API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
92470	Vilafruns	https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilafruns	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 137-138.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394, 397.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 142.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p>	XIV-XX	Falta de manteniment, entorn desendreçat.	<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en una terrassa del marge occidental del riu Llobregat, vora de la fàbrica anomenada també de Vilafruns. Consta d’un cos residencial amb planta en forma de L, amb un barri o pati tancat a l’angle sudoest. La construcció actual és fruit de diverses ampliacions. La part originària es troba a l’angle nordest, i era més o menys de planta quadrada, amb planta baixa més un pis i golfes. Més tard s’amplià amb un cos lateral adossat a llevant, de dues plantes i amb una galeria porxada, sostinguda sobre pilars. Queda oberta per la cara que dona al pati interior, i devia utilitzar-se també com a assecador. Per la cara més externa, a llevant, aquest cos presenta un reng molt uniforme de finestres emmarcades amb maó i sembla de construcció força moderna (mitjans del segle XIX o començaments del XX).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de la masia, orientada a migdia, queda avui tapada pel mur que tanca el barri. Consta de dos eixos d’obertures, i les finestres tenen llindes de fusta o de pedra picada. El parament és amb carreus més o menys escairats. L’actual accés és per una porta lateral que dona al camí, al cantó de ponent i mitjançant una escala exterior que porta directament al primer pis.</span></span></span></p>	08018-196	Sector sud del terme municipal. Zona de Vilafruns	<p><span><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja apareix citat en una relació de masos del l’any 1368. En aquesta època, concretament el 1384, consta que havia de pagar un quart del delme al monestir de Santa Clara de Manresa, igual que el mas Santa Cecília. Vilafruns estava habitat per masovers, i els seus estadants no van adoptar el nom del mas. Per això no consta en els fogatjaments dels segles XV i XVI. Al segle XVII era propietat del mas Martí, igual que Fucimanya. Així consta en el capbreu de 1681. Al segle XVIII aquests dos masos van passar a ser propietat directa de la baronia de Balsareny. Antigament el mas tenia terres també a l’altra banda del camí, vorejant el terme del mas Gener fins el pla de Calaf. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans de segle XIX el propietari era Josep Roig Mercader, de Barcelona. L’any 1851 va vendre el mas a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Amb la intenció d’aixecar una fàbrica de filats i teixits al costat de la masia, els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el 1851. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls, de Sallent, estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. El 1856 ja estava en funcionament, i Ramon va crear una societat amb els seus germans per explotar-la (Ferrer, 2011: 394). Ramon Valls va morir el 1858, sent propietari de dues terceres parts del mas Vilafruns. També posseïa el mas Vilar de Balsareny. Des d’aquesta època la masia de Vilafruns ha quedat vinculada a la fàbrica, que es troba tan sols 100 metres al sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1921 la va comprar Ricard Viñas Coma, i llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes. La propietat incloïa la masia de Vilafruns. Durant la segona meitat del segle XIX o començaments del XX s’hi han fet ampliacions importants. A la masia hi van viure masovers encara fins els volts de l’any 2000.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ricard Viñas va voler encarregar una escultura dedicada a Santa Cecília, en recordança d'una petita capella que hi havia hagut prop de la fàbrica. L’escultura es va executar a la dècada de 1920, en un estil clàssic i de línia noucentista. Estava col·locada als jardins de la masia. Ricard Viñas havia projectat fer-hi una nova capella dedicada a la mateixa santa, la qual havia de formar part d’una petita colònia industrial que volia que es conegués amb el nom de Santa Cecília (Soler, 1989: 16). </span>Després l’escultura fou traslladada i ha tingut diferents ubicacions. Des de fa uns anys, s’ha col·locat novament als antics jardins del mas Vilafruns.</span></span></span></p>	41.8428500,1.8804100	407050	4632934		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92470-vilafruns-5.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: La Masia	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92949	Tèxtil Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/textil-balsareny	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 185-186, 275.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Nau industrial d’una antiga fàbrica tèxtil de dimensions modestes emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És representativa de l’arquitectura industrial de mitjans de segle XX. Consta d’un cos de planta rectangular irregular, d’una sola planta. Les dues façanes visibles de la construcció combinen l’obra a maó vist sobre un parament arrebossat i un sòcol de pedra. La façana principal, que dona al carrer de la Mel, consta d’un portal central simple flanquejat per finestres de formigó prefabricat amb franges de maó. Sobre el portal hi ha una obertura rectangular i dos ulls de bou. La façana és coronada per un acroteri de forma rectangular i costats escalonats. La façana lateral presenta un ritme de finestrals de la mateixa tipologia, dins una franja on cada finestra queda separada amb obra de maó.</span></span></span></p>	08018-316	Carrer de la Mel, 7	<p><span><span><span>Aquesta petita nau havia estat una fàbrica tèxtil. Segons dades del cadastre, la construcció és de l’any 1947. El propietari era Emili Bonals Ambròs, a qui li deien el Castanyoles i també, secundàriament, el Carreteró, perquè estava casat amb Elvira Carreté Ribera, de cal Carreteró (carrer Nou, 45). La raó social era Textil Balsareny SA, però la gent en deia la fabriqueta del Castanyoles o cal Castanyoles (Carreté, 2010: 186). </span></span></span><span><span><span>Després d’Emili va continuar al capdavant de la fàbrica el seu fill Ricard Bonals Carreté, i després el fill d’aquest, Emili Bonals (quarta generació).</span></span></span></p>	41.8625400,1.8745800	406594	4635127	1947	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92949-nau-carrer-mel-7-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92949-nau-carrer-mel-7-d.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-03-27 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: cal Castanyoles, cal CarreteróInformació facilitada per Ramon Carreté	98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92816	Torre del Gil	https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-gil	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 144.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Antiga casa de pagès que ha conservat més o menys els volums i la tipologia originària, per bé que força reformada modernament. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes). La façana principal, encarada vers migdia, té el portal al costat dret i dos balcons al primer pis, a més d’altres finestres. Els paraments són arrebossats i pintats de color clar. Totes les obertures han estat substancialment remodelades. Sota la teulada un amplia ràfec conserva la decoració dels cabirons. Per la part posterior la casa ha estat allargada recentment amb un cos que té una terrassa superior.</span></span></span></p>	08018-278	Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda a finals del segle XIX. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, va ser l’any 1881. Era propietat de Josep Gili Jubany, de fora de Balsareny. Per això el seu nom en realitat era la Torre del Gili, però el nom va derivar ja a principis del segle XX en la forma actual per similituds amb el prenom Gil (Carreté, 2010: 144).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la segona meitat del segle XX hi vivia la família Santamaria. Aleshores encara hi havia molta vinya, i la casa tenia dues tines. Pels volts de 1970 la va comprar l’actual propietari, que va fer allargar la casa per la part del darrera, va enderrocar alguns coberts, va aplanar el terreny i va condicionar el jardí. També va fer construir diverses naus agropecuàries al seu entorn</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p>	41.8773600,1.8756500	406705	4636771		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92816-torre-gil-2.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92815	Tord	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tord	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135, 145.</span></span></span></p>	XVII-XIX		<p><span><span><span>Masia originària probablement del segle XVII i reconstruïda pràcticament de nou al segle XIX. La casa actual és un edifici de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) ben planificat i perfectament regular. La façana principal és encarada vers migdia i dona a un barri o pati davanter tancat per murs. Les diferents façanes de la casa es distribueixen de manera perfectament regular en tres eixos d’obertures. Els paraments són a pedra vista i les obertures emmarcades amb maó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 90 m al sudest de la casa s’aixeca una altre construcció, de dues plantes i de tipologia constructiva similar, però més petita. Probablement es tractava d’una construcció auxiliar de la casa principal.</span></span></span></p>	08018-277	Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span>El topònim Tord designava la riera actualment més coneguda com del Mujal. Aquest topònim ja es documenta al segle X i fins el XVIII. L’origen del nom potser cal cercar-lo en els castlans de Castellnou, un dels quals, Miquel Tort, posseïa la meitat del mas Selva al segle XIV. El mas Tord, però, és més recent, ja que no consta en la documentació medieval i molt probablement va adoptar el nom de la riera. El primer esment conegut del mas és del 1625. Els segles XVII i XVIII es documenta el cognom Tort a Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mateix segle XVII el mas Tord va ser incorporat, junt amb dos masos rònecs avui inexistents, a l’heretat del Cortès, una mas adossat a Sobirana de Ferrans. Fa la impressió que en algun moment del segle XIX tota la masia del Tord es va reconstruir o edificar de nou. Segons dades del cadastre, no sempre fiables, l’any de construcció seria el 1878.</span></span></span></p>	41.8768700,1.8707600	406298	4636722		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-casa-b-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-vista.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98\|119\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
93071	Sínia del Girald	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-del-girald	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 90, 144-145.</span></span></span></p>	XIX-XX	La sínia no ha conservat el seu mecanisme	<p><span><span><span>Sínia que es troba vora la riera del Mujal i que pertanyia al mas Girald, situat uns 120 m a ponent. Queda aixoplugada dins d’una caseta i té al costat una bassa que acumulava l’aigua provinent de la sínia i que permetia regar els horts que devia haver-hi a l’esplanada adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La caseta era coneguda com la barraca de la sínia del Girald. Es conserva sencera, situada en un terreny amb desnivell de manera que té una porta al nord (emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada) i una àmplia obertura al mur de la banda sud, d’una major alçada. A l’interior es conserva el pou de la sínia però n’han desaparegut els engranatges i el mecanisme que anava col·locat a la part superior. Suposem que es tractava d’una sínia de taps, que era el tipus més estès a principis de segle XX. Com que era una sínia de tracció animal la cavalleria donava voltes entorn del pou, lligada a una barra que connectava amb l’eix. La riera es troba a pocs metres de la sínia, de manera que el pou en podia captar fàcilment l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La bassa té una planta irregular i és força llarga, d’uns 18 m. Pel costat sud i oest queda delimitada per un mur de pedra. Al costat sud té una obertura per on devia entrar l’aigua de la sínia. Està rematada amb una llinda que té la següent inscripció: “Joan Picas 1859”. </span></span></span></p>	08018-346	Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span>El petit mas del Girald té el seu origen en dues famílies emparentades que eren provinents de França: els Ricart i els Girbalt. La primera referència documental de la casa és del 1624, quan Pere Lladó va vendre a Francesc Ricart una casa segregant terres que havien estat del Lledó de Sobre-roca. El 1624 Francesc Ricart declara tenir la casa però encara no tenia nom. Als segles XVII i XVIII el cognom Giralt va ser molt usual a Balsareny, justament pels familiars que van sorgir d’aquest mas. El 1760 el mas Giralt pagava de l’impost de vàlues o balias una xifra relativament baixa de set sous i 9 diners. El 1775 el propietari era Josep Giralt, que pagava 70 rals i 10 diners i mig al cadastre. A principis el segle XIX era habitada per un masover, Joan Camprubí (Carreté, 2010: 144). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas Girald tenia una sínia amb una bassa que estaven situades uns 100 m a llevant. Ja existien el 1859, segons informa una inscripció en una llinda de la bassa, i el propietari aleshores era Joan Picas. Possiblement la sínia es devia renovar a principis de segle XX per adaptar-la al tipus de sínia de taps, que era el més habitual en aquesta època.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa del Girald no sembla que tingués ampliacions respecte de la construcció inicial. A les dècades finals del segle XX ja es trobava en ruïnes. </span></span></span></p>	41.8801600,1.8681300	406085	4637090	1859 (bassa)	08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93071-sinia-girald-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93071-sinia-girald-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93071-sinia-girald-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93071-sinia-girald-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93071-sinia-girald-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93071-sinia-girald-3.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En tot aquest sector hi trobem abundants mostres d’elements amb pedra seca de molt bona qualitat. Especialment interessant és una canalització que conduïa les aigües pluvials cap a la riera del Mujal i que es troba uns 500 m al sudest del Girald, en front de la casa del Tord.	119\|98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92975	Sínia de cal Matamala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-cal-matamala	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 153.</span></span></span></p>	XX	Caseta semiderruïda. Sínia en estat d'abandonament.	<p><span><span><span>Sínia de tracció animal, del tipus conegut com a sínia de taps, que es troba pocs metres al sud de la casa de pagès de cal Matamala. L’indret és en una terrassa fluvial a la riba esquerra de la riera del Mujal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La sínia, que està aixoplugada dins d’una caseta que actualment es troba en estat ruïnós, conserva força íntegrament tots els seus elements. Consta d’una estructura més o menys circular on hi ha el pou i el mecanisme de la sínia. A una costat del pou hi ha l’arbre o eix d’on sortia la barra horitzontal (braçol) on anava fermat l’animal que donava voltes a l’entorn. Mitjançant un engranatge, la roda horitzontal de l’eix connecta amb una roda vertical que feia girar una cadena que baixava al fons del pou. Aquesta cadena, mitjançant un mecanisme de dos taps de goma, feia bombejar l’aigua per l’interior d’un tub de ferro, de manera que l’aigua sortia expulsada per una boca lateral. Al fons del pou s’insinua un túnel que devia arribar fins a la riera i que proveïa d’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La sínia de taps es va generalitzar a principis de segle XX i va substituir la sínia de catúfols, la més habitual al segle XIX. Després de les sínies de taps es van imposar les de pistons, activades mitjançant bieles que bombaven l’aigua. Tots aquests tipus eren activats amb tracció animal. Més tard algunes d’aquestes sínies es van substituir per bombes de motor.</span></span></span></p>	08018-331	Cal Matamala. Sector central del terme municipal.	<p><span><span><span>No coneixem notícies antigues de cal Matamala que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII o del XIX. La casa es devia abandonar ja fa temps, perquè no es conserva record que fos habitada. Per la seva tipologia i estat de conservació, la sínia que es troba vora la casa devia funcionar encara a principis de segle XX.</span></span></span></p>	41.8699300,1.8768600	406794	4635945		08018	Balsareny	Difícil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92975-matamala-sinia-6.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92449	Séquia de Manresa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sequia-de-manresa	<p><span><span><span>AADD (2019). <em>Aigua i memòria de la Sèquia. Un recorregut pels usos de la Sèquia i el seu entorn al llarg del territori</em>. L’Arada; Aigües de Manresa; Junta de la Séquia, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN, Josep (1991): “Les aigües i el seu aprofitament”, a <em>Història de Manresa. 1900-1950</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa, pp. 163-177.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN, Josep (2001): “La Sèquia de Manresa”, a <em>SAM.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995): “Ponts i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”, a <em>Societat d’Onomàstica, Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 101, 106-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2010). <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (2014). “La Sèquia de Manresa: un canal d’irrigació construït al segle XIV per iniciativa del Consell de la ciutat”, <em>La ciutat medieval i arqueologia. VI Curs Internacional d’Arqueologia medieval</em>, Lleida, 2014, Pagès Editors, p. 407-432.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES i MOLINS, Xavier (2002): “Els ponts medievals del Bages”, a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), pp. 198-207.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILLUENDAS, Llorenç (1992): Dades històriques sobre la Síquia dels manresans i altres obres de regadiu del pla de Bages. Sallent.</span></span></span></p>	XIV-XXI		<p><span><span><span>La Séquia és un canal construït al segle XIV per proveir d’aigua la ciutat de Manresa. Aquesta gran obra d’enginyeria condueix l’aigua des del Llobregat, a l’alçada del castell de Balsareny, fins a Manresa al llarg d’un recorregut originàriament d’uns 26 km. En el seu itinerari la Séquia passa pels termes municipals de Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages, Santpedor i Manresa. En entrar al terme de Manresa el canal es divideix en dos grans braçals o ramals que, al seu torn, es subdivideixen en una multiplicitat de recs secundaris o ullals que constitueixen una àrea de regadiu d’una gran extensió. Al llarg de la història la Séquia també ha tingut usos industrials i ha fet anar molins, però sempre dins el terme de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus del turó del castell de Balsareny la Séquia comença a l'anomenada Resclosa dels Manresans. La caseta a l'inici de la Séquia serveix per protegir les instal·lacions, concretament la comporta que anivella l'entrada d'aigua a la Séquia. Al principi del seu recorregut, el canal discorre sota terra fins que al cap d’uns 600 metres surt a l'aire lliure i llavors es fa visible de manera intermitent, enmig del camí i en un entorn caracteritzat per un esplèndid bosc de ribera. És la Zona humida de la Resclosa de la Séquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest primer tram i fins passat el poble de Balsareny el canal circula al costat d’una balcera amb un desnivell important, de manera que pel costat de ponent la llera del canal sol ser natural, mentre que pel costat de llevant està sostinguda per un important mur de contenció, de vegades reforçat amb uns contraforts que, en alguns casos, serveixen d’escala per baixar als horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En arribar a l’alçada de Balsareny trobem l’aqüeducte o pont de Santa Maria, junt a un altre pont que travessa el Llobregat. L’aqüeducte encara està en ús i serveix alhora de pont per als transeünts. En una vora té una fita termenera que ens recorda que, antigament, el tros de terreny al voltant de la Séquia era considerat terme de Manresa. Passat el pont arribem a la primera gran zona d’horta regada amb l’aigua del canal (els Horts Nous). En aquest sector trobem la caseta on abans hi havia el Mòdul hidromètric: un sistema hidràulic per mesurar l'aigua que passa per la Séquia i que data del 1865. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan arribem vora la Fàbrica del Molí a l’altre costat de la carretera s’aixeca una important balcera. En aquest sector la Séquia torna a passar subterrània per l’anomenada mina del Balç de Roqueta, un tram soterrat ja al segle XVII, després que el 1610 s’hi produís un sabotatge per part d’un bandoler de l’època. Més endavant, la Séquia travessa la zona de Vilafruns, on hi ha una antiga fàbrica tèxtil i la gran zona minera de Balsareny. Ja al límit sud del terme municipal, fent frontera amb Sallent, trobem un altre dels grans aqüeductes: el de Conangle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Séquia és avui encara un canal viu i en ús, que proveeix d’aigua corrent la ciutat de Manresa i un bon nombre de municipis de l’entorn. A més, compta amb una diversitat d’elements d’interès que la converteixen en una de les obres més singulars del pla de Bages. Des d’un punt de vista arquitectònic i d’enginyeria es pot considerar una de les obres hidràuliques més importants de la Catalunya medieval: per la seva envergadura, pel desnivell mínim del seu traçat, per les dificultats tècniques que es van haver de resoldre en la seva execució, per l’ambició del projecte i perquè compta amb obres monumentals com ara els grans aqüeductes, popularment anomenats ponts. En terme de Balsareny cal destacar els ja esmentats de Santa Maria i de Conangle. A més, com a aqüeductes menors, habitualment formats per un sol arc, es conserven el pont del Rector, el de la Vinya d’en Martí i el de Santa Cecília, tot i que antigament n’hi havia algun més. Per exemple, el Pont dels Cirers o el Pont dels Gripaus. També són molt característics els pontarrons que servien per travessar el canal d’una banda a l’altra o per facilitar el desguàs de les aigües pluvials. N’hem inventariat un total de sis que són antics, i n’hi ha alguns més de moderns. Pel que fa als bagants, que permeten desviar l’aigua cap a una rasa lateral, no n’hem identificat cap del model antic, que consistia en una comporta interior de ferro elevada mitjançant una cadena que estava inserida dins un forat a la pedra. La majoria són del model que es va generalitzar al segle XIX o principis del XX, amb comportes de ferro adossades a la paret del canal que s’eleven mitjançant una barra o, en les versions més modernes, amb un volant vinculat a un mecanisme desmultiplicador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a element de valor ambiental i paisatgístic la Séquia ha tingut i encara té una gran incidència en la morfologia dels territoris per on passa. Tot i que originàriament només se’n podien beneficiar per al regatge els manresans, amb el temps aquesta restricció es va suavitzar, i ara són nombroses les zones d’horta que trobem al seu entorn. A Balsareny és d’especial interès la zona anomenada Horts Nous. La Séquia també constitueix un espai d’interès natural i paisatgístic amb uns ecosistemes propis associats, i des de la creació de l’anomenat Parc de la Séquia ha augmentat també el seu ús com a itinerari verd que compleix les funcions de parc natural i espai per a l’esport i el lleure en l’àmbit del pla de Bages. El camí de la Séquia permet seguir tot el seu recorregut al costat del canal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a patrimoni social i etnològic cal dir que la Séquia, anomenada popularment “la Síquia” entre els habitants de Balsareny, ha format part del paisatge quotidià de milers de persones, amb una diversitat d’usos i tradicions que l’han convertit en un referent per a la identitat dels llocs per on passa, de manera que ha acabat formant part indestriable de la memòria col·lectiva. Hi ha una multiplicitat d’aspectes antropològics i etnològics vinculats a la Sèquia, com ara els costums i les tradicions associades al regadiu, llegendes i tradicions diverses. </span></span></span></p>	08018-191	Sector central i sud del terme municipal. Vora el riu Llobregat.	<p><span><span><span>El segle XIV és probablement l’època més dinàmica de Manresa, i el projecte més emblemàtic que la ciutat va impulsar fou la construcció de la Séquia: una de les obres d’enginyeria hidràulica més destacades de la Catalunya i l’Europa medievals. Tenia una funció bàsicament de regadiu, sense en principi s’hi instal·lessin molins, i destaca tant per la seva llargària com per l’àrea irrigada, que va anar augmentant progressivament des del segle XIV fins assolir el seu màxim al segle XIX. En un principi sempre en terres dins el terme de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa va trobar una resposta innovadora en la construcció d’una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els contratemps que van sorgir foren diversos, com l’esclat de la pesta negra o el ja esmentat conflicte amb el bisbe de Vic, que va donar peu al conegut episodi del «miracle de la Llum». Entre 1377 i 1382 es van fer les obres ja dins el terme de Manresa, i tot sembla indicar que no va ser fins aquest darrer any que l’aigua de la Séquia va arribar a la ciutat. En total, les obres s’havien allargat uns 43 anys, molt més del que s’havia previst inicialment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1583 va sorgir un conflicte quan una riuada es va emportar la resclosa i, per poder-la reparar de seguida, els manresans es van afanyar a tallar sense permís arbres de sota el castell. El baró de Balsareny, Ferran Oliver, va denunciar la ciutat de Manresa i el judici li va ser favorable, de manera que es va arribar a un acord: la ciutat de Manresa pagaria cada any dotze capons al senyor del castell de Balsareny, i a canvi aquest els donava permís per tallar els seus arbres sempre que fes falta per restaurar la resclosa. Aquest tribut es va pagar cada anys fins que va caure en desús al segle XIX, amb l’abolició dels drets senyorials. Des de fa uns anys, però, s’ha recuperat la tradició i ara es fa donació dels capons cada cinc anys en un acte que ha esdevingut una petita festa de germanor entre Manresa i Balsareny amb motiu de les festes de la Llum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’aigua de la Sèquia només se’n podien servir els manresans, de manera que els pagesos de pobles de la rodalia havien de veure com el canal passava pel costat de les seves terres sense poder-ne tocar ni una gota. Naturalment, això va provocar molts conflictes al llarg dels anys. Als segles XVI i XVII es registren un bon nombre de denúncies, multes i episodis de rebel·lia per part dels hortolans de Balsareny, sovint sota l’empara o directament atiats pel mateix baró o pel rector, ja que els horts més importants del poble regats amb la Séquia eren a la Coromina i propietat del baró i del rector. Encara es conserva l’aqüeducte o pont anomenat del Rector, perquè es troba on la parròquia tenia els seus horts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1610, en plena època del bandolerisme, Balsareny va ser escenari d’un fet famós en la història de la Séquia. En aquell moment corria pel Bages el bandoler de Moià Jaume Alboquers, que va decidir fer xantatge a la ciutat de Manresa amb un escrit que amenaçava de sabotejar la Séquia utilitzant la curiosa expressió de “tallar les cames de la pubilla” si no li oferien una quantitat de diners. Com que els consellers no li van fer cas un bandoler de la seva colla, Jaume Cornet, conegut com l’Escolanet de Polinyà, va pujar al balç de la Roqueta, situat sobre l’actual fàbrica del Molí, i des d’allà va fer caure unes grans pedres que van rebentar les parets de la Séquia. Després va anar a Sallent on va foradar l’aqüeducte del Vilar. A Manresa van reaccionar posant preu al cap del delinqüent: 300 lliures si el capturaven viu i 200 si el lliuraven mort. Això va tenir efecte i l’Escolanet fou detingut pel sometent a prop de Vic. Li van tallar el cap i el van penjar dins d’una gàbia al portal principal de Manresa, a la torre de Sobrerroca. A conseqüència d’aquest fet el tram de la Séquia que passa per sota del Balç es va cobrir per evitar risc d’altres atemptats o simplement per prevenir esllavissades. Popularment aquesta mina era coneguda com la “Síquia Coberta”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII els veïns de Balsareny que tenien horts a la vora de la Sèquia hi feien forats per poder regar, tapant-los i destapant-los segons la seva conveniència. Quan la Junta de la Sèquia ho va saber va fer tapar aquells forats i va deixar sense aigua els horts del poble. En aquell moment el rector de Balsareny era Roque García de la Enzina, un capellà il·lustrat que escrivia versos, tenia nocions d’enginyeria i que fou un personatge important en la història del poble, sobretot perquè va impulsar la construcció d’un pont sobre el Llobregat. El rector García va enginyar un curiós aparell que ara s’anomena “trompa” o “cantimplora”, i que és un sifó que permet treure aigua de la Sèquia sense fer-hi cap forat. No cal dir que aviat tots els pagesos es van afanyar a imitar-lo. El rector fou denunciat pels manresans i, tot i que les ordenances de la Séquia només prohibien foradar i no deien res d’altres sistemes més sofisticats, el litigi es va allargar de 1787 a 1791, i finalment la Reial Audiència va condemnar Roque García a pagar una multa de 100 lliures. Molt més endavant, ja al segle XX, la Junta de la Séquia va arribar a un acord amb els propietaris dels horts i es van modificar els reglaments per permetre l’ús per als regants de fora de Manresa en unes hores determinades. Ara això es fa amb mànegues i un petit motor extractor. Però encara en algunes cases de Balsareny conserven les trompes que havien utilitzat anys enrere.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els encarregats del manteniment i el control sobre la Séquia eren els sequiers, que tenien la facultat de cobrar impostos i imposar multes. L’any 1395 el sequier era un balsarenyenc, Pere Martí, i l’últim sequier de Balsareny, a finals del segle XX, va ser Domènec Massana Penas, conegut popularment com el Siquiaire.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’actualitat la Séquia continua sent un canal viu que proporciona aigua a la ciutat de Manresa i d’altres poblacions del seu voltant. Des de fa uns anys, a partir de 1996, per tal de conservar i difondre els usos, els valors i el patrimoni associat a la Séquia va néixer el Parc de la Séquia. Fomentant el vincle entre aigua i territori, aquest organisme desenvolupa activitats divulgatives, d’oci i turisme a l’entorn de la Séquia i gestiona diferents espais i equipaments que hi tenen una vinculació directa. </span></span></span></p>	41.8628000,1.8829000	407285	4635146		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-resclosa-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-resclosa-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-horts-39.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-horts-34-caminants.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-horts-31.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-horts-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-vilafruns-bagant-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-vilafruns-32.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-vilafruns-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92449-sequia-tram-vilafruns-1.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: en la parla popular als pobles de Balsareny i Sallent es coneix com la Síquia.Pel que fa a la protecció d’aquest element, actualment es planteja la possibilitat d’iniciar un procés per declarar tot el recorregut de la Séquia, en els seus diversos municipis, com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), però es tracta d’una qüestió complexa. De moment cada municipi té la competència per promoure instruments de protecció sobre els elements de la Séquia que es troben dins el seu terme.Originàriament es considerava que els terrenys per on discorre la Sèquia eren terme de Manresa, fet indicat per la presència de diverses fites amb l’escut de la ciutat. Amb la creació dels municipis moderns, però, s’entén que passa pel territori de diferents termes; és a dir, Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruitós de Bages i Manresa. Aquest fet es corrobora quan, amb motiu d’obres majors, cal demanar els permisos corresponents als diferents municipis.Pel que fa a la qüestió de la propietat de la Séquia, aquesta es va dirimir als primers decennis del segle XX. Degut als conflictes que hi havia entre les entitats gestores (la Junta de la Séquia i la Junta d’Aigües Potables) i l’Ajuntament de Manresa, el 7 de novembre de 1923 l’Ajuntament decidí sotmetre la qüestió a un estudi per part de tres lletrats que havien de dictaminar sobre “la propietat originaria i actual, organització i atribucions de la Junta Administradora”. Cinc anys després (el 1928) l’alcalde de Manresa Josep Motardit va inscriure en canal de la Séquia en el Registre de la Propietat i va atorgar escriptura en declaració de domini i obres del canal. Al mateix temps, va inscriure la Séquia en el Llibre inventari de Béns Municipals. Però les desavinences no es van acabar fins que uns anys més tard s’arribà a una concòrdia, aprovada per l’Ajuntament de Manresa el 4 de desembre de 1931 i per la Junta de la Séquia el 28 de febrer de 1932. L’acord es fonamenta sobre la base del dret de copropietat entre els regants i l’Ajuntament (ALABERN, 1991: 172).	94\|98\|85	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92827	Sobirana de Ferrans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobirana-de-ferrans	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Sant Ramon de Sobirana de Ferrans (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120-123.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 134-135.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 153.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1972-74). <em>“Esglésies romàniques singulars al Bages”, Ausa, </em>vol. VII, Vic, p. 142-149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa, p. 206.</span></span></span></span></p>	XII-XX	Teulada refeta. A la resta de l'edifici hi falta manteniment, li convindria una restauració-rehabilitació.	<p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, que forma part d’un conjunt de gran interès arquitectònic i històric en el qual hi trobem l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana (a llevant), la masia de Sobirana de Ferrans (al centre) i la masia del Cortès (a ponent). Els tres edificis estan adossats i formen un continu constructiu de certa complexitat i força caòtic, ja que entorn de les masies s’hi han anat afegint un bon nombre de coberts que cobreixen en bona part les façanes situades a migdia. A més, el conjunt compta també amb una pallissa independent, situada uns metres al sud junt a una bonica era enrajolada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia de Sobirana consta d’un cos residencial de planta molt irregular, de tres plantes d’alçada i fruit de múltiples fases d’ampliació, difícils de precisar. La casa de Sobirana s’estén en l’eix que va del sudoest al nordest, tot formant un angle recte amb la casa del Cortès, que segueix l’eix nordoest-sudest, de manera que els careners de les respectives teulades queden perpendiculars, formant una mena de L. La façana principal de Sobirana presenta una distribució d’obertures irregular, amb un gran portal dovellat situat a la dreta i dues finestres emmarcades amb pedra picada i ampits motllurats al nivell del primer pis. Queden rastres d’una altra finestra, ara tapiada, més altres finestretes menors. Així mateix, al nivell de les golfes, que sembla recrescut, hi trobem un tipus de finestres balconeres emmarcades amb maó i amb baranes de fusta que són pròpies ja del segle XIX. El parament és també força irregular i amb diverses refeccions, però la part baixa tendeix a ser de major qualitat, en forma de petits carreus més o menys escairats i disposats en filades. Es conserven clapes de l’arrebossat tradicional de calç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per llevant trobem un cos més baix, també residencial, que s’adossa a l’església. Té una gran cisterna amb terrassa i un magnífic pou de planta circular que queda adossat a l’exterior i que dóna singularitat a aquesta part davantera. En aquest sector la casa queda tancada per un petit barri o pati amb alguns coberts. A la part posterior trobem altres cossos adossats, també de caràcter residencial.</span></span></span></p>	08018-287	Sector nordoest del terme municipal.	<p><span><span><span><span>En un turó que s’aixeca uns 400 m a l’est de Sobirana s’hi ha identificat una petita necròpolis possiblement d’època visigòtica (Collet del Nado), en la qual s’hi va trobar una sivella corresponent a aquest període. Això suggereix que els masos i l’església de Sobirana podrien tenir un precedent en una hipotètica vil·la de tradició romano-visigòtica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De fet, la Vall de Ferrans devia ser el primer territori repoblat del terme del castell de Balsareny, entorn del segle X. L’indret de la Vall de Ferrans és documentat des de l’any 966 i 967. Amb anterioritat al 966 devia habitar-hi un tal Ferran (un nom d’origen germànic), que no ha estat documentat però que hauria donat nom a la vall. En aquesta època ja consta que hi havia més d’una casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El topònim Sobirana prové del mas i no apareix fins al segle XIV. L’església que hi havia en aquesta vall ja consta l’any 1154 en les primeres llistes del bisbat de Vic, amb categoria de parròquia però sense especificar-ne l’advocació. De fet, es desconeix quina era la seva advocació primitiva, tot i que hi ha una tradició que diu que era dedicada a Santa Maria, però no se’n té cap prova. Al segle XIV ja consta amb l’advocació de sant Domènec. El 1311 com a “Sen Digmenge de Ferrans”, i el 1398 amb la mateixa dedicació llatinitzada: Sancti Dominici de Ferrans. Tanmateix, aquesta advocació no podia ser l’antiga, ja que sant Domènec de Guzmán fou canonitzat el 1221. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al mas Sobirana, apareix en una relació de masos de l’any 1368 sota el nom genèric de Cases de Ferrans. En aquesta llista també hi consta el mas Mercader, actualment el Cortès. Més tard, l’adjectiu Sobirana al·ludeix a la seva situació en un promontori elevat i en relació a una altra casa, jussana, que no està documentada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època gòtica, tal vegada al segle XIII, l’església va ser allargada amb la construcció d’un cos a ponent coronat amb una torre. Al final del segle XIV, segurament a causa de la davallada de població provocada per la pesta negra, va perdre la categoria de parròquia i passà a ser sufragània de la parroquial de Balsareny. El nom modern de l’església és Sant Ramon de Sobirana. No se sap des de quan va adquirir aquesta advocació, però devia ser en època força moderna. L’església també havia tingut la dedicació de sant Joan (Carreté, 2010: 134). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Retornant al mas de Sobirana, en el fogatge de 1515 hi consta Francesc Subirana, i en el de 1553 Joan Sobirana. Ja al segle XVIII, en el cadastre de 1775 Joan Sobirana pagava 185 rals i 13 diners pel mas, que tenia 9 jornals i mig de sembra, 2/24 d’hort, 6 entre vinya i mallol de segon any, 60 de bosc i 46 de pastura. La casa es devia ampliar sobretot als segles XVII i XVIII, quan també es devia bastir el cos adossat a llevant que connecta amb l’església. De fet, església i masia van acabar totalment units, fins al punt que, en algun moment, l’església va esdevenir una dependència de treball i al presbiteri de la nau principal s’hi va construir una tina que tancava l’absis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> El 1849 l'església juntament amb el mas Sobirana va passar a ser propietat de la comunitat de Canonges de la Seu de Manresa. L’heretat ja era força gran, i en aquesta època els canonges van adquirir també altres cases situades al sector de llevant, com les Cases Noves i les Cases de Navàs; d’aquesta manera les terres de l’heretat arribaven fins al nucli urbà de Navàs. A partir d’aquest moment el mas Sobirana va quedar a càrrec de masovers. A la segona meitat del segle XX ho eren la família Serra, de Balsareny, i des dels volts de 1970 hi viu un llogater.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la dècada de 1970 els canonges de Manresa van promoure la restauració de l’església. Els treballs van consistir en suprimir la tina interior i altres afegitons, refer les cobertes i els paraments de la façana i finestres i construir un nou paviment. El 7 d’octubre de 1979 l’església fou beneïda i restablerta al culte sota la suposada advocació primitiva de Santa Maria. Igual que la resta d’esglésies de Balsareny, l’any 1957 va deixar de dependre del bisbat de Vic per passar al de Solsona.</span></span></span></span></p>	41.8773700,1.8514100	404693	4636799		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-pallissa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-vista-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-llinda-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-vista-j.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En una finestra de la façana davantera hi ha una inscripció difícil de llegir i una creu circumscrita en una circumferència.Inscripció a la llinda de la pallissa: 1861.	94\|98\|119\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92919	Serrat de Soldevila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-soldevila	<p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 132.</span></span></span></p>	II-I aC	Estat del conservació del jaciment desconegut, probablement força arrasat	<p><span><span><span>Jaciment d’època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic en superfície. Es troba ubicat en un turó emboscat i força estratègic, prop de l’actual Colònia Soldevila d’on pren el nom. El turó queda encinglerat sobre el Llobregat de manera que domina bona part de la vall del riu. És un turó escarpat per la banda de llevant i migdia, mentre que per la part de ponent té un accés fàcil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La topografia del lloc i la dispersió dels materials trobats en superfície suggereixen que l’assentament podria tenir una extensió considerable, d’uns 2.000 metres quadrats aproximadament. S’hi poden distingir dues parts: el turó pròpiament dit i una plataforma situada a la banda de solei (a migdia), actualment terrassada per les feixes d’antigues vinyes. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica el 2010 i també prèviament s’hi va recollir material ceràmic. Concretament, a la part superior del turó s’hi van identificar restes de terrissa comuna. A la plataforma inferior s’hi va recollir material més abundant: ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica feta a mà i campaniana A i B. En base a aquests materials el jaciment es podria situar entre el segle II i I aC, encara que no es pot descartar que tingui un origen anterior. Per les característiques defensives i estratègiques del lloc es podria pensar en un poblat encastellat o fortificat del tipus oppidum.</span></span></span></p>	08018-305	Sector nord del terme municipal. Prop de la colònia Soldevila		41.8862400,1.8838700	407400	4637748		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92919-serrat-soldevila-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92919-serrat-soldevila-1.jpg	Inexistent	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			81\|80	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92819	Sardana Records Balsarenyencs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-balsarenyencs		XX		<p><span><span><span>Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p>	08018-281	Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament	<p><span><span><span>Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.</span></span></span></p>	41.8634000,1.8768900	406787	4635220	1957	08018	Balsareny	Obert	Bo		Inexistent		Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic		2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep Albertí Busquets (compositor)			62	4.4		7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92831	Santa Maria del Castell de Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-balsareny	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Castell de Balsareny, Santa Maria del Castell de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 116-120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 9-14, 45-48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere; de FLUVIÀ, Armand; A.P.; SANS i GENÉ, Josep M. (1976). “Castell de Balsareny”, <em>Els Castells catalans</em>, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 496-518. (2ª edició: 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 27-34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>El Castell de Balsareny</em>. Gràfiques Montañà, Manresa.</span></span></span></p>	XII, XVII	Restaurada	<p><span><span><span>Església emplaçada vora el castell de Balsareny, a l’extrem sud del turó per on passa el camí d’accés. La construcció actual presenta les característiques d’un romànic avançat, probablement de mitjans del segle XII, mentre que al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. El temple originari consta d’una nau única capçada al nordest per un absis semicircular llis. L’aparell és format per carreus lligats amb morter de calç, de mides petites, sense polir i disposats en filades uniformes. Al mur de migdia hi trobem dues finestres de doble esqueixada i la porta primitiva, que està feta amb un arc de mig punt ressaltat exteriorment per un altre arc en degradació rematat amb arquivolta a manera de guardapols. Aquesta porta ara està tapiada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent s’obre la porta actual. Al seu damunt hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un petit arc dovellat. La façana és coronada amb un campanar d’espadanya de dues obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, la nau és coberta amb volta de perfil apuntat que arrenca d’una imposta senzilla. Al final de la nau dues arcades en gradació donen pas a l’absis. Al lateral de ponent s’obre mitjançant una gran arcada escarsera la capella dedicada a la Mare de Déu. És de planta quadrada i coberta amb cúpula. En aquesta capella s’hi va fer la cripta funerària de Joan-Antoni de Martín, el primer baró de Balsareny del llinatge dels Martín. Això és el que es desprèn d’una inscripció tardana: 'primus dominus castri baroniae de Balcereni'. Fins el 1936 s’hi venerava la imatge de la Mare de Déu del Castell, del segle XVII i feta de marbre de Carrara. Ara la substitueix una reproducció moderna, també de marbre.</span></span></span></p>	08018-291	Vora el castell de Balsareny. Sector central del terme municipal.	<p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. Pel que fa a l’església del castell, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. A mitjans del segle XVII la baronia de Balsareny havia passat a la família Martín, que eren ciutadans honrats de Barcelona, d’origen italià. Foren ells qui van fer construir la capella lateral, amb la intenció de convertir-la en un panteó familiar, ja que hi van enterrar Joan Antoni Martín, el primer baró de la nissaga. Amb posterioritat a 1685 l’advocació de l’església es canvià per la de la Mare de Déu. En aquesta capella lateral s’hi venerava una imatge de la Verge feta de marbre de Carrara al segle XVII. Tenia una llarga tradició de devoció popular i de miracles (Carreté, 2010: 110). Aquesta tradició es recull en els goigs dedicats a la Mare de Déu del Castell. Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 aquesta escultura es va perdre. Ara la substitueix una altra escultura, també de marbre.</span></span></span></p>	41.8703000,1.8818400	407208	4635980		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-vista-1.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Barroc\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		L’església ha estat restaurada modernament per la Diputació de Barcelona.	92\|94\|96\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92787	Santa Maria de Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-balsareny	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Santa Maria de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 127-146.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17, 60-61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 158-159.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 129.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></p>	XIII-XX		<p><span><span><span>L’església parroquial de Balsareny fou construïda pràcticament de nou als segles XVI-XVII sobre un temple romànic anterior del qual pràcticament no n’han quedat restes. Consta d’una nau de planta rectangular amb capelles laterals. A la capçalera, orientada a l’est, s’hi ha afegit un cos més baix corresponent a la capella del Santíssim i la sagristia, i al costat de migdia té adossat l’edifici de la Llar Parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal s’imposa com una obra sòbria i feixuga que es caracteritza per la presència d’un sòlid campanar damunt de la nau central, l’únic element que li confereix certa personalitat. Aquest campanar adopta la forma d’una àmplia mola amb dues obertures davanteres i altres de laterals on hi ha inserides les diverses campanes, i té també un rellotge encastat en un dels angles. Una estreta cornisa el separa de la part central de la nau, on trobem un portal dovellat i, al seu damunt, un petit rosetó. A cadascun dels cossos laterals hi ha sengles portals. Es van obrir a la segona meitat del segle XX (el del costat sud el 1941) i són decorats amb relleus als frontons; el de l’esquerra amb un motiu simbòlic referit al tema de l’Alfa i l’Omega. Damunt d’aquest hi ha un petit ull de bou i, a les parts superiors, una finestreta a cada banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antiga església romànica (una obra tardana corresponent ja al segle XIII) n’ha quedat algun vestigi a la part central de la façana fins a la cornisa. Sobre el rosetó es pot observar una finestra ara tapiada que correspon a l'obra originària. L'aparell de la part romànica és fet amb carreus petits, disposats en filades i ben diferenciats dels de la part moderna, que són més grans. Així mateix, al mur de la banda nord es conserva en la seva part central un tram fet amb carreus en aquest cas de mida força gran i que sembla correspondre a un dels braços del transsepte, mentre que al costat oposat (a l’interior de la Llar parroquial) es troba el mur que correspondria al braç meridional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’església la nau central és coberta amb volta apuntada i les capelles laterals amb tres trams de voltes de creueria, cadascun separat amb arcs de mig punt. Als peus de la nau s’aixeca el cor. El fons d’altar, amb decoració d’estil neoclàssic, és presidit per una fornícula central amb una imatge de l’Assumpció. És una escultura anterior a la Guerra Civil, mentre que las majoria de les que podem veure a les capelles laterals són posteriors, amb alguna excepció com la de la Puríssima. La part superior de la nau és decorada amb set vitralls que al·ludeixen a temes simbòlics com l’eucaristia, el baptisme o el nou anyell de Déu. També són interessants els confessionaris, amb un remarcable treball en la decoració de la fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels elements més valuosos és la talla en fusta del Crist jacent, obra de 1947 de l’escultor del Penedès Josep Cañas i Cañas. Antigament estava situat a la capella dels Dolors, i el 1976 es traslladà al baptisteri, que està decorat amb pintures murals al·legòriques fetes a mitjans de segle XX. Al fons de la nau de tramuntana s’allarga la capella de Santíssim, de finals del segle XIX i feta en el mateix estil gòtic de les capelles laterals. És capçada amb un absis heptagonal i compta amb un rosetó decorat amb vitralls. Hi podem contemplar una interessant pintura de la Verge dels Set Dolors, possiblement del segle XIX. Així mateix, a la sagristia es conserva un retrat del segle XVIII del carmelità Francisco Battaller i Matolí; també un reliquiari de Sant Marc Evangelista, patró del poble. </span></span></span></p>	08018-254	Plaça de l'Església, s/n	<p><span><span><span>El topònim Balsareny sembla ser un derivat dels termes “balç”, que significa cingle o espadat, i “areny”, que designa una riba, platja, o llit d’un riu. Entre els lingüistes es discuteix si el segon terme, “areny”, seria substantiu o adjectiu, en el sentit de “balç arenós”. També hi ha el dubte sobre si el topònim es refereix originàriament al castell i al seu turó o bé aquest va prendre el nom d’un hipotètic assentament primitiu que estaria situat al lloc on després es construí l’església. De fet, les característiques físiques de l’indret on s’assenta l’església parroquial coincideixen de manera força clara amb el significat de Balsareny, i l’indret sembla propici per un tipus de poblat de tradició ibèrica i de caràcter defensiu. Fins al moment, però, no s’hi han identificat restes arqueològiques que ho puguin corroborar, de manera que aquesta possibilitat s’ha de considerar només com una hipòtesi (Carreté, 2010: 33ss).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009, quan Guifred de Balsareny (senyor del castell) i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop l'església. Aquest mateix any (1009) ja consta que entorn de l’església s’hi havia format una sagrera. El 1032 l'església ja tenia categoria de parròquia. A partir del 1295 es documenten diverses donacions per l'obra de l'església, per la qual cosa s’entén que la construcció romànica fou construïda en aquest moment de finals del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els segles XVI-XVII l’església fou reedificada pràcticament de nou i s’amplià amb cossos laterals. Les úniques dates que coneixem són les inscripcions en algunes claus de volta (1611, 1644, 1675), les quals indicarien que el gruix de l’obra es va fer a les dècades centrals del segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1775 i 1807 fou rector de la parròquia el conegut Roc García de la Enzina, que va tenir un paper important en la història de Balsareny per diferents qüestions. Havia nascut en un poble de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, criats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia va idear un artilugi anomenat trompa o sifó. Com que els no manresans tenien prohibit de regar amb aigua de la Séquia aquesta mena de sifó permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi entre 1787 i 1791 que va acabar perdent. La Reial Audiència li imposà una multa de més de 100 lliures. Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, sufragat en part per ell mateix i fet segons plànols que va dissenyar o dirigir en persona. El pont es va inaugurar l’any 1797. Roc García també va fer aixecar una nova rectoria, que ocupava una part de l’actual Plaça de l’Església i del Casal Verge de Montserrat. Fou enderrocada el 1936. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’església pròpiament, no va sofrir modificacions fins a finals del segle XIX, quan l’any 1883 va allargar-se la capella fonda. Se’n van encarregar els paletes Cardona, i les obres van costar 28.226 rals. El 1887-88 el pintor manresà Francesc Morell va portar a terme la pintura i daurat d’aquesta capella. A partir de 1896, amb la inauguració del cementiri municipal actual, l’antic fossar que hi havia en un pati annex a l’església pel costat de migdia va quedar en desús. Anteriorment el cementiri havia estat al costat nord de l’església, on ara hi ha el Casal Verge de Montserrat. Als primers decennis del segle XX la confrontació política entre conservadors-catòlics i progressistes era molt acusada. Sent rector Joan Sala, l’any 1903, va tenir lloc un episodi molt recordat que es va conèixer com el fet de les gorres. En el transcurs d’una processó uns joves es van negar a treure’s la gorra al pas de la Custòdia. Després d’una denúncia del rector per la passivitat de les autoritats republicanes un dels joves fou sentenciat al desterrament. Ja durant la Guerra Civil de 1936, la rectoria fou enderrocada i els altars i retaules barrocs de l’església foren destruïts. Sortosament, l’arxiu parroquial no en va quedar afectat. Una descripció de com era l’església abans de la guerra, amb la situació dels diferents altars i imatges, es troba al llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 136-142).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra les principals reformes han estat l’obertura de les portes de les naus laterals, els vitralls, el trasllat del baptisteri o la remodelació del presbiteri. Així mateix, des de principis del segle XIX hi havia una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria. A finals de la dècada de 1920 el diputat Graells, de la Lliga, va subvencionar la construcció d’una escola nova al costat sud de l’església, on abans hi havia el fossar o cementiri. Inaugurat el 1931, era un col·legi per a nois que es conegué com a Col·legi de Capellans i, oficialment, com a Escola Sant Josep. Des de 1974 l’escola que quedar en desús i llavors passà a ser Llar Parroquial i seu d’activitats vinculades a la parròquia. Als anys 1980 s’hi van portar a terme obres de reforma i rehabilitació. Pel que fa a l’actual rectoria, situada una mica més al sud, es va construir a finals de la dècada de 1950 en època del rector Leandre Picas. Anteriorment el rector residia a cal Sabata (Pl. de l’Església, 5). Cap als anys 1960 els baixos de la rectoria es van adequar com a local per a activitats juvenils. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Balsareny, com la resta d’esglésies del municipi, pertanyia al bisbat de Vic fins que l’any 1957 passà a dependre del Bisbat de Solsona. Entre 1978 i 1990 exercí com a rector mossèn Joan Bajona i Pintó (1932-2020), persona molt recordada al poble per les seves activitats polifacètiques. Va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i Balsareny. Amb les seves obres va embellir especialment diversos racons a l’entorn de la parròquia.</span></span></span></p>	41.8631300,1.8778400	406866	4635189		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-llinda.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-nau-esquerra.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-nau-dreta-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-capella-santissim-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-crist-jacent-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-crist-jacent-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-quadre-dolors-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-quadre-bisbe.jpg	Legal	Romànic\|Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada accessible	Religiós	Inexistent	2023-03-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En un mur de contenció molt a prop de l’actual edifici es va trobar un capitell d’aparença preromànica que devia procedir de l’església. Avui se n’ha perdut el rastre i se’n desconeix la ubicació. A partir d’una fotografia publicada per Xavier Sitjes (1977: 190) es pot observar que es tracta d’un capitell llis i mancat d’ornamentació, de formes simples i rústiques. Inscripcions en algunes claus de volta: 1611, 1644, 1675.La sala principal de la Llar parroquial acull un petit muntatge expositiu amb diversos plafons sobre la vida del bisbe Pere Casaldàliga.Sobre la qüestió de l’etimologia de Balsareny, l’estudiós de la toponímia Ramon Carreté es decanta per creure que el nom es refereix al turó del castell, documentat abans de l’església. Considera que l’etimologia del nom del poble, per raons de fonètica històrica, inclou un article salat, habitual en aquesta zona en època medieval: balç s’areny “balç (de) l’areny”, cosa que explicaria la pronúncia del nom amb S sorda. Un raonament més detallat i documentat sobre la qüestió es troba en el seu llibre sobre els noms de lloc de Balsareny (Carreté, 2010: 33ss).	92\|94\|98\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92796	Santa Margarida de l’Alou (jaciment)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-lalou-jaciment	<p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p>	XI-XIII	Part central del jaciment destruït per la carretera. Als laterals actualment les sitges no són visibles.	<p><span><span><span>Jaciment d’època medieval que consisteix en un camp de sitges, més un abocador i dos forns. Es troba situat als camps de conreu que hi ha davant de l’església de Santa Margarida de l’Alou, molt a prop també de la masia de l’Alou. L’indret es troba en un altiplà al marge esquerre del riu Llobregat. Una part del jaciment es conserva a banda i banda de la carretera, per bé que ha estat cobert i no és visible, mentre que la part central, on es concentraven la major part de sitges, es destruí per poder-hi fer passar el vial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’excavació que s’hi va portar a terme l’any 2002, en els treballs previs a l’obra de la carretera, es van desenterrar un total de 66 sitges. Es van classificar en tres tipologies: la majoria eren amb el fons pla i les parets rectes lleugerament troncocòniques, o bé amb el fons còncau i perfil globular i acampanat, però també n’hi havia algunes de fons pla i perfil globular. Les dimensions oscil·laven entre els 50 cm i 2 metres, i la profunditat màxima era de 1'90 m. També es van recollir un bon nombre de lloses de pedra llicorella, de forma ovalada o circular, que constituïen les tapadores de les sitges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el conjunt cal destacar tres sitges de dimensions semblants que es comunicaven mitjançant lloses de separació en les parets interiors. Possiblement servien per emmagatzemar productes semblants. També hi havia el cas d’unes sitges bessones, separades per menys de 50 cm però sense contacte entre si. Estaven a la zona límit de l’excavació, una mica separades, i una contenia les restes d’un gos amb els ossos en semiconnexió.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi morfomètric va revelar que la majoria de les sitges tenien volums inferiors als mil litres, fet que indica que el la producció del cereal era baixa i que no generava excedents per comerciar. Les sitges contenien també fragments de ceràmica grisa medieval, així com alguns fragments de ceràmica oxidant i també restes de fauna i materials ferrats. Per la datació de la ceràmica el jaciment es pot situar a l’època medieval, entre els segles XI i XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als forns, aquests es trobaven una mica allunyats de les sitges i un d’ells possiblement era d’us metal·lúrgic.</span></span></span></p>	08018-263	Sector sudest del terme municipal	<p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII). Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris.</span></span></span></p>	41.8484300,1.8822200	407208	4633552		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92796-alou-jaciment-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92796-alou-jaciment-3.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		L'any 2002 amb motiu del desdoblament de la carretera C-16 en el tram Sallent - Berguedà sud es van realitzar prospeccions arqueològiques que en aquest indret van detectar material ceràmic i fragments de pedres de molins en superfície. Això va motivar la realització primer d’uns sondejos, en els quals es van posar al descobert indicis de diferents sitges, i el mateix any 2002 una excavació arqueològica en extensió, que es va portar a terme en dues fases. Posteriorment, amb la construcció de la carretera es va suprimir la part central del jaciment.	85	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92795	Santa Margarida de l’Alou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-lalou	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GASOL, Josep M. i altres (1981). “Balsareny”, <em>Gran Geografia Comarcal de Catalunya</em>, vol. 2. “El Bages, el Berguedà i el Solsonès”. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 79.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140, 141, 153.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p>	XIII-XV	L'interior en estat precari, amb la volta de maó foradada i a punt d'esfondrar-se. Les parets i la volta estan apuntalades. L'exterior conserva íntegrament l'estructura. Les fulles d'heura amenacen la conservació dels murs.	<p><span><span><span>Capella d’època medieval i de tradició romànica però de datació incerta, tal vegada de transició al gòtic o tal vegada posterior. Consta d’una sola nau capçada aproximadament a llevant amb un absis semicircular que abasta pràcticament tota l’amplada. La coberta és a doble vessant. La façana davantera consta d’un gran portal de mig punt adovellat. La dovella central té gravada una creu d’astes arrodonides. A la part central de la façana s'hi aixeca un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull, construït a base de pedra menuda i assentat sobre la base d'una espadanya més grossa. La capella només té dues petites finestres a la façana de migdia i una finestreta de doble esqueixada a l’absis, en posició descentrada. El parament és format per carreus petits i irregulars però disposats en filades i lligats amb morter de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és cobert amb volta catalana que es troba foradada i que és a punt d’esfondrar-se. Les parets són enguixades i, al costat dret, es conserva una pica.</span></span></span></p>	08018-262	Sector sudest del terme municipal.	<p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII) que consisteix en un camp de sitges més dos forns, un dels quals era d’ús metal·lúrgic. Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris. A finals del segle XX els propietaris residien a Orís (Osona) i ja feia temps que el mas era portat per masovers. L’actual masover va entrar-hi pels volts de 1980.</span></span></span></p> <p> </p>	41.8488500,1.8828300	407259	4633598		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-11_1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-14_1.jpg	Legal	Romànic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			92\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
93005	Sant Vicenç d’Aladernet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-daladernet	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 124-126.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL ALTET, Xavier (1981). <em>L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X</em>. Barcelona, p. 228.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BENET CLARÀ, Albert (1983). “Sant Vicenç d’Aladernet”, <em>Amics de l’Art Romànic</em>, circular 21, Barcelona (abril 1983), p. 244-249.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, Emili (1983). <em>L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic</em>, Curial-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 130.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Caixa d'Estalvis de Manresa, Manresa, p. 96-98.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1983). “Sobre Sant Vicenç de Ladernet”, <em>Amics de l’Art Romànic</em>, circular 23, Barcelona, p. 271-272.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa, p. 204.</span></span></span></p>	X-XVII	Torre amb esquerdes. Nau preromànica molt envaïda per la vegetació. Un arc recentment espoliat.	<p><span><span><span>Conjunt que inclou les ruïnes d’una església preromànica a la qual posteriorment s’hi adossà una capella romànica en forma de torre. Es troba en terme de l’antic mas Solà d’Aladernet, vora la riera de Conangle. Antigament quedava prop del sender que unia el camí ral del Llobregat amb la carena de la torre o castell de Castellnou. L’església preromànica devia erigir-se al segle X i hauria estat remodelada al segle XI, entorn de 1038. La capella romànica pot datar-se al final del segle XII o començament del XIII. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al temple preromànic, la seva planta no està del tot clara. La majoria d’autors consideren que estava constituïda per una nau rectangular capçada a l'est per un absis carrat (quadrangular) que queda ostensiblement desviat cap al costat esquerre (al nord). El santuari quedaria perfectament diferenciat de la nau, més estret i separat per un arc triomfal que es conserva sencer. Francesc Junyent segueix aquesta línia a la <em>Catalunya Romànica</em> (1984: 124) i també Xavier Sitjes. D’altra banda, Albert Benet (1983) planteja la hipòtesi que l’església preromànica originàriament constava de tres altars amb un pla basilical a la capçalera. Considerem que és una possibilitat força versemblant, ja que resol alguns problemes o incoherències derivats de la hipòtesi de la capçalera única.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle nordest, el santuari (que segons la hipòtesi de Benet seria el creuer) conforma una cambra estreta on hi trobem diferents arcs. Els arcs est i nord (aquest últim cegat) volen ser de ferradura però no acaben de ser-ho. S’han quedat a mig camí entre un arc de ferradura i un de mig punt. Recentment, algunes dovelles exteriors de l’arc est han estat espoliades. Si aquesta cambra és el santuari quedaria obert a llevant amb una finestra força gran, i possiblement també al nord, cosa que no té gaire sentit. Si es tracta del creuer, tal com suggereix Benet, aquests arcs serien els que donarien pas als altars laterals del transsepte i al santuari, que estaria situat més a l’est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Originàriament la nau de l’església preromànica devia anar coberta amb encavallades de fusta. Pels volts de 1039 sembla que es va refer amb volta de pedra, i per reforçar els murs s’hi van adossar unes arcades als paraments interns de les quals en queden rastres a l’absis i, de manera més precària, a la nau. L'aparell de l’edifici preromànic és força matusser i no està disposat en filades. La part corresponent al segle XI està lligada amb morter de calç, mentre que l’obra del segle X només ho està amb fang. Al mur de tramuntana de la capçalera es conserva una filada d’<em>opus spicatum</em>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la capella romànica, està encabida dins una torre de planta quadrada, d’uns 4,5 m d’alçada i de 3,5 m per costat. Ha quedat sense coberta i a llevant presenta un absis amb una finestra de doble esqueixada rematada amb arc de mig punt adovellat. Al mur de migdia hi ha una finestra de característiques similars però a una alçada superior. Al mur de ponent hi trobem la porta, coronada amb un arc de mig punt adovellat emmarcat per una senzilla arquivolta a manera de guardapols. L’aparell és format per grossos carreus de mida mitjana-petita, disposats en filades i lligats amb morter de calç. La construcció romànica fou sobrealçada possiblement als segles XVI o XVII. Ja era molt alta, però llavors va adoptar la forma de torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fusió de les dues esglésies es feia mitjançant la cambra situada al nordest (corresponent a l’antic absis carrat preromànic o, segons Benet, al creuer). Això permetia ampliar una mica l’espai reduït de la capella romànica. Així, pel costat nord la torre queda oberta amb un arc de mig punt que comunica amb aquest espai que estava dotat també amb un altar, del qual se’n conserva el tenant i part de la mesa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora la torre romànica pel costat de migdia es conserven estructures corresponents a diverses dependències que, tal vegada, corresponien a la sagristia o a algun habitatge. Cal recordar que hi ha una tradició no documentada que diu que l’església havia acollit una comunitat de deodonades. També es troben abundants enderrocs en altres punts, sobretot per la banda de migdia.</span></span></span></p> <p> </p>	08018-336	Sector oest del terme municipal	<p><span><span><span>Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Balsareny, al lloc d'Aladernet. Aquest lloc i l'església apareixen citats el 1035 quan Ramon Guifré de Balsareny, germà del senyor del castell de Balsareny, deixà uns béns situats <em>in Aladernedd [sic]</em>, a Sant Vicenç, i el 1038 la muller del senyor de Balsareny, Ingilberga, féu una donació a Sant Vicenç d'Aladerned per a l'obra i la dedicació. L’església preromànica, però, seria una construcció anterior, del segle X. Les referències de l’any 1038 indicarien que entorn d’aquesta data s’hi haurien fet obres, possiblement per dotar l’església d’una volta de pedra. Albert Benet, en canvi, en la seva hipòtesi planteja que l’església preromànica no fou renovada sinó que originàriament constava de tres altars amb un pla basilical a la capçalera (Benet, 1983). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, cap a finals del segle XII o al començament del XIII, el conjunt s’amplià amb la construcció de l’església romànica en forma de torre adossada a llevant. Hi ha una tradició que diu que en aquesta capella s’hi va aplegar un petit grup de donades vers els segles XVI-XVII. El cert és que en aquesta època la capella es va sobrealçar tot adoptant més clarament la forma de torre actual.</span></span></span></p> <p> </p>	41.8562400,1.8437600	404027	4634461		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-15.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-17.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-19.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-18.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-estructures_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-arc-est-foto-anys-80.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93005-aladernet-planta-segons-benet.jpg	Legal	Pre-romànic\|Modern\|Romàntic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		El topònim Aladernet es refereix al fet que devia ser un lloc amb abundància d’aquest tipus d’arbust: adalerns.Entre els anys 1983 i 1984 els Amics de l’Art Romànic del Bages van dur a terme una tasca de neteja i desenrunament de l’interior de l’església i del seu entorn. Es va consolidar l’arc presbiteral del temple romànic i es van apuntalar altres arcs amb parets de reforç fetes amb totxo. També es reconstruí la primitiva porta d’entrada a la torre segons una fotografia antiga. En el transcurs d’aquests treballs es posà al descobert l’antic altar i una necròpolis altmedieval amb un bon nombre de tombes d’albats, la qual es troba encara per excavar.	91\|94\|101\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92826	Sant Ramon de Sobirana de Ferrans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-de-sobirana-de-ferrans	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Sant Ramon de Sobirana de Ferrans (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120-123.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 134-135.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 153.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1972-74). <em>“Esglésies romàniques singulars al Bages”, Ausa, </em>vol. VII, Vic, p. 142-149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa, p. 206.</span></span></span></span></p>	XII-XV	Restaurada a la dècada de 1970.	<p><span><span><span>Església romànica que forma part d’un conjunt de gran interès arquitectònic i històric en el qual hi trobem també la masia de Sobirana de Ferrans (a la part central) i la masia del Cortès de Ferrans (a ponent). Els tres edificis estan adossats i formen un continu constructiu de certa complexitat. L’indret està situat en una elevació del terreny sobre la vall que formen dos torrents; d’aquí la denominació de Sobirana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una església romànica, probablement de mitjans del segle XII, amb una ampliació en època gòtica. Es caracteritza per una planta de dues naus: una de principal, més gran i de forma allargada, i l’altra al costat nord, més petita i gairebé quadrada. Ambdues estan capçades per sengles absis de dimensions concordants amb les respectives naus. Cal remarcar que les esglésies de dues naus són molt poc freqüents, i en els pocs casos en que es donen els dos absis solen ser juxtaposats i complementaris. En el cas de Sant Ramon de Sobirana, en canvi, les dues naus són completament independents. El raó d’aquesta disposició peculiar la desconeixem. S’ha dit que la nau secundària es podria haver bastit amb la intenció d’afegir-n’hi una tercera, al costat oposat, que mai no es va arribar a fer. O tal vegada la segona nau podria haver tingut una funció litúrgica específica que ignorem. De fet, fa la impressió de ser una església de planta llatina amb un transsepte que hauria quedat inacabat en el seu braç dret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal té l’absis orientat al nordest, de forma semicircular i amb una finestra central de doble esqueixada coberta per arc de mig punt monolític (en aquest cas refet). Sobre l’absis el mur tester s’aixeca per sobre del nivell de la teulada, i al seu cimal hi ha una creu de pedra, refeta en la recent restauració. A la façana de migdia hi trobem el portal, que és un dels elements més interessants del temple. Per la seva senzillesa, tant arquitectònica com escultòrica, representa un terme mitjà entre els portals simples de dovelles llises i els que compten amb una decoració escultòrica completa. El portal és format per tres arcs de mig punt en degradació. Els dos primers es recolzen sobre impostes i el més exterior és resseguit per una arquivolta a manera de guardapols. La decoració escultòrica es concentra en aquesta arquivolta exterior, i en general es troba molt erosionada. Les dovelles de l’arc són ornades amb botons i, a la part superior, hi trobem una figura humana disposada en sentit horitzontal, d’unes característiques molt arcaiques i amb els braços posats a la cintura, en forma de gerra. El cap es trobaria a l’esquerra i els peus a la dreta, coincidint amb un dels botons ornamentals. Així mateix, en una de les impostes de l’esquerra es conserva la figura esquemàtica d’un ocell seguida d’una sèrie de motius florals emmarcats dintre de quadrats. Es tracta d’un esquema decoratiu primitiu que prové de la tradició visigòtica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau secundària té una disposició no del tot simètrica respecte de la principal. Per aquest motiu l’absis és incomplet i queda lleugerament retallat pel costat que s’hi annexa. La finestra central és semblant a la de l’absis principal. L’aparell de la construcció romànica és fet amb petits carreus de mides desiguals, disposats en filades i a trenca-junt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus de la nau principal s’aixeca una torre situada sobre un cos lleugerament més alt que s’hi va afegir en època gòtica. És de planta quadrada i es troba escapçada per la part superior, on es conserven dues obertures allargades que indiquen que es tractava d’un campanar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior del temple ambdues naus són cobertes amb voltes de canó de perfil apuntat. La nau principal es fusiona a l’absis mitjançant dos arcs apuntats en gradació. En època del gòtic la nau es va ampliar amb una nova estança que allarga la construcció i que s’enlaira mitjançant una torre recolzada sobre arcs de mig punt. </span></span></span></p>	08018-286	Sector nordoest del terme municipal.	<p><span><span><span>En un turó que s’aixeca uns 400 m a l’est de Sobirana s’hi ha identificat una petita necròpolis possiblement d’època visigòtica (Collet del Nado), en la qual s’hi va trobar una sivella corresponent a aquest període. Això suggereix que els masos i l’església de Sobirana podrien tenir un precedent en una hipotètica vil·la de tradició romano-visigòtica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De fet, la Vall de Ferrans devia ser el primer territori repoblat del terme del castell de Balsareny, entorn del segle X. L’indret de la Vall de Ferrans és documentat des de l’any 966 i 967. Amb anterioritat al 966 devia habitar-hi un tal Ferran (un nom d’origen germànic), que no ha estat documentat però que hauria donat nom a la vall. En aquesta època ja consta que hi havia més d’una casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El topònim Sobirana prové del mas i no apareix fins al segle XIV. L’església que hi havia en aquesta vall ja consta l’any 1154 en les primeres llistes del bisbat de Vic, amb categoria de parròquia però sense especificar-ne l’advocació. De fet, es desconeix quina era la seva advocació primitiva, tot i que hi ha una tradició que diu que era dedicada a Santa Maria, però no se’n té cap prova. Al segle XIV ja consta amb l’advocació de sant Domènec. El 1311 com a “Sen Digmenge de Ferrans”, i el 1398 amb la mateixa dedicació llatinitzada: Sancti Dominici de Ferrans. Tanmateix, aquesta advocació no podia ser l’antiga, ja que sant Domènec de Guzmán fou canonitzat el 1221. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas Sobirana, apareix en una relació de masos de l’any 1368 sota el nom genèric de Cases de Ferrans. En aquesta llista també hi consta el mas Mercader, actualment el Cortès. Més tard, l’adjectiu Sobirana al·ludeix a la seva situació en un promontori elevat i en relació a una altra casa, jussana, que no està documentada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En època gòtica, tal vegada al segle XIII, l’església va ser allargada amb la construcció d’un cos a ponent coronat amb una torre. Al final del segle XIV, segurament a causa de la davallada de població provocada per la pesta negra, va perdre la categoria de parròquia i passà a ser sufragània de la parroquial de Balsareny. El nom modern de l’església és Sant Ramon de Sobirana. No se sap des de quan va adquirir aquesta advocació, però devia ser en època força moderna. L’església també havia tingut la dedicació de sant Joan (Carreté, 2010: 134). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Retornant al mas de Sobirana, en el fogatge de 1515 hi consta Francesc Subirana, i en el de 1553 Joan Sobirana. Ja al segle XVIII, en el cadastre de 1775 Joan Sobirana pagava 185 rals i 13 diners pel mas, que tenia 9 jornals i mig de sembra, 2/24 d’hort, 6 entre vinya i mallol de segon any, 60 de bosc i 46 de pastura. La casa es devia ampliar sobretot als segles XVII i XVIII, quan també es devia bastir el cos adossat a llevant que connecta amb l’església. De fet, església i masia van acabar totalment units, fins al punt que, en algun moment, l’església va esdevenir una dependència de treball i al presbiteri de la nau principal s’hi va construir una tina que tancava l’absis.</span></span></span></p> <p><span><span><span> El 1849 l'església juntament amb el mas Sobirana va passar a ser propietat de la comunitat de Canonges de la Seu de Manresa. L’heretat ja era força gran, i en aquesta època els canonges van adquirir també altres cases situades al sector de llevant, com les Cases Noves i les Cases de Navàs; d’aquesta manera les terres de l’heretat arribaven fins al nucli urbà de Navàs. A partir d’aquest moment el mas Sobirana va quedar a càrrec de masovers. A la segona meitat del segle XX ho eren la família Serra, de Balsareny, i des dels volts de 1970 hi viu un llogater.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 els canonges de Manresa van promoure la restauració de l’església. Els treballs van consistir en suprimir la tina interior i altres afegitons, refer les cobertes i els paraments de la façana i finestres i construir un nou paviment. El 7 d’octubre de 1979 l’església fou beneïda i restablerta al culte sota la suposada advocació primitiva de Santa Maria. Igual que la resta d’esglésies de Balsareny, l’any 1957 va deixar de dependre del bisbat de Vic per passar al de Solsona.</span></span></span></p>	41.8774800,1.8515800	404708	4636811		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-figura-x.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-ocell-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-8.jpg	Legal	Gòtic\|Romàntic\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada accessible	Religiós	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			93\|101\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92917	Sant Esteve de la Colònia Soldevila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-la-colonia-soldevila	<p><span><span><span>Anònim (1974). “Sant Esteve de la Colònia Soldevila”, <em>Full Diocesà</em>, núm. 1436, Solsona (14-4-1974).</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). “Sant Esteve de la Colònia Soldevila (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 123-124.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 93-97.</span></span></span></p>	XI, XIX-XX		<p><span><span><span>Església d’origen romànic substancialment transformada l’any 1942, quan ja donava servei a la colònia tèxtil Soldevila que havia sorgit al seu costat. Es troba situada sobre un petit promontori al sud de la colònia. La construcció actual és bàsicament fruit d’aquesta reforma, feta en estil neoromànic. Consta d’una sola nau que, originàriament, estava capçada per un sol absis i que ara té afegit un transsepte amb dues absidioles laterals. En la reforma també s’allargà la nau per davant, en l’espai que ocupa el cor, de manera que les façanes i les finestres foren construïdes de nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada a ponent, consta d’un portal amb arc de mig punt i, al damunt, dues finestres també d’arc de mig punt i un rosetó. És coronada amb un campanar d’espadanya de forma sinuosa i, als laterals, amb dues boles de pedra. Les façanes dels costats també compten amb finestres neoromàniques de la mateixa tipologia; les de les capçaleres del transsepte són geminades. L’absis romànic té al centre una finestra de doble esqueixada i les absidioles laterals compten també amb finestretes similars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau i el transsepte són coberts amb voltes de creueria. A l’absis queda perfectament visible el parament romànic, fet amb carreus de mida petita ben disposats en filades. La zona del presbiteri fou reformada els anys 1980 per mossèn Joan Bajona. L’altar de pedra amb un petit pessebre és obra del mateix Bajona. El faristol és fet amb un corró de batre procedent de la casa de can Cansalada. En diferents fornícules es conserven algunes imatges que són anteriors a la Guerra Civil.</span></span></span></p>	08018-303	Colònia Soldevila. Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span>Aquest indret s’ha conegut sempre com Sant Esteve, fins i tot en els temps més recents en què s’hi ha creat la colònia industrial, tot i que darrerament és més coneguda com a Colònia Soldevila, en referència al seu primer propietari. L'església apareix citada l’any 1038 al testament d'Ingilberga de Balsareny, esposa de Guifré de Balsareny, que era el senyor del castell. Cal suposar que fou tan sols una petita capella de caràcter rural que donava servei als masos de la zona. A mitjans de segle XIX l’església havia estat profanada i el 1849 fou beneïda de nou després d’haver estat renovada (Forasté, 1994: 93).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1890 entrà en funcionament la colònia tèxtil que Josep Soldevila Casas va fundar en aquest indret. Aleshores Sant Esteve es convertí en l’església d’aquest nucli. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 s’hi inaugurà un nou sagrari. Fruit d’algunes de les obres fetes a la colònia o en les remodelacions a l’entorn de l’església hi van sorgir una quantitat important de restes humanes que constaten l’existència d’un antic cementiri. Així mateix, adossada a la roca sobre la qual s’assenta l’església, a uns 20 metres, hi havia una caseta que podria haver estat l’habitatge de l’ermità. Encara del record popular hi havien viscut diverses famílies, fins que finalment fou enderrocada. Encara s’hi poden veure els forats de les bigues a la roca (Forasté, 1994: 95). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1942 sota la iniciativa de mossèn Joan Rovira l’església fou totalment remodelada per l’interior i l’exterior: s'amplià amb els dos absis neoromànics i s’allargà la nau per davant. Sota el cor s’hi instal·là una pica baptismal que va permetre fer-hi batejos. L’obra la portà a terme la brigada de paletes de la fàbrica. La pedra noble fou tallada per en Pere Parés, avi del pintor local Pere Pla Parés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1985 i 1986 s’hi va portar a terme una restauració promoguda pel mossèn, Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia. Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs; més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà </span></span></span><span><span><span>la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. Al darrera de l’església de Sant Esteve el mateix mossèn Bajona va idear l’espai de la Font dels Escolans. Posteriorment mossèn Bajona fou rector de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, mossèn Bajona va impulsar també la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música d’aquesta església. La coral va realitzar gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció del mateix Bajona. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional. L’església continua oberta al culte com a sufragània de la parròquia de Balsareny.</span></span></span></p>	41.8834600,1.8860600	407577	4637437	1942	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-vista-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-dovella.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-int-4.jpg	Legal	Romànic\|Contemporani\|Historicista\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Religiós	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció al portal: Anno DNI MCMXLA l’interior de l’església hi ha dipositades les cendres de mossèn Joan Bajona	92\|98\|116\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92842	Resclosa i canal de la fàbrica de Vilafruns	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-de-vilafruns	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Resclosa i canal de l’antiga fàbrica tèxtil de Vilafruns que proporcionava la força motriu a aquesta indústria i que avui continua funcionant com una petita central hidroelèctrica. La resclosa es troba situada al Llobregat, uns 1.200 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el riu s’eixampla. És una resclosa de forma el·líptica, actualment revestida de formigó. Al punt de captació s’aixeca una petita caseta, amb la base de pedra i reformada a la part superior. Al costat de la resclosa s’hi ha adaptat una rampa de formes sinuoses que permet als peixos remuntar el riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal comença en un primer tram actualment soterrat d’uns 300 m. Més endavant surt a la superfície amb una amplada considerable, en un punt on trobem diferents bagants. Continua mitjançant un traçat paral·lel al Llobregat per la riba de ponent, i és travessat per diversos pontarrons de formigó. Uns 150 metres a l’oest hi passa la Séquia de Manresa, de manera que en aquest tram el canal de la fàbrica esdevé com una segona séquia en paral·lel. Finalment, el canal arriba a la zona de Vilafruns, on passa novament soterrat per la gran àrea industrial de la fàbrica Gates, i surt a la llum uns metres abans d’entrar a l’antiga fàbrica de Vilafruns, per sota de l’edifici on hi havien els habitatges de la fàbrica.</span></span></span></p>	08018-298	Sector sud del terme municipal. Vilafruns	<p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p>	41.8519700,1.8749800	406612	4633953		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-canal-vilafruns-1_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-canal-vilafruns-3_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-fabrica-vilafruns-35_0.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92774	Resclosa i canal de la fàbrica Rabeia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-rabeia	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115, 142-143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 128.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 508.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Resclosa i canal de la fàbrica o colònia Rabeia que antigament li proporcionava la força motriu i que avui continua en ús com a petita central elèctrica. La resclosa es situa 400 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el curs del riu Llobregat s’eixampla. És una resclosa de planta lleugerament el·líptica, d’una amplada d’uns 70 m. Actualment és formigonada i fa un lleuger pendent. Per la riba de ponent desvia les aigües del riu per sota d’una petita caseta de pedra on hi ha les comportes i el sistema que regula el cabal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal, que té una amplada d’uns 8 metres, segueix una trajectòria en paral·lel al riu, passant per diversos trams subterranis. Els laterals de la llera són bastits amb obra de pedra i formigonats. El curs d’aigua entra al recinte fabril pel costat nordest. Antigament hi havia dos salts d’aigua amb dues turbines, ja que durant molt temps la fàbrica va estar dividida en dues empreses diferents. Recentment els dos salts s’han unificat en una sola turbina.</span></span></span></p>	08018-246	Sector nordest del terme municipal.	<p><span><span><span>El 1868 els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, van comprar una peça de terra del mas Rabeia al seu propietari, Jaume Rabeya, amb la intenció de construir-hi una fàbrica de filats. En les escriptures s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. El 1868 es va sol·licitar la concessió de l’aigua, aprovada el 1869. El 1871 es va signar un conveni entre els dos germans Soldevila per l’ús de la resclosa i ja es preveia que la fàbrica constés de dos edificis units però independents, susceptibles de ser dividits, com així va passar més tard. El 1872 ja s’estava construint la fàbrica i el propietari del mas Rabeia establia un nou terreny als Soldevila (Ferrer, 2011: 508). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica va començar a funcionar l’any 1880. En un principi els dos germans Soldevila n’eren copropietaris, però aviat devien sorgir discrepàncies i, efectivament, el 1886 van dividir la fàbrica en dues meitats que van ser independents fins l’any 1973. En Jaume Soldevila es quedà la part nord i el seu germà Pere la part sud. Tradicionalment s’han conegut com ca l’Ill i cal Ton en referència als respectius directors que hi van exercir durant anys: Ramon Ill i Anton Payerols. Més endavant, a partir de 1919, ca l’Ill va passar al fill de Jaume Soldevila, i l’empresa va adoptar com a raó social el nom de l’hereu: Álvaro Soldevila S.A. Les dues empreses tenien sengles màquines de vapor amb les seves corresponents xemeneies per tal de complementar la força hidràulica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys de la postguerra, a la dècada de 1940, la resclosa havia sofert importants desperfectes a causa d’una riuada i es va haver de reparar. Els treballs els va realitzar l’empresa Orriols i van durar força temps. Es van engruixir les parets de la presa amb formigó i es construí de nou la caseta de les comportes, eixamplant-ne les obertures per facilitar l’entrada de l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de la dècada de 1970 el sector tèxtil passava per una forta crisi. El nombre de treballadors a la fàbrica era de 74, quan n’havia arribat a tenir 130. El 1981 s’aconseguí que l’Institut Nacional d’Indústria (INI) es fes càrrec de l’empresa, juntament amb la resta de factories de Gossypium. Mitjançant un pla de reconversió l’Estat invertí 205 milions a la Rabeia, que van servir per donar un impuls momentani a la fàbrica. L’any 1986 l’empresa es va tornar a privatitzar i passà novament a Gossypium, que degut a la problemàtica del moment va haver de fer suspensió de pagaments. El 13 de març de 1993 la fàbrica de la Rabeia va deixar de produir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys posteriors al tancament el nucli de la Rabeia ha viscut un procés de despoblació. Només segueixen habitades les cases escampades de l’exterior. Des de 1994 s’hi ha tornat a instal·lar una empresa. El salt d’aigua continua sent explotat per generar electricitat.</span></span></span></p>	41.8802800,1.8864100	407602	4637083		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-resclosa-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-canal-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-canal-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-canal-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92915	Resclosa i canal de la colònia Soldevila	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-colonia-soldevila	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110-114.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 509.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Resclosa i canal de la colònia Soldevila que proporcionava la força motriu a la fàbrica i que avui continua alimentant una petita central hidroelèctrica. La resclosa es troba tan sols uns 200 metres aigües amunt. Té una forma lleugerament el·líptica, i actualment és formigonada i de pendent suau. Al punt de captació hi ha un túnel de desguàs lateral i, al costat, una petita construcció amb dues obertures que regula l’entrada d’aigües al canal. El canal discorre vora un camí arbrat amb plàtans enmig d’un agradable paisatge de ribera. És reforçat amb un revestiment lateral de ciment. Arriba a la fàbrica pel sector de llevant, on hi ha unes naus adossades al nucli principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora el riu encara es continuen conreant amb l’aigua del canal alguns dels antics horts de la colònia. Antigament hi havia també un safareig públic nodrit amb l’aigua del canal i tres fonts. </span></span></span></p>	08018-301	Sector nord del terme municipal. Riu Llobregat	<p><span><span><span>L’any 1880 entrava en funcionament la fàbrica que els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, havien construït a la Rabeia. A causa de desavinences, des de bon principi ja la van dividir en dues meitats. Jaume Soldevila es va quedar la meitat nord. El seu fill, Josep Soldevila Casas, va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats per la manca de potència hidràulica, va comprar uns nous terrenys a l’heretat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Feia uns anys que en aquest indret un altre industrial ja hi havia sol·licitat la concessió d’aigües, el 1868. Quan aquesta llicència va caducar el 1892 perquè no s’havia fet efectiva Josep Soldevila va poder comprar l’heretat i sol·licitar els drets d’aigua, el 1894 (Ferrer, 2011: 509). Aleshores va poder construir a l’indret una fàbrica que era més gran. Al principi fou coneguda com a colònia Sant Esteve, perquè estava situada vora una església romànica que tenia aquesta advocació. Més endavant s’ha tendit a denominar-la colònia Soldevila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi la fàbrica en nodria únicament amb l’energia hidràulica, i no consta que hi hagués cap màquina de vapor ja que, ben aviat, va arribar la xarxa elèctrica. Pels volts de 1927 s’hagué de reparar la resclosa amb un empostissat horitzontal d’un 7 metres d’amplada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1990 Manufactures Soldevila S.A. fou absorbida juntament amb dues empreses més pel grup Gossypium. Finalment, enmig d’un procés complex de negociacions el 1992 la fàbrica de la colònia Soldevila aturava la producció. Posteriorment els locals i els pisos de la colònia van passar a l’Institut Català de Finances, i més endavant tot el conjunt fou comprat per una multinacional, que va llogar la fàbrica a una empresa de cartonatges mentre que el salt d’aigua continua actiu i fa anar una petita central hidroelèctrica.</span></span></span></p>	41.8868000,1.8857200	407554	4637808		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-resclosa-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-resclosa-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-fabrica-10.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
93179	Resclosa i canal de la Fàbrica del Molí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-del-moli	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110, 114-115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 114-115, 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 393-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 98-100.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Resclosa i canal de l’antiga fàbrica del Molí que proporcionava la força motriu a aquesta indústria i que avui continua funcionant com una petita central hidroelèctrica. La resclosa està situada a tan sols 100 metres de la fabrica, al riu Llobregat. Té una llargada d’uns 150 m i una disposició pràcticament en paral·lel al riu, adoptant un lleu viratge a l’extrem nord. Conserva a la carena superior els blocs de pedra originaris, però en la resta ha estat formigonada per dotar-la d’un pendent suau. A un dels costats s’hi ha habilitat recentment un corredor fet de petites basses que permet als peixos remuntar el riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A través d’un curt canal formigonat les aigües del Llobregat entren al recinte industrial per la part nordoest, on hi ha el sistema de comportes d’entrada, avui totalment automatitzat. A escassos metres pel costat de ponent discorre la Séquia de Manresa, que a l’alçada de la fàbrica entra en un tram subterrani.</span></span></span></p>	08018-359	Fàbrica del Molí. Sector central del terme municipal.	<p><span><span><span>En aquest indret hi havia hagut un molí fariner, i d'aquí ve el nom de 'fàbrica del molí'. Pertanyia al mas Martí i ja està documentat l’any 1633, però podria ser anterior, d’època medieval. I és que el torrent que desemboca al Llobregat, on hi havia la resclosa, ja s’esmenta l’any 977 com a torrent Martí. Així mateix, el Molí de la Roqueta, documentat l’any 1385, podria fer referència a aquest mateix molí. Als segles XVII i XVIII era conegut com el Molí d’en Martí o de Casa Martí, perquè encara pertanyia a aquest mas, que actualment es coneix com a can Torrents i que està situat a la plaça de l’Església de Balsareny. Constituïa una de les principals heretats del terme (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els inicis de la fàbrica anomenada del Molí es trobaven envoltats de certa confusió en les diferents publicacions fins que, arran del metòdic i laboriós treball de l’historiador Llorenç Ferrer (2011: 393), s’ha pogut perfilar amb força detall, de manera que a continuació n’oferim una síntesi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ben al principi del segle XIX hi hagué un primer intent per construir una petita fàbrica en aquest indret quan el 1807 Tomàs Solsona, fabricant de Balsareny, va rebre la donació d’una petita peça de terra per part del baró de Balsareny. Però aquest projecte no va arribar a realitzar-se. El 1826 va caldre reconstruir la resclosa del molí i llavors encara no hi havia cap fàbrica, i tampoc l’any 1838. La primera notícia de la fàbrica de filats anomenada del Molí és de l’any 1842 i no sabem qui la va posar en funcionament. El 1854 era propietat de la família Cots, pare i fill, de Manresa. Miquel Cots Enrich va deixar la fàbrica al seu fill Francesc Cots Argullol, que va ser el fundador de Casa Caritat a Manresa, però la mort prematura d’aquest va obligar al seu pare a tornar prendre’n les regnes. El 1850 els Cots havien reedificat la fàbrica i el molí. Més endavant s’hi afegí com a soci Manel Portabella i es fundà la societat Portabella, Cots i Cia, que feia funcionar les fàbriques que els Cots tenien a Manresa i a Balsareny. Miquel Portabella també era de Manresa i va establir vincles familiars amb els Cots. L’any 1866 aquesta societat es va desfer i Miquel Cots es va quedar les dues fàbriques. La del Molí la va arrendar per deu anys (1867-1876) a la companyia Mateo Serra i Cia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica del Molí, com també la de Viladruns, va patir un incendi, i el 1906 la va comprar Ricard Vinyes Coma, de Balsareny, que més tard va comprar també la veïna fàbrica de Vilafruns. Llavors va ser coneguda com a fàbrica de cal Vinyes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica es complementava amb alguns serveis i habitatges per als treballadors, com una petita colònia. Ja apareix amb aquestes construccions en fotografies de la dècada de 1910, incloent-hi l’habitatge per a directius. En aquesta època hi havia també una nau força gran situada al nord en sentit perpendicular a la nau principal, tal com es pot veure en diverses fotografies. Més tard, el sector al voltant de la nau principal es va remodelar totalment per deixar-lo tal com és ara. A la dècada de 1930 hi funcionaven uns 160 telers. Entre 1940 i 1953 Ricard Viñas va fer una ampliació del recinte i el dotà amb noves naus amb cobertes en forma de dent de serra, situades al cantó de llevant, vora el riu. El 1949 es van renovar les infraestructures de la comporta del canal. La xemeneia actual, de forma poligonal, és del 1952. Anteriorment la xemeneia es trobava al costat mateix de la nau principal, a l’est. Després dels anys cinquanta tots els telers que hi treballaven eren automàtics. A la dècada següent, però, sota els efectes de la crisi del tèxtil la fàbrica va haver de tancar l’any 1966, igual que la de Vilafruns. Aleshores tenia 417 treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant, el 1972 la fàbrica va tornar a obrir però amb només una quarta part dels treballadors que havia tingut. La nova crisi a finals dels setanta va obligar encara a una reducció de jornada el 1977. La nova raó social es digué “Hijos de Pedro Balsach SA”, i després “Hilaturas Balsareny SA”, però popularment sempre se l’ha continuat anomenant Fàbrica del Molí.</span></span></span></p>	41.8565100,1.8741000	406546	4634458		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-resclosa-fabrica-moli-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-resclosa-fabrica-moli-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-resclosa-fabrica-moli-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-resclosa-fabrica-moli-canal.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93179-fabrica-moli-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la zona de les comportes: MCMXLIX (1949)	98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
93062	Resclosa i canal antics de la fàbrica de Vilafruns	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-antics-de-la-fabrica-de-vilafruns	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p>	XIX	Resclosa parcialment conservada (tan sols un tram a la riba de llevant). Canal parcialment conservat que passava per una zona molt alterada per les instal·lacions industrials modernes, al polígon Sasdi-les Malloles.	<p><span><span><span>Resclosa i canal originaris de la fàbrica tèxtil de Vilafruns que proporcionaven la força motriu a aquesta industria. Actualment es troben en desús i abandonats, ja que el canal actual es va construir de nou a la dècada de 1920, quan la fàbrica es va reconstruir després d’un incendi. El canal antic té un traçat que passa més a l’est que l’actual i és molt més curt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La reclosa es troba uns 350 m aigües amunt, a l’alçada de la moderna nau industrial de la Gates. Just al costat de la reclosa hi ha un mur d’uns 35 metres que protegia uns hort comunitaris que es van habilitar en aquesta zona durant la Gerra Civil per part d’un col·lectiu anarquista. De la resclosa se’n conserva un tram d’uns 11 metres de llarg situat a la riba de llevant del riu. És formada per una filada de blocs de pedra ben tallats que formen un pendent suau i que continua, amb la mateixa inclinació, amb obra de maçoneria. La resclosa queda tallada de manera abrupta abans d’arribar al riu, probablement a conseqüència d’alguna riuada que la devia deixar inoperativa. Cal fer notar que aquesta resclosa es situa a un nivell d’uns dos metres per sobre de l’actual curs del riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua era desviada cap a la banda de ponent del riu per entrar al canal. De l’antic canal fa uns anys se’n va identificar un bon tram subterrani que es troba uns 160 m al sudoest de la resclosa, just al marge d’un camí que va de la rotonda de la fàbrica Gates fins a la fàbrica de Vilafruns. Uns 50 m després de la rotonda (coordenades UTM ETRS89 407101, 4632933). Segons informació oral, es tractava d’un canal subterrani força ampli i que es conserva sota el camí, cobert amb volta de pedra.</span></span></span></p>	08018-339	Sector sudest del terme municipal. Riu Llobregat.	<p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p>	41.8444700,1.8817600	407164	4633113		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-13.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-15.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Jorge Villagrasa Pulido	98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92420	Resclosa dels Manresans	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-dels-manresans	<p><span><span><span>ALABERN i VALENTÍ, Josep (2002): “Introducció: la Sèquia de Manresa” i “La Sèquia, infraestructura tècnica” a <em>Al voltant de la construcció de la Sèquia de Manresa</em>. Manresa, Col·legi d’Enginyers Tècnics de Catalunya; Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALABERN i Valentí, Josep (2004): “La Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 7-15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (2022). <em>La resclosa de la Sèquia de Manresa. Una obra medieval en ple ús</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15-16.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 101, 116.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CASES i IBÁÑEZ, Adrià (2004): <em>Les pedres de la Sèquia. Un recorregut pel seu paisatge</em>. Manresa, Centre d’Estudis del Bages; Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Col·lecció Guies, núm. 5, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FRANQUESA, T; RECASENS, J (1983): <em>Coneguem la Sèquia</em>. Manresa, Caixa d’Estalvis de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi (2010), <em>La Sèquia de Manresa. Estudi històric i documentació del patrimoni associat a un canal d’origen medieval</em>, estudi inèdit per a l'Ajuntament de Manresa, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SÁNCHEZ CAMPOY, Eduard; ADELL GISBERT, Joan Albert (2021). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de reparació a la resclosa dels Manresans de la Séquia de Manresa. Balsareny, Bages</em>. Catarqueòlegs; Ajuntament de Manresa; Aigües de Manresa (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1906): <em>La Cèquia de Manrèsa</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 49-55.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>TORRAS, Marc (2004). “Els inicis de la Sèquia de Manresa”, a <em>I Col·loqui Internacional d’irrigació, energia i abastament d’aigua: els canals a Europa a l’Edat Mitjana</em>. Manresa, Parc de la Sèquia (publicació digital), p. 198-207.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Resclosa situada a l’inici de la Sèquia de Manresa on es desvia l’aigua del riu Llobregat cap a aquest canal d’origen medieval. Tal vegada s’hauria d’anomenar amb més propietat un assut, que és una presa de petites dimensions per derivar l’aigua cap a una séquia. Es troba en un meandre del riu, sota el turó on s’assenta el castell de Balsareny, en un entorn amb un interessant bosc de ribera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa o assut té una forma semi-el·líptica d’una gran llargada (128 metres de longitud), amb una alçada màxima de coronació de 3 metres. Fa un pendent molt suau, ja que a la base s’allarga 15 metres aigües avall i 10 metres aigües amunt. Conserva part de l’estructura originària de fusta, per bé que el 1952 es va revestir amb formigó. Gràcies a una intervenció arqueològica realitzada l’any 2020, quan es va reparar parcialment, sabem com era l’estructura més antiga de la resclosa. És feta amb una tècnica d’estructures mixtes que conté com a base un entramat de fustes entrelligades, amb posts verticals que estan encastats a la roca del riu. Per sobre de les bigues originàriament estava revestida amb llosetes que protegien la fusta però que quedaven amagades. L’entramat de fusta genera uns compartiments on hi ha encastats blocs allargats de pedra (gres) que donaven una gran consistència a l’estructura. Aquesta tècnica té precedents en època romana i una llarga tradició en època medieval i moderna. L’estructura antiga està més ben conservada a la part oriental i, a mesura que avança cap a llevant, es degrada de forma progressiva, fins que queda totalment desfigurada en el tram de l’embocadura, per on es capta l’aigua cap a la Séquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A un costat de la resclosa hi ha una caseta de pedra de planta quadrada. És una construcció del 1890 que va ser restaurada el 1989, ja que s’havien malmès els murs de contenció adjacents. A l’interior hi trobem el rastellador gran que, depenent del cabal del riu, es regula de 32 a 38 rosques. A la façana principal hi veiem una llosa amb l’escut de Manresa i l’any 1890 gravat, una data que es repeteix a la llinda de la porta. A la façana oposada, a tramuntana, sobresurt una pedra que ve a ser una primera fita de la Séquia, amb l’escut de Manresa i l’any 1865.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres abans, situada sobre una plataforma de pedra que conforma una placeta, hi ha una caseta que aixopluga un bagant, el qual permet desviar l’aigua del canal cap al riu. Aquí comença el primer tram de la Sèquia, que és paral·lel al riu i discorre per l’interior d’una mina artificial d’uns 600 m. Al seu damunt hi ha el camí que porta a la resclosa i que va ser construït a la dècada de 1920.</span></span></span></p>	08018-174	Sector central del terme municipal. Al riu Llobregat	<p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar un entredit (una forta censura canònica) a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de l’època de l’historiador Sarret i Arbós (a principis de segle XX) s’havia cregut que per fer la Resclosa dels Manresans s’havia aprofitat la resclosa d’un molí, el molí de Mateu Villalonga. Ramon Carreté, però, considera que aquest molí en realitat estaria situat en un altre indret: al punt on la riera del Mujal desemboca al Llobregat (Carreté, 2010: 116).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1583 va sorgir un conflicte quan una riuada es va emportar la resclosa i, per poder-la reparar de seguida, els manresans es van afanyar a tallar sense permís arbres de sota el castell. El baró de Balsareny, Ferran Oliver, va denunciar la ciutat de Manresa i el judici li va ser favorable, de manera que es va arribar a un acord: la ciutat de Manresa pagaria cada any dotze capons al senyor del castell de Balsareny, i a canvi aquest els donava permís per tallar els seus arbres sempre que fes falta per restaurar la resclosa. Aquest tribut es va pagar cada any fins que al segle XIX, amb l’abolició dels drets senyorials, va caure en desús. Des de fa uns anys, però, s’ha recuperat la tradició i ara es fa donació dels capons cada cinc anys en un acte que ha esdevingut una petita festa de germanor entre Manresa i Balsareny amb motiu de les festes de la Llum.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com és lògic, aquesta no va ser l’única reparació feta a la resclosa. L’any 2020 la resclosa va quedar malmesa a causa dels aiguats provocats pel temporal Glòria i la intervenció de reparació va comptar amb un estudi arqueològic previ. De manera aproximada, es va poder constatar que l’obra havia estat reformada diverses vegades al llarg dels segles, amb reposicions importants almenys des del segle XVI. Es va realitzar una datació de la fusta amb radiocarboni 14 que va oferir un espectre cronològic molt ampli, entre 1695 i 1916. Això demostra que la biga analitzada era fruit d’una d’aquestes reposicions tardanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja hem dit que l’any 1952 la resclosa es va recobrir amb un revestiment de formigó a causa del seu mal estat. Així mateix, a la dècada de 1990 també es van fer obres de formigonat després d’una riuada.</span></span></span></p>	41.8702100,1.8836600	407359	4635968	1339	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-bagant.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-vista.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92420-resclosa-manresans-fita-facana.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripcions a la façana principal de la caseta: 1890. Inscripció en una fita a la façana nord de la caseta: 1865.L’indret compta amb diversos plafons informatius del Parc de la Séquia. Així mateix, a pocs metres hi ha un petit observatori d’aus.	94\|98\|85	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92719	Rellotge de sol de cal Sant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sant		XX		<p><span><span><span>Rellotge de sol emplaçat a la part superior de la façana de cal Sant, una casa d’estil pròxim al modernisme que es troba al nucli urbà de Balsareny. Consisteix en una placa motllurada de color clar que està decorada amb relleus. A la part superior hi trobem quatre caps i potes de cavalls, i a la part inferior dos dracs o lleons. Aquests motius mitològics es poden relacionar amb un altre detall decoratiu situat en aquesta part superior de la façana, on hi ha representats alguns signes del zodíac. Al damunt del rellotge hi llegim una inscripció que diu: “Jo sense sol i tu sens fe, no som res”. Està flanquejada per les inicials S. R. </span></span></span></p>	08018-216	Cal Sant. Plaça de l'Ajuntament, 1		41.8632200,1.8767000	406771	4635200		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92719-cal-sant-rellotge-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92719-cal-sant-1.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			105\|98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92788	Rectoria	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-23	<p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Santa Maria de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 127-146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17, 60-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 158-159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 152.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 129.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener</em>. Manresa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici de la rectoria de l’església parroquial de Santa Maria de Balsareny, edificat a finals de la dècada de 1950. Es troba emplaçat al costat sud de l’església, en un terreny amb pendent i separat per dues escalinates. Per això la part davantera té dues plantes i, a la part posterior, s’hi afegeix una planta semisoterrània. L’edifici és de planta quadrada, amb façanes als quatre vents i coberta a quatre vessants, però té un cos de la mateixa alçada adossat a la part posterior que l’allarga.</span></span></span></p> <p><span><span><span> La façana principal, encarada vers la plaça, presenta una composició asimètrica, amb un portal al centre rematat amb arc de mig punt i finestres de diferent tipologia que als baixos es distribueixen a banda i banda i, en el pis superior, es troben a la part l’esquerra. En aquest sector a la cantonada de l’edifici es genera una mena de galeria rectangular formada per finestrals amb una petita barana de ferro. A la resta de façanes les finestres es distribueixen també de manera no simètrica. Els paraments són arrebossats i pintats de color ocre, mentre que el nivell semisoterrani s’ha deixat a pedra vista, mostrant un aparell fet amb carreus de mida diversa i de disposició irregular. En aquesta part baixa les obertures són rematades amb arcs escarsers. Sota la teulada destaca un ràfec de dues filades fet amb rajoles semicirculars. La forma d’algunes de les obertures de la casa suggereix una certa intenció historicista, per exemple a les llindes de la façana principal, on s’insinuen arcs conopials, o als arcs de les obertures de la planta inferior.</span></span></span></p>	08018-255	Plaça de l'Església, 5	<p><span><span><span><span>El topònim Balsareny sembla ser un derivat dels termes “balç”, que significa cingle o espadat, i “areny”, que designa una riba, platja, o llit d’un riu. Entre els lingüistes es discuteix si el segon terme, “areny”, seria substantiu o adjectiu, en el sentit de “balç arenós”. També hi ha el dubte sobre si el topònim es refereix originàriament al castell i al seu turó o bé aquest va prendre el nom d’un hipotètic assentament primitiu que estaria situat al lloc on després es construí l’església. De fet, les característiques físiques de l’indret on s’assenta l’església parroquial coincideixen de manera força clara amb el significat de Balsareny, i l’indret sembla propici per un tipus de poblat de tradició ibèrica i de caràcter defensiu. Fins al moment, però, no s’hi han identificat restes arqueològiques que ho puguin corroborar, de manera que aquesta possibilitat s’ha de considerar només com una hipòtesi (Carreté, 2010: 33ss).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009, quan Guifred de Balsareny (senyor del castell) i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop l'església. Aquest mateix any (1009) ja consta que entorn de l’església s’hi havia format una sagrera. El 1032 l'església ja tenia categoria de parròquia. A partir del 1295 es documenten diverses donacions per l'obra de l'església, per la qual cosa s’entén que la construcció romànica fou construïda en aquest moment de finals del segle XIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En els segles XVI-XVII l’església fou reedificada pràcticament de nou i s’amplià amb cossos laterals. Les úniques dates que coneixem són les inscripcions en algunes claus de volta (1611, 1644, 1675), les quals indicarien que el gruix de l’obra es va fer a les dècades centrals del segle XVII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre 1775 i 1807 fou rector de la parròquia el conegut Roc García de la Enzina, que va tenir un paper important en la història de Balsareny per diferents qüestions. Havia nascut en un poble de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, criats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia va idear un artilugi anomenat trompa o sifó. Com que els no manresans tenien prohibit de regar amb aigua de la Séquia aquesta mena de sifó permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi entre 1787 i 1791 que va acabar perdent. La Reial Audiència li imposà una multa de més de 100 lliures. Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, sufragat en part per ell mateix i fet segons plànols que va dissenyar o dirigir en persona. El pont es va inaugurar l’any 1797. Roc García també va fer aixecar una nova rectoria, que ocupava una part de l’actual Plaça de l’Església i del Casal Verge de Montserrat. Fou enderrocada el 1936. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a l’església pròpiament, no va sofrir modificacions fins a finals del segle XIX, quan l’any 1883 va allargar-se la capella fonda. Se’n van encarregar els paletes Cardona, i les obres van costar 28.226 rals. El 1887-88 el pintor manresà Francesc Morell va portar a terme la pintura i daurat d’aquesta capella. A partir de 1896, amb la inauguració del cementiri municipal actual, l’antic fossar que hi havia en un pati annex a l’església pel costat de migdia va quedar en desús. Anteriorment el cementiri havia estat al costat nord de l’església, on ara hi ha el Casal Verge de Montserrat. Als primers decennis del segle XX la confrontació política entre conservadors-catòlics i progressistes era molt acusada. Sent rector Joan Sala, l’any 1903, va tenir lloc un episodi molt recordat que es va conèixer com el fet de les gorres. En el transcurs d’una processó uns joves es van negar a treure’s la gorra al pas de la Custòdia. Després d’una denúncia del rector per la passivitat de les autoritats republicanes un dels joves fou sentenciat al desterrament. Ja durant la Guerra Civil de 1936, la rectoria fou enderrocada i els altars i retaules barrocs de l’església foren destruïts. Sortosament, l’arxiu parroquial no en va quedar afectat. Una descripció de com era l’església abans de la guerra, amb la situació dels diferents altars i imatges, es troba al llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 136-142).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la guerra les principals reformes han estat l’obertura de les portes de les naus laterals, els vitralls, el trasllat del baptisteri o la remodelació del presbiteri. Així mateix, des de principis del segle XIX hi havia una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria. A finals de la dècada de 1920 el diputat Graells, de la Lliga, va subvencionar la construcció d’una escola nova al costat sud de l’església, on abans hi havia el fossar o cementiri. Inaugurat el 1931, era un col·legi per a nois que es conegué com a Col·legi de Capellans i, oficialment, com a Escola Sant Josep. Des de 1974 l’escola que quedar en desús i llavors passà a ser Llar Parroquial i seu d’activitats vinculades a la parròquia. Als anys 1980 s’hi van portar a terme obres de reforma i rehabilitació. Pel que fa a l’actual rectoria, situada una mica més al sud, es va construir a finals de la dècada de 1950 en època del rector Leandre Picas. Anteriorment el rector residia a cal Sabata (Pl. de l’Església, 5). Cap als anys 1960 els baixos de la rectoria es van adequar com a local per a activitats juvenils. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església de Balsareny, com la resta d’esglésies del municipi, pertanyia al bisbat de Vic fins que l’any 1957 passà a dependre del Bisbat de Solsona. Entre 1978 i 1990 exercí com a rector mossèn Joan Bajona i Pintó (1932-2020), persona molt recordada al poble per les seves activitats polifacètiques. Va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i Balsareny. Amb les seves obres va embellir especialment diversos racons a l’entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p>	41.8628600,1.8778000	406862	4635159		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92788-rectoria-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92788-rectoria-5.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92805	Puigdorca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdorca	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138-139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “Peasant collectivity of Balsareny. Miners and textile workers work for revolution”, <em>Spain and de World</em>, núm. 27. Londres (5 gener 1938). (Article traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “La colectividad campesina de Balsareny”, <em>La Tierra, periódico anarquista</em>, núm. 333 (22 gener 1938). (Article que és una versió en castellà de l’anterior, traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135, 132.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Reguer i altres coses de Puigdorca”, <em>Pàgines viscudes, volum 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 9.</span></span></span></p>	XII-XX		<p><span><span><span>Masia de grans dimensions i de característiques senyorials que està emplaçada a les planes de Puigdorca, una terrassa fluvial que s’allarga a la riba oriental del Llobregat. El conjunt consta d’un primer recinte a llevant on hi ha el cos residencial principal, de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) així com una àmplia zona de coberts a la dreta. Davant de la casa es genera un pati tancat amb portal. A ponent hi trobem un segon recinte on hi ha la masoveria, la capella i diversos coberts al voltant d’una magnífica era enrajolada. En el camí d’accés a la masia sengles rengs d’arbres plantats a banda i banda acaben de donar una aire escenogràfic al conjunt de Puigdorca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que la masia és d’origen medieval, el cos residencial fou reconstruït de bell nou l’any 1798, tal com indica una inscripció. Es tracta d’una edificació uniforme i ben planificada que s’estructura en tres crugies. En conseqüència, la façana principal també adopta una distribució tripartida. L’àmbit central es caracteritza per una gran galeria de dos arcs rebaixats al primer pis. El portal queda descentrat, a l’esquerra, i al segon pis s’obren dos ulls de bou de forma el·líptica. L’àmbit de l’esquerra es distribueix en base a dos eixos verticals, un amb balcons i l’altre amb petites finestres. I a la parat dreta hi trobem una galeria de tres arcs al segon pis i un balcó al primer. El resultat és una composició no del tot simètrica però ben ordenada i que destaca per l’ampul·lositat de les galeries i les obertures. Les obertures són emmarcades amb pedra picada sobre un parament arrebossat i pintat de color rosat. Els capitells de la galeria principal són decorats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de façanes tenen una rellevància arquitectònica molt menor. La de ponent presenta dues files de finestres balconeres i té un terrat adossat. La façana posterior té una altra galeria de tres arcs i una cisterna adossada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la casa ha conservat les característiques senyorials, tal com era a principis del segle XX. Als baixos el portal dona accés a una àmplia nau central coberta amb volta d’arc rebaixat que distribueix cap a les estances laterals. Al fons conserva un pedrís amb escales que servia per muntar a cavall. Al primer pis destaca una magnífica sala coberta amb enteixinat que té diverses portes decorades amb marqueteria i, al damunt, pintures murals que representen diversos escuts de ciutats i províncies, entre d’altres Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Manresa... La decoració interior d’aquesta sala es devia realitzar entorn de l’any 1803, tal com informa la inscripció d’una de les portes que, a més, té gravades amb marqueteria les inicials dels darrers propietaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella és una construcció exteriorment sòbria, aixecada l’any 1624. La façana principal, encarada vers el nord, consta tan sols d’un portal emmarcat amb pedra picada ornamentada amb motllures i, al damunt, una petita finestra rectangular. És coronada amb un campanar d’espadanya molt ample, reconstruït en la restauració que s’hi va fer a la dècada de 1950. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També són interessants els coberts situats a llevant, amb una pallissa oberta mitjançant una galeria d’arcs i, uns metres al sudest de la casa, un molí de vent de tipus americà, característic del tombant de segle XX. Servia per bombar l’aigua d’un pou.</span></span></span></p>	08018-271	Sector est del terme municipal	<p><span><span><span>El topònim del lloc és compost per l’orònim <em>puig</em> i el nom propi germànic <em>Dorca</em>, ben documentat a Catalunya a l’edat mitjana. La capella de Sant Jaume és documentada des del segle XII, moment en què tenia la categoria de parròquia. Pel que fa al mas, està documentat l’any 1363 (Serra; Carreté, 205: 135).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella actual és una construcció del 1624, tal com indica la llinda del portal. Segons documents parroquials, el 1628 el papa Urbà VIII va firmar un decret que declarava l’església de Sant Jaume de Puigdorca sufragània de la de Santa Maria de Balsareny, i disposava que s’hi fes un cementiri a fi de poder-hi enterrar els difunts dels masos d’aquesta part del Llobregat quan el riu baixava crescut i no es podia passar pel gual per anar al cementiri de la parròquia. Els masos del costat de llevant del Llobregat eren la Rabeia i les cases del Pla de Vilamajor, el Vilar, l’Alou i Puigdorca. Abans de la Guerra Civil de 1936 per Sant Jaume encara s’hi celebrava una festa major amb ball, al qual hi acudien els habitants de les cases de l’entorn. En l'actualitat a la capella només s'hi diu missa per la diada de Sant Jaume. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació al mas, l’any 1702 el propietari era Isidro Rodoreda Puixdorca, segons informa una inscripció. Pel que sembla, devia fer poc que a conseqüència d’un matrimoni el cognom Rodoreda substituïa el de Puigdorca. L’any 1760 es pagaven tres lliures , 14 sous i 11 diners per conreus, vinyes, horts, boscos, erms i la casa. El 1775 l’heretat tenia 12 jornals i mig de sembra, 2/24 d’horts, dos jornals de vinya, 39 de bosc i 16 de pastures. També tenia horts al Llobregat i la casa, amb un matxo, dos bous, sis porcs i 30 ovelles. Per tot plegat pagava 201 rals i 19 diners al cadastre, i era un dels contribuents més importants del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, el cos residencial es va construir de bell nou l’any 1798, quan la masia es va transformar en un casal de característiques senyorials. Posteriorment s'hi han fet altres obres o ampliacions, com el mur que tanca la lliça, aixecat el 1891, els coberts de ponent o la masoveria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1936 Puigdorca pertanyia a una família de Barcelona: Concepció Mas n’era la propietària, germana d’August Mas. Durant la Guerra Civil la masia fou ocupada pels sectors revolucionaris. Com a fet anecdòtic, a la sala noble encara es conserven grafits que van fer tant els revolucionaris com els soldats franquistes quan van instal·lar-se a la casa després de la guerra. A la finca de Puigdorca s’hi va portar a terme un projecte comunitari que la intel·lectual francesa Renée Lamberet, en una publicació, destaca com a exemple de solidaritat entre obrers i camperols. Segons la crònica que en fa Lamberet, a Puigdorca 15 famílies van constituir-se com a col·lectiu adherit a la CNT per impulsar un projecte agrícola que va rebre l’ajuda dels obrers del tèxtil i dels miners en forma d’aportacions monetàries i també de treball personal. Els membres d’aquest col·lectiu van fer la rompuda d’un terreny de 60 hectàrees que estava situat a la part alta de la finca i que fins aleshores servia, entre d’altres coses, per anar-hi a caçar. També van decidir impulsar nous horts a la plana. Per això van construir un gran dipòsit de 1.500.000 litres, un pou de 7 metres de fondària al costat del Llobregat i una caseta on hi havia una bomba per propulsar l’aigua. Una canonada conduïa l’aigua des del pou fins al dipòsit. A la zona propera a la caseta, amb l’ajuda dels obrers s’hi van habilitar horts per als camperols. Totes aquestes instal·lacions, <span>que estaven situades en una terrassa fluvial de les Planes de Puigdorca, probablement al sector on ara hi ha la casa de totxo coneguda com la Masia, van ser desmuntades en acabar la guerra. </span>Així mateix, un tros de riu més avall (Lamberet diu a les “Malloles”), en un terreny ple de còdols d’uns 200 x 40 metres van crear una altra zona d’horts i van construir-hi un “mur de defensa” per protegir els horts de possibles avingudes del riu. Aquest mur encara es conserva, situat al costat de l’antiga resclosa de la fàbrica de Vilafruns, que es troba al sector industrial encara avui conegut com les Malloles. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Francesc Soler, en el seu llibre memorialístic “Pàgines viscudes” desmitifica i rectifica algunes de les afirmacions de la periodista francesa. Soler diu: “referent al regadiu de Les Planes, hem de conèixer que la intenció era bona, però que va resultar un fracàs. Segurament que a la col·lectivitat li va costar molts diners i treball, però, com que estava mal instal·lat, no va donar el resultat que esperaven: el pou, que no donava prou aigua; les canonades, que es rebentaven... de manera que ben poc va funcionar (Soler, 1989: 9)”. Segons Soler, quan acabada la guerra la propietària Concepció Mas va tornar es va desentendre del projecte i va anar a l’Ajuntament a “tornar-lo al poble”. L’Ajuntament va lliurar tota la instal·lació a la Recuperació Nacional, els quals la van desmuntar. Soler també informa que els diners per pagar les instal·lacions havien sortit en part de la tala del bosc de Puigdorca, que va comportar la destrucció del Reguer de Puigdorca: un bosc emblemàtic de roures i alzines centenàries que era un lloc d’esbarjo molt popular a Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra la casa ja no ha estat habitada. A mitjans de segle XX la propietat havia anat a parar a una notaria de Barcelona. Pels volts de 1944 la va comprar Esteve Caus Testagorda. Els nous propietaris van utilitzar la masia com a explotació agropecuària. En aquest moment la finca ja incloïa l’antic mas del Vilar, en ruïnes. Poc després el nou propietari va fer construir en indrets propers de la propietat dues cases de maó d’un estil similar: la Masia i Les Planes de Puigdorca. Aquesta darrera és del 1949. Sembla que hi vivien pagesos vinculats a la casa mare. A la dècada de 1950 es va restaurar la capella. </span></span></span></p>	41.8621200,1.8893700	407821	4635064		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-30.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-36.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-31.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-masoveria.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-int-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-int-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-int-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-in-11.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la galeria central de la façana principal: 1798Inscripció all portal de la capella: 1624Inscripció en una llinda interior de la capella: 1702. Isidro Rodoreda PuixdorcaInscripció al portal d’entada al barri: 1891	94\|98\|119\|85	46	1.2	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
93070	Premsa de cal Magnet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-cal-magnet	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 185.</span></span></span></p> <p><span><span><span>NOVELL, Xavier (2011). “Premsa de vi de la perruqueria Mercè”, <em>Notes de Balsareny</em> (blog d’internet, publicació de 17/11/2011).</span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span>Vestigis d’una premsa de vi de l’any 1771 que es conserven als baixos de la casa de cal Magnet, al carrer Àngel Guimerà. Es troba encastada a la paret dreta del vestíbul de la casa, que ara acull una perruqueria i un centre mèdic. Per això la porta normalment és oberta i la premsa es pot veure.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una premsa de gàbia amb cargol de fusta de la qual es conserven els muntants laterals de pedra, amb els corresponents encaixos, la biga superior de fusta i la base o cassola, amb una pica rectangular i el sobreeixidor. Hi manquen la gàbia de fusta així com el cargol, que també era de fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part superior esquerra la pedra té una inscripció amb la data 1771 i el gravat d’una roseta hexapètala, que sol interpretar-se com un símbol de protecció. La inscripció és realment de difícil lectura i podria donar peu a les interpretacions més estranyes. Sortosament, Xavi Novell (2011) la va poder desxifrar en el seu blog d’internet gràcies a una consulta feta a l’expert Esteve Canyameres. La transcripció és la següent: “<strong>CON SE AY- / A DE MU / da la nou se a / de aparta / esta”. </strong>Incorporant accents i comes la inscripció es pot llegir així: '<em>Con se aya de mudà la nou, se a de apartà esta</em>'. I amb una transcripció al català actual: 'Quan s'hagi de mudar (canviar) la nou, s'ha d'apartar aquesta'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En definitiva, es tracta d’una instrucció pràctica que indica que, en cas que s’hagués de treure la nou (la peça de fusta central), no fa falta rebentar tota l’estructura de pedra; tan sols cal moure la pedra esquerra, que no està collada a terra. Es tracta d’una inscripció ben atípica, ja que no és gens habitual trobar-se aquesta mena de “full d’instruccions” en un aparell antic.</span></span></span></p>	08018-345	Carrer Àngel Guimerà, 41	<p><span><span><span>Aquesta casa conserva parcialment l’estructura originària, probablement del segle XVIII, especialment als baixos coberts amb volta de pedra. En un principi era coneguda amb el nom de cal Marxant, que fa referència a l’ofici de marxant; és a dir, un comerciant ambulant. El 1746 ja està documentat “Francisco Vilaseca, àlias lo Marxant”. L’any 1760 el propietari era Antoni Manaplata, i el 1775 apareix com a Anton Plata. Està vinculat amb el Pont del Plata, un pontarró de la Séquia on aquesta família hi devia tenir un hort. D’aquesta època és la premsa de raïm que es conserva als baixos. Més tard, cap a mitjans de segle XIX, la casa va ser coneguda com a cal Magnet pel cognom dels seus nous estadants (Carreté, 2010: 185).</span></span></span></p>	41.8624800,1.8755200	406672	4635119	1771	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-premsa-magnet-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-premsa-magnet-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-premsa-magnet-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93070-prema-magnet-10.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			94	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
93205	Pou del Pont del Riu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-pont-del-riu		XIX		<p><span><span><span>Pou que està situat vora l’anomenat Pont del Riu, al costat del Llobregat, i que tenia una funció que ens és desconeguda. No era un pou comú per agafar aigua, ja que no té cap finestreta ni obertura per on es pogués recollir el poal o galleda. En realitat, es tracta d’un pou de gran profunditat, que encara arriba fins al nivell de les aigües freàtiques, però que té un brocal poc útil, ja que només té obertura per la part superior, que queda obturada per un coronament de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pou es troba a l’extrem sudest del pont, a uns 15 metres de la llera del riu i a la part alta de la terrassa fluvial, vora la carretera. Pel desnivell del terreny respecte a la cota del riu deu tenir uns 7 o 8 metres de profunditat. El brocal és confeccionat amb maó, de planta quadrada. És una obra de bona qualitat tècnica i que compta amb elements d’embelliment, com ara una cornisa de remat superior, una pedra que té gravada la inscripció “AÑO 1885” i unes tires de ferro que formen una mena de cúpula de coronament de forma piramidal. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la part posterior el pou queda alineat amb el mur de contenció de la terrassa fluvial. La cavitat interior és també de planta quadrada i està revestida amb maó i pedra. Dues de les parets interiors, enfrontades, són llises i revestides de maó. Les altres dues, també enfrontades, són revestides amb carreus de pedra i no són llises, sinó que estan perfilades amb un encaix que abasta tota la profunditat del pou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ignorem la funcionalitat d’aquest pou i podem descartar que servís per treure aigua, com un pou comú, o que es tracti d’una sínia. Com a hipòtesis, podem suggerir algunes possibilitats: que es tractés d’un molí de vent vertical (aeromotor), per bombar l’aigua del riu, que s’utilitzaria per regar horts. Els ferros de coronament podrien ser part de l’estructura que sustentaria les aspes del molí. Una altra possibilitat és que tingués una funció relacionada amb el mesurament del nivell de les aigües del riu o de les aigües freàtiques, tot i que pel fet de ser construït en una data tan reculada com el 1885 això costa de creure. En el moment present, doncs, la seva funció és una incògnita, i la gent de la zona tampoc en sap donar cap explicació concreta; simplement el descriuen com un pou.</span></span></span></p>	08018-374	Sector central del terme municipal. Vora el Pont del Riu, al Llobregat	<p><span><span><span>El Pont del Riu fou inaugurat l’any 1797, promogut pel conegut rector de Balsareny Roc García de la Enzina. Segons una inscripció, l’any 1895 el pont va ser reforçat i eixamplat per la Diputació de Barcelona. El 1915 es va construir la carretera de Balsareny a Avinyó, que travessa el riu per aquest pont. La data de 1885 que consta en la inscripció del pou podria relacionar-se, directa o indirectament, amb alguna d’aquestes obres promogudes per la Diputació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els molins verticals fets amb estructures metàl·liques, coneguts com a molins de tipus americà o aeromotors, van tenir una gran difusió a finals del segle XIX i començament del XX. A Balsareny en trobem un exemple a la masia de Puigdorca. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la segona hipòtesi, cal dir que l’any 1911 el Ministeri de Foment va promoure un seguit de punts per mesurar l’evolució dels cabals d’aigua dels rius i altres variables. Es van posar en funcionament 42 estacions que formaven part de la “Red de Estaciones de Aforos y Embalses”; unes estacions que al principi eren molt simples i posteriorment van anar evolucionant fins adoptar la forma de pous amb una caseta. En realitat, però, ens costa de creure que aquest pou fos un exemple precoç d’aquest tipus d’infraestructures. </span></span></span></p>	41.8594700,1.8805300	407084	4634779	1885	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93205-pou-pont-riu-9.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92976	Pou de glaç del pla de Vilamajor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-del-pla-de-vilamajor	<p><span><span><span>AYMAMÍ DOMINGO, Gener (2000). <em>Aproximació als pous de glaç i de neu de Catalunya</em>. Rafael Dalmau Editors, Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASANOVAS ANTONELL, Núria (2021). Web Wikipedra (codi 1388)</span></span></span></p> <p><span><span><span>PRAT OBRADORS, Isidre (2011). “El CEB recupera un pou de glaç al pla de Vilamajor”, <em>Sarment</em> (12 maig 2011).</span></span></span></p>	XVIII-XIX	Malgrat que ha perdut la cúpula, la resta de l'estructura del pou es troba en bon estat.	<p><span><span><span>Pou de glaç situat uns 50 m a l’est de la riera de Gaià, prop d’un punt de confluència amb un altre torrent i uns 400 m al nord del mas de les Claperoses. Es troba enmig d’una zona boscosa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Seguint la tipologia habitual, el pou consisteix en una construcció soterrada de planta circular. Se’n conserva tota l’estructura menys la cúpula que cobria el pou. De la cúpula només se n’insinua l’arrencada en un costat. També es conserva l’obertura d’una porta lateral que permetia l’accés al pou des del nivell de circulació. El pou mesura uns 5 metres de fondària per uns 5 metres de diàmetre interior. Com que es troba situat vora un terreny amb desnivell, per la part exterior queda visible el tram superior del mur fins a un metre aproximadament.</span></span></span></p>	08018-332	Sector nordest del terme municipal. Prop del mas de les Claperoses	<p><span><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquest pou. Com la majoria de pous de glaç, devia construir-se al segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></span></p>	41.8928600,1.9026700	408969	4638463		08018	Balsareny	Difícil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92976-pou-glac-vilamajor-7.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest pou quedava amagat entre la vegetació i gairebé no es veia fins que el maig de 2011 un grup de voluntaris del Centre Excursionista de Balsareny (CEB) hi van fer tasques de neteja i recuperació. A part de desbrossar-lo, van localitzar-hi restes òssies de senglars i altres animals que hi havien caigut.	98\|94	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92977	Pou de glaç de la riera de Conangle	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-riera-de-conangle		XVIII-XIX	Ha perdut la cúpula i té esllavissades a la paret nord.	<p><span><span><span>Pou de glaç situat a la riba dreta de la riera de Conangle, en un coster obac uns 30 metres al sud de la riera. Cap a llevant, a uns 70 metres hi ha l’aqüeducte de Conangle, de la Séquia de Manresa, i uns 300 metres al sudest la masia de la Torre de la Roca, ja en terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Seguint la tipologia habitual, el pou consisteix en una construcció soterrada de planta circular. Se’n conserva tota l’estructura menys la cúpula que cobria el pou. De la cúpula només se n’insinua l’arrencada en un costat. La part nord dona a un desnivell del terreny; per això en aquest sector la paret del pou queda al descobert i es troba força més esfondrada. En l’estat actual no s’observa cap obertura d’entrada ni cap finestra. Probablement, doncs, l’accés es feia per la part superior. El pou mesura uns 5 metres de fondària per uns 5 metres de diàmetre interior. </span></span></span></p>	08018-333	Sector sud del terme municipal. Gairebé al límit del termenal amb Sallent.	<p><span><span><span>No coneixem notícies documentals d’aquest pou. Com la majoria de pous de glaç, devia construir-se al segle XVIII o principis del XIX.</span></span></span></p>	41.8352200,1.8737500	406486	4632094		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conange-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92977-pou-glac-conangle-8.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Fa uns anys el pou es va netejar.	98\|119\|94	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
93203	Pou de glaç de Balsareny	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-balsareny	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109-110.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 2: p. 22.</span></span></span></p>	XVII-XVIII	Estat del pou desconegut, ja que actualment és inaccessible. L'entorn és cobert per la vegetació.	<p><span><span><span>Pou de glaç que es troba sota el balç que hi ha darrera del Casal Verge de Montserrat, al nucli de Balsareny. Concretament, el pou esta situat on comença un petit replà després de la part més inclinada del balç, però actualment tot aquest sector es troba cobert per una espessa vegetació, cosa que el fa inaccessible. Es tracta d’un indret obac i al peu de la riera del Mujal. Aquí l’aigua de la riera passa encaixonada, i això dona facilitat perquè s’hi formin grans tolls de glaç. Segons el record popular, el pou és força gran però només se’n conserva aproximadament la meitat, la part que està adossada al balç. Fa uns anys el propietari el va partir per tal d’aprofitar-ne les pedres.</span></span></span></p>	08018-372	Vora el nucli urbà de Balsareny. Darrera el Casal Verge de Montserrat (Plaça de Roc García)	<p><span><span><span>Aquest pou de glaç pertanyia a les terres que anaven adossades a la masia de cal Sala. Quan a mitjans de la dècada de 1920 l’Ajuntament va comprar aquesta casa per establir-hi la seu del consistori també hi anava inclòs el pou, que més tard fou cedit a Pepito Vilanova en recompensa per haver tapat el torrent de la claveguera fins a la riera. No sabem qui s’encarregava de l’explotació del pou, que possiblement estava arrendat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Soler (1989: 22) recorda que quan ell era petit la canalla hi anava a jugar, i era un pou força gran. Fa uns anys el propietari del terreny el va partir per la meitat per tal d’aprofitar-ne les pedres per fer un mur a la riera. En va deixar l’altra meitat perquè servís de mur de contenció. El Pou de Glaç va esdevenir topònim per designar el tros de terreny on es troba, contigu a la casa de ca la Miquela (Costa del Castell, 24).</span></span></span></p>	41.8636600,1.8774700	406836	4635248		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93203-pou-glac-balsareny-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93203-pou-glac-balsareny-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93203-pou-glac-balsareny-1.jpg	Inexistent	Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|94	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92442	Pontarró que baixa al Llobregat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-que-baixa-al-llobregat	<p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p>	XIV-XIX		<p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada afaiçonades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. Podria ser una obra del moment inicial de la Séquia, al segle XIV.</span></span></span></p>	08018-186	A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal	<p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Podria tractar-se del “pontarró qui baixa al Llobregat”, esmentat en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. De fet, seguint aquest pontarró es pot baixar a través dels horts fins el riu. Segons Carreté (2010: 108), no té cap altre nom popular.</span></span></span></p>	41.8591000,1.8775600	406837	4634741		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-b.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-a.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			94\|98\|85	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92443	Pontarró dels Omplidors	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-dels-omplidors	<p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada perfilades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p>	08018-187	A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal.	<p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Carreté (2010: 108), s’anomena popularment pontarró dels Omplidors.</span></span></span></p>	41.8578700,1.8753400	406651	4634607		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-b.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98\|94	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92441	Pontarró del Mòdul	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-modul	<p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 20 m aigües avall del Mòdul hidromètric, no gaire lluny de l’aqüeducte de Santa Maria. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú (amb pedres allargades i desbastades), consta d’un arc escarser de corba molt suau i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. </span></span></span></p>	08018-185	A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal.	<p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. S’anomena popularment pontarró del Mòdul perquè es troba al costat el Mòdul hidromètric de la Séquia (Carreté, 2010: 107).</span></span></span></span></p>	41.8593700,1.8787500	406936	4634770		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92441-pontarro-2-modul-hidr-a.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92440	Pontarró del Colador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-colador	<p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p>	XIV-XIX		<p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a uns 875 m de l’inici del canal, en una zona amb horts a l’indret on el Llobregat fa un meandre. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p>	08018-184	A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal.	<p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Ja s’esmenta amb el nom de pontarró del Colador en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Canyelles, es trobava a 563 canes (875 m) de l’inici de la Séquia. Segons Carreté (2010: 107), el topònim colador, que no s’ha mantingut en la tradició popular, significaria un indret on l’aigua del torrent colava cap als horts riberencs.</span></span></span></p>	41.8644200,1.8861100	407554	4635323		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-b.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			94\|98\|85	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92444	Pontarró de la Vinya del Martí	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-la-vinya-del-marti	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 25 metres aigües amunt de l’aqüeducte també anomenat de la Vinya d’en Martí, situat a l’alçada de la resclosa de la fàbrica de Vilafruns. Ha conservat força bé la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser. La seva construcció deu ser força moderna, possiblement de la primera meitat del segle XIX, ja que és força més ample que altres pontarrons, de manera que permet el pas de carruatges i trànsit rodat en general. Actualment està protegit amb baranes de fusta a banda i banda.</span></span></span></p>	08018-188	A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal.	<p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, possiblement es va construir a la primera meitat del segle XIX, amb una amplada ja apta per a carruatges. Està documentat per primera vegada l’any 1856 (Carreté, 2010: 109).</span></span></span></p>	41.8512400,1.8750600	406618	4633871		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92444-pontarro-5-vinya-marti-b.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92445	Pontarró de Vilafruns	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-de-vilafruns	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p>	***XVIII-XIX o XIX-XX		<p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat prop de l’antiga masia i fàbrica de Vilafruns. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p>	08018-189	A la Séquia de Manresa. Sector sud del terme municipal	<p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit <span>(una forta censura canònica) </span>a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, podria ser el que popularment s’anomena pontarró de Vilafruns (de la fàbrica de Vilafruns o de la masia de Vilafruns) i que, segons Carreté (2010: 108) està documentat en el mapa de la Séquia fet per Marià Potó l’any 1867 (Arxiu d’Aigües de Manresa). Permetia accedir a la masia i a la fàbrica. Podria tractar-se d’una obra dels segles XVIII o XIX. Antigament a l’alçada d’on hi ha la masia i la fàbrica la Séquia passava per un traçat més oriental (al llarg d’uns 150 m), gairebé a tocar de la masia. L’any 1920 encara feia aquest traçat, i posteriorment es va canviar per l’actual.</span></span></span></p>	41.8432200,1.8790100	406934	4632977		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92445-pontarro-6-vilafruns-b.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92802	Pont dels Traginers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-traginers	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91.</span></span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Pont de l’antiga carretera de Manresa a Berga que avui ha quedat relegada a una via de servei lateral de l’Eix del Llobregat, la carretera C-1411. És un pont d’un sol arc que salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, que antigament era anomenada també dels Traginers. Les dues bases de l’arcada són obrades exteriorment amb carreus perfectament regulars i disposats a trencajunt, i tot l’ample de la volta és reforçat amb quatre filades de maó. A la part superior de la volta, però, i als laterals de les bases el parament és de menor qualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys la plataforma superior ha estat eixamplada: lleugerament pel costat de llevant i gairebé tres metres, amb una estructura adossada de formigó, pel costat de ponent. Originàriament el pont feia només 4 metres d’amplada. La barana actual és metàl·lica, però s’hi han deixat dos blocs com a testimoni de l’antiga barana de pedra.</span></span></span></p>	08018-269	Sector central del terme municipal	<p><span><span><span>L’antic camí ral de Manresa a Berga transcorria per la vall del Llobregat. Com tots els camins del Bages, en aquesta època era un camí de bast. L’any 1789 el corregidor de Manresa va manar que s’hi fessin obres per transformar-lo en un camí carreter que fos apte per a la circulació de carros i diligències. Però amb la irrupció de diferents guerres aquesta obra es va endarrerir. Potser es va portar a terme entre els anys 1830 i 1840. Només sabem que el 1842 aquest camí carreter ja estava acabat, tot i que potser en mal estat, i que a Balsareny hi havia un petit hostal (Serra; Carreté, 2005: 91).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la construcció d’una carretera moderna no va arribar fins uns anys més tard, quan la industrialització ja era un fenomen ben present a tot l’eix del Llobregat. Es va començar a construir pels volts de l’any 1877 i, a diferència de l’antic camí ral, el seu traçat a Balsareny passava totalment fora del poble. El traçat era el de l’actual C-16z i C-1411, i sembla que ja havia estat obert en unes obres al camí que s’hi van fer l’any 1847. El Pont dels Traginers es va construir en aquesta data, el 1847 (Carreté, 2010: 106). Antigament els traginers travessaven la riera per un gual, a cal Matamala.</span></span></span></p>	41.8701700,1.8759200	406717	4635972	1847	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-6.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92462	Pont del Riu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-riu	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 105.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-94.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></p>	XVIII		<p><span><span><span>Pont sobre el riu Llobregat construït a finals del segle XVIII i emplaçat als afores de Balsareny per la banda est. Té una llargada d’uns 80 m i consta de cinc ulls, els centrals més amples que els laterals. Els arcs són de punt rodó i estan ben perfilats amb dovelles. A l’extrem de ponent la Séquia de Manresa travessa el pont mitjançant un arc més petit. A la part superior té canaleres de pedra de desguassen l’aigua. Els tres arcs centrals estan dotats amb trencaaigües de secció triangular a la banda del corrent. Els paraments són fets amb carreus escairats i disposats en filades. A finals del segle XIX el pont fou eixamplat a la part superior amb una estructura metàl·lica i baranes. Actualment continua en ús i hi transcorre la carretera d’Avinyó (BP-4313).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A cadascun dels caps del pont hi havia una capelleta, però només es conserva la del costat de ponent, que té imatges de sant Roc, sant Joan Baptista i la Mare de Déu dels Dolors. El primer era el patronímic de qui va impulsar la construcció del pont, el rector Roc García de la Enzina, que va fer-hi gravar uns versos escrits per ell mateix. La capelleta de la banda de llevant havia estat erigida pels amos de la masia de Puigdorca i dedicada a la Immaculada Concepció.</span></span></span></p>	08018-193	Sector central del terme municipal. Al riu Llobregat.	<p><span><span><span>Antigament el tragí de la sal era molt important. A part de la ruta que anava cap a Barcelona n’hi havia una de transversal per on es transportava la sal de Cardona cap a la plana de Vic. Antigament travessava el pla de Bages per Santpedor i creuava el Llobregat pel Pont de Cabrianes. I és que a Balsareny no hi havia pont i, per travessar el riu, els vilatans havien de passar per un gual que hi havia una mica més avall del pont actual. Però si el riu feia una crescuda havien de fer la volta fins a Sallent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El pont sobre el Llobregat fou construït a finals del segle XVIII i va suposar un gran canvi. El seu impulsor va ser el rector del poble: Roc García de la Enzina, un personatge destacat en la història de Balsareny. Havia nascut en un lloc de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, cridats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia de Manresa va idear un artilugi anomenat trompa o sifó, que permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi que va acabar perdent i condemnat a pagar una multa de 100 lliures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, fet segons plànols que va dissenyar en persona. Almenys la tradició diu que ell mateix va dirigir l’obra. Per fer el pont va mobilitzar durant anys mà d’obra de feligresos voluntaris. La Construcció va començar el 1779 i, després d’alguna interrupció, es va poder inaugurar el dia abans de Sant Marc de 1797. L'obra, costejada pel mateix rector i pels parroquians, va pujar a 20.500 lliures de moneda barcelonesa. L’amo de la masia de Puigdorca va fer una contribució especial tot pagant els picapedrers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció del pont de Balsareny va convertir aquesta població en una cruïlla estratègica: a més de la ruta del Llobregat, a partir d’aleshores hi passava també la ruta de la sal cap a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també va motivar que s’instal·lessin més hostals al poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona podien fer drecera, trencant abans d’arribar a Súria per Palà, seguint l’anomenat Camí Saliner que transcorria pel terme de Navàs , passant per la masia de Puig-gròs i pel castell de Solivella en direcció al Mujal i Navàs. Però una variant trencava per la riera del Mujal (que antigament era anomenada dels Traginers) cap a Balsareny. Aquí travessaven el Llobregat pel pont i llavors es dirigien cap a Avinyó i Moià o bé cap Lluçanès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons una inscripció, l’any 1895 el pont va ser reforçat i eixamplat per la Diputació de Barcelona. El 1915 es va construir la carretera de Balsareny a Avinyó, que travessa el riu per aquest pont.</span></span></span></p>	41.8596500,1.8799500	407036	4634800	1797	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-20.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-21.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92462-pont-del-riu-2.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Roc García de la Enzina	Altres denominacions: Pont de BalsarenyA part dels versos que estan gravats a la capelleta de Sant Roc, al principi del pont, el rector Roc García va gravar encara uns altres versos sobre un dels arcs. Se’n coneix una quarteta, avui esborrada pel desgast de la pedra, que devia formar part d’una peça més llarga (Carreté, 2010: 105). Aquesta quarteta deia així:“García Rector es, lector atento, quien, por bien de sus fieles parroquianos, fabricó tan famoso monumentoayudado en manobres muy ufanos...”	94	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92432	Pont del Rector	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-rector-0	<p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – siglo XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p>	XIX-XIX		<p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc que franqueja la riera de Roqueta, poc abans que desemboqui al Llobregat. Popularment, es coneix com a Pont del Rector. Es troba en una zona d’horts, a la Coromina, que antigament eren del rector de Balsareny. Actualment la part baixa de la riera està poblada amb una espessa vegetació que tan sols deixa veure l’arrencada de l’arc. L’aigua de la Séquia continua circulant per l’aqüeducte, protegida sota una reixa metàl·lica i amb baranes de ferro als costats.</span></span></span></p>	08018-182	A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Vora l'actual polígon industrial de la Coromina.	<p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte del Rector deu ser originari del segle XIV però possiblement amb reparacions diverses al llarg dels segles. Ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons aquest autor, feia 18 canes (28 m) de llarg.</span></span></span></p>	41.8572400,1.8743400	406567	4634538		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-recto-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92432-pont-rector-5.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Medieval	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			94\|98\|85	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92765	Pont del Carrilet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrilet-0	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93, 135.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Pont de l’antiga línia del Ferrocarril de Manresa a Berga (anomenada popularment el Carrilet) que salva el desnivell provocat per un torrent poc abans que la via fèrria s’ajuntés amb la carretera, gairebé arribant al nucli urbà de Navàs. És un pont d’un sol arc, estret i alt, que fa una vintena de metres de llarg. Originàriament era obrat amb pedra i, ja entrat el segle XX, la part central corresponent a l’arc es va reforçar amb formigó, però als laterals encara es pot veure el parament antic, fet amb un tipus d’obra poligonal. Després que la via fèrria fos desmantellada, la plataforma superior del pont s’ha protegit amb unes baranes de fusta i per l’antic traçat de la via ara hi passa un camí.</span></span></span></p>	08018-241	Sector nord del terme municipal.	<p><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1885. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro o la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan. I, per suposat, s’hi transportava també el cotó i el carbó que necessitaven les fàbriques tèxtils i s’enviaven els productes que en sortien facturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrilet va arribar a Balsareny el 1885. L’estació del poble era davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Fora el poble hi havia dos baixadors: el més antic era a la fàbrica de la Rabeia, de la mateixa època inicial de la línia. Diuen que el Carrilet passava tan a poc a poc per la Rabeia que donava temps als passatgers de baixar i tornar a pujar al tren. Més tard es va construir un altre baixador a la fàbrica de Vilafruns. A principis de segle XX la fàbrica havia patit un incendi, però l’any 1925 tornava a treballar. Va ser aleshores quan es van construir els pisos de la petita colònia que té adjunta i quan es va fer, també, el baixador del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La via fèrria seguia un traçat en paral·lel a la carretera de Berga, per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar cap a la carretera, gairebé ja tocant a Navàs. Tota aquesta volta es feia per l’interès que va tenir en aquell moment el propietari de la Rabeia, que era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als ponts, antigament al nucli de Balsareny hi havia un pont de ferro a la carretera d’Avinyó i el tren hi passava per sota. Després, ja als afores del poble, el tren travessava la riera del Mujal per l’anomenat Pont de la Via (Carreté, 2010: 106). I més endavant de la Rabeia per tornar a la carretera hi havia un altre pont, més petit, per travessar un torrent proper ja al nucli de Navàs. La construcció d’aquests dos ponts es va fer en el moment originari del Carrilet, a la dècada de 1880. Concretament, el Pont de la Via fou construït el 1885 (SERRA; CARRETÉ, 2005: 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Balsareny fou el 1973. Més endavant, sobre l’antiga via s’hi va obrir un nou carrer.</span></span></span></p>	41.8930600,1.8789600	407002	4638510		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92801	Pont de la Via	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-via	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93, 135.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Pont de l’antiga línia del Ferrocarril de Manresa a Berga (anomenada popularment el Carrilet) que salva el desnivell provocat per la riera del Mujal als afores de Balsareny. És un pont format per quatre arcs, d’una alçada considerable i d’una longitud aproximada d’uns 90 metres. De fet, és el pont més gran de Balsareny. Exteriorment és obrat amb carreus més o menys disposats en filades, i les cantonades dels arcs són perfilades amb diverses línies de maó. Al costat de ponent el pont té un petit arc per sota el qual hi passa un caminet que ressegueix el congost del riu per la part alta. És conegut popularment com el camí del Repeu. Recentment, la plataforma superior del pont s’ha eixamplat amb unes plaques de formigó i s’hi han habilitat voreres i baranes per tal de fer-lo apte tant per al transit rodat com per al pas de vianants.</span></span></span></p>	08018-268	Als afores de Balsareny per la banda de llevant. A continuació del carrer del Carrilet.	<p><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1885. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro o la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan. I, per suposat, s’hi transportava també el cotó i el carbó que necessitaven les fàbriques tèxtils i s’enviaven els productes que en sortien facturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrilet va arribar a Balsareny el 1885. L’estació del poble era davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Fora el poble hi havia dos baixadors: el més antic era a la fàbrica de la Rabeia, de la mateixa època inicial de la línia. Diuen que el Carrilet passava tan a poc a poc per la Rabeia que donava temps als passatgers de baixar i tornar a pujar al tren. Més tard es va construir un altre baixador a la fàbrica de Vilafruns. A principis de segle XX la fàbrica havia patit un incendi, però l’any 1925 tornava a treballar. Va ser aleshores quan es van construir els pisos de la petita colònia que té adjunta i quan es va fer, també, el baixador del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La via fèrria seguia un traçat en paral·lel a la carretera de Berga, per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar cap a la carretera, gairebé ja tocant a Navàs. Tota aquesta volta es feia per l’interès que va tenir en aquell moment el propietari de la Rabeia, que era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als ponts, antigament al nucli de Balsareny hi havia un pont de ferro a la carretera d’Avinyó i el tren hi passava per sota. Després, ja als afores del poble, el tren travessava la riera del Mujal per l’anomenat Pont de la Via (Carreté, 2010: 106). I més endavant de la Rabeia per tornar a la carretera hi havia un altre pont, més petit, per travessar un torrent proper ja al nucli de Navàs. La construcció d’aquests dos ponts es va fer en el moment originari del Carrilet, a la dècada de 1880. Concretament, el Pont de la Via fou construït el 1885 (SERRA; CARRETÉ, 2005: 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Balsareny fou el 1973. Més endavant, sobre l’antiga via s’hi va obrir un nou carrer.</span></span></span></p>	41.8622400,1.8787000	406936	4635089	1885	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-9.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92834	Pla del Coll	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-coll	<p><span><span><span>CURA MORERA, Miquel (1977). 'Nuevos sepulcros megalíticos en la Cataluña Central'. <em>Ilerda</em>. p. 17-20.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 57-58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p>	XXVIII-XV aC.	Lloses partides o escapçades, situació precària al talús de la carretera.	<p><span><span><span>Sepulcre del tipus cista que es troba al talús sud de la carretera que va a Súria (BP-4313), en el límit amb un camp de conreu. Es tracta d’una cista de tipus rectangular de la qual només se’n conserven tres lloses. Hi manca una llosa lateral així com les de la coberta. Ja es trobava així en el moment en què es va catalogar. La cambra interior mesura 2 m de longitud per 1,50 m d’ample.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La manca de material arqueològic associat no permet fer-ne una datació precisa. Miquel Cura creu que podria tractar-se d’una cista neolítica. Tanmateix, es té notícia que hi haurien aparegut una bona quantitat d’ossos, cosa que faria pensar més aviat en un sepulcre col·lectiu una mica posterior, de l’època del megalitisme. Però no se’n pot donar cap confirmació, ni en un sentit ni en l’altre. Per això la cronologia podria anar des del neolític final fins al bronze antic (2800 - 1500 aC.)</span></span></span></p>	08018-294	Sector central del terme municipal.		41.8732600,1.8600500	405404	4636333		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-1.jpg	Inexistent	Neolític\|Edats dels Metalls\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Aquest megàlit fou descobert arran d’un eixample de la carretera abans de l’any 1974, i tot el material que contenia fou saquejat pels obrers. La data de la troballa és inconcreta; Miquel Cura el va estudiar i publicar l’any 1977.	78\|79\|76	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
93185	Pla de Calaf	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-calaf	<p><span><span><span>CURA MORERA, Miquel. 'El poblament prerromà en les comarques centrals de Catalunya', <em>Boletín Arqueológico de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense</em>, fasc. 113. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CURA MORERA, Miquel (1973). 'Nuevos datos para el estudio del poblamiento prerromano en la región central de Catalunya'. <em>Actas del XII Congreso Nacional de Arqueología, Jaén, 1971</em>. Secretaría General de los Congresos Arqueológicos Nacionales, Zaragoza. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 58-59.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p>	XVIII-V aC	Estat de conservació del jaciment desconegut, probablement força arrasat	<p><span><span><span>Jaciment de l’edat del bronze i època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic superficial. Es troba situat a l’extrem meridional de l’altiplà allargassat conegut com el Pla de Calaf. Des d’aquesta punta es té un bon domini visual de la vall del riu Llobregat i s’albira també el turó on hi ha el poblat ibèric del Cogulló, a Sallent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret, en una prospecció superficial que Ramon Camprubí i Miquel Cura hi van fer a principis de la dècada de 1970 van recollir diversos fragments de ceràmica a mà decorada amb cordons aplicats i aplicacions piramidals. Això permet situar el jaciment en una cronologia que abasta des del bronze inicial (1800-1500 aC.) fins a l’etapa ibèrica antiga (entorn dels segles VII-V aC.). També és recollí part d'una destral polida de basalt i s’hi va identificar un possible fons de cabana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora el punt on es recullen de manera més abundant els fragments de ceràmica, a l’extrem sud, hi ha el fonament d’un mur de pedra seca fet de pedres petites que s’allarga fins a una longitud considerable, però mes aviat desfet o en forma de claper; és a dir, derivant en un amuntegament de pedres. Uns metres al nord trobem un claper o amuntegament de pedres similar. No es tracta de feixes, ja que es troben en un terreny pla i no pas terrassat. No podem assegurar que aquests clapers o fonaments de murs tinguin una vinculació directa amb el jaciment, però tampoc es pot descartar. Podria tractar-se de restes d’una petita muralla o d’una estructura de tancament o protecció del recinte.</span></span></span></p>	08018-364	Sector sud del terme municipal		41.8476756,1.8695851	406159	4633482		08018	Balsareny	Difícil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-calaf-jaciment-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-calaf-jaciment-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-calaf-jaciment-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93185-pla-de-calaf-3.jpg	Inexistent	Edats dels Metalls\|Antic\|Ibèric\|Prehistòric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			79\|80\|81\|76	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92786	Pintures del Casal Verge de Montserrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-casal-verge-de-montserrat	<p><span><span><span>ANÒNIM (2017). <em>70è Aniversari del Casal Verge de Montserrat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Pintures murals que decoren la petita capella que hi ha emplaçada al Casal Verge de Montserrat, obra del conegut muralista i dibuixant Josep Obiols, adscrit al corrent noucentista. La capella recrea la capçalera d’una església romànica formada per un mur frontal, una volta de canó i un absis de quart de volta. L’obra d’Obiols s’imposa com una adaptació personal d’alguns dels trets estilístics propis de la pintura mural romànica, per bé que amb un caràcter no tant esquemàtic i més naturalista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra pictòrica ocupa la part alta de la capella. A l’absis hi trobem representat, sobre un fons vermellós, el tema de la Crucifixió. Al voltant del crucificat tres figures angelicals recullen en calzes la sang de Crist, mentre que a ambdós costats hi figuren la Mare de Déu i sant Joan Evangelista. L’espai de la volta compta amb dues escenes als laterals: la captura de Jesús davant dels apòstols i, a la banda oposada, l’episodi d’una cura miraculosa obrada per Jesús. En la resta de l’espai pictòric hi trobem símbols, colors i sanefes representatius de la pintura mural romànica, així com algunes inscripcions en llatí. A la part zenital de la volta destaca un crismó de marbre.</span></span></span></p>	08018-253	Plaça Rector Roc García, s/n	<p><span><span><span>La tradició hospitalària ja ve d’antic a Balsareny. Des de 1823 hi havia hagut un hospital al carrer del Castell, més tard traslladat al carrer del Trull. El 1905 van arribar al poble les monges Germanes Serves de la Passió, i l’Ajuntament va adequar de nou l’hospital del carrer del Castell perquè hi atenguessin els malalts. L’any 1947 a proposta de mossèn Esteve Verdaguer el fabricant Ricard Viñas Geis va fundar i patrocinar una nova institució benèfica, que fou coneguda com el Casal Verge de Montserrat o simplement el Casal. Després en va fer donació al poble. La institució estava regida per una junta. La primera fou constituïda per Esteve Verdaguer, Blai Sensada, Ramon Puigdellívol, Isidre Riera i Francesc Solà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici fou projectat el 1945 i acabat el 1947. S’aixecava en part del solar on hi havia hagut l’antiga rectoria, que fou enderrocada el 1936. La capella del casal fou decorada amb pintures murals de Josep Obiols i Palau (1894-1967), també sufragades per l’industrial Viñas. Obiols, pintor i dibuixant considerat entre els més representatius del corrent noucentista, és autor també dels murals de la sagristia i del cambril de Montserrat i d’una important obra muralística durant aquests anys de la postguerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’ hospital va començar la seva activitat el 1947 i donava assistència als malalts del terme de Balsareny. En tenien cura les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, que des de 1926 ja assistien malalts al poble. L’equipament era molt avançat pel seu temps. S’ha dit que s’hi va portar a terme la primera operació a cor obert de l’estat espanyol. A càrrec del quiròfan hi havia el doctor Jaume Torner, assistit pel doctor Salvador Sansa i la infermera Teresa Sallés. Durant uns anys fou una mena d’hospital comarcal, amb un conveni amb les mines de carbó de Fígols, fins que es va fundar l’hospital de Berga (Carreté; Benéitez, 2002: 29).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt ha estat engrandit en dues ocasions: la primera entorn de 1957, amb un segon pavelló. Hi van col·laborar els veïns i empreses del poble. Entre 1990 i 1994 es va construir una nova edificació i, ja a la dècada de 2010, s’hi va fer una nova intervenció. Els anys que mossèn Joan Bajona va ser rector de la parròquia (entre 1978 i 1990) aquest va col·locar alguns elements ornamentals o anecdòtics en llocs de l’entorn de l’edifici, per exemple un miniatura de la caseta de la Blancaneus amb els seus nans al pati posterior, una farola feta amb trencadís o una capelleta a un costat de la façana principal. Mossèn Bajona era una persona polifacètica, molt afeccionada a realitzar obres artístiques o decoratives de caràcter força personal i que es troben repartides en diversos punts del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys el centre ha esdevingut una residència per a la gent gran, amb una cabuda d’unes 30 places. És regentada per un patronat, que compta amb un equip de voluntaris de l’institut secular Vita et Pax.</span></span></span></p>	41.8634100,1.8776400	406850	4635220		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-5.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA) hi ha dues fitxes referides a l’edifici. La núm. 16256, amb la denominació “El Casal” i la fitxa núm. 35545, amb la denominació “Casa Plaça Roc Garcia”. Aquesta última fa una descripció de la capella qualificant, per error, les pintures com a pertanyents al segle X.	106\|98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92800	Pedra cantonera de cal Traver	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-cantonera-de-cal-traver	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 163-164.</span></span></span></p>	XVII		<p><span><span><span>Carreu de pedra picada que té gravades un conjunt d’inscripcions i dibuixos referits a l’ofici de barber. Està emplaçat a la cantonada de la casa de cal Traver, a la plaça de l’Ajuntament. El carreu forma un angle obtús i ha estat desplaçat de la seva ubicació originària. Hi podem veure els dibuixos d’unes tisores, una navalla d’afaitar i altres formes difícils de precisar. També hi ha inscrita la data 1687 i “22 fabre”. A fi que la inscripció fos més entenedora les marques s’han resseguit amb pintura de color granat.</span></span></span></p>	08018-267	Casa del cal Traver. Plaça de l'Ajuntament, 4	<p><span><span><span>Els Travé foren un llinatge de cirurgians i barbers que estan documentats a Balsareny des del segle XVII fins al XIX. Un membre d’aquesta família fou Francesc Traver (1720-1804), un jesuïta exclaustrat el 1767 i conegut com el “Pàter dels diagnòstics”. Més tard, la casa fou coneguda amb altres denominacions. Després de la Guerra Civil de 1936 fou la seu del Sindicat Vertical i durant uns anys també ha va ser de Falange a Balsareny (Carreté, 2010: 163). Quan es va reformar la casa aquesta pedra cantonera es va canviar de lloc.</span></span></span></p>	41.8630500,1.8769500	406792	4635181	1687	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92800-pedra-cal-traver-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92800-pedra-cal-traver-4.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			94	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
97630	Panteó de Joan Torras Bergé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-joan-torras-berge		XX			08018-384	Cementiri Municipal de Granollers. Camí del Cementiri, s/n		41.6090600,2.2992200	441609	4606609		08018	Balsareny	Fàcil	Bo		Legal	Modernisme	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	BPU	2024-06-07 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Enric Clarasó i Daudí (escultor)		105	47	1.3	1762	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92836	Oratori de Sant Antoni Abat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-antoni-abat-0	<p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny. Volum III, p. 42-44.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Oratori construït a la dècada de 1940 i dedicat a sant Antoni Abat, emplaçat a la cruïlla del camí actual que puja cap al castell de Balsareny i que es coneix com la Pujada de Sant Antoni. Sobre una grada formada per dos graons de pedra quadrats s’aixeca una columna de secció quadrada i, al seu damunt, una fornícula quadrada, coberta amb una llosa en forma de teulada. A l’interior hi ha un plafó ceràmic modern de sant Antoni Abat que queda tancat per una reixa de ferro.</span></span></span></p>	08018-296	Sector central del terme municipal	<p><span><span><span>Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, era el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat, el 17 de gener, no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, aquest oratori és modern i data de la dècada de 1940, quan després de la Guerra Civil es va potenciar de nou la festa de Sant Antoni Abat que ara coneixem com la Festa dels Traginers. La persona que va impulsar la construcció de l’oratori fou Llorenç Planas Vilella, molt vinculat a l’organització de la festa i promotor també de l’Associació d’Amics del Castell. El cert és que l’any 1949 l’oratori ja hi era i el camí que anava cap al castell es coneixia com a “Pujada de Sant Antoni” (Soler, 1989: 44). <span>L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa de cavalls de la Festa dels Traginers que es feia a la mateixa carretera, i el 1964 va començar a fer-se en aquest indret, a la pujada del castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el transcurs dels anys l’oratori ha estat malmès i reparat en dues ocasions. La primera vegada per un accident de tractor i la segona per un cotxe. Entorn de 1997 es va encarregar a Breda un nou plafó de sant Antoni.</span></span></span></p> <p> </p>	41.8735700,1.8799000	407052	4636345		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92836-oratori-st-antoni-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92836-oratori-st-antoni-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Jaume Rabeya i Ramon Carreté	98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92736	Oratori de Sant Ambròs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-ambros	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Oratori situat uns 40 m darrera la masia de l’Ambròs Vell, al costat d’un antic camí per on es travessava el riu Llobregat. És una petita construcció en forma d’edicle, de planta quadrada i amb una coberta gairebé plana formada per una llosa d’on surt una creu de ferro sobre un petit pedestal. A la part davantera té una obertura perfilada per un ampit motllurat, pilars estriats i, al damunt, un arc de mig punt que arrenca sobre capitells també motllurats que continuen a l’interior en forma d’impostes. L’obertura és protegida per una reixa antiga de ferro forjat. A l’interior de la fornícula hi trobem una imatge moderna de sant Ambròs, amb la seva vestimenta habitual de bisbe.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’oratori és confeccionat amb carreus ben escairats. Damunt de l’arc hi ha una inscripció amb la data 1804 i l’anagrama de Maria. A la part del darrera, en un dels carreus hi llegim la següent inscripció: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“LO [III] BISBE DE VICH CONSEDÍ [A] TOTS LOS QUE DIRAN UN [PA]RENOSTRE I UN ACTE DE CONTRICIÓ GUANYARAN 40 DIES DE PARDÓ”.</span></span></span></p>	08018-233	Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor. Vora la masia de l'Ambròs.	<p><span><span><span>La masia de l’Ambròs és originada probablement al segle XVI. La primera notícia documental que en coneixem és de l’any 1599. Als segles XVII i XVIII es coneixia pel nom de l’Ambròs del Pas, pel fet que era situada al costat d’un camí que enllaçava amb el camí ral de Gaià i el Lluçanès i, de l’altra banda, es dirigia vers un gual que hi havia prop de l’actual pont de la Rabeia, per on millor es podia passar el Llobregat en aquesta època. Per aquest motiu el 1804 es va aixecar un oratori, dedicat a sant Ambròs i situat al costat del camí. </span></span></span></p>	41.8814400,1.8900900	407909	4637208	1804	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-text.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07
92978	Necròpolis del Pla de Vilamajor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-pla-de-vilamajor	<p><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140.</span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 22.</span></span></span></p>	VIII-XI	Estat de conservació de les tombes desigual.	<p><span><span><span>Necròpolis d’època altmedieval emplaçada en un petit promontori situat 200 m al sudest del mas de les Claperoses, ja a la perifèria de l’anomenat Pla de Vilamajor en el seu extrem oriental. Consta d’unes 9 tombes del tipus cista que es troben repartides a la part alta de turonet, totes orientades en l’eix est-oest. Les tombes són de planta rectangular i protegides per lloses laterals no gaire gruixudes. L’estat de conservació i les mides de les sepultures són desiguals. N'hi ha una que és més petita i podria correspondre a un infant. És probable que a l’entornhi puguin haver més tombes encara no identificades.</span></span></span></p>	08018-334	Sector nordest del terme municipal. Pla de Vilamajor.	<p><span><span><span>Aquest tipus de necròpolis pot datar-se de manera aproximada entre els segles VIII i XI. Devia servir als pobladors que hi havia al Pla de Vilamajor en aquest període altmedieval. Més tard, el mas principal de la zona era el de Vilamajor, avui desaparegut. També se’l coneixia com la Coromina de Vilamajor, perquè era propietat del baró de Balsareny. En aquest sector és on hi ha les terres més aptes per a l’agricultura, i és probable que el lloc tingués una tradició de poblament ja des d’època antiga, que tal vegada podria derivar d’alguna vil·la romana, tal com suggereix el topònim de Vilamajor. A partir del segle XI devia estar poblat per diversos masos. El més proper era el mas de les Claperoses, que es troba documentat per primera vegada l’any 1368 però que probablement ja devia existir de molt abans.</span></span></span></p>	41.8880900,1.9042100	409090	4637932		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-1.jpg	Inexistent	Medieval	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			85	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2025-01-29 08:07

Estadístiques 2025

Patrimoni cultural

Mitjana 2025: 136,59 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús