recull el ball de bastons amb motiu de la festa de Sant Marc. En un principi aquesta era l’única diada en què ballaven els bastoners; més tard ho feien també per la Festa dels Traginers. A la dècada de 1920 els bastoners eren una dansa molt arrelada en la que hi podia participar tothom, sense distincions ideològiques. Després del lapse de la Guerra Civil, l’any 1940 la dansa es tornà a recuperar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1952 Balsareny va acollir un important concurs català de bastoners en el qual hi van participar les colles més importants i que va comptar amb la presència de l’eminent folklorista Aureli Capmany. Una altra data important va ser el 1985, quan es va celebrar la desena trobada Nacional de Bastoners de Catalunya. La tradició dels bastoners es va renovar quan l’any 1982 es va fundar al Colla Juvenil de Bastoners. Entre els responsables del grup cal ressaltar el paper de Celdoni Santamaria Cortada i, més endavant, el seu fill, Eduard Santamaria Torres.</span></span></span></span></p> | 41.8629600,1.8773400 | 406824 | 4635170 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img343894.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi Sarri | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 92457 | Fortí del Serrat del Maurici | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forti-del-serrat-del-maurici | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 18.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVARES, David (1997). <em>La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines.</em> Centre Excursionista de la comarca de Bages, Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SABALA SAFONT, Josep M. (1987). <em>El setge de Balsareny per Compte d’Espanya en la 1ª Guerra Carlina (1839)</em>. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 82-83.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Un pessic d’història: el Serrat del Maurici”, “El Castellot del Serrat del Maurici”. <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 30-31, volum 3: p. 55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA, J.M. (2001). 'Fortí del Serrat del Maurici (Balsareny, Bages)'. <em>Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001). La Garriga.</em> Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura (preactes), p.253.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA CARABASSA, J.M. (1997). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Fortí del Serrat del Maurici (15 juliol a 2 agost de 1997). Prospeccions Serrat del Fortí Maurici – Bages.</em> Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya, núm. reg. 3020.</span></span></span></p> | XIX | En ruïnes. La part alta del fortí (per sobre del nivell de circulació del pas de ronda intern) sembla que en algun moment indeterminat fou enrunada, mentre que la resta de la fortificació està en força bon estat de conservació. Únicament sembla que hagin desaparegut els coberts que protegien les estances de l'interior. | <p><span><span><span><span>Fortí construït amb motiu de la primera Guerra Carlina (el 1839) i emplaçat al serrat del Maurici, enfront del castell de Balsareny. Des d’aquest turó es domina tant el poble de Balsareny com el pas de l’antic camí ral a Berga (actual carretera de l’Eix del Llobregat). La fortificació s’aixeca no al punt més alt del turó, sinó desplaçada al lateral i ben encarada cap a la vall.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta pràcticament quadrada, amb un pati central i torres als vèrtexs. A la cara nord sobresurt a cada costat una bestorre d’angles arrodonits. A la cara sud les torres són menys evidents i consisteixen en reforços a cadascun dels dos angles, també arrodonits però sense que sobresurtin a l’exterior. Tal vegada ni tan sols eren més altes que el mur perimetral; senzillament devien estar equipades amb espais de vigilància a la part alta. Tota la fortificació queda encerclada per un fossat ben delimitat i revestit exteriorment amb pedra. Les dimensions de l’edifici són 24 x 20 m, mentre que el fossat fa tres metres d’amplada i un metre de fondària aproximadament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El conjunt presenta un aspecte massís, amb uns murs d’1,5 m que, a la part inferior, són atalussats, amb un aparell format per pedres de dimensions mitjanes més o menys desbastades. Per la cara interna un pas de ronda enlairat voreja els murs. L’espai interior comptava amb una estança més gran situada al nord i dues de menors. Avui només en queden els fonaments dels murs. El pati interior ocupava l’espai més meridional, encarat a la porta d’accés al recinte. Actualment una passarel·la metàl·lica permet salvar el desnivell del fossat i accedir a l’interior de la fortificació. Abans hi havia un pont llevadís. A l’espai del pati hi ha una cisterna que recollia les aigües de la pluja. És circular amb parets revestides de cairons i entrada superior quadrada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les torres de la cara nord estaven defensades per troneres; és a dir, forats a la muralla per on apuntaven les peces d’artilleria, així com diverses espitlleres per a fusellers que s’insinuen a la part alta. Les torres de la cara sud tenen unes estances quadrades cobertes amb voltes de pedra i, al seu damunt, l’espai de vigilància. La de ponent era el polvorí, mentre que a la de llevant, que actualment es troba més derruïda, hi havia la cuina.</span></span></span></span></p> | 08018-192 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span>Balsareny va tenir un paper destacat durant la primera Guerra Carlina (1822-1840). Gràcies a l’estudi de Josep M. Sabala (1987) sobre unes memòries escrites per Ramon Gamisans Subirana coneixem amb força detall el setge que l’any 1839 va patir el poble, i que va motivar posteriorment la construcció del fortí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alineat amb el bàndol liberal, ben aviat Balsareny es va preparar per la resistència. El 1834 i 1835 s’havien refortificat les muralles, i el 1836 s’havia organitzat una milícia per fer front a possibles atacs carlins. El 1837 els dirigents carlins s’havien instal·lat a Berga, que es va convertir en la capital carlina del Principat. Posteriorment el comte d’Espanya (un general carlí d’origen francès) va traslladar el seu quarter general a Casserres i ordenà l’incendi d’Olvan i Gironella. El 1838 el Comte d’Espanya va segrestar el rector de Balsareny, Marià Casanova, que s’havia negat a pagar la contribució de la guerra. Finalment, el 17 de febrer de 1839 el Comte d’Espanya va atacar Balsareny amb un exèrcit de 3.200 soldats i 200 cavalls. Els carlins van rodejar el poble i van ocupar el serrat del Maurici, on encara no hi havia el fortí. Des d’aquí van bombardejar Balsareny durant dos dies. Al seu torn, un grup de 25 homes de la milícia local, capitanejats per Josep Camprubí, van aconseguir pujar al castell de Balsareny, que es trobava en ruïnes, i des d’allí mantenien a distància el assetjants. La gent del poble va aconseguir evitar un assalt amb baionetes al portal de Berga. Finalment, el dia 19 van arribar les tropes liberals comandades pel general Carbó, que venien de Vic per Sallent, i van aconseguir fer fora els carlins (Serra-Carreté, 2005: 82). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Poc després, el mateix any 1839 l’Exèrcit liberal va fer construir el fortí del serrat del Maurici, que tenia l’objectiu de defensar el camí ral de Berga a Manresa. Cal tenir present que amb la construcció del pont sobre el Llobregat Balsareny havia esdevingut una cruïlla de camins estratègica, i el castell de Balsareny es trobava en ruïnes perquè havia estat incendiat en una revolta contra el seu baró. A més, el baró no volia que s’utilitzés per cap dels dos bàndols. Per construir el fortí l’Exèrcit va enviar una companyia d’enginyers militars composta de més de cent homes, amb els seus muls, eines i altres instruments. Però poc després d’acabar-se l’obra la guerra va arribar a la seva fi, de manera que va venir just per estrenar-lo amb una secció de soldats que s’hi van estar pocs dies, ja que van baixar només dues vegades a missa al poble (Soler, 1989: 30). Probablement per aquesta mateixa època es va construir un segon fortí a l’altra banda del riu, popularment conegut com la Torreta. Devia servir com una posició de reforç per possibilitar el foc creuat sobre el camí ral de Berga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El fortí del Serrat del Maurici va ser abandonat aviat, i llavors va ser objecte de rapinya per part dels balsarenyencs, que se’n van emportar teules, fusta i altre material. Durant molts anys hi va quedar un canó abandonat. Popularment el fortí del Serrat del Maurici s’havia anomenat Castell dels Moros.</span></span></span></span></p> | 41.8660600,1.8696800 | 406193 | 4635523 | 1839 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92457-forti-st-maurici-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En alguns llocs es denomina erròniament aquest lloc com a Fortí de Sant Maurici i el turó com a Serrat de Sant Maurici. Entre d’altres a la fitxa d’inventari del patrimoni arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA). El nom correcte, però, és Fortí del Serrat del Maurici, i la muntanya és el Serrat del Maurici. Aquest topònim ja està documentat en un capbreu de 1681 i continua sent d’ús corrent.En alguns llocs també es diu erròniament que el fortí va ser construït el 1838, abans del setge de Balsareny. Entre d’altres a la fitxa IPA.L'any 1997 es va realitzar una intervenció arqueològica que va suposar la neteja total de l'interior del fortí (incloent un tractament amb herbicides), l'estudi de la cisterna i la realització de la planimetria del fortí. | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||
| 92832 | La Torreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-10 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 18, 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVARES, David (1997). <em>La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines.</em> Centre Excursionista de la comarca de Bages, Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SABALA SAFONT, Josep M. (1987). <em>El setge de Balsareny per Compte d’Espanya en la 1ª Guerra Carlina (1839)</em>. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 82-83.</span></span></span></p> | XIX | Coberta esfondrada. Estat d'abandonament | <p><span><span><span><span>Fortí de dimensions modestes que probablement fou construït amb motiu de les guerres carlines al segle XIX. Està situat a la falda del turó del Castell de Balsareny, sobre un promontori que s’aixeca al costat de l’antic camí que pujava al castell. L’indret es troba al costat de llevant del riu Llobregat i domina el pas de l’antic camí ral de Berga. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una construcció de planta rectangular amb dues torres en dos dels angles, diagonalment oposades. La porta es troba a la cara de llevant, emmarcada amb llindes i brancals de pedra picada. El parament és fet de maçoneria, amb restes d’arrebossat i amb reforços puntuals de maó a les obertures. A les cantonades els carreus són ben escairats. L’interior era cobert amb una estructura embigada, de la qual n’han quedat els forats. Repartits entre els quatre murs i les dues torres, el fortí disposa de 21 espitlleres. Cadascuna de les torres en té quatre. Interiorment el recinte mesura 6,5 per 3 metres. A l’angle sudoest devia haver-hi algun tipus d’estructura de guaita per sobre de la coberta, ja que s’hi insinua una mena de merlet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment, tota la construcció queda encerclada per un petit fossat que mesura 1,5 metres d’ample i està protegit per un mur de pedra.</span></span></span></span></p> | 08018-292 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span>Balsareny va tenir un paper destacat durant la primera Guerra Carlina (1822-1840). Gràcies a l’estudi de Josep M. Sabala (1987) sobre unes memòries escrites per Ramon Gamisans Subirana coneixem amb força detall el setge que l’any 1839 va patir el poble, i que va motivar posteriorment la construcció del fortí del Serrat del Maurici i, probablement, d’aquest segon fortí anomenat la Torreta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alineat amb el bàndol liberal, ben aviat Balsareny es va preparar per la resistència. El 1834 i 1835 s’havien refortificat les muralles, i el 1836 s’havia organitzat una milícia per fer front a possibles atacs carlins. El 1837 els dirigents carlins s’havien instal·lat a Berga, que es va convertir en la capital carlina del Principat. Posteriorment el comte d’Espanya (un general carlí d’origen francès) va traslladar el seu quarter general a Casserres i ordenà l’incendi d’Olvan i Gironella. El 1838 el Comte d’Espanya va segrestar el rector de Balsareny, Marià Casanova, que s’havia negat a pagar la contribució de la guerra. Finalment, el 17 de febrer de 1839 el Comte d’Espanya va atacar Balsareny amb un exèrcit de 3.200 soldats i 200 cavalls. Els carlins van rodejar el poble i van ocupar el Serrat del Maurici, on encara no hi havia el fortí. Des d’aquí van bombardejar Balsareny durant dos dies. Al seu torn, un grup de 25 homes de la milícia local, capitanejats per Josep Camprubí, van aconseguir pujar al castell de Balsareny, que es trobava en ruïnes, i des d’allí mantenien a distància el assetjants. La gent del poble va aconseguir evitar un assalt amb baionetes al portal de Berga. Finalment, el dia 19 van arribar les tropes liberals comandades pel general Carbó, que venien de Vic per Sallent, i van aconseguir fer fora els carlins (Serra-Carreté, 2005: 82). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Poc després, el mateix any 1839 (Carreté, 2010: 113), el govern liberal va fer construir el fortí del Serrat del Maurici, que tenia l’objectiu de defensar el camí ral de Berga a Manresa. Cal tenir present que amb la construcció del pont sobre el Llobregat Balsareny havia esdevingut una cruïlla de camins estratègica, i el castell de Balsareny es trobava en ruïnes perquè havia estat incendiat en una revolta contra el seu baró. No coneixem notícies històriques concretes sobre la construcció del fortí de la Torreta, tot i que en alguna publicació s’afirma que és de l’any 1838. Per la seva tipologia constructiva, pròpia del segle XIX, es pot atribuir certament a l’època de les guerres carlines. És probable que es construís entorn de 1839, com una posició de reforç del fortí del Serrat del Maurici per possibilitar el foc creuat sobre el camí ral de Berga.</span></span></span></span></p> | 41.8685700,1.8792900 | 406994 | 4635791 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-fossat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||
| 93073 | Amagatall de l'Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-lalou | XX | <p><span><span><span>Amagatall excavat al marge d’un terreny que es troba emplaçat uns 400 m al nordest de la masia de l’Alou, en una petita fondalada per on baixa un torrent, a llevant de la zona on hi ha la gravera de l’Alou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un forat d’aproximadament un metre d’amplada per un metre d’alçada, amb sostre en forma més o menys arquejada, que s’endinsa sota un coster fortament inclinat. A la part davantera està protegit amb petits murets de pedra seca que formen una mena de porta. Desconeixem quina funció podia tenir aquest amagatall, ja que no queda ningú de l’entorn que en conservi memòria. Tal vegada podia haver estat utilitzat per algun emboscat durant els anys de la Guerra Civil.</span></span></span></p> | 08018-348 | Sector sudest del terme municipal | 41.8512600,1.8878800 | 407682 | 4633860 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93073-amagatall-alou-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93073-amagatall-alou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93073-amagatall-alou-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||||
| 92972 | Camí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-0 | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 50.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119.</span></span></span></p> | X-XX | Alguns trams del camí s'han perdut. D'altres han conservat bé les característiques tradicionals, però es troben mancats de manteniment. | <p><span><span><span>Antic camí que comunicava el nucli de Balsareny amb el castell, situat dalt d’un turó, a través d’un recorregut d’uns 1.000 metres de distància. Se’n conserven diferents trams que han mantingut les característiques tradicionals del camí, que era un camí de bast amb alguns sectors empedrats i protegits amb marges de pedra seca. Té un notable interès com a element patrimonial i també simbòlic, ja que visualitza la connexió i la relació de domini que existia entre el poble i el seu senyor, el baró de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de Balsareny el camí parteix de la Costa del Castell i travessa la riera del Mujal per un pontet (antigament una palanca). En el primer tram el camí antic s’ha perdut, ja que passava per l’actual barri de la Costa del Castell. Després de la rotonda al final d’aquest barri hi ha un tram d’uns 150 metres que és el que conserva millor les característiques primitives, en forma d’un corriolet parcialment empedrat. Després s’arriba a una casa i el camí continua en un tram d’uns 400 metres fins a trobar l’actual pista que puja al castell. En aquest tram intermedi el camí és més ampli i sembla adaptat com a camí carreter, probablement fruit d’un arranjament fet al segle XIX. El ferm del camí té molts trams de roca natural que en algun punt es poden confondre amb un enllosat. Pel costat alt del pendent el camí està resguardat per un bon marge de pedra seca. En aquest sector trobem la Torreta, un petit fortí de l’època de les guerres carlines que s’aixeca sobre el camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant tan sols queda la pista actual, fins que a la part final es conserva un darrer tram d’uns 100 metres del camí antic, novament amb les característiques d’un camí de bast empedrat. El camí arriba al castell pel flanc sud, vora la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del camí l’any 1905 s’hi van construir 14 capelletes que formaven part d’un Viacrucis. Se’n conserva una (situada uns 100 m al nord de la rotonda del barri de la Costa del Castell) i els fonaments d’una altra (situada a la part final, poc abans d’arribar a la capella i uns 20 m després de la pista). Aquestes capelletes eren molt senzilles, fetes de pedra, totxo i guix. Totes seguien una mateixa tipologia, amb una base de pedra sobre la qual tenien una fornícula rectangular rematada amb una teuladeta de doble vessant. Les estacions del Viacrucis es van fer primer amb estampes enquadernades i després de rajoleta, però no s’han conservat.</span></span></span></p> | 08018-328 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>El castell de Balsareny ja està documentat l’any 951. Aquest era el camí natural i més directe que comunicava l’església parroquial, la sagrera i posteriorment el poble de Balsareny amb el castell. Des de Balsareny el camí iniciava el seu recorregut en un trencall de l’antic camí ral de Manresa a Berga, on a finals del segle XVII hi va sorgir el raval de Berga, també anomenat carrer del Castell. D’aquí baixava pel carrer anomenat Costa del Castell, que travessava la riera del Mujal per una palanca, posteriorment transformada en un pontet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX al llarg del recorregut del Camí del Castell s’hi van construir 14 capelletes, una per cada estació del Viacrucis. Segons es diu en un dietari escrit per Ramon Pujals (de ca l’Esteve) i publicat en el llibre de Ramon Carreté (1995: 122) <em>Balsareny a principi de segle</em>, “lo dia 2 d’octubre de 1905 es posaren a treballar els paletes Srs. Cardona per construir les capelles del camí del Castell, podent-s’hi veure en elles les estacions del Via Crucis, i foren acabades lo dia 24 del mateix mes, que fou l’últim dia de la Santa Missió que s’estava practicant a nostre estimat poble de Balsareny”. Això es va fer en temps del rector Joan Sala.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera capelleta era passada la palanca, i l’última sota la capella de la Mare de Déu del Castell. Primer les estacions es van fer amb estampes enquadernades; després es van fer de rajoleta (Autors Diversos, 1978: 50).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la Guerra Civil gairebé totes les capelles foren enderrocades. En una fotografia de la dècada de 1950 encara es pot veure que se’n conserven dues pràcticament senceres en el tram final del camí, separades uns 100 metres entre si. A la segona meitat del segle XX es va urbanitzar el petit barri de la Costa del Castell, a l’altra banda del torrent, i aquesta part inicial del camí es va perdre.</span></span></span></p> | 41.8688300,1.8790000 | 406970 | 4635820 | 1905 (Viacrucis) | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelleta-a-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelleta-a-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelletes-viacrucis-foto-antiga.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Costa del CastellFotografia antiga dels anys 1950. Fons fotogràfic del Cercle Cultural de Balsareny. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||
| 92732 | Cal General | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-1 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141, 151.</span></span></span></p> | XIX-XX | Recentment pintada, utilitzant una paleta de colors harmònica amb el conjunt i l'entorn. | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al nucli de casetes conegut com el Barri, al Pla de Vilamajor. Consta d’un cos residencial de planta en forma de L (amb planta baixa més dos pisos) i també d’un cos adossat a llevant i un porxo de recent construcció al nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa primitiva devia ser més senzilla i en un moment determinat (tal vegada entorn de 1920, segons dades del cadastre) se li va canviar la cara i es va dotar d’una façana que destaca per una composició força singular, sobretot per l’ampla galeria que s’hi va afegir al nivell del segon pis. Encarada vers migdia, aquesta galeria que ocupa tota l’amplada de la façana és formada per sis obertures amb arcs escarsers més una obertura de major alçada a cada cap. Les dues plantes inferiors s’ordenen a partir d’un esquema tripartit lleugerament descentrat a la dreta, amb el portal i un balcó a l’eix central. Els emmarcaments de les obertures, fets amb maó, han estat pintats d’un color morat que destaca sobre un parament arrebossat i de color torrat, deixant a la part baixa un sòcol a pedra vista. En la resta de façanes les obertures han estat remodelades.</span></span></span></p> <p> </p> | 08018-229 | Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor. | <p><span><span><span>Aquesta casa es devia construir pels volts de l’any 1808, i una inscripció en una dovella de les tines ho recorda. Els fundadors procedien del mas Puigbò, de Cornet. Eren Joan Escudé Puigbò i els seus fills, Àngel i Francesc Escudé Muntanyà. El sobrenom de la casa deriva d’una anècdota que té com a protagonista un hereu del mas, potser el mateix Joan Escudé Puigbò. S’explica que en una ocasió que els diferents propietaris del Pla van agrupar-se per anar a caçar plegats l’Escudé es va oferir per ser el cap de colla. Els altres van acceptar-lo i li van dir: “doncs ara seràs el nostre General”. I van començar a anomenar-lo d’aquesta manera, fins i tot en broma el saludaven militarment. La família Escudé ha seguit en els anys successius al capdavant de la casa. Més tard, a les primeres dècades del segle XX (segons el cadastre, el 1930), un germà petit de cal General, Josep Escudé Montanyà, va construir la casa situada a un centenar de metres i coneguda com cal General Xic. L’hereu li va cedir el terreny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A cal General l’any 1961 un maquis va matar l’home de cal Brancal quan aquest i el Ramon de cal General el van sorprendre en un intent de robatori. El fet es va atribuir al conegut Ramon Vila, Caracremada.</span></span></span></p> | 41.8863700,1.8973300 | 408517 | 4637748 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92732-cal-general-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92732-cal-general-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una dovella a les tines, inscripció: 1808Als actuals propietaris no els agrada la connotació del terme “General” i prefereixen que se’ls anomeni ca l’Escudé de Vilamajor o Vilamajor. La denominació de Vilamajor, a part que no és la tradicional, té l’inconvenient que pot portar a confusió, ja que designava un antic mas que hi havia en aquest pla, posteriorment conegut com la Coromina i que al segle XVII ja estava en ruïnes (Carreté, 2010: 139). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||
| 92783 | Cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestres-2 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 151.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 20, 42-44.</span></span></span></p> | XIX-XX | Part antiga poc integrada en la construcció moderna | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès emplaçada al barri de casetes que va sorgir al voltant de la colònia industrial de la Rabeia. Està situada al sud d’una agrupació de quatre cases. Consta de dos cossos adossats: un de més antic, situat a llevant i amb els paraments de pedra, i un altre de modern situat a ponent i obrat majoritàriament amb totxo. En conjunt les dues parts presenten un contrast força acusat. De fet, la part antiga presenta un aspecte provisional o inacabat i la part moderna no hi ha quedat gens integrada, de manera que només aquest primer cos té un cert interès històric i patrimonial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos antic adopta una planta més o menys quadrada, consta de dues plantes i té coberta a un sol vessant. La façana exterior que dona cap a llevant és on es fa més visibles la tipologia constructiva originària. Consta d’una galeria quadrada amb barana de ferro i finestres de fusta, i al costat té una petita finestra emmarcada amb maó, sobre un parament de pedra. </span></span></span></p> | 08018-250 | Sector nordest del terme municipal. Barri de la Rabeia. | <p><span><span><span><span>En aquest indret ja hi havia dos masos antics: la Rabeia (actualment coneguda com la Masoveria) i el Lledó. La creació de la fàbrica de la Rabeia, que va entrar en funcionament l’any 1880, va propiciar que a l’entorn es construïssin diverses casetes relativament disseminades, ja que dins del nucli de la fàbrica només hi havia uns 10 habitatges. Aquestes cases es van aixecar en els anys pròxims a la fundació de fa fàbrica o una mica més endavant, fins al tombant de segle XX. Entre les més antigues hi ha cal Jep (entorn de 1875), ca l’Olivet, cal Roqueta i ca la Cerdana (pels volts de 1880), la Casa Blanca (principis de la dècada de 1890) i ca la Mònica (possiblement entre 1907 i 1908). La resta de cases de la contrada es van aixecar en una segona etapa, ja a partir de 1940: cal Torres, cal Viu, cal Riera i cal Masover. Cal dir que la majoria d’aquestes cases han estat molt reformades modernament i han perdut el seu interès patrimonial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a cal Mestres en particular, es va construir en els anys en què va començar a funcionar la fàbrica de la Rabeia, entorn de 1880 (Carreté, 2010: 151). En un principi era força més petita i només tenia teulada a un sol vessant. En les parets laterals hi van deixar unes pedres que sortien amb la intenció d’engrandir la construcció més endavant. Però les obres noves que s’hi van realitzar al llarg del segle XX s’acoblen de manera molt irregular amb l’antiga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1930 va sorgir un grup musical en aquest barri que es trobava per assajar en aquesta casa. S’anomenaven Iberians Jazz i, més endavant, Triumf Jazz. Durant molts anys van amenitzar les festes majors del poble i de les rodalies. En Josep Mestre Escudé, que vivia a la casa, tocava el piano i per això els altres músics es desplaçaven aquí. </span></span></span></p> | 41.8740100,1.8855800 | 407524 | 4636388 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92783-cal-mestres-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92783-cal-mestres-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: ca la Cerdana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||
| 92818 | La Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-5 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 153.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès que ha conservat força bé els volums i la tipologia constructiva originàries. Es troba situada al pla de la Teuleria, prop d’un torrent que també ha adoptat el nom de la casa, en la vall que antigament era coneguda com a vall de Ferrans. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té un cobert més baix adossat a llevant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa originària era més curta i es va allargar cap a ponent amb un cos porxat construït totalment amb totxo. La façana principal de la casa primitiva, orientada vers migdia, té una estructura ben planificada en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central i, al seu damunt, una finestra balconera . Totes les obertures són rematades amb arc escarser i emmarcades amb maó sobre un parament de maçoneria, a pedra vista. A la façana posterior les obertures són més petites i de distribució irregular. El cos de ponent és fruit d’un eixamplament fet probablement a la primera meitat del segle XX. El porxo consta de tres arcs escarsers situats a la façana lateral i sostinguts sobre pilars, però la part nord s’ha cegat. Al pis superior es corresponen amb tres finestres i, a les golfes, dues obertures de ventilació verticals.</span></span></span></p> | 08018-280 | Sector nordoest del terme municipal. | <p><span><span><span>Aquesta casa no figura en els cadastres i llibres de vàlues del segle XVIII. És, doncs, una construcció del segle XIX. El seu nom es deu al fet que hi devia haver un antic forn d’obra o teuleria. Probablement a la primera meitat del segle XX es va allargar amb la construcció del cos porxat de maó.</span></span></span></p> | 41.8765400,1.8544300 | 404943 | 4636703 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92818-teuleria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92818-teuleria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92818-teuleria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92818-teuleria-6.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92816 | Torre del Gil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-gil | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 144.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès que ha conservat més o menys els volums i la tipologia originària, per bé que força reformada modernament. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes). La façana principal, encarada vers migdia, té el portal al costat dret i dos balcons al primer pis, a més d’altres finestres. Els paraments són arrebossats i pintats de color clar. Totes les obertures han estat substancialment remodelades. Sota la teulada un amplia ràfec conserva la decoració dels cabirons. Per la part posterior la casa ha estat allargada recentment amb un cos que té una terrassa superior.</span></span></span></p> | 08018-278 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda a finals del segle XIX. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, va ser l’any 1881. Era propietat de Josep Gili Jubany, de fora de Balsareny. Per això el seu nom en realitat era la Torre del Gili, però el nom va derivar ja a principis del segle XX en la forma actual per similituds amb el prenom Gil (Carreté, 2010: 144).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la segona meitat del segle XX hi vivia la família Santamaria. Aleshores encara hi havia molta vinya, i la casa tenia dues tines. Pels volts de 1970 la va comprar l’actual propietari, que va fer allargar la casa per la part del darrera, va enderrocar alguns coberts, va aplanar el terreny i va condicionar el jardí. També va fer construir diverses naus agropecuàries al seu entorn</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p> | 41.8773600,1.8756500 | 406705 | 4636771 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92816-torre-gil-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 93075 | Cal Negret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-negret | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). “El Sometent”, <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 208.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 287.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Anònim (1981).<em> Sarment</em>, núm. 70 (novembre de 1981).</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès, de dimensions força grans, que es troba emplaçada vora la carretera vella de Manresa a Berga, junt a la cruïlla d’on surt el camí que va cap a la mina de la Fodina i la Caseta del Gener. Consta d’un cos residencial principal de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos més alt al nord i una altra ampliació a ponent. Més a l’oest es forma un pati tancat o barri acabat de forma arrodonida. L’aspecte actual de la casa és fruit d’una remodelació força recent, probablement de mitjans de segle XX, quan les façanes es van arrebossar i les obertures es van ressaltar amb unes sanefes pintades de color rosat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa sembla haver estat sobrealçada i ampliada en diverses fases fins adoptar la forma actual a mitjans de segle XX. Presenta dues façanes més visibles. A la de migdia hi ha el portal, escorat a la dreta, i diverses finestres de distribució irregular. La de llevant, que s’encara a la carretera, queda ordenada en base a tres eixos d’obertures més un quart eix corresponent al cos posterior, més alt. Les obertures del primer pis són en forma de balcó, i la central és l’única que conserva llinda i brancals de pedra picada. La resta d’obertures deuen ser fruit de l’última remodelació. </span></span></span></p> | 08018-350 | Sector sud del terme municipal. Barri de Vilafruns | <p><span><span><span>Aquesta casa ja existia a principis de segle XX i, probablement, fou construïda el segle anterior. Entorn dels anys 1908-1909 es recorda que hi hagué un robatori que va acabar amb la detenció del lladre per part del sometent del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1930, amb l’inici de la perforació dels pous a la Fodina i Vilafruns, la casa va quedar integrada dins del complex miner. A mitjans de segle XX el pou de la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa explotadora, que va construir un edifici de serveis al costat de l’antic pou entorn dels anys 1940. Aquesta zona minera tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Fou en aquests anys que aquests operaris van portar a terme diverses obres i reformes a cal Negret per tal que la casa pogués acollir alguna família vinculada a la mina. Entorn de la dècada de 1960 el petit complex de la Fodina es va abandonar sense que hagués entrat mai en funcionament. Cal Negret va passar també a mans de particulars.</span></span></span></p> | 41.8356000,1.8769500 | 406752 | 4632133 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93075-cal-negret-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93075-cal-negret-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93075-cal-negret-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92741 | Collades de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collades-de-baix | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139, 149.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Recentment rehabilitada | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès, de dimensions mitjanes, emplaçada vora el camí que anava cap a la masia de les Collades, en una cota més baixa (d’aquí el nom de Collades de Baix). La construcció, que ha conservat molt bé el volum i la tipologia tradicional, és fruit d’una sola fase constructiva, probablement de la segona meitat del segle XIX o principis del XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis). La façana principal, orientada vers migdia, presenta una estructura molt regular que sembla correspondre a dos habitatges bessons, cadascun distribuït en base a dos eixos d’obertures, amb un portal rematat amb arc escarser i una finestra al seu costat (a la planta baixa) més una finestra i un balcó (al primer pis). La composició és totalment simètrica, amb els portals a la banda exterior i els balcons a la banda interior, cosa que ofereix un aspecte harmònic. Els emmarcaments de les obertures, de maó, destaquen sobre un parament de maçoneria actualment a pedra vista. La coberta és a dues vessants, en paral·lel a la façana. A la façana posterior les obertures es distribueixen també de manera gairebé simètrica en els dos mòduls. En aquest cas les llindes inferiors són de fusta.</span></span></span></p> | 08018-238 | Sector est del terme municipal. | <p><span><span><span><span>El mas de les Collades es troba documentat per primera vegada el 1683. Al seu torn, la Caseta Nova de les Collades està documentada el 1775. Llavors pertanyia a Josep Pons i Colladas, que devia ser un germà del propietari de la casa mare (Carreté, 2010: 149).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>No en coneixem més notícies concretes, però per la seva tipologia podem assegurar que aquesta no és la casa originària del segle XVIII, sinó una reconstrucció posterior que, per la seva tipologia, es podria datar a la segona meitat del segle XIX o principis del XX. Fins fa poc la casa es trobava en semiruïna, amb algunes parts lleument esfondrades. Recentment, ha estat rehabilitada amb molt bon criteri i el seu entorn s’ha enjardinat. Els propietaris eren la mateixa família que posseeix les Collades de Dalt, i fa poc que han segregat la part corresponent a Collades de Baix.</span></span></span></span></p> | 41.8819200,1.8980100 | 408567 | 4637253 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92741-casa-nova-collades-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92741-casa-nova-collades-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92741-casa-nova-collades-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92741-casa-nova-collades-5.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Casa Nova de les Collades | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||
| 92733 | Cal General Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-xic | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141, 151.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès, de petites dimensions, emplaçada al Pla de Vilamajor. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes), ampliada modernament cap a ponent. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena a partir d’un eix central format pel portal (rematat amb arc escarser) i un balcó superior, el qual té una finestra a cada banda. Aquestes obertures superiors han estat remodelades. Damunt del balcó hi ha un petit rellotge de sol modern. Actualment l’accés a l’habitatge es fa per una porta de recent construcció al costat dret. A la part posterior es conserva una rampa que antigament devia donar accés a una tina, i al darrera hi ha una petita terrassa. </span></span></span></p> | 08018-230 | Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor. | <p><span><span><span>La casa veïna coneguda com cal General es devia construir pels volts de l’any 1808 per la família Escudé, procedents del mas Puigbò, de Cornet. Ja a les primeres dècades del segle XX (segons el cadastre, el 1930), un germà petit de cal General, Josep Escudé Montanyà, va construir aquesta altra casa situada a pocs metres i coneguda com cal General Xic. L’hereu li va cedir el terreny.</span></span></span></p> | 41.8853000,1.8958800 | 408395 | 4637631 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92733-cal-general-xic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92733-cal-general-xic-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Cal General Petit, Casa Nova de cal General, Casa Nova de Vilamajor. Als actuals propietaris no els agrada la connotació de la denominació “General” i prefereixen que se’ls conegui per aquesta última denominació. El terme Vilamajor, però, té alguns inconvenients. A part que no és la denominació tradicional, pot portar a confusió, ja que designava un antic mas que hi havia en aquest pla, posteriorment conegut com la Coromina i que al segle XVII ja estava en ruïnes (Carreté, 2010: 139). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 92914 | Colònia Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-soldevila | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110-114.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 509.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p> | XIX-XX | Sector industrial en bones condicions. Habitatges en procés de degradació. Entorn i enjardinaments en estat d'abandó. | <p><span><span><span>Antiga colònia industrial del sector tèxtil emplaçada a la riba dreta del Llobregat. Consta d’una fàbrica de riu, un conjunt d’habitatges per als treballadors distribuïts en dos carrers on hi havia alguns dels serveis bàsics, com ara escola, botiga, cafè o teatre, i també d’una església. Avui a la fàbrica hi ha instal·lada una empresa de cartonatges i el salt d’aigua continua generant electricitat, però els pisos resten abandonats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte industrial ocupa una gran àrea a la part de llevant. És formada per una nau molt llarga i de dues crugies, amb cossos perpendiculars adossats als extrems nord i sud. Més tard (a les dècades de 1960 i 1970) s’hi van afegir noves naus a l’angle nordoest, ocupant part del pati, i en un moment també tardà les instal·lacions es van allargar amb tres naus més a llevant, sobre el canal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal és la originària, i a principis de segle XX ja es va allargar cap al nord. El seu aspecte exterior, però, és totalment uniforme. Sobre un parament de color crema en destaquen els típics finestrals fabrils, rematats amb arcs escarsers i emmarcats amb maó de color vermellós. Al centre sobresurt un cos lleugerament més alt que marca l’eix de simetria. Hi trobem el portal principal i, al seu damunt, un emblemàtic rellotge sota un coronament de frontó sinuós. Els cossos dels dos extrems, que segueixen una pauta arquitectònica similar, s’hi van afegir una mica més tard, a la dècada de 1920: l’edifici del batà al nord i les oficines al sud. Així, a començaments dels anys 1920 el nucli central de la fàbrica ja havia assolit les dimensions actuals, tal com es pot observar en una fotografia d’aquesta època (Forasté, 1997: 71). Per la cara de llevant el canal de la fàbrica travessa sota les naus més modernes que s’allarguen en aquest sector, on hi trobem també altres cossos menors adossats, entre ells la sala on hi havia la màquina de vapor i de la qual arrenca una xemeneia de planta circular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges es situen a la banda de ponent, i queden separats de la fàbrica per un passeig arbrat amb plàtans. Al carrer vell, en el sector sud, hi trobem els habitatges més antics (inaugurats el 1899), al centre destaca l’edifici del cafè-teatre (que es va reformar i ampliar els anys 1946-47) i a la part nord hi ha habitatges construïts una mica més tard (entre 1910 i 1911). Als baixos d’alguna de les escales s’hi ubicaven els serveis de la colònia: al número 5 hi havia la botiga, al número 6 l’escola i el forn de pa era al número 11. Més a ponent trobem el carrer Nou (edificat entre 1920 i 1922).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església, situada uns metres al sud sobre un petit promontori, ja existia abans de la creació de la colònia. És d’origen romànic però fou substancialment transformada l’any 1942 en un estil neoromànic. A la part de darrera hi trobem la Font dels Escolans, que fou ideada i executada per mossèn Joan Bajona, que estava a càrrec de l’església. Avui molt abandonada, s’estén a través d’un recinte enjardinat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La reclosa de la fàbrica es troba a tan sols 200 metres aigües amunt. Al costat de llevant, vora el riu, encara es continuen conreant amb l’aigua del canal alguns dels antics horts de la colònia. Una mica més avall, en una altra esplanada vora el riu, hi havia el camp de futbol. Antigament existia també un safareig públic nodrit amb l’aigua del canal i tres fonts. </span></span></span></p> | 08018-300 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>L’any 1880 entrava en funcionament la fàbrica que els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, havien construït a la Rabeia. A causa de desavinences, des de bon principi ja la van dividir en dues meitats. Jaume Soldevila es va quedar la meitat nord. El seu fill, Josep Soldevila Casas, va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats per la manca de potència hidràulica, va comprar uns nous terrenys a l’heretat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Feia uns anys que en aquest indret un altre industrial ja hi havia sol·licitat la concessió d’aigües, el 1868. Quan aquesta llicència va caducar el 1892 perquè no s’havia fet efectiva Josep Soldevila va poder comprar l’heretat i sol·licitar els drets d’aigua, el 1894 (Ferrer, 2011: 509). Aleshores va poder construir a l’indret una fàbrica que era més gran. Al principi fou coneguda com a colònia Sant Esteve, perquè estava situada vora una església romànica que tenia aquesta advocació. Més endavant s’ha tendit a denominar-la colònia Soldevila. A diferència de la Rabeia, en aquest cas sí que es pot qualificar pròpiament de colònia industrial, ja que estava dotada amb un bon nombre d’habitatges que formaven dos carrers i amb serveis bàsics com botiga, escola o cafè-teatre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De manera gairebé seguida a la construcció de la fàbrica es va aixecar un primer bloc de 18 habitatges a l’anomenat carrer Vell. Des del número 1 fins al 4. Es van inaugurar el 1899. El primer habitatge del bloc acollia els pisos del director i de l’amo de la fàbrica que, de manera atípica en una colònia industrial, pràcticament no es diferencien de la resta de pisos. Una mica després es va construir el número 5. També a finals del segle XIX es va construir el cafè-teatre. La resta d’habitatges del carrer Vell, al nord del cafè, es van edificar entre 1910 i 1911. Anaven del número 6 fins al 8. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi la fàbrica en nodria únicament amb l’energia hidràulica, i no consta que hi hagués cap màquina de vapor ja que, ben aviat, va arribar la xarxa elèctrica. La fàbrica va engegar la producció amb unes selfactines que continuaven el procés del filat iniciat a la fàbrica de la Rabeia. A començaments de segle XX es va fer una primera ampliació de la nau i s’hi van instal·lar telers. Més tard, es construí l’edifici del batà, al nord de les naus, i també les oficines, a la part sud. En aquests nous espais entorn de 1922 s’hi va traslladar la maquinària de la fàbrica Rabeia. Així doncs, la fàbrica de la colònia Soldevila tenia seccions de filats i de teixits; aquesta segona dirigida per un majordom i un encarregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1920 i 1922 es van edificar els habitatges del carrer Nou. Així, entre els dos carrers feien un total de 74 pisos: 56 al carrer Vell més 18 al carrer Nou (Forasté, 1997: 99). Aquests anys entorn de 1920 es poden considerar l’època d’esplendor de la colònia, ja que va arribar a tenir prop de 400 habitants. Aquests residents i treballadors de la fàbrica pagaven un lloguer simbòlic pels habitatges, i tenien dret a un hort, que era propietat de l’empresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1927 s’hagué de reparar la resclosa amb un empostissat horitzontal d’un 7 metres d’amplada. Aquest mateix any va morir Josep Soldevila, que havia nomenat hereus en parts iguals als seus fills Pere i Josep M. Soldevila Grau, que gestionaven la colònia i la seva part de l’antiga fàbrica de la Rabeia (Ferrer, 2011: 509). Durant la dècada de 1930 l’empresa va passar per moments de crisi i de dificultats financeres, amb una aturada total de dos anys a partir de 1932. Això motivà un considerable èxode de famílies, algunes de les quals ja no van tornar. El 1932 va assumir les regnes de l’empresa Josep M. Soldevila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil l’empresa fou col·lectivitzada i un comitè escollit entre els treballadors es va fer càrrec de la direcció. Una de les primeres decisions fou facilitar la marxa a Anglaterra del Josep M. Soldevila en qualitat de representant de l’empresa a l’exterior. En aquest temps de restriccions, a causa de l’escassedat de moneda fraccionària l’empresa va editar uns vals de paper que ben aviat foren acceptats com a moneda corrent a les poblacions de Balsareny i Navàs. I encara durant els anys de la postguerra pel mateix motiu es van posar en circulació uns botons estampats que substituïen les monedes de cèntims.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans de la dècada de 1940 les selfactines foren eliminades i substituïdes per contínues, amb un sistema més modern i productiu. En aquesta època els talls en el subministrament elèctric eren freqüents. Per això es va instal·lar una màquina de vapor procedent d’un vaixell desguassat en una edificació a la part oriental de la fàbrica. El 1948 estava enllestida, però la solució no va resultar gaire eficient, i més endavant s’hi instal·laren uns cremadors perquè funcionés amb fueloil. Al cap de poc es va poder eliminar la transmissió directa de les màquines amb el sistema d’embarrats i s’hi van instal·lar motors elèctrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1950 el sector tèxtil va passar per un moment d’expansió i l’empresa va arribar als 650 treballadors. Molts dels treballadors venien de fora (Navàs, el Mujal, Gaià, Balsareny i la Rabeia) i des de 1950 disposaven d’una línia d’autocars per als desplaçaments, un servei que ja havia existit als anys trenta. En aquesta època es van introduir fibres artificials, com la viscosa, i força més endavant el polièster.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1956 Josep M. Soldevila va morir de manera sobtada i va assumir la gerència el seu fill Ignasi Soldevila de Caralt. Entorn de 1962 es va fer una nova ampliació de la planta de la nau, a la cantonada nord de la fàbrica, cap a ponent. També es van construir nous laboratoris, adossats a una paret que separava les seccions de telers i de filatura, i que era coneguda com “el muro de la vergüenza”, en al·lusió al mur de Berlín. Van ser anys, però, en què es van començar a notar els primers efectes de les successives crisis que havien de sacsejar al sector tèxtil, fet que comportà els primers expedients amb reduccions. La fàbrica Soldevila no havia invertit en modernització de la maquinària per evitar endeutar-se. Més endavant, els telers van anar-se reduint a mesura que quedaven parats fins que foren suprimits del tot l’any 1981. La filatura continuava treballant a bon ritme, però les millores tècniques van comportar noves reduccions de llocs de treball, sobretot a la dècada de 1970, quan molts treballadors van optar per traslladar-se Balsareny o Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1979 es va produir la fusió de Manufactures Soldevila S.A. amb una fàbrica de Berga, i les dues van passar a Indústries Tomás S.A., que tenia la seva seu a Sant Quirze de Besora. Amb això s’aconseguí una ampliació de capital. Els anys 1979-80 es va fer una nova ampliació de naus al nord del pati, per la qual cosa calgué obrir una nova via d’accés a la carretera. Aquestes operacions no van servir de gran cosa, ja que en els anys següents van continuar les reduccions de plantilla. El 1990 Manufactures Soldevila S.A. fou absorbida juntament amb dues empreses més pel grup Gossypium. Finalment, enmig d’un procés complex de negociacions el 1992 la fàbrica de la colònia Soldevila aturava la producció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment els locals i els pisos de la colònia van passar a l’Institut Català de Finances, i més endavant tot el conjunt fou comprat per una multinacional, que va llogar la fàbrica a una empresa de cartonatges. Després del tancament de la colònia es va produir un procés de despoblament. Si el 1981 la colònia encara registrava 180 habitants, a principis de la dècada de 1990 havien minvat fins a 59, i pocs anys després els pisos van quedar totalment desocupats i en procés de degradació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als aspectes més socials i lúdics, cal dir que la colònia Soldevila s’ha caracteritzat per ser una comunitat activa i amb una clara identitat comunitària, ben dotada amb serveis diversos i amb una important vida associativa i cultural. La botiga, situada als baixos de l’escala número 5, subministrava tota classe d’articles als residents. En un principi depenia directament de l’empresa, però a partir de 1910 el servei s’arrendà a diferents famílies. Va subsistir fins el 1986. També hi havia un forn de pa, a l’escala número 11, i la venda de carn es feia mitjançant un servei ambulant. L’empresa tenia vinyes i produïa vi per al consum dels treballadors. Als anys de la postguerra es va instal·lar una peixateria, i cap a la meitat dels anys cinquanta hi havia una perruqueria i servei mèdic ambulatori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de la colònia fou la de Sant Esteve, d’origen romànic però totalment remodelada l’any 1942. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 es constituí una Germandat, impulsada pel mateix amo, que ajudava a sufragar les despeses en casos de malalties, defuncions, etc. Les escoles eren als baixos de l’escala número 6: una per a nens i una per a nenes. De la de nenes se n’encarregava una mestra. Van funcionar fins l’any 1971. També hi havia hagut una guarderia, portada per monges, que va tancar l’any 1964. El camp de futbol s’inaugurà el 1922. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La colònia també tenia la seva pròpia festa major, que es celebrava el primer o segon diumenge d’agost, coincidint amb les vacances. L’acte més emblemàtic era el ball d’envelat al pati de davant de l’entrada del rellotge. També hi havia hagut un grup de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un àmbit destacat i que va assolir un prestigi notable fou el teatre. Ja hem dit que el local s’havia construït a finals del segle XIX com a cafè-teatre. Al principi era més sala de ball, i gaudia d’una certa fama perquè l’ambient més o menys liberal que regnava a la colònia possibilitava que fos una de les poques on s’hi feia ball rodó. El 1946 i 1947 el local fou reformat per ampliar la part dedicada al teatre, que aconseguí un aforament de gairebé 300 butaques. Des del 1948 s’hi projectaven també pel·lícules. El grup de teatre a la colònia ja existia l’any 1918 i actuava amb certa regularitat. Era format només per homes. El 1933 es van representar per primera vegada els Pastorets amb l’obra <em>La Llum de l’Establia</em>. La febre del teatre va arribar sobretot per l’impuls que li va donar mossèn Marià Viadiu a partir de la seva arribada a la colònia l’any 1947. L’any següent els Pastorets van ser ja els de Folch i Torres, i des d’aleshores es van representar cada any en diverses funcions de manera ininterrompuda. El grup de teatre va conèixer moments de gran vitalitat i ha representat també altres obres teatrals. L’any 2000, després del tancament de la fàbrica, els Pastorets no es van poder representar per motius de seguretat del local. A partir del 2002 van passar a representar-se a la sala Sindicat de Balsareny, constituïts com a associació, i encara avui estan en actiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és remarcable l’Esbart Dansaire Sant Esteve, nascut el 1948 primer com a suport dels Pastorets i cap a 1980 consolidat ja amb actuacions independents. Els cossos de dansa de l’esbart han actuat per tot l’Estat i per diversos països d’Europa. Així mateix, la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música de l’església, també ha realitzat gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció de mossèn Joan Bajona, capellà de la colònia i després rector de Balsareny. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></p> | 41.8844600,1.8862100 | 407591 | 4637548 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-carrer-vell-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-carrer-vell-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-esglesia-soldevila-vista-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: colònia de Sant Esteve | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||
| 92773 | Fàbrica de la Rabeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-la-rabeia | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115, 142-143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 128.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 508.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Antiga fàbrica de riu del sector tèxtil coneguda com la Rabeia, que comptava amb alguns serveis bàsics i pisos per als treballadors, de manera que s’acostava al model de colònia industrial tot i que, estrictament, no s’hi sol considerar. En tot cas, es pot classificar com una colònia urbanísticament poc desenvolupada. El conjunt consta a la part de llevant de l’antiga nau fabril, que té adossats a cada cap un cos avançat on antigament hi havien els habitatges. Cap a la dècada de 1970 l’antiga fàbrica fou allargada cap al sud en dues fases. En aquesta època es va ampliar també lateralment cap a ponent amb un cos lleugerament més baix. Pel costat est, la nau antiga té adossats diversos cossos menors, alguns relacionats amb les instal·lacions de la turbina i de l’antiga màquina de vapor, amb la seva xemeneia de secció circular. Com que durant molt temps la fàbrica va estar dividida en dues empreses, té una altra xemeneia situada al sudoest, en aquest cas de planta quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau antiga té unes dimensions considerables, d’uns 60 m de llarg. És de planta rectangular i consta de dos pisos més golfes. A cada planta hi trobem les característiques rengleres de finestrals de tipus fabril, emmarcats amb maó i rematats amb arcs escarsers. Els del nivell de les golfes són més baixos. Per la cara est el parament és a pedra vista, però a la resta de façanes s’ha pintat de blanc. Pel que fa als blocs d’habitatges, els dos presenten unes característiques harmòniques i uniformes. Consten de tres plantes més golfes. Cadascuna de les cares visibles s’ordena en tres o dos eixos d’obertures. Les finestres són rematades amb arcs escarsers, i les de la planta baixa emmarcades amb motllures. Sobre uns paraments blancs destaquen amb una tonalitat rosada la línia de cornisa del primer pis i les cantoneres, que imiten un carreuat de forma dentada. Al bloc nord el primer pis l’ocupava el director i, al seu damunt, l’amo, mentre que als baixos hi havia les oficines i annexos. Al bloc sud hi havia diversos pisos. Ara s’hi han instal·lat les oficines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins a la dècada de 1970 a l’extrem d’on ara hi ha la nau ampliada de ponent hi havia un carrer, anomenat popularment carrer del Tap, amb diversos habitatges. És aquí on hi havia hagut el cafè i la sala de ball.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa es troba situada 400 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el curs del riu Llobregat s’eixampla. El canal entra al recinte fabril pel costat nordest. Antigament hi havia dos salts d’aigua amb dues turbines, una per a cadascuna de les dues empreses. Recentment els dos salts s’han unificat en una sola turbina.</span></span></span></p> | 08018-245 | Sector nordest del terme municipal. | <p><span><span><span>El 1868 els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, van comprar una peça de terra del mas Rabeia al seu propietari, Jaume Rabeya, amb la intenció de construir-hi una fàbrica de filats. En les escriptures s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. El 1868 es va sol·licitar la concessió de l’aigua, aprovada el 1869. El 1871 es va signar un conveni entre els dos germans Soldevila per l’ús de la resclosa i ja es preveia que la fàbrica constés de dos edificis units però independents, susceptibles de ser dividits, com així va passar més tard. El 1872 ja s’estava construint la fàbrica i el propietari del mas Rabeia establia un nou terreny als Soldevila (Ferrer, 2011: 508). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica va començar a funcionar l’any 1880. En un principi els dos germans Soldevila n’eren copropietaris, però aviat devien sorgir discrepàncies i, efectivament, el 1886 van dividir la fàbrica en dues meitats que van ser independents fins l’any 1973. En Jaume Soldevila es quedà la part nord i el seu germà Pere la part sud. Tradicionalment s’han conegut com ca l’Ill i cal Ton en referència als respectius directors que hi van exercir durant anys: Ramon Ill i Anton Payerols. Més endavant, a partir de 1919, ca l’Ill va passar al fill de Jaume Soldevila, i l’empresa va adoptar com a raó social el nom de l’hereu: Álvaro Soldevila S.A. Les dues empreses tenien sengles màquines de vapor amb les seves corresponents xemeneies per tal de complementar la força hidràulica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i això, l’evolució de les dues empreses i els processos productius van anar gairebé en paral·lel. Al cap de poc d’entrar en funcionament la fàbrica, a principis de la dècada de 1880, el fill de Pere Soldevila, Josep Soldevila Casas, ja va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats, va comprar uns nous terrenys a l’heredat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. Allà hi va construir una nova fàbrica, coneguda com a colònia de Sant Esteve o colònia Soldevila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després d’engegada la fàbrica s’hi van construir diversos habitatges que estaven situats a cada cap de la nau fabril: per al director i l’amo i 10 pisos per a treballadors. Tot plegat hi havia unes 20 famílies en aquest nucli. La resta de treballadors provenien de Balsareny i de cases de pagès de l’entorn, especialment del pla de Vilamajor, de Gaià, del Mujal i també de Cornet. Al costat de ponent de la fàbrica, entre la nau i l’actual carretera, s’hi va formar un carrer on hi havia quatre pisos en renglera construïts per l’empresa i un magatzem. Oficialment era el carrer Gaià, però es coneixia amb la denominació de carrer del Tap perquè no tenia sortida. Els habitatges del carrer del Tap no foren construïts per les empreses de la fàbrica sinó a iniciativa d’un particular de Barcelona, entorn de 1874. Els residents pagaven un lloguer a través dels Rabeya com a intermediaris. A finals de la dècada de 1920 o principis de la següent les cases van passar a formar part del patrimoni de l’empresa, Álvaro Soldvila S.A. El nucli de la colònia també comptava amb alguns serveis bàsics: un cafè, una sala de ball i una botiga, fet que l’acostava al model de colònia industrial. Així mateix, la nova indústria també va propiciar que sorgissin diverses casetes escampades per la plana. Aquestes cases es van aixecar en els anys pròxims a la fundació de fa fàbrica o una mica més endavant, fins al tombant de segle XX. Entre les més antigues hi ha cal Jep, ca l’Olivet, cal Roqueta, ca la Mònica, la Casa Blanca o ca la Cerdana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1885 s’inaugurà la línia dels Ferrocarrils Catalans coneguda popularment com el Carrilet i a la Rabeia s’hi va instal·lar un baixador. Era una excepció, ja que la línia del Carrilet seguia en paral·lel a la carretera i en aquest cas es va desviar per poder-se acostar a la fàbrica. I és que el propietari era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària i el principal interessat que el tren arribés fins a la colònia. Pel ferrocarril arribaven matèries primeres com el cotó o el carbó i s’expedien els productes manufacturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica de la Rabeia era de filats de cotó. Als primers decennis del segle XX al sector de ca l’Ill hi havia batans, manuars, metxeres i selfectines. No hi havia majordom, que habitualment era el càrrec que supervisava directament tot el procés productiu, sinó que era el mateix director qui personalment assumia moltes de les funcions. Els treballadors de les fàbriques feien dos torns de 12 hores, un de dia i un de nit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1922 a la part de cal Ton tota la maquinària es va traslladar a la fàbrica de la colònia Soldevila i va quedar sense activitat, excepte el salt d’aigua, que continuava produint electricitat. Més tard, a la postguerra, amb aquesta part de la fàbrica ja fusionada amb la colònia Soldevila, s’hi va instal·lar una secció de telers, en actiu fins el 1959.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta època la sala de ball de la Rabeia tenia molta anomenada i atreia gent de les cases de la contrada. Normalment cada diumenge s’hi organitzava una vetllada amenitzada amb una piano de maneta o manubri. El cafè i la sala de ball estaven comunicats per una porta, però la sala era petita i no arribava als cent metres quadrats. Normalment estava plena, sobretot quan hi actuava algun conjunt. Cal dir que als anys trenta va sorgir un grup musical a la zona que es trobava per assajar a la casa veïna de ca la Cerdana. S’anomenaven Iberians Jazz i, més endavant, Triumf Jazz. A l’estiu en algunes ocasions el ball es feia a la placeta. Com moltes colònies industrials, la Rabeia tenia la seva pròpia festa major, amb un envelat fet de boixos que es muntava a la plaça, i també es celebraven les principals festes tradicionals, com el carnestoltes. Entorn de la dècada de 1920 fins i tot hi havia hagut un grup de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1929 s’instal·là la llum elèctrica als habitatges de la Rabeia i a les cases de l’entorn. L’any 1931 les dues empreses van passar per moments difícils i ca l’Ill va arribar a l’aturada total, però al cap d’un temps la situació es va normalitzar. Durant la Guerra Civil les dues empreses foren col·lectivitzades i en va assumir la gestió un comitè format pel director i diversos treballadors escollits entre els seus companys. En aquesta època el cafè va tancar i ja no es va tornar a obrir. Més endavant s’hi construí un pis, com també a la sala de ball. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys de la postguerra Àlvar Soldevila per motius de salut va haver de deixar les regnes de l’empresa i en va assumir la gerència la seva muller, Teresa Grau, cosa que llavors era un fet gairebé insòlit. En aquests anys la resclosa havia sofert importants desperfectes a causa d’una riuada i es va haver de reparar. Els treballs els va realitzar l’empresa Orriols i van durar força temps. Es van engruixir les parets de la presa amb formigó i es construí de nou la caseta de les comportes, eixamplant-ne les obertures per facilitar l’entrada de l’aigua. Aquests primers anys de la dècada de 1940 a ca l’Ill es van succeir un gran nombre de directors. En el seu llibre sobre les dues colònies Josep Forasté (1997: 60) en dona la llista completa. L’any 1944 Joan Serramalera fou nomenat director i va mantenir el càrrec fins el 1950. Segons Forasté, era una persona de bon tracte, tant amb la gerència com amb els treballadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1958 i 59 la fàbrica d’Álvaro Soldevila (ca l’Ill) passà a formar part del Grup Castells (Gossypium), el qual ja gestionava altres empreses del tèxtil. La gerent Teresa Grau s’havia fet gran i havia decidit retirar-se. A principi de la dècada de 1960, sota la direcció de Llorenç Daudé, s’inicià una remodelació a fons que va incloure obres en l’edifici (per exemple, es van canviar les finestres) i una renovació total de la maquinària, tot introduint 12 contínues Rieter que van permetre incrementar la producció d’una manera notable. També es van remodelar els pisos de la Placeta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1973 Joan Martí va substituir Daudé com a director. Com a fet anecdòtic es pot dir que era cosí del poeta Martí i Pol. L’empresa va adquirir les naus que eren de Manufactures Soldevila S.A., que des de 1959 havia traslladat totes les seves activitats a la fàbrica de Sant Esteve. D’aquesta manera tota la fàbrica de la Rabeia tornava a estar sota una sola empresa, com al principi. En aquest època el magatzem, els pisos i les instal·lacions que hi havien al carrer del Tap foren enderrocats i al seu lloc s’hi aixecà una nau que, entre els anys 1976 i 1986, es va dedicar al tissatge. Prèviament, l’edifici ja s’havia allargat uns vint metres cap al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de la dècada de 1970 el sector tèxtil passava per una forta crisi. El nombre de treballadors a la fàbrica era de 74, quan n’havia arribat a tenir 130. El 1981 s’aconseguí que l’Institut Nacional d’Indústria (INI) es fes càrrec de l’empresa, juntament amb la resta de factories de Gossypium. Mitjançant un pla de reconversió l’Estat invertí 205 milions a la Rabeia, que van servir per donar un impuls momentani a la fàbrica. L’any 1986 l’empresa es va tornar a privatitzar i passà novament a Gossypium, que degut a la problemàtica del moment va haver de fer suspensió de pagaments. El 13 de març de 1993 la fàbrica de la Rabeia va deixar de produir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys posteriors al tancament el nucli de la Rabeia ha viscut un procés de despoblació. Només segueixen habitades les cases escampades de l’exterior. Des de 1994 s’hi ha tornat a instal·lar una empresa.</span></span></span></p> | 41.8765500,1.8875500 | 407691 | 4636668 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-xemeneia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-xemeneia-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 93177 | Fàbrica del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-del-moli | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110, 114-115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 114-115, 116.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 393-398.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 98-100.</span></span></span></p> | XIX-XX | Fàbrica i naus antigues en estat precari i d'abandonament. Habitatges en estat de semiruïna. Antic habitatge per a directius en estat precari i d'abandonament. | <p><span><span><span>Antiga fàbrica de riu del sector tèxtil que comptava també amb alguns habitatges per als treballadors així com un habitatge per a directius, de manera que s’acostava al model d’una petita colònia industrial. El conjunt és format per un ampli recinte on hi trobem l’antiga nau (construïda a mitjans de segle XIX) amb una altra nau més petita i dependències diverses (que són fruit de remodelacions posteriors, ja ben entrat el segle XX), naus de maó amb coberta de dent de serra que ocupen una gran superfície al costat de llevant (corresponen a una ampliació feta entre 1940-53), una gran nau situada sud de molt recent construcció, diversos habitatges per als treballadors més altres dependències que estan situades a l’angle nordoest i, finalment, la casa destinada a directius (tots aquests habitatges foren aixecats entorn de la primera dècada del segle XX). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal antiga consta de tres plantes més golfes. Es caracteritza pels típics finestrals de tipus fabril que estan rematats amb emmarcaments en forma d’arcs escarsers. Els paraments són arrebossats i pintats de color crema o groc clar, igual que la resta de construccions de la part més antiga. Per això el conjunt era conegut també com la “fàbrica groga”. La nau més petita que està adossada a ponent segueix un esquema arquitectònic similar, però consta només de dues plantes. A la façana nord queda rematada per dues torres de formes no simètriques. Més al nord s’estén encara una altra nau més estreta i de tres plantes. Als interiors les quadres conserven les velles columnes de ferro colat, amb els peculiars capitells-cartel·la que sostenen les bigues de fusta. Al sud de la nau principal, per sobre d’una petita nau on hi havia la màquina de vapor, s’aixeca una xemeneia de secció octogonal que és rematada amb una capçalera feta amb diverses cornises i motllures cegues. Fou construïda el 1952.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A ponent el conjunt queda tancat per un reng de cases que genera un petit passatge o carrer separat de les naus. Sobresurten dues construccions més altes que són les que acullen els habitatges. Aquests no segueixen una tipologia uniforme sinó que semblen més aviat fruit d’una certa improvisació. Consten de planta baixa més dos pisos, i les façanes s’ordenen en base a eixos d’obertures que alternen finestres i balcons. Entremig dels habitatges hi trobem dependències diverses i una nau-magatzem. Tota aquesta part es troba en estat de semiruïna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El xalet o habitatge per a directius es troba situat a l’entrada del recinte, després d’un passeig arbrat que salva un fort desnivell des de la carretera. Es caracteritza per un estil força peculiar i eclèctic que combina una composició bàsicament de línies rectes amb uns pocs elements de formes sinuoses, cosa que el situa a mig camí entre el racionalisme i una estètica vagament romàntica o modernista. També és remarcable el gran voladís de la teulada amb ràfec de fusta. Per tot això aquest edifici, no gens conegut, destaca com un dels més singulars i amb personalitat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa està situada a tan sols 100 metres de la fabrica. A través d’un curt canal formigonat les aigües del Llobregat entren al recinte per la part nordoest, on hi ha el sistema de comportes d’entrada, avui totalment automatitzat, ja que el salt d’aigua continua en actiu. A escassos metres pel costat de ponent discorre la Séquia de Manresa, que a l’alçada de la fàbrica entra en un tram subterrani.</span></span></span></p> | 08018-357 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>En aquest indret hi havia hagut un molí fariner, i d'aquí ve el nom de 'fàbrica del molí'. Pertanyia al mas Martí i ja està documentat l’any 1633, però podria ser anterior, d’època medieval. I és que el torrent que desemboca al Llobregat, on hi havia la resclosa, ja s’esmenta l’any 977 com a torrent Martí. Així mateix, el Molí de la Roqueta, documentat l’any 1385, podria fer referència a aquest mateix molí. Als segles XVII i XVIII era conegut com el Molí d’en Martí o de Casa Martí, perquè encara pertanyia a aquest mas, que actualment es coneix com a can Torrents i que està situat a la plaça de l’Església de Balsareny. Constituïa una de les principals heretats del terme (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els inicis de la fàbrica anomenada del Molí es trobaven envoltats de certa confusió en les diferents publicacions fins que, arran del metòdic i laboriós treball de l’historiador Llorenç Ferrer (2011: 393), s’ha pogut perfilar amb força detall, de manera que a continuació n’oferim una síntesi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ben al principi del segle XIX hi hagué un primer intent per construir una petita fàbrica en aquest indret quan el 1807 Tomàs Solsona, fabricant de Balsareny, va rebre la donació d’una petita peça de terra per part del baró de Balsareny. Però aquest projecte no va arribar a realitzar-se. El 1826 va caldre reconstruir la resclosa del molí i llavors encara no hi havia cap fàbrica, i tampoc l’any 1838. La primera notícia de la fàbrica de filats anomenada del Molí és de l’any 1842 i no sabem qui la va posar en funcionament. El 1854 era propietat de la família Cots, pare i fill, de Manresa. Miquel Cots Enrich va deixar la fàbrica al seu fill Francesc Cots Argullol, que va ser el fundador de Casa Caritat a Manresa, però la mort prematura d’aquest va obligar al seu pare a tornar prendre’n les regnes. El 1850 els Cots havien reedificat la fàbrica i el molí. Més endavant s’hi afegí com a soci Manel Portabella i es fundà la societat Portabella, Cots i Cia, que feia funcionar les fàbriques que els Cots tenien a Manresa i a Balsareny. Miquel Portabella també era de Manresa i va establir vincles familiars amb els Cots. L’any 1866 aquesta societat es va desfer i Miquel Cots es va quedar les dues fàbriques. La del Molí la va arrendar per deu anys (1867-1876) a la companyia Mateo Serra i Cia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica del Molí, com també la de Viladruns, va patir un incendi, i el 1906 la va comprar Ricard Vinyes Coma, de Balsareny, que més tard va comprar també la veïna fàbrica de Vilafruns. Llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica es complementava amb alguns serveis i habitatges per als treballadors, com una petita colònia. Ja apareix amb aquestes construccions en fotografies de la dècada de 1910, incloent-hi l’habitatge per a directius. En aquesta època hi havia també una nau força gran situada al nord en sentit perpendicular a la nau principal, tal com es pot veure en diverses fotografies. Més tard, el sector al voltant de la nau principal es va remodelar totalment per deixar-lo tal com és ara. A la dècada de 1930 hi funcionaven uns 160 telers. Entre 1940 i 1953 Ricard Viñas va fer una ampliació del recinte i el dotà amb noves naus amb cobertes en forma de dent de serra, situades al cantó de llevant, vora el riu. El 1949 es van renovar les infraestructures de la comporta del canal. La xemeneia actual, de forma poligonal, és del 1952. Anteriorment la xemeneia es trobava al costat mateix de la nau principal, a l’est. Després dels anys cinquanta tots els telers que hi treballaven eren automàtics. A la dècada següent, però, sota els efectes de la crisi del tèxtil la fàbrica va haver de tancar l’any 1966, igual que la de Vilafruns. Aleshores tenia 417 treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant, el 1972 la fàbrica va tornar a obrir però amb només una quarta part dels treballadors que havia tingut. La nova crisi a finals dels setanta va obligar encara a una reducció de jornada el 1977. La nova raó social es digué “Hijos de Pedro Balsach SA”, i després “Hilaturas Balsareny SA”, però popularment sempre se l’ha continuat anomenant Fàbrica del Molí.</span></span></span></p> | 41.8551500,1.8724600 | 406408 | 4634308 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-54.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-29.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-28.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-habitatges-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-65.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-xalet-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93177-fabrica-moli-foto-antiga-2.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 92841 | Fàbrica de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vilafruns | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> | XIX-XX | En estat d'abandó i algunes parts en semiruïna. | <p><span><span><span>Antiga fàbrica de riu del sector tèxtil que estava dotada també amb alguns pisos per a treballadors i personal de l’empresa. Avui es troba totalment abandonada i l’única part que està activa és el salt d’aigua, on continua funcionant una petita central hidroelèctrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici actual deu respondre a la reconstrucció que s’hi va fer a la dècada de 1920. La fàbrica és formada per una gran nau de planta rectangular de tres pisos d’alçada que té adossat a la part davantera (al sudoest) un cos estret i una torre que queda vinculada amb els habitatges. Les façanes de la fàbrica són arrebossades i pintades de color clar i, sobre el parament, en destaquen els típics finestrals de tipus fabril a tots els pisos, tot i que els de la planta baixa han estat tapiats. Cada finestra queda ressaltada per un remat superior i un ampit fets de totxo de color vermellós. Una cornisa motllurada de la mateixa tonalitat ressalta la línia sota el ràfec i, a la part frontal, s’obre un finestral més ampli rematat amb arc escarser sota el carener. A l’interior de la nau es conserven les plantes diàfanes, sostingudes per columnes de fosa i revoltons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Separada uns metres a la part posterior trobem una altra nau, més estreta i llarga, que correspon ja a mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges queden adossats a la construcció fabril per l’angle nordoest, on es genera la torre, que sobresurt lleugerament. Tot aquest sector es troba en semiruïna i tan sols ha quedat dempeus un cos de dues plantes. Es tracta d’un edifici funcional i amb una estètica fabril que a la façana lateral es confon amb la part industrial. És de planta irregular, i la façana principal, encarada vers el camí, és l’única que mostra traces d’haver estat un habitatge, amb un portal i balcons al primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més a ponent hi ha una altra construcció força derruïda on hi devia haver més habitatges. Arriba fins al punt on s’aixeca la xemeneia de la fàbrica, de planta quadrada. A la part alta aquesta xemeneia s’està tombant perillosament cap a un costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa de la fàbrica es troba uns 1.200 metres aigües amunt, i el canal entra a la fàbrica per la part on hi ha el cos d’habitatges. </span></span></span></p> | 08018-297 | Sector sud del terme municipal. Vilafruns | <p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p> | 41.8417400,1.8800300 | 407017 | 4632811 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-32.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 92961 | Casa Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torrents | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p 15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 132-133, 158-159, 206.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit). Primera fase, p. 43-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37.</span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span>Antiga masia, d’origen medieval, que està emplaçada al costat de l’església parroquial de Balsareny, en ple centre del poble. Avui és de propietat municipal i acull el servei mèdic d’assistència primària i el magatzem de la col·lecció de la Festa dels Traginers, però en bona part està pendent que se li doni un ús definitiu. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta semisoterrània, planta baixa i un pis) i té adossat un cos més estret a ponent, junt a un petit barri o pati que tanca per l’angle sudoest. L’edifici ha conservat la tipologia constructiva originària a la planta inferior, mentre que a les plantes superiors ha estat força reformat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més antiga es troba probablement al centre, i posteriorment la masia s’hauria allargat cap a ponent (en una data força antiga, entorn del segle XVI) i més modernament cap a llevant. La façana on hi ha els accessos principals es troba al nord, encarada a la plaça, i és la que ha estat més modificada. Al llarg d’una extensió considerable presenta diversos portals i obertures. El portal principal, rematat amb arc dovellat, així com la majoria d’obertures del primer pis tenen uns emmarcaments de pedra picada que corresponen a una fase tardana, probablement del segle XIX. Algunes són en forma de balcó. Les obertures que es troben als dos extrems són més simples i es poden atribuir a intervencions més recents. La resta de façanes presenten obertures també simples i de distribució irregular. Són fruit de reformes fetes probablement al segle XIX o començaments del XX, quan la casa es va adaptar per a diversos usos residencials. A la façana posterior es conserva una finestra balconera emmarcada amb llindes i brancals de pedra, avui tapiada. I a la façana lateral de llevant n’hi ha algunes més, de petites. Tots els paraments són arrebossats amb ciment i pintats de color clar. Tan sols alguna part del mur exterior del pati conserva el parament a pedra vista, amb carreus més o menys escairats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat de ponent podria ser una ampliació del segle XVI, probablement reformat amb posterioritat. Per la cara de migdia compta amb diferents obertures, galeries i un terrat corredís amb vistes cap al pati. Destaca el balcó-galeria amb arcs rebaixats que hi ha a la planta baixa i dues porxades fetes amb volta de pedra que trobem a la planta inferior. Aquest barri o lliça té un bonic portal del segle XVI, emmarcat amb grans dovelles, per on s’accedeix a la masia a través del pati.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la masia la part més interessant és al semisoterrani, que ha conservat la tipologia constructiva originària. Consta de nou estances cobertes amb volta. Al costat de migdia trobem una estança llarga i estreta sostinguda amb tres arcs diafragmàtics apuntats d’arrencada molt baixa. Al costat nord hi ha estances més àmplies cobertes amb voltes de pedra o de maó. Al seu damunt, la planta baixa de l’edifici s’ha reformat amb dependències modernes, mentre que la planta superior es va fer recréixer amb obra de maó i també ha estat força modificada. A principis de segle XX acollia diversos habitatges particulars. Ara consta d’espais diàfans que es troben actualment sense ús.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta semisoterrània es conserva la boixa d’una tina. La masia tenia dependència amb més tines adossades a llevant, on ara hi ha una escalinata. A un angle del pati s’hi ha col·locat l’estructura d’una premsa que és de procedència forana.</span></span></span></p> | 08018-326 | Plaça Roc García, 5 | <p><span><span><span>L’any 977 ja apareix documentat el torrent Martí en terres que eren propietat d’aquest mas. És, per tant, una referència indirecta que prova l’existència del mas. Més explícitament, el mas Martí apareix citat l’any 1368 en el conveni de Ramon de Peguera, senyor del terme, amb els seus vassalls. El mas Martí i el mas Serra de la Plaça (aquest més modern, actual Ajuntament) eren les dues cases que hi havia al costat de l’església. El mas Martí estava situat a tocar de l’església i de la sagrera que va sorgir al seu voltant. Aquesta situació privilegiada va afavorir que des d’antic fos un dels masos principals. Per això alguns membres de la família, cognominats Martí, van ocupar càrrecs importants. El 1395 Pere Martí era sequier; és a dir, l’encarregat de custodiar la Séquia de Manresa. En el fogatge de 1515 Pere Martí consta amb el càrrec de batlle de Balsareny. En el fogatge de 1553 hi consta el nom d’Onofre Martí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI la construcció de la masia ja es devia ampliar cap a ponent, tal com indica la inscripció del 1577 al portal de la lliça. Al segle XVII la seva heretat era molt àmplia, i comprenia bona part de l’actual nucli del poble: la zona al sud del carrer de la Creu, la mateixa plaça de l’Església i tota la muralla de la Coromina fins al carrer de Baix. En la part més rural del terme de Balsareny posseïa també molts terrenys, a més dels masos de la Coromina, Fucimanya, Vilafruns, el mas de la Tria i un molí fariner de dues rodes anomenat Molí d’en Martí. Així consta en un capbreu de l’any 1681. En aquesta època per distingir-se dels Martí àlias Sardà de la casa Cerdà, a Vilamajor, la casa fou coneguda com a Casa Martí del Lloch, referint-se al fet que estava situada al nucli urbà, el lloc per antonomàsia de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII, segons el cadastre de 1775 l’aleshores propietari, Joan Baptista Martí, pagava 467 rals i 16 diners i mig, una xifra important que el convertia en el principal terratinent entre els propietaris de masos del poble, només superat pel baró. En aquesta època la casa era coneguda com a cal Sabata pel cognom dels administradors de la propietat, que hi van viure molts anys. Més tard, aquesta família va canviar el cognom per Sabala. L’històriador Josep M. Sabala era membre d’aquesta família. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A començaments del segle XIX el mas Martí pertanyia als hereus de l’industrial manresà Llogari Serra i Serramalera. Més tard, ja iniciat el segle XX, era propietat de la família Torrents Arraut, residents a Sant Hilari Sacalm. Per això fou coneguda com a cal Torrents. Els Torrents eren propietaris d’altres masos també a Balsareny. A la casa hi vivia un masover i al pis superior hi visitaven periòdicament metges especialistes. En aquest moment la casa encara tenia premsa, dues o tres tines i una era a la part posterior. Actualment no es conserva res de tot això. Al llarg del segle XX, però, l’heretat es va anar fragmentant i venent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1990 l’Ajuntament de Balsareny va adquirir aquesta casa amb la intenció de destinar-la a equipament. S’hi instal·là el centre d’assistència mèdica, que ocupà la part de ponent del primer pis. Inicialment la intenció era dedicar la resta de l’edifici a Museu dels Traginers. Els baixos durant un temps van estar llogats a un particular, que hi va fer una intervenció per adequar-los com a viver de xampinyons. Actualment, els baixos acullen la col·lecció dels Traginers. Recentment s’hi ha fet una intervenció consistent en renovar la teulada.</span></span></span></p> | 41.8628100,1.8774600 | 406834 | 4635153 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-46.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-48.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-capelleta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Mas Martí, cal Sabala, cal Sabata.Inscripció a la llinda del portal de la lliça: 1577.Capelleta situada a la planta baixa amb la següent inscripció: “Al gloriós S. Antoni de Padua, li dedica aquesta capella D. Leodegari Serra, propietari d’aquesta casa. Any 1868”. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 92428 | Aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-conangle | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV, XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Conangle. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval en el seu recorregut principal. Passa per sobre de la riera de Conangle, que forma una petita vall entre camps de conreu i bosc, just a la divisòria entre els termes municipals de Balsareny i Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte és força llarg, d’uns 103 metres, i a la part inicial, al nord, fa un lleuger gir. D’alçada màxima mesura uns 12 metres. S’hi poden distingir dues parts ben diferenciades: l’aqüeducte originari, que es caracteritza pels tres arcs apuntats centrals (val a dir que són els únics arcs apuntats de tota la Séquia) i una construcció de reforç que el 1824 s’hi va adossar a la cara oest. Com que els arcs de les dues construccions no coincideixen del tot, sinó que s’encavallen parcialment, fa la impressió que ens trobem davant de dos ponts en paral·lel, tot i que a la part alta tota l’obra queda fusionada en una plataforma uniforme, de 4,5 m d’amplada. En la part gòtica l’aparell és fet amb carreus de mida no gaire gran i força desiguals. L’obra del segle XIX és molt més regular, amb carreus ben disposats en filades. Tot aquest costat oest es caracteritza per un perfil atalussat fins a dalt de tot, de manera que l’aqüeducte queda ben reforçat davant els possibles aiguats de la riera. En aquesta cara només queden descoberts dos arcs, que són de mig punt. El tercer arc ha quedat cegat. I encara més al sud són visibles quatre arcs més que han de correspondre a l’obra gòtica originària, ja que semblen lleugerament apuntats. Tots aquests arcs han quedat pràcticament tapats pels murs de reforç, que en aquesta part meridional deixen entreveure diferents fases constructives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte té dos elements ornamentals o commemoratius: sobre un dels arcs de la cara est hi trobem un escut totalment erosionat amb dos carreus a la part inferior que tenien una inscripció. Se n’insinuen algunes lletres al costat esquerre del carreu superior, però la inscripció és completament il·legible. D’altra banda, sobre un arc de la cara oest hi podem veure una pedra amb una orla que té inscrita la data 1824. Aquest ha de ser l’any en què es van realitzar les obres per reforçar l’aqüeducte al costat oest, que devia quedar malmès per una torrentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior, el caixer (per on discorria l’aigua de la Séquia) és cobert amb lloses que permeten caminar sobre l’aqüeducte, protegit amb unes baranes metàl·liques. Actualment es troba fora d’ús, ja que les abundants fuites que tenia en feien perillar l’estructura. Per solucionar-ho fa uns anys es va fer passar una canonada soterrada al costat dret de la construcció. Al costat de la barana es conserva una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa. És una de tantes fites que recorden que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-179 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal, vora les mins de potassa de Vilafruns. | <p><span><span><span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem esmentat, a principis del segle XIX (l’any 1824 segons una inscripció) l’aqüeducte es va reparar amb la construcció d’una estructura de reforç. Això va modificar considerablement la fesomia de l’obra vista des de la cara oest.</span></span></span></p> | 41.8350800,1.8746500 | 406560 | 4632078 | 1340, 1824 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-escut-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-vista-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Conangle, Pont de cal NegretEl termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent.Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. | 93|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||
| 92425 | Aqüeducte de de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-de-santa-maria | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal. Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat. Es troba als afores de la població de Balsareny pel sector est, en el km 1,3 des de l’inci de la Séquia. Al costat té un altre pont, conegut com el Pont del Riu, per on actualment hi passa la carretera d’Avinyó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un aqüeducte de pedra de tres arcs escarsers que fa 36 metres de llarg i entre 5 i 6 metres d’alçada. Té la particularitat que els arcs són força baixos, de manera que la part superior destaca com una massa de pedra compacta. El parament és força irregular, i s’hi poden distingir dos tipus d’aparell. El de la part superior és una mica més regular, amb alguns carreus més o menys escairats. No es pot descartar que aquesta part alta correspongui a una refecció posterior. Els arcs són perfilats amb una filada de dovelles i, en un cas, amb una doble filada. Per la cara nord els pilars estan protegits amb trencaaigües de secció triangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta obra tant fa la funció d’aqüeducte com de pont. És a dir, l’aigua de la Séquia continua circulant pel seu interior, i la plataforma superior, habilitada amb unes baranes, permet el pas de persones i de vehicles. Just a la sortida del pont trobem una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa i la data de 1890. És una de tantes fites que recorda que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-176 | Sector central del terme municipal, als afores de Balsareny. | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. </span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8603300,1.8798700 | 407030 | 4634875 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-i-fita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Santa Maria, Pont de la Séquia Mujal (PGOU)Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 92433 | Aqüeducte de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-santa-cecilia | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa de dimensions modestes, d’un sol arc, que franqueja el torrent de cal Barretaire, al pla de Santa Cecília. Actualment en aquest sector hi ha els xalets de la mina de Vilafruns. Té una alçada considerable, d’uns 4,5 m, però la vegetació del torrent pràcticament no deixa veure l’arc, fet amb obra de maçoneria. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, actualment sota cobert i amb la protecció d’una barana de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inicial de l’aqüeducte hi ha una caseta de pedra que aixopluga un bagant modern, que funciona amb volant i mecanisme desmultiplicador, el qual permet desviar l’aigua cap al torrent. També hi ha una caseta d’eines del sequiaire.</span></span></span></p> | 08018-183 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal. Al pla de Santa Cecília, prop de la mina de Vilafruns. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de Santa Cecília deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 9 canes i un pam de llarg (una mica més de 14 m), i 3 canes d’alçada (4,6 m). </span></span></span></p> | 41.8393100,1.8779100 | 406837 | 4632544 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Santa Cecília | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 93189 | Ball de la Faixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-faixa | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 28-29, 159, 183.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span>Ball tradicional i propi de Balsareny que protagonitzen diversos balladors que van nuant i desnuant les seves faixes. El ballen nou nois que, posats en cercle, van girant sobre ells mateixos mentre conflueixen cap al centre de la rotllana. Quan s’hi han agrupat, lliguen els caps de les faixes i es tornen a obrir, sempre girant, de manera que les faixes es desfan del tot. Quan s’ha obert el cercle queda una gran estrella d’onze faixes blaves i vermelles; cada ballador sosté la seva amb la mà. El capdavanter comença a ballar, alternativament, per sobre i per sota de les faixes, de manera que es va lligant ell mateix fins arribar al mig. Allà posa el cap sobre el nus de les faixes i “fa la figuereta”; és a dir, la vertical, mantenint l’equilibri tant com pot. Quan finalment recupera la posició dreta desfà el seu camí. Un cop deslligat, els altres vuit dansaires, que tota l’estona han anat saltant sobre el seu lloc, tornen a convergir cap al centre tot faixant-se, deslliguen els caps de les faixes i tornen a la posició inicial. Actualment el ball és acompanyat amb una instrumentació per a cobla, obra de Nadal Puig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment les faixes dels balladors són de diferents colors: quatre faixes blaves, quatre de vermelles i la del capdanser és blanca. Abans totes eren vermelles. Els balladors vesteixen camisa blanca i corbata llarga del color de la faixa de cada dansaire. Antigament el ball de la faixa es feia davant de l’ajuntament com ara, però executat pels mateixos bastoners, que després continuaven els seus balls de bastons per tot el poble.</span></span></span></p> | 08018-367 | Plaça de Roc García | <p><span><span><span>Aquesta és una dansa masculina d’origen desconegut que s’havia ballat a principis del segle XX. S’interpretava per Sant Marc, el dia 25 d’abril. Sortint d’ofici i com a obsequi a l’Ajuntament, es ballava davant de la casa consistorial. “Els balladors vestien espardenyes amb set vetes negres, mitjons blancs, camals de cascavells, fets de drap de cànem vermells, amb uns requadrats de fil daurat i, al mig de cada requadre, un picarol. Totes les faixes eren vermelles” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). D’altra banda, la composició i la coreografia del ball s’han datat el 1904, i hi ha qui diu que no es va arribar a ballar mai en públic fins anys més tard. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball es va recuperar a mitjans del segle XX, amb motiu d’organitzar-se un esbart dansaire l’any 1947. Aleshores l’avi Mateu Boixadera va indicar les pautes d’aquest ball tal com el recordava de quan era jove. Entre el mestre Comas, director de l’esbart, i el rector del Mujal es van refer els passos de la dansa i la partitura. D’aquesta manera el dia de Sant Marc es va tornar a ballar aquesta dansa tradicional. Segons alguns folkloristes eminents, com Joan Amades, Aureli Capmany o Joan Comas i Vicens, “es va salvar una dansa totalment desconeguda, única en la seva forma i estil” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). </span></span></span></p> | 41.8631100,1.8773200 | 406823 | 4635187 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344143.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fotografies de Jordi SarriEl 8 de març de 2022 es va sol·licitar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la inclusió del Ball de la Faixa en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 92270 | Barraca 10185 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10185 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10185)</span></span></span></p> | XIX-XX | La pedra de la llinda està partida | <p><span><span><span>Barraca amb planta de ferradura, adossada a un marge i orientada al sud/sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una finestra o espitllera a l'angle esquerra. Té un ràfec de pedres planes volades a la coberta.</span></span></span></p> | 08018-150 | Sector nord del terme municipal | 41.8880900,1.8749100 | 406659 | 4637963 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92270-barraca-10185-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92056 | Barraca 23261 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23261 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23261)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca amb planta irregular, més o menys en forma de ferradura, de factura poc acurada i orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana de pedra i la coberta és de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-23 | Sector oest del terme municipal | 41.8692700,1.8394800 | 403691 | 4635913 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92056-barraca-23261-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92056-barraca-23261-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92185 | Barraca 23226 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23226 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23226)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament a la llinda de la porta i part del sostre. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular, situada a la Baga de Vila-seca i orientada al sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula tancada amb una llosa.</span></span></span></p> | 08018-92 | Sector sud del terme municipal | 41.8364200,1.8425300 | 403895 | 4632262 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92185-barraca-23226-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92238 | Barraca 15470 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15470 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15470)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta amb bigues de fusta i lloses, a dues aigües. Té una espitllera i una porta de fusta tancada que impedeix accedir a l'interior. Sota la coberta té un ràfec de pedres planes volades; una d'elles molt gran, a l'angle frontal esquerra.</span></span></span></p> | 08018-126 | Sector central del terme municipal | 41.8784600,1.8696800 | 406211 | 4636900 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92238-barraca-15470-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92238-barraca-15470-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 92248 | Barraca dels peons ferroviaris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-peons-ferroviaris | <p><span><span><span>PUIG CABEZA, Martí (2014). Web Wikipedra (codi 10417)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca situada al costat de l’antiga via del Ferrocarril Econòmic de Manresa a Berga, popularment coneguda com el Carrilet, i utilitzada pels peons ferroviaris. És de dimensions força grans, de planta quadrada i coberta amb falsa cúpula. La porta és de llinda plana i es troba a la cara sud. La barraca mesura 2 x 2 metres i fa uns 2,5 metres d'alçada. Presenta dues petites finestres a les parets est i nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la llinda de la porta té una inscripció gravada que diu: IA I 38. Probablement es refereix a algun codi ferroviari. Tot i això, també hi ha qui l’ha interpretat com una referència a l’any de construcció. “A[NY] 1[9]38”. Considerem, però, poc probable aquesta interpretació, ja que el número 9 és força clar que no hi era.</span></span></span></p> | 08018-136 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1885. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro o la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan. I, per suposat, s’hi transportava també el cotó i el carbó que necessitaven les fàbriques tèxtils i s’enviaven els productes que en sortien facturats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El Carrilet va arribar a Balsareny el 1885. L’estació del poble era davant de la caserna de la Guàrdia Civil. D’aquesta estació només en queda un edifici mig en ruïnes on es descarregaven les mercaderies. Fora el poble hi havia dos baixadors: el més antic era a la fàbrica de la Rabeia, de la mateixa època inicial de la línia. Diuen que el Carrilet passava tan a poc a poc per la Rabeia que donava temps als passatgers de baixar i tornar a pujar al tren. Més tard es va construir un altre baixador a la fàbrica de Vilafruns. A principis de segle XX la fàbrica havia patit un incendi, però l’any 1925 tornava a treballar. Va ser aleshores quan es van construir els pisos de la petita colònia que té adjunta i quan es va fer, també, el baixador del tren. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La via fèrria seguia un traçat en paral·lel a la carretera de Berga, per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar cap a la carretera, gairebé ja tocant a Navàs. Tota aquesta volta es feia per l’interès que va tenir en aquell moment el propietari de la Rabeia, que era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa als ponts, antigament al nucli de Balsareny hi havia un pont de ferro a la carretera d’Avinyó i el tren hi passava per sota. Després, ja als afores del poble, el tren travessava la riera del Mujal per l’anomenat Pont de la Via (Carreté, 2010: 106). I més endavant de la Rabeia per tornar a la carretera hi havia un altre pont, més petit, per travessar un torrent proper ja al nucli de Navàs. La construcció d’aquests dos ponts es va fer en el moment originari del Carrilet, a la dècada de 1880. Concretament, el Pont de la Via fou construït el 1885 (SERRA; CARRETÉ, 2005: 135.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Balsareny fou el 1973. Més endavant, sobre l’antiga via s’hi va obrir un nou carrer, i la resta del traçat ha esdevingut un camí apte per fer-hi excursions.</span></span></span></span></p> | 41.8712700,1.8829300 | 407300 | 4636087 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92248-barraca-10417-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92248-barraca-peons-ferroviaris-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92248-barraca-peons-ferroviaris-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92248-barraca-peons-ferroviaris-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92248-barraca-peons-ferroviaris-7.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92143 | Barraca 22773 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22773 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 22773)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de plana quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un voladís perimetral a la coberta.</span></span></span></p> | 08018-56 | Sector central del terme municipal | 41.8563100,1.8527200 | 404771 | 4634459 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92143-barraca-22773-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92143-barraca-22773-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 92150 | Barraca 21080 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21080 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 21080)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona composta, orientada al sud-oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. És formada per dues estances, la segona de la dreta potser anava destinada a un animal, ja que té una lleixa de menjadora i és força estreta. El sostre conservat arriba a una alçada aproximada de 1,50 m. El sostre originari devia arribar als 1,70 m interiorment.</span></span></span></p> | 08018-63 | Sector sud del terme municipal | 41.8490700,1.8550800 | 404956 | 4633652 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92150-barraca-21080-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92150-barraca-21080-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92246 | Barraca 16681 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16681 | <p><span><span><span>FONT, Eduard (2017). Web Wikipedra (codi 16681)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, adossada a un marge i orientada al nordoest. Té les portes amb llindes planes i les cobertes de lloses.</span></span></span></p> | 08018-134 | Sector est del terme municipal | 41.8715600,1.8918500 | 408041 | 4636109 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92246-barraca-16681-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 92257 | Barraca 10284 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10284 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10284)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, adossada a un marge i orientada al sud/sudest. Les dues portes són amb llinda plana, i les cobertes de falsa cúpula. Té una porta tancada a l'estança dreta. Té un ràfec de pedres planes volades. A l’interior té una xemeneia.</span></span></span></p> | 08018-145 | Sector nord del terme municipal | 41.8837500,1.8715600 | 406375 | 4637485 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92257-barraca-10284-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92257-barraca-10284-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 92241 | Barraca 15695 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15695 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15695)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, adossada a un marge. Les portes són amb llinda plana i les cobertes de falsa cúpula. Les dues estances són independents. La de l'esquerra està orientada al sud i era destinada a l'animal, ja que té una menjadora. La seva coberta es troba esfondrada. La de la dreta era per al pagès i està orientada a l'est. Té una fornícula.</span></span></span></p> | 08018-129 | Sector central del terme municipal | 41.8796000,1.8674500 | 406028 | 4637029 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92241-barraca-15695-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92241-barraca-15695-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92035 | Barraca 21838 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21838 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 21838</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, amb una doble estança, orientada al sud-est. Es troba molt esfondrada, tot i que encara se’n pot veure una finestra.</span></span></span></p> | 08018-2 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8783200,1.8471500 | 404341 | 4636909 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92035-barraca-21838-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92035-barraca-21838-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92195 | Barraca 19209 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19209 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2019). Web Wikipedra (codi 19209)</span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca restaurada | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, orientada al nord i situada a les Maioles. Té les portes amb arc de mig punt, en part reforçades o reparades amb maó. La coberta és amb voltes de canó o arcades successives. Cadascuna de les dues estances té una finestra a la part posterior. </span></span></span></p> | 08018-102 | Sector sudest del terme municipal | 41.8496500,1.8786200 | 406911 | 4633691 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92195-barraca-19209-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92195-barraca-19209-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92195-barraca-19209-c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92273 | Barraca 10188 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10188 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10188)</span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca restaurada | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, orientada al sud. Té les dues portes amb llindes de fusta. Les coberta és exteriorment a doble vessant feta amb bigues de fusta i lloses planes.</span></span></span></p> | 08018-153 | Sector nord del terme municipal | 41.8868600,1.8722000 | 406432 | 4637829 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92273-barraca-10188-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92273-barraca-10188-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92256 | Barraca 15423 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15423 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15423)</span></span></span></p> | XIX-XX | Sostre esfondrat | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, orientada al sud. Té una porta amb llinda plana i la coberta de bigues de fusta i lloses. L'estança dreta era per a les persones i l'estança esquerra, que té un accés per ample, era per a l'animal. Té un ràfec de pedres volades. </span></span></span></p> | 08018-144 | Sector nord del terme municipal | 41.8813500,1.8702200 | 406260 | 4637220 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92256-barraca-15423-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En una pedra de la façana principal hi ha gravat 1947, però no sembla pas la data de construcció. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 92196 | Barraca del Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-riba | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2019). Web Wikipedra (codi 19208)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, orientada al sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta amb volta de canó o arcades successives. L'estança esquerre, amb la porta més estreta, té una finestra al lateral sudoest i el sostre és de lloses però l'interior és amb volta de canó.</span></span></span></p> | 08018-103 | Sector sudest del terme municipal | 41.8507300,1.8765500 | 406741 | 4633813 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92196-barraca-19208-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92196-barraca-19208-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Coneguda com a Barraca del Riba, segons l’ICGC. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92042 | Barraca del Clot de la Seuva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-clot-de-la-seuva | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 13736)</span></span></span></p> | XIX-XX | Barraca parcialment esfondrada | <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, orientada cap al nord-est, que es troba parcialment esfondrada. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una construcció adossada, molt malmesa. A l’interior té tres fornícules.</span></span></span></p> | 08018-9 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8765300,1.8325600 | 403128 | 4636726 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92042-barraca-13736-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92042-barraca-13736-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92182 | Barraca 18507 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18507 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18507)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular encastada en un desnivell del terreny i orientada al sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. La llinda de la porta està formada interiorment per dues lloses planes paral·leles que deixen una cavitat. Al cantó de la costa hi ha una altra cavitat.</span></span></span></p> | 08018-89 | Sector sud del terme municipal | 41.8397400,1.8447700 | 404086 | 4632628 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92182-barraca-18507.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 92183 | Barraca 18506 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18506 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18506)</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular situada en un desnivell del terreny i orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. La llinda interiorment està formada per dues lloses planes paral·leles que deixen una cavitat. Té un ràfec de pedres que corona exteriorment la coberta.</span></span></span></p> | 08018-90 | Sector sud del terme municipal | 41.8407600,1.8434000 | 403974 | 4632743 | 1850 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92183-barraca-18506-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92183-barraca-18506-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92183-barraca-18506-c.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda: 18[50] | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||
| 92186 | Barraca 18702 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18702 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18702)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament petit però important, ja que afecta a un costat, la llinda i la llosa de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, adossada a un marge i orientada al nord-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-93 | Sector sud del terme municipal | 41.8463800,1.8445500 | 404078 | 4633366 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92186-barraca-18702-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92144 | Barraca 23886 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23886 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23886)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de grans dimensions i orientada al sud/sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una finestra i una fornícula. Les parets de la porta han estat reforçades (l’any 1975) amb peces de formigó i la cúpula se sosté amb una columna de les mateixes peces de formigó.</span></span></span></p> | 08018-57 | Sector central del terme municipal | 41.8560300,1.8601200 | 405385 | 4634420 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92144-barraca-23886-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92144-barraca-23886-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92161 | Barraca 18708 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18708 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18708)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important: del sostre i la part de tramuntana. | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est i situada a la carena. Té la porta molt estreta, amb llinda plana, i la coberta és de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-73 | Sector sud del terme municipal | 41.8417400,1.8534500 | 404810 | 4632840 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92161-barraca-18708.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92052 | Barraca 14507 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14507 | <p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 14507)</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est, que es troba força esfondrada. Tenia la coberta de falsa cúpula. Té la particularitat que està feta amb petites pedres planes.</span></span></span></p> | 08018-19 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8733600,1.8446100 | 404123 | 4636361 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92052-barraca-14507.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92165 | Barraca 23262 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23262 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23262)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important: la part exterior posterior i una bona part de la cúpula s'han esllavissat. | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Ha estat construïda amb blocs de pedra grossos. Tot i així, una part s’ha esllavissat.</span></span></span></p> | 08018-77 | Sector sud del terme municipal | 41.8369200,1.8667900 | 405910 | 4632291 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92165-barraca-23262.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92285 | Barraca 3810 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3810 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3810)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un cocó.</span></span></span></p> | 08018-165 | Sector nord del terme municipal | 41.8903700,1.8703700 | 406286 | 4638221 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92285-barraca-3810-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 92269 | Barraca 10186 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10186 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10186)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est. Té porta de llinda plana i coberta de bigues de fusta i lloses. Té un petit aixopluc amb la coberta feta de troncs de fusta i lloses planes.</span></span></span></p> | 08018-149 | Sector nord del terme municipal | 41.8869400,1.8757300 | 406725 | 4637834 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92269-barraca-10186-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | |||||||
| 92070 | Barraca 23997 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23997 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23997)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-34 | Sector oest del terme municipal | 41.8567800,1.8284600 | 402758 | 4634538 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92070-barraca-23997-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 | ||||||||
| 92068 | Barraca 23998 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23998 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23998)</span></span></span></p> | XIX-XX | Lleuger esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades a la coberta.</span></span></span></p> | 08018-33 | Sector oest del terme municipal | 41.8577800,1.8291500 | 402817 | 4634649 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92068-barraca-23998-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92068-barraca-23998-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-28 08:27 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 138,30 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml