Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33882 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-0 | TUTUSAUS I VIÑAS, Josep (1998): 'El Camí Ral de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 3, juliol de 1998, p. 6-8. AAVV (2004): 'Begues terra de pas', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 9, abril de 2004, p. 15-22. AAVV (2009): 'Avantprojecte de la ruta turística el camí ral pel Massís del Garraf. De Sant Boi a Vilafranca del Penedès'. Inèdit. | El Camí Ral de Begues forma part d'una important via de comunicació, especialment durant l'Edat Mitjana, entre el Llobregat fins al Penedès. El seu recorregut per Begues s'inicia des de llevant al Pla de les Bruixes. Pot arribar-se a aquest punt des de Sant Climent de Llobregat per dues vies: la Carrerada (el camí més septentrional) o el camí de les Valls. També existeix una altra variant d'entrada al municipi, una mica més al sud que o bé s'uneix als anteriors al Pla de les Bruixes o bé, pel costat de Mas Alemany, entra a Begues pel sud del barri de la Rectoria. Des del Pla de les Bruixes, passant per sota de la Roca del Barret es puja fins a la cruïlla del camí de Torrelles i des d'aquest punt cap al Coll de Begues, entrant pel nord del barri de la Rectoria i pel costat de la Creu de Can Gran del Coll. Des d'aquest punt es baixa en direcció a la Creu del Joncar, aquí s'enllaça amb l'avinguda Torres Vilaró fins al centre del poble. Allà, del carrer Major enllacem amb el carrer Camí Ral, i travessarem els barris de La Barceloneta i Campamà. El camí continua vorejant la riera de Begues passant vora el Camp Peraire, la Massana i els Casals fins a la Cadira de Sant Cristòfol, ja al terme municipal d'Olesa. | 08020-15 | Segons Josep Tutusaus i Viñas (TUTUSAUS, 1998), que recull treballs especialitzats d'altres autors, l'origen del Camí Ral de Begues remunta possiblement a l'època romana, utilitzat posteriorment pels àrabs durant l'ocupació islàmica de la península. Fou precisament durant l'Edat Mitjana quan aquest camí tingué una importància vital, constituïnt una drecera natural respecte la llarga via que comunicava Barcelona amb Tarragona seguint l'antiga Via Augusta romana. En efecte, aquesta via, provinent de la Jonquera, passava posteriorment pel Vallès, de tal forma que des de Barcelona calia remuntar el riu Llobregat seguint el marge del riu fins arribar a la Via Augusta. En aquest punt travessava el Llobregat pel Pont del Diable, a Martorell, i després de passar la vall de l'Anoia s'endinsava al Penedès per continuar cap a Tarragona i València. El Camí Ral de Begues formava part de l'anomenada 'via mercadera', la qual tenia el punt d'inici a Sant Boi, on hi havia una barca per travessar el Llobregat, seguia per Sant Climent i enfilava per sota la Roca del Barret fins arribar al coll de Begues. El camí entrava al pla de Begues per Can Grau del Coll, deixant a l'esquerra la Creu de Terme que hi ha a l'encreuament amb el camí que duia a l'església de Sant Cristòfol i al castell d'Eramprunyà, i seguia cap a ponent deixant a la dreta Can Vendrell per arribar a la Creu del Joncar. D'aquest punt i fins arribar al coll de Campamà, al final de la Barceloneta, coincidia quasi exactament amb l'actual carretera, carrer Major i Camí Ral. Després s'endinsava a la vall de la riera de Begues, la qual deixava a la dreta després de travessar-la per un gual. Costejava per sota el Pou de Glaç i la Fonteta i, seguint el pla que hi ha vora la riera, passava per la vora de Montau i la Massana. En arribar al terme d'Olesa de Bonesvalls, a l'alçada de la cadira de Sant Cristòfol, davant d'una fàbrica de calç, seguia la riera i feia cap a l'antic Hospital d'aquella població. A partir d'aquí, vorejava la riera, pujava el coll de Ràfol dels Caus i, passant per les Gunyoles, Olèrdola i Sant Pere Molanta, arribava a la Via Augusta a l'alçada de Moja. Cal suposar que al principi, a causa de les dificultats del terreny, era un camí per fer-lo a peu o en cavalcadura. Posteriorment esdevingué en camí de carro, com ho proven les empremtes de roderes que encara es veuen sobre la roca en alguns trams. El seu traçat era franquejat, sobre tot entre Begues i Olesa, per dos marges dels quals encara se'n conserven restes a la Barceloneta, a la Massana i als Casals. Al voltant del Camí Ral, al seu pas pel pla de Begues, es van establir hostals, parades de postes, fargues, tallers de fusters, carreters, etc. En són exemples l'Hostal Vell, Can Grau del Coll, Cal Vendrell, Cal Fuster, Ca l'Agustí i d'altres. També s'hi van establir algunes cases pairals que, com Can Romagosa, van donar lloc posteriorment al desenvolupament d'alguns nuclis urbans. La importància del camí Ral de Begues com a via de comunicació supracomarcal declinà ràpidament en construir-se, entre els anys 1763 i 1767, el pont de Molins de Rei i la carretera d'Ordal, elements que suposaren l'estancament demogràfic de Begues i el creixement de pobles com Cervelló i Vallirana, que aprofitaren la nova situació. El Camí Ral de Begues va seguir essent de gran importància a nivell local, però més endavant, la construcció de la carretera de Gavà, l'any 1886, va comportar l'inici de l'abandonament del tram de Sant Climent al coll de Begues, i els anys 1927-1928, la construcció de la carretera de Begues a Olesa provocà l'abandonament d'altres trams. Encara a mitjans del s. XX, l'abandonament dels trams que no coincidien amb la carretera actual de Gavà a Begues i Olesa, fou pràcticament absolut. En unes jornades de Centres d'Estudis dedicades específicament al tema al novembre de 2009, els especialistes Magí Miret, Miquel Vives i Pere Izquierdo defensaren que l'origen d'aquest camí s'ha de remuntar a la prehistòria. | 41.3319500,1.9434800 | 411592 | 4576146 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33975 | Camí de Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-torrelles | AHDB Lligall OP2911 | Parcialment asfaltat. | Aquest camí històric unia Begues amb la població de Torrelles de Llobregat. El seu traçat començaria a la zona del Raval d'en Martí, travessant el pla de Begues pel costat de l'Alzina. A Farfai començaria a guanyar alçada vers el nord-est, en paral·lel al torrent, pujant cap a la Borada. Des d'allà aniria a seguir pel costat del torrent de la Font de l'Alba, baixant fins endinsar-se al terme municipal de Torrelles. | 08020-108 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 78 cm (3 peus) i és definit com a 'bo per a bast'. En el segon la seves característiques i qualificació es mantenen. | 41.3446900,1.9394600 | 411273 | 4577565 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33975-foto-08020-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33975-foto-08020-108-2.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33976 | Carrerada de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-begues | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. pp. 147-148. | La major part d'aquest camí avui s'ha perdut i cal seguir per la llera o per on es pugui. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. El seu traçat dins del municipi de Begues sembla ser coincident, en bona part, amb el traçat del Camí Ral. D'aquesta manera l'entrada a Begues des de llevant es realitza pel Pla de les Bruixes. Des d'aquest indret, passant per sota de la Roca del Barret es puja fins a la cruïlla del camí de Torrelles i des d'aquest punt cap al Coll de Begues, entrant pel nord del barri de la Rectoria i pel costat de la Creu de Can Gran del Coll. Des d'aquest punt es baixa en direcció a la Creu del Joncar, aquí s'enllaça amb l'avinguda Torres Vilaró fins al centre del poble. Allà, del carrer Major enllacem amb el carrer Camí Ral, i travessarem els barris de la Barceloneta i Campamà. El camí continua vorejant la riera de Begues passant vora el Camp Peraire, la Massana i els Casals fins a la Cadira de Sant Cristòfol, ja al terme municipal d'Olesa. | 08020-109 | 41.3349200,1.9506100 | 412192 | 4576469 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33976-foto-08020-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33976-foto-08020-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33976-foto-08020-109-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Sense ús ramader en l'actualitat. | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34233 | Camí del Castell / de la Clota/ Camí de Gavà / Camí de Castelldefels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-la-clota-cami-de-gava-cami-de-castelldefels | AHDB Lligall OP2911 | Aquest camí històric unia Begues amb la zona costanera de Gavà/Castelldefels, passant pel costat del castell d'Eramprunyà. El seu traçat començaria a la zona de Cal Xepis, en el pla de Begues. Des d'aquí seguiria en paral·lel al curs de la riera de la Clota en direcció sud-est. Encara es conserven trams d'aquest camí, en el que es poden distingir roderes de carro, entre l'actual pista forestal i el curs de la riera. El camí continua passant pel costat de la Clota i arriba a la Creu de la Clota. Des d'allà voreja les Agulles per entrar al terme municipal veí. | 08020-366 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 78 cm (3 peus) i és definit com a bo per a bast. | 41.3197300,1.9298600 | 410435 | 4574803 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34234 | Camí d'Olivella / Camí de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dolivella-cami-de-sitges | AHDB Lligall OP2911 | Embardissat | Aquest camí històric unia Begues amb Sitges, passant per Olivella. El seu traçat començaria al centre del poble (Hostal Vell), des d'on, direcció sud, avançaria vers la muntanya. Passant a ponent del puig Castellar, s'endinsa en els costers seguint el curs del torrent Moltó fins arribar al puig Moltó. Un cop rodejada aquesta elevació, el camí canvia la seva direcció vers l'oest, enfilant el Coll Fe i passant per sota de Mas Grau. En aquest tram s'observa clarament el camí original que, embardissat, serpenteja pel fons del fondal seguint el curs de la riera del Carxol. Passant per sota de Carxol i les Penyes Negres, sempre arran de riera, deixa el terme municipal de Begues ben a prop de la Plana Novella. | 08020-367 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. | 41.3116700,1.8992500 | 407862 | 4573941 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34234-foto-08020-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34234-foto-08020-367-2.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34235 | Carrerada de Jafra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafra | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. pp. 147-148. | Embardissada | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures llunyanes. Aquesta carrerada arrenca al costat de Sitges, just al costat de l'antic circuit automobilístic de Terramar, prop de la desembocadura de la riera de Ribes i arriba, a Begues a través del Parc de Garraf. Aquest camí ramader entra a Begues per la zona de la Plana Novella i el Corral Nou (Sitges), des d'on s'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi ha les cases de Jaques. Des d'allà davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca. No hi arriba: tomba a mà dreta i va a trobar el collet pel qual s'enfila dalt el serrat Blanc. Pel llom del serrat no per la pista que a mà dreta baixa cap a Can Rigol davalla cap a Begues. | 08020-368 | 41.3084800,1.8600500 | 404576 | 4573629 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Utilitzada per algun ramat en l'actualitat. | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34237 | Camí de la Creu d'Ardenya / Camí Moliner / Camí de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-creu-dardenya-cami-moliner-cami-de-vallirana | AHDB Lligall OP2911 | Aquest camí històric unia Begues amb la població de Vallirana. Era un camí carreter utilitzat per anar als molins situats al voltant d'aquesta població. El seu traçat sembla que començaria amb diferents variants encara al pla de Begues. Una, seguiria l'eix Can Sadurní-Can Gepet, en el que poden observar-se encara algunes rieres de carro, mentre que l'altre s'enfilaria al vessant des de Can Pau. Els dos traçats s'unirien al començar a enfilar el coster, per sota de Cal Vinyes, per començar a ascendir en zig-zag, en paral·lel al torrent. El camí presenta alguns marges de pedra seca com a arranjament i suport d'aquest. | 08020-370 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. En el segon la seva amplada passa a ser de 156 cm (6 peus), millorant la seva qualificació com a bo per a carros. | 41.3516500,1.9159700 | 409317 | 4578362 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33869 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro | VIÑAS, J. et alii (2000). 'Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues'. 1res Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 175. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | El puig del Pedró, de 473 msnm, es situa a llevant del municipi, entre la riera de Begues i la carretera BV-2041. Està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. | 08020-2 | Cim del Pedró | Segons la publicació de J. Viñas et alii (2000), al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va poder comprovar l'existència, en la part més elevada del turó, d'algun fragment de ceràmica d'època ibèrica molt erosionada i de pasta oxidada. | 41.3252000,1.9446000 | 411676 | 4575396 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33876 | Can Barreres / Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barreres-can-figueres | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. | Camps de conreu de farratge. | 08020-9 | A prop de les masies de Can Barrera i Can Figueres | Entorn a l'any 1976, el Sr. Llibert Piera i el Dr. Miquel Taradell van prospectar superficialment aquesta zona i van localitzar-hi diversos fragments de ceràmica d'època ibèrica. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, es va localitzar material ceràmic en superfície d'època ibèrica molt erosionat, sense poder observar cap tipus d'estructura. | 41.3412000,1.9250100 | 410059 | 4577192 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | L'any 1983 Marta Blanch i Anna Blasco demanaren permís d'excavació al Servei d'Arqueologia i fou denegat. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33877 | Puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar | GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965). 'Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares. Puig Castellar'. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989). 'El Puig Castellar de Begues. Aspectes cronològics'. Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p. 221-223. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | El puig Castellar, situat entre el camí de Begues a la Plana Novella i el torrent Moltó, a l'oest, i les Planes de Can Roure, a l'est, està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al cim del puig s'hi emplaçaria un possible assentament d'època ibèrica. A dalt del turó del Puig Castellar hom hi pot veure restes d'edificacions en pedra seca i abundants fragments de ceràmica ibèrica. Les restes ibèriques es poden concretar en la presència d'un mur molt embardissat i molt perdut. S'hi veuen restes d'antigues excavacions clandestines. | 08020-10 | Cim del puig Castellar | Actuacions d'afeccionats i clandestins. El mes de gener de l'any 1988 un afeccionat efectuà una excavació que fou aturada pel Servei d'Arqueologia. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, s'hi van poder observar alguns fragments ceràmics d'època ibèrica molt erosionats. | 41.3203300,1.9236500 | 409916 | 4574876 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33878 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola | <p>BELLMUNT, J. (1962). 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares'. Ampurias, XXIV, p. 301. MIRET, M. (1978). 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)'. Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981). 'Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)'. Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | <p>El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Per gran part del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim.</p> | 08020-11 | Al Puig de la Mola i els seus vessants més elevats. | <p>Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material arqueològic en superfície, per la qual cosa es fa difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric en aquest indret. A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et alii, 2003). Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).</p> | 41.3193536,1.8479495 | 403579 | 4574849 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-05-04 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest puig es troba en la divisòria entre els termes d'Olivella (Garraf) al sud, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) al nord i oest respectivament i Begues (Baix Llobregat) a l'est; per tant, el jaciment situat al Puig de la Mola s'estén per terrenys que pertanyen a diversos municipis. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81|85|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33912 | Sant Cristòfol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-rectoria | L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 7, octubre de 2001, p. 6-7. SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 27-29. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XVI | L'església ha estat recentment restaurada i inaugurada el dia 30 de maig de 2009. Cap dels seus elements arquitectònics originals ha patit cap modificació. | Església de planta rectangular d'una sola nau amb absis poligonal de tres costats i teulada de teula àrab a tres vessants, dos d'aquests a cada lateral i un frontal. A la zona de l'absis, la teulada és a tres vessants, un per cada mur. A la cantonada sud-est, a la dreta de la façana principal, està integrat el campanar de torre, de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, dels quals únicament té finestres el pis superior, una a cada costat. Corona el campanar un sostre de rajoles vidrades a quatre vessants. A la façana principal destaca el portal d'entrada al temple, d'estil renaixentista, amb porta ferrada de doble batent (descrit en l'apartat d'observacions). Per sobre de la portalada hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 35) i a sobre, per sota de la cornisa hi ha una rosassa amb el marc fet amb blocs de pedra i un vitrall decorat amb un sagrat cor travessat per set espases. La superfície de les façanes exteriors del temple presenten un arrebossat de color salmó apagat, fruit de la recent restauració, excepte a les cantoneres, on s'han deixat a la vista els carreus que les conformen. A l'interior, l'església presenta, com ja s'ha indicat, una nau única, amb quatre capelles, dues a cada lateral de la nau, creant així tres trams, dos per les capelles laterals i un tercer tram sota el cor, tot just a l'entrada a l'edifici. Les voltes són de tipus ogival amb nervis motllurats de pedra i les claus decorades amb escultures en baix-relleu. A la zona de l'absis, des de la clau de volta central, baixen sis nervadures que reparteixen el sostre d'aquest sector en cinc tramades, dues a cada paret lateral i una única a la central. Al centre de l'absis, sobrealçat per dos esglaons, hi ha l'altar de pedra, modern. En un dels costats de l'absis hi ha una imatge de Sant Cristòfor, d'època barroca (veure fitxa 322). Les capelles laterals presenten, al sostre, nervadura ogival tancada amb clau de volta, igual que a la nau central. Totes les nervadures del sostre del temple descansen sobre mènsules que sobresurten del parament superior del mur, i si bé les de la nau central no presenten decoració, les de les capelles laterals estan decorades escultòricament amb carasses d'éssers fantàstics. El cor de l'església, ubicat al tram de la primera crugia, està situat a l'alçada entre la porta d'entrada i la rosassa de la façana principal. Presenta un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior. L'accés al cor es realitza per l'escala de cargol de la torre del campanar, la porta de la qual està situada a la planta baixa, a la primera crugia, al costat de l'epístola. Al terra de la nau central, el paviment es modern, De rajola de terra cuita, encaixats al paviment es conserven tres antics ossaris, dos d'ells davant de l'arc triomfal que dona accés a l'absis, i el tercer davant de la primera capella del costat de l'evangeli. A la làpida de l'ossari situat al cantó de l'epístola, davant de l'absis, es llegeix: 'Mars 1803. Aquí és sepultat lo R(ector) Visens Serra (il·legible) Egas'. A l'ossari situat davant de l'absis al costat de l'evangeli es llegeix: 'Ramon Serdà Rector. 1843'. Finalment, a l'ossari situat davant de la primera capella del costat de l'evangeli es llegeix: '(...)D MDCC(...) (...)ICO SEPUL(...) EIUSDEM'. Finalment, cal destacar les restes arqueològiques aparegudes al subsòl de la sagristia (veure fitxa 107). | 08020-45 | Carrer Alacant, 8 | La història de l'església de Sant Cristòfor de Begues està íntimament lligada als orígens de Begues com a poble. Així, la primera referència documental de Begues és de mitjans del s. X. Es tracta del testimoni aportat pel Cartulari de Sant Cugat del Vallès, on hi consten donacions al monestir de terres de propietat alodial en el terme de Begues. En un altre text de l'any 972 del mateix Cartulari trobem el nom de Begues, en aquest document es fa donació al monestir de Santa Maia de Castelldefels d'un alou propietat de Daniel i de la seva muller Espetosa que posseïen en el terme de Begues. En el testament sacramentari del 5 de setembre de l'any 981, apareix esmentat el lloc de Begues, amb la particularitat que es fe referència concreta a la seva església de Sant Cristòfor. Els testimonis juren que Galí va fer donació de 'suum alaude, quod abebat in Begas, ad domus s. Christofori concessit' (l'alou que tenia a Begues el donava a l'església de Sant Cristòfor). El fet que en aquest testament es mencioni la paraula 'domus' junt amb el nom de Sant Cristòfor, ha fet pensar que en un principi fos una cel·la monàstica per afavorir el repoblament depenent del monestir de Sant Cugat, tal com consta en la documentació i que més tard esdevingué parròquia. El que sí que es pot afirmar és que el lloc d'emplaçament de l'antiga església és el mateix on avui està situada la vella rectoria i parròquia de Sant Cristòfor. L'any 1391 aquesta antiga parròquia fou unida a la mensa capitular de Barcelona. El temple fou reconstruït i ampliat entre 1575 i 1578. El dia 11 de novembre de 1574 es firmaren les capitulacions entre els síndics de Begues per una part i Joan de Montese i Bernat Truell, trencadors de pedres del regne de França, 'per a picar i posar en l'església de dita parròquia tant per lo portal, cantonades de l'església i capelles, arcades, esperons, campanar i claus i algú més, finalment tantes pedres com serà menester, a dita dels mestres, exceptuant les pedres dels altars'. El 29 de maig de 1575 se signaren unes altres capitulacions amb el mestre de cases Lleonard Bosch per la construcció de l'església. La pedra utilitzada per a la construcció de l'església va ser extreta de sota el mas Glaçat i l'encarregat de traginar la pedra i la calç va ser Climent Garau. L'obra es començava el 10 de juliol de 1575 i la seva consagració va ser el 5 de març de 1579. el preu pagat per la nova església fou de 800 a 1000 lliures que es pagaren en tres anys. El sistema emprat per recaptar els diners fou que cada pagès pagués una quartera de blat, mestall, forment, sègol, ordi i espelta a raó de cada vint una. Bartomeu Vendrell fou l'encarregat de pagar l'obra a l'haver fet encant sobre les collites. L'església de sant Cristòfor resultà una construcció molt harmònica i d'una gran bellesa arquitectònica d'estil renaixentista, bé que arrelada en la tradició d'un gòtic tardà. El dia 30 de maig de 2009 es reinaugurà l'església del barri de la Rectoria, després de finalitzar la darrera campanya de restauració de l'edifici. | 41.3290200,1.9439600 | 411628 | 4575820 | 1578 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Lleonard Bosch | (Continuació descripció)Descripció del portal d'entrada al temple, situat a la façana principal: Els muntants del portal presenten columnes d'orde toscà que suporten un entaulament clàssic, amb arquitrau, fris decorat amb tríglifs i cornisa, sobre el qual descansa un frontó doble. Al centre del timpà hi ha una imatge escultòrica en baix relleu del bust d'un Crist barbat, envoltat amb una túnica, el qual presenta el braç dret alçat i la mà en actitud de beneir, mentre que a la mà esquerra sosté un globus terraqüi. Als extrems del frontó i al cim del mateix hi ha tres escultures més en baix-relleu: a l'extrem esquerre hi ha una imatge de Sant Jordi alat, portant l'escut amb la creu a la mà esquerra i la llança a la dreta, amb la qual sotmet a un drac als seus peus. El personatge porta armadura de màniga curta i casc. El cim del timpà està coronat per una estàtua de Sant Cristòfor, amb el nen Jesús sobre l'espatlla esquerre i el bastó a la mà dreta. Ambdós personatges vesteixen amb túnica. El rostre de Sant Cristòfor està mutilat, tot i que s'observa la part baixa d'una barba. Finalment, a l'extrem dret del frontó hi ha la imatge de l'arcàngel Miquel amb una espasa a la mà dreta i un plat de balança a la mà esquerra.L'orientació d'aquesta església és nord-sud. | 91|92|93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
| 33974 | Necròpolis de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-la-rectoria | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. EDO BENAIGES, Manuel; VILLALVA IBÁÑEZ, Maria Joesfa (2005): 'Memòria d'excavació arqueològica a l'església de Sant Cristòfor de Begues.' Maig 2005. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. | X-XI | Conjunt format per diverses estructures arqueològiques situades al subsòl de l'actual sagristia de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria i a la zona de l'absis de la mateixa. Actualment només són visibles, parcialment, les restes ubicades a la sagristia, les quals podrien ser atribuïdes a una fase altmedieval de l'església. Les estructures visibles corresponen, així, a un mur de l'església romànica, que conserva una finestra, a una tomba antropomorfa tallada per la fonamentació de l'esmentat mur, presumiblement corresponent a un ús funerari anterior a l'església; a un mur de menor entitat que s'entrega al mur romànic, i a diversos carreus, alguns d'ells treballats. A la zona de l'absis de l'església van aparèixer més tombes. | 08020-107 | Carrer Alacant, 8 | La intervenció arqueològica que va treure a la llum les estructures trobades a l'església de Sant Cristòfor de la Rectoria es va portar a terme durant l'any 2005, a propòsit de les obres que es van fer al temple amb motiu de la seva restauració, la qual va finalitzar l'any 2008. | 41.3290400,1.9439400 | 411626 | 4575823 | 08020 | Begues | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els resultats de la intervenció arqueològica que es portà a terme a l'església de Sant Cristòfor de la Rectoria resten inèdits a dia d'avui. Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix la rectoria Vella i el barri de la rectoria | 92|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34260 | Capitell de la Creu de terme de Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme-de-can-grau | <p>ALBERT BASTARDES I PARERA ( 1983). Les creus al vent . Editorial Millà. MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.</p> | XIV | <p>Capitell original de la Creu de terme, proper a la masia de Can Grau. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII'</p> | 08020-454 | Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) | <p>Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà.</p> | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 1312 | 08020 | Begues | Bo | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-16 00:00:00 | Lluis Rius | Existeix una còpia d'aquesta creu al costat de Can Grau del coll, únicament la seva base forma part de l'estructura original. D'altra banda, la creu situada al passeig de l'església constitueix una nova reproducció. | 93 | 52 | 2.2 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
| 33903 | Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XV | Masia de tipus basilical. L'edifici consta de planta baixa, pis i solana, aquesta darrera situada al pis superior del cos central. A la façana principal, les obertures es disposen simètricament. Així, a la planta baixa trobem l'entrada a l'edifici al centre, que es fa per una gran porta d'arc escarser les dovelles del qual estan fetes amb grans blocs de gres o sauló vermell. Aquesta porta està flanquejada per dues finestres verticals, una a cada cos lateral de l'edifici. El primer pis presenta una finestra central situada sobre l'entrada, vertical, amb balcó i barana de ferro forjat, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 390) i que està flanquejada, a l'igual que la porta d'entrada, per dues finestres més petites, sense balcó. Per últim, al pis superior, situat a la part més alta del cos central, hi ha la solana, amb tres petites finestres d'arc de mig punt, destinades a airejar els aliments que allà es guardaven. A la façana posterior de l'edifici, s'observen també algunes obertures: a la part superior existeixen també tres finestres petites d'arc de mig punt, corresponents a la solana, que troba així la seva continuïtat entre ambdues façanes. Per sota, a nivell de primer pis, únicament hi ha tres obertures: una porta, situada al cos lateral esquerre, i dues finestres, una al cos central i l'altra al cos lateral dret. Cal destacar el fet que aquestes tres obertures presenten, a la part superior, un arc de descàrrega; les dues finestres estan, a més, emmarcades amb blocs de gres, de manera similar a la porta d'entrada de la façana principal. La masia de Can Vendrell està tancada per un baluard de pedra, que presenta, a la paret situada davant de la façana principal, un antic corral adossat, fet de pedra i tàpia, amb teulada a un sol vessant que conserva, per la part interior, l'embigat de fusta. Aquest corral té dues estances. | 08020-36 | Carrer Sant Climent, 18 | Aquesta masia fou el graner de la baronia d'Eramprunyà. Al segle XV s'hi va establir la família Vendrell, tot i que el cognom ja existia a Begues al segle XIV. Al capbreu de 1390-96 s'esmenta en Grau Vendrell. El 1492, es va fer l'establiment de Bartomeu Vendrell en terres de la Rectoria. Els darrers ocupants de la masia eren de la família Vendrell, podria tractar-se d'aquesta masia (fins al segle XIX a prop de la Rectoria només es té constància d'una altra masia: Can Grau del Coll). A començament del segle XIX, el seu propietari (Pla i Amell), la donà amb altres propietats a la congregació de germans de la Sagrada Família, però l'usdefruit de la masia es reservava als Vendrell. En morir als anys 80 en Pepet Vendrell sense descendència, a la casa només hi va quedar la seva vídua Lola Capdet, que a finals dels anys 90 va marxar a un pis al centre del poble, quedant des de llavors la casa deshabitada. | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Actualment la masia queda incorporada al recinte de les instal·lacions del Col·legi Sant Lluís. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33901 | Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 95-99. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XIV | L'edifici de les cavallerisses està modificat, ja que va ser adaptat per a l'ús de la hípica. | Conjunt agrícola originat a l'entorn d'una masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i teulada a doble vessant de teula àrab. La façana principal presenta una disposició asimètrica de les obertures. Així, el portal d'entrada a l'immoble és al centre de la planta baixa. Es tracta d'un ample portal d'arc escarser i porta de fusta a doble batent. A cada banda d'aquest portal hi ha una finestra rectangular amb ampit i protegida per una reixa bombada de ferro forjat. L'assimetria de la disposició de les obertures es palesa al primer pis; amb dues finestres, una situada a l'esquerra de la façana, amb ampit, i una altre a la dreta, més gran, que és en realitat una porta amb balcó i barana de ferro forjat. Entre aquestes finestres es situa un dels rellotges de sol de Can Térmens (veure fitxa 397) Per últim, a l'alçada del segon pis, sota el cim de la cornisa, hi ha una galeria formada per tres finestres verticals coronades amb arcs de mig punt, corresponents a les golfes. A cada costat d'aquesta galeria s'obre una porta amb balcó i barana de ferro forjat l'obertura de la dreta, clavada a la paret, es conserva una politja de ferro. La façana sud-est presenta una sola finestra a nivell de planta baixa, quadrada, i tres finestres per cada pis, totes d'arc rebaixat. A la banda dreta d'aquesta façana, entre les finestres del primer i el segon pis, es troba un altre rellotge de sol (veure fitxa 398). La superfície d'aquesta façana presenta un estucat de color marró clar, excepte als marcs de les finestres i en unes franges horitzontals que van d'extrem a extrem de la façana a l'alçada de la base de les obertures, que són de color vermell fosc. Aquesta capa d'estuc, però, està una mica degradada, presentant esquerdes en alguns sectors. A la façana oposada, al nord-est. La masia té adossada un altre edifici allargassat, probablement una antiga pallissa de teulada a un sol vessant, mentre que a la façana nord-oest hi ha adossat un edifici més petit, de planta quadrada amb teulada a doble vessant, sense cap element d'interès. Al costat, aïllat, es troba l'edifici de les antigues cotxeres i el celler, ambdós de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb les façanes de pedra, on destaquen les altes portes d'accés, amb els muntants i els arcs rebaixats de maó vist, així com una finestra rodona, a mode d'ull de bou, situada entre aquestes portes i el cim de la cornisa. Darrera del celler es troba l'edifici de les antigues cotxeres de cavalls, un edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant, amb el parament de les parets de pedra, amb el portal d'entrada, de maó i amb arc rebaixat, com a única obertura. El conjunt de Can Térmens compta també amb un colomar, un petit edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant sobre la qual s'alça una torratxa de planta quadrada amb grans finestrals a cada costat, que és el colomar pròpiament dit. Uns 150 metres a l'oest de la masia hi ha l'anomenat corral nou de Can Térmens, conformat per dos edificis adossats en forma de 'L'; el cos de la banda nord-oest, més elevat sobre el terreny, presenta teulada de teula àrab a un sol vessant, mentre que l'altre cos, orientat al sud-est, té teulada a doble vessant. L'aparell constructiu és de pedra lligada amb morter de calç i sorra. Finalment, cal esmentar que el conjunt de Can Térmens comparteix espai amb les instal·lacions d'una hípica recentment abandonada. Així, adossat a l'edifici de les cavallerisses trobem un restaurant-cafeteria d'aquesta hípica, així com els paddocks i els boxes per als cavalls ocupant una gran extensió de 7180 m2 aproximadament al sector sud-oest del conjunt. | 08020-34 | Camí de Can Térmens | Benet Térmens va instal·lar-se a Begues l'any 1609 i des de llavors l'heretat sempre havia estat transmesa per la via de la primogenitura, fins l'any 1935, en què Ramon Térmens, juntament amb la seva esposa, Teresa Pau Martí, també de Begues, com que no van tenir descendència masculina, varen acordar el matrimoni d'Àngela Térmens i Pau, pubilla de les quatre filles nascudes de l'esmentat matrimoni, amb Josep Pagès Pasqual, de Vilanova i la Geltrú, que donaria continuïtat al patrimoni Térmens. Can Térmens donava aixopluc a quatre famílies, a banda del masover i la seva família, d'un nombre variable de mossos i jornalers i d'alguna criada quan es feia necessari. Abans de ser Can Térmens, era Mas Tició, tal com apareix al capbreu de 1391. Al capbreu de 1390-96 confessa Antic del Mas Tició. Limita a orient amb Pere Floreig, al sud amb Mas Bruguer, a oest part amb terres seves i part amb Costa i a nord part amb riera Aigua Puda, part amb Pere Torra i part amb Guerau de Bruguer. L'any 1568 és Mas Tió. L'any 1610 apareix com a propietat de Casa Térmens. | 41.3297300,1.9083000 | 408645 | 4575936 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 93|94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33895 | Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ferrer | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XIV | Reformada als anys 90. | Masia molt reformada de grans dimensions, formada per un edifici principal, de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes, el qual té adossats dos cossos annexos, un lateral i l'altre a la part posterior. Dins la finca del conjunt també hi ha una capella privada, així com un altre edifici de petites dimensions, un pou, i diversos elements decoratius com una antiga premsa de vi i una premsa d'oli. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament entre la planta baixa i el primer pis. A la planta baixa hi ha l'entrada principal; es tracta d'un ample portal d'arc rebaixat fet amb dovelles de gres vermell, amb dues finestres quadrades a cada banda, amb el marc també fet amb carreus de gres vermell. A la dovella central d'aquesta arcada hi ha una petita inscripció en forma d'estel on es llegeix 'JSB 1992'; segons informació oral de la propietària de la casa, aquestes lletres es corresponen a les inicials del seu marit, i la xifra es correspon a l'any de la darrera restauració. A l'esquerra d'aquestes obertures hi ha una altra porta, més estreta i senzilla que, a diferència de les altres, presenta els muntants i la llinda feta amb blocs de pedra calcària. A la llinda d'aquesta porta hi ha inscrita la data 1657 amb un creu enmig. Pel que fa al primer pis, hi ha obertures força diferents: sobre les portes d'entrada de la planta baixa - és a dir, sobra la portalada central i sobre la porta de l'esquerra de la façana - trobem dues finestres amb balcó i barana de ferro forjat. Enmig d'aquestes dues obertures hi ha una finestra d'arc conopial, d'estil gòtic flamíger; els capitells dels muntants estan decorats amb l'escultura de dos querubins. A l'extrem dret de la façana hi ha dues finestres quadrades, i entre aquestes i la finestra central amb balcó i barana de ferro forjat, ja descrita, hi trobem un rellotge de sol (veure fitxa 392). Cal destacar la cornisa de les quatre façanes de l'immoble, que presenta dues fileres decorades amb peces d'argila cuita en forma de dents de serra; aquestes dues fileres estan ordenades en degradació horitzontal una sobre l'altre. Pel que fa a les façanes laterals, la situada a l'esquerra de la façana principal presenta una porta al centre de la planta baixa; a la seva esquerra hi ha una finestra quadrada, mentre que a la dreta n'hi ha dues, amb el marc fet de blocs de pedra de gres vermell. Al primer pis hi ha quatre finestres, totes amb marc de gres vermell. La façana lateral oposada, orientada a llevant, presenta una composició més complexa, ja que té adossat un cos més alt, de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, al qual destaca una finestra d'estil gòtic flamíger, molt similar a la de la façana principal, ja descrita, la qual presenta escultures als capitells dels muntants, en aquest cas són unes carasses d'éssers fantàstics. Al lateral d'aquest afegit arquitectònic , a l'alçada del primer pis, hi ha una galeria de sis finestres de maó en arc de mig punt, que feien la funció de solana. A la part posterior de l'edifici hi ha un altre annex, una torratxa de planta rectangular amb les cantonades arrodonides. En aquest cos destaca la part alta, on el pis superior presenta, a les quatre façanes, finestres emmarcades en maó i arc de mig punt, formant galeries a les façanes de llevant i de ponent, a mode de mirador. L'edificació està rematada per una terrassa amb balustrada. La superfície de totes les façanes de l'edifici principal i els seus annexos és de blocs de pedra irregulars, tot i que força ben alineats. | 08020-28 | C. Pallars. Urbanització de Mas Ferrer | Probablement era un dels 3 masos propietat (Parellada) de l'església de Sant Cristòfor esmentats al fogatge del s. XIV. L'any 1460 a l'establiment de mas Puigvoltor, s'esmenta al límit nord del mateix en Gabriel Ferrer i el mas estanyol. Al capbreu de 1595 s'esmenta com a límit nord el mas Ferrer i el mas Estanyol. També apareix com a límit d'altres masos, però el mas Ferrer pròpiament dit no es confessa per què és de l'església. Els anys 1576-80 consten els bateigs de Pere Pau Petit i Antònia Margarida petit de Mas Ferrer, però de l'any 1566 (Joana Vendrell) a 1858 (Teresa Vendrell Puig), consten els bateigs dels Vendrell. L'any 1632 el Mas Ferrer és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia. L'any 1657 va ser reconstruït, era propietat de l'església. L'any 1756 era propietat de Jaume Vendrell. Al capbreu de 1819 s'esmenten els hereus de Francesc Vendrell de Mas Ferrer. L'any 1849 era de Juan Vendrell del Mas Ferrer. | 41.3250600,1.9178100 | 409434 | 4575408 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació descripció)Com ja s'ha indicat, el conjunt de Mas Ferrer consta també d'una capella privada, situada al costat de la façana principal de la masia, i unida a aquesta per una arcada lateral. La capella és un edifici senzill, de planta rectangular de nau única amb teulada a doble vessant, amb la façana orientada a ponent. Destaca la façana principal, amb el portal d'entrada rectangular, amb els muntants i la llinda fetes amb grans blocs rectangulars de gres vermell; a la llinda hi ha esculpida una inscripció on es llegeix 'DOMUS DEI 1756'. Sobre aquest portal d'entrada hi ha una finestra d'ull de bou, a mode de rosassa, emmarcada en blocs de gres. Corona la façana, per sobre del cim de la teulada, un petit campanar d'espadanya d'un sol ull, dotat amb una petita campana. | 93|94|96|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33897 | Can Grau del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-del-coll | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | La façana principal de l'edifici històric ha patit l'adhesió de la casa de nova construcció. | Masia formada per diversos cossos arquitectònics adossats a l'edifici principal. És de planta rectangular amb planta baixa i pis i teulada a doble vessant, per bé que cal destacar el fet que l'alineació original d'aquest edifici s'ha vist modificat modernament, ja que s'observa que el vessant nord-oest està escapçat, essent molt més curt que el sud-est, que es conserva encara tal com era originàriament. Aquesta mutilació es tradueix també a la façana principal, a la qual s'ha adossat una edificació posterior a la meitat esquerra. Així doncs, a la façana de l'edifici original es conserva, a nivell de planta baixa, el portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, amb porta de fusta de doble batent. A la dreta d'aquest portal hi ha una altra porta d'entrada, realitzada més modernament, que és la utilitzada actualment per accedir a l'interior de l'immoble. Aquesta porta presenta un arc escarser, i el marc presenta un arrebossat d'un color grisós que la distingeix de la resta de la façana, probablement per denotar que es tracta d'un element no original. A la dreta d'aquesta porta moderna hi ha una finestra rectangular amb el muntant esquerre i la llinda feta amb blocs de pedra, mentre que el muntant dret està recobert amb un arrebossat de color grisós, a l'igual que la porta ja descrita. Destaca, al llindar de la finestra, una inscripció amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist . Al costat d'aquest anagrama hi ha les xifres '1622', corresponents a una data escapçada, probablement l'any de construcció del mas o bé d'alguna reforma. A nivell del primer pis trobem, sobre el portal adovellat anteriorment descrit, una finestra rectangular, els muntants de la qual estan fets amb blocs rectangulars de pedra, ben tallats, que sobrepassen l'obertura per la part inferior, fet que denota que originàriament hi havia una porta, la qual segurament donava a un balcó, que va ser paredada parcialment per reconvertir-la en l'actual finestra. A la dreta d'aquesta finestra trobem una obertura petita i estreta, probablement una espitllera o un espiell, i encara a la dreta hi ha una altra finestra, situada simètricament sobre la porta d'entrada moderna, abans esmentada. A l'extrem dret de la façana hi ha dues petites finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó, una de les quals està tapiada i reconvertida en una fornícula, a l'interior de la qual hi ha una petita estàtua, moderna, reproducció de la Mare de Déu de Montserrat, mentre que la finestreta del costat està tapada senzillament amb un vidre. La cornisa de la teulada presenta decoració feta amb peces d'argila cuita disposades en forma de dents de serra. Cal destacar, a la façana posterior de l'edifici principal, una finestra geminada d'estil gòtic que conserva, com a part original de la mateixa, únicament els arcs. Com ja s'ha indicat anteriorment, al sector sud-oest de l'edifici principal s'adossa un altre casa, moderna, que ha mutilat la meitat de la façana. Aquest edifici no presenta interès patrimonial. Des de la cantonada sud-oest d'aquest edifici de nova planta, però, arrenca el mur del baluard que tanca la finca, del qual cal destacar el portal d'entrada, d'arc carpanell. | 08020-30 | Carrer de Sant Climent, 1 | El Mas ha tingut varis noms: Mas Mestre, s'esmenta al capbreu de 1391. El propietari havia estat Petro Magistiri (Pere Mestre), documentat l'any 1314, i propietari important del Baix Llobregat al servei de Guillem de Durfort. El segle XVI apareix com l'hostal del Girona. A finals d'aquest segle apareix com Hostal Albareda. A partir de 1597 apareix en la propietat dels Grau del Coll. | 41.3322100,1.9438400 | 411622 | 4576175 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al jardí de la masia es conserva un monòlit de pedra calcària rectangular desplaçat de la font de Puig-Voltó, amb la inscripció 'FONT PUIG·VULTÓ. 1935. Propietat Romagosa'. A l'altra banda del camí, es conserva la pallissa i altres annexos de la masia. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33883 | Creu de terme del Coll de Begues/de Can Grau/de la carretera de Sant Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-coll-de-beguesde-can-graude-la-carretera-de-sant-climent | MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XIV | Còpia de la creu de terme d'estil gòtic, composta, a la base, per un pedestal de pedra de gres circular, el tronc amb un capitell a la part alta, que fa de base de la creu pròpiament dita. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII' | 08020-16 | Carrer Ferran Muñoz, 27 | Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà. | 41.3318000,1.9226300 | 409847 | 4576151 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Urpià Fernández | Existeix una còpia d'aquesta creu al seu emplaçament original, al costat de Can Grau del Coll anomenada Creu del Coll de Begues, de Can Grau, al Camí Ral de Sant Climent, mentre que el capitell original es troba a l'Ajuntament de Begues. | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33896 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Alguns elements arquitectònics originals han patit reformes a causa de la restauració de l'immoble. | Masia molt reformada recentment. Consta de dos edificis principals, avui amb connexió entre ells, i varis habitatges i annexes secundaris, tots tancats per un baluard. El dos cossos principals s'uneixen en forma de 'L', quedant l'angle recte interior en direcció sud oest. L'edifici orientat en direcció est oest presenta teulada simètrica a dues vessants paral·lela a la façana principal, amb un cos a l'extrem que configura una torre, de molta presència en el conjunt. L'altre edifici, orientat de nord a sud, presenta la teulada amb la mateixes característiques. Dos patis interns i una era estructuren els dos edificis i els seus annexes. Com a element arquitectònic d'interès cal destacar un arc apuntat fet de pedra situat a l'angle entre els dos edificis. També destaquen l'existència de contraforts en les façanes que donen al sud dels dos cossos. La majoria dels paraments estan coberts amb arrebossats moderns, però alguns són de pedra vista. El maó és utilitzat en ocasions per emmarcar algunes obertures. Un dels annexes funciona com a estable a l'actualitat. A l'interior destaquen les bigues de fusta. Una de les sales presenta unes creus gravades sobre l'estucat del sostre. | 08020-29 | Disseminat al Pla de Begues | Abans de tenir el nom actual, sembla que primer fou el Mas Vendrell, després Sadurní de la Costa i després mas Figueres de la Costa. Tenia el mas Cuadra annex (segons document de l'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà). Al capbreu de 1595, Ponç Montserrat Pau confessa que el Mas Pau (abans Panyella de la Figuera) limitava a l'est i part del nord amb l'honor de Joan Sadurní de la Costa, però aquest mas no es confessa. També s'esmenta el Joan Sadurní de la Costa al límit est i nord d'una peça de terra de Joan Vendrell situada a prop del camí que va de Santa Eulàlia al molí de Vallirana. Del 1567 (Toni Sadurní) al 1625 (Jaume Isidoro Sadurní) consten els bateigs dels Sadurní de la Costa. L'any 1611, Joan Figueres (francès), es casa amb Eleonor Sadurní. L'any 1703 es produeix la confessió d'Antoni Figueres del Mas Figueres abans Sadurní de la Costa, junt l'annex mas Cuadra. L'any 1756 en una relació de propietaris s'esmenta que Can Figueres té terres que van ser de Sadurní de la Costa. En un capbreu de 1819, Josep Font Campins, ciutadà de Barcelona, confessa el Mas Figueres, abans Mas Figueres de la Costa. Arriba als nostres amb la propietat de la congregació Sagrada Família. | 41.3420000,1.9223800 | 409840 | 4577284 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33896-foto-08020-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33896-foto-08020-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34248 | Rellotge de Sol de Cal Campamà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-campama | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XVIII | El rellotge està repintat seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre ciment. Està representat en un polígon rectangular. El marc del quadrant és de color groc apagat, presentant als marcs laterals unes línies decoratives ondulants de color gris. D'aquest mateix color són els números del rellotge, disposats en semicercle a la part inferior del quadrant. La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. La superfície del quadrant és de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual es representa un sol amb una cara somrient de color groc, de la part inferior del qual surten uns raigs, de color groc i gris disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-391 | Carrer Campamà | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 1782 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34248-foto-08020-391-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33900 | Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sadurni | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XV | Masia de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament. A la planta baixa, el portal d'entrada es troba centrant la façana. Es tracta d'un antic portal gòtic de mig punt amb grans dovelles de gres vermell, transformat per enfgrandir el pas, al qual s'accedeix pujant tres esglaons. De la part baixa dels muntants arrenca un pedrís a banda i banda, amb basament de ciment i superfície d'argila cuita. A cada costat de la porta hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, llinda i ampit. A la llinda de la finestra de l'esquerra es llegeix la inscripció '1796', amb una creu enmig, i a la llinda de la finestra dreta '1683' amb una creu a sobre. Al nivell del primer pis, centra la façana una balconera de doble batent sense llosana però amb barana de ferro forjat, encastada pels extrems als muntants de la porta i a l'ampit. Aquesta porta presenta un trencaaigües ornamental, i a la llinda la inscripció '1·6 IHS 0·0', és a dir, la data de 1600 amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, situada simètricament sobre les finestres del pis inferior, les quals presenten les mateixes característiques arquitectòniques, ja descrites. A les llindes d'aquestes finestres no hi ha, però, cap inscripció. Entre la porta central i la finestra de l'esquerra hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 395). Per últim, les golfes presenten una petita finestra a la façana sota el cim de la cornisa. Es tracta d'una finestra d'arc de mig punt.Tota la superfície de la façana presenta un arrebossat de color blanc, excepte els marcs de les obertures. A l'interior de l'immoble destaquen algunes portes de la planta baixa, conservades de l'edifici original, que presenten els muntants i la llinda de pedra vista, així com el sostre de la planta baixa, de volta catalana. Adossat al costat esquerre de la masia, hi ha un altre edifici, antigament utilitzat com a habitatge dels masovers de Can Sadurní, del qual cal destacar la galeria de set arcades de mig punt que hi ha a l'alcada del primer pis de la façana. La part alta dels pilars d'aquesta galeria presenten capitell prim, sense decoració, i balustrada entre els arcs. A 20 metres de la casa, per la part sud, s'aixeca un altre edifici, que antigament havia tingut un ús agrícola, on actualment s'ubica el restaurant dels propietaris de Can Sadurní. És un edifici de planta rectangular, amb teulada a un sol vessant, fet de pedra, d'estil rústic. En aquest destaca el portal situat a ponent, d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una pedra rectangular amb una inscripció on es llegeix 'ANY 1811', la data de construcció. A l'interior del restaurant, penjat en una paret, els propietaris de Can Sadurní conserven un document datat el 6 de novembre de l'any 1576, procedent de l'arxiu documental de Can Sadurní. Es tracta de l'escriptura de compra d'un cens per 528 lliures barcelonines. A la cantonada nord-oest de la masia es troba l'edifici que actualment alberga les caves on la família Sadurní elabora els seus vins i escumosos. Al seu interior destaca una petita col·lecció d'eines relacionades amb l'agricultura i la viticultura, com arreus per a bèsties de càrrega, premses de vi de fusta, trasbalsadors, etc. | 08020-33 | Pla de Cal Sadurní | Els fogatges dels anys 1497 i 1515 apareix com Mas de la Spluga, de Jaume Petit de la Spluga. De 1561 (Jaume Gabriel Sadurní) a 1817 (Anton Sadurní Colomer) consten els bateigs dels Sadurní de l'Espluga. Al capbreu de 1595 i des d'aleshores apareix com Mas Sadurní. Encara pertany a la mateixa família. | 41.3439500,1.9117500 | 408953 | 4577511 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34263 | Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues | <p>AAVV (2009): ' Organització de l'arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues: Segles XIV-XXI'. Dos punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit). AAVV (2009): 'Descripció NODAC dels fons documentals de l'Arxiu Històric de la Parròquia de Sant Cristòfor de Begues'. Dos punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit). MATA I VENTURA, Víctor (2008): 'Organització de l'Arxiu Històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues'. L'EIXARMADA, nº10, juliol. Edita: Centre d'Estudis Beguetans. Begues.</p> | XIV-XXI | La organització moderna de l'arxiu va servir per localitzar documents amb estrips, manques de suport documental, tinta esvaïda, afectacions per tinta ferrogàl·lica, pols, humitats, fongs i lepismes. | <p>Es tracta de l'arxiu més important del municipi de Begues, pel seu caràcter històric i per les dades que conté sobre la població beguetana des del segle XIV. La documentació que s'hi recull és un patrimoni documental estratègicament valuós per conèixer la història de la parròquia de Begues i de l'església a Catalunya, però sobretot ho és per les persones i famílies beguetanes: de la seva vida, dels seus actes personals i de les activitats econòmiques i socials que han deixat rastre en les múltiples tipologies documentals de l'arxiu fins el segle XXI. El tractament de l'arxiu ha suposat la identificació de diferents fons d'arxiu: parròquia de Sant Cristòfol de Begues, organització municipal de Begues, famílies Petit de la Clota, Campamar i Petit de les Planes. El quadre d'organització dels fons documentals de la parròquia de Begues és el següent:1. A Fons Parròquia de Sant Cristòfor de Begues 2. B Fons municipal de Begues; 3. Fons patrimonial Petit de la Clota; 3.1. C Subfons Petit de la Clota; 3.2. D Subfons Campamar;3.3. E Subfons Petit de les Planes. La documentació de l'arxiu es presenta bàsicament en suport paper, una petita part són pergamins. Se n'han comptat una quarantena, entre el fons de pergamins pròpiament dit i els reutilitzats com enquadernacions de llibres. El document més antic de l'arxiu, és un pergamí datat el segle XIV que no està relacionat directament amb Begues. Es conserven 5 documents del segle XV, la documentació seriada es comença a produir a partir de la segona dècada del segle XVI. El fons està compost per 3.652 unitats de catalogació en diversos formats documentals: llibres, enquadernacions diverses, plecs, expedients, documents solts en pergamí i paper. Comptant els 969 documents identificats i descrits sumàriament en el buidatge de llibres i plecs, la suma puja a 4.620 documents.</p> | 08020-380 | Carrer Alacant, 8 | 41.3319500,1.9224000 | 409828 | 4576168 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34263-foto-08020-380-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2021-04-12 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33898 | Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit MEDINA, Vicente (2004): 'Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra. Una familia para un pueblo', Ediciones Rondas, Esplugues de Llobregat. | XV | Masia ubicada a l'entramat urbà del nucli de Begues de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. Antiga masia, reconvertida en casa senyorial. L'edifici té la façana principal alineada al camí ral i al darrera te un terreny d'uns 6000 metres quadrats voltat per una tanca que inclou hort, jardí i un edifici annex de planta baixa. La façana principal, reformada el 1923, situa de manera simètrica tots els elements que la configuren. A la part baixa un sòcol de pedra la recorre. Així, es divideix en tres cossos, el central presenta la porta principal de l'edifici en una obertura de marcs arrodonits, mentre que el cos de la dreta i el de l'esquerra es disposen grans finestres allargades que van des del sòcol de pedra a un guardapols fet de maó. A banda i banda d'aquestes finestres es disposen dues més petites respectant la simetria respecte a les primeres. Les finestres petites s'emmarquen de la mateixa manera que la gran. Una franja a la part superior de les tres finestres es decorat amb un rebaix que contrasta la textura i el color amb la resta de la façana i al guardapols. Cal destacar el treball de forja de ferro de les finestres, enmig de la composició apareix la lletra R dels Romagosa. El primer pis queda delimitat a la façana per una faixa horitzontal que la cobreix d'un extrem a l'altre. D'aquest nivell surten els balcons del segon pis amb les seves respectives finestres balconades, tres en total, un per cos. Per sobre d'aquella faixa, es disposa una línia de falsos carreus igualment horitzontal, aquest guarniment també s'utilitza en disposició vertical per separar el cos central dels altres dos, creant dos plànols diferents entre el primerl i la resta de l'edifici. El tercer pis també presenta diferències entre el cos central i els laterals, el primer es resolt amb una nova cornisa o faixa on neixen sis motllures, que a manera de columna guarneixen la part central de l'edifici. A la base d'aquestes motllures hi ha la data de 1923 feta utilitzant el trencadís de ceràmica i altres decoracions menors. Les motllures verticals, de relleu i perfil uniforme acaben a la part superior amb altres peces de motllura de quart de bocell que destaquen per tenir tres bandes rectangulars i verticals fetes amb la tècnica del trencadís de ceràmica. Aquesta peça arriba fins al coronament central, que s'eleva uns centímetres més que la resta de la façana i on destaca un cos central ondulat que representa la senyera catalana utilitzant novament la tècnica del trencadís de ceràmica. Entre les motllures verticals principals apareixen arcuacions cegues fetes de maó i enmig del cos central, una finestra esglaonada tancada amb un muret de maó disposat deixant obertures de forma geomètrica, element que acaba de definir la composició. El pis superior dels cossos laterals presenta al mateix nivell tres finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó i amb el mateix tancament i material que la finestra del cos central. | 08020-31 | Camí Ral, 2 | L'actual Can Romagosa s'havia denominat Mas Agustí i Casa d'en Girona. L'origen del Mas es desconeix. Les notícies històriques de l'edifici es resumeixen en la següent cronologia: 1476.- Establiment al mas amb nom desconegut a Pascasi Planas. 1482.- Pascasi Planas ven la propietat a Agustí Barberà de Molins de Rei. 1512.- Mas Agustí. Ponça, vda. de Francesc Girona, compra a Miquel Barberà, fill d'Agustí Barberà, el Mas Agustí i totes les propietats. 1549.- Casa d'en Girona. Donació de Pere Girona del Mas Agustí a la seva germana Magdalena, casada amb Jacob (Jaume) Romagosa del Lledoner. 1571.- Can Romagosa. El Capbreu de 1595 Gabriel Romagosa confessa unes cases amb portal a la via pública a prop de la plaça de la parròquia, i delimita a l'est amb el puig de Torregassa i el mas de Deu, al sud amb el mas de Deu i l'honor de Joan Garau del Coll que és alou de l'església de Begues i amb el torrent del Brufol, a l'oest amb l'honor de Jaume Garau i al nord amb l'honor de Jaume Garau i Jaume Rosell. 1610.- Gabriel Romagosa. 1658 - 63.- S'esmenten els bateigs de Josep, Miquel i Alisabeth Romagosa 'de la plaça'. 1756.- Propietari Cristòbal Romagosa. 1849.- Casa Romagosa. Senyors Barons. 1912.- Enllaç de la pubilla Antònia Romagosa Mestre amb Salvador Mas de les Valls Munné de Can Grau del Coll. 1940.- Enllaç de Maria Mas de les Valls Romagosa amb César Iglesias. 2004.- Restauració de la façana de la Masia. | 41.3312100,1.9210300 | 409712 | 4576087 | 1476 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|106|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33917 | La Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-clota | AAVV (2000): 'Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota' dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 12. | XIV | Tot el conjunt és un despoblat en ruïnes. | Conjunt d'edificacions, avui en ruïnes, que des de la Baixa Edat Mitjana i fins a principis del segle XX (veure apartat 'Història'), conformà un veïnat del municipi de Begues. A la vista de les ruïnes que hi resten, el conjunt de la Clota estava format per la Casa Gran, les cases dels masovers Cal Baster i Ca l'Agustí, i les construccions destinades a corrals, pallisses, corts, galliners i porxos. Estava organitzada com una petita fortalesa, amb les construccions formant un recinte, de manera que les entrades donaven a un barri tancat per una paret alta que tenia l'entrada per l'est i una porta petita emmarcada amb pedra a l'oest. Actualment es conserven panys de murs de més de 5 metres d'alçada amb alguns contraforts destacables per les seves dimensions. L'aparell constructiu dels murs és de blocs irregulars de pedra lligats amb morter de calç i sorra, conservant-se també tapial en alguns punts. Tot el conjunt té una extensió aproximada d'una hectàrea. | 08020-50 | La Clota | La primera vegada que tenim constància del mas de la Clota és en el capbreu (declaració de béns) de 1390-96 fet a la Baronia d'Eramprunyà, deu anys després que s'hi haguessin establert nous pagesos per contracte d'establiment amb Jaume March II, senyor d'Eramprunyà, com a conseqüència de la pesta que devastava la població i que afectà a nou masos entre els quals s'incloïa la Clota. En aquest capbreu, on apareix anomenat Bernat Clota, s'especifica que és un dels masos que no han canviat de nom, per tant significa que ja existia anteriorment. Segons el mateix capbreu, la Clota estava situada a l'est del puig de la Desfeta i que llinda al nord amb el Coll de Ça Palosa i a l'oest amb el Mas Fontanelles. Tornem a trobar la Clota en el capbreu de 1595, essent el seu propietari A. Petit. Encara que probablement hagués canviat d'amos, continuava mantenint el mateix nom. Al segle XVII, entre els anys 1610 i 1620, vivien a la Clota la vídua Petita, el seu fill Jaume Petit, la dona d'aquest i el seu fill Joan. De la informació extreta podem dir que a més hi havia anys on s'hi afegien de 3 fins a 21 persones més a la masia. Durant el segle XVIII trobem que vàries dones de la Clota van tenir càrrecs d'administradores de la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors, com una tal Maria Petit que entra com a administradora de la Confraria el 1728. A finals del segle XVIII, al cadastre de 1767, consta que a la Clota hi vivien tres xarmataires amb les seves famílies, un total de 17 persones. A partir de 1789, coincidint amb una època de guerra i crisi, només hi trobem 5 o 6 persones que hi vivien. Més tard la Clota seguirà sent habitada fins a la primera meitat del segle XX. | 41.3160900,1.9384600 | 411150 | 4574390 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), només apareix la cisterna i pous de la Clota, però no el conjunt en si. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33925 | Mas Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pasqual | <p>PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit</p> | XIV | Segons informació oral dels propietaris, aquest immoble està força reformat a l'interior.La planta baixa d'aquest edifici va ser reformada completament entre els anys 2003 i 2004. | <p>Masia de planta quadrada amb teulada de teula àrab a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta les obertures ordenades simètricament; a la planta baixa hom troba el portal d'entrada a l'edifici a la part esquerra, d'arc carpanell. A la part central i a la dreta de la façana hi ha dues finestres quadrades amb ampit. A nivell del primer pis hi ha tres finestres quadrades senzilles, amb ampit, sense balcó, situades simètricament sobre les obertures del pis inferior; per bé que a l'esquerra de la finestra situada a la banda esquerra de la façana, hi ha un finestró quadrat, més petit. Entre la finestra central i la situada a la dreta en aquest nivell de la façana, es situa un rellotge de sol (veure fitxa 400). Finalment, sota el cim de la cornisa s'obre la finestra de les golfes, d'arc carpanell molt rebaixat amb ampit i finestra a doble batent. Pel que fa a la teulada, cal destacar el fet que el vessant dret s'ha escurçat respecte a l'esquerre. Això es deu a que a la façana lateral dreta s'adossa un altre edifici, de dimensions més reduïdes, de planta quadrada i teulada a dues vessants, d'una sola planta, més modern, amb un ample portal d'entrada d'arc escarser i una finestra quadrada a cada costat, destinat a magatzem. A la façana posterior de l'edifici destaca, a l'alçada de les golfes, un finestral d'arc de mig punt sobre el qual hi ha la politja d'un pou que es troba al nivell del terra. A la part oest de la masia s'adossa un altre edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb planta baixa i pis, que antigament era l'habitatge dels masovers. Com a únic element destacable cal esmentar, a la façana principal, la porta d'entrada, d'arc carpanell. A l'interior de l'edifici es conserva una arcada gòtica i una llar de foc. Algunes finestres tenen festejadors, ara tapiats. A poca distància de l'edifici hi ha una mina natural d'aigua (veure fitxa 401).</p> | 08020-58 | Mas Pasqual, 3 | <p>Aquest mas ha rebut diversos noms al llarge dels anys: Casa d'en Triter, Mas Campamar, Mas Grau del Puig de Santa Eulàlia, Mas Llaurador, Mas Pasqual i Cal Ritu. El primer esment és en un capbreu datat l'any 1390. La casa i els honors d'en Triter apareixen com a límit est, sud i oest de Ferrer Vendrell per la Reguessona, i es fa referència al camí de les Codinelles i el mas Fruge; ambdós topònims fan referència a l'entorn de Santa Eulàlia. En un capbreu de l'any 1595 s'esmenta el Mas Campamar, al puig de Santa Eulàlia, confessat per Joan Carreras. Limita al nord, est i sud amb Jaume Sadurní de l'Espluga, i a l'oest amb Jaume Girona. A la confessió del Mas Pau, com a límit sud s'esmenta l'honor de Joan Carreras, que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al mas Planes. El mateix es diu del límit est del mig derruït mas Fruge, que limita a l'est i nord amb Joan Carreras, i que fou d'en Garau de Santa Eulàlia i amb el torrnet de les Codinelles. Al límit sud i oest del mas Sadurní de l'Spluga és l'honor de Joan Carreras de Santa Eulàlia, abans de Jaume Garau, i abans de Campamar. La finca del mas Campamar, propietat de Guerau de Santa Eulàlia, es va dividir en tres parts: la casa i una part de terres per Joan Cerreras, i la resta de terrs per Petit del mas Traval i per Sadurní de l'Espluga. El 1597 consta un precari a Joan Carreras i la seva esposa Isabel pel mas Carreras, abans Puig de Santa Eulàlia. El 1610, a la llibreta de compliment pasqual, hi ha una relació dels focs de Begues i les persones que els habiten. Al foc de Santa Eulàlia s'esmenten Joan Carreras, sa muller i el seu fill Joan. El 1614, Antoni Grau i la seva esposa Magdalena venen el Mas Grau o Campamar a Jaume Sadurní de la Spluga, que per donació el transmet el 1616 al seu net Jaume Pere Sadurní en casar-se amb Margarida Almirall, i d'aquesta per testament a Jaume Sadurní (1652) i d'aquest a Maria Sadurní (1670), casada en primeres núpcies amb Antoni Ravella i en segones amb Joan Pau Ros, i d'aquesta al seu fill Ramon Ros Sadurní (1706), que encara el confessa el 1716. El mas Grau de Santa Eulàlia limita al sud amb Jaume Girona, al nord i est amb Jaume Sadurní de l'Espluga i a l'oest amb aquest mateix i Can Pau de la Figuera. El 1714 Josep Llaurador, conseller barceloní i notari del baró d'Eramprunyà, havia comprat el Mas Llaurador amb 65 mujades de terra situades al coll Soronella. N'era masover en Pacià Carbó. Limitava a llevant amb terres d'en Sadurní, i al sud amb Can Martí. El mas fou segrestat entre 1714 i 1725, any en què l'embargament realitzat per les noves autoritats borbòniques fou aixecat. Per la ubicació al Puig de Santa Eulàlia i per l'antiguitat constructiva, Xavier Parellada (veure bibliografia) pensa que el Mas Llaurador (avui Mas Pasqual o cal Ritu) és el mateix mas Campamar, però manca trobar el lligam documental i aclarir la història de l'edifici entre els anys 1714-1716, on es solapen en Ros i en Llaurador com a propietaris. S'ignora quin nom tenia abans el mas que compra en Llaurador, però sembla que es tracta de Mas Pasqual i que és molt més antic que la data de compra. El 1732 consta Joan Tort com a masover del Mas Llaurador, mentre que segons el padró del 1756, Joseph Llaurador consta com a propietari que tributa al baró d'Eramprunyà pel Mas Pasqual. El 1759 el notari Josep Llauradó seguieix sent el propietari. El mas tenia en aquella època 9,23 mujades de sembradura, una de vinya, 92 de bosc i 11,41 ermes, amb un total de 113,64 mujades. El 1765 el Mas Llaurador era propietat de Joan Pasquel, de qui pren el nom actual. En un capbreu de l'any 1819 s'esmenten en Ramon Ribera Pasqual, hereu de Ramon Ribera, i Marianna Ribera Pasqual, hereva de Miquel Pasqual, pagès de Begues, qui confessa diverses peces de terra i tres casetes amb la pallissa a Lo Padronet, per les quals paga cens al Magnífic Anton Matas, successor de Joseph Llaurador, notari. El mas Pasqual és un dels que apareixen esmentats al salpàs de l'any 1880.</p> | 41.3363500,1.9118100 | 408948 | 4576667 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33925-foto-08020-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33925-foto-08020-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33925-foto-08020-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 33932 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 18. Centre d'estudis beguetans. | XIV | Masia de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una disposició asimètrica de les obertures, totes elles emmarcades amb carreus i dovelles de gres vermell. La porta principal, situada al centre de la planta baixa, és d'arc de mig punt. A cada costat de la porta trobem una finestra rectangular i, a ambdós extrems de la façana, dues portes secundàries, sense arc ni decoració destacable. L'alçada de l'edifici no és regular. Al costat sud-est presenta una part on només hi ha un pis. La façana en aquesta part és d'un parament diferent a la resta, pedra vista arrebossada parcialment de factura moderna. A nivell de primer pis destaquen les dues portes amb balcó i barana de ferro situades a la part esquerra de la façana, mentre que a la dreta trobem dues finestres quadrades, amb ampit, sense balcó. Enmig d'aquestes obertures hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 405). Cal fer menció en aquest punt de fet que el cos adossat a l'esquerra de la façana, ja esmentat, arriba justament a nivell del primer pis. A nivell del segon pis, trobem dues portes amb balcó amb barana de ferro, situades al costat esquerre, simètricament sobre les del primer pis, d'idèntiques característiques, mentre que a la dreta destaca la cantonada de l'edifici, que es resolt a partir d'una tribuna de tres arcades de mig punt, que continua a la façana est. L'edifici presenta les cantoneres de pedra vista, que juntament amb els carreus de les obertures contrasten amb la superfície del parament de les façanes, amb un arrebossat de color blanc. La cantonera sud-est, a més sobresurt lleugerament a nivell de la planta baixa, ja que en aquesta part hi té un contrafort adossat. Un baluard de pedra tanca la part frontal de la casa, una part de la façana de ponent -on destaca una construcció secundària de planta rectangular situada a diferents nivell segons la topografia del terreny -, i quasi la totalitat de la façana de llevant. A l'exterior de la casa destaquen el pou, l'era o un forn de pa circular, avui elements decoratius. | 08020-65 | Les Planes | El Mas de les Planes el trobem ben identificat amb aquest nom al segle XVII, tot i què l'origen del mas és molt anterior, encara que amb un altre nom. Al segle XIV se l'anomenava mas Costa, essent propietat de la família Costa, tot i que és probable que hagués pres el nom de l'indret per ser una zona de 'costes' (terres en pendent o properes a penya-segats). Segons un document notarial signat pel notari Folqueres, l'any 1338 Guillem Costa vengué el mas Costa a Bononat Panyella, família estesa i assentada a Begues que al segle XIV posseïen el mas Torra (a Puig Castellar) i la Massana. Segons un altre document signat pel notari fuster, l'any 1396 posseïa el Mas Costa en Jacob Panyella. En el capbreu de 1458 fet per Jaume March III just abans de l'esclat de la Guerra Civil Catalana (1462-1472), hem trobat que es declara posseïdor de les Planes en B. Petit, qui també té el mas Codinelles. Però sembla bastant probable que aquest nom de les Planes al segle XV sigui referit a un altre mas que avui es desconeix quin era. Aquest mateix mas de les Planes el tornem a trobar al capbreu de 1595 en la descripció d'unes afrontacions del Mas Pau, propietat de Montserrat Pau, 'abans dit mas Panyella de la Figuera. Té vinya plantada, erm i bosc. Limita amb Joan Sadurní de la Costa, amb Joan Carreras que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes i part l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols que abans fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina i també part amb el terme de l'Hospital de Cervelló'. A mitjans segle XVI en Climent Guerau del Coll, fill de Bartomeu, comprà el Mas Costa i Mas Glaçat. No obstant, en el capbreu de 1595 trobem com a posseïdor de Mas Costa i Mas Glaçat en Gabriel Panyella que l'hauria adquirit, potser per contracte d'establiment, a Climent Guerau. Tanmateix, segons un document signat pel notari Anton Seriol de l'any 1598, els barons d'Eramprunyà, Isabel de Torrelles i Francesc d'Erill, reconeixen el Mas Costa i Mas Glaçat a Joana, vídua de Climent Guerau, i el seu fill hereu, pel que pagaven 40 lliures. Al segle XVII és quan el Mas Costa perd el nom per passar-se a dir de les Planes, tot i que no queda clar quan es produeix. Serà l'any 1614, quan es fa el recompte dels habitants del poble a causa del Compliment Pasqual, que ens assabentem que a les Planes hi viu el matrimoni format per Pau Cirerol i la seva esposa i possiblement amb fills petits, que no queden recollits en l'enquesta del rector perquè en aquests recomptes s'excloïen els menors de 7 anys. A les llibretes dels anys 1617, 1618 i 1619 ja es nomena l'Helena, filla del matrimoni. En els anys següents, el nom de les Planes desapareix i la família Pau Cirerol passa a habitar el Mas Glaçat fins al 1634. Res fa pensar que el Mas de les Planes en aquesta època hagués desaparegut, però no en tenim més notícies fins l'any 1655. Segons un contracte d'establiment del 24 de gener de 1655, 'Antic Campamar lloga i fa lloguer a Ramon Costa de tota la casa y heretat del Mas Alemany y Mas Turallo y Mas de las Planas per cinc anys i cinc esplets'. Les referències que d'aquest es fan en els pactes del contracte sembla que no és més que un corral per guardar bestiar. És possible que durant alguns anys el Mas de les Planes no fos habitat i l'única referència que recorda la toponímia del Mas de les Planes la trobem al capbreu de 1632, quan es refereix a una peça de terra plantada de vinya, dita la Plana, que tenia cedida en contracte emfitèutic a Jaume Petit del Mas Trabal. | 41.3231500,1.9475300 | 411919 | 4575165 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història)Acabada la Guerra de Successió, l'any 1718, l'Intendent General Josep Patiño, per poder implantar el Cadastre General a Catalunya manà es confeccionés un cens de béns i persones de tot el Principat. El nom de les Planes no hi surt com a contribuent en els cadastres de 1717 a 1747. Degut a què les relacions de les propietats en terres, cases i bestiar, les confeccionaven el batlle i regidors del poble i després eren facilitades a l'Intendent general, les ocultacions per pagar menys resultaren tan evidents que obligarien a què l'any 1759 es desplacés per tots els pobles de Catalunya un censador per fer un cens definitiu. Aquest Cadastre registra el mas de les Planes com a casa pròpia de Joan Petit de les Planes, propietari del Mas Alemany i de la Clota.A partir de 1762 aquest mas gaudeix d'una gran vitalitat econòmica, hi viuen 13 persones, el mateix nombre que al 1800. Els Petit continuen amb la titularitat de la masia, que aixoplugava el 1852 a 10 persones. Les Planes, en els darrers 50 anys ha sofert diverses vicissituds, ha canviat de propietari, ha estat comprada per servir de restaurant, de casa d'estiueig, reformada,... Tot i així, encara conserva la imatge de masia que li va donar el seu caràcter. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33972 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XV | L'actual casa de la rectoria vella està formada per dues edificacions, una d'adossada darrera de l'absis de Sant Cristòfor de la Rectoria (sense façana a migdia), i l'altra adossada a aquesta pel costat de ponent, amb la façana orientada a migdia, on destaca una gran galeria. Històricament, totes estaven connectades per dins i conjuntament tenen una superfície superior a la de l'església. L'edificació de la galeria té la façana al sud, es compon de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dos vessants asimètrics i amb carener perpendicular a la façana. El coronament de la teulada es fa amb imbricacions de maó que configuren motius geomètrics. A la façana principal, un cos frontal sobresurt de la resta de la casa, ocupant la planta baixa i el pis. En aquest cos s'obren les dues portes principals de l'edificació, que avui dia han quedat dividides, una porta per cada propietat en la que s'ha dividit l'immoble. La divisió s'ha fet amb un muret perpendicular a la casa. La porta de la dreta és una porta cotxera amb finestra ovalada superior i un arc de maó de guarniment a manera de guardapols. La porta de l'esquerra es divideix en dues parts, l'entrada pròpiament es divideix d'una part superior en forma de mitja esfera (decorativa) amb una biga horitzontal. El ferro forjat tanca la part superior de la porta. Al costat d'aquesta porta s'ubica el pou de la casa amb un cos inferior fet d'obra moderna de secció quadrada de 90 cm d'alçada i 1,47 m de costat. La boca té 82 cm de costat, és quadrada i està tancada per una porteta metàl·lica. D'aquest cos surten tres braços de ferro que conflueixen a la part superior on hi ha instal·lada una corriola. Els ferros acaben tornejats en forma d'espirall, una anella circular serveix d'ancoratge als ferros i una bola esfèrica del mateix material guarneix aquesta part metàl·lica que té una alçada màxima de 1,5 metres. L'element més original d'aquest cos frontal de la façana principal és una galeria formada per set arcs de mig punt disposats en un grup central de tres obertures, i dos grups laterals de dos. Entremig dels grups dues obertures ovalades acaben de provocar un ritme en la composició de la façana. Aquest primer cos edificat es tanca a una teulada simple. Per sobre, s'aprecia visualment que el cos principal de la casa sobresurt respecte al cos de ponent, per tant, l'edifici queda articulat amb tres cossos diferents. Dues finestres de les mateixes mides col·locades simètricament acaben de definir la façana de migdia. La façana de ponent consta de tres finestres a la planta baixa, la del mig emmarcada en pedra i amb el perfil superior ondulat, totes tancades per ferro forjat, al primer pis destaca un balcó amb barana de ferro forjat amb la seva porta corresponent i una finestra simple quasi a la cantonada. A nivell de les golfes hi ha dues finestres quadrades als balcons de mida petita. A la façana de darrera destaca una entrada d'accés amb escales, un balcó igual al descrit i diferents finestres menors. Pel que fa a l'edificació de darrera de l'absis de l'església, cal dir que una paret mitgera totalment cega subdivideix aquesta edificació en dues naus paral·leles, una al nord amb façana obaga i l'altra al sud, entre aquella i l'església vella. Ambdues tenen façana a llevant, però no a ponent ja que hi ha adossada l'altre edificació. | 08020-105 | Carrer Rectoria, 6 / Carrer Alacant, 2 | Notícies històriques: 1264.- Tot i que les referències a l'església de Sant Cristòfor de Begues són del s. X, el primer esment a l'existència d'una parròquia amb notaria rural, i per tant d'una probable rectoria no apareix fins el s. XIII. 1279.- Referència al rector de Sant Cristòfor de Begues. 1413.- A la visita es reclama la reparació de la casa rectoral. És el primer esment explícit de la rectoria.1511.- A la visita pastoral es reclama una nova reparació de la rectoria, i es torna a insistir en el mateix a la visita de l'any 1555, ordenant que es repari la fàbrica de la casa al cap de 3 mesos, sota pena de 20 sous. L'any 1562, es fa una nova ordre de reparació amb un nou termini de 6 mesos, i ordena segrestar els fruits i rendes dels emfiteutes de l'església per pagar les obres. S'entén que les obres eren importants i molt urgents, ja que sembla que portaven un retard de 50 anys. Posteriorment ja no es torna a parlar de la rectoria , però si de la necessitat de construir la nova església. Fins als anys 20-30 del segle XX la rectoria vella encara era la casa del rector, i en ella (probablement només als baixos) s'hi feia vida de pagès. Va deixar de ser utilitzada com a tal en construir-se l'any 31la nova església i rectoria en el centre del poble, venent-se posteriorment la vella al Sr. Queralt, personatge que va participar de forma important en l'arranjament de la carretera de Gavà a Begues als anys 40. Els Queralt es van establir al pis mentre construïen una casa nova al costat de llevant de l'església, a sobre de l'antic cementiri que aquesta tenia adossat a l'exterior i que havia deixat de ser funcional quan al segle XVII es va construir el de la Collada. Un cop establerts (com estiuejants) a la casa nova, van començar a reformar la rectoria vella per dividir-la en 3 cases independents, les quals després van llogar a estiuejants. Emigrats als Estats Units d'Amèrica, finalment van vendre totes les cases, l'hort i els camps de conreus associats als anys 80. Actualment la rectoria és la residència permanent de tres famílies, la propietària (Pugès) i dues llogades. La casa nova dels Queralt va ser venuda a part al fill d'uns vells estiuejants de la Collada. | 41.3291600,1.9437900 | 411614 | 4575836 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34187 | Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | Aquest immoble presenta alguns signes de degradació al parament de les façanes. També hi ha annexos adossats posteriorment a l'edifici original. | Masia que es compon de diferents cossos constructius de diferents alçades, avui dia habitatges individuals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els edificis principals estan alineats en una mateixa façana, creant una planta rectangular, i tenen la teulada a dues vessants amb carena paral·lela a dita façana. Darrera, un edifici d'una sola planta s'adossa d'un extrem a l'altre dels edificis principals. El parament es de pedra lligat amb morter de calç, però hi ha annexes construïts de totxo modern. La composició de les façanes es senzilla en la major part de l'edifici, obertures simples tant a les portes com les finestres i els balcons disposades amb simetria. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica enmig d'aquesta façana. A la façana sud-oest hi ha una altra entrada, on destaca també un rellotge de sol (deteriorat). Un nou cos perpendicular a aquesta part de l'edifici ocupa la meitat del seu volum. En aquesta part s'han fet annexos moderns. | 08020-320 | Disseminat entre La Costeta i Mas Ferrer | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), en un document de l'any 1391 s'esmenta el mas Çacalm, que podria ser l'actual Mas Roig, ja que consta que limita a orient amb mas Bruguer (Can Rigol) i a occident amb el mas de la Maçana. Entre els anys 1569 (Barthomeu Petit) a 1835 (Isabel Petit) consten els bateigs dels Petit del Mas Roig. | 41.3332200,1.9240100 | 409964 | 4576307 | 1391 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34187-foto-08020-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34187-foto-08020-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34187-foto-08020-320-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 34298 | Puig Moltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-molto | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XV | El mas està enrunat i envaït per la vegetació. | Conjunt d'edificacions en estat ruïnós, pertanyents a l'antic mas de Puig Moltó. Davant de la façana principal destaca una era. Presenta diferents cossos, el primer al que s'accedeix des de l'era sembla un corral o pati tancat amb les parets de mamposteria lligada amb morter de calç. La resta de cossos són de difícil identificació degut al seu estat. En general destaca les arcades (avui tapiades) fetes amb pedra de gres, iguals que els emmarcaments d'algunes finestres. Resulta igualment interessant les restes interiors de revestiments policromats. | 08020-425 | Carretera de Begues a la Plana Novella | Aquest antic mas apareix documentat ja al capbreu de l'any 1458 amb el nom de Mas Puigvoltor, com a propietat de Bernat Vendrell, home soliu. El mas torna a aparèixer documentat als fogatges de 1497 i de 1515. Dels anys 1566 a 1838 consten els bateigs dels Petit de Puigvoltor. Al capbreu de 1595 el mas consta com a propietat de Jaume Petit, i se'ns diu que limita a l'est amb el mas Torra, al sud amb l'honor de Montserrat Vendrell, dit La Troneda; a l'oest amb l'honor del Mas Garau i amb la tinença d'en Rocafort; i al nord amb el Mas Ferrer i el Mas Stanyol. L'any 1756 consta com a propietat de Ramon Petit de Puigvoltor, i el 1849 és conegut com a Casa Puigmoltó. Puig Moltó és un dels masos que apareixen documentats en el salpàs de l'any 1880. Cap a l'any 1900 aproximadament, Joan Romagosa compra el mas Puigmoltó a Josep Petit Ferrer. Actualment està en ruïnes, tot i que se sap que als voltants de l'any 1935 encara estava dempeus. A dia d'avui no s'ha efectuat cap intervenció arqueològica sobre les restes d'aquest mas històric. | 41.3168200,1.9210200 | 409691 | 4574490 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34298-foto-08020-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34298-foto-08020-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34298-foto-08020-425-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | En el dintell d'una finestra hi ha la data de 1789 i en una paret de ciment la data de 1916. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 34208 | Mas Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-alemany | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIII | Enrunat | Mas enrunat de planta rectangular, de l'estructura del qual es poden observar els murs perimetrals i un mur transversal a l'interior, que hauria dividit l'espai en dos sectors. La fàbrica és de pedra, bàsicament gres vermell típic del Massís del Garraf. Destaca, entre les filades de pedres del mur sud - est, una filada feta amb lloses disposades lateralment a mode d''opus spicatum', així com alguns carreus dels muntants de la porta d'entrada al mur nord - oest. Les ruïnes de l'edifici ocupen una àrea aproximada de 125 m2, i els murs tenen un gruix mitjà d'uns 70 cm | 08020-341 | Capçalera del Torrent de l'Om | Alguns autors suggereixen una antiguitat medieval (s. XIII), data que el lligaria amb Ramon Alemany, baró de Cervelló, mort el 1229 durant la conquesta de Mallorca. Al segle XIV el Mas Alemany limitava amb el Mas Conquista o Albareda, i era esmentat com a propietat d'Alemany de Cervelló, altres vegades com a propietat de l'Hospital de Cervelló (Olesa), que fou una donació d'Alemany de Cervelló a l'Hospital fundat pel seu antecessor Guillem II de Cervelló. En un document de l'any 1665 de l'Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà, s'esmenta el Mas Alemany com a situat a Sant Miquel d'Eramprunyà al lloc de Les Valls, i estava junt i aglevat amb el mas Torelló i el de Les Planes, aquest darrer a la parròquia de Begues. No es mencionen els límits per ser molt extensos, però limita amb el mas Cortils i es troba als límits de Gavà i Begues. L'any 1572 s'estableix a Antonio Campamar. Entre 1569 i 1692, als llibres de baptismes apareixen els Campamar del Mas Alemany (Yzabet, Antich Pau, Mariagna i Sebastià). L'any 1759 es menciona Joan Petit del Mas Alemany. L'any 1849, hi vivia en Joan Marcé. Tot i que la masia va ser habitada per la família del 'peó' (Jaume Marcé Romagosa) fins a començaments del segle XX (van marxar a Cal peó, del carrer de Sant Cristòfor), sembla que la masia es va enderrocar expressament pels seus propietaris per evitar pagar impostos. | 41.3358900,1.9133900 | 409079 | 4576615 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34222 | Mas de la Massana / la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-massana-la-massana | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | En procés d'enrunament. Les teulades han desaparegut de tots el cossos constructius. | Masia que es compon de tres cossos constructius, el principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana, però una edifici afegit a llevant desvirtua la simetria. El parament es de paredat antic lligat amb morter de calç. La cantonada està reforçada amb carreus de pedra. La façana principal conserva els forats de subjecció de les bigues de la bastida utilitzada en la seva construcció. Consta de portal principal amb muntants de pedra i llinda de fusta, i dues finestres obertes simètricament a nivell del pis, les quals devien ser més grans i van ser reduïdes mitjançant la construcció de paret de maó. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica entre les dues finestres. El coronament de la façana es tanca amb una cornisa de teules invertides que descansa sobre una línia de rajola borda. El cos del costat de llevant presenta un portal d'arc rebaixat fet amb maons i un balcó just a sobre. El cos afegit per darrera té un portal d'accés fet amb rajoles en sardinell a la façana est. A sobre, hi ha una finestra de disseny més modern. Davant de la casa hi ha diferents annexes tancats per un perímetre de paret de pedra que haurien estat utilitzats com a corral, en una de les cantonades del qual hi ha un pou de pedra, molt deteriorat. | 08020-355 | Fondo de la Maçana | El topònim Massana és d'ascendència àrab, i fa referència a un assentament proper a una via de comunicació, cosa que lliga amb la proximitat del camí ral (antiga via romana) de Barcelona a Vilafranca. L'any 1391 apareix en un capbreu, esmentat al límit oest del mas Caçalm i com a límit est de la muntanya de Perafita. També s'esmenta en un precari signat a favor de Jaume Ça Panyella per una peça de terra a la Maçana. L'any 1595 apareix en un capbreu, s'esmenta el torrent de la Massana, però no el mas. L'any 1759 és propietat de Gabriel Freixas. L'any 1789 Vicens Freixas Morgades, doctor en lleis i ciutadà honrat de Barcelona, és propietari de la Massana. L'any 1886 Can Massana és propietat de la família Térmens. | 41.2898600,1.9132900 | 409007 | 4571505 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34296 | Mas Glaçat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-glacat | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XIV | El mas està enrunat i molt envaït per la vegetació, fet que dificulta l'observació de les estructures restants. | Runes de l'antic Mas Glaçat, enderrocat a començaments del segle XX (veure apartat 'Història'). Es tracta d'un antic mas d'origen medieval, de dimensions molt reduïdes, del qual avui dia únicament són visibles els murs perimetrals, que ocupen una extensió aproximada d'uns 35 m2. Els murs tenen una alçada màxima conservada d'uns 3,5 m; estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb una barreja d'argila i morter de calç. Al mur orientat al sud-est s'observa una finestra quadrada de petites dimensions, mentre que a la part oposada (nord-oest) hi ha un cos rectangular, modern, fet de totxo, també enrunat, que segurament tenia alguna utilitat agrícola indeterminada. | 08020-423 | Mas Glaçat | El Mas Glaçat apareix documentat per primer cop l'any 1306, en un document on Ferrer Glaçat compra a Guillem Torra el Mas Morcel o Mas Motzel. L'any 1458, a l'establiment del Mas Torra s'esmenta, com a propietari d'una de les finques amb què limita, a en Bernat Glassat. Aquest XVIIIcognom desapareix poc desprès, possiblement a causa de les diverses epidèmies de pesta de l'època. En un capbreu de l'any 1595 torna a aparèixer el Mas Glaçat com a propietat de Gabriel Panyella. Climent Garau compra (abans de 1593) a Gabriel Panyella el Mas Glassat i el Mas Costa. S'esmenta com a límit de la peça de la Font Sanguanera (actual Font Sangonera?), resseguint la serra de la collada de la Font Sanguanera fins al Puig de la Desfeta. El Mas Glaçat formava llavors unitat amb el Mas Costa o Carreras. Limitava al sud amb el Puig de la Desfeta i el Mas Costa i a orient amb Campamar (probablement del Mas Alemany). L'any 1598 consta que la vídua de Climent Garau ven el mas a precari. A mitjans del segle XVII, el mas passa per casament de la pubilla Garau a la família Petit. El 1641 consta com a propietari del mas Francesc Vendrell de l'Hostal. El 1759 és venut juntament amb el mas de deu a Ros i Barnola i desprès a Amell. El 1849 es documenta un tal Jaume Viñas del Mas Glaçat, i és un dels masos que apareix al salpàs de l'any 1880. Segons Josep Pañella, l'edifici fou enderrocat a començaments del segle XX pel seu propietari (Amell), per fer fora una llogatera que no respectava la moral cristiana de la època, ja que, segons sembla provenia del món de la faràndula. A dia d'avui no s'ha efectuat cap intervenció arqueològica sobre les restes d'aquest mas històric. | 41.3250400,1.9402400 | 411311 | 4575382 | 1306 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Als voltants del Mas Glaçat s'observen algunes estructures associades, com possibles pous. L'espessa vegetació de la zona, però, n'impedeix l'accés i la descripció. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 33918 | La Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parellada | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XVI | Tot i que l'equip elaborador d'aquest Mapa de Patrimoni no ha obtingut accés a l'interior del recinte de l'immoble, aquest sembla presentar diversos signes de modificació fruit de diverses restauracions. | Edifici amb teulada a dues vessants amb carenera paral·lela a la façana. Distribució aparent en tres cossos amb un cos afegit a ponent que va allargar la façana. A la façana principal destaca un arc de mig punt i un balcó a sobre amb quatre mènsules motllurades com a elements més destacades. | 08020-51 | Entre Mas Ferrer i Can Rigol | El fogatge de 1515 apareix en Jaume Petit de la Parellada. De l'any 1580 (Rafaela Joana Petit) a 1724 (Magdalena Petit Martí), consten els bateigs dels Petit de la Parellada. El capbreu de 1595 Mas Parellada és propietat de B. Petit. Inclou el mas Garau i Bartró. Límita amb Mas Roig i mas Vidre. L'any 1756 és propietari Gabriel Freixas. El capbreu de 1819, Vicens Freixes, ciutadà honrat de Barcelona, confessa el Mas Petit de la Parellada. L'any 1824 va ser propietat de Joan Puigventós, de Sitges. L'any 1849 és anomenada la Casa Parellada. Després d'haver estat habitada per la Guardia Civil a finals dels anys 90, l'any 2005 va ser ocupada per membres del col·lectiu okupa. | 41.3277200,1.9157700 | 409267 | 4575705 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33918-foto-08020-51-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici va patir una transformació profunda a mitjans del segle XX,, moment en que es varen adaptar els corrals i pallisses en habitatge. | 95|98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 34189 | Imatge de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-cristofol | XVII | <p>Escultura exempta de guix modelat sobre talla de fusta que representa a Sant Cristòfol, patró del municipi de Begues, dempeus, com a gegant barbat que porta a coll-i-be el nen Jesús, suportant una branca amb les seves mans. Fruit d'una recent restauració, l'estàtua presenta una policromia molt viva. Sant Cristòfol vesteix una camisa verda, va descalç i porta un mocador blau lligat al cap i un sarró de color marró fosc lligat en bandolera. El nen Jesús, a coll-i-be de Sant Cristòfol, va despullat, porta el cap nimbat i una esfera celest daurada a la mà esquerra. L'escultura guarda correctament les proporcions i el ritme es mou entre l'anècdota i el repòs. L'anatomia dels personatges obeeix a uns cànons naturalistes, tot i que els rostres expressen solemnitat i voluntat de transcendir, com és habitual a l'escultura barroca.</p> | 08020-322 | Carrer Alacant, 8 | 41.3319100,1.9233200 | 409905 | 4576162 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Oriol Vilanova | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34238 | Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues | XVII | <p>Creu processional de tipologia llatina realitzada en llautó i banyada en plata, amb unes dimensions de 120 cm d'alçada, 50 cm d'amplada i 20 cm de gruix màxim a la part inferior, i 4 cm de gruix màxim a la part superior. La superfície de la creu està profusament decorada amb aplics de motius vegetals (tiges als braços i acabament dels extrems en forma de fulles de flor de lis). Presenta, al centre de la cara anterior, una imatge de Crist crucificat, coronat i amb el cos flexionat, d'estil naturalista, mentre que a la cara posterior hi ha representada una imatge de la Mare de Déu amb el nen, en actitud triomfant. Destaca la part inferior de la creu està decorada per una sèrie d'elements en forma de gablets que l'envolten, a l'interior dels quals hi ha representats diversos sants i apòstols, destacant, a la cara davantera, sota la imatge de Crist, es troba Sant Pau, amb barba, recolzat sobre una espasa, mentre que a la cara posterior hi ha Sant Pere, igualment barbat, que sostè la clau del Cel a la mà dreta i el llibre de les Escriptures a la mà esquerra. Cal destacar, al lateral dret, el segell gravat de l'orfebre autor de la peça. Es tracta d'un segell de petites dimensions on es pot llegir la data '1612', i unes inicials de difícil identificació ('VII' o bé 'DTI'), seguides d'una creu de tipologia grega.</p> | 08020-371 | Església de Sant Cristòfol de Begues | <p>Segons informació oral del mossèn de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues, senyor Agustí Segarra, la creu prové de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria. Segons el mateix testimoni, durant la Guerra Civil (1936-1939), la creu va restar amagada en una masia, i a la immediata postguerra, la creu va ser venuda pel mossèn per manca de recursos. Alguns anys més tard, però, la creu fou recuperada per un o diversos feligresos del poble i retornada a la parròquia.</p> | 41.3309000,1.9223600 | 409823 | 4576051 | 1612 | 08020 | Begues | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons informació oral del mossèn de la parròquia, senyor Agustí Segarra, els aplics decoratius de les figures són afegits posteriors a la peça original. | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34195 | La Tenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tenda | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVIII | Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular i un edifici annex al costat oest que fa cantonada, formant una forma de 'L'. El cos principal té teulada simètrica a dos vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal presenta un portal d'entrada d'arc rebaixat i una porta a l'extrem est de l'edifici. La composició ve marcada per l'existència de quatre balcons a nivell de segon pis, a la mateixa alçada i distribuïts simètricament, les baranes són de ferro amb decoració geomètrica simple a la part inferior. Destaca un rellotge de sol (molt deteriorat) entre els dos balcons de la part oest de la façana. El coronament de la façana es tanca amb un ràfec de maons imbricats i una línia de teules invertides paral·lela a la façana. El cos del costat de ponent destaca per tenir una galeria formada per quatre finestres d'arc de mig punt. Les edificacions, junt a un mur que divideix amb la propietat contigua i un petit baluard amb la porta, tanquen un recinte interior on hi un pou amb safareig de pedra. La façana lateral de l'oest de la masia té obertures modernes. | 08020-328 | Passatge Sant Martí, 1 | Les terres on s'ubica la Tenda foren donades en època moderna a un dels cabalers de Can Romagosa. La Tenda fou lloc de balls i festes quan a Begues no hi havia locals socials. A partir de les terres de La Tenda es va desenvolupar a partir del segle XVIII el raval de Sant Martí o de Cal Ferrer. La Tenda està esmentada al salpàs de l'any 1880. | 41.3333000,1.9230100 | 409881 | 4576317 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34195-foto-08020-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34195-foto-08020-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34195-foto-08020-328-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33909 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia | Pàgina web de l'ajuntament de Begues: http://www.begues.cat/historia.asp PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XVI | Alguns elements de fusteria de l'interior de l'església es troben en procés de degradació, com ara el confessionari, la balaustrada del cor o l'embigat del sostre de la sagristia. | Ermita de nau única, de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a doble vessant. A l'exterior destaca la façana principal, amb la porta allindada, de pedra, amb els muntants de carreus. Per sobre de la porta hi ha una finestra circular a mode de rosassa. Corona la façana, per sobre el cim de la cornisa, el campanar, d'espadanya d'un sol ull, de maó vist, rematat per una creu de ferro. A l'ull de l'espadanya d'aquest campanar hi ha una sola campana. La façana nord de l'edifici presenta tres contraforts, mentre que a la façana oposada, al sector de l'absis, s'hi adossa un annex de planta quadrada, amb teulada a un sol vessant. La superfície de les quatre façanes presenta un arrebossat de color blanc. L'interior de l'edifici és molt senzill. Destaca l'embigat de fusta del sostre a doble vessant, així com el revestiment de les parets, decorat amb línies que imiten falsos carreus de roca. El sector del presbiteri es troba lleugerament elevat respecte al paviment de la nau, de manera que s'hi pot accedir pujant dos esglaons. Al fons de la zona de l'absis hi ha ubicat un retaule dedicat a Santa Eulàlia, titular de l'advocació del temple (veure fitxa 386). A la paret de l'epístola es troba la porta d'accés a la sagristia. Sobre el tram de l'entrada i adossat al mur de la façana principal es troba el cor, amb balustrada de fusta, sense cap element destacable. | 08020-42 | Barri de Santa Eulàlia | Aquesta ermita té el seu origen amb els eremites que hi havia al Puig de Santa Eulàlia, els segles XV-XVI. La primera referència documental de l'indret és de l'any 1522, en referència a una visita pastoral a Sant Christophori. El 13 de gener de 1618, el bisbat va donar llicència per reedificar la capella de Santa Eulàlia. Una de les més importants reformes a l'edifici fou la feta l'any 1832, adoptant l'ermita l'aspecte amb què ha arribat als nostres dies. | 41.3380800,1.9155000 | 409259 | 4576856 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33885 | Caramelles de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-begues | MARTÍ I SALLERAS, Carles: 'Cantant la primavera. Petita història de les caramelles de Begues'; dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 8-12. | Aquest costum es continua realitzant actualment. | Cançons populars cantades per una colla de cantaires que visiten cases i masies davant les quals canten, bàsicament en les festes pasquals. L'organització d'una excursió o viatge per part dels cantaires com a recompensa final de les cantades, és un dels costums que s'ha mantingut des dels inicis de la colla de caramelles de Begues. | 08020-18 | Sembla que el costum de cantar caramelles ja existia al segle XVI. Als indrets rurals la festa es va anar mantenint més temps, però a Barcelona i les seves rodalies es va anar perdent. Al segle XIX, sota l'impuls de la Renaixença i dels Cors de Clavé, retornà amb força a Barcelona i les poblacions del seu pla. Primitivament, les Caramelles devien ser colles exclusivament masculines de pastors, més tard colles gremials o colles de poble o barriada que naixien a la taula d'un cafè o a la tertúlia d'una societat recreativa. La seva finalitat era oferir una serenata a les famílies del poble o les masies de les rodalies amb motiu de la celebració de la Pasqua i obtenir una recompensa, generalment ous, embotits, ametlles i altres viandes, amb la qual farien un àpat que els permetés passar una estona de gresca i lleure. La serenata constava de cançons de caràcter molt variat. Les de caràcter exclusivament religiós o els 'goigs' semblen ésser les caramelles més antigues. No obstant això, la tradició i els gustos populars han anat decantant-se per cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió. D'aquestes cançons algunes són fetes per a demanar els menjars típics, unes altres tenen caràcter amorós i d'exaltació a la primavera, per oblidar el temps difícil de l'hivern, i unes altres són corrandes circumstancials de cada lloc. A les ciutats, les societats corals solen cantar composicions d'autors coneguts o cançons de caràcter local i satíric. No s'ha pogut precisar els anys en què es van iniciar les cantades de caramelles a Begues. Pels volts de l'any 1920, una colla de la qual formaven part, entre d'altres, el Pepet de les Planes, el Pere Oller, el Mitjans, el Banyes, i el Tupí i l'avi Tons amb el timbal i la gralla, varen fer caramelles. L'organització d'aquella colla de caramelles i de les pròpies cantades ja presentaven característiques molt semblants a les actuals. Sembla que en els primers anys, l'organització de la colla de Caramelles va anar molt lligada amb la colla dels Novençans i estava formada bàsicament pels mateixos joves del poble. En aquells temps el fet de formar part de la colla de caramelles, amb tot el que suposava sortir de casa, passar una estona amb els amics al bar o al cafè i participar a la posterior excursió, era un dels pocs entreteniments del jovent masculí del poble. La colla de Begues sempre ha mantingut el calendari tradicional de preparar les cantades i d'assajar durant les set setmanes de Quaresma, la qual cosa vol dir que no es comencen les activitats fins després del dissabte de Carnestoltes. En principi se sortia a cantar el dissabte de Glòria a la tarda i al matí del diumenge de Pasqua. El dissabte es reservava per a les cantades a les masies, que eren moltes i totes habitades. El diumenge es reservava per fer serenates al poble, assistir a missa i fer la cantada principal en acabar aquesta. Quan la colònia d'estiuejants va esdevenir més nombrosa i important, el diumenge es va dedicar també a les cantades a casa dels 'senyors' que eren, en molts casos, recompensades amb generositat. Mai no s'ha perdut el costum de fer la cantada en acabar la missa de migdia, al davant de l'església parroquial. Aquesta cantada sempre ha estat la més esperada per tothom i s'hi cantaven les cobles per tal que tot el poble les pogués escoltar i celebrar. Quan les autoritats eclesiàstiques varen modificar el caràcter del dissabte de Glòria per a convertir-lo en dissabte Sant, les cantades es van traslladar al diumenge i dilluns de Pasqua, així es va fer durant molts anys, però actualment s'ha retornat al costum de cantar en dissabte i diumenge. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història)En els primers anys del grup de caramelles, l'excursió que es feia després de les cantades era d'un sol dia i es marxava amb el cotxe de línia de Gavà, el mecànic del qual s'afegia a l'excursió per tal de poder atendre les nombroses avaries. Amb els anys, l'excursió es va anar fent més ambiciosa: Cadaqués, Tarragona, Osca, Sant Sebastià, Benidorm... i es feia amb l'autobús del Petit Canigó. En els últims vint anys, l'excursió ha esdevingut un viatge, i les illes Balears, especialment Eivissa, ha sigut la destinació preferida. Amb la finalitat d'incrementar la recaptació necessària per fer front a les despeses de l'excursió, la colla des de sempre ha organitzat la rifa d'una mona de Pasqua. | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33886 | Barri Campamà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-campama | XIX | Algunes cases d'aquest nucli estan actualment molt reformades. S'ha respectat, però, l'estructura arquitectònica original. | Barri ubicat a ponent del sector de la Barceloneta, conformat per una filera d'habitatges adossats distribuïts al llarg del carrer Campamà i la casa de Cal Campamà, origen del nucli. Les cases adossades, algunes d'elles molt transformades, conserven encara la seva estructura arquitectònica originària, molt senzilla. Són cases de cos, amb la teulada a doble vessant, amb la façana principal orientada cap al sud-est, . La façana principal presenta, en la major part dels casos, a la planta baixa, el portal d'entrada a l'esquerra, i una finestra a la dreta; mentre que al segon pis hi ha dues finestres verticals alineades respecte les obertures inferiors. En alguns d'aquests immobles es pot observar que la porta d'entrada era, originàriament, un ample portal d'arc rebaixat, destinat al pas de tartanes i bèsties de tir. Pel que fa a la casa de Cal Campamà, la més antiga de l'actual nucli, és un edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb la façana orientada igualment cap al sud-est, si bé en aquest cas presenta unes dimensions més grans i una estructura arquitectònica més complexa que les cases ja descrites. Així, a la façana principal hi ha la porta d'accés, a la planta baixa, la qual està flanquejada per dues finestres a l'esquerra i una a la dreta. Sota les dues finestres de l'esquerra de la porta hi ha un banc o pedrís amb respatller fet amb rajoles . Al primer pis les finestres estan alineades respecte les del pis inferior, excepte la segona finestra començant per l'esquerra, el lloc de la qual està ocupat per un rellotge de sol (veure fitxa 391). La superfície de la façana està composada per blocs de pedra irregulars, a excepció dels marcs de les obertures, els quals presenten un arrebossat de color blanc, amb el perímetre exterior amb formes ondulants i irregulars. Aquests marcs són fruit de la restauració de l'edifici. Finalment cal destacar la cornisa, per sota de la línia de la teulada, que presenta decoració en forma de dents de serra fets amb peces d'argila cuita. | 08020-19 | Carrer Campamà | 41.3339300,1.9070300 | 408544 | 4576404 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33887 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-1 | XIX | L'edifici ha estat força reformat modernament. | Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants amb carena perpendicular a la façana i xemeneia al vessant esquerre. Està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana presenta una composició simètrica d'obertures que s'articulen de la següent manera: A la planta baixa hom troba dues portes d'entrada, rectangulars, a la dreta de cada qual hi ha una finestra quadrada. El primer pis consta de quatre finestres quadrades situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa. Totes les obertures, a excepció de les portes d'accés de la planta baixa estan dotades de porticons de fusta amb doble batent. Dalt de tot de la façana i corresponent amb les golfes destaca una petita finestra emmarcada amb maó i arc de mig punt, amb ampit a la base. Tota la façana presenta actualment un arrebossat de color salmó. | 08020-20 | Camí Ral, 48 | 41.3264900,1.9263800 | 410153 | 4575557 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33887-foto-08020-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33887-foto-08020-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33890 | Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret | XIX | L'arrebossat de la façana està molt degradat. També s'observa algun element recobert amb ciment modern. | Masia de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. L'aparell que conforma els murs és irregular, format per pedres lligades amb morter i tàpia. Les obertures a la façana estan disposades simètricament. Així, la porta d'accés a l'edifici centra la planta baixa; es tracta d'una obertura rectangular que presenta un marc de maons, i té una finestra a cada banda. Destaca, a la dreta de la porta, una petita finestra vertical molt estreta a mode d'espitllera. Al primer pis centra la façana una porta amb balcó de ferro forjat i porta de doble batent, situada just a sobre de la porta d'entrada. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, sense balcó, però dotada d'un petit ampit. Destaca, entre la finestra central i la de la dreta, un rellotge de Sol (veure fitxa 388). Igualment, excavada a la banda dreta de la casa hi ha una petita fornícula amb cúpula i arc de mig punt, al centre de la qual hi ha una escultura d'unes dimensions d'entre 20 i 30 cm d'alçada. Es tracta d'una escultura de ceràmica que representa a sant Antoni de Pàdua, amb el característic hàbit franciscà i la tonsura, amb el nen a la mà dreta i un pa a l'esquerra, que l'està oferint a una mà que surt del terra. Corona la façana una petita finestra a l'alçada de les golfes, d'arc de mig punt. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color blanc, probablement fruit d'una restauració posterior de l'edifici. L'edifici està envoltat per una tanca que l'aïlla del carrer. Dins, al jardí de la casa, hom troba un pou adossat a la tanca, fet de maó, la base del qual, quadrada, té una alçada màxima de 1,54 m, una amplada de 1,62 m i una llargada de 1,20 m. De cada costat de la base sobresurten dues columnes també de maó amb una alçada de 90 cm, sobre les quals descansa un tronc horitzontal enmig del qual es troba una corriola de ferro amb la corda per fer pujar i baixar la galleda utilitzada per recollir l'aigua. Si bé la base que sobresurt del pou és rectangular, el pou en si és una cavitat de forma circular d'una profunditat indefinida. A l'interior de l'immoble cal destacar l'embigat de fusta del sostre, així com el paviment d'algunes estances de la planta baixa, que conserva l'enrajolat original, fet amb rajoles d'argila cuita decorades amb traços en forma d'òcul que servien per evitar les relliscades del bestiar que antigament circulava per l'interior del mas. A la cuina destaca igualment un forn per coure pa, actualment tapiat, la boca del qual presenta una obertura d'arc de mig punt feta de pedra picada. | 08020-23 | Carrer Rectoria, 9 | 41.3295700,1.9434100 | 411583 | 4575882 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33890-foto-08020-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33890-foto-08020-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Recenment, la masia s'ha subdividit en diverses unitats d'habitació independents | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33891 | Cal Gaietano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaietano | XIX | Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis, i un pis superior utilitzat com a antic colomar. La façana presenta una composició simètrica pel que fa a les obertures. Així, a la planta baixa hom troba, al centre, una porta d'accés, ampla, coronada per un arc rebaixat; a la dreta d'aquesta hi ha una altra porta més estreta però igualment d'arc rebaixat, que correspon a un espai interior que havia realitzat la funció d'estable, del qual en resta la menjadora. A l'esquerra de la porta central hi ha una finestra quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa ja descrites. Es tracta de finestres rectangulars verticals, sense balcó i amb porticons de dos batents. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha, a la part superior, una obertura més petita, quadrada, que antigament realitzava la funció de colomar. Actualment tota la façana presenta un arrebossat de color salmó apagat, destacant els marcs de portes i finestres, de color blanc. Adossat al mur esquerre de l'edifici hi ha un cos amb teulada a un sol vessant, reformada, que realitzava la funció de cotxera per al carro. L'interior de la casa està totalment reformat, per bé que encara es pot observar l'embigat de fusta. Davant de la casa hi ha dos pous que recullen l'aigua de pluja. Un d'aquests és un pou senzill, circular, amb un basament de pedra que té una alçada de 68 cm fins a la boca del pou i una amplada total de 220 cm, dels quals 150 cm corresponen al diàmetre de la boca. La meitat posterior d'aquest basament presenta una paret que s'eleva 135 cm respecte al basament, de manera que l'alçada total en aquesta meitat posterior del pou arriba als 203 cm. A la part superior del pou, al centre, hi ha una politja de ferro utilitzada per treure l'aigua del pou mitjançant una galleda. El segon pou presenta una estructura més complexa, doncs té un safareig adossat a la dreta, així com una curiosa pica de gres de forma circular entre el pou i el safareig. El pou en sí és, a l'igual que l'anteriorment descrit, de planta circular, fet de pedra, amb un basament de 267 cm d'amplada total, dels quals 175 cm corresponen al diàmetre de la boca. L'alçada del basament és de 83 cm fins a la boca del pou, però, a l'igual que el pou anteriorment descrit, aquest també presenta una paret més elevada a la seva meitat inferior, amb una alçada de 145 cm, que afegits als 83 cm d'alçada del basament, fan una alçada total de 228 cm. En aquesta paret elevada es troba també un eix horitzontal al centre del qual hi ha una politja utilitzada per treure aigua del pou mitjançant una galleda. Com s'ha indicat anteriorment, al costat dret el pou té adossat un safareig de planta rectangular, d'unes dimensions de 215 cm de llarg x 180 cm d'amplada, fet de pedra i revestit amb ciment, si bé la part superior de la boca està revestida de lloses de gres i maons plans inclinats cap a l'interior del safareig, creant, així, superfícies inclinades utilitzades per rentar la roba. Per últim, entre el pou i el safareig hi ha adossada una pica circular de gres, d'un diàmetre exterior de 68 cm i un diàmetre interior de 43 cm, amb un petit forat al centre de la base, pel qual es pot canalitzar aigua extreta del pou cap al safareig. | 08020-24 | Carrer Rectoria, 14 | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Rosa Capellades Vendrell, el nom de Cal Gaietano prové del seu avi. D'altra banda, la senyora Capellades informa igualment de l'existència d'una rajola, que era visible abans de la restauració actual, on constava la data de 1870. També informa que era costum a Cal Gaietano, per Festa Major, fer un dinar familiar a l'espai a l'aire lliure que hi ha davant de la casa on hi havia un forn que ha desaparegut. | 41.3300200,1.9437400 | 411611 | 4575932 | 1870 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33892 | Cal Pere Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vell | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | L'interior de l'edifici està totalment reformat, conservant a la vista únicament el sostres de volta catalana de la planta baixa. | Casa entre mitgeres, antiga fonda, de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, dos pisos i pati posterior. Les obertures de la façana estan disposades simètricament. Així la planta baixa està centrada per una porta d'entrada ample, d'arc rebaixat, flanquejada per dues antigues portes més petites, rectangulars, actualment tapiades en la seva meitat inferior, mentre que a la meitat superior s'han convertit en finestres. Aquestes obertures de la planta baixa presenten un marc en baix relleu de color blanc esmorteït, que es prolonga en un sòcol . Els pisos superiors presenten tres obertures per planta, disposades simètricament. En el primer pis, un gran balcó volat amb barana de ferro forjat s'estén pràcticament d'extrem a extrem de la façana. Al segon pis, en canvi, cada obertura té el seu balcó independent, més petit, també dotat de barana de ferro forjat. Cal destacar el coronament de la façana, que presenta un timpà o pinyó llis, que té com a única decoració el marc arrebossat de color blanc en baix relleu que es troba a la resta d'obertures de la façana. El fons de la resta de la façana presenta també un arrebossat de color rosat fosc. Pel que fa a l'interior de l'edifici, actualment està totalment reformat, si bé destaca el sostre de volta catalana de la planta baixa. | 08020-25 | Carrer Major, 14 / Carrer Àngel Guimerà, 15 | Cal Pere Vell fou una fonda o hostal d'estiuejants en els inicis del s.XX. Més tard passà a mans de la Fundació Pere Porés i actualment es de propietat municipal. | 41.3308600,1.9222800 | 409816 | 4576047 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | La planta baixa fou restaurada seguint un projecte de l'arquitecte municipal Gabriel Cabrafiga i posteriorment , l'arquitecte Blai Pérez reformà les plantes primera i segona i projectà un nucli de comunicacions verticals al pati posterior de la finca. Actualment és la seu del Begues Espeleo Club , el Centre Excursionista de Begues i el centre d'Estudis Beguetans. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33894 | Cal Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Antiga masia de grans dimensions amb annexos que conserva la unitat arquitectònica a la seva façana sud, mentre que amb el pas del temps la façana nord ha estat compartimentada en diversos habitatges de dimensions més reduïdes. L'edifici és de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lela a la façana. Així, la façana sud presenta tres portes d'entrada, rectangulars; la principal està situada aproximadament en mig de la façana, amb tres finestres verticals a la dreta i una a l'esquerra. Les altres dues portes no estan a peu de carrer, sinó que una d'aquestes es troba igualment a la planta baixa, però lleugerament elevada respecte al nivell del terra, fet que fa que s'hi hagi d'accedir per una escala, i l'altra es troba a sobre d'aquesta, ja al pis de dalt, on s'hi accedeix igualment per una escala. Al primer pis, a banda d'aquesta porta d'accés, hi trobem cinc finestres quadrades a la dreta de la porta, i una petita finestra, més elevada, a l'esquerra. Entre les cinc finestres del pis, aproximadament cap al centre de la façana, hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 389). La façana lateral oest de l'edifici fa cantonada amb una casa diferent, que té, a la planta baixa, un annex que fa la funció d'aparcament, i davant de la façana ja descrita, i adossat a aquest annex, unes altres edificacions fetes de pedra i maó amb teulada a un sol vessant que tenen una funció de magatzem per a guardar eines i altres objectes. La façana lateral est de l'edifici presenta tres portes més d'accés a l'interior de l'immoble, dues a peu de carrer i una altra a nivell del primer pis, per la qual s'hi accedeix per una escala d'obra. Aquesta porta té una finestra a cada banda, i es correspon amb un altre habitatge. De l'interior de la casa és d'interès l'embigat de fusta del sostre dels pisos, que és original. Pel que fa a la façana nord, com ja s'ha indicat, actualment es correspon amb la divisió interior d'aquesta meitat de la masia en tres habitatges, cadascun amb la seva porta d'accés, però amb les finestres de la planta baixa i les del pis lleugerament desordenades respecte els corresponents eixos de simetria. | 08020-27 | Carrer de Cal Vidu, 4 | 41.3361400,1.8991900 | 407891 | 4576657 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33894-foto-08020-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33894-foto-08020-27-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33902 | Rellotge de sol de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-la-rectoria | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | El rellotge de sol, a l'igual que tota l'església, ha estat recentment restaurat. | Rellotge de sol vertical, d'estuc pintat al fresc. Està representat de forma circular dins un quadrat que presenta un marc decorat amb un escacat de colors marró i beix, fons blau i el cercle, on es representa el rellotge pròpiament dit, és de color marró clar. Els números de les hores, de xifres aràbigues, són de color blau, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual, formant part de la decoració, hi ha una estrella amb la data 1878 a sobre. | 08020-35 | Carrer Alacant, 8. | 41.3290200,1.9439600 | 411628 | 4575820 | 1878 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33902-foto-08020-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33902-foto-08020-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33908 | Font de Cal Quiterio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-quiterio | XX | Envaïda per la vegetació. | Surgència d'aigua que aflora des d'una cavitat petita oberta en la roca calcària. Està canalitzada cap a un dipòsit cisterna d'uns 3 metres d'alçada per 1,30 metres d'amplada a la base, aproximadament, recobert de ciment i on s'observa el canal d'entrada. Al costat hi ha una pica feta d'obra de totxo recobert amb ciment de 2 metres de llargada per 0,50 metres d'amplada. | 08020-41 | Cal Quiterio | 41.3172400,1.9235200 | 409901 | 4574534 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33908-foto-08020-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33908-foto-08020-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33929 | Festa Major de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-begues | La Festa Major de Begues es celebra entorn al dia de Sant Jaume. Els actes tradicionals consisteixen en el pregó, el correfoc (essent un element destacat la Cuca Fera) i la Cercavila popular de Festa Major amb els gegants, gegantons, capgrossos, grallers, bastoners, cobla de tres quartans, ball de gitanes, cercolets, trabucaires i falconers. | 08020-62 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33929-foto-08020-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 33938 | Escultura 'Homenatge a Lina Font' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-homenatge-a-lina-font | BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric'. Edita: Ajuntament de Begues. | XXI | Escultura feta a partir de la tècnica de la talla de granit negre de Zimbabwe - Sofia i marbre rosa de Portugal. És una escultura exempta composada a partir d'un bloc rectangular de granit negre de Zimbabwe - Sofia llis, d'unes dimensions de 4,55 m d'alçada x 1,95 m d'amplada x 50 cm de profunditat, disposat verticalment sobre un basament del mateix material; aquest basament té unes dimensions de 3,72 m de llargada x 2,08 m d'amplada x 55 cm d'alçada i presenta una superfície ondulada. El bloc de granit té, al centre, una obertura rectangular vertical de 3,55 m d'alçada x 81 cm d'amplada on hi ha encaixat un altre bloc, de marbre rosa de Portugal, esculpit amb formes sinuoses, que sobresurten dels plànols verticals del bloc de granit negre 31 cm per la cara anterior del monument i 36 cm per la cara posterior. A les cares anterior i posterior del monument, així com a la superfície del basament, hi ha diverses paraules i fragments de poemes inscrits al monument. Així, a la cara anterior del monument, a l'esquerra, es poden llegir les paraules: 'objectiva - intuïció - suma - ventura - plànols - precisió - mirem - força'. A la dreta es llegeix: 'desigual maduresa - destrucció - cultura - universal - precisió - ritme - records - ser - plàstica - mà - bellesa - tràgic - un - dolor - llenç - còpia - emana - tècnica - cerca - feliç'. A la cara posterior del monument, a l'esquerra, es llegeix: 'punt - art - intensa - còsmic - joves - emoció - repòs'. A la dreta: 'construir aprofundir - expressa - nostàlgia - esperit - color - vida - evolució - ofici - taca - veritable - lliure - nens - societat - línia - instant - natura - visió - volum - actual - vital - pura - crear'. Pel que fa al basament de l'escultura, a la superfície corresponent a la cara anterior s'hi llegeix: 'el olvido - Nuestros ecos - viajando por el tiempo - unidos en un - libro. Vine amb mi - si vols sentir - de l'arbreda les remors. - Silenci! - les roses, - les parpelles closes, - dormen.'Causa - freda - nou'. 'No hi ha rogent - ara a ponent, - tot és misteri. - Un vel de blaus - tot ho embolcalla. - Silenci!' A la superfície del basament corresponent la lateral dret del monument es llegeix: 'Nuestras huellas - perdidas en la tierra... - ¿Quién sabrá descifrarlas?'. A la superfície del basament corresponent la lateral esquerre del monument es llegeix: 'El eco de tu voz - será el desierto. - El eco de mis versos.' Finalment, a la superfície del basament corresponent la cara posterior del monument es llegeix: 'Les fulles del roure - mouen l'aire. Vine amb mi - si vols sentir - les confessions del brancatge'. 'Piedra, - vestigio de geologías - milenarias, de agrietadas esperanzas - de, quién sabe - que misteriosas procedencias'. 'que acarician - todos los soles'. | 08020-71 | Plaça de Lina Font | 41.3322200,1.9191500 | 409556 | 4576201 | 2006 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33938-foto-08020-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33938-foto-08020-71-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ángel Camino | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33939 | Escultura 'Aura de llunes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-aura-de-llunes | BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric'. Edita: Ajuntament de Begues. | Escultura exempta de metall monocrom, que representa un personatge dempeus, amb un ritme de moviment anecdòtic, ja que està lleugerament inclinat a un costat d'una barra inclinada, la qual té, a l'extrem superior, una peça circular amb una mitja lluna representada a l'interior. L'escultura està feta de metall polit, és d'estil abstracte, i té unes dimensions de 3,80 x 2,20 m. | 08020-72 | Plaça d'Avinyonet | 41.3372000,1.8997500 | 407940 | 4576774 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33939-foto-08020-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33939-foto-08020-72-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ferran Soriano | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc