Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
92786 Pintures del Casal Verge de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-del-casal-verge-de-montserrat <p><span><span><span>ANÒNIM (2017). <em>70è Aniversari del Casal Verge de Montserrat.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 29.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Pintures murals que decoren la petita capella que hi ha emplaçada al Casal Verge de Montserrat, obra del conegut muralista i dibuixant Josep Obiols, adscrit al corrent noucentista. La capella recrea la capçalera d’una església romànica formada per un mur frontal, una volta de canó i un absis de quart de volta. L’obra d’Obiols s’imposa com una adaptació personal d’alguns dels trets estilístics propis de la pintura mural romànica, per bé que amb un caràcter no tant esquemàtic i més naturalista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra pictòrica ocupa la part alta de la capella. A l’absis hi trobem representat, sobre un fons vermellós, el tema de la Crucifixió. Al voltant del crucificat tres figures angelicals recullen en calzes la sang de Crist, mentre que a ambdós costats hi figuren la Mare de Déu i sant Joan Evangelista. L’espai de la volta compta amb dues escenes als laterals: la captura de Jesús davant dels apòstols i, a la banda oposada, l’episodi d’una cura miraculosa obrada per Jesús. En la resta de l’espai pictòric hi trobem símbols, colors i sanefes representatius de la pintura mural romànica, així com algunes inscripcions en llatí. A la part zenital de la volta destaca un crismó de marbre.</span></span></span></p> 08018-253 Plaça Rector Roc García, s/n <p><span><span><span>La tradició hospitalària ja ve d’antic a Balsareny. Des de 1823 hi havia hagut un hospital al carrer del Castell, més tard traslladat al carrer del Trull. El 1905 van arribar al poble les monges Germanes Serves de la Passió, i l’Ajuntament va adequar de nou l’hospital del carrer del Castell perquè hi atenguessin els malalts. L’any 1947 a proposta de mossèn Esteve Verdaguer el fabricant Ricard Viñas Geis va fundar i patrocinar una nova institució benèfica, que fou coneguda com el Casal Verge de Montserrat o simplement el Casal. Després en va fer donació al poble. La institució estava regida per una junta. La primera fou constituïda per Esteve Verdaguer, Blai Sensada, Ramon Puigdellívol, Isidre Riera i Francesc Solà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'edifici fou projectat el 1945 i acabat el 1947. S’aixecava en part del solar on hi havia hagut l’antiga rectoria, que fou enderrocada el 1936. La capella del casal fou decorada amb pintures murals de Josep Obiols i Palau (1894-1967), també sufragades per l’industrial Viñas. Obiols, pintor i dibuixant considerat entre els més representatius del corrent noucentista, és autor també dels murals de la sagristia i del cambril de Montserrat i d’una important obra muralística durant aquests anys de la postguerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’ hospital va començar la seva activitat el 1947 i donava assistència als malalts del terme de Balsareny. En tenien cura les Germanes Josefines de la Caritat de Vic, que des de 1926 ja assistien malalts al poble. L’equipament era molt avançat pel seu temps. S’ha dit que s’hi va portar a terme la primera operació a cor obert de l’estat espanyol. A càrrec del quiròfan hi havia el doctor Jaume Torner, assistit pel doctor Salvador Sansa i la infermera Teresa Sallés. Durant uns anys fou una mena d’hospital comarcal, amb un conveni amb les mines de carbó de Fígols, fins que es va fundar l’hospital de Berga (Carreté; Benéitez, 2002: 29).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt ha estat engrandit en dues ocasions: la primera entorn de 1957, amb un segon pavelló. Hi van col·laborar els veïns i empreses del poble. Entre 1990 i 1994 es va construir una nova edificació i, ja a la dècada de 2010, s’hi va fer una nova intervenció. Els anys que mossèn Joan Bajona va ser rector de la parròquia (entre 1978 i 1990) aquest va col·locar alguns elements ornamentals o anecdòtics en llocs de l’entorn de l’edifici, per exemple un miniatura de la caseta de la Blancaneus amb els seus nans al pati posterior, una farola feta amb trencadís o una capelleta a un costat de la façana principal. Mossèn Bajona era una persona polifacètica, molt afeccionada a realitzar obres artístiques o decoratives de caràcter força personal i que es troben repartides en diversos punts del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys el centre ha esdevingut una residència per a la gent gran, amb una cabuda d’unes 30 places. És regentada per un patronat, que compta amb un equip de voluntaris de l’institut secular Vita et Pax.</span></span></span></p> 41.8634100,1.8776400 406850 4635220 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92786-casal-verge-de-montserrat-capella-5.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana En l’inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (IPA) hi ha dues fitxes referides a l’edifici. La núm. 16256, amb la denominació “El Casal” i la fitxa núm. 35545, amb la denominació “Casa Plaça Roc Garcia”. Aquesta última fa una descripció de la capella qualificant, per error, les pintures com a pertanyents al segle X. 106|98 47 1.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92787 Santa Maria de Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-balsareny <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Santa Maria de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 127-146.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17, 60-61.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 158-159.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 152.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 129.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener</em>. Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></p> XIII-XX <p><span><span><span>L’església parroquial de Balsareny fou construïda pràcticament de nou als segles XVI-XVII sobre un temple romànic anterior del qual pràcticament no n’han quedat restes. Consta d’una nau de planta rectangular amb capelles laterals. A la capçalera, orientada a l’est, s’hi ha afegit un cos més baix corresponent a la capella del Santíssim i la sagristia, i al costat de migdia té adossat l’edifici de la Llar Parroquial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal s’imposa com una obra sòbria i feixuga que es caracteritza per la presència d’un sòlid campanar damunt de la nau central, l’únic element que li confereix certa personalitat. Aquest campanar adopta la forma d’una àmplia mola amb dues obertures davanteres i altres de laterals on hi ha inserides les diverses campanes, i té també un rellotge encastat en un dels angles. Una estreta cornisa el separa de la part central de la nau, on trobem un portal dovellat i, al seu damunt, un petit rosetó. A cadascun dels cossos laterals hi ha sengles portals. Es van obrir a la segona meitat del segle XX (el del costat sud el 1941) i són decorats amb relleus als frontons; el de l’esquerra amb un motiu simbòlic referit al tema de l’Alfa i l’Omega. Damunt d’aquest hi ha un petit ull de bou i, a les parts superiors, una finestreta a cada banda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De l’antiga església romànica (una obra tardana corresponent ja al segle XIII) n’ha quedat algun vestigi a la part central de la façana fins a la cornisa. Sobre el rosetó es pot observar una finestra ara tapiada que correspon a l'obra originària. L'aparell de la part romànica és fet amb carreus petits, disposats en filades i ben diferenciats dels de la part moderna, que són més grans. Així mateix, al mur de la banda nord es conserva en la seva part central un tram fet amb carreus en aquest cas de mida força gran i que sembla correspondre a un dels braços del transsepte, mentre que al costat oposat (a l’interior de la Llar parroquial) es troba el mur que correspondria al braç meridional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de l’església la nau central és coberta amb volta apuntada i les capelles laterals amb tres trams de voltes de creueria, cadascun separat amb arcs de mig punt. Als peus de la nau s’aixeca el cor. El fons d’altar, amb decoració d’estil neoclàssic, és presidit per una fornícula central amb una imatge de l’Assumpció. És una escultura anterior a la Guerra Civil, mentre que las majoria de les que podem veure a les capelles laterals són posteriors, amb alguna excepció com la de la Puríssima. La part superior de la nau és decorada amb set vitralls que al·ludeixen a temes simbòlics com l’eucaristia, el baptisme o el nou anyell de Déu. També són interessants els confessionaris, amb un remarcable treball en la decoració de la fusta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un dels elements més valuosos és la talla en fusta del Crist jacent, obra de 1947 de l’escultor del Penedès Josep Cañas i Cañas. Antigament estava situat a la capella dels Dolors, i el 1976 es traslladà al baptisteri, que està decorat amb pintures murals al·legòriques fetes a mitjans de segle XX. Al fons de la nau de tramuntana s’allarga la capella de Santíssim, de finals del segle XIX i feta en el mateix estil gòtic de les capelles laterals. És capçada amb un absis heptagonal i compta amb un rosetó decorat amb vitralls. Hi podem contemplar una interessant pintura de la Verge dels Set Dolors, possiblement del segle XIX. Així mateix, a la sagristia es conserva un retrat del segle XVIII del carmelità Francisco Battaller i Matolí; també un reliquiari de Sant Marc Evangelista, patró del poble. </span></span></span></p> 08018-254 Plaça de l'Església, s/n <p><span><span><span>El topònim Balsareny sembla ser un derivat dels termes “balç”, que significa cingle o espadat, i “areny”, que designa una riba, platja, o llit d’un riu. Entre els lingüistes es discuteix si el segon terme, “areny”, seria substantiu o adjectiu, en el sentit de “balç arenós”. També hi ha el dubte sobre si el topònim es refereix originàriament al castell i al seu turó o bé aquest va prendre el nom d’un hipotètic assentament primitiu que estaria situat al lloc on després es construí l’església. De fet, les característiques físiques de l’indret on s’assenta l’església parroquial coincideixen de manera força clara amb el significat de Balsareny, i l’indret sembla propici per un tipus de poblat de tradició ibèrica i de caràcter defensiu. Fins al moment, però, no s’hi han identificat restes arqueològiques que ho puguin corroborar, de manera que aquesta possibilitat s’ha de considerar només com una hipòtesi (Carreté, 2010: 33ss).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009, quan Guifred de Balsareny (senyor del castell) i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop l'església. Aquest mateix any (1009) ja consta que entorn de l’església s’hi havia format una sagrera. El 1032 l'església ja tenia categoria de parròquia. A partir del 1295 es documenten diverses donacions per l'obra de l'església, per la qual cosa s’entén que la construcció romànica fou construïda en aquest moment de finals del segle XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els segles XVI-XVII l’església fou reedificada pràcticament de nou i s’amplià amb cossos laterals. Les úniques dates que coneixem són les inscripcions en algunes claus de volta (1611, 1644, 1675), les quals indicarien que el gruix de l’obra es va fer a les dècades centrals del segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1775 i 1807 fou rector de la parròquia el conegut Roc García de la Enzina, que va tenir un paper important en la història de Balsareny per diferents qüestions. Havia nascut en un poble de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, criats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia va idear un artilugi anomenat trompa o sifó. Com que els no manresans tenien prohibit de regar amb aigua de la Séquia aquesta mena de sifó permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi entre 1787 i 1791 que va acabar perdent. La Reial Audiència li imposà una multa de més de 100 lliures. Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, sufragat en part per ell mateix i fet segons plànols que va dissenyar o dirigir en persona. El pont es va inaugurar l’any 1797. Roc García també va fer aixecar una nova rectoria, que ocupava una part de l’actual Plaça de l’Església i del Casal Verge de Montserrat. Fou enderrocada el 1936. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a l’església pròpiament, no va sofrir modificacions fins a finals del segle XIX, quan l’any 1883 va allargar-se la capella fonda. Se’n van encarregar els paletes Cardona, i les obres van costar 28.226 rals. El 1887-88 el pintor manresà Francesc Morell va portar a terme la pintura i daurat d’aquesta capella. A partir de 1896, amb la inauguració del cementiri municipal actual, l’antic fossar que hi havia en un pati annex a l’església pel costat de migdia va quedar en desús. Anteriorment el cementiri havia estat al costat nord de l’església, on ara hi ha el Casal Verge de Montserrat. Als primers decennis del segle XX la confrontació política entre conservadors-catòlics i progressistes era molt acusada. Sent rector Joan Sala, l’any 1903, va tenir lloc un episodi molt recordat que es va conèixer com el fet de les gorres. En el transcurs d’una processó uns joves es van negar a treure’s la gorra al pas de la Custòdia. Després d’una denúncia del rector per la passivitat de les autoritats republicanes un dels joves fou sentenciat al desterrament. Ja durant la Guerra Civil de 1936, la rectoria fou enderrocada i els altars i retaules barrocs de l’església foren destruïts. Sortosament, l’arxiu parroquial no en va quedar afectat. Una descripció de com era l’església abans de la guerra, amb la situació dels diferents altars i imatges, es troba al llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 136-142).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra les principals reformes han estat l’obertura de les portes de les naus laterals, els vitralls, el trasllat del baptisteri o la remodelació del presbiteri. Així mateix, des de principis del segle XIX hi havia una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria. A finals de la dècada de 1920 el diputat Graells, de la Lliga, va subvencionar la construcció d’una escola nova al costat sud de l’església, on abans hi havia el fossar o cementiri. Inaugurat el 1931, era un col·legi per a nois que es conegué com a Col·legi de Capellans i, oficialment, com a Escola Sant Josep. Des de 1974 l’escola que quedar en desús i llavors passà a ser Llar Parroquial i seu d’activitats vinculades a la parròquia. Als anys 1980 s’hi van portar a terme obres de reforma i rehabilitació. Pel que fa a l’actual rectoria, situada una mica més al sud, es va construir a finals de la dècada de 1950 en època del rector Leandre Picas. Anteriorment el rector residia a cal Sabata (Pl. de l’Església, 5). Cap als anys 1960 els baixos de la rectoria es van adequar com a local per a activitats juvenils. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de Balsareny, com la resta d’esglésies del municipi, pertanyia al bisbat de Vic fins que l’any 1957 passà a dependre del Bisbat de Solsona. Entre 1978 i 1990 exercí com a rector mossèn Joan Bajona i Pintó (1932-2020), persona molt recordada al poble per les seves activitats polifacètiques. Va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i Balsareny. Amb les seves obres va embellir especialment diversos racons a l’entorn de la parròquia.</span></span></span></p> 41.8631300,1.8778400 406866 4635189 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-llinda.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-nau-esquerra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-nau-dreta-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-capella-santissim-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-crist-jacent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-crist-jacent-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-quadre-dolors-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92787-esglesia-parroquial-quadre-bisbe.jpg Legal Romànic|Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada accessible Religiós Inexistent 2023-03-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana En un mur de contenció molt a prop de l’actual edifici es va trobar un capitell d’aparença preromànica que devia procedir de l’església. Avui se n’ha perdut el rastre i se’n desconeix la ubicació. A partir d’una fotografia publicada per Xavier Sitjes (1977: 190) es pot observar que es tracta d’un capitell llis i mancat d’ornamentació, de formes simples i rústiques. Inscripcions en algunes claus de volta: 1611, 1644, 1675.La sala principal de la Llar parroquial acull un petit muntatge expositiu amb diversos plafons sobre la vida del bisbe Pere Casaldàliga.Sobre la qüestió de l’etimologia de Balsareny, l’estudiós de la toponímia Ramon Carreté es decanta per creure que el nom es refereix al turó del castell, documentat abans de l’església. Considera que l’etimologia del nom del poble, per raons de fonètica històrica, inclou un article salat, habitual en aquesta zona en època medieval: balç s’areny “balç (de) l’areny”, cosa que explicaria la pronúncia del nom amb S sorda. Un raonament més detallat i documentat sobre la qüestió es troba en el seu llibre sobre els noms de lloc de Balsareny (Carreté, 2010: 33ss). 92|94|98|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92788 Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-23 <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Santa Maria de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 127-146.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 16-17, 60-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 112, 158-159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 152.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 129.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1977). <em>Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener</em>. Manresa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VILA SALA, Anton, <em>pbre.</em> (1930). <em>Biografia de D. Roque García de la Enzina, rector qui fou de Balsareny (anys 1775 a 1807).</em> Impremta de Domingo Vives, Manresa.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici de la rectoria de l’església parroquial de Santa Maria de Balsareny, edificat a finals de la dècada de 1950. Es troba emplaçat al costat sud de l’església, en un terreny amb pendent i separat per dues escalinates. Per això la part davantera té dues plantes i, a la part posterior, s’hi afegeix una planta semisoterrània. L’edifici és de planta quadrada, amb façanes als quatre vents i coberta a quatre vessants, però té un cos de la mateixa alçada adossat a la part posterior que l’allarga.</span></span></span></p> <p><span><span><span> La façana principal, encarada vers la plaça, presenta una composició asimètrica, amb un portal al centre rematat amb arc de mig punt i finestres de diferent tipologia que als baixos es distribueixen a banda i banda i, en el pis superior, es troben a la part l’esquerra. En aquest sector a la cantonada de l’edifici es genera una mena de galeria rectangular formada per finestrals amb una petita barana de ferro. A la resta de façanes les finestres es distribueixen també de manera no simètrica. Els paraments són arrebossats i pintats de color ocre, mentre que el nivell semisoterrani s’ha deixat a pedra vista, mostrant un aparell fet amb carreus de mida diversa i de disposició irregular. En aquesta part baixa les obertures són rematades amb arcs escarsers. Sota la teulada destaca un ràfec de dues filades fet amb rajoles semicirculars. La forma d’algunes de les obertures de la casa suggereix una certa intenció historicista, per exemple a les llindes de la façana principal, on s’insinuen arcs conopials, o als arcs de les obertures de la planta inferior.</span></span></span></p> 08018-255 Plaça de l'Església, 5 <p><span><span><span><span>El topònim Balsareny sembla ser un derivat dels termes “balç”, que significa cingle o espadat, i “areny”, que designa una riba, platja, o llit d’un riu. Entre els lingüistes es discuteix si el segon terme, “areny”, seria substantiu o adjectiu, en el sentit de “balç arenós”. També hi ha el dubte sobre si el topònim es refereix originàriament al castell i al seu turó o bé aquest va prendre el nom d’un hipotètic assentament primitiu que estaria situat al lloc on després es construí l’església. De fet, les característiques físiques de l’indret on s’assenta l’església parroquial coincideixen de manera força clara amb el significat de Balsareny, i l’indret sembla propici per un tipus de poblat de tradició ibèrica i de caràcter defensiu. Fins al moment, però, no s’hi han identificat restes arqueològiques que ho puguin corroborar, de manera que aquesta possibilitat s’ha de considerar només com una hipòtesi (Carreté, 2010: 33ss).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009, quan Guifred de Balsareny (senyor del castell) i la seva esposa Ingilberga compraren unes cases prop l'església. Aquest mateix any (1009) ja consta que entorn de l’església s’hi havia format una sagrera. El 1032 l'església ja tenia categoria de parròquia. A partir del 1295 es documenten diverses donacions per l'obra de l'església, per la qual cosa s’entén que la construcció romànica fou construïda en aquest moment de finals del segle XIII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En els segles XVI-XVII l’església fou reedificada pràcticament de nou i s’amplià amb cossos laterals. Les úniques dates que coneixem són les inscripcions en algunes claus de volta (1611, 1644, 1675), les quals indicarien que el gruix de l’obra es va fer a les dècades centrals del segle XVII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre 1775 i 1807 fou rector de la parròquia el conegut Roc García de la Enzina, que va tenir un paper important en la història de Balsareny per diferents qüestions. Havia nascut en un poble de la província de Valladolid i de jove va venir a Catalunya acompanyat d’un seguici de patges, criats, ajudants i col·laboradors paisans seus. Després d’haver estat ordenat capellà al seminari de Vic, el 1775 va guanyar per oposicions la rectoria de Balsareny, càrrec que va ocupar fins a la seva mort, l’any 1807. Roc García era una persona il·lustrada i amb coneixements d’enginyeria. Per això davant del conflicte motivat per l’ús de l’aigua de la Séquia va idear un artilugi anomenat trompa o sifó. Com que els no manresans tenien prohibit de regar amb aigua de la Séquia aquesta mena de sifó permetia treure aigua del canal sense foradar-lo ni malmetre l’obra. Tot i això, va ser objecte d’un litigi entre 1787 i 1791 que va acabar perdent. La Reial Audiència li imposà una multa de més de 100 lliures. Però l’estada d’aquest rector a Balsareny és recordada sobretot per la construcció del pont del Riu, sufragat en part per ell mateix i fet segons plànols que va dissenyar o dirigir en persona. El pont es va inaugurar l’any 1797. Roc García també va fer aixecar una nova rectoria, que ocupava una part de l’actual Plaça de l’Església i del Casal Verge de Montserrat. Fou enderrocada el 1936. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a l’església pròpiament, no va sofrir modificacions fins a finals del segle XIX, quan l’any 1883 va allargar-se la capella fonda. Se’n van encarregar els paletes Cardona, i les obres van costar 28.226 rals. El 1887-88 el pintor manresà Francesc Morell va portar a terme la pintura i daurat d’aquesta capella. A partir de 1896, amb la inauguració del cementiri municipal actual, l’antic fossar que hi havia en un pati annex a l’església pel costat de migdia va quedar en desús. Anteriorment el cementiri havia estat al costat nord de l’església, on ara hi ha el Casal Verge de Montserrat. Als primers decennis del segle XX la confrontació política entre conservadors-catòlics i progressistes era molt acusada. Sent rector Joan Sala, l’any 1903, va tenir lloc un episodi molt recordat que es va conèixer com el fet de les gorres. En el transcurs d’una processó uns joves es van negar a treure’s la gorra al pas de la Custòdia. Després d’una denúncia del rector per la passivitat de les autoritats republicanes un dels joves fou sentenciat al desterrament. Ja durant la Guerra Civil de 1936, la rectoria fou enderrocada i els altars i retaules barrocs de l’església foren destruïts. Sortosament, l’arxiu parroquial no en va quedar afectat. Una descripció de com era l’església abans de la guerra, amb la situació dels diferents altars i imatges, es troba al llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 136-142).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la guerra les principals reformes han estat l’obertura de les portes de les naus laterals, els vitralls, el trasllat del baptisteri o la remodelació del presbiteri. Així mateix, des de principis del segle XIX hi havia una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria. A finals de la dècada de 1920 el diputat Graells, de la Lliga, va subvencionar la construcció d’una escola nova al costat sud de l’església, on abans hi havia el fossar o cementiri. Inaugurat el 1931, era un col·legi per a nois que es conegué com a Col·legi de Capellans i, oficialment, com a Escola Sant Josep. Des de 1974 l’escola que quedar en desús i llavors passà a ser Llar Parroquial i seu d’activitats vinculades a la parròquia. Als anys 1980 s’hi van portar a terme obres de reforma i rehabilitació. Pel que fa a l’actual rectoria, situada una mica més al sud, es va construir a finals de la dècada de 1950 en època del rector Leandre Picas. Anteriorment el rector residia a cal Sabata (Pl. de l’Església, 5). Cap als anys 1960 els baixos de la rectoria es van adequar com a local per a activitats juvenils. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església de Balsareny, com la resta d’esglésies del municipi, pertanyia al bisbat de Vic fins que l’any 1957 passà a dependre del Bisbat de Solsona. Entre 1978 i 1990 exercí com a rector mossèn Joan Bajona i Pintó (1932-2020), persona molt recordada al poble per les seves activitats polifacètiques. Va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i Balsareny. Amb les seves obres va embellir especialment diversos racons a l’entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> 41.8628600,1.8778000 406862 4635159 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92788-rectoria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92788-rectoria-5.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92789 Mosaics i obra plàstica de mossèn Bajona https://patrimonicultural.diba.cat/element/mosaics-i-obra-plastica-de-mossen-bajona <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span>Conjunt de mosaics, plafons ceràmics i altres obres plàstiques fetes per mossèn Joan Bajona que es troben repartides en diferents punts de Balsareny i el seu entorn, d’una manera especial al sector que envolta l’església parroquial. L’obra de mossèn Bajona és formada per una diversitat de tipologies artístiques entre les quals, però, abunden els treballs ceràmics fets amb mosaic, ja sigui total o parcialment, o també amb la tècnica del trencadís. Els trobem formant part de fonts, i jardins, o com a elements decoratius situats en espais urbans o en alguns racons emblemàtics del poble; també en ermites i capelles de l’entorn, així com en algunes cases particulars. Alguns d’aquests treballs són de caràcter menor, simples plafons ceràmics encastats en una paret; d’altres configuren petits monuments que porten un segell molt personal, no exempt d’una certa ingenuïtat naïf i que dona un caràcter peculiar a quests espais.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’obra de Mossèn Joan Bajona, inventariada en una publicació recent (BAJONA i altres, 2016), consta d’un bon nombre d’elements al municipi de Balsareny. Entre els més destacats podem esmentar la Font del Romaní i altres treballs als jardins o a l’edifici de la Rectoria de Balsareny, la font dels Enamorats i altres mosaics vora la Llar Parroquial, una capelleta, una farola i la caseta de la Blancaneus dins el recinte del Casal Verge de Montserrat, l’altar de l’església de Sant Esteve de la Colònia Soldevila, la Font de Sant Roc (al costat del Pont del Riu), la Font del Bruc (al carrer del Bruc) i la Font dels Escolans (Colònia Soldevila). També va fer algun tipus d’intervenció al Baptisteri de l’església parroquial de Balsareny.</span></span></span></p> 08018-256 Emplaçaments diversos. Especialment a la zona entorn de l'església parroquial i en indrets diversos del nucli urbà de Balsareny i de l'entorn. <p><span><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span><span>. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts.</span></span></span></span></p> 41.8629900,1.8775900 406845 4635173 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-enamorats-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-casal-verge-montserrat-farola-i-capelleta.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-font-sant-roc-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92789-creu-carrer-creu-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Ornamental Inexistent 2023-03-22 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Mossèn Joan Bajona Pintó 98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92790 Font del Romaní https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-romani-0 <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 16.</span></span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Font situada en un racó de l’escalinata que baixa de la Rectoria de Balsareny cap a l’era del mas Martí i que ha estat habilitada com a espai típic per mossèn Joan Bajona. Consta d’un muret de pedra que conforma un arc de mig punt en forma de timpà amb un mosaic al seu interior i que és rematat al seu damunt amb un altre arc. A la part baixa consta d’un pedrís amb la pica de la font al centre. L’indret es completa amb una taula central de pedra, feta amb una peça semblant a una mola de molí, i parterres laterals amb vegetació. El mosaic representa les figures esquemàtiques de quatre infants sobre un fons blavós, i té una inscripció que diu “Font del Romaní”.</span></span></span></p> 08018-257 Rectoria de Balsareny. Plaça de l'Església, 5 <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va construir aquesta font l’any 1991. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> 41.8628000,1.8777200 406855 4635152 1991 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92790-font-romani-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Lúdic Inexistent 2023-03-22 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Mossèn Joan Bajona Pintó 98 51 2.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92791 Font dels Enamorats https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-enamorats-5 <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 21.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (2021). “Poetes de Balsareny: Maria Pelfort”, <em>Sarment </em>(16-juliol-2021), Cercle Cultural de Balsareny.</span></span></span></span></p> XXI <p><span><span><span>Font construïda per mossèn Joan Bajona i emplaçada exteriorment en un mur lateral de l’edifici de la Llar Parroquial, vora les escales que baixen des la plaça de l’Església cap a un caminet sobre el congost de la riera del Mujal. Encastada al parament de pedra de la mateixa façana, hi trobem un mosaic central en forma de medalló que representa el cap del drac de Sant Jordi amb una inscripció que diu “Font dels Enamorats”. A sota hi ha la pica de la font amb una canalització de pedra de forma escalonada que té sengles pedres de molí a banda i banda. A l’esquerra trobem una cartel·la rectangular que té inscrita la poesia “Camí del repeu”, de la balsarenyenca Maria Pelfort. La tipografia de la inscripció juga amb certs efectes visuals. A la dreta hi ha encastat un altre mosaic amb un colom blanc de la pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El text de la poesia és el següent: “Camí del repeu. El matí a trenc d’alba / a la Font beveu / de l’aigua que hi raja. / Té dolçor d’amor / que en caure la tarda / és lloc de festeig / també de quitxalla / i quan és de nit / algun gripau canta / ocells adormits / i cel d’estelada. M. P.”</span></span></span></p> <p><span><span><span>El camí del Repeu és el que ressegueix el balç de la riera del Mujal per la part alta. Justament comença a pocs metres de la font.</span></span></span></p> 08018-258 Llar Parroquial. Plaça de l'Església, s/n <p><span><span><span>Mossèn Joan Bajona va construir aquesta font l’any 2003. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Maria Pelfort Casaldàliga va néixer a la Rabeia, Balsareny, l’any 1943. Persona implicada en diferents associacions del poble, és una poeta autodidacta que ha tractat sobretot temes de la seva vida personal i familiar.</span></span></span></p> 41.8629600,1.8779400 406874 4635170 2003 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92791-font-enamorats-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Lúdic Inexistent 2023-03-22 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Mossèn Joan Bajona Pintó 98 51 2.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92792 Carrer Àngel Guimerà (Carrer Vell) https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-angel-guimera-carrer-vell <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118, 165-178.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> XVI-XXI <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament entre el final del segle XVI i el XVII, amb un traçat de nord a sud que fa un gir a la part final (a migdia) de manera que acabava confluint amb un antic portal de la muralla (portal de Manresa), avui suggerit per la presència d’una gran arcada). Actualment hi trobem una barreja de cases de diferents tipologies i èpoques: cases originàries dels segles XVII i XVIII, algunes amb portals dovellats i finestres emmarcades amb pedra picada; cases populars del segle XIX, cases construïdes al tombant de segle XX que introdueixen de manera tímida algunes elements d’influència modernista i, finalment, algunes construccions substancialment reformades o edificades de nou ja a la segona meitat del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les cases més destacades podem esmentar la número 1 (Cal Devesa), de bona qualitat arquitectònica i amb un cert aire senyorial; la casa número 17, inaugurada l’any 1910 com a Casino, amb un estil de reminiscències romàntiques, especialment a la part posterior; la casa número 36 (cal Moreno), d’unes dimensions considerables per bé que força reformada; la casa número 33 (cal Matamoros), una edificació també força gran que destaca per les galeries arquejades que té a la façana posterior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a la part final del carrer, el tram que va entre les cases número 40 i número 46, en el seu costat nord ha conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, amb una barreja de tipologies populars dels segles XVIII i XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També són remarcables les cases número 6 i 12, concebudes sota la influència del modernisme o l’historicisme, amb alguns elements característics com les baranes bombades dels balcons; o la casa número 20, dotada d’un acroteri i un ampli balcó que li confereixen un tret distintiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 165).</span></span></span></p> 08018-259 Nucli urbà de Balsareny <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres cases del carrer Vell cal suposar que es compten entre les més antigues i ja devien construir-se a finals del segle XVI. Al segle XVII es coneixia com a carrer de l’Hostal, perquè hi havia l’hostal del comú a la casa que té actualment el número 4. A finals del segle XVII el carrer Nou ja devia tenir moltes cases, i l’oposició carrer Vell i carrer Nou devia funcionar popularment de feia temps. Al segle XVIII van coexistir els noms de carrer de l’Hostal i carrer Vell. Esporàdicament, també es coneixia com el carrer de Manresa. Cal ressaltar que una casa del carrer conserva una llinda amb la data de 1620, i són diverses les que conserven inscripcions pertanyents al segle XVIII. La denominació oficial de carrer Àngel Guimerà se li va atorgar ja al segle XX.</span></span></span></p> 41.8625800,1.8763500 406741 4635129 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-carrer-guimera-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-carrer-guimera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-carrer-guimera-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-carrer-guimera-casa-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-casa-guimera-6-c.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-casa-guimera-20-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-carrer-guimera-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92792-carrer-guimera-24.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: carrer de l’Hostal, carrer de Manresa.Inscripcions amb dates presents en algunes façanes: 1911 (en una reixa de la casa núm. 4), 1912 (en una reixa de la casa núm. 12), 1620 (al portal dovellat de la casa número 16), 1801 (en una llinda de la casa núm. 13), 1894 (en una reixa de la casa núm. 31), 1758 (en una llinda de la casa núm. 36), 17[?] (en una llinda de la casa núm. 40), 1777 (en una llinda de la casa núm. 44).Inscripció d’una llinda a la casa núm. 11: “ISIDRO [SARD]ANS (...) FE (...) ANY 1807”. 98|94 46 1.2 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92793 Carrer Baixada del Torrent i Plaça Ricard Viñas https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-baixada-del-torrent-i-placa-ricard-vinas <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119-120, 247-256.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 39.</span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span>Carrer i plaça que van formar-se al segle XIX i principis del XX com a prolongació fora muralles del carrer de la Creu, en part urbanitzats sobre el torrent de Vergers. Tant la plaça com el carrer del Torrent formen un vial força més ample que el carrer de la Creu, amb un traçat rectilini i continu, lleugerament més ample a la plaça. Darrerament s’han dotat amb sengles fileres d’arbres encara força joves.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La plaça Ricard Viñas presenta una tipologia d’edificacions diverses, amb un casal destacat, que era l’antic Col·legi de Monges, i que ocupa bona part del costat de migdia. Al costat nord hi trobem cases populars pròpies del segle XIX i un edifici d’estètica academicista característic de mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la Baixada del Torrent hi trobem cases populars de principis del segle XX però de tipologia força diversa; altres que han estat reformades o reconstruïdes i, com a més destacada, cal esmentar la casa que fa cantonada amb la Carretera de Berga (Carretera, número 2) i actualment coneguda com La Farmàcia. Es tracta d’un edifici de la primera meitat del segle XX amb una estètica academicista i vagament influïda pel noucentisme.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquests carrers, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 247).</span></span></span></p> 08018-260 Nucli urbà de Balsareny <p><span><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que és posterior i estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX el carrer de la Creu es va prolongar cap a la plaça Ricard Viñas, popularment dita de les Monges perquè hi havia el col·legi de les monges Dominiques. Antigament aquesta plaça era coneguda com la Plaça dels Porcs, probablement perquè era l’indret on s’hi feia la matança del porc. El nom oficial és en record de Ricard Viñas Coma, industrial i pare de Ricard Viñas Geis, el mecenes que va finançar la construcció del Casal Verge de Montserrat (Carreté, 2010: 118). Com a fet remarcable cal dir que a la casa número 10 hi va néixer el bisbe Pere Casaldàliga (1928-2020).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al carrer del Torrent, es va urbanitzar a finals del segle XIX i començaments del XX. anteriorment per aquest indret hi baixava el torrent de Vergers, fins que amb la progressiva construcció de cases el torrent es va cobrir i va esdevenir un col·lector subterrani. El primer edifici que hi va haver era la Fassina (a la cantonada amb la carretera de Manresa, número 1), que data de 1875. Les cases de cal Torres, cal Marquet i cal Calonge són de començaments de segle XX. De primer el carrer es va considerar com una prolongació del carrer de la Creu; el 1931 va ser considerat un carrer independent i va rebre el nom d’Avinguda de la República. El 1939 se li canvià el nom per “Avenida 28 de Enero”, en commemoració de la presa del poble per l’exèrcit franquista. Des de 1979 el carrer ha recuperat el nom popular antic i es diu Baixada del Torrent (Carreté, 2010: 120).</span></span></span></p> 41.8642500,1.8750300 406634 4635316 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92793-placa-vinas-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92793-placa-vinas-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92793-carrer-torrent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92793-carrer-torrent-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92793-carrer-torrent-6.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 46 1.2 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92794 L’Alou https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalou-1 <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GASOL, Josep M. i altres (1981). “Balsareny”, <em>Gran Geografia Comarcal de Catalunya</em>, vol. 2. “El Bages, el Berguedà i el Solsonès”. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 79.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140, 141, 153.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> XI-XX Parts que es conserven en estat precari per falta de manteniment. <p><span><span><span>Masia de dimensions considerables, d’origen medieval, emplaçada en un altiplà a la riba de llevant del Llobregat, molt a prop de la capella de Santa Margarida de l’Alou. El conjunt, que ha conservat molt íntegrament la tipologia i els volums originaris, consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes) i té adossats cossos auxiliars a tots els costats, de manera que la casa queda parcialment tapada en totes les seves façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El cos residencial principal és fruit de diverses fases constructives difícils de precisar, però la part substancial sembla que fou edificada als segles XVI i XVII. De manera atípica, la façana principal és encarada a tramuntana. Pel fet de quedar tapada pels coberts tan sols en queda visible el portal dovellat, situat a la banda esquerra, i petites finestres emmarcades amb pedra picada. El parament és fet de maçoneria, amb restes d’arrebossat tradicional de calç. A la façana de migdia podem observar un bon llenç de mur fet amb un parament de petits carreus força regular. La façana de ponent, també força visible, està dotada amb obertures més regulars que estan emmarcades amb pedra picada. N’hi ha dues que donen a una terrassa porxada situada al damunt d’una cisterna. Al costat de llevant trobem una terrassa similar. Probablement al segle XVIII, la casa s’hauria ampliat cap a la part de llevant, on es pot veure una galeria de doble arcada. Més endavant, es devia ampliar encara amb un cos de tres plantes a l’angle sudest que té la part alta obrada amb tàpia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior les estances properes al portal són cobertes amb unes interessants voltes de pedra de tradició gòtica i hi podem veure també dos portals de punt rodó, testimonis de les diferents modificacions que ha rebut el mas. També es conserva un forn de pa.</span></span></span></p> 08018-261 Al sector sudest del terme municipal. <p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII) que consisteix en un camp de sitges més dos forns, un dels quals era d’ús metal·lúrgic. Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris. A finals del segle XX els propietaris residien a Orís (Osona) i ja feia temps que el mas era portat per masovers. L’actual masover va entrar-hi pels volts de 1980.</span></span></span></p> 41.8491700,1.8843900 407389 4633632 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92794-alou-8.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripcions en llindes: 1646, 1768, aquesta última amb el nom de Joseph Alou. 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92795 Santa Margarida de l’Alou https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-lalou <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GASOL, Josep M. i altres (1981). “Balsareny”, <em>Gran Geografia Comarcal de Catalunya</em>, vol. 2. “El Bages, el Berguedà i el Solsonès”. Enciclopèdia Catalana, Barcelona, p. 79.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140, 141, 153.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></p> XIII-XV L'interior en estat precari, amb la volta de maó foradada i a punt d'esfondrar-se. Les parets i la volta estan apuntalades. L'exterior conserva íntegrament l'estructura. Les fulles d'heura amenacen la conservació dels murs. <p><span><span><span>Capella d’època medieval i de tradició romànica però de datació incerta, tal vegada de transició al gòtic o tal vegada posterior. Consta d’una sola nau capçada aproximadament a llevant amb un absis semicircular que abasta pràcticament tota l’amplada. La coberta és a doble vessant. La façana davantera consta d’un gran portal de mig punt adovellat. La dovella central té gravada una creu d’astes arrodonides. A la part central de la façana s'hi aixeca un petit campanar d'espadanya, d'un sol ull, construït a base de pedra menuda i assentat sobre la base d'una espadanya més grossa. La capella només té dues petites finestres a la façana de migdia i una finestreta de doble esqueixada a l’absis, en posició descentrada. El parament és format per carreus petits i irregulars però disposats en filades i lligats amb morter de calç.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és cobert amb volta catalana que es troba foradada i que és a punt d’esfondrar-se. Les parets són enguixades i, al costat dret, es conserva una pica.</span></span></span></p> 08018-262 Sector sudest del terme municipal. <p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII) que consisteix en un camp de sitges més dos forns, un dels quals era d’ús metal·lúrgic. Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris. A finals del segle XX els propietaris residien a Orís (Osona) i ja feia temps que el mas era portat per masovers. L’actual masover va entrar-hi pels volts de 1980.</span></span></span></p> <p> </p> 41.8488500,1.8828300 407259 4633598 08018 Balsareny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-11_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92795-alou-esglesia-14_1.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 92|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92796 Santa Margarida de l’Alou (jaciment) https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-margarida-de-lalou-jaciment <p><span><span><span>MARTA, M.; VELASCO, C. (2002). <em>Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'ermita de Santa Margarida de l'Alou, 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4902.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MORERA, Jordi (2002). <em>Memòria del seguiment arqueològic de les obres de desdoblament de la C-16 (Tram Sallent - Berguedà Sud), 2002</em>. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 4384.</span></span></span></p> XI-XIII Part central del jaciment destruït per la carretera. Als laterals actualment les sitges no són visibles. <p><span><span><span>Jaciment d’època medieval que consisteix en un camp de sitges, més un abocador i dos forns. Es troba situat als camps de conreu que hi ha davant de l’església de Santa Margarida de l’Alou, molt a prop també de la masia de l’Alou. L’indret es troba en un altiplà al marge esquerre del riu Llobregat. Una part del jaciment es conserva a banda i banda de la carretera, per bé que ha estat cobert i no és visible, mentre que la part central, on es concentraven la major part de sitges, es destruí per poder-hi fer passar el vial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’excavació que s’hi va portar a terme l’any 2002, en els treballs previs a l’obra de la carretera, es van desenterrar un total de 66 sitges. Es van classificar en tres tipologies: la majoria eren amb el fons pla i les parets rectes lleugerament troncocòniques, o bé amb el fons còncau i perfil globular i acampanat, però també n’hi havia algunes de fons pla i perfil globular. Les dimensions oscil·laven entre els 50 cm i 2 metres, i la profunditat màxima era de 1'90 m. També es van recollir un bon nombre de lloses de pedra llicorella, de forma ovalada o circular, que constituïen les tapadores de les sitges.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el conjunt cal destacar tres sitges de dimensions semblants que es comunicaven mitjançant lloses de separació en les parets interiors. Possiblement servien per emmagatzemar productes semblants. També hi havia el cas d’unes sitges bessones, separades per menys de 50 cm però sense contacte entre si. Estaven a la zona límit de l’excavació, una mica separades, i una contenia les restes d’un gos amb els ossos en semiconnexió.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estudi morfomètric va revelar que la majoria de les sitges tenien volums inferiors als mil litres, fet que indica que el la producció del cereal era baixa i que no generava excedents per comerciar. Les sitges contenien també fragments de ceràmica grisa medieval, així com alguns fragments de ceràmica oxidant i també restes de fauna i materials ferrats. Per la datació de la ceràmica el jaciment es pot situar a l’època medieval, entre els segles XI i XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als forns, aquests es trobaven una mica allunyats de les sitges i un d’ells possiblement era d’us metal·lúrgic.</span></span></span></p> 08018-263 Sector sudest del terme municipal <p><span><span><span>L’església i també l’indret ja apareixen documentats l’any 1041. L’església tenia la dedicació primitiva de Sant Joan de l’Alou. Així ho esmenta Albert Benet (1984) en l’apartat d’esglésies del Bages anteriors al 1300 de la <em>Catalunya Romànica</em>. De manera semblant, el 1291 es torna a citar com a Sant Joan de l’Alou. Aquesta denominació dóna a entendre que ja existien tant l’església com el mas. La construcció actual de l’església és de tradició romànica, però a l’hora de datar-la més en concret hi ha diversitat de parers: hi ha qui la situa al segle XIII i d’estil romànic en transició al gòtic (Serra, 1988: 153), i hi ha qui la situa en un moment posterior o ja entrat el segle XV (Gasol, 1981: 79).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas, es troba documentat més explícitament l'any 1157 quan se'n fa donació al monestir de l'Estany. El cognom Alou va ser habitual a Balsareny. Ja consta en la documentació parroquial el 1368 i va proliferar molt més al final del segle XVI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, en els camps de conreu que hi ha davant de l’església s’hi ha localitzat un jaciment arqueològic també d’època medieval (segles XI-XIII). Tot plegat sembla indicar que en aquesta època el mas i l’església de l’Alou constituïen un nucli religiós i agrari destacat, possiblement dotat també amb una ferreria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>No sabem quan es produí el canvi en la dedicació de l’església, però el 1685 ja conta com a Santa Margarida. Posteriorment va quedar fora de culte i s’utilitzà de paller del mas l’Alou. El mas es va engrandir als segles XVII i XVIII, tal com testimonien inscripcions que es troben a la casa dels anys 1646 i 1768. Aquesta última amb el nom de Joseph Alou, fet que indica que al segle XVIII la família amb aquest cognom n’eren els propietaris.</span></span></span></p> 41.8484300,1.8822200 407208 4633552 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92796-alou-jaciment-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92796-alou-jaciment-3.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'any 2002 amb motiu del desdoblament de la carretera C-16 en el tram Sallent - Berguedà sud es van realitzar prospeccions arqueològiques que en aquest indret van detectar material ceràmic i fragments de pedres de molins en superfície. Això va motivar la realització primer d’uns sondejos, en els quals es van posar al descobert indicis de diferents sitges, i el mateix any 2002 una excavació arqueològica en extensió, que es va portar a terme en dues fases. Posteriorment, amb la construcció de la carretera es va suprimir la part central del jaciment. 85 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92797 Casino (Centre Instructiu i Recreatiu) https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-centre-instructiu-i-recreatiu <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 7-9, 83-87, 93-98.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 167.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPLÀ, Laura; GUDAYOL, Josep; BESSA, Ramon (1991). <em>Centenari del Centre Instructiu i Recreatiu. 1891-1991</em>. Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 121.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici entre mitgeres emplaçat al nucli urbà de Balsareny que acull la seu del Centre Instructiu i Recreatiu, popularment conegut com el Casino. Fou edificat a la primera dècada del segle XX en un estil eclèctic de vagues ressonàncies romàntiques, especialment a la part posterior que dóna a un petita terrassa amb jardí. Consta d’un cos principal (de planta rectangular amb planta baixa i un pis) i té un cos més estret adossat a la part posterior.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dona al carrer Àngel Guimerà, no presenta cap element especialment rellevant, a excepció potser del balcó corregut en el qual destaca una barana de ferro forjat amb una original decoració a base d’espirals que creen un efecte visual. També són remarcables els batents de fusta treballada del portal i la finestra lateral. La composició s’ordena en base a dos eixos d’obertures. El parament és pintat d’un color rosat, i tant el balcó com el ràfec es sustenten sobre un seguit de mènsules.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana posterior, junt amb la terrassa, configura un petit espai d’estètica historicista o romàntica. En aquesta part el cos posterior consta de tres plantes. La part alta és flanquejada per sengles finestres rematades amb uns aixafats arcs de ferradura. A la planta intermèdia es genera una galeria sota porxo formada per amplis finestrals i una barana balustrada amb decoració pintada. El pati queda sota l’ombra de diferents arbres i conserva una font commemorativa decorada amb relleus.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, l’àmplia sala del bar conserva part de la fusteria i dels vitralls originaris. Té pilars de fosa intermedis i els sostres són aixecats sobre bigues de fusta. Al pis superior es manté sense gaires canvis la sala de teatre, pavimentada amb enrajolat hidràulic. A la part posterior és interessant l’espai del despatx que dona a la galeria i que conserva una part del mobiliari antic.</span></span></span></p> 08018-264 Carrer Àngel Guimerà, 17 <p><span><span><span>L’any 1891 es va fundar el Centre Instructiu i Recreatiu, que agrupava els sectors esquerrans i republicans de Balsareny. Els seus líders estaven vinculats a la Fraternidad Republicana d’Alejandro Lerroux i a la seva representació manresana de part de Maurici Fius i Palà. Durant els primers quinze anys la seu de l’entitat fou a casa del seu primer president, Josep Casaldàliga, al carrer del Trull, però moltes de les activitats es feien al saló de l’Ateneu, al carrer Raval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De seguida el cap principal de l’entitat fou Josep Escaler. Durant els anys 1902 i 1903 Escaler fou alcalde. El 1904 es van produir uns aldarulls en el transcurs d’un ball que van acabar amb una persecució als agents de la Guàrdia Civil i que va comportar que el local de l’Ateneu fou clausurat. Pensant que era millor disposar d’un local propi el mateix Escaler va impulsar el 1905 la construcció de l’edifici del Casino. Ja el 1906, tot i que estava en obres, s’hi feia alguna celebració i la volta es va ensorrar. Per impulsar l’obra es va comptar amb la col·laboració popular però, tot i això, per la manca de recursos els treballs es van allargar força anys. El nou local no es va inaugurar fins el 1910. Com que els fundadors de l’entitat eren republicans i lerrouxistes els seus detractors van batejar el nou local com “la Casa del Pueblo”. Popularment, però, sempre fou conegut com el Casino. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici comptava amb una escola laica, mixta i de pedagogia moderna que va destacar per la sòlida formació humanista que impartia (des de 1912), una important biblioteca, un local d’esbarjo amb billars i escacs, un grup teatral que, a diferència del parroquial, també incloïa noies, un cor de caramelles laiques i un cafè, on se celebraven concerts i balls, però també actes culturals i polítics. Ben aviat s’hi van fer també projeccions de cinema. L’entitat també va organitzar les festes de l’arbre. En aquest sentit, el Casino feia de contrapunt progressista al Centre Parroquial, que també tenia les seves derivacions culturals, amb escola, coral, etc. Durant molts anys l’home fort del republicanisme local fou Marc Soler Marigot. El 1916 del Casino se’n va escindir un grup anomenat els Neutrals, liderat per Jacint Orriols Bassany i que va obrir un local al mateix carrer. El nom al·ludeix al fet que estaven disconformes amb la ideologia massa anticlerical del Casino però també marcaven diferències amb el grup del Centre Catòlic (Carreté, Benéitez, 2002: 31). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el local fou confiscat per la CNT-FAI, i en els primers anys de la postguerra la casa va ser saquejada i els arxius destruïts. Comissat per l’Estat el 1939, l’edifici va passar a titularitat d’una Junta Local de Beneficència, que l’administrà fins el 1954. Aquell any s’hi va instal·lar el cine Victoria. Després de la reinstauració de la Democràcia, poc després de les eleccions de 1979 i amb el consens de tots els partits polítics, fou retornat als seus antics propietaris. L’any 1980 el local fou reinaugurat com a cafè i sala d’espectacles. En l’actualitat la societat continua existint i s’han reprès algunes de les activitats de l’entitat. El bar també continua obert.</span></span></span></p> 41.8625200,1.8765000 406754 4635122 1910 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-35.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-teatre.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-despatx-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92797-casino-quadre.jpg Inexistent Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic/Cultural Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 102|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92798 Casal d'Avis https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-davis-0 <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31, 85, 131.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 160.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 115-118.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici d’estil noucentista construït el 1927 com a escoles nacionals i que en l’actualitat s’ha adaptat per al casal d’avis. Consta d’un cos de planta rectangular, de planta baixa, amb façanes originàriament als quatre vents, tot i que recentment s’hi ha adossat a la part posterior una construcció depenent del Casal Verge de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dóna a la Plaça Roc García, presenta una composició de línia clàssica que es caracteritza per dos frontons bessons de perfils molt angulosos, cadascun amb un finestral de forma semicircular tripartit mitjançant pilarets. Cada frontó genera un petit espai a manera de mansarda al nivell de les golfes, i a la planta baixa queda associat a un mòdul de tres finestrals. A l’interior aquests dos àmbits es corresponien amb l’aula dels nens i la de les nenes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta baixa les finestres són rematades amb punt rodó. Queden flanquejades per sengles portals d’una alçada considerable a banda i banda. Sobre un parament pintat de color crema totes les obertures queden ressaltades per trencaaigües i emmarcaments motllurats d’un coloració més forta, i conserven les fusteries originàries. La cornisa que separa els dos nivells, i també el ràfec, queden ben ressaltats per unes motllures de color gris, mentre que la part baixa de la façana és revestida amb un aplacat que imita petits carreus encoixinats. Als extrems, unes motllures en forma de pilars delimiten la façana, que en una intervenció més recent s’ha allargat cap a l’esquerra seguint una pauta arquitectònica similar. A les façanes laterals trobem més finestrals de la mateixa tipologia, però queden pràcticament eclipsats per les construccions adjacents.</span></span></span></p> 08018-265 Plaça Roc García, s/n <p><span><span><span><span>La primera escola coneguda a Balsareny és de l’any 1748. Era municipal i es trobava als baixos de la Casa de la Vila. Posteriorment va tenir altres ubicacions. Des de principis del segle XIX hi havia també una escola parroquial ubicada als baixos de la Rectoria que posteriorment també es traslladà diverses vegades. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, des de 1859 s’havien establert a Balsareny les Germanes Dominiques de l’Anunciata. Primer s’instal·laren a la casa coneguda popularment com ca les Monges (al carrer de Baix, 24). Tan sols feia tres anys que aquesta congregació dedicada a l’ensenyament de nenes i impulsada pel pare Francesc Coll s’havia fundat. El 1905 es van traslladar a un nou edifici, propi i més ampli, a la plaça de Ricard Viñas, també coneguda a partir d’aleshores com a Plaça de les Monges. <span>També cal destacar el Centre Instructiu i Recreatiu, escola popularment coneguda com el Casino, que va iniciar-se el 1912 amb un tipus d’ensenyament modern i laic en la línia del pedagog Ferrer i Guàrdia, i fent algunes classes en català. Fou clausurada el 1923 durant la dictadura de Primo de Rivera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’edifici objecte d’aquesta fitxa fou construït el 1927 com a escoles nacionals. Era un moment en què, sota la influència de l’impuls de renovació pedagògica de la recentment creada Mancomunitat de Catalunya, es van construir un bon nombre de col·legis públics, molts d’ells caracteritzats per una arquitectura d’estil noucentista molt pròpia d’aquests anys. Antigament en aquest terreny hi havia l’era de cal Sala i, en part, el corral de cal Martí. Aleshores l’alcalde era Gregori Casaldàliga, i a la inauguració hi van assistir el capità general de Catalunya i el general Milans del Bosch, governador civil. L’edifici estava concebut amb espais diferenciats per a nens i nenes. Això no obstant, el centre va adoptar també una línia pedagògica moderna, amb mestres d’inspiració republicana com Eloi Regné i Ricard Buixó, que aplicaven una pedagogia activa i socialment renovadora d’acord amb les normes de la Institución Libre de Enseñanza. En acabar la guerra, Regné, que era membre de la CNT i havia estat comissari polític, va haver d’exiliar-se. Buixó es va quedar i fou empresonat i represaliat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tant l’escola nacional com la parroquial van tancar el 1974. Aquest any totes les escoles de Balsareny es van unificar en el Col·legi Públic Guillem de Balsareny. Cal remarcar que l’any 1975 aquest centre va ser el primer col·legi públic de tota la comarca on es va iniciar una educació bilingüe en català i castellà (Serra; Carreté, 2005: 118). Pocs anys després, el 1979, en aquest edifici s’hi va establir el Casal de la Gent Gran o Club d’Avis, que fou impulsat entre d’altres per Salvador Sánchez i Josep Riera. En té cura una associació anomenada Els Ametllers i, entre moltes d’altres activitats, tenen una coral.</span></span></span></span></p> 41.8632300,1.8771300 406807 4635200 1927 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92798-casal-avis-31.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Antigues escoles, Club d’Avis 106|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92799 Graveres de l'Alou https://patrimonicultural.diba.cat/element/graveres-de-lalou <p><span><span><span>COMELLAS, Jordi. 'L'Ajuntament de Balsareny vol que l'ullal de mamut es quedi al poble', <em>Regió 7</em> (8 maig 19?).</span></span></span></p> <p><span><span><span>AGUSTÍ, J (1992). Memòria sobre la recuperació d'un fragment de defensa de Elephantidae (gen. et sp. indet.) a la Gravera d'Alou (Balsareny, Bages). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Núm. Reg. 849.</span></span></span></p> Troballa esporàdica en una gravera que es troba en ús <p><span><span><span>Jaciment paleontològic situat en una gravera on l’any 1992 s’hi va recollir un ullal de mamut que podria tenir una antiguitat d'entre 15.000 i 70.000 anys, ateses les característiques del terreny. Es tracta d’una troballa aïllada, sense cap més resta d’animal. L’ullal, que es troba escapçat per ambdós extrems, té una longitud que no sobrepassa els dos metres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es creu que l’animal no va morir en aquest indret, sinó que fou arrossegat per les aigües del riu i les seves restes es van anar disseminant per tot el curs del Llobregat. Es tracta d'un exemplar de 'mamuthus', que va viure a l'època del Quaternari recent i que va desaparèixer de la terra fa uns 12.000 anys, però no se’n pot precisar l'espècie exacta.</span></span></span></p> 08018-266 Sector sudest del terme municipal 41.8542000,1.8839500 407360 4634190 08018 Balsareny Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92799-graveres-alou-4.jpg Inexistent Cenozoic Patrimoni natural Jaciment paleontològic Privada Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L’any 1992 amb motiu de la troballa es va portar a terme una intervenció d’urgència que va comptar amb la participació d’Àngel Galobart Lorente, Francesc Porta Torras, Jordi Agustí Ballester i Josep Biosca Munts. L’ullal es va dipositar, en estudi, a la Universitat Politècnica de Manresa, on el personal del Servei de Paleontologia va fer les tasques de restauració i consolidació. 123 1792 5.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92800 Pedra cantonera de cal Traver https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedra-cantonera-de-cal-traver <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 163-164.</span></span></span></p> XVII <p><span><span><span>Carreu de pedra picada que té gravades un conjunt d’inscripcions i dibuixos referits a l’ofici de barber. Està emplaçat a la cantonada de la casa de cal Traver, a la plaça de l’Ajuntament. El carreu forma un angle obtús i ha estat desplaçat de la seva ubicació originària. Hi podem veure els dibuixos d’unes tisores, una navalla d’afaitar i altres formes difícils de precisar. També hi ha inscrita la data 1687 i “22 fabre”. A fi que la inscripció fos més entenedora les marques s’han resseguit amb pintura de color granat.</span></span></span></p> 08018-267 Casa del cal Traver. Plaça de l'Ajuntament, 4 <p><span><span><span>Els Travé foren un llinatge de cirurgians i barbers que estan documentats a Balsareny des del segle XVII fins al XIX. Un membre d’aquesta família fou Francesc Traver (1720-1804), un jesuïta exclaustrat el 1767 i conegut com el “Pàter dels diagnòstics”. Més tard, la casa fou coneguda amb altres denominacions. Després de la Guerra Civil de 1936 fou la seu del Sindicat Vertical i durant uns anys també ha va ser de Falange a Balsareny (Carreté, 2010: 163). Quan es va reformar la casa aquesta pedra cantonera es va canviar de lloc.</span></span></span></p> 41.8630500,1.8769500 406792 4635181 1687 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92800-pedra-cal-traver-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92800-pedra-cal-traver-4.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94 47 1.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92801 Pont de la Via https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-via <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). <em>Navàs: història en imatges, 1890-1979. </em>Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial, Centre d’Estudis del Bages. Àmbit de Recerques del Berguedà, Col·lecció Fotografia Històrica, núm. 2. Manresa, p. 17-18.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91-93, 135.</span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span>Pont de l’antiga línia del Ferrocarril de Manresa a Berga (anomenada popularment el Carrilet) que salva el desnivell provocat per la riera del Mujal als afores de Balsareny. És un pont format per quatre arcs, d’una alçada considerable i d’una longitud aproximada d’uns 90 metres. De fet, és el pont més gran de Balsareny. Exteriorment és obrat amb carreus més o menys disposats en filades, i les cantonades dels arcs són perfilades amb diverses línies de maó. Al costat de ponent el pont té un petit arc per sota el qual hi passa un caminet que ressegueix el congost del riu per la part alta. És conegut popularment com el camí del Repeu. Recentment, la plataforma superior del pont s’ha eixamplat amb unes plaques de formigó i s’hi han habilitat voreres i baranes per tal de fer-lo apte tant per al transit rodat com per al pas de vianants.</span></span></span></p> 08018-268 Als afores de Balsareny per la banda de llevant. A continuació del carrer del Carrilet. <p><span><span><span>El 1879 es constituïa la “Sociedad del Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga”, formada per promotors estretament vinculats al tèxtil del Llobregat. Aquesta línia ferroviària anava des de Manresa-Alta fins a l’estació d’Olvan-Berga, inaugurada el 1885. El 1904 s’ampliava el traçat fins a Guardiola, on s’enllaçava amb la cimentera Asland de Clot del Moro. Des de Manresa la línia connectava amb Barcelona, abastant així tota la vall del Llobregat. La línia de Manresa a Berga va tenir una gran activitat i un fort arrelament social. Se l’anomenava popularment el Carrilet, i entre els pobles de la vall del Llobregat era pràcticament l’únic mitjà de transport de viatgers, ja que fins els anys 1930 no van començar a funcionar regularment línies d’autocars. També tenia un paper preponderant en el transport industrial: fusta de l’alt Berguedà, ciment del Clot del Moro o la producció de Carburs Metàl·lics d’Olvan. I, per suposat, s’hi transportava també el cotó i el carbó que necessitaven les fàbriques tèxtils i s’enviaven els productes que en sortien facturats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Carrilet va arribar a Balsareny el 1885. L’estació del poble era davant de la caserna de la Guàrdia Civil. Fora el poble hi havia dos baixadors: el més antic era a la fàbrica de la Rabeia, de la mateixa època inicial de la línia. Diuen que el Carrilet passava tan a poc a poc per la Rabeia que donava temps als passatgers de baixar i tornar a pujar al tren. Més tard es va construir un altre baixador a la fàbrica de Vilafruns. A principis de segle XX la fàbrica havia patit un incendi, però l’any 1925 tornava a treballar. Va ser aleshores quan es van construir els pisos de la petita colònia que té adjunta i quan es va fer, també, el baixador del tren. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La via fèrria seguia un traçat en paral·lel a la carretera de Berga, per Vilafruns i el Molí, i després es desviava cap al darrere de les cases del carrer de Sant Marc, seguia per davant l’actual escola i travessava la riera del Mujal per anar cap a la colònia de la Rabeia i tornar cap a la carretera, gairebé ja tocant a Navàs. Tota aquesta volta es feia per l’interès que va tenir en aquell moment el propietari de la Rabeia, que era un dels principals accionistes de l’empresa ferroviària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als ponts, antigament al nucli de Balsareny hi havia un pont de ferro a la carretera d’Avinyó i el tren hi passava per sota. Després, ja als afores del poble, el tren travessava la riera del Mujal per l’anomenat Pont de la Via (Carreté, 2010: 106). I més endavant de la Rabeia per tornar a la carretera hi havia un altre pont, més petit, per travessar un torrent proper ja al nucli de Navàs. La construcció d’aquests dos ponts es va fer en el moment originari del Carrilet, a la dècada de 1880. Concretament, el Pont de la Via fou construït el 1885 (SERRA; CARRETÉ, 2005: 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per falta de rendibilitat, el Carrilet va començar a desmantellar-se parcialment a partir del 1972. El darrer tren que va passar per Balsareny fou el 1973. Més endavant, sobre l’antiga via s’hi va obrir un nou carrer.</span></span></span></p> 41.8622400,1.8787000 406936 4635089 1885 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92801-pont-via-9.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92802 Pont dels Traginers https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-traginers <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 106.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 91.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Pont de l’antiga carretera de Manresa a Berga que avui ha quedat relegada a una via de servei lateral de l’Eix del Llobregat, la carretera C-1411. És un pont d’un sol arc que salva el desnivell provocat per la riera del Mujal, que antigament era anomenada també dels Traginers. Les dues bases de l’arcada són obrades exteriorment amb carreus perfectament regulars i disposats a trencajunt, i tot l’ample de la volta és reforçat amb quatre filades de maó. A la part superior de la volta, però, i als laterals de les bases el parament és de menor qualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de fa uns anys la plataforma superior ha estat eixamplada: lleugerament pel costat de llevant i gairebé tres metres, amb una estructura adossada de formigó, pel costat de ponent. Originàriament el pont feia només 4 metres d’amplada. La barana actual és metàl·lica, però s’hi han deixat dos blocs com a testimoni de l’antiga barana de pedra.</span></span></span></p> 08018-269 Sector central del terme municipal <p><span><span><span>L’antic camí ral de Manresa a Berga transcorria per la vall del Llobregat. Com tots els camins del Bages, en aquesta època era un camí de bast. L’any 1789 el corregidor de Manresa va manar que s’hi fessin obres per transformar-lo en un camí carreter que fos apte per a la circulació de carros i diligències. Però amb la irrupció de diferents guerres aquesta obra es va endarrerir. Potser es va portar a terme entre els anys 1830 i 1840. Només sabem que el 1842 aquest camí carreter ja estava acabat, tot i que potser en mal estat, i que a Balsareny hi havia un petit hostal (Serra; Carreté, 2005: 91).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Però la construcció d’una carretera moderna no va arribar fins uns anys més tard, quan la industrialització ja era un fenomen ben present a tot l’eix del Llobregat. Es va començar a construir pels volts de l’any 1877 i, a diferència de l’antic camí ral, el seu traçat a Balsareny passava totalment fora del poble. El traçat era el de l’actual C-16z i C-1411, i sembla que ja havia estat obert en unes obres al camí que s’hi van fer l’any 1847. El Pont dels Traginers es va construir en aquesta data, el 1847 (Carreté, 2010: 106). Antigament els traginers travessaven la riera per un gual, a cal Matamala.</span></span></span></p> 41.8701700,1.8759200 406717 4635972 1847 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92802-pont-traginers-6.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92804 Castellot https://patrimonicultural.diba.cat/element/castellot <p><span><span><span>BADIA, J.M. (1988). “Navàs”. Història del Bages, Volum II. Edicions Parcir. Manresa, p. 156; 162; 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BENET, A. (1984). ”Santa Creu del Mujal”. Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 349.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, P.; FLUVIÀ, A. (1976). “Castelladral i esment del castell del Mujal”. Castells Catalans. Volum V. Rafael Dalmau editors. Barcelona, p. 710-715.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BOLÓS, Jordi (1997). <em>Els castells de la Catalunya Central</em>. Angle Editorial; Fundació Caixa de Manresa, Manresa, p. 47-71.</span></span></span></p> <p><span><span><span>JUNYENT, F.; MAZCUÑAN, A. (1984). Santa Creu del Mujal, Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, p. 1984, 349.</span></span></span></p> VI-X Construcció molt arrasada i les pedres espoliades per furtius. <p><span><span><span>Ruïnes d’una construcció de caire militar que es troben en un turó conegut popularment com el Castellot. Tradicionalment s’han associat al castell del Mujal, tot i que aquesta identitat no es corrobora de manera clara en cap publicació. En realitat, desconeixem l’època concreta d’aquesta possible fortificació. A tall d’hipòtesi, plantegem aquí la possibilitat que es tractés d’una primitiva fortalesa anterior a la repoblació de Guifré el Pilós (és a dir, del segle IX o anterior), que podria ser el precedent del castell del Mujal. De fet, la ubicació precisa del castell del Mujal, documentat des del segle XII, és una incògnita encara no resolta. No podem descartar, però, altres possibilitats, com ara que es tractés d’una fortalesa que no tingui res a veure amb el castell del Mujal, que fos una torre de defensa complementària d’aquest castell, que fos una torre de defensa complementària del castell de Balsareny o que fos d’una altra època. En aquest sentit, totes les possibilitats estan obertes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les ruïnes es troben al turó conegut com el Castellot, però no en el cim sinó en un contrafort que s’allarga cap a ponent i que domina el pas per la vall de la riera del Mujal, amb connexió visual sobretot amb el castell de Balsareny i també amb el castell de Castellnou. Es tracta d’un indret amb una bona defensa natural pels costats sud i oest, amb cingles lleugerament escarpats, i que té un accés suau per la banda de llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una construcció de planta rectangular de la qual se’n conserven els murs fins a una alçada aproximada d’un metre i que té unes dimensions d’uns 13 per 8 metres. Al voltant de tot el seu perímetre no s’hi observa cap porta ni tampoc finestres importants, i l’espai interior no presenta indicis d’haver estat compartimentat. De manera que es configura com un recinte amb característiques de fortificació, força ampli i buit per dins. Aquests murs perimetrals es troben en un estat molt degradat i com si haguessin estat descalçats. De fet, segons informació oral, fa uns anys el parament es conservava en millor estat i amb material petri abundant, i hauria estat espoliat per furtius o bé per un pagès que hi va fer feixes. Actualment els murs presenten un aspecte força atípic, ja que estan fets amb una barreja irregular de terra i pedres, sense morter de calç. Tanmateix, originàriament devien estar revestits amb carreus més o menys treballats, tant per la cara interna com per l’externa. En alguns punts s’insinuen petites obertures que probablement són simples descalços del parament, tot i que puguin semblar espitlleres. La gruixària dels murs no és excessiva, al voltant dels 80 cm. A l’exterior del recinte es troben abundants pedres i mostres d’enderrocs, però cal fer notar l’absència de teules o de material ceràmic evident, i tampoc s’hi veu material d’època moderna o contemporània.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels costats oest i nord s’observen restes d’estructures que podrien correspondre a una possible muralla perimetral o a algun tipus d’element defensiu similar. Es troben a partir dels 5 m de separació respecte de la construcció central i conformen diverses línies concèntriques. Es fa difícil destriar quines parts podrien correspondre a aquesta hipotètica estructura defensiva i quines parts són feixes que, tal vegada, haurien aprofitat estructures preexistents. Un punt que sembla força significatiu es troba a la cara de ponent, per on puja el corriol des de la vall i on es genera una espècie de cambra de planta triangular a partir d’aquests petits murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que hem descrit, aquesta fortalesa no respon en absolut al model habitual de castell de torre que es va generalitzar en època feudal, als segles XI i XII. L’existència d’un gran àmbit sense compartimentacions més aviat fa pensar en un tipus de fortalesa anterior, que tal vegada s’acostaria al concepte de castell-refugi que va predominar a la baixa antiguitat i fins la revolució feudal entorn de l’any 1000. Aquestes fortaleses tenien la funció principal d’acollir en el seu interior tots els habitants de la zona en cas de perill. Un exemple d’aquestes característiques és el jaciment del Serrat de la Cabra d’Or, a Artés. Posteriorment, en una data incerta, tal vegada el castell del Mujal va succeir aquesta primitiva fortalesa, situat en un altre emplaçament més proper a l’actual nucli del Mujal (ja en terme de Navàs). Tanmateix, de moment no disposem de proves que puguin reforçar una mica més aquesta hipòtesi, com podria ser la troballa de material ceràmic. </span></span></span></p> <p> </p> 08018-270 Sector nord del terme municipal <p><span><span><span><span>Sembla que per aquest indret hi passaria un antic camí que seguia la vall de la riera del Mujal. Aquesta riera antigament s’anomenava també dels Traginers, ja que en època moderna hi passava una variant del camí saliner que, des de Cardona, travessava el terme de Navàs i, a l’alçada del Mujal, es desviava per aquesta vall en direcció a Balsareny. Probablement hi havia també un itinerari que seguia una direcció més occidental cap a Sobirana de Ferrans, el castell de Castellnou i vers el pla de Bages. Però no en coneixem gaires detalls.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ja hem dit que les ruïnes del Castellot s’han associat, encara que de manera vaga, amb el castell del Mujal. Però l’emplaçament del castell del Mujal s’ha prestat a certa confusió i a hores d’ara encara és una incògnita. De fet, l’església parroquial i el poble del Mujal es troben en terme municipal de Navàs, ja que el termenal entre Navàs i Balsareny passa per aquesta zona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El lloc del Mujal apareix en documents del segle X, i la primera referència és de l’any 938. Alguns historiadors han afirmat que el Mujal estaria inclòs en del terme del castell de Castelladral, dins el qual hauria sorgit un nou castell depenent del primer (BENET, 1984: 349). Tanmateix, Josep M. Badia sosté que el terme de Castelladral mai va ser tan extens i considera que no englobava el terme del Mujal. El castell del Mujal apareix documentat al segle XII, i el primer esment conegut és de l’any 1118, quan les possessions dels comtes de Cerdanya passaren als comtes de Barcelona. En aquella data Ramon Bernat de Castelladral també jurà fidelitat al seu nou senyor, el comte Ramon Berenguer III, pel castell de Muial, i el 1135 continua sent-ne el feudatari.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sobre l’emplaçament concret del castell en el Mapa del Patrimoni Cultural de Navàs plantejàvem diferents possibilitats. Una era que, </span><span><span>almenys en el primer moment de la feudalització, estigués situat a dalt del mateix turó on hi ha el poble, ja que es tracta d’un indret dominant, al costat de l’antic Camí Saliner i amb l’església als seus peus. En aquest turó no s’hi aprecia actualment cap indici d’un possible castell, però considerem que és una hipòtesi que no es pot descartar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una altra possibilitat, que és la que sol acceptar-se com a més probable, és que el castell fos a la masia anomenada la Torre, situada en un turó dominant a l’oest del poble (BADIA, 1988: 162). Es tracta d’un edifici de caràcter senyorial i d’influències renaixentistes que es va bastir en bona part entorn del segle XVI. Fos o no el castell originari, és molt probable que acabés exercint les funcions de domini derivades de l’antic castell, en la línia d’una domus o casa forta, almenys en època baix-medieval. En aquest sentit, l’any 1358 hi ha documentat un tal Bernat de Turri, que era el senyor del castell i que hauria passat el seu nom a la casa. Al segle XIV, el rei Pere III el Ceremoniós vengué la jurisdicció del Mujal als Consellers de Manresa, tal i com va fer amb també amb Castelladral. El 1358 els Consellers de Manresa van revendre la jurisdicció del Mujal a Bernat de Turri, ciutadà Manresà, que el 1362 continua constant com a senyor del lloc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A aquestes dues possibilitats sobre l’emplaçament del castell del Mujal ara hi afegim una tercera variant, que de moment hem de considerar tan sols com a hipòtesi, i és que el castell d’època feudal derivi d’algun tipus de fortalesa anterior a la repoblació de Guifré el Pilós; és a dir, del segle IX o anterior. Aquesta primitiva fortalesa hauria quedat en desús i possiblement en època feudal s’hauria considerat més apropiada una ubicació més al nord, per on passava el ramal principal de camí saliner o <em>strata cardonensis</em>, una ruta que ja està documentada l’any 981 a la zona de Gaià i que feia un recorregut transversal passant per l’actual poble del Mujal en direcció a Navàs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir del segle XIV la senyoria del castell del Mujal derivà cap als senyors de Balsareny. El 1370 els consellers de Manresa, que tenien la jurisdicció de Castelladral, Súria, Castellar i el Saguer, vengueren amb permís reial a Ramon de Peguera i de Bell-lloc la jurisdicció de Santa Creu de Mujal i Massadella. A la mort de Ramon de Peguera passà a la línia segona dels Peguera, de la branca secundària de Balsareny. Des d’aleshores el terme del Mujal sempre anirà lligat als senyors de Balsareny.</span></span></span></span></p> 41.8850700,1.8582200 405270 4637646 08018 Balsareny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-int-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-int-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-ext-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92804-castellot-turo-2_2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Castell del Mujal (així apareix al mapa de l’Institut Cartogràfic de Catalunya) 85 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92805 Puigdorca https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigdorca <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138-139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “Peasant collectivity of Balsareny. Miners and textile workers work for revolution”, <em>Spain and de World</em>, núm. 27. Londres (5 gener 1938). (Article traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “La colectividad campesina de Balsareny”, <em>La Tierra, periódico anarquista</em>, núm. 333 (22 gener 1938). (Article que és una versió en castellà de l’anterior, traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135, 132.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Reguer i altres coses de Puigdorca”, <em>Pàgines viscudes, volum 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 9.</span></span></span></p> XII-XX <p><span><span><span>Masia de grans dimensions i de característiques senyorials que està emplaçada a les planes de Puigdorca, una terrassa fluvial que s’allarga a la riba oriental del Llobregat. El conjunt consta d’un primer recinte a llevant on hi ha el cos residencial principal, de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) així com una àmplia zona de coberts a la dreta. Davant de la casa es genera un pati tancat amb portal. A ponent hi trobem un segon recinte on hi ha la masoveria, la capella i diversos coberts al voltant d’una magnífica era enrajolada. En el camí d’accés a la masia sengles rengs d’arbres plantats a banda i banda acaben de donar una aire escenogràfic al conjunt de Puigdorca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot i que la masia és d’origen medieval, el cos residencial fou reconstruït de bell nou l’any 1798, tal com indica una inscripció. Es tracta d’una edificació uniforme i ben planificada que s’estructura en tres crugies. En conseqüència, la façana principal també adopta una distribució tripartida. L’àmbit central es caracteritza per una gran galeria de dos arcs rebaixats al primer pis. El portal queda descentrat, a l’esquerra, i al segon pis s’obren dos ulls de bou de forma el·líptica. L’àmbit de l’esquerra es distribueix en base a dos eixos verticals, un amb balcons i l’altre amb petites finestres. I a la parat dreta hi trobem una galeria de tres arcs al segon pis i un balcó al primer. El resultat és una composició no del tot simètrica però ben ordenada i que destaca per l’ampul·lositat de les galeries i les obertures. Les obertures són emmarcades amb pedra picada sobre un parament arrebossat i pintat de color rosat. Els capitells de la galeria principal són decorats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La resta de façanes tenen una rellevància arquitectònica molt menor. La de ponent presenta dues files de finestres balconeres i té un terrat adossat. La façana posterior té una altra galeria de tres arcs i una cisterna adossada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la casa ha conservat les característiques senyorials, tal com era a principis del segle XX. Als baixos el portal dona accés a una àmplia nau central coberta amb volta d’arc rebaixat que distribueix cap a les estances laterals. Al fons conserva un pedrís amb escales que servia per muntar a cavall. Al primer pis destaca una magnífica sala coberta amb enteixinat que té diverses portes decorades amb marqueteria i, al damunt, pintures murals que representen diversos escuts de ciutats i províncies, entre d’altres Barcelona, Tarragona, Lleida, Girona, Manresa... La decoració interior d’aquesta sala es devia realitzar entorn de l’any 1803, tal com informa la inscripció d’una de les portes que, a més, té gravades amb marqueteria les inicials dels darrers propietaris.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella és una construcció exteriorment sòbria, aixecada l’any 1624. La façana principal, encarada vers el nord, consta tan sols d’un portal emmarcat amb pedra picada ornamentada amb motllures i, al damunt, una petita finestra rectangular. És coronada amb un campanar d’espadanya molt ample, reconstruït en la restauració que s’hi va fer a la dècada de 1950. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També són interessants els coberts situats a llevant, amb una pallissa oberta mitjançant una galeria d’arcs i, uns metres al sudest de la casa, un molí de vent de tipus americà, característic del tombant de segle XX. Servia per bombar l’aigua d’un pou.</span></span></span></p> 08018-271 Sector est del terme municipal <p><span><span><span>El topònim del lloc és compost per l’orònim <em>puig</em> i el nom propi germànic <em>Dorca</em>, ben documentat a Catalunya a l’edat mitjana. La capella de Sant Jaume és documentada des del segle XII, moment en què tenia la categoria de parròquia. Pel que fa al mas, està documentat l’any 1363 (Serra; Carreté, 205: 135).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella actual és una construcció del 1624, tal com indica la llinda del portal. Segons documents parroquials, el 1628 el papa Urbà VIII va firmar un decret que declarava l’església de Sant Jaume de Puigdorca sufragània de la de Santa Maria de Balsareny, i disposava que s’hi fes un cementiri a fi de poder-hi enterrar els difunts dels masos d’aquesta part del Llobregat quan el riu baixava crescut i no es podia passar pel gual per anar al cementiri de la parròquia. Els masos del costat de llevant del Llobregat eren la Rabeia i les cases del Pla de Vilamajor, el Vilar, l’Alou i Puigdorca. Abans de la Guerra Civil de 1936 per Sant Jaume encara s’hi celebrava una festa major amb ball, al qual hi acudien els habitants de les cases de l’entorn. En l'actualitat a la capella només s'hi diu missa per la diada de Sant Jaume. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació al mas, l’any 1702 el propietari era Isidro Rodoreda Puixdorca, segons informa una inscripció. Pel que sembla, devia fer poc que a conseqüència d’un matrimoni el cognom Rodoreda substituïa el de Puigdorca. L’any 1760 es pagaven tres lliures , 14 sous i 11 diners per conreus, vinyes, horts, boscos, erms i la casa. El 1775 l’heretat tenia 12 jornals i mig de sembra, 2/24 d’horts, dos jornals de vinya, 39 de bosc i 16 de pastures. També tenia horts al Llobregat i la casa, amb un matxo, dos bous, sis porcs i 30 ovelles. Per tot plegat pagava 201 rals i 19 diners al cadastre, i era un dels contribuents més importants del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, el cos residencial es va construir de bell nou l’any 1798, quan la masia es va transformar en un casal de característiques senyorials. Posteriorment s'hi han fet altres obres o ampliacions, com el mur que tanca la lliça, aixecat el 1891, els coberts de ponent o la masoveria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1936 Puigdorca pertanyia a una família de Barcelona: Concepció Mas n’era la propietària, germana d’August Mas. Durant la Guerra Civil la masia fou ocupada pels sectors revolucionaris. Com a fet anecdòtic, a la sala noble encara es conserven grafits que van fer tant els revolucionaris com els soldats franquistes quan van instal·lar-se a la casa després de la guerra. A la finca de Puigdorca s’hi va portar a terme un projecte comunitari que la intel·lectual francesa Renée Lamberet, en una publicació, destaca com a exemple de solidaritat entre obrers i camperols. Segons la crònica que en fa Lamberet, a Puigdorca 15 famílies van constituir-se com a col·lectiu adherit a la CNT per impulsar un projecte agrícola que va rebre l’ajuda dels obrers del tèxtil i dels miners en forma d’aportacions monetàries i també de treball personal. Els membres d’aquest col·lectiu van fer la rompuda d’un terreny de 60 hectàrees que estava situat a la part alta de la finca i que fins aleshores servia, entre d’altres coses, per anar-hi a caçar. També van decidir impulsar nous horts a la plana. Per això van construir un gran dipòsit de 1.500.000 litres, un pou de 7 metres de fondària al costat del Llobregat i una caseta on hi havia una bomba per propulsar l’aigua. Una canonada conduïa l’aigua des del pou fins al dipòsit. A la zona propera a la caseta, amb l’ajuda dels obrers s’hi van habilitar horts per als camperols. Totes aquestes instal·lacions, <span>que estaven situades en una terrassa fluvial de les Planes de Puigdorca, probablement al sector on ara hi ha la casa de totxo coneguda com la Masia, van ser desmuntades en acabar la guerra. </span>Així mateix, un tros de riu més avall (Lamberet diu a les “Malloles”), en un terreny ple de còdols d’uns 200 x 40 metres van crear una altra zona d’horts i van construir-hi un “mur de defensa” per protegir els horts de possibles avingudes del riu. Aquest mur encara es conserva, situat al costat de l’antiga resclosa de la fàbrica de Vilafruns, que es troba al sector industrial encara avui conegut com les Malloles. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Francesc Soler, en el seu llibre memorialístic “Pàgines viscudes” desmitifica i rectifica algunes de les afirmacions de la periodista francesa. Soler diu: “referent al regadiu de Les Planes, hem de conèixer que la intenció era bona, però que va resultar un fracàs. Segurament que a la col·lectivitat li va costar molts diners i treball, però, com que estava mal instal·lat, no va donar el resultat que esperaven: el pou, que no donava prou aigua; les canonades, que es rebentaven... de manera que ben poc va funcionar (Soler, 1989: 9)”. Segons Soler, quan acabada la guerra la propietària Concepció Mas va tornar es va desentendre del projecte i va anar a l’Ajuntament a “tornar-lo al poble”. L’Ajuntament va lliurar tota la instal·lació a la Recuperació Nacional, els quals la van desmuntar. Soler també informa que els diners per pagar les instal·lacions havien sortit en part de la tala del bosc de Puigdorca, que va comportar la destrucció del Reguer de Puigdorca: un bosc emblemàtic de roures i alzines centenàries que era un lloc d’esbarjo molt popular a Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra la casa ja no ha estat habitada. A mitjans de segle XX la propietat havia anat a parar a una notaria de Barcelona. Pels volts de 1944 la va comprar Esteve Caus Testagorda. Els nous propietaris van utilitzar la masia com a explotació agropecuària. En aquest moment la finca ja incloïa l’antic mas del Vilar, en ruïnes. Poc després el nou propietari va fer construir en indrets propers de la propietat dues cases de maó d’un estil similar: la Masia i Les Planes de Puigdorca. Aquesta darrera és del 1949. Sembla que hi vivien pagesos vinculats a la casa mare. A la dècada de 1950 es va restaurar la capella. </span></span></span></p> 41.8621200,1.8893700 407821 4635064 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-36.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-masoveria.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-int-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-int-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92805-puigdorca-in-11.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial - productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció a la galeria central de la façana principal: 1798Inscripció all portal de la capella: 1624Inscripció en una llinda interior de la capella: 1702. Isidro Rodoreda PuixdorcaInscripció al portal d’entada al barri: 1891 94|98|119|85 46 1.2 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92806 Capella de Sant Jaume de Puigdorca https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-jaume-de-puigdorca <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 138-139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 135, 132.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Reguer i altres coses de Puigdorca”, <em>Pàgines viscudes, volum 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 9.</span></span></span></p> XVII Restaurada a la dècada de 1950. <p><span><span><span>Capella de petites dimensions emplaçada a l’interior del recinte de la masia de Puigdorca i adossada al mas tan sols per un angle. Tot i tenir un origen medieval, l’obra actual és de l’any 1624. És una construcció amb façanes als quatre vents, d’una sola nau de planta rectangular i amb una petita sagristia adossada a l’angle sudest. La façana principal, encarada vers el nord, consta tan sols d’un portal emmarcat amb pedra picada, ornamentada amb motllures, i una petita finestra rectangular al damunt. La capella és coronada amb un campanar d’espadanya molt ample, de dos ulls i obrat amb maó. És fruit de la restauració que s’hi va fer a la dècada de 1950. Els paraments conserven l’arrebossat tradicional als laterals i un arrebossat modern a la façana davantera, tot deixant a la vista les pedres cantoneres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior és cobert amb volta de canó. Actualment els paraments interiors són enguixats i pintats als murs laterals amb una decoració que imita un carreuat clàssic. L’altar conté tres imatges modernes de sant Jaume, sant Esteve i la Moreneta. Als peus de la nau s’aixeca un petit cor amb barana de fusta. Al paviment hi trobem lloses de dues laudes sepulcrals, amb data de 1807.</span></span></span></p> 08018-272 A la masia de Puigdorca. Sector est del terme municipal. <p><span><span><span>El topònim del lloc és compost per l’orònim <em>puig</em> i el nom propi germànic <em>Dorca</em>, ben documentat a Catalunya a l’edat mitjana. La capella de Sant Jaume és documentada des del segle XII, moment en què tenia la categoria de parròquia. Pel que fa al mas, està documentat l’any 1363 (Serra; Carreté, 205: 135).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La capella actual és una construcció del 1624, tal com indica la llinda del portal. Segons documents parroquials, el 1628 el papa Urbà VIII va firmar un decret que declarava l’església de Sant Jaume de Puigdorca sufragània de la de Santa Maria de Balsareny, i disposava que s’hi fes un cementiri a fi de poder-hi enterrar els difunts dels masos d’aquesta part del Llobregat quan el riu baixava crescut i no es podia passar pel gual per anar al cementiri de la parròquia. Els masos del costat de llevant del Llobregat eren la Rabeia i les cases del Pla de Vilamajor, el Vilar, l’Alou i Puigdorca. Abans de la Guerra Civil de 1936 per Sant Jaume encara s’hi celebrava una festa major amb ball, al qual hi acudien els habitants de les cases de l’entorn. En l'actualitat a la capella només s'hi diu missa per la diada de Sant Jaume. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació al mas, l’any 1702 el propietari era Isidro Rodoreda Puixdorca, segons informa una inscripció. Pel que sembla, devia fer poc que a conseqüència d’un matrimoni el cognom Rodoreda substituïa el de Puigdorca. L’any 1760 es pagaven tres lliures , 14 sous i 11 diners per conreus, vinyes, horts, boscos, erms i la casa. El 1775 l’heretat tenia 12 jornals i mig de sembra, 2/24 d’horts, dos jornals de vinya, 39 de bosc i 16 de pastures. També tenia horts al Llobregat i la casa, amb un matxo, dos bous, sis porcs i 30 ovelles. Per tot plegat pagava 201 rals i 19 diners al cadastre, i era un dels contribuents més importants del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal com hem dit, el cos residencial es va construir de bell nou l’any 1798, quan la masia es va transformar en un casal de característiques senyorials. Posteriorment s'hi han fet altres obres o ampliacions, com el mur que tanca la lliça, aixecat el 1891, els coberts de ponent o la masoveria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1936 Puigdorca pertanyia a una família de Barcelona: Concepció Mas n’era la propietària, germana d’August Mas. Durant la Guerra Civil la masia fou ocupada pels sectors revolucionaris. Com a fet anecdòtic, a la sala noble encara es conserven grafits que van fer tant els revolucionaris com els soldats franquistes quan van instal·lar-se a la casa després de la guerra. A la finca de Puigdorca s’hi va portar a terme un projecte comunitari que la intel·lectual francesa Renée Lamberet, en una publicació, destaca com a exemple de solidaritat entre obrers i camperols. Segons la crònica que en fa Lamberet, a Puigdorca 15 famílies van constituir-se com a col·lectiu adherit a la CNT per impulsar un projecte agrícola que va rebre l’ajuda dels obrers del tèxtil i dels miners en forma d’aportacions monetàries i també de treball personal. Els membres d’aquest col·lectiu van fer la rompuda d’un terreny de 60 hectàrees que estava situat a la part alta de la finca i que fins aleshores servia, entre d’altres coses, per anar-hi a caçar. També van decidir impulsar nous horts a la plana. Per això van construir un gran dipòsit de 1.500.000 litres, un pou de 7 metres de fondària al costat del Llobregat i una caseta on hi havia una bomba per propulsar l’aigua. Una canonada conduïa l’aigua des del pou fins al dipòsit. A la zona propera a la caseta, amb l’ajuda dels obrers s’hi van habilitar horts per als camperols. Totes aquestes instal·lacions, <span>que estaven situades en una terrassa fluvial de les Planes de Puigdorca, probablement al sector on ara hi ha la casa de totxo coneguda com la Masia, van ser desmuntades en acabar la guerra. </span>Així mateix, un tros de riu més avall (Lamberet diu a les “Malloles”), en un terreny ple de còdols d’uns 200 x 40 metres van crear una altra zona d’horts i van construir-hi un “mur de defensa” per protegir els horts de possibles avingudes del riu. Aquest mur encara es conserva, situat al costat de l’antiga resclosa de la fàbrica de Vilafruns, que es troba al sector industrial encara avui conegut com les Malloles. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Francesc Soler, en el seu llibre memorialístic “Pàgines viscudes” desmitifica i rectifica algunes de les afirmacions de la periodista francesa. Soler diu: “referent al regadiu de Les Planes, hem de conèixer que la intenció era bona, però que va resultar un fracàs. Segurament que a la col·lectivitat li va costar molts diners i treball, però, com que estava mal instal·lat, no va donar el resultat que esperaven: el pou, que no donava prou aigua; les canonades, que es rebentaven... de manera que ben poc va funcionar (Soler, 1989: 9)”. Segons Soler, quan acabada la guerra la propietària Concepció Mas va tornar es va desentendre del projecte i va anar a l’Ajuntament a “tornar-lo al poble”. L’Ajuntament va lliurar tota la instal·lació a la Recuperació Nacional, els quals la van desmuntar. Soler també informa que els diners per pagar les instal·lacions havien sortit en part de la tala del bosc de Puigdorca, que va comportar la destrucció del Reguer de Puigdorca: un bosc emblemàtic de roures i alzines centenàries que era un lloc d’esbarjo molt popular a Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Després de la guerra la casa ja no ha estat habitada. A mitjans de segle XX la propietat havia anat a parar a una notaria de Barcelona. Pels volts de 1944 la va comprar Esteve Caus Testagorda. Els nous propietaris van utilitzar la masia com a explotació agropecuària. En aquest moment la finca ja incloïa l’antic mas del Vilar, en ruïnes. Poc després el nou propietari va fer construir en indrets propers de la propietat dues cases de maó d’un estil similar: la Masia i Les Planes de Puigdorca. Aquesta darrera és del 1949. Sembla que hi vivien pagesos vinculats a la casa mare. A la dècada de 1950 es va restaurar la capella. </span></span></span></p> 41.8619400,1.8893000 407815 4635044 1624 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92806-puigdorca-capella-21.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92806-puigdorca-capella-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92806-puigdorca-capella-25.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92806-puigdorca-capella-27.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92806-puigdorca-capella-28.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció al portal de la capella: 1624Inscripció en una llinda interior de la capella: 1702. Isidro Rodoreda Puixdorca 94 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92807 Molí de vent de Puigdorca https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-puigdorca XIX-XX Li falten parts de l'estructura, com la roda de vent. <p><span><span><span>Molí de vent del tipus americà, propi de finals del segle XIX o començaments del XX, que es troba situat pocs metres al sudest de la masia de Puigdorca. És format per una estructura metàl·lica triangular en forma de torre. A la part superior es conserva la plataforma cilíndrica i el timó, però li manca la roda que girava amb el vent. A la part inferior trobem un pou d’una profunditat considerable. El molí tenia la funció de bombar l’aigua del pou, que s’utilitzava probablement per a usos domèstics i per regar horts. </span></span></span></p> 08018-272 A la masia de Puigdorca. Sector est del terme municipal. 41.8617300,1.8900200 407875 4635020 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92807-puigdorca-moli-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92807-puigdorca-moli-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 47 1.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92811 Les Planes de Puigdorca https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes-de-puigdorca <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 149.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Casa de pagès construïda de bell nou a mitjans del segle XX, obrada totalment amb maó. Està situada a l’extrem d’un altiplà; d’aquí la denominació de les Planes. És una casa de planta quadrada i disposa de planta baixa més dos pisos. La coberta és a quatre vessants. La façana principal, encarada vers el sudest, s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb un balcó central. La resta de façanes presenta finestres de distribució regular. Els paraments són fets amb diferents tipus de totxo, de manera que els emmarcaments de les obertures, les cantonades i la part baixa, així com també algunes línies de composició, queden ressaltades amb un tipus de maó més compacte. Sota la teulada, el ràfec és decorat amb cabirons. El conjunt es completa amb dues construccions més lleugerament separades: una pallissa i un cobert.</span></span></span></p> 08018-273 Sector est del terme municipal <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda una mica després de 1944, quan Esteve Caus Testagorda va comprar la masia de Puigdorca. Per aquesta època va fer construir en indrets propers de la seva propietat dues cases de maó d’un estil similar: la Masia i Les Planes de Puigdorca. Aquesta última és de l’any 1949, tal com indica la inscripció. Les inicials “E C” que consten al costat de l’any es refereixen a Esteve Caus. Sembla que en aquestes cases hi vivien pagesos vinculats a la casa mare. L’any 1950 hi va arribar la família Ribalta, que venien de Navès, al Solsonès, i s’hi van estar força anys.</span></span></span></p> 41.8544100,1.8787100 406925 4634219 1949 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92811-planes-de-puigdorca-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92811-planes-de-puigdorca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92811-planes-de-puigdorca-5.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció sobre el portal: E 1949 C (són les inicials d’Esteve Caus). 98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92812 Centre Catòlic https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-catolic-1 <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 98-104</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 31-33, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 219, 369.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 120.</span></span></span></p> XIX Edifici semiabandonat. Algunes de les últimes intervencions l'han malmès i n'han desfigurat la coherència formal. <p><span><span><span>Edifici que havia estat la seu del Centre Catòlic o Centre Parroquial i que està format per una nau allargassada en la qual es distingeixen dos espais diferenciats: la part sud, que té dues plantes més un nivell semisoterrani, és on hi havia el cafè i els locals socials, mentre que la part nord acollia la sala de teatre. La planta de l’edifici és força irregular, ja que fa cantonada amb el carrer del Castell i, per aquesta part oriental, té adossats uns patis. Les parts més característiques són la façana frontal, que fa xamfrà entre els dos carrers i és per on s’accedia al cafè, i la façana lateral del carrer de la Creu, per on s’accedia a la sala de teatre. La façana que dona al carrer Castell no té cap rellevància arquitectònica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana frontal és coronada per un característic pinyol o acroteri de forma escalonada i perfilat amb maó. A la part central hi destaca un balcó corregut de dues portes i amb barana de ferro forjat, mentre que a la planta baixa hi ha la porta per on abans s’accedia al cafè i una finestra. Aquestes obertures s’han remodelat i han perdut les fusteries originàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana del carrer de la Creu en el tram corresponent a l’antiga sala de teatre respon a un tipus de construcció molt propi de finals del segle XIX, influït per l’arquitectura fabril. Es caracteritza per un ritme de quatre grans finestrals rematats amb punt rodó i perfilats amb maó, els quals estan protegits amb reixes de ferro. Seguint el mateix ritme, al sud hi trobem l’obertura corresponent al portal principal. Al nord hi ha una porta més petita per on s’accedia a l’escenari. Recentment, dues de les obertures han estat mutilades i s’hi han habilitat portes rectangulars més amples en una intervenció que desfigura en bona mesura la composició i la coherència formal d’aquesta façana.</span></span></span></p> 08018-274 Carrer de la Creu, 24-26 <p><span><span><span>Aquest edifici havia estat la seu del Centre Catòlic, entitat de caire tradicionalista i religiós que, des de finals del segle XIX, va ser hegemònica en la vida associativa de Balsareny. Més endavant va tenir com a contrapunt el Centre Instructiu i Recreatiu (popularment, el Casino), de tendència republicana i laica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’entitat va ser fundada l’any 1885 amb el nom oficial de Centro Moral, Instructivo, Recreativo y Hermandad de San José y San Luís de Gonzaga. Els estatuts foren aprovats el 1886, i l’edifici s’hauria construït una mica més tard, l’any 1898, segons informa la inscripció d’una reixa del portal. A través d’aquesta entitat la parròquia aglutinava un seguit d’activitats culturals i folklòriques entre les que va destacar el grup de teatre i el cant coral. El grup de teatre va tenir una forta activitat des de 1905. Entre moltes altres representacions s’hi feien els Pastorets. Cal dir que en aquell temps en els locals catòlics les noies no hi podien fer teatre, i els papers femenins els havien de fer nois joves. El grup de teatre del Casino, en canvi, incloïa les noies. L’activitat teatral al centre es va mantenir d’una manera o altra fins a finals de la dècada de 1960.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la coral, ja existia el 1883 i s’anomenava Cor de Sant Josep. El va dirigir el músic Marc Calmet, que el 1905 portava també el Cor de les Filles de Maria. El 1908 funcionava també un quartet de corda del Centre Parroquial, així com una orquestra, que dirigia Marc Gras. El 1918 es va crear un orfeó que només va durar dos anys (Serra; Carreté, 2005: 120).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant els primers decennis del segle XX, en els seus millors temps el Centre Catòlic funcionà com a cafè, teatre i cinema. Durant la Guerra Civil fou confiscat per la CNT/FAI. A la postguerra la seva entitat rival, el Casino, fou clausurada i durant molts anys va quedar com a única entitat de caràcter lúdic que funcionava al poble de Balsareny. La propietat era de l’església, i l’entitat quedava sota el domini del rector. Es va mantenir fins a finals de la dècada de 1970, quan el bisbat va vendre l’immoble a particulars. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment ha funcionat com a bar (Cafè del Centre), que ha passat per diferents propietaris. La sala de teatre s’utilitzà com a magatzem, i les instal·lacions del primer pis es van habilitar com a habitatge. Antigament, a dalt hi havia les cabines del Cine Centro o cine Condal. La sala de teatre i cinema, situada a la planta baixa, disposava de platea i galliner. L’escenari era al costat nord (Carreté, 2010: 219). </span></span></span></p> 41.8640700,1.8757800 406696 4635295 1898 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92812-centre-catolic-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92812-centre-catolic-60.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92812-centre-catolic-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92812-centre-catolic-8.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Cafè del Centre (fitxa IPA), Centre ParroquialA la reixa del portal de la façana oest: Año 1898 98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92813 Col·legi de les Monges https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-de-les-monges <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). Balsareny: història en imatges (1897-1975). Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny. Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 242, 247.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 116.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Edifici construït l’any 1905 com a col·legi de les monges dominiques i que ara és un casal d’entitats. Es tracta d’una construcció parcialment entre mitgeres, de planta pentagonal irregular. Disposa de planta baixa més dos pisos. La façana principal, que proporciona una certa rellevància arquitectònica a la plaça de Ramon Viñas, presenta una composició de línia clàssica, simètrica i ben ordenada. Destaca el portal central, coronat amb un frontó de línia sinuosa que té al seu interior un ull de bou. A sota, la porta queda flanquejada per dos pilars de maó i és rematada amb arc escarser. En aquesta planta baixa les dues finestres que hi ha a banda i banda són emmarcades amb maó. En els dos pisos superiors, que estan marcats per fines cornises, les finestres són perfilades amb motllures d’una tonalitat grisa que destaquen sobre un parament clar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Part de la façana lateral de llevant és visible perquè dona a una placeta. Aquí el mur és a pedra vista, de maçoneria, i els rengs de finestres són emmarcats amb maó. La façana posterior dona a un petit pati i té una escala lateral així com un ampli balcó. Les parets d’aquesta part són emblanquinades. A l’angle sud s’hi ha afegit un cos modern per als accessos verticals amb ascensor.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’interior de l’edifici ha conservat la distribució i la tipologia constructiva originària, especialment en les escales d’accés als pisos superiors, amb les seves baranes de ferro forjat, i en les fusteries de les portes. </span></span></span></p> 08018-275 Plaça Ricard Viñas, 2 <p><span><span><span>Des de 1859 s’havien establert a Balsareny les Germanes Dominiques de l’Anunciata. Primer s’instal·laren a la casa coneguda popularment com ca les Monges (al carrer de Baix, 24). Tan sols feia tres anys que aquesta congregació dedicada a l’ensenyament de nenes i impulsada pel pare Francesc Coll s’havia fundat. Aquí hi van tenir una costura per a nenes durant més de 40 anys. El nom oficial era “Colegio del Pilar de las Hermanas Dominicas de la Anunciata”. Entre 1898 i 1900 van comprar els terrenys per construir un nou edifici, propi i més ampli, a la plaça de Ricard Viñas, també coneguda a partir d’aleshores com a Plaça de les Monges. S’hi van traslladar el 1905, i s’hi van estar fins el 1973, quan van vendre l’edifici a l’Ajuntament. Posteriorment aquest local fou llar d’infants municipal i parvulari, a més d’Escola Municipal de Música i de Teatre. Actualment acull altres associacions i és un casal d’entitats.</span></span></span></p> 41.8640700,1.8752700 406654 4635296 1905 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92813-monges-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92813-monges-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92813-monges-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92813-monges-9.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Casal d’entitats 98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92814 Collet del Nado https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-del-nado <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 145.</span></span></span></p> XVIII-XX <p><span><span><span>Petita masia construïda al segle XVIII però substancialment reformada en els darrers anys, de manera que s’hi han modificat els volums i la tipologia originàries. Consta d’un cos residencial de planta més o menys rectangular (de planta baixa més un pis i golfes) que té cossos més petits adossats tant a la part davantera com posterior. Actualment queda tancada per un petit barri davanter, de recent construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada vers el sudest, queda pràcticament tapada per un dels cossos adossats, que a la part superior tenia una galeria porxada, ara tancada amb finestres. Sota un tram de cobert aeri tan sols queda visible el portal principal de la casa, emmarcat amb llindes i brancals de pedra picada. Els paraments són a pedra vista. El cos principal s’ha fet recréixer considerablement per tal de guanyar un espai més ampli a les golfes. Aquest sobrealçament modern té un parament fet amb petits carreus que és de major qualitat que el de la resta de l’edificació. Per la part posterior les obertures visibles també han estat substancialment remodelades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És interessant la pallissa que es troba a un costat del pati que s’estén al nord de la masia.</span></span></span></p> 08018-276 Sector nord del terme municipal <p><span><span><span>Aquesta masia fou construïda per un caputxí de Sant Martí de Puig-reig, de nom Josep Codina, però que era conegut com el Pare Bernat. Devia ser poc abans del 1730, any que la casa apareix esmentada com a nova. En realitat Josep Codina era germà de l’hereu. El nom de Collet prové del fet que el camí que va a la casa des de la carretera passa per entremig de dos turons que formen un coll. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa es va anar ampliant en diverses etapes. En el cadastre de 1775 consta que pagava 11 sous i mig, i la casa era d’un tal Bosch, que sembla que procedia del mas Bosc d’Argençola. Per això durant un temps fou anomenada també Casa de la Bosca, per la feminització del cognom d’una viuda Bosch (Carreté, 2010: 145). Tanmateix, la família Codina hi va continuar residint. En els darrers anys s’hi han fet reformes i algunes ampliacions.</span></span></span></p> 41.8785300,1.8612900 405515 4636917 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92814-collet-nado-pallissa.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Arbre o arbreda d'interès 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Casa del la Bosca.Informació oral facilitada pel propietari 98|119|94 45 1.1 2211 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92815 Tord https://patrimonicultural.diba.cat/element/tord <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135, 145.</span></span></span></p> XVII-XIX <p><span><span><span>Masia originària probablement del segle XVII i reconstruïda pràcticament de nou al segle XIX. La casa actual és un edifici de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) ben planificat i perfectament regular. La façana principal és encarada vers migdia i dona a un barri o pati davanter tancat per murs. Les diferents façanes de la casa es distribueixen de manera perfectament regular en tres eixos d’obertures. Els paraments són a pedra vista i les obertures emmarcades amb maó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 90 m al sudest de la casa s’aixeca una altre construcció, de dues plantes i de tipologia constructiva similar, però més petita. Probablement es tractava d’una construcció auxiliar de la casa principal.</span></span></span></p> 08018-277 Sector nord del terme municipal <p><span><span><span>El topònim Tord designava la riera actualment més coneguda com del Mujal. Aquest topònim ja es documenta al segle X i fins el XVIII. L’origen del nom potser cal cercar-lo en els castlans de Castellnou, un dels quals, Miquel Tort, posseïa la meitat del mas Selva al segle XIV. El mas Tord, però, és més recent, ja que no consta en la documentació medieval i molt probablement va adoptar el nom de la riera. El primer esment conegut del mas és del 1625. Els segles XVII i XVIII es documenta el cognom Tort a Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mateix segle XVII el mas Tord va ser incorporat, junt amb dos masos rònecs avui inexistents, a l’heretat del Cortès, una mas adossat a Sobirana de Ferrans. Fa la impressió que en algun moment del segle XIX tota la masia del Tord es va reconstruir o edificar de nou. Segons dades del cadastre, no sempre fiables, l’any de construcció seria el 1878.</span></span></span></p> 41.8768700,1.8707600 406298 4636722 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-casa-b-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-vista.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98|119|94 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92816 Torre del Gil https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-gil <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 144.</span></span></span></p> XIX-XXI <p><span><span><span>Antiga casa de pagès que ha conservat més o menys els volums i la tipologia originària, per bé que força reformada modernament. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes). La façana principal, encarada vers migdia, té el portal al costat dret i dos balcons al primer pis, a més d’altres finestres. Els paraments són arrebossats i pintats de color clar. Totes les obertures han estat substancialment remodelades. Sota la teulada un amplia ràfec conserva la decoració dels cabirons. Per la part posterior la casa ha estat allargada recentment amb un cos que té una terrassa superior.</span></span></span></p> 08018-278 Sector nord del terme municipal <p><span><span><span>Aquesta casa fou construïda a finals del segle XIX. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, va ser l’any 1881. Era propietat de Josep Gili Jubany, de fora de Balsareny. Per això el seu nom en realitat era la Torre del Gili, però el nom va derivar ja a principis del segle XX en la forma actual per similituds amb el prenom Gil (Carreté, 2010: 144).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la segona meitat del segle XX hi vivia la família Santamaria. Aleshores encara hi havia molta vinya, i la casa tenia dues tines. Pels volts de 1970 la va comprar l’actual propietari, que va fer allargar la casa per la part del darrera, va enderrocar alguns coberts, va aplanar el terreny i va condicionar el jardí. També va fer construir diverses naus agropecuàries al seu entorn</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p> 41.8773600,1.8756500 406705 4636771 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92816-torre-gil-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92817 Les Cases Noves https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-noves-0 <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 288.</span></span></span></span></p> XIX-XX Recentment rehabilitada <p><span><span><span>Conjunt de dues antigues cases de pagès adossades que avui formen un sol habitatge. La de l’esquerra és cal Migdiada i la de la dreta les Cases Noves. Ambdues han conservat els volums i la tipologia constructiva originàries, per bé que recentment s’hi ha afegit un porxo davanter a tot el llarg de la façana principal, així com també noves construccions a cada banda. Els dos cossos residencials són de planta rectangular. Cal migdiada té una planta lleugerament més petita i compta amb planta baixa més un pis. Les Cases Noves és una mica més alta i disposa d’una tercera planta. Al costat de llevant es conserva un antic cobert.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ambdues cases semblen obrades en una sola fase constructiva i tenen una estructura similar, ben planificada. Probablement són de finals del segle XIX o començaments del XX. Les dues façanes principals, encarades vers el sudest, segueixen un mateix esquema compositiu en base a tres eixos d’obertures. Al centre hi ha els portals, rematats amb arcs escarsers. Totes les obertures són emmarcades amb maó i destaquen sobre uns paraments de maçoneria, a pedra vista. Algunes de les obertures de la part central eren en forma de finestres balconeres. Ara un ampli porxo amb una balconada superior ressegueix tota la part davantera de les cases i genera una petita terrassa al nord. A la façana posterior les finestres de les Cases Noves segueixen la mateixa pauta en base a tres eixos.</span></span></span></p> 08018-279 Sector nordoest del terme municipal <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues d’aquesta casa que, per la seva tipologia constructiva, podria obra de finals del segle XIX o principis del XX. Es va aixecar en terrenys que eren de les Cases de Navàs: un antic mas que està emplaçat en un barri tocant ja al nucli de Navàs. Des del segle XIX aquest mas pertanyia a la Seu de Manresa. Així doncs, les Cases Noves també pertanyien a aquesta institució eclesiàstica i havien de pagar un cens. Pels volts de 1990 van comprar l’immoble els actuals propietaris, que van redimir el cens. Feia poc que la casa havia petit un incendi. Els actuals propietaris van rehabilitar el conjunt i hi afegiren el porxo davanter. </span></span></span></p> 41.8853600,1.8551700 405017 4637682 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92817-cases-noves-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92817-cases-noves-llen.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92817-cases-noves-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92817-cases-noves-4.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Casa Nova del MujaltInformació facilitada pel propietari 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92818 La Teuleria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-5 <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 153.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Antiga casa de pagès que ha conservat força bé els volums i la tipologia constructiva originàries. Es troba situada al pla de la Teuleria, prop d’un torrent que també ha adoptat el nom de la casa, en la vall que antigament era coneguda com a vall de Ferrans. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té un cobert més baix adossat a llevant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa originària era més curta i es va allargar cap a ponent amb un cos porxat construït totalment amb totxo. La façana principal de la casa primitiva, orientada vers migdia, té una estructura ben planificada en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central i, al seu damunt, una finestra balconera . Totes les obertures són rematades amb arc escarser i emmarcades amb maó sobre un parament de maçoneria, a pedra vista. A la façana posterior les obertures són més petites i de distribució irregular. El cos de ponent és fruit d’un eixamplament fet probablement a la primera meitat del segle XX. El porxo consta de tres arcs escarsers situats a la façana lateral i sostinguts sobre pilars, però la part nord s’ha cegat. Al pis superior es corresponen amb tres finestres i, a les golfes, dues obertures de ventilació verticals.</span></span></span></p> 08018-280 Sector nordoest del terme municipal. <p><span><span><span>Aquesta casa no figura en els cadastres i llibres de vàlues del segle XVIII. És, doncs, una construcció del segle XIX. El seu nom es deu al fet que hi devia haver un antic forn d’obra o teuleria. Probablement a la primera meitat del segle XX es va allargar amb la construcció del cos porxat de maó.</span></span></span></p> 41.8765400,1.8544300 404943 4636703 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92818-teuleria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92818-teuleria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92818-teuleria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92818-teuleria-6.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92819 Sardana Records Balsarenyencs https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-records-balsarenyencs XX <p><span><span><span>Sardana per a cobla composada pel mestre Josep Albertí Busquets l’any 1957. Sol interpretar-se en les ballades de sardanes per la festa major. Un original de la partitura d’aquesta sardana, dedicada pel mestre Josep Albertí, es conserva a l’Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> 08018-281 Ajuntament de Balsareny. Plaça de l'Ajuntament <p><span><span><span>Josep Albertí Busquets (Blanes, 1919-Girona, 1996) fou compositor de sardanes i instrumentista. Va estar especialment vinculat a la cobla-orquestra La Selvatana, de la qual en va ser director, instrumentista i arranjador entre 1947 i 1960. En aquesta època sobretot va desenvolupar la seva activitat compositiva. Entre moltes d’altres, el 1957 va compondre la sardana “Records Balsarenyencs”. Algunes de les seves sardanes li van proporcionar una popularitat molt àmplia, encara que també fou autor de música lleugera.</span></span></span></p> 41.8634000,1.8768900 406787 4635220 1957 08018 Balsareny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Josep Albertí Busquets (compositor) 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92821 El Girald https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-girald <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 90, 144-145.</span></span></span></p> XVII-XIX En ruïnes <p><span><span><span>Masia de dimensions modestes, actualment en ruïnes, que es troba enmig dels plans del Saüc, prop dels clots del Girald. Consta d’un cos residencial de planta més o menys quadrada que tenia dues plantes, amb un cos adossat a llevant corresponent a una tina de cairons. La casa conserva els murs perimetrals de la part posterior pràcticament fins a l’alçada del sostre, però la part davantera, on hi havia el portal, s’ha esfondrat totalment. Els murs són de maçoneria, a pedra vista. A la part interior s’insinua l’arrencada de la volta de pedra que cobria la planta baixa. </span></span></span></p> 08018-283 Sector nord del terme municipal <p><span><span><span>El petit mas del Girald té el seu origen en dues famílies emparentades que eren provinents de França: els Ricart i els Girbalt. La primera referència documental de la casa és del 1624, quan Pere Lladó va vendre a Francesc Ricart una casa segregant terres que havien estat del Lledó de Sobre-roca. El 1624 Francesc Ricart declara tenir la casa però encara no tenia nom. Als segles XVII i XVIII el cognom Giralt va ser molt usual a Balsareny, justament pels familiars que van sorgir d’aquest mas. El 1760 el mas Giralt pagava de l’impost de vàlues o balias una xifra relativament baixa de set sous i 9 diners. El 1775 el propietari era Josep Giralt, que pagava 70 rals i 10 diners i mig al cadastre. A principis el segle XIX era habitada per un masover, Joan Camprubí (Carreté, 2010: 144). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mas Girald tenia una sínia amb una bassa que estaven situades uns 100 m a llevant. Ja existien el 1859, segons informa una inscripció en una llinda de la bassa, i el propietari aleshores era Joan Picas. Possiblement la sínia es devia renovar a principis de segle XX per adaptar-la al tipus de sínia de taps, que era el més habitual en aquesta època.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa del Girald no sembla que tingués ampliacions respecte de la construcció inicial. A les dècades finals del segle XX ja es trobava en ruïnes. </span></span></span></p> 41.8807300,1.8669000 405984 4637155 08018 Balsareny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92821-giralt-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92821-giralt-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92821-giralt-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92821-giralt-6.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana En tot aquest sector hi trobem abundants mostres d’elements amb pedra seca de molt bona qualitat. Especialment interessant és una canalització que conduïa les aigües pluvials cap a la riera del Mujal i que es troba uns 500 m al sudest del Girald, en front de la casa del Tord. 98|119|94 46 1.2 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92822 Goigs de Sant Marc https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-marc-0 <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 23.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 123-124.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es canten a l’església parroquial per la festa major de Sant Marc, que és patró del poble. Abans d’acabar la missa solemne es reparteixen còpies dels goigs a tots els assistents i, tot anant a venerar les relíquies del sant, es canten. L’edició consultada, pertanyent ja al segle XX, duu per títol “Goigs de Sant Marc, patró menys principal de la parròquia de Balsareny”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs fan referència a la protecció sobre el poble de Balsareny: “Si l’enemic ens empeny / pels camins de perdició, / als devots de Balsareny / guardeu en tota ocasió. / Per eix poble que us implora / vetlleu en qualsevol part”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També esmenten les facultats atribuïdes al sant com a protector contra tempestes i llamps: “Pedra i llamps en la tempesta / detureu desde l’Empir; / guardeu-nos de fam i pesta, / i quan fem l’últim sospir / per Vós traspassem la vora / del celestial llindar”.</span></span></span></p> 08018-284 Església parroquial de Santa Maria de Balsareny. Plaça de l'Església, s/n <p><span><span><span>Antigament la festa major de Balsareny era per la Mare de Déu d’Agost i s’estenia al dia següent. Probablement a finals de segle XVII s’originà un vot de poble a Sant Marc amb motiu d’una epidèmia, i posteriorment la festivitat d’aquest sant ha esdevingut la festa major. Aquest episodi no està documentat i s’ha transmès per tradició oral. L’augment de nadons batejats amb el nom de Marc durant la primera meitat del segle XVIII fa sospitar que l’epidèmia podria haver estat entre els anys 1680 i 1698, quan les crisis agràries van provocar puntes de mortalitat a Balsareny. El cert és que l’any 1789 sant Marc ja era patró del poble, i hi havia una Confraria de Sant Marc. Aquest any hi hagué un conflicte per als càrrecs d’aquesta confraria, que pretenien fer-se vitalicis i que va arribar a la Reial Audiència de Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX els membres de la Confraria de Sant Marc, coneguts com a marconets, controlaven el consistori i pretenien que les relíquies d’aquest sant conservades a la parròquia tinguessin prioritat total sobre la celebració d’altres festivitats, per la qual cosa van protagonitzar durs enfrontaments amb el rector. L’any 1901 l’oposició republicana va qüestionar les subvencions que “des de temps immemorials” es donava a la confraria de Sant Marc. En aquest moment es va revifar la polèmica entre els partidaris de celebrar la festa major per la mare de Déu d’Agost, com s’havia fet tradicionalment, o fer-la per Sant Marc (el 25 d’abril). La confraria de Sant Marc va desaparèixer el 1936, però les picabaralles en relació amb les dates de la festa major encara s’arrossegaven l’any 1947, en temps de mossèn Esteve Verdaguer. En l’actualitat només es celebra la Festa Major de Sant Marc (Carreté; Benéitez, 2002: 23). </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta diada és típic el repartiment del panellet de sant Marc, que es guarda tot un any a cada casa com a senyal de protecció, especialment contra els temporals. Quan queia un llamp es feia la popular invocació amb la fórmula: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”. Abans cada pagès donava una petita quantitat de farina al forner que li tocava de coure els panets. Aquesta feina se la repartien, per torn anual, els forners del poble</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta tradició, que s’ha conservat especialment en alguns pobles de l’àrea del sud-est del Bages, té les seves arrels en rituals agraris primitius que es feien en aquest moment de la primavera, just quan el blat comença a créixer. El repartiment d’aquests panellets s’ha d’entendre com un acte enfocat tant a conjurar el perill de la fam com a afavorir la solidaritat entre els més necessitats. De fet, originàriament es considerava els panellets com una almoina que aquest dia s’oferia als pobres. En molts llocs era tradició guardar el panet tot l’any; això volia dir que no s’havien passat privacions. Així mateix, també es considerava que els panets en si tenien propietats curatives, que guardaven dels llamps o que protegien contra la malastrugança. </span></span></span></p> 41.8632200,1.8779600 406876 4635198 08018 Balsareny Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Fotografia de Lluís Boixadera 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92823 Goigs de la Mare de Déu del Castell de Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-del-castell-de-balsareny <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Goigs que tradicionalment es cantaven a l’església del castell de Balsareny. L’edició consultada (de 1890) duu per títol “Goig de la Mare de Déu del Castell de Balsareny. Pla de Baiges – Bisbat de Vich, propietat dels Senyors Marquesos d’Alós y de Llió, barons de Balsareny”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els goigs fan referència a l’origen de la imatge de la Mare de Déu que es venerava en aquesta església: “D’Itàlia foreu portada / Fins aquest famós castell, / Ahont sou molt venerada / Tant del jove com del vell” (...) De Carrara l’marmol fi / Ab s’angélica blancura / Se veu replandir aquí / En esta vostra figura”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També s’esmenta la tradició de miracles atribuïts a aquesta marededéu: “Los miracles qu’heu obrat / o tenen ponderació, / Aquí tot hom ha trobat / Favor, consol, protecció” (...) Del castell fins la campana / Cert dia vos alabá / Puig per ordre soberana / Per sí sola ella tocá: Arxivat de Balsareny / Consta així en la rectoria”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, els goigs posen de relleu la protecció de la Verge al poble de Balsareny i als senyors del castell en particular: “De Balsareny, Vèrge pura, / Socorreunos ajudarunos; / En mitj tota desventura / Protegiunos, amparaunos” (...) “Aydau piadosa als Senyors / D’aquest castell propietaris, / No’ls negueu vostres favors / Deslliuraulos de contraris, / Daulos salaut, y amorosa, / Santa mort, quant hora sia”.</span></span></span></p> 08018-285 Església de Santa Maria del Castell de Balsareny. Sector central del terme municipal <p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. Pel que fa a l’església, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle. Al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. Amb posterioritat a 1685 l’advocació de l’església es canvià per la de la Mare de Déu. En aquesta capella lateral s’hi venerava una imatge de la Verge feta al segle XVII amb marbre de Carrara. Tenia una llarga tradició de devoció popular i de miracles (Carreté, 2010: 110). Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 aquesta escultura es va perdre. Ara la substitueix una altra escultura, també de marbre.</span></span></span></p> 41.8703700,1.8818000 407205 4635988 08018 Balsareny Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Religiós 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L’edició consultada fou impresa a la “Estampa La Academia” de Barcelona, Ronda Universitat, 6, l’any 1890. 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92826 Sant Ramon de Sobirana de Ferrans https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-ramon-de-sobirana-de-ferrans <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Sant Ramon de Sobirana de Ferrans (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120-123.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 134-135.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 153.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1972-74). <em>“Esglésies romàniques singulars al Bages”, Ausa, </em>vol. VII, Vic, p. 142-149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa, p. 206.</span></span></span></span></p> XII-XV Restaurada a la dècada de 1970. <p><span><span><span>Església romànica que forma part d’un conjunt de gran interès arquitectònic i històric en el qual hi trobem també la masia de Sobirana de Ferrans (a la part central) i la masia del Cortès de Ferrans (a ponent). Els tres edificis estan adossats i formen un continu constructiu de certa complexitat. L’indret està situat en una elevació del terreny sobre la vall que formen dos torrents; d’aquí la denominació de Sobirana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una església romànica, probablement de mitjans del segle XII, amb una ampliació en època gòtica. Es caracteritza per una planta de dues naus: una de principal, més gran i de forma allargada, i l’altra al costat nord, més petita i gairebé quadrada. Ambdues estan capçades per sengles absis de dimensions concordants amb les respectives naus. Cal remarcar que les esglésies de dues naus són molt poc freqüents, i en els pocs casos en que es donen els dos absis solen ser juxtaposats i complementaris. En el cas de Sant Ramon de Sobirana, en canvi, les dues naus són completament independents. El raó d’aquesta disposició peculiar la desconeixem. S’ha dit que la nau secundària es podria haver bastit amb la intenció d’afegir-n’hi una tercera, al costat oposat, que mai no es va arribar a fer. O tal vegada la segona nau podria haver tingut una funció litúrgica específica que ignorem. De fet, fa la impressió de ser una església de planta llatina amb un transsepte que hauria quedat inacabat en el seu braç dret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal té l’absis orientat al nordest, de forma semicircular i amb una finestra central de doble esqueixada coberta per arc de mig punt monolític (en aquest cas refet). Sobre l’absis el mur tester s’aixeca per sobre del nivell de la teulada, i al seu cimal hi ha una creu de pedra, refeta en la recent restauració. A la façana de migdia hi trobem el portal, que és un dels elements més interessants del temple. Per la seva senzillesa, tant arquitectònica com escultòrica, representa un terme mitjà entre els portals simples de dovelles llises i els que compten amb una decoració escultòrica completa. El portal és format per tres arcs de mig punt en degradació. Els dos primers es recolzen sobre impostes i el més exterior és resseguit per una arquivolta a manera de guardapols. La decoració escultòrica es concentra en aquesta arquivolta exterior, i en general es troba molt erosionada. Les dovelles de l’arc són ornades amb botons i, a la part superior, hi trobem una figura humana disposada en sentit horitzontal, d’unes característiques molt arcaiques i amb els braços posats a la cintura, en forma de gerra. El cap es trobaria a l’esquerra i els peus a la dreta, coincidint amb un dels botons ornamentals. Així mateix, en una de les impostes de l’esquerra es conserva la figura esquemàtica d’un ocell seguida d’una sèrie de motius florals emmarcats dintre de quadrats. Es tracta d’un esquema decoratiu primitiu que prové de la tradició visigòtica. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau secundària té una disposició no del tot simètrica respecte de la principal. Per aquest motiu l’absis és incomplet i queda lleugerament retallat pel costat que s’hi annexa. La finestra central és semblant a la de l’absis principal. L’aparell de la construcció romànica és fet amb petits carreus de mides desiguals, disposats en filades i a trenca-junt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus de la nau principal s’aixeca una torre situada sobre un cos lleugerament més alt que s’hi va afegir en època gòtica. És de planta quadrada i es troba escapçada per la part superior, on es conserven dues obertures allargades que indiquen que es tractava d’un campanar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior del temple ambdues naus són cobertes amb voltes de canó de perfil apuntat. La nau principal es fusiona a l’absis mitjançant dos arcs apuntats en gradació. En època del gòtic la nau es va ampliar amb una nova estança que allarga la construcció i que s’enlaira mitjançant una torre recolzada sobre arcs de mig punt. </span></span></span></p> 08018-286 Sector nordoest del terme municipal. <p><span><span><span>En un turó que s’aixeca uns 400 m a l’est de Sobirana s’hi ha identificat una petita necròpolis possiblement d’època visigòtica (Collet del Nado), en la qual s’hi va trobar una sivella corresponent a aquest període. Això suggereix que els masos i l’església de Sobirana podrien tenir un precedent en una hipotètica vil·la de tradició romano-visigòtica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De fet, la Vall de Ferrans devia ser el primer territori repoblat del terme del castell de Balsareny, entorn del segle X. L’indret de la Vall de Ferrans és documentat des de l’any 966 i 967. Amb anterioritat al 966 devia habitar-hi un tal Ferran (un nom d’origen germànic), que no ha estat documentat però que hauria donat nom a la vall. En aquesta època ja consta que hi havia més d’una casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El topònim Sobirana prové del mas i no apareix fins al segle XIV. L’església que hi havia en aquesta vall ja consta l’any 1154 en les primeres llistes del bisbat de Vic, amb categoria de parròquia però sense especificar-ne l’advocació. De fet, es desconeix quina era la seva advocació primitiva, tot i que hi ha una tradició que diu que era dedicada a Santa Maria, però no se’n té cap prova. Al segle XIV ja consta amb l’advocació de sant Domènec. El 1311 com a “Sen Digmenge de Ferrans”, i el 1398 amb la mateixa dedicació llatinitzada: Sancti Dominici de Ferrans. Tanmateix, aquesta advocació no podia ser l’antiga, ja que sant Domènec de Guzmán fou canonitzat el 1221. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al mas Sobirana, apareix en una relació de masos de l’any 1368 sota el nom genèric de Cases de Ferrans. En aquesta llista també hi consta el mas Mercader, actualment el Cortès. Més tard, l’adjectiu Sobirana al·ludeix a la seva situació en un promontori elevat i en relació a una altra casa, jussana, que no està documentada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En època gòtica, tal vegada al segle XIII, l’església va ser allargada amb la construcció d’un cos a ponent coronat amb una torre. Al final del segle XIV, segurament a causa de la davallada de població provocada per la pesta negra, va perdre la categoria de parròquia i passà a ser sufragània de la parroquial de Balsareny. El nom modern de l’església és Sant Ramon de Sobirana. No se sap des de quan va adquirir aquesta advocació, però devia ser en època força moderna. L’església també havia tingut la dedicació de sant Joan (Carreté, 2010: 134). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Retornant al mas de Sobirana, en el fogatge de 1515 hi consta Francesc Subirana, i en el de 1553 Joan Sobirana. Ja al segle XVIII, en el cadastre de 1775 Joan Sobirana pagava 185 rals i 13 diners pel mas, que tenia 9 jornals i mig de sembra, 2/24 d’hort, 6 entre vinya i mallol de segon any, 60 de bosc i 46 de pastura. La casa es devia ampliar sobretot als segles XVII i XVIII, quan també es devia bastir el cos adossat a llevant que connecta amb l’església. De fet, església i masia van acabar totalment units, fins al punt que, en algun moment, l’església va esdevenir una dependència de treball i al presbiteri de la nau principal s’hi va construir una tina que tancava l’absis.</span></span></span></p> <p><span><span><span> El 1849 l'església juntament amb el mas Sobirana va passar a ser propietat de la comunitat de Canonges de la Seu de Manresa. L’heretat ja era força gran, i en aquesta època els canonges van adquirir també altres cases situades al sector de llevant, com les Cases Noves i les Cases de Navàs; d’aquesta manera les terres de l’heretat arribaven fins al nucli urbà de Navàs. A partir d’aquest moment el mas Sobirana va quedar a càrrec de masovers. A la segona meitat del segle XX ho eren la família Serra, de Balsareny, i des dels volts de 1970 hi viu un llogater.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1970 els canonges de Manresa van promoure la restauració de l’església. Els treballs van consistir en suprimir la tina interior i altres afegitons, refer les cobertes i els paraments de la façana i finestres i construir un nou paviment. El 7 d’octubre de 1979 l’església fou beneïda i restablerta al culte sota la suposada advocació primitiva de Santa Maria. Igual que la resta d’esglésies de Balsareny, l’any 1957 va deixar de dependre del bisbat de Vic per passar al de Solsona.</span></span></span></p> 41.8774800,1.8515800 404708 4636811 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-figura-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-ocell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92826-sobirana-esglesia-int-8.jpg Legal Gòtic|Romàntic|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada accessible Religiós Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 93|101|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92827 Sobirana de Ferrans https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobirana-de-ferrans <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS</span><span><span> (1984). “Sant Ramon de Sobirana de Ferrans (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 120-123.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111, 134-135.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 153.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 131, 134.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1972-74). <em>“Esglésies romàniques singulars al Bages”, Ausa, </em>vol. VII, Vic, p. 142-149.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>Esglésies romàniques de Bages, Berguedà i Cardener</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa, p. 206.</span></span></span></span></p> XII-XX Teulada refeta. A la resta de l'edifici hi falta manteniment, li convindria una restauració-rehabilitació. <p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, que forma part d’un conjunt de gran interès arquitectònic i històric en el qual hi trobem l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana (a llevant), la masia de Sobirana de Ferrans (al centre) i la masia del Cortès (a ponent). Els tres edificis estan adossats i formen un continu constructiu de certa complexitat i força caòtic, ja que entorn de les masies s’hi han anat afegint un bon nombre de coberts que cobreixen en bona part les façanes situades a migdia. A més, el conjunt compta també amb una pallissa independent, situada uns metres al sud junt a una bonica era enrajolada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia de Sobirana consta d’un cos residencial de planta molt irregular, de tres plantes d’alçada i fruit de múltiples fases d’ampliació, difícils de precisar. La casa de Sobirana s’estén en l’eix que va del sudoest al nordest, tot formant un angle recte amb la casa del Cortès, que segueix l’eix nordoest-sudest, de manera que els careners de les respectives teulades queden perpendiculars, formant una mena de L. La façana principal de Sobirana presenta una distribució d’obertures irregular, amb un gran portal dovellat situat a la dreta i dues finestres emmarcades amb pedra picada i ampits motllurats al nivell del primer pis. Queden rastres d’una altra finestra, ara tapiada, més altres finestretes menors. Així mateix, al nivell de les golfes, que sembla recrescut, hi trobem un tipus de finestres balconeres emmarcades amb maó i amb baranes de fusta que són pròpies ja del segle XIX. El parament és també força irregular i amb diverses refeccions, però la part baixa tendeix a ser de major qualitat, en forma de petits carreus més o menys escairats i disposats en filades. Es conserven clapes de l’arrebossat tradicional de calç. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per llevant trobem un cos més baix, també residencial, que s’adossa a l’església. Té una gran cisterna amb terrassa i un magnífic pou de planta circular que queda adossat a l’exterior i que dóna singularitat a aquesta part davantera. En aquest sector la casa queda tancada per un petit barri o pati amb alguns coberts. A la part posterior trobem altres cossos adossats, també de caràcter residencial.</span></span></span></p> 08018-287 Sector nordoest del terme municipal. <p><span><span><span><span>En un turó que s’aixeca uns 400 m a l’est de Sobirana s’hi ha identificat una petita necròpolis possiblement d’època visigòtica (Collet del Nado), en la qual s’hi va trobar una sivella corresponent a aquest període. Això suggereix que els masos i l’església de Sobirana podrien tenir un precedent en una hipotètica vil·la de tradició romano-visigòtica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De fet, la Vall de Ferrans devia ser el primer territori repoblat del terme del castell de Balsareny, entorn del segle X. L’indret de la Vall de Ferrans és documentat des de l’any 966 i 967. Amb anterioritat al 966 devia habitar-hi un tal Ferran (un nom d’origen germànic), que no ha estat documentat però que hauria donat nom a la vall. En aquesta època ja consta que hi havia més d’una casa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El topònim Sobirana prové del mas i no apareix fins al segle XIV. L’església que hi havia en aquesta vall ja consta l’any 1154 en les primeres llistes del bisbat de Vic, amb categoria de parròquia però sense especificar-ne l’advocació. De fet, es desconeix quina era la seva advocació primitiva, tot i que hi ha una tradició que diu que era dedicada a Santa Maria, però no se’n té cap prova. Al segle XIV ja consta amb l’advocació de sant Domènec. El 1311 com a “Sen Digmenge de Ferrans”, i el 1398 amb la mateixa dedicació llatinitzada: Sancti Dominici de Ferrans. Tanmateix, aquesta advocació no podia ser l’antiga, ja que sant Domènec de Guzmán fou canonitzat el 1221. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa al mas Sobirana, apareix en una relació de masos de l’any 1368 sota el nom genèric de Cases de Ferrans. En aquesta llista també hi consta el mas Mercader, actualment el Cortès. Més tard, l’adjectiu Sobirana al·ludeix a la seva situació en un promontori elevat i en relació a una altra casa, jussana, que no està documentada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En època gòtica, tal vegada al segle XIII, l’església va ser allargada amb la construcció d’un cos a ponent coronat amb una torre. Al final del segle XIV, segurament a causa de la davallada de població provocada per la pesta negra, va perdre la categoria de parròquia i passà a ser sufragània de la parroquial de Balsareny. El nom modern de l’església és Sant Ramon de Sobirana. No se sap des de quan va adquirir aquesta advocació, però devia ser en època força moderna. L’església també havia tingut la dedicació de sant Joan (Carreté, 2010: 134). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Retornant al mas de Sobirana, en el fogatge de 1515 hi consta Francesc Subirana, i en el de 1553 Joan Sobirana. Ja al segle XVIII, en el cadastre de 1775 Joan Sobirana pagava 185 rals i 13 diners pel mas, que tenia 9 jornals i mig de sembra, 2/24 d’hort, 6 entre vinya i mallol de segon any, 60 de bosc i 46 de pastura. La casa es devia ampliar sobretot als segles XVII i XVIII, quan també es devia bastir el cos adossat a llevant que connecta amb l’església. De fet, església i masia van acabar totalment units, fins al punt que, en algun moment, l’església va esdevenir una dependència de treball i al presbiteri de la nau principal s’hi va construir una tina que tancava l’absis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span> El 1849 l'església juntament amb el mas Sobirana va passar a ser propietat de la comunitat de Canonges de la Seu de Manresa. L’heretat ja era força gran, i en aquesta època els canonges van adquirir també altres cases situades al sector de llevant, com les Cases Noves i les Cases de Navàs; d’aquesta manera les terres de l’heretat arribaven fins al nucli urbà de Navàs. A partir d’aquest moment el mas Sobirana va quedar a càrrec de masovers. A la segona meitat del segle XX ho eren la família Serra, de Balsareny, i des dels volts de 1970 hi viu un llogater.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la dècada de 1970 els canonges de Manresa van promoure la restauració de l’església. Els treballs van consistir en suprimir la tina interior i altres afegitons, refer les cobertes i els paraments de la façana i finestres i construir un nou paviment. El 7 d’octubre de 1979 l’església fou beneïda i restablerta al culte sota la suposada advocació primitiva de Santa Maria. Igual que la resta d’esglésies de Balsareny, l’any 1957 va deixar de dependre del bisbat de Vic per passar al de Solsona.</span></span></span></span></p> 41.8773700,1.8514100 404693 4636799 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-pallissa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-vista-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-llinda-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92827-sobirana-vista-j.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana En una finestra de la façana davantera hi ha una inscripció difícil de llegir i una creu circumscrita en una circumferència.Inscripció a la llinda de la pallissa: 1861. 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92828 El Cortès de Ferrans https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cortes-de-ferrans <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> XIV-XX Masia en estat d'abandó, amb algunes parts en estat precari i coberts semiderruïts. <p><span><span><span>Masia de grans dimensions, d’origen medieval, que forma part d’un conjunt de gran interès arquitectònic i històric en el qual hi trobem l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana (a llevant), la masia de Sobirana de Ferrans (al centre) i la masia del Cortès (a ponent). Els tres edificis estan adossats i formen un continu constructiu de certa complexitat i força caòtic, ja que entorn de les masies s’hi han anat afegint un bon nombre de coberts que cobreixen en bona part les façanes situades a migdia. A més, el conjunt compta també amb una pallissa independent, situada uns metres al sud junt a una bonica era enrajolada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La masia del Cortès consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis i golfes), té dos cossos adossats a ponent i un barri o pati tancat amb una pallissa que s’estén cap al sud. La casa del Cortès s’estén en l’eix nordoest-sudest tot formant un angle recte amb la casa de Sobirana, que segueix l’eix sudoest-nordest, de manera que els careners de les respectives teulades queden perpendiculars, formant una mena de L. La façana principal es troba encarada al sudoest i queda tapada parcialment pels dos cossos adossats més moderns. Entremig, a través d’un estret corredor, podem accedir a l’entrada principal, que és de forma rectangular i emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada. Al seu damunt hi ha un ampli finestral amb ampit motllurat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tal vegada antigament l’entrada principal era per migdia a través del barri, però actualment aquesta part es troba tapada per un cobert. A la part alta d’aquesta façana sudest hi podem veure dues finestres de bona qualitat emmarcades amb pedra picada i una altra de menor parcialment tapada. El cos adossat a l’esquerra sembla ja una ampliació del segle XIX. La façana posterior (al nordoest) presenta també dos finestrals de bona factura. A l’angle nord la casa té adossat un altre cos, que possiblement correspon a tines fetes ja al segle XIX.</span></span></span></p> 08018-288 Sector nordoest del terme municipal. <p><span><span><span>Aquest mas és d’origen medieval. Estava situat a la Vall de Ferrans i primitivament es coneixia com a mas Mercader. La Vall de Ferrans, dins el terme del castell de Balsareny, és documentada des de l’any 966 i 967. El topònim Sobirana prové del mas i no apareix fins al segle XIV. L’església que hi havia en aquesta vall ja consta l’any 1154 en les primeres llistes del bisbat de Vic, amb categoria de parròquia però sense especificar-ne l’advocació. La Vall de Ferrans devia ser el primer nucli habitat del terme del castell de Balsareny. Amb anterioritat al 966 devia habitar-hi un tal Ferran, que no ha estat documentat. En aquesta època ja consta que hi havia més d’una casa. En una relació de masos de l’any 1368 ja hi consta el mas Mercader i també el mas Sobirana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Almenys des de començaments del segle XVII la família Cortès ja posseïa aquest mas, que popularment havia adoptat per denominació el cognom dels seus propietaris. <span>Per això en els capbreus es rectifica el seu nom, encara que a efectes oficials consta el nom antic. Al segle XVII l’heretat </span>havia incorporat el mas Tord i dos masos rònecs avui inexistents: el mas Cases i el mas de la Moltonada. La casa es va ampliar fonamentalment als segles XVII i XVIII fins assolir les dimensions actuals. Així ho testimonien les inscripcions conservades de 1685 i 1712. La primera està associada al nom d’Antoni Cortès, cosa que indicaria que a finals del segle XVII la família amb aquest cognom encara estava al capdavant del mas. De fet, el cognom Cortès no apareix a Balsareny fins a finals del segle XVI. Més endavant la propietat del Cortès va passar per matrimoni a la família Solsona, que eren ciutadans honrats de Barcelona. En el cadastre de 1775 el propietari ja és Joseph Solsona y Cortès de Monner. <span>A mitjans del segle XIX el propietari era Anton de Solsona, que fins el 1862 pagava, per la propietat del Cortès, un censal de 16 rals de pensió anual a la comunitat de preveres de Moià, que va redimir arran de la desamortització de Madoz. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a mitjans de segle XX la masia fou adquirida pel doctor Trullàs, de Manresa. A la seva mort els descendents se la van vendre. Ja fa temps, però, que la casa està deshabitada.</span></span></span></span></p> 41.8772600,1.8511800 404674 4636787 08018 Balsareny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-cortes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-sobirana-vista-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-cortes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-cortes-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-cortes-post-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-cortes-post.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92828-cortes-llinda-b.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Mas MercaderInscripció en una llinda de la façana sudest: 1712Inscripció en una llinda de la façana nordoest: Antoni Cortes 168[3]Informació facilitada per Ramon Carreté 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92829 Necròpolis de Collet del Nado https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-collet-del-nado <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 279.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VILLEGAS, Francesc (1982). <em>El romànic del Bages. Estudi dels edificis religiosos</em>. Llibreria Sobrerroca, Manresa.</span></span></span></p> VI-VII L'estat de conservació de les tombes és desigual. Algunes força arrasades, altres en relativament bon estat. <p><span><span><span>Necròpolis de cistes d’època medieval, possiblement visigòtica, que està situada al cim d’un turonet amb una situació dominant sobre la vall que antigament es coneixia com a Vall de Ferrans, uns 400 m al NE/E de l’església romànica de Sant Ramon de Sobirana i de les masies de Sobirana de Ferrans i del Cortès. Per l’altra banda, una 400 m a l’oest de la masia anomenada Collet del Nado. El turonet forma part d’una elevació que es coneix amb el significatiu nom de Serrat dels Morts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consta d’un total de sis cistes orientades en la mateixa direcció; és a dir, amb la part del cap mirant cap a llevant. Les tombes són estretes i llargues, lleugerament més amples a les capçaleres i més estretes als peus. El seu estat de conservació és desigual. Les que es troben més ben conservades mesuren entre 1,80 i 1,50 m de llarg. Una encara conserva part de les lloses de coberta. Estan fetes amb lloses gruixudes i d’aspecte sòlid, una tipologia que es sol correspondre amb les cistes d’època visigòtica. A més, segons s’esmenta en alguna publicació (Fernández, 1974) en aquest jaciment s’hi hauria trobat una sivella visigòtica que havia estat exposada al Castell de Balsareny (actualment ja no hi està exposada).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot plegat suggereix que es tractaria d’una petita necròpolis d’època visigòtica, possiblement associada a un hipotètic assentament d’aquesta època que es trobaria a la zona on hi ha la masia i l’església de Sobirana. El lloc de La Vall de Ferrans ja està documentat els anys 966 i 967, i l’església el 1154. La Vall de Ferrans fou un dels primers indrets de Balsareny que es va repoblar a l’alta edat mitjana, entorn del segle X.</span></span></span></p> 08018-289 Sector nordoest del terme municipal. 41.8785400,1.8564000 405109 4636923 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92829-collet-nado-vista.jpg Inexistent Visigot|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Aquest jaciment apareix amb múltiples noms en la bibliografia, cosa que genera certa confusió. Concretament, s’ha denominat Cortès i Sant Ramon de Sobirana de Ferrans, Serrat dels Morts (Serra; Carreté, 2004: 22), o Font de la Roca (Fernández, 1974).Així mateix, Jordi Fernández en la seva guia turística de Balsareny (1995) esmenta la troballa de destrals neolítiques a la Serra d’en Sobirana, que es pot identificar amb aquest mateix serrat, proper a la masia de Sobirana de Ferrans. 87|85 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92830 Castell de Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-balsareny <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Castell de Balsareny, Santa Maria del Castell de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 116-120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 9-14, 45-48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere; PLADEVALL, Antoni; SABALA, Josep M. (1976). “Castell de Balsareny”, <em>Els Castells catalans</em>, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 496-518. (2ª edició: 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS AGULLÓ, Jaume (1974). <em>Història, baronia i Castell de Balsareny.</em> </span></span></span></p> <p><span><span><span>SARRET i ARBÓS, Joaquim (1925). “Senyoriu del castell de Balsareny”, <em>Butlletí del Centre Excursionista de la Comarca de Bages</em>, núm. 91, Manresa, p. 127-131.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 27-34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier. 'L'art antic a la comarca de Bages. El castell de Balsareny.' <em>Bages</em>, núm. 100. Manresa</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>El Castell de Balsareny</em>. Gràfiques Montañà, Manresa.</span></span></span></p> X-XIX Estructuralment l'edifici es conserva en bon estat, però hi ha algunes estances que es troben en estat precari, mancades d'una tasca d'endreça i documentació dels elements que contenen. <p><span><span><span>El castell de Balsareny es troba situat dalt d'un turó de 420 m d'altitud, a la riba dreta del Llobregat. Constitueix el millor exemple conservat al Bages d’un castell d’origen medieval. Es tracta d'una construcció gòtica del segle XIV que respon al tipus de palau fortificat, el qual s’estructura en una gran mola, de planta pentagonal amb pati interior i coronat per merlets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La part baixa correspon a l’obra gòtica originària, mentre que la part alta és fruit de la reconstrucció que s’hi va fer a finals del segle XIX. Totes les façanes presenten unes esveltes finestres gòtiques que són obra ja de la restauració, cal suposar que reproduint més o menys fidelment les originàries. Són finestres coronelles bífores o trífores (és a dir, de dues o de tres columnetes) amb els típics arcs lobulats, i es troben al nivell de la planta noble, mentre que a la part baixa hi ha finestres simples més petites i alguna espitllera. L’entrada és situada a la façana de llevant i consisteix en un portal adovellat. D’aquesta part en surt el camí que voreja el turó pel sud i es dirigeix vers el poble. A mitja alçada del mur de ponent hi trobem una poterna o falsa porta que tenia la funció de permetre, en cas de perill, la sortida de la fortalesa mitjançant una escala de mà. Diversos autors assenyalen la presència de vestigis romànics al castell, que són presents sobretot al mur de llevant i, tal vegada, a la part inferior del mur nord.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior, al voltant del pati es generen quatre crugies que, a la planta baixa, queden articulades per un seguit d’arcs apuntats diafragmàtics corresponents a l’obra gòtica originària. Els sostres, amb embigats i revoltons de rajoleta, són ja del segle XIX. En aquesta planta hi trobem les dependències del celler, la masmorra, les quadres, l’habitatge dels antics masovers i, a l’ala nord, una cambra més espaiosa i de característiques nobles que s’ha anomenat saló del tinell. Fa 19 per 7,7 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati d’armes és de planta rectangular i en tres de les cares presenta un porxat amb arcs de mig punt a dues plantes. Els arcs del pis inferior són d’arrencada baixa i d’aparença romànica, tot i que deuen ser ja del segle XIV; els del pis superior, més esvelts i amb impostes llises a les arrencades, podrien ser ja renaixentistes, del segle XVI. De dues de les cantonades en baixen unes conduccions que recollien les aigües pluvials de les teulades per emmagatzemar-la a la cisterna que està situada al subsòl, sota el brocal del pou que queda al centre. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes escales descobertes a la cantonada porten a la planta superior, on trobem les cambres nobles, que són fruit bàsicament de la restauració de finals del segle XIX. El moblatge actual es va fer després de la Guerra Civil de 1936. La més àmplia és la sala d’armes, a l’ala sud, decorada amb elements de la col·lecció del castell, que consta entre d’altres de mobiliari antic, pintura de diverses èpoques i paper segellat. Hi trobem també diversos dormitoris, un menjador i una magnífica cuina. Són remarcables els sostres, amb uns enteixinats lleugerament diferents a cada cambra. A sobre d'aquesta planta hi ha el camí de ronda vora la teulada, protegit per 45 merlets amb sageteres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte és encerclat per una muralla amb torres cilíndriques als angles feta durant la primera Guerra Carlina (1837). Es tracta d’una infraestructura apta per a l’artilleria, amb uns paraments més barroers que els medievals. Així ho creuen Junyent i Mazcuñan (1984: 117) i la majoria d’autors posteriors. Altres autors (Gasol, Monreal i Martí de Riquer, Planella, Pladevall i Català Roca) havien apuntat la possibilitat que es tractés d’una muralla dels segles XII o XIII, almenys parcialment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja fora del recinte murallat, pel costat de llevant i a un nivell lleugerament inferior trobem la construcció de les cavallerisses, actualment en ruïna i que conserva unes senzilles finestres gòtiques. Uns metres al sud, vora el camí de baixada, es dreça l’església romànica de Santa Maria del Castell de Balsareny.</span></span></span></p> 08018-290 Sector central del terme municipal <p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. En un document del 962 i en un altre de 990 se l’esmenta com a <em>Castrum Balciarenno</em>. Era un castell termenat, i el seu atermenament i repoblació devia tenir lloc entorn de l’any 950, sota el comte de Barcelona Sunyer I en el context de la segona repoblació de pla de Bages. Cal dir que el terme de Balsareny ha tingut diverses variacions al llarg del temps. Pel que fa a l’església del castell, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle, i amb posterioritat a 1685 es canvià per l’advocació de la Mare de Déu, que es venera en una capella lateral.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En un primer moment el castell estava sota la custòdia de vicaris comtals, que n’eren els encarregats en nom dels comtes d’Osona, els quals en tenien el domini directe. La família dels vicaris va adoptar el cognom Balsareny i va dominar el castell entre mitjans del segle X i el segle XI. El primer vicari conegut és Guifré de Balsareny (amb una data anterior al 962), el qual sembla que també ho era del castell de Manresa i del de Gaià. Guifré o Guifred va comprar l’any 1009 una casa vora l’església parroquial de Balsareny. Al segle XI, amb l’auge del feudalisme, la funció dels vicaris va tendir a fer-se hereditària i els Balsareny van esdevenir senyors del castell com a feudataris del comte. També posseïen altres castells en terres de frontera, a la Segarra (els de Copons, Veciana, Montfalcó, Tolneu i la Manresana), a més del castell de Castellnou de Bages, que és perfectament visible des del castell de Balsareny. Eren, per tant, un llinatge feudal important. Una neboda de Guillem de Balsareny va ser comtessa de Barcelona. Els successors de Guifré de Balsareny foren un altre Guifré (fins el 1034), Bernat Guifré de Balsareny (1034-1045) i Guillem de Balsareny (1047-1076). Aquest últim fou nomenat bisbe de Vic tot succeint en aquesta dignitat l’abat Oliba. Per aquest motiu no es va poder dedicar a administrar els seus feus i va infeudar el castell de Balsareny als nobles Bernat i Miró Riculf, els quals van esdevenir senyors de Balsareny, Gaià i Oristà. Aquests, al seu torn, van delegar la custòdia directa a castlans. L’any 1063 el castell de Balsareny tenia com a castlà Guifré Guitard, que també ho era del castell de Manresa. A la mort de Guillem de Balsareny, l’any 1076, sembla que s’instituí una castlania compartida entre els castells de Manresa i Balsareny, cadascun amb una sotscastlania. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En el període comprès entre finals del segle XI i mitjans del XIV coneixem diferents possessors del castell, els quals no sabem si eren pròpiament barons o bé només castlans. Són Ponç Guerau de Cervera o de Mura (1076-1104); Ponç, Ot i Ramon de Balsareny (1143-1188); el seus fills Ponç i Bernat de Balsareny (1202); Bernat de Manresa (1253); Ponç de Vilallonga (1253-1270) i el seu fill Mateu de Vilallonga (1270-1281); Ramon I de Peguera i Gurb (1281-1290); Sibil·la de Pallars (1298-1327) o Joan Berenguer de Rajadell (des de 1327). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una interpretació recent sosté que des de 1327 els Rajadell exercien un càrrec auxiliar del comte (comdors) i per aquest motiu ostentaven el domini directe del castell de Balsareny, de manera que estarien situats per sobre dels Peguera en l’escalafó feudal. Fins fa poc es creia que els Peguera n’eren senyors, quan en realitat només haurien exercit de castlans sota vassallatge dels Rajadell. Això es desprèn d’un manuscrit transcrit per Jaume Pons (1974). Aquesta situació s’hauria mantingut fins l’any 1351, quan Ramon II de Peguera va comprar el domini directe del castell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir d’aleshores els Peguera van ostentar la senyoria de Balsareny durant més d’una centúria, i fou un període clau, sobretot a la segona meitat del segle XIV, quan els Peguera van estrènyer vincles amb la corona. Si bé en aquesta època la majoria de castells entraven en un procés de decadència i abandonament per la pèrdua de la seva funció militar i social, el castell de Balsareny va quedar reforçat, i això explica que s’hagi pogut conservar en bon estat. I és que Ramon II de Peguera fou un personatge notable que va participar a les guerres de Sardenya i d’Aragó, i fou nomenat majordom de la reina. El rei Pere III va instituir per al seu fill, l’Infant Joan, el ducat de Girona, un títol que sempre més va anar vinculat a l’hereu de la corona. El ducat estava dotat amb diverses possessions, entre les quals els castells de les batllies del Bages i, en concret, el feu del castell de Balsareny. El rei Pere, en recompensa pels seus serveis, va fer donació a Ramon II de Peguera de tot el feu i la jurisdicció del castell de Balsareny, excepte el mer imperi.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Fins aleshores el castell de Balsareny devia ser un simple castell de torre, possiblement ampliat amb algunes dependències. En aquesta època, però, es trobava en males condicions i era inhabitable. Cal dir que els Peguera tenien el seu casal a Manresa, on residien. El 1359 el rei va autoritzar a fer obres al castell. Els Peguera no es van limitar a fer una simple reconstrucció de l’antiga fortalesa sinó que van aixecar pràcticament de bell nou un edifici molt homogeni que adoptava la forma de palau fortificat i que s’acosta força a la imatge arquetípica que sol associar-se a un castell baixmedieval. Amb les oportunes restauracions, és l’edifici que ha perdurat fins els nostres dies. Les obres van durar fins el 1368. Uns anys després, el 1392, s’hi hostatjava el mateix rei Joan I.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil del segle XV els Peguera van prendre partit a favor de la Generalitat i en contra del rei Joan II, però acabada la contesa van retornar la seva fidelitat al rei. A finals del segle XV la baronia va canviar de llinatge quan Pere Miquel de Peguera morí sense descendència. El títol va passar a la seva neboda, i després al fill d’aquesta, Galceran Oliver. Després van ostentar el títol de baró Miquel I, Ferran I i Miquel II. A finals del segle XVI Ferran Oliver va establir les primeres cases de l’actual nucli urbà de Balsareny. En temps del rei Felip III de Castella els Oliver van obtenir el mer imperi; és a dir, la facultat d’impartir justícia també en els casos més greus que incloïen la pena de mort. És per això que a l’entrada del poble els barons tenien unes forques com a símbol d’autoritat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVII Miquel II Oliver va fer hereva la seva muller, Elisabet de Corbera, i el castell passà a propietat de la seva família. A mitjans d’aquest segle Francesca de Corbera va vendre la baronia a Joan Antoni de Martín, ciutadà honrat de Barcelona d’origen italià. En aquesta època els Martín van construir a l’església del castell una capella lateral dedicada a la Mare de Déu amb la intenció de convertir-la en un panteó familiar, ja que hi van enterrar Joan Antoni Martín, el primer baró de la nissaga. Els Martín han posseït el castell fins a l’actualitat, per bé que des de principis del segle XIX amb un canvi en el cognom: d’Alòs. L’any 1835, amb la supressió dels drets senyorials, els Martin va poder demostrar que el castell els pertanyia en propietat, ja que en tenien el domini directe. En canvi, van haver de cedir al Comú del poble els seus drets sobre l’hostal, la taverna, la carnisseria i la fleca. Ja des de finals del segle XVIII el sentiment antisenyorial estava molt arrelat a Balsareny. El 1835 els vilatans es va revoltar contra el baró i van calar foc al castell, que va quedar molt destruït, i així va romandre durant força anys. Després que el 1872 el sallentí Manuel Torrents redactés un informe adreçat a l’Acadèmia de Bones Lletres, l’aleshores propietari, Josep Joaquim Alòs i de Martín, va emprendre la restauració del castell i li donà l’aspecte que ha mantingut fins a l’actualitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A començaments del segle XX el castell fou escenari d’esdeveniments culturals i socials com ara l’acte fundacional del Centre Excursionista de la Comarca de Bages el 1905. Durant la Guerra Civil de 1936 fou saquejat de manera lleu però es va destruir la imatge de la Mare de Déu del Castell. Els darrers barons han estat els continuadors de la nissaga Alòs. Lluís Ignasi d’Alòs i Huelín va promoure noves obres de restauració a la dècada de 1950 però no com una residència particular sinó que va obrir el castell al poble perquè s’hi poguessin fer festes i celebracions. </span>Posteriorment, el títol de baró va passar al germà de l’anterior, Ignasi i, des de 1992, a Ignasi II d’Alòs i Martín, que és marquès d’Alòs, de Llió i baró de Balsareny. <span>Comparteix la titularitat del castell amb els seus germans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1959 sota l’empenta de Llorenç Planes es fundà el Grup Local d’Amics dels Castells, que va promoure diversos actes culturals a l’interior de la fortalesa. </span></span></span></p> 41.8707200,1.8814300 407175 4636027 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-finestral-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-mur-romanic.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-balsareny-vista-z.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-balsareny-vista-101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-tinell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-celler.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-int-masmorra.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-colleccio-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-cuina-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-dormitori-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-enteixinat-cuina.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92830-castell-coberta-1.jpg Legal Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Cultural BCIN National Monument Record Defensa 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Des de fa anys el castell de Balsareny és obert a visites concertades, amb un servei de guies, i els dissabtes de principis de mes s’hi fan visites teatralitzades. 92|93|94|95|98|85 45 1.1 1771 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92831 Santa Maria del Castell de Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-castell-de-balsareny <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS<span> (1984). “Castell de Balsareny, Santa Maria del Castell de Balsareny”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 116-120.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 9-14, 45-48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CATALÀ ROCA, Pere; de FLUVIÀ, Armand; A.P.; SANS i GENÉ, Josep M. (1976). “Castell de Balsareny”, <em>Els Castells catalans</em>, vol. V. Barcelona, Rafel Dalmau Editors, p. 496-518. (2ª edició: 1997).</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 27-34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SITJES MOLINS, Xavier (1986). <em>El Castell de Balsareny</em>. Gràfiques Montañà, Manresa.</span></span></span></p> XII, XVII Restaurada <p><span><span><span>Església emplaçada vora el castell de Balsareny, a l’extrem sud del turó per on passa el camí d’accés. La construcció actual presenta les característiques d’un romànic avançat, probablement de mitjans del segle XII, mentre que al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. El temple originari consta d’una nau única capçada al nordest per un absis semicircular llis. L’aparell és format per carreus lligats amb morter de calç, de mides petites, sense polir i disposats en filades uniformes. Al mur de migdia hi trobem dues finestres de doble esqueixada i la porta primitiva, que està feta amb un arc de mig punt ressaltat exteriorment per un altre arc en degradació rematat amb arquivolta a manera de guardapols. Aquesta porta ara està tapiada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent s’obre la porta actual. Al seu damunt hi ha una finestra de doble esqueixada rematada amb un petit arc dovellat. La façana és coronada amb un campanar d’espadanya de dues obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, la nau és coberta amb volta de perfil apuntat que arrenca d’una imposta senzilla. Al final de la nau dues arcades en gradació donen pas a l’absis. Al lateral de ponent s’obre mitjançant una gran arcada escarsera la capella dedicada a la Mare de Déu. És de planta quadrada i coberta amb cúpula. En aquesta capella s’hi va fer la cripta funerària de Joan-Antoni de Martín, el primer baró de Balsareny del llinatge dels Martín. Això és el que es desprèn d’una inscripció tardana: 'primus dominus castri baroniae de Balcereni'. Fins el 1936 s’hi venerava la imatge de la Mare de Déu del Castell, del segle XVII i feta de marbre de Carrara. Ara la substitueix una reproducció moderna, també de marbre.</span></span></span></p> 08018-291 Vora el castell de Balsareny. Sector central del terme municipal. <p><span><span><span>El castell de Balsareny apareix esmentat l'any 951 en antics documents d'època carolíngia procedents del monestir de Sant Benet de Bages. Pel que fa a l’església del castell, ja consta l’any 1039 i també apareix esmentada el 1045. En un principi estava dedicada a sant Iscle. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVI i començament del XVII fou ampliada amb una sagristia i una capella lateral barroca dedicada a la Mare de Déu del Castell. A mitjans del segle XVII la baronia de Balsareny havia passat a la família Martín, que eren ciutadans honrats de Barcelona, d’origen italià. Foren ells qui van fer construir la capella lateral, amb la intenció de convertir-la en un panteó familiar, ja que hi van enterrar Joan Antoni Martín, el primer baró de la nissaga. Amb posterioritat a 1685 l’advocació de l’església es canvià per la de la Mare de Déu. En aquesta capella lateral s’hi venerava una imatge de la Verge feta de marbre de Carrara al segle XVII. Tenia una llarga tradició de devoció popular i de miracles (Carreté, 2010: 110). Aquesta tradició es recull en els goigs dedicats a la Mare de Déu del Castell. Amb motiu de la Guerra Civil de 1936 aquesta escultura es va perdre. Ara la substitueix una altra escultura, també de marbre.</span></span></span></p> 41.8703000,1.8818400 407208 4635980 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-int-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92831-esglesia-castell-vista-1.jpg Legal Romànic|Modern|Barroc|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L’església ha estat restaurada modernament per la Diputació de Barcelona. 92|94|96|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92832 La Torreta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torreta-10 <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 18, 59.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 113.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>OLIVARES, David (1997). <em>La fortificació de la comarca del Bages en temps de les guerres carlines.</em> Centre Excursionista de la comarca de Bages, Manresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SABALA SAFONT, Josep M. (1987). <em>El setge de Balsareny per Compte d’Espanya en la 1ª Guerra Carlina (1839)</em>. Centre d’Estudis del Bages, Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 143.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 82-83.</span></span></span></p> XIX Coberta esfondrada. Estat d'abandonament <p><span><span><span><span>Fortí de dimensions modestes que probablement fou construït amb motiu de les guerres carlines al segle XIX. Està situat a la falda del turó del Castell de Balsareny, sobre un promontori que s’aixeca al costat de l’antic camí que pujava al castell. L’indret es troba al costat de llevant del riu Llobregat i domina el pas de l’antic camí ral de Berga. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És una construcció de planta rectangular amb dues torres en dos dels angles, diagonalment oposades. La porta es troba a la cara de llevant, emmarcada amb llindes i brancals de pedra picada. El parament és fet de maçoneria, amb restes d’arrebossat i amb reforços puntuals de maó a les obertures. A les cantonades els carreus són ben escairats. L’interior era cobert amb una estructura embigada, de la qual n’han quedat els forats. Repartits entre els quatre murs i les dues torres, el fortí disposa de 21 espitlleres. Cadascuna de les torres en té quatre. Interiorment el recinte mesura 6,5 per 3 metres. A l’angle sudoest devia haver-hi algun tipus d’estructura de guaita per sobre de la coberta, ja que s’hi insinua una mena de merlet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Exteriorment, tota la construcció queda encerclada per un petit fossat que mesura 1,5 metres d’ample i està protegit per un mur de pedra.</span></span></span></span></p> 08018-292 Sector central del terme municipal <p><span><span><span><span>Balsareny va tenir un paper destacat durant la primera Guerra Carlina (1822-1840). Gràcies a l’estudi de Josep M. Sabala (1987) sobre unes memòries escrites per Ramon Gamisans Subirana coneixem amb força detall el setge que l’any 1839 va patir el poble, i que va motivar posteriorment la construcció del fortí del Serrat del Maurici i, probablement, d’aquest segon fortí anomenat la Torreta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Alineat amb el bàndol liberal, ben aviat Balsareny es va preparar per la resistència. El 1834 i 1835 s’havien refortificat les muralles, i el 1836 s’havia organitzat una milícia per fer front a possibles atacs carlins. El 1837 els dirigents carlins s’havien instal·lat a Berga, que es va convertir en la capital carlina del Principat. Posteriorment el comte d’Espanya (un general carlí d’origen francès) va traslladar el seu quarter general a Casserres i ordenà l’incendi d’Olvan i Gironella. El 1838 el Comte d’Espanya va segrestar el rector de Balsareny, Marià Casanova, que s’havia negat a pagar la contribució de la guerra. Finalment, el 17 de febrer de 1839 el Comte d’Espanya va atacar Balsareny amb un exèrcit de 3.200 soldats i 200 cavalls. Els carlins van rodejar el poble i van ocupar el Serrat del Maurici, on encara no hi havia el fortí. Des d’aquí van bombardejar Balsareny durant dos dies. Al seu torn, un grup de 25 homes de la milícia local, capitanejats per Josep Camprubí, van aconseguir pujar al castell de Balsareny, que es trobava en ruïnes, i des d’allí mantenien a distància el assetjants. La gent del poble va aconseguir evitar un assalt amb baionetes al portal de Berga. Finalment, el dia 19 van arribar les tropes liberals comandades pel general Carbó, que venien de Vic per Sallent, i van aconseguir fer fora els carlins (Serra-Carreté, 2005: 82). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Poc després, el mateix any 1839 (Carreté, 2010: 113), el govern liberal va fer construir el fortí del Serrat del Maurici, que tenia l’objectiu de defensar el camí ral de Berga a Manresa. Cal tenir present que amb la construcció del pont sobre el Llobregat Balsareny havia esdevingut una cruïlla de camins estratègica, i el castell de Balsareny es trobava en ruïnes perquè havia estat incendiat en una revolta contra el seu baró. No coneixem notícies històriques concretes sobre la construcció del fortí de la Torreta, tot i que en alguna publicació s’afirma que és de l’any 1838. Per la seva tipologia constructiva, pròpia del segle XIX, es pot atribuir certament a l’època de les guerres carlines. És probable que es construís entorn de 1839, com una posició de reforç del fortí del Serrat del Maurici per possibilitar el foc creuat sobre el camí ral de Berga.</span></span></span></span></p> 41.8685700,1.8792900 406994 4635791 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-fossat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92832-torreta-int-4.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús BCIN National Monument Record Defensa 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 45 1.1 1771 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92833 Fucimanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/fucimanya-0 <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 134.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 140, 142.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 134.</span></span></span></p> XIV-XX <p><span><span><span>Masia de dimensions no gaire grans però força alta, emplaçada en un replà d’un coster del serrat de Fucimanya i ben encarada cap al sud. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més dos pisos) i té un cobert adossat a ponent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edificació actual sembla fruit d’una reconstrucció perfectament homogènia i feta en una sola fase en una època relativament moderna, probablement ja al segle XIX. La façana principal s’ordena en base a tres eixos d’obertures, amb el portal a la dreta. Les obertures de la planta baixa són emmarcades amb pedra picada, i les dues dels extrems rematades amb arcs escarsers. Les finestres superiors són emmarcades amb maó. Les dues grans obertures centrals que dominen la composició podrien ser fruit d’una remodelació més recent. Els paraments són de maçoneria, a pedra vista, i reforçats amb carreus ben escairats a les cantoneres. En la resta de façanes les obertures, de distribució força regular, són també emmarcades amb maó segons una tipologia que és pròpia del segle XIX o començament del XX.</span></span></span></p> 08018-293 Sector central del terme municipal <p><span><span><span>El topònim Fucimanya és d’origen germànic i ja apareix documentat l’any 1007, com una de les afrontacions al sud de la vall de Ferrans. Fucimanya donava nom a la serra, al torrent i a uns alous. Com a mas Fucimanya apareix esmentat explícitament l’any 1368, entre els del terme del castell de Balsareny. Després potser va quedar rònec. El cert és que fou absorbit pel mas Martí, que correspon a l’actual casa de cal Torrents, situada al costat de l’església parroquial de Balsareny. Així consta en un capbreu de l’any 1681. Al segle XVIII el mas Fucimanya, juntament amb Vilafruns i el mas Coromina, era propietat directa del baró de Balsareny, que era el terratinent més important del terme. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, la masia que ha arribat fins als nostres dies sembla correspondre a una reconstrucció feta de bell nou ja al segle XIX. Segons dades del cadastre, no sempre fiable, podria ser l’any 1878. A començaments del segle XIX el mas pertanyia al fill de Llogari Serra Serramalera, el qual era originari del mas Serra de Calders i fou una figura important en la primera industrialització de Manresa. Estava emparentat per matrimoni amb els Miralda i els Vilarmau (Carreté, 2010: 134). Ja en èpoques més recents la masia ha estat rehabilitada. </span></span></span></p> 41.8703300,1.8568500 405134 4636011 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92833-fucimanya-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92833-fucimanya-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92833-fucimanya-5.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 94|98|119|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92834 Pla del Coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-del-coll <p><span><span><span>CURA MORERA, Miquel (1977). 'Nuevos sepulcros megalíticos en la Cataluña Central'. <em>Ilerda</em>. p. 17-20.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 57-58.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> XXVIII-XV aC. Lloses partides o escapçades, situació precària al talús de la carretera. <p><span><span><span>Sepulcre del tipus cista que es troba al talús sud de la carretera que va a Súria (BP-4313), en el límit amb un camp de conreu. Es tracta d’una cista de tipus rectangular de la qual només se’n conserven tres lloses. Hi manca una llosa lateral així com les de la coberta. Ja es trobava així en el moment en què es va catalogar. La cambra interior mesura 2 m de longitud per 1,50 m d’ample.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La manca de material arqueològic associat no permet fer-ne una datació precisa. Miquel Cura creu que podria tractar-se d’una cista neolítica. Tanmateix, es té notícia que hi haurien aparegut una bona quantitat d’ossos, cosa que faria pensar més aviat en un sepulcre col·lectiu una mica posterior, de l’època del megalitisme. Però no se’n pot donar cap confirmació, ni en un sentit ni en l’altre. Per això la cronologia podria anar des del neolític final fins al bronze antic (2800 - 1500 aC.)</span></span></span></p> 08018-294 Sector central del terme municipal. 41.8732600,1.8600500 405404 4636333 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92834-pla-coll-1.jpg Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Aquest megàlit fou descobert arran d’un eixample de la carretera abans de l’any 1974, i tot el material que contenia fou saquejat pels obrers. La data de la troballa és inconcreta; Miquel Cura el va estudiar i publicar l’any 1977. 78|79|76 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92835 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-168 XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada amb porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Conserva el túmul de terra superior. Té un ràfec de lloses planes que sobresurt lleugerament. Conserva una porta de fusta que s’obre cap endins. Al costat esquerra té unes escales que permeten pujar al marge del camp. Es troba emplaçada a la falda del turó del castell de Balsareny.</span></span></span></p> 08018-295 Sector central del terme municipal 41.8692900,1.8799000 407046 4635870 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92835-barraca-ipa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92835-barraca-ipa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92835-barraca-ipa-castell-vista.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92836 Oratori de Sant Antoni Abat https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-sant-antoni-abat-0 <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny. Volum III, p. 42-44.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Oratori construït a la dècada de 1940 i dedicat a sant Antoni Abat, emplaçat a la cruïlla del camí actual que puja cap al castell de Balsareny i que es coneix com la Pujada de Sant Antoni. Sobre una grada formada per dos graons de pedra quadrats s’aixeca una columna de secció quadrada i, al seu damunt, una fornícula quadrada, coberta amb una llosa en forma de teulada. A l’interior hi ha un plafó ceràmic modern de sant Antoni Abat que queda tancat per una reixa de ferro.</span></span></span></p> 08018-296 Sector central del terme municipal <p><span><span><span>Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, era el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat, el 17 de gener, no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tanmateix, aquest oratori és modern i data de la dècada de 1940, quan després de la Guerra Civil es va potenciar de nou la festa de Sant Antoni Abat que ara coneixem com la Festa dels Traginers. La persona que va impulsar la construcció de l’oratori fou Llorenç Planas Vilella, molt vinculat a l’organització de la festa i promotor també de l’Associació d’Amics del Castell. El cert és que l’any 1949 l’oratori ja hi era i el camí que anava cap al castell es coneixia com a “Pujada de Sant Antoni” (Soler, 1989: 44). <span>L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa de cavalls de la Festa dels Traginers que es feia a la mateixa carretera, i el 1964 va començar a fer-se en aquest indret, a la pujada del castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>En el transcurs dels anys l’oratori ha estat malmès i reparat en dues ocasions. La primera vegada per un accident de tractor i la segona per un cotxe. Entorn de 1997 es va encarregar a Breda un nou plafó de sant Antoni.</span></span></span></p> <p> </p> 41.8735700,1.8799000 407052 4636345 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92836-oratori-st-antoni-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92836-oratori-st-antoni-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació facilitada per Jaume Rabeya i Ramon Carreté 98 47 1.3 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92841 Fàbrica de Vilafruns https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-vilafruns <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> XIX-XX En estat d'abandó i algunes parts en semiruïna. <p><span><span><span>Antiga fàbrica de riu del sector tèxtil que estava dotada també amb alguns pisos per a treballadors i personal de l’empresa. Avui es troba totalment abandonada i l’única part que està activa és el salt d’aigua, on continua funcionant una petita central hidroelèctrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici actual deu respondre a la reconstrucció que s’hi va fer a la dècada de 1920. La fàbrica és formada per una gran nau de planta rectangular de tres pisos d’alçada que té adossat a la part davantera (al sudoest) un cos estret i una torre que queda vinculada amb els habitatges. Les façanes de la fàbrica són arrebossades i pintades de color clar i, sobre el parament, en destaquen els típics finestrals de tipus fabril a tots els pisos, tot i que els de la planta baixa han estat tapiats. Cada finestra queda ressaltada per un remat superior i un ampit fets de totxo de color vermellós. Una cornisa motllurada de la mateixa tonalitat ressalta la línia sota el ràfec i, a la part frontal, s’obre un finestral més ampli rematat amb arc escarser sota el carener. A l’interior de la nau es conserven les plantes diàfanes, sostingudes per columnes de fosa i revoltons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Separada uns metres a la part posterior trobem una altra nau, més estreta i llarga, que correspon ja a mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges queden adossats a la construcció fabril per l’angle nordoest, on es genera la torre, que sobresurt lleugerament. Tot aquest sector es troba en semiruïna i tan sols ha quedat dempeus un cos de dues plantes. Es tracta d’un edifici funcional i amb una estètica fabril que a la façana lateral es confon amb la part industrial. És de planta irregular, i la façana principal, encarada vers el camí, és l’única que mostra traces d’haver estat un habitatge, amb un portal i balcons al primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més a ponent hi ha una altra construcció força derruïda on hi devia haver més habitatges. Arriba fins al punt on s’aixeca la xemeneia de la fàbrica, de planta quadrada. A la part alta aquesta xemeneia s’està tombant perillosament cap a un costat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La resclosa de la fàbrica es troba uns 1.200 metres aigües amunt, i el canal entra a la fàbrica per la part on hi ha el cos d’habitatges. </span></span></span></p> 08018-297 Sector sud del terme municipal. Vilafruns <p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p> 41.8417400,1.8800300 407017 4632811 08018 Balsareny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-31.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92841-fabrica-vilafruns-32.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 46 1.2 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92842 Resclosa i canal de la fàbrica de Vilafruns https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-de-vilafruns <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Resclosa i canal de l’antiga fàbrica tèxtil de Vilafruns que proporcionava la força motriu a aquesta indústria i que avui continua funcionant com una petita central hidroelèctrica. La resclosa es troba situada al Llobregat, uns 1.200 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el riu s’eixampla. És una resclosa de forma el·líptica, actualment revestida de formigó. Al punt de captació s’aixeca una petita caseta, amb la base de pedra i reformada a la part superior. Al costat de la resclosa s’hi ha adaptat una rampa de formes sinuoses que permet als peixos remuntar el riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal comença en un primer tram actualment soterrat d’uns 300 m. Més endavant surt a la superfície amb una amplada considerable, en un punt on trobem diferents bagants. Continua mitjançant un traçat paral·lel al Llobregat per la riba de ponent, i és travessat per diversos pontarrons de formigó. Uns 150 metres a l’oest hi passa la Séquia de Manresa, de manera que en aquest tram el canal de la fàbrica esdevé com una segona séquia en paral·lel. Finalment, el canal arriba a la zona de Vilafruns, on passa novament soterrat per la gran àrea industrial de la fàbrica Gates, i surt a la llum uns metres abans d’entrar a l’antiga fàbrica de Vilafruns, per sota de l’edifici on hi havien els habitatges de la fàbrica.</span></span></span></p> 08018-298 Sector sud del terme municipal. Vilafruns <p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p> 41.8519700,1.8749800 406612 4633953 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-canal-vilafruns-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-canal-vilafruns-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-fabrica-vilafruns-35_0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92914 Colònia Soldevila https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-soldevila <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110-114.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 509.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p> XIX-XX Sector industrial en bones condicions. Habitatges en procés de degradació. Entorn i enjardinaments en estat d'abandó. <p><span><span><span>Antiga colònia industrial del sector tèxtil emplaçada a la riba dreta del Llobregat. Consta d’una fàbrica de riu, un conjunt d’habitatges per als treballadors distribuïts en dos carrers on hi havia alguns dels serveis bàsics, com ara escola, botiga, cafè o teatre, i també d’una església. Avui a la fàbrica hi ha instal·lada una empresa de cartonatges i el salt d’aigua continua generant electricitat, però els pisos resten abandonats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El recinte industrial ocupa una gran àrea a la part de llevant. És formada per una nau molt llarga i de dues crugies, amb cossos perpendiculars adossats als extrems nord i sud. Més tard (a les dècades de 1960 i 1970) s’hi van afegir noves naus a l’angle nordoest, ocupant part del pati, i en un moment també tardà les instal·lacions es van allargar amb tres naus més a llevant, sobre el canal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La nau principal és la originària, i a principis de segle XX ja es va allargar cap al nord. El seu aspecte exterior, però, és totalment uniforme. Sobre un parament de color crema en destaquen els típics finestrals fabrils, rematats amb arcs escarsers i emmarcats amb maó de color vermellós. Al centre sobresurt un cos lleugerament més alt que marca l’eix de simetria. Hi trobem el portal principal i, al seu damunt, un emblemàtic rellotge sota un coronament de frontó sinuós. Els cossos dels dos extrems, que segueixen una pauta arquitectònica similar, s’hi van afegir una mica més tard, a la dècada de 1920: l’edifici del batà al nord i les oficines al sud. Així, a començaments dels anys 1920 el nucli central de la fàbrica ja havia assolit les dimensions actuals, tal com es pot observar en una fotografia d’aquesta època (Forasté, 1997: 71). Per la cara de llevant el canal de la fàbrica travessa sota les naus més modernes que s’allarguen en aquest sector, on hi trobem també altres cossos menors adossats, entre ells la sala on hi havia la màquina de vapor i de la qual arrenca una xemeneia de planta circular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els habitatges es situen a la banda de ponent, i queden separats de la fàbrica per un passeig arbrat amb plàtans. Al carrer vell, en el sector sud, hi trobem els habitatges més antics (inaugurats el 1899), al centre destaca l’edifici del cafè-teatre (que es va reformar i ampliar els anys 1946-47) i a la part nord hi ha habitatges construïts una mica més tard (entre 1910 i 1911). Als baixos d’alguna de les escales s’hi ubicaven els serveis de la colònia: al número 5 hi havia la botiga, al número 6 l’escola i el forn de pa era al número 11. Més a ponent trobem el carrer Nou (edificat entre 1920 i 1922).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església, situada uns metres al sud sobre un petit promontori, ja existia abans de la creació de la colònia. És d’origen romànic però fou substancialment transformada l’any 1942 en un estil neoromànic. A la part de darrera hi trobem la Font dels Escolans, que fou ideada i executada per mossèn Joan Bajona, que estava a càrrec de l’església. Avui molt abandonada, s’estén a través d’un recinte enjardinat que arriba fins a la fondalada d’un torrent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La reclosa de la fàbrica es troba a tan sols 200 metres aigües amunt. Al costat de llevant, vora el riu, encara es continuen conreant amb l’aigua del canal alguns dels antics horts de la colònia. Una mica més avall, en una altra esplanada vora el riu, hi havia el camp de futbol. Antigament existia també un safareig públic nodrit amb l’aigua del canal i tres fonts. </span></span></span></p> 08018-300 Sector nord del terme municipal <p><span><span><span>L’any 1880 entrava en funcionament la fàbrica que els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, havien construït a la Rabeia. A causa de desavinences, des de bon principi ja la van dividir en dues meitats. Jaume Soldevila es va quedar la meitat nord. El seu fill, Josep Soldevila Casas, va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats per la manca de potència hidràulica, va comprar uns nous terrenys a l’heretat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Feia uns anys que en aquest indret un altre industrial ja hi havia sol·licitat la concessió d’aigües, el 1868. Quan aquesta llicència va caducar el 1892 perquè no s’havia fet efectiva Josep Soldevila va poder comprar l’heretat i sol·licitar els drets d’aigua, el 1894 (Ferrer, 2011: 509). Aleshores va poder construir a l’indret una fàbrica que era més gran. Al principi fou coneguda com a colònia Sant Esteve, perquè estava situada vora una església romànica que tenia aquesta advocació. Més endavant s’ha tendit a denominar-la colònia Soldevila. A diferència de la Rabeia, en aquest cas sí que es pot qualificar pròpiament de colònia industrial, ja que estava dotada amb un bon nombre d’habitatges que formaven dos carrers i amb serveis bàsics com botiga, escola o cafè-teatre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De manera gairebé seguida a la construcció de la fàbrica es va aixecar un primer bloc de 18 habitatges a l’anomenat carrer Vell. Des del número 1 fins al 4. Es van inaugurar el 1899. El primer habitatge del bloc acollia els pisos del director i de l’amo de la fàbrica que, de manera atípica en una colònia industrial, pràcticament no es diferencien de la resta de pisos. Una mica després es va construir el número 5. També a finals del segle XIX es va construir el cafè-teatre. La resta d’habitatges del carrer Vell, al nord del cafè, es van edificar entre 1910 i 1911. Anaven del número 6 fins al 8. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi la fàbrica en nodria únicament amb l’energia hidràulica, i no consta que hi hagués cap màquina de vapor ja que, ben aviat, va arribar la xarxa elèctrica. La fàbrica va engegar la producció amb unes selfactines que continuaven el procés del filat iniciat a la fàbrica de la Rabeia. A començaments de segle XX es va fer una primera ampliació de la nau i s’hi van instal·lar telers. Més tard, es construí l’edifici del batà, al nord de les naus, i també les oficines, a la part sud. En aquests nous espais entorn de 1922 s’hi va traslladar la maquinària de la fàbrica Rabeia. Així doncs, la fàbrica de la colònia Soldevila tenia seccions de filats i de teixits; aquesta segona dirigida per un majordom i un encarregat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre 1920 i 1922 es van edificar els habitatges del carrer Nou. Així, entre els dos carrers feien un total de 74 pisos: 56 al carrer Vell més 18 al carrer Nou (Forasté, 1997: 99). Aquests anys entorn de 1920 es poden considerar l’època d’esplendor de la colònia, ja que va arribar a tenir prop de 400 habitants. Aquests residents i treballadors de la fàbrica pagaven un lloguer simbòlic pels habitatges, i tenien dret a un hort, que era propietat de l’empresa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pels volts de 1927 s’hagué de reparar la resclosa amb un empostissat horitzontal d’un 7 metres d’amplada. Aquest mateix any va morir Josep Soldevila, que havia nomenat hereus en parts iguals als seus fills Pere i Josep M. Soldevila Grau, que gestionaven la colònia i la seva part de l’antiga fàbrica de la Rabeia (Ferrer, 2011: 509). Durant la dècada de 1930 l’empresa va passar per moments de crisi i de dificultats financeres, amb una aturada total de dos anys a partir de 1932. Això motivà un considerable èxode de famílies, algunes de les quals ja no van tornar. El 1932 va assumir les regnes de l’empresa Josep M. Soldevila.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil l’empresa fou col·lectivitzada i un comitè escollit entre els treballadors es va fer càrrec de la direcció. Una de les primeres decisions fou facilitar la marxa a Anglaterra del Josep M. Soldevila en qualitat de representant de l’empresa a l’exterior. En aquest temps de restriccions, a causa de l’escassedat de moneda fraccionària l’empresa va editar uns vals de paper que ben aviat foren acceptats com a moneda corrent a les poblacions de Balsareny i Navàs. I encara durant els anys de la postguerra pel mateix motiu es van posar en circulació uns botons estampats que substituïen les monedes de cèntims.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cap a mitjans de la dècada de 1940 les selfactines foren eliminades i substituïdes per contínues, amb un sistema més modern i productiu. En aquesta època els talls en el subministrament elèctric eren freqüents. Per això es va instal·lar una màquina de vapor procedent d’un vaixell desguassat en una edificació a la part oriental de la fàbrica. El 1948 estava enllestida, però la solució no va resultar gaire eficient, i més endavant s’hi instal·laren uns cremadors perquè funcionés amb fueloil. Al cap de poc es va poder eliminar la transmissió directa de les màquines amb el sistema d’embarrats i s’hi van instal·lar motors elèctrics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1950 el sector tèxtil va passar per un moment d’expansió i l’empresa va arribar als 650 treballadors. Molts dels treballadors venien de fora (Navàs, el Mujal, Gaià, Balsareny i la Rabeia) i des de 1950 disposaven d’una línia d’autocars per als desplaçaments, un servei que ja havia existit als anys trenta. En aquesta època es van introduir fibres artificials, com la viscosa, i força més endavant el polièster.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1956 Josep M. Soldevila va morir de manera sobtada i va assumir la gerència el seu fill Ignasi Soldevila de Caralt. Entorn de 1962 es va fer una nova ampliació de la planta de la nau, a la cantonada nord de la fàbrica, cap a ponent. També es van construir nous laboratoris, adossats a una paret que separava les seccions de telers i de filatura, i que era coneguda com “el muro de la vergüenza”, en al·lusió al mur de Berlín. Van ser anys, però, en què es van començar a notar els primers efectes de les successives crisis que havien de sacsejar al sector tèxtil, fet que comportà els primers expedients amb reduccions. La fàbrica Soldevila no havia invertit en modernització de la maquinària per evitar endeutar-se. Més endavant, els telers van anar-se reduint a mesura que quedaven parats fins que foren suprimits del tot l’any 1981. La filatura continuava treballant a bon ritme, però les millores tècniques van comportar noves reduccions de llocs de treball, sobretot a la dècada de 1970, quan molts treballadors van optar per traslladar-se Balsareny o Navàs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1979 es va produir la fusió de Manufactures Soldevila S.A. amb una fàbrica de Berga, i les dues van passar a Indústries Tomás S.A., que tenia la seva seu a Sant Quirze de Besora. Amb això s’aconseguí una ampliació de capital. Els anys 1979-80 es va fer una nova ampliació de naus al nord del pati, per la qual cosa calgué obrir una nova via d’accés a la carretera. Aquestes operacions no van servir de gran cosa, ja que en els anys següents van continuar les reduccions de plantilla. El 1990 Manufactures Soldevila S.A. fou absorbida juntament amb dues empreses més pel grup Gossypium. Finalment, enmig d’un procés complex de negociacions el 1992 la fàbrica de la colònia Soldevila aturava la producció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment els locals i els pisos de la colònia van passar a l’Institut Català de Finances, i més endavant tot el conjunt fou comprat per una multinacional, que va llogar la fàbrica a una empresa de cartonatges. Després del tancament de la colònia es va produir un procés de despoblament. Si el 1981 la colònia encara registrava 180 habitants, a principis de la dècada de 1990 havien minvat fins a 59, i pocs anys després els pisos van quedar totalment desocupats i en procés de degradació.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa als aspectes més socials i lúdics, cal dir que la colònia Soldevila s’ha caracteritzat per ser una comunitat activa i amb una clara identitat comunitària, ben dotada amb serveis diversos i amb una important vida associativa i cultural. La botiga, situada als baixos de l’escala número 5, subministrava tota classe d’articles als residents. En un principi depenia directament de l’empresa, però a partir de 1910 el servei s’arrendà a diferents famílies. Va subsistir fins el 1986. També hi havia un forn de pa, a l’escala número 11, i la venda de carn es feia mitjançant un servei ambulant. L’empresa tenia vinyes i produïa vi per al consum dels treballadors. Als anys de la postguerra es va instal·lar una peixateria, i cap a la meitat dels anys cinquanta hi havia una perruqueria i servei mèdic ambulatori. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església de la colònia fou la de Sant Esteve, d’origen romànic però totalment remodelada l’any 1942. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 es constituí una Germandat, impulsada pel mateix amo, que ajudava a sufragar les despeses en casos de malalties, defuncions, etc. Les escoles eren als baixos de l’escala número 6: una per a nens i una per a nenes. De la de nenes se n’encarregava una mestra. Van funcionar fins l’any 1971. També hi havia hagut una guarderia, portada per monges, que va tancar l’any 1964. El camp de futbol s’inaugurà el 1922. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La colònia també tenia la seva pròpia festa major, que es celebrava el primer o segon diumenge d’agost, coincidint amb les vacances. L’acte més emblemàtic era el ball d’envelat al pati de davant de l’entrada del rellotge. També hi havia hagut un grup de caramelles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un àmbit destacat i que va assolir un prestigi notable fou el teatre. Ja hem dit que el local s’havia construït a finals del segle XIX com a cafè-teatre. Al principi era més sala de ball, i gaudia d’una certa fama perquè l’ambient més o menys liberal que regnava a la colònia possibilitava que fos una de les poques on s’hi feia ball rodó. El 1946 i 1947 el local fou reformat per ampliar la part dedicada al teatre, que aconseguí un aforament de gairebé 300 butaques. Des del 1948 s’hi projectaven també pel·lícules. El grup de teatre a la colònia ja existia l’any 1918 i actuava amb certa regularitat. Era format només per homes. El 1933 es van representar per primera vegada els Pastorets amb l’obra <em>La Llum de l’Establia</em>. La febre del teatre va arribar sobretot per l’impuls que li va donar mossèn Marià Viadiu a partir de la seva arribada a la colònia l’any 1947. L’any següent els Pastorets van ser ja els de Folch i Torres, i des d’aleshores es van representar cada any en diverses funcions de manera ininterrompuda. El grup de teatre va conèixer moments de gran vitalitat i ha representat també altres obres teatrals. L’any 2000, després del tancament de la fàbrica, els Pastorets no es van poder representar per motius de seguretat del local. A partir del 2002 van passar a representar-se a la sala Sindicat de Balsareny, constituïts com a associació, i encara avui estan en actiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També és remarcable l’Esbart Dansaire Sant Esteve, nascut el 1948 primer com a suport dels Pastorets i cap a 1980 consolidat ja amb actuacions independents. Els cossos de dansa de l’esbart han actuat per tot l’Estat i per diversos països d’Europa. Així mateix, la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música de l’església, també ha realitzat gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció de mossèn Joan Bajona, capellà de la colònia i després rector de Balsareny. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></p> 41.8844600,1.8862100 407591 4637548 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-fabrica-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-carrer-vell-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-carrer-vell-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-colonia-soldevila-vista-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92914-esglesia-soldevila-vista-5.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: colònia de Sant Esteve 98 46 1.2 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92915 Resclosa i canal de la colònia Soldevila https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-colonia-soldevila <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110-114.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 509.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Resclosa i canal de la colònia Soldevila que proporcionava la força motriu a la fàbrica i que avui continua alimentant una petita central hidroelèctrica. La resclosa es troba tan sols uns 200 metres aigües amunt. Té una forma lleugerament el·líptica, i actualment és formigonada i de pendent suau. Al punt de captació hi ha un túnel de desguàs lateral i, al costat, una petita construcció amb dues obertures que regula l’entrada d’aigües al canal. El canal discorre vora un camí arbrat amb plàtans enmig d’un agradable paisatge de ribera. És reforçat amb un revestiment lateral de ciment. Arriba a la fàbrica pel sector de llevant, on hi ha unes naus adossades al nucli principal.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vora el riu encara es continuen conreant amb l’aigua del canal alguns dels antics horts de la colònia. Antigament hi havia també un safareig públic nodrit amb l’aigua del canal i tres fonts. </span></span></span></p> 08018-301 Sector nord del terme municipal. Riu Llobregat <p><span><span><span>L’any 1880 entrava en funcionament la fàbrica que els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, havien construït a la Rabeia. A causa de desavinences, des de bon principi ja la van dividir en dues meitats. Jaume Soldevila es va quedar la meitat nord. El seu fill, Josep Soldevila Casas, va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats per la manca de potència hidràulica, va comprar uns nous terrenys a l’heretat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Feia uns anys que en aquest indret un altre industrial ja hi havia sol·licitat la concessió d’aigües, el 1868. Quan aquesta llicència va caducar el 1892 perquè no s’havia fet efectiva Josep Soldevila va poder comprar l’heretat i sol·licitar els drets d’aigua, el 1894 (Ferrer, 2011: 509). Aleshores va poder construir a l’indret una fàbrica que era més gran. Al principi fou coneguda com a colònia Sant Esteve, perquè estava situada vora una església romànica que tenia aquesta advocació. Més endavant s’ha tendit a denominar-la colònia Soldevila. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En un principi la fàbrica en nodria únicament amb l’energia hidràulica, i no consta que hi hagués cap màquina de vapor ja que, ben aviat, va arribar la xarxa elèctrica. Pels volts de 1927 s’hagué de reparar la resclosa amb un empostissat horitzontal d’un 7 metres d’amplada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1990 Manufactures Soldevila S.A. fou absorbida juntament amb dues empreses més pel grup Gossypium. Finalment, enmig d’un procés complex de negociacions el 1992 la fàbrica de la colònia Soldevila aturava la producció. Posteriorment els locals i els pisos de la colònia van passar a l’Institut Català de Finances, i més endavant tot el conjunt fou comprat per una multinacional, que va llogar la fàbrica a una empresa de cartonatges mentre que el salt d’aigua continua actiu i fa anar una petita central hidroelèctrica.</span></span></span></p> 41.8868000,1.8857200 407554 4637808 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-resclosa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-resclosa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-canal-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92915-colonia-soldevila-fabrica-10.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92916 Colònia Soldevila (habitatges) https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-soldevila-habitatges <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107, 110-114.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 509.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 100-102.</span></span></span></span></p> XIX-XX Estat d'abandó i en procés de degradació acusat <p><span><span><span>Conjunt d’habitatges de la colònia tèxtil Soldevila distribuïts en dos carrers al sector de ponent de la colònia. Queden separats de la fàbrica per un magnífic passeig arbrat amb plàtans. Actualment tots els habitatges es troben en estat d’abandó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat mateix del passeig i sobre una lleugera elevació s’estén el carrer Vell, que compta amb dos trams d’habitatges adossats. Els de la part sud són els més antics (inaugurats el 1899), al centre destaca l’edifici del cafè-teatre (que es va reformar i ampliar els anys 1946-47), i a la part nord hi ha habitatges construïts una mica més tard (entre 1910 i 1911). Més a ponent trobem el carrer Nou (edificat entre 1920 i 1922).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al carrer Vell els habitatges més antics anaven del número 1 fins al 5. Segueixen un mòdul pràcticament idèntic, amb planta baixa més dos pisos i una composició que es distribueix en cinc eixos d’obertures, amb un portal central i petits balcons als dos pisos superiors. Els paraments són de pedra i arrebossats, i totes les obertures són rematades amb arc escarser i emmarcades amb maó. El primer habitatge del bloc corresponia als pisos del director i de l’amo de la fàbrica i, de manera insòlita en una colònia industrial, pràcticament no es diferencien de la resta d’habitatges. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En una segona fase es van construir els pisos que anaven des del número 6 (després del teatre) fins al número 8. Segueixen també uns mòduls semblants, amb tres plantes i una distribució en cinc eixos d’obertures. En aquest cas les obertures superiors són en forma de finestra i els emmarcaments motllurats. Per la part posterior tots els pisos disposen de galeries en forma d’àmplies balconades. Als baixos d’alguna de les escales s’hi ubicaven els serveis de la colònia: al número 5 hi havia la botiga, al número 6 l’escola i el forn de pa era al número 11.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la part central el cafè-teatre és l’únic bloc que destaca sobre el comú de les façanes. A la part davantera compta amb una petita tribuna sobre el portal, flanquejada per amplis finestrals. Per la part posterior s’allarga amb un cos més alt tot de maó on hi havia la caixa de l’escenari.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més a ponent trobem el carrer Nou, que té les façanes principals de les cases encarades al costat oposat, mirant cap a l’oest. A diferència del carrer Vell, el bloc d’habitatges és obrat totalment a totxo vist. Es tracta d’habitatges també de tres plantes, amb mòduls basats en cinc eixos d’obertures. En aquest cas totes les obertures són en forma de finestres i perfilades amb emmarcaments de maó. A diferència dels altres, aquests pisos tenien claror natural a totes les habitacions.</span></span></span></p> 08018-302 Colònia Soldevila. Sector nord del terme municipal <p><span><span><span><span>L’any 1880 entrava en funcionament la fàbrica que els germans Pere i Jaume Soldevila, de Sallent, havien construït a la Rabeia. A causa de desavinences, des de bon principi ja la van dividir en dues meitats. Jaume Soldevila es va quedar la meitat nord. El seu fill, Josep Soldevila Casas, va voler ampliar la producció i, veient que les naus de la Rabeia tenien poques possibilitats per la manca de potència hidràulica, va comprar uns nous terrenys a l’heretat del mas Lledó detràs Castell, un quilòmetre riu amunt. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Feia uns anys que en aquest indret un altre industrial ja hi havia sol·licitat la concessió d’aigües, el 1868. Quan aquesta llicència va caducar el 1892 perquè no s’havia fet efectiva Josep Soldevila va poder comprar l’heretat i sol·licitar els drets d’aigua, el 1894 (Ferrer, 2011: 509). Aleshores va poder construir a l’indret una fàbrica que era més gran. Al principi fou coneguda com a colònia Sant Esteve, perquè estava situada vora una església romànica que tenia aquesta advocació. Més endavant s’ha tendit a denominar-la colònia Soldevila. A diferència de la Rabeia, en aquest cas sí que es pot qualificar pròpiament de colònia industrial, ja que estava dotada amb un bon nombre d’habitatges que formaven dos carrers i amb serveis bàsics com botiga, escola o cafè-teatre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>De manera gairebé seguida a la construcció de la fàbrica es va aixecar un primer bloc de 18 habitatges a l’anomenat carrer Vell. Des del número 1 fins al 4. Es van inaugurar el 1899. El primer habitatge del bloc acollia els pisos del director i de l’amo de la fàbrica que, de manera atípica en una colònia industrial, pràcticament no es diferencien de la resta de pisos. Una mica després es va construir el número 5. També a finals del segle XIX es va construir el cafè-teatre. La resta d’habitatges del carrer Vell, al nord del cafè, es van edificar entre 1910 i 1911. Anaven del número 6 fins al 8. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En un principi la fàbrica en nodria únicament amb l’energia hidràulica, i no consta que hi hagués cap màquina de vapor ja que, ben aviat, va arribar la xarxa elèctrica. La fàbrica va engegar la producció amb unes selfactines que continuaven el procés del filat iniciat a la fàbrica de la Rabeia. A començaments de segle XX es va fer una primera ampliació de la nau i s’hi van instal·lar telers. Més tard, es construí l’edifici del batà, al nord de les naus, i també les oficines, a la part sud. En aquests nous espais entorn de 1922 s’hi va traslladar la maquinària de la fàbrica Rabeia. Així doncs, la fàbrica de la colònia Soldevila tenia seccions de filats i de teixits; aquesta segona dirigida per un majordom i un encarregat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre 1920 i 1922 es van edificar els habitatges del carrer Nou. Així, entre els dos carrers feien un total de 74 pisos: 56 al carrer Vell més 18 al carrer Nou (Forasté, 1997: 99). Aquests anys entorn de 1920 es poden considerar l’època d’esplendor de la colònia, ja que va arribar a tenir prop de 400 habitants. Aquests residents i treballadors de la fàbrica pagaven un lloguer simbòlic pels habitatges, i tenien dret a un hort, que era propietat de l’empresa. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pels volts de 1927 s’hagué de reparar la resclosa amb un empostissat horitzontal d’un 7 metres d’amplada. Aquest mateix any va morir Josep Soldevila, que havia nomenat hereus en parts iguals als seus fills Pere i Josep M. Soldevila Grau, que gestionaven la colònia i la seva part de l’antiga fàbrica de la Rabeia (Ferrer, 2011: 509). Durant la dècada de 1930 l’empresa va passar per moments de crisi i de dificultats financeres, amb una aturada total de dos anys a partir de 1932. Això motivà un considerable èxode de famílies, algunes de les quals ja no van tornar. El 1932 va assumir les regnes de l’empresa Josep M. Soldevila.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la Guerra Civil l’empresa fou col·lectivitzada i un comitè escollit entre els treballadors es va fer càrrec de la direcció. Una de les primeres decisions fou facilitar la marxa a Anglaterra del Josep M. Soldevila en qualitat de representant de l’empresa a l’exterior. En aquest temps de restriccions, a causa de l’escassedat de moneda fraccionària l’empresa va editar uns vals de paper que ben aviat foren acceptats com a moneda corrent a les poblacions de Balsareny i Navàs. I encara durant els anys de la postguerra pel mateix motiu es van posar en circulació uns botons estampats que substituïen les monedes de cèntims.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Cap a mitjans de la dècada de 1940 les selfactines foren eliminades i substituïdes per contínues, amb un sistema més modern i productiu. En aquesta època els talls en el subministrament elèctric eren freqüents. Per això es va instal·lar una màquina de vapor procedent d’un vaixell desguassat en una edificació a la part oriental de la fàbrica. El 1948 estava enllestida, però la solució no va resultar gaire eficient, i més endavant s’hi instal·laren uns cremadors perquè funcionés amb fueloil. Al cap de poc es va poder eliminar la transmissió directa de les màquines amb el sistema d’embarrats i s’hi van instal·lar motors elèctrics.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la dècada de 1950 el sector tèxtil va passar per un moment d’expansió i l’empresa va arribar als 650 treballadors. Molts dels treballadors venien de fora (Navàs, el Mujal, Gaià, Balsareny i la Rabeia) i des de 1950 disposaven d’una línia d’autocars per als desplaçaments, un servei que ja havia existit als anys trenta. En aquesta època es van introduir fibres artificials, com la viscosa, i força més endavant el polièster.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1956 Josep M. Soldevila va morir de manera sobtada i va assumir la gerència el seu fill Ignasi Soldevila de Caralt. Entorn de 1962 es va fer una nova ampliació de la planta de la nau, a la cantonada nord de la fàbrica, cap a ponent. També es van construir nous laboratoris, adossats a una paret que separava les seccions de telers i de filatura, i que era coneguda com “el muro de la vergüenza”, en al·lusió al mur de Berlín. Van ser anys, però, en què es van començar a notar els primers efectes de les successives crisis que havien de sacsejar al sector tèxtil, fet que comportà els primers expedients amb reduccions. La fàbrica Soldevila no havia invertit en modernització de la maquinària per evitar endeutar-se. Més endavant, els telers van anar-se reduint a mesura que quedaven parats fins que foren suprimits del tot l’any 1981. La filatura continuava treballant a bon ritme, però les millores tècniques van comportar noves reduccions de llocs de treball, sobretot a la dècada de 1970, quan molts treballadors van optar per traslladar-se Balsareny o Navàs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1979 es va produir la fusió de Manufactures Soldevila S.A. amb una fàbrica de Berga, i les dues van passar a Indústries Tomás S.A., que tenia la seva seu a Sant Quirze de Besora. Amb això s’aconseguí una ampliació de capital. Els anys 1979-80 es va fer una nova ampliació de naus al nord del pati, per la qual cosa calgué obrir una nova via d’accés a la carretera. Aquestes operacions no van servir de gran cosa, ja que en els anys següents van continuar les reduccions de plantilla. El 1990 Manufactures Soldevila S.A. fou absorbida juntament amb dues empreses més pel grup Gossypium. Finalment, enmig d’un procés complex de negociacions el 1992 la fàbrica de la colònia Soldevila aturava la producció.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Posteriorment els locals i els pisos de la colònia van passar a l’Institut Català de Finances, i més endavant tot el conjunt fou comprat per una multinacional, que va llogar la fàbrica a una empresa de cartonatges. Després del tancament de la colònia es va produir un procés de despoblament. Si el 1981 la colònia encara registrava 180 habitants, a principis de la dècada de 1990 havien minvat fins a 59, i pocs anys després els pisos van quedar totalment desocupats i en procés de degradació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa als aspectes més socials i lúdics, cal dir que la colònia Soldevila s’ha caracteritzat per ser una comunitat activa i amb una clara identitat comunitària, ben dotada amb serveis diversos i amb una important vida associativa i cultural. La botiga, situada als baixos de l’escala número 5, subministrava tota classe d’articles als residents. En un principi depenia directament de l’empresa, però a partir de 1910 el servei s’arrendà a diferents famílies. Va subsistir fins el 1986. També hi havia un forn de pa, a l’escala número 11, i la venda de carn es feia mitjançant un servei ambulant. L’empresa tenia vinyes i produïa vi per al consum dels treballadors. Als anys de la postguerra es va instal·lar una peixateria, i cap a la meitat dels anys cinquanta hi havia una perruqueria i servei mèdic ambulatori. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’església de la colònia fou la de Sant Esteve, d’origen romànic però totalment remodelada l’any 1942. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 es constituí una Germandat, impulsada pel mateix amo, que ajudava a sufragar les despeses en casos de malalties, defuncions, etc. Les escoles eren als baixos de l’escala número 6: una per a nens i una per a nenes. De la de nenes se n’encarregava una mestra. Van funcionar fins l’any 1971. També hi havia hagut una guarderia, portada per monges, que va tancar l’any 1964. El camp de futbol s’inaugurà el 1922. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La colònia també tenia la seva pròpia festa major, que es celebrava el primer o segon diumenge d’agost, coincidint amb les vacances. L’acte més emblemàtic era el ball d’envelat al pati de davant de l’entrada del rellotge. També hi havia hagut un grup de caramelles.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Un àmbit destacat i que va assolir un prestigi notable fou el teatre. Ja hem dit que el local s’havia construït a finals del segle XIX com a cafè-teatre. Al principi era més sala de ball, i gaudia d’una certa fama perquè l’ambient més o menys liberal que regnava a la colònia possibilitava que fos una de les poques on s’hi feia ball rodó. El 1946 i 1947 el local fou reformat per ampliar la part dedicada al teatre, que aconseguí un aforament de gairebé 300 butaques. Des del 1948 s’hi projectaven també pel·lícules. El grup de teatre a la colònia ja existia l’any 1918 i actuava amb certa regularitat. Era format només per homes. El 1933 es van representar per primera vegada els Pastorets amb l’obra <em>La Llum de l’Establia</em>. La febre del teatre va arribar sobretot per l’impuls que li va donar mossèn Marià Viadiu a partir de la seva arribada a la colònia l’any 1947. </span></span></span></span><span><span><span>L’any següent els Pastorets van ser ja els de Folch i Torres, i des d’aleshores es van representar cada any en diverses funcions de manera ininterrompuda. El grup de teatre va conèixer moments de gran vitalitat i ha representat també altres obres teatrals. L’any 2000, després del tancament de la fàbrica, els Pastorets no es van poder representar per motius de seguretat del local. A partir del 2002 van passar a representar-se a la sala Sindicat de Balsareny, constituïts com a associació, i encara avui estan en actiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També és remarcable l’Esbart Dansaire Sant Esteve, nascut el 1948 primer com a suport dels Pastorets i cap a 1980 consolidat ja amb actuacions independents. Els cossos de dansa de l’esbart han actuat per tot l’Estat i per diversos països d’Europa. Així mateix, la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música de l’església, també ha realitzat gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció de mossèn Joan Bajona, capellà de la colònia i després rector de Balsareny. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></span></p> 41.8844900,1.8857400 407552 4637552 08018 Balsareny Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-y.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-vell-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-nou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-nou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-nou-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92916-colonia-soldevila-carrer-nou-post.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-03-27 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 46 1.2 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
92917 Sant Esteve de la Colònia Soldevila https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-la-colonia-soldevila <p><span><span><span>Anònim (1974). “Sant Esteve de la Colònia Soldevila”, <em>Full Diocesà</em>, núm. 1436, Solsona (14-4-1974).</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). “Sant Esteve de la Colònia Soldevila (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 123-124.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 93-97.</span></span></span></p> XI, XIX-XX <p><span><span><span>Església d’origen romànic substancialment transformada l’any 1942, quan ja donava servei a la colònia tèxtil Soldevila que havia sorgit al seu costat. Es troba situada sobre un petit promontori al sud de la colònia. La construcció actual és bàsicament fruit d’aquesta reforma, feta en estil neoromànic. Consta d’una sola nau que, originàriament, estava capçada per un sol absis i que ara té afegit un transsepte amb dues absidioles laterals. En la reforma també s’allargà la nau per davant, en l’espai que ocupa el cor, de manera que les façanes i les finestres foren construïdes de nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada a ponent, consta d’un portal amb arc de mig punt i, al damunt, dues finestres també d’arc de mig punt i un rosetó. És coronada amb un campanar d’espadanya de forma sinuosa i, als laterals, amb dues boles de pedra. Les façanes dels costats també compten amb finestres neoromàniques de la mateixa tipologia; les de les capçaleres del transsepte són geminades. L’absis romànic té al centre una finestra de doble esqueixada i les absidioles laterals compten també amb finestretes similars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau i el transsepte són coberts amb voltes de creueria. A l’absis queda perfectament visible el parament romànic, fet amb carreus de mida petita ben disposats en filades. La zona del presbiteri fou reformada els anys 1980 per mossèn Joan Bajona. L’altar de pedra amb un petit pessebre és obra del mateix Bajona. El faristol és fet amb un corró de batre procedent de la casa de can Cansalada. En diferents fornícules es conserven algunes imatges que són anteriors a la Guerra Civil.</span></span></span></p> 08018-303 Colònia Soldevila. Sector nord del terme municipal <p><span><span><span>Aquest indret s’ha conegut sempre com Sant Esteve, fins i tot en els temps més recents en què s’hi ha creat la colònia industrial, tot i que darrerament és més coneguda com a Colònia Soldevila, en referència al seu primer propietari. L'església apareix citada l’any 1038 al testament d'Ingilberga de Balsareny, esposa de Guifré de Balsareny, que era el senyor del castell. Cal suposar que fou tan sols una petita capella de caràcter rural que donava servei als masos de la zona. A mitjans de segle XIX l’església havia estat profanada i el 1849 fou beneïda de nou després d’haver estat renovada (Forasté, 1994: 93).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1890 entrà en funcionament la colònia tèxtil que Josep Soldevila Casas va fundar en aquest indret. Aleshores Sant Esteve es convertí en l’església d’aquest nucli. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 s’hi inaugurà un nou sagrari. Fruit d’algunes de les obres fetes a la colònia o en les remodelacions a l’entorn de l’església hi van sorgir una quantitat important de restes humanes que constaten l’existència d’un antic cementiri. Així mateix, adossada a la roca sobre la qual s’assenta l’església, a uns 20 metres, hi havia una caseta que podria haver estat l’habitatge de l’ermità. Encara del record popular hi havien viscut diverses famílies, fins que finalment fou enderrocada. Encara s’hi poden veure els forats de les bigues a la roca (Forasté, 1994: 95). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1942 sota la iniciativa de mossèn Joan Rovira l’església fou totalment remodelada per l’interior i l’exterior: s'amplià amb els dos absis neoromànics i s’allargà la nau per davant. Sota el cor s’hi instal·là una pica baptismal que va permetre fer-hi batejos. L’obra la portà a terme la brigada de paletes de la fàbrica. La pedra noble fou tallada per en Pere Parés, avi del pintor local Pere Pla Parés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1985 i 1986 s’hi va portar a terme una restauració promoguda pel mossèn, Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia. Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs; més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà </span></span></span><span><span><span>la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. Al darrera de l’església de Sant Esteve el mateix mossèn Bajona va idear l’espai de la Font dels Escolans. Posteriorment mossèn Bajona fou rector de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, mossèn Bajona va impulsar també la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música d’aquesta església. La coral va realitzar gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció del mateix Bajona. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional. L’església continua oberta al culte com a sufragània de la parròquia de Balsareny.</span></span></span></p> 41.8834600,1.8860600 407577 4637437 1942 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-vista-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-dovella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-int-4.jpg Legal Romànic|Contemporani|Historicista|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció al portal: Anno DNI MCMXLA l’interior de l’església hi ha dipositades les cendres de mossèn Joan Bajona 92|98|116|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2024-06-06 06:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 167,41 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5