Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
33868 Avenc del Sellarès https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-sellares DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior. 08020-1 Puig d'Avencó Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008). 41.3415300,1.8751300 405886 4577282 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Prehistòric|Neògen Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 76|125 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33869 El Pedró https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro VIÑAS, J. et alii (2000). 'Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues'. 1res Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 175. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. El puig del Pedró, de 473 msnm, es situa a llevant del municipi, entre la riera de Begues i la carretera BV-2041. Està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. 08020-2 Cim del Pedró Segons la publicació de J. Viñas et alii (2000), al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va poder comprovar l'existència, en la part més elevada del turó, d'algun fragment de ceràmica d'època ibèrica molt erosionada i de pasta oxidada. 41.3252000,1.9446000 411676 4575396 08020 Begues Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-3.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 81 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33870 Pou de Glaç https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18. VVAA. (2002). 'El pou de glaç, patrimoni en perill'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 1. VVAA. (2003). El pou de glaç de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans. Begues. VVAA. (2004). 'El pou de glaç'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 20. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. XVII-XIX Es tracta d'una estructura de planta circular de grans dimensions que no conserva la coberta, que possiblement era en forma de cúpula. Mesura 13 m de diàmetre exterior (10,95 m d'interior) i té 10 m de profunditat conservada. Està en bona part excavat en el subsòl calcari, mentre que els potents murs estan fets amb carreus de pedra calcària i gres, lligats amb morter de calç. A la part alta disposa de dues portelles, una orientada a l'oest i una altra a l'est, per les que s'accediria a l'interior. A la part alta de la cara sud, hi ha una tercera obertura, de petites dimensions i en forma de torba, que potser s'utilitzava per introduir-hi la palla i el boll amb el que cobrien el gel. A la part més baixa del pou, a la façana nord, hi havia un clavegueró que drenava l'aigua cap a la Riera de Begues. Aquest però no és visible actualment, ja que possiblement està cobert de runa (VVAA, 2003). La ubicació d'aquest pou no és gratuïta: es troba al costat de la riera, just al final del Pla de Begues, on la riera ja ha recollit bona part de l'aigua dels torrents tributaris. En aquest punt, a més, existirien pèlags naturals que acumulaven l'aigua, afavorits pel substrat argilós i impermeable del sector . Es troba l'obaga, a pocs metres per sobre de la riera i ben a prop de la Via Mercadera, el camí carreter que unia Barcelona amb Vilafranca i Tarragona, passant per Begues). A més, aquest és el sector on el pla té menor altitud, i on per tant, la inversió tèrmica creada per encerclament de les muntanyes produeix les gelades més fortes (-10 a -12º no són excepcionals) i freqüents (actualment de 40 a 60 dies de gelada anuals). 08020-3 Al paratge de les Tallarises Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Begues era un d'aquests darrers (VVAA, 2003). Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVI-XIX, podria ser més antic. Hi ha documents no datats que parlen de la freqüent compra de gel a l'estiu per part de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls, construït el s. XIII. Els pous de glaç van caure en desús a partir de finals del s. XIX, quan es va generalitzar la producció 'industrial' de gel. Situat estratègicament a tocar del Camí Ral que de Begues duia a Olesa, el seu transport es podia fer amb més rapidesa i comoditat. Sens dubte aquest punt era el més favorable per construir-lo de tota la Via Mercadera, camí carreter prou important al seu temps, doncs comunicava Barcelona amb Vilafranca i Tarragona (passant per Sant Boi, Begues, Olesa i Olèrdola). Justament arrel de la importància d'aquest camí, i per ajudar als viatgers, al segle XIII el baró de Cervelló hi va fer construir a mig camí l'Hospital medieval d'Olesa. 41.3353600,1.8985400 407836 4576571 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 98|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33871 Dolmen d'Ardenya https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-dardenya BLASCO, A.; CANTOS, J.A.; IBÁÑEZ, M.J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen d'Ardenya (1a Fase) (Begues, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Es tracta d'un dolmen força malmès del que en destaquen 9 lloses calcàries col·locades verticalment i en disposició radial, tot seguint una planta circular, i una de perpendicular a les altres. Es tractaria, possiblement, d'una galeria catalana (Blasco, Cantos, Ibáñez, 2004) coberta per un túmul, que se situaria cronològicament entre el neolític final, el calcolític i el bronze inicial (3800-4100 BP). 08020-4 Al bosc conegut com a Coll de la Creu d'Ardenya Entorn a l'any 1996, l'arqueòleg territorial Magí Miret descobrí el dolmen. El juliol de l'any 2004 s'hi realitzà una intervenció arqueològica en la que únicament es recuperà una punta de fletxa de coure de tipus 'palmela'. 41.3522300,1.9181600 409501 4578424 08020 Begues Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 79|78 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33872 Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-sadurni-cova-de-les-teixoneres ARRIBAS, O. (2004). Fauna y paisaje de los Pirineos en la Era Glaciar. Lynx Ed. Barcelona. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1979). 'La cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae, 15. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní (Begues) y sus aportaciones a la Prehistòria Catalana'. XVII Congreso Nacional de Arqueología. Múrcia. BLASCO, A. (2005): 'Primeros datos sobre la utilización sepulcral de la cueva de Can Sadurní (egues, Baix Llobregat) en el neolítico cardial', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.625-634. BLASCO, A. (2005): Cardial, epicardial y postcardial en Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), el largo fin del Neolítico Antiguo en Cataluña', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.867-878. BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. BLASCO, A.; VILLALBA, M. J.; EDO, M. (1992). 'La fi del Neolític antic al Baix Llobregat. La transició al Neolític Mitjà'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 130-132. BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M.J. (2008): 'Evidencias del procesado y consumo de cerveza en la cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona) durante la Prehistoria', IV Congreso del Neolítico Peninsular, vol.I, p.428-431. CARRASCO, T.; MALGOSA, E.; SUBIRA, E.; CASTELLANA, C. (1989). 'Estudi dentari de les restes humanes de la cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 65-72. CASTELLANA, C.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, E.; CARRASCO, T. (1989). 'Estudi antropològic de les restes humanes de la Cova de Can Sadurní. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 55-72. EDO, M. (1989). 'Les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 73-79. EDO, M. (1997). 'La història recent de la cova de Can Sadurní'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 1. Begues. P.3-5. EDO, M. (1997). 'Cova de Can Sadurní: La més completa dinàmica d'ocupació de la vall'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P.3-5. EDO, M.; ALONSO, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, p. 65-67. EDO, M. BLASCO, A. (1992). 'Un nou punt de coincidència amb l'arqueologia experimental: les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 109.111. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1986). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. Tribuna d'Arqueologia 1985-1986. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. P. 33-41. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1987). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. La Sentiu, núm. 12. Museu de Gavà. Gavà, p. 11-24. GIRÓ, P. (1962). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 284. GIRÓ, P. (1967). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 267. LLORET, J. (1962). Catálogo Espeleológico del Pla d'Ardenya. Vol. I. Barcelona. P. 1-106. La cova forma part de l'anomenat poljè de Begues, dins del conjunt càrstic del massís de Garraf i sembla ser una surgència d'aigües inactiva. Està formada per una gran sala transversal d'uns 19 m de llarg per 7 m d'amplada. Al sector de ponent es veuen tres galeries, la longitud de les quals s'ignora, ja que són plenes de terra. 08020-5 Al nord de Can Sadurní i en el vessant sud-est del Pla de Sots Tapiada pels carrabiners l'any 1851, l'any 1945 el propietari la va redescobrir i la va utilitzar per al conreu de xampinyons. Hi va fer unes remocions de terres per tal de condicionar-la per a aquesta activitat. Les terres de l'interior i les que cobrien l'entrada foren abocades al davant a fi de fer una petita esplanada. Els senyors Joan Mitjans i Pere Giró, de Vilafranca del Penedès són els qui denunciaren l'existència de la cova com a jaciment arqueològic. Durant els anys 60 i 70 gran nombre d'afeccionats saquejaren la cova gairebé ininterrompudament. Alguns materials d'aquell període són als museus de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Gavà. Des de l'any 1978 s'hi fan campanyes d'excavació programades sota la direcció de M. Blanch, A. Blasco, M. Edo, M. Millan i M. J. Villalba. El jaciment té, a part de la importància arqueològica de la cova, tot el replà del davant, en el qual s'hi feren dues cales en la campanya de 1978. Aquestes cales donaren materials similars als trobats a l'interior de la cova i permeteren localitzar instal·lacions del neolític antic destinades a la fabricació de cervesa. L'estratigrafia a l'exterior està constituïda per: Estrat superficial: sòl vegetal, amb materials dispersos i escassos. Estrat I: terra argilosa negra, grumollosa i seca. Abundants materials arqueològics ben conservats. Estrat II: terra sorrenca grogosa i molt compacta. No ha estat remenat i donà materials del neolític antic epicardial. A l'interior de la cova, en les primeres excvavacions es van descriure només tres estrats: Estrat superficial: terra polsosa i seca, producte dels darrers anys de ser visitada. Estrat I: terra marró fosc, grumollosa, compacta i seca, amb gran quantitat de pedra de diversa grandària. Estrat on es desenvolupa tota la seqüència cultural coneguda fins al moment. Estrat II: terra marró clar, sorrenca i seca. Sense pedres. En els quadres on s'ha arribat a aquest estrat es presenta arqueològicament estèril. Posteriorment ha estat possible diferenciar-hi una seqüència sedimentològica molt més complexa. Les restes més modernes trobades fins ara corresponen a monedes dels segles XVI i XVII. D'època àrab hi ha el testimoni d'un tresoret de dirhems d'argent, alguns dels quals encunyats al Iemen. Una d'aquestes monedes es conserva al Museu de Gavà, i s'ha perdut el rastre de la resta. La utilització de la cova com a amagatall o com a refugi de pastors és documentada també en època tardorromana, amb la presència de sigil·lades grises paleocristianes dels segles V-VI dC i de Terra Sigil·lata Clara D. Hi ha materials d'època romana, amb ceràmiques sigil·lades hispàniques i clara A, una llàntia, fragments d'àmfores, etc. que es barregen amb ceràmiques de tradició ibèrica, i algunes monedes romanes. El moment ibèric és perfectament datable amb ceràmica a torn llisa, de pastes taronja i de sandvitx, pintada amb motius geomètrics de semicercles concèntrics i bandes, fusaioles i elements metàl·lics d'utillatge. Hi ha també asos de la seca de Kesse (Tarragona). Per sota, s'hi troba un altre nivell que correspon al bronze final, amb ceràmica llisa, fina, negra, brunyida, carenada, amb colls bisellats i amb una decoració acanalada amb forma de greques, semicercles concèntrics i dents de llop. Per sota d'aquest nivell, es troba una capa d'enterraments que reposen damunt d'un llit de pedra petita. Els enterraments i els aixovars remoguts, suposen una utilització sepulcral de llarga durada entre el neolític final i el bronze inicial. Les ceràmiques associades són bols de mides diverses, llisos, amb carena alta i base arrodonida, i gerres grans amb nanses dobles de mugró, llengüeta i cordó, que s'atribueixen a l'anomenat grup de Veraza. També hi ha puntes de fletxa de sílex amb aletes i peduncles, làmines de sílex de dors rebaixat, gratadors i rascladores. L'utillatge d'os és a base de punxons, puntes de fletxa, agulles i botons plans i piramidals amb perforació en ‘V'. Grans collarets manufacturats amb petxina i amb os. 41.3454600,1.9122600 408998 4577678 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Islàmic|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Abans de 1945 la cova era visible només per una petita entrada, d'aquí li ve l'antic nom de Cova de les Teixoneres. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.(Continuació història)Passant el nivell de pedra petita es documenta ceràmica raspallada amb decoració a base de crestes, dibuixant motius sinuosos, amb grans nanses de cinta de les quals hi sorgeixen crestes. Són grans vasos amb parets relativament fines i de pasta color beix-taronja. Hi ha també una ceràmica llisa, fina i brunyida de pasta i color marró fosc-negre, corresponent a vasos mitjans i petits, i entre aquestes restes una nansa del tipus Montboló. Hi ha també un increment del material lític tallat amb un marcat augment de micròlits. La matèria primera és el sílex i la quarsita. S'observa gran quantitat d'ascles sense retocar i un notable augment d'utillatge lític agrícola (destrals, molins, mans de molí, allisadors, etc.). La fauna trobada és majoritàriament la domèstica (ovicaprins, bòvids, suids) acompanyada dels típics animals de cova (rosegadors, mustèlids, etc.) i com a constant, el conill. D'aquest període, el neolític antic postcardial, són les tres sitges exteriors en les quals s'ha pogut documentar les restes de la cervesa més antiga d'Europa. Per sota d'aquest nivell s'ha documentats nivells epicardials i cardials.Finalment, hi ha indicis que existeix un nivell arqueològic de l'Epipaleolític. Els materials arqueològics es troben dipositats al Museu Municipal de Gavà, al Vinseum (Vilafranca del Penedès), a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).Més bibliografia:MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14.SOLIAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1989). 'Reconstrucció del paleoambient de la vall de Begues a partir de l'estudi de la meso-microfauna de cordats de la Cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 80-86.MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia.NADAL, J. (2000). 'La fauna de mamífers al Garraf i als seus voltants a través del registre arqueològic'. III Trobada d'estudiosos del Garraf. Monografia 30. Diputació de Barcelona. 165-170.NEBOT, M.; HERNÁNDEZ, T. (2005). 'El linx a Catalunya'. Espeleo CAT 3. Barcelona. P. 17-18.RENOM, M. (1986). 'Activitat política i acció de guerrilles a Begues entre els anys 1820 i 1870, segons la documentació local'. Guerrilles del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 343-397.RUBINAT, E. (2004). 'Catàleg espeleològic del Massís de l'Ordal'. EspeleoSie Monogràfic. Barcelona. SAÑA, M.; BLASCO, A.; BUXÓ, R.; VILLALBA, M.J.; JUAN-TRESSERRAS, J.; EDO, M. (1999): 'Del cardial al postcardial en la cueva de can Sadurní (Begues, Barcelona): primeros datos sobre su secuencia estratigráfica, paleoeconómica y ambiental', Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, núm. Extra 2, p.59-68.VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 10-11.VEGA de la, J.; ROSELLA, F. (1975). 'La Cova de Can Sadurní'. Mediterrànea. Barcelona, p. 2-14.Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. 78|79|81|83|88|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33873 Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-del-marge-del-moro-cova-de-les-campanetes EDO, M.; ARTASONA, R. (1989). 'La coveta del Marge del Moro, Begues: un enterrament del Neolític Antic'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat: Pre-actes. Vol. I: Comunicacions. Castelldefels, 28, 29 i 30 d'abril de 1989, p. 112-119. ALESAN, A.; MALGOSA, A. (1999). 'Distribución espacial y ritual funerario a partir de restos óseos. Interpretación de las inhumaciones del yacimiento calcolítico de la coveta del Marge del Moro (Begues, Barcelona)'. Pòster. Resum del XI Congreso de la Societat Española de Antropología Biológica. Universidad de Santiago de Compostela. EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; ALESAN, A.; MALGOSA, A. (2000). 'El nivell d'enterrament col·lectiu de la coveta del Marge del Moro (Begues, Baix Llobregat)'. Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC. De la fi del neolític a l'edat de bronze entre l'Ebre i la Garona. XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, novembre 2000. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Es tracta d'un avenc que discorre paral·lelament a l'espadat i que en un moment, no més tardà del final del Paleolític, va perdre part del perímetre de la canonada, de manera que restà en contacte amb l'exterior. L'obstrucció de la canonada va permetre el seu funcionament com a cova. Fins al moment, les excavacions efectuades han donat una cronologia que va des de l'època baix-imperial, al moment ibero-romà i al neolític antic postcardial i epipaleolític. 08020-6 En els espadats del turó del Sotarró, a la paret coneguda com Marge del Moro L'afeccionat Ricard Artasona hi efectuà durant els anys 1983, 1984 i 1985, diverses intervencions clandestines. Posteriorment s'hi han dut a terme diverses intervencions arqueològiques: 1995, direcció: Anna Blasco i M. Josefa Villalba; 1995, direcció: Manuel Edo; 1997, direcció: M. Josefa Villalba i Anna Blasco; 2001, direcció: Manuel Edo; 2002, direcció: Mireia Pedro i Pascual. Segons la memòria de prospecció de l'any 2002, s'interpreta la cavitat com a cambra sepulcral d'inhumació col·lectiva, la qual es condicionà com a tal i es tancà. En el nivell IV es documenten 3 grans blocs que delimiten el seu interior i acoten l'espai sepulcral. També s'hi documentà una llosa de pedra que es podria relacionar amb el seu tancament. S'aprofita la disposició dels blocs, intencional?, per definir la cavitat sepulcral. A més, s'hi documentaren les estructures 4 i 6 que s'atribueixen a dos forats d'uns 30 cm de diàmetre per encaixar-hi pals i es relacionen amb la gran llosa plana caiguda sobre l'estrat que hauria tancat la cavitat sepulcral. En conclusió seria una coveta paradolmènica, és a dir, una cavitat natural amb una estructura megalítica associada, relacionada amb un ritual d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera, ubicada cronològicament al Calcolític, III mil·lenni cal. BC. Val a dir que aquest va ser el primer jaciment localitzat al Garraf amb una ocupació epipaleolítica, aportant a més per primera vegada a Catalunya l'evidència d'estris retocats en petxina. Els materials estan dipositats al Museu Municipal de Gavà. 41.3486800,1.9364500 411026 4578011 08020 Begues Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-2.jpg Legal Neolític|Ibèric|Romà|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve El jaciment conté restes des de l'epipaleolític fins a romà baix imperial.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 78|81|83|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33874 Cova de Can Figueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-figueres BLASCO, A. (1989). 'Notícia d'uns materials inèdits de la Cova de Can Figueres. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 97-101. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14. SAFONT, S.; SUBIRÀ, M. E. (1996). 'Estudio antropológico de diversos hallazgos en la Cueva de Can Figueres (Baix Llobregat)'. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà. Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: Formació i implantació de les comunitats agrícoles. 27, 28 i 29 de març. Gavà-Bellaterra, p. 575-579. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. VVAA. (1964). 'Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera'. Cordada, 105. Barcelona, p. 26. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. p. 4. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Es tracta d'una cavitat amb dues entrades orientades al sud-est. La boca més occidental dóna pas a una petita sala de 18 m de llargada per 9 m d'amplada i 5 m d'alçada (Monturiol, 1964). 08020-7 Situada als contraforts del Sotarró Sembla que en els seu interior uns aficionats hi localitzaren enterraments. En Ricard Artasona, aficionat barceloní, conserva un collar de denes de variscita procedent d'un d'aquests enterraments (VVAA, 1997). Al Museu de Gavà hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans (VVAA, 1997). La secció Arqueològica del GM Gelera publicà haver-hi recollit 90 fragments de ceràmica ibèrica, alguns ossos d'herbívor i varis fragments de mandíbula i dents humanes (VVAA, 1964). A diferència del que succeeix a Can Sadurní, davant de l'entrada no existeix pràcticament cap terreny pla que possibiliti la vida a l'aire lliure. El material es troba al Museu Municipal de Gavà i bàsicament consta d'ossos humans, amb un petit collar amb denes de dentalium, esteatita, calcària i variscita, ceràmiques llises irrellevants i un petit recipient polípod.També es coneix un petit lot de materials recollits per la Secció Arqueològica del G.M. Gelera que correspon a ceràmica d'època ibèrica, ossos d'herbívors i varis fragments de mandíbula i peces dentàries humanes (material no localitzable). Aquesta cova ha estat molt visitada i freqüentment espoliada per afeccionats. 41.3449900,1.9232900 409920 4577615 08020 Begues Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-3.jpg Legal Neolític|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve El jaciment conté restes des de Neolític final/calcolític; ibèric. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 78|81|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33875 Cova Cassimanya https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cassimanya ALMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona. CSIC. Madrid. BORRAS, J. (1974). Catálogo Espeleológico del Macizo del Garraf. Vol. III 1-208. Barcelona. CURA MORERA, M. (1971). 'Acerca de unas cerámicas grises con decoración estampillada en la Catalunya preromana'. Pyrenae, 7. Barcelona, p. 47-60. CURA MORERA, M. (1975). 'Nuevos hallazgos de cerámica estampillada gris preromana en Catalunya'. Pyrenae, 11. Barcelona, p. 173-178, 1 làm. EDO, M. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 3: Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P. 6. EDO, M. (2000). 'Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 6. Begues. P. 11. FONT SAGUÉ, N. (1899). 'Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia d'Eramprunyà'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, IX. Barcelona. GIRÓ ROMEU, P. (1947-1948). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Penedès'. Ampurias, IX-X. Barcelona, p. 253-268, 5 làm. MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14, p.10-12. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VEGA de la, J. (1972). 'Materiales arqueológicos de la cueva Cassimanya'. Mediterránea, 7. Barcelona, p. 1-7. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Es tracta d'una cova amb una morfologia irregular, formada per diverses cambres, gairebé contínues, d'uns 10 m de llarg per 6 m d'ample i uns 3 m d'alçada. El seu accés és a través d'una petita obertura colgada en una cinglera vertical. Actualment no hi resta sediment, únicament una capa de terra polsosa. Va ser ocupada durant el Neolític antic evolucionat; posteriorment (Neolític final-Calcolític/Bronze inicial) va ser utilitzada amb finalitats sepulcrals; finalment les troballes de ceràmiques iberes i romanes apunten a que va tornar a ser utilitzada amb funcionalitats domèstiques o econòmiques en aquests períodes. 08020-8 Al vessant sud-oest de les Agulles, al puig de la Romagosa Mossén Font i Sagué excavà per primer cop la cova l'any 1899, trobant-hi restes humanes i material arqueològic. En Josep Mitjans, en Josep Vendrell i l'arqueòleg Pere Giró l'excavaren totalment la dècada de 1940. Segons expliquen, a molt poca fondària hi aparegueren, tots barrejats, ossos humans i fauna, fragments de ceràmica tosca (bigotis, llises i acanalades), ganivets de sílex, puntes de fletxa de sílex (alguna d'aletes i peduncle i altres de lanceolades, de factura molt fina), botons d'os amb perforació en V, denes d'esteatita, cal·laïta i os (Giró, 1947-48). Els materials es troben dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès). 41.3077800,1.9319300 410592 4573475 08020 Begues Difícil Dolent Legal Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Dalt de la cinglera, uns 10 m per sobre de la cova, s'estén una petita plana, on segons notícies antigues no confirmades, hi hauria hagut restes de murs i troballes de sílex (Edo, 1997).El jaciment conté restes del Neolític Antic Evolucionat / Calcolític - Bronze inicial / Ibèric final.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 78|79|81|83 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33876 Can Barreres / Can Figueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barreres-can-figueres Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Camps de conreu de farratge. 08020-9 A prop de les masies de Can Barrera i Can Figueres Entorn a l'any 1976, el Sr. Llibert Piera i el Dr. Miquel Taradell van prospectar superficialment aquesta zona i van localitzar-hi diversos fragments de ceràmica d'època ibèrica. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, es va localitzar material ceràmic en superfície d'època ibèrica molt erosionat, sense poder observar cap tipus d'estructura. 41.3412000,1.9250100 410059 4577192 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-3.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve L'any 1983 Marta Blanch i Anna Blasco demanaren permís d'excavació al Servei d'Arqueologia i fou denegat. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 81 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33877 Puig Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965). 'Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares. Puig Castellar'. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989). 'El Puig Castellar de Begues. Aspectes cronològics'. Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p. 221-223. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. El puig Castellar, situat entre el camí de Begues a la Plana Novella i el torrent Moltó, a l'oest, i les Planes de Can Roure, a l'est, està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al cim del puig s'hi emplaçaria un possible assentament d'època ibèrica. A dalt del turó del Puig Castellar hom hi pot veure restes d'edificacions en pedra seca i abundants fragments de ceràmica ibèrica. Les restes ibèriques es poden concretar en la presència d'un mur molt embardissat i molt perdut. S'hi veuen restes d'antigues excavacions clandestines. 08020-10 Cim del puig Castellar Actuacions d'afeccionats i clandestins. El mes de gener de l'any 1988 un afeccionat efectuà una excavació que fou aturada pel Servei d'Arqueologia. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, s'hi van poder observar alguns fragments ceràmics d'època ibèrica molt erosionats. 41.3203300,1.9236500 409916 4574876 08020 Begues Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-3.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 81 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33878 Puig de la Mola https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola <p>BELLMUNT, J. (1962). 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares'. Ampurias, XXIV, p. 301. MIRET, M. (1978). 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)'. Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981). 'Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)'. Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> <p>El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Per gran part del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim.</p> 08020-11 Al Puig de la Mola i els seus vessants més elevats. <p>Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material arqueològic en superfície, per la qual cosa es fa difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric en aquest indret. A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et alii, 2003). Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).</p> 41.3193536,1.8479495 403579 4574849 08020 Begues Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-3.jpg Legal Ibèric|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús BCIL 2022-05-04 00:00:00 Xavier Esteve Aquest puig es troba en la divisòria entre els termes d'Olivella (Garraf) al sud, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) al nord i oest respectivament i Begues (Baix Llobregat) a l'est; per tant, el jaciment situat al Puig de la Mola s'estén per terrenys que pertanyen a diversos municipis. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 81|85|76 1754 1.4 1761 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33879 Can Jaques https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaques A l'entorn de la masia de Can Jaques, en un entorn erm cobert bàsicament per garriga i antics camps de conreu en terrasses, va trobar-se en superfície indústria lítica que podria a adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. 08020-12 Al pla de Can Jaques A prop de Can Jaques i al camí de Can Jaques en Jaume Gavaldà hi localitzà un ascle de sílex i un foliaci lanceolat de forma oval amb la punta fracturada. Per la seva tipologia, aquests materials podrien adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. Aquests materials van ser dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès) per Josep Miret i Mestre. 41.3091100,1.8624900 404781 4573696 08020 Begues Difícil Regular Inexistent Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve El jaciment conté restes atribuïdes al Neolític - Bronze inicial.Aquest jaciment no consta a l'IPAC. 78|79 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33880 Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Gavà https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-begues-al-museu-de-gava BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. P. 4. Entre els fons del Museu de Gavà hi figuren els materials arqueològics procedents de les coves de Can Sadurní i de Can Figueres així com de la Coveta del Marge del Moro. En el primer cas es tracta de materials recuperats en excavacions clandestines dutes a terme per excursionistes en les dècades de 1960 i 1970. Així mateix també s'hi troben dipositats els materials procedents de les excavacions sistemàtiques, i ja dins de la legalitat, dutes a terme a partir de l'any 1978 per part del Grup de Recerques Arqueològiques de Gavà. El dipòsit de materials en aquest museu quedà interromput l'any 1988. D'aquests moments hi ha monedes d'època ibèrica, romana, moderna i islàmica, així com materials romans, ibèrics, del Bronze final, del Calcolític i del Neolític antic cardial i evolucionat. De la cova de Can Figueres hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans. 08020-13 Plaça Dolors Clúa, 13, 08850, Gavà 41.3302400,1.9247000 410018 4575976 08020 Begues Restringit Bo Legal Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Islàmic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 78|79|81|88 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33881 Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Begues. Alguns, entre els quals hi ha tres destrals o aixes de pedra polida i fragments de ceràmica ibèrica, únicament poden ser atribuïts al municipi, sense més precisió. D'altra banda, però, hi ha dipositats també materials arqueològics procedents dels jaciments de la Cova de Can Sadurní, de la Cova Cassimanya, i de Can Jaques. Hi ha també materials procedents de paratges coneguts com ‘Ermots de Mas Ferrer' (Can Ferrer?), entre els que hi figura una aixa i diversos fragments de ceràmica; així com fragments de ceràmica procedents del ‘Camp Grau-Mitjans', de ‘Cal Anfruns' i del ‘Camp Gras'. També hi ha elements de sílexs procedents de ‘la Morella'.Una altra col·lecció important és la de minerals, que inclou exemplars procedent de Begues. D'aquesta manera podem trobar-hi cristalls romboèdrics de calcita, estribina, magnetita cristal·litzada en octàedres, impregnació dendrítica de pirolusita, gres amb moscovita, cristalls de quars en prismes hexagonals, quars lletós i quars rosat, lidita, guix, dolomita, ocre i calcita sal de llop. No es coneix el lloc exacte del què van ser recollits aquests minerals. Finalment, al Vinseum entre la col·lecció paleontològica existeixen exemplars procedents de Begues. Per que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de ‘Daonella lommeli', de ‘Platyceras', d' ‘Orthoceras' i de ‘Terebratula vulgaris'. Pel que fa als trilobits, hi ha ‘Denckmanites miser', ‘Harpes' i ‘Phacops'. Hi ha també un fòssil coral·lí de ‘Zaphrentis' i un de botànic de ‘Mentzelia mentzeli'. 08020-14 Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès Els materials arqueològics procedents de ‘la Morella' van ser dipositats pel Sr. X. Virella l'any 1993. El Sr. Mitjans hi diposità algunes destrals/aixes en una data no precisada. El Sr. J. Miret i Mestre hi diposità l'any 1974 els materials recollits per J. Gavaldà a Can Jaques. Es desconeix la data i persona que hi diposità la resta dels materials arqueològics. La col·lecció de minerals prové d'aportacions realitzades pels senyors Gual, Torruella i Montal, dipositats el 1945; el Sr. X. Virella, el 1978; i el Sr. J. Roca Piñol, el 1982. Pel que fa a la col·lecció paleontològica, és fruit d'aportacions del Mossèn Ll. Via i del Sr. Ll. Llopis, l'any 1945; i dels senyors E. Ferrer i J. Magrans, l'any 1987. 41.3302400,1.9247000 410018 4575976 08020 Begues Restringit Bo Legal Antic|Cenozoic|Paleògen|Neògen Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 80|123|124|125 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33882 Camí Ral https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-0 TUTUSAUS I VIÑAS, Josep (1998): 'El Camí Ral de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 3, juliol de 1998, p. 6-8. AAVV (2004): 'Begues terra de pas', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 9, abril de 2004, p. 15-22. AAVV (2009): 'Avantprojecte de la ruta turística el camí ral pel Massís del Garraf. De Sant Boi a Vilafranca del Penedès'. Inèdit. El Camí Ral de Begues forma part d'una important via de comunicació, especialment durant l'Edat Mitjana, entre el Llobregat fins al Penedès. El seu recorregut per Begues s'inicia des de llevant al Pla de les Bruixes. Pot arribar-se a aquest punt des de Sant Climent de Llobregat per dues vies: la Carrerada (el camí més septentrional) o el camí de les Valls. També existeix una altra variant d'entrada al municipi, una mica més al sud que o bé s'uneix als anteriors al Pla de les Bruixes o bé, pel costat de Mas Alemany, entra a Begues pel sud del barri de la Rectoria. Des del Pla de les Bruixes, passant per sota de la Roca del Barret es puja fins a la cruïlla del camí de Torrelles i des d'aquest punt cap al Coll de Begues, entrant pel nord del barri de la Rectoria i pel costat de la Creu de Can Gran del Coll. Des d'aquest punt es baixa en direcció a la Creu del Joncar, aquí s'enllaça amb l'avinguda Torres Vilaró fins al centre del poble. Allà, del carrer Major enllacem amb el carrer Camí Ral, i travessarem els barris de La Barceloneta i Campamà. El camí continua vorejant la riera de Begues passant vora el Camp Peraire, la Massana i els Casals fins a la Cadira de Sant Cristòfol, ja al terme municipal d'Olesa. 08020-15 Segons Josep Tutusaus i Viñas (TUTUSAUS, 1998), que recull treballs especialitzats d'altres autors, l'origen del Camí Ral de Begues remunta possiblement a l'època romana, utilitzat posteriorment pels àrabs durant l'ocupació islàmica de la península. Fou precisament durant l'Edat Mitjana quan aquest camí tingué una importància vital, constituïnt una drecera natural respecte la llarga via que comunicava Barcelona amb Tarragona seguint l'antiga Via Augusta romana. En efecte, aquesta via, provinent de la Jonquera, passava posteriorment pel Vallès, de tal forma que des de Barcelona calia remuntar el riu Llobregat seguint el marge del riu fins arribar a la Via Augusta. En aquest punt travessava el Llobregat pel Pont del Diable, a Martorell, i després de passar la vall de l'Anoia s'endinsava al Penedès per continuar cap a Tarragona i València. El Camí Ral de Begues formava part de l'anomenada 'via mercadera', la qual tenia el punt d'inici a Sant Boi, on hi havia una barca per travessar el Llobregat, seguia per Sant Climent i enfilava per sota la Roca del Barret fins arribar al coll de Begues. El camí entrava al pla de Begues per Can Grau del Coll, deixant a l'esquerra la Creu de Terme que hi ha a l'encreuament amb el camí que duia a l'església de Sant Cristòfol i al castell d'Eramprunyà, i seguia cap a ponent deixant a la dreta Can Vendrell per arribar a la Creu del Joncar. D'aquest punt i fins arribar al coll de Campamà, al final de la Barceloneta, coincidia quasi exactament amb l'actual carretera, carrer Major i Camí Ral. Després s'endinsava a la vall de la riera de Begues, la qual deixava a la dreta després de travessar-la per un gual. Costejava per sota el Pou de Glaç i la Fonteta i, seguint el pla que hi ha vora la riera, passava per la vora de Montau i la Massana. En arribar al terme d'Olesa de Bonesvalls, a l'alçada de la cadira de Sant Cristòfol, davant d'una fàbrica de calç, seguia la riera i feia cap a l'antic Hospital d'aquella població. A partir d'aquí, vorejava la riera, pujava el coll de Ràfol dels Caus i, passant per les Gunyoles, Olèrdola i Sant Pere Molanta, arribava a la Via Augusta a l'alçada de Moja. Cal suposar que al principi, a causa de les dificultats del terreny, era un camí per fer-lo a peu o en cavalcadura. Posteriorment esdevingué en camí de carro, com ho proven les empremtes de roderes que encara es veuen sobre la roca en alguns trams. El seu traçat era franquejat, sobre tot entre Begues i Olesa, per dos marges dels quals encara se'n conserven restes a la Barceloneta, a la Massana i als Casals. Al voltant del Camí Ral, al seu pas pel pla de Begues, es van establir hostals, parades de postes, fargues, tallers de fusters, carreters, etc. En són exemples l'Hostal Vell, Can Grau del Coll, Cal Vendrell, Cal Fuster, Ca l'Agustí i d'altres. També s'hi van establir algunes cases pairals que, com Can Romagosa, van donar lloc posteriorment al desenvolupament d'alguns nuclis urbans. La importància del camí Ral de Begues com a via de comunicació supracomarcal declinà ràpidament en construir-se, entre els anys 1763 i 1767, el pont de Molins de Rei i la carretera d'Ordal, elements que suposaren l'estancament demogràfic de Begues i el creixement de pobles com Cervelló i Vallirana, que aprofitaren la nova situació. El Camí Ral de Begues va seguir essent de gran importància a nivell local, però més endavant, la construcció de la carretera de Gavà, l'any 1886, va comportar l'inici de l'abandonament del tram de Sant Climent al coll de Begues, i els anys 1927-1928, la construcció de la carretera de Begues a Olesa provocà l'abandonament d'altres trams. Encara a mitjans del s. XX, l'abandonament dels trams que no coincidien amb la carretera actual de Gavà a Begues i Olesa, fou pràcticament absolut. En unes jornades de Centres d'Estudis dedicades específicament al tema al novembre de 2009, els especialistes Magí Miret, Miquel Vives i Pere Izquierdo defensaren que l'origen d'aquest camí s'ha de remuntar a la prehistòria. 41.3319500,1.9434800 411592 4576146 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-3.jpg Inexistent Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 80|85|94|98|76 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33883 Creu de terme del Coll de Begues/de Can Grau/de la carretera de Sant Climent https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-coll-de-beguesde-can-graude-la-carretera-de-sant-climent MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. XIV Còpia de la creu de terme d'estil gòtic, composta, a la base, per un pedestal de pedra de gres circular, el tronc amb un capitell a la part alta, que fa de base de la creu pròpiament dita. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII' 08020-16 Carrer Ferran Muñoz, 27 Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà. 41.3318000,1.9226300 409847 4576151 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-3.jpg Legal Gòtic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Urpià Fernández Existeix una còpia d'aquesta creu al seu emplaçament original, al costat de Can Grau del Coll anomenada Creu del Coll de Begues, de Can Grau, al Camí Ral de Sant Climent, mentre que el capitell original es troba a l'Ajuntament de Begues. 93|98|85 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33884 Ball de Novençans de Begues https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-novencans-de-begues SÀNCHEZ, Francesc (2002): 'Per Carnestoltes, ball de Novençans. Una llarga tradició popular de dansa i gresca', dins L'EIXARMADA, núm. 8, abril de 2002, p. 3-7. XIX El ball ha desaparegut. Ball que es practicava en les festes de Carnestoltes. Del ritual seguit en aquestes festes, va derivar una munió de danses i disfresses que no es practiquen en cap altre moment de l'any. D'aquestes danses figuren els balls de novençans, entre molts d'altres. A Begues l'organització de les Carnestoltes corria a càrrec dels joves del poble, que escollien dos d'entre ells, el novençà i la novençana, que eren els que portaven el pes de tota la gresca, els quals encarnen l'essència de la festa constituint-se en el personatge de Carnestoltes. Els xicots del poble voltaven per tota la població ballant el ball de novençans i fent una capta de queviures. Entre els queviures solien abundar ous, fruites, carn de porc, especialment cansalada i botifarra, i vi moscatell. Cap als anys '20 del segle XX, l'antropòleg i folklorista Joan Amades va descriure així el ball de novençans de Begues: 'La fadrinalla de Begues formava una colla presidida pel novençà i la novençana, dos minyons que simulaven ésser una parella, vestida grotescament. Voltaven per tota la població, ballant de casa en casa, i per les pagesies foranes. Ballaven obligadament al so de flabiol i cornamusa, i mentre voltava la colla, no era permesa l'actuació de cap altre instrument. Formaven la colla tots els fadrins del poble, els quals no podien abandonar-la per res sense el consentiment dels esquellotaires, o sia, els esparriots, que anaven carregats d'esquelles i duien una espasa de fusta com a signe d'autoritat. Anaven a fer una capta i una ballada per les masies aïllades del terme. (...)' 08020-17 Dels novençans més antics que hi ha referència són en Ricard Romagosa i Vinyes i en Conrad Escofet i Trepat, que feren de novençans als anys trenta fins a l'esclat de la Guerra Civil en què es deixaria de ballar per raons òbvies. Als anys quaranta i cinquanta es recuperaria la dansa, en aquesta ocasió alguns dels novençans que ballaren foren en Josep Maria Fañanàs, l'Isidre Ventura, en Jaume Rabell 'Martí', en Marcel Ventura i en Joan de Cal Vaques. El novençà duia uns picarols a les cames per fer sonar quan ballava, i l'altre xicot, el que feia de novençana, es disfressava com a representació d'una fadrina a festejar. Tots dos es vestien grotescament i esdevenien el centre de tota la festa. Sabem també que als anys '20, gràcies al testimoni de fotografies, el novençà i la novençana es disfressaven d'arlequins. Quan s'arribava a una casa, mentre es feia el ball de novençans, algú de la colla s'escapava de la rotllana, una pràctica habitual era escapolir-se tot donant un cop a un dels esquellotaires. Era llavors que els guardians de la colla l'havien de perseguir, enxampar-lo i retornar-lo a la colla. Els esquellotaires anaven equipats amb un garrot de fusta que simulava una espasa i alhora anaven carregats amb sorolloses esquelles penjades. Sembla ser també que en alguna ocasió, tot i no poder contrastar-ho en fotografies, algun garrot dels esquellotaires duia un clau a la punta, entre algunes especulacions podria ser per la seva versemblança amb una espasa, per amenaçar el que s'escapava, o bé per marcar amb una creu a aquelles cases que no contribuïen a la capta de queviures. L'escapat s'havia d'amagar per no ser trobat pels esquellotaires, havia d'aconseguir tornar a la rotllana sense que l'enxampessin, si ho aconseguia no li passaria res, en canvi, si els esquellotaires l'atrapaven podria ser garrotejat, lligat o bé era jutjat. El càstig, per exemple, podria ser fer-lo ballar tot sol al ball de tarda davant de tot el poble. Es tractava, al capdavall, de fer gresca, passar-s'ho bé i fer riota amb el novençà i la novençana. Als anys '50 del segle XX es varen tocar diverses peces: el Ball de Novençans, dit també de Jovençans -, el Valset i una tercera peça que podia variar. Per preparar la dansa, els novençans havien d'assajar durant força dies abans per ballar el dia de Carnestoltes. En primer lloc es ballava el Ball de Novençans en que la colla de fadrins feien una rotllana encerclant la parella de novençans que ballarien enmig. En la primera part de la peça ballaven el novençà i la novençana un davant de l'altre, seguint la música i canviant de lloc; la novençana sempre puntejava i el novençà marcava els passos tot saltironejant. En la segona part de la peça, coneguda també com 'la tira', els novençans ballaven giravoltant agafant-se pel braç. En aquesta part també ballaven els xicots de la rotllana seguint la música i anant d'un cantó a l'altre. Després del Ball de Novençans tot seguit es ballava el Valset, en que els novençans, simulant ésser una parella s'agafaven per ballar a ritme de vals. La música del 'Vals-jota de Begues' s'ha pogut recuperar gràcies al senyor Marcel Ventura, el qual va fer de novençana l'any 1952. En alguns anys també es va toca una tercera peça, que molt probablement fou la avui anomenada Tornaboda de Viladecans, segons els senyors Jaume Gustems i Josep Mª Ventura Fañanàs. Segons recorda el senyor Gustems, els novençans també feien un passeig enmig de la rotllana. El ball de novençans es va ballar fins als anys '40 i '50 a Begues, però a mitjans d'aquella dècada ja es deixaria de ballar, sobretot per causa de la desaparició dels músics, el Tons i el Tupí. L'any 1979 es va intentar recuperar el ball, però des d'aleshores ençà no s'havia tornat a ballar. 41.3302300,1.9247100 410019 4575974 08020 Begues Obert Dolent Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova (Continuació història) A finals del mes de novembre de 1980 en Ricard Casals i en Jordi Cruanyes van anar per primer cop a Begues per intentar saber quelcom més de les colles de cornamusaires o sacaires a Catalunya. Amb la seva recerca es va poder recuperar i recopilar bona part del ball de novençans de Begues. La seva tasca van poder-la elaborar a través, principalment, de tres informadors: en Pepet de les Planes (1898-1996); en Josep Viñas de cal Quico, nét d'un cornamusaire; i en Ramon Guasch, descendent d'un sacaire del segle XIX. En Casals i en Cruanyes van arribar a Begues seguint la pista deixada per Joan Amades en l'article 'La cornamusa a Catalunya', publicat al número 343 de la Revista Musical Catalana l'any 1932: 'El cornamusaire Francesc Pasqual forma cobla amb un flabiolaire i timbaler anomenat Tupí, també natural i veí de Begues, boscater i comerciant en llenyes i fuster, d'edat aproximada a la del seu company (uns seixanta anys), anomenat Joan Pasqual. Tots dos són completament ignorants en música i analfabets. Aquests són els dos darrers representants de l'antiga cobla rústega en tot Catalunya que nosaltres sapiguem'.Aquesta cobla rústega és una forma reduïda de la cobla de tres quartans: una cornamusa, un flabiol i tamborí i una tarota o tiple. Això és, quatre instruments tocats per tres músics en una agrupació que arrenca de la primitiva cobla de ministrers del Renaixement (segles XV-XVI) per fer música a l'aire lliure en els balls de plaça i que en el nostre país ha evolucionat cap a la cobla actual utilitzada per ballar les sardanes llargues i els balls locals. Un dels més antics sacaires que coneixem a Begues podria haver estat en Jaume Petit i Milà (1807-1876), que el 1850 decideix construir la seva casa a la Rabassa morta, coneguda encara per Cal Sacaire.A principis del segle XX i fins als anys '30, com a tants pobles de Catalunya, van existir dues colles Begues vinculades a dos locals o entitats que corresponien als dos partits o tendències polítiques: el d'esquerres de Cal Pere Vell i el de dretes del Petit Casal.La colla del Petit Casal era formada pel Viu, sacaire, i el Tupí, flabiolaire i timbaler, que és la colla que va conèixer en Joan Amades. En Josep Badell (1850-1923), el Viu, tocava el sac o cornamusa i era insolfejat. En Joan Pasqual (1888-1968), el Tupí, va tocar el flabiol i el timbal fins l'any 1953-54 a l'edat de 69 anys. La colla de Cal Pere Vell era constituïda pel tons, cornamusaire, i el Dimas, flabiolaire i timbaler. En Dimas Tutusaus (1870-1922) sonava a més del flabiol i el timbal, l'acordió. En Francesc Pasqual i grau (1880?-1965) el Tons, era pastor de cabres, pagès i fabricava i venia escombres de canya. Era masover de Mas Traval, i després del Mas Roig. Tocava un sac amb una bossa vermella. Les fustes del sac 'grall i bordó- les havia comprades a un vell cornamusaire de Cervelló, segons diu Amades. Va tocar fins als 70 anys, però al final només amb el grall sol, sense la bossa ni les cames (bordons). Era músic d'oïda, sense antecedents musicals. Tocava el Ball de Novençans per Carnestoltes, i acompanyava algun cop, sol i amb el grall de la cornamusa, les caramelles. Anava a tocar també a la Festa Major de Sitges el Ball dels Cercolets. L'any 1923, en desaparèixer dos d'ells, el Viu, cornamusaire del Petit Casal, i el Dimas, flabiolaire i timbaler de Cal Pere Vell, es van refondre les dues colles, quedant la parella formada pel tons amb la cornamusa, i el Tupí amb el flabiol i timbal. El 8 de febrer de 2002 es va fer la presentació al poliesportiu de Begues del nou ball de novençans que s'havia ballat a Begues anys enrera. 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33885 Caramelles de Begues https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-begues MARTÍ I SALLERAS, Carles: 'Cantant la primavera. Petita història de les caramelles de Begues'; dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 8-12. Aquest costum es continua realitzant actualment. Cançons populars cantades per una colla de cantaires que visiten cases i masies davant les quals canten, bàsicament en les festes pasquals. L'organització d'una excursió o viatge per part dels cantaires com a recompensa final de les cantades, és un dels costums que s'ha mantingut des dels inicis de la colla de caramelles de Begues. 08020-18 Sembla que el costum de cantar caramelles ja existia al segle XVI. Als indrets rurals la festa es va anar mantenint més temps, però a Barcelona i les seves rodalies es va anar perdent. Al segle XIX, sota l'impuls de la Renaixença i dels Cors de Clavé, retornà amb força a Barcelona i les poblacions del seu pla. Primitivament, les Caramelles devien ser colles exclusivament masculines de pastors, més tard colles gremials o colles de poble o barriada que naixien a la taula d'un cafè o a la tertúlia d'una societat recreativa. La seva finalitat era oferir una serenata a les famílies del poble o les masies de les rodalies amb motiu de la celebració de la Pasqua i obtenir una recompensa, generalment ous, embotits, ametlles i altres viandes, amb la qual farien un àpat que els permetés passar una estona de gresca i lleure. La serenata constava de cançons de caràcter molt variat. Les de caràcter exclusivament religiós o els 'goigs' semblen ésser les caramelles més antigues. No obstant això, la tradició i els gustos populars han anat decantant-se per cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió. D'aquestes cançons algunes són fetes per a demanar els menjars típics, unes altres tenen caràcter amorós i d'exaltació a la primavera, per oblidar el temps difícil de l'hivern, i unes altres són corrandes circumstancials de cada lloc. A les ciutats, les societats corals solen cantar composicions d'autors coneguts o cançons de caràcter local i satíric. No s'ha pogut precisar els anys en què es van iniciar les cantades de caramelles a Begues. Pels volts de l'any 1920, una colla de la qual formaven part, entre d'altres, el Pepet de les Planes, el Pere Oller, el Mitjans, el Banyes, i el Tupí i l'avi Tons amb el timbal i la gralla, varen fer caramelles. L'organització d'aquella colla de caramelles i de les pròpies cantades ja presentaven característiques molt semblants a les actuals. Sembla que en els primers anys, l'organització de la colla de Caramelles va anar molt lligada amb la colla dels Novençans i estava formada bàsicament pels mateixos joves del poble. En aquells temps el fet de formar part de la colla de caramelles, amb tot el que suposava sortir de casa, passar una estona amb els amics al bar o al cafè i participar a la posterior excursió, era un dels pocs entreteniments del jovent masculí del poble. La colla de Begues sempre ha mantingut el calendari tradicional de preparar les cantades i d'assajar durant les set setmanes de Quaresma, la qual cosa vol dir que no es comencen les activitats fins després del dissabte de Carnestoltes. En principi se sortia a cantar el dissabte de Glòria a la tarda i al matí del diumenge de Pasqua. El dissabte es reservava per a les cantades a les masies, que eren moltes i totes habitades. El diumenge es reservava per fer serenates al poble, assistir a missa i fer la cantada principal en acabar aquesta. Quan la colònia d'estiuejants va esdevenir més nombrosa i important, el diumenge es va dedicar també a les cantades a casa dels 'senyors' que eren, en molts casos, recompensades amb generositat. Mai no s'ha perdut el costum de fer la cantada en acabar la missa de migdia, al davant de l'església parroquial. Aquesta cantada sempre ha estat la més esperada per tothom i s'hi cantaven les cobles per tal que tot el poble les pogués escoltar i celebrar. Quan les autoritats eclesiàstiques varen modificar el caràcter del dissabte de Glòria per a convertir-lo en dissabte Sant, les cantades es van traslladar al diumenge i dilluns de Pasqua, així es va fer durant molts anys, però actualment s'ha retornat al costum de cantar en dissabte i diumenge. 41.3302300,1.9247100 410019 4575974 08020 Begues Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova (Continuació història)En els primers anys del grup de caramelles, l'excursió que es feia després de les cantades era d'un sol dia i es marxava amb el cotxe de línia de Gavà, el mecànic del qual s'afegia a l'excursió per tal de poder atendre les nombroses avaries. Amb els anys, l'excursió es va anar fent més ambiciosa: Cadaqués, Tarragona, Osca, Sant Sebastià, Benidorm... i es feia amb l'autobús del Petit Canigó. En els últims vint anys, l'excursió ha esdevingut un viatge, i les illes Balears, especialment Eivissa, ha sigut la destinació preferida. Amb la finalitat d'incrementar la recaptació necessària per fer front a les despeses de l'excursió, la colla des de sempre ha organitzat la rifa d'una mona de Pasqua. 98 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33886 Barri Campamà https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-campama XIX Algunes cases d'aquest nucli estan actualment molt reformades. S'ha respectat, però, l'estructura arquitectònica original. Barri ubicat a ponent del sector de la Barceloneta, conformat per una filera d'habitatges adossats distribuïts al llarg del carrer Campamà i la casa de Cal Campamà, origen del nucli. Les cases adossades, algunes d'elles molt transformades, conserven encara la seva estructura arquitectònica originària, molt senzilla. Són cases de cos, amb la teulada a doble vessant, amb la façana principal orientada cap al sud-est, . La façana principal presenta, en la major part dels casos, a la planta baixa, el portal d'entrada a l'esquerra, i una finestra a la dreta; mentre que al segon pis hi ha dues finestres verticals alineades respecte les obertures inferiors. En alguns d'aquests immobles es pot observar que la porta d'entrada era, originàriament, un ample portal d'arc rebaixat, destinat al pas de tartanes i bèsties de tir. Pel que fa a la casa de Cal Campamà, la més antiga de l'actual nucli, és un edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb la façana orientada igualment cap al sud-est, si bé en aquest cas presenta unes dimensions més grans i una estructura arquitectònica més complexa que les cases ja descrites. Així, a la façana principal hi ha la porta d'accés, a la planta baixa, la qual està flanquejada per dues finestres a l'esquerra i una a la dreta. Sota les dues finestres de l'esquerra de la porta hi ha un banc o pedrís amb respatller fet amb rajoles . Al primer pis les finestres estan alineades respecte les del pis inferior, excepte la segona finestra començant per l'esquerra, el lloc de la qual està ocupat per un rellotge de sol (veure fitxa 391). La superfície de la façana està composada per blocs de pedra irregulars, a excepció dels marcs de les obertures, els quals presenten un arrebossat de color blanc, amb el perímetre exterior amb formes ondulants i irregulars. Aquests marcs són fruit de la restauració de l'edifici. Finalment cal destacar la cornisa, per sota de la línia de la teulada, que presenta decoració en forma de dents de serra fets amb peces d'argila cuita. 08020-19 Carrer Campamà 41.3339300,1.9070300 408544 4576404 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33887 Cal Baró https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-1 XIX L'edifici ha estat força reformat modernament. Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants amb carena perpendicular a la façana i xemeneia al vessant esquerre. Està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana presenta una composició simètrica d'obertures que s'articulen de la següent manera: A la planta baixa hom troba dues portes d'entrada, rectangulars, a la dreta de cada qual hi ha una finestra quadrada. El primer pis consta de quatre finestres quadrades situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa. Totes les obertures, a excepció de les portes d'accés de la planta baixa estan dotades de porticons de fusta amb doble batent. Dalt de tot de la façana i corresponent amb les golfes destaca una petita finestra emmarcada amb maó i arc de mig punt, amb ampit a la base. Tota la façana presenta actualment un arrebossat de color salmó. 08020-20 Camí Ral, 48 41.3264900,1.9263800 410153 4575557 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33887-foto-08020-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33887-foto-08020-20-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33888 Cal Barreres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barreres PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XVIII Conjunt arquitectònic format per diverses cases que conformen el barri de Cal Barreres. El barri neix al redós de la masia de Cal Barreres, a la qual s'hi ha anat afegint diverses cases. La masia de Cal Barreres és un edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, molt senzill. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures, si bé destaca la presència d'un corral adossat a la meitat esquerre de la façana, fins a una alçada just per sota del primer pis, fet que modifica la presència de finestres en aquest sector de la façana. Així, a la planta baixa es troba la porta d'accés a l'edifici, rectangular sense decoració, situada a la dreta de la façana. A la part central, a l'esquerra de la porta, hi ha una finestra quadrada amb reixa de ferro moderna, i a la part esquerra, com ja s'ha dit, hi ha el corral adossat. A nivell de primer pis hi ha tres finestres, una central, allargassada, amb una finestra a cada costat, quadrada. Cap d'aquestes obertures presenten arc ni decoració de cap mena. La cornisa de l'edifici presenta teules formant una sanefa de lòbuls. La superfície de totes les façanes de l'edifici presenta un arrebossat de color blanc. Davant de la casa hi ha un edifici modern, que fa la funció de magatzem. A la façana posterior de la masia, però, trobem dues cases que s'hi van anar adossant posteriorment en diverses fases constructives. Aquestes respecten la orientació de l'edifici principal, i són de planta rectangular, més estretes, de planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes són de composició senzilla: un portal d'arc carpanell sol o amb una finestra quadrada en un dels costats, i dues finestres quadrades a nivell del primer pis. D'entre totes aquestes cases destaca la que té el número 44 del carrer, que presenta, a la porta d'entrada, l'arc amb muntants i dovelles de pedra vermella, i a la dovella central una inscripció on es llegeix 'C N 1799'. A uns 30 metres a l'oest de la masia principal hi ha un pou de planta circular, fet de pedra, amb safareig. 08020-21 Pla de Begues Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), l'origen del topònim Can Barreres podria trobar-se en l'antic Mas Barqueres, documentat l'any 1586 com a una finca d'unes 40 mujades que limitava amb Mas Morsello, Joan Garau del Coll i Joan Sadurní de la Costa. El Mas Barqueres torna a ser esmentat al capbreu de l'any 1598. La primera referència escrita d'aquest immoble amb el nom actual de Can Barreres es troba al salpàs de 1880. 41.3396700,1.9260300 410142 4577021 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 98|94 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33889 Cal Batllevell / Cal Batlle Vell / Cal Corberó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batllevell-cal-batlle-vell-cal-corbero PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XVIII L'immoble ha estat reformat modernament, i ha perdut alguns dels seus elements originaris, a més d'haver patit l'adhesió d'alguns annexos. Masia de planta rectangular amb planta baixa i pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El vessant dret, però, està escurçat, presentant aquest sector un cos adossat amb la teulada a un sol vessant, fet que comporta que en aquesta part la casa presenti l'aspecte de planta basilical. La façana presenta una disposició asimètrica de les obertures degut a la modificació produïda pel cos annex del costat dret de l'edifici; totes elles emmarcades amb blocs de pedra moderns: a la planta baixa, torbem la porta d'entrada al centre, d'arc REBAIXAT. A banda i banda de la porta hi ha una finestra quadrada, amb ampit, així com un sòcol modern. A la banda esquerra hi ha, a més, un pedrís, igualment modern. Al cos annex del costat dret de l'edifici ja esmentat, l'alçada del qual arriba a nivell del primer pis, hi ha una altra porta, més estreta que la principal, també d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha, al centre, i sobre la porta d'entrada principal, una porta amb balcó amb barana de ferro, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 404). Al costat esquerre d'aquesta hi ha dues finestres quadrades, la de l'extrem més petita , mentre que al costat dret n'hi ha només una, ja que el lloc de la que aniria situada més a l'extrem forma part de l'escapçat de la masia en aquest sector. La superfície del parament de la façana és de color blanc trencat, excepte la franja horitzontal inferior, on hi ha el sòcol esmentat més amunt. Destaca la cornisa de la teulada, amb una doble filera de teules en escalat, la superior en una decoració en ziga-zaga o dents de serra, i la inferior en forma de lòbuls. Davant de la façana principal de la casa hi ha un pou, modern. 08020-22 Vessant sud del turó de Can Batlle Als llibres de bateigs entre 1693 i 1791 hi apareix el cognom Batlle 41.3406600,1.9288100 410376 4577128 08020 Begues Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33890 Cal Fusteret https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret XIX L'arrebossat de la façana està molt degradat. També s'observa algun element recobert amb ciment modern. Masia de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. L'aparell que conforma els murs és irregular, format per pedres lligades amb morter i tàpia. Les obertures a la façana estan disposades simètricament. Així, la porta d'accés a l'edifici centra la planta baixa; es tracta d'una obertura rectangular que presenta un marc de maons, i té una finestra a cada banda. Destaca, a la dreta de la porta, una petita finestra vertical molt estreta a mode d'espitllera. Al primer pis centra la façana una porta amb balcó de ferro forjat i porta de doble batent, situada just a sobre de la porta d'entrada. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, sense balcó, però dotada d'un petit ampit. Destaca, entre la finestra central i la de la dreta, un rellotge de Sol (veure fitxa 388). Igualment, excavada a la banda dreta de la casa hi ha una petita fornícula amb cúpula i arc de mig punt, al centre de la qual hi ha una escultura d'unes dimensions d'entre 20 i 30 cm d'alçada. Es tracta d'una escultura de ceràmica que representa a sant Antoni de Pàdua, amb el característic hàbit franciscà i la tonsura, amb el nen a la mà dreta i un pa a l'esquerra, que l'està oferint a una mà que surt del terra. Corona la façana una petita finestra a l'alçada de les golfes, d'arc de mig punt. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color blanc, probablement fruit d'una restauració posterior de l'edifici. L'edifici està envoltat per una tanca que l'aïlla del carrer. Dins, al jardí de la casa, hom troba un pou adossat a la tanca, fet de maó, la base del qual, quadrada, té una alçada màxima de 1,54 m, una amplada de 1,62 m i una llargada de 1,20 m. De cada costat de la base sobresurten dues columnes també de maó amb una alçada de 90 cm, sobre les quals descansa un tronc horitzontal enmig del qual es troba una corriola de ferro amb la corda per fer pujar i baixar la galleda utilitzada per recollir l'aigua. Si bé la base que sobresurt del pou és rectangular, el pou en si és una cavitat de forma circular d'una profunditat indefinida. A l'interior de l'immoble cal destacar l'embigat de fusta del sostre, així com el paviment d'algunes estances de la planta baixa, que conserva l'enrajolat original, fet amb rajoles d'argila cuita decorades amb traços en forma d'òcul que servien per evitar les relliscades del bestiar que antigament circulava per l'interior del mas. A la cuina destaca igualment un forn per coure pa, actualment tapiat, la boca del qual presenta una obertura d'arc de mig punt feta de pedra picada. 08020-23 Carrer Rectoria, 9 41.3295700,1.9434100 411583 4575882 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33890-foto-08020-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33890-foto-08020-23-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Recenment, la masia s'ha subdividit en diverses unitats d'habitació independents 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33891 Cal Gaietano https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaietano XIX Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis, i un pis superior utilitzat com a antic colomar. La façana presenta una composició simètrica pel que fa a les obertures. Així, a la planta baixa hom troba, al centre, una porta d'accés, ampla, coronada per un arc rebaixat; a la dreta d'aquesta hi ha una altra porta més estreta però igualment d'arc rebaixat, que correspon a un espai interior que havia realitzat la funció d'estable, del qual en resta la menjadora. A l'esquerra de la porta central hi ha una finestra quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa ja descrites. Es tracta de finestres rectangulars verticals, sense balcó i amb porticons de dos batents. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha, a la part superior, una obertura més petita, quadrada, que antigament realitzava la funció de colomar. Actualment tota la façana presenta un arrebossat de color salmó apagat, destacant els marcs de portes i finestres, de color blanc. Adossat al mur esquerre de l'edifici hi ha un cos amb teulada a un sol vessant, reformada, que realitzava la funció de cotxera per al carro. L'interior de la casa està totalment reformat, per bé que encara es pot observar l'embigat de fusta. Davant de la casa hi ha dos pous que recullen l'aigua de pluja. Un d'aquests és un pou senzill, circular, amb un basament de pedra que té una alçada de 68 cm fins a la boca del pou i una amplada total de 220 cm, dels quals 150 cm corresponen al diàmetre de la boca. La meitat posterior d'aquest basament presenta una paret que s'eleva 135 cm respecte al basament, de manera que l'alçada total en aquesta meitat posterior del pou arriba als 203 cm. A la part superior del pou, al centre, hi ha una politja de ferro utilitzada per treure l'aigua del pou mitjançant una galleda. El segon pou presenta una estructura més complexa, doncs té un safareig adossat a la dreta, així com una curiosa pica de gres de forma circular entre el pou i el safareig. El pou en sí és, a l'igual que l'anteriorment descrit, de planta circular, fet de pedra, amb un basament de 267 cm d'amplada total, dels quals 175 cm corresponen al diàmetre de la boca. L'alçada del basament és de 83 cm fins a la boca del pou, però, a l'igual que el pou anteriorment descrit, aquest també presenta una paret més elevada a la seva meitat inferior, amb una alçada de 145 cm, que afegits als 83 cm d'alçada del basament, fan una alçada total de 228 cm. En aquesta paret elevada es troba també un eix horitzontal al centre del qual hi ha una politja utilitzada per treure aigua del pou mitjançant una galleda. Com s'ha indicat anteriorment, al costat dret el pou té adossat un safareig de planta rectangular, d'unes dimensions de 215 cm de llarg x 180 cm d'amplada, fet de pedra i revestit amb ciment, si bé la part superior de la boca està revestida de lloses de gres i maons plans inclinats cap a l'interior del safareig, creant, així, superfícies inclinades utilitzades per rentar la roba. Per últim, entre el pou i el safareig hi ha adossada una pica circular de gres, d'un diàmetre exterior de 68 cm i un diàmetre interior de 43 cm, amb un petit forat al centre de la base, pel qual es pot canalitzar aigua extreta del pou cap al safareig. 08020-24 Carrer Rectoria, 14 Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Rosa Capellades Vendrell, el nom de Cal Gaietano prové del seu avi. D'altra banda, la senyora Capellades informa igualment de l'existència d'una rajola, que era visible abans de la restauració actual, on constava la data de 1870. També informa que era costum a Cal Gaietano, per Festa Major, fer un dinar familiar a l'espai a l'aire lliure que hi ha davant de la casa on hi havia un forn que ha desaparegut. 41.3300200,1.9437400 411611 4575932 1870 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33892 Cal Pere Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vell PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX L'interior de l'edifici està totalment reformat, conservant a la vista únicament el sostres de volta catalana de la planta baixa. Casa entre mitgeres, antiga fonda, de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, dos pisos i pati posterior. Les obertures de la façana estan disposades simètricament. Així la planta baixa està centrada per una porta d'entrada ample, d'arc rebaixat, flanquejada per dues antigues portes més petites, rectangulars, actualment tapiades en la seva meitat inferior, mentre que a la meitat superior s'han convertit en finestres. Aquestes obertures de la planta baixa presenten un marc en baix relleu de color blanc esmorteït, que es prolonga en un sòcol . Els pisos superiors presenten tres obertures per planta, disposades simètricament. En el primer pis, un gran balcó volat amb barana de ferro forjat s'estén pràcticament d'extrem a extrem de la façana. Al segon pis, en canvi, cada obertura té el seu balcó independent, més petit, també dotat de barana de ferro forjat. Cal destacar el coronament de la façana, que presenta un timpà o pinyó llis, que té com a única decoració el marc arrebossat de color blanc en baix relleu que es troba a la resta d'obertures de la façana. El fons de la resta de la façana presenta també un arrebossat de color rosat fosc. Pel que fa a l'interior de l'edifici, actualment està totalment reformat, si bé destaca el sostre de volta catalana de la planta baixa. 08020-25 Carrer Major, 14 / Carrer Àngel Guimerà, 15 Cal Pere Vell fou una fonda o hostal d'estiuejants en els inicis del s.XX. Més tard passà a mans de la Fundació Pere Porés i actualment es de propietat municipal. 41.3308600,1.9222800 409816 4576047 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova La planta baixa fou restaurada seguint un projecte de l'arquitecte municipal Gabriel Cabrafiga i posteriorment , l'arquitecte Blai Pérez reformà les plantes primera i segona i projectà un nucli de comunicacions verticals al pati posterior de la finca. Actualment és la seu del Begues Espeleo Club , el Centre Excursionista de Begues i el centre d'Estudis Beguetans. 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33893 Carrer Sant Cristòfor https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-cristofor PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX Conjunt de cases alineades i adossades de la mateixa tipologia arquitectònica, que conformen el carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria. Conjunt homogeni de cases de cos, que conformen el carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria. Arquitectònicament, es tracta de cases molt senzilles de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant. La planta baixa presenta una porta d'entrada amb arc rebaixat a la meitat dreta de la façana, i una finestra quadrada. Al nivell del primer pis, trobem dues obertures, una d'elles més gran, situada sobre la porta d'entrada, amb porta de doble batent i balcó amb barana, i al part esquerra, una finestra més petita, rectangular. A la façana posterior, aquestes cases presenten quatre finestres quadrades o verticals, en la majoria dels casos alineades simètricament (dues a la planta baixa i dues al pis), tot i que en alguns casos, alguna d'aquestes obertures està desplaçada respecte de l'eix de simetria. 08020-26 Carrer Sant Cristòfor 1-3-5-7-9-11 (Barri de la Rectoria) Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquest carrer es va conformar entre els anys 1830 i 1850. 41.3297100,1.9438200 411617 4575897 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova El fet que les cases que conformen aquest carrer presentin la mateixa tipologia arquitectònica dota al carrer d'unitat estètica i urbanística pròpia. Així, les cases que presenten aquesta tipologia en aquest carrer són les número 1-3-5-7-9 i 11, mentre que la darrera, amb el número 13, és la masia de Cal Traginer (veure fitxa 95). 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33894 Cal Vidu https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX Antiga masia de grans dimensions amb annexos que conserva la unitat arquitectònica a la seva façana sud, mentre que amb el pas del temps la façana nord ha estat compartimentada en diversos habitatges de dimensions més reduïdes. L'edifici és de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lela a la façana. Així, la façana sud presenta tres portes d'entrada, rectangulars; la principal està situada aproximadament en mig de la façana, amb tres finestres verticals a la dreta i una a l'esquerra. Les altres dues portes no estan a peu de carrer, sinó que una d'aquestes es troba igualment a la planta baixa, però lleugerament elevada respecte al nivell del terra, fet que fa que s'hi hagi d'accedir per una escala, i l'altra es troba a sobre d'aquesta, ja al pis de dalt, on s'hi accedeix igualment per una escala. Al primer pis, a banda d'aquesta porta d'accés, hi trobem cinc finestres quadrades a la dreta de la porta, i una petita finestra, més elevada, a l'esquerra. Entre les cinc finestres del pis, aproximadament cap al centre de la façana, hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 389). La façana lateral oest de l'edifici fa cantonada amb una casa diferent, que té, a la planta baixa, un annex que fa la funció d'aparcament, i davant de la façana ja descrita, i adossat a aquest annex, unes altres edificacions fetes de pedra i maó amb teulada a un sol vessant que tenen una funció de magatzem per a guardar eines i altres objectes. La façana lateral est de l'edifici presenta tres portes més d'accés a l'interior de l'immoble, dues a peu de carrer i una altra a nivell del primer pis, per la qual s'hi accedeix per una escala d'obra. Aquesta porta té una finestra a cada banda, i es correspon amb un altre habitatge. De l'interior de la casa és d'interès l'embigat de fusta del sostre dels pisos, que és original. Pel que fa a la façana nord, com ja s'ha indicat, actualment es correspon amb la divisió interior d'aquesta meitat de la masia en tres habitatges, cadascun amb la seva porta d'accés, però amb les finestres de la planta baixa i les del pis lleugerament desordenades respecte els corresponents eixos de simetria. 08020-27 Carrer de Cal Vidu, 4 41.3361400,1.8991900 407891 4576657 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33894-foto-08020-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33894-foto-08020-27-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33895 Mas Ferrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ferrer PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XIV Reformada als anys 90. Masia molt reformada de grans dimensions, formada per un edifici principal, de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes, el qual té adossats dos cossos annexos, un lateral i l'altre a la part posterior. Dins la finca del conjunt també hi ha una capella privada, així com un altre edifici de petites dimensions, un pou, i diversos elements decoratius com una antiga premsa de vi i una premsa d'oli. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament entre la planta baixa i el primer pis. A la planta baixa hi ha l'entrada principal; es tracta d'un ample portal d'arc rebaixat fet amb dovelles de gres vermell, amb dues finestres quadrades a cada banda, amb el marc també fet amb carreus de gres vermell. A la dovella central d'aquesta arcada hi ha una petita inscripció en forma d'estel on es llegeix 'JSB 1992'; segons informació oral de la propietària de la casa, aquestes lletres es corresponen a les inicials del seu marit, i la xifra es correspon a l'any de la darrera restauració. A l'esquerra d'aquestes obertures hi ha una altra porta, més estreta i senzilla que, a diferència de les altres, presenta els muntants i la llinda feta amb blocs de pedra calcària. A la llinda d'aquesta porta hi ha inscrita la data 1657 amb un creu enmig. Pel que fa al primer pis, hi ha obertures força diferents: sobre les portes d'entrada de la planta baixa - és a dir, sobra la portalada central i sobre la porta de l'esquerra de la façana - trobem dues finestres amb balcó i barana de ferro forjat. Enmig d'aquestes dues obertures hi ha una finestra d'arc conopial, d'estil gòtic flamíger; els capitells dels muntants estan decorats amb l'escultura de dos querubins. A l'extrem dret de la façana hi ha dues finestres quadrades, i entre aquestes i la finestra central amb balcó i barana de ferro forjat, ja descrita, hi trobem un rellotge de sol (veure fitxa 392). Cal destacar la cornisa de les quatre façanes de l'immoble, que presenta dues fileres decorades amb peces d'argila cuita en forma de dents de serra; aquestes dues fileres estan ordenades en degradació horitzontal una sobre l'altre. Pel que fa a les façanes laterals, la situada a l'esquerra de la façana principal presenta una porta al centre de la planta baixa; a la seva esquerra hi ha una finestra quadrada, mentre que a la dreta n'hi ha dues, amb el marc fet de blocs de pedra de gres vermell. Al primer pis hi ha quatre finestres, totes amb marc de gres vermell. La façana lateral oposada, orientada a llevant, presenta una composició més complexa, ja que té adossat un cos més alt, de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, al qual destaca una finestra d'estil gòtic flamíger, molt similar a la de la façana principal, ja descrita, la qual presenta escultures als capitells dels muntants, en aquest cas són unes carasses d'éssers fantàstics. Al lateral d'aquest afegit arquitectònic , a l'alçada del primer pis, hi ha una galeria de sis finestres de maó en arc de mig punt, que feien la funció de solana. A la part posterior de l'edifici hi ha un altre annex, una torratxa de planta rectangular amb les cantonades arrodonides. En aquest cos destaca la part alta, on el pis superior presenta, a les quatre façanes, finestres emmarcades en maó i arc de mig punt, formant galeries a les façanes de llevant i de ponent, a mode de mirador. L'edificació està rematada per una terrassa amb balustrada. La superfície de totes les façanes de l'edifici principal i els seus annexos és de blocs de pedra irregulars, tot i que força ben alineats. 08020-28 C. Pallars. Urbanització de Mas Ferrer Probablement era un dels 3 masos propietat (Parellada) de l'església de Sant Cristòfor esmentats al fogatge del s. XIV. L'any 1460 a l'establiment de mas Puigvoltor, s'esmenta al límit nord del mateix en Gabriel Ferrer i el mas estanyol. Al capbreu de 1595 s'esmenta com a límit nord el mas Ferrer i el mas Estanyol. També apareix com a límit d'altres masos, però el mas Ferrer pròpiament dit no es confessa per què és de l'església. Els anys 1576-80 consten els bateigs de Pere Pau Petit i Antònia Margarida petit de Mas Ferrer, però de l'any 1566 (Joana Vendrell) a 1858 (Teresa Vendrell Puig), consten els bateigs dels Vendrell. L'any 1632 el Mas Ferrer és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia. L'any 1657 va ser reconstruït, era propietat de l'església. L'any 1756 era propietat de Jaume Vendrell. Al capbreu de 1819 s'esmenten els hereus de Francesc Vendrell de Mas Ferrer. L'any 1849 era de Juan Vendrell del Mas Ferrer. 41.3250600,1.9178100 409434 4575408 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova (Continuació descripció)Com ja s'ha indicat, el conjunt de Mas Ferrer consta també d'una capella privada, situada al costat de la façana principal de la masia, i unida a aquesta per una arcada lateral. La capella és un edifici senzill, de planta rectangular de nau única amb teulada a doble vessant, amb la façana orientada a ponent. Destaca la façana principal, amb el portal d'entrada rectangular, amb els muntants i la llinda fetes amb grans blocs rectangulars de gres vermell; a la llinda hi ha esculpida una inscripció on es llegeix 'DOMUS DEI 1756'. Sobre aquest portal d'entrada hi ha una finestra d'ull de bou, a mode de rosassa, emmarcada en blocs de gres. Corona la façana, per sobre del cim de la teulada, un petit campanar d'espadanya d'un sol ull, dotat amb una petita campana. 93|94|96|98|85 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33896 Can Figueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XVI Alguns elements arquitectònics originals han patit reformes a causa de la restauració de l'immoble. Masia molt reformada recentment. Consta de dos edificis principals, avui amb connexió entre ells, i varis habitatges i annexes secundaris, tots tancats per un baluard. El dos cossos principals s'uneixen en forma de 'L', quedant l'angle recte interior en direcció sud oest. L'edifici orientat en direcció est oest presenta teulada simètrica a dues vessants paral·lela a la façana principal, amb un cos a l'extrem que configura una torre, de molta presència en el conjunt. L'altre edifici, orientat de nord a sud, presenta la teulada amb la mateixes característiques. Dos patis interns i una era estructuren els dos edificis i els seus annexes. Com a element arquitectònic d'interès cal destacar un arc apuntat fet de pedra situat a l'angle entre els dos edificis. També destaquen l'existència de contraforts en les façanes que donen al sud dels dos cossos. La majoria dels paraments estan coberts amb arrebossats moderns, però alguns són de pedra vista. El maó és utilitzat en ocasions per emmarcar algunes obertures. Un dels annexes funciona com a estable a l'actualitat. A l'interior destaquen les bigues de fusta. Una de les sales presenta unes creus gravades sobre l'estucat del sostre. 08020-29 Disseminat al Pla de Begues Abans de tenir el nom actual, sembla que primer fou el Mas Vendrell, després Sadurní de la Costa i després mas Figueres de la Costa. Tenia el mas Cuadra annex (segons document de l'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà). Al capbreu de 1595, Ponç Montserrat Pau confessa que el Mas Pau (abans Panyella de la Figuera) limitava a l'est i part del nord amb l'honor de Joan Sadurní de la Costa, però aquest mas no es confessa. També s'esmenta el Joan Sadurní de la Costa al límit est i nord d'una peça de terra de Joan Vendrell situada a prop del camí que va de Santa Eulàlia al molí de Vallirana. Del 1567 (Toni Sadurní) al 1625 (Jaume Isidoro Sadurní) consten els bateigs dels Sadurní de la Costa. L'any 1611, Joan Figueres (francès), es casa amb Eleonor Sadurní. L'any 1703 es produeix la confessió d'Antoni Figueres del Mas Figueres abans Sadurní de la Costa, junt l'annex mas Cuadra. L'any 1756 en una relació de propietaris s'esmenta que Can Figueres té terres que van ser de Sadurní de la Costa. En un capbreu de 1819, Josep Font Campins, ciutadà de Barcelona, confessa el Mas Figueres, abans Mas Figueres de la Costa. Arriba als nostres amb la propietat de la congregació Sagrada Família. 41.3420000,1.9223800 409840 4577284 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33896-foto-08020-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33896-foto-08020-29-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33897 Can Grau del Coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-del-coll PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIV La façana principal de l'edifici històric ha patit l'adhesió de la casa de nova construcció. Masia formada per diversos cossos arquitectònics adossats a l'edifici principal. És de planta rectangular amb planta baixa i pis i teulada a doble vessant, per bé que cal destacar el fet que l'alineació original d'aquest edifici s'ha vist modificat modernament, ja que s'observa que el vessant nord-oest està escapçat, essent molt més curt que el sud-est, que es conserva encara tal com era originàriament. Aquesta mutilació es tradueix també a la façana principal, a la qual s'ha adossat una edificació posterior a la meitat esquerra. Així doncs, a la façana de l'edifici original es conserva, a nivell de planta baixa, el portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, amb porta de fusta de doble batent. A la dreta d'aquest portal hi ha una altra porta d'entrada, realitzada més modernament, que és la utilitzada actualment per accedir a l'interior de l'immoble. Aquesta porta presenta un arc escarser, i el marc presenta un arrebossat d'un color grisós que la distingeix de la resta de la façana, probablement per denotar que es tracta d'un element no original. A la dreta d'aquesta porta moderna hi ha una finestra rectangular amb el muntant esquerre i la llinda feta amb blocs de pedra, mentre que el muntant dret està recobert amb un arrebossat de color grisós, a l'igual que la porta ja descrita. Destaca, al llindar de la finestra, una inscripció amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist . Al costat d'aquest anagrama hi ha les xifres '1622', corresponents a una data escapçada, probablement l'any de construcció del mas o bé d'alguna reforma. A nivell del primer pis trobem, sobre el portal adovellat anteriorment descrit, una finestra rectangular, els muntants de la qual estan fets amb blocs rectangulars de pedra, ben tallats, que sobrepassen l'obertura per la part inferior, fet que denota que originàriament hi havia una porta, la qual segurament donava a un balcó, que va ser paredada parcialment per reconvertir-la en l'actual finestra. A la dreta d'aquesta finestra trobem una obertura petita i estreta, probablement una espitllera o un espiell, i encara a la dreta hi ha una altra finestra, situada simètricament sobre la porta d'entrada moderna, abans esmentada. A l'extrem dret de la façana hi ha dues petites finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó, una de les quals està tapiada i reconvertida en una fornícula, a l'interior de la qual hi ha una petita estàtua, moderna, reproducció de la Mare de Déu de Montserrat, mentre que la finestreta del costat està tapada senzillament amb un vidre. La cornisa de la teulada presenta decoració feta amb peces d'argila cuita disposades en forma de dents de serra. Cal destacar, a la façana posterior de l'edifici principal, una finestra geminada d'estil gòtic que conserva, com a part original de la mateixa, únicament els arcs. Com ja s'ha indicat anteriorment, al sector sud-oest de l'edifici principal s'adossa un altre casa, moderna, que ha mutilat la meitat de la façana. Aquest edifici no presenta interès patrimonial. Des de la cantonada sud-oest d'aquest edifici de nova planta, però, arrenca el mur del baluard que tanca la finca, del qual cal destacar el portal d'entrada, d'arc carpanell. 08020-30 Carrer de Sant Climent, 1 El Mas ha tingut varis noms: Mas Mestre, s'esmenta al capbreu de 1391. El propietari havia estat Petro Magistiri (Pere Mestre), documentat l'any 1314, i propietari important del Baix Llobregat al servei de Guillem de Durfort. El segle XVI apareix com l'hostal del Girona. A finals d'aquest segle apareix com Hostal Albareda. A partir de 1597 apareix en la propietat dels Grau del Coll. 41.3322100,1.9438400 411622 4576175 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Al jardí de la masia es conserva un monòlit de pedra calcària rectangular desplaçat de la font de Puig-Voltó, amb la inscripció 'FONT PUIG·VULTÓ. 1935. Propietat Romagosa'. A l'altra banda del camí, es conserva la pallissa i altres annexos de la masia. 93|94|98|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33898 Can Romagosa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit MEDINA, Vicente (2004): 'Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra. Una familia para un pueblo', Ediciones Rondas, Esplugues de Llobregat. XV Masia ubicada a l'entramat urbà del nucli de Begues de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. Antiga masia, reconvertida en casa senyorial. L'edifici té la façana principal alineada al camí ral i al darrera te un terreny d'uns 6000 metres quadrats voltat per una tanca que inclou hort, jardí i un edifici annex de planta baixa. La façana principal, reformada el 1923, situa de manera simètrica tots els elements que la configuren. A la part baixa un sòcol de pedra la recorre. Així, es divideix en tres cossos, el central presenta la porta principal de l'edifici en una obertura de marcs arrodonits, mentre que el cos de la dreta i el de l'esquerra es disposen grans finestres allargades que van des del sòcol de pedra a un guardapols fet de maó. A banda i banda d'aquestes finestres es disposen dues més petites respectant la simetria respecte a les primeres. Les finestres petites s'emmarquen de la mateixa manera que la gran. Una franja a la part superior de les tres finestres es decorat amb un rebaix que contrasta la textura i el color amb la resta de la façana i al guardapols. Cal destacar el treball de forja de ferro de les finestres, enmig de la composició apareix la lletra R dels Romagosa. El primer pis queda delimitat a la façana per una faixa horitzontal que la cobreix d'un extrem a l'altre. D'aquest nivell surten els balcons del segon pis amb les seves respectives finestres balconades, tres en total, un per cos. Per sobre d'aquella faixa, es disposa una línia de falsos carreus igualment horitzontal, aquest guarniment també s'utilitza en disposició vertical per separar el cos central dels altres dos, creant dos plànols diferents entre el primerl i la resta de l'edifici. El tercer pis també presenta diferències entre el cos central i els laterals, el primer es resolt amb una nova cornisa o faixa on neixen sis motllures, que a manera de columna guarneixen la part central de l'edifici. A la base d'aquestes motllures hi ha la data de 1923 feta utilitzant el trencadís de ceràmica i altres decoracions menors. Les motllures verticals, de relleu i perfil uniforme acaben a la part superior amb altres peces de motllura de quart de bocell que destaquen per tenir tres bandes rectangulars i verticals fetes amb la tècnica del trencadís de ceràmica. Aquesta peça arriba fins al coronament central, que s'eleva uns centímetres més que la resta de la façana i on destaca un cos central ondulat que representa la senyera catalana utilitzant novament la tècnica del trencadís de ceràmica. Entre les motllures verticals principals apareixen arcuacions cegues fetes de maó i enmig del cos central, una finestra esglaonada tancada amb un muret de maó disposat deixant obertures de forma geomètrica, element que acaba de definir la composició. El pis superior dels cossos laterals presenta al mateix nivell tres finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó i amb el mateix tancament i material que la finestra del cos central. 08020-31 Camí Ral, 2 L'actual Can Romagosa s'havia denominat Mas Agustí i Casa d'en Girona. L'origen del Mas es desconeix. Les notícies històriques de l'edifici es resumeixen en la següent cronologia: 1476.- Establiment al mas amb nom desconegut a Pascasi Planas. 1482.- Pascasi Planas ven la propietat a Agustí Barberà de Molins de Rei. 1512.- Mas Agustí. Ponça, vda. de Francesc Girona, compra a Miquel Barberà, fill d'Agustí Barberà, el Mas Agustí i totes les propietats. 1549.- Casa d'en Girona. Donació de Pere Girona del Mas Agustí a la seva germana Magdalena, casada amb Jacob (Jaume) Romagosa del Lledoner. 1571.- Can Romagosa. El Capbreu de 1595 Gabriel Romagosa confessa unes cases amb portal a la via pública a prop de la plaça de la parròquia, i delimita a l'est amb el puig de Torregassa i el mas de Deu, al sud amb el mas de Deu i l'honor de Joan Garau del Coll que és alou de l'església de Begues i amb el torrent del Brufol, a l'oest amb l'honor de Jaume Garau i al nord amb l'honor de Jaume Garau i Jaume Rosell. 1610.- Gabriel Romagosa. 1658 - 63.- S'esmenten els bateigs de Josep, Miquel i Alisabeth Romagosa 'de la plaça'. 1756.- Propietari Cristòbal Romagosa. 1849.- Casa Romagosa. Senyors Barons. 1912.- Enllaç de la pubilla Antònia Romagosa Mestre amb Salvador Mas de les Valls Munné de Can Grau del Coll. 1940.- Enllaç de Maria Mas de les Valls Romagosa amb César Iglesias. 2004.- Restauració de la façana de la Masia. 41.3312100,1.9210300 409712 4576087 1476 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Noucentisme|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 94|98|106|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33899 Can Rigol https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigol PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit BONDIA I DOMPER, M. ROSA; SOLANS I RODA, CONCEPCIÓ (1994): 'Terra i homes a Begues (Poble mil·lenari)', p. 51. XVI L'edifici ha patit algunes reformes a l'interior que han modificat alguns dels espais arquitectònics originals, a causa de la restauració. Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb algunes edificacions annexes. La façana principal presenta una distribució senzilla de les obertures: a la planta baixa, un ample portal d'entrada al centre, d'arc escarser adovellat, i amb els muntants fets de blocs rectangulars de pedra, al costat esquerre del qual s'estén un pedrís de basament de ciment i rajoles d'argila cuita a la superfície, que arriba a la cantonada de la casa. Sobre aquest pedrís, a la paret, s'obre una finestra quadrada, senzilla. A la dreta del portal d'entrada hi ha una altra porta, més estreta, d'arc rebaixat, sense marc ni decoració de cap tipus. A nivell del primer pis, la façana està centrada per una porta amb balcó i barana de ferro forjat, molt senzilla, situada simètricament sobre la porta d'entrada. A l'esquerra d'aquesta obertura hi ha una altra finestra, situada també simètricament sobre la finestra situada a la banda esquerra de la façana del pis inferior. Aquesta presenta arc rebaixat i ampit. Entre aquesta finestra i la porta del balcó hi ha un dels dos rellotges de sol de Can Rigol (veure fitxa 393). A la dreta de la mateixa porta trobem una altra finestra de les mateixes característiques que la del cantó oposat. La superfície de la façana és llisa, i presenta un arrebossat de color blanc. La façana posterior de l'edifici és encara més senzilla que la principal, presentant únicament tres finestres a l'alçada de la planta baixa, les dues més grans a nivell de terra, i una sola finestra quadrada a nivell del primer pis. A la dreta de la façana hi ha una porta d'entrada a l'immoble, a la qual s'hi accedeix pujant una escala de quatre esglaons. A la façana sud-oest s'observa la presència d'un segon rellotge de sol (veure fitxa 394). A l'interior de l'edifici destaquen els embigats de fusta del sostre, originals, i molt especialment un cup de boca quadrada que hi ha a l'entrada de la casa, al costat del qual es conserva una antiga premsa de raïm, de cargol. També a la planta baixa es conserva algun paviment original de rajoles d'argila cuita amb decoracions incises, que tenien la funció d'impedir la relliscada del bestiar. Les estances de la casa han estat reformades modernament i reconvertides en dormitoris amb lliteres, per tal de desenvolupar la tasca de casa de colònies, funció actual de Can Rigol. A ponent, aquest edifici principal té adossat un altre edifici, un antic corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant. Destaca en aquest edifici annex la porta d'entrada, d'arc escarser, emmarcada amb maó. A uns 20 metres davant de la façana de la casa es conserva un pou de planta circular amb safareig. 08020-32 Disseminat a la Costeta Antigament aquest mas rebia el nom de Mas Bort, i abans Mas Bruguer. Era propietat de Pere Petit, qui el deixà en herència a la seva neboda Eulària, la qual, el febrer de 1592 es casà amb el francès Bertomeu Rigual, antropònim que anys més tard donà lloc al nom de Can Rigol. A la documentació apareix Mas Rigual l'any 1610 i 1756. El Capbreu de 1819, Vicens freixas, ciutadà honrat de Barcelona, confessa la casa d'en Rigual. També s'esmenta Mas Rigal com alou del Monestir de Sant Cugat. 41.3281200,1.9117700 408933 4575754 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Lúdic 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Actualment Can Rigol és una casa de colònies i granja-escola. 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33900 Can Sadurní https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sadurni PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XV Masia de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament. A la planta baixa, el portal d'entrada es troba centrant la façana. Es tracta d'un antic portal gòtic de mig punt amb grans dovelles de gres vermell, transformat per enfgrandir el pas, al qual s'accedeix pujant tres esglaons. De la part baixa dels muntants arrenca un pedrís a banda i banda, amb basament de ciment i superfície d'argila cuita. A cada costat de la porta hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, llinda i ampit. A la llinda de la finestra de l'esquerra es llegeix la inscripció '1796', amb una creu enmig, i a la llinda de la finestra dreta '1683' amb una creu a sobre. Al nivell del primer pis, centra la façana una balconera de doble batent sense llosana però amb barana de ferro forjat, encastada pels extrems als muntants de la porta i a l'ampit. Aquesta porta presenta un trencaaigües ornamental, i a la llinda la inscripció '1·6 IHS 0·0', és a dir, la data de 1600 amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, situada simètricament sobre les finestres del pis inferior, les quals presenten les mateixes característiques arquitectòniques, ja descrites. A les llindes d'aquestes finestres no hi ha, però, cap inscripció. Entre la porta central i la finestra de l'esquerra hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 395). Per últim, les golfes presenten una petita finestra a la façana sota el cim de la cornisa. Es tracta d'una finestra d'arc de mig punt.Tota la superfície de la façana presenta un arrebossat de color blanc, excepte els marcs de les obertures. A l'interior de l'immoble destaquen algunes portes de la planta baixa, conservades de l'edifici original, que presenten els muntants i la llinda de pedra vista, així com el sostre de la planta baixa, de volta catalana. Adossat al costat esquerre de la masia, hi ha un altre edifici, antigament utilitzat com a habitatge dels masovers de Can Sadurní, del qual cal destacar la galeria de set arcades de mig punt que hi ha a l'alcada del primer pis de la façana. La part alta dels pilars d'aquesta galeria presenten capitell prim, sense decoració, i balustrada entre els arcs. A 20 metres de la casa, per la part sud, s'aixeca un altre edifici, que antigament havia tingut un ús agrícola, on actualment s'ubica el restaurant dels propietaris de Can Sadurní. És un edifici de planta rectangular, amb teulada a un sol vessant, fet de pedra, d'estil rústic. En aquest destaca el portal situat a ponent, d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una pedra rectangular amb una inscripció on es llegeix 'ANY 1811', la data de construcció. A l'interior del restaurant, penjat en una paret, els propietaris de Can Sadurní conserven un document datat el 6 de novembre de l'any 1576, procedent de l'arxiu documental de Can Sadurní. Es tracta de l'escriptura de compra d'un cens per 528 lliures barcelonines. A la cantonada nord-oest de la masia es troba l'edifici que actualment alberga les caves on la família Sadurní elabora els seus vins i escumosos. Al seu interior destaca una petita col·lecció d'eines relacionades amb l'agricultura i la viticultura, com arreus per a bèsties de càrrega, premses de vi de fusta, trasbalsadors, etc. 08020-33 Pla de Cal Sadurní Els fogatges dels anys 1497 i 1515 apareix com Mas de la Spluga, de Jaume Petit de la Spluga. De 1561 (Jaume Gabriel Sadurní) a 1817 (Anton Sadurní Colomer) consten els bateigs dels Sadurní de l'Espluga. Al capbreu de 1595 i des d'aleshores apareix com Mas Sadurní. Encara pertany a la mateixa família. 41.3439500,1.9117500 408953 4577511 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-3.jpg Legal Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Pública Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 94|95|96|98|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33901 Can Térmens https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 95-99. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. XIV L'edifici de les cavallerisses està modificat, ja que va ser adaptat per a l'ús de la hípica. Conjunt agrícola originat a l'entorn d'una masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i teulada a doble vessant de teula àrab. La façana principal presenta una disposició asimètrica de les obertures. Així, el portal d'entrada a l'immoble és al centre de la planta baixa. Es tracta d'un ample portal d'arc escarser i porta de fusta a doble batent. A cada banda d'aquest portal hi ha una finestra rectangular amb ampit i protegida per una reixa bombada de ferro forjat. L'assimetria de la disposició de les obertures es palesa al primer pis; amb dues finestres, una situada a l'esquerra de la façana, amb ampit, i una altre a la dreta, més gran, que és en realitat una porta amb balcó i barana de ferro forjat. Entre aquestes finestres es situa un dels rellotges de sol de Can Térmens (veure fitxa 397) Per últim, a l'alçada del segon pis, sota el cim de la cornisa, hi ha una galeria formada per tres finestres verticals coronades amb arcs de mig punt, corresponents a les golfes. A cada costat d'aquesta galeria s'obre una porta amb balcó i barana de ferro forjat l'obertura de la dreta, clavada a la paret, es conserva una politja de ferro. La façana sud-est presenta una sola finestra a nivell de planta baixa, quadrada, i tres finestres per cada pis, totes d'arc rebaixat. A la banda dreta d'aquesta façana, entre les finestres del primer i el segon pis, es troba un altre rellotge de sol (veure fitxa 398). La superfície d'aquesta façana presenta un estucat de color marró clar, excepte als marcs de les finestres i en unes franges horitzontals que van d'extrem a extrem de la façana a l'alçada de la base de les obertures, que són de color vermell fosc. Aquesta capa d'estuc, però, està una mica degradada, presentant esquerdes en alguns sectors. A la façana oposada, al nord-est. La masia té adossada un altre edifici allargassat, probablement una antiga pallissa de teulada a un sol vessant, mentre que a la façana nord-oest hi ha adossat un edifici més petit, de planta quadrada amb teulada a doble vessant, sense cap element d'interès. Al costat, aïllat, es troba l'edifici de les antigues cotxeres i el celler, ambdós de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb les façanes de pedra, on destaquen les altes portes d'accés, amb els muntants i els arcs rebaixats de maó vist, així com una finestra rodona, a mode d'ull de bou, situada entre aquestes portes i el cim de la cornisa. Darrera del celler es troba l'edifici de les antigues cotxeres de cavalls, un edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant, amb el parament de les parets de pedra, amb el portal d'entrada, de maó i amb arc rebaixat, com a única obertura. El conjunt de Can Térmens compta també amb un colomar, un petit edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant sobre la qual s'alça una torratxa de planta quadrada amb grans finestrals a cada costat, que és el colomar pròpiament dit. Uns 150 metres a l'oest de la masia hi ha l'anomenat corral nou de Can Térmens, conformat per dos edificis adossats en forma de 'L'; el cos de la banda nord-oest, més elevat sobre el terreny, presenta teulada de teula àrab a un sol vessant, mentre que l'altre cos, orientat al sud-est, té teulada a doble vessant. L'aparell constructiu és de pedra lligada amb morter de calç i sorra. Finalment, cal esmentar que el conjunt de Can Térmens comparteix espai amb les instal·lacions d'una hípica recentment abandonada. Així, adossat a l'edifici de les cavallerisses trobem un restaurant-cafeteria d'aquesta hípica, així com els paddocks i els boxes per als cavalls ocupant una gran extensió de 7180 m2 aproximadament al sector sud-oest del conjunt. 08020-34 Camí de Can Térmens Benet Térmens va instal·lar-se a Begues l'any 1609 i des de llavors l'heretat sempre havia estat transmesa per la via de la primogenitura, fins l'any 1935, en què Ramon Térmens, juntament amb la seva esposa, Teresa Pau Martí, també de Begues, com que no van tenir descendència masculina, varen acordar el matrimoni d'Àngela Térmens i Pau, pubilla de les quatre filles nascudes de l'esmentat matrimoni, amb Josep Pagès Pasqual, de Vilanova i la Geltrú, que donaria continuïtat al patrimoni Térmens. Can Térmens donava aixopluc a quatre famílies, a banda del masover i la seva família, d'un nombre variable de mossos i jornalers i d'alguna criada quan es feia necessari. Abans de ser Can Térmens, era Mas Tició, tal com apareix al capbreu de 1391. Al capbreu de 1390-96 confessa Antic del Mas Tició. Limita a orient amb Pere Floreig, al sud amb Mas Bruguer, a oest part amb terres seves i part amb Costa i a nord part amb riera Aigua Puda, part amb Pere Torra i part amb Guerau de Bruguer. L'any 1568 és Mas Tió. L'any 1610 apareix com a propietat de Casa Térmens. 41.3297300,1.9083000 408645 4575936 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 93|94|96|98|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33902 Rellotge de sol de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-la-rectoria Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. XIX El rellotge de sol, a l'igual que tota l'església, ha estat recentment restaurat. Rellotge de sol vertical, d'estuc pintat al fresc. Està representat de forma circular dins un quadrat que presenta un marc decorat amb un escacat de colors marró i beix, fons blau i el cercle, on es representa el rellotge pròpiament dit, és de color marró clar. Els números de les hores, de xifres aràbigues, són de color blau, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual, formant part de la decoració, hi ha una estrella amb la data 1878 a sobre. 08020-35 Carrer Alacant, 8. 41.3290200,1.9439600 411628 4575820 1878 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33902-foto-08020-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33902-foto-08020-35-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33903 Can Vendrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XV Masia de tipus basilical. L'edifici consta de planta baixa, pis i solana, aquesta darrera situada al pis superior del cos central. A la façana principal, les obertures es disposen simètricament. Així, a la planta baixa trobem l'entrada a l'edifici al centre, que es fa per una gran porta d'arc escarser les dovelles del qual estan fetes amb grans blocs de gres o sauló vermell. Aquesta porta està flanquejada per dues finestres verticals, una a cada cos lateral de l'edifici. El primer pis presenta una finestra central situada sobre l'entrada, vertical, amb balcó i barana de ferro forjat, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 390) i que està flanquejada, a l'igual que la porta d'entrada, per dues finestres més petites, sense balcó. Per últim, al pis superior, situat a la part més alta del cos central, hi ha la solana, amb tres petites finestres d'arc de mig punt, destinades a airejar els aliments que allà es guardaven. A la façana posterior de l'edifici, s'observen també algunes obertures: a la part superior existeixen també tres finestres petites d'arc de mig punt, corresponents a la solana, que troba així la seva continuïtat entre ambdues façanes. Per sota, a nivell de primer pis, únicament hi ha tres obertures: una porta, situada al cos lateral esquerre, i dues finestres, una al cos central i l'altra al cos lateral dret. Cal destacar el fet que aquestes tres obertures presenten, a la part superior, un arc de descàrrega; les dues finestres estan, a més, emmarcades amb blocs de gres, de manera similar a la porta d'entrada de la façana principal. La masia de Can Vendrell està tancada per un baluard de pedra, que presenta, a la paret situada davant de la façana principal, un antic corral adossat, fet de pedra i tàpia, amb teulada a un sol vessant que conserva, per la part interior, l'embigat de fusta. Aquest corral té dues estances. 08020-36 Carrer Sant Climent, 18 Aquesta masia fou el graner de la baronia d'Eramprunyà. Al segle XV s'hi va establir la família Vendrell, tot i que el cognom ja existia a Begues al segle XIV. Al capbreu de 1390-96 s'esmenta en Grau Vendrell. El 1492, es va fer l'establiment de Bartomeu Vendrell en terres de la Rectoria. Els darrers ocupants de la masia eren de la família Vendrell, podria tractar-se d'aquesta masia (fins al segle XIX a prop de la Rectoria només es té constància d'una altra masia: Can Grau del Coll). A començament del segle XIX, el seu propietari (Pla i Amell), la donà amb altres propietats a la congregació de germans de la Sagrada Família, però l'usdefruit de la masia es reservava als Vendrell. En morir als anys 80 en Pepet Vendrell sense descendència, a la casa només hi va quedar la seva vídua Lola Capdet, que a finals dels anys 90 va marxar a un pis al centre del poble, quedant des de llavors la casa deshabitada. 41.3314500,1.9424000 411501 4576092 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-3.jpg Legal Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Actualment la masia queda incorporada al recinte de les instal·lacions del Col·legi Sant Lluís. 93|94|95|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33904 Avenc de Can Sadurní https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-sadurni AMAT, R. (1925) Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1897). Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. Avenc de 84 metres de profunditat màxima. La seva gran boca, coronada per una gran alzina, està dividida en dos. Per la situada a la part més baixa pot davallar-se un pou fins a un replà situat aproximadament a -20 m. L'evident continuació del gran pou s'eixampla més avall assolint grans dimensions fins arribar al fons a -74 m. Travessant la sala, molt concrecionada, i a uns 10 m pel damunt, uns pous arriben a la màxima fondària a -84 m. 08020-37 Montau L'avenc de Can Sadurní és tot un símbol de la espeleologia a Catalunya, ja que va ser el primer avenc que fou davallat per en Norbert Font i Sagué, el 27 de desembre de 1897. Val a dir que mesos abans, en plena campanya de sondeigs dels avencs del Garraf per tal de conèixer la seva situació i profunditat, ja l'intentà localitzar sense èxit. 41.3487400,1.9062600 408501 4578049 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33904-foto-08020-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33904-foto-08020-37-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33905 Alzina de Puigmoltó https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigmolto Arbre monumental de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. Al peu de l'arbre monumental hi ha la font de nom homònim.L'abrbre té una alçada aproximada de 13 m i un diàmetre de tronc de 1,12 m. 08020-38 Puig Moltó 41.3173600,1.9220600 409779 4574548 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33906 Carxol https://patrimonicultural.diba.cat/element/carxol PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XVIII Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana principal, que presenta una disposició simètrica de les obertures, havent-hi dues per cada planta. Així, a la planta baixa hi ha la porta d'entrada, d'arc escarser Al segon pis hi ha dues finestres quadrades situades simètricament sobre les obertures del pis inferior. A la dreta de l'edifici hi ha una extensió del mateix, edificada en u segon moment constructiu, de tal manera que aquest resta allargassat en aquesta part. En aquest sector, la façana principal presenta dues portes d'entrada, estretes, a nivell de la planta baixa, i una porta a nivell del primer pis, que conserva la barana de ferro de l'antic balcó al qual donava pas, per bé que aquesta obertura està actualment tapiada en la seva meitat inferior donant lloc, així, a una finestra quadrada. Davant de la façana s'aixequen dues columnes que estan coronades per una estructura metàl·lica que es recolza, de l'altra banda, sobre la paret de la façana principal de l'edifici, ja descrita, entre la planta baixa i el primer pis; aquesta estructura serveix per col·locar un tendal, de manera que es crea un porxo davant de l'entrada. Aquest afegit, però, és modern. La façana sud-oest presenta únicament dues finestres, una per cada pis, ubicades a la meitat esquerra de la façana, ubicades asimètricament, ja que la situada al primer pis està situada més a l'esquerra que la de la planta baixa. A la dreta de la finestra del primer pis, però, s'observa una antiga porta, ara totalment tapiada. La superfície de totes les façanes d'aquest edifici presenten un arrebossat de color blanc grisós, per bé que en alguns sectors aquest s'ha desprès, deixant a la vista l'aparell constructiu de l'edifici, fet amb maó. Al sector sud-oest de la masia hi ha un antic corral, ara en ruïnes, amb el parament fet de pedra i el sostre enrunat, que conserva les parets mitgera que dividien l'edificació en tres cambres. Destaca el portal d'entrada, d'arc rebaixat, de maó. Finalment, davant de l'edifici principal hi ha un pou de planta rodona, sense safareig. 08020-39 Camí del Carxol. Pla del Carxol L'any 1784 està documentada Eulàlia Montaner de Carxol. De 1788 a 1844 es registren els bateigs dels vendrell del Carxol. Al segle XX hi van viure els Ferrer de Cal Gepis. 41.3004300,1.8862400 406757 4572707 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33906-foto-08020-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33906-foto-08020-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33906-foto-08020-39-3.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33907 Casa de la Vila / Cal Torras https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-cal-torras AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XX Antiga casa d'estiueig a quatre vents, de planta rectangular amb sostre a doble vessant, amb planta baixa, pis principal i segon pis. Es tracta d'un edifici ricament decorat, amb el paraments de pedra i els pisos separats per frisos horitzontals de maó amb rajoles amb motius geomètrics i florals. La façana de l'edifici que dóna a l'Avinguda Torres Vilaró, presenta una disposició simètrica de les obertures. Així, a la planta baixa es troba el portal d'entrada, al centre, flanquejada per dues finestres verticals que presenten reixes de ferro forjat. Totes les obertures de la façana presenten els muntants de maó mentre que les llindes de la planta baixa i el primer pis són de pedra. Al pis superior son de volta de maó, decorades a nivell de parament, amb enrajolat, formant una arqueria. Totes les llindes de les obertures són horitzontals per la part superior, ja que limiten directament amb el fris que separa els pisos, mentre que a la part inferior són de diferent tipus. Així, la llinda del portal d'entrada és d'arc rebaixat, mentre que la de les finestres que el flanquegen és horitzontal. Les llindes de les finestres del primer pis són igualment horitzontals a la seva part superior, ja que també estan en contacte amb el fris que separa aquest pis del superior, però a la part inferior presenten una decoració amb arquets d'un estil vagament neomedieval, senzills en les finestres laterals i més complex a la central, ja que presenta un doble arquet coronat, enmig, per un trèbol. Cal destacar també, en aquesta finestra central del primer pis, el balcó amb barana de ferro forjat, suportat en la seva base per quatre mènsules també de ferro forjat. Al pis superior totes les finestres són d'arc de mig punt, més petites i estretes que les dels pisos inferiors; n'hi ha dues laterals i una arqueria al centre formada per tres d'aquestes finestres, la del centre més elevada que les dels costats. A totes les plantes d'aquesta façana hi ha una ampla faixa de mosaic de rajola amb decoració geomètrica, que ocupa la superfície de la façana entre llinda i llinda de les finestres, excepte al pis superior, on ocupa també l'espai de la façana entre els ampits de les finestres. Cal destacar el ràfecamb mènsules de fusta que corona tant la façana principal com la posterior. La façana oposada, orientada al carrer Onze de Setembre, té adossada una porxada de dos pisos amb arcades a cada pis. A la planta baixa, les dues situades als extrems tenen barana, mentre que la resta comuniquen amb el jardí amb una graonada correguda. Per sobre d'aquesta llotja hi ha una terrassa, aquesta descoberta, protegida amb una balustrada de set tramades, per darrera la qual sobresurt el parament del cos principal de l'edifici. En aquest nivell de la façana hi ha tres portes, rectangulars, que donen a l'esmentada terrassa, totes tres amb muntants i llinda de maó. El ràfec presenta les mateixes característiques que els de l'altra façana.L'interior de l'edifici, tot i que força reformat, conserva els elements estructurals, l'escala i alguns elements decoratius originals, que han estat restaurats. Destaquem els arrambadors de rajola amb decoració floral i geomètrica que arriben a mitja paret en el vestíbul i les dues peces principals de la planta baixaque incorporen rajoles dissenyades expressament amb les inicials dels propietaris (T i V). Aquestes estances també conserven els paviments de mosaics hidràulic, decorat amb motius similars. 08020-40 Avinguda Torres Vilaró, 4 41.3302400,1.9247000 410018 4575976 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-3.jpg Legal Modernisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 105|116|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33908 Font de Cal Quiterio https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-quiterio XX Envaïda per la vegetació. Surgència d'aigua que aflora des d'una cavitat petita oberta en la roca calcària. Està canalitzada cap a un dipòsit cisterna d'uns 3 metres d'alçada per 1,30 metres d'amplada a la base, aproximadament, recobert de ciment i on s'observa el canal d'entrada. Al costat hi ha una pica feta d'obra de totxo recobert amb ciment de 2 metres de llargada per 0,50 metres d'amplada. 08020-41 Cal Quiterio 41.3172400,1.9235200 409901 4574534 08020 Begues Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33908-foto-08020-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33908-foto-08020-41-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33909 Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia Pàgina web de l'ajuntament de Begues: http://www.begues.cat/historia.asp PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XVI Alguns elements de fusteria de l'interior de l'església es troben en procés de degradació, com ara el confessionari, la balaustrada del cor o l'embigat del sostre de la sagristia. Ermita de nau única, de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a doble vessant. A l'exterior destaca la façana principal, amb la porta allindada, de pedra, amb els muntants de carreus. Per sobre de la porta hi ha una finestra circular a mode de rosassa. Corona la façana, per sobre el cim de la cornisa, el campanar, d'espadanya d'un sol ull, de maó vist, rematat per una creu de ferro. A l'ull de l'espadanya d'aquest campanar hi ha una sola campana. La façana nord de l'edifici presenta tres contraforts, mentre que a la façana oposada, al sector de l'absis, s'hi adossa un annex de planta quadrada, amb teulada a un sol vessant. La superfície de les quatre façanes presenta un arrebossat de color blanc. L'interior de l'edifici és molt senzill. Destaca l'embigat de fusta del sostre a doble vessant, així com el revestiment de les parets, decorat amb línies que imiten falsos carreus de roca. El sector del presbiteri es troba lleugerament elevat respecte al paviment de la nau, de manera que s'hi pot accedir pujant dos esglaons. Al fons de la zona de l'absis hi ha ubicat un retaule dedicat a Santa Eulàlia, titular de l'advocació del temple (veure fitxa 386). A la paret de l'epístola es troba la porta d'accés a la sagristia. Sobre el tram de l'entrada i adossat al mur de la façana principal es troba el cor, amb balustrada de fusta, sense cap element destacable. 08020-42 Barri de Santa Eulàlia Aquesta ermita té el seu origen amb els eremites que hi havia al Puig de Santa Eulàlia, els segles XV-XVI. La primera referència documental de l'indret és de l'any 1522, en referència a una visita pastoral a Sant Christophori. El 13 de gener de 1618, el bisbat va donar llicència per reedificar la capella de Santa Eulàlia. Una de les més importants reformes a l'edifici fou la feta l'any 1832, adoptant l'ermita l'aspecte amb què ha arribat als nostres dies. 41.3380800,1.9155000 409259 4576856 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-3.jpg Legal Barroc|Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 96|98|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33910 Col·legi Bosch/La Torre/Fundació Teodor Bosch/Convent de les Germanes Dominiques https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-boschla-torrefundacio-teodor-boschconvent-de-les-germanes-dominiques Pàgina web de la Fundació Privada Col·legi Bosch: http://www.fundacio-bosch.net/historia.php. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XIX La capella patí un incendi durant la guerra civil i perdé els vitralls i la decoració original. La tanca principal de la finca fou recenment substituida per una de disseny modern per tal de respectar les aliniacions del camí ral. Aquesta reforma també afecta la cotxera i la casa del masover on s'obre un porxo per donar continuïtat a la vorera. La Fundació Teodor Bosch és un antiga residència senyorial formada per un conjunt d'edificis voltats per un jardí: l'edifici principal, de planta en forma de 'T' amb dos cossos de planta quadrada adossats, una capella, un edifici de recent construcció (un aulari), i dos annexos, les antigues cotxeres i la casa del masover, integrades als extrems de la tanca que delimita la finca amb el camí ral. L'edifici principal, situat al centre del recinte, és de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un cos central, elevat, amb dos cossos laterals adossats, les façanes dels quals estan lleugerament endarrerits respecte la façana del cos central. La porta d'accés a l'edifici, situada al cos central, està coronada per un arc carpanell al centre del qual hi ha un escut amb les lletres 'T B', corresponents a les inicials de Teodor Bosch, entrellaçades entre si. També en aquest cos destaca la finestra del primer pis, amb arc carpanell, la única que té balcó, sostingut per quatre mènsules, dues a cada costat de l'arc de la porta d'entrada, amb barana de ferro forjat. Corona aquest cos central el segon pis, decorat amb una arqueria de cinc finestres amb arc de ferradura i, a sobre, la teulada a doble vessant. Els cossos laterals presenten únicament planta baixa i pis, amb una finestra a cada planta, d'arc carpanell com les anteriorment descrites, i estan coronats per un sostre a quatre vessants. En els angles exteriors d'aquests cossos laterals hi ha dos torrellons adherits, ambdós al nivell del primer pis. Les finestres d'aquesta façana, com les de la resta de l'edifici, presenten batents de fusta. La façana lateral est presenta una composició d'obertures lleugerament diferent: a la planta baixa hi ha una finestra central d'arc carpanell, però flanquejada per dues finestres més petites, quadrades, tot i que presenten un marc coronat en arc carpanell integrant-se, així, a l'estètica de la resta d'obertures. La finestra central presenta un ampit amb barana de ferro forjat. El segon pis presenta dues finestres paral·leles, d'arc carpanell i el segon pis una arqueria de tres finestres d'arc de ferradura. La façana lateral oest té adossat un pont que comunica amb la capella. La façana posterior té adossada una porxada de tres arcades d'arc carpanell, una central i dues laterals, amb pis a sobre, cobert amb teulada a un sol vessant paral·lela a la paret posterior de l'edifici. Aquest pis superior, que correspon, al segon pis de l'edifici, presenta tres finestres que donen a un balcó amb barana d'obra, situades simètricament sobre les arcades de la porxada inferior. Per sota de la teulada, la cornisa està decorada amb una sanefa de cercles disposats horitzontalment en tot el llarg. Al centre de la teulada, a la part exterior, hi ha una cúpula octogonal amb una claraboia. Interiorment, l'edifici principal està articulat al voltant d'un distribuïdor central al sostre del qual hi ha la claraboia esmentada. El distribuïdor dóna, pel nord, a la porta d'accés a l'edifici; per l'est i oest, a diverses estances de la planta baixa, i pel sud, dóna accés a una escala principal, amb barana de ferro forjat, que puja a la primera planta. Al primer pis hom troba, distribuïts al voltant de l'espai central que deixa l'entrada de llum de la claraboia, l'antiga sala d'estar de la comunitat de monges, que dóna a la terrassa de la façana posterior; el menjador, la cuina, l'antic despatx de la germana superiora, al costat del qual hi ha el seu dormitori; una habitació que fou habilitada coma a capella privada de les monges; i una sala sense funció definida. Al segon pis les estances es disposen al voltant d'un passadís que deambula al voltant de la paret que revesteix la cúpula de la claraboia. En aquest pis trobem les nou antigues cambres o cel·les de les monges, cadascuna amb el seu llit i pica d'aigua. Enmig del passadís, una porta dóna a una escala que accedeix a la cúpula de la claraboia, on cal destacar l'interessant encavallada de fusta. 08020-43 Camí Ral, 13 Teodoro Bosch i Estanca, fundador i impulsor d'aquest conjunt arquitectònic, va néixer a Barcelona l'any 1824, fill de Josep Bosch i Oller i de Bàrbara Estanca. El pare deTeodoro Bosch, Josep Bosch i Oller, d'ofici argenter, era fill de Ramon Bosch i de Francesca Ollé, nascuda a Begues el 29 de novembre de 1805, filla de Miquel Ollé Pares i Maria Figueras, que van contraure matrimoni el 25 de setembre de 1798 a la parròquia de Sant Cristòfor de Begues. Per tant, en Teodoro Bosch i Estanca era nét d'una beguetana i d'aquí li venia la relació amb el poble de Begues. Josep Bosch i Oller va morir l'11 d'octubre de 1865 a Begues on va ser enterrat.Teodoro Bosch es va casar en primeres núpcies amb Dionisia Ruiz de Arévalo, natural de Cartagena. Dionisia va morir a Barcelona el 2 d'abril de 1883 i va ser enterrada a Begues. En segones núpcies, Teodoro es va casar amb Fermina Ruiz, germana de la primera esposa. Teodoro Bosch esdevingué un home emprenedor, vinculat als negocis de la burgesia barcelonina. Aprofitant les oportunitats de compra de terrenys que oferia la construcció de l'Eixample de Barcelona va adquirir uns solars a l'illa que avui formen el carrer Bergara, Pelai i la plaça Catalunya, on es va fer construir un edifici de quatre plantes. Una vegada acabada la construcció de l'edifici de Barcelona, l'any 1879 es va decidir a comprar uns terrenys a Begues situats a la carretera d'Olesa de Bonesvalls per una permuta amb Joan Romagosa i Torres. Possiblement aquesta permuta devia ser de terrenys que ell havia heretat de la família del seu pare a la qual va afegir una peça de terra contigua, que comprenia l'antic Mas Girona, comprada a Eudald Vendrell i Romeu i Carme Sadurní i Petit. Allà va construir la casa que posteriorment es convertiria en el Col·legi Bosch. El 25 d'agost de 1880 Teodoro Bosch adquiria l'Alsina a la família Vendrell. Aquesta finca comprenia la masia principal i tres cases conegudes com Farfai, Can Grau i la Beurada. L'any 1885, completava la compra de finques a Begues amb l'adquisició del mas Rigol i les Bohigues. A causa de les seves activitats empresarials, Teodoro Bosch va formar part com a vocal de la Junta Directiva de l'Institut del Foment del Treball Nacional des de l'any 1880 a 1882. Teodoro Bosch va morir a Barcelona el 26 de novembre de 1887. El funeral es va celebrar a la parròquia de Betlem i tot seguit el cadàver va ser portat a Begues, on va ser enterrat. La seva vídua, Fermina Ruiz, va fer tots els tràmits perquè el 9 de desembre de 1892, les seves despulles, així com les de la seva primera dona, Dionisia, i les del seu pare, Josep Bosch, es transferissin des del cementiri de Begues a la cripta de la capella del Sagrat Cor de Jesús, annexa a la casa familiar. En aquesta cripta també es van enterrar els cossos de la seva mare, Bàrbara Estanca, i el de Rosa Bosch, que podria ser una germana del seu pare, traslladats del cementiri de Sarrià. Quan va morir la vídua de Teodoro Bosch, l'any 1903, va deixar com a última voluntat ser enterrada ,també, a la capella familiar de la casa de Begues. Teodoro Bosch va redactar l'últim testament el dia 21 de juliol de 1885. En no tenir fills de cap dels dos matrimonis, confiava verbalment les seves voluntats sobre el destí del seu patrimoni i declarava hereus de confiança i executors del testament a la seva esposa Fermina Ruiz, el prevere Francisco Colomines i Romeu, beneficiat de l'església de la Mercè de Barcelona, Eduard Gibert i Riera i Raimon Duran i Ventosa, tots dos advocats, i, per últim, Camilo Julià i Vilasendra, enginyer. L'any 1928, les Germanes Dominiques de l'Anunciata comencen a portar la institució educativa que encara avui perdura. La comunitat de religioses va exercir aquesta tasca fins l'any 2001, moment en què pren el relleu personal laic. 41.3311100,1.9198500 409613 4576077 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-3.jpg Legal Eclecticisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova De la reforma : Eulalia Riera Llauger (Continuació història)Al costat est de l'edifici principal de la Fundació, que acabem de descriure, s'alça la capella. És tracta d'un edifici d'estil neogòtic, de planta d'una sola nau de cinc crugies amb volta de creueria, i tres trams més a l'absis que no formen, però, capelles. El sostre és a doble vessant excepte a la zona de l'absis, que presenta un vessant per cada tram d'aquest, tres en total. A l'exterior l'espai que ocupa cada tram es troba entre contraforts. Darrere de l'absis, a la part central, hi ha la sagristia que forma una absidiola exterior adossada coronada per un petit campanar rematat per un pinacle que arriba pràcticament fins a l'alçada de la teulada de l'edifici. L'alçat dels murs de l'edifici es resol a partir de dos trams horitzontals: un més baix, de parament llis sense portes ni obertures, que arriba aproximadament a l'alçada de l'absidiola exterior que hi ha adossada a l'absis; i un tram superior, on es troben les finestres d'arc ogival amb traceries, i vitralls moderns; una per cada tram, tretze en total, a les quals cal afegir la de la façana principal. A l'interior del temple destaca, al tram de la primera crugia, el cor, situat a l'alçada entre la porta d'entrada, comunicat a l'edifici principal per un arc rebaixat i el finestral de la façana principal, amb un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior i amb barana decorada amb florona a la part superior. La façana principal de la capella presenta un portal d'entrada coronat per un timpà amb tres arquivoltes en degradació d'arc ogival, sobre el qual hi ha un gran finestral, igualment d'arc ogival, format a partir de tres finestres allargassades amb vitralls coronades per un rosetó. Cal destacar el timpà de la porta, decorat per una imatge del Sagrat Cor emmarcada per una màndorla, així com els capitells de les columnetes que donen suport a les arquivoltes i als brancals de la porta, tots amb decoració vegetal de fulles i flors de factura molt fina i polida. A la llinda del portal d'entrada, sota el timpà, hi ha esculpida la frase 'Cor Meum Vigilat'. Finalment cal fer esment dels dos edificis destinats antigament a cotxeres i a habitatge del masover. Aquests edificis es troben adossats, respectivament, als extrems del baluard que tanca el conjunt del costat del Camí Ral. Son edificis de planta basilical amb planta baixa i pis al cos central, amb teulada a doble vessant. Destaca l'edifici corresponent a les antigues cavallerisses que presenta, com a tret més destacable, un ample portal d'arc rebaixat que s'utilitzava com a accés dels cotxes de cavalls, mentre que als cossos laterals hom troba les portes d'accés de les persones.A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consten tres fitxes per cadascun dels tres elements que integren aquest conjunt. La vivenda del porter i cotxeres tenen el número 18123. L'església té el número 18124. Finalment, l'edifici central té el número 18125. 102|116|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33911 Sant Cristòfol de Begues https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-begues AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XX Església de planta rectangular, de tres naus, orientada al nord-est. La capçalera és quadrada, i està lleugerament rebaixada respecte a l'alçada de la resta de l'edifici. El parament de la façama és fet amb blocs irregulars de pedra. L'edifici presenta un campanar de torre, de planta quadrada, adossat a la dreta de la façana principal, de planta baixa i tres pisos. Exteriorment té una finestra a cada planta, estretes i amb arc de mig punt, a l'estil de les espitlleres del romànic, essent més altes i amples les del pis superior, on es troben les campanes. Corona el campanar una sostre de teula àrab a quatre vessants rematat per una creu-penell. Totes les cantonades exteriors de l'edifici, incloent el campanar, presenten cantoneres, fetes amb carreus de pedra tallada. La façana principal de l'edifici presenta, a la planta baixa, una porxada amb tres arcs de pedra, al fons de la qual es troba la porta d'entrada al temple. Per sobre d'aquesta porxada i centrant la façana hi ha una rosassa, emmotllada en pedra artificial amb un vitrall. EL calat decoratiu presenta una orla de 10 cercles que envolten una creu grega situada al centre. Cal destacar el fet que la superfície on està encastada la rosassa està degradada en un segon nivell respecte la superfície de la façana general, a mode de baix-relleu. Aquest element es repeteix per sota de la cornisa del sostre. El cim de la cornisa està rematat per una creu de pedra. A l'interior de l'edifici destaca el tram de la nau central, més ample i elevada que les naus laterals. Les naus estan separades per arcs torals, mentre que el sostre, de doble vessant, està sostingut per tramades d'arcs formers de mig punt que descansen directament sobre els murs de la nau central. En els panys de paret que formen aquests arcs hi ha finestres d'ull de bou amb vitralls de vidre translúcid, sense coloració. L'espai de l'absis és quadrat, i l'altar està situat sobre una elevació d'un graó. A la paret del fons de l'absis hi ha, elevada, una estàtua de Sant Cristòfor, moderna, amb el nen Jesús a l'espatlla dreta. Sobre el primer tram de la nau central, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on destaca, al mur, la rosassa de la façana principal. 08020-44 Carrer Ferran Muñoz, 27 41.3320000,1.9228000 409861 4576173 1940 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-3.jpg Legal Eclecticisme|Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova L'edifici sencer s'inspira en un estil arquitectònic proper al neo-romànic . 102|116|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33912 Sant Cristòfol de la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-rectoria L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 7, octubre de 2001, p. 6-7. SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 27-29. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. XVI L'església ha estat recentment restaurada i inaugurada el dia 30 de maig de 2009. Cap dels seus elements arquitectònics originals ha patit cap modificació. Església de planta rectangular d'una sola nau amb absis poligonal de tres costats i teulada de teula àrab a tres vessants, dos d'aquests a cada lateral i un frontal. A la zona de l'absis, la teulada és a tres vessants, un per cada mur. A la cantonada sud-est, a la dreta de la façana principal, està integrat el campanar de torre, de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, dels quals únicament té finestres el pis superior, una a cada costat. Corona el campanar un sostre de rajoles vidrades a quatre vessants. A la façana principal destaca el portal d'entrada al temple, d'estil renaixentista, amb porta ferrada de doble batent (descrit en l'apartat d'observacions). Per sobre de la portalada hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 35) i a sobre, per sota de la cornisa hi ha una rosassa amb el marc fet amb blocs de pedra i un vitrall decorat amb un sagrat cor travessat per set espases. La superfície de les façanes exteriors del temple presenten un arrebossat de color salmó apagat, fruit de la recent restauració, excepte a les cantoneres, on s'han deixat a la vista els carreus que les conformen. A l'interior, l'església presenta, com ja s'ha indicat, una nau única, amb quatre capelles, dues a cada lateral de la nau, creant així tres trams, dos per les capelles laterals i un tercer tram sota el cor, tot just a l'entrada a l'edifici. Les voltes són de tipus ogival amb nervis motllurats de pedra i les claus decorades amb escultures en baix-relleu. A la zona de l'absis, des de la clau de volta central, baixen sis nervadures que reparteixen el sostre d'aquest sector en cinc tramades, dues a cada paret lateral i una única a la central. Al centre de l'absis, sobrealçat per dos esglaons, hi ha l'altar de pedra, modern. En un dels costats de l'absis hi ha una imatge de Sant Cristòfor, d'època barroca (veure fitxa 322). Les capelles laterals presenten, al sostre, nervadura ogival tancada amb clau de volta, igual que a la nau central. Totes les nervadures del sostre del temple descansen sobre mènsules que sobresurten del parament superior del mur, i si bé les de la nau central no presenten decoració, les de les capelles laterals estan decorades escultòricament amb carasses d'éssers fantàstics. El cor de l'església, ubicat al tram de la primera crugia, està situat a l'alçada entre la porta d'entrada i la rosassa de la façana principal. Presenta un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior. L'accés al cor es realitza per l'escala de cargol de la torre del campanar, la porta de la qual està situada a la planta baixa, a la primera crugia, al costat de l'epístola. Al terra de la nau central, el paviment es modern, De rajola de terra cuita, encaixats al paviment es conserven tres antics ossaris, dos d'ells davant de l'arc triomfal que dona accés a l'absis, i el tercer davant de la primera capella del costat de l'evangeli. A la làpida de l'ossari situat al cantó de l'epístola, davant de l'absis, es llegeix: 'Mars 1803. Aquí és sepultat lo R(ector) Visens Serra (il·legible) Egas'. A l'ossari situat davant de l'absis al costat de l'evangeli es llegeix: 'Ramon Serdà Rector. 1843'. Finalment, a l'ossari situat davant de la primera capella del costat de l'evangeli es llegeix: '(...)D MDCC(...) (...)ICO SEPUL(...) EIUSDEM'. Finalment, cal destacar les restes arqueològiques aparegudes al subsòl de la sagristia (veure fitxa 107). 08020-45 Carrer Alacant, 8 La història de l'església de Sant Cristòfor de Begues està íntimament lligada als orígens de Begues com a poble. Així, la primera referència documental de Begues és de mitjans del s. X. Es tracta del testimoni aportat pel Cartulari de Sant Cugat del Vallès, on hi consten donacions al monestir de terres de propietat alodial en el terme de Begues. En un altre text de l'any 972 del mateix Cartulari trobem el nom de Begues, en aquest document es fa donació al monestir de Santa Maia de Castelldefels d'un alou propietat de Daniel i de la seva muller Espetosa que posseïen en el terme de Begues. En el testament sacramentari del 5 de setembre de l'any 981, apareix esmentat el lloc de Begues, amb la particularitat que es fe referència concreta a la seva església de Sant Cristòfor. Els testimonis juren que Galí va fer donació de 'suum alaude, quod abebat in Begas, ad domus s. Christofori concessit' (l'alou que tenia a Begues el donava a l'església de Sant Cristòfor). El fet que en aquest testament es mencioni la paraula 'domus' junt amb el nom de Sant Cristòfor, ha fet pensar que en un principi fos una cel·la monàstica per afavorir el repoblament depenent del monestir de Sant Cugat, tal com consta en la documentació i que més tard esdevingué parròquia. El que sí que es pot afirmar és que el lloc d'emplaçament de l'antiga església és el mateix on avui està situada la vella rectoria i parròquia de Sant Cristòfor. L'any 1391 aquesta antiga parròquia fou unida a la mensa capitular de Barcelona. El temple fou reconstruït i ampliat entre 1575 i 1578. El dia 11 de novembre de 1574 es firmaren les capitulacions entre els síndics de Begues per una part i Joan de Montese i Bernat Truell, trencadors de pedres del regne de França, 'per a picar i posar en l'església de dita parròquia tant per lo portal, cantonades de l'església i capelles, arcades, esperons, campanar i claus i algú més, finalment tantes pedres com serà menester, a dita dels mestres, exceptuant les pedres dels altars'. El 29 de maig de 1575 se signaren unes altres capitulacions amb el mestre de cases Lleonard Bosch per la construcció de l'església. La pedra utilitzada per a la construcció de l'església va ser extreta de sota el mas Glaçat i l'encarregat de traginar la pedra i la calç va ser Climent Garau. L'obra es començava el 10 de juliol de 1575 i la seva consagració va ser el 5 de març de 1579. el preu pagat per la nova església fou de 800 a 1000 lliures que es pagaren en tres anys. El sistema emprat per recaptar els diners fou que cada pagès pagués una quartera de blat, mestall, forment, sègol, ordi i espelta a raó de cada vint una. Bartomeu Vendrell fou l'encarregat de pagar l'obra a l'haver fet encant sobre les collites. L'església de sant Cristòfor resultà una construcció molt harmònica i d'una gran bellesa arquitectònica d'estil renaixentista, bé que arrelada en la tradició d'un gòtic tardà. El dia 30 de maig de 2009 es reinaugurà l'església del barri de la Rectoria, després de finalitzar la darrera campanya de restauració de l'edifici. 41.3290200,1.9439600 411628 4575820 1578 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-3.jpg Legal Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Lleonard Bosch (Continuació descripció)Descripció del portal d'entrada al temple, situat a la façana principal: Els muntants del portal presenten columnes d'orde toscà que suporten un entaulament clàssic, amb arquitrau, fris decorat amb tríglifs i cornisa, sobre el qual descansa un frontó doble. Al centre del timpà hi ha una imatge escultòrica en baix relleu del bust d'un Crist barbat, envoltat amb una túnica, el qual presenta el braç dret alçat i la mà en actitud de beneir, mentre que a la mà esquerra sosté un globus terraqüi. Als extrems del frontó i al cim del mateix hi ha tres escultures més en baix-relleu: a l'extrem esquerre hi ha una imatge de Sant Jordi alat, portant l'escut amb la creu a la mà esquerra i la llança a la dreta, amb la qual sotmet a un drac als seus peus. El personatge porta armadura de màniga curta i casc. El cim del timpà està coronat per una estàtua de Sant Cristòfor, amb el nen Jesús sobre l'espatlla esquerre i el bastó a la mà dreta. Ambdós personatges vesteixen amb túnica. El rostre de Sant Cristòfor està mutilat, tot i que s'observa la part baixa d'una barba. Finalment, a l'extrem dret del frontó hi ha la imatge de l'arcàngel Miquel amb una espasa a la mà dreta i un plat de balança a la mà esquerra.L'orientació d'aquesta església és nord-sud. 91|92|93|94|95|96|98|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33913 Hotel Colònia Petit https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-colonia-petit AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XX Parcialment restaurat i transformat en habitatge. Conjunt d'edificis que antigament havien estat un hotel per a estiuejants. L'edifici principal, de planta quadrada amb planta baixa i primer pis, amb teulada a doble vessant, destaca per la seva decoració d'estil modernista, que hom troba tant a la façana principal com a les laterals. La façana principal presenta tres portes d'entrada disposades simètricament a la planta baixa, per bé que l'entrada principal es troba al primer pis, a la qual s'hi accedeix a partir d'una escala decorada que va a parar a una tribuna amb balcó coberta per un interessant sostre a doble vessant recobert de trencadís. La porta d'accés presenta un marc en baix relleu de formes ondulades, decorat igualment amb trencadís. Per sobre de la porta hi ha una inscripció amb lletres de guix d'estil modernista emmarcades dins d'una el·lipse també de guix on es llegeix 'Any 1915'. A banda i banda d'aquesta porta d'entrada hi ha una finestra on destaca el marc superior, de pedra, de forma ondulant i decorat amb motius vegetals, bàsicament flors i tiges. Aquests marcs de les finestres es repeteixen de manera seriada a les portes de les façanes laterals, que tenen accés a les antigues habitacions de l'hotel. Cal destacar el fet que la planta baixa i el primer pis estan separats per una balconada que recorre horitzontalment tota la façana lateral i que presenta barana de ferro forjat. Tot l'edifici està envoltat per un mur de tanca amb enreixat de ferro forjat. A l'extrem nord-oest del conjunt hi ha un segon edifici, adossat perpendicularment a l'edifici principal, de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. El més destacable d'aquest edifici és precisament la seva façana, que presenta, a la planta baixa, una sèrie d'arcades d'arc ogival, d'estil neogòtic, però fetes en maó vist, amb els capitells de ceràmica i les columnes en espiral, també de maó vist. Per sobre d'aquests arcs i per sota de la línia del primer pis, la superfície està decorada amb trencadís. A nivell de primer pis destaca la galeria d'arcs de mig punt, sustentats en columnetes cilíndriques arrebossades de color blanc i els capitells de rajoles quadrades de ceràmica. 08020-46 Camí Ral, 16 / Carrer Jaume Petit, 1 Va ser construït per Jaume Petit l'any 1918 enfront de l'Hostal Vell, avui desaparegut. Va esdevenir un autèntic centre social del poble, i era característic perquè era l'indret de sortida i d'arribada dels primers autobusos Petit Canigó. 41.3318700,1.9189500 409539 4576162 1915 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33913-foto-08020-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33913-foto-08020-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33913-foto-08020-46-3.jpg Legal Contemporani|Noucentisme|Historicista|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 98|106|116|94 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33914 Jaques https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaques MURCIA NAVARRO, Carlos (2008): 'Excursió a Jaques', dins L'EIXARMADA, núm. 10, juliol, p. 18-21. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. XVIII L'estructura de l'edifici presenta sectors enrunats i d'altres que amenacen ruïna. A l'interior es poden observar desperfectes fruit del vandalisme. Masia de caire agrícola que presenta les característiques típiques del massís del Garraf, que es poden apreciar, ja que la construcció manté l'estructura original, i fins i tot la coberta. Està formada per diversos edificis, un dels quals dedicat a habitatge i altres a corrals. La façana de l'habitatge mira cap al sud-oest. Al darrere, un dipòsit o pu circular emmagatzema l'aigua de pluja recollida per la teulada, encara dempeus. La masia de planta rectangular, consta del cos principal i diferents annexes. La teulada de la masia es divideix simètricament en dues parts, una més elevada que l'altre, aquest diferencial s'ha resolt amb un muret de pedra. La carena és paral·lela a la façana. El parament és de paredat antic lligat amb morter de calç en la façana principal i en una part de la de ponent un extrem de la construcció, podria de ser d'un moment diferent a la resta de l'edifici, que es presenta arrebossat. Aquesta façana principal presenta, curiosament, el parament de pedra en la meitat superior, mentre que en l'inferior existeix parament arrebossat, el que assenyala dos moments de la construcció. La porta d'entrada té llinda de fusta i muntants de maó en aquesta façana. Existeix una única finestra emmarcada en construcció de maó i una petita obertura a nivell de planta baixa. A la façana principal la porta s'ha enrunat. A l'interior s'observen els embigats dels forjats del primer pis i els de la teulada, i la boca d'un forn. A l'exterior hi ha els corrals i un cup. 08020-47 Pla de Can Jaques Aquesta masia es començà a construir possiblement a partir de l'any 1704. L'1 de març d'aquell any, els barons d'Eramprunyà van establir la finca erma a Josep Grau, pagès. Limitava a l'oest amb el fondo de l'infern, a migdia amb Josep Raventós de la Plana Novella, i al nord i ponent amb els propis barons. Gràcies als llibres de bateigs i les publicacions de Vicente Medina i de la Conxita Solans i la Mª Rosa Bondia, tenim constància dels diferents veïns de Jaques: Antoni Grau de Jaques (1719), Baldiri Pujol Raventós de Jaques (1778), Jaume Grau Pujol de Jaques (1799) i Francesc Papiol de Jaques (1849). L'any 1880 la masia de Jaques encara fou visitada pel rector per a fer-hi el salpàs. 41.3095500,1.8618600 404729 4573746 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33914-foto-08020-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33914-foto-08020-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33914-foto-08020-47-3.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33915 L'Escorxador https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XX Transformat en sala d'actes municipal el 1995-97 segons projecte de l'arquitexte Eulalia Riera Llauger. Edifici de planta rectangular de planta baixa amb teulada de teula àrab a doble vessant. L'immoble correspon a la tipologia d'edificis propis de l'època industrial a Catalunya, donat que combina, a la superfície dels paraments, els blocs de pedra irregulars amb el maó vist, element aquest últim que es troba a tots els marcs de les obertures i a les cantoneres de l'edifici. Així, la façana principal de l'edifici és la situada al nord-est. En aquesta destaca un cos que sobresurt lleugerament a la part central, amb una finestra ample d'arc de mig punt dividida, al seu interior, en tres finestres allargassades, la del centre més alta que les laterals. Igualment destaquen les cantoneres, també de maó vist, així com el capcer d'aquest cos, esglaonat. La presència d'aquest cos que sobresurt del parament de la façana principal es tradueix a la teulada de l'edifici en un trencament del vessant nord-est per encabir la seva coberta. A cada costat d'aquest cos que sobresurt s'ubiquen dues portes d'accés a l'edifici, rectangulars i molt altes, per bé que enmarcades per uns muntants de maó vist i, a la part superior, rematades per un arc deprimit còncau, també de maó. Les façanes laterals (sud-est i nord-oest) presenten, centrant el parament, una gran finestra d'arc de mig punt, dividida, al seu interior, en quatre finestres allargassades, les dues centrals més elevades que les laterals. Entre el cim de les dues finestres centrals hi ha una petita obertura circular, a mode d'ull de bou. Per sobre d'aquesta finestra, al capcer de la façana, hi ha una finestra d'ull de bou amb marc de maó. Finestres com la que s'acaba de descriure es troben dues més a la façana sud-oest. A la façana nord-oest també hi ha una finestra igual, per bé que ha estat reformada a la part inferior per convertir-la en porta d'accés a l'interior de l'edifici. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un edifici de nova construcció, un annex modern que completa les instal·lacions del local social que és actualment l'Escorxador de Begues. Finalment, cal esmentar que tot l'edifici té, a la part inferior, un sòcol de blocs de pedra, i la cornisa, de maó vist, que envolta igualment l'edifici just per sota de la teulada. 08020-48 Avinguda Sitges, 12 41.3309300,1.9185100 409501 4576059 1930 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-3.jpg Legal Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Oriol Vilanova Originalment les façanes estaven estucades. 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33916 La Casota https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX El conjunt està restaurat. Conjunt arquitectònic de caire rural format per tres edificis construïts en fases diferents i actualment adossats entre sí. L'edifici principal, anomenat pròpiament 'La Casota', és un edifici de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab amb sostre a doble vessant. La façana principal presenta les obertures ordenades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc carpanell molt rebaixat, amb els muntants i l'arc fet amb carreus i dovelles de pedra. A la part baixa, a cada costat d'aquest portal d'entrada, i a mode de sòcol, s'estén un pedrís construït posteriorment. Just per sobre d'aquest pedrís, i igualment a cada costat de la porta, hi ha una finestra rectangular vertical, amb ampit de rajola d'argila cuita i marc amb un revestiment de color blanc; la finestra situada a la dreta de la porta presenta, a més, un enreixat de ferro forjat. A nivell del primer pis hi ha dues finestres de característiques idèntiques a les descrites per al pis inferior, per bé que es troben lleugerament situades més al centre de la façana respecte de les obertures inferiors. Entre aquestes dues finestres, a més, hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 402). Cal destacar igualment la cornisa de l'edifici, que presenta una decoració lobulada. A l'esquerra de l'edifici de La Casota, hi ha un altre edifici adossat i comunicat interiorment amb la masia original, pel qual s'accedeix actualment a l'interior, que antigament realitzava les funcions d'estable i que actualment és un menjador. Es tracta d'un edifici de planta lleugerament rectangular, també amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, disposada, però, en sentit est-oest, al contrari de l'edifici de La Casota. A la planta baixa trobem, situat a la dreta, el portal d'entrada, ample, d'arc escarser, per on antigament entraven i sortien les bèsties de tir. A l'esquerra d'aquest portal hi ha una curiosa finestra la qual, a diferència de la resta de finestres de la façana d'aquest edifici, no és rectangular vertical, sinó que està coronada per un arc escarser. A nivell de primer pis, doncs, trobem dues finestres rectangulars verticals, disposades simètricament a sobre de les obertures del pis inferior. A l'igual que a l'edifici de La Casota, el parament de la façana és de blocs de pedra irregular, mentre que els marcs de la porta i les finestres presenten un arrebossat de color blanc. Encara situat a l'esquerra d'aquest segon edifici, trobem un tercer, d'estil diferent als dos ja descrits. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant. La diferència rau en el capcer, rematat per un frontis rectangular, d'estil noucentista, dividit en tres trams separats per falses pilastres, amb línies ondulants al centre de les quals hi ha un medalló. Tota la façana i la part inferior d'aquest frontis presenta un arrebossat de color rosa apagat, mentre que la part superior del frontis és de color blanc. La resta de l'edifici no presenta cap element d'interès patrimonial destacable. Pel que fa a l'interior, cal destacar l'embigat del sostre, original, un antic rebost per menjar, així com una antiga fresquera situada sota l'escala que condueix al primer pis; tot plegat a la planta baixa. 08020-49 Disseminat al Bonsolei Aquest immoble apareix documentat al segle XIX com a propietat de la família Paucirerol. 41.3366400,1.9301700 410484 4576680 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-3.jpg Legal Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Part de la informació que recull aquesta fitxa ha estat facilitada oralment per la propietària del conjunt. 106|119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
33917 La Clota https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-clota AAVV (2000): 'Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota' dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 12. XIV Tot el conjunt és un despoblat en ruïnes. Conjunt d'edificacions, avui en ruïnes, que des de la Baixa Edat Mitjana i fins a principis del segle XX (veure apartat 'Història'), conformà un veïnat del municipi de Begues. A la vista de les ruïnes que hi resten, el conjunt de la Clota estava format per la Casa Gran, les cases dels masovers Cal Baster i Ca l'Agustí, i les construccions destinades a corrals, pallisses, corts, galliners i porxos. Estava organitzada com una petita fortalesa, amb les construccions formant un recinte, de manera que les entrades donaven a un barri tancat per una paret alta que tenia l'entrada per l'est i una porta petita emmarcada amb pedra a l'oest. Actualment es conserven panys de murs de més de 5 metres d'alçada amb alguns contraforts destacables per les seves dimensions. L'aparell constructiu dels murs és de blocs irregulars de pedra lligats amb morter de calç i sorra, conservant-se també tapial en alguns punts. Tot el conjunt té una extensió aproximada d'una hectàrea. 08020-50 La Clota La primera vegada que tenim constància del mas de la Clota és en el capbreu (declaració de béns) de 1390-96 fet a la Baronia d'Eramprunyà, deu anys després que s'hi haguessin establert nous pagesos per contracte d'establiment amb Jaume March II, senyor d'Eramprunyà, com a conseqüència de la pesta que devastava la població i que afectà a nou masos entre els quals s'incloïa la Clota. En aquest capbreu, on apareix anomenat Bernat Clota, s'especifica que és un dels masos que no han canviat de nom, per tant significa que ja existia anteriorment. Segons el mateix capbreu, la Clota estava situada a l'est del puig de la Desfeta i que llinda al nord amb el Coll de Ça Palosa i a l'oest amb el Mas Fontanelles. Tornem a trobar la Clota en el capbreu de 1595, essent el seu propietari A. Petit. Encara que probablement hagués canviat d'amos, continuava mantenint el mateix nom. Al segle XVII, entre els anys 1610 i 1620, vivien a la Clota la vídua Petita, el seu fill Jaume Petit, la dona d'aquest i el seu fill Joan. De la informació extreta podem dir que a més hi havia anys on s'hi afegien de 3 fins a 21 persones més a la masia. Durant el segle XVIII trobem que vàries dones de la Clota van tenir càrrecs d'administradores de la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors, com una tal Maria Petit que entra com a administradora de la Confraria el 1728. A finals del segle XVIII, al cadastre de 1767, consta que a la Clota hi vivien tres xarmataires amb les seves famílies, un total de 17 persones. A partir de 1789, coincidint amb una època de guerra i crisi, només hi trobem 5 o 6 persones que hi vivien. Més tard la Clota seguirà sent habitada fins a la primera meitat del segle XX. 41.3160900,1.9384600 411150 4574390 08020 Begues Obert Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-3.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), només apareix la cisterna i pous de la Clota, però no el conjunt en si. 94|98|119|85 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-03-28 01:17
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 171,28 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5