Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33962 | Cal Traginer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-traginer | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta, a la planta baixa, dues portes d'accés: la principal, situada a la part central, d'arc escarser molt rebaixat, amb porta a doble batent, amb una finestra quadrada amb ampit a banda i banda; i una segona porta d'entrada rectangular, més moderna, situada a la part esquerra de la façana. A nivell de primer pis hi ha tres finestres quadrades amb ampit situades simètricament sobre les obertures del pis inferior, a excepció de sobre la porta d'entrada moderna, ja descrita. Al capcer de la façana, a nivell de les golfes, hi ha un ull de bou. La superfície de la façana és de color marró. | 08020-95 | Carrer Sant Cristòfor, 13 | L'any 1849 apareix documentada la víuda del Traginé. Existeix també una rajola de la casa amb la data de 1852. Les reformes que confereixen a aquest immoble el seu aspecte actual són de l'any 2002. | 41.3298000,1.9440800 | 411639 | 4575907 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33962-foto-08020-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33962-foto-08020-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33962-foto-08020-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33968 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | A causa de la restauració, alguns elements de l'immoble han estat parcialment modificats, com els marcs de les finestres de la façana. | Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes i teulada a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana principal, que és de composició molt senzilla. Presenta a la planta baixa el portal d'entrada centrat, amb arc carpanell i porta de doble batent; a cada costat d'aquest hi ha dues finestres verticals, les de la dreta lleugerament més separades que les de l'esquerra. A nivell del primer pis, hom troba, al centre i just a sobre de la porta d'entrada a l'edifici, una porta de doble batent amb balcó amb barana de ferro. A la dreta d'aquesta porta hi ha dues finestres quadrades, mentre que a la seva esquerra n'hi ha únicament una. Cal destacar, entre aquesta finestra i la del centre, un rellotge de sol. Per últim, per sobre del primer pis s'ubiquen les golfes, ja a l'espai definit pel doble vessant de la teulada, amb una única finestra, petita, d'arc de mig punt, al centre de la part superior de la façana, en simetria amb l'eix vertical definit per la porta d'entrada a l'immoble i la porta amb balcó del primer pis. Totes les obertures de la façana, a excepció d'aquesta darrera, presenten porticó de fusta. Cal destacar el ràfec de la teulada, amb decoració de maó de forma dentada o serrada. Totes les façanes de l'edifici presenten un arrebossat de color blanc. | 08020-101 | Camí Ral, 52 | Aquest mas apareix documentat al salpàs de l'any 1880 amb el nom de Cal Fusté Térmens. | 41.3330900,1.9147000 | 409185 | 4576302 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33968-foto-08020-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33968-foto-08020-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33968-foto-08020-101-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33971 | Cal Paulo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paulo | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | L'interior d'aquest immoble està molt reformat. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Les quatre façanes presenten una distribució simètrica i pràcticament idèntica de les obertures, tres a cada pis. El color de la superfície de les quatre façanes és d'un salmó apagat molt fosc, gairebé marró, i totes les obertures presenten un marc de color blanc trencat. Una línia horitzontal decorativa del mateix color blanc trencat separa el nivell de cada pis. A la part central cornisa de la façana principal penja una corriola de pou. La façana principal és la situada al sud-oest; a la part central de la planta baixa es troba la porta d'entrada a l'edifici, ample, d'arc escarser, amb una porta a cada costat, rectangular. Al primer pis, a la part central, hi ha una porta amb balcó amb barana de ferro, i una finestra rectangular amb ampit de rajoles planes d'argila a cada costat. A l'interior de l'immoble destaquen els embigats, originals, i a l'exterior, dos pous, circulars, amb pont i politja, un d'ells amb les parets totalment enrajolades fins al fons. L'edifici sencer té una extensió aproximada d'uns 220 m2 per planta | 08020-104 | Carrer Rectoria, 2 / Carretera Gavà-Avinyonet, 2 | Segons informació oral del propietari de Cal Paulo, l'edifici va ser aixecat amb la voluntat d'acollir un seminari sufragat pel bisbat de Vic. El mateix testimoni afirma que el nom de Cal Paulo li ve del fet que la mare del bisbe que va actuar de promotor es deia Paula. Per diverses raons, la idea de seminari no va prosperar, i foren els pares del bisbe qui van passar a ser masovers usufructuaris de l'edifici. Aquesta condició va anar passant de generació en generació, fins que l'any 1998 fou comprat per l'actual propietari, qui l'ha reformat per convertir-lo en restaurant. Segons Parellada la construcció va ser iniciada l'any 1840 i finalitzada l'any 1896 (segons la rajola del teulat datada), inicialment havia de ser un convent. Fou propietat del canonge. Per herències de la família Marcé Grau, parents del canonge, va passar a la família Pañella (Baldiri Pañella Marcé). | 41.3281400,1.9439600 | 411627 | 4575723 | 1890 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33971-foto-08020-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33971-foto-08020-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33971-foto-08020-104-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Edifici transformat recentment en restaurant mantenint l'estructura original. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 34058 | Cal Rito Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rito-xic | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Aspecte exterior descurat, amb cables antenes i emblanquinat parcial. Poques reformes recents, i molt precàries. | Masia de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carenera perpendicular a la façana principal. Es compon d'un cos central i dos annexes menors (sense interès) situats a ponent de la construcció, un d'ells adossat en part a la façana principal i l'altre al mur lateral de la casa (fet d'obra moderna). A la banda de llevant, la masia s'adossa a una altra edificació. La façana principal és de pedra i terra arrebossada amb morter de calç, excepte la part superior que presenta refecció moderna amb ciment. Les obertures de la planta baixa, una porta de cotxera amb arc rebaixat i una finestra, estan emmarcades en maó en sardinell, avui cobert per l'arrebossat. A la planta del pis, dues finestres de diferent mida amb ampits de gres, ubicades a diferents nivells, creen una composició de la façana asimètrica, que es corona amb una línia de teulades invertides sobre rajola borda. | 08020-191 | Passatge Montau, 4 | 41.3395800,1.9147500 | 409198 | 4577023 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34058-foto-08020-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34058-foto-08020-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34058-foto-08020-191-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34162 | Carrer Sant Joan 3-9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-joan-3-9 | XIX-XX | Alineació de cases adossades a la banda dels números senars, del 3 al 9, del carrer Sant Joan. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. A l'extrem sud est del carrer, s'ha de destacar un edifici magatzem que té un portal de maons, amb arc rebaixat i imbricacions de maó utilitzats com a decoració. Aquesta construcció i la de Cal Geperut, acaben d'atorgar singularitat a aquest carrer. | 08020-295 | C. Sant Joan 3-9 | 41.3327100,1.9220800 | 409802 | 4576252 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34162-foto-08020-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34162-foto-08020-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34162-foto-08020-295-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) apareix el Raval d'en Martí | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34166 | Cal Campaner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campaner-0 | XX | Algun element com la cornisa està deteriorat, falta una part de balustrada. | Casa de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carenera paral·lela a la façana principal. Es tracta de dos habitatges adossats, de planta baixa i pis. La façana principal és de composició simètrica dividida en dues parts per un mur que delimita els dos habitatges i una faixa vertical de maons disposats plans. S'observa un arrebossat modern de ciment. El més destacat és l'ús del maó (obra vista) pels emmarcaments i guarniment de les obertures, que tenen arc rebaixat, i a les cantoneres de l'edifici. La cantonada de maó del cantó dret del pis ha desaparegut. El pis està separat de la planta baixa per una cornisa de maons imbricats, solució que es repeteix a la part superior de l'edifici. El coronament es tanca amb un muret de maó, que conté una balustrada, element que una de les parts de l'edifici no hi és. Un element artístic a destacar és l'existència d'un plafó de rajoles adossat a la façana entre dues finestres del pis de la part esquerra de a façana, a ponent de la construcció. La façana principal té dues portes d'arc rebaixat, la central de dimensions majors que la lateral, a l'altre lateral hi ha una finestra. Sota de la finestra hi ha una banqueta que ocupa la meitat de la façana principal. A la planta del pis, hi ha tres finestres disposades equidistantment. El coronament queda configurat per una cornisa de maons imbricats. | 08020-299 | C. Sant Climent, 4-6 | 41.3318700,1.9430300 | 411554 | 4576138 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34166-foto-08020-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34166-foto-08020-299-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34168 | Cal Benza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-benza | Aquest edifici es troba en estat ruïnós. | Masia de caràcter popular que conserva part de la seva estructura edificatòria, formada per una antiga masia, ara en ruïnes, envoltada per un mur de tanca que devia correspondre a l'era o corral. La masia era un edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, tal i con es dedueix de l'extrem est, que es conserva dempeus. En aquest sector es poden observar els forats corresponents a l'embigat de l'edifici, així com una porta d'arc rebaixat amb el marc de maó i amb arrebossat en alguna part de la superfície. Pel que fa a l'antiga era o corral, estava compartimentat en diversos espais, per bé que ara està en ruïnes i molt envaït per la vegetació. Tot el conjunt té una extensió aproximada de 445 m2. | 08020-301 | Pla de Jaques | 41.3284100,1.9384700 | 411168 | 4575758 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34168-foto-08020-301-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34168-foto-08020-301-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34168-foto-08020-301-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34177 | Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti | AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues, dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans. | XIX | L'estat de l'edificació presenta un incipient estat d'abandonament i enrunament. | Masia de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una construcció de pedra (mamposteria arrebossada amb morter de calç) amb baluard de tancament. L'entrada original al baluard ha estat tapiada modernament. Hi destaca l'emmarcament en maó de portals i finestres. A la part oest de l'edificació s'annexa un cos de mida inferior que presenta un estat de deteriorament important. Destaca l'existència d'un rellotge de sol a la façana. A la banda est de la masia un edifici annex de planta rectangular s'adossa perpendicularment a la masia original. | 08020-310 | Camí Ral, 99 | 41.3092400,1.8623500 | 404770 | 4573711 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34177-foto-08020-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34177-foto-08020-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34177-foto-08020-310-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34191 | Cal Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rata | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia de planta rectangular tancada per un baluard i amb diferents edificis i annexes. El cos principal presenta la façana dividida en dues parts per una angle que tanca la linealitat de la façana La teulada és a dues vessants i amb carenera paral·lela a la façana principal. Consta de dos pisos. Totes les obertures de la façana són senzilles, no presenta elements arquitectònics d'interès en la seva composició. A la part de llevant de la masia hi ha un gran portal de cotxera amb els marcs de maó, amb arc rebaixat en sardinell. | 08020-324 | Barri de Bon Solei | Cal Rata apareix documentat al salpàs de 1880. | 41.3159900,1.9271500 | 410203 | 4574391 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34191-foto-08020-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34191-foto-08020-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34191-foto-08020-324-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34196 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare | AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Tot i que l'estructura arquitectònica de l'immoble es conserva, la casa està en procés d'abandonament, fet que ha provocat que comencin a aparèixer els primers símptomes de degradació, com escletxes, danys a la teulada, etc. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La masia té adossada una cort de porcs a la cantonada SE i un petit cos amb teulada d'un sol vessant i portal d'arc escarser a la part posterior de l'immoble, això és al NW, corresponent a algun ús agrícola indeterminat. La façana principal de la masia presenta una disposició simètrica de les obertures, excepte a la planta baixa, on la porta, actualment tapiada, està lleugerament desplaçada a la dreta de la façana. A ni vell del primer pis, hi ha dues finestres, quadrades i igualment tapiades, i entre les dues hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 406). A 1,5 metres a l'est de l'edifici hi ha un pou circular amb safareig, construït en pedra lligada amb morter. L'estructura antiga ha estat modificada modernament actualment en desús. | 08020-329 | La Barceloneta | 41.3252500,1.9108300 | 408850 | 4575436 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador d'aquest Mapa del patrimoni cultural no ha tingut accés a l'interior de l'immoble, ja que els accessos estan actualment tapiats (veure descripció). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34197 | Carrer Sant Eudald | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-eudald | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 2 al 26 del carrer Sant Eudald. A la part posterior queden delimitades pel Passatge de Balmes. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. A l'extrem sud est del carrer, Cal Xanco permet apreciar l'amplada dels edificis, ja que aquest per tenir aquesta posició té la façana al costat ample del cos de l'habitatge. | 08020-330 | Carrer Sant Eudald (números parells del 2 al 26) | 41.3323300,1.9240800 | 409969 | 4576208 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34198 | Carrer Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-domenec | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 2 al 40. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-est en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera. A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. | 08020-331 | Carrer Sant Domènec (números parells) | 41.3290300,1.9440700 | 411637 | 4575821 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34201 | Cal Llebrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llebrer | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular amb façana principal cara al sud i diferents annexos i cases a ponent i llevant. També hi ha dos pous. El cos principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal té una composició simètrica, un portal d'arc rebaixat i dues finestres laterals a la planta baixa i tres finestres a la segona. Hi ha un rellotge de sol | 08020-334 | c. Jacint Verdaguer, 24 ( cantonada amb el carrer Alp) | L'any 1849 es documenta el nom de Josep Grau del Llabré a Begues. Cal Llebrer s'esmenta al salpàs de l'any 1880. | 41.3316500,1.9426900 | 411525 | 4576114 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34203 | Cal Xepis / Cal Gepis / Cal Jepis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xepis-cal-gepis-cal-jepis | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | S'observen alguns desperfectes a l'ancalat de la façana principal, així com l'enrunament del sostre en algun petit annex. | Masia tancada amb baluard, al qual s'accedeix per un portal de factura moderna. L'edifici principal té teulada simètrica a dos vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament és de paredat antic lligat amb morter de calç. La façana principal presenta porta d'entrada i un balcó a sobre. Les obertures són asimètriques. La majoria d'annexes són moderns. | 08020-336 | Davant del carrer Sant Oreste | El mas s'esmenta al salpàs de l'any 1880. | 41.3321000,1.9240000 | 409962 | 4576183 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34256 | Corral de Mas Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-mas-trabal | Aquest edifici està enrunat i molt envaït per la vegetació. | Antic corral de grans dimensions, de planta rectangular orientat en sentit nord-sud, actualment enrunat i molt envaït per la vegetació. L'espai del corral presenta una divisió interna en dos grans sectors, els quals presenten, al seu torn, altres dues divisions internes, corresponents a les zones antigament cobertes i els recintes oberts a l'aire lliure. Les parts cobertes resten a la part oest del corral, i cadascuna d'elles té una extensió aproximada de 45 m2, mentre que cada recinte obert a l'aire lliure ocupa una extensió d'uns 50 m2. Tot el conjunt té una extensió d'uns 98 m2. Els murs estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra, i tenen un gruix mitjà d'uns 70 cm. | 08020-450 | Mas Trabal | 41.3158000,1.9267700 | 410171 | 4574370 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34258 | Cal Pepet de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepet-de-la-creu | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XIX | Tot i que l'estructura arquitectònica de l'immoble està perfectament conservada, els acabats presenten un grau considerable de degradació. | Edifici agrícola de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb la carena perpendicular a la façana. Aquest edifici principal té diversos cossos adjacents, corresponents a diverses fases constructives, al sector sud, utilitzats antigament per a diverses tasques agrícoles. A la façana de l'edifici principal, molt senzilla, les obertures presenten una disposició simètrica, destacant les tres portes d'entrada de la planta baixa, d'arc rebaixat, una d'elles més ample que les altres dues. Sobre les portes, a l'alçada del primer pis, es troben les finestres, rectangulars, una d'elles amb barana de ferro, recte. La superfície de les façanes està arrebossada amb calç blanca. A l'interior, aquest encalat es troba en un avançat estat de degradació, restant a la vista l'aparell constructiu, fet amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i sorra. Les edificacions adjacents presenten la planta rectangular i teulada a un sol vessant. A l'interior de l'edificació adossada a la façana de l'edifici principal resta una menjadora de fusta i una finestreta per on hom abocava el gra i el menjar per als animals. | 08020-452 | La Creu - Tres Cases, núm. 14 | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquesta casa ja apareix documentada l'any 1849, així com al salpàs de l'any 1880, amb els noms de Cristòfol de Collfe, Pau Vendrell de Collfe i Cal Mas de Collfé. | 41.3183300,1.9092000 | 408704 | 4574670 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34258-foto-08020-452-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34258-foto-08020-452-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34258-foto-08020-452-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34281 | Cases del carrer d' Àngel Guimerà. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-d-angel-guimera | Conjunt arquitectònic conformat per cases alineades que, tot i presentar unes característiques arquitectòniques clarament diferenciades, confereixen entitat a la confluència dels carrers Puigmoltó i Àngel Guimerà. Els immobles esmentats corresponen, respectivament, a la casa situada al número 1 del carrer Puigmoltó i a la situada al número 9 del carrer Àngel Guimerà. La primera és una casa de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana, situant-se la porta d'accés a l'edifici, rectangular, a la part central de la planta baixa, flanquejada per dues finestres a cada costat, igualment rectangulars. A nivell de primer pis s'ubiquen quatre finestres situades simètricament a les esmentades per a la planta baixa. Per últim, el pis de les golfes presenta únicament dues finestres, quadrades. El parament de la façana no presenta pintura de cap mena, restant vist el ciment que l'arrebossa. Pel que fa a l'edifici situat al carrer Àngel Guimerà, número 9, es tracta d'una casa de petites dimensions, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a un sol vessant, i que conforma la cantonada pròpiament dita entre els carrers Puigmoltó i Àngel Guimerà. Destaca, a la façana principal, que dóna al carrer d'Àngel Guimerà, la porta d'entrada a l'edifici, d'arc escarser, sense decoració de cap tipus. A la dreta d'aquesta porta, hi ha una finestra rectangular. A nivell del primer pis, situada simètricament sobre la porta d'entrada, hi ha una única finestra, rectangular. Els paraments de les façanes presenten, a la meitat superior, un arrebossat de color blanc. A la meitat inferior dels mateixos, aquest arrebossat ha desaparegut, restant vista la capa de ciment que hi ha a sota. | 08020-408 | c. Àngel Guimerà 9- 15 | 41.3307800,1.9220000 | 409793 | 4576038 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34285 | Carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-francesc | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells, del 2 al 42, del carrer Sant Francesc. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. | 08020-412 | Carrer Sant Francesc, números del 2 al 42 | 41.3341600,1.9096800 | 408766 | 4576426 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34285-foto-08020-412-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34285-foto-08020-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34285-foto-08020-412-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34286 | Carrer Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-jaume | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | La casa situada al número 7 d'aquest carrer ha estat profundament modificada a nivell de façana, i no s'ajusta completament a l'estètica de la tipologia de les cases restants. | Alineació de cases adossades a la banda dels números senars, de l'1 al 15. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. A diferència d'altres carrers de característiques arquitectòniques similars, al carrer Sant Jaume no hi ha cap casa que presenti portal de cotxera. D'entre tots els immobles d'aquest carrer destaca la casa situada al número 3, doncs és la única que té la porta d'entrada amb arc rebaixat i emmarcat, i balcó amb barana de ferro forjat a l'alçada del primer pis. | 08020-413 | Carrer Sant Jaume, números de l'1 al 15 | 41.3347200,1.9209500 | 409710 | 4576477 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34286-foto-08020-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34286-foto-08020-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34286-foto-08020-413-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34287 | Cal Catequero / Cal Cataquero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catequero-cal-cataquero | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt arquitectònic conformat per una masia amb diversos cossos annexos, avui dia compartimentada en dos habitatges. L'edifici principal és, així, de plata rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a les façanes principals dels habitatges en què ha estat compartimentat, orientades al sud-oest. A l'extrem nord-oest s'alça un cos més elevat que la resta, amb idèntica orientació, però més ample, en el qual destaca una galeria de tres finestres d'arc rebaixat emmarcades en maó vist. Aquest cos té adossat al costat esquerre una segona edificació de planta baixa, moderna, que correspon a un garatge. L'extrem dret del conjunt està ocupat per un habitatge anomenat Cal Pelegrí. Arquitectònicament forma part de tot el conjunt, si bé es distingeix la casa pel color groc trencat de la seva façana. A la part posterior de l'edifici, orientada al nord-est, destaca un cos adossat, amb teulada a un sol vessant, el qual té, com a únic accés, una finestra que serveix d'obertura a un antic cup, actualment fora d'ús. | 08020-414 | Disseminat al nord de la urbanització Bon Solei II | Aquest l'immoble apareix documentat en el salpàs de l'any 1880. Entre finals del segle XX i començament del segle XXI ha sofert importants reformes. | 41.3399500,1.9278800 | 410297 | 4577050 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34295 | Sínia de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-lalzina | Les estructures de la sínia estan pràcticament enrunades i en gran part envaïdes per la vegetació. | Sínia de rec de grans proporcions formada per diversos elements: - Un pou de planta quadrada, de 1,20m de costat i de profunditat indeterminada, que s'eixampla a la part inferior. Està fet de blocs de pedra arrebossat amb morter de calç i presenta diverses refeccions posteriors fetes amb maó. - Una estructura edificada de planta quadrada d'uns 3 metres d'alçada situada sobre el pou, de funció indeterminada, a causa de trobar-se el sostre enrunat i l'interior altament degradat. - La sínia pròpiament dita, l'únic element de la qual es conserva és un eix de ferro de 4 metres de longitud disposat verticalment, amb una roda dentada a la part superior. L'extrem inferior de l'eix està encaixat en un basament de maó que es recolza directament a terra, mentre que l'extrem superior està encaixat en una biga de ferro d'uns 5,50 metres de longitud, disposada horitzontalment i encaixada pels seus extrems a la part superior de dos pilars quadrats de maó arrebossats amb ciment que recolzen directament a terra i que, segons sembla, serien també per suportar un sostre que cobriria el conjunt i que s'adossaria a l'estructura edificada sobre el pou, abans descrita. - Un dipòsit d'aigua de planta rectangular fet de pedra i arrebossat amb ciment, cobert amb un sostre ondulat de maó pla, també arrebossat amb ciment, que presenta un petit forat de canalització a la paret sud-est. Tot el conjunt ocupa un àrea d'uns 178 m2. | 08020-422 | Disseminat a l'est de la urbanització Bon Solei II | 41.3375900,1.9352500 | 410911 | 4576781 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34295-foto-08020-422-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34295-foto-08020-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34295-foto-08020-422-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34300 | Corral d'en Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-romagosa | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XX | De l'edifici original tan sols es conserva l'antic corral i la tanca que envolta el recinte; així i tot, aquesta presenta alguns signes de degradació que han estat subsanats amb la recent restauració de l'immoble. L'antiga vivenda és, avui, un edifici de nova planta. | Edifici de tipologia popular, d'una gran senzillesa, que consta d'un edifici utilitzat com a vivenda, i un corral. La part de la vivenda, de molt petites dimensions i planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant és de nova planta, i substitueix a que hi havia antigament, de manera que no té valor patrimonial. La part del corral és la que es conserva de l'immoble històric. És aquesta una construcció de planta rectangular feta de pedra, amb teulada de teula àrab a un sol vessant. Un mur de tanca de pedra, també original, envolta el recinte. | 08020-427 | Corral d'en Romagosa | Aquest corral fou reconstruït l'any 2004 respectant l'estructura original de l'edifici. | 41.3043000,1.8917200 | 407221 | 4573130 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34306 | Les Borigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-borigues | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | Edificació de gran senzillesa, utilitzada antigament com a corral. El corral està format per un edifici de planta quadrada, que s'havia utilitzat com a vivenda, de planta baixa i pis, i teulada de teula a un sol vessant. L'interior presenta, però, els trespols completament enrunats així com també la teulada, que conserva únicament el perímetre, del qual s'observen encara les teules. A l'interior del mur del costat sud es conserva una escala de pedra amb arrebossat, que comunicava la planta baixa amb el pis superior, així com la porta d'entrada a l'interior de l'edificació, ampla amb arc de maó rebaixat, i la finestra del primer pis, quadrada sense cap mena de decoració. Aquest edifici està adossat al tancat de pedra que conforma el que queda de l'antic corral, també enrunat i envaït per la vegetació. A la cantonada sud-est hi ha un pou circular, també molt envaït per la vegetació. El corral ocupa una superfície aproximada de 305 m2. | 08020-433 | A l'entrada al bosc de les Borigues | Aquest immoble apareix esmentat al salpàs de 1880, tot i que probablement és d'un incert origen més antic. | 41.3110000,1.8942000 | 407438 | 4573872 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34306-foto-08020-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34306-foto-08020-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34306-foto-08020-433-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34308 | Carrer de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-eulalia | Cal dir que l'evolució històrica del propi carrer ha transformat la gran majoria de les vivendes d'aquest carrer, per bé que les esmentades conserven els trets estilístics originaris. | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 14 al 26 del carrer de Santa Eulàlia. A la part posterior queden delimitades per patis interiors o bé pels edificis que formen part del Carrer dels Esports. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte). Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. | 08020-435 | Carrer de Santa Eulàlia, 14-26 | 41.3368400,1.9187600 | 409530 | 4576714 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34308-foto-08020-435-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34308-foto-08020-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34308-foto-08020-435-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34310 | Corral de les Tres Fites | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-les-tres-fites | El corral presenta l'antic sostre de teules totalment enrunat i l'interior i els voltants estan totalment envaïts per la vegetació. | Corral de planta quadrada amb teulada a un sol vessant, enrunada, que té adossat un tancat també rectangular, que conforma el corral pròpiament dit. L'edifici té la porta d'accés a l'interior al costat sud-oest, amb unes dimensions de 1 m d'ample x 1,80 m de l'alçada; mentre que a l'interior, a la paret est dues portes de 55 cm d'amplada comuniquen l'interior amb el recinte tancat. Tota l'edificació està construïda amb blocs de pedra lligada amb morter de calç i sorra. Els murs tenen un gruix de 40 cm, i una alçada màxima conservada de 2,5 m. Adossat al mur sud hi ha un pou amb un diàmetre interior de 1,80 m. El corral té un perímetre de 62 m, i ocupa una extensió de 240 m2. | 08020-437 | 41.3212400,1.9007600 | 408002 | 4575001 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34310-foto-08020-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34310-foto-08020-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34310-foto-08020-437-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34311 | Corral vell de Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-vell-de-can-termens | El corral està en estat ruïnós i força envaït per la vegetació. | Antic corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, en avançat estat d'enrunament. Els murs tenen una alçada màxima conservada de 3,5 m i una amplada de 65 cm. A l'interior, l'espai presenta una divisió marcada per la presència de cinc pilars alineats, dos d'ells cilíndrics, dels quals en destaca un fet amb blocs de blocs de gres amb calcària, amb un diàmetre de 70 cm, i els tres restants, quadrats, amb una longitud de 60 cm de costat i una alçada conservada de 1,20 m. A la cantonada est hi ha una habitació separada, de planta rectangular, amb unes dimensions de 3,70 m x 1,90 m, amb dintell de fusta a la porta; a l'interior, a la cantonada de la paret nord-est, hi ha una petita fornícula. El corral té un perímetre de 80 m, i ocupa una extensió aproximada de 405 m2. | 08020-438 | 41.3289600,1.9035000 | 408242 | 4575856 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34311-foto-08020-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34311-foto-08020-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34311-foto-08020-438-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-19 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34312 | Corral del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-mas-roig | Corral de planta rectangular, amb els murs construïts amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra i teulada de teula àrab a un sol vessant. La porta d'accés a l'interior es troba a la paret nord-est; presenta marcs de maó vist amb arc rebaixat. Al mur oposat hi ha una altra porta d'accés, rectangular, més senzilla. L'alçada màxima del corral és de 2,40 m. Adossat a aquesta edificació hi ha un mur de tanca, fet també amb blocs de pedra lligada i obert a l'aire lliure, que conforma l'àrea del corral pròpiament dita. El mur del costat nord-est d'aquest recinte ha estat enderrocat expressament, ja que s'hi adossa un annex modern, fet d'estructures metàl·liques i sostre d'uralita, utilitzat com a ampliació de l'espai del corral. El corral té un perímetre de 58 m i ocupa una àrea de 209 m2. | 08020-439 | Disseminat de Mas Roig | 41.3233400,1.9085800 | 408659 | 4575226 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34312-foto-08020-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34312-foto-08020-439-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34312-foto-08020-439-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34313 | Cal Lluís del Coscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluis-del-cosco | L'edifici està enrunat i molt envaït per la vegetació. | Antic habitatge de planta rectangular, en un estat de degradació molt avançat i envaït per la vegetació. Presenta la teulada completament enrunada i una alçada conservada dels murs d'uns 2,20 m aproximadament. S'observen a l'interior restes de murs divisoris, i a la paret de la cantonada sud l'obertura molt malmesa d'un forn, amb la volta de maó pla i arc apuntat. Les restes d'aquesta edificació ocupen una àrea aproximada de 520 m2. | 08020-440 | Nucli de la Creu de Coll-Fe (La Creu - Tres Cases) | 41.3194200,1.9096500 | 408743 | 4574790 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34313-foto-08020-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34313-foto-08020-440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34313-foto-08020-440-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'avançat estat de degradació de l'edifici, amb estructures completament enrunades i la ingent presència de vegetació fa impossible l'accés a l'interior, raó per la qual no s'han pogut distingir els àmbits de l'interior de l'immoble.Aquesta casa forma part del conjunt de la creu que resta protegit al PGOU. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34315 | Corral del Fondo del Teix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-fondo-del-teix | El corral està molt enrunat i envaït per la vegetació. | Antic corral de planta rectangular, actualment molt enrunat, composat per les restes d'un edifici que tenia teulada a un sol vessant, i que estava dividit, a l'interior, en dos àmbits, separats per una paret transversal; i per un tancat a l'aire lliure. Tot l'aparell constructiu està fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra; els murs tenen una alçada màxima conservada de 2,20 m, i una amplada mitjana de 85 cm. Cal destacar, al mur sud-est del tancat adossat a l'edifici del corral, la porta d'accés, feta igualment amb blocs de pedra calcària, d'arc rebaixat, i amb unes dimensions de 2 m d'alçada x 1,60 m d'ample. El coral té un perímetre de 62,3 m, ocupant una àrea de 241 m2. | 08020-442 | Al Fondo del Teix | 41.3047300,1.9065100 | 408460 | 4573162 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34315-foto-08020-442-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34315-foto-08020-442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34315-foto-08020-442-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34316 | Corral del Fondo de la Troneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-fondo-de-la-troneda | El corral està molt enrunat i envaït per la vegetació. | Antic corral de planta rectangular, composat per un edifici amb teulada a un sol vessant, actualment enrunada, i dividit internament per un mur transversal; i un tancat a l'aire lliure que s'hi adossa. L'edifici presenta, al mur sud, dues portes que comuniquen amb el tancat, i el tancat té, al mur est la porta d'accés des de l'exterior. Cal destacar les cantoneres de pedra, fetes amb carreus ben tallats, i una línia de cornisa feta amb lloses primes de calcària, que resta als sectors on es conserva l'alçada original del mur, d'uns 3,50 m. Els murs tenen una amplada mitjana d'uns 65 cm. El corral té un perímetre de 73,8 m, ocupant un àrea de 328,6 m2 | 08020-443 | Fondo de la Troneda | 41.3078200,1.9235700 | 409892 | 4573488 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34316-foto-08020-443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34316-foto-08020-443-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34316-foto-08020-443-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34317 | Corral del Bruc /de la Pleta Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-bruc-de-la-pleta-xica | Antic corral de planta rectangular, composat per un edifici amb teulada a un sol vessant, actualment enrunada, i dividit internament per un mur transversal; i un tancat a l'aire lliure que s'hi adossa. L'aparell constructiu està fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra. Es conserva part d'alguna de les cantoneres de pedra, fetes amb carreus ben tallats, i una línia de cornisa feta amb lloses primes de calcària, que resta als sectors on es conserva l'alçada original del mur, d'uns 2,50 m. Els murs tenen una amplada mitjana d'uns 70 cm. El perímetre d'aquest corral és de 75,8 m, i ocupa un àrea de 350 m2. | 08020-444 | La Pleta Xica | 41.2999600,1.9080200 | 408580 | 4572631 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34317-foto-08020-444-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34317-foto-08020-444-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34317-foto-08020-444-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34318 | Casalot d'en Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-den-just | Aquest edifici està en estat ruïnós i absolutament envaït per la vegetació. | Antic habitatge de planta rectangular, fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra, en un avançat estat d'enrunament. La vegetació que envaeix el lloc no permet apreciar estructures i divisions a l'interior de l'immoble. L'alçada màxima conservada dels murs és de1,80 m, amb una amplada de 55 cm. Les restes de la construcció ocupen una extensió aproximada d'uns 100 m2. | 08020-445 | Camí de Torrelles de Llobregat | 41.3388200,1.9445200 | 411688 | 4576908 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34318-foto-08020-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34318-foto-08020-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34318-foto-08020-445-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'alta densitat de vegetació que envaeix aquest element arquitectònic no permet distingir-ne els seus trets formals. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34319 | Cal Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joana | XIX | Habitatge d'estil popular conformat per un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis i teulada de teula àrab a un sol vessant, un annex per a usos agrícoles adossat a l'extrem dret de l'edifici principal i un pati o era oberta a l'aire lliure. La façana de l'edifici principal presenta una composició simètrica de les obertures, amb dues portes d'entrada amb arc rebaixat a la planta baixa. La porta de la banda esquerra de la façana té intercalades dues finestres rectangulars, una d'elles protegida amb reixa de ferro forjat. Al nivell del primer pis, hi ha quatre finestres rectangulars sobre les obertures de la planta baixa, destacant la finestra situada sobre la porta del costat esquerre de la planta baixa, que presenta barana de ferro forjat. Situat entre les dues finestres centrals del primer pis hi ha un rellotge de Sol. L'edificació agrícola annexa situada a la dreta de l'edifici d'habitatge és una senzilla construcció d'una sola planta amb teulada de teula àrab a un sol vessant, on destaca el portal d'entrada, d'arc rebaixat amb emmarcat de maó vist. La superfície de les façanes de les dues edificacions està encalada. El pati o era obert a l'aire lliure forma un recinte que tanca el conjunt. | 08020-446 | Carrer de Gavà, 1 | 41.3336200,1.9224000 | 409830 | 4576353 | 1800 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34319-foto-08020-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34319-foto-08020-446-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34321 | Corral Petit Canigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-petit-canigo | L'edifici està en un estat molt avançat d'enrunament. | Corral de planta rectangular en un estat molt avançat d'enrunament, que ha patit nombroses modificacions estructurals al llarg del temps. No conserva la teulada, que era a un sol vessant. Totes les parets de l'edifici han patit diversos graus de destrucció, de manera que la que conserva una estructura més íntegra és la del costat sud-oest. És en aquest mur on es pot apreciar la inclinació del vessant del sostre desaparegut, així com la porta d'accés original, d'arc rebaixat, i encara, a la línia de cornisa, els forats de l'embigat original del sostre. Destaca també en aquest mur les cantoneres, fetes amb blocs de gres vermell. La resta de la superfície d'aquesta façana està encalada. Al mur oposat hi ha dues portes rectangulars, practicades en època recent; una d'elles feta en un cos adossat a l'edifici original, avui totalment enrunat. A partir de l'observació en fotografies aèries, es pot deduir que el corral té un perímetre d'uns 54 m, ocupant una àrea d'uns 60 m2. | 08020-448 | Carretera BV-2041, quilòmetre 7,8 | 41.3267500,1.9476100 | 411930 | 4575565 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir al bé, ja que es troba al recinte d'una propietat privada. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33966 | Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen | XX | Edifici de planta rectangular format per dos cossos: un cos principal amb planta baixa, pis i terrat, on es troba la façana principal d'entrada, i un cos posterior adossat a aquest, de planta baixa i pis, amb teulada a triple vessant de teula. El cos principal és el més destacable de l'immoble, ja que presenta una composició arquitectònica realitzada des de l'estil racionalista. La façana presenta una composició simètrica en l'ordenació de les obertures. A la planta baixa es troba la porta d'entrada, emmarcada per un marc arrebossat de color blanc, amb una finestra rectangular a cada costat. Aquesta porta d'entrada es troba sota un balcó amb balustrada al centre del primer pis, que surt de la porta central d'aquest primer pis. Cal destacar que aquest mateix balcó presenta columnes de suport que recolzen directament al terra, creant així un porxo a l'entrada de l'immoble. Igual que a la planta baixa, també a nivell del primer pis hom troba una finestra a banda i banda de la porta central. Aquestes obertures laterals presenten un petit ampit de maó, decoració que es repeteix per sobre de les tres finestres. Cal esmentar també la presència de dues motllures ressaltades quadrangulars de color blanc que emmarquen la façana a l'alçada del primer pis, elements que reforcen la compartimentació de l'espai de les obertures; així com dos respiralls de maó situats entre la porta amb balcó del primer pis i el capcer que corona l'edifici, al centre, emmarcat en un marc de maó, el qual presenta una inscripció pintada on es llegeix: '1929 VILLA CARMEN'. A cada costat d'aquest capcer trobem una balustrada de les mateixes característiques que la del balcó del primer pis, que tanca, així, el terrat horitzontal d'aquest cos principal. Totes les façanes de l'edifici presenten un arrebossat de color groc. Cal fer esment també de l'existència d'un petit edifici situat a l'esquerra de l'immoble principal; d'una sola planta a un vessant, utilitzat com a aparcament, igualment amb un arrebossat de color groc, respectant així l'estètica de la resta del conjunt. Aquest element es troba adossat a un dels murs que formen el mur que tanca el conjunt, del qual destaca la reixa de ferro forjat, així com els pinacles que flanquegen la porta d'entrada al recinte. | 08020-99 | Camí Ral, 38 | 41.3328200,1.9158500 | 409281 | 4576271 | 1929 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33966-foto-08020-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33966-foto-08020-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33966-foto-08020-99-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34164 | Hotel Sant Rafel - Ca l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-sant-rafel-ca-lilla | XX | Edifici isolat de planta quadrada, amb planta baixa i dos pisos en disposició esglaonada i teulada a quatre vessants de teula àrab. A la planta baixa de la façana nord es troba l'entrada principal a l'immoble, tot i que hi ha una entrada secundària a la façana oposada. L'entrada principal està situada sota una porxada situada sota una marquesina, suportada per columnes de marbre de color ataronjat. L'accés a aquesta entrada, sobrealçada, es fa per mitjà d'una escalinata. Els pisos superiors estan disposats, com ja s'ha dit, esglaonadament sobre la planta baixa, utilitzant espais i cossos modulars propis de l'arquitectura racionalista, com balcons i tribunes. El pis superior és, de fet, una torratxa amb finestres als quatre vents. Totes les façanes presenten la superfície de color groc trencat. Destaca, a nivell compositiu, l'ús de grans obertures quadrades i espais diàfans. | 08020-297 | C. Agricultura | 41.3287500,1.9269600 | 410205 | 4575808 | 1934 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34164-foto-08020-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34164-foto-08020-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34164-foto-08020-297-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Manuel Parès | L'edifici tenia unes interessants finestres de guillotina que han estat substituides per finestres convencionals. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34181 | Casa Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cervello | XX | Edifici que es compon de dos volums molts contrastats i en diferents plàns, no hi ha una façana principal. El conjunt és asimètric amb coberta - terrassa. La part de l'habitatge de major volum s'enlaira separant-se del sòl sustentant-se amb pilars metal·lics de secció quadrada. Sota queda una zona porxada amb finestral interior i la porta d'entrada. Presenta dos grans finestrals en cantonada. L'altre cos o volum, és més estret i queda reculat respecte al primer. A la plata baixa hi ha el garatge, al primer pis dues finestres, una d'elles molt estreta i allargada, mentre que contràriament, al pis segon la finestra passa a ser allargada però horitzontal. | 08020-314 | Camí Ral, 9 | 41.3358900,1.8842500 | 406641 | 4576646 | 1931 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34181-foto-08020-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34181-foto-08020-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34181-foto-08020-314-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Antoni Puig i Gairalt | Tot i la modèstia de l'encàrrec, la casa Cervelló és un exemple paradigmàtic dels postulats del moviment modern. Tot i tractar-se d'una obra primerenca trobem els principis enunciats per Le Coubusier: estructura de pilars, la casa sobreelevada, la finestra horitzontal i el jardí a la coberta. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34276 | Dolina de les Alzines / Can Pau de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolina-de-les-alzines-can-pau-de-la-figuera | Daura, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral, inèdita. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una depressió de mides grans i de forma més el·líptica que no pas circular. La superfície està ocupada per una gran quantitat de sediments fins, producte de la descalcificació, alguns dels quals han penetrat a l'interior dels avencs. En l'actualitat, la dolina de les Alzines es troba lleugerament modificada de la seva morfologia original a causa de les diferents intervencions, tant arqueològiques com espeleològiques, que s'han dut a terme. Del material recuperat, el més significatiu són les diferents restes de rinoceront de l'espècie 'Stephanorhinus etruscus' procedents de la zona interior de la cavitat. En destaquen especialment les extremitats, entre les quals hi ha la part distal d'una tíbia, l'astràgal, els metàpodes, els articulars i diverses falanges probablement d'un mateix individu. Aquestes restes s'han localitzat en la Paret dels Ossos, i podrien correspondre a les restes de fauna que es trobarien dins de l'antic tap de sediments, part del qual s'hauria esfondrat dins de la dolina. Segueixen les restes d'un bòvid de gran talla, de linx, de Testudo sp. i altres restes pendents de determinar. Les restes de fauna recuperades de l'interior de l'avenc, es troben en un excel·lent estat de conservació, i semblen haver-se desplaçat des de l'exterior. Actualment, les restes es troben força soldades en els paquets argilosos penjats a mitja alçada de la cavitat, cosa que dificulta extremadament la seva extracció i recuperació vers l'exterior. Igualment s'han recuperat algunes restes d'indústria lítica en quars i sílex. | 08020-403 | Al Pla d'Ardenya | A la dolina de les Alzines s'hi han realitzat diferents campanyes d'intervenció arqueològica en el marcs dels projectes de la Prehistòria al sud-oest del riu Llobregat i dels Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal que s'estan duent a terme des de la Universitat de Barcelona, des de l'any 2005 fins a l'actualitat. Les intervencions en aquest jaciment han estat dirigides per M. Sanz, A. Blasco i J. Daura. La primera intervenció a la dolina de les Alzines de què es té constància és la que varen realitzar diferents grups d'espeleòlegs als anys '60 del segle XX, per tal de fer practicable l'accés a l'avenc que hi ha dins la dolina. Abans dels sues treballs sembla ser que aquesta cavitat era inaccessible i tant sols s'observaven algunes esquerdes. Molt temps després de la primera intervenció, als anys noranta, nous treballs espeleològics al Pla d'Ardenya duts a terme pel SEO (Secció Espeleològica de l'Ordal) es varen centrar en ampliar i netejar de nou la boca d'accés. Unes tasques que no varen significar importants canvis en la morfologia de la dolina ni de l'avenc. Les darreres intervencions que s'han realitzat a la dolina de les Alzines són les que el Grup de Recerca del Quaternari, organisme del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona està duent a terme, com ja s'ha dit, en motiu dels diferents projectes de recerca arqueològica al Garraf i Baix Llobregat. Aquests s'han centrat en la realització de diferents cales de control estratigràfic al llarg de tota la dolina, i una gran cala a la part central. A la dolina de les Alzines s'ha desenvolupat una important xarxa subterrània que es coneix amb el nom genèric d'avenc de les Alzines. Anteriorment als actuals treballs arqueològics, l'accés a aquesta cavitat es realitzava a través d'una sola boca, però actualment s'hi pot accedir des de dos nous accessos: el pou de la Revolució amb tres boques noves, i la via dels Ossos, ara en procés de desobstrucció. | 41.3548800,1.9117000 | 408964 | 4578725 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-3.jpg | Inexistent | Cenozoic|Neògen|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Els treballs arqueològics actuals han modificat la superfície de la dolina amb la instal·lació d'una zona d'excavacions arqueològiques i la obertura de noves boques d'accés als avencs. | 123|125|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34167 | Dolmen de Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-campgras | MARTÍNEZ, P.; CASTELLÀ, A.; ANTOLÍN, F. (2009): 'Informe de la campanya d´excavacions 2009 al dolmen de Campgràs (Begues, Baix Llobregat)'. Informes d´intervencions arqueològiques a Catalunya. Departament de Cultura de la GEneralitat de Catalunya. (Inèdit) | Sembla que el jaciment hauria estat expoliat recentment. | Cambra sepulcral corresponent a la tipologia coneguda com 'galeria catalana'. A la part final de la galeria la llosa es troba recolzada sobre una veta natural de roca calcària pe la banda nord-oest (la part superior de la vessant) mentre que per la banda sud-oest (la part inferior de la vessant) recolza sobre un ortostat vertical. En la part inicial de la galeria no s´ha conservat la llosa vertical, que per la banda sud-est estaria recolzada sobre un ortostat descobert en la darrera excavació arqueològica, i a la banda nord-oest sobre un mur de pedra seca aixecat junt a la veta natural de calcària. | 08020-300 | Camgràs | Fou descobert per un estudiant d'arqueologia que treballa amb els arqueòlegs Joan Daura i Montse Sanz l'any 2008. El jaciment es troba en fase d'estudi. | 41.3527600,1.9171700 | 409419 | 4578484 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34167-foto-08020-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34167-foto-08020-300-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33868 | Avenc del Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-sellares | DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior. | 08020-1 | Puig d'Avencó | Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008). | 41.3415300,1.8751300 | 405886 | 4577282 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Prehistòric|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 76|125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34243 | Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgras | RIBÉ, G. (1993) Espai i territori entre el Neolític Antic i el Neolític Mitjà. Aproximació a un estudi d'arqueologia espacial al Penedès. Tesi de llicenciatura (UAB), inèdita. | Materials en superfície del neolític antic evolucionat recollits en una dolina. Es tracta de diversos fragments de ceràmica i indústria lítica. Els primers consisteixen en una nansa de llengüeta amb decoració de crestes i fragments d'una gran gerra ovoide, tot fet amb desgreixant groller de calcària i quars. La indústria lítica consisteix en elements de sílex deshidratat: algun gratador-rascadora, ascles i altres fragments. | 08020-376 | Campgràs | Els materials recollits en superfície van ser dipositats al VINSEUM (Vilafranca del Penedès) | 41.2893600,1.9136500 | 409036 | 4571449 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34243-foto-08020-376-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34277 | Ermots de Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermots-de-mas-ferrer | Zona enjardinada i de camps de conreu situades a migdia de Mas Ferrer. | 08020-404 | A l'entorn de Mas Ferrer | Al Vinseum (Vilafranca del Penedès), hi ha dipositats materials arqueològics recollits majoritàriament els anys 1945 i 1974 en aquest paratge. Consisteixen en diversos fragments de ceràmica a mà i una aixa amb un bizell molt marcat de forma ovalada-triangular. Aquests materials caldria situar-los tipològicament en la Prehistòria recent i, probablement, en el neolític. | 41.3247700,1.9171100 | 409375 | 4575376 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 78|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33879 | Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaques | A l'entorn de la masia de Can Jaques, en un entorn erm cobert bàsicament per garriga i antics camps de conreu en terrasses, va trobar-se en superfície indústria lítica que podria a adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. | 08020-12 | Al pla de Can Jaques | A prop de Can Jaques i al camí de Can Jaques en Jaume Gavaldà hi localitzà un ascle de sílex i un foliaci lanceolat de forma oval amb la punta fracturada. Per la seva tipologia, aquests materials podrien adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. Aquests materials van ser dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès) per Josep Miret i Mestre. | 41.3091100,1.8624900 | 404781 | 4573696 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes atribuïdes al Neolític - Bronze inicial.Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33875 | Cova Cassimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cassimanya | ALMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona. CSIC. Madrid. BORRAS, J. (1974). Catálogo Espeleológico del Macizo del Garraf. Vol. III 1-208. Barcelona. CURA MORERA, M. (1971). 'Acerca de unas cerámicas grises con decoración estampillada en la Catalunya preromana'. Pyrenae, 7. Barcelona, p. 47-60. CURA MORERA, M. (1975). 'Nuevos hallazgos de cerámica estampillada gris preromana en Catalunya'. Pyrenae, 11. Barcelona, p. 173-178, 1 làm. EDO, M. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 3: Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P. 6. EDO, M. (2000). 'Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 6. Begues. P. 11. FONT SAGUÉ, N. (1899). 'Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia d'Eramprunyà'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, IX. Barcelona. GIRÓ ROMEU, P. (1947-1948). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Penedès'. Ampurias, IX-X. Barcelona, p. 253-268, 5 làm. MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14, p.10-12. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VEGA de la, J. (1972). 'Materiales arqueológicos de la cueva Cassimanya'. Mediterránea, 7. Barcelona, p. 1-7. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una cova amb una morfologia irregular, formada per diverses cambres, gairebé contínues, d'uns 10 m de llarg per 6 m d'ample i uns 3 m d'alçada. El seu accés és a través d'una petita obertura colgada en una cinglera vertical. Actualment no hi resta sediment, únicament una capa de terra polsosa. Va ser ocupada durant el Neolític antic evolucionat; posteriorment (Neolític final-Calcolític/Bronze inicial) va ser utilitzada amb finalitats sepulcrals; finalment les troballes de ceràmiques iberes i romanes apunten a que va tornar a ser utilitzada amb funcionalitats domèstiques o econòmiques en aquests períodes. | 08020-8 | Al vessant sud-oest de les Agulles, al puig de la Romagosa | Mossén Font i Sagué excavà per primer cop la cova l'any 1899, trobant-hi restes humanes i material arqueològic. En Josep Mitjans, en Josep Vendrell i l'arqueòleg Pere Giró l'excavaren totalment la dècada de 1940. Segons expliquen, a molt poca fondària hi aparegueren, tots barrejats, ossos humans i fauna, fragments de ceràmica tosca (bigotis, llises i acanalades), ganivets de sílex, puntes de fletxa de sílex (alguna d'aletes i peduncle i altres de lanceolades, de factura molt fina), botons d'os amb perforació en V, denes d'esteatita, cal·laïta i os (Giró, 1947-48). Els materials es troben dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 41.3077800,1.9319300 | 410592 | 4573475 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Dalt de la cinglera, uns 10 m per sobre de la cova, s'estén una petita plana, on segons notícies antigues no confirmades, hi hauria hagut restes de murs i troballes de sílex (Edo, 1997).El jaciment conté restes del Neolític Antic Evolucionat / Calcolític - Bronze inicial / Ibèric final.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|79|81|83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33872 | Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-sadurni-cova-de-les-teixoneres | ARRIBAS, O. (2004). Fauna y paisaje de los Pirineos en la Era Glaciar. Lynx Ed. Barcelona. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1979). 'La cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae, 15. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní (Begues) y sus aportaciones a la Prehistòria Catalana'. XVII Congreso Nacional de Arqueología. Múrcia. BLASCO, A. (2005): 'Primeros datos sobre la utilización sepulcral de la cueva de Can Sadurní (egues, Baix Llobregat) en el neolítico cardial', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.625-634. BLASCO, A. (2005): Cardial, epicardial y postcardial en Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), el largo fin del Neolítico Antiguo en Cataluña', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.867-878. BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. BLASCO, A.; VILLALBA, M. J.; EDO, M. (1992). 'La fi del Neolític antic al Baix Llobregat. La transició al Neolític Mitjà'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 130-132. BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M.J. (2008): 'Evidencias del procesado y consumo de cerveza en la cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona) durante la Prehistoria', IV Congreso del Neolítico Peninsular, vol.I, p.428-431. CARRASCO, T.; MALGOSA, E.; SUBIRA, E.; CASTELLANA, C. (1989). 'Estudi dentari de les restes humanes de la cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 65-72. CASTELLANA, C.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, E.; CARRASCO, T. (1989). 'Estudi antropològic de les restes humanes de la Cova de Can Sadurní. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 55-72. EDO, M. (1989). 'Les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 73-79. EDO, M. (1997). 'La història recent de la cova de Can Sadurní'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 1. Begues. P.3-5. EDO, M. (1997). 'Cova de Can Sadurní: La més completa dinàmica d'ocupació de la vall'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P.3-5. EDO, M.; ALONSO, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, p. 65-67. EDO, M. BLASCO, A. (1992). 'Un nou punt de coincidència amb l'arqueologia experimental: les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 109.111. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1986). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. Tribuna d'Arqueologia 1985-1986. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. P. 33-41. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1987). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. La Sentiu, núm. 12. Museu de Gavà. Gavà, p. 11-24. GIRÓ, P. (1962). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 284. GIRÓ, P. (1967). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 267. LLORET, J. (1962). Catálogo Espeleológico del Pla d'Ardenya. Vol. I. Barcelona. P. 1-106. | La cova forma part de l'anomenat poljè de Begues, dins del conjunt càrstic del massís de Garraf i sembla ser una surgència d'aigües inactiva. Està formada per una gran sala transversal d'uns 19 m de llarg per 7 m d'amplada. Al sector de ponent es veuen tres galeries, la longitud de les quals s'ignora, ja que són plenes de terra. | 08020-5 | Al nord de Can Sadurní i en el vessant sud-est del Pla de Sots | Tapiada pels carrabiners l'any 1851, l'any 1945 el propietari la va redescobrir i la va utilitzar per al conreu de xampinyons. Hi va fer unes remocions de terres per tal de condicionar-la per a aquesta activitat. Les terres de l'interior i les que cobrien l'entrada foren abocades al davant a fi de fer una petita esplanada. Els senyors Joan Mitjans i Pere Giró, de Vilafranca del Penedès són els qui denunciaren l'existència de la cova com a jaciment arqueològic. Durant els anys 60 i 70 gran nombre d'afeccionats saquejaren la cova gairebé ininterrompudament. Alguns materials d'aquell període són als museus de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Gavà. Des de l'any 1978 s'hi fan campanyes d'excavació programades sota la direcció de M. Blanch, A. Blasco, M. Edo, M. Millan i M. J. Villalba. El jaciment té, a part de la importància arqueològica de la cova, tot el replà del davant, en el qual s'hi feren dues cales en la campanya de 1978. Aquestes cales donaren materials similars als trobats a l'interior de la cova i permeteren localitzar instal·lacions del neolític antic destinades a la fabricació de cervesa. L'estratigrafia a l'exterior està constituïda per: Estrat superficial: sòl vegetal, amb materials dispersos i escassos. Estrat I: terra argilosa negra, grumollosa i seca. Abundants materials arqueològics ben conservats. Estrat II: terra sorrenca grogosa i molt compacta. No ha estat remenat i donà materials del neolític antic epicardial. A l'interior de la cova, en les primeres excvavacions es van descriure només tres estrats: Estrat superficial: terra polsosa i seca, producte dels darrers anys de ser visitada. Estrat I: terra marró fosc, grumollosa, compacta i seca, amb gran quantitat de pedra de diversa grandària. Estrat on es desenvolupa tota la seqüència cultural coneguda fins al moment. Estrat II: terra marró clar, sorrenca i seca. Sense pedres. En els quadres on s'ha arribat a aquest estrat es presenta arqueològicament estèril. Posteriorment ha estat possible diferenciar-hi una seqüència sedimentològica molt més complexa. Les restes més modernes trobades fins ara corresponen a monedes dels segles XVI i XVII. D'època àrab hi ha el testimoni d'un tresoret de dirhems d'argent, alguns dels quals encunyats al Iemen. Una d'aquestes monedes es conserva al Museu de Gavà, i s'ha perdut el rastre de la resta. La utilització de la cova com a amagatall o com a refugi de pastors és documentada també en època tardorromana, amb la presència de sigil·lades grises paleocristianes dels segles V-VI dC i de Terra Sigil·lata Clara D. Hi ha materials d'època romana, amb ceràmiques sigil·lades hispàniques i clara A, una llàntia, fragments d'àmfores, etc. que es barregen amb ceràmiques de tradició ibèrica, i algunes monedes romanes. El moment ibèric és perfectament datable amb ceràmica a torn llisa, de pastes taronja i de sandvitx, pintada amb motius geomètrics de semicercles concèntrics i bandes, fusaioles i elements metàl·lics d'utillatge. Hi ha també asos de la seca de Kesse (Tarragona). Per sota, s'hi troba un altre nivell que correspon al bronze final, amb ceràmica llisa, fina, negra, brunyida, carenada, amb colls bisellats i amb una decoració acanalada amb forma de greques, semicercles concèntrics i dents de llop. Per sota d'aquest nivell, es troba una capa d'enterraments que reposen damunt d'un llit de pedra petita. Els enterraments i els aixovars remoguts, suposen una utilització sepulcral de llarga durada entre el neolític final i el bronze inicial. Les ceràmiques associades són bols de mides diverses, llisos, amb carena alta i base arrodonida, i gerres grans amb nanses dobles de mugró, llengüeta i cordó, que s'atribueixen a l'anomenat grup de Veraza. També hi ha puntes de fletxa de sílex amb aletes i peduncles, làmines de sílex de dors rebaixat, gratadors i rascladores. L'utillatge d'os és a base de punxons, puntes de fletxa, agulles i botons plans i piramidals amb perforació en ‘V'. Grans collarets manufacturats amb petxina i amb os. | 41.3454600,1.9122600 | 408998 | 4577678 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Islàmic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Abans de 1945 la cova era visible només per una petita entrada, d'aquí li ve l'antic nom de Cova de les Teixoneres. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.(Continuació història)Passant el nivell de pedra petita es documenta ceràmica raspallada amb decoració a base de crestes, dibuixant motius sinuosos, amb grans nanses de cinta de les quals hi sorgeixen crestes. Són grans vasos amb parets relativament fines i de pasta color beix-taronja. Hi ha també una ceràmica llisa, fina i brunyida de pasta i color marró fosc-negre, corresponent a vasos mitjans i petits, i entre aquestes restes una nansa del tipus Montboló. Hi ha també un increment del material lític tallat amb un marcat augment de micròlits. La matèria primera és el sílex i la quarsita. S'observa gran quantitat d'ascles sense retocar i un notable augment d'utillatge lític agrícola (destrals, molins, mans de molí, allisadors, etc.). La fauna trobada és majoritàriament la domèstica (ovicaprins, bòvids, suids) acompanyada dels típics animals de cova (rosegadors, mustèlids, etc.) i com a constant, el conill. D'aquest període, el neolític antic postcardial, són les tres sitges exteriors en les quals s'ha pogut documentar les restes de la cervesa més antiga d'Europa. Per sota d'aquest nivell s'ha documentats nivells epicardials i cardials.Finalment, hi ha indicis que existeix un nivell arqueològic de l'Epipaleolític. Els materials arqueològics es troben dipositats al Museu Municipal de Gavà, al Vinseum (Vilafranca del Penedès), a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).Més bibliografia:MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14.SOLIAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1989). 'Reconstrucció del paleoambient de la vall de Begues a partir de l'estudi de la meso-microfauna de cordats de la Cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 80-86.MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia.NADAL, J. (2000). 'La fauna de mamífers al Garraf i als seus voltants a través del registre arqueològic'. III Trobada d'estudiosos del Garraf. Monografia 30. Diputació de Barcelona. 165-170.NEBOT, M.; HERNÁNDEZ, T. (2005). 'El linx a Catalunya'. Espeleo CAT 3. Barcelona. P. 17-18.RENOM, M. (1986). 'Activitat política i acció de guerrilles a Begues entre els anys 1820 i 1870, segons la documentació local'. Guerrilles del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 343-397.RUBINAT, E. (2004). 'Catàleg espeleològic del Massís de l'Ordal'. EspeleoSie Monogràfic. Barcelona. SAÑA, M.; BLASCO, A.; BUXÓ, R.; VILLALBA, M.J.; JUAN-TRESSERRAS, J.; EDO, M. (1999): 'Del cardial al postcardial en la cueva de can Sadurní (Begues, Barcelona): primeros datos sobre su secuencia estratigráfica, paleoeconómica y ambiental', Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, núm. Extra 2, p.59-68.VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 10-11.VEGA de la, J.; ROSELLA, F. (1975). 'La Cova de Can Sadurní'. Mediterrànea. Barcelona, p. 2-14.Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | 78|79|81|83|88|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33880 | Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Gavà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-begues-al-museu-de-gava | BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. P. 4. | Entre els fons del Museu de Gavà hi figuren els materials arqueològics procedents de les coves de Can Sadurní i de Can Figueres així com de la Coveta del Marge del Moro. En el primer cas es tracta de materials recuperats en excavacions clandestines dutes a terme per excursionistes en les dècades de 1960 i 1970. Així mateix també s'hi troben dipositats els materials procedents de les excavacions sistemàtiques, i ja dins de la legalitat, dutes a terme a partir de l'any 1978 per part del Grup de Recerques Arqueològiques de Gavà. El dipòsit de materials en aquest museu quedà interromput l'any 1988. D'aquests moments hi ha monedes d'època ibèrica, romana, moderna i islàmica, així com materials romans, ibèrics, del Bronze final, del Calcolític i del Neolític antic cardial i evolucionat. De la cova de Can Figueres hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans. | 08020-13 | Plaça Dolors Clúa, 13, 08850, Gavà | 41.3302400,1.9247000 | 410018 | 4575976 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Islàmic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 78|79|81|88 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 33874 | Cova de Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-figueres | BLASCO, A. (1989). 'Notícia d'uns materials inèdits de la Cova de Can Figueres. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 97-101. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14. SAFONT, S.; SUBIRÀ, M. E. (1996). 'Estudio antropológico de diversos hallazgos en la Cueva de Can Figueres (Baix Llobregat)'. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà. Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: Formació i implantació de les comunitats agrícoles. 27, 28 i 29 de març. Gavà-Bellaterra, p. 575-579. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. VVAA. (1964). 'Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera'. Cordada, 105. Barcelona, p. 26. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. p. 4. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una cavitat amb dues entrades orientades al sud-est. La boca més occidental dóna pas a una petita sala de 18 m de llargada per 9 m d'amplada i 5 m d'alçada (Monturiol, 1964). | 08020-7 | Situada als contraforts del Sotarró | Sembla que en els seu interior uns aficionats hi localitzaren enterraments. En Ricard Artasona, aficionat barceloní, conserva un collar de denes de variscita procedent d'un d'aquests enterraments (VVAA, 1997). Al Museu de Gavà hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans (VVAA, 1997). La secció Arqueològica del GM Gelera publicà haver-hi recollit 90 fragments de ceràmica ibèrica, alguns ossos d'herbívor i varis fragments de mandíbula i dents humanes (VVAA, 1964). A diferència del que succeeix a Can Sadurní, davant de l'entrada no existeix pràcticament cap terreny pla que possibiliti la vida a l'aire lliure. El material es troba al Museu Municipal de Gavà i bàsicament consta d'ossos humans, amb un petit collar amb denes de dentalium, esteatita, calcària i variscita, ceràmiques llises irrellevants i un petit recipient polípod.També es coneix un petit lot de materials recollits per la Secció Arqueològica del G.M. Gelera que correspon a ceràmica d'època ibèrica, ossos d'herbívors i varis fragments de mandíbula i peces dentàries humanes (material no localitzable). Aquesta cova ha estat molt visitada i freqüentment espoliada per afeccionats. | 41.3449900,1.9232900 | 409920 | 4577615 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-3.jpg | Legal | Neolític|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes des de Neolític final/calcolític; ibèric. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|81|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33873 | Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-del-marge-del-moro-cova-de-les-campanetes | EDO, M.; ARTASONA, R. (1989). 'La coveta del Marge del Moro, Begues: un enterrament del Neolític Antic'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat: Pre-actes. Vol. I: Comunicacions. Castelldefels, 28, 29 i 30 d'abril de 1989, p. 112-119. ALESAN, A.; MALGOSA, A. (1999). 'Distribución espacial y ritual funerario a partir de restos óseos. Interpretación de las inhumaciones del yacimiento calcolítico de la coveta del Marge del Moro (Begues, Barcelona)'. Pòster. Resum del XI Congreso de la Societat Española de Antropología Biológica. Universidad de Santiago de Compostela. EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; ALESAN, A.; MALGOSA, A. (2000). 'El nivell d'enterrament col·lectiu de la coveta del Marge del Moro (Begues, Baix Llobregat)'. Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC. De la fi del neolític a l'edat de bronze entre l'Ebre i la Garona. XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, novembre 2000. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'un avenc que discorre paral·lelament a l'espadat i que en un moment, no més tardà del final del Paleolític, va perdre part del perímetre de la canonada, de manera que restà en contacte amb l'exterior. L'obstrucció de la canonada va permetre el seu funcionament com a cova. Fins al moment, les excavacions efectuades han donat una cronologia que va des de l'època baix-imperial, al moment ibero-romà i al neolític antic postcardial i epipaleolític. | 08020-6 | En els espadats del turó del Sotarró, a la paret coneguda com Marge del Moro | L'afeccionat Ricard Artasona hi efectuà durant els anys 1983, 1984 i 1985, diverses intervencions clandestines. Posteriorment s'hi han dut a terme diverses intervencions arqueològiques: 1995, direcció: Anna Blasco i M. Josefa Villalba; 1995, direcció: Manuel Edo; 1997, direcció: M. Josefa Villalba i Anna Blasco; 2001, direcció: Manuel Edo; 2002, direcció: Mireia Pedro i Pascual. Segons la memòria de prospecció de l'any 2002, s'interpreta la cavitat com a cambra sepulcral d'inhumació col·lectiva, la qual es condicionà com a tal i es tancà. En el nivell IV es documenten 3 grans blocs que delimiten el seu interior i acoten l'espai sepulcral. També s'hi documentà una llosa de pedra que es podria relacionar amb el seu tancament. S'aprofita la disposició dels blocs, intencional?, per definir la cavitat sepulcral. A més, s'hi documentaren les estructures 4 i 6 que s'atribueixen a dos forats d'uns 30 cm de diàmetre per encaixar-hi pals i es relacionen amb la gran llosa plana caiguda sobre l'estrat que hauria tancat la cavitat sepulcral. En conclusió seria una coveta paradolmènica, és a dir, una cavitat natural amb una estructura megalítica associada, relacionada amb un ritual d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera, ubicada cronològicament al Calcolític, III mil·lenni cal. BC. Val a dir que aquest va ser el primer jaciment localitzat al Garraf amb una ocupació epipaleolítica, aportant a més per primera vegada a Catalunya l'evidència d'estris retocats en petxina. Els materials estan dipositats al Museu Municipal de Gavà. | 41.3486800,1.9364500 | 411026 | 4578011 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-2.jpg | Legal | Neolític|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes des de l'epipaleolític fins a romà baix imperial.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33871 | Dolmen d'Ardenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-dardenya | BLASCO, A.; CANTOS, J.A.; IBÁÑEZ, M.J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen d'Ardenya (1a Fase) (Begues, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'un dolmen força malmès del que en destaquen 9 lloses calcàries col·locades verticalment i en disposició radial, tot seguint una planta circular, i una de perpendicular a les altres. Es tractaria, possiblement, d'una galeria catalana (Blasco, Cantos, Ibáñez, 2004) coberta per un túmul, que se situaria cronològicament entre el neolític final, el calcolític i el bronze inicial (3800-4100 BP). | 08020-4 | Al bosc conegut com a Coll de la Creu d'Ardenya | Entorn a l'any 1996, l'arqueòleg territorial Magí Miret descobrí el dolmen. El juliol de l'any 2004 s'hi realitzà una intervenció arqueològica en la que únicament es recuperà una punta de fletxa de coure de tipus 'palmela'. | 41.3522300,1.9181600 | 409501 | 4578424 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 79|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33881 | Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum | Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Begues. Alguns, entre els quals hi ha tres destrals o aixes de pedra polida i fragments de ceràmica ibèrica, únicament poden ser atribuïts al municipi, sense més precisió. D'altra banda, però, hi ha dipositats també materials arqueològics procedents dels jaciments de la Cova de Can Sadurní, de la Cova Cassimanya, i de Can Jaques. Hi ha també materials procedents de paratges coneguts com ‘Ermots de Mas Ferrer' (Can Ferrer?), entre els que hi figura una aixa i diversos fragments de ceràmica; així com fragments de ceràmica procedents del ‘Camp Grau-Mitjans', de ‘Cal Anfruns' i del ‘Camp Gras'. També hi ha elements de sílexs procedents de ‘la Morella'.Una altra col·lecció important és la de minerals, que inclou exemplars procedent de Begues. D'aquesta manera podem trobar-hi cristalls romboèdrics de calcita, estribina, magnetita cristal·litzada en octàedres, impregnació dendrítica de pirolusita, gres amb moscovita, cristalls de quars en prismes hexagonals, quars lletós i quars rosat, lidita, guix, dolomita, ocre i calcita sal de llop. No es coneix el lloc exacte del què van ser recollits aquests minerals. Finalment, al Vinseum entre la col·lecció paleontològica existeixen exemplars procedents de Begues. Per que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de ‘Daonella lommeli', de ‘Platyceras', d' ‘Orthoceras' i de ‘Terebratula vulgaris'. Pel que fa als trilobits, hi ha ‘Denckmanites miser', ‘Harpes' i ‘Phacops'. Hi ha també un fòssil coral·lí de ‘Zaphrentis' i un de botànic de ‘Mentzelia mentzeli'. | 08020-14 | Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès | Els materials arqueològics procedents de ‘la Morella' van ser dipositats pel Sr. X. Virella l'any 1993. El Sr. Mitjans hi diposità algunes destrals/aixes en una data no precisada. El Sr. J. Miret i Mestre hi diposità l'any 1974 els materials recollits per J. Gavaldà a Can Jaques. Es desconeix la data i persona que hi diposità la resta dels materials arqueològics. La col·lecció de minerals prové d'aportacions realitzades pels senyors Gual, Torruella i Montal, dipositats el 1945; el Sr. X. Virella, el 1978; i el Sr. J. Roca Piñol, el 1982. Pel que fa a la col·lecció paleontològica, és fruit d'aportacions del Mossèn Ll. Via i del Sr. Ll. Llopis, l'any 1945; i dels senyors E. Ferrer i J. Magrans, l'any 1987. | 41.3302400,1.9247000 | 410018 | 4575976 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | Legal | Antic|Cenozoic|Paleògen|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|123|124|125 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc