API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimoni_cultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Elements de patrimoni cultural, que inclouen el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural dels municipis de la demarcació de Barcelona.
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
92484	Carretera de Manresa – Carretera de Berga	https://patrimonicultural.diba.cat/element/carretera-de-manresa-carretera-de-berga	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 63, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 120, 257-263, 265-270.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Vial que forma part de la trama urbana de Balsareny en la seva expansió fora del recinte murallat a les dècades finals del segle XIX i principis del XX. Tot i que en el nomenclàtor de carrers es diferencia entre la carretera de Manresa (al sud) i la carretera de Berga (al nord), aquesta via forma un traçat continu, que és totalment rectilini i lleugerament més ample que els carrers del nucli antic. Les cases presenten una tipologia força diversa, amb un sector més compacte format per cases unifamiliars adossades a la part central, entorn de la plaça Onze de Setembre, i d’altres lleugerament més disperses, separades amb patis o jardins, al sector més meridional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges més antics segueixen el model de casa popular tradicional del segle XIX. Són de dimensions modestes, amb planta baixa més un pis i, en alguns casos, també amb golfes. Les obertures són senzilles, normalment amb balcons a la planta superior. En són exemples les cases entre el número 1 i 7, i 4-14 de la carretera de Manresa, o les número 7, 9, 25, 27, 31 i 33 de la carretera de Berga. D’altra banda, les cases que es van aixecar una mica més tard, als primers decennis del segle XX, solen tenir dimensions més àmplies i una singularitat arquitectònica més marcada, sovint adoptant influències del modernisme o el noucentisme en boga en aquells anys. Entre d’altres, destaquem a la carretera de Manresa les cases número 19 (d’influència modernista) i la número 33 (eclèctica o d’influència noucentista). A la carretera de Berga les cases número 2 (d’influència noucentista) o la número 8 (d’influència modernista). I a la plaça Onze de Setembre hi trobem una altra casa també d’influència noucentista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al sector més septentrional de la carretera de Berga és on la dinàmica de substitució per noves construccions, sobretot a partir de la segona meitat del segle XX, ha estat més acusada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 257, 265).</span></span></span></p>	08018-202	Carrer del poble de Balsareny	<p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels portals en sortien els camins que anaven cap a Berga o cap a Manresa mitjançant la ruta del camí ral, que discorria per la vall del Llobregat. A finals del segle XVII i al XVIII el creixement del poble va fer que sorgissin dos ravals fora muralles, seguint cadascun dels camins. El raval de Manresa, a l’actual carrer Jacint Verdaguer, encara es coneix popularment com el Raval. El raval de Berga seguia l’actual carrer del Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com tots els camins del Bages, en aquesta època el camí ral de Manresa a Berga era un camí de bast. L’any 1789 el corregidor de Manresa va manar que s’hi fessin obres per transformar-lo en un camí carreter que fos apte per a la circulació de carros i diligències. Però amb la irrupció de diferents guerres aquesta obra es va endarrerir. Potser es va portar a terme entre els anys 1830 i 1840. Només sabem que el 1842 aquest camí carreter ja estava acabat, tot i que potser en mal estat, i que a Balsareny hi havia un petit hostal (Serra; Carreté, 2005: 91).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la construcció d’una carretera moderna no va arribar fins uns anys més tard, quan la industrialització ja era un fenomen ben present a tot l’eix del Llobregat. Es va començar a construir pels volts de l’any 1877 i, a diferència de l’antic camí ral, el seu traçat a Balsareny passava totalment fora del poble. El traçat és l’actual, i sembla que ja havia estat obert en unes obres al camí que s’hi van fer l’any 1847. A l’actual plaça Onze de Setembre el camí travessava el torrent Vergers per un pontarró que encara existeix, sepultat sota el terra de la plaça. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així doncs, a les tres dècades finals del segle XIX la carretera va constituir el principal eix d’expansió urbana a Balsareny. El torrent va fer de separació entre les denominades carretera de Manresa (al sud) i carretera de Berga (al nord), encara que en la parla popular sempre s’ha dit, simplement, “la Carretera”. Per la banda de Manresa la primera casa documentada és la Fassina (número 1) el 1875. Entre finals del segle XIX i principis del XX es va anar construint la resta. Per la banda de Berga les primeres cases documentades són la número 3, el 1882, la número 8, el 1891, i la número 18, el 1888. La major part de les que van seguir corresponen ja a les dues primeres dècades del segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan es va habilitar la variant de l’Eix del Llobregat la carretera fou reurbanitzada com un passeig de vorera ampla, amb alzines, bancs i jardineres.</span></span></span></p>	41.8623300,1.8732300	406482	4635105		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-carretera-manresa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-carretera-manresa-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-casa-carretera-manresa-19.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-carretera-berga-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92484-carretera-berga-3.jpg	Inexistent	Modernisme\|Noucentisme\|Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			105\|106\|119\|98	46	1.2	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92492	Capelleta de Sant Domingo	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-domingo	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118, 180.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Capelleta en forma de fornícula dedicada a sant Domingo de Guzmán i situada a la façana de la casa número 19 del carrer Nou, que precisament amb motiu d’aquesta capelleta va adoptar el nom de carrer de Sant Domingo. Una primera capelleta hi fou col·locada l’any 1774, i l’actual data de 1954, quan es va reconstruir tota la casa. Està emmarcada per una banda de dovelles encoixinades que acaben en forma d’arc a la part superior. La dovella central, que sobresurt, té inscrites les dues dates de la capelleta. Queda tancada per una porta reixada amb vidre i, a l’interior de la fornícula, hi ha una imatge del sant que data també de 1954. Es tracta d’una figura de guix daurada i policromada. El sant va vestit amb l’hàbit de dominic: túnica blanca i mantell marró. Sosté amb la mà dreta una creu patriarcal com a fundador d’un nou orde. També llueix un rosari i, amb la mà esquerra, sosté una Bíblia oberta i dos objectes semblants a pedres.</span></span></span></p>	08018-204	Carrer de Sant Domènec, 19	<p><span><span><span>Al segle XVIII aquí hi havia una casa de pagès coneguda com l’Alou del Rector, i el 1774 s’hi va construir la capelleta dedicada a sant Domingo de Guzmán, que va donar nom al carrer que popularment es coneixia com a Carrer Nou. En un principi a l’interior de la fornícula hi havia un quadre, que duia la data de 1774. Amb el temps va quedar tan ennegrit que gairebé no es distingia el sant. Abans de la guerra de 1936 encara s’hi feien novenes, i la gent portava cadires per seure-hi. La imatge actual és de guix i s’hi va instal·lar l’any 1954, quan tota la casa va ser totalment reconstruïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa antiga estava comunicada pels patis amb la número 8 del Carrer Vell, cal Colell. Tenia una cisterna i un pou, que al segle XVIII és anomenat Pou del Rector (Carreté, 2010: 180). </span></span></span></p>	41.8630100,1.8758000	406696	4635177	1954	08018	Balsareny	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92492-carrer-nou-7.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92493	Casa de la Carretera, 9	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-9	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 258.</span></span></span></p>	XX	S'hi han eliminat recentment alguns dels principals elements ornamentals.	<p><span><span><span>Casa parcialment entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Es tracta d’un exemple de casa menestral del tombant de segle XX que, fins no fa gaire, estava dotada amb certs elements ornamentals d’interès a la façana, la majoria dels quals han estat eliminats recentment. Formava un conjunt més o menys homogeni amb dues cases més, les número 11 i 13. Aquestes dues, d’estètica modernista, van ser enderrocades a inicis del segle XXI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers la Carretera de Manresa, s’ordena al pis superior mitjançant dos balcons laterals, sostinguts sobre mènsules i amb baranes de ferro forjat, mentre que una finestra balconera central marca l’eix de simetria. Antigament tenia un coronament ornat amb pinyó, que era la part més interessant de l’edifici. A la planta baixa hi ha dues portes (una de les quals donava accés a botiga/taller) i finestres laterals. Les obertures de la planta baixa han estat modificades modernament, i les del pis superior van ser desposseïdes d’uns emmarcaments superiors decoratius. Els murs són de maçoneria i la façana principal és pintada de blanc.</span></span></span></p>	08018-205	Carretera de Manresa, 9	<p><span><span><span>Edifici d’habitatges representatiu de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. La casa número 9 de la carretera de Manresa fou construïda l’any 1906. Segons Carreté (2010: 258) té l’any 1906 en una pedra, una data que coincideix amb la informació del cadastre. La casa número 11 es va construir el 1921. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 9 havia tingut un bon grapat de sobrenoms en funció de les diverses famílies que hi van habitar: cal Nosa, cal Becaino, cal Colleter, ca la Gibrelleta, ca la Isabelona, cal Serra, cal Xurrero i cal Zapatero. A inicis del segle XXI les cases número 11 i 13 es van enderrocar per construir-hi un bloc de pisos. A la casa número 9 se li van eliminar molts dels elements decoratius de la façana que ja hem descrit.</span></span></span></p>	41.8638400,1.8742200	406566	4635271	1906	08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92493-cases-de-la-carretera-9-b.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92494	Creu del carrer de la Creu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-carrer-de-la-creu	<p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 30.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 64, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Creu moderna, instal·lada l’any 2010, que substitueix altres creus més antigues que hi havia hagut en aquest indret i que van donar nom al carrer. Es troba emplaçada a la cantonada amb el carrer del Castell, protegida dins el perímetre d’una barana metàl·lica que delimita un espai triangular. Consta d’un pedestal fet per un bloc de pedra alt i prim, de forma irregular, que està decorat amb parts de mosaic fet amb tessel·les de tons verdosos, cosa que li dona un aire vagament gaudinià. Té una inscripció que diu “Carrer de la Creu” i, en una altra cara, una flor de quatre pètals. A la part superior hi ha una creu llatina de ferro amb els braços redoblats. A la base el pedestal és flanquejat per quatre lloses també decorades amb mosaic.</span></span></span></p>	08018-206	Carrer de la Creu, cantonada amb el carrer del Castell	<p><span><span><span>El carrer de la Creu forma part dels primers que van formar el nucli urbà de Balsareny, entre els segles XVI i XVIII. En un principi s’acabava al portal de Berga o dit també de la Creu, que estava situat al punt on fa cantonada amb al carrer de Sant Domènec o carrer Nou. El nom del carrer ve del fet que, just a fora el portal, hi havia una placeta amb una creu de terme suposadament gòtica. Però fou destruïda el 1936 i no en queda cap record gràfic. L’any 1942 es va refer, situada just davant del Centre Parroquial. A mitjans dels anys 1960 el carrer encara era de terra, i llavors es va pavimentar. L’any 2010 s’hi va col·locar la creu actual, situada uns metres més avall, al punt de confluència amb el carrer Castell. És obra de mossèn Joan Bajona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p>	41.8637900,1.8759600	406711	4635264	2010	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92494-creu-carrer-creu-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-03-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Joan Bajona i Pintó		98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92495	Cal Quico Sisami	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-sisami	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 164, 268-269.</span></span></span></p>	XIX	Brutícia acumulada a la façana	<p><span><span><span>Edifici d’habitatges entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny. Es tracta d’un dels pocs edificis al poble que s’acosten al cànon modernista, per bé que ho faci de manera tímida i encara amb una marcada inèrcia academicista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta de planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada a la carretera de Berga, s’ordena a partir de tres eixos d’obertures, amb un eix de simetria destacat tan sols per un lleuger sobrealçament en la part central del coronament de l’edifici, flanquejat per dos pinacles de remat pla i decorats amb elements ceràmics. Aquests pinacles també es troben als dos extrems del coronament, sobre franges que ressalten les vores de la façana amb aplacats que imiten carreus. Als dos pisos hi trobem balcons correguts que ocupen tota l’amplada de la façana, cadascun amb tres portes emmarcades amb motllures i amb baranes de ferro forjat que adopten el característic perfil bombat. La planta baixa presenta tres portals que queden emmarcats amb motllures que imiten carreus dentats. El central és rematat amb arc de punt rodó; els laterals, més amples, donaven accés als locals comercials. El parament és arrebossat i pintat d’una tonalitat ocre.</span></span></span></p>	08018-207	Carretera de Berga, 8	<p><span><span><span>Edifici d’habitatges representatiu de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. L’edifici fou construït el 1891, segons indica la data a la reixa del portal. La casa s’ha conegut amb diversos noms populars: cal Ton cotoner, cal Ton de la Creu, cal Potret, cal Sastret, cal Zidret o cal Pelussa. Darrerament era coneguda amb l’apel·latiu de cal Quico Sisami. Aquesta denominació venia de Francesc Simon Picas, conegut com el Quico Sisami. Hi tenia una fusteria que era hereva d’una d’anterior, situada a la plaça de l’Ajuntament i que tenia com a nom comercial Si-sa-mi, acròstic format per les primeres síl·labes dels cognoms dels tres socis propietaris. A més del taller de fusteria del Quico Sisami als baixos de la casa hi havia també una ferreteria.</span></span></span></p>	41.8647000,1.8746700	406605	4635366	1891	08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92495-casa-carretera-berga-8-c.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92495-casa-carretera-berga-8.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		A la reixa sobre el portal: 1891.	105\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92500	Cal Majordom	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-majordom	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em><span>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</span></em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 260.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa unifamiliar en forma de xalet amb jardí, d’estil noucentista, emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Es tracta d’un edifici senzill però equilibrat i força reeixit. Adopta una planta rectangular, lleugerament esbiaixada, i consta de planta baixa més golfes, amb un ampli jardí lateral i posterior que dona a la carretera. El carener de la teulada és paral·lel a la façana principal, també encarada a la carretera. Aquesta es distribueix de manera simètrica amb una porta central flanquejada per finestres a banda i banda, amb la peculiaritat d’unes motllures en forma de guardapols a la part superior de les obertures, decorades amb un escut. Les finestres estan decorades també amb reixes als ampits, sobre uns mosaics que trobem igualment a la part superior, en l’obertura de ventilació de les golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’element més significatiu del conjunt és la galeria obrada amb maó que està adossada a migdia. Presenta amplis finestrals separats per pilars, els de les cantonades en forma de columnes salomòniques. El cos és rematat amb una terrassa superior amb baranes balustrades. Al seu davant, l’entrada al jardí segueix aquesta mateixa pauta, amb pilars de maó decorats amb un mosaic blau i blanc que crea un contrast interessant. Un altre element propi del noucentisme són els ràfecs força pronunciats de la teulada, decorats amb cabirons de fusta.</span></span></span></p>	08018-208	Carretera de Manresa, 33	<p><span><span><span>Casa representativa de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. En aquest cas la casa ocupa un espai que a l’època quedava lleugerament perifèric i adopta la forma de xalet amb jardí. Fou construïda l’any 1934, segons dades del cadastre, en un estil noucentista molt representatiu del moment. El nom de cal Majordom li ve de Joan Casòliva Simon, germà del vell Gilet, que era majordom de la fàbrica de cal Viñas. Les inicials de Joan Casòliva són a la porta de ferro del jardí.</span></span></span></p> <p> </p>	41.8629100,1.8737000	406522	4635169	1934	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92500-carretera-manresa-casa-num-33.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92500-casa-carretera-manresa-33-b.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Ramon Carreté	106\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92501	Cal Masplà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maspla	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 68.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 264.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPLÀ SUADES, Valentí (1989). <em>Crònica de Balsareny</em>. Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa unifamiliar d’estètica pròxima al noucentisme situada al nucli urbà de Balsareny. Presideix la petita plaça Onze de Setembre, anomenada popularment amb el nom de la casa, i fa cantonada amb el carrer Sant Josep. Per això la casa adopta una planta irregular que s’adapta al traçat en biaix d’aquest carrer. L’edifici consta de planta baixa, ocupat per un local comercial, i un pis, on es troba l’habitatge. Es tracta d’una construcció senzilla que incorpora tan sols de manera superficial alguns elements decoratius propis del noucentisme. Especialment l’acroteri que corona la part central de la façana, en forma de frontó esglaonat, amb la inscripció de la data de la casa (“Any 1934”) i flanquejat per baranes de balustrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer pis es caracteritza per balcons correguts a les façanes est i sud que ocupen tota l’amplada de la casa. En la façana principal, encarada a la plaça, el balcó presenta tres portes i sobresurt lleugerament davant de la central, per remarcar l’eix de simetria. En la façana lateral el balcó té només dues portes. Totes aquestes obertures són amb persianes de llibret i perfilades amb un trencaaigües motllurat blanc. Una motllura similar dibuixa una línia de separació a manera de cornisa entre pis i golfes. Aquestes línies clares contrasten sobre l’arrebossat ocre de les façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de la planta baixa han estat remodelades per adaptar-les al local de l’entitat bancària que s’hi ha instal·lat, però segueixen la mateixa disposició que les obertures originàries, tal com es pot comprovar en fotografies antigues (Carreté; Benéitez, 2002: 68).</span></span></span></p>	08018-209	Plaça Onze de Setembre, 1; carrer Sant Josep, 2	<p><span><span><span>Casa representativa de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. Construïda el 1934 (segons informa la inscripció de la façana) és un exemple interessant de l’estètica pròxima al noucentisme característic d’aquests anys. El seu propietari era Valentí Masplà Suades, que precisament en aquesta època fou alcalde de Balsareny per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), concretament el 1936 i, més tard, entre 1937 i 1938, quan es va incorporar al front durant la Guerra Civil. Fou també autor de la <em>Crònica de Balsareny</em>, un breu quadernet de memòries escrit el 1978 i publicat el 1989.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la postguerra a la inscripció de la data se li va treure la “y” per tal de descatalanitzar el rètol, atenent suggeriments oficiosos, de manera que deia “an 1934”. Durant molts anys Valentí Masplà va tenir als baixos de la casa una botiga de licors. Més tard s’hi va instal·lar una oficina de la Caixa de Pensions. Era la segona entitat bancària establerta a la localitat, després que el 1958 obrís la Caixa de Manresa (Carreté, 2010: 264). </span></span></span></p>	41.8643800,1.8740400	406552	4635331	1934	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92501-casa-placa-onze-setembre-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92501-casa-placa-onze-setembre-3.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			106\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92503	Cal Nosa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nosa	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 225.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Edifici d’habitatges parcialment entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny. És dels pocs que destaca al poble per la seva estètica pròxima al modernisme, especialment la tanca adjacent que delimita un solar buit al costat de la casa. L’edifici és de planta rectangular, amb planta baixa més dos pisos. La façana principal, encarada vers el carrer Jacint Verdaguer, és de composició simple, en base dos eixos d’obertures. Els dos pisos superiors presenten sengles balcons correguts en tot l’ample de la casa. Com a element que s’acosta a l’estètica modernista trobem tan sols les baranes bombades dels balcons, de ferro forjat. Altres elements decoratius són les motllures a la part superior de les obertures i les mènsules que suporten els balcons. El parament s’ha deixat en part a pedra vista i, al pis superior, amb arrebossat blanc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la part més interessant del conjunt és, sens dubte, la tanca lateral, d’un estil ja més obertament modernista, d’arrel historicista. És formada per un portal obrat amb totxo en forma d’arc conopial, flanquejat per tres trams de reixa separats per pilars, també de totxo i rematats amb petits pinacles. A la part superior la reixa és perfilada també en forma conopial i presenta decoració a les puntes amb motius vegetals.</span></span></span></p>	08018-210	Carrer Jacint Verdaguer, 31	<p><span><span><span>Casa del Raval de Manresa (carrer Jacint Verdaguer) que fou l’última en construir-se, ja al final del carrer i en un estil d’influència modernista, probablement entorn del 1900. Abans hi havia un solar amb un canyer que permetia als de les cases del davant veure els Plans de Puigdorca, i quan la van edificar van dir que “aquella nosa” els privava la vista. D’aquí el sobrenom de la casa. Més tard també s’havia conegut amb l’apel·latiu de cal Pagès Puta, en referència al malnom dels seu estadant (Carreté, 2010: 225).</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	41.8611800,1.8747100	406603	4634975		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-f.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-h.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92503-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-i.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			105\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92504	Casa del carrer Jacint Verdaguer, 27	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-jacint-verdaguer-27	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 225.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És de les poques que destaca al poble per la seva estètica pròxima al modernisme. De planta rectangular, l’edifici disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers el carrer Jacint Verdaguer, ha conservat en la planta superior la fesomia originària, mentre que la planta baixa ha estat totalment desdibuixada per una desafortunada reforma que s’hi ha fet recentment, amb materials moderns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis destaca un interessant balcó de plataforma escalonada i amb barana de ferro forjat de perfil bombat. Les dues obertures que hi donen són perfilades amb motllures en forma d’arcs escarsers. La façana és rematada amb un fris que té dues obertures de ventilació en forma de rombes escalonats i amb una cornisa superior sostinguda sobre mènsules. Tota la part del primer pis és pintada d’una tonalitat granatosa que fa que destaqui en al conjunt del carrer. </span></span></span></p>	08018-211	Carrer Jacint Verdaguer, 27	<p><span><span><span>Casa del Raval de Manresa (carrer Jacint Verdaguer) que fou de les últimes en construir-se, ja al final del carrer i en un estil d’influència modernista. Segons dades del cadastre, es va bastir l’any 1905. Popularment era coneguda amb la denominació de cal Tort pel cognom de dos germans que l’habitaven: Martí i Julià Tort. Per això alguns també l’anomenaven cal Martí o cal Martí Julià. Actualment aquests sobrenoms ja no són vius en el record popular.</span></span></span></p>	41.8613300,1.8749200	406621	4634992	1905	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92504-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-27.jpg	Inexistent	Modernisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			105	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92715	Cal Rufino (Les Monges)	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rufino-les-monges	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29, 69.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 242.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 44.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa del nucli urbà de Balsareny que destaca per les seves dimensions i que havia estat durant molts anys hospital. És un edifici parcialment entre mitgeres que ocupa àmpliament una cantonada adoptant una planta irregular, amb la façana principal alineada al carrer del Castell, la façana lateral sud traçada en diagonal i la façana posterior (est) dotada amb una eixida que ha quedat sobre una dependència annexa, més baixa i de construcció recent. El cos residencial principal disposa de planta baixa més un pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal presenta una distribució irregular d’obertures, amb un portal central i dos amplis balcons al primer pis. El parament és de maçoneria i a pedra vista, i les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. En el nivell de les golfes, tant a la façana principal com a la façana sud, el parament és arrebossat i les finestres són simples. La façana lateral sud, però, es caracteritza per una galeria de doble arcada al nivell de les golfes. Sembla relativament moderna, ja que antigament hi havia una altra galeria al primer pis que constava de tres arcades de pedra que encara són visibles en el parament a pedra vista, tot i que més tard van ser tapiades i substituïdes per dues finestres balconeres. Un altre element que singularitza la construcció és la forma arrodonida de la cantonada.</span></span></span></p>	08018-212	Carrer del Castell, 24	<p><span><span><span>Aquesta casa està situada al carrer del Castell, un carrer fora muralles sorgit a finals del segle XVII que també era conegut com el raval de Berga. Hi passava el camí ral que anava de Manresa a Berga. Per tant, era una ubicació lògica per a un hospital, ja que inicialment aquestes institucions solien acollir transeünts i passavolants. Des del segle XVII Balsareny disposava de cirurgià, un ofici que a l’època compatibilitzava funcions de barber i intervencions quirúrgiques simples. Segons la inscripció del portal, la casa ja existia el 1806. La tipologia de l’edifici sembla correspondre a aquest moment, tot i que no es pot descartar que tingui un origen anterior. Des de l’any 1823 a Balsareny està documentat un hospital, que es trobava en aquesta casa del carrer de Baix, aleshores propietat del Comú. El 1859 l’Hospital es va traslladar al carrer de l’Església (actual carrer del Trull) ja que aquest any es van instal·lar a l’edifici, encara de propietat municipal, les monges Dominiques de l’Anunciata, quan només feia tres anys que aquesta congregació dedicada a l’ensenyament de nenes i impulsada pel pare Francesc Coll s’havia fundat. Durant un temps, doncs, l’edifici del carrer de Baix va acollir una costura o escola per a nenes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1905 les monges es van traslladar a una casa pròpia que s’havien construït a la plaça Ricard Viñas, també coneguda com a Plaça de les Monges. Aquest mateix any, atès que la casa de l’hospital al carrer del Trull es trobava en estat precari, l’Ajuntament decidí tornar a habilitar la casa del carrer de Baix com a hospital, per la qual cosa hi va fer obres d’arranjament que van costar 100 duros. La gestió es va encarregar a les monges Serves de la Passió, també conegudes com a Germanes Vetlladores, que van arribar a Balsareny el maig de 1905, acompanyades per la mateixa fundadora de l’orde, Teresa Gallifa. L’Ajuntament aportava una quota de 50 duros cada any per ajudar al manteniment de la institució, que també es finançava amb el que les monges cobraven per les vetlles a domicili que feien als malalts. L’Hospital tenia la funció bàsica d’atendre malalts, pobres i transeünts (Carreté, 2010: 242). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un acord del ple de l’Ajuntament de 1905 va instar a col·locar un Sagrat Cor a la façana de l’Hospital, cosa que va suscitar l’oposició de la minoria republicana. El 1923 les germanes Vetlladores es van traslladar al costat de la Casa de la Vila, que en aquests anys es va instal·lar o s’havia d’instal·lar al que havia estat el mas de cal Sala. El 1929 l’Hospital comptava amb quatre metges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Més tard, la casa va passar a ser un habitatge particular, que s’anomenà ca la Rufina pel nom de la seva mestressa. Des de 1936, segons informa una placa que hi ha a la façana, la casa es coneix com a cal Vilagrasa.</span></span></span></p>	41.8645000,1.8760600	406720	4635343		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-cal-vilagrasa-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-carrer-castell-6-cal-vilagrasa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-cal-vilagrasa-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-cal-vilagrasa-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92715-cal-vilagrasa-8.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-27 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: L’Hospital, les MongesInscripció a la llinda del portal: 1806.Placa a la façana principal: des de 1936 cal VilagrasaPedra amb inscripció a la façana sud: Antic hospital des de 1823.	119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92716	Cal Devesa	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-devesa-0	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 164, 165.</span></span></span></span></p>	XVII-XX		<p><span><span><span>Casa del nucli urbà de Balsareny que destaca per les seves dimensions i per la regularitat arquitectònica. Es tracta d’un edifici parcialment entre mitgeres que ocupa una cantonada. Probablement és dels segles XVII-XVIII i, ja al XX, va ser objecte d’algunes reformes que gairebé no són perceptibles ja que s’integren en la pauta arquitectònica originària. La casa adopta una planta irregular, més o menys trapezial, i consta de planta baixa més un pis i golfes. Presenta dues façanes visibles. La façana del carrer Vell s’ordena en base a dos eixos d’obertures. Conserva el portal principal originari, format per un arc de mig punt adovellat, i dues finestres també del moment originari al primer pis, mentre que el portal de l’esquerra es fruit de la reforma posterior. Les obertures originàries són emmarcades amb brancals de pedra picada disposats de forma dentada i tenen llinda i ampit motllurats. La coloració rosada dels emmarcaments de pedra destaca sobre l’arrebossat clar del parament, en el primer pis, i sobre un aplacat que imita un carreuat clàssic, a la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dóna a la plaça segueix aquesta mateixa pauta estilística, amb una majoria d’obertures que són originàries, emmarcades amb pedra rosada i amb motllures, i d’altres que són fruit de la reforma posterior; per exemple quan es van obrir portes per al local comercial dels baixos. En aquesta reforma s’hi devia incorporar un balcó corregut al primer pis i una decoració esgrafiada, consistent en una banda amb sanefa geomètrica, al balcó i a la part superior de les dues façanes. Sota la teulada el ràfec conserva els cabirons de fusta originaris. La cantonada entre les dues façanes queda perfilada amb un seguit de carreus escairats.</span></span></span></p>	08018-213	Plaça de l'Ajuntament, 5	<p><span><span><span>Per la seva tipologia com a casal de notable qualitat arquitectònica la construcció originària podria datar-se als segles XVII o XVIII. Els seus propietaris eren la família Devesa, un cognom que a Balsareny ja esta documentat des de començaments del segle XVII. Des de 1661, quan el paraire Antoni Joan Llimargas es va casar amb la pubilla Maria Devesa, el llinatge va passar a dir-se Llimargas y Devesa, mantenint els dos cognoms units però no sempre en el mateix ordre. Com a mínim des de 1676 aquesta família ja posseïa la casa: “la casa vella del Devesa en lo carrer del Hostal”. I és que l’edifici fa cantonada amb el carrer Vell, que antigament s’anomenava de l’Hostal, i és en aquest carrer on tenia l’entrada principal. El 1768 va morir Teresa Llimargas, muller d’Anton Llimargas, l’amo de la casa. Al segle XIX cal Devesa va ser un hostal (Carreté, 2010: 164).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX als baixos de la casa hi va haver diversos establiments comercials. Primer hi havia la botiga de queviures de ca l’Amadeu (Amadeu Calmet, casat amb Pilar Guixà Aloy). Després aquesta botiga es va traslladar a cal Sant, la casa del davant. Més tard s’hi va instal·lar també la farmàcia Rimbau. Probablement fruit de tot això la casa va ser objecte de les reformes que ja hem descrit.</span></span></span></p>	41.8629900,1.8766800	406769	4635174		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-7.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Cal Parròquia, perquè hi va anar a viure un germà del Parròquia (carrer de Baix, 21).	98\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92717	Cal Mal·lè	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-malle	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 272-273.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span>Casa unifamiliar de petites dimensions, d’estètica noucentista i emplaçada al nucli urbà de Balsareny. L’edificació és entre mitgeres, de planta rectangular i consta només de planta baixa. Té una sola façana visible, que dona al carrer Ponent. Presenta una acurada composició que s’ordena a partir d’un esquema tripartit no del tot simètric, amb una porta central i una finestra a cada costat, la de la dreta més ampla. Les tres obertures són coronades amb motllurats que formen diferents tipus d’arcs i, a sota, queden units per una estreta banda de rajola blanca i blava. Les finestres tenen reixes amb formes geomètriques adaptades a les obertures. La composició de la façana es completa amb un acroteri que s’eleva a la part central i és rematat amb sis pilastres aparents en forma de pinacle. A la part central un cercle emmarca la data 1934. La part baixa presenta un sòcol amb un aplacat que imita petits carreus encoixinats, i els extrems de la façana són decorats faixes de trencadís.</span></span></span></span></p>	08018-214	Carrer Ponent, 13	<p><span><span><span>Aquesta casa es va construir l’any 1934, tal com indica la inscripció, pel paleta Pere Biendicho Lacorte. Va ser regidor i alcalde de Balsareny l’any 1937. Era de la FAI, i fou un dels que va apaivagar els ànims de la gent el juliol de 1936. Es va exiliar a França dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Balsareny. Després de la guerra la casa va ser propietat de Pere Paraire Casas, conegut amb el sobrenom de Mal·lè, el qual es va casar amb Carme Ribera Escudé, de cal Magí (una casa del carrer Jacint Verdaguer).</span></span></span></p>	41.8630800,1.8741100	406556	4635187	1934	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92717-cal-magi-1.jpg	Inexistent	Noucentisme	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Paleta 'Biendicho'	Altres denominacions: Cal Biendicho, cal Magí (així consta a l’inventari IPA)	106	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92718	Cal Sant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sant-3	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 163.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa entre mitgeres d’estètica pròxima al modernisme emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És una edificació de planta més o menys rectangular que consta de planta baixa més un pis. La façana principal, que dona a la plaça de l’Ajuntament, segueix una composició influïda per l’estètica modernista. S’ordena de manera totalment simètrica en base a tres eixos d’obertures. A la planta baixa hi trobem una estreta porta d’accés amb portals a banda i banda destinats a fins comercials. Destaca sobretot la part superior de la façana. El primer pis l’ocupa un balcó corregut dotat amb una característica barana bombada. Les obertures són amb persianes de llibret i remarcades amb motllures. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És especialment interessant la franja de coronament de l’edifici, intercalada per vuit pilars adossats amb capitells piramidals escalonats. Com a element ornamental a la part central hi ha un rellotge de sol que consisteix en una placa decorada amb relleus de quatre caps i potes de cavalls (a la part superior) i dos dracs o lleons (a la part inferior). Al seu damunt hi llegim una inscripció que diu: “Jo sense sol i tu sens fe, no som res”. Està flanquejada per les inicials S. R. Un altre detall decoratiu, gairebé imperceptible, el trobem a la base dels pilarets, on hi ha col·locades petites plaques amb relleus que representen alguns signes del zodíac, amb els seus noms: Acuario, Cancer, Aries, Geminis...</span></span></span></p>	08018-215	Plaça de l'Ajuntament, 1	<p><span><span><span><span>La família Sant estava vinculada amb el mas Sala (situat on ara hi ha l’Ajuntament). Era una de les principals propietàries de bona part de les terres del nucli urbà. Els Sala tenien una relació familiar amb el llinatge dels De Martín (barons de Balsareny des de mitjans del segle XVII fins a finals del XIX). Això podria explicar perquè la casa Sala era coneguda popularment com a Casa Martí. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La casa de la Plaça número 1 fou </span>construïda de nou a principis de segle XX, amb un estil d’influència modernista. Segons dades del cadastre, es va aixecar el 1915; segons la fitxa de l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat (IPA) el 1925. En un principi s’anomenava ca la Viuda Sala perquè hi vivia Carme Dachs Guixé, vídua de Tomàs Sala Claret, que era farmacèutic i vivia a l’antic mas Sala; és a dir, a la casa del costat. Tomàs Sala fou alcalde de Balsareny entre 1883 i 1887. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Carme Dachs no tenia fills i es va afillar Antònia Rimbau Dencàs, una parenta seva filla del farmacèutic Antoni Rimbau Gallifa i de Dolors Dencàs. Antònia Rimbau es va casar amb Josep Sant Rabeya, que abans vivia a la casa coneguda com cal Sant, al carrer Jacint Verdaguer, 9. Llavors aquesta casa es va anomenar “cal Sant de la Plaça”, per distingir-la de l’altra. Primer el matrimoni vivia a la planta baixa. A la mort de Carme Dachs, a començaments dels anys 1950, es van traslladar al pis de dalt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Als baixos de la casa hi havia hagut la botiga de queviures de ca l’Amadeu (Amadeu Calmet, casat amb Pilar Guixà Aloy), que <span>abans havia estat a l’altra banda de la plaça, a cal Devesa, i després es va traslladar al número 1 del carrer Verdaguer (ca la Pilarica). Després, quan al costat va plegar la farmàcia d’Antoni Rimbau, hi va haver la farmàcia de cal Sala. Cap als anys 1950 hi va haver </span>la Cooperativa de consum per als treballadors de la fàbrica tèxtil de can Viñas. Quan el 1964 aquesta empresa va fer fallida l’economat esdevingué una cooperativa oberta a qui volgués fer-se’n soci. El 1993 va tancar.</span></span></span></p>	41.8632800,1.8767300	406774	4635206		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92718-cal-sant-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92718-cal-sant-2.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Ca la Viuda SalaInformació facilitada per Ramon Carreté	105\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92719	Rellotge de sol de cal Sant	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sant		XX		<p><span><span><span>Rellotge de sol emplaçat a la part superior de la façana de cal Sant, una casa d’estil pròxim al modernisme que es troba al nucli urbà de Balsareny. Consisteix en una placa motllurada de color clar que està decorada amb relleus. A la part superior hi trobem quatre caps i potes de cavalls, i a la part inferior dos dracs o lleons. Aquests motius mitològics es poden relacionar amb un altre detall decoratiu situat en aquesta part superior de la façana, on hi ha representats alguns signes del zodíac. Al damunt del rellotge hi llegim una inscripció que diu: “Jo sense sol i tu sens fe, no som res”. Està flanquejada per les inicials S. R. </span></span></span></p>	08018-216	Cal Sant. Plaça de l'Ajuntament, 1		41.8632200,1.8767000	406771	4635200		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92719-cal-sant-rellotge-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92719-cal-sant-1.jpg	Inexistent	Modernisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			105\|98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92720	Font de la Plaça Major	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-major-4	<p><span><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1993). 'Balsareny a principi de segle: enfrontaments ideològics i memòria popular. IV.- La pujada de l'aigua (1)', <em>Sarment</em>, núm. 206 (juny de 1993), p. 17-18, 113. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, 15-30, 122.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 97, 123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MASPLÀ SUADES, Valentí (1989). <em>Crònica de Balsareny</em>. Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 42.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, vol. 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 60.</span></span></span></span></p>	XX	Restaurada el 1979.	<p><span><span><span>Font emplaçada al centre de la plaça de l’Ajuntament, de ferro colat sobre una base de pedra que l’enlaira del paviment. Consta d’una plataforma circular que fa de pica sobre la qual s’aixeca una columna prismàtica de vuit cares, amb motllures als angles, fins a una alçada d’un metre aproximadament. Al damunt llueix un pebeter de factura clàssica, decorat amb cadenes i rostres de personatges, el qual és coronat amb cintes que evoquen la forma ondulada de les flames.</span></span></span></p>	08018-217	Plaça de l'Ajuntament	<p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny es va fer una primera canalització per a l’abastiment d’aigua al poble. El punt de captació era a la Baga Fosca, prop del torrent de la Font de la Roca. L’indret també es coneixia amb la denominació terra del Valls, ja que era propietat de la família Vall. L'últim propietari va ser el Joan Vall Casaldàliga. En un punt d’aquesta zona hi havia surgències naturals d’aigua que s’escorrien per petits aigüerols o reguerons. L’aigua es va canalitzar mitjançant una canonada de terrissa. La canalització entrava a Balsareny per la zona del carrer del Nord, travessava l’actual carretera i baixava pel carreró de cal Simonet fins a dues fonts (avui desaparegudes) que hi havia al carrer Vell i al carrer Nou. Segons explica Francesc Soler (1989: 60), la font del carrer Nou era dessota la capelleta de Sant Domingo; la del carrer Vell era en un racó de la casa del Cano. L’aigua que sobrava d’aquestes dues fonts anava a parar a un viver que hi havia a l’hort de cal Sabata, perquè els seus amos eren també propietaris del lloc on naixia l’aigua i del terreny per on passava la canonada. D’altra banda, a la bassa del Valls hi havia un safareig on hi anaven a rentar les dones del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1895 l’ajuntament va fer una inversió en un nou projecte que sembla ser una variació de l’anterior. En aquest cas es va instal·lar una canonada de ferro per conduir l’aigua que naixia d’un pou-font a la part alta de la població, a uns 1.500 m de distància. L’aigua s’acumulava en un dipòsit amb capacitat de 200 metres cúbics i era conduïda cap a una font pública que hi havia a la Plaça Major. Cal dir que a la plaça Major ja hi havia un pou públic vora l’antiga Casa del Comú. Aquest pou encara existeix, sota terra, i es va posar al descobert quan fa pocs anys es va repavimentar la plaça. Quan la canalització de la Baga Fosca ja no subministrava aigua al poble es va aprofitar per a les necessitats de l’escorxador, que estava situat a la cruïlla dels carrers del Nord i Travessera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX es va emprendre un nou projecte per portar les aigües al poble fent-les pujar del riu Llobregat. Aquest afer va estar envoltat d’una certa confusió fruit de la tradició oral fins que Ramon Carreté el va clarificar en el seu llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 15). L’any 1900 va tenir lloc un primer intent per construir una font a la Plaça de l’Ajuntament que havia de canalitzar l’aigua des del Llobregat. Sent alcalde Josep Pons, es va elaborar un primer projecte que havia de captar l’aigua del riu mitjançant una roda hidràulica activada amb un salt d’aigua de la Séquia de Manresa al punt de la refinadora, on hi ha el Pont del Riu. L’aigua de la Séquia només s’utilitzava per fer moure la roda que havia de bombar l’aigua del riu, però la Junta de la Séquia no va autoritzar aquest projecte, o bé fou considerat car i inviable. El fet és que fou retirat l’any 1901. Poc després, sent alcalde el republicà Josep Escaler, es va revifar la idea de portar l’aigua des del Llobregat fins a la plaça per al seu ús públic. Un acord municipal de 1903 establia impostos especials i també prestacions personals, a fi que tot el poble cooperés en aquesta iniciativa. L’enginyer Josep Gubern fou l’encarregat de construir la bomba que havia de pujar l’aigua al poble. Les obres van sofrir diversos retards. La Font de la Plaça no es va inaugurar fins el 2 de març de 1905, sent alcalde el catòlic Josep Obradors. Segons es diu, el dia de la inauguració l’alcalde va dir al pregoner que fes una crida dient: “El que vulgui beure aigua del riu, que vagi a la plaça, que a tal hora rajarà”. Poc després es van instal·lar fonts en altres carrers, com ara al carrer de Baix (la Font de la Creu), que van ser beneïdes pel rector el 10 d’abril del mateix any. La canalització passava pel camí del Repeu. En algun moment hi va haver un intent de sabotatge que no es va arribar a aclarir (Carreté, 2010: 123). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’any 1910 es va planificar la xarxa de clavegueres per anar estenent el servei d’aigua corrent a les cases particulars. El procés va durar uns quants anys, ja que a la dècada de 1920 encara hi havia força gent que anava a rentar la roba al riu. L’any 1940 es va inaugurar una nova bomba. L’any 1961 la Font de la Plaça es va traslladar a la zona esportiva municipal, i el 1980 es va tornar a posar al seu lloc originari, restaurada. S’hi col·locà una placa que commemora l’acord de portar l’aigua al poble.</span></span></span></p>	41.8631300,1.8767100	406772	4635190	1905	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92720-font-placa-major-placa.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Altres	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Font de la PlacetaText de la placa: En memòria de la vinguda d’aigua al poble promoguda per l’alcalde Josep Escalé l’any 1903. Font restablerta al seu lloc original el 5 - 7 - 1980	98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92721	Font de la Plaça del Llobregat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-del-llobregat	<p><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1993). 'Balsareny a principi de segle: enfrontaments ideològics i memòria popular. IV.- La pujada de l'aigua (1)', <em>Sarment</em>, núm. 206 (juny de 1993), p. 17-18, 113. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, 15-30, 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 42.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Font emplaçada al centre de la plaça del Llobregat i que consta d’una antiga bomba d’aigua col·locada sobre un terraplè. Es tracta d’una de les primeres bombes que propulsaven l’aigua del riu Llobregat per abastir el poble. D’un dels tubs de la bomba en surt el brollador que s’hi ha habilitat. La màquina té una simple inscripció de fàbrica que diu: “La Electricidad S.A. Sabadell”.</span></span></span></p>	08018-218	Plaça del Llobregat	<p><span><span><span>Al segle XIX hi va haver dos projectes que van aconseguir portar aigua a Balsareny a través d’una canalització que venia de la Baga Fosca, prop del torrent de la Font de la Roca, a la part de ponent del poble. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis del segle XX es va emprendre un nou projecte per portar les aigües al poble fent-les pujar del riu Llobregat. Aquest afer va estar envoltat d’una certa confusió fruit de la tradició oral fins que Ramon Carreté el va clarificar en el seu llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 15). L’any 1900 va tenir lloc un primer intent per construir una font a la Plaça de l’Ajuntament que havia de canalitzar l’aigua des del Llobregat. Sent alcalde Josep Pons, es va elaborar un primer projecte que havia de captar l’aigua del riu mitjançant una roda hidràulica activada amb un salt d’aigua de la Séquia de Manresa al punt de la refinadora, on hi ha el Pont del Riu. L’aigua de la Séquia només s’utilitzava per fer moure la roda que havia de bombar l’aigua del riu, però la Junta de la Séquia no va autoritzar aquest projecte, o bé fou considerat car i inviable. El fet és que fou retirat l’any 1901. Poc després, sent alcalde el republicà Josep Escaler, es va revifar la idea de portar l’aigua des del Llobregat fins a la plaça per al seu ús públic. Un acord municipal de 1903 establia impostos especials i també prestacions personals, a fi que tot el poble cooperés en aquesta iniciativa. L’enginyer Josep Gubern fou l’encarregat de construir la bomba que havia de pujar l’aigua al poble. Les obres van sofrir diversos retards. La Font de la Plaça no es va inaugurar fins el 2 de març de 1905, sent alcalde el catòlic Josep Obradors. Segons es diu, el dia de la inauguració l’alcalde va dir al pregoner que fes una crida dient: “El que vulgui beure aigua del riu, que vagi a la plaça, que a tal hora rajarà”. Poc després es van instal·lar fonts en altres carrers, com ara al carrer de Baix (la Font de la Creu), que van ser beneïdes pel rector el 10 d’abril del mateix any. La canalització passava pel camí del Repeu. En algun moment hi va haver un intent de sabotatge que no es va arribar a aclarir (Carreté, 2010: 123). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment, l’any 1910 es va planificar la xarxa de clavegueres per anar estenent el servei d’aigua corrent a les cases particulars. El procés va durar uns quants anys, ja que a la dècada de 1920 encara hi havia força gent que anava a rentar la roba al riu. L’any 1940 es va inaugurar una nova bomba. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La bomba per propulsar l’aigua del riu es van instal·lar al costat del Llobregat, en una caseta que es trobava entre el riu i la Séquia. Segons Pere Pujol, més conegut com el Portella, que fou responsable de les aigües de Balsareny durant molts anys, aquesta era la primera o una de les primeres bombes que hi va haver. Per tant, deu ser de la primera meitat del segle XX. A la dècada de 1980, sent alcalde Jaume Rabeya, es va urbanitzar aquesta plaça i se li donà el nom de Llobregat. Relacionada amb el tema del riu i l’aigua, es decidí col·locar-hi aquesta antiga bomba que havia quedat en desús.</span></span></span></span></p>	41.8619600,1.8740300	406548	4635063		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92721-font-maquina-electrica-6_1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació facilitada per Jaume Rabeya	98	51	2.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92722	El Joanic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-joanic	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140-141, 152.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>Mas de petites dimensions, molt reformat en els darrers anys, que està emplaçat al costat de l’antic camí que anava cap a Gaià i el Lluçanès (actual carretera BV-4401). L’edificació és de planta rectangular i disposa de planta baixa més un pis. Conserva més o menys el volum de l’antic mas, però els murs han estat arrebossats amb ciment i totes les obertures s’han modificat i remodelat. L’antiga casa fou aixecada en diverses fases, tal com es dedueix de la disposició de les estructures interiors. Antigament sembla que l’accés principal ara al costat de llevant, on hi havia un baluard o barri amb diverses tines. Ara la façana principal és al costat oposat, a ponent, i compta amb diverses obertures de distribució irregular. La porta principal, emmarcada amb llinda i brancals de pedra, va ser refeta no fa gaires anys aprofitant pedres d’altres parts de la casa. Abans la porta era molt més senzilla, amb llinda de fusta. Sota la teulada de la casa destaca un ampli ràfec amb cabirons de fusta.</span></span></span></p>	08018-219	Sector nord-est del terme municipal	<p><span><span><span>Aquest petit mas podria ser originari del segle XVIII, tot i que no es pot descartar que sigui anterior. En un principi sembla que va tenir diverses denominacions: Argelaguet (perquè devia tenir alguna relació amb el mas proper anomenat Argelaguers, ja en terme de Cornet, Sallent) i sembla que també les Cases de Castellet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa apareix documentada per primera vegada l’any 1746. El 1760 també se l’esmenta en el llibre de vàlues de la parròquia de Balsareny, com a mas Joanic Casas. Llavors era propietat d’Antoni Martí, àlies Cerdà. Els Martí eren els propietaris del mas Torrents, que possiblement és l’actual mas Cerdà. Per la proximitat amb el molí de Castellet, és possible que aquest mas s’hagués conegut també com a Cases de Castellet. Així, el 1683 un tal Isidre Martí, també àlies Cerdà, posseïa el mas Torrents de Vilamajor i els masos de les Alzines i de les Cases de Castellet, abans Argelaguet, de Gaià. Cal dir que el Joanic es troba pràcticament a la frontera entre els termes de Balsareny i de Gaià; per tant, és probable que en algun moment hagués estat considerada com a pertanyent a Gaià. El 1775 la casa és denominada ja només com a Joanich (Carreté, 2010: 140).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta època hi havia també una casa més petita que es coneixia com la Caseta del Joanic i que estava situada més al sud, entre el Joanic i el mas Cerdà. El 1745 els masovers eren Rafel Vinyes i la seva muller Mariàngela. Tot i ser més petita, la Caseta del Joanic tenia més terreny que el mateix mas Joanic. El 1775 el seu propietari era Jaume Pey (Carreté, 2010: 152).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de cases del sector nord-est de Balsareny, el Joanic va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa del Joanic estava situada al costat del camí que provenia de Navàs en direcció a Gaià. El riu Llobregat es travessava per un pont que hi havia al costat del Molí de Castellet, inaugurat el 1945 i que no s’ha conservat. Anteriorment, el riu es travessava per un gual que hi havia una mica més avall. El camí passava ben arran del Joanic, per la façana nord, fins que a la dècada de 1970 es va construir la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entorn de 1955 els pares de l’actual propietària van comprar la casa i en els anys posteriors s’hi van fer reformes importants i ampliacions de nova construcció. Durant les reformes es van trobar restes de l’antic forn de pa de la casa.</span></span></span></p>	41.8990200,1.8899200	407920	4639160		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92722-joanic-1_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92722-joanic-3_0.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92722-joanic-4_0.jpg	Legal	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Argelaguet, Cases de CastelletInformació oral facilitada pels propietaris	98\|94	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92723	El Cerdà	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cerda-0	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140, 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, probablement d’origen medieval, emplaçada al pla de Vilamajor. Tot i que es troba envoltada d’un important complex agropecuari, l’antic mas ha conservat bé els volums i la tipologia originaris. És una construcció de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) que té adossat un cos més ample al sud i petits cossos al nord, mentre que a llevant s’hi ha afegit una terrassa de recent construcció. L’entrada principal es troba en aquesta façana est i ha quedat gairebé oculta sota la terrassa. És emmarcada amb llindes i brancals de pedra picada, igual com algunes de les finestres que trobem a les altres façanes. Tots els murs perimetrals de la casa han estat arrebossats amb ciment, cosa que no permet veure el tipus de parament ni l’evolució en diferents fases constructives d’aquest mas. El mur de ponent adopta a la base una forma lleugerament atalussada i és reforçada amb un contrafort. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part nord de la casa trobem diverses dependències que estan relacionades amb l’elaboració del vi: una premsa aixoplugada sota un porxo, així com diverses tines. A la dècada de 1950 s’hi va afegir una cisterna obrada amb totxo.</span></span></span></p>	08018-220	Al sector nord-est del terme municipal. Pla de Vilamajor	<p><span><span><span>Aquest mas és, probablement, d’origen medieval. Però no queda del tot clar si en un principi era conegut com a mas Torrents i posteriorment va adoptar el nom de Cerdà, hipòtesi força probable, o bé el Cerdà i el mas Torrents eren dues cases properes però diferents. El mas Torrents ja apareix entre els firmants del conveni amb Ramon de Peguera l’any 1368. El 1609 el mas Torrents de Vilamajor pertanyia a Bernat Martí, àlies Serdà. Uns anys més tard, el 1633, l’hereu era Joan Martí de Vilamajor, i el mas Torrents tenia aglevat un mas rònec, l’antic mas de les Alzines. El 1681 i 1683 el propietari era Isidre Martí, àlies Cerdà, que posseïa també els masos de les Alzines i de les Cases de Castellet, abans Argelaguet, de Gaià. Possiblement aquest segon mas correspon a l’actual Joanic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un segle més tard el mas Torrents ja no apareix, ni en el llibre de vàlues de la parròquia de 1760 ni en el cadastre de 1775. Sí que consta, en canvi, el Cerdà. És probable, doncs que el mas hagués acabat adoptant el sobrenom de l’antiga família dels Martí, que eren coneguts com a Cerdà. Aleshores el mas Cerdà pertanyia als Gironella de Berga. En aquesta època es va construir una altra casa, situada uns 400 m al sud, que fou coneguda com la Caseta Nova del Cerdà, i que al principi estava vinculada a la casa mare. El 1779 consta que la Casa Nova del Cerdà era habitada per Lucía Altarriba, filla de Francesc Altarriba (Carreté, 2010: 152).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com la majoria de cases del pla de Vilamajor, al sector nord-est de Balsareny, el Cerdà va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a finals del segle XIX es va establir com a masover del Cerdà Josep Riera. Al cap d’un temps, possiblement el mateix Josep Riera, va comprar el mas Cerdà i la família hi va viure en les generacions successives. A la zona de l’entorn s’hi han instal·lat dependències d’una gran explotació agropecuària. Entorn de l’any 2000 al costat de l’antic mas s’hi ha aixecat de bell nou una casa de pedra que segueix l’estil tradicional. </span></span></span></p> <p> </p>	41.8903700,1.8980400	408581	4638191		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92723-cerda-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92723-cerda-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92723-cerda-3.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Mas TorrentsInformació facilitada pels propietaris	94\|98\|119\|85	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92724	Mas de les Claperoses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-les-claperoses	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions força grans, d’origen medieval, que es troba molt ben emplaçada en un promontori dominant al pla de Vilamajor. Consta del cos residencial, de planta més o menys quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats cossos a llevant i una terrassa de construcció força recent a ponent, i també compta amb una interessant pallissa (de dos cossos i amb coberta a una vessant) que està situada uns metres a llevant, davant d’una era sense enrajolar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia, que és fruit de diferents fases d’ampliació difícils de determinar, ha conservat molt íntegrament els volums originaris i la tipologia constructiva tradicional. La façana principal, ben encarada vers migdia, s’ordena en base a dos eixos d’obertures, un dels quals, lleugerament descentrat, conté un portal dovellat i, al seu damunt, una finestra balconera. El parament de la casa conserva l’arrebossat tradicional de calç, de color blanquinós, sobre el qual destaquen els emmarcaments de les obertures, de pedra picada. A la façana oposada, a tramuntana, crida l’atenció un finestral doble que comparteix a la base un ampit motllurat. Sembla una remodelació de la finestra, potser força recent, en la qual es van aprofitar elements anteriors. La façana de llevant presenta un cos adossat amb un assecador a la part alta i té diferents dependències relacionades amb l’elaboració del vi: tines i una premsa.</span></span></span></p>	08018-221	Sector nord-est del terme municipal. Pla de Vilamajor	<p><span><span><span>El nom d’aquest mas deriva de claper, però també se l’ha conegut simplement com el Mas. És d’origen medieval i es troba documentat per primera vegada l’any 1368, entre els que van firmar el conveni amb Ramon de Peguera. Els propietaris tenien per cognom Mas, sovint amb el complement del nom de la casa. Això demostra que en aquest moment devia ser una casa important i que es va guanyar el nom de Mas per antonomàsia (Carreté, 2010: 140).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja al segle XVIII, segons es pot llegir a la inscripció que el 1708 es va fer al portal de la casa, aquest any el propietari era un tal Joan, amb un cognom que no s’acaba de desxifrar: Peratias (?). En aquesta època la casa es devia ampliar fins assolir pràcticament el volum actual, ja que no sembla que als segles XIX ni al XX s’hi fessin obres importants. Com la majoria de cases del pla de Vilamajor, el Mas de les Claperoses va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal es conserva un interessant grafit que sembla autèntic de l’època de la Guerra Civil. Fa al·lusió al fet que la masia hauria estat incautada per la Unió de Rabassaires. Entorn de la dècada de 1970 Enric Font va comprar la masia a Josep M. Llançó de Vinyals, que aleshores era el propietari de l’Abellar. Posteriorment la família hi va fer alguna reforma interior, però l’estructura exterior pràcticament no s’ha alterat.</span></span></span></p>	41.8893300,1.9029700	408989	4638071		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-finestra.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-cobert.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92724-claperoses-grafiti.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	BPU	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: el Mas. Variants orals: Gravaloses, les Escrupoloses.Inscripció al portal principal: JOAN PERA[TI?]AS 1708Grafit a la façana principal (possiblement de l’època de la Guerra Civil): “INCAUTAT PER LA [UNIÓ DE RA]BASAIRES”	94\|98\|119\|85	46	1.2	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92725	Cal Panxeta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-panxeta-0	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 152, 228.</span></span></span></p>	XIX-XXI		<p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions considerables emplaçada al límit est del terme municipal de Balsareny. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que s’ha ampliat amb nous cossos llevant i al nord, i compta també amb dependències adossades a ponent que antigament havien estat quadres i ara acullen estances per al turisme rural.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial originari presenta una estructura força regular. Devia aixecar-se en una sola fase constructiva, probablement a finals del segle XIX o començaments del XX. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena en base a dos eixos d’obertures, amb la porta a la dreta i un forat de ventilació en forma d’arc apuntat al nivell de les golfes. Els paraments són de maçoneria a pedra vista (abans eren arrebossats) i les obertures són emmarcades amb maó. En la recent rehabilitació s’ha afegit un porxo que aixopluga l’entrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les antigues quadres segueixen una pauta constructiva similar, però han estat força modificades en la recent rehabilitació. Finalment, els cossos adossats a la casa, obrats amb totxana i arrebossats exteriorment, semblen de construcció força més recent.</span></span></span></p>	08018-222	Sector nordest del terme municipal.	<p><span><span><span>No coneixem notícies concretes sobre l’origen d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria datar-se al final del segle XIX o començament del XX. El motiu de Panxeta es deu al fet que hi va viure un germà de l’avi del Panxeta. El Panxeta vivia al carrer del Raval, número 10, i va donar el renom familiar. Aquesta família procedia de la casa de cal Panxeta de Santa Cecília de Montserrat, i al segle XIX el besavi es van instal·lar a Balsareny. Van estar al mas Sobirana de Ferrans i després en altres cases (Carreté, 2010: 152, 228). La casa també es coneixia com La Jussana per la seva situació orogràfica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com moltes cases del sector nord-est de Balsareny, cal Panxeta era una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i les Torres de Vilamajor. Al llarg del segle XX aquestes finques es van anar venent i l’heredat de l’Abellar es va disgregar. A la dècada de 1990 els actuals propietaris van comprar la casa a l’amo de l’Abellar. Feia temps que no s’hi vivia i es trobava en un estat precari. A partir d’aleshores van rehabilitar la casa i una part es va adequar com a turisme rural.</span></span></span></p>	41.8937800,1.9066100	409297	4638561		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92725-cal-panxeta-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92725-cal-panxeta-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92725-cal-panxeta-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	BPU	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: La Jussana, la Casa Blanca.	119\|98	45	1.1	1762	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92726	Cal Rosset	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rosset	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 288.</span></span></span></p>	XX	Restaurada recentment	<p><span><span><span>Casa rural d’estil noucentista que es troba emplaçada a l’esplanada formada per la terrassa fluvial del Llobregat, als afores del nucli urbà de Navàs però pertanyent al terme de Balsareny. Es tracta d’una construcció aixecada en una sola fase i de composició perfectament regular i simètrica segons un cànon clàssic. Adopta una planta quadrada i disposa de planta baixa més un pis i golfes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el sud-oest, destaca per una tribuna central sostinguda sobre dues columnes d’ordre dòric, amb una terrassa superior accessible des del nivell de les golfes. Al primer pis la tribuna és flanquejada per sengles balcons amb baranes de ferro. Les obertures són altes i esveltes, rematades amb arcs rebaixats i dotades amb persianes enrotllables. Els paraments de la casa són pintats de blanc, amb un sòcol que imita carreus lleugerament encoixinats, els quals s’eleven també a les cantonades, disposats de forma dentada. Les façanes laterals, distribuïdes en tres eixos d’obertures, segueixen una pauta similar, mentre que la façana posterior s’estructura en dos eixos d’obertures molt junts a la part central, amb una sola finestra a les golfes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada, a doble vessant, adopta un caient lleugerament còncau i consta d’un característic remat pla als dos vòrtexs del carener. Com a elements decoratius destaquen els cabirons de fusta sota el ràfec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Darrera la casa es conserva un cobert antic, originari del mateix moment constructiu que la casa, on hi ha tines i l’antic celler. És obrat amb totxo i ha estat reformat en diferents moments.</span></span></span></p>	08018-223	Sector nord del terme municipal de Balsareny, molt a prop del nucli urbà de Navàs (anomenat Barri de Navàs).	<p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda entorn de 1931 per la família Roset, que procedien de la casa de cal Teixidor, a la Guàrdia de Sagàs. Els paletes foren els germans Josep i Jaume Pons, que també van encarregar-se d’aixecar la casa veïna de La Noguera, d’un estil de ressonàncies noucentistes molt similar. En aquest mateix moment van construir també el cobert que hi ha rere la casa, on hi ha tines i el celler. El matrimoni format per Josep Roset i Rosa Giralt tenia molts fills, i van triar un entorn industrial com Navàs per trobar més oportunitats de treball. Els Roset van comprar terreny al voltant de la casa, que fonamentalment era vinya, i el nucli troncal de la família va continuar dedicant-se a la pagesia. Fins fa uns anys en una de les façanes de la casa lluïen unes característiques lletres de color daurat que deien “Casa Rosset” però amb el temps van anar caient.</span></span></span></p>	41.8983400,1.8841700	407442	4639091		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-coberts.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92726-cal-roset-10.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep Pons; Jaume Pons (paletes)	Informació oral facilitada pels propietarisEn el cadastre, no sempre fiable, apareix com a data de construcció l’any 1857	106\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92727	La Noguera	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-noguera-6	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 288.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casa rural d’estil noucentista que es troba emplaçada a l’esplanada formada per la terrassa fluvial del Llobregat, als afores del nucli urbà de Navàs però pertanyent al terme de Balsareny. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que ha estat allargat recentment per la part posterior amb obra a maó vist i que té adossat un altre cos (probablement un antic cobert) formant una planta en forma de L.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és una edificació aixecada en una sola fase i de composició perfectament regular i simètrica segons un cànon clàssic. La façana principal s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb una porta central i un balcó amb balustrada al primer pis. Totes les obertures són emmarcades amb motllures de tonalitat grisa que destaquen sobre un parament arrebossat i pintat de color crema. Al nivell de la planta baixa les dues obertures laterals són cegues. El primer pis i les golfes queden separats per cornises ben marcades. Seguint aquesta mateixa pauta estilística, les dues façanes laterals presenten una composició idèntica que s’estructura en base a tres eixos d’obertures i que compta amb un ampli balcó corregut al primer pis, amb baranes també de balustrada. La posició central del balcó l’ocupa una obertura cega de forma octogonal. La teulada, a doble vessant, adopta un caient lleugerament còncau i consta d’un característic remat pla als dos vòrtexs del carener. Com a elements decoratius destaquen els cabirons de fusta sota el ràfec.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos annex lateral presenta uns paraments també pintats de color crema que harmonitzen amb el conjunt. Devia tractar-se d’un antic cobert de treball que ha estat rehabilitat per transformar-lo en habitatge. La majoria de les obertures, ara de tipologia diversa, han estat remodelades recentment.</span></span></span></p>	08018-224	Sector nord del terme municipal de Balsareny, als afores del nucli urbà de Navàs (anomenat Barri de Navàs).	<p><span><span><span>Segons el cadastre, no sempre fiable, en aquest lloc ja hi havia una casa l’any 1786. En tot cas, d’aquesta hipotètica primitiva casa no en coneixem cap més dada. La casa actual es va construir uns anys més tard que la casa veïna de cal Rosset, a mitjans de la dècada de 1930. L’obra la van fer els mateixos paletes, els germans Josep i Jaume Pons. Per això les dues cases presenten un estil similar, de ressonàncies noucentistes. Els promotors de la casa eren els Noguera, una família pagesa que es va instal·lar en aquest indret. Posteriorment la casa ha tingut algunes ampliacions.</span></span></span></p>	41.8972100,1.8861100	407601	4638964		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92727-la-noguera-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92727-la-noguera-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92727-la-noguera-3.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana	Josep Pons; Jaume Pons (paletes)		106\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92728	Les Cases de Navàs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-de-navas	<p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. (1988). 'Navàs”,<em> Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 164.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 144.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, que ha quedat integrada al nucli urbà de Navàs. Molt ben situada dalt d’un promontori dominant, antigament era un dels masos dispersos que es trobaven al pla de Navàs. En el seu origen hi havia hagut més d’una casa, d’aquí el plural del nom. L’edificació actual, però, és fruit majoritàriament de la reconstrucció que s’hi va fer a les primeres dècades del segle XX, després d’un incendi. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossat un cos a llevant i altres cossos diversos de recent construcció a migdia, al lloc on abans hi havia els corrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part que millor conserva la traça de l’antiga masia es troba a la façana de llevant, que és la que té una major alçada i un parament de més qualitat. Hi trobem un portal rematat amb arc escarser i obertures emmarcades amb pedra picada, així com una galeria de tres obertures al nivell de les golfes. Aquesta façana ha quedat parcialment coberta per un cos adossat, construït en diferents fases.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de la casa presenta unes característiques pròpies ja de les primeres dècades del segle XX, amb paraments de maçoneria i les obertures emmarcades amb maó. Com a element distintiu destaquen les obertures en forma d’arc apuntat a les golfes de les dues capçaleres, un motiu que trobem de manera recurrent en altres cases de l’entorn. La façana més visible, a migdia, ha quedat força alterada per les construccions modernes que s’hi han aixecat al davant. Bàsicament, dos cossos de dues plantes acabats amb terrasses. Això ha suposat també l’ampliació de les obertures de la casa que donen a aquestes terrasses. A l’angle nordoest es conserva adossat un pou, que antigament havia estat una cisterna.</span></span></span></p>	08018-225	Sector nord del terme de Balsareny, formant part del nucli urbà de Navàs (Barri de Navàs).	<p><span><span><span>Mas d’origen medieval que es troba documentat ja al segle XIV. Formava part del grup de masos que hi havia al pla de Navàs, la major part dels quals pertanyien al terme de Sant Genís de Messedella, de la parròquia del Mujal. Però les Cases de Navàs eren i encara són en terme de Balsareny. El plural és perquè hi havia almenys dues cases. L’esment documental més antic conegut és del 1313, que parla de 'Zescases de Baix' (Pere Cases). Les Cases de Navàs apareixen també en la relació dels masos que van signar el conveni amb Ramon de Peguera l’any 1368, i també entre els masos que eren posseïts en un quart pel convent de Santa Clara de Manresa. Al fogatjament de 1497 hi consta En Cases. En el de 1515 hi apareix Joan Cases i Pere Cases, mentre que en el fogatge de 1553 Joan Cases i Pere Cases fan de jurats. Per tant, almenys des del segle XIV la família que hi vivia va adoptar el cognom Cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un capbreu de 1633 consta que el mas tenia a part de la casa de baix, anomenada jussana, dos masos rònecs més. En total eren tres masos afocats: Sescases jussana (la de baix), la Poble i les Casetes (Carreté, 2010: 144).</span></span></span></p> <p><span><span><span>No en coneixem més notícies fins èpoques ja més recents. Segons informació oral, la propietat va quedar en mans de dos germans solters que portaven una vida molt desendreçada, els quals van arribar a un acord amb la Seu de Manresa, que els va oferir aixopluc i a canvi de quedar-se amb la propietat. Això devia ser en algun moment del segle XIX. Entorn del 1900 s’hi van establir-se com a masovers el matrimoni format per Joan Sardans i Francisca Puig Vila, que procedien de la zona de Castelladral i Castellnou. Uns anys després la casa va patir un greu incendi que la va deixar força malmesa, de manera que es va haver de reconstruir en bona part. Això devia succeir a les primeres dècades del segle XX. Sembla que la masia antiga era més gran i, després de la reconstrucció, va quedar més petita. A l’interior encara han quedat alguns racons amb restes de socarrimat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En les darreres dècades la casa s’ha reformat i s’hi han construït cossos adossats a migdia. Abans, a la part alta (a ponent) hi havia una era i dues basses. Entorn de 1982 la família va comprar la casa a la Seu de Manresa. </span></span></span></p>	41.8946800,1.8781700	406939	4638691		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92728-cases-de-navas-15.jpg	Inexistent	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per les propietàries	94\|98\|119\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92729	Cal Rata	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rata-1	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 288.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions modestes, ben emplaçada al capdamunt d’un turonet sobre la terrassa fluvial del Llobregat. Fou construïda probablement al segle XIX, però ha estat força reformada a la segona meitat del segle XX, de manera que ha conservat el volum originari però perdut gairebé tot rastre de la seva fesomia tradicional. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) i té diversos cossos adossats a ponent de recent construcció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’accés es troba a la façana de migdia, i consisteix en una porta simple que ha conservat la llinda de fusta. Aquesta façana es distribueix en dos eixos d’obertures, amb un balcó sobre la porta. Els paraments han estat arrebossats amb ciment i pintats de color rosat, i les obertures en general han estat remodelades. Un dels elements més interessants és la petita construcció adossada a la cara nord, amb una tina i dos tinardons, que conserva la rampa d’accés. Al jardí es conserva una cisterna subterrània que ara s’utilitza per a regar.</span></span></span></p>	08018-226	Sector nord del terme municipal, al Barri de Navàs.	<p><span><span><span>La inscripció al portal de la casa indica la data 1820, i és probable que aquest sigui l’any de construcció, ja que no coneixem cap notícia anterior. Durant la Guerra civil de 1936 hi va venir a viure com a llogater Llorenç Ribera, procedent de la zona del Berguedà. La propietat era del bisbat de Vic, que també tenia altres terres de l’entorn. Pels volts de la dècada de 1980 en la següent generació van comprar la casa, i en els anys successius els propietaris hi van fer reformes importants. Fins no fa gaires anys la casa només tenia dos petits cossos adossats, tal com es pot veure en una pintura feta per una veïna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons notícies orals, al jardí hi havia un forat que durant la guerra va servir com a amagatall, però ara no se’n veu cap rastre.</span></span></span></p>	41.8964000,1.8837100	407401	4638876		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92729-cal-rata-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92729-cal-rata-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92729-cal-rata-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92729-cal-rata-pintura_1.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la llinda de fusta del portal: 1820Informació facilitada pels propietarisPintura de la casa feta per J. Pérez	119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92730	Lledó de Sobreroca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledo-de-sobreroca	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 143-144.</span></span></span></p>	XIV-XXI		<p><span><span><span>Masia de tamany mitjà, d’origen medieval, que es troba emplaçada a l’extrem d’un altiplà amb bones vistes, sobre una massa rocallosa (sobrerroca). El conjunt ha conservat força bé la tipologia constructiva originària, pràcticament sense afegits moderns. Consta del cos residencial principal, de planta quadrada (amb planta baixa més dos pisos i golfes) que té adossats cossos auxiliars al sud, a l’est i (més petits) al nord; compta també amb un cobert força gran situat a l’oest (ara en procés de rehabilitació) tot formant un pati triangular entremig amb una era enrajolada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és fruit de diverses fases d’ampliació difícils de precisar, ja que els paraments han estat arrebossats amb ciment. La façana principal, encarada vers ponent, presenta una distribució d’obertures força regular en base a diversos eixos d’obertures, però amb una composició no del tot simètrica. La majoria de les obertures de la part baixa, incloent-hi el portal, són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. Al seu torn, la façana de migdia es caracteritza per una galeria a dos nivells formada per parells d’obertures amb arcs de mig punt. Aquestes dues façanes semblen correspondre a una obra tardana (del segle XVIII o, possiblement, ja del XIX), quan es devia regularitzar tota la construcció donant-li un aspecte homogeni. A les façanes nord i est hi ha adossats diversos cossos, amb algunes tines que han conservat les seves escales d’accés, i també el que sembla una cisterna. A l‘interior, la casa conserva íntegrament la tipologia constructiva originària, amb voltes de pedra als baixos. </span></span></span></p> <p> </p>	08018-227	Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja consta en el llistat de masos que el 1368 van signar conveni amb Ramon de Peguera. En aquest document també hi apareix la casa homònima denominada simplement Lledó, i que habitualment s’especifica com a Lledó detràs Castell. Això dóna a entendre que el Lledó de Sobreroca devia ser posterior a l’altra. El nom de Lledó indica que originàriament a la casa més antiga hi devia haver un lledoner, mentre que el complement Sobreroca fa al·lusió a la massa rocallosa del terreny on s’assenta la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1385 Miquel Tort va fer donació al seu fill dels drets que tenia, entre altres, al molí de Sobreroca. Per tant, sembla que hi havia un molí prop del mas. En els fogatges de 1497 i 1553 cap dels Lledó que hi surten sembla correspondre a aquest mas. En un capbreu de 1633 hi consta que el mas era posseït i habitat per Margarida Lladó de Sobrarrocha, vídua d’Antoni Lladó, i pel seu fill Pere Joan Lladó. Aleshores pagaven al baró un cens de tres lliures, trenta sous i quatre gallines, i com a delme un anyell, un pollastre, dos vellons de llana i set formatges (Carreté, 2010: 143).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En èpoques posteriors no en coneixem més notícies concretes, però la masia devia ampliar-se als segles XVIII i XIX. Ja a mitjans de segle XX el propietari era Benet Casaldàliga, que hi va viure força temps. Posteriorment la finca es va vendre a dos socis i després ha estat segregada. Ja fa força temps que la casa no és habitada, i l’actual propietari s’hi està rehabilitant actualment el cobert com a habitatge.</span></span></span></p>	41.8899600,1.8851800	407514	4638160		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobreroca-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-post.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-post-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92730-lledo-sobrerroca-cobert.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la porta del cobert de ponent: 1878.	94\|98\|119\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92731	L'Ambròs Nou	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lambros-nou	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140, 151, 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p><span><span><span>Conjunt de tres antigues cases adossades i entre mitgeres que formaven un petit carrer, avui agrupades en un sol habitatge conegut com l’Ambròs Nou. Les cases eren (de sud a nord) l’Ambròs Nou, cal Brancal i la Casa Nova del Cerdà o cal Santmartí. Les tres queden perfectament alineades amb el camí que passa per la part davantera. L’Ambròs Nou i cal Brancal presenten unes característiques constructives més modernes, possiblement ja de principis del segle XX, mentre que la Casa Nova del Cerdà, lleugerament més baixa, conserva una tipologia pròpia del segle XIX. Totes les cases són de planta rectangular i tenen coberts adossats a la part posterior. Consten de planta baixa més un pis, i les dues del sud també unes golfes. Les cobertes són a dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’Ambròs Nou i cal Brancal presenten un aspecte força homogeni, amb la façana principal arrebossada i pintada de blanc. Sengles façanes s’estructuren de manera aproximada en base a tres eixos d’obertures i consten d’un balcó central. A l’Ambròs nou el balcó s’ha connectat amb una àmplia terrassa lateral de recent construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La Casa Nova del Cerdà conserva els paraments en el seu estat originari, fets de maçoneria amb un semi-arrebossat del calç, mentre que la part posterior és parcialment obrada amb tova. Les obertures són emmarcades amb maó i rematades amb formes lleugerament arquejades. La façana principal presenta una distribució irregular d’obertures, amb un ampli portal situat a la dreta.</span></span></span></p>	08018-228	Sector nordest del terme municipal. Pla de Vilamajor.	<p><span><span><span>La casa més antiga d’aquest barri és la que, en un principi, s’anomenava Caseta Nova del Cerdà. Ja està documentada l’any 1779, i estava vinculada al mas veí del Cerdà. Aquest any consta que era habitada per Lucía Altarriba, filla de Francesc Altarriba (Carreté, 2010: 152). Tanmateix, la construcció actual sembla una ampliació o reconstrucció ja del segle XIX. Posteriorment la casa també s’ha conegut com a Santmartí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Brancal és força posterior. Podria ser dels primers decennis del segle XX. Segons informació oral, l’any 1930 hi va arribar la família Brancal, i la casa podria ser d’aquest mateix any (Carreté, 2010: 152).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’Ambròs Nou, els seus habitants procedien de la masia de l’Ambròs o Ambròs Vell. Tenien per cognom Riera i eren nou germans. Per les característiques constructives de la casa, deu ser més o menys a la mateixa època que cal Brancal. Segons el cadastre, la data de construcció és el 1910. Aquestes tres cases, juntament amb cal General, constitueixen un petit nucli que es coneix com el Barri. Posteriorment, les tres cases han passat a formar una mateixa propietat. A mitjans de segle XX al sector sud s’hi han construït un bon nombre de coberts obrats amb totxo.</span></span></span></p>	41.8870300,1.8981900	408589	4637820		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92731-ambros-nou-6.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: el Barri	98\|119\|94	46	1.2	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92732	Cal General	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-1	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141, 151.</span></span></span></p>	XIX-XX	Recentment pintada, utilitzant una paleta de colors harmònica amb el conjunt i l'entorn.	<p><span><span><span>Antiga casa de pagès de dimensions força grans emplaçada al nucli de casetes conegut com el Barri, al Pla de Vilamajor. Consta d’un cos residencial de planta en forma de L (amb planta baixa més dos pisos) i també d’un cos adossat a llevant i un porxo de recent construcció al nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa primitiva devia ser més senzilla i en un moment determinat (tal vegada entorn de 1920, segons dades del cadastre) se li va canviar la cara i es va dotar d’una façana que destaca per una composició força singular, sobretot per l’ampla galeria que s’hi va afegir al nivell del segon pis. Encarada vers migdia, aquesta galeria que ocupa tota l’amplada de la façana és formada per sis obertures amb arcs escarsers més una obertura de major alçada a cada cap. Les dues plantes inferiors s’ordenen a partir d’un esquema tripartit lleugerament descentrat a la dreta, amb el portal i un balcó a l’eix central. Els emmarcaments de les obertures, fets amb maó, han estat pintats d’un color morat que destaca sobre un parament arrebossat i de color torrat, deixant a la part baixa un sòcol a pedra vista. En la resta de façanes les obertures han estat remodelades.</span></span></span></p> <p> </p>	08018-229	Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor.	<p><span><span><span>Aquesta casa es devia construir pels volts de l’any 1808, i una inscripció en una dovella de les tines ho recorda. Els fundadors procedien del mas Puigbò, de Cornet. Eren Joan Escudé Puigbò i els seus fills, Àngel i Francesc Escudé Muntanyà. El sobrenom de la casa deriva d’una anècdota que té com a protagonista un hereu del mas, potser el mateix Joan Escudé Puigbò. S’explica que en una ocasió que els diferents propietaris del Pla van agrupar-se per anar a caçar plegats l’Escudé es va oferir per ser el cap de colla. Els altres van acceptar-lo i li van dir: “doncs ara seràs el nostre General”. I van començar a anomenar-lo d’aquesta manera, fins i tot en broma el saludaven militarment. La família Escudé ha seguit en els anys successius al capdavant de la casa. Més tard, a les primeres dècades del segle XX (segons el cadastre, el 1930), un germà petit de cal General, Josep Escudé Montanyà, va construir la casa situada a un centenar de metres i coneguda com cal General Xic. L’hereu li va cedir el terreny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A cal General l’any 1961 un maquis va matar l’home de cal Brancal quan aquest i el Ramon de cal General el van sorprendre en un intent de robatori. El fet es va atribuir al conegut Ramon Vila, Caracremada.</span></span></span></p>	41.8863700,1.8973300	408517	4637748		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92732-cal-general-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92732-cal-general-2.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		En una dovella a les tines, inscripció: 1808Als actuals propietaris no els agrada la connotació del terme “General” i prefereixen que se’ls anomeni ca l’Escudé de Vilamajor o Vilamajor. La denominació de Vilamajor, a part que no és la tradicional, té l’inconvenient que pot portar a confusió, ja que designava un antic mas que hi havia en aquest pla, posteriorment conegut com la Coromina i que al segle XVII ja estava en ruïnes (Carreté, 2010: 139).	119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92733	Cal General Xic	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-general-xic	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141, 151.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Antiga casa de pagès, de petites dimensions, emplaçada al Pla de Vilamajor. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes), ampliada modernament cap a ponent. La façana principal, encarada vers migdia, s’ordena a partir d’un eix central format pel portal (rematat amb arc escarser) i un balcó superior, el qual té una finestra a cada banda. Aquestes obertures superiors han estat remodelades. Damunt del balcó hi ha un petit rellotge de sol modern. Actualment l’accés a l’habitatge es fa per una porta de recent construcció al costat dret. A la part posterior es conserva una rampa que antigament devia donar accés a una tina, i al darrera hi ha una petita terrassa. </span></span></span></p>	08018-230	Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor.	<p><span><span><span>La casa veïna coneguda com cal General es devia construir pels volts de l’any 1808 per la família Escudé, procedents del mas Puigbò, de Cornet. Ja a les primeres dècades del segle XX (segons el cadastre, el 1930), un germà petit de cal General, Josep Escudé Montanyà, va construir aquesta altra casa situada a pocs metres i coneguda com cal General Xic. L’hereu li va cedir el terreny.</span></span></span></p>	41.8853000,1.8958800	408395	4637631		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92733-cal-general-xic-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92733-cal-general-xic-3.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Cal General Petit, Casa Nova de cal General, Casa Nova de Vilamajor. Als actuals propietaris no els agrada la connotació de la denominació “General” i prefereixen que se’ls conegui per aquesta última denominació. El terme Vilamajor, però, té alguns inconvenients. A part que no és la denominació tradicional, pot portar a confusió, ja que designava un antic mas que hi havia en aquest pla, posteriorment conegut com la Coromina i que al segle XVII ja estava en ruïnes (Carreté, 2010: 139).	119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92734	Cal Torres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torres-0	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141, 150.</span></span></span></p>	XVIII-XX	Edifici deshabitat i mancat de manteniment, amb algunes parts perifèriques parcialment esfondrades.	<p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, emplaçada al pla de Vilamajor. Gairebé sense modificacions modernes, la casa ha conservat molt íntegrament els volums i la tipologia originàries. La part residencial, que s’aixeca vora un petit promontori rocallós, consta de dos cossos: un de planta quadrada i més baix, que possiblement és el més antic, i un de planta allargada i més alt (amb planta baixa més un pis i golfes), que possiblement es va afegir a la part davantera de la casa l’any 1801. Al seu entorn, un reguitzell de cossos auxiliars adossats completen el conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers migdia, correspon a l’obra feta a principis del segle XIX, tal com indica la inscripció d’una llinda. Presenta una estructura força regular, però no del tot simètrica, que es caracteritza per dues obertures centrals en forma de galeria al nivell del primer pis i les golfes. El portal, rematat amb arc escarser, queda descentrat a la part la dreta. Les obertures són majoritàriament emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada, i destaquen sobre un parament a pedra vista confeccionat amb carreus força ben escairats a les cantonades. A la façana de ponent, entre les construccions adossades sobresurt un cos cilíndric que correspon a una tina.</span></span></span></p>	08018-231	Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor.	<p><span><span><span>Aquesta masia probablement fou construïda a finals del segle XVII o principis del XVIII, ja que en el capbreu de 1681-83 encara no hi consta. El primer esment documental que en coneixem és de l’any 1719. En aquesta època va absorbir pastures i vinyes de l’antiga Coromina de Vilamajor, un mas aleshores en desús que era propietat del baró i que es va anar parcel·lant i establint a les cases de l’entorn (Carreté, 2010: 141).</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Com la majoria de cases del pla de Vilamajor, cal Torres va acabar sent una masoveria de l’Abellar, una gran masia situada en terme de Cornet, Sallent. Al segle XIX aquesta gran casa pairal tenia les masoveries d’Argelaguers, Joanic, les Claperoses, cal Panxeta, el Cerdà i cal Torres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1801, segons indica una inscripció, es devia bastir el cos davanter de la casa, més alt. Antigament els masovers eren la família Rodoreda. Un descendent, Josep Rodoreda, dit de renom el Torres, va construir al nucli de Balsareny la casa coneguda com a cal Torres, al Carrer Nou. Cap a principis del segle XX van arribar a la masia de cal Torres com a masovers la família Escudé. <span>Al llarg d’aquest segle les finques pertanyents a l’Abellar es van anar venent i l’heretat es va disgregar.</span> Va ser entorn de 1980 que els Escudé van comprar cal Torres. Per aquesta època van deixar de residir a la masia i construïren una casa de nova planta al seu costat.</span></span></span></p>	41.8879800,1.8963700	408439	4637928		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92734-torres-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92734-torres-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92734-torres-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92734-torres-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92734-torres-finestra.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Mas Torres de VilamajorInscripció a la llinda d’una finestra de la façana principal: 1801Informació oral facilitada pels propietaris	98\|119\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92735	L'Ambròs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lambros	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139, 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p>	XVI-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions força grans emplaçada a un extrem del Pla de Vilamajor per on passava un camí antic. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats cossos més baixos a l’oest, al sud i a l’est. A la cara est, davant la façana principal, els coberts formen un pati tancat o barri.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada vers el sudest cap aquest barri, presenta una distribució força regular en base a dos eixos d’obertures. En una posició més o menys central hi trobem un ampli portal adovellat i, al seu damunt, una finestra emmarcada amb pedra picada. A l’eix situat a l’esquerra hi trobem una porta secundària amb llinda plana i, al seu damunt, una finestra més petita, mentre que el nivell de les golfes és ocupat per tres finestres menors. Tots els paraments de la casa són arrebossats amb ciment, excepte la part inferior de la façana principal, que s’ha deixat a pedra vista. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana sud hi ha adossat un cos en forma d’eixida, amb coberta a dues vessants sobre un pilar central, el qual ofereix amplis espais com a assecador i pallissa. La façana posterior, a ponent, presenta obertures de tipologia diversa, algunes en forma d’arc. En aquesta part hi ha adossats cossos corresponents a tines i a una cisterna. Recentment s’ha completat amb una escala exterior que condueix a una terrassa superior.</span></span></span></p>	08018-232	Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor.	<p><span><span><span>Aquest mas no apareix en els llistats de masos del segle XIV ni als fogatges del XV i XVI, però no es pot descartar que ja existís en època medieval i que es conegués amb un altre nom. La primera notícia documental que en coneixem és de l’any 1599. I en aquesta època ja es va engrandir apropiant-se de masos rònecs del seu entorn. Concretament, al pla de Vilamajor hi havia el mas Vilamajor, que era probablement el més antic i important, propietat del baró. A mitjans de segle XVII aquest mas a era enderrocat i les seves terres van passar una part al mas Guillempere (després Claperoses) i l’altra a l’Ambròs (Carreté, 2010: 139, 142).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als segles XVII i XVIII es coneixia pel nom de l’Ambròs del Pas, pel fet que era situat al costat d’un camí que enllaçava amb el camí ral de Gaià i el Lluçanès i, per l’altra banda, es dirigia vers un gual que hi havia prop de l’actual pont de la Rabeia, per on millor es podia passar el Llobregat en aquesta època. Per aquest motiu el 1804 es va aixecar un oratori, que encara es conserva, dedicat a sant Ambròs i situat al costat del camí. L'estructura actual del mas correspon bàsicament a la construcció feta en aquests segles XVII i XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX la masia es devia ampliar amb construccions auxiliars. A principis del segle XX els propietaris tenien per cognom Riera. Possiblement pels volts de 1910 un membre d’aquesta família va construir la casa coneguda com l’Ambròs Nou, tot formant un petit carrer al sector conegut com el Barri, al lloc on ja hi havia la Casa Nova del Cerdà. A la dècada dels 1970 es van fer construccions noves al sector on hi ha el barri o lliça de la masia.</span></span></span></p>	41.8812300,1.8905500	407947	4637184		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92735-ambros-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92735-ambros-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92735-ambros-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92735-ambros-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92735-ambros-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92735-ambros-8.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altre denominacions: l’Ambròs Vell, l’Ambròs del Pas.Uns 40 metres al nordoest de la casa es conserva un oratori que es trobava al costat de l’antic camí.La finestra sobre el portal tenia una inscripció de la qual només es llegeix “AÑ”.	98\|119\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92736	Oratori de Sant Ambròs	https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-ambros	<p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 51.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 141.</span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span>Oratori situat uns 40 m darrera la masia de l’Ambròs Vell, al costat d’un antic camí per on es travessava el riu Llobregat. És una petita construcció en forma d’edicle, de planta quadrada i amb una coberta gairebé plana formada per una llosa d’on surt una creu de ferro sobre un petit pedestal. A la part davantera té una obertura perfilada per un ampit motllurat, pilars estriats i, al damunt, un arc de mig punt que arrenca sobre capitells també motllurats que continuen a l’interior en forma d’impostes. L’obertura és protegida per una reixa antiga de ferro forjat. A l’interior de la fornícula hi trobem una imatge moderna de sant Ambròs, amb la seva vestimenta habitual de bisbe.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’oratori és confeccionat amb carreus ben escairats. Damunt de l’arc hi ha una inscripció amb la data 1804 i l’anagrama de Maria. A la part del darrera, en un dels carreus hi llegim la següent inscripció: </span></span></span></p> <p><span><span><span>“LO [III] BISBE DE VICH CONSEDÍ [A] TOTS LOS QUE DIRAN UN [PA]RENOSTRE I UN ACTE DE CONTRICIÓ GUANYARAN 40 DIES DE PARDÓ”.</span></span></span></p>	08018-233	Sector nordest del terme municipal. Al Pla de Vilamajor. Vora la masia de l'Ambròs.	<p><span><span><span>La masia de l’Ambròs és originada probablement al segle XVI. La primera notícia documental que en coneixem és de l’any 1599. Als segles XVII i XVIII es coneixia pel nom de l’Ambròs del Pas, pel fet que era situada al costat d’un camí que enllaçava amb el camí ral de Gaià i el Lluçanès i, de l’altra banda, es dirigia vers un gual que hi havia prop de l’actual pont de la Rabeia, per on millor es podia passar el Llobregat en aquesta època. Per aquest motiu el 1804 es va aixecar un oratori, dedicat a sant Ambròs i situat al costat del camí. </span></span></span></p>	41.8814400,1.8900900	407909	4637208	1804	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92736-oratori-ambros-text.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Religiós	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92737	El Vilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-vilar-15	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1986). <em>Toponímia i antroponímia del terme municipal de Balsareny</em> (<em>Bages</em>) Tesis doctorals microfitxades: 2970. Publicacions Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 397.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p>	XIV-XX	Estat molt precari de la construcció, amb parts de la teulada esfondrades i en un estadi inicial del procés de ruïna.	<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada a l’extrem d’un altiplà dominant, amb una excel·lent panoràmica sobre la vall del Llobregat i una visió frontal del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. Gairebé sense modificacions modernes, ha conservat molt íntegrament el volum i la tipologia constructiva originària, per bé que la construcció es troba actualment en un estat molt precari, amb un inici de ruïna. La masia consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossada una capella al costat de llevant i cossos auxiliars al nord i l’oest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa és fruit de diverses fases constructives difícils de precisar. La façana principal es troba al costat de llevant i és molt austera. Al costat mateix del cos de la capella, que sobresurt, hi ha un portal adovellat, avui cobert rere els esbarzers, que és l’accés principal a la casa. Damunt del portal hi ha un finestral emmarcat amb llindes i brancals de pedra picada i, al costat, un altre de més petit. La façana de la capella, en canvi, adopta un cert aire senyorial. Fou construïda el 1786, i consta d’un petit frontispici format per una portalada rematada amb arc escarser, al seu damunt un petit rosetó o òcul i, a dalt, un escut de l’orde dels carmelites, que aleshores eren els propietaris. A la part superior hi ha una finestra que correspon a una estança de la casa situada damunt la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana de migdia presenta diverses finestres i un balcó a l’alçada del primer pis. Majoritàriament les obertures són emmarcades amb pedra picada sobre un parament que conserva restes d’un semi-arrebossat de calç. A la part alta, sobretot darrera la casa, els murs són fets de tàpia. Al costat de ponent hi trobem adossat un pou-cisterna, i més enllà cossos que corresponen a tines. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de la casa conserva la tipologia constructiva tradicional, per bé que en estat semiruïnós. Al sector nord hi trobem un magnífic celler, amb dos arcs diafragmàtics apuntats. La part central del primer pis l’ocupa la sala, que distribuïa cap a les estances laterals.</span></span></span></p>	08018-234	Sector est del terme municipal.	<p><span><span><span><span>El mas del Vilar és d’origen medieval i està documentat per primera vegada en un llistat de masos del 1368. Aleshores hi vivia un home de cognom Masaguer, també conegut com Vilar. En el fogatge de 1497 hi consta un Vilar; en el de 1515 hi apareix Marc Vilar, i al de 1553 Valentí Vilar (Carreté, 2010: 139). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als segles XVII-XVIII la masia es va engrandir fins aconseguir el volum actual. El 1744 encara hi ha constància d’un Vilar que havia estat hereu del mas Vilar, i que és documentat a la parròquia veïna de Cornet, i entorn de 1764 consta que hi havia un masover, Esteve Carreter. En aquesta època, però, el mas havia passat a propietat del convent dels carmelites de Manresa, segons consta en el cadastre de 1775, i la propietat fou adquirida després de l’any 1716, segons es fa constar explícitament. Aleshores el mas tenia 15 jornals de sembra, 8 de vinya, 2 i mig d'oliverars, 50 de bosc i 17 de pastures; a més de 2/24 d'hort i 15/24 de mallols de segon any. Per tot plegat i la casa, pagaven 263 rals d'ardits i 3 diners; una xifra més que considerable, que ens dóna idea de la importància del mas. L’any 1786 (segons una inscripció) s’hi va construir la capella que queda adossada vora el portal principal de la casa. A la façana d’aquesta capella hi llueix un escut de pedra de l’orde dels carmelites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans del segle XIX el mas Vilar era propietat de Ramon Valls, un fabricant que també posseïa part del mas Vilafruns, on hi construí la fàbrica amb aquest nom. Va morir el 1858 (Ferrer, 2011: 397). </span>Segons informació oral, a principis del segle XX els propietaris eren la família Sorribes, que vivien a la masia. Entre 1914 i 1916 Josep Sorribas Esquerrà va ser alcalde de Balsareny, de tendència carlina. Era empleat de banca i cap del sometent. El setembre de 1936, durant la Guerra Civil, se’l van emportar junt amb altres en un camió. No es va trobar el seu cos. Tenia vuit fills. Un d’aquests fills era Valentí Sorribes. Les seves inicials (VS) podrien ser les que estan gravades en unes fites de propietat al Serrat del Repetidor. Posteriorment la família, per falta de diners, es va vendre la propietat als Caus, de Puig-reig, de manera que va quedar integrada a l’heretat de Puigdorca. La masia va continuar habitada fins a mitjans de segle XX, i encara s’hi van fer obres a la dècada de 1950, però ja fa temps que es troba abandonada. </span></span></span></p>	41.8707900,1.8938600	408206	4636022		08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-capella-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-pou.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-celler-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92737-vilar-int-sala.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la façana de la capella: 1786Informació facilitada per Ramon Carreté i Xavi Novell	94\|98\|119\|85	46	1.2	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92738	Capella del Vilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-vilar	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1986). <em>Toponímia i antroponímia del terme municipal de Balsareny</em> (<em>Bages</em>) Tesis doctorals microfitxades: 2970. Publicacions Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 397.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></span></p>	XVIII	Construcció de la capella estructuralment bé. Interior en estat precari i d'abandó. Masia en general al principi d'un procés de ruïna.	<p><span><span><span>Capella construïda l’any 1786 i adossada a la façana de llevant de la masia del Vilar. És una construcció de planta rectangular amb dos pisos. A la planta baixa hi trobem la capella, que comunica per una escala interior lateral amb la masia, i el pis superior acull una estança de la casa. Exteriorment és una construcció austera i sense ornamentacions, llevat de la façana on té el portal, que fa angle amb la façana on la masia també té el seu accés principal. Consta d’un petit frontispici format per una portalada rematada amb arc escarser, al seu damunt un petit rosetó o òcul i, a dalt, un escut de l’orde dels carmelites, que aleshores eren els propietaris. A la part superior hi ha una finestra que correspon a una estança de la casa situada damunt la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de la capella és cobert amb volta de canó, de pedra, i conserva restes d’una pintura molt esquemàtica. Al costat dret hi ha encastada a la paret el que havia estat una pica. El paviment és enrajolat. Deu fer ja molt temps que la capella va quedar fora de culte perquè gairebé no queden més vestigis del seu passat com a espai sacre.</span></span></span></p>	08018-235	Masia del Vilar. Sector est del terme municipal.	<p><span><span><span><span>El mas del Vilar és d’origen medieval i està documentat per primera vegada en un llistat de masos del 1368. Aleshores hi vivia un home de cognom Masaguer, també conegut com Vilar. En el fogatge de 1497 hi consta un Vilar; en el de 1515 hi apareix Marc Vilar, i al de 1553 Valentí Vilar (Carreté, 2010: 139). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als segles XVII-XVIII la masia es va engrandir fins aconseguir el volum actual. El 1744 encara hi ha constància d’un Vilar que havia estat hereu del mas Vilar, i que és documentat a la parròquia veïna de Cornet, i entorn de 1764 consta que hi havia un masover, Esteve Carreter. En aquesta època, però, el mas havia passat a propietat del convent dels carmelites de Manresa, segons consta en el cadastre de 1775, i la propietat fou adquirida després de l’any 1716, segons es fa constar explícitament. Aleshores el mas tenia 15 jornals de sembra, 8 de vinya, 2 i mig d'oliverars, 50 de bosc i 17 de pastures; a més de 2/24 d'hort i 15/24 de mallols de segon any. Per tot plegat i la casa, pagaven 263 rals d'ardits i 3 diners; una xifra més que considerable, que ens dóna idea de la importància del mas. L’any 1786 (segons una inscripció) s’hi va construir la capella que queda adossada vora el portal principal de la casa. A la façana d’aquesta capella hi llueix un escut de pedra de l’orde dels carmelites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans del segle XIX el mas Vilar era propietat de Ramon Valls, un fabricant que també posseïa part del mas Vilafruns, on hi construí la fàbrica amb aquest nom. Va morir el 1858 (Ferrer, 2011: 397). La masia va continuar habitada al segle XX i encara s’hi van fer obres a la dècada de 1950, però ja fa temps que es troba abandonada. En aquesta última època la masia del Vilar forma part de l’heretat de Puigdorca.</span></span></span></span></p>	41.8707700,1.8939600	408215	4636019	1786	08018	Balsareny	Fàcil	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92738-vilar-capella-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92738-vilar-capella-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92738-vilar-capella-int-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92738-vilar-capella-int-1.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92739	Escut dels carmelites de la capella del Vilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-dels-carmelites-de-la-capella-del-vilar	<p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1986). <em>Toponímia i antroponímia del terme municipal de Balsareny</em> (<em>Bages</em>) Tesis doctorals microfitxades: 2970. Publicacions Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 397.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></span></p>	XVIII	Lleugerament erosionat. Part de la corona i part superior escantellades.	<p><span><span><span>Escut de pedra situat sobre el portal de la capella que hi ha adossada a la masia del Vilar i que correspon a l’orde dels carmelites. El portal, junt amb un òcul o rosetó i l’escut, formen un petit frontispici que dóna a la capella un cert aire senyorial. L’escut té una forma lobulada amb bordura de motius vegetals i una corona superior. És un escut gaiat (amb una forma més o menys triangular que té la seva punta al centre) i té una roseta a cadascuna de les tres parts. Aquest és l’escut de l’orde dels carmelites, que van ser els que van construir la capella l’any 1786.</span></span></span></p>	08018-236	Capella del Vilar, a la masia del Vilar. Sector est del terme municipal.	<p><span><span><span><span>El mas del Vilar és d’origen medieval i està documentat per primera vegada en un llistat de masos del 1368. Aleshores hi vivia un home de cognom Masaguer, també conegut com Vilar. En el fogatge de 1497 hi consta un Vilar; en el de 1515 hi apareix Marc Vilar, i al de 1553 Valentí Vilar (Carreté, 2010: 139). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Als segles XVII-XVIII la masia es va engrandir fins aconseguir el volum actual. El 1744 encara hi ha constància d’un Vilar que havia estat hereu del mas Vilar, i que és documentat a la parròquia veïna de Cornet, i entorn de 1764 consta que hi havia un masover, Esteve Carreter. En aquesta època, però, el mas havia passat a propietat del convent dels carmelites de Manresa, segons consta en el cadastre de 1775, i la propietat fou adquirida després de l’any 1716, segons es fa constar explícitament. Aleshores el mas tenia 15 jornals de sembra, 8 de vinya, 2 i mig d'oliverars, 50 de bosc i 17 de pastures; a més de 2/24 d'hort i 15/24 de mallols de segon any. Per tot plegat i la casa, pagaven 263 rals d'ardits i 3 diners; una xifra més que considerable, que ens dóna idea de la importància del mas. L’any 1786 (segons una inscripció) s’hi va construir la capella que queda adossada vora el portal principal de la casa. A la façana d’aquesta capella hi llueix un escut de pedra de l’orde dels carmelites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A mitjans del segle XIX el mas Vilar era propietat de Ramon Valls, un fabricant que també posseïa part del mas Vilafruns, on hi construí la fàbrica amb aquest nom. Va morir el 1858 (Ferrer, 2011: 397). La masia va continuar habitada al segle XX i encara s’hi van fer obres a la dècada de 1950, però ja fa temps que es troba abandonada. En aquesta última època la masia del Vilar forma part de l’heretat de Puigdorca.</span></span></span></span></p>	41.8708400,1.8939400	408213	4636027	1786	08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92739-vilar-capella-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92739-vilar-capella-2.jpg	Legal	Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Ornamental	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			94	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92740	Font del Vilar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vilar-3	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 104.</span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span>Font emplaçada vora el camí que es dirigeix cap a la masia del Vilar, en una petita clariana d’un bosquet. Situada al costat sud del camí, la font queda aixoplugada sota una coberta en forma de volta de pedra. Al seu interior, i baixant un parell de graons, la font queda adossada a un marge del fons i raja per un brollador esculpit a la pedra. Als costats hi trobem sengles bancs fets amb grossos blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pocs metres a ponent trobem una antiga bassa, actualment en desús, que recollia les aigües de la font per poder regar alguns horts. És de forma més o menys rectangular i està revestida interiorment per parets de pedra seca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més recentment, s’ha construït una nova bassa a l’altre costat del camí. Aquesta, d’una major capacitat, és la que s’utilitza actualment. És de planta rectangular, amb les parets reforçades amb pedra i ciment. </span></span></span></p>	08018-237	Sector est del terme municipal. Prop de la masia del Vilar.	<p><span><span><span>No coneixem notícies històriques sobre la construcció d’aquesta font. Per la seva tipologia podríem datar-la aproximadament als segles XVIII o al XIX</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p>	41.8725300,1.8977200	408529	4636211		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-bassa-vella-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-bassa-vella-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-bassa-nova.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92740-font-vilar-vista-3.jpg	Inexistent	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Lúdic	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98\|119\|94	47	1.3	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92741	Collades de Baix	https://patrimonicultural.diba.cat/element/collades-de-baix	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139, 149.</span></span></span></p>	XVIII-XX	Recentment rehabilitada	<p><span><span><span>Antiga casa de pagès, de dimensions mitjanes, emplaçada vora el camí que anava cap a la masia de les Collades, en una cota més baixa (d’aquí el nom de Collades de Baix). La construcció, que ha conservat molt bé el volum i la tipologia tradicional, és fruit d’una sola fase constructiva, probablement de la segona meitat del segle XIX o principis del XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis). La façana principal, orientada vers migdia, presenta una estructura molt regular que sembla correspondre a dos habitatges bessons, cadascun distribuït en base a dos eixos d’obertures, amb un portal rematat amb arc escarser i una finestra al seu costat (a la planta baixa) més una finestra i un balcó (al primer pis). La composició és totalment simètrica, amb els portals a la banda exterior i els balcons a la banda interior, cosa que ofereix un aspecte harmònic. Els emmarcaments de les obertures, de maó, destaquen sobre un parament de maçoneria actualment a pedra vista. La coberta és a dues vessants, en paral·lel a la façana. A la façana posterior les obertures es distribueixen també de manera gairebé simètrica en els dos mòduls. En aquest cas les llindes inferiors són de fusta.</span></span></span></p>	08018-238	Sector est del terme municipal.	<p><span><span><span><span>El mas de les Collades es troba documentat per primera vegada el 1683. Al seu torn, la Caseta Nova de les Collades està documentada el 1775. Llavors pertanyia a Josep Pons i Colladas, que devia ser un germà del propietari de la casa mare (Carreté, 2010: 149).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>No en coneixem més notícies concretes, però per la seva tipologia podem assegurar que aquesta no és la casa originària del segle XVIII, sinó una reconstrucció posterior que, per la seva tipologia, es podria datar a la segona meitat del segle XIX o principis del XX. Fins fa poc la casa es trobava en semiruïna, amb algunes parts lleument esfondrades. Recentment, ha estat rehabilitada amb molt bon criteri i el seu entorn s’ha enjardinat. Els propietaris eren la mateixa família que posseeix les Collades de Dalt, i fa poc que han segregat la part corresponent a Collades de Baix.</span></span></span></span></p>	41.8819200,1.8980100	408567	4637253		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92741-casa-nova-collades-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92741-casa-nova-collades-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92741-casa-nova-collades-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92741-casa-nova-collades-5.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Casa Nova de les Collades	98\|119\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92742	La Masia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-masia-9		XX	Estat d'abandonament	<p><span><span><span>Casa de pagès construïda de bell nou a mitjans del segle XX, obrada amb maó però imitant certs trets característics de les masies tradicionals. Es troba al costat de diverses naus, també fetes de maó, que corresponen a granges modernes. La casa és de planta rectangular i consta de planta baixa més un pis i golfes. La façana principal, encarada vers el sudest, presenta com a tret distintiu el portal de mig punt que es troba a l’esquerra i que evoca els típics portals dovellats de les masies. Al nivell del primer pis hi trobem finestres simples de diferents proporcions, amb una finestra balconera al lateral. Al nivell de les golfes la casa té una obertura a cada cap (la de la façana davantera amb un remat esgraonat), i al lateral sud estretes obertures de ventilació agrupades en tríades. Els diferents pisos són remarcats amb línies de cornisa.</span></span></span></p>	08018-239	Sector est del terme municipal, vora el riu Llobregat.	<p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda una mica després de 1944, quan Esteve Caus Testagorda va comprar la masia de Puigdorca. Per aquesta època va fer construir en indrets propers de la seva propietat dues cases de maó d’un estil similar: la Masia i Les Planes de Puigdorca. Aquesta última és de l’any 1949. Sembla que hi vivien pagesos vinculats a la casa mare.</span></span></span></p>	41.8618600,1.8833900	407325	4635042		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92742-la-masia-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92742-la-masia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92742-la-masia-retol.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Al costat del portal té un rètol parcialment trencat que diu. “Masia del Pont”.	98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92759	El Castellet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellet	<p><span><span><span>BADIA I MASGRAU, Josep M. (1984). 'Dades arqueològiques i històriques entorn de Navàs', <em>XXVI Assemblea intercomarcal d'estudiosos. Manresa</em>. Centre d'Estudis del Bages, Vol. I. p.117-118.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SÁNCHEZ, Eduard (1987). <em>El poblament pre-romà al Bages. Manresa</em>. Caixa d'Estalvis de Manresa, p.157.</span></span></span></p>	VII-I aC	Estat de conservació del jaciment desconegut, possiblement força arrasat.	<p><span><span><span>Jaciment d’època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic en superfície. Es troba emplaçat enmig d’un camp de cereal de forma allargada, el qual queda perfilat pel costat nord per un petit serrat. En aquest camp un afeccionat hi va recollir alguns fragments de ceràmica a mà, oxidada i ibèrica pintada. Amb aquestes poques dades és difícil concretar de quin tipus de jaciment es tractaria i quin devia ser el seu emplaçament concret, ja que no es pot descartar que els materials procedissin del petit promontori que es troba pocs metres al nord del camp.</span></span></span></p>	08018-240	Sector nordest del terme municipal.		41.8954300,1.8938500	408241	4638758		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92759-castellet-jaciment-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92759-castellet-jaciment-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92759-castellet-jaciment-4.jpg	Inexistent	Ibèric\|Antic	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			81\|80	1754	1.4	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92765	Pont del Carrilet	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrilet-0	<p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93, 135.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Pont de l’antiga línia del Ferrocarril de Manresa a Berga (anomenada popularment el Carrilet) que salva el desnivell provocat per un torrent poc abans que la via fèrria s’ajuntés amb la carretera, gairebé arribant al nucli urbà de Navàs. És un pont d’un sol arc, estret i alt, que fa una vintena de metres de llarg. Originàriament era obrat amb pedra i, ja entrat el segle XX, la part central corresponent a l’arc es va reforçar amb formigó, però als laterals encara es pot veure el parament antic, fet amb un tipus d’obra poligonal. Després que la via fèrria fos desmantellada, la plataforma superior del pont s’ha protegit amb unes baranes de fusta i per l’antic traçat de la via ara hi passa un camí.</span></span></span></p>	08018-241	Sector nord del terme municipal.	<p><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1885. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro o la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan. I, per suposat, s’hi transportava també el cotó i el carbó que necessitaven les fàbriques tèxtils i s’enviaven els productes que en sortien facturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrilet va arribar a Balsareny el 1885. L’estació del poble era davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Fora el poble hi havia dos baixadors: el més antic era a la fàbrica de la Rabeia, de la mateixa època inicial de la línia. Diuen que el Carrilet passava tan a poc a poc per la Rabeia que donava temps als passatgers de baixar i tornar a pujar al tren. Més tard es va construir un altre baixador a la fàbrica de Vilafruns. A principis de segle XX la fàbrica havia patit un incendi, però l’any 1925 tornava a treballar. Va ser aleshores quan es van construir els pisos de la petita colònia que té adjunta i quan es va fer, també, el baixador del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La via fèrria seguia un traçat en paral·lel a la carretera de Berga, per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar cap a la carretera, gairebé ja tocant a Navàs. Tota aquesta volta es feia per l’interès que va tenir en aquell moment el propietari de la Rabeia, que era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als ponts, antigament al nucli de Balsareny hi havia un pont de ferro a la carretera d’Avinyó i el tren hi passava per sota. Després, ja als afores del poble, el tren travessava la riera del Mujal per l’anomenat Pont de la Via (Carreté, 2010: 106). I més endavant de la Rabeia per tornar a la carretera hi havia un altre pont, més petit, per travessar un torrent proper ja al nucli de Navàs. La construcció d’aquests dos ponts es va fer en el moment originari del Carrilet, a la dècada de 1880. Concretament, el Pont de la Via fou construït el 1885 (SERRA; CARRETÉ, 2005: 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Balsareny fou el 1973. Més endavant, sobre l’antiga via s’hi va obrir un nou carrer.</span></span></span></p>	41.8930600,1.8789600	407002	4638510		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92765-pont-del-carrilet-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92770	Masoveria de la Rabeia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-la-rabeia	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 142-143, 150.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 11-12, 65-66.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p>	XIV-XX	Estructuralment es manté bé, però la casa fa temps que no s'habita.	<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en un petit altiplà que forma una terrassa a la riba esquerra del Llobregat. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) que té adossats cossos a ponent i al sud, i compta també amb un barri o pati davanter a migdia. Avui part de la tanca d’aquest barri s’ha perdut. A la part posterior hi trobem també una antiga pallissa amb una interessant era enrajolada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El nucli de la casa és fruit de múltiples fases constructives. La façana principal, encarada vers migdia, presenta un portal dovellat i, al seu damunt, una finestra emmarcada amb llindes i brancals de pedra picada. La part esquerra, però, ha quedat parcialment coberta per un estret cos porxat amb galeries que s’hi devia afegir als segles XVIII o XIX. A la part baixa, uns aparatosos contraforts reforcen els pilars d’aquest porxo. Segons es diu, aquestes estances eren destinades a oferir allotjament als traginers que passaven pel camí. A la planta baixa hi dormien els animals (encara s’hi conserva una menjadora) i a la planta del damunt els traginers. Per això un dels arcs de la galeria fou tapiat i encara té una petita obertura com a espiell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els paraments de la casa són de pedra, més regular a les filades inferiors i amb algunes parts fetes de tàpia. La majoria de les obertures són emmarcades amb pedra picada. Per la banda de llevant, a finals del segle XVIII o al XIX el cos principal es va ampliar en diferents fases amb cossos que contenen tines. Com que no tenien rampes, per accedir a la part alta es feia mitjançant unes fustes que es recolzaven al marge i feien de passarel·la. En total a la casa hi ha quatre tines i un tinardó. A la façana de ponent hi ha adossada una cisterna i l’antiga comuna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pallissa, situada a la part posterior, ha estat recentment restaurada. Les parts amb ciment eren originàriament de tàpia. Al seu davant es conserva una era on podem veure, en diverses rajoles, unes curioses inscripcions i també unes sanefes. En una s’hi pot llegir el nom d’Anton Rabeya. Les altres són difícils de desxifrar. Les rajoles estaven fabricades en un forn d’obra que hi havia en un camp sota l’era, avui pràcticament arrasat.</span></span></span></p>	08018-242	Sector nordest del terme municipal	<p><span><span><span>El topònim de Rabeia, segons Joan Coromines, és una al·lusió als “rabeigs” o tolls que fa el Llobregat en aquest indret. El mas Rabeia (que és la casa avui coneguda com la Masoveria, o Masoveria de la Rabeia) és d’origen medieval i ja està documentat l’any 1368. Els seus estadants es devien anomenar també Rabeia i devien donar origen a un llinatge amb aquest nom documentat a Manresa el 1362 i que després del segle XIV es va perdre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas va quedar rònec a l’etapa final de l’edat mitjana i no consta als fogatges de 1497, 1515 i 1553. En canvi, a partir de 1589 la masia ja torna a constar com a habitada. Aquest any la va adquirir Miquel Puigdorca, un cabaler que procedia del mas Puigdorca, el qual va assumir el nom de la casa com a cognom familiar i va passar a dir-se Miquel Rabeya. A partir d’aleshores aquest nou llinatge dels Rabeya ha estat vinculat a aquest mas. El 1633 el propietari era Miquel Rabeya i el seu fill Pere Joan Rabeya. El 1681 el propietari era Miquel Rabeya. En el cadastre de 1775 Antoni Rabeya declara que el mas té més de 4 jornals de sembrat, 2/24 d’hort, més 3 de vinya, un i mig d’oliverar, 13 de bosc i 5 de pastura, i per tot plegat pagava 75 rals i 23 diners i mig (Carreté, 2010: 142).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'estructura actual del mas deu correspondre bàsicament als segles XVI i XVII, amb ampliacions al XVIII i el XIX. En aquesta època hi passava el camí que venia de Gaià i el Lluçanès, seguia per l’Ambròs Vell i travessava el Llobregat per un gual prop d’on ara hi ha el pontarró. Per això la Rabeia oferia hostatge als traginers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1868 l’aleshores propietari, Jaume Rabeya Casaldàliga, va acordar unes escriptures amb els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, que tenien la intenció de construir una fàbrica de filats en terrenys del mas. En aquest document s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. La compra dels terrenys es va fer efectiva l’any 1872 pel preu de 5.250 pessetes. La fàbrica va començar a funciona l’any 1880 i es va conèixer amb el nom de la Rabeia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica abans, les guerres carlines van comportar diferents episodis cruents, amb extorsions i saqueigs, sobre aquesta masia. S’explica que en un assalt de nit els estadants del mas van haver d’escapar-se a quatre grapes entremig dels porcs que van deixar lliures. En una altra ocasió els carlins van estar a punt de calar foc a la masia, on els seus amos havien estat lligats de peus i mans. Sortosament, gràcies a un senyal visible que havien convingut de col·locar al castell van poder ser alliberats a temps per les tropes de l’exèrcit liberal. Com a conseqüència de tots aquests ensurts cap a la meitat de la dècada de 1870 els propietaris van deixar de residir al mas, que es trobava en un indret isolat, i construïren una nova casa en un emplaçament més ben comunicat, al costat de la fàbrica i prop d’una palanca per on es podia travessar el riu. Des d’aleshores aquesta nova casa es coneix com cal Rabeia i l’antic mas passà a ser anomenat la Masoveria, ja que va quedar a mans de masovers. Fins els volts de la dècada de 1980 encara hi van viure masovers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume es casà amb Rosa Serra Lledó i el matrimoni va tenir dos fills. L’hereu fou Josep Rabeya Serra, que es casà amb Dolors Vila Mas, que va morir jove d’un accident. En segones núpcies Josep es casà amb Mercè Bartomeus Badia, de ca l’Esquerrà. Aquest segon matrimoni va donar dotze fills. Al tombant de segle XX Josep va fer construir diverses cases al nucli del poble. Josep Rabeya Serra va ser alcalde de Balsareny durant els anys 1891-92. Va morir el 1917 i la propietat passà a Joan Rabeya Bartomeus, casat amb Teresa Satorra. No van tenir fills i la propietat va recaure en el seu germà Josep (Forasté, 1994: 65). Ja a finals del segle XX Jaume Rabeya Casellas fou alcalde de Balsareny (1983-2003 i 2007-2015), i també president del Consell Comarcal del Bages (1995-1999).</span></span></span></p>	41.8778200,1.8901500	407909	4636806		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-8.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-7.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-pallissa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-era-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-era-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92770-masoveria-rabeia-era-5.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altre denominacions La MasoveriaInscripció en una finestra de llevant: 1799, inscripció al cobert de ponent: 1802, inscripció a la pallissa: 1855. A l’interior de la casa hi ha altres inscripcions amb dates.Informació oral facilitada pels propietaris.	94\|98\|119\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92771	Cal Rabeia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rabeia	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 142-143, 150.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 11-12, 19, 65-66.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Casa de pagès construïda a la dècada de 1870 pels propietaris de l’antic mas Rabeia (avui anomenat la Masoveria), emplaçada vora la fàbrica de la Rabeia. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (de planta baixa més un pis i golfes, amb un petit cos en forma de terrassa a la part posterior) i també d’una construcció al lateral de llevant que correspon a part d’una antiga casa (ca la Gaiana) que s’havia bastit sobre un cobert de vaques. És la part pintada de marró, actualment habilitada com a pati.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal de la casa de cal Rabeia, encarada vers migdia cap a la placeta on hi ha l’entrada al recinte de la fàbrica, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb balcons al primer pis (el central més ample) i un balcó també al nivell de les golfes. El portal, rematat amb arc escarser, queda situat a l’eix de l’esquera. Els paraments són arrebossats i pintats de color crema, amb un sòcol en forma d’aplacat de pedra. A la part del darrera hi havia unes tines que posteriorment van ser transformades en una part més de l’habitatge, de manera que tota la construcció va quedar allargada de manera uniforme.</span></span></span></p> <p> </p>	08018-243	Sector nordest del terme municipal	<p><span><span><span>Els Rabeya procedeixen del mas actualment conegut com la Masoveria de la Rabeia, situat a l’altre costat del riu. L’any 1868 l’aleshores propietari, Jaume Rabeya Casaldàliga, va acordar unes escriptures amb els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, que tenien la intenció de construir una fàbrica de filats en terrenys de l’heretat del mas. En aquest document s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. La compra dels terrenys es va fer efectiva l’any 1872 pel preu de 5.250 pessetes. La fàbrica va començar a funcionar l’any 1880 i es va conèixer amb el nom de la Rabeia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una mica abans, les guerres carlines van comportar diferents episodis cruents, amb extorsions i saqueigs, sobre aquesta masia. S’explica que en un assalt de nit els estadants del mas van haver d’escapar-se a quatre grapes entremig dels porcs que van deixar lliures. En una altra ocasió els carlins van estar a punt de calar foc a la masia, on els seus amos havien estat lligats de peus i mans. Sortosament, gràcies a un senyal visible que havien convingut de col·locar al castell van poder ser alliberats a temps per les tropes de l’exèrcit liberal. Com a conseqüència de tots aquests ensurts una mica després de 1875 els propietaris van deixar de residir al mas, que es trobava en un indret isolat, i construïren una nova casa en un emplaçament més ben comunicat, al costat de la fàbrica i prop d’una palanca per on es podia travessar el riu. Des d’aleshores aquesta nova casa es coneix com cal Rabeia i l’antic mas passà a ser anomenat la Masoveria, ja que va quedar a mans de masovers. Fins els volts de la dècada de 1980 encara hi van viure masovers. Es diu que els constructors de cal Rabeia van copiar certs aspectes de cal Jep, una casa propera que s’havia construït entorn de 1875.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Jaume es casà amb Rosa Serra Lledó i el matrimoni va tenir dos fills. L’hereu fou Josep Rabeya Serra, que es casà amb Dolors Vila Mas, que va morir jove d’un accident. En segones núpcies Josep es casà amb Mercè Bartomeus Badia, de ca l’Esquerrà. Aquest segon matrimoni va donar dotze fills. Al tombant de segle XX Josep va fer construir diverses cases al nucli del poble. Josep Rabeya Serra va ser alcalde de Balsareny durant els anys 1891-92. Va morir el 1917 i la propietat passà a Joan Rabeya Bartomeus, casat amb Teresa Satorra. No van tenir fills i la propietat va recaure en el seu germà Josep (Forasté, 1994: 65). Ja a finals del segle XX Jaume Rabeya Casellas fou alcalde de Balsareny (1983-2003 i 2007-2015), i també president del Consell Comarcal del Bages (1995-1999).</span></span></span></p>	41.8771100,1.8869400	407641	4636731		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92771-cal-rabeia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92771-cal-rabeia-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92771-cal-rabeia-vista.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-03-20 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada pels propietaris.	119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92772	Les Collades	https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-collades-0	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135.</span></span></span></p>	XVII-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions considerables que consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) al qual se li han adossat cossos més baixos a tots els costats excepte al nordest. El conjunt queda tancat per una lliça o barri al sud, i té una pallissa separada uns metres al sudoest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos principal, que majoritàriament deu ser obra dels segles XVII-XVIII, presenta obertures de tipologia diversa: algunes amb llindes i brancals de pedra picada, altres amb llinda de fusta i altres en forma d’arc. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista. Pel que fa als cossos adossats, són de dos pisos, amb les plantes superiors ocupades per sèries d’obertures en forma d’arc, ja siguin de mig punt o arcs rebaixats. Bona part d’aquests cossos semblen obra de reformes força modernes.</span></span></span></p>	08018-244	Sector nordest del terme municipal	<p><span><span><span>El nom collades fa referència als diferents colls i turons que es troben en el punt de separació entre els termes de Balsareny i Sallent. El mas no apareix en la documentació medieval. La primera referència que en coneixem és el capbreu de 1683. El 24 de març d’aquest any es concedeix a Isidre Pons, casat amb Arcàngela Collades, el precari sobre el mas Collades. El 1775 el mas Collades pertany a Josep Pons i Colladas. En aquesta data ja existia la Caseta Nova de les Collades, avui coneguda com Collades de Baix.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No en coneixem gaires més notícies. A la segona meitat del segle XX la masia fou adquirida per la família dels actuals propietaris. En els darrers anys ha estat restaurada i se n’ha arranjat tot l’entorn. Durant un temps va oferir una proposta de turisme rural. Recentment s’ha segregat la finca corresponent a la casa de Collades de Baix.</span></span></span></p>	41.8793800,1.9008100	408795	4636968		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92772-collades-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92772-collades-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92772-collades-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92772-collades-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92772-collades-pallissa.jpg	Legal	Contemporani\|Popular\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98\|119\|94	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92773	Fàbrica de la Rabeia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-la-rabeia	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115, 142-143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 128.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 508.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Antiga fàbrica de riu del sector tèxtil coneguda com la Rabeia, que comptava amb alguns serveis bàsics i pisos per als treballadors, de manera que s’acostava al model de colònia industrial tot i que, estrictament, no s’hi sol considerar. En tot cas, es pot classificar com una colònia urbanísticament poc desenvolupada. El conjunt consta a la part de llevant de l’antiga nau fabril, que té adossats a cada cap un cos avançat on antigament hi havien els habitatges. Cap a la dècada de 1970 l’antiga fàbrica fou allargada cap al sud en dues fases. En aquesta època es va ampliar també lateralment cap a ponent amb un cos lleugerament més baix. Pel costat est, la nau antiga té adossats diversos cossos menors, alguns relacionats amb les instal·lacions de la turbina i de l’antiga màquina de vapor, amb la seva xemeneia de secció circular. Com que durant molt temps la fàbrica va estar dividida en dues empreses, té una altra xemeneia situada al sudoest, en aquest cas de planta quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau antiga té unes dimensions considerables, d’uns 60 m de llarg. És de planta rectangular i consta de dos pisos més golfes. A cada planta hi trobem les característiques rengleres de finestrals de tipus fabril, emmarcats amb maó i rematats amb arcs escarsers. Els del nivell de les golfes són més baixos. Per la cara est el parament és a pedra vista, però a la resta de façanes s’ha pintat de blanc. Pel que fa als blocs d’habitatges, els dos presenten unes característiques harmòniques i uniformes. Consten de tres plantes més golfes. Cadascuna de les cares visibles s’ordena en tres o dos eixos d’obertures. Les finestres són rematades amb arcs escarsers, i les de la planta baixa emmarcades amb motllures. Sobre uns paraments blancs destaquen amb una tonalitat rosada la línia de cornisa del primer pis i les cantoneres, que imiten un carreuat de forma dentada. Al bloc nord el primer pis l’ocupava el director i, al seu damunt, l’amo, mentre que als baixos hi havia les oficines i annexos. Al bloc sud hi havia diversos pisos. Ara s’hi han instal·lat les oficines.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins a la dècada de 1970 a l’extrem d’on ara hi ha la nau ampliada de ponent hi havia un carrer, anomenat popularment carrer del Tap, amb diversos habitatges. És aquí on hi havia hagut el cafè i la sala de ball.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa es troba situada 400 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el curs del riu Llobregat s’eixampla. El canal entra al recinte fabril pel costat nordest. Antigament hi havia dos salts d’aigua amb dues turbines, una per a cadascuna de les dues empreses. Recentment els dos salts s’han unificat en una sola turbina.</span></span></span></p>	08018-245	Sector nordest del terme municipal.	<p><span><span><span>El 1868 els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, van comprar una peça de terra del mas Rabeia al seu propietari, Jaume Rabeya, amb la intenció de construir-hi una fàbrica de filats. En les escriptures s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. El 1868 es va sol·licitar la concessió de l’aigua, aprovada el 1869. El 1871 es va signar un conveni entre els dos germans Soldevila per l’ús de la resclosa i ja es preveia que la fàbrica constés de dos edificis units però independents, susceptibles de ser dividits, com així va passar més tard. El 1872 ja s’estava construint la fàbrica i el propietari del mas Rabeia establia un nou terreny als Soldevila (Ferrer, 2011: 508). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica va començar a funcionar l’any 1880. En un principi els dos germans Soldevila n’eren copropietaris, però aviat devien sorgir discrepàncies i, efectivament, el 1886 van dividir la fàbrica en dues meitats que van ser independents fins l’any 1973. En Jaume Soldevila es quedà la part nord i el seu germà Pere la part sud. Tradicionalment s’han conegut com ca l’Ill i cal Ton en referència als respectius directors que hi van exercir durant anys: Ramon Ill i Anton Payerols. Més endavant, a partir de 1919, ca l’Ill va passar al fill de Jaume Soldevila, i l’empresa va adoptar com a raó social el nom de l’hereu: Álvaro Soldevila S.A. Les dues empreses tenien sengles màquines de vapor amb les seves corresponents xemeneies per tal de complementar la força hidràulica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i això, l’evolució de les dues empreses i els processos productius van anar gairebé en paral·lel. Al cap de poc d’entrar en funcionament la fàbrica, a principis de la dècada de 1880, el fill de Pere Soldevila, Josep Soldevila Casas, ja va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats, va comprar uns nous terrenys a l’heredat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. Allà hi va construir una nova fàbrica, coneguda com a colònia de Sant Esteve o colònia Soldevila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després d’engegada la fàbrica s’hi van construir diversos habitatges que estaven situats a cada cap de la nau fabril: per al director i l’amo i 10 pisos per a treballadors. Tot plegat hi havia unes 20 famílies en aquest nucli. La resta de treballadors provenien de Balsareny i de cases de pagès de l’entorn, especialment del pla de Vilamajor, de Gaià, del Mujal i també de Cornet. Al costat de ponent de la fàbrica, entre la nau i l’actual carretera, s’hi va formar un carrer on hi havia quatre pisos en renglera construïts per l’empresa i un magatzem. Oficialment era el carrer Gaià, però es coneixia amb la denominació de carrer del Tap perquè no tenia sortida. Els habitatges del carrer del Tap no foren construïts per les empreses de la fàbrica sinó a iniciativa d’un particular de Barcelona, entorn de 1874. Els residents pagaven un lloguer a través dels Rabeya com a intermediaris. A finals de la dècada de 1920 o principis de la següent les cases van passar a formar part del patrimoni de l’empresa, Álvaro Soldvila S.A. El nucli de la colònia també comptava amb alguns serveis bàsics: un cafè, una sala de ball i una botiga, fet que l’acostava al model de colònia industrial. Així mateix, la nova indústria també va propiciar que sorgissin diverses casetes escampades per la plana. Aquestes cases es van aixecar en els anys pròxims a la fundació de fa fàbrica o una mica més endavant, fins al tombant de segle XX. Entre les més antigues hi ha cal Jep, ca l’Olivet, cal Roqueta, ca la Mònica, la Casa Blanca o ca la Cerdana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1885 s’inaugurà la línia dels Ferrocarrils Catalans coneguda popularment com el Carrilet i a la Rabeia s’hi va instal·lar un baixador. Era una excepció, ja que la línia del Carrilet seguia en paral·lel a la carretera i en aquest cas es va desviar per poder-se acostar a la fàbrica. I és que el propietari era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària i el principal interessat que el tren arribés fins a la colònia. Pel ferrocarril arribaven matèries primeres com el cotó o el carbó i s’expedien els productes manufacturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica de la Rabeia era de filats de cotó. Als primers decennis del segle XX al sector de ca l’Ill hi havia batans, manuars, metxeres i selfectines. No hi havia majordom, que habitualment era el càrrec que supervisava directament tot el procés productiu, sinó que era el mateix director qui personalment assumia moltes de les funcions. Els treballadors de les fàbriques feien dos torns de 12 hores, un de dia i un de nit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1922 a la part de cal Ton tota la maquinària es va traslladar a la fàbrica de la colònia Soldevila i va quedar sense activitat, excepte el salt d’aigua, que continuava produint electricitat. Més tard, a la postguerra, amb aquesta part de la fàbrica ja fusionada amb la colònia Soldevila, s’hi va instal·lar una secció de telers, en actiu fins el 1959.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta època la sala de ball de la Rabeia tenia molta anomenada i atreia gent de les cases de la contrada. Normalment cada diumenge s’hi organitzava una vetllada amenitzada amb una piano de maneta o manubri. El cafè i la sala de ball estaven comunicats per una porta, però la sala era petita i no arribava als cent metres quadrats. Normalment estava plena, sobretot quan hi actuava algun conjunt. Cal dir que als anys trenta va sorgir un grup musical a la zona que es trobava per assajar a la casa veïna de ca la Cerdana. S’anomenaven Iberians Jazz i, més endavant, Triumf Jazz. A l’estiu en algunes ocasions el ball es feia a la placeta. Com moltes colònies industrials, la Rabeia tenia la seva pròpia festa major, amb un envelat fet de boixos que es muntava a la plaça, i també es celebraven les principals festes tradicionals, com el carnestoltes. Entorn de la dècada de 1920 fins i tot hi havia hagut un grup de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1929 s’instal·là la llum elèctrica als habitatges de la Rabeia i a les cases de l’entorn. L’any 1931 les dues empreses van passar per moments difícils i ca l’Ill va arribar a l’aturada total, però al cap d’un temps la situació es va normalitzar. Durant la Guerra Civil les dues empreses foren col·lectivitzades i en va assumir la gestió un comitè format pel director i diversos treballadors escollits entre els seus companys. En aquesta època el cafè va tancar i ja no es va tornar a obrir. Més endavant s’hi construí un pis, com també a la sala de ball. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys de la postguerra Àlvar Soldevila per motius de salut va haver de deixar les regnes de l’empresa i en va assumir la gerència la seva muller, Teresa Grau, cosa que llavors era un fet gairebé insòlit. En aquests anys la resclosa havia sofert importants desperfectes a causa d’una riuada i es va haver de reparar. Els treballs els va realitzar l’empresa Orriols i van durar força temps. Es van engruixir les parets de la presa amb formigó i es construí de nou la caseta de les comportes, eixamplant-ne les obertures per facilitar l’entrada de l’aigua. Aquests primers anys de la dècada de 1940 a ca l’Ill es van succeir un gran nombre de directors. En el seu llibre sobre les dues colònies Josep Forasté (1997: 60) en dona la llista completa. L’any 1944 Joan Serramalera fou nomenat director i va mantenir el càrrec fins el 1950. Segons Forasté, era una persona de bon tracte, tant amb la gerència com amb els treballadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1958 i 59 la fàbrica d’Álvaro Soldevila (ca l’Ill) passà a formar part del Grup Castells (Gossypium), el qual ja gestionava altres empreses del tèxtil. La gerent Teresa Grau s’havia fet gran i havia decidit retirar-se. A principi de la dècada de 1960, sota la direcció de Llorenç Daudé, s’inicià una remodelació a fons que va incloure obres en l’edifici (per exemple, es van canviar les finestres) i una renovació total de la maquinària, tot introduint 12 contínues Rieter que van permetre incrementar la producció d’una manera notable. També es van remodelar els pisos de la Placeta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1973 Joan Martí va substituir Daudé com a director. Com a fet anecdòtic es pot dir que era cosí del poeta Martí i Pol. L’empresa va adquirir les naus que eren de Manufactures Soldevila S.A., que des de 1959 havia traslladat totes les seves activitats a la fàbrica de Sant Esteve. D’aquesta manera tota la fàbrica de la Rabeia tornava a estar sota una sola empresa, com al principi. En aquest època el magatzem, els pisos i les instal·lacions que hi havien al carrer del Tap foren enderrocats i al seu lloc s’hi aixecà una nau que, entre els anys 1976 i 1986, es va dedicar al tissatge. Prèviament, l’edifici ja s’havia allargat uns vint metres cap al sud.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de la dècada de 1970 el sector tèxtil passava per una forta crisi. El nombre de treballadors a la fàbrica era de 74, quan n’havia arribat a tenir 130. El 1981 s’aconseguí que l’Institut Nacional d’Indústria (INI) es fes càrrec de l’empresa, juntament amb la resta de factories de Gossypium. Mitjançant un pla de reconversió l’Estat invertí 205 milions a la Rabeia, que van servir per donar un impuls momentani a la fàbrica. L’any 1986 l’empresa es va tornar a privatitzar i passà novament a Gossypium, que degut a la problemàtica del moment va haver de fer suspensió de pagaments. El 13 de març de 1993 la fàbrica de la Rabeia va deixar de produir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys posteriors al tancament el nucli de la Rabeia ha viscut un procés de despoblació. Només segueixen habitades les cases escampades de l’exterior. Des de 1994 s’hi ha tornat a instal·lar una empresa.</span></span></span></p>	41.8765500,1.8875500	407691	4636668		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-11.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-10.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-12.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-6.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-vista-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-xemeneia-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92773-colonia-rabeia-xemeneia-2.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	46	1.2	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92774	Resclosa i canal de la fàbrica Rabeia	https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-rabeia	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115, 142-143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 128.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 508.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Resclosa i canal de la fàbrica o colònia Rabeia que antigament li proporcionava la força motriu i que avui continua en ús com a petita central elèctrica. La resclosa es situa 400 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el curs del riu Llobregat s’eixampla. És una resclosa de planta lleugerament el·líptica, d’una amplada d’uns 70 m. Actualment és formigonada i fa un lleuger pendent. Per la riba de ponent desvia les aigües del riu per sota d’una petita caseta de pedra on hi ha les comportes i el sistema que regula el cabal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal, que té una amplada d’uns 8 metres, segueix una trajectòria en paral·lel al riu, passant per diversos trams subterranis. Els laterals de la llera són bastits amb obra de pedra i formigonats. El curs d’aigua entra al recinte fabril pel costat nordest. Antigament hi havia dos salts d’aigua amb dues turbines, ja que durant molt temps la fàbrica va estar dividida en dues empreses diferents. Recentment els dos salts s’han unificat en una sola turbina.</span></span></span></p>	08018-246	Sector nordest del terme municipal.	<p><span><span><span>El 1868 els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, van comprar una peça de terra del mas Rabeia al seu propietari, Jaume Rabeya, amb la intenció de construir-hi una fàbrica de filats. En les escriptures s’estableixen les condicions entre Rabeya i els industrials Soldevila. Com a curiositat, en Rabeya es reservava el dret a buidar les comunes de la fàbrica cada mes. El 1868 es va sol·licitar la concessió de l’aigua, aprovada el 1869. El 1871 es va signar un conveni entre els dos germans Soldevila per l’ús de la resclosa i ja es preveia que la fàbrica constés de dos edificis units però independents, susceptibles de ser dividits, com així va passar més tard. El 1872 ja s’estava construint la fàbrica i el propietari del mas Rabeia establia un nou terreny als Soldevila (Ferrer, 2011: 508). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La fàbrica va començar a funcionar l’any 1880. En un principi els dos germans Soldevila n’eren copropietaris, però aviat devien sorgir discrepàncies i, efectivament, el 1886 van dividir la fàbrica en dues meitats que van ser independents fins l’any 1973. En Jaume Soldevila es quedà la part nord i el seu germà Pere la part sud. Tradicionalment s’han conegut com ca l’Ill i cal Ton en referència als respectius directors que hi van exercir durant anys: Ramon Ill i Anton Payerols. Més endavant, a partir de 1919, ca l’Ill va passar al fill de Jaume Soldevila, i l’empresa va adoptar com a raó social el nom de l’hereu: Álvaro Soldevila S.A. Les dues empreses tenien sengles màquines de vapor amb les seves corresponents xemeneies per tal de complementar la força hidràulica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys de la postguerra, a la dècada de 1940, la resclosa havia sofert importants desperfectes a causa d’una riuada i es va haver de reparar. Els treballs els va realitzar l’empresa Orriols i van durar força temps. Es van engruixir les parets de la presa amb formigó i es construí de nou la caseta de les comportes, eixamplant-ne les obertures per facilitar l’entrada de l’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals de la dècada de 1970 el sector tèxtil passava per una forta crisi. El nombre de treballadors a la fàbrica era de 74, quan n’havia arribat a tenir 130. El 1981 s’aconseguí que l’Institut Nacional d’Indústria (INI) es fes càrrec de l’empresa, juntament amb la resta de factories de Gossypium. Mitjançant un pla de reconversió l’Estat invertí 205 milions a la Rabeia, que van servir per donar un impuls momentani a la fàbrica. L’any 1986 l’empresa es va tornar a privatitzar i passà novament a Gossypium, que degut a la problemàtica del moment va haver de fer suspensió de pagaments. El 13 de març de 1993 la fàbrica de la Rabeia va deixar de produir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys posteriors al tancament el nucli de la Rabeia ha viscut un procés de despoblació. Només segueixen habitades les cases escampades de l’exterior. Des de 1994 s’hi ha tornat a instal·lar una empresa. El salt d’aigua continua sent explotat per generar electricitat.</span></span></span></p>	41.8802800,1.8864100	407602	4637083		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-resclosa-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-canal-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-canal-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92774-colonia-rabeia-canal-1.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Obra civil	Privada	Productiu	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92775	Lledó detràs Castell	https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledo-detras-castell	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 61-62.</span></span></span></p>	XIV-XX		<p><span><span><span>Masia de dimensions mitjanes, d’origen medieval, emplaçada en un promontori vora una àrea on el riu Llobregat fa un seguit de meandres, uns 500 m al nordest del castell de Balsareny. El conjunt ha conservat força íntegrament el volum i la tipologia constructiva originàries, per bé que amb petits afegits moderns. La casa consta de diversos cossos fruit d’algunes ampliacions que conformen una planta més o menys quadrada, amb un cobert adossat al sud que forma una pati davanter modernament acondicionat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part més antiga de la casa es troba a la part nord, i posteriorment fou ampliada amb cossos de diferent alçada cap a ponent i cap a llevant. La façana principal, encarada a llevant vers el pati, és fruit de l’última gran ampliació feta l’any 1799. Presenta una composició ben ordenada i simètrica en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central i un balcó al seu damunt. Totes les obertures són emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. L’únic element que trenca la simetria compositiva és una porta més petita, tal vegada de construcció recent. Els paraments són de maçoneria, actualment a pedra vista. Les obertures de la resta de façanes són de distribució més irregular, també emmarcades amb pedra picada. El cos situat a l’angle nord genera una àmplia terrassa sota cobert al nivell de les golfes. Del mur posterior en sobresurt un cos adossat de petites dimensions. El cos de ponent, més baix, compta amb un balcó corregut de dues obertures i, a l’angle, una altra petita terrassa, possiblement de nova construcció.</span></span></span></p>	08018-247	Sector nordest del terme municipal. Barri de la Rabeia	<p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval i ja consta en el llistat de masos que el 1368 van signar conveni amb Ramon de Peguera. En aquest document també hi apareix la casa homònima denominada el Lledó de Sobreroca. La primera és designada només com a Lledó, fet que dona a entendre que devia ser la més antiga. El nom indica que originàriament hi devia haver un lledoner prop de la casa. En el fogatge de 1497 hi trobem un Lledó i en el de 1553 hi apareix un “Antoni Lledó balle”. Però no s’especifica de quin dels dos masos Lledó era hereu aquest batlle de Balsareny. El 1633 el mas pertany a Joan Pau Lladó. Segons el document de vàlues de 1760 el mas Lladó tras lo Castell pagava una lliura, 8 sous i 5 diners per vinyes, conreus, erms i boscos. El 1775 la contribució era d’una lliura, deu sous i 18 diners (Carreté, 2010: 143). </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció actual deu ser obra fonamentalment dels segles XVII-XVIII. L’any 1799 la casa es va ampliar atenyent el volum actual i es dotà de la façana que avui es pot veure. Cap a finals del segle XIX el propietari era Antoni Torres Lledó i Boladeras, conegut com el Ton del Lledó. En documents de 1897 es diu que va adquirir la propietat per retrovenda a Ramon Bernadà, de manera que anteriorment Antoni Torres ja l’havia venuda a Bernadà, i ignorem els motius que s’amaguen rere aquesta operació legal. En el llibre de Josep Forasté (1994: 61) es caracteritza el Ton del Lledó com un home “fort i valent”, molt afeccionat a la cacera, i se’n recullen algunes anècdotes. Va morir entorn de 1928-29. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia tenia una era comunitària que compartia amb les casetes noves sorgides al seu entorn. Estava situada uns 50 metres al sud, al costat de la nova Casa Riera. Pels volts de 1942 Isidre Riera Comas va comprar el Lledó detràs Castell i s’hi van traslladar els seus pares i germà, que abans vivien a la Casa Blanca com a masovers. El motiu va ser que després <span>de la Guerra Civil Josep Riera Comas, el germà d’Isidre, fou pres polític fins el 1942 per haver estat càrrec electe a l’Ajuntament de Balsareny. Posteriorment l’empesa tèxtil de la Rabeia no li va mantenir la feina i es va haver de dedicar plenament a fer de pagès, però la Casa Blanca era petita i tenia poca terra. Es donava el cas que el germà de Josep, Isidre Riera Comas, feia temps que havia marxat a Sant Joan de les Abadesses, on va aconseguir tenir la seva pròpia fàbrica tèxtil. Fou per això que va poder comprar per als seus pares i germà el Lledó detràs Castell, que disposava de dependències més grans, tenia més superfície de terres. En total la família comptava amb set persones, que hi van viure força anys, fins que va morir Jaume Riera Gríful i el seu fill Josep Riera Comas, entorn de la dècada de 1960. Isidre Riera Comas va morir el 1946, i aleshores la propietat va passar als seus fills, Maria i Josep Riera. Però no hi van viure, ja que s’estaven a Sant Joan de les Abadesses. L'any 1958 es va segregar una porció de terreny de la finca del Lladó detràs Castell en la qual Josep Riera Comas es va construir un nou habitatge: Casa Riera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys el Lledó detràs Castell ha canviat de propietaris i ha estat rehabilitada. El pati davanter s’ha acondicionat com a àrea de lleure, ja que la masia ofereix actualment una proposta d’allotjament rural.</span></span></span></p>	41.8752700,1.8854600	407516	4636528		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92775-lledo-detras-castell-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92775-lledo-detras-castell-9.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92775-lledo-detras-castell-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92775-lledo-detras-castell-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92775-lledo-detras-castell-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92775-lledo-detras-castell-vista.jpg	Legal	Modern\|Contemporani\|Popular\|Medieval	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: Lledó tras CastellInscripció a la llinda del portal principal: 1799 i anagrama de Maria.Informació facilitada per Sergi Fonseca	94\|98\|119\|85	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92780	Cal Cansalada	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cansalada-0	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 144.</span></span></span></p>	XIX-XX	Falta de manteniment.	<p><span><span><span>Casa de pagès de petites dimensions emplaçada en un petit promontori al costat de la carretera de Berga. El conjunt ha conservat força bé els volums i la tipologia tradicional, amb poques modificacions modernes. Presenta una estructura força irregular i atípica, amb dos petits cossos de caràcter més residencial situats a llevant i dependències bàsicament de treball adossades a ponent, a més d’altres petits coberts, més baixos, que es troben adossats a l’extrem de llevant. La casa disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers el sudest, és més alta en la part central, però el portal es troba al cos de la dreta. A l’esquerra hi ha una porta secundària que dóna accés al cobert d’aquest sector. Aquesta façana està arrebossada i pintada de blanc, i les obertures són també irregulars i de tipologia diversa. Per la part posterior en algun sector la casa s’ha fet recréixer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, els dos cossos residencials conserven sengles voltes de pedra a la planta baixa. Als coberts de ponent es conserven diverses tines i una premsa. En total a la casa hi ha dues tines rodones i dues de quadrades. A la part de darrera hi trobem un petit pou associat a dues cisternes. La primera és subterrània, sota el pou. La segona també era coberta, però s’ha destapat i ara serveix com a piscina.</span></span></span></p>	08018-248	Sector nord del terme municipal	<p><span><span><span>La primera referència coneguda d’aquesta casa la trobem en un document de l’arxiu parroquial de l’any 1809: “casa Traserra àlias Cansalada”. Més endavant apareix en altres documents parroquials de l’any 1860. El 1863 s’hi va col·locar la premsa de vi. La casa podria ser originària d’aquesta època o una mica anterior, del segle XVIII. Tot i ser una casa petita, sembla haver-se anat ampliant en diferents fases al llarg dels segles XIX i XX. No en podem dir gran cosa més. A la segona meitat del segle XX encara hi vivien els amos. Des de la dècada de 1990 hi viuen llogaters.</span></span></span></p>	41.8833200,1.8768400	406812	4637431		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92780-cal-cansalada-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92780-cal-cansalada-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92780-cal-cansalada-2.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Inscripció a la premsa: 1863	119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92782	Cal Jep i ca la Mònica	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jep-i-ca-la-monica	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 150.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 19, 21.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Conjunt de dues antigues cases de pagès adossades, emplaçades al barri de casetes que va sorgir al voltant de la colònia industrial de la Rabeia. La casa situada al nord és cal Jep, que ha conservat força íntegrament els volums i la tipologia originàries. Consta d’un cos residencial de planta quadrada (amb planta baixa més un pis) i té adossat a l’est un cos acabat amb terrassa. La façana principal, encarada a ponent, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb tres balcons al pis superior, el central lleugerament més ample. Els paraments són actualment a pedra vista i les obertures emmarcades amb maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa situada al sud és ca la Mònica, originada a principis de segle XX però que ha estat totalment reformada en èpoques recents i no conserva vestigis de la tipologia constructiva originària.</span></span></span></p>	08018-249	Sector nordest del terme municipal. Barri de la Rabeia.	<p><span><span><span>En aquest indret ja hi havia dos masos antics: la Rabeia (actualment coneguda com la Masoveria) i el Lledó. La creació de la fàbrica de la Rabeia, que va entrar en funcionament l’any 1880, va propiciar que a l’entorn es construïssin diverses casetes relativament disseminades, ja que dins del nucli de la fàbrica només hi havia uns 10 habitatges. Aquestes cases es van aixecar en els anys pròxims a la fundació de fa fàbrica o una mica més endavant, fins al tombant de segle XX. Entre les més antigues hi ha cal Jep (entorn de 1875), ca l’Olivet, cal Roqueta i ca la Cerdana (pels volts de 1880), la Casa Blanca (principis de la dècada de 1890) i ca la Mònica (possiblement entre 1907 i 1908). La resta de cases de la contrada es van aixecar en una segona etapa, ja a partir de 1940: cal Torres, cal Viu, cal Riera i cal Masover. Cal dir que la majoria d’aquestes cases han estat molt reformades modernament i han perdut el seu interès patrimonial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a cal Jep en particular, el fundador de la casa fou Josep Riera Torres (el Jep). Era provinent de la masia propera de l’Ambròs i es casà amb Magdalena Gríful, una afillada de cal Torres, la casa que es troba al pla de Vilamajor. El jove matrimoni vivia a cal Torres però al cap d’un cert temps van decidir construir la seva pròpia casa. El 1874 van comprar el terreny a l’amo de la Rabeia i, entorn de 1875, van construir la casa, una mica abans que la de cal Rabeia, perquè es diu que els constructors d’aquella casa van copiar certs aspectes de la primera. El fill de Josep i Magdalena fou Jaume Riera Gríful. Sembla que tenia una botiga de queviures i fins i tot feien menjars per als treballadors de la fàbrica. Dos dels seus fills van ser Isidre i Josep Riera Comas. Aquest últim va néixer el 1900. L'Isidre va marxar a viure a Sant Joan de les Abadesses, ja que era un bon treballador del tèxtil i allà va prosperar fins a aconseguir tenir la seva pròpia fàbrica. En Josep es va quedar, treballant també al tèxtil i fent de pagès a la Rabeia. A la mort de Josep Riera la casa passà al seu fill Isidre, casat amb Maria Esquius Pelfort. El matrimoni va tenir cinc fills. Posteriorment la casa va passar a ser propietat d’una família de Barcelona (Forasté, 1994: 19).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a ca la Mònica, possiblement es va construir els anys 1907 i 1908. El nom es refereix a Mònica Vila Soldevila, originària de Merlès. Es va casar en segones núpcies amb Joan Obradors Riera i vivien als baixos de cal Roqueta. Van decidir construir la seva casa pròpia i per això van comprar també terrenys a l’amo de la Rabeia, de paraula. El segon marit de la Mònica era mestre en aixecar parets i sembla que va ser ell mateix qui va construir la casa. Segons es diu, la Mònica era una dona amb una forta personalitat i que exercia un matriarcat amb mà de ferro. D’aquí deu venir que encara avui la casa es conegui amb aquest nom (Forasté, 1994: 21). Ramon Carreté (2010: 150), en canvi, data ca la Mònica cap al 1880. En èpoques més recents ca la Mònica ha estat totalment reformada. </span></span></span></p>	41.8778800,1.8871600	407661	4636816		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92782-cal-jep-ca-la-monica-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92782-cal-jep-ca-la-monica-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92782-cal-jep-ca-la-monica-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92782-cal-jep-ca-la-monica-5.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Informació oral facilitada per Sergi Fonseca	119\|98	46	1.2	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92783	Cal Mestres	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-mestres-2	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 151.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 20, 42-44.</span></span></span></p>	XIX-XX	Part antiga poc integrada en la construcció moderna	<p><span><span><span>Antiga casa de pagès emplaçada al barri de casetes que va sorgir al voltant de la colònia industrial de la Rabeia. Està situada al sud d’una agrupació de quatre cases. Consta de dos cossos adossats: un de més antic, situat a llevant i amb els paraments de pedra, i un altre de modern situat a ponent i obrat majoritàriament amb totxo. En conjunt les dues parts presenten un contrast força acusat. De fet, la part antiga presenta un aspecte provisional o inacabat i la part moderna no hi ha quedat gens integrada, de manera que només aquest primer cos té un cert interès històric i patrimonial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos antic adopta una planta més o menys quadrada, consta de dues plantes i té coberta a un sol vessant. La façana exterior que dona cap a llevant és on es fa més visibles la tipologia constructiva originària. Consta d’una galeria quadrada amb barana de ferro i finestres de fusta, i al costat té una petita finestra emmarcada amb maó, sobre un parament de pedra. </span></span></span></p>	08018-250	Sector nordest del terme municipal. Barri de la Rabeia.	<p><span><span><span><span>En aquest indret ja hi havia dos masos antics: la Rabeia (actualment coneguda com la Masoveria) i el Lledó. La creació de la fàbrica de la Rabeia, que va entrar en funcionament l’any 1880, va propiciar que a l’entorn es construïssin diverses casetes relativament disseminades, ja que dins del nucli de la fàbrica només hi havia uns 10 habitatges. Aquestes cases es van aixecar en els anys pròxims a la fundació de fa fàbrica o una mica més endavant, fins al tombant de segle XX. Entre les més antigues hi ha cal Jep (entorn de 1875), ca l’Olivet, cal Roqueta i ca la Cerdana (pels volts de 1880), la Casa Blanca (principis de la dècada de 1890) i ca la Mònica (possiblement entre 1907 i 1908). La resta de cases de la contrada es van aixecar en una segona etapa, ja a partir de 1940: cal Torres, cal Viu, cal Riera i cal Masover. Cal dir que la majoria d’aquestes cases han estat molt reformades modernament i han perdut el seu interès patrimonial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a cal Mestres en particular, es va construir en els anys en què va començar a funcionar la fàbrica de la Rabeia, entorn de 1880 (Carreté, 2010: 151). En un principi era força més petita i només tenia teulada a un sol vessant. En les parets laterals hi van deixar unes pedres que sortien amb la intenció d’engrandir la construcció més endavant. Però les obres noves que s’hi van realitzar al llarg del segle XX s’acoblen de manera molt irregular amb l’antiga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1930 va sorgir un grup musical en aquest barri que es trobava per assajar en aquesta casa. S’anomenaven Iberians Jazz i, més endavant, Triumf Jazz. Durant molts anys van amenitzar les festes majors del poble i de les rodalies. En Josep Mestre Escudé, que vivia a la casa, tocava el piano i per això els altres músics es desplaçaven aquí. </span></span></span></p>	41.8740100,1.8855800	407524	4636388		08018	Balsareny	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92783-cal-mestres-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92783-cal-mestres-5.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: ca la Cerdana	119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92784	La Casa Blanca	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-blanca-2	<p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 151.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 18-19.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>En aquest indret ja hi havia dos masos antics: la Rabeia (actualment coneguda com la Masoveria) i el Lledó. La creació de la fàbrica de la Rabeia, que va entrar en funcionament l’any 1880, va propiciar que a l’entorn es construïssin diverses casetes relativament disseminades, ja que dins del nucli de la fàbrica només hi havia uns 10 habitatges. Aquestes cases es van aixecar en els anys pròxims a la fundació de fa fàbrica o una mica més endavant, fins al tombant de segle XX. Entre les més antigues hi ha cal Jep (entorn de 1875), ca l’Olivet, cal Roqueta i ca la Cerdana (pels volts de 1880), la Casa Blanca (principis de la dècada de 1890) i ca la Mònica (possiblement entre 1907 i 1908). La resta de cases de la contrada es van aixecar en una segona etapa, ja a partir de 1940: cal Torres, cal Viu, cal Riera i cal Masover. Cal dir que la majoria d’aquestes cases han estat molt reformades modernament i han perdut el seu interès patrimonial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a cal Jep en particular, el fundador de la casa fou Josep Riera Torres (el Jep). Era provinent de la masia propera de l’Ambròs i es casà amb Magdalena Gríful, una afillada de cal Torres, la casa que es troba al pla de Vilamajor. El jove matrimoni vivia a cal Torres però al cap d’un cert temps van decidir construir la seva pròpia casa. El 1874 van comprar el terreny a l’amo de la Rabeia i, entorn de 1875, van construir la casa, una mica abans que la de cal Rabeia, perquè es diu que els constructors d’aquella casa van copiar certs aspectes de la primera. El fill de Josep i Magdalena fou Jaume Riera Gríful. Sembla que tenia una botiga de queviures i fins i tot feien menjars per als treballadors de la fàbrica. Dos dels seus fills van ser Isidre i Josep Riera Comas. Aquest últim va néixer el 1900. L'Isidre va marxar a viure a Sant Joan de les Abadesses, ja que era un bon treballador del tèxtil i allà va prosperar fins a aconseguir tenir la seva pròpia fàbrica. En Josep es va quedar, treballant també al tèxtil i fent de pagès a la Rabeia. A la mort de Josep Riera la casa passà al seu fill Isidre, casat amb Maria Esquius Pelfort. El matrimoni va tenir cinc fills. Posteriorment la casa va passar a ser propietat d’una família de Barcelona (Forasté, 1994: 19).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a ca la Mònica, possiblement es va construir els anys 1907 i 1908. El nom es refereix a Mònica Vila Soldevila, originària de Merlès. Es va casar en segones núpcies amb Joan Obradors Riera i vivien als baixos de cal Roqueta. Van decidir construir la seva casa pròpia i per això van comprar també terrenys a l’amo de la Rabeia, de paraula. El segon marit de la Mònica era mestre en aixecar parets i sembla que va ser ell mateix qui va construir la casa. Segons es diu, la Mònica era una dona amb una forta personalitat i que exercia un matriarcat amb mà de ferro. D’aquí deu venir que encara avui la casa es conegui amb aquest nom (Forasté, 1994: 21). Ramon Carreté (2010: 150), en canvi, data ca la Mònica cap al 1880. En èpoques més recents ca la Mònica ha estat totalment reformada. </span></span></span></p>	08018-251	Sector nordest del terme municipal. Barri de la Rabeia.	<p><span><span><span>En aquest indret ja hi havia dos masos antics: la Rabeia (actualment coneguda com la Masoveria) i el Lledó. La creació de la fàbrica de la Rabeia, que va entrar en funcionament l’any 1880, va propiciar que a l’entorn es construïssin diverses casetes relativament disseminades, ja que dins del nucli de la fàbrica només hi havia uns 10 habitatges. Aquestes cases es van aixecar en els anys pròxims a la fundació de fa fàbrica o una mica més endavant, fins al tombant de segle XX. Entre les més antigues hi ha cal Jep (entorn de 1875), ca l’Olivet, cal Roqueta i ca la Cerdana (pels volts de 1880), la Casa Blanca (principis de la dècada de 1890) i ca la Mònica (possiblement entre 1907 i 1908). La resta de cases de la contrada es van aixecar en una segona etapa, ja a partir de 1940: cal Torres, cal Viu, cal Riera i cal Masover. Cal dir que la majoria d’aquestes cases han estat molt reformades modernament i han perdut el seu interès patrimonial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la Casa Blanca en particular, segons Forasté (1994: 19), fou edificada a principis de la dècada de 1890. Segons dades del cadastre, en canvi, consta el 1879. Els propietaris eren Francesca Barangués Portils i el seu segon marit, Jaume Comas Calderer. Després de la mort de Francesca, el 1896, la casa va passar als seus fills. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A les primeres dècades del segle XX hi van viure com a masovers Jaume Riera Gríful, que antigament havia estat a cal Jep de la Rabeia, amb la seva muller Antònia Comas Beringues. El matrimoni era conegut com els de la botiga, perquè havien tingut una petita botiga a la colònia Rabeia, en una dependència a prop de la sala de ball. També hi vivia el fill Josep Riera Comas, que en temps de la República fou elegit regidor de l'Ajuntament de Balsareny, junt amb la seva esposa i tres fills. En total, hi vivien set persones. En un moment donat la casa fou ampliada amb un segon habitatge adossat a l’antic. A l’habitatge antic hi vivien la família de Jaume Riera Gríful, i a l’habitatge nou hi vivia el propietari, Joan Riera. En morir Joan Riera heretà la casa la família Abeyà (Forasté, 1994: 18).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la Guerra Civil Josep Riera Comas fou pres polític fins el 1942 per haver estat càrrec electe a l’Ajuntament de Balsareny. Posteriorment l’empesa tèxtil de la Rabeia no li va mantenir la feina i es va haver de dedicar plenament a fer de pagès, però la Casa Blanca era petita i tenia poca terra. Es donava el cas que el germà de Josep, Isidre Riera Comas, feia temps que havia marxat a Sant Joan de les Abadesses, on va aconseguir tenir la seva pròpia fàbrica tèxtil. Fou per això que va poder comprar per als seus pares i germà el Lledó detràs Castell. Devia ser pels volts de 1942, i aleshores tota la família es va traslladar a aquesta masia propera.</span></span></span></p>	41.8745800,1.8880400	407729	4636449		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92784-casa-blanca-4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92784-casa-blanca-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92784-casa-blanca-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92784-casa-blanca-1.jpg	Legal	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: la Caseta, cal CigalaInformació facilitada per Sergi Fonseca	119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17
92785	Casal Verge de Montserrat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-verge-de-montserrat	<p><span><span><span>ANÒNIM (2017). <em>70è Aniversari del Casal Verge de Montserrat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span>Casal construït l’any 1947 com a hospital per al poble i que ara és una residència per a gent gran. Es troba emplaçat en un solar vora l’església parroquial. L’edifici s’inspira en la forma d’un mas tradicional i adopta una estètica clàssica de línies sòbries pròxima al noucentisme. És de planta basilical, amb una nau central més alta i cossos laterals d’una sola planta. Tot i que per la part davantera només es veuen dues plantes, l’edifici compta amb una planta semisoterrània que es fa visible a la part posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que s’ordena a partir d’un esquema tripartit, es caracteritza per un porxo de tres arcades, amb tres finestres al seu damunt i una ampla escalinata d’accés. Els paraments, pintats d’una tonalitat clara, consten d’un sòcol amb aplacat de pedra que, a la part posterior, ocupa tot el nivell de la planta soterrània. Les finestres són ressaltades amb emmarcaments de pedra i ampits llisos. Al damunt de les arcades decoren la façana dos medallons amb relleus: un que representa esquemàticament la muntanya de Montserrat i l’altre amb l’escut antic de Balsareny. I sota el carener hi ha un òcul decorat amb un trèvol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior les habitacions s’han adaptat per a la residència i els seus serveis; també a la part del soterrani, on hi havia el quiròfan de l’hospital. Com a element destacat cal esmentar una petita capella, que compta amb pintures murals fetes per Josep Obiols l’any 1947 tot recreant la capçalera d’una església romànica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part posterior compta amb un jardí on hi ha una pèrgola feta de pedra, un pou i, a un extrem, una petita caseta que havia estat la morgue o dipòsit de cadàvers de l’hospital.</span></span></span></p>	08018-252	Plaça Rector Roc García, s/n	<p><span><span><span>La tradició hospitalària ja ve d’antic a Balsareny. Des de 1823 hi havia hagut un hospital al carrer del Castell, més tard traslladat al carrer del Trull. El 1905 van arribar al poble les monges Germanes Serves de la Passió, i l’Ajuntament va adequar de nou l’hospital del carrer del Castell perquè hi atenguessin els malalts. L’any 1947 a proposta de mossèn Esteve Verdaguer el fabricant Ricard Viñas Geis va fundar i patrocinar una nova institució benèfica, que fou coneguda com el Casal Verge de Montserrat o simplement el Casal. Després en va fer donació al poble. La institució estava regida per una junta. La primera fou constituïda per Esteve Verdaguer, Blai Sensada, Ramon Puigdellívol, Isidre Riera i Francesc Solà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici fou projectat el 1945 i acabat el 1947. S’aixecava en part del solar on hi havia hagut l’antiga rectoria, que fou enderrocada el 1936. La capella del casal fou decorada amb pintures murals de Josep Obiols i Palau (1894-1967), també sufragades per l’industrial Viñas. Obiols, pintor i dibuixant considerat entre els més representatius del corrent noucentista, és autor també dels murals de la sagristia i del cambril de Montserrat i d’una important obra muralística durant aquests anys de la postguerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’hospital va començar la seva activitat el 1947 i donava assistència als malalts del terme de Balsareny. En tenien cura les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, que des de 1926 ja assistien malalts al poble. A càrrec del quiròfan hi havia el doctor Jaume Torner, assistit pel doctor Salvador Sansa i la infermera Teresa Sallés. L’equipament era molt avançat pel seu temps. El 1952 s’hi va fer una de les primeres operacions a cor obert de tot l’estat espanyol (si no la primera). Concretament, una comisurotomia mitral amb un innovador sistema d’anestèsia a base de protòxid de nitrogen.</span></span></span> <span><span><span>Durant uns anys fou una mena d’hospital comarcal, amb un conveni amb les mines de carbó de Fígols, fins que es va fundar l’hospital de Berga (Carreté; Benéitez, 2002: 29).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt ha estat engrandit en dues ocasions: la primera entorn de 1957, amb un segon pavelló. Hi van col·laborar els veïns i empreses del poble. Entre 1990 i 1994 es va construir una nova edificació i, ja a la dècada de 2010, s’hi va fer una nova intervenció. Els anys que mossèn Joan Bajona va ser rector de la parròquia (entre 1978 i 1990) aquest va col·locar alguns elements ornamentals o anecdòtics en llocs de l’entorn de l’edifici, per exemple un miniatura de la caseta de la Blancaneus amb els seus nans al pati posterior, una farola feta amb trencadís o una capelleta a un costat de la façana principal. Mossèn Bajona era una persona polifacètica, molt afeccionada a realitzar obres artístiques o decoratives de caràcter força personal i que es troben repartides en diversos punts del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys el centre ha esdevingut una residència per a la gent gran, amb una cabuda d’unes 30 places. És regentada per un patronat, que compta amb un equip de voluntaris de l’institut secular Vita et Pax.</span></span></span></p>	41.8634200,1.8777800	406861	4635221	1945-1947	08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-5.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-morgue.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-jardi.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92785-casal-verge-montserrat-4.jpg	Legal	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-03-22 00:00:00	Jordi Piñero Subirana		Altres denominacions: El Casal, Antic hospital, Casal de les Monges JosefinesEn l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA) hi ha dues fitxes referides a aquest edifici. La núm. 16256, amb la denominació “El Casal” i la fitxa núm. 35545, amb la denominació “Casa Plaça Roc Garcia”. Aquesta última fa una descripció de la capella qualificant, per error, les pintures com a pertanyents al segle X.	106\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2024-06-06 06:17

Estadístiques 2024

Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 168,15 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús