Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92937 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-27 | <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 159.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Cementiri de Balsareny, emplaçat al costat de la carretera de Súria, als afores del poble. Consta d’un recinte de planta rectangular tancat per un mur perimetral pintat de color blanc. L’entrada és al costat de migdia, encarada a la carretera. És formada per una porta reixada entre pilars i coronada amb una creu de ferro. Té inscrit l’any 1896 i la frase “Benaventurats los que morin en Gràcia de Déu”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior els blocs de nínxols es distribueixen en diferents sectors entorn d’una zona central enjardinada amb diferents tipus de plantes i arbres, a més de xiprers. A la part central hi ha una senzilla creu de ferro sobre una columneta. La part de llevant del recinte és fruit de l’ampliació feta entorn de la dècada de 1990.</span></span></span></p> | 08018-311 | Carretera de Súria (BP-4313) | <p>El primer cementiri parroquial de Balsareny va ser al costat de l’església, al costat nord, on avui hi ha el casal verge de Montserrat. En construir-se aquest edifici, l’any 1947, s’hi van trobar molts enterraments dels quals ja se n’havia perdut la memòria. Del que sí es conserva el record és de l’anomenat Cementiri Vell que, almenys des del segle XVI, era adossat al mur de migdia de l’església parroquial. El cementiri municipal actual es va inaugurar l’any 1896. Aleshores l’antic fossar va quedar en desús. El trasllat de les despulles al nou cementiri es va fer amb una solemne processó. A finals de la dècada de 1920 a l’indret on hi havia el Cementiri Vell s’hi va construir l’escola parroquial.</p> <p>En un principi el recinte del cementiri municipal era més estret i, entorn de la dècada de 1990, fou ampliat cap a llevant.</p> | 41.8681800,1.8741900 | 406570 | 4635753 | 1896 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92937-cementiri-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | Inexistent | 2024-06-07 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92727 | La Noguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-6 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 288.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa rural d’estil noucentista que es troba emplaçada a l’esplanada formada per la terrassa fluvial del Llobregat, als afores del nucli urbà de Navàs però pertanyent al terme de Balsareny. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que ha estat allargat recentment per la part posterior amb obra a maó vist i que té adossat un altre cos (probablement un antic cobert) formant una planta en forma de L.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és una edificació aixecada en una sola fase i de composició perfectament regular i simètrica segons un cànon clàssic. La façana principal s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb una porta central i un balcó amb balustrada al primer pis. Totes les obertures són emmarcades amb motllures de tonalitat grisa que destaquen sobre un parament arrebossat i pintat de color crema. Al nivell de la planta baixa les dues obertures laterals són cegues. El primer pis i les golfes queden separats per cornises ben marcades. Seguint aquesta mateixa pauta estilística, les dues façanes laterals presenten una composició idèntica que s’estructura en base a tres eixos d’obertures i que compta amb un ampli balcó corregut al primer pis, amb baranes també de balustrada. La posició central del balcó l’ocupa una obertura cega de forma octogonal. La teulada, a doble vessant, adopta un caient lleugerament còncau i consta d’un característic remat pla als dos vòrtexs del carener. Com a elements decoratius destaquen els cabirons de fusta sota el ràfec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos annex lateral presenta uns paraments també pintats de color crema que harmonitzen amb el conjunt. Devia tractar-se d’un antic cobert de treball que ha estat rehabilitat per transformar-lo en habitatge. La majoria de les obertures, ara de tipologia diversa, han estat remodelades recentment.</span></span></span></p> | 08018-224 | Sector nord del terme municipal de Balsareny, als afores del nucli urbà de Navàs (anomenat Barri de Navàs). | <p><span><span><span>Segons el cadastre, no sempre fiable, en aquest lloc ja hi havia una casa l’any 1786. En tot cas, d’aquesta hipotètica primitiva casa no en coneixem cap més dada. La casa actual es va construir uns anys més tard que la casa veïna de cal Rosset, a mitjans de la dècada de 1930. L’obra la van fer els mateixos paletes, els germans Josep i Jaume Pons. Per això les dues cases presenten un estil similar, de ressonàncies noucentistes. Els promotors de la casa eren els Noguera, una família pagesa que es va instal·lar en aquest indret. Posteriorment la casa ha tingut algunes ampliacions.</span></span></span></p> | 41.8972100,1.8861100 | 407601 | 4638964 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92727-la-noguera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92727-la-noguera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92727-la-noguera-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Pons; Jaume Pons (paletes) | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92836 | Oratori de Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-antoni-abat-0 | <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny. Volum III, p. 42-44.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Oratori construït a la dècada de 1940 i dedicat a sant Antoni Abat, emplaçat a la cruïlla del camí actual que puja cap al castell de Balsareny i que es coneix com la Pujada de Sant Antoni. Sobre una grada formada per dos graons de pedra quadrats s’aixeca una columna de secció quadrada i, al seu damunt, una fornícula quadrada, coberta amb una llosa en forma de teulada. A l’interior hi ha un plafó ceràmic modern de sant Antoni Abat que queda tancat per una reixa de ferro.</span></span></span></p> | 08018-296 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, era el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat, el 17 de gener, no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, aquest oratori és modern i data de la dècada de 1940, quan després de la Guerra Civil es va potenciar de nou la festa de Sant Antoni Abat que ara coneixem com la Festa dels Traginers. La persona que va impulsar la construcció de l’oratori fou Llorenç Planas Vilella, molt vinculat a l’organització de la festa i promotor també de l’Associació d’Amics del Castell. El cert és que l’any 1949 l’oratori ja hi era i el camí que anava cap al castell es coneixia com a “Pujada de Sant Antoni” (Soler, 1989: 44). <span>L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa de cavalls de la Festa dels Traginers que es feia a la mateixa carretera, i el 1964 va començar a fer-se en aquest indret, a la pujada del castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el transcurs dels anys l’oratori ha estat malmès i reparat en dues ocasions. La primera vegada per un accident de tractor i la segona per un cotxe. Entorn de 1997 es va encarregar a Breda un nou plafó de sant Antoni.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8735700,1.8799000 | 407052 | 4636345 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92836-oratori-st-antoni-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92836-oratori-st-antoni-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Jaume Rabeya i Ramon Carreté | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 93147 | Fons bibliogràfic Pere Casaldàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-pere-casaldaliga | XX-XXI | <p><span><span><span>Fons de la Biblioteca de Balsareny dedicat al bisbe Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny. Precisament aquesta biblioteca porta el seu nom. Entre els prestatges de les sales de consulta hi ha una petita secció que conté bona part de l’extensa bibliografia dedicada a Pere Casaldàliga o escrita per ell. Hi trobem biografies, llibres d’assaig i pensament, llibres de divulgació infantil i contes, cintes de vídeo i CDs. Així mateix, el fons consta també d’una recopilació de retalls de premsa i notícies referides a l’activitat d’aquest balsarenyenc de projecció internacional. Es guarden en sis caixes, que van des de 1980 fins a 2017. S’hi inclou una carta dedicada a la bibliotecària. </span></span></span></p> | 08018-354 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Pere Casaldàliga Pla (Balsareny, 1928 - Batatais, Brasil, 2020) ha estat un personatge d’una gran rellevància i projecció internacional. Va néixer a la casa número 10 de la plaça Ricard Viñas, en una família pagesa que tenia una petita granja de vaques darrera la casa. De jove ja sentí la vocació religiosa i estudià al seminari dels claretians de Vic. Fou ordenat sacerdot i exercí, dins de la comunitat dels claretians, a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid. Més tard es traslladà al Brasil, on fou bisbe de la Prelatura territorial de Sâo Félix, a l’estat de Mato Grosso. Va abraçar la teologia de l’alliberament i ha estat reconegut internacionalment com un gran defensor dels drets de les persones menys afavorides i de les comunitats indígenes. Entre molts altres premis, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi, amb el Premi Internacional de Catalunya i fou candidat al premi Nobel de la Pau. A Balsareny han estat múltiples els actes de reconeixement que se li han dedicat en els darrers anys.<span>És fill predilecte de Balsareny i, entre 2021-2022, l’Ajuntament ha fet el procés per dedicar-li el nom de la plaça que abans es coneixia com a Montserrat i ara és la Plaça Pere Casaldàliga.</span></span></span></span></p> | 41.8647400,1.8739700 | 406547 | 4635372 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-4.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||||
| 92716 | Cal Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-devesa-0 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 164, 165.</span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Casa del nucli urbà de Balsareny que destaca per les seves dimensions i per la regularitat arquitectònica. Es tracta d’un edifici parcialment entre mitgeres que ocupa una cantonada. Probablement és dels segles XVII-XVIII i, ja al XX, va ser objecte d’algunes reformes que gairebé no són perceptibles ja que s’integren en la pauta arquitectònica originària. La casa adopta una planta irregular, més o menys trapezial, i consta de planta baixa més un pis i golfes. Presenta dues façanes visibles. La façana del carrer Vell s’ordena en base a dos eixos d’obertures. Conserva el portal principal originari, format per un arc de mig punt adovellat, i dues finestres també del moment originari al primer pis, mentre que el portal de l’esquerra es fruit de la reforma posterior. Les obertures originàries són emmarcades amb brancals de pedra picada disposats de forma dentada i tenen llinda i ampit motllurats. La coloració rosada dels emmarcaments de pedra destaca sobre l’arrebossat clar del parament, en el primer pis, i sobre un aplacat que imita un carreuat clàssic, a la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dóna a la plaça segueix aquesta mateixa pauta estilística, amb una majoria d’obertures que són originàries, emmarcades amb pedra rosada i amb motllures, i d’altres que són fruit de la reforma posterior; per exemple quan es van obrir portes per al local comercial dels baixos. En aquesta reforma s’hi devia incorporar un balcó corregut al primer pis i una decoració esgrafiada, consistent en una banda amb sanefa geomètrica, al balcó i a la part superior de les dues façanes. Sota la teulada el ràfec conserva els cabirons de fusta originaris. La cantonada entre les dues façanes queda perfilada amb un seguit de carreus escairats.</span></span></span></p> | 08018-213 | Plaça de l'Ajuntament, 5 | <p><span><span><span>Per la seva tipologia com a casal de notable qualitat arquitectònica la construcció originària podria datar-se als segles XVII o XVIII. Els seus propietaris eren la família Devesa, un cognom que a Balsareny ja esta documentat des de començaments del segle XVII. Des de 1661, quan el paraire Antoni Joan Llimargas es va casar amb la pubilla Maria Devesa, el llinatge va passar a dir-se Llimargas y Devesa, mantenint els dos cognoms units però no sempre en el mateix ordre. Com a mínim des de 1676 aquesta família ja posseïa la casa: “la casa vella del Devesa en lo carrer del Hostal”. I és que l’edifici fa cantonada amb el carrer Vell, que antigament s’anomenava de l’Hostal, i és en aquest carrer on tenia l’entrada principal. El 1768 va morir Teresa Llimargas, muller d’Anton Llimargas, l’amo de la casa. Al segle XIX cal Devesa va ser un hostal (Carreté, 2010: 164).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX als baixos de la casa hi va haver diversos establiments comercials. Primer hi havia la botiga de queviures de ca l’Amadeu (Amadeu Calmet, casat amb Pilar Guixà Aloy). Després aquesta botiga es va traslladar a cal Sant, la casa del davant. Més tard s’hi va instal·lar també la farmàcia Rimbau. Probablement fruit de tot això la casa va ser objecte de les reformes que ja hem descrit.</span></span></span></p> | 41.8629900,1.8766800 | 406769 | 4635174 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Cal Parròquia, perquè hi va anar a viure un germà del Parròquia (carrer de Baix, 21). | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92428 | Aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-conangle | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV, XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Conangle. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval en el seu recorregut principal. Passa per sobre de la riera de Conangle, que forma una petita vall entre camps de conreu i bosc, just a la divisòria entre els termes municipals de Balsareny i Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte és força llarg, d’uns 103 metres, i a la part inicial, al nord, fa un lleuger gir. D’alçada màxima mesura uns 12 metres. S’hi poden distingir dues parts ben diferenciades: l’aqüeducte originari, que es caracteritza pels tres arcs apuntats centrals (val a dir que són els únics arcs apuntats de tota la Séquia) i una construcció de reforç que el 1824 s’hi va adossar a la cara oest. Com que els arcs de les dues construccions no coincideixen del tot, sinó que s’encavallen parcialment, fa la impressió que ens trobem davant de dos ponts en paral·lel, tot i que a la part alta tota l’obra queda fusionada en una plataforma uniforme, de 4,5 m d’amplada. En la part gòtica l’aparell és fet amb carreus de mida no gaire gran i força desiguals. L’obra del segle XIX és molt més regular, amb carreus ben disposats en filades. Tot aquest costat oest es caracteritza per un perfil atalussat fins a dalt de tot, de manera que l’aqüeducte queda ben reforçat davant els possibles aiguats de la riera. En aquesta cara només queden descoberts dos arcs, que són de mig punt. El tercer arc ha quedat cegat. I encara més al sud són visibles quatre arcs més que han de correspondre a l’obra gòtica originària, ja que semblen lleugerament apuntats. Tots aquests arcs han quedat pràcticament tapats pels murs de reforç, que en aquesta part meridional deixen entreveure diferents fases constructives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte té dos elements ornamentals o commemoratius: sobre un dels arcs de la cara est hi trobem un escut totalment erosionat amb dos carreus a la part inferior que tenien una inscripció. Se n’insinuen algunes lletres al costat esquerre del carreu superior, però la inscripció és completament il·legible. D’altra banda, sobre un arc de la cara oest hi podem veure una pedra amb una orla que té inscrita la data 1824. Aquest ha de ser l’any en què es van realitzar les obres per reforçar l’aqüeducte al costat oest, que devia quedar malmès per una torrentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior, el caixer (per on discorria l’aigua de la Séquia) és cobert amb lloses que permeten caminar sobre l’aqüeducte, protegit amb unes baranes metàl·liques. Actualment es troba fora d’ús, ja que les abundants fuites que tenia en feien perillar l’estructura. Per solucionar-ho fa uns anys es va fer passar una canonada soterrada al costat dret de la construcció. Al costat de la barana es conserva una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa. És una de tantes fites que recorden que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-179 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal, vora les mins de potassa de Vilafruns. | <p><span><span><span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem esmentat, a principis del segle XIX (l’any 1824 segons una inscripció) l’aqüeducte es va reparar amb la construcció d’una estructura de reforç. Això va modificar considerablement la fesomia de l’obra vista des de la cara oest.</span></span></span></p> | 41.8350800,1.8746500 | 406560 | 4632078 | 1340, 1824 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-escut-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-vista-1.jpg | Inexistent | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Conangle, Pont de cal NegretEl termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent.Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. | 93|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92948 | Cal Cano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cano | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 172-173.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny. Destaca per una composició eclèctica amb una certa voluntat de donar rellevància a l’àmplia façana de l’immoble. L’edifici és de planta rectangular i consta de planta baixa més tres pisos. La façana principal s’ordena de manera simètrica, amb un lleuger descentrament del portal principal. A la planta baixa el portal no queda situat en l’eix de simetria sinó una mica escorat a la dreta. És rematat amb arc apuntat i queda flanquejat per portes simples a ambdós costats que donen accés als locals comercials. Els dos primers pisos es caracteritzen per amplis balcons correguts amb les típiques baranes bombades, de ferro forjat. Cada balcó té quatre obertures perfilades amb motllures i queda separat a la meitat per una reixa que delimita dos habitatges. Els balcons descansen sobre mènsules, així com també la cornisa que separa el segon pis del tercer. Aquesta tercera planta segueix una estètica funcional, amb obertures quadrangulars en forma de galeria. Podria ser fruit d’una remunta posterior. El parament de la planta baixa és revestit amb un aplacat de pedra, mentre que la part superior és arrebossada i pintada de color clar.</span></span></span></p> | 08018-315 | Carrer Àngel Guimerà, 6 | <p><span><span><span>Originàriament en aquest indret hi havia dues cases: la número 6 i la número 8. Als primers decennis del segle XX la casa número 8 era propietat de la família Colell, que tenien una botiga de queviures al carrer Nou que comunicava pel pati del darrera amb el pati d’aquesta casa. En aquell pati es veien els vestigis de l’antic pou del Rector. Més endavant, el Colell va vendre la casa número 8 al constructor Josep Cano Alpiste, que va adquirir també la casa veïna (la número 6) i s’hi va fer una casa nova, més gran, que passà a dir-se cal Cano (Carreté, 2010: 173). Segons dades del cadastre, aquest edifici de nova construcció podria ser de l’any 1932.</span></span></span></p> | 41.8629500,1.8764500 | 406750 | 4635170 | 1932 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92948-casa-guimera-6-d.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92948-casa-guimera-6-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Jep, ca la Rita (antiga casa número 6); cal Creus, cal Creus Jep, cal Rossa, cal Colell (antiga casa número 8). | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92740 | Font del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-3 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 104.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Font emplaçada vora el camí que es dirigeix cap a la masia del Vilar, en una petita clariana d’un bosquet. Situada al costat sud del camí, la font queda aixoplugada sota una coberta en forma de volta de pedra. Al seu interior, i baixant un parell de graons, la font queda adossada a un marge del fons i raja per un brollador esculpit a la pedra. Als costats hi trobem sengles bancs fets amb grossos blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pocs metres a ponent trobem una antiga bassa, actualment en desús, que recollia les aigües de la font per poder regar alguns horts. És de forma més o menys rectangular i està revestida interiorment per parets de pedra seca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment, s’ha construït una nova bassa a l’altre costat del camí. Aquesta, d’una major capacitat, és la que s’utilitza actualment. És de planta rectangular, amb les parets reforçades amb pedra i ciment. </span></span></span></p> | 08018-237 | Sector est del terme municipal. Prop de la masia del Vilar. | <p><span><span><span>No coneixem notícies històriques sobre la construcció d’aquesta font. Per la seva tipologia podríem datar-la aproximadament als segles XVIII o al XIX</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p> | 41.8725300,1.8977200 | 408529 | 4636211 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-bassa-vella-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-bassa-vella-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-bassa-nova.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-vista-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 92977 | Pou de glaç de la riera de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-riera-de-conangle | XVIII-XIX | Ha perdut la cúpula i té esllavissades a la paret nord. | <p><span><span><span>Pou de glaç situat a la riba dreta de la riera de Conangle, en un coster obac uns 30 metres al sud de la riera. Cap a llevant, a uns 70 metres hi ha l’aqüeducte de Conangle, de la Séquia de Manresa, i uns 300 metres al sudest la masia de la Torre de la Roca, ja en terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Seguint la tipologia habitual, el pou consisteix en una construcció soterrada de planta circular. Se’n conserva tota l’estructura menys la cúpula que cobria el pou. De la cúpula només se n’insinua l’arrencada en un costat. La part nord dona a un desnivell del terreny; per això en aquest sector la paret del pou queda al descobert i es troba força més esfondrada. En l’estat actual no s’observa cap obertura d’entrada ni cap finestra. Probablement, doncs, l’accés es feia per la part superior. El pou mesura uns 5 metres de fondària per uns 5 metres de diàmetre interior. </span></span></span></p> | 08018-333 | Sector sud del terme municipal. Gairebé al límit del termenal amb Sallent. | <p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquest pou. Com la majoria de pous de glaç, devia construir-se al segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></p> | 41.8352200,1.8737500 | 406486 | 4632094 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conange-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-8.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Fa uns anys el pou es va netejar. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92725 | Cal Panxeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-panxeta-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 152, 228.</span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions considerables emplaçada al límit est del terme municipal de Balsareny. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que s’ha ampliat amb nous cossos llevant i al nord, i compta també amb dependències adossades a ponent que antigament havien estat quadres i ara acullen estances per al turisme rural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial originari presenta una estructura força regular. Devia aixecar-se en una sola fase constructiva, probablement a finals del segle XIX o començaments del XX. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a dos eixos d’obertures, amb la porta a la dreta i un forat de ventilació en forma d’arc apuntat al nivell de les golfes. Els paraments són de maçoneria a pedra vista (abans eren arrebossats) i les obertures són emmarcades amb maó. En la recent rehabilitació s’ha afegit un porxo que aixopluga l’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les antigues quadres segueixen una pauta constructiva similar, però han estat força modificades en la recent rehabilitació. Finalment, els cossos adossats a la casa, obrats amb totxana i arrebossats exteriorment, semblen de construcció força més recent.</span></span></span></p> | 08018-222 | Sector nordest del terme municipal. | <p><span><span><span>No coneixem notícies concretes sobre l’origen d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria datar-se al final del segle XIX o començament del XX. El motiu de Panxeta es deu al fet que hi va viure un germà de l’avi del Panxeta. El Panxeta vivia al carrer del Raval, número 10, i va donar el renom familiar. Aquesta família procedia de la casa de cal Panxeta de Santa Cecília de Montserrat, i al segle XIX el besavi es van instal·lar a Balsareny. Van estar al mas Sobirana de Ferrans i després en altres cases (Carreté, 2010: 152, 228). La casa també es coneixia com La Jussana per la seva situació orogràfica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com moltes cases del sector nord-est de Balsareny, cal Panxeta era una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar. A la dècada de 1990 els actuals propietaris van comprar la casa a l’amo de l’Abellar. Feia temps que no s’hi vivia i es trobava en un estat precari. A partir d’aleshores van rehabilitar la casa i una part es va adequar com a turisme rural.</span></span></span></p> | 41.8937800,1.9066100 | 409297 | 4638561 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92725-cal-panxeta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92725-cal-panxeta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92725-cal-panxeta-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: La Jussana, la Casa Blanca. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92817 | Les Cases Noves | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-noves-0 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 288.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | Recentment rehabilitada | <p><span><span><span>Conjunt de dues antigues cases de pagès adossades que avui formen un sol habitatge. La de l’esquerra és cal Migdiada i la de la dreta les Cases Noves. Ambdues han conservat els volums i la tipologia constructiva originàries, per bé que recentment s’hi ha afegit un porxo davanter a tot el llarg de la façana principal, així com també noves construccions a cada banda. Els dos cossos residencials són de planta rectangular. Cal migdiada té una planta lleugerament més petita i compta amb planta baixa més un pis. Les Cases Noves és una mica més alta i disposa d’una tercera planta. Al costat de llevant es conserva un antic cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ambdues cases semblen obrades en una sola fase constructiva i tenen una estructura similar, ben planificada. Probablement són de finals del segle XIX o començaments del XX. Les dues façanes principals, encarades vers el sudest, segueixen un mateix esquema compositiu en base a tres eixos d’obertures. Al centre hi ha els portals, rematats amb arcs escarsers. Totes les obertures són emmarcades amb maó i destaquen sobre uns paraments de maçoneria, a pedra vista. Algunes de les obertures de la part central eren en forma de finestres balconeres. Ara un ampli porxo amb una balconada superior ressegueix tota la part davantera de les cases i genera una petita terrassa al nord. A la façana posterior les finestres de les Cases Noves segueixen la mateixa pauta en base a tres eixos.</span></span></span></p> | 08018-279 | Sector nordoest del terme municipal | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria obra de finals del segle XIX o principis del XX. Es va aixecar en terrenys que eren de les Cases de Navàs: un antic mas que està emplaçat en un barri tocant ja al nucli de Navàs. Des del segle XIX aquest mas pertanyia a la Seu de Manresa. Així doncs, les Cases Noves també pertanyien a aquesta institució eclesiàstica i havien de pagar un cens. Pels volts de 1990 van comprar l’immoble els actuals propietaris, que van redimir el cens. Feia poc que la casa havia petit un incendi. Els actuals propietaris van rehabilitar el conjunt i hi afegiren el porxo davanter. </span></span></span></p> | 41.8853600,1.8551700 | 405017 | 4637682 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92817-cases-noves-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92817-cases-noves-llen.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92817-cases-noves-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92817-cases-noves-4.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Casa Nova del MujaltInformació facilitada pel propietari | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92974 | Cal Matamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matamala | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 153.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | En ruïnes | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes, avui en ruïnes, emplaçada en una terrassa fluvial a la riba esquerra de la riera del Mujal, arran del gual per on es travessava la riera abans de construir-se el Pont dels Traginers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa ha estat aixecada en una sola fase constructiva i queda adossada a un marge que terrassa el terreny, de manera que la planta baixa queda semisoterrània. Consta d’un cos residencial de planta rectangular que disposava de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers ponent cap al camí que baixava a la riera, consta tan sols d’un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra picada. Els paraments són de maçoneria, amb restes de semiarrebossat tradicional de calç. La façana de migdia té una petita finestra, també de pedra picada, i a la part baixa hi havia un cobert adossat del qual només se’n veuen les marques de la teulada. La resta de façanes eren llises, i la del costat de ponent, que es troba a una cota més alta, devia tenir un accés directament al pis superior. Aquest mur oriental és el que es troba més esfondrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la casa la planta baixa estava coberta amb volta de pedra. Tot i que actualment està esfondrada, se n’insinua l’arrencada a les parets interiors. Pocs metres al sud de la casa es conserva una sínia del tipus conegut com a sínia de taps, que servia per bombar l’aigua de la riera i regar horts. Vora el camí de la casa es conserva també una interessant canalització de pedra seca que condueix les aigües d’un petit torrent cap a la riera.</span></span></span></p> | 08018-330 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues de cal Matamala que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII o del XIX. La casa es devia abandonar ja fa temps, perquè no es conserva record que fos habitada. Per la seva tipologia i estat de conservació, la sínia que es troba vora la casa devia funcionar encara a principis de segle XX.</span></span></span></p> | 41.8700800,1.8769900 | 406805 | 4635961 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-portal.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92975 | Sínia de cal Matamala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-matamala | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 153.</span></span></span></p> | XX | Caseta semiderruïda. Sínia en estat d'abandonament. | <p><span><span><span>Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, que es troba pocs metres al sud de la casa de pagès de cal Matamala. L’indret és en una terrassa fluvial a la riba esquerra de la riera del Mujal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sínia, que està aixoplugada dins d’una caseta que actualment es troba en estat ruïnós, conserva força íntegrament tots els seus elements. Consta d’una estructura més o menys circular on hi ha el pou i el mecanisme de la sínia. A una costat del pou hi ha l’arbre o eix d’on sortia la barra horitzontal (braçol) on anava fermat l’animal que donava voltes a l’entorn. Mitjançant un engranatge, la roda horitzontal de l’eix connecta amb una roda vertical que feia girar una cadena que baixava al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l’aigua per l’interior d’un tub de ferro, de manera que l’aigua sortia expulsada per una boca lateral. Al fons del pou s’insinua un túnel que devia arribar fins a la riera i que proveïa d’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, la més habitual al segle XIX. Després de les sínies de taps es van imposar les de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal. Més tard algunes d’aquestes sínies es van substituir per bombes de motor.</span></span></span></p> | 08018-331 | Cal Matamala. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues de cal Matamala que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII o del XIX. La casa es devia abandonar ja fa temps, perquè no es conserva record que fos habitada. Per la seva tipologia i estat de conservació, la sínia que es troba vora la casa devia funcionar encara a principis de segle XX.</span></span></span></p> | 41.8699300,1.8768600 | 406794 | 4635945 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92936 | Font del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-bruc | <p><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 33.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font que es troba a la placeta amb parc infantil que hi ha al final del carrer del Bruc, obra de mossèn Joan Bajona. Està feta amb dos fragments de pedres d’un molí d’oli o trull, disposades de manera que una fa de pica i l’altra forma un parapet on hi ha l’aixeta de la font. Té un petit mosaic de tons blavosos a la part central. </span></span></span></p> | 08018-310 | Carrer del Bruc | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va idear i construir aquesta font l’any 1998. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.</span></span></span></p> | 41.8612400,1.8780700 | 406882 | 4634978 | 1998 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92936-font-carrer-bruc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92936-font-carrer-bruc-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92791 | Font dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-5 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (2021). “Poetes de Balsareny: Maria Pelfort”, <em>Sarment </em>(16-juliol-2021), Cercle Cultural de Balsareny.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span>Font construïda per mossèn Joan Bajona i emplaçada exteriorment en un mur lateral de l’edifici de la Llar Parroquial, vora les escales que baixen des la plaça de l’Església cap a un caminet sobre el congost de la riera del Mujal. Encastada al parament de pedra de la mateixa façana, hi trobem un mosaic central en forma de medalló que representa el cap del drac de Sant Jordi amb una inscripció que diu “Font dels Enamorats”. A sota hi ha la pica de la font amb una canalització de pedra de forma escalonada que té sengles pedres de molí a banda i banda. A l’esquerra trobem una cartel·la rectangular que té inscrita la poesia “Camí del repeu”, de la balsarenyenca Maria Pelfort. La tipografia de la inscripció juga amb certs efectes visuals. A la dreta hi ha encastat un altre mosaic amb un colom blanc de la pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El text de la poesia és el següent: “Camí del repeu. El matí a trenc d’alba / a la Font beveu / de l’aigua que hi raja. / Té dolçor d’amor / que en caure la tarda / és lloc de festeig / també de quitxalla / i quan és de nit / algun gripau canta / ocells adormits / i cel d’estelada. M. P.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí del Repeu és el que ressegueix el balç de la riera del Mujal per la part alta. Justament comença a pocs metres de la font.</span></span></span></p> | 08018-258 | Llar Parroquial. Plaça de l'Església, s/n | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va construir aquesta font l’any 2003. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Maria Pelfort Casaldàliga va néixer a la Rabeia, Balsareny, l’any 1943. Persona implicada en diferents associacions del poble, és una poeta autodidacta que ha tractat sobretot temes de la seva vida personal i familiar.</span></span></span></p> | 41.8629600,1.8779400 | 406874 | 4635170 | 2003 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92791-font-enamorats-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92790 | Font del Romaní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-romani-0 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 16.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font situada en un racó de l’escalinata que baixa de la Rectoria de Balsareny cap a l’era del mas Martí i que ha estat habilitada com a espai típic per mossèn Joan Bajona. Consta d’un muret de pedra que conforma un arc de mig punt en forma de timpà amb un mosaic al seu interior i que és rematat al seu damunt amb un altre arc. A la part baixa consta d’un pedrís amb la pica de la font al centre. L’indret es completa amb una taula central de pedra, feta amb una peça semblant a una mola de molí, i parterres laterals amb vegetació. El mosaic representa les figures esquemàtiques de quatre infants sobre un fons blavós, i té una inscripció que diu “Font del Romaní”.</span></span></span></p> | 08018-257 | Rectoria de Balsareny. Plaça de l'Església, 5 | <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va construir aquesta font l’any 1991. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8628000,1.8777200 | 406855 | 4635152 | 1991 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92790-font-romani-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Pintó | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92728 | Les Cases de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-de-navas | <p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs”,<em> Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 144.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, que ha quedat integrada al nucli urbà de Navàs. Molt ben situada dalt d’un promontori dominant, antigament era un dels masos dispersos que es trobaven al pla de Navàs. En el seu origen hi havia hagut més d’una casa, d’aquí el plural del nom. L’edificació actual, però, és fruit majoritàriament de la reconstrucció que s’hi va fer a les primeres dècades del segle XX, després d’un incendi. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos a llevant i altres cossos diversos de recent construcció a migdia, al lloc on abans hi havia els corrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part que millor conserva la traça de l’antiga masia es troba a la façana de llevant, que és la que té una major alçada i un parament de més qualitat. Hi trobem un portal rematat amb arc escarser i obertures emmarcades amb pedra picada, així com una galeria de tres obertures al nivell de les golfes. Aquesta façana ha quedat parcialment coberta per un cos adossat, construït en diferents fases.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de la casa presenta unes característiques pròpies ja de les primeres dècades del segle XX, amb paraments de maçoneria i les obertures emmarcades amb maó. Com a element distintiu destaquen les obertures en forma d’arc apuntat a les golfes de les dues capçaleres, un motiu que trobem de manera recurrent en altres cases de l’entorn. La façana més visible, a migdia, ha quedat força alterada per les construccions modernes que s’hi han aixecat al davant. Bàsicament, dos cossos de dues plantes acabats amb terrasses. Això ha suposat també l’ampliació de les obertures de la casa que donen a aquestes terrasses. A l’angle nordoest es conserva adossat un pou, que antigament havia estat una cisterna.</span></span></span></p> | 08018-225 | Sector nord del terme de Balsareny, formant part del nucli urbà de Navàs (Barri de Navàs). | <p><span><span><span>Mas d’origen medieval que es troba documentat ja al segle XIV. Formava part del grup de masos que hi havia al pla de Navàs, la major part dels quals pertanyien al terme de Sant Genís de Messedella, de la parròquia del Mujal. Però les Cases de Navàs eren i encara són en terme de Balsareny. El plural és perquè hi havia almenys dues cases. L’esment documental més antic conegut és del 1313, que parla de 'Zescases de Baix' (Pere Cases). Les Cases de Navàs apareixen també en la relació dels masos que van signar el conveni amb Ramon de Peguera l’any 1368, i també entre els masos que eren posseïts en un quart pel convent de Santa Clara de Manresa. Al fogatjament de 1497 hi consta En Cases. En el de 1515 hi apareix Joan Cases i Pere Cases, mentre que en el fogatge de 1553 Joan Cases i Pere Cases fan de jurats. Per tant, almenys des del segle XIV la família que hi vivia va adoptar el cognom Cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un capbreu de 1633 consta que el mas tenia a part de la casa de baix, anomenada jussana, dos masos rònecs més. En total eren tres masos afocats: Sescases jussana (la de baix), la Poble i les Casetes (Carreté, 2010: 144).</span></span></span></p> <p><span><span><span>No en coneixem més notícies fins èpoques ja més recents. Segons informació oral, la propietat va quedar en mans de dos germans solters que portaven una vida molt desendreçada, els quals van arribar a un acord amb la Seu de Manresa, que els va oferir aixopluc i a canvi de quedar-se amb la propietat. Això devia ser en algun moment del segle XIX. Entorn del 1900 s’hi van establir-se com a masovers el matrimoni format per Joan Sardans i Francisca Puig Vila, que procedien de la zona de Castelladral i Castellnou. Uns anys després la casa va patir un greu incendi que la va deixar força malmesa, de manera que es va haver de reconstruir en bona part. Això devia succeir a les primeres dècades del segle XX. Sembla que la masia antiga era més gran i, després de la reconstrucció, va quedar més petita. A l’interior encara han quedat alguns racons amb restes de socarrimat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les darreres dècades la casa s’ha reformat i s’hi han construït cossos adossats a migdia. Abans, a la part alta (a ponent) hi havia una era i dues basses. Entorn de 1982 la família va comprar la casa a la Seu de Manresa. </span></span></span></p> | 41.8946800,1.8781700 | 406939 | 4638691 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-15.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per les propietàries | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92953 | Forn de calç del Racó de l’Aclau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-raco-de-laclau | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 87.</span></span></span></p> | XIX-XX | S'ha perdut la part superior del forn | <p><span><span><span>Forn de calç emplaçat prop del torrent de la Teuleria, a l’indret denominat Racó de l’Aclau. El forn, que segueix la tipologia habitual, consisteix en un forat cilíndric excavat al sòl natural, al marge d’una camí. Té una porta d’accés lateral reforçada amb paret de pedra seca. En aquest pou és on es dipositava la pedra calcària junt amb els feixos de llenya per cremar. L’interior és revestit amb una mena d’arrebossat que és fruit de la mateixa combustió. La part alta conserva alguna filada de pedra en sec que, tal vegada, era l’inici d’una coberta.</span></span></span></p> | 08018-320 | Sector oest del terme municipal | <p><span><span><span>L’indret apareix documentat al segle XVII. El topònim es refereix a un aclau o enclavament entre propietats (Carreté, 2010: 87). <span>Pels volts de 2018 un grup d’afeccionats de Balsareny (Xavi Novell, Jorge Villagrasa i Josep Cañellas) van netejar aquest forn.</span></span></span></span></p> | 41.8739400,1.8411600 | 403838 | 4636429 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92953-forn-calc-aclau-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92953-forn-calc-aclau-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92953-forn-calc-aclau-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92953-forn-calc-aclau-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Xavi Novell | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92796 | Santa Margarida de l’Alou (jaciment) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-lalou-jaciment | <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> | XI-XIII | Part central del jaciment destruït per la carretera. Als laterals actualment les sitges no són visibles. | <p><span><span><span>Jaciment d’època medieval que consisteix en un camp de sitges, més un abocador i dos forns. Es troba situat als camps de conreu que hi ha davant de l’església de Santa Margarida de l’Alou, molt a prop també de la masia de l’Alou. L’indret es troba en un altiplà al marge esquerre del riu Llobregat. Una part del jaciment es conserva a banda i banda de la carretera, per bé que ha estat cobert i no és visible, mentre que la part central, on es concentraven la major part de sitges, es destruí per poder-hi fer passar el vial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’excavació que s’hi va portar a terme l’any 2002, en els treballs previs a l’obra de la carretera, es van desenterrar un total de 66 sitges. Es van classificar en tres tipologies: la majoria eren amb el fons pla i les parets rectes lleugerament troncocòniques, o bé amb el fons còncau i perfil globular i acampanat, però també n’hi havia algunes de fons pla i perfil globular. Les dimensions oscil·laven entre els 50 cm i 2 metres, i la profunditat màxima era de 1'90 m. També es van recollir un bon nombre de lloses de pedra llicorella, de forma ovalada o circular, que constituïen les tapadores de les sitges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el conjunt cal destacar tres sitges de dimensions semblants que es comunicaven mitjançant lloses de separació en les parets interiors. Possiblement servien per emmagatzemar productes semblants. També hi havia el cas d’unes sitges bessones, separades per menys de 50 cm però sense contacte entre si. Estaven a la zona límit de l’excavació, una mica separades, i una contenia les restes d’un gos amb els ossos en semiconnexió.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi morfomètric va revelar que la majoria de les sitges tenien volums inferiors als mil litres, fet que indica que el la producció del cereal era baixa i que no generava excedents per comerciar. Les sitges contenien també fragments de ceràmica grisa medieval, així com alguns fragments de ceràmica oxidant i també restes de fauna i materials ferrats. Per la datació de la ceràmica el jaciment es pot situar a l’època medieval, entre els segles XI i XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als forns, aquests es trobaven una mica allunyats de les sitges i un d’ells possiblement era d’us metal·lúrgic.</span></span></span></p> | 08018-263 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII). Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris.</span></span></span></p> | 41.8484300,1.8822200 | 407208 | 4633552 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92796-alou-jaciment-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92796-alou-jaciment-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | L'any 2002 amb motiu del desdoblament de la carretera C-16 en el tram Sallent - Berguedà sud es van realitzar prospeccions arqueològiques que en aquest indret van detectar material ceràmic i fragments de pedres de molins en superfície. Això va motivar la realització primer d’uns sondejos, en els quals es van posar al descobert indicis de diferents sitges, i el mateix any 2002 una excavació arqueològica en extensió, que es va portar a terme en dues fases. Posteriorment, amb la construcció de la carretera es va suprimir la part central del jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92795 | Santa Margarida de l’Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-lalou | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GASOL, Josep M. i altres (1981). “Balsareny”, <em>Gran Geografia Comarcal de Catalunya</em>, vol. 2. “El Bages, el Berguedà i el Solsonès”. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 79.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140, 141, 153.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> | XIII-XV | L'interior en estat precari, amb la volta de maó foradada i a punt d'esfondrar-se. Les parets i la volta estan apuntalades. L'exterior conserva íntegrament l'estructura. Les fulles d'heura amenacen la conservació dels murs. | <p><span><span><span>Capella d’època medieval i de tradició romànica però de datació incerta, tal vegada de transició al gòtic o tal vegada posterior. Consta d’una sola nau capçada aproximadament a llevant amb un absis semicircular que abasta pràcticament tota l’amplada. La coberta és a doble vessant. La façana davantera consta d’un gran portal de mig punt adovellat. La dovella central té gravada una creu d’astes arrodonides. A la part central de la façana s'hi aixeca un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull, construït a base de pedra menuda i assentat sobre la base d'una espadanya més grossa. La capella només té dues petites finestres a la façana de migdia i una finestreta de doble esqueixada a l’absis, en posició descentrada. El parament és format per carreus petits i irregulars però disposats en filades i lligats amb morter de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és cobert amb volta catalana que es troba foradada i que és a punt d’esfondrar-se. Les parets són enguixades i, al costat dret, es conserva una pica.</span></span></span></p> | 08018-262 | Sector sudest del terme municipal. | <p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII) que consisteix en un camp de sitges més dos forns, un dels quals era d’ús metal·lúrgic. Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris. A finals del segle XX els propietaris residien a Orís (Osona) i ja feia temps que el mas era portat per masovers. L’actual masover va entrar-hi pels volts de 1980.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8488500,1.8828300 | 407259 | 4633598 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-11_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-14_1.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92794 | L’Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalou-1 | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GASOL, Josep M. i altres (1981). “Balsareny”, <em>Gran Geografia Comarcal de Catalunya</em>, vol. 2. “El Bages, el Berguedà i el Solsonès”. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 79.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140, 141, 153.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> | XI-XX | Parts que es conserven en estat precari per falta de manteniment. | <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, d’origen medieval, emplaçada en un altiplà a la riba de llevant del Llobregat, molt a prop de la capella de Santa Margarida de l’Alou. El conjunt, que ha conservat molt íntegrament la tipologia i els volums originaris, consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té adossats cossos auxiliars a tots els costats, de manera que la casa queda parcialment tapada en totes les seves façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és fruit de diverses fases constructives difícils de precisar, però la part substancial sembla que fou edificada als segles XVI i XVII. De manera atípica, la façana principal és encarada a tramuntana. Pel fet de quedar tapada pels coberts tan sols en queda visible el portal dovellat, situat a la banda esquerra, i petites finestres emmarcades amb pedra picada. El parament és fet de maçoneria, amb restes d’arrebossat tradicional de calç. A la façana de migdia podem observar un bon llenç de mur fet amb un parament de petits carreus força regular. La façana de ponent, també força visible, està dotada amb obertures més regulars que estan emmarcades amb pedra picada. N’hi ha dues que donen a una terrassa porxada situada al damunt d’una cisterna. Al costat de llevant trobem una terrassa similar. Probablement al segle XVIII, la casa s’hauria ampliat cap a la part de llevant, on es pot veure una galeria de doble arcada. Més endavant, es devia ampliar encara amb un cos de tres plantes a l’angle sudest que té la part alta obrada amb tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior les estances properes al portal són cobertes amb unes interessants voltes de pedra de tradició gòtica i hi podem veure també dos portals de punt rodó, testimonis de les diferents modificacions que ha rebut el mas. També es conserva un forn de pa.</span></span></span></p> | 08018-261 | Al sector sudest del terme municipal. | <p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII) que consisteix en un camp de sitges més dos forns, un dels quals era d’ús metal·lúrgic. Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris. A finals del segle XX els propietaris residien a Orís (Osona) i ja feia temps que el mas era portat per masovers. L’actual masover va entrar-hi pels volts de 1980.</span></span></span></p> | 41.8491700,1.8843900 | 407389 | 4633632 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-8.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions en llindes: 1646, 1768, aquesta última amb el nom de Joseph Alou. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92961 | Casa Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-torrents | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p 15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 132-133, 158-159, 206.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit). Primera fase, p. 43-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37.</span></span></span></p> | X-XX | <p><span><span><span>Antiga masia, d’origen medieval, que està emplaçada al costat de l’església parroquial de Balsareny, en ple centre del poble. Avui és de propietat municipal i acull el servei mèdic d’assistència primària i el magatzem de la col·lecció de la Festa dels Traginers, però en bona part està pendent que se li doni un ús definitiu. Consta d’un cos residencial de planta irregular (amb planta semisoterrània, planta baixa i un pis) i té adossat un cos més estret a ponent, junt a un petit barri o pati que tanca per l’angle sudoest. L’edifici ha conservat la tipologia constructiva originària a la planta inferior, mentre que a les plantes superiors ha estat força reformat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més antiga es troba probablement al centre, i posteriorment la masia s’hauria allargat cap a ponent (en una data força antiga, entorn del segle XVI) i més modernament cap a llevant. La façana on hi ha els accessos principals es troba al nord, encarada a la plaça, i és la que ha estat més modificada. Al llarg d’una extensió considerable presenta diversos portals i obertures. El portal principal, rematat amb arc dovellat, així com la majoria d’obertures del primer pis tenen uns emmarcaments de pedra picada que corresponen a una fase tardana, probablement del segle XIX. Algunes són en forma de balcó. Les obertures que es troben als dos extrems són més simples i es poden atribuir a intervencions més recents. La resta de façanes presenten obertures també simples i de distribució irregular. Són fruit de reformes fetes probablement al segle XIX o començaments del XX, quan la casa es va adaptar per a diversos usos residencials. A la façana posterior es conserva una finestra balconera emmarcada amb llindes i brancals de pedra, avui tapiada. I a la façana lateral de llevant n’hi ha algunes més, de petites. Tots els paraments són arrebossats amb ciment i pintats de color clar. Tan sols alguna part del mur exterior del pati conserva el parament a pedra vista, amb carreus més o menys escairats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos adossat de ponent podria ser una ampliació del segle XVI, probablement reformat amb posterioritat. Per la cara de migdia compta amb diferents obertures, galeries i un terrat corredís amb vistes cap al pati. Destaca el balcó-galeria amb arcs rebaixats que hi ha a la planta baixa i dues porxades fetes amb volta de pedra que trobem a la planta inferior. Aquest barri o lliça té un bonic portal del segle XVI, emmarcat amb grans dovelles, per on s’accedeix a la masia a través del pati.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la masia la part més interessant és al semisoterrani, que ha conservat la tipologia constructiva originària. Consta de nou estances cobertes amb volta. Al costat de migdia trobem una estança llarga i estreta sostinguda amb tres arcs diafragmàtics apuntats d’arrencada molt baixa. Al costat nord hi ha estances més àmplies cobertes amb voltes de pedra o de maó. Al seu damunt, la planta baixa de l’edifici s’ha reformat amb dependències modernes, mentre que la planta superior es va fer recréixer amb obra de maó i també ha estat força modificada. A principis de segle XX acollia diversos habitatges particulars. Ara consta d’espais diàfans que es troben actualment sense ús.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta semisoterrània es conserva la boixa d’una tina. La masia tenia dependència amb més tines adossades a llevant, on ara hi ha una escalinata. A un angle del pati s’hi ha col·locat l’estructura d’una premsa que és de procedència forana.</span></span></span></p> | 08018-326 | Plaça Roc García, 5 | <p><span><span><span>L’any 977 ja apareix documentat el torrent Martí en terres que eren propietat d’aquest mas. És, per tant, una referència indirecta que prova l’existència del mas. Més explícitament, el mas Martí apareix citat l’any 1368 en el conveni de Ramon de Peguera, senyor del terme, amb els seus vassalls. El mas Martí i el mas Serra de la Plaça (aquest més modern, actual Ajuntament) eren les dues cases que hi havia al costat de l’església. El mas Martí estava situat a tocar de l’església i de la sagrera que va sorgir al seu voltant. Aquesta situació privilegiada va afavorir que des d’antic fos un dels masos principals. Per això alguns membres de la família, cognominats Martí, van ocupar càrrecs importants. El 1395 Pere Martí era sequier; és a dir, l’encarregat de custodiar la Séquia de Manresa. En el fogatge de 1515 Pere Martí consta amb el càrrec de batlle de Balsareny. En el fogatge de 1553 hi consta el nom d’Onofre Martí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI la construcció de la masia ja es devia ampliar cap a ponent, tal com indica la inscripció del 1577 al portal de la lliça. Al segle XVII la seva heretat era molt àmplia, i comprenia bona part de l’actual nucli del poble: la zona al sud del carrer de la Creu, la mateixa plaça de l’Església i tota la muralla de la Coromina fins al carrer de Baix. En la part més rural del terme de Balsareny posseïa també molts terrenys, a més dels masos de la Coromina, Fucimanya, Vilafruns, el mas de la Tria i un molí fariner de dues rodes anomenat Molí d’en Martí. Així consta en un capbreu de l’any 1681. En aquesta època per distingir-se dels Martí àlias Sardà de la casa Cerdà, a Vilamajor, la casa fou coneguda com a Casa Martí del Lloch, referint-se al fet que estava situada al nucli urbà, el lloc per antonomàsia de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII, segons el cadastre de 1775 l’aleshores propietari, Joan Baptista Martí, pagava 467 rals i 16 diners i mig, una xifra important que el convertia en el principal terratinent entre els propietaris de masos del poble, només superat pel baró. En aquesta època la casa era coneguda com a cal Sabata pel cognom dels administradors de la propietat, que hi van viure molts anys. Més tard, aquesta família va canviar el cognom per Sabala. L’històriador Josep M. Sabala era membre d’aquesta família. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A començaments del segle XIX el mas Martí pertanyia als hereus de l’industrial manresà Llogari Serra i Serramalera. Més tard, ja iniciat el segle XX, era propietat de la família Torrents Arraut, residents a Sant Hilari Sacalm. Per això fou coneguda com a cal Torrents. Els Torrents eren propietaris d’altres masos també a Balsareny. A la casa hi vivia un masover i al pis superior hi visitaven periòdicament metges especialistes. En aquest moment la casa encara tenia premsa, dues o tres tines i una era a la part posterior. Actualment no es conserva res de tot això. Al llarg del segle XX, però, l’heretat es va anar fragmentant i venent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1990 l’Ajuntament de Balsareny va adquirir aquesta casa amb la intenció de destinar-la a equipament. S’hi instal·là el centre d’assistència mèdica, que ocupà la part de ponent del primer pis. Inicialment la intenció era dedicar la resta de l’edifici a Museu dels Traginers. Els baixos durant un temps van estar llogats a un particular, que hi va fer una intervenció per adequar-los com a viver de xampinyons. Actualment, els baixos acullen la col·lecció dels Traginers. Recentment s’hi ha fet una intervenció consistent en renovar la teulada.</span></span></span></p> | 41.8628100,1.8774600 | 406834 | 4635153 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-46.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-45.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-44.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-48.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-41.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-22.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-capelleta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92961-casa-torrents-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Mas Martí, cal Sabala, cal Sabata.Inscripció a la llinda del portal de la lliça: 1577.Capelleta situada a la planta baixa amb la següent inscripció: “Al gloriós S. Antoni de Padua, li dedica aquesta capella D. Leodegari Serra, propietari d’aquesta casa. Any 1868”. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 93061 | Mur d’uns horts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-duns-horts-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “Peasant collectivity of Balsareny. Miners and textile workers work for revolution”, <em>Spain and de World</em>, núm. 27. Londres (5 gener 1938). (Article traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “La colectividad campesina de Balsareny”, <em>La Tierra, periódico anarquista</em>, núm. 333 (22 gener 1938). (Article que és una versió en castellà de l’anterior, traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PÉREZ BARÓ, Albert (1970). <em><span>Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya, 1936-1939</span></em><span>. Ed. Ariel, Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Reguer i altres coses de Puigdorca”, <em>Pàgines viscudes, volum 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 9.</span></span></span></p> | XX | Parts del mur envaïdes per la vegetació. L'entorn és ple de malesa a conseqüència dels efectes del temporal Glòria de 2020. | <p><span><span><span>Mur d’una alçada i longitud considerables situat a la riba esquerra del Llobregat que servia per protegir uns horts comunitaris impulsats per un col·lectiu de camperols que durant la Guerra Civil s’havien instal·lat a la masia de Puigdorca. Tot i que es tracta d’un element modest, cal remarcar que és un dels pocs que podem assenyalar com a testimoni directe de l’acció duta a terme pels sectors populars i revolucionaris durant la Guerra Civil de 1936. L’indret es troba al costat d’on hi ha les restes de l’antiga reclosa de la fàbrica de Vilafruns, uns 350 m al nordest de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur té una aparença molt sòlida i fa un traçat en paral·lel al curs del riu. Per la banda nord, però, gira tot fent una àmplia corba, cosa que permetia desviar millor les aigües del riu en cas de possibles avingudes. Té una longitud d’uns 35 metres i l’alçada màxima és d’uns tres metres, mentre que el gruix és d’1,5 metres aproximadament. Per l’extrem nordest el mur queda tallat de manera una mica abrupta. L’aparell és fet de maçoneria, amb còdols de riu de diferents mides ben lligats amb ciment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els horts devien estar situats tot al llarg del mur per la banda de llevant i devien continuar un bon tros avall. Coneixem força detalls d’aquest episodi gràcies a una crònica de Renée Lamberet. Segons aquesta intel·lectual francesa que va estar cobrint el front de guerra, aquests horts ocupaven una superfície d’uns 200 per 40 metres, de manera que devien arribar pràcticament fins a la confluència amb el torrent del Saltador. És possible que l’aigua de rec provingués d’una antiga sínia que hi havia just uns 20 metres a l’est del mur.</span></span></span></p> | 08018-338 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>L’any 1936 la masia de Puigdorca era un gran casal de característiques senyorials que aleshores pertanyia a una família de Barcelona: Concepció Mas n’era la propietària, germana d’August Mas. Durant la Guerra Civil la masia fou ocupada pels sectors revolucionaris. Com a fet anecdòtic, a l’interior de la masia encara es conserven grafits que van fer tant els revolucionaris com els soldats franquistes quan van instal·lar-se a la casa després de la guerra. En aquesta finca s’hi va portar a terme un projecte comunitari que la intel·lectual francesa Renée Lamberet, en una publicació, destaca com a exemple de solidaritat entre obrers i camperols. Segons la crònica que en fa Lamberet, a Puigdorca 15 famílies van constituir-se com a col·lectiu adherit a la CNT per impulsar un projecte agrícola que va rebre l’ajuda dels obrers del tèxtil i dels miners en forma d’aportacions monetàries i també de treball personal. Els membres d’aquest col·lectiu van fer la rompuda d’un terreny de 60 hectàrees que estava situat a la part alta de la finca i servia, entre d’altre coses, per anar-hi a caçar. També van decidir impulsar nous horts a la plana. Per això van construir un gran dipòsit de 1.500.000 litres, un pou de 7 metres de fondària al costat del Llobregat i una caseta on hi havia una bomba per propulsar l’aigua. Una canonada conduïa l’aigua des del pou fins al dipòsit. A la zona propera a la caseta, amb l’ajuda dels obrers s’hi van habilitar horts per als camperols. Totes aquestes instal·lacions, que estaven situades en una terrassa fluvial de les Planes de Puigdorca, probablement al sector on ara hi ha la casa de totxo coneguda com la Masia, van ser desmuntades en acabar la guerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, un tros de riu més avall (Lamberet diu a les “Malloles”), en un terreny ple de còdols d’uns 200 x 40 metres van crear una altra zona d’horts i van construir-hi un “mur de defensa” per protegir els horts de possibles avingudes del riu. Aquest mur és el que encara es conserva, situat al costat de l’antiga resclosa de la fàbrica de Vilafruns, que es troba al sector industrial encara avui conegut com les Malloles. No sabem com es regaven aquests altres horts. Segons un mapa de 1920 (de l’Instituto Geográfico y Estadístico) a pocs metres del mur hi havia una antiga sínia. És possible que aprofitessin l’aigua que proporcionava aquesta sínia per regar els horts. La caseta que protegia la sínia encara es conservava l’any 1956, però fou destruïda en una riuada l’any 1982.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Soler, en el seu llibre memorialístic “Pàgines viscudes” desmitifica i rectifica algunes de les afirmacions de la periodista francesa. Soler diu: “referent al regadiu de Les Planes, hem de conèixer que la intenció era bona, però que va resultar un fracàs. Segurament que a la col·lectivitat li va costar molts diners i treball, però, com que estava mal instal·lat, no va donar el resultat que esperaven: el pou, que no donava prou aigua; les canonades, que es rebentaven... de manera que ben poc va funcionar (Soler, 1989: 9)”. Segons Soler, quan acabada la guerra la propietària Concepció Mas va tornar es va desentendre del projecte i va anar a l’Ajuntament a “tornar-lo al poble”. L’Ajuntament va lliurar tota la instal·lació a la Recuperació Nacional, els quals la van desmuntar. Soler també informa que els diners per pagar les instal·lacions havien sortit en part de la tala del bosc de Puigdorca, que va comportar la destrucció del Reguer de Puigdorca: un bosc emblemàtic de roures i alzines centenàries que era un lloc d’esbarjo molt popular a Balsareny.</span></span></span></p> | 41.8446700,1.8820200 | 407186 | 4633134 | 1938 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-civil-x-novell-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta fitxa ha estat possible gràcies a la recerca duta a terme per Xavi Novell, del Grup de Memòria de Balsareny Educa / Cercle Cultural de Balsareny. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||
| 92797 | Casino (Centre Instructiu i Recreatiu) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-centre-instructiu-i-recreatiu | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 7-9, 83-87, 93-98.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 167.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPLÀ, Laura; GUDAYOL, Josep; BESSA, Ramon (1991). <em>Centenari del Centre Instructiu i Recreatiu. 1891-1991</em>. Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 121.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny que acull la seu del Centre Instructiu i Recreatiu, popularment conegut com el Casino. Fou edificat a la primera dècada del segle XX en un estil eclèctic de vagues ressonàncies romàntiques, especialment a la part posterior que dóna a un petita terrassa amb jardí. Consta d’un cos principal (de planta rectangular amb planta baixa i un pis) i té un cos més estret adossat a la part posterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dona al carrer Àngel Guimerà, no presenta cap element especialment rellevant, a excepció potser del balcó corregut en el qual destaca una barana de ferro forjat amb una original decoració a base d’espirals que creen un efecte visual. També són remarcables els batents de fusta treballada del portal i la finestra lateral. La composició s’ordena en base a dos eixos d’obertures. El parament és pintat d’un color rosat, i tant el balcó com el ràfec es sustenten sobre un seguit de mènsules.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior, junt amb la terrassa, configura un petit espai d’estètica historicista o romàntica. En aquesta part el cos posterior consta de tres plantes. La part alta és flanquejada per sengles finestres rematades amb uns aixafats arcs de ferradura. A la planta intermèdia es genera una galeria sota porxo formada per amplis finestrals i una barana balustrada amb decoració pintada. El pati queda sota l’ombra de diferents arbres i conserva una font commemorativa decorada amb relleus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, l’àmplia sala del bar conserva part de la fusteria i dels vitralls originaris. Té pilars de fosa intermedis i els sostres són aixecats sobre bigues de fusta. Al pis superior es manté sense gaires canvis la sala de teatre, pavimentada amb enrajolat hidràulic. A la part posterior és interessant l’espai del despatx que dona a la galeria i que conserva una part del mobiliari antic.</span></span></span></p> | 08018-264 | Carrer Àngel Guimerà, 17 | <p><span><span><span>L’any 1891 es va fundar el Centre Instructiu i Recreatiu, que agrupava els sectors esquerrans i republicans de Balsareny. Els seus líders estaven vinculats a la Fraternidad Republicana d’Alejandro Lerroux i a la seva representació manresana de part de Maurici Fius i Palà. Durant els primers quinze anys la seu de l’entitat fou a casa del seu primer president, Josep Casaldàliga, al carrer del Trull, però moltes de les activitats es feien al saló de l’Ateneu, al carrer Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida el cap principal de l’entitat fou Josep Escaler. Durant els anys 1902 i 1903 Escaler fou alcalde. El 1904 es van produir uns aldarulls en el transcurs d’un ball que van acabar amb una persecució als agents de la Guàrdia Civil i que va comportar que el local de l’Ateneu fou clausurat. Pensant que era millor disposar d’un local propi el mateix Escaler va impulsar el 1905 la construcció de l’edifici del Casino. Ja el 1906, tot i que estava en obres, s’hi feia alguna celebració i la volta es va ensorrar. Per impulsar l’obra es va comptar amb la col·laboració popular però, tot i això, per la manca de recursos els treballs es van allargar força anys. El nou local no es va inaugurar fins el 1910. Com que els fundadors de l’entitat eren republicans i lerrouxistes els seus detractors van batejar el nou local com “la Casa del Pueblo”. Popularment, però, sempre fou conegut com el Casino. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici comptava amb una escola laica, mixta i de pedagogia moderna que va destacar per la sòlida formació humanista que impartia (des de 1912), una important biblioteca, un local d’esbarjo amb billars i escacs, un grup teatral que, a diferència del parroquial, també incloïa noies, un cor de caramelles laiques i un cafè, on se celebraven concerts i balls, però també actes culturals i polítics. Ben aviat s’hi van fer també projeccions de cinema. L’entitat també va organitzar les festes de l’arbre. En aquest sentit, el Casino feia de contrapunt progressista al Centre Parroquial, que també tenia les seves derivacions culturals, amb escola, coral, etc. Durant molts anys l’home fort del republicanisme local fou Marc Soler Marigot. El 1916 del Casino se’n va escindir un grup anomenat els Neutrals, liderat per Jacint Orriols Bassany i que va obrir un local al mateix carrer. El nom al·ludeix al fet que estaven disconformes amb la ideologia massa anticlerical del Casino però també marcaven diferències amb el grup del Centre Catòlic (Carreté, Benéitez, 2002: 31). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el local fou confiscat per la CNT-FAI, i en els primers anys de la postguerra la casa va ser saquejada i els arxius destruïts. Comissat per l’Estat el 1939, l’edifici va passar a titularitat d’una Junta Local de Beneficència, que l’administrà fins el 1954. Aquell any s’hi va instal·lar el cine Victoria. Després de la reinstauració de la Democràcia, poc després de les eleccions de 1979 i amb el consens de tots els partits polítics, fou retornat als seus antics propietaris. L’any 1980 el local fou reinaugurat com a cafè i sala d’espectacles. En l’actualitat la societat continua existint i s’han reprès algunes de les activitats de l’entitat. El bar també continua obert.</span></span></span></p> | 41.8625200,1.8765000 | 406754 | 4635122 | 1910 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-teatre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-despatx-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-quadre.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92914 | Colònia Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-soldevila | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110-114.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 509.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p> | XIX-XX | Sector industrial en bones condicions. Habitatges en procés de degradació. Entorn i enjardinaments en estat d'abandó. | <p><span><span><span>Antiga colònia industrial del sector tèxtil emplaçada a la riba dreta del Llobregat. Consta d’una fàbrica de riu, un conjunt d’habitatges per als treballadors distribuïts en dos carrers on hi havia alguns dels serveis bàsics, com ara escola, botiga, cafè o teatre, i també d’una església. Avui a la fàbrica hi ha instal·lada una empresa de cartonatges i el salt d’aigua continua generant electricitat, però els pisos resten abandonats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte industrial ocupa una gran àrea a la part de llevant. És formada per una nau molt llarga i de dues crugies, amb cossos perpendiculars adossats als extrems nord i sud. Més tard (a les dècades de 1960 i 1970) s’hi van afegir noves naus a l’angle nordoest, ocupant part del pati, i en un moment també tardà les instal·lacions es van allargar amb tres naus més a llevant, sobre el canal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal és la originària, i a principis de segle XX ja es va allargar cap al nord. El seu aspecte exterior, però, és totalment uniforme. Sobre un parament de color crema en destaquen els típics finestrals fabrils, rematats amb arcs escarsers i emmarcats amb maó de color vermellós. Al centre sobresurt un cos lleugerament més alt que marca l’eix de simetria. Hi trobem el portal principal i, al seu damunt, un emblemàtic rellotge sota un coronament de frontó sinuós. Els cossos dels dos extrems, que segueixen una pauta arquitectònica similar, s’hi van afegir una mica més tard, a la dècada de 1920: l’edifici del batà al nord i les oficines al sud. Així, a començaments dels anys 1920 el nucli central de la fàbrica ja havia assolit les dimensions actuals, tal com es pot observar en una fotografia d’aquesta època (Forasté, 1997: 71). Per la cara de llevant el canal de la fàbrica travessa sota les naus més modernes que s’allarguen en aquest sector, on hi trobem també altres cossos menors adossats, entre ells la sala on hi havia la màquina de vapor i de la qual arrenca una xemeneia de planta circular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges es situen a la banda de ponent, i queden separats de la fàbrica per un passeig arbrat amb plàtans. Al carrer vell, en el sector sud, hi trobem els habitatges més antics (inaugurats el 1899), al centre destaca l’edifici del cafè-teatre (que es va reformar i ampliar els anys 1946-47) i a la part nord hi ha habitatges construïts una mica més tard (entre 1910 i 1911). Als baixos d’alguna de les escales s’hi ubicaven els serveis de la colònia: al número 5 hi havia la botiga, al número 6 l’escola i el forn de pa era al número 11. Més a ponent trobem el carrer Nou (edificat entre 1920 i 1922).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església, situada uns metres al sud sobre un petit promontori, ja existia abans de la creació de la colònia. És d’origen romànic però fou substancialment transformada l’any 1942 en un estil neoromànic. A la part de darrera hi trobem la Font dels Escolans, que fou ideada i executada per mossèn Joan Bajona, que estava a càrrec de l’església. Avui molt abandonada, s’estén a través d’un recinte enjardinat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La reclosa de la fàbrica es troba a tan sols 200 metres aigües amunt. Al costat de llevant, vora el riu, encara es continuen conreant amb l’aigua del canal alguns dels antics horts de la colònia. Una mica més avall, en una altra esplanada vora el riu, hi havia el camp de futbol. Antigament existia també un safareig públic nodrit amb l’aigua del canal i tres fonts. </span></span></span></p> | 08018-300 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>L’any 1880 entrava en funcionament la fàbrica que els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, havien construït a la Rabeia. A causa de desavinences, des de bon principi ja la van dividir en dues meitats. Jaume Soldevila es va quedar la meitat nord. El seu fill, Josep Soldevila Casas, va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats per la manca de potència hidràulica, va comprar uns nous terrenys a l’heretat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Feia uns anys que en aquest indret un altre industrial ja hi havia sol·licitat la concessió d’aigües, el 1868. Quan aquesta llicència va caducar el 1892 perquè no s’havia fet efectiva Josep Soldevila va poder comprar l’heretat i sol·licitar els drets d’aigua, el 1894 (Ferrer, 2011: 509). Aleshores va poder construir a l’indret una fàbrica que era més gran. Al principi fou coneguda com a colònia Sant Esteve, perquè estava situada vora una església romànica que tenia aquesta advocació. Més endavant s’ha tendit a denominar-la colònia Soldevila. A diferència de la Rabeia, en aquest cas sí que es pot qualificar pròpiament de colònia industrial, ja que estava dotada amb un bon nombre d’habitatges que formaven dos carrers i amb serveis bàsics com botiga, escola o cafè-teatre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De manera gairebé seguida a la construcció de la fàbrica es va aixecar un primer bloc de 18 habitatges a l’anomenat carrer Vell. Des del número 1 fins al 4. Es van inaugurar el 1899. El primer habitatge del bloc acollia els pisos del director i de l’amo de la fàbrica que, de manera atípica en una colònia industrial, pràcticament no es diferencien de la resta de pisos. Una mica després es va construir el número 5. També a finals del segle XIX es va construir el cafè-teatre. La resta d’habitatges del carrer Vell, al nord del cafè, es van edificar entre 1910 i 1911. Anaven del número 6 fins al 8. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi la fàbrica en nodria únicament amb l’energia hidràulica, i no consta que hi hagués cap màquina de vapor ja que, ben aviat, va arribar la xarxa elèctrica. La fàbrica va engegar la producció amb unes selfactines que continuaven el procés del filat iniciat a la fàbrica de la Rabeia. A començaments de segle XX es va fer una primera ampliació de la nau i s’hi van instal·lar telers. Més tard, es construí l’edifici del batà, al nord de les naus, i també les oficines, a la part sud. En aquests nous espais entorn de 1922 s’hi va traslladar la maquinària de la fàbrica Rabeia. Així doncs, la fàbrica de la colònia Soldevila tenia seccions de filats i de teixits; aquesta segona dirigida per un majordom i un encarregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1920 i 1922 es van edificar els habitatges del carrer Nou. Així, entre els dos carrers feien un total de 74 pisos: 56 al carrer Vell més 18 al carrer Nou (Forasté, 1997: 99). Aquests anys entorn de 1920 es poden considerar l’època d’esplendor de la colònia, ja que va arribar a tenir prop de 400 habitants. Aquests residents i treballadors de la fàbrica pagaven un lloguer simbòlic pels habitatges, i tenien dret a un hort, que era propietat de l’empresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1927 s’hagué de reparar la resclosa amb un empostissat horitzontal d’un 7 metres d’amplada. Aquest mateix any va morir Josep Soldevila, que havia nomenat hereus en parts iguals als seus fills Pere i Josep M. Soldevila Grau, que gestionaven la colònia i la seva part de l’antiga fàbrica de la Rabeia (Ferrer, 2011: 509). Durant la dècada de 1930 l’empresa va passar per moments de crisi i de dificultats financeres, amb una aturada total de dos anys a partir de 1932. Això motivà un considerable èxode de famílies, algunes de les quals ja no van tornar. El 1932 va assumir les regnes de l’empresa Josep M. Soldevila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil l’empresa fou col·lectivitzada i un comitè escollit entre els treballadors es va fer càrrec de la direcció. Una de les primeres decisions fou facilitar la marxa a Anglaterra del Josep M. Soldevila en qualitat de representant de l’empresa a l’exterior. En aquest temps de restriccions, a causa de l’escassedat de moneda fraccionària l’empresa va editar uns vals de paper que ben aviat foren acceptats com a moneda corrent a les poblacions de Balsareny i Navàs. I encara durant els anys de la postguerra pel mateix motiu es van posar en circulació uns botons estampats que substituïen les monedes de cèntims.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans de la dècada de 1940 les selfactines foren eliminades i substituïdes per contínues, amb un sistema més modern i productiu. En aquesta època els talls en el subministrament elèctric eren freqüents. Per això es va instal·lar una màquina de vapor procedent d’un vaixell desguassat en una edificació a la part oriental de la fàbrica. El 1948 estava enllestida, però la solució no va resultar gaire eficient, i més endavant s’hi instal·laren uns cremadors perquè funcionés amb fueloil. Al cap de poc es va poder eliminar la transmissió directa de les màquines amb el sistema d’embarrats i s’hi van instal·lar motors elèctrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1950 el sector tèxtil va passar per un moment d’expansió i l’empresa va arribar als 650 treballadors. Molts dels treballadors venien de fora (Navàs, el Mujal, Gaià, Balsareny i la Rabeia) i des de 1950 disposaven d’una línia d’autocars per als desplaçaments, un servei que ja havia existit als anys trenta. En aquesta època es van introduir fibres artificials, com la viscosa, i força més endavant el polièster.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1956 Josep M. Soldevila va morir de manera sobtada i va assumir la gerència el seu fill Ignasi Soldevila de Caralt. Entorn de 1962 es va fer una nova ampliació de la planta de la nau, a la cantonada nord de la fàbrica, cap a ponent. També es van construir nous laboratoris, adossats a una paret que separava les seccions de telers i de filatura, i que era coneguda com “el muro de la vergüenza”, en al·lusió al mur de Berlín. Van ser anys, però, en què es van començar a notar els primers efectes de les successives crisis que havien de sacsejar al sector tèxtil, fet que comportà els primers expedients amb reduccions. La fàbrica Soldevila no havia invertit en modernització de la maquinària per evitar endeutar-se. Més endavant, els telers van anar-se reduint a mesura que quedaven parats fins que foren suprimits del tot l’any 1981. La filatura continuava treballant a bon ritme, però les millores tècniques van comportar noves reduccions de llocs de treball, sobretot a la dècada de 1970, quan molts treballadors van optar per traslladar-se Balsareny o Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1979 es va produir la fusió de Manufactures Soldevila S.A. amb una fàbrica de Berga, i les dues van passar a Indústries Tomás S.A., que tenia la seva seu a Sant Quirze de Besora. Amb això s’aconseguí una ampliació de capital. Els anys 1979-80 es va fer una nova ampliació de naus al nord del pati, per la qual cosa calgué obrir una nova via d’accés a la carretera. Aquestes operacions no van servir de gran cosa, ja que en els anys següents van continuar les reduccions de plantilla. El 1990 Manufactures Soldevila S.A. fou absorbida juntament amb dues empreses més pel grup Gossypium. Finalment, enmig d’un procés complex de negociacions el 1992 la fàbrica de la colònia Soldevila aturava la producció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment els locals i els pisos de la colònia van passar a l’Institut Català de Finances, i més endavant tot el conjunt fou comprat per una multinacional, que va llogar la fàbrica a una empresa de cartonatges. Després del tancament de la colònia es va produir un procés de despoblament. Si el 1981 la colònia encara registrava 180 habitants, a principis de la dècada de 1990 havien minvat fins a 59, i pocs anys després els pisos van quedar totalment desocupats i en procés de degradació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als aspectes més socials i lúdics, cal dir que la colònia Soldevila s’ha caracteritzat per ser una comunitat activa i amb una clara identitat comunitària, ben dotada amb serveis diversos i amb una important vida associativa i cultural. La botiga, situada als baixos de l’escala número 5, subministrava tota classe d’articles als residents. En un principi depenia directament de l’empresa, però a partir de 1910 el servei s’arrendà a diferents famílies. Va subsistir fins el 1986. També hi havia un forn de pa, a l’escala número 11, i la venda de carn es feia mitjançant un servei ambulant. L’empresa tenia vinyes i produïa vi per al consum dels treballadors. Als anys de la postguerra es va instal·lar una peixateria, i cap a la meitat dels anys cinquanta hi havia una perruqueria i servei mèdic ambulatori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de la colònia fou la de Sant Esteve, d’origen romànic però totalment remodelada l’any 1942. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 es constituí una Germandat, impulsada pel mateix amo, que ajudava a sufragar les despeses en casos de malalties, defuncions, etc. Les escoles eren als baixos de l’escala número 6: una per a nens i una per a nenes. De la de nenes se n’encarregava una mestra. Van funcionar fins l’any 1971. També hi havia hagut una guarderia, portada per monges, que va tancar l’any 1964. El camp de futbol s’inaugurà el 1922. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La colònia també tenia la seva pròpia festa major, que es celebrava el primer o segon diumenge d’agost, coincidint amb les vacances. L’acte més emblemàtic era el ball d’envelat al pati de davant de l’entrada del rellotge. També hi havia hagut un grup de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un àmbit destacat i que va assolir un prestigi notable fou el teatre. Ja hem dit que el local s’havia construït a finals del segle XIX com a cafè-teatre. Al principi era més sala de ball, i gaudia d’una certa fama perquè l’ambient més o menys liberal que regnava a la colònia possibilitava que fos una de les poques on s’hi feia ball rodó. El 1946 i 1947 el local fou reformat per ampliar la part dedicada al teatre, que aconseguí un aforament de gairebé 300 butaques. Des del 1948 s’hi projectaven també pel·lícules. El grup de teatre a la colònia ja existia l’any 1918 i actuava amb certa regularitat. Era format només per homes. El 1933 es van representar per primera vegada els Pastorets amb l’obra <em>La Llum de l’Establia</em>. La febre del teatre va arribar sobretot per l’impuls que li va donar mossèn Marià Viadiu a partir de la seva arribada a la colònia l’any 1947. L’any següent els Pastorets van ser ja els de Folch i Torres, i des d’aleshores es van representar cada any en diverses funcions de manera ininterrompuda. El grup de teatre va conèixer moments de gran vitalitat i ha representat també altres obres teatrals. L’any 2000, després del tancament de la fàbrica, els Pastorets no es van poder representar per motius de seguretat del local. A partir del 2002 van passar a representar-se a la sala Sindicat de Balsareny, constituïts com a associació, i encara avui estan en actiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és remarcable l’Esbart Dansaire Sant Esteve, nascut el 1948 primer com a suport dels Pastorets i cap a 1980 consolidat ja amb actuacions independents. Els cossos de dansa de l’esbart han actuat per tot l’Estat i per diversos països d’Europa. Així mateix, la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música de l’església, també ha realitzat gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció de mossèn Joan Bajona, capellà de la colònia i després rector de Balsareny. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></p> | 41.8844600,1.8862100 | 407591 | 4637548 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-carrer-vell-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-carrer-vell-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-esglesia-soldevila-vista-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: colònia de Sant Esteve | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92915 | Resclosa i canal de la colònia Soldevila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-colonia-soldevila | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110-114.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 509.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Resclosa i canal de la colònia Soldevila que proporcionava la força motriu a la fàbrica i que avui continua alimentant una petita central hidroelèctrica. La resclosa es troba tan sols uns 200 metres aigües amunt. Té una forma lleugerament el·líptica, i actualment és formigonada i de pendent suau. Al punt de captació hi ha un túnel de desguàs lateral i, al costat, una petita construcció amb dues obertures que regula l’entrada d’aigües al canal. El canal discorre vora un camí arbrat amb plàtans enmig d’un agradable paisatge de ribera. És reforçat amb un revestiment lateral de ciment. Arriba a la fàbrica pel sector de llevant, on hi ha unes naus adossades al nucli principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora el riu encara es continuen conreant amb l’aigua del canal alguns dels antics horts de la colònia. Antigament hi havia també un safareig públic nodrit amb l’aigua del canal i tres fonts. </span></span></span></p> | 08018-301 | Sector nord del terme municipal. Riu Llobregat | <p><span><span><span>L’any 1880 entrava en funcionament la fàbrica que els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, havien construït a la Rabeia. A causa de desavinences, des de bon principi ja la van dividir en dues meitats. Jaume Soldevila es va quedar la meitat nord. El seu fill, Josep Soldevila Casas, va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats per la manca de potència hidràulica, va comprar uns nous terrenys a l’heretat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Feia uns anys que en aquest indret un altre industrial ja hi havia sol·licitat la concessió d’aigües, el 1868. Quan aquesta llicència va caducar el 1892 perquè no s’havia fet efectiva Josep Soldevila va poder comprar l’heretat i sol·licitar els drets d’aigua, el 1894 (Ferrer, 2011: 509). Aleshores va poder construir a l’indret una fàbrica que era més gran. Al principi fou coneguda com a colònia Sant Esteve, perquè estava situada vora una església romànica que tenia aquesta advocació. Més endavant s’ha tendit a denominar-la colònia Soldevila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi la fàbrica en nodria únicament amb l’energia hidràulica, i no consta que hi hagués cap màquina de vapor ja que, ben aviat, va arribar la xarxa elèctrica. Pels volts de 1927 s’hagué de reparar la resclosa amb un empostissat horitzontal d’un 7 metres d’amplada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1990 Manufactures Soldevila S.A. fou absorbida juntament amb dues empreses més pel grup Gossypium. Finalment, enmig d’un procés complex de negociacions el 1992 la fàbrica de la colònia Soldevila aturava la producció. Posteriorment els locals i els pisos de la colònia van passar a l’Institut Català de Finances, i més endavant tot el conjunt fou comprat per una multinacional, que va llogar la fàbrica a una empresa de cartonatges mentre que el salt d’aigua continua actiu i fa anar una petita central hidroelèctrica.</span></span></span></p> | 41.8868000,1.8857200 | 407554 | 4637808 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-resclosa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-resclosa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-fabrica-10.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 92802 | Pont dels Traginers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-traginers | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Pont de l’antiga carretera de Manresa a Berga que avui ha quedat relegada a una via de servei lateral de l’Eix del Llobregat, la carretera C-1411. És un pont d’un sol arc que salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, que antigament era anomenada també dels Traginers. Les dues bases de l’arcada són obrades exteriorment amb carreus perfectament regulars i disposats a trencajunt, i tot l’ample de la volta és reforçat amb quatre filades de maó. A la part superior de la volta, però, i als laterals de les bases el parament és de menor qualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys la plataforma superior ha estat eixamplada: lleugerament pel costat de llevant i gairebé tres metres, amb una estructura adossada de formigó, pel costat de ponent. Originàriament el pont feia només 4 metres d’amplada. La barana actual és metàl·lica, però s’hi han deixat dos blocs com a testimoni de l’antiga barana de pedra.</span></span></span></p> | 08018-269 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>L’antic camí ral de Manresa a Berga transcorria per la vall del Llobregat. Com tots els camins del Bages, en aquesta època era un camí de bast. L’any 1789 el corregidor de Manresa va manar que s’hi fessin obres per transformar-lo en un camí carreter que fos apte per a la circulació de carros i diligències. Però amb la irrupció de diferents guerres aquesta obra es va endarrerir. Potser es va portar a terme entre els anys 1830 i 1840. Només sabem que el 1842 aquest camí carreter ja estava acabat, tot i que potser en mal estat, i que a Balsareny hi havia un petit hostal (Serra; Carreté, 2005: 91).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la construcció d’una carretera moderna no va arribar fins uns anys més tard, quan la industrialització ja era un fenomen ben present a tot l’eix del Llobregat. Es va començar a construir pels volts de l’any 1877 i, a diferència de l’antic camí ral, el seu traçat a Balsareny passava totalment fora del poble. El traçat era el de l’actual C-16z i C-1411, i sembla que ja havia estat obert en unes obres al camí que s’hi van fer l’any 1847. El Pont dels Traginers es va construir en aquesta data, el 1847 (Carreté, 2010: 106). Antigament els traginers travessaven la riera per un gual, a cal Matamala.</span></span></span></p> | 41.8701700,1.8759200 | 406717 | 4635972 | 1847 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92427 | Mòdul hidromètric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/modul-hidrometric | <p><span><span><span>GRAU TORRENT, Sergi; ALONSO MALLO, Pilar ( 2017). “Modul hidromètric de la Sèquia de Manresa”. <em>Recursos i territori: perspectiva històrica i nous equilibris. Actes del X Congrés de la CCEPC, Manresa, 21, 22 i 23 d’octubre de 2016</em>. Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana; Institut Ramon Muntaner; Centre d’Estudis del Bages, Cossetània Edicions, p. 317-342.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>El mòdul hidromètric era un mecanisme que es va instal·lar el 1865 en aquest tram inicial de la Séquia per tal de limitar el cabal d’aigua que passa pel canal a 1.000 litres per segon. Es troba 100 metres aigües avall de l’aqüeducte de Santa Maria i passat el pont de la carretera d’Avinyó. En aquest sector la Séquia discorre encara en paral·lel al riu Llobregat. La caseta on hi havia el mòdul és a la riba esquerra de la Séquia, envoltat per una interessant zona d’horta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment el cabal de la concessió és de 1.250 litres per segon. Es conserva la caseta on hi havia el mecanisme, que és una obra molt senzilla de pedra, amb una entrada per la part posterior i un sobreeixidor lateral que dona al canal, en forma d’arc i cobert amb una reixa que té la data 1865. Actualment l’interior ja no acull l’antic mòdul, que s’exposa al Museu de la Tècnica de Manresa, però encara s’utilitza per mesurar el cabal mitjançant sensors electrònics.</span></span></span></p> | 08018-178 | A la Séquia de Manresa, prop del Pont del Riu. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>Les primeres notícies sobre la regulació d’aigua de la Séquia són del 1857, quan l’alcalde de Manresa va adreçar una consulta al governador civil en resposta a una sol·licitud adreçada a la reina Isabel II. El 1859 es publicà una reial ordre on es fixava la dotació de la Séquia en 1.000 litres per segon, però no s’exigia efectuar cap obra per limitar el cabal. El 1861 els concessionaris d’un canal a la dreta del Llobregat van reclamar que es controlés el cabal, i l’any següent el governador civil ordenava que s’instal·lés un mòdul per donar compliment a un reial decret de 1860 on s’ordenaven autoritzacions i concessions d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aquest moment la Junta de la Séquia va buscar un enginyer per projectar el mecanisme. Fou Jaime de Castro, sota la inspecció de l’enginyer del districte Marián Parellada, que el 1863 va redactar la memòria amb un plànol del mòdul hidromètric. Les obres es van iniciar el 1864 i van acabar el 1865. Aquest mateix any es va construir la caseta que acull el mòdul, tal com indica la data de la reixa del sobreeixidor. No es té constància del fabricant del mecanisme del mòdul, que es va finançar amb la venda del molí del Salt, que estava situat al torrent de sant Ignasi, a Manresa, i era propietat de la Junta de la Séquia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1959 es va realitzar un nou projecte de mòdul hidromètric d’acord amb una ordre ministerial, però no es té constància que s’executés. A la dècada de 1960 el mecanisme del mòdul es trobava fora de servei, i el 1992 va ser retirat i dipositat al Museu de la Tècnica de Manresa, on va ser restaurat i avui és exposat (Grau; Alonso, 2017). </span></span></span></p> | 41.8594300,1.8789700 | 406954 | 4634777 | 1865 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92427-modul-hidrometric-5.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92940 | Cal Puigmartí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-puigmarti | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 175.</span></span></span></p> | XIX-XX | Aspecte exterior amb falta de manteniment i amb parts degradades. | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Destaca per l’amplada de la façana, lleugerament superior a la resta de cases, i per una composició amb certa voluntat de donar rellevància a l’edifici, especialment per mitjà d’un acroteri que realça la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta irregular que consta de planta baixa més un pis i golfes. A la façana principal les obertures es distribueixen de manera no simètrica, fet que sembla indicar que l’edifici actual és el fruit d’alguna ampliació o reforma de construccions prèvies. A la planta baixa les obertures són simples, amb portes laterals que donaven accés a un local comercial. Al nivell de primer pis hi trobem un balcó corregut que ocupa tota l’amplada, amb barana de ferro forjat i dues de les tres obertures emmarcades amb motllura. Unes cornises separen el nivell de les golfes, obert amb dues finestres simples. A la part superior la façana queda ressaltada per un acroteri o pinyol de formes sinuoses, obrat amb maó i rematat amb una forma semicircular que queda flanquejada per quatre pilars amb boles de pedra. </span></span></span></p> | 08018-314 | Carrer Àngel Guimerà, 20 | <p><span><span><span>Les primeres cases del carrer Vell cal suposar que es compten entre les més antigues del poble i ja devien construir-se a finals del segle XVI, tot i que la majoria de les cases actuals deuen ser dels segles XVII, XVIII o posteriors. Al segle XVIII la casa que hi havia en aquest indret era propietat de Gaspar Eras (cadastre de 1775). La construcció actual deu ser fruit d’alguna ampliació o reforma de construccions prèvies feta en algun moment del segle XIX. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, podria ser l’any 1820. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La denominació de Puigmartí fa referència a Àngel Puigmartí Comas. Va néixer el 1883, ferrer d’ofici, i el seu avi havia vingut de Monistrol de Calders. Més tard als baixos d’aquesta casa hi va haver una botiga de joguines i quincalleria regentada per una tal Tudela (Carreté, 2010: 175).</span></span></span></p> | 41.8625100,1.8762100 | 406730 | 4635122 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92940-casa-guimera-20-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: cal Tudela | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92785 | Casal Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-verge-de-montserrat | <p><span><span><span>ANÒNIM (2017). <em>70è Aniversari del Casal Verge de Montserrat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casal construït l’any 1947 com a hospital per al poble i que ara és una residència per a gent gran. Es troba emplaçat en un solar vora l’església parroquial. L’edifici s’inspira en la forma d’un mas tradicional i adopta una estètica clàssica de línies sòbries pròxima al noucentisme. És de planta basilical, amb una nau central més alta i cossos laterals d’una sola planta. Tot i que per la part davantera només es veuen dues plantes, l’edifici compta amb una planta semisoterrània que es fa visible a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que s’ordena a partir d’un esquema tripartit, es caracteritza per un porxo de tres arcades, amb tres finestres al seu damunt i una ampla escalinata d’accés. Els paraments, pintats d’una tonalitat clara, consten d’un sòcol amb aplacat de pedra que, a la part posterior, ocupa tot el nivell de la planta soterrània. Les finestres són ressaltades amb emmarcaments de pedra i ampits llisos. Al damunt de les arcades decoren la façana dos medallons amb relleus: un que representa esquemàticament la muntanya de Montserrat i l’altre amb l’escut antic de Balsareny. I sota el carener hi ha un òcul decorat amb un trèvol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior les habitacions s’han adaptat per a la residència i els seus serveis; també a la part del soterrani, on hi havia el quiròfan de l’hospital. Com a element destacat cal esmentar una petita capella, que compta amb pintures murals fetes per Josep Obiols l’any 1947 tot recreant la capçalera d’una església romànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part posterior compta amb un jardí on hi ha una pèrgola feta de pedra, un pou i, a un extrem, una petita caseta que havia estat la morgue o dipòsit de cadàvers de l’hospital.</span></span></span></p> | 08018-252 | Plaça Rector Roc García, s/n | <p><span><span><span>La tradició hospitalària ja ve d’antic a Balsareny. Des de 1823 hi havia hagut un hospital al carrer del Castell, més tard traslladat al carrer del Trull. El 1905 van arribar al poble les monges Germanes Serves de la Passió, i l’Ajuntament va adequar de nou l’hospital del carrer del Castell perquè hi atenguessin els malalts. L’any 1947 a proposta de mossèn Esteve Verdaguer el fabricant Ricard Viñas Geis va fundar i patrocinar una nova institució benèfica, que fou coneguda com el Casal Verge de Montserrat o simplement el Casal. Després en va fer donació al poble. La institució estava regida per una junta. La primera fou constituïda per Esteve Verdaguer, Blai Sensada, Ramon Puigdellívol, Isidre Riera i Francesc Solà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici fou projectat el 1945 i acabat el 1947. S’aixecava en part del solar on hi havia hagut l’antiga rectoria, que fou enderrocada el 1936. La capella del casal fou decorada amb pintures murals de Josep Obiols i Palau (1894-1967), també sufragades per l’industrial Viñas. Obiols, pintor i dibuixant considerat entre els més representatius del corrent noucentista, és autor també dels murals de la sagristia i del cambril de Montserrat i d’una important obra muralística durant aquests anys de la postguerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hospital va començar la seva activitat el 1947 i donava assistència als malalts del terme de Balsareny. En tenien cura les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, que des de 1926 ja assistien malalts al poble. A càrrec del quiròfan hi havia el doctor Jaume Torner, assistit pel doctor Salvador Sansa i la infermera Teresa Sallés. L’equipament era molt avançat pel seu temps. El 1952 s’hi va fer una de les primeres operacions a cor obert de tot l’estat espanyol (si no la primera). Concretament, una comisurotomia mitral amb un innovador sistema d’anestèsia a base de protòxid de nitrogen.</span></span></span> <span><span><span>Durant uns anys fou una mena d’hospital comarcal, amb un conveni amb les mines de carbó de Fígols, fins que es va fundar l’hospital de Berga (Carreté; Benéitez, 2002: 29).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt ha estat engrandit en dues ocasions: la primera entorn de 1957, amb un segon pavelló. Hi van col·laborar els veïns i empreses del poble. Entre 1990 i 1994 es va construir una nova edificació i, ja a la dècada de 2010, s’hi va fer una nova intervenció. Els anys que mossèn Joan Bajona va ser rector de la parròquia (entre 1978 i 1990) aquest va col·locar alguns elements ornamentals o anecdòtics en llocs de l’entorn de l’edifici, per exemple un miniatura de la caseta de la Blancaneus amb els seus nans al pati posterior, una farola feta amb trencadís o una capelleta a un costat de la façana principal. Mossèn Bajona era una persona polifacètica, molt afeccionada a realitzar obres artístiques o decoratives de caràcter força personal i que es troben repartides en diversos punts del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys el centre ha esdevingut una residència per a la gent gran, amb una cabuda d’unes 30 places. És regentada per un patronat, que compta amb un equip de voluntaris de l’institut secular Vita et Pax.</span></span></span></p> | 41.8634200,1.8777800 | 406861 | 4635221 | 1945-1947 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-morgue.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-jardi.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-4.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: El Casal, Antic hospital, Casal de les Monges JosefinesEn l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA) hi ha dues fitxes referides a aquest edifici. La núm. 16256, amb la denominació “El Casal” i la fitxa núm. 35545, amb la denominació “Casa Plaça Roc Garcia”. Aquesta última fa una descripció de la capella qualificant, per error, les pintures com a pertanyents al segle X. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92786 | Pintures del Casal Verge de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-casal-verge-de-montserrat | <p><span><span><span>ANÒNIM (2017). <em>70è Aniversari del Casal Verge de Montserrat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pintures murals que decoren la petita capella que hi ha emplaçada al Casal Verge de Montserrat, obra del conegut muralista i dibuixant Josep Obiols, adscrit al corrent noucentista. La capella recrea la capçalera d’una església romànica formada per un mur frontal, una volta de canó i un absis de quart de volta. L’obra d’Obiols s’imposa com una adaptació personal d’alguns dels trets estilístics propis de la pintura mural romànica, per bé que amb un caràcter no tant esquemàtic i més naturalista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra pictòrica ocupa la part alta de la capella. A l’absis hi trobem representat, sobre un fons vermellós, el tema de la Crucifixió. Al voltant del crucificat tres figures angelicals recullen en calzes la sang de Crist, mentre que a ambdós costats hi figuren la Mare de Déu i sant Joan Evangelista. L’espai de la volta compta amb dues escenes als laterals: la captura de Jesús davant dels apòstols i, a la banda oposada, l’episodi d’una cura miraculosa obrada per Jesús. En la resta de l’espai pictòric hi trobem símbols, colors i sanefes representatius de la pintura mural romànica, així com algunes inscripcions en llatí. A la part zenital de la volta destaca un crismó de marbre.</span></span></span></p> | 08018-253 | Plaça Rector Roc García, s/n | <p><span><span><span>La tradició hospitalària ja ve d’antic a Balsareny. Des de 1823 hi havia hagut un hospital al carrer del Castell, més tard traslladat al carrer del Trull. El 1905 van arribar al poble les monges Germanes Serves de la Passió, i l’Ajuntament va adequar de nou l’hospital del carrer del Castell perquè hi atenguessin els malalts. L’any 1947 a proposta de mossèn Esteve Verdaguer el fabricant Ricard Viñas Geis va fundar i patrocinar una nova institució benèfica, que fou coneguda com el Casal Verge de Montserrat o simplement el Casal. Després en va fer donació al poble. La institució estava regida per una junta. La primera fou constituïda per Esteve Verdaguer, Blai Sensada, Ramon Puigdellívol, Isidre Riera i Francesc Solà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici fou projectat el 1945 i acabat el 1947. S’aixecava en part del solar on hi havia hagut l’antiga rectoria, que fou enderrocada el 1936. La capella del casal fou decorada amb pintures murals de Josep Obiols i Palau (1894-1967), també sufragades per l’industrial Viñas. Obiols, pintor i dibuixant considerat entre els més representatius del corrent noucentista, és autor també dels murals de la sagristia i del cambril de Montserrat i d’una important obra muralística durant aquests anys de la postguerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’ hospital va començar la seva activitat el 1947 i donava assistència als malalts del terme de Balsareny. En tenien cura les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, que des de 1926 ja assistien malalts al poble. L’equipament era molt avançat pel seu temps. S’ha dit que s’hi va portar a terme la primera operació a cor obert de l’estat espanyol. A càrrec del quiròfan hi havia el doctor Jaume Torner, assistit pel doctor Salvador Sansa i la infermera Teresa Sallés. Durant uns anys fou una mena d’hospital comarcal, amb un conveni amb les mines de carbó de Fígols, fins que es va fundar l’hospital de Berga (Carreté; Benéitez, 2002: 29).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt ha estat engrandit en dues ocasions: la primera entorn de 1957, amb un segon pavelló. Hi van col·laborar els veïns i empreses del poble. Entre 1990 i 1994 es va construir una nova edificació i, ja a la dècada de 2010, s’hi va fer una nova intervenció. Els anys que mossèn Joan Bajona va ser rector de la parròquia (entre 1978 i 1990) aquest va col·locar alguns elements ornamentals o anecdòtics en llocs de l’entorn de l’edifici, per exemple un miniatura de la caseta de la Blancaneus amb els seus nans al pati posterior, una farola feta amb trencadís o una capelleta a un costat de la façana principal. Mossèn Bajona era una persona polifacètica, molt afeccionada a realitzar obres artístiques o decoratives de caràcter força personal i que es troben repartides en diversos punts del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys el centre ha esdevingut una residència per a la gent gran, amb una cabuda d’unes 30 places. És regentada per un patronat, que compta amb un equip de voluntaris de l’institut secular Vita et Pax.</span></span></span></p> | 41.8634100,1.8776400 | 406850 | 4635220 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-5.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA) hi ha dues fitxes referides a l’edifici. La núm. 16256, amb la denominació “El Casal” i la fitxa núm. 35545, amb la denominació “Casa Plaça Roc Garcia”. Aquesta última fa una descripció de la capella qualificant, per error, les pintures com a pertanyents al segle X. | 106|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92780 | Cal Cansalada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cansalada-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 144.</span></span></span></p> | XIX-XX | Falta de manteniment. | <p><span><span><span>Casa de pagès de petites dimensions emplaçada en un petit promontori al costat de la carretera de Berga. El conjunt ha conservat força bé els volums i la tipologia tradicional, amb poques modificacions modernes. Presenta una estructura força irregular i atípica, amb dos petits cossos de caràcter més residencial situats a llevant i dependències bàsicament de treball adossades a ponent, a més d’altres petits coberts, més baixos, que es troben adossats a l’extrem de llevant. La casa disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers el sudest, és més alta en la part central, però el portal es troba al cos de la dreta. A l’esquerra hi ha una porta secundària que dóna accés al cobert d’aquest sector. Aquesta façana està arrebossada i pintada de blanc, i les obertures són també irregulars i de tipologia diversa. Per la part posterior en algun sector la casa s’ha fet recréixer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, els dos cossos residencials conserven sengles voltes de pedra a la planta baixa. Als coberts de ponent es conserven diverses tines i una premsa. En total a la casa hi ha dues tines rodones i dues de quadrades. A la part de darrera hi trobem un petit pou associat a dues cisternes. La primera és subterrània, sota el pou. La segona també era coberta, però s’ha destapat i ara serveix com a piscina.</span></span></span></p> | 08018-248 | Sector nord del terme municipal | <p><span><span><span>La primera referència coneguda d’aquesta casa la trobem en un document de l’arxiu parroquial de l’any 1809: “casa Traserra àlias Cansalada”. Més endavant apareix en altres documents parroquials de l’any 1860. El 1863 s’hi va col·locar la premsa de vi. La casa podria ser originària d’aquesta època o una mica anterior, del segle XVIII. Tot i ser una casa petita, sembla haver-se anat ampliant en diferents fases al llarg dels segles XIX i XX. No en podem dir gran cosa més. A la segona meitat del segle XX encara hi vivien els amos. Des de la dècada de 1990 hi viuen llogaters.</span></span></span></p> | 41.8833200,1.8768400 | 406812 | 4637431 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92780-cal-cansalada-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92780-cal-cansalada-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92780-cal-cansalada-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la premsa: 1863 | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92736 | Oratori de Sant Ambròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-ambros | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Oratori situat uns 40 m darrera la masia de l’Ambròs Vell, al costat d’un antic camí per on es travessava el riu Llobregat. És una petita construcció en forma d’edicle, de planta quadrada i amb una coberta gairebé plana formada per una llosa d’on surt una creu de ferro sobre un petit pedestal. A la part davantera té una obertura perfilada per un ampit motllurat, pilars estriats i, al damunt, un arc de mig punt que arrenca sobre capitells també motllurats que continuen a l’interior en forma d’impostes. L’obertura és protegida per una reixa antiga de ferro forjat. A l’interior de la fornícula hi trobem una imatge moderna de sant Ambròs, amb la seva vestimenta habitual de bisbe.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’oratori és confeccionat amb carreus ben escairats. Damunt de l’arc hi ha una inscripció amb la data 1804 i l’anagrama de Maria. A la part del darrera, en un dels carreus hi llegim la següent inscripció: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“LO [III] BISBE DE VICH CONSEDÍ [A] TOTS LOS QUE DIRAN UN [PA]RENOSTRE I UN ACTE DE CONTRICIÓ GUANYARAN 40 DIES DE PARDÓ”.</span></span></span></p> | 08018-233 | Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor. Vora la masia de l'Ambròs. | <p><span><span><span>La masia de l’Ambròs és originada probablement al segle XVI. La primera notícia documental que en coneixem és de l’any 1599. Als segles XVII i XVIII es coneixia pel nom de l’Ambròs del Pas, pel fet que era situada al costat d’un camí que enllaçava amb el camí ral de Gaià i el Lluçanès i, de l’altra banda, es dirigia vers un gual que hi havia prop de l’actual pont de la Rabeia, per on millor es podia passar el Llobregat en aquesta època. Per aquest motiu el 1804 es va aixecar un oratori, dedicat a sant Ambròs i situat al costat del camí. </span></span></span></p> | 41.8814400,1.8900900 | 407909 | 4637208 | 1804 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-text.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92729 | Cal Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rata-1 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 288.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes, ben emplaçada al capdamunt d’un turonet sobre la terrassa fluvial del Llobregat. Fou construïda probablement al segle XIX, però ha estat força reformada a la segona meitat del segle XX, de manera que ha conservat el volum originari però perdut gairebé tot rastre de la seva fesomia tradicional. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té diversos cossos adossats a ponent de recent construcció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés es troba a la façana de migdia, i consisteix en una porta simple que ha conservat la llinda de fusta. Aquesta façana es distribueix en dos eixos d’obertures, amb un balcó sobre la porta. Els paraments han estat arrebossats amb ciment i pintats de color rosat, i les obertures en general han estat remodelades. Un dels elements més interessants és la petita construcció adossada a la cara nord, amb una tina i dos tinardons, que conserva la rampa d’accés. Al jardí es conserva una cisterna subterrània que ara s’utilitza per a regar.</span></span></span></p> | 08018-226 | Sector nord del terme municipal, al Barri de Navàs. | <p><span><span><span>La inscripció al portal de la casa indica la data 1820, i és probable que aquest sigui l’any de construcció, ja que no coneixem cap notícia anterior. Durant la Guerra civil de 1936 hi va venir a viure com a llogater Llorenç Ribera, procedent de la zona del Berguedà. La propietat era del bisbat de Vic, que també tenia altres terres de l’entorn. Pels volts de la dècada de 1980 en la següent generació van comprar la casa, i en els anys successius els propietaris hi van fer reformes importants. Fins no fa gaires anys la casa només tenia dos petits cossos adossats, tal com es pot veure en una pintura feta per una veïna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons notícies orals, al jardí hi havia un forat que durant la guerra va servir com a amagatall, però ara no se’n veu cap rastre.</span></span></span></p> | 41.8964000,1.8837100 | 407401 | 4638876 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92729-cal-rata-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92729-cal-rata-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92729-cal-rata-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92729-cal-rata-pintura_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripció a la llinda de fusta del portal: 1820Informació facilitada pels propietarisPintura de la casa feta per J. Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92926 | La Seuva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-seuva | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135-136.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, que es troba emplaçada en un promontori a la falda d’un serrat, amb bones vistes cap al Prepirineu. Ha conservat de manera molt íntegra els volums i la tipologia constructiva originàries. Consta d’un cos residencial de planta rectangular irregular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té cossos adossats a nord i sud, a més d’un barri o pati davanter a llevant que tanca la façana principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el camí, respon a una construcció de tres crugies, amb un portal dovellat al centre i tres finestres al primer pis. Els paraments són de maçoneria, amb restes de semiarrebossat tradicional. Només la finestra sobre el portal és emmarcada amb llindes, brancal i ampit de pedra picada. Posteriorment, aquest cos residencial es va allargar cap al sud, amb un cos obert a la part superior amb assecador. La façana posterior de la casa compta amb diverses finestres, més aviat petites i de distribució irregular, algunes emmarcades amb pedra picada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant el cos adossat al sudest, que compta amb una volta de pedra i una obertura superior amb pilars de pedra. </span></span></span></p> | 08018-309 | Sector nordoest del terme municipal | <p><span><span><span>La denominació Seuva o Selva fa referència a la zona boscosa que es troba en aquest indret i que al segle X s’esmenta en un document com a <em>silva seminata</em>. Aquest mas és d’origen medieval i es troba profusament documentat al segle XIV, quan el rei Pere III, que en posseïa la meitat proindivís amb Miquel Tord, cedeix la seva part a Ramon de Peguera. A finals del segle XIV trobem que els masos de la Selva eren dos. Els habitants d’aquest mas eren masovers i per això no van adoptar el cognom de la casa. Els cognoms dels masovers anaven canviant periòdicament: Albareda (consta en el fogatge de 1553), Riera, Sallés, Puig, Estrada, Vinyes, Rosell...</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia es va reformar al segle XVIII, tal com indica la inscripció d’una llinda. Més tard encara es va allargar cap al sud, però no sembla que als segles XIX o XX s’hi fessin modificacions importants.</span></span></span></p> | 41.8744300,1.8251000 | 402506 | 4636502 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92926-seuva-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Sa Selva, la SelvaInscripció en una llinda de la façana principal: 17[?], Jauma (...) | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92733 | Cal General Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-xic | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141, 151.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Antiga casa de pagès, de petites dimensions, emplaçada al Pla de Vilamajor. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes), ampliada modernament cap a ponent. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena a partir d’un eix central format pel portal (rematat amb arc escarser) i un balcó superior, el qual té una finestra a cada banda. Aquestes obertures superiors han estat remodelades. Damunt del balcó hi ha un petit rellotge de sol modern. Actualment l’accés a l’habitatge es fa per una porta de recent construcció al costat dret. A la part posterior es conserva una rampa que antigament devia donar accés a una tina, i al darrera hi ha una petita terrassa. </span></span></span></p> | 08018-230 | Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor. | <p><span><span><span>La casa veïna coneguda com cal General es devia construir pels volts de l’any 1808 per la família Escudé, procedents del mas Puigbò, de Cornet. Ja a les primeres dècades del segle XX (segons el cadastre, el 1930), un germà petit de cal General, Josep Escudé Montanyà, va construir aquesta altra casa situada a pocs metres i coneguda com cal General Xic. L’hereu li va cedir el terreny.</span></span></span></p> | 41.8853000,1.8958800 | 408395 | 4637631 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92733-cal-general-xic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92733-cal-general-xic-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Cal General Petit, Casa Nova de cal General, Casa Nova de Vilamajor. Als actuals propietaris no els agrada la connotació de la denominació “General” i prefereixen que se’ls conegui per aquesta última denominació. El terme Vilamajor, però, té alguns inconvenients. A part que no és la denominació tradicional, pot portar a confusió, ja que designava un antic mas que hi havia en aquest pla, posteriorment conegut com la Coromina i que al segle XVII ja estava en ruïnes (Carreté, 2010: 139). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92731 | L'Ambròs Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lambros-nou | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140, 151, 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p> | XVIII-XX | <p><span><span><span>Conjunt de tres antigues cases adossades i entre mitgeres que formaven un petit carrer, avui agrupades en un sol habitatge conegut com l’Ambròs Nou. Les cases eren (de sud a nord) l’Ambròs Nou, cal Brancal i la Casa Nova del Cerdà o cal Santmartí. Les tres queden perfectament alineades amb el camí que passa per la part davantera. L’Ambròs Nou i cal Brancal presenten unes característiques constructives més modernes, possiblement ja de principis del segle XX, mentre que la Casa Nova del Cerdà, lleugerament més baixa, conserva una tipologia pròpia del segle XIX. Totes les cases són de planta rectangular i tenen coberts adossats a la part posterior. Consten de planta baixa més un pis, i les dues del sud també unes golfes. Les cobertes són a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Ambròs Nou i cal Brancal presenten un aspecte força homogeni, amb la façana principal arrebossada i pintada de blanc. Sengles façanes s’estructuren de manera aproximada en base a tres eixos d’obertures i consten d’un balcó central. A l’Ambròs nou el balcó s’ha connectat amb una àmplia terrassa lateral de recent construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Casa Nova del Cerdà conserva els paraments en el seu estat originari, fets de maçoneria amb un semi-arrebossat del calç, mentre que la part posterior és parcialment obrada amb tova. Les obertures són emmarcades amb maó i rematades amb formes lleugerament arquejades. La façana principal presenta una distribució irregular d’obertures, amb un ampli portal situat a la dreta.</span></span></span></p> | 08018-228 | Sector nordest del terme municipal. Pla de Vilamajor. | <p><span><span><span>La casa més antiga d’aquest barri és la que, en un principi, s’anomenava Caseta Nova del Cerdà. Ja està documentada l’any 1779, i estava vinculada al mas veí del Cerdà. Aquest any consta que era habitada per Lucía Altarriba, filla de Francesc Altarriba (Carreté, 2010: 152). Tanmateix, la construcció actual sembla una ampliació o reconstrucció ja del segle XIX. Posteriorment la casa també s’ha conegut com a Santmartí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Brancal és força posterior. Podria ser dels primers decennis del segle XX. Segons informació oral, l’any 1930 hi va arribar la família Brancal, i la casa podria ser d’aquest mateix any (Carreté, 2010: 152).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’Ambròs Nou, els seus habitants procedien de la masia de l’Ambròs o Ambròs Vell. Tenien per cognom Riera i eren nou germans. Per les característiques constructives de la casa, deu ser més o menys a la mateixa època que cal Brancal. Segons el cadastre, la data de construcció és el 1910. Aquestes tres cases, juntament amb cal General, constitueixen un petit nucli que es coneix com el Barri. Posteriorment, les tres cases han passat a formar una mateixa propietat. A mitjans de segle XX al sector sud s’hi han construït un bon nombre de coberts obrats amb totxo.</span></span></span></p> | 41.8870300,1.8981900 | 408589 | 4637820 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-6.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: el Barri | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92420 | Resclosa dels Manresans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-manresans | <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>La resclosa de la Sèquia de Manresa. Una obra medieval en ple ús</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 101, 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SÁNCHEZ CAMPOY, Eduard; ADELL GISBERT, Joan Albert (2021). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de reparació a la resclosa dels Manresans de la Séquia de Manresa. Balsareny, Bages</em>. Catarqueòlegs; Ajuntament de Manresa; Aigües de Manresa (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> | XIV-XX | <p><span><span><span>Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa. És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques. A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu. Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m. Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.</span></span></span></p> | 08018-174 | Sector central del terme municipal. Al riu Llobregat | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar un entredit (una forta censura canònica) a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de l’època de l’historiador Sarret i Arbós (a principis de segle XX) s’havia cregut que per fer la Resclosa dels Manresans s’havia aprofitat la resclosa d’un molí, el molí de Mateu Villalonga. Ramon Carreté, però, considera que aquest molí en realitat estaria situat en un altre indret: al punt on la riera del Mujal desemboca al Llobregat (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1583 va sorgir un conflicte quan una riuada es va emportar la resclosa i, per poder-la reparar de seguida, els manresans es van afanyar a tallar sense permís arbres de sota el castell. El baró de Balsareny, Ferran Oliver, va denunciar la ciutat de Manresa i el judici li va ser favorable, de manera que es va arribar a un acord: la ciutat de Manresa pagaria cada any dotze capons al senyor del castell de Balsareny, i a canvi aquest els donava permís per tallar els seus arbres sempre que fes falta per restaurar la resclosa. Aquest tribut es va pagar cada any fins que al segle XIX, amb l’abolició dels drets senyorials, va caure en desús. Des de fa uns anys, però, s’ha recuperat la tradició i ara es fa donació dels capons cada cinc anys en un acte que ha esdevingut una petita festa de germanor entre Manresa i Balsareny amb motiu de les festes de la Llum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com és lògic, aquesta no va ser l’única reparació feta a la resclosa. L’any 2020 la resclosa va quedar malmesa a causa dels aiguats provocats pel temporal Glòria i la intervenció de reparació va comptar amb un estudi arqueològic previ. De manera aproximada, es va poder constatar que l’obra havia estat reformada diverses vegades al llarg dels segles, amb reposicions importants almenys des del segle XVI. Es va realitzar una datació de la fusta amb radiocarboni 14 que va oferir un espectre cronològic molt ampli, entre 1695 i 1916. Això demostra que la biga analitzada era fruit d’una d’aquestes reposicions tardanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja hem dit que l’any 1952 la resclosa es va recobrir amb un revestiment de formigó a causa del seu mal estat. Així mateix, a la dècada de 1990 també es van fer obres de formigonat després d’una riuada.</span></span></span></p> | 41.8702100,1.8836600 | 407359 | 4635968 | 1339 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-bagant.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-fita-facana.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Inscripcions a la façana principal de la caseta: 1890. Inscripció en una fita a la façana nord de la caseta: 1865.L’indret compta amb diversos plafons informatius del Parc de la Séquia. Així mateix, a pocs metres hi ha un petit observatori d’aus. | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92440 | Pontarró del Colador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-colador | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a uns 875 m de l’inici del canal, en una zona amb horts a l’indret on el Llobregat fa un meandre. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-184 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Ja s’esmenta amb el nom de pontarró del Colador en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Canyelles, es trobava a 563 canes (875 m) de l’inici de la Séquia. Segons Carreté (2010: 107), el topònim colador, que no s’ha mantingut en la tradició popular, significaria un indret on l’aigua del torrent colava cap als horts riberencs.</span></span></span></p> | 41.8644200,1.8861100 | 407554 | 4635323 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-b.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 92444 | Pontarró de la Vinya del Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-la-vinya-del-marti | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 25 metres aigües amunt de l’aqüeducte també anomenat de la Vinya d’en Martí, situat a l’alçada de la resclosa de la fàbrica de Vilafruns. Ha conservat força bé la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser. La seva construcció deu ser força moderna, possiblement de la primera meitat del segle XIX, ja que és força més ample que altres pontarrons, de manera que permet el pas de carruatges i trànsit rodat en general. Actualment està protegit amb baranes de fusta a banda i banda.</span></span></span></p> | 08018-188 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, possiblement es va construir a la primera meitat del segle XIX, amb una amplada ja apta per a carruatges. Està documentat per primera vegada l’any 1856 (Carreté, 2010: 109).</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92444-pontarro-5-vinya-marti-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 92443 | Pontarró dels Omplidors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-dels-omplidors | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada perfilades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-187 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Carreté (2010: 108), s’anomena popularment pontarró dels Omplidors.</span></span></span></p> | 41.8578700,1.8753400 | 406651 | 4634607 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-b.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 92442 | Pontarró que baixa al Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-que-baixa-al-llobregat | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada afaiçonades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. Podria ser una obra del moment inicial de la Séquia, al segle XIV.</span></span></span></p> | 08018-186 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Podria tractar-se del “pontarró qui baixa al Llobregat”, esmentat en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. De fet, seguint aquest pontarró es pot baixar a través dels horts fins el riu. Segons Carreté (2010: 108), no té cap altre nom popular.</span></span></span></p> | 41.8591000,1.8775600 | 406837 | 4634741 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-a.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 92431 | Aqüeducte de la Vinya d’en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-vinya-den-marti | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), <span>p. 158, 163.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIV-XIX | Envaït per la vegetació | <p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc i emplaçat sobre un petit torrent, anomenat del Balç o del Senyor Francisco. Es troba en un tram de la Séquia cobert, i actualment ha quedat envaït per la vegetació i amb prou feines és visible la volta lleugerament arquejada sota la qual passa el torrent.</span></span></span></p> | 08018-181 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Prop de la fàbrica del Molí | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de la Vinya d’en Martí ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn del 1680. El seu origen és medieval però deu haver sofert diverses reparacions al llarg dels segles.</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92433 | Aqüeducte de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-santa-cecilia | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa de dimensions modestes, d’un sol arc, que franqueja el torrent de cal Barretaire, al pla de Santa Cecília. Actualment en aquest sector hi ha els xalets de la mina de Vilafruns. Té una alçada considerable, d’uns 4,5 m, però la vegetació del torrent pràcticament no deixa veure l’arc, fet amb obra de maçoneria. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, actualment sota cobert i amb la protecció d’una barana de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inicial de l’aqüeducte hi ha una caseta de pedra que aixopluga un bagant modern, que funciona amb volant i mecanisme desmultiplicador, el qual permet desviar l’aigua cap al torrent. També hi ha una caseta d’eines del sequiaire.</span></span></span></p> | 08018-183 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal. Al pla de Santa Cecília, prop de la mina de Vilafruns. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de Santa Cecília deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 9 canes i un pam de llarg (una mica més de 14 m), i 3 canes d’alçada (4,6 m). </span></span></span></p> | 41.8393100,1.8779100 | 406837 | 4632544 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-4.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Pont de Santa Cecília | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92432 | Pont del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rector-0 | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – siglo XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIX-XIX | <p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc que franqueja la riera de Roqueta, poc abans que desemboqui al Llobregat. Popularment, es coneix com a Pont del Rector. Es troba en una zona d’horts, a la Coromina, que antigament eren del rector de Balsareny. Actualment la part baixa de la riera està poblada amb una espessa vegetació que tan sols deixa veure l’arrencada de l’arc. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, protegida sota una reixa metàl·lica i amb baranes de ferro als costats.</span></span></span></p> | 08018-182 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Vora l'actual polígon industrial de la Coromina. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte del Rector deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 18 canes (28 m) de llarg.</span></span></span></p> | 41.8572400,1.8743400 | 406567 | 4634538 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-recto-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 92426 | Fita de la Séquia a l'aqüeducte de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-laqueducte-de-santa-maria | XIX | Erosió important, sobretot a la part inferior, on hi ha la data | <p><span><span><span>Fita de la Séquia de Manresa que està emplaçada vora el pont o aqüeducte de Santa Maria, al seu extrem oest. Consisteix en un bloc de pedra de forma més o menys rectangular, amb els angles arrodonits, que té gravat a la cara davantera l’escut de Manresa i, a sota, les sigles C.A i l’any 1890. Les xifres de l’any estan molt erosionades i són pràcticament il·legibles. Les formes i mides de les fites de la Séquia varien força, però totes solen tenir l’escut de Manresa i, de vegades, també la data i les sigles C.A. Les mides de la fita són 75 cm d’alçada, per 30 d’amplada i 19 de profunditat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta és una de les poques fites que es conserva entre les moltes que hi havia al llarg del recorregut de la Séquia. Recorden que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-177 | Vora el Pont de Santa Maria, de la Séquia. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8602400,1.8796300 | 407010 | 4634866 | 1890 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92426-fita-aqueducte-santa-maria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92426-fita-aqueducte-santa-maria-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||
| 92429 | Fita de la Séquia a l’aqüeducte de Conangle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-la-sequia-a-laqueducte-de-conangle | XIX | Trencat a la part superior dreta. Erosió de la pedra considerable. Fongs i restes de pintura. | <p><span><span><span>Fita de la Séquia de Manresa que està emplaçada sobre l’aqüeducte o pont de Conangle, a la part central. Consisteix en un bloc de pedra de forma més o menys rectangular, amb els angles arrodonits (trencat a la part superior dreta), que té gravat a la cara davantera l’escut de Manresa. Mesura 40 cm d’alçada, 32 d’ample i 11 de gruix. Les formes i mides de les fites de la Séquia varien força, però totes solen tenir l’escut de Manresa i, de vegades, la data o altres inscripcions. La majoria estan datades a finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta és una de les poques fites que es conserva entre les moltes que hi havia al llarg del recorregut de la Séquia. Recorden que el tros de terreny a l’entorn d’aquest canal era considerat terme de la ciutat de Manresa.</span></span></span></p> | 08018-180 | A l'aqüeducte de Conangle, de la Séquia. Sector sud del terme municipal. Prop de les mines de Vilafruns. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> | 41.8351600,1.8746800 | 406563 | 4632087 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92429-fita-aqueducte-conangle-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis.El termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent. La fita es troba més o menys al centre. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | ||||||
| 92445 | Pontarró de Vilafruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-vilafruns | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | ***XVIII-XIX o XIX-XX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat prop de l’antiga masia i fàbrica de Vilafruns. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-189 | A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, podria ser el que popularment s’anomena pontarró de Vilafruns (de la fàbrica de Vilafruns o de la masia de Vilafruns) i que, segons Carreté (2010: 108) està documentat en el mapa de la Séquia fet per Marià Potó l’any 1867 (Arxiu d’Aigües de Manresa). Permetia accedir a la masia i a la fàbrica. Podria tractar-se d’una obra dels segles XVIII o XIX. Antigament a l’alçada d’on hi ha la masia i la fàbrica la Séquia passava per un traçat més oriental (al llarg d’uns 150 m), gairebé a tocar de la masia. L’any 1920 encara feia aquest traçat, i posteriorment es va canviar per l’actual.</span></span></span></p> | 41.8432200,1.8790100 | 406934 | 4632977 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92445-pontarro-6-vilafruns-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||
| 92819 | Sardana Records Balsarenyencs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-balsarenyencs | XX | <p><span><span><span>Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | 08018-281 | Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament | <p><span><span><span>Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.</span></span></span></p> | 41.8634000,1.8768900 | 406787 | 4635220 | 1957 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep Albertí Busquets (compositor) | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 | |||||||||||
| 93145 | Col·lecció de fotografies de mossèn Bajona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-mossen-bajona | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Col·lecció de fotografies donades per mossèn Joan Bajona a la Biblioteca de Balsareny i conservades en aquesta institució. Consta d’unes 1.000 diapositives i un conjunt no gaire extens de fotografies, en blanc i negre i en color. Són imatges preses els anys que mossèn Bajona va estar de rector a Balsareny (entre 1978 i 1990) i tracten sobre temes relacionats amb el poble, com la Festa dels Traginers o la Festa Major. La majoria d’aquestes imatges estan escanejades i són consultables presencialment des de la biblioteca.</span></span></span></p> | 08018-353 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Posteriorment ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts. El 28 de maig de 2013 mossèn Bajona va donar a la Biblioteca de Balsareny el seu fons de fotografies.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8648127,1.8739881 | 406549 | 4635379 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93145-biblioteca-colleccions-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2025-01-13 05:17 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 131,29 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.