Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
33868 Avenc del Sellarès https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-sellares DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior. 08020-1 Puig d'Avencó Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008). 41.3415300,1.8751300 405886 4577282 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Prehistòric|Neògen Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 76|125 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33877 Puig Castellar https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965). 'Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares. Puig Castellar'. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989). 'El Puig Castellar de Begues. Aspectes cronològics'. Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p. 221-223. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. El puig Castellar, situat entre el camí de Begues a la Plana Novella i el torrent Moltó, a l'oest, i les Planes de Can Roure, a l'est, està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al cim del puig s'hi emplaçaria un possible assentament d'època ibèrica. A dalt del turó del Puig Castellar hom hi pot veure restes d'edificacions en pedra seca i abundants fragments de ceràmica ibèrica. Les restes ibèriques es poden concretar en la presència d'un mur molt embardissat i molt perdut. S'hi veuen restes d'antigues excavacions clandestines. 08020-10 Cim del puig Castellar Actuacions d'afeccionats i clandestins. El mes de gener de l'any 1988 un afeccionat efectuà una excavació que fou aturada pel Servei d'Arqueologia. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, s'hi van poder observar alguns fragments ceràmics d'època ibèrica molt erosionats. 41.3203300,1.9236500 409916 4574876 08020 Begues Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-3.jpg Legal Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 81 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33967 Rellotge de sol de Ca l'Agustí https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lagusti Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. XIX-XX Molt deteriorat Rellotge de sol pintat sobre preparació de calç o ciment aplicada a la façana. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. Tot i que la policromia està molt deteriorada, el marc de la figura quadrada és d'un color ocre i les quatre cantonades estan pintades en color blau cel, igual que les cantonades del quadrant interior, on es dibuixen dues circumferències concèntriques de tons ocres, en les que es situarien els números (avui desapareguts totalment). 08020-100 Camí Ral, 99 41.3335900,1.9089900 408708 4576364 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33967-foto-08020-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33967-foto-08020-100-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33968 Cal Fuster https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX A causa de la restauració, alguns elements de l'immoble han estat parcialment modificats, com els marcs de les finestres de la façana. Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes i teulada a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana principal, que és de composició molt senzilla. Presenta a la planta baixa el portal d'entrada centrat, amb arc carpanell i porta de doble batent; a cada costat d'aquest hi ha dues finestres verticals, les de la dreta lleugerament més separades que les de l'esquerra. A nivell del primer pis, hom troba, al centre i just a sobre de la porta d'entrada a l'edifici, una porta de doble batent amb balcó amb barana de ferro. A la dreta d'aquesta porta hi ha dues finestres quadrades, mentre que a la seva esquerra n'hi ha únicament una. Cal destacar, entre aquesta finestra i la del centre, un rellotge de sol. Per últim, per sobre del primer pis s'ubiquen les golfes, ja a l'espai definit pel doble vessant de la teulada, amb una única finestra, petita, d'arc de mig punt, al centre de la part superior de la façana, en simetria amb l'eix vertical definit per la porta d'entrada a l'immoble i la porta amb balcó del primer pis. Totes les obertures de la façana, a excepció d'aquesta darrera, presenten porticó de fusta. Cal destacar el ràfec de la teulada, amb decoració de maó de forma dentada o serrada. Totes les façanes de l'edifici presenten un arrebossat de color blanc. 08020-101 Camí Ral, 52 Aquest mas apareix documentat al salpàs de l'any 1880 amb el nom de Cal Fusté Térmens. 41.3330900,1.9147000 409185 4576302 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33968-foto-08020-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33968-foto-08020-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33968-foto-08020-101-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Oriol Vilanova 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33969 Escultura 'Mare i filla' https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-mare-i-filla JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. XXI Escultura exempta tallada sobre pedra Springstone. Representa una dona adulta que passa el braç esquerre per sobre l'espatlla d'una nena, en aquest cas, la seva filla. La superfície del cap, peus i mans de les figures presenten la pedra polida, de color negre, mentre que pel que fa als vestits, llargs, la pedra no està polida i presenta un to grisós. L'escultura té unes dimensions de 98x46x28 cm. 08020-102 Carrer del Bosc (pati de llar d'infants de Begues) Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. 41.3318500,1.9242500 409982 4576155 2003 08020 Begues Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33969-foto-08020-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33969-foto-08020-102-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Square Chikwanda 98 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33970 Escultura 'Sense títol' https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-sense-titol XXI Escultura tallada en pedra (òpal) representa un personatge femení dempeus, amb un vestit i una falda, tallada sobre l'escorça de la pedra, a l'igual que els cabells. El cap està inclinat a la dreta, el braç esquerre està plegat sobre la cintura, mentre que amb el dret s'agafa la faldilla. El vestit presenta una superfície llisa, mentre que la faldilla està decorada amb estries. Únicament el rostre i la mà dreta estan tallades en pedra polida, de color negre. 08020-103 Carrer Àngel Guimerà, 15 Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. 41.3307300,1.9222200 409811 4576033 2003 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33970-foto-08020-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33970-foto-08020-103-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Objecte Pública Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Colleen Madamombe 98 52 2.2 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33971 Cal Paulo https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paulo PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX L'interior d'aquest immoble està molt reformat. Edifici de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Les quatre façanes presenten una distribució simètrica i pràcticament idèntica de les obertures, tres a cada pis. El color de la superfície de les quatre façanes és d'un salmó apagat molt fosc, gairebé marró, i totes les obertures presenten un marc de color blanc trencat. Una línia horitzontal decorativa del mateix color blanc trencat separa el nivell de cada pis. A la part central cornisa de la façana principal penja una corriola de pou. La façana principal és la situada al sud-oest; a la part central de la planta baixa es troba la porta d'entrada a l'edifici, ample, d'arc escarser, amb una porta a cada costat, rectangular. Al primer pis, a la part central, hi ha una porta amb balcó amb barana de ferro, i una finestra rectangular amb ampit de rajoles planes d'argila a cada costat. A l'interior de l'immoble destaquen els embigats, originals, i a l'exterior, dos pous, circulars, amb pont i politja, un d'ells amb les parets totalment enrajolades fins al fons. L'edifici sencer té una extensió aproximada d'uns 220 m2 per planta 08020-104 Carrer Rectoria, 2 / Carretera Gavà-Avinyonet, 2 Segons informació oral del propietari de Cal Paulo, l'edifici va ser aixecat amb la voluntat d'acollir un seminari sufragat pel bisbat de Vic. El mateix testimoni afirma que el nom de Cal Paulo li ve del fet que la mare del bisbe que va actuar de promotor es deia Paula. Per diverses raons, la idea de seminari no va prosperar, i foren els pares del bisbe qui van passar a ser masovers usufructuaris de l'edifici. Aquesta condició va anar passant de generació en generació, fins que l'any 1998 fou comprat per l'actual propietari, qui l'ha reformat per convertir-lo en restaurant. Segons Parellada la construcció va ser iniciada l'any 1840 i finalitzada l'any 1896 (segons la rajola del teulat datada), inicialment havia de ser un convent. Fou propietat del canonge. Per herències de la família Marcé Grau, parents del canonge, va passar a la família Pañella (Baldiri Pañella Marcé). 41.3281400,1.9439600 411627 4575723 1890 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33971-foto-08020-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33971-foto-08020-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33971-foto-08020-104-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Edifici transformat recentment en restaurant mantenint l'estructura original. 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33972 Rectoria Vella https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XV L'actual casa de la rectoria vella està formada per dues edificacions, una d'adossada darrera de l'absis de Sant Cristòfor de la Rectoria (sense façana a migdia), i l'altra adossada a aquesta pel costat de ponent, amb la façana orientada a migdia, on destaca una gran galeria. Històricament, totes estaven connectades per dins i conjuntament tenen una superfície superior a la de l'església. L'edificació de la galeria té la façana al sud, es compon de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dos vessants asimètrics i amb carener perpendicular a la façana. El coronament de la teulada es fa amb imbricacions de maó que configuren motius geomètrics. A la façana principal, un cos frontal sobresurt de la resta de la casa, ocupant la planta baixa i el pis. En aquest cos s'obren les dues portes principals de l'edificació, que avui dia han quedat dividides, una porta per cada propietat en la que s'ha dividit l'immoble. La divisió s'ha fet amb un muret perpendicular a la casa. La porta de la dreta és una porta cotxera amb finestra ovalada superior i un arc de maó de guarniment a manera de guardapols. La porta de l'esquerra es divideix en dues parts, l'entrada pròpiament es divideix d'una part superior en forma de mitja esfera (decorativa) amb una biga horitzontal. El ferro forjat tanca la part superior de la porta. Al costat d'aquesta porta s'ubica el pou de la casa amb un cos inferior fet d'obra moderna de secció quadrada de 90 cm d'alçada i 1,47 m de costat. La boca té 82 cm de costat, és quadrada i està tancada per una porteta metàl·lica. D'aquest cos surten tres braços de ferro que conflueixen a la part superior on hi ha instal·lada una corriola. Els ferros acaben tornejats en forma d'espirall, una anella circular serveix d'ancoratge als ferros i una bola esfèrica del mateix material guarneix aquesta part metàl·lica que té una alçada màxima de 1,5 metres. L'element més original d'aquest cos frontal de la façana principal és una galeria formada per set arcs de mig punt disposats en un grup central de tres obertures, i dos grups laterals de dos. Entremig dels grups dues obertures ovalades acaben de provocar un ritme en la composició de la façana. Aquest primer cos edificat es tanca a una teulada simple. Per sobre, s'aprecia visualment que el cos principal de la casa sobresurt respecte al cos de ponent, per tant, l'edifici queda articulat amb tres cossos diferents. Dues finestres de les mateixes mides col·locades simètricament acaben de definir la façana de migdia. La façana de ponent consta de tres finestres a la planta baixa, la del mig emmarcada en pedra i amb el perfil superior ondulat, totes tancades per ferro forjat, al primer pis destaca un balcó amb barana de ferro forjat amb la seva porta corresponent i una finestra simple quasi a la cantonada. A nivell de les golfes hi ha dues finestres quadrades als balcons de mida petita. A la façana de darrera destaca una entrada d'accés amb escales, un balcó igual al descrit i diferents finestres menors. Pel que fa a l'edificació de darrera de l'absis de l'església, cal dir que una paret mitgera totalment cega subdivideix aquesta edificació en dues naus paral·leles, una al nord amb façana obaga i l'altra al sud, entre aquella i l'església vella. Ambdues tenen façana a llevant, però no a ponent ja que hi ha adossada l'altre edificació. 08020-105 Carrer Rectoria, 6 / Carrer Alacant, 2 Notícies històriques: 1264.- Tot i que les referències a l'església de Sant Cristòfor de Begues són del s. X, el primer esment a l'existència d'una parròquia amb notaria rural, i per tant d'una probable rectoria no apareix fins el s. XIII. 1279.- Referència al rector de Sant Cristòfor de Begues. 1413.- A la visita es reclama la reparació de la casa rectoral. És el primer esment explícit de la rectoria.1511.- A la visita pastoral es reclama una nova reparació de la rectoria, i es torna a insistir en el mateix a la visita de l'any 1555, ordenant que es repari la fàbrica de la casa al cap de 3 mesos, sota pena de 20 sous. L'any 1562, es fa una nova ordre de reparació amb un nou termini de 6 mesos, i ordena segrestar els fruits i rendes dels emfiteutes de l'església per pagar les obres. S'entén que les obres eren importants i molt urgents, ja que sembla que portaven un retard de 50 anys. Posteriorment ja no es torna a parlar de la rectoria , però si de la necessitat de construir la nova església. Fins als anys 20-30 del segle XX la rectoria vella encara era la casa del rector, i en ella (probablement només als baixos) s'hi feia vida de pagès. Va deixar de ser utilitzada com a tal en construir-se l'any 31la nova església i rectoria en el centre del poble, venent-se posteriorment la vella al Sr. Queralt, personatge que va participar de forma important en l'arranjament de la carretera de Gavà a Begues als anys 40. Els Queralt es van establir al pis mentre construïen una casa nova al costat de llevant de l'església, a sobre de l'antic cementiri que aquesta tenia adossat a l'exterior i que havia deixat de ser funcional quan al segle XVII es va construir el de la Collada. Un cop establerts (com estiuejants) a la casa nova, van començar a reformar la rectoria vella per dividir-la en 3 cases independents, les quals després van llogar a estiuejants. Emigrats als Estats Units d'Amèrica, finalment van vendre totes les cases, l'hort i els camps de conreus associats als anys 80. Actualment la rectoria és la residència permanent de tres famílies, la propietària (Pugès) i dues llogades. La casa nova dels Queralt va ser venuda a part al fill d'uns vells estiuejants de la Collada. 41.3291600,1.9437900 411614 4575836 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-3.jpg Legal Modern|Contemporani|Popular|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 94|98|119|85 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33973 Ca n'Amell https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namell AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XX Edifici d'aspecte senyorial de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a quatre vessants. Presenta una disposició simètrica de les obertures a les façanes, havent-n'hi tres per cada pis a les façanes sud-est i nord-oest, i quatre obertures a les façanes sud-oest i nord-est. La façana principal, orientada cap al sud-est, presenta, a nivell de planta baixa, un porxo senyorial a l'entrada conformat per una galeria o tribuna de tres arcades a la seva part frontal, d'arc escarser rebaixat, més ample i alta la central que les laterals. L'arcada central és la que dona accés a la porxada, la qual està elevada per un basament amb cinc esglaons al centre. A cada lateral, la porxada presenta un altre arc escarser. Els marcs d'aquestes arcades, així com els de la resta d'obertures de l'edifici, estan fets amb maó vist, formant decoracions. Igualment de maó vist són les línies horitzontals que separen els nivells dels tres pisos de l'edifici. El sostre de la porxada de l'entrada forma una terrassa amb barana de ferro forjat que s'obre des de la porta que hi ha al centre del primer pis. A cada costat d'aquesta hi ha una finestra, de les mateixes dimensions que aquesta porta, però sense balcó. Finalment, a nivell de les golfes, les finestres són petites i rectangulars, disposades horitzontalment. En contrast amb els marcs de maó de les obertures, la superfície de les façanes presenta un arrebossat de color rosa molt clar apagat. 08020-106 Carrer Sant Climent, 8 Aquest edifici fou construït com a casa d'estiueig. Quan passà a mans de Manel Pla i Amell, aquest el reconvertí en una institució educativa, al primer quart del segle XX, paper que continua desenvolupant actualment. 41.3318300,1.9426000 411518 4576134 1900 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-3.jpg Legal Eclecticisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova L'edifici forma part avui en dia del Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell. Està considerat un dels millors xalets d'estiueig de Begues. La construcció ha perdut la torratxa que il·luninava l'escala i sobresortia per damunt de la coberta de l'edifici. 102|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33974 Necròpolis de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-la-rectoria Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. EDO BENAIGES, Manuel; VILLALVA IBÁÑEZ, Maria Joesfa (2005): 'Memòria d'excavació arqueològica a l'església de Sant Cristòfor de Begues.' Maig 2005. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. X-XI Conjunt format per diverses estructures arqueològiques situades al subsòl de l'actual sagristia de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria i a la zona de l'absis de la mateixa. Actualment només són visibles, parcialment, les restes ubicades a la sagristia, les quals podrien ser atribuïdes a una fase altmedieval de l'església. Les estructures visibles corresponen, així, a un mur de l'església romànica, que conserva una finestra, a una tomba antropomorfa tallada per la fonamentació de l'esmentat mur, presumiblement corresponent a un ús funerari anterior a l'església; a un mur de menor entitat que s'entrega al mur romànic, i a diversos carreus, alguns d'ells treballats. A la zona de l'absis de l'església van aparèixer més tombes. 08020-107 Carrer Alacant, 8 La intervenció arqueològica que va treure a la llum les estructures trobades a l'església de Sant Cristòfor de la Rectoria es va portar a terme durant l'any 2005, a propòsit de les obres que es van fer al temple amb motiu de la seva restauració, la qual va finalitzar l'any 2008. 41.3290400,1.9439400 411626 4575823 08020 Begues Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-3.jpg Legal Romànic|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Altres 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Els resultats de la intervenció arqueològica que es portà a terme a l'església de Sant Cristòfor de la Rectoria resten inèdits a dia d'avui. Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix la rectoria Vella i el barri de la rectoria 92|85 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33975 Camí de Torrelles https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-torrelles AHDB Lligall OP2911 Parcialment asfaltat. Aquest camí històric unia Begues amb la població de Torrelles de Llobregat. El seu traçat començaria a la zona del Raval d'en Martí, travessant el pla de Begues pel costat de l'Alzina. A Farfai començaria a guanyar alçada vers el nord-est, en paral·lel al torrent, pujant cap a la Borada. Des d'allà aniria a seguir pel costat del torrent de la Font de l'Alba, baixant fins endinsar-se al terme municipal de Torrelles. 08020-108 Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 78 cm (3 peus) i és definit com a 'bo per a bast'. En el segon la seves característiques i qualificació es mantenen. 41.3446900,1.9394600 411273 4577565 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33975-foto-08020-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33975-foto-08020-108-2.jpg Inexistent Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 80|85|94|98|76 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33976 Carrerada de Begues https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-begues ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. pp. 147-148. La major part d'aquest camí avui s'ha perdut i cal seguir per la llera o per on es pugui. Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. El seu traçat dins del municipi de Begues sembla ser coincident, en bona part, amb el traçat del Camí Ral. D'aquesta manera l'entrada a Begues des de llevant es realitza pel Pla de les Bruixes. Des d'aquest indret, passant per sota de la Roca del Barret es puja fins a la cruïlla del camí de Torrelles i des d'aquest punt cap al Coll de Begues, entrant pel nord del barri de la Rectoria i pel costat de la Creu de Can Gran del Coll. Des d'aquest punt es baixa en direcció a la Creu del Joncar, aquí s'enllaça amb l'avinguda Torres Vilaró fins al centre del poble. Allà, del carrer Major enllacem amb el carrer Camí Ral, i travessarem els barris de la Barceloneta i Campamà. El camí continua vorejant la riera de Begues passant vora el Camp Peraire, la Massana i els Casals fins a la Cadira de Sant Cristòfol, ja al terme municipal d'Olesa. 08020-109 41.3349200,1.9506100 412192 4576469 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33976-foto-08020-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33976-foto-08020-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33976-foto-08020-109-3.jpg Legal Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Sense ús ramader en l'actualitat. 80|85|94|98|76 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33878 Puig de la Mola https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola <p>BELLMUNT, J. (1962). 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares'. Ampurias, XXIV, p. 301. MIRET, M. (1978). 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)'. Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981). 'Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)'. Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> <p>El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Per gran part del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim.</p> 08020-11 Al Puig de la Mola i els seus vessants més elevats. <p>Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material arqueològic en superfície, per la qual cosa es fa difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric en aquest indret. A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et alii, 2003). Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).</p> 41.3193536,1.8479495 403579 4574849 08020 Begues Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-3.jpg Legal Ibèric|Medieval|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Sense ús BCIL 2022-05-04 00:00:00 Xavier Esteve Aquest puig es troba en la divisòria entre els termes d'Olivella (Garraf) al sud, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) al nord i oest respectivament i Begues (Baix Llobregat) a l'est; per tant, el jaciment situat al Puig de la Mola s'estén per terrenys que pertanyen a diversos municipis. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 81|85|76 1754 1.4 1761 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33977 Pou amb safareig de Cal Vidu https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-amb-safareig-de-cal-vidu XX Es tracta d'un pou tancat amb una caseta d'obra a la que s'annexa una pica d'obra amb una estructura preparada per tancar-la, amb un sostre a la part superior. La boca del pou té un diàmetre de 2 metres, s'hi accedeix per una finestra de 88 cm d'amplada i 119 de llargada oberta en una construcció aixecada en mamposteria i recoberta amb diferents tipus de morter en diferents moments. L'alçada màxima d'aquest cos construït és de 2,70 m, és de forma irregular, pla per davant i semicircular per darrera. L'interior de l'element es va construir seguint la tècnica de la pedra seca. Una base rectangular de pedra de 98 cm igualment de mamposteria i arrebossada de la mateixa manera, serveix per definir l'estructura d'una pica interior de 1,6 x 1,5 m. La base de la pica acaba amb lloses de pedra planes lligades amb morter. Als quatre angles de la base s'assenten pilars de maó d'1,30 m, on recolzen les bigues de fusta que formen l'estructura on recolzar el material que cobriria la pica. 08020-110 Cal Vidu 41.3254700,1.9344100 410824 4575436 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33977-foto-08020-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33977-foto-08020-110-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33978 Corral II Campgràs https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-ii-campgras XX En procés avançat d'enrunament, envaït per la vegetació. Construcció rural de planta rectangular (20 m X 15 m aprox.), de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb fang. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Una de les parets està pràcticament derruïda. 08020-111 A Campgràs 41.2914900,1.9158000 409219 4571683 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33978-foto-08020-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33978-foto-08020-111-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Oriol Vilanova 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33979 Barraca 3.1. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-31 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-112 41.3395300,1.9404800 411351 4576991 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33980 Barraca 3.2. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-32 <p>http://www.pedrasecabegues.com/ [consulta: 27 d'agost de 2009]</p> <p>Construcció aixecada en pedra seca enmig de camps de fruiters sobre una terrassa de superfície plana, de planta rodona i forma troncocònica. Amida 2,20 m d'alçada, 3,80 m de diàmetre exterior i 2,50 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta està formada per muntants de pedra relativament escairada amb adovellament de pedres irregulars per formar un arc (tècnica anomenada de sardinell). A l'esquerra de l'entrada, s'inicia un contrafort que, assolint l'alçada de la cornisa, abraça tres quartes parts de la barraca. Sobre una cornisa ben marcada, realitzada amb lloses planes, el sostre de la barraca, com és habitual, està recobert amb terra. En aquest cas però, en comptes dels típics lliris, trobem lloses planes disposades recobrint parcialment el sostre per tal de consolidar-lo. En el seu interior es conserven pedres col·locades per usar-les com a seients.</p> 08020-113 41.3401400,1.9371500 411073 4577062 08020 Begues Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de l'estudi ‘Formació del catàleg de construccions en pedra seca del terme municipal de Begues', dins el qual s'inclou la ‘Formació del catàleg de barraques de vinya de Begues, dut a terme pel Centre d'Estudis Beguetans, l'any 2007, mercès a la concessió, l'any 2006, d'un ajut procedent de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona o quadrangular. Les barraques de pedra seca beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars, excepte la doble de Campgràs. La major part de les barraques beguetanes tenen la llinda formada per la tècnica de sardinell si bé algunes, com la de Vallgrassa, tenen la llinda formada per una llosa plana. Algunes barraques tenen una cornisa de pedres planes sobre l'entrada o entre la part superior de les parets i l'inici de la volta. 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33981 Barraca 3.3. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-33 <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> 08020-114 41.3390700,1.9379800 411141 4576942 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33982 Barraca 3.4. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-34 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-115 41.3386000,1.9365300 411019 4576891 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33983 Barraca 3.7. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-37 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-116 41.3387400,1.9352100 410909 4576908 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33984 Barraca 3.8. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-38 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-117 41.3373100,1.9372100 411074 4576748 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33985 Barraca 3.9. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-39 <p>http://www.pedrasecabegues.com/ [consulta: 27 d'agost de 2009]</p> <p>Construcció aixecada en pedra seca enmig de vinyes sobre una terrassa de superfície en suau pendent, de planta quadrangular i forma troncopiramidal. Amida 2,40 m d'alçada, 4 m de diàmetre exterior i 2,40 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Les parets estan fetes amb blocs de roca calcària amb certa tendència a la ortogonalitat natural, i aprofitant les roques de majors dimensions per reforçar les cantonades. La porta està formada per muntants de pedra escairada amb adovellament de pedres irregulars per formar un arc. A l'esquerra de l'entrada, a la part on el nivell del sòl és més baix, s'inicia un contrafort que, assolint dues terceres parts de l'alçada de la barraca, reforça aquest lateral. El sostre de la barraca, com és habitual, està recobert amb terra. Aquesta acostumava a ser fixada mitjançant la plantació de lliris, dels què en el perímetre del sostre d'aquesta barraca encara se'n conserven alguns exemplars.</p> 08020-118 41.3379700,1.9386200 411193 4576819 08020 Begues Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de l'estudi ‘Formació del catàleg de construccions en pedra seca del terme municipal de Begues', dins el qual s'inclou la ‘Formació del catàleg de barraques de vinya de Begues', dut a terme pel Centre d'Estudis Beguetans, l'any 2007, mercès a la concessió, l'any 2006, d'un ajut procedent de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona o quadrangular. Les barraques de pedra seca beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars, excepte la doble de Campgràs. La major part de les barraques beguetanes tenen la llinda formada per la tècnica de sardinell si bé algunes, com la de Vallgrassa, tenen la llinda formada per una llosa plana. Algunes barraques tenen una cornisa de pedres planes sobre l'entrada o entre la part superior de les parets i l'inici de la volta. 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33986 Barraca 3.11. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-311 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-119 41.3383200,1.9394400 411262 4576857 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33879 Can Jaques https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaques A l'entorn de la masia de Can Jaques, en un entorn erm cobert bàsicament per garriga i antics camps de conreu en terrasses, va trobar-se en superfície indústria lítica que podria a adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. 08020-12 Al pla de Can Jaques A prop de Can Jaques i al camí de Can Jaques en Jaume Gavaldà hi localitzà un ascle de sílex i un foliaci lanceolat de forma oval amb la punta fracturada. Per la seva tipologia, aquests materials podrien adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. Aquests materials van ser dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès) per Josep Miret i Mestre. 41.3091100,1.8624900 404781 4573696 08020 Begues Difícil Regular Inexistent Neolític|Edats dels Metalls Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve El jaciment conté restes atribuïdes al Neolític - Bronze inicial.Aquest jaciment no consta a l'IPAC. 78|79 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33987 Barraca 2.24. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-224 Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. 08020-120 41.3223400,1.9311000 410543 4575092 08020 Begues Patrimoni immoble Edifici Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33988 Barraca 2.25. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-225 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-121 41.3218000,1.9309800 410532 4575032 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33989 Barraca 2.26. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-226 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-122 41.3220800,1.9323300 410645 4575062 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33990 Barraca 1.16. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-116 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-123 41.3264300,1.9047600 408344 4575573 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33991 Barraca 3.5. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-35 <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> 08020-124 41.3369200,1.9249100 410045 4576717 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33992 Barraca 3.6. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-36 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-125 41.3394500,1.9290200 410392 4576994 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33993 Barraca 3.13. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-313 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-126 41.3384700,1.9279400 410300 4576886 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33994 Barraca 2.27. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-227 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-127 41.3255300,1.9332200 410724 4575444 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33995 Barraca 4.9. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-49 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-128 41.3438900,1.9048300 408374 4577512 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33996 Barraca 2.17. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-217 <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> 08020-129 41.2897500,1.9132100 409000 4571492 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33880 Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Gavà https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-begues-al-museu-de-gava BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. P. 4. Entre els fons del Museu de Gavà hi figuren els materials arqueològics procedents de les coves de Can Sadurní i de Can Figueres així com de la Coveta del Marge del Moro. En el primer cas es tracta de materials recuperats en excavacions clandestines dutes a terme per excursionistes en les dècades de 1960 i 1970. Així mateix també s'hi troben dipositats els materials procedents de les excavacions sistemàtiques, i ja dins de la legalitat, dutes a terme a partir de l'any 1978 per part del Grup de Recerques Arqueològiques de Gavà. El dipòsit de materials en aquest museu quedà interromput l'any 1988. D'aquests moments hi ha monedes d'època ibèrica, romana, moderna i islàmica, així com materials romans, ibèrics, del Bronze final, del Calcolític i del Neolític antic cardial i evolucionat. De la cova de Can Figueres hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans. 08020-13 Plaça Dolors Clúa, 13, 08850, Gavà 41.3302400,1.9247000 410018 4575976 08020 Begues Restringit Bo Legal Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Islàmic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 78|79|81|88 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33997 Barraca 3.10. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-310 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-130 41.3386800,1.9250500 410059 4576912 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33998 Barraca 3.12. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-312 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-131 41.3411500,1.9315700 410608 4577180 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33999 Barraca 4.1. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-41 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-132 41.3356000,1.9091700 408726 4576587 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33999-foto-08020-132-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
34000 Barraca 4.2. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-42 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-133 41.3376500,1.9063100 408489 4576817 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
34001 Barraca 4.3. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-43 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-134 41.3393100,1.9046700 408354 4577003 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
34002 Barraca 4.4. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-44 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-135 41.3404000,1.9182800 409495 4577110 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
34003 Barraca 1.8. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-136 41.3274000,1.9103600 408814 4575675 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
34004 Barraca 1.9. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-137 41.3283000,1.9073600 408564 4575778 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
34005 Barraca 1.1. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-11 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-138 41.3317400,1.8659300 405102 4576205 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
34006 Barraca 1.2. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-139 41.3356000,1.8915800 407254 4576605 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
33881 Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Begues. Alguns, entre els quals hi ha tres destrals o aixes de pedra polida i fragments de ceràmica ibèrica, únicament poden ser atribuïts al municipi, sense més precisió. D'altra banda, però, hi ha dipositats també materials arqueològics procedents dels jaciments de la Cova de Can Sadurní, de la Cova Cassimanya, i de Can Jaques. Hi ha també materials procedents de paratges coneguts com ‘Ermots de Mas Ferrer' (Can Ferrer?), entre els que hi figura una aixa i diversos fragments de ceràmica; així com fragments de ceràmica procedents del ‘Camp Grau-Mitjans', de ‘Cal Anfruns' i del ‘Camp Gras'. També hi ha elements de sílexs procedents de ‘la Morella'.Una altra col·lecció important és la de minerals, que inclou exemplars procedent de Begues. D'aquesta manera podem trobar-hi cristalls romboèdrics de calcita, estribina, magnetita cristal·litzada en octàedres, impregnació dendrítica de pirolusita, gres amb moscovita, cristalls de quars en prismes hexagonals, quars lletós i quars rosat, lidita, guix, dolomita, ocre i calcita sal de llop. No es coneix el lloc exacte del què van ser recollits aquests minerals. Finalment, al Vinseum entre la col·lecció paleontològica existeixen exemplars procedents de Begues. Per que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de ‘Daonella lommeli', de ‘Platyceras', d' ‘Orthoceras' i de ‘Terebratula vulgaris'. Pel que fa als trilobits, hi ha ‘Denckmanites miser', ‘Harpes' i ‘Phacops'. Hi ha també un fòssil coral·lí de ‘Zaphrentis' i un de botànic de ‘Mentzelia mentzeli'. 08020-14 Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès Els materials arqueològics procedents de ‘la Morella' van ser dipositats pel Sr. X. Virella l'any 1993. El Sr. Mitjans hi diposità algunes destrals/aixes en una data no precisada. El Sr. J. Miret i Mestre hi diposità l'any 1974 els materials recollits per J. Gavaldà a Can Jaques. Es desconeix la data i persona que hi diposità la resta dels materials arqueològics. La col·lecció de minerals prové d'aportacions realitzades pels senyors Gual, Torruella i Montal, dipositats el 1945; el Sr. X. Virella, el 1978; i el Sr. J. Roca Piñol, el 1982. Pel que fa a la col·lecció paleontològica, és fruit d'aportacions del Mossèn Ll. Via i del Sr. Ll. Llopis, l'any 1945; i dels senyors E. Ferrer i J. Magrans, l'any 1987. 41.3302400,1.9247000 410018 4575976 08020 Begues Restringit Bo Legal Antic|Cenozoic|Paleògen|Neògen Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 80|123|124|125 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
34007 Barraca 1.3. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-13 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-140 41.3367000,1.8945100 407501 4576724 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
34008 Barraca 1.4. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-141 41.3333100,1.8997800 407937 4576343 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
34009 Barraca 1.5. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-142 41.3347700,1.9022100 408142 4576502 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
34010 Barraca 1.10. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-110 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-143 41.3268200,1.9080100 408616 4575613 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-04-27 05:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc