Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33869 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro | VIÑAS, J. et alii (2000). 'Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues'. 1res Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 175. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | El puig del Pedró, de 473 msnm, es situa a llevant del municipi, entre la riera de Begues i la carretera BV-2041. Està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. | 08020-2 | Cim del Pedró | Segons la publicació de J. Viñas et alii (2000), al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va poder comprovar l'existència, en la part més elevada del turó, d'algun fragment de ceràmica d'època ibèrica molt erosionada i de pasta oxidada. | 41.3252000,1.9446000 | 411676 | 4575396 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 33871 | Dolmen d'Ardenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-dardenya | BLASCO, A.; CANTOS, J.A.; IBÁÑEZ, M.J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen d'Ardenya (1a Fase) (Begues, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'un dolmen força malmès del que en destaquen 9 lloses calcàries col·locades verticalment i en disposició radial, tot seguint una planta circular, i una de perpendicular a les altres. Es tractaria, possiblement, d'una galeria catalana (Blasco, Cantos, Ibáñez, 2004) coberta per un túmul, que se situaria cronològicament entre el neolític final, el calcolític i el bronze inicial (3800-4100 BP). | 08020-4 | Al bosc conegut com a Coll de la Creu d'Ardenya | Entorn a l'any 1996, l'arqueòleg territorial Magí Miret descobrí el dolmen. El juliol de l'any 2004 s'hi realitzà una intervenció arqueològica en la que únicament es recuperà una punta de fletxa de coure de tipus 'palmela'. | 41.3522300,1.9181600 | 409501 | 4578424 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 79|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 33872 | Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-sadurni-cova-de-les-teixoneres | ARRIBAS, O. (2004). Fauna y paisaje de los Pirineos en la Era Glaciar. Lynx Ed. Barcelona. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1979). 'La cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae, 15. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní (Begues) y sus aportaciones a la Prehistòria Catalana'. XVII Congreso Nacional de Arqueología. Múrcia. BLASCO, A. (2005): 'Primeros datos sobre la utilización sepulcral de la cueva de Can Sadurní (egues, Baix Llobregat) en el neolítico cardial', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.625-634. BLASCO, A. (2005): Cardial, epicardial y postcardial en Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), el largo fin del Neolítico Antiguo en Cataluña', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.867-878. BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. BLASCO, A.; VILLALBA, M. J.; EDO, M. (1992). 'La fi del Neolític antic al Baix Llobregat. La transició al Neolític Mitjà'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 130-132. BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M.J. (2008): 'Evidencias del procesado y consumo de cerveza en la cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona) durante la Prehistoria', IV Congreso del Neolítico Peninsular, vol.I, p.428-431. CARRASCO, T.; MALGOSA, E.; SUBIRA, E.; CASTELLANA, C. (1989). 'Estudi dentari de les restes humanes de la cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 65-72. CASTELLANA, C.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, E.; CARRASCO, T. (1989). 'Estudi antropològic de les restes humanes de la Cova de Can Sadurní. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 55-72. EDO, M. (1989). 'Les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 73-79. EDO, M. (1997). 'La història recent de la cova de Can Sadurní'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 1. Begues. P.3-5. EDO, M. (1997). 'Cova de Can Sadurní: La més completa dinàmica d'ocupació de la vall'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P.3-5. EDO, M.; ALONSO, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, p. 65-67. EDO, M. BLASCO, A. (1992). 'Un nou punt de coincidència amb l'arqueologia experimental: les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 109.111. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1986). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. Tribuna d'Arqueologia 1985-1986. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. P. 33-41. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1987). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. La Sentiu, núm. 12. Museu de Gavà. Gavà, p. 11-24. GIRÓ, P. (1962). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 284. GIRÓ, P. (1967). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 267. LLORET, J. (1962). Catálogo Espeleológico del Pla d'Ardenya. Vol. I. Barcelona. P. 1-106. | La cova forma part de l'anomenat poljè de Begues, dins del conjunt càrstic del massís de Garraf i sembla ser una surgència d'aigües inactiva. Està formada per una gran sala transversal d'uns 19 m de llarg per 7 m d'amplada. Al sector de ponent es veuen tres galeries, la longitud de les quals s'ignora, ja que són plenes de terra. | 08020-5 | Al nord de Can Sadurní i en el vessant sud-est del Pla de Sots | Tapiada pels carrabiners l'any 1851, l'any 1945 el propietari la va redescobrir i la va utilitzar per al conreu de xampinyons. Hi va fer unes remocions de terres per tal de condicionar-la per a aquesta activitat. Les terres de l'interior i les que cobrien l'entrada foren abocades al davant a fi de fer una petita esplanada. Els senyors Joan Mitjans i Pere Giró, de Vilafranca del Penedès són els qui denunciaren l'existència de la cova com a jaciment arqueològic. Durant els anys 60 i 70 gran nombre d'afeccionats saquejaren la cova gairebé ininterrompudament. Alguns materials d'aquell període són als museus de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Gavà. Des de l'any 1978 s'hi fan campanyes d'excavació programades sota la direcció de M. Blanch, A. Blasco, M. Edo, M. Millan i M. J. Villalba. El jaciment té, a part de la importància arqueològica de la cova, tot el replà del davant, en el qual s'hi feren dues cales en la campanya de 1978. Aquestes cales donaren materials similars als trobats a l'interior de la cova i permeteren localitzar instal·lacions del neolític antic destinades a la fabricació de cervesa. L'estratigrafia a l'exterior està constituïda per: Estrat superficial: sòl vegetal, amb materials dispersos i escassos. Estrat I: terra argilosa negra, grumollosa i seca. Abundants materials arqueològics ben conservats. Estrat II: terra sorrenca grogosa i molt compacta. No ha estat remenat i donà materials del neolític antic epicardial. A l'interior de la cova, en les primeres excvavacions es van descriure només tres estrats: Estrat superficial: terra polsosa i seca, producte dels darrers anys de ser visitada. Estrat I: terra marró fosc, grumollosa, compacta i seca, amb gran quantitat de pedra de diversa grandària. Estrat on es desenvolupa tota la seqüència cultural coneguda fins al moment. Estrat II: terra marró clar, sorrenca i seca. Sense pedres. En els quadres on s'ha arribat a aquest estrat es presenta arqueològicament estèril. Posteriorment ha estat possible diferenciar-hi una seqüència sedimentològica molt més complexa. Les restes més modernes trobades fins ara corresponen a monedes dels segles XVI i XVII. D'època àrab hi ha el testimoni d'un tresoret de dirhems d'argent, alguns dels quals encunyats al Iemen. Una d'aquestes monedes es conserva al Museu de Gavà, i s'ha perdut el rastre de la resta. La utilització de la cova com a amagatall o com a refugi de pastors és documentada també en època tardorromana, amb la presència de sigil·lades grises paleocristianes dels segles V-VI dC i de Terra Sigil·lata Clara D. Hi ha materials d'època romana, amb ceràmiques sigil·lades hispàniques i clara A, una llàntia, fragments d'àmfores, etc. que es barregen amb ceràmiques de tradició ibèrica, i algunes monedes romanes. El moment ibèric és perfectament datable amb ceràmica a torn llisa, de pastes taronja i de sandvitx, pintada amb motius geomètrics de semicercles concèntrics i bandes, fusaioles i elements metàl·lics d'utillatge. Hi ha també asos de la seca de Kesse (Tarragona). Per sota, s'hi troba un altre nivell que correspon al bronze final, amb ceràmica llisa, fina, negra, brunyida, carenada, amb colls bisellats i amb una decoració acanalada amb forma de greques, semicercles concèntrics i dents de llop. Per sota d'aquest nivell, es troba una capa d'enterraments que reposen damunt d'un llit de pedra petita. Els enterraments i els aixovars remoguts, suposen una utilització sepulcral de llarga durada entre el neolític final i el bronze inicial. Les ceràmiques associades són bols de mides diverses, llisos, amb carena alta i base arrodonida, i gerres grans amb nanses dobles de mugró, llengüeta i cordó, que s'atribueixen a l'anomenat grup de Veraza. També hi ha puntes de fletxa de sílex amb aletes i peduncles, làmines de sílex de dors rebaixat, gratadors i rascladores. L'utillatge d'os és a base de punxons, puntes de fletxa, agulles i botons plans i piramidals amb perforació en ‘V'. Grans collarets manufacturats amb petxina i amb os. | 41.3454600,1.9122600 | 408998 | 4577678 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Islàmic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Abans de 1945 la cova era visible només per una petita entrada, d'aquí li ve l'antic nom de Cova de les Teixoneres. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.(Continuació història)Passant el nivell de pedra petita es documenta ceràmica raspallada amb decoració a base de crestes, dibuixant motius sinuosos, amb grans nanses de cinta de les quals hi sorgeixen crestes. Són grans vasos amb parets relativament fines i de pasta color beix-taronja. Hi ha també una ceràmica llisa, fina i brunyida de pasta i color marró fosc-negre, corresponent a vasos mitjans i petits, i entre aquestes restes una nansa del tipus Montboló. Hi ha també un increment del material lític tallat amb un marcat augment de micròlits. La matèria primera és el sílex i la quarsita. S'observa gran quantitat d'ascles sense retocar i un notable augment d'utillatge lític agrícola (destrals, molins, mans de molí, allisadors, etc.). La fauna trobada és majoritàriament la domèstica (ovicaprins, bòvids, suids) acompanyada dels típics animals de cova (rosegadors, mustèlids, etc.) i com a constant, el conill. D'aquest període, el neolític antic postcardial, són les tres sitges exteriors en les quals s'ha pogut documentar les restes de la cervesa més antiga d'Europa. Per sota d'aquest nivell s'ha documentats nivells epicardials i cardials.Finalment, hi ha indicis que existeix un nivell arqueològic de l'Epipaleolític. Els materials arqueològics es troben dipositats al Museu Municipal de Gavà, al Vinseum (Vilafranca del Penedès), a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).Més bibliografia:MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14.SOLIAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1989). 'Reconstrucció del paleoambient de la vall de Begues a partir de l'estudi de la meso-microfauna de cordats de la Cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 80-86.MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia.NADAL, J. (2000). 'La fauna de mamífers al Garraf i als seus voltants a través del registre arqueològic'. III Trobada d'estudiosos del Garraf. Monografia 30. Diputació de Barcelona. 165-170.NEBOT, M.; HERNÁNDEZ, T. (2005). 'El linx a Catalunya'. Espeleo CAT 3. Barcelona. P. 17-18.RENOM, M. (1986). 'Activitat política i acció de guerrilles a Begues entre els anys 1820 i 1870, segons la documentació local'. Guerrilles del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 343-397.RUBINAT, E. (2004). 'Catàleg espeleològic del Massís de l'Ordal'. EspeleoSie Monogràfic. Barcelona. SAÑA, M.; BLASCO, A.; BUXÓ, R.; VILLALBA, M.J.; JUAN-TRESSERRAS, J.; EDO, M. (1999): 'Del cardial al postcardial en la cueva de can Sadurní (Begues, Barcelona): primeros datos sobre su secuencia estratigráfica, paleoeconómica y ambiental', Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, núm. Extra 2, p.59-68.VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 10-11.VEGA de la, J.; ROSELLA, F. (1975). 'La Cova de Can Sadurní'. Mediterrànea. Barcelona, p. 2-14.Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | 78|79|81|83|88|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 33873 | Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-del-marge-del-moro-cova-de-les-campanetes | EDO, M.; ARTASONA, R. (1989). 'La coveta del Marge del Moro, Begues: un enterrament del Neolític Antic'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat: Pre-actes. Vol. I: Comunicacions. Castelldefels, 28, 29 i 30 d'abril de 1989, p. 112-119. ALESAN, A.; MALGOSA, A. (1999). 'Distribución espacial y ritual funerario a partir de restos óseos. Interpretación de las inhumaciones del yacimiento calcolítico de la coveta del Marge del Moro (Begues, Barcelona)'. Pòster. Resum del XI Congreso de la Societat Española de Antropología Biológica. Universidad de Santiago de Compostela. EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; ALESAN, A.; MALGOSA, A. (2000). 'El nivell d'enterrament col·lectiu de la coveta del Marge del Moro (Begues, Baix Llobregat)'. Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC. De la fi del neolític a l'edat de bronze entre l'Ebre i la Garona. XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, novembre 2000. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'un avenc que discorre paral·lelament a l'espadat i que en un moment, no més tardà del final del Paleolític, va perdre part del perímetre de la canonada, de manera que restà en contacte amb l'exterior. L'obstrucció de la canonada va permetre el seu funcionament com a cova. Fins al moment, les excavacions efectuades han donat una cronologia que va des de l'època baix-imperial, al moment ibero-romà i al neolític antic postcardial i epipaleolític. | 08020-6 | En els espadats del turó del Sotarró, a la paret coneguda com Marge del Moro | L'afeccionat Ricard Artasona hi efectuà durant els anys 1983, 1984 i 1985, diverses intervencions clandestines. Posteriorment s'hi han dut a terme diverses intervencions arqueològiques: 1995, direcció: Anna Blasco i M. Josefa Villalba; 1995, direcció: Manuel Edo; 1997, direcció: M. Josefa Villalba i Anna Blasco; 2001, direcció: Manuel Edo; 2002, direcció: Mireia Pedro i Pascual. Segons la memòria de prospecció de l'any 2002, s'interpreta la cavitat com a cambra sepulcral d'inhumació col·lectiva, la qual es condicionà com a tal i es tancà. En el nivell IV es documenten 3 grans blocs que delimiten el seu interior i acoten l'espai sepulcral. També s'hi documentà una llosa de pedra que es podria relacionar amb el seu tancament. S'aprofita la disposició dels blocs, intencional?, per definir la cavitat sepulcral. A més, s'hi documentaren les estructures 4 i 6 que s'atribueixen a dos forats d'uns 30 cm de diàmetre per encaixar-hi pals i es relacionen amb la gran llosa plana caiguda sobre l'estrat que hauria tancat la cavitat sepulcral. En conclusió seria una coveta paradolmènica, és a dir, una cavitat natural amb una estructura megalítica associada, relacionada amb un ritual d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera, ubicada cronològicament al Calcolític, III mil·lenni cal. BC. Val a dir que aquest va ser el primer jaciment localitzat al Garraf amb una ocupació epipaleolítica, aportant a més per primera vegada a Catalunya l'evidència d'estris retocats en petxina. Els materials estan dipositats al Museu Municipal de Gavà. | 41.3486800,1.9364500 | 411026 | 4578011 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-2.jpg | Legal | Neolític|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes des de l'epipaleolític fins a romà baix imperial.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 33874 | Cova de Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-figueres | BLASCO, A. (1989). 'Notícia d'uns materials inèdits de la Cova de Can Figueres. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 97-101. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14. SAFONT, S.; SUBIRÀ, M. E. (1996). 'Estudio antropológico de diversos hallazgos en la Cueva de Can Figueres (Baix Llobregat)'. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà. Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: Formació i implantació de les comunitats agrícoles. 27, 28 i 29 de març. Gavà-Bellaterra, p. 575-579. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. VVAA. (1964). 'Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera'. Cordada, 105. Barcelona, p. 26. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. p. 4. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una cavitat amb dues entrades orientades al sud-est. La boca més occidental dóna pas a una petita sala de 18 m de llargada per 9 m d'amplada i 5 m d'alçada (Monturiol, 1964). | 08020-7 | Situada als contraforts del Sotarró | Sembla que en els seu interior uns aficionats hi localitzaren enterraments. En Ricard Artasona, aficionat barceloní, conserva un collar de denes de variscita procedent d'un d'aquests enterraments (VVAA, 1997). Al Museu de Gavà hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans (VVAA, 1997). La secció Arqueològica del GM Gelera publicà haver-hi recollit 90 fragments de ceràmica ibèrica, alguns ossos d'herbívor i varis fragments de mandíbula i dents humanes (VVAA, 1964). A diferència del que succeeix a Can Sadurní, davant de l'entrada no existeix pràcticament cap terreny pla que possibiliti la vida a l'aire lliure. El material es troba al Museu Municipal de Gavà i bàsicament consta d'ossos humans, amb un petit collar amb denes de dentalium, esteatita, calcària i variscita, ceràmiques llises irrellevants i un petit recipient polípod.També es coneix un petit lot de materials recollits per la Secció Arqueològica del G.M. Gelera que correspon a ceràmica d'època ibèrica, ossos d'herbívors i varis fragments de mandíbula i peces dentàries humanes (material no localitzable). Aquesta cova ha estat molt visitada i freqüentment espoliada per afeccionats. | 41.3449900,1.9232900 | 409920 | 4577615 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-3.jpg | Legal | Neolític|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes des de Neolític final/calcolític; ibèric. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|81|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 33875 | Cova Cassimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cassimanya | ALMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona. CSIC. Madrid. BORRAS, J. (1974). Catálogo Espeleológico del Macizo del Garraf. Vol. III 1-208. Barcelona. CURA MORERA, M. (1971). 'Acerca de unas cerámicas grises con decoración estampillada en la Catalunya preromana'. Pyrenae, 7. Barcelona, p. 47-60. CURA MORERA, M. (1975). 'Nuevos hallazgos de cerámica estampillada gris preromana en Catalunya'. Pyrenae, 11. Barcelona, p. 173-178, 1 làm. EDO, M. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 3: Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P. 6. EDO, M. (2000). 'Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 6. Begues. P. 11. FONT SAGUÉ, N. (1899). 'Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia d'Eramprunyà'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, IX. Barcelona. GIRÓ ROMEU, P. (1947-1948). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Penedès'. Ampurias, IX-X. Barcelona, p. 253-268, 5 làm. MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14, p.10-12. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VEGA de la, J. (1972). 'Materiales arqueológicos de la cueva Cassimanya'. Mediterránea, 7. Barcelona, p. 1-7. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una cova amb una morfologia irregular, formada per diverses cambres, gairebé contínues, d'uns 10 m de llarg per 6 m d'ample i uns 3 m d'alçada. El seu accés és a través d'una petita obertura colgada en una cinglera vertical. Actualment no hi resta sediment, únicament una capa de terra polsosa. Va ser ocupada durant el Neolític antic evolucionat; posteriorment (Neolític final-Calcolític/Bronze inicial) va ser utilitzada amb finalitats sepulcrals; finalment les troballes de ceràmiques iberes i romanes apunten a que va tornar a ser utilitzada amb funcionalitats domèstiques o econòmiques en aquests períodes. | 08020-8 | Al vessant sud-oest de les Agulles, al puig de la Romagosa | Mossén Font i Sagué excavà per primer cop la cova l'any 1899, trobant-hi restes humanes i material arqueològic. En Josep Mitjans, en Josep Vendrell i l'arqueòleg Pere Giró l'excavaren totalment la dècada de 1940. Segons expliquen, a molt poca fondària hi aparegueren, tots barrejats, ossos humans i fauna, fragments de ceràmica tosca (bigotis, llises i acanalades), ganivets de sílex, puntes de fletxa de sílex (alguna d'aletes i peduncle i altres de lanceolades, de factura molt fina), botons d'os amb perforació en V, denes d'esteatita, cal·laïta i os (Giró, 1947-48). Els materials es troben dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 41.3077800,1.9319300 | 410592 | 4573475 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Dalt de la cinglera, uns 10 m per sobre de la cova, s'estén una petita plana, on segons notícies antigues no confirmades, hi hauria hagut restes de murs i troballes de sílex (Edo, 1997).El jaciment conté restes del Neolític Antic Evolucionat / Calcolític - Bronze inicial / Ibèric final.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|79|81|83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 33876 | Can Barreres / Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barreres-can-figueres | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. | Camps de conreu de farratge. | 08020-9 | A prop de les masies de Can Barrera i Can Figueres | Entorn a l'any 1976, el Sr. Llibert Piera i el Dr. Miquel Taradell van prospectar superficialment aquesta zona i van localitzar-hi diversos fragments de ceràmica d'època ibèrica. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, es va localitzar material ceràmic en superfície d'època ibèrica molt erosionat, sense poder observar cap tipus d'estructura. | 41.3412000,1.9250100 | 410059 | 4577192 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | L'any 1983 Marta Blanch i Anna Blasco demanaren permís d'excavació al Servei d'Arqueologia i fou denegat. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 33877 | Puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar | GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965). 'Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares. Puig Castellar'. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989). 'El Puig Castellar de Begues. Aspectes cronològics'. Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p. 221-223. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | El puig Castellar, situat entre el camí de Begues a la Plana Novella i el torrent Moltó, a l'oest, i les Planes de Can Roure, a l'est, està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al cim del puig s'hi emplaçaria un possible assentament d'època ibèrica. A dalt del turó del Puig Castellar hom hi pot veure restes d'edificacions en pedra seca i abundants fragments de ceràmica ibèrica. Les restes ibèriques es poden concretar en la presència d'un mur molt embardissat i molt perdut. S'hi veuen restes d'antigues excavacions clandestines. | 08020-10 | Cim del puig Castellar | Actuacions d'afeccionats i clandestins. El mes de gener de l'any 1988 un afeccionat efectuà una excavació que fou aturada pel Servei d'Arqueologia. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, s'hi van poder observar alguns fragments ceràmics d'època ibèrica molt erosionats. | 41.3203300,1.9236500 | 409916 | 4574876 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 33878 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola | <p>BELLMUNT, J. (1962). 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares'. Ampurias, XXIV, p. 301. MIRET, M. (1978). 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)'. Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981). 'Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)'. Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | <p>El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Per gran part del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim.</p> | 08020-11 | Al Puig de la Mola i els seus vessants més elevats. | <p>Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material arqueològic en superfície, per la qual cosa es fa difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric en aquest indret. A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et alii, 2003). Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).</p> | 41.3193536,1.8479495 | 403579 | 4574849 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-05-04 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest puig es troba en la divisòria entre els termes d'Olivella (Garraf) al sud, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) al nord i oest respectivament i Begues (Baix Llobregat) a l'est; per tant, el jaciment situat al Puig de la Mola s'estén per terrenys que pertanyen a diversos municipis. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81|85|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||
| 33879 | Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaques | A l'entorn de la masia de Can Jaques, en un entorn erm cobert bàsicament per garriga i antics camps de conreu en terrasses, va trobar-se en superfície indústria lítica que podria a adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. | 08020-12 | Al pla de Can Jaques | A prop de Can Jaques i al camí de Can Jaques en Jaume Gavaldà hi localitzà un ascle de sílex i un foliaci lanceolat de forma oval amb la punta fracturada. Per la seva tipologia, aquests materials podrien adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. Aquests materials van ser dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès) per Josep Miret i Mestre. | 41.3091100,1.8624900 | 404781 | 4573696 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes atribuïdes al Neolític - Bronze inicial.Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 33974 | Necròpolis de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-la-rectoria | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. EDO BENAIGES, Manuel; VILLALVA IBÁÑEZ, Maria Joesfa (2005): 'Memòria d'excavació arqueològica a l'església de Sant Cristòfor de Begues.' Maig 2005. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. | X-XI | Conjunt format per diverses estructures arqueològiques situades al subsòl de l'actual sagristia de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria i a la zona de l'absis de la mateixa. Actualment només són visibles, parcialment, les restes ubicades a la sagristia, les quals podrien ser atribuïdes a una fase altmedieval de l'església. Les estructures visibles corresponen, així, a un mur de l'església romànica, que conserva una finestra, a una tomba antropomorfa tallada per la fonamentació de l'esmentat mur, presumiblement corresponent a un ús funerari anterior a l'església; a un mur de menor entitat que s'entrega al mur romànic, i a diversos carreus, alguns d'ells treballats. A la zona de l'absis de l'església van aparèixer més tombes. | 08020-107 | Carrer Alacant, 8 | La intervenció arqueològica que va treure a la llum les estructures trobades a l'església de Sant Cristòfor de la Rectoria es va portar a terme durant l'any 2005, a propòsit de les obres que es van fer al temple amb motiu de la seva restauració, la qual va finalitzar l'any 2008. | 41.3290400,1.9439400 | 411626 | 4575823 | 08020 | Begues | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els resultats de la intervenció arqueològica que es portà a terme a l'església de Sant Cristòfor de la Rectoria resten inèdits a dia d'avui. Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix la rectoria Vella i el barri de la rectoria | 92|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 34167 | Dolmen de Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-campgras | MARTÍNEZ, P.; CASTELLÀ, A.; ANTOLÍN, F. (2009): 'Informe de la campanya d´excavacions 2009 al dolmen de Campgràs (Begues, Baix Llobregat)'. Informes d´intervencions arqueològiques a Catalunya. Departament de Cultura de la GEneralitat de Catalunya. (Inèdit) | Sembla que el jaciment hauria estat expoliat recentment. | Cambra sepulcral corresponent a la tipologia coneguda com 'galeria catalana'. A la part final de la galeria la llosa es troba recolzada sobre una veta natural de roca calcària pe la banda nord-oest (la part superior de la vessant) mentre que per la banda sud-oest (la part inferior de la vessant) recolza sobre un ortostat vertical. En la part inicial de la galeria no s´ha conservat la llosa vertical, que per la banda sud-est estaria recolzada sobre un ortostat descobert en la darrera excavació arqueològica, i a la banda nord-oest sobre un mur de pedra seca aixecat junt a la veta natural de calcària. | 08020-300 | Camgràs | Fou descobert per un estudiant d'arqueologia que treballa amb els arqueòlegs Joan Daura i Montse Sanz l'any 2008. El jaciment es troba en fase d'estudi. | 41.3527600,1.9171700 | 409419 | 4578484 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34167-foto-08020-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34167-foto-08020-300-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 34206 | Fossar de la guerra civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossar-de-la-guerra-civil | XX | Espai ubicat a l'angle nord del cementiri de Begues on van ser enterrats tretze soldats republicans morts a l'hospital de sang de l'antic hotel Sant Rafel. Es tracta d'un espai rectangular on s'ha col·locat una peanya metàl·lica de planta rectangular que serveix de terrari per plantar un arbre (l'arbre de la mort). A terra, dues plaques metàl·liques recullen una dedicatòria i el relat del fet esdevingut l'any 1938, que són aquests: '... Als soldats desconeguts de la República caiguts en defensa de les llibertats'. 'L'hivern de l'any 1938 a l'antic hotel Sant Rafel, condicionat aleshores com a hospital de sang, van morir tretze soldats republicans. Van ser enterrats al cementiri del poble de Begues, ignorant-se fins avui els seus noms i orígens. 1 de novembre de 1999, in memoriam...' | 08020-339 | Cementiri de Begues | 41.3361400,1.9185500 | 409511 | 4576637 | 1938 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34206-foto-08020-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34206-foto-08020-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 34243 | Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgras | RIBÉ, G. (1993) Espai i territori entre el Neolític Antic i el Neolític Mitjà. Aproximació a un estudi d'arqueologia espacial al Penedès. Tesi de llicenciatura (UAB), inèdita. | Materials en superfície del neolític antic evolucionat recollits en una dolina. Es tracta de diversos fragments de ceràmica i indústria lítica. Els primers consisteixen en una nansa de llengüeta amb decoració de crestes i fragments d'una gran gerra ovoide, tot fet amb desgreixant groller de calcària i quars. La indústria lítica consisteix en elements de sílex deshidratat: algun gratador-rascadora, ascles i altres fragments. | 08020-376 | Campgràs | Els materials recollits en superfície van ser dipositats al VINSEUM (Vilafranca del Penedès) | 41.2893600,1.9136500 | 409036 | 4571449 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34243-foto-08020-376-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 34256 | Corral de Mas Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-mas-trabal | Aquest edifici està enrunat i molt envaït per la vegetació. | Antic corral de grans dimensions, de planta rectangular orientat en sentit nord-sud, actualment enrunat i molt envaït per la vegetació. L'espai del corral presenta una divisió interna en dos grans sectors, els quals presenten, al seu torn, altres dues divisions internes, corresponents a les zones antigament cobertes i els recintes oberts a l'aire lliure. Les parts cobertes resten a la part oest del corral, i cadascuna d'elles té una extensió aproximada de 45 m2, mentre que cada recinte obert a l'aire lliure ocupa una extensió d'uns 50 m2. Tot el conjunt té una extensió d'uns 98 m2. Els murs estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra, i tenen un gruix mitjà d'uns 70 cm. | 08020-450 | Mas Trabal | 41.3158000,1.9267700 | 410171 | 4574370 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 34276 | Dolina de les Alzines / Can Pau de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolina-de-les-alzines-can-pau-de-la-figuera | Daura, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral, inèdita. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una depressió de mides grans i de forma més el·líptica que no pas circular. La superfície està ocupada per una gran quantitat de sediments fins, producte de la descalcificació, alguns dels quals han penetrat a l'interior dels avencs. En l'actualitat, la dolina de les Alzines es troba lleugerament modificada de la seva morfologia original a causa de les diferents intervencions, tant arqueològiques com espeleològiques, que s'han dut a terme. Del material recuperat, el més significatiu són les diferents restes de rinoceront de l'espècie 'Stephanorhinus etruscus' procedents de la zona interior de la cavitat. En destaquen especialment les extremitats, entre les quals hi ha la part distal d'una tíbia, l'astràgal, els metàpodes, els articulars i diverses falanges probablement d'un mateix individu. Aquestes restes s'han localitzat en la Paret dels Ossos, i podrien correspondre a les restes de fauna que es trobarien dins de l'antic tap de sediments, part del qual s'hauria esfondrat dins de la dolina. Segueixen les restes d'un bòvid de gran talla, de linx, de Testudo sp. i altres restes pendents de determinar. Les restes de fauna recuperades de l'interior de l'avenc, es troben en un excel·lent estat de conservació, i semblen haver-se desplaçat des de l'exterior. Actualment, les restes es troben força soldades en els paquets argilosos penjats a mitja alçada de la cavitat, cosa que dificulta extremadament la seva extracció i recuperació vers l'exterior. Igualment s'han recuperat algunes restes d'indústria lítica en quars i sílex. | 08020-403 | Al Pla d'Ardenya | A la dolina de les Alzines s'hi han realitzat diferents campanyes d'intervenció arqueològica en el marcs dels projectes de la Prehistòria al sud-oest del riu Llobregat i dels Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal que s'estan duent a terme des de la Universitat de Barcelona, des de l'any 2005 fins a l'actualitat. Les intervencions en aquest jaciment han estat dirigides per M. Sanz, A. Blasco i J. Daura. La primera intervenció a la dolina de les Alzines de què es té constància és la que varen realitzar diferents grups d'espeleòlegs als anys '60 del segle XX, per tal de fer practicable l'accés a l'avenc que hi ha dins la dolina. Abans dels sues treballs sembla ser que aquesta cavitat era inaccessible i tant sols s'observaven algunes esquerdes. Molt temps després de la primera intervenció, als anys noranta, nous treballs espeleològics al Pla d'Ardenya duts a terme pel SEO (Secció Espeleològica de l'Ordal) es varen centrar en ampliar i netejar de nou la boca d'accés. Unes tasques que no varen significar importants canvis en la morfologia de la dolina ni de l'avenc. Les darreres intervencions que s'han realitzat a la dolina de les Alzines són les que el Grup de Recerca del Quaternari, organisme del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona està duent a terme, com ja s'ha dit, en motiu dels diferents projectes de recerca arqueològica al Garraf i Baix Llobregat. Aquests s'han centrat en la realització de diferents cales de control estratigràfic al llarg de tota la dolina, i una gran cala a la part central. A la dolina de les Alzines s'ha desenvolupat una important xarxa subterrània que es coneix amb el nom genèric d'avenc de les Alzines. Anteriorment als actuals treballs arqueològics, l'accés a aquesta cavitat es realitzava a través d'una sola boca, però actualment s'hi pot accedir des de dos nous accessos: el pou de la Revolució amb tres boques noves, i la via dels Ossos, ara en procés de desobstrucció. | 41.3548800,1.9117000 | 408964 | 4578725 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-3.jpg | Inexistent | Cenozoic|Neògen|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Els treballs arqueològics actuals han modificat la superfície de la dolina amb la instal·lació d'una zona d'excavacions arqueològiques i la obertura de noves boques d'accés als avencs. | 123|125|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||
| 34277 | Ermots de Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermots-de-mas-ferrer | Zona enjardinada i de camps de conreu situades a migdia de Mas Ferrer. | 08020-404 | A l'entorn de Mas Ferrer | Al Vinseum (Vilafranca del Penedès), hi ha dipositats materials arqueològics recollits majoritàriament els anys 1945 i 1974 en aquest paratge. Consisteixen en diversos fragments de ceràmica a mà i una aixa amb un bizell molt marcat de forma ovalada-triangular. Aquests materials caldria situar-los tipològicament en la Prehistòria recent i, probablement, en el neolític. | 41.3247700,1.9171100 | 409375 | 4575376 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 78|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 34296 | Mas Glaçat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-glacat | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XIV | El mas està enrunat i molt envaït per la vegetació, fet que dificulta l'observació de les estructures restants. | Runes de l'antic Mas Glaçat, enderrocat a començaments del segle XX (veure apartat 'Història'). Es tracta d'un antic mas d'origen medieval, de dimensions molt reduïdes, del qual avui dia únicament són visibles els murs perimetrals, que ocupen una extensió aproximada d'uns 35 m2. Els murs tenen una alçada màxima conservada d'uns 3,5 m; estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb una barreja d'argila i morter de calç. Al mur orientat al sud-est s'observa una finestra quadrada de petites dimensions, mentre que a la part oposada (nord-oest) hi ha un cos rectangular, modern, fet de totxo, també enrunat, que segurament tenia alguna utilitat agrícola indeterminada. | 08020-423 | Mas Glaçat | El Mas Glaçat apareix documentat per primer cop l'any 1306, en un document on Ferrer Glaçat compra a Guillem Torra el Mas Morcel o Mas Motzel. L'any 1458, a l'establiment del Mas Torra s'esmenta, com a propietari d'una de les finques amb què limita, a en Bernat Glassat. Aquest XVIIIcognom desapareix poc desprès, possiblement a causa de les diverses epidèmies de pesta de l'època. En un capbreu de l'any 1595 torna a aparèixer el Mas Glaçat com a propietat de Gabriel Panyella. Climent Garau compra (abans de 1593) a Gabriel Panyella el Mas Glassat i el Mas Costa. S'esmenta com a límit de la peça de la Font Sanguanera (actual Font Sangonera?), resseguint la serra de la collada de la Font Sanguanera fins al Puig de la Desfeta. El Mas Glaçat formava llavors unitat amb el Mas Costa o Carreras. Limitava al sud amb el Puig de la Desfeta i el Mas Costa i a orient amb Campamar (probablement del Mas Alemany). L'any 1598 consta que la vídua de Climent Garau ven el mas a precari. A mitjans del segle XVII, el mas passa per casament de la pubilla Garau a la família Petit. El 1641 consta com a propietari del mas Francesc Vendrell de l'Hostal. El 1759 és venut juntament amb el mas de deu a Ros i Barnola i desprès a Amell. El 1849 es documenta un tal Jaume Viñas del Mas Glaçat, i és un dels masos que apareix al salpàs de l'any 1880. Segons Josep Pañella, l'edifici fou enderrocat a començaments del segle XX pel seu propietari (Amell), per fer fora una llogatera que no respectava la moral cristiana de la època, ja que, segons sembla provenia del món de la faràndula. A dia d'avui no s'ha efectuat cap intervenció arqueològica sobre les restes d'aquest mas històric. | 41.3250400,1.9402400 | 411311 | 4575382 | 1306 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Als voltants del Mas Glaçat s'observen algunes estructures associades, com possibles pous. L'espessa vegetació de la zona, però, n'impedeix l'accés i la descripció. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||
| 34300 | Corral d'en Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-romagosa | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XX | De l'edifici original tan sols es conserva l'antic corral i la tanca que envolta el recinte; així i tot, aquesta presenta alguns signes de degradació que han estat subsanats amb la recent restauració de l'immoble. L'antiga vivenda és, avui, un edifici de nova planta. | Edifici de tipologia popular, d'una gran senzillesa, que consta d'un edifici utilitzat com a vivenda, i un corral. La part de la vivenda, de molt petites dimensions i planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant és de nova planta, i substitueix a que hi havia antigament, de manera que no té valor patrimonial. La part del corral és la que es conserva de l'immoble històric. És aquesta una construcció de planta rectangular feta de pedra, amb teulada de teula àrab a un sol vessant. Un mur de tanca de pedra, també original, envolta el recinte. | 08020-427 | Corral d'en Romagosa | Aquest corral fou reconstruït l'any 2004 respectant l'estructura original de l'edifici. | 41.3043000,1.8917200 | 407221 | 4573130 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||
| 34313 | Cal Lluís del Coscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluis-del-cosco | L'edifici està enrunat i molt envaït per la vegetació. | Antic habitatge de planta rectangular, en un estat de degradació molt avançat i envaït per la vegetació. Presenta la teulada completament enrunada i una alçada conservada dels murs d'uns 2,20 m aproximadament. S'observen a l'interior restes de murs divisoris, i a la paret de la cantonada sud l'obertura molt malmesa d'un forn, amb la volta de maó pla i arc apuntat. Les restes d'aquesta edificació ocupen una àrea aproximada de 520 m2. | 08020-440 | Nucli de la Creu de Coll-Fe (La Creu - Tres Cases) | 41.3194200,1.9096500 | 408743 | 4574790 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34313-foto-08020-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34313-foto-08020-440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34313-foto-08020-440-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'avançat estat de degradació de l'edifici, amb estructures completament enrunades i la ingent presència de vegetació fa impossible l'accés a l'interior, raó per la qual no s'han pogut distingir els àmbits de l'interior de l'immoble.Aquesta casa forma part del conjunt de la creu que resta protegit al PGOU. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 34318 | Casalot d'en Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-den-just | Aquest edifici està en estat ruïnós i absolutament envaït per la vegetació. | Antic habitatge de planta rectangular, fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra, en un avançat estat d'enrunament. La vegetació que envaeix el lloc no permet apreciar estructures i divisions a l'interior de l'immoble. L'alçada màxima conservada dels murs és de1,80 m, amb una amplada de 55 cm. Les restes de la construcció ocupen una extensió aproximada d'uns 100 m2. | 08020-445 | Camí de Torrelles de Llobregat | 41.3388200,1.9445200 | 411688 | 4576908 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34318-foto-08020-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34318-foto-08020-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34318-foto-08020-445-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'alta densitat de vegetació que envaeix aquest element arquitectònic no permet distingir-ne els seus trets formals. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 34321 | Corral Petit Canigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-petit-canigo | L'edifici està en un estat molt avançat d'enrunament. | Corral de planta rectangular en un estat molt avançat d'enrunament, que ha patit nombroses modificacions estructurals al llarg del temps. No conserva la teulada, que era a un sol vessant. Totes les parets de l'edifici han patit diversos graus de destrucció, de manera que la que conserva una estructura més íntegra és la del costat sud-oest. És en aquest mur on es pot apreciar la inclinació del vessant del sostre desaparegut, així com la porta d'accés original, d'arc rebaixat, i encara, a la línia de cornisa, els forats de l'embigat original del sostre. Destaca també en aquest mur les cantoneres, fetes amb blocs de gres vermell. La resta de la superfície d'aquesta façana està encalada. Al mur oposat hi ha dues portes rectangulars, practicades en època recent; una d'elles feta en un cos adossat a l'edifici original, avui totalment enrunat. A partir de l'observació en fotografies aèries, es pot deduir que el corral té un perímetre d'uns 54 m, ocupant una àrea d'uns 60 m2. | 08020-448 | Carretera BV-2041, quilòmetre 7,8 | 41.3267500,1.9476100 | 411930 | 4575565 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir al bé, ja que es troba al recinte d'una propietat privada. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||
| 33928 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most | XX | Alguns dels actes de la Festa del Most no es celebren actualment. | A Begues la festa del Most s'ha celebrat tradicionalment el tercer diumenge d'octubre a l'ermita de Santa Eulàlia, quan, acabada la verema, s'havia trepitjat el raïm i el most ja era a la bota. Era una festa d'acció de gràcies per la collita. La celebració constava de la Missa Major cantada on es beneien les coques que tothom tindria ocasió de tastar, i sinó a la sortida tindria l'opció de comprar-ne. Tot seguit a Can Sadurní celebraven un àpat solemne com a patrocinadors que n'eren de Santa Eulàlia. La gent del poble també ho celebrava, especialment els veïns de Santa Eulàlia del carrer Nou i la Barceloneta. I a la tarda es feia ball al poble al Teatre Goula (anys 30-50). De l'organització de la festa s'encarregava cada any una administradora que sobretot havia de tenir cura de dur les coques. | 08020-61 | Avui la Festa del Most es continua celebrant a Begues. Rep també el nom d'Aplec de Santa Eulàlia. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 33929 | Festa Major de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-begues | La Festa Major de Begues es celebra entorn al dia de Sant Jaume. Els actes tradicionals consisteixen en el pregó, el correfoc (essent un element destacat la Cuca Fera) i la Cercavila popular de Festa Major amb els gegants, gegantons, capgrossos, grallers, bastoners, cobla de tres quartans, ball de gitanes, cercolets, trabucaires i falconers. | 08020-62 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33929-foto-08020-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 33930 | Festa de Sant Sebastià / festa major d'hivern / festa del vot de pa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-festa-major-dhivern-festa-del-vot-de-pa | AAVV (2000): 'Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota' dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 14. | Festa que té com a base l'acte del repartiment de pa (veure història). El dia de Sant Sebastià comença amb la benedicció del pa. Les masies de Begues que efectuaven la donació del pa per Sant Sebastià són: Can Grau del Coll, Les Planes, Mas Traval, Puig Moltó, Mas Ferrer, l'Alzina, Can Romagosa, La Parellada, mas Roig, Can Tèrmens, Can Sadurní i Can Figueres. | 08020-63 | La tradició patronal de Sant Sebastià a Begues ve de lluny, igual que en molts altres pobles de Catalunya i Espanya, en els quals juntament amb Sant Roc es reparteixen la major part de patronatges. La tradició de devoció a Sant Sebastià comença a la Baixa Edat Mitjana a conseqüència de l'epidèmia de pesta negra que a mitjan segle XIV aterroritzà la humanitat de forma impensable, fonamentalment l'Europa cristiana, i que tingué conseqüències importants a nivell demogràfic i sòcioeconomic. Incapacitada la ciència europea de l'època per a l'explicació racional d'aquest fenomen, fou interpretada segons el sentir particular del moment amb culpabilitats (entre elles la dels jueus, dels quals es va dir que havien enverinat les aigües, d'aquí les persecucions que varen seguir a les epidèmies), o com a càstigs divins. En aquest sentit de religiositat es cercà l'empara de certs sants que, d'alguna manera ja es relacionaven amb la malaltia i el sofriment, entre els quals hi havia Sant Sebastià, elegit per Begues com altres pobles. Cal tenir present que la primera onada de pesta negra va aparèixer a Catalunya el mes de març de 1348 per les ciutats portuàries, procedent de la Mediterrània. Aquest any, en què va morir de la malaltia en Pere March II, baró d'Eramprunyà, al setembre la pesta va arribar a Saragossa, on era el rei Pere III el Cerimoniós, reunit en les Corts del regne, i a conseqüència de la pesta va morir també el rei de Castella, Alfons XI. Eramprunyà i la seva rodalia van quedar pràcticament despoblats i els seus barons, fonamentalment Jaume March II, varen haver d'establir nous pobladors a tot el territori i, lògicament, a Begues a finals d'aquest segle XIV (1379-1400). D'aquest establiment se'n deriven les propietats actuals, que es poden seguir pràcticament fins ara. En els documents es fa esment dels masos rònecs, les masies i les terres abandonades. Els preus agrícoles es varen incrementar notablement, els treballadors del camp varen doblar els seus sous i la inflació es va disparar, essent necessari regular sous i preus a les Corts Generals del regne. La pesta va tornar al 1362, 1371, 1382, i en diversos anys de finals del segle XIV i començaments del XV. Aquest clima de mort, desesperança i terror va introduir una reflexió a nivell general sobre la pròpia societat i l'Església, i a nivell individual una exaltació mística important. En aquest àmbit es va produir la recerca de la protecció divina sota el patronatge de la santedat demostrada, i en aquesta està Sant Sebastià des dels primers segles de la nostra era. Tenim constància documental que Sant Sebastià ja tenia altar a l'església de Begues a l'any 1484, altar amb diversos ornaments, cosa que indica una devoció i patronatge de força temps, abans que es dediqui i construeixi un altar en un poble d'escassos recursos humans i econòmics com era Begues. Sant Sebastià fou martiritzat en la persecució de l'emperador Dioclecià (regnat del 284 al 305). D'acord amb les dates de què disposem, Sant Sebastià va néixer a Narbona, ciutat del Llenguadoc. Fou soldat i l'emperador Dioclecià el nomenà capità del seu exèrcit, gaudint del privilegi dels que tenien un rang alt. Es convertí assistint els cristians condemnats. La santedat assolida el va portar a efectuar cures miraculoses en vida. També va ser protegit del papa Caius. Denunciat davant l'emperador, aquest el va fer comparèixer davant seu i un cop confirmat el seu cristianisme el va fer lligar a un tronc i fuetejar pels seus propis soldats; va sobreviure miraculosament, per la qual cosa va ser portat al circ i apallissat fins a la mort, fet que succeí el 20 de gener de l'any 288, i enterrat posteriorment a les catacumbes de Roma que duen el seu nom. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història)Com ja hem dit, des de l'any 1484, està documentat que Sant Sebastià ja tenia altar a l'església de Begues, un altar amb diversos ornaments, i entre els quals hi ha dos canelobres de ferro forjat d'espelma única. En anys successius de les visites pastorals, aquest altar de Sant Sebastià continua existint junt amb el de Sant Antoni i Sant Cristòfor, el patró.No coneixem el perquè dels repartiments de pa efectuats rotatòriament per les masies de Begues als feligresos en el dia de Sant Sebastià, encara que és probable que no tinguin un origen comú i que el temps, les oscil·lacions de la vida i la caritat religiosa les hagin unit. És possible que la tradició del repartiment neixi de l'obligació, a través de les diverses èpoques, de fer una caritat penitencial obligada en els cristians més ben situats, i no s'ha d'oblidar que el pa és el símbol cristià per excel·lència i de simbologia material (nutricional) i espiritual (divinitzat en la comunió) més rellevant. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 33905 | Alzina de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigmolto | Arbre monumental de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. Al peu de l'arbre monumental hi ha la font de nom homònim.L'abrbre té una alçada aproximada de 13 m i un diàmetre de tronc de 1,12 m. | 08020-38 | Puig Moltó | 41.3173600,1.9220600 | 409779 | 4574548 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 33957 | Alzina de la plaça Camilo Riu / Alzina de Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-placa-camilo-riu-alzina-de-can-romagosa | Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. L'arbre té una alçada aproximada d'uns 13 m i un diàmetre de tronc, a la base, de 1,30m. | 08020-90 | Plaça de Camilo Riu | 41.3313300,1.9218200 | 409778 | 4576100 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33957-foto-08020-90-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 34242 | El Lledoner de Mas Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-mas-traval | Exemplar de lledoner (Céltis australis), arbre que pot arribar a tenir uns 20-25 metres d'alçada. El perímetre del tronc amida 3,15 m. És de capçada densa i arrodonida, d'un verd grisenc; tronc dret i escorça llisa; borrons i fulles disposats, tota al llarg de la tija, fent dos rengles. Fulles asimètriques, estretament ovalades, d'extrem agut i acabades en punta allargada; limbe dentat, pelut i una mica aspre al tacte. El fruit és el lledó, arrodonit, poc més gros que un pèsol, negre i comestible quan madura. | 08020-375 | Mas Traval | 41.3157100,1.9270900 | 410198 | 4574360 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34242-foto-08020-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34242-foto-08020-375-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||||
| 34255 | Alzina de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-marti | Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. L'alzina de Can Martí destaca per la seva monumentalitat. És un arbre de capçada molt espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. | 08020-449 | Carrer Gaudí, 1 | 41.3351500,1.9216600 | 409770 | 4576524 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34255-foto-08020-449-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34255-foto-08020-449-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir directament al bé, ja que aquest es troba dins d'una propietat privada. Aquest factor ha impedit que s'hagin pogut prendre mesures d'aquest exemplar botànic. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 33868 | Avenc del Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-sellares | DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior. | 08020-1 | Puig d'Avencó | Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008). | 41.3415300,1.8751300 | 405886 | 4577282 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Prehistòric|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 76|125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||
| 33904 | Avenc de Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-sadurni | AMAT, R. (1925) Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1897). Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. | Avenc de 84 metres de profunditat màxima. La seva gran boca, coronada per una gran alzina, està dividida en dos. Per la situada a la part més baixa pot davallar-se un pou fins a un replà situat aproximadament a -20 m. L'evident continuació del gran pou s'eixampla més avall assolint grans dimensions fins arribar al fons a -74 m. Travessant la sala, molt concrecionada, i a uns 10 m pel damunt, uns pous arriben a la màxima fondària a -84 m. | 08020-37 | Montau | L'avenc de Can Sadurní és tot un símbol de la espeleologia a Catalunya, ja que va ser el primer avenc que fou davallat per en Norbert Font i Sagué, el 27 de desembre de 1897. Val a dir que mesos abans, en plena campanya de sondeigs dels avencs del Garraf per tal de conèixer la seva situació i profunditat, ja l'intentà localitzar sense èxit. | 41.3487400,1.9062600 | 408501 | 4578049 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33904-foto-08020-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33904-foto-08020-37-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 33948 | Avenc del Corral Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-corral-nou | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. | Avenc de 43 metres de profunditat màxima amb una boca de 2 x 4 metres. Aquesta dóna pas a un pou de 12 m seguit d'un altre de 23 m. Aquest darrer condueix a una rampa que baixa amb forta inclinació fins arribar a un petit fus. | 08020-81 | Can Jaques | Explorat per primera vegada l'any 1898 per Norbert Font i Sagué. | 41.3028600,1.8540600 | 404066 | 4573012 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Pot presentar problemes d'hipòxia (manca d'oxigen).Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 33960 | Avenc del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-fum | FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 34 metres de profunditat màxima al que s'accedeix a través d'una mina. Cal recórrer una galeria 62 m des de l'entrada de la mina per localitzar el punt on aquesta interceptà l'avenc. Aquest ascendeix mitjançant tres verticals i una sala a 34 m per sobre de la galeria. | 08020-93 | Montau | Explorat per primera vegada per membres del SIE, que en realitzaren la topografia, l'any 1980. | 41.3446600,1.8867300 | 406861 | 4577617 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||||
| 34067 | Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-agulles | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. VIRELLA, J. (1978): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca, 1978, p. 241-269. | Cova de 7 m de recorregut. És una cavitat fortament ascendent, de 3 per 7 m i una alçada de 4 m. | 08020-200 | Les Agulles | Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué. | 41.3079600,1.9352600 | 410871 | 4573491 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 34068 | Pou de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-agulles | AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996): 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. FONT I SAGUÉ, N. (1899): 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. MONTURIOL, J.; MUNTAN, L. (1961): 'Resultado de unas investigaciones sobre el Karst del Plá de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona)', SPELEON, Revista española de Hidrología, Morfología cárstica, Espeleologia y Cuaternario. Tom XII, núms. 1-2, p. 87. Instituto de Geología. Oviedo. | Avenc de 4 metres de profunditat màxima. Es tracta d'un fenomen càrstic fossilitzat que a causa d'un revestiment d'argiles que l'impermeabilitza i reté l'aigua, per la qual cosa fou utilitzat com a pou natural (Aymamí, Pallarès-Personat 1996). | 08020-201 | Les Agulles | Explorat per primera vegada l'any 1961 per Joaquim Monturiol Pous i Luis Muntan Engberg. En la publicació de les seves expedicions espeleològiques pel Garraf, Norbert Font i Sagué cita haver-hi esmorzat l'any 1899. | 41.3119700,1.9359700 | 410936 | 4573936 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 34069 | Avenc Amat i Pagès / avenc Mercè / avenc de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-amat-i-pages-avenc-merce-avenc-de-lalzina | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 15 metres de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 3 x 1,5 m dóna pas a un pou de -3,5 m, de dimensions similars a la boca i amb el fons ocupat per una capa gruixuda de restes vegetals procedents de l'alzina que creix a sobre de l'avenc. A l'extrem sud-oest de la base enllaça lateralment amb un fus de 4 m a 2 m sobre el fons, ocupat per materials clàstics de petites dimensions. Aquest comunica, mitjançant dues petites obertures, amb un nou pou de -10 m excavat sobre una diaclassa. | 08020-202 | La Morella | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras. | 41.2950600,1.9155100 | 409200 | 4572080 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 34070 | Avenc de la Banya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-banya | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 3 m de profunditat màxima. La boca és lleugerament el·líptica, de 0,7 m de diàmetre, oberta en el centre de la citada dolina, donant pas a un pou de -2 m. En l'extrem NW d'aquest enllaça amb una galeria de 3 m de longitud que comunica lateralment amb una sala final, que no és més que una diàclasi de 2,5 m. Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | 08020-203 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2937300,1.9149500 | 409151 | 4571932 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 34072 | Avenc de les Bardisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-bardisses | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 14 m de profunditat màxima. El pou d'entrada és de -2 m i comunica per el seu extrem NE amb una sala de 4 m de longitud amb la seva base en pendent i sostre, constituït per una acumulació de blocs muntats en fals i encunyats entre si. Al NE de la citada sala s'obre un segon pou de -2 m que s'apropa en el seu fons amb un altre de -2 m també, encara que de dimensions majors, essent la seva presentació dificultosa. | 08020-205 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2931400,1.9078300 | 408554 | 4571874 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 34073 | Forat del Barranc de les Mosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-del-barranc-de-les-mosses | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. | Avenc de 15 metres de profunditat màxima i boca molt gran. Als -4 m presenta un replà que, en un dels seus costats continua davallant fins als -15 m, on el pas esdevé massa estret per continuar-ne l'exploració. Presenta belles formacions d'estalactites de grans dimensions. | 08020-206 | Can Jaques | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras el 1924. | 41.3075300,1.8637800 | 404887 | 4573519 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 34074 | Avenc de Bassallacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-bassallacuna | AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de parets verticals, d'un diàmetre màxim d'uns 4 m i 9 metres de profunditat màxima. | 08020-207 | Pla de Bassallacuna | Fou utilitzat com a pedrera de sal de llop (Aymamí, Pallarès-Personat 1996). | 41.3198400,1.8908700 | 407172 | 4574857 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 34075 | Avenc del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-bruc | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. | Avenc de 118 metres de profunditat màxima i 40 m de recorregut. La seva gran boca el·líptica, de 5 x 7,7 m, dóna pas a un pou de -95 m. Aquest, als pocs metres s'eixampla vers el nord-oest, amb parets força erosionades. Al fons d'aquest pou trobem una sala amb el sòl amb pendent E-W, d'uns 45º, cobert de clasts. Al final de la pendent enllaça mitjançant una finestra, situada a 18 m sobre el fons, amb un fus de 45 m d'alçada. | 08020-208 | Al fondo del Bruc | Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué l'any 1899. L'any 1925 Amat i Carreras en realitzà l'exploració total. | 41.2992100,1.9079300 | 408571 | 4572548 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 34076 | Avenc de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-clota | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 27 metres de profunditat màxima amb una boca de 0,6 x 0,4 m. Aquesta dóna pas a un pou de secció irregular de -11,5 m, que acaba en una sala de 16 per 6 m. La sala, en pendent, arriba fins a l'entrada d'una falsa galeria descendent formada per una acumulació de blocs. A la part alta de la sala, a peu del pou de l'entrada, es localitza una segona cavitat de forma acampanada, de -8 m de vertical. La seva base està constituïda per una gran acumulació de clasts cimentats entre sí que permeten descendir fins a la màxima cota de la cavitat. | 08020-209 | La Clota | Explorat per primera vegada per membres del GER del CE Roca de Gavà. | 41.3131500,1.9325200 | 410649 | 4574070 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 34077 | Avenc Brut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-brut | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 5 m de profunditat màxima. Es tracta d'una diàclasi d'una longitud mitja de 3 m i -6 m de profunditat que s'estreta progressivament. El fons està format per argiles obrint-se en ell la petita boca circular d'un forat cilíndric de poca profunditat. | 08020-210 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3003500,1.9114200 | 408865 | 4572671 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 34078 | Avenc del Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-bufi | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 19 metres de profunditat màxima i dues boques d'accés. Les boques donen accés a un pou de -17,5 m, d'estructura irregular, i amb la base constituïda per una barreja d'argiles i clasts. Al nord-est de la planta s'inicia una galeria que finalitza després d'un recorregut de 5 m en la part alta d'un petit pou de secció circular i uns 1,5 m de diàmetre. | 08020-211 | Campgràs | Explorat per primera vegada pel SIRE de la Unió Excursionista Catalunya. | 41.2951600,1.9165600 | 409288 | 4572090 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 34079 | Avenc de Can Jaques / Avenc Josep Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-jaques-avenc-josep-rovira | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. | Avenc de 41 metres de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per dos pous. El primer, de -25 m, amb una amplada que oscil·la entre els 2 i 3 m, es manté unit a la cúpula del segon a través d'una curta galeria. El segon és un pou de -14 m, essent la seva base la cota màxima assolible d'aquest avenc. | 08020-212 | Penyes Roges | L'any 1989 l'equip de Font i Sagué destapà la seva boca segellada pels grans blocs col·locats pels pastors per evitar la caiguda del bestiar. Tot i això no hi pogueren descendir per manca de suficient corda. La primera exploració, doncs, es produí l'any 1924 per part de R. Amat i Carreras, qui descendí el primer pou i sondejà el segon. | 41.3035100,1.8716200 | 405537 | 4573064 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 34080 | Forat de Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-can-jaques | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 19 metres de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre (eixamplada pels seus primers exploradors), dóna pas a un pou de -16 m estructurat sobre una diaclassa nord-sud. La seva base té forma còncava i, a l'extrem nord-est, a dos metres per sobre del nivell de la base s'obre un pou de 2 metres de profunditat. A - 6 m el pou que dóna accés a l'avenc té una obertura impracticable que enllaça per la part alta del pou principal, el qual, al mateix temps, es comunica per la part central i mitjançant una gatera i una finestra situada a 7 m del fons, amb una nova cavitat vertical situada a l'oest. | 08020-213 | Can Jaques | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. | 41.3102900,1.8628500 | 404813 | 4573827 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 34081 | Pou de Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-jaques | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. | Avenc 15 metres de profunditat màxima i el fons cobert per aigua. Segons Aymamí i Pallarès-Personat (1996), l'aigua és retinguda per un dipòsit d'argiles que l'impermeabilitza. | 08020-214 | Can Jaques | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. | 41.3096900,1.8632300 | 404844 | 4573760 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 34082 | Avenc Carles Selicke | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-carles-selicke | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 135 metres de profunditat màxima. La boca superior és una gatera descendent que incideix sobre el pou principal. El pou s'amplia progressivament fins arribar a -45 m, on s'arriba a un petit replà mitjançant un petit pèndol. El pou continua dividit en dues boques. Si entrem per la petita es pot baixar una vertical de 50 m fins arribar als -95 m, on convergeixen els dos pous. Des d'aquí i per una sèrie de verticals de 8, 17 i 9 metres s'arriba al fons de l'avenc. Tornant a -45 m es pot baixar també per l'altra boca que condueix a un pou de -6 m, fins arribar a un replà des d'on s'accedeix al pou per una finestra. 4 metres més avall s'arriba a una sala amb blocs inestables. Un pou de 29 m duu a una estretor impenetrable. Més amunt, una nova via duu fins a -120 m, on comunica amb el pou principal. | 08020-215 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres de la UEC Cornellà, l'any 1963. L'any 1971 components de l'ERE del CEC exploraren la via lateral. Finalment, l'any 2005, espeleòlegs del GERS exploraren els pous d'enllaç amb la via lateral i en realitzaren la darrera topografia. | 41.2973900,1.9176900 | 409386 | 4572336 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | ||||||||||||
| 34083 | Avenc de la Carmeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-carmeta | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. La cavitat comunica amb l'exterior mitjançant dues boques, essent una d'elles impracticable. Travessada l'entrada es penetra per un conducte estret en una sala de 3,5 m de longitud en direcció S-N que gira 180° al E per acabar a la base d'un fus de 5 m d'altura. Allà, a l'extrem final, comença una gatera que desemboca a un pou inclinat de -2,5 m. La sala d'entrada comunica per un pas de reduïdes dimensions situat al SW i un conducte obert a 1,8 m sobre la seva base, amb una sala superior de menys altura. El fons de la cavitat, de 3 m d'altura, comunica amb la superfície mitjançant una forat de 10 cm de diàmetre. | 08020-216 | Puig de l'Astor | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3247500,1.8558900 | 404252 | 4575440 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 | |||||||||||||
| 34084 | Cova del Carxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-carxol | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. VIRELLA, J. (1978): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca, 1978, p. 241-269. | Cova de 18 m de recorregut. Està formada per una galeria de 18 m de longitud, orientada segons la direcció NNW-SSE, que va perdent altura proporcionalment fins quedar cegada per complet. | 08020-217 | Fondo del Carxol | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3025500,1.8849900 | 406655 | 4572943 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-15 04:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml