Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
92958 Ajuntament de Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-balsareny <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p 15, 68, 82, 91.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 163, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, volums I-III.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> XVII-XXI <p><span><span><span>Edifici que originàriament era el mas Serra, també denominat cal Sala, i que a la dècada de 1920 fou adquirit pel consistori i reconvertit en seu de l’Ajuntament. És un edifici parcialment entre mitgeres, de planta rectangular i amb un cos adossat al nordest. Consta de planta baixa més dos pisos i una planta semisoterrània. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici ha conservat en bona part l’estructura de l’antic mas, amb una distribució regular en forma de tres crugies probablement des del segle XVIII. La façana principal, orientada a migdia vers la plaça, reflecteix aquesta estructura tripartida i s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb el portal al centre i un ampli balcó corregut a la primera planta. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada excepte les del segon pis, que són amb arcs de mig punt. La façana és rematada amb un acroteri de construcció moderna i de formes escalonades. El parament és fet de maçoneria, actualment a pedra vista. La façana posterior, arrebossada i pintada de color granat, presenta obertures més grans; algunes són obra de les últimes reformes per proporcionar més il·luminació a l’interior. A la façana de llevant trobem altres obertures emmarcades amb pedra picada, en aquest cas de distribució més irregular. Per aquesta banda s’aixeca el cos adossat que forma un pas aeri porxat. Antigament comunicava amb les dependències que hi havia entorn de l’era, que estava situada on ara hi ha l’edifici del Club d’Avis o centre cívic. Per sota del porxo hi havia un pas que s’ha conservat i que dona accés al carrer de la Riera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’edifici la planta baixa ha conservat les tres naus originàries, cobertes amb unes llargues voltes de pedra. Les dependències actuals s’adapten a aquesta distribució. En les oficines situades als laterals la volta no és tan visible com a la part central. Per accedir-hi s’han obert passos que abans no existien. La part del darrera, també coberta amb volta, deu ser fruit d’una ampliació posterior. S’hi conserva una cisterna. La planta semisoterrània consisteix en dues cambres que s’endinsen parcialment sota la roca, cobertes també amb volta de pedra, mentre que les dues plantes superiors presenten ja un aspecte modern, fruit ja de les últimes reformes. Al pis superior hi ha instal·lats els estudis de Ràdio Balsareny.</span></span></span></p> 08018-323 Plaça de l'Ajuntament, 2 <p><span><span><span>Antigament en aquest indret hi havia el mas Serra de la Plaça. Juntament amb el mas Martí o Martí del Lloc (actual casa Torrents) eren les dues cases que hi havia al costat de l’església. El mas Serra de la Plaça, però, és posterior. Està documentat a partir del segle XVIII. Entre els Serra de la Plaça i els Martí posseïen bona part de les terres al voltant de l’església on, a partir del segle XVII, es va formar el nucli urbà de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Potser ja existia d’abans, però el 1761 (segons la inscripció del portal) el mas va adquirir l’estructura actual, amb una distribució en tres crugies. En aquesta època s’havia produït un matrimoni entre la pubilla del mas Serra, Susanna, i Joan Sala, que era l’hereu d’una família d’apotecaris i terratinents. Susanna va morir el 1775. Els descendents primer van mantenir la fusió dels dos cognoms: Sala i Serra. A mitjans de segle XIX la casa encara es coneixia com a cal Serra, però a principis de segle XX ja va passar a denominar-se cal Sala. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XIX el propietari era Tomàs Sala Claret, fill de Josep Sala Cantarell. Tomàs fou alcalde de Balsareny de l’any 1883 al 1887. Era farmacèutic i estava casat amb Carme Dachs Guixé. Després de la mort de Tomàs, la vídua Sala es va instal·lar a la casa annexa (cal Sant) que també era de la família. La farmàcia era als baixos de cal Sala i més endavant la va portar Antoni Rimbau Gallifa, que també va ser jutge de pau i alcalde el 1912. Després va tancar la farmàcia i se'n va anar a Barcelona, i aleshores els de cal Sala van portar la farmàcia ells.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat de cal Sala fou heretada per la germana del difunt Tomàs Sala, Ramona Sala Claret. Després de diversos litigis s’arribà a una concòrdia familiar l’any 1901 i la propietat va recaure en Ramona i el seu fill Josep Dencàs Sala. Posteriorment el mas Sala va passar a la germana de la vídua Sala, Josefa Dachs Guixé. A mitjans dels anys 1920 Josefa Dachs i el seu marit Ramon Casanovas (el Ramonet de cal Sala) es van vendre el mas amb les seves dependències a l'Ajuntament de Balsareny, que hi va fer obres i hi va instal·lar la casa de la Vila. Anteriorment la casa del Comú era al davant, la que fa cantonada entre el carrer Vell i el carrer de la Creu. En el terreny annex a llevant de la masia, que havia estat l’era o el corral de cal Sala, s’hi van construir les Escoles Nacionals, inaugurades el 1927, sent alcalde Gregori Casaldàliga. És l’edifici on avui hi ha el Casal d’Avis o Centre Cívic. Part d’aquest terreny havia estat també el corral de cal Martí. Gràcies a aquesta venda Ramon Casanovas i Josefa Dachs es van poder fer un xalet a la carretera de Manresa, número 19. Mentre no van començar les obres de la casa de la Vila el jovent hi venia a aprendre a ballar sardanes (Soler, 1989: 51). </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de la dècada de 1980 es va fer una primera reforma interior de l’edifici, que va consistir bàsicament en l’adequació de la primera planta, incloent-hi la sala de plens. A mitjans de la dècada del 2000 es va fer una nova intervenció, que es va centrar en la planta baixa, on s’hi van habilitar nous espais administratius i també es va introduir l’ascensor.</span></span></span></p> <p> </p> 41.8632900,1.8769100 406789 4635207 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92958-ajuntament-14.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Pública Administratiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: mas Serra de la Plaça, mas Serra, cal SalaInscripció a la llinda del portal: SIXXB 1761 SXXPInformació facilitada per Ramon Carreté 98|119|94 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
93073 Amagatall de l'Alou https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-lalou XX <p><span><span><span>Amagatall excavat al marge d’un terreny que es troba emplaçat uns 400 m al nordest de la masia de l’Alou, en una petita fondalada per on baixa un torrent, a llevant de la zona on hi ha la gravera de l’Alou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un forat d’aproximadament un metre d’amplada per un metre d’alçada, amb sostre en forma més o menys arquejada, que s’endinsa sota un coster fortament inclinat. A la part davantera està protegit amb petits murets de pedra seca que formen una mena de porta. Desconeixem quina funció podia tenir aquest amagatall, ja que no queda ningú de l’entorn que en conservi memòria. Tal vegada podia haver estat utilitzat per algun emboscat durant els anys de la Guerra Civil.</span></span></span></p> 08018-348 Sector sudest del terme municipal 41.8512600,1.8878800 407682 4633860 08018 Balsareny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93073-amagatall-alou-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93073-amagatall-alou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93073-amagatall-alou-4.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 47 1.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92428 Aqüeducte de Conangle https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-conangle <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> XIV, XIX <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Conangle. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval en el seu recorregut principal. Passa per sobre de la riera de Conangle, que forma una petita vall entre camps de conreu i bosc, just a la divisòria entre els termes municipals de Balsareny i Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte és força llarg, d’uns 103 metres, i a la part inicial, al nord, fa un lleuger gir. D’alçada màxima mesura uns 12 metres. S’hi poden distingir dues parts ben diferenciades: l’aqüeducte originari, que es caracteritza pels tres arcs apuntats centrals (val a dir que són els únics arcs apuntats de tota la Séquia) i una construcció de reforç que el 1824 s’hi va adossar a la cara oest. Com que els arcs de les dues construccions no coincideixen del tot, sinó que s’encavallen parcialment, fa la impressió que ens trobem davant de dos ponts en paral·lel, tot i que a la part alta tota l’obra queda fusionada en una plataforma uniforme, de 4,5 m d’amplada. En la part gòtica l’aparell és fet amb carreus de mida no gaire gran i força desiguals. L’obra del segle XIX és molt més regular, amb carreus ben disposats en filades. Tot aquest costat oest es caracteritza per un perfil atalussat fins a dalt de tot, de manera que l’aqüeducte queda ben reforçat davant els possibles aiguats de la riera. En aquesta cara només queden descoberts dos arcs, que són de mig punt. El tercer arc ha quedat cegat. I encara més al sud són visibles quatre arcs més que han de correspondre a l’obra gòtica originària, ja que semblen lleugerament apuntats. Tots aquests arcs han quedat pràcticament tapats pels murs de reforç, que en aquesta part meridional deixen entreveure diferents fases constructives.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte té dos elements ornamentals o commemoratius: sobre un dels arcs de la cara est hi trobem un escut totalment erosionat amb dos carreus a la part inferior que tenien una inscripció. Se n’insinuen algunes lletres al costat esquerre del carreu superior, però la inscripció és completament il·legible. D’altra banda, sobre un arc de la cara oest hi podem veure una pedra amb una orla que té inscrita la data 1824. Aquest ha de ser l’any en què es van realitzar les obres per reforçar l’aqüeducte al costat oest, que devia quedar malmès per una torrentada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior, el caixer (per on discorria l’aigua de la Séquia) és cobert amb lloses que permeten caminar sobre l’aqüeducte, protegit amb unes baranes metàl·liques. Actualment es troba fora d’ús, ja que les abundants fuites que tenia en feien perillar l’estructura. Per solucionar-ho fa uns anys es va fer passar una canonada soterrada al costat dret de la construcció. Al costat de la barana es conserva una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa. És una de tantes fites que recorden que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> 08018-179 A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal, vora les mins de potassa de Vilafruns. <p><span><span><span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem esmentat, a principis del segle XIX (l’any 1824 segons una inscripció) l’aqüeducte es va reparar amb la construcció d’una estructura de reforç. Això va modificar considerablement la fesomia de l’obra vista des de la cara oest.</span></span></span></p> 41.8350800,1.8746500 406560 4632078 1340, 1824 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-18.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-escut-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92428-aqueducte-conangle-vista-1.jpg Inexistent Gòtic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Pont de Conangle, Pont de cal NegretEl termenal entre els municipis de Balsareny i Sallent passa per la riera de Conangle, de manera que la meitat nord de l’aqüeducte pertany al terme de Balsareny i la meitat sud al terme de Sallent.Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. 93|98|85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92433 Aqüeducte de Santa Cecília https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-santa-cecilia <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> XIV-XIX <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa de dimensions modestes, d’un sol arc, que franqueja el torrent de cal Barretaire, al pla de Santa Cecília. Actualment en aquest sector hi ha els xalets de la mina de Vilafruns. Té una alçada considerable, d’uns 4,5 m, però la vegetació del torrent pràcticament no deixa veure l’arc, fet amb obra de maçoneria. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, actualment sota cobert i amb la protecció d’una barana de ferro. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part inicial de l’aqüeducte hi ha una caseta de pedra que aixopluga un bagant modern, que funciona amb volant i mecanisme desmultiplicador, el qual permet desviar l’aigua cap al torrent. També hi ha una caseta d’eines del sequiaire.</span></span></span></p> 08018-183 A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal. Al pla de Santa Cecília, prop de la mina de Vilafruns. <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de Santa Cecília deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 9 canes i un pam de llarg (una mica més de 14 m), i 3 canes d’alçada (4,6 m). </span></span></span></p> 41.8393100,1.8779100 406837 4632544 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92433-aqueducte-santa-cecilia-4.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Pont de Santa Cecília 94|98|85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92425 Aqüeducte de de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-de-santa-maria <p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p> XIV <p><span><span><span>Aqüeducte de la Séquia de Manresa anomenat popularment Pont de Santa Maria. És un dels tres aqüeductes monumentals d’aquesta infraestructura medieval que es troben en el seu recorregut principal. Salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, pocs metres abans que aquesta desemboqui al Llobregat. Es troba als afores de la població de Balsareny pel sector est, en el km 1,3 des de l’inci de la Séquia. Al costat té un altre pont, conegut com el Pont del Riu, per on actualment hi passa la carretera d’Avinyó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un aqüeducte de pedra de tres arcs escarsers que fa 36 metres de llarg i entre 5 i 6 metres d’alçada. Té la particularitat que els arcs són força baixos, de manera que la part superior destaca com una massa de pedra compacta. El parament és força irregular, i s’hi poden distingir dos tipus d’aparell. El de la part superior és una mica més regular, amb alguns carreus més o menys escairats. No es pot descartar que aquesta part alta correspongui a una refecció posterior. Els arcs són perfilats amb una filada de dovelles i, en un cas, amb una doble filada. Per la cara nord els pilars estan protegits amb trencaaigües de secció triangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta obra tant fa la funció d’aqüeducte com de pont. És a dir, l’aigua de la Séquia continua circulant pel seu interior, i la plataforma superior, habilitada amb unes baranes, permet el pas de persones i de vehicles. Just a la sortida del pont trobem una fita on hi ha esculpit l’escut de Manresa i la data de 1890. És una de tantes fites que recorda que el recorregut de la Séquia formava part antigament del municipi de Manresa.</span></span></span></p> 08018-176 Sector central del terme municipal, als afores de Balsareny. <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. </span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> 41.8603300,1.8798700 407030 4634875 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-i-fita.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92425-aqueducte-santa-maria-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Pont de Santa Maria, Pont de la Séquia Mujal (PGOU)Forma part de la ruta de la Séquia, senyalitzada pel Parc de la Séquia. Té un plafó informatiu. 85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92431 Aqüeducte de la Vinya d’en Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-vinya-den-marti <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), <span>p. 158, 163.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> XIV-XIX Envaït per la vegetació <p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc i emplaçat sobre un petit torrent, anomenat del Balç o del Senyor Francisco. Es troba en un tram de la Séquia cobert, i actualment ha quedat envaït per la vegetació i amb prou feines és visible la volta lleugerament arquejada sota la qual passa el torrent.</span></span></span></p> 08018-181 A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Prop de la fàbrica del Molí <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de la Vinya d’en Martí ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn del 1680. El seu origen és medieval però deu haver sofert diverses reparacions al llarg dels segles.</span></span></span></p> 41.8512400,1.8750600 406618 4633871 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-5.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Pública Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94|98|85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
93187 Ball de bastons https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-bastons-9 <p><span><span><span><span>AMBRÓS MANZANO, Ferran. <em>Colla de Bastoners de Balsareny</em> (treball de recerca escolar, Institut Llobregat, Sallent; tutora: Maria Estruch).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 27-28, 159, 179-184.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HARO SOTOCA, Josep. <em>El ball de bastons</em> (treball de recerca escolar, IES Llobregat; tutora: Clara Salvador Pejoan).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span><span>Conjunt de balls de la modalitat dels bastoners que es practiquen a Balsareny, molt semblants als que s’interpreten en altres pobles del Bages i en altres comarques, però amb un sabor local distintiu que han anat adquirint al llarg dels anys. Tradicionalment havia estat un ball executat per homes, però des de la dècada de 1960 s’hi van incorporar les dones, que actualment hi tenen un pes important. Els balladors han de ser parells. Cadascun va proveït amb dos bastons i tots junts evolucionen al compàs d’una música de ritme marcat, colpejant contra els seus propis bastons o els dels seus oponents. La característica principal són les picades, les quals s’efectuen en unes quantes posicions i figures, modulades totes a partir d’una formació en filera doble o en rotllana. Entre la colla d’executants se’n destaca un que fa de cap i que ha substituït un dels seus bastons per un banderí. Al marge d’aquestes pautes generals, cada colla es caracteritza per alguns elements propis, per exemple en la manera de picar: els bastoners de Balsareny piquen primer amb el bastó esquerre, mentre que a Sallent piquen amb el bastó dret. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment la colla de bastoners de Balsareny balla sis modalitats. La Marxa està formada per dos moviments principals: el Quadre, que es realitza un cop, i l’Entrada, que es realitza quatre cops. La Picaceia té dos moviments principals: el quadre, que es realitza un cop, i l’entrada, que es fa dos cops. El Picotí es caracteritza pel fet que els bastons es freguen al terra en el primer moviment, i l’entrada es fa quatre cops. El Rotllet es caracteritza per ser el ball més llarg de la colla i l’únic en què la formació es desplaça, coincidint en el moment en què freguen els bastons a terra. En el Rotllet Nou els passos del ball són els mateixos però la música és totalment diferent. La Draga està formada per tres moviments principals: el quadre, un altre moviment que és el característic de La Draga on els balladors fan passades que recorden el Picotí, i l’entrada. El quadre es realitza un cop i l’entrada quatre. A més, hi ha l’Airosa, que és un ball actualment desaparegut, ja que no el sap gairebé ningú i molta gent que el sabia pràcticament no el recorda.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La Colla de bastoners té la seva actuació principal per la festa major de Sant Marc. Capitanejada pel portador del banderí, tota la corrua de balladors recorren els carrers del poble en un passa-carrers anomenat Bonjorn. Com és tradicional, els bastoners són presents a l’hora de la benedicció i repartiment del panellet de Sant Marc, que és l’acte més característic de la festa. L’altra actuació destacada és per la Festa dels Traginers. Actualment hi ha una colla per als petits i una colla principal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els bastoners de Balsareny compten amb una indumentària pròpia i molt característica, que és la mateixa que es feia servir antigament. Es compon d’uns pantalons blancs, una camisa blanca, una armilla blanca, una faldilla blanca amb vetes de diferents colors penjant a un costat, una faixa vermella, camals amb cascavells marrons, espardenyes de set vetes i el típic barret de la colla, que es porta lligat al coll i penjant a l’esquena (antigament es portava posat al cap), i amb una corbata opcional. La faldilla té un pes important dins la vestimenta a causa de les figures que dibuixen les vetes i fan que cridi l’atenció. Porten dos bastons cada un, llistats amb els colors de la senyera, llevat del banderer, que porta un bastó i l’estendard del grup. </span></span></span></span></p> 08018-366 Plaça Roc García i altres localitzacions al nucli de Balsareny <p><span><span><span><span>Es creu que el ball de bastons prové de l’evolució d’un antic ball d’espases grec que representava una lluita d’entrenament entre dos bàndols. La indumentària típica dels bastoners, amb un clar predomini d’un blanc de regust hel·lènic, reforça aquesta idea. A Catalunya la primera referència de balls de bastons és el 1558 a Tortosa. A la primera meitat del segle XIX els balls de bastons es van generalitzar a la zona més al sud. Podria ser que a Balsareny s’introduïssin cap a mitjans del segle XIX. S’ha dit que les músiques dels balls de bastons de Balsareny segueixen la forma de les marxes militars típiques d’aquesta època. Així mateix, dos dels balls (la Draga i la Picaceia) es podrien relacionar indirectament amb fets polítics d’aquest segle. Però de tot això no n’hi ha evidències clares. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sigui com sigui, a Balsareny ja hi havia bastoners que ballaven des de finals del segle XIX. Aleshores el professor de música balsarenyenc Florenci Florensa va enriquir el ball de bastons amb la recopilació d’antigues melodies i creant-ne alguna de nova, alhora que substituïa els instruments d’acompanyament pel clarinet, la trompeta i el fiscorn. Els bastoners ja ballaven el 1897, i els anys 1904-1906 se’n parlava com d’una cosa tradicional. Tot i això, cal dir que en el programa de la festa major de l’any 1892 no hi consten. Precisament l’any 1904 en una notícia del diari El Pla de Bages (29-IV-1904), es recull el ball de bastons amb motiu de la festa de Sant Marc. En un principi aquesta era l’única diada en què ballaven els bastoners; més tard ho feien també per la Festa dels Traginers. A la dècada de 1920 els bastoners eren una dansa molt arrelada en la que hi podia participar tothom, sense distincions ideològiques. Després del lapse de la Guerra Civil, l’any 1940 la dansa es tornà a recuperar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1952 Balsareny va acollir un important concurs català de bastoners en el qual hi van participar les colles més importants i que va comptar amb la presència de l’eminent folklorista Aureli Capmany. Una altra data important va ser el 1985, quan es va celebrar la desena trobada Nacional de Bastoners de Catalunya. La tradició dels bastoners es va renovar quan l’any 1982 es va fundar al Colla Juvenil de Bastoners. Entre els responsables del grup cal ressaltar el paper de Celdoni Santamaria Cortada i, més endavant, el seu fill, Eduard Santamaria Torres.</span></span></span></span></p> 41.8629600,1.8773400 406824 4635170 08018 Balsareny Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344169.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img344248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93187-img343894.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Fotografies de Jordi Sarri 119|98 62 4.4 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
93189 Ball de la Faixa https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-faixa <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 28-29, 159, 183.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 155.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p 118-119.</span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span>Ball tradicional i propi de Balsareny que protagonitzen diversos balladors que van nuant i desnuant les seves faixes. El ballen nou nois que, posats en cercle, van girant sobre ells mateixos mentre conflueixen cap al centre de la rotllana. Quan s’hi han agrupat, lliguen els caps de les faixes i es tornen a obrir, sempre girant, de manera que les faixes es desfan del tot. Quan s’ha obert el cercle queda una gran estrella d’onze faixes blaves i vermelles; cada ballador sosté la seva amb la mà. El capdavanter comença a ballar, alternativament, per sobre i per sota de les faixes, de manera que es va lligant ell mateix fins arribar al mig. Allà posa el cap sobre el nus de les faixes i “fa la figuereta”; és a dir, la vertical, mantenint l’equilibri tant com pot. Quan finalment recupera la posició dreta desfà el seu camí. Un cop deslligat, els altres vuit dansaires, que tota l’estona han anat saltant sobre el seu lloc, tornen a convergir cap al centre tot faixant-se, deslliguen els caps de les faixes i tornen a la posició inicial. Actualment el ball és acompanyat amb una instrumentació per a cobla, obra de Nadal Puig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment les faixes dels balladors són de diferents colors: quatre faixes blaves, quatre de vermelles i la del capdanser és blanca. Abans totes eren vermelles. Els balladors vesteixen camisa blanca i corbata llarga del color de la faixa de cada dansaire. Antigament el ball de la faixa es feia davant de l’ajuntament com ara, però executat pels mateixos bastoners, que després continuaven els seus balls de bastons per tot el poble.</span></span></span></p> 08018-367 Plaça de Roc García <p><span><span><span>Aquesta és una dansa masculina d’origen desconegut que s’havia ballat a principis del segle XX. S’interpretava per Sant Marc, el dia 25 d’abril. Sortint d’ofici i com a obsequi a l’Ajuntament, es ballava davant de la casa consistorial. “Els balladors vestien espardenyes amb set vetes negres, mitjons blancs, camals de cascavells, fets de drap de cànem vermells, amb uns requadrats de fil daurat i, al mig de cada requadre, un picarol. Totes les faixes eren vermelles” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). D’altra banda, la composició i la coreografia del ball s’han datat el 1904, i hi ha qui diu que no es va arribar a ballar mai en públic fins anys més tard. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El ball es va recuperar a mitjans del segle XX, amb motiu d’organitzar-se un esbart dansaire l’any 1947. Aleshores l’avi Mateu Boixadera va indicar les pautes d’aquest ball tal com el recordava de quan era jove. Entre el mestre Comas, director de l’esbart, i el rector del Mujal es van refer els passos de la dansa i la partitura. D’aquesta manera el dia de Sant Marc es va tornar a ballar aquesta dansa tradicional. Segons alguns folkloristes eminents, com Joan Amades, Aureli Capmany o Joan Comas i Vicens, “es va salvar una dansa totalment desconeguda, única en la seva forma i estil” (Carreté; Benéitez, 2002: 28). </span></span></span></p> 41.8631100,1.8773200 406823 4635187 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344107.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93189-img344143.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Fotografies de Jordi SarriEl 8 de març de 2022 es va sol·licitar al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya la inclusió del Ball de la Faixa en el Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. 119|98 62 4.4 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92252 Barraca 3806 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3806 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3806)</span></span></span></p> XIX-XX Petit esfondrament <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una espitllera i un ràfec de pedres planes volades.</span></span></span></p> 08018-140 Sector central del terme municipal 41.8798500,1.8787700 406967 4637044 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92252-barraca-3806-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92065 Barraca 10125 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10125 <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 10125)</span></span></span></p> XIX-XX Petit esfondrament al sostre <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una fornícula i una finestra.</span></span></span></p> 08018-30 Sector oest del terme municipal 41.8612800,1.8380800 403563 4635027 08018 Balsareny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92065-barraca-10125-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92065-barraca-10125-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92270 Barraca 10185 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10185 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10185)</span></span></span></p> XIX-XX La pedra de la llinda està partida <p><span><span><span>Barraca amb planta de ferradura, adossada a un marge i orientada al sud/sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una finestra o espitllera a l'angle esquerra. Té un ràfec de pedres planes volades a la coberta.</span></span></span></p> 08018-150 Sector nord del terme municipal 41.8880900,1.8749100 406659 4637963 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92270-barraca-10185-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92269 Barraca 10186 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10186 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10186)</span></span></span></p> XIX-XX Petit esfondrament <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est. Té porta de llinda plana i coberta de bigues de fusta i lloses. Té un petit aixopluc amb la coberta feta de troncs de fusta i lloses planes.</span></span></span></p> 08018-149 Sector nord del terme municipal 41.8869400,1.8757300 406725 4637834 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92269-barraca-10186-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92271 Barraca 10187 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10187 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10187)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta trapezoïdal, orientada a l’oest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té dos seients exteriors a la façana principal i un ràfec de pedres volades a la coberta.</span></span></span></p> 08018-151 Sector nord del terme municipal 41.8866900,1.8736100 406549 4637809 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92271-barraca-10187-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92273 Barraca 10188 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10188 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10188)</span></span></span></p> XIX-XX Barraca restaurada <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, orientada al sud. Té les dues portes amb llindes de fusta. Les coberta és exteriorment a doble vessant feta amb bigues de fusta i lloses planes.</span></span></span></p> 08018-153 Sector nord del terme municipal 41.8868600,1.8722000 406432 4637829 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92273-barraca-10188-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92273-barraca-10188-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92274 Barraca 10189 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10189 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10189)</span></span></span></p> XIX-XX Petit esfondrament. La coberta és en perill d'ensorrar-se i es troba interiorment apuntalada amb troncs de fusta. <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula per aproximació de filades. Té una porta de fusta oberta i, sota la coberta, un important ràfec de pedres volades.</span></span></span></p> 08018-154 Sector nord del terme municipal 41.8865600,1.8709000 406324 4637798 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92274-barraca-10189-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92272 Barraca 10190 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10190 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10190)</span></span></span></p> XIX-XX Barraca restaurada <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al nord/nordoest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de bigues de fusta i lloses, a dues aigües.</span></span></span></p> 08018-152 Sector nord del terme municipal 41.8861400,1.8729000 406489 4637749 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92272-barraca-10190-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92266 Barraca 10283 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10283 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10283)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una porta de fusta oberta.</span></span></span></p> 08018-146 Sector nord del terme municipal 41.8850800,1.8762400 406765 4637627 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92266-barraca-10283-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92257 Barraca 10284 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10284 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2014). Web Wikipedra (codi 10284)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, adossada a un marge i orientada al sud/sudest. Les dues portes són amb llinda plana, i les cobertes de falsa cúpula. Té una porta tancada a l'estança dreta. Té un ràfec de pedres planes volades. A l’interior té una xemeneia.</span></span></span></p> 08018-145 Sector nord del terme municipal 41.8837500,1.8715600 406375 4637485 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92257-barraca-10284-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92257-barraca-10284-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92232 Barraca 12978 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12978 <p><span><span><span>PETIT, Martí (2016). Web Wikipedra (codi 12978)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud/sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> 08018-120 Sector central del terme municipal 41.8725400,1.8721800 406410 4636240 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92232-barraca-12978-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92051 Barraca 13249 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13249 <p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 13249)</span></span></span></span></p> XIX-XX Sostre esfondrat <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra. Té un tancat descobert al lateral esquerre.</span></span></span></p> 08018-18 Sector nord-oest del terme municipal 41.8744100,1.8463000 404265 4636476 08018 Balsareny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92051-barraca-13249-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92051-barraca-13249-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92049 Barraca 14244 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14244 <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 14244)</span></span></span></p> XIX-XX Esllavissada a la paret exterior <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i coberta de falsa cúpula. A l’interior hi ha un banc de pedra.</span></span></span></p> 08018-16 Sector nord-oest del terme municipal 41.8756100,1.8494600 404529 4636605 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92049-barraca-14244-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92049-barraca-14244-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92231 Barraca 14245 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14245 <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2016). Web Wikipedra (codi 14245)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al nord. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Conserva part d'una porta de fusta. L'interior està dividit en dos compartiments; un d'ells té un banc fet amb una gran llosa i una espitllera. A la part exterior esquerra de la barraca hi ha una petita bassa de formigó.</span></span></span></p> 08018-119 Sector central del terme municipal 41.8678600,1.8758400 406707 4635716 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92231-barraca-14245-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92231-barraca-14245-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92127 Barraca 14461 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14461 <p><span><span><span>MATEO FONT, Miquel (2017). Web Wikipedra (codi 14461)</span></span></span></p> XIX-XX Petit enderroc. No té esllavissades però en algunes parts del sostre i mur del fons hi falten pedres. <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Les mides exteriors són 310 x 310 cm i les interiors 170 x170 cm. Els murs fan uns 70 cm de gruix.</span></span></span></p> 08018-47 Sector central del terme municipal 41.8643800,1.8565400 405100 4635351 08018 Balsareny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92127-barraca-14461.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92052 Barraca 14507 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14507 <p><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 14507)</span></span></span></span></p> XIX-XX Esfondrament important <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada a l’est, que es troba força esfondrada. Tenia la coberta de falsa cúpula. Té la particularitat que està feta amb petites pedres planes.</span></span></span></p> 08018-19 Sector nord-oest del terme municipal 41.8733600,1.8446100 404123 4636361 08018 Balsareny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92052-barraca-14507.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92053 Barraca 14508 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14508 <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2017). Web Wikipedra (codi 14508)</span></span></span></p> XIX-XX Esfondrament important <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est, que es troba pràcticament esfondrada. Té la porta amb llinda plana i la coberta és amb bigues de fusta i lloses de pedra.</span></span></span></p> 08018-20 Sector nord-oest del terme municipal 41.8737600,1.8439300 404067 4636406 08018 Balsareny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92053-barraca-14508.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92234 Barraca 15208 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15208 <p><span><span><span>ROVIRA FERRÉ, Robert; Drac Verd de Sitges (2017). Web Wikipedra (codi 15208)</span></span></span></p> XIX-XX Esfondrament important <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de bigues de fusta i lloses. És una construcció de bona qualitat i té les pedres al voltant del portal rejuntades amb morter vell.</span></span></span></p> 08018-122 Sector central del terme municipal 41.8717900,1.8703000 406253 4636158 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92234-barraca-15208-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92234-barraca-15208-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92233 Barraca 15209 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15209 <p><span><span><span>ROVIRA FERRÉ, Robert (2017). Web Wikipedra (codi 15209)</span></span></span></p> XIX-XX Esfondrament important <p><span><span><span>Barraca petita de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta amb bigues de fusta i lloses. Té un banc de pedra al fons interior, en tota la seva amplada. Les mides interiors són: 190 cm x 140 cm, i el gruix de la paret és de 50 cm.</span></span></span></p> 08018-121 Sector central del terme municipal 41.8717900,1.8703000 406253 4636158 08018 Balsareny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92233-barraca-15209-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92233-barraca-15209-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92256 Barraca 15423 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15423 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15423)</span></span></span></p> XIX-XX Sostre esfondrat <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, orientada al sud. Té una porta amb llinda plana i la coberta de bigues de fusta i lloses. L'estança dreta era per a les persones i l'estança esquerra, que té un accés per ample, era per a l'animal. Té un ràfec de pedres volades. </span></span></span></p> 08018-144 Sector nord del terme municipal 41.8813500,1.8702200 406260 4637220 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92256-barraca-15423-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana En una pedra de la façana principal hi ha gravat 1947, però no sembla pas la data de construcció. 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92197 Barraca 15428 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15428 <p><span><span><span>SOLER MORENO, Josep (2017). Web Wikipedra (codi 15428)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> 08018-104 Sector sudest del terme municipal 41.8466500,1.8849500 407432 4633351 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92197-barraca-15428-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92237 Barraca 15466 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15466 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15466)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula que conserva el túmul superior amb lliris. Té una porta de fusta oberta, un cocó i dues espitlleres. Sota la coberta té un ràfec de pedres planes volades.</span></span></span></p> 08018-125 Sector central del terme municipal 41.8781700,1.8708300 406306 4636866 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92237-barraca-15466-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92237-barraca-15466-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92242 Barraca 15467 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15467 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15667)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una fornícula i una paret adossada al lateral exterior dret. Sota la coberta conserva un ràfec de pedres volades.</span></span></span></p> 08018-130 Sector central del terme municipal 41.8785900,1.8674500 406026 4636916 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92242-barraca-15467-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92242-barraca-15467-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92240 Barraca 15468 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15468 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15468)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades sota la coberta.</span></span></span></p> 08018-128 Sector central del terme municipal 41.8779500,1.8681700 406085 4636845 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92240-barraca-15468-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92240-barraca-15468-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92239 Barraca 15469 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15469 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15469)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Hi ha un tancat sense coberta adossat al lateral exterior esquerra. Té una porta de fusta oberta i un ràfec de pedres volades sota la teulada.</span></span></span></p> 08018-127 Sector central del terme municipal 41.8778300,1.8690900 406161 4636830 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92239-barraca-15469-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92239-barraca-15469-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92238 Barraca 15470 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15470 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15470)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta amb bigues de fusta i lloses, a dues aigües. Té una espitllera i una porta de fusta tancada que impedeix accedir a l'interior. Sota la coberta té un ràfec de pedres planes volades; una d'elles molt gran, a l'angle frontal esquerra.</span></span></span></p> 08018-126 Sector central del terme municipal 41.8784600,1.8696800 406211 4636900 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92238-barraca-15470-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92238-barraca-15470-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92225 Barraca 15476 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15476 <p><span><span><span>TRIUS, Joan; DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15476)</span></span></span></p> XIX-XX Petit esfondrament. Té la pedra de la llinda caiguda i una petita esllavissada. <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. </span></span></span></p> 08018-113 Sector central del terme municipal 41.8668900,1.8819100 407209 4635602 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92225-barraca-15476-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92225-barraca-15476-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92223 Barraca 15505 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15505 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15505)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’oest/sudoest. Té la porta amb llinda plana consistent en un tronc de fusta. La coberta és de falsa cúpula. Té una fornícula, una espitllera i una porta metàl·lica oberta. Conserva parcialment un ràfec de lloses volades.</span></span></span></p> 08018-111 Sector central del terme municipal 41.8675300,1.8836900 407358 4635671 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92223-barraca-15505-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92222 Barraca 15510 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15510 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15510)</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Es tracta d’una construcció de molt bona qualitat. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Les mides exteriors són 6,30 x 4,10 metres. Té un ràfec de pedres volades. Al lateral dret hi té adossada una nova construcció. La porta està tancada.</span></span></span></p> 08018-110 Sector central del terme municipal 41.8667700,1.8837700 407363 4635586 1925 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92222-barraca-15510-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92222-barraca-15510-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció gravada a la llinda: 1925 (?) 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92224 Barraca 15511 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15511 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15511)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, situada al sud del castell de Balsareny, adossada a un marge i orientada al sud. Té la porta de fusta, amb llinda plana, i la coberta és de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades. Té una nova construcció adossada al lateral dret.</span></span></span></p> 08018-112 Sector central del terme municipal 41.8676800,1.8831100 407310 4635688 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92224-barraca-15511-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92224-barraca-15511-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92224-barraca-15511-c.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92226 Barraca 15512 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15512 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15512)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, adossada a un marge i orientada al sud. Té la porta amb llinda plana, amb un porticó de fusta. La coberta és de falsa cúpula. Té una fornícula, dues espitlleres i, a l’exterior, un ràfec de pedres volades.</span></span></span></p> 08018-114 Sector central del terme municipal 41.8685900,1.8825500 407265 4635790 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92226-barraca-15512-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92226-barraca-15512-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92220 Barraca 15513 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15513 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15513)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, adossada a un marge i orientada al sudest. Té la porta amb llinda plana i tancada amb un porticó de fusta. La coberta és de falsa cúpula. Té una fornícula, dues espitlleres i un ràfec de pedres volades.</span></span></span></p> 08018-108 Sector central del terme municipal 41.8706100,1.8620300 405565 4636036 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92220-barraca-15513-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92050 Barraca 15514 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15514 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). <span>Web Wikipedra (codi 15514)</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Té una fornícula i un ràfec de pedres volades.</span></span></span></p> 08018-17 Sector nord-oest del terme municipal 41.8735600,1.8491200 404498 4636378 08018 Balsareny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92050-barraca-15514.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92221 Barraca 15589 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15589 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15589)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta circular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una espitllera a la cara nord i un ràfec de pedres volades amb lloses grosses al seu damunt.</span></span></span></p> 08018-109 Sector central del terme municipal 41.8652300,1.8792500 406986 4635420 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92221-barraca-15589-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92253 Barraca 15601 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15601 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15601)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sudoest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Ràfec de pedres volades amb un reprès a sobre d'uns 20 cm.</span></span></span></p> 08018-141 Sector central del terme municipal 41.8792900,1.8835500 407363 4636977 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92253-barraca-15601-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92247 Barraca 15611 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15611 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15611)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud/sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una menjadora a tot el llarg del fons i una espitllera. Té una porta de fusta oberta, però trencada pel costat de les frontisses.</span></span></span></p> 08018-135 Sector est del terme municipal 41.8728400,1.8882000 407740 4636255 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92247-barraca-15611-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92247-barraca-15611-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92254 Barraca 15612 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15612 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15612)</span></span></span></p> XIX-XX Sostre parcialment esfondrat, amb les bigues de fusta podrides per la humitat. <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sudest. Té la porta amb una biga de fusta lleugerament corbada com a llinda. La coberta és de bigues de fusta i lloses. Té dues espitlleres i la meitat de la coberta de troncs enfonsada. Al lateral esquerra hi ha una pila de pedres, a manera de contrafort, perquè la paret es decantava.</span></span></span></p> 08018-142 Sector central del terme municipal 41.8790600,1.8859300 407560 4636949 08018 Balsareny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92254-barraca-15612-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92255 Barraca 15615 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15615 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15615)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada a l’oest. Té la porta amb llinda plana feta amb dues fustes i la coberta és de bigues de fusta i lloses, a dues aigües.</span></span></span></p> 08018-143 Sector central del terme municipal 41.8822300,1.8877400 407715 4637299 08018 Balsareny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92255-barraca-15615-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92255-barraca-15615-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92236 Barraca 15618 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15618 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15618)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Te la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una espitllera i un ràfec de pedres volades amb un reprès a sobre d'uns 30 cm.</span></span></span></p> 08018-124 Sector central del terme municipal 41.8755200,1.8740100 406566 4636568 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92236-barraca-15618-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92236-barraca-15618-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92243 Barraca 15694 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15694 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15694)</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té dues espitlleres.</span></span></span></p> 08018-131 Sector central del terme municipal 41.8777100,1.8667400 405966 4636819 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92243-barraca-15694-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92243-barraca-15694-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92241 Barraca 15695 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15695 <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15695)</span></span></span></p> XIX-XX Esfondrament important <p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, adossada a un marge. Les portes són amb llinda plana i les cobertes de falsa cúpula. Les dues estances són independents. La de l'esquerra està orientada al sud i era destinada a l'animal, ja que té una menjadora. La seva coberta es troba esfondrada. La de la dreta era per al pagès i està orientada a l'est. Té una fornícula.</span></span></span></p> 08018-129 Sector central del terme municipal 41.8796000,1.8674500 406028 4637029 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92241-barraca-15695-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92241-barraca-15695-b.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92283 Barraca 15738 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15738 XIX-XX <p>Barraca de planta quadrada, orientada al sudest. Té la porta amb llinda plana (de fusta) i la coberta de falsa cúpula. Té un ràfec doblat de pedres volades. A l'interior té un safareig per preparar el sulfat de les vinyes.</p> 08018-163 Sector nord del terme municipal 41.8920600,1.8712600 406362 4638408 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92283-barraca-15738-a.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 168,15 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml