Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33972 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XV | L'actual casa de la rectoria vella està formada per dues edificacions, una d'adossada darrera de l'absis de Sant Cristòfor de la Rectoria (sense façana a migdia), i l'altra adossada a aquesta pel costat de ponent, amb la façana orientada a migdia, on destaca una gran galeria. Històricament, totes estaven connectades per dins i conjuntament tenen una superfície superior a la de l'església. L'edificació de la galeria té la façana al sud, es compon de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dos vessants asimètrics i amb carener perpendicular a la façana. El coronament de la teulada es fa amb imbricacions de maó que configuren motius geomètrics. A la façana principal, un cos frontal sobresurt de la resta de la casa, ocupant la planta baixa i el pis. En aquest cos s'obren les dues portes principals de l'edificació, que avui dia han quedat dividides, una porta per cada propietat en la que s'ha dividit l'immoble. La divisió s'ha fet amb un muret perpendicular a la casa. La porta de la dreta és una porta cotxera amb finestra ovalada superior i un arc de maó de guarniment a manera de guardapols. La porta de l'esquerra es divideix en dues parts, l'entrada pròpiament es divideix d'una part superior en forma de mitja esfera (decorativa) amb una biga horitzontal. El ferro forjat tanca la part superior de la porta. Al costat d'aquesta porta s'ubica el pou de la casa amb un cos inferior fet d'obra moderna de secció quadrada de 90 cm d'alçada i 1,47 m de costat. La boca té 82 cm de costat, és quadrada i està tancada per una porteta metàl·lica. D'aquest cos surten tres braços de ferro que conflueixen a la part superior on hi ha instal·lada una corriola. Els ferros acaben tornejats en forma d'espirall, una anella circular serveix d'ancoratge als ferros i una bola esfèrica del mateix material guarneix aquesta part metàl·lica que té una alçada màxima de 1,5 metres. L'element més original d'aquest cos frontal de la façana principal és una galeria formada per set arcs de mig punt disposats en un grup central de tres obertures, i dos grups laterals de dos. Entremig dels grups dues obertures ovalades acaben de provocar un ritme en la composició de la façana. Aquest primer cos edificat es tanca a una teulada simple. Per sobre, s'aprecia visualment que el cos principal de la casa sobresurt respecte al cos de ponent, per tant, l'edifici queda articulat amb tres cossos diferents. Dues finestres de les mateixes mides col·locades simètricament acaben de definir la façana de migdia. La façana de ponent consta de tres finestres a la planta baixa, la del mig emmarcada en pedra i amb el perfil superior ondulat, totes tancades per ferro forjat, al primer pis destaca un balcó amb barana de ferro forjat amb la seva porta corresponent i una finestra simple quasi a la cantonada. A nivell de les golfes hi ha dues finestres quadrades als balcons de mida petita. A la façana de darrera destaca una entrada d'accés amb escales, un balcó igual al descrit i diferents finestres menors. Pel que fa a l'edificació de darrera de l'absis de l'església, cal dir que una paret mitgera totalment cega subdivideix aquesta edificació en dues naus paral·leles, una al nord amb façana obaga i l'altra al sud, entre aquella i l'església vella. Ambdues tenen façana a llevant, però no a ponent ja que hi ha adossada l'altre edificació. | 08020-105 | Carrer Rectoria, 6 / Carrer Alacant, 2 | Notícies històriques: 1264.- Tot i que les referències a l'església de Sant Cristòfor de Begues són del s. X, el primer esment a l'existència d'una parròquia amb notaria rural, i per tant d'una probable rectoria no apareix fins el s. XIII. 1279.- Referència al rector de Sant Cristòfor de Begues. 1413.- A la visita es reclama la reparació de la casa rectoral. És el primer esment explícit de la rectoria.1511.- A la visita pastoral es reclama una nova reparació de la rectoria, i es torna a insistir en el mateix a la visita de l'any 1555, ordenant que es repari la fàbrica de la casa al cap de 3 mesos, sota pena de 20 sous. L'any 1562, es fa una nova ordre de reparació amb un nou termini de 6 mesos, i ordena segrestar els fruits i rendes dels emfiteutes de l'església per pagar les obres. S'entén que les obres eren importants i molt urgents, ja que sembla que portaven un retard de 50 anys. Posteriorment ja no es torna a parlar de la rectoria , però si de la necessitat de construir la nova església. Fins als anys 20-30 del segle XX la rectoria vella encara era la casa del rector, i en ella (probablement només als baixos) s'hi feia vida de pagès. Va deixar de ser utilitzada com a tal en construir-se l'any 31la nova església i rectoria en el centre del poble, venent-se posteriorment la vella al Sr. Queralt, personatge que va participar de forma important en l'arranjament de la carretera de Gavà a Begues als anys 40. Els Queralt es van establir al pis mentre construïen una casa nova al costat de llevant de l'església, a sobre de l'antic cementiri que aquesta tenia adossat a l'exterior i que havia deixat de ser funcional quan al segle XVII es va construir el de la Collada. Un cop establerts (com estiuejants) a la casa nova, van començar a reformar la rectoria vella per dividir-la en 3 cases independents, les quals després van llogar a estiuejants. Emigrats als Estats Units d'Amèrica, finalment van vendre totes les cases, l'hort i els camps de conreus associats als anys 80. Actualment la rectoria és la residència permanent de tres famílies, la propietària (Pugès) i dues llogades. La casa nova dels Queralt va ser venuda a part al fill d'uns vells estiuejants de la Collada. | 41.3291600,1.9437900 | 411614 | 4575836 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 33973 | Ca n'Amell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namell | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici d'aspecte senyorial de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a quatre vessants. Presenta una disposició simètrica de les obertures a les façanes, havent-n'hi tres per cada pis a les façanes sud-est i nord-oest, i quatre obertures a les façanes sud-oest i nord-est. La façana principal, orientada cap al sud-est, presenta, a nivell de planta baixa, un porxo senyorial a l'entrada conformat per una galeria o tribuna de tres arcades a la seva part frontal, d'arc escarser rebaixat, més ample i alta la central que les laterals. L'arcada central és la que dona accés a la porxada, la qual està elevada per un basament amb cinc esglaons al centre. A cada lateral, la porxada presenta un altre arc escarser. Els marcs d'aquestes arcades, així com els de la resta d'obertures de l'edifici, estan fets amb maó vist, formant decoracions. Igualment de maó vist són les línies horitzontals que separen els nivells dels tres pisos de l'edifici. El sostre de la porxada de l'entrada forma una terrassa amb barana de ferro forjat que s'obre des de la porta que hi ha al centre del primer pis. A cada costat d'aquesta hi ha una finestra, de les mateixes dimensions que aquesta porta, però sense balcó. Finalment, a nivell de les golfes, les finestres són petites i rectangulars, disposades horitzontalment. En contrast amb els marcs de maó de les obertures, la superfície de les façanes presenta un arrebossat de color rosa molt clar apagat. | 08020-106 | Carrer Sant Climent, 8 | Aquest edifici fou construït com a casa d'estiueig. Quan passà a mans de Manel Pla i Amell, aquest el reconvertí en una institució educativa, al primer quart del segle XX, paper que continua desenvolupant actualment. | 41.3318300,1.9426000 | 411518 | 4576134 | 1900 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici forma part avui en dia del Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell. Està considerat un dels millors xalets d'estiueig de Begues. La construcció ha perdut la torratxa que il·luninava l'escala i sobresortia per damunt de la coberta de l'edifici. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||
| 33977 | Pou amb safareig de Cal Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-amb-safareig-de-cal-vidu | XX | Es tracta d'un pou tancat amb una caseta d'obra a la que s'annexa una pica d'obra amb una estructura preparada per tancar-la, amb un sostre a la part superior. La boca del pou té un diàmetre de 2 metres, s'hi accedeix per una finestra de 88 cm d'amplada i 119 de llargada oberta en una construcció aixecada en mamposteria i recoberta amb diferents tipus de morter en diferents moments. L'alçada màxima d'aquest cos construït és de 2,70 m, és de forma irregular, pla per davant i semicircular per darrera. L'interior de l'element es va construir seguint la tècnica de la pedra seca. Una base rectangular de pedra de 98 cm igualment de mamposteria i arrebossada de la mateixa manera, serveix per definir l'estructura d'una pica interior de 1,6 x 1,5 m. La base de la pica acaba amb lloses de pedra planes lligades amb morter. Als quatre angles de la base s'assenten pilars de maó d'1,30 m, on recolzen les bigues de fusta que formen l'estructura on recolzar el material que cobriria la pica. | 08020-110 | Cal Vidu | 41.3254700,1.9344100 | 410824 | 4575436 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33977-foto-08020-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33977-foto-08020-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 33980 | Barraca 3.2. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-32 | <p>http://www.pedrasecabegues.com/ [consulta: 27 d'agost de 2009]</p> | <p>Construcció aixecada en pedra seca enmig de camps de fruiters sobre una terrassa de superfície plana, de planta rodona i forma troncocònica. Amida 2,20 m d'alçada, 3,80 m de diàmetre exterior i 2,50 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta està formada per muntants de pedra relativament escairada amb adovellament de pedres irregulars per formar un arc (tècnica anomenada de sardinell). A l'esquerra de l'entrada, s'inicia un contrafort que, assolint l'alçada de la cornisa, abraça tres quartes parts de la barraca. Sobre una cornisa ben marcada, realitzada amb lloses planes, el sostre de la barraca, com és habitual, està recobert amb terra. En aquest cas però, en comptes dels típics lliris, trobem lloses planes disposades recobrint parcialment el sostre per tal de consolidar-lo. En el seu interior es conserven pedres col·locades per usar-les com a seients.</p> | 08020-113 | 41.3401400,1.9371500 | 411073 | 4577062 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de l'estudi ‘Formació del catàleg de construccions en pedra seca del terme municipal de Begues', dins el qual s'inclou la ‘Formació del catàleg de barraques de vinya de Begues, dut a terme pel Centre d'Estudis Beguetans, l'any 2007, mercès a la concessió, l'any 2006, d'un ajut procedent de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona o quadrangular. Les barraques de pedra seca beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars, excepte la doble de Campgràs. La major part de les barraques beguetanes tenen la llinda formada per la tècnica de sardinell si bé algunes, com la de Vallgrassa, tenen la llinda formada per una llosa plana. Algunes barraques tenen una cornisa de pedres planes sobre l'entrada o entre la part superior de les parets i l'inici de la volta. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||||
| 33985 | Barraca 3.9. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-39 | <p>http://www.pedrasecabegues.com/ [consulta: 27 d'agost de 2009]</p> | <p>Construcció aixecada en pedra seca enmig de vinyes sobre una terrassa de superfície en suau pendent, de planta quadrangular i forma troncopiramidal. Amida 2,40 m d'alçada, 4 m de diàmetre exterior i 2,40 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Les parets estan fetes amb blocs de roca calcària amb certa tendència a la ortogonalitat natural, i aprofitant les roques de majors dimensions per reforçar les cantonades. La porta està formada per muntants de pedra escairada amb adovellament de pedres irregulars per formar un arc. A l'esquerra de l'entrada, a la part on el nivell del sòl és més baix, s'inicia un contrafort que, assolint dues terceres parts de l'alçada de la barraca, reforça aquest lateral. El sostre de la barraca, com és habitual, està recobert amb terra. Aquesta acostumava a ser fixada mitjançant la plantació de lliris, dels què en el perímetre del sostre d'aquesta barraca encara se'n conserven alguns exemplars.</p> | 08020-118 | 41.3379700,1.9386200 | 411193 | 4576819 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de l'estudi ‘Formació del catàleg de construccions en pedra seca del terme municipal de Begues', dins el qual s'inclou la ‘Formació del catàleg de barraques de vinya de Begues', dut a terme pel Centre d'Estudis Beguetans, l'any 2007, mercès a la concessió, l'any 2006, d'un ajut procedent de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona o quadrangular. Les barraques de pedra seca beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars, excepte la doble de Campgràs. La major part de les barraques beguetanes tenen la llinda formada per la tècnica de sardinell si bé algunes, com la de Vallgrassa, tenen la llinda formada per una llosa plana. Algunes barraques tenen una cornisa de pedres planes sobre l'entrada o entre la part superior de les parets i l'inici de la volta. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||||
| 34059 | Cal Cadet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cadet | XX | Edifici amb coberta plana (terrat). Consta de planta baixa i dos pisos. A la part baixa de la façana hi ha un sòcol de pedra. La façana presenta una composició simètrica. Hi ha tres obertures per cada nivell, la porta centrada i dos finestres a la planta baixa, un balcó central sobre la porta i dos finestres laterals al primer pis i tres balcons al pis superior. Els pisos estan separats per faixes o impostes que recorren tota la façana i les que decoren verticalment els dos extrems de la casa, més amples que les primeres. Cal destacar les motllures que emmarquen les obertures i les reixes de ferro dels balcons de la planta superior, dissenyades per tenir més volum a la part inferior que a la superior, amb baranes en forma d'espirall i decoració floral. El coronament de la façana consta de diferents elements: una cornisa motllurada, sobre la qual s'assenta un cos de forma ondulada i circular a la part més elevada, on es dibuixa un rellotge de sol (veure fitxa 292). La cornisa recolza sobre unes mènsules que es disposen en parelles al final dels marcs de les finestres de l'últim pis, són decorades i motllurades. Davant de la casa hi ha un pati que queda tancat per una tanca, a llevant i al sud de la casa, mentre que per ponent el taquen altres construccions. | 08020-192 | C. Carme, 1 | 41.3330300,1.9218500 | 409783 | 4576288 | 1927 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34059-foto-08020-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34059-foto-08020-192-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) aparei el Raval d'en Martí | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 34067 | Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-agulles | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. VIRELLA, J. (1978): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca, 1978, p. 241-269. | Cova de 7 m de recorregut. És una cavitat fortament ascendent, de 3 per 7 m i una alçada de 4 m. | 08020-200 | Les Agulles | Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué. | 41.3079600,1.9352600 | 410871 | 4573491 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34068 | Pou de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-agulles | AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996): 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. FONT I SAGUÉ, N. (1899): 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. MONTURIOL, J.; MUNTAN, L. (1961): 'Resultado de unas investigaciones sobre el Karst del Plá de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona)', SPELEON, Revista española de Hidrología, Morfología cárstica, Espeleologia y Cuaternario. Tom XII, núms. 1-2, p. 87. Instituto de Geología. Oviedo. | Avenc de 4 metres de profunditat màxima. Es tracta d'un fenomen càrstic fossilitzat que a causa d'un revestiment d'argiles que l'impermeabilitza i reté l'aigua, per la qual cosa fou utilitzat com a pou natural (Aymamí, Pallarès-Personat 1996). | 08020-201 | Les Agulles | Explorat per primera vegada l'any 1961 per Joaquim Monturiol Pous i Luis Muntan Engberg. En la publicació de les seves expedicions espeleològiques pel Garraf, Norbert Font i Sagué cita haver-hi esmorzat l'any 1899. | 41.3119700,1.9359700 | 410936 | 4573936 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34069 | Avenc Amat i Pagès / avenc Mercè / avenc de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-amat-i-pages-avenc-merce-avenc-de-lalzina | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 15 metres de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 3 x 1,5 m dóna pas a un pou de -3,5 m, de dimensions similars a la boca i amb el fons ocupat per una capa gruixuda de restes vegetals procedents de l'alzina que creix a sobre de l'avenc. A l'extrem sud-oest de la base enllaça lateralment amb un fus de 4 m a 2 m sobre el fons, ocupat per materials clàstics de petites dimensions. Aquest comunica, mitjançant dues petites obertures, amb un nou pou de -10 m excavat sobre una diaclassa. | 08020-202 | La Morella | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras. | 41.2950600,1.9155100 | 409200 | 4572080 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34070 | Avenc de la Banya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-banya | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 3 m de profunditat màxima. La boca és lleugerament el·líptica, de 0,7 m de diàmetre, oberta en el centre de la citada dolina, donant pas a un pou de -2 m. En l'extrem NW d'aquest enllaça amb una galeria de 3 m de longitud que comunica lateralment amb una sala final, que no és més que una diàclasi de 2,5 m. Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | 08020-203 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2937300,1.9149500 | 409151 | 4571932 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34071 | Himne a la Cuca-Fera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-cuca-fera-de-begues | SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. | XX | Himne dedicat a la Cuca Fera de Begues, figura principal del bestiari festiu del municipi. La lletra de l'himne és la següent: 'Paorosa Cuca-Fera/que en les pedres de Montau/vas restar en negra espera/insensible al vol de l'au;/en la tomba que va obrir-te/el diable amb sa maldat,/de la qual has pogut sortir-te/després d'anys de soterrat.' TORNADA: 'Cuca-Fera quina joia/altra volta al món dels vius!/Com abans a tota noia/treu-la de perills asprius.' 'Si la bella Rosaclara/donzella d'Aramprunyà,/del castell i del seu pare/un galant la va robar, tu de l'avenc de la Ferla/vas eixir amb ulls de foc/ i a la coneirosa perla/vas tu retornar al seu lloc.' (TORNADA) 'Al galant que la robava/el vas vèncer i empassar,/però Satanàs sotjava/i el teu gest desaprovà./I entremig roca viva/et va fer la tomba i niu/i allà on la llum no arriba/t'enterrà de viu en viu.' (TORNADA) 'Treballant de nit i dia,/cercant aigua, fent un pou,/han vist com apareixia/la Cuca-Fera que fou./Paorosa Cuca-Fera/que en les pedres de Montau/vas resistir en negra espera/insensible al vol de l'au.' (TORNADA) | 08020-204 | El Ramon Bech va escriure 'l'Himne a la Cuca Fera de Begues' que explica l'origen romàntic, fictici i llegendari de la bèstia. La música del mateix va ser composada per Josep Maria Torrens. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ramon Bech i Taberner / Josep Maria Torrens | L'himne a la Cuca-Fera ha donat lloc a narracions modernes en forma de conte que expliquen el que s'ha anomenat la llegenda de la Cuca Fera. Aquesta llegenda neix amb la voluntat d'arrelar al bagatge cultural dels beguetans i fins i tot ha esdevingut part del projecte educatiu de Begues, impulsat per l'Ajuntament (veure bibliografia). Així, diu la llegenda que la Cuca Fera va néixer a les profunditats de l'avenc de la Ferla, des d'on es passava el temps contemplant la vida dels beguetans. Per aquell temps vivia al castell de l'Eramprunyà el baró i la seva filla, la donzella Rosaclara. Però una nit, un cavaller vanitós va raptar la donzella Rosaclara i va endur-se-la del castell a galop del seu cavall. En assabentar-se la Cuca Fera d'aquest fet, va sortir a aturar el cavaller i amb els seus ulls de foc el va vèncer i se'l va empassar. Així va ser com la Cuca Fera va retornar la donzella Rosaclara al castell de l'Eramprunyà. En agraïment per retornar-li la seva filla, el baró d'Eramprunyà va nomenar la Cuca Fera 'protectora del poble de Begues'. Poc després el diable, ple d'enveja i gelosia, es va assabentar del que havia succeït, va anar a trobar a la Cuca Fera i la va tancar a l'avenc de Can Sadurní, al Montau. Tot i així, la Cuca Fera va treballar nit i dia per sortir d'aquell forat fins que ho va aconseguir. Quan va sortir a fora, va anar a donar la bona nova a la gent del poble, que ho va celebrar amb una festa grossa. Des de llavors ençà, al poble de Begues, cada any per la Festa Major, se celebra un gran correfoc amb la Cuca Fera i els diables de Begues commemorant aquesta llegenda. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 34072 | Avenc de les Bardisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-bardisses | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 14 m de profunditat màxima. El pou d'entrada és de -2 m i comunica per el seu extrem NE amb una sala de 4 m de longitud amb la seva base en pendent i sostre, constituït per una acumulació de blocs muntats en fals i encunyats entre si. Al NE de la citada sala s'obre un segon pou de -2 m que s'apropa en el seu fons amb un altre de -2 m també, encara que de dimensions majors, essent la seva presentació dificultosa. | 08020-205 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2931400,1.9078300 | 408554 | 4571874 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34073 | Forat del Barranc de les Mosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-del-barranc-de-les-mosses | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. | Avenc de 15 metres de profunditat màxima i boca molt gran. Als -4 m presenta un replà que, en un dels seus costats continua davallant fins als -15 m, on el pas esdevé massa estret per continuar-ne l'exploració. Presenta belles formacions d'estalactites de grans dimensions. | 08020-206 | Can Jaques | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras el 1924. | 41.3075300,1.8637800 | 404887 | 4573519 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34074 | Avenc de Bassallacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-bassallacuna | AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de parets verticals, d'un diàmetre màxim d'uns 4 m i 9 metres de profunditat màxima. | 08020-207 | Pla de Bassallacuna | Fou utilitzat com a pedrera de sal de llop (Aymamí, Pallarès-Personat 1996). | 41.3198400,1.8908700 | 407172 | 4574857 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34075 | Avenc del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-bruc | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. | Avenc de 118 metres de profunditat màxima i 40 m de recorregut. La seva gran boca el·líptica, de 5 x 7,7 m, dóna pas a un pou de -95 m. Aquest, als pocs metres s'eixampla vers el nord-oest, amb parets força erosionades. Al fons d'aquest pou trobem una sala amb el sòl amb pendent E-W, d'uns 45º, cobert de clasts. Al final de la pendent enllaça mitjançant una finestra, situada a 18 m sobre el fons, amb un fus de 45 m d'alçada. | 08020-208 | Al fondo del Bruc | Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué l'any 1899. L'any 1925 Amat i Carreras en realitzà l'exploració total. | 41.2992100,1.9079300 | 408571 | 4572548 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34076 | Avenc de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-clota | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 27 metres de profunditat màxima amb una boca de 0,6 x 0,4 m. Aquesta dóna pas a un pou de secció irregular de -11,5 m, que acaba en una sala de 16 per 6 m. La sala, en pendent, arriba fins a l'entrada d'una falsa galeria descendent formada per una acumulació de blocs. A la part alta de la sala, a peu del pou de l'entrada, es localitza una segona cavitat de forma acampanada, de -8 m de vertical. La seva base està constituïda per una gran acumulació de clasts cimentats entre sí que permeten descendir fins a la màxima cota de la cavitat. | 08020-209 | La Clota | Explorat per primera vegada per membres del GER del CE Roca de Gavà. | 41.3131500,1.9325200 | 410649 | 4574070 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34077 | Avenc Brut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-brut | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 5 m de profunditat màxima. Es tracta d'una diàclasi d'una longitud mitja de 3 m i -6 m de profunditat que s'estreta progressivament. El fons està format per argiles obrint-se en ell la petita boca circular d'un forat cilíndric de poca profunditat. | 08020-210 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3003500,1.9114200 | 408865 | 4572671 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34078 | Avenc del Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-bufi | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 19 metres de profunditat màxima i dues boques d'accés. Les boques donen accés a un pou de -17,5 m, d'estructura irregular, i amb la base constituïda per una barreja d'argiles i clasts. Al nord-est de la planta s'inicia una galeria que finalitza després d'un recorregut de 5 m en la part alta d'un petit pou de secció circular i uns 1,5 m de diàmetre. | 08020-211 | Campgràs | Explorat per primera vegada pel SIRE de la Unió Excursionista Catalunya. | 41.2951600,1.9165600 | 409288 | 4572090 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34079 | Avenc de Can Jaques / Avenc Josep Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-jaques-avenc-josep-rovira | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. | Avenc de 41 metres de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per dos pous. El primer, de -25 m, amb una amplada que oscil·la entre els 2 i 3 m, es manté unit a la cúpula del segon a través d'una curta galeria. El segon és un pou de -14 m, essent la seva base la cota màxima assolible d'aquest avenc. | 08020-212 | Penyes Roges | L'any 1989 l'equip de Font i Sagué destapà la seva boca segellada pels grans blocs col·locats pels pastors per evitar la caiguda del bestiar. Tot i això no hi pogueren descendir per manca de suficient corda. La primera exploració, doncs, es produí l'any 1924 per part de R. Amat i Carreras, qui descendí el primer pou i sondejà el segon. | 41.3035100,1.8716200 | 405537 | 4573064 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34080 | Forat de Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-can-jaques | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 19 metres de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre (eixamplada pels seus primers exploradors), dóna pas a un pou de -16 m estructurat sobre una diaclassa nord-sud. La seva base té forma còncava i, a l'extrem nord-est, a dos metres per sobre del nivell de la base s'obre un pou de 2 metres de profunditat. A - 6 m el pou que dóna accés a l'avenc té una obertura impracticable que enllaça per la part alta del pou principal, el qual, al mateix temps, es comunica per la part central i mitjançant una gatera i una finestra situada a 7 m del fons, amb una nova cavitat vertical situada a l'oest. | 08020-213 | Can Jaques | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. | 41.3102900,1.8628500 | 404813 | 4573827 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34081 | Pou de Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-jaques | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. | Avenc 15 metres de profunditat màxima i el fons cobert per aigua. Segons Aymamí i Pallarès-Personat (1996), l'aigua és retinguda per un dipòsit d'argiles que l'impermeabilitza. | 08020-214 | Can Jaques | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. | 41.3096900,1.8632300 | 404844 | 4573760 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34082 | Avenc Carles Selicke | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-carles-selicke | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 135 metres de profunditat màxima. La boca superior és una gatera descendent que incideix sobre el pou principal. El pou s'amplia progressivament fins arribar a -45 m, on s'arriba a un petit replà mitjançant un petit pèndol. El pou continua dividit en dues boques. Si entrem per la petita es pot baixar una vertical de 50 m fins arribar als -95 m, on convergeixen els dos pous. Des d'aquí i per una sèrie de verticals de 8, 17 i 9 metres s'arriba al fons de l'avenc. Tornant a -45 m es pot baixar també per l'altra boca que condueix a un pou de -6 m, fins arribar a un replà des d'on s'accedeix al pou per una finestra. 4 metres més avall s'arriba a una sala amb blocs inestables. Un pou de 29 m duu a una estretor impenetrable. Més amunt, una nova via duu fins a -120 m, on comunica amb el pou principal. | 08020-215 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres de la UEC Cornellà, l'any 1963. L'any 1971 components de l'ERE del CEC exploraren la via lateral. Finalment, l'any 2005, espeleòlegs del GERS exploraren els pous d'enllaç amb la via lateral i en realitzaren la darrera topografia. | 41.2973900,1.9176900 | 409386 | 4572336 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34083 | Avenc de la Carmeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-carmeta | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. La cavitat comunica amb l'exterior mitjançant dues boques, essent una d'elles impracticable. Travessada l'entrada es penetra per un conducte estret en una sala de 3,5 m de longitud en direcció S-N que gira 180° al E per acabar a la base d'un fus de 5 m d'altura. Allà, a l'extrem final, comença una gatera que desemboca a un pou inclinat de -2,5 m. La sala d'entrada comunica per un pas de reduïdes dimensions situat al SW i un conducte obert a 1,8 m sobre la seva base, amb una sala superior de menys altura. El fons de la cavitat, de 3 m d'altura, comunica amb la superfície mitjançant una forat de 10 cm de diàmetre. | 08020-216 | Puig de l'Astor | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3247500,1.8558900 | 404252 | 4575440 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34084 | Cova del Carxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-carxol | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. VIRELLA, J. (1978): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca, 1978, p. 241-269. | Cova de 18 m de recorregut. Està formada per una galeria de 18 m de longitud, orientada segons la direcció NNW-SSE, que va perdent altura proporcionalment fins quedar cegada per complet. | 08020-217 | Fondo del Carxol | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3025500,1.8849900 | 406655 | 4572943 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34085 | Avenc Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-clos | AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) Sota terra, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. FONT I SAGUÉ, N. (1897) 'Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica', Renaixença -. Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. | Avenc de 28 metres de profunditat màxima conformat per un únic pou vertical de -25 m. La boca, d'un metre de diàmetre, s'obre en direcció nord-oest. La base del pou, coberta per clasts baixa en pendent fins assolir la cota de -28 m. La cavitat està composada per la fusió de dos fusos excavats sobre una diaclassa. Un d'ells forma la cavitat pròpiament dita, mentre que el menor, menys desenvolupat, arriba als 13 m d'alçada i es manté unit a l'anterior per quatre finestres. | 08020-218 | Les Agulles | Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué, l'any 1897. | 41.3076100,1.9296100 | 410398 | 4573458 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34086 | Avenc del Coll de la Ferla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-coll-de-la-ferla | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 7 m de profunditat màxima. Travessada la boca 0,8 m de diàmetre es penetra en un pou de -2,5 m. La seva base descendeix en pendent cap a una nova vertical de 2,5 m. Tota la cavitat està afectada per un procés clàstic. | 08020-219 | Serra dels Joncs | Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC. | 41.3231000,1.8619100 | 404753 | 4575250 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34087 | Avenc dels Colors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-colors | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc d'11 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, d' 1,75 per 0,50 m dóna pas a un petit pou de -4,5 m amb la base inclinada, que enllaça per un punt més baix amb un segon pou, no explorat, en el que s'han sondejant 6 metres. A 2 m del exterior existeix una plataforma constituïda per materials clàstics encaixonats a la paret NE. | 08020-220 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres del SEG del GMG. | 41.2988000,1.9179700 | 409411 | 4572492 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34088 | Avenc de les Cuetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-cuetes | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 20 metres de profunditat màxima conformat per un pou de -20 m de formació molt irregular amb una sèrie de passos estrets superposats entre -10 i -15 m. | 08020-221 | Les Conques | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3220000,1.8599800 | 404590 | 4575130 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34089 | Avenc Destapat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-destapat | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. La cavitat consta d'un únic pou cilíndric de -8 m i 1 m d'amplada, eixamplat en la seva part superior en sentit NE fins la profunditat de -2 m. La base està constituïda per argiles i productes clàstics de mida petita. | 08020-222 | Campgràs | Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC. | 41.2906500,1.9128400 | 408970 | 4571593 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34090 | Avenc de la Discòrdia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-discordia | FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 66 metres de profunditat màxima. Una gatera d'entrada duu a una sèrie de pous de 12, 16 i 14 metres. En la cota -45 m comença un pas molt estret que comunica amb un pou de 17 m, dividit en dues vies que arriben al mateix fons. Allà una altra gatera baixa fins estrènyer-se a la cota -66 m. | 08020-223 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per membres de l'ERE de l'AEC, l'any 1974. | 41.2929700,1.9103900 | 408768 | 4571853 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34091 | Avenc Embussat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-embussat | Avenc de 6 m de profunditat màxima. | 08020-224 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per la Secció d'Exploracions Subterrànies del Club Esquí Puigmal de Barcelona. | 41.2906400,1.9080700 | 408571 | 4571597 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Informació aportada per la Federació Catalana d'Espeleologia a través del Centre de Documentació de l'Espeleologia Catalana (Olesa de Bonesvalls). | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34092 | Avenc de l'Encenedor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lencenedor | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. Penetrat per l'estreta boca, de 0,5 per 0,3 m, s'arriba a la part superior d'una diàclasi de -7 m que va perdent amplitud progressivament fins impedir la seva exploració abans d'arribar el seu fons, en pendent cap a NE. | 08020-225 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres del SIE de CEA. | 41.2976000,1.9170000 | 409328 | 4572360 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34093 | Avenc de l'Estrip | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lestrip | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. Està constituït per un pou de -8 m estructurat sobre una diaclàsa N-S les configuració de la qual es molt irregular. A 1,5 m travessa un pla d'estratificació, a conseqüència del qual es formà una petita galeria. | 08020-226 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2940500,1.9132500 | 409009 | 4571970 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34094 | Avenc de la Ferla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-ferla | AMAT, R. (1925) Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1897). Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. FONT i SAGUÉ, N. (1899). Sota terra, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. | Avenc de 165 metres de profunditat màxima. La boca és de grans dimensions, uns 5 m de diàmetre, i dóna pas a un pou de 92 metres. Una via alternativa es desenvolupa en la meitat superior. Del fons del pou, a partir d'un ressalt s'inicia una galeria descendent que arriba a la cúpula del següent pou de 39 metres al que segueix un altre de 10 metres més. Per assolir la màxima cota (-165 m) caldrà ascendir per una galeria per després descendir per pous petits. | 08020-227 | Les Conques | La primera exploració, parcial, fou a càrrec de Norbert Font i Sagué, l'any 1898. L'any 1924 Rafel Amat i Carreras en realitzà l'exploració total. A la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), hi ha dipositats materials arqueològics atribuïts a aquest avenc. Es tracta de 5 fragments de ceràmica a mà, possiblement atribuïbles a la Prehistòria recent. | 41.3188400,1.8625000 | 404796 | 4574776 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34095 | Avenc de la Ferleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-ferleta | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 3 m de profunditat màxima. Està constituït per un únic pou de -2,5 m de profunditat que comunica amb la superfície per una obertura de 0,7 m de diàmetre. | 08020-228 | Fondo dels Alaverns | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3197400,1.8609600 | 404669 | 4574878 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34096 | Avenc de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-figuera | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 3 m de profunditat màxima. Es tracta d'un pou únic desenvolupat a expenses d'una diàclasi N-S. La planta es allargada segons aquesta direcció. Les seves parets presenten mostres de una intensa corrosió. | 08020-229 | Campgràs | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2901400,1.9170000 | 409318 | 4571532 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34097 | Avenc del Fondal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-fondal | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 19 metres de profunditat màxima. La boca condueix a un únic pou de -16,5 m. El seu fons descendeix 3 m en pendent fins arribar a la base d'un petit fus de 5,5 m. | 08020-230 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.2952200,1.9038500 | 408224 | 4572110 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34098 | Avenc del Frontís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-frontis | Avenc de 2,5 m de profunditat màxima. La seva boca, molt estreta (0,30 x 0,40 m), dóna accés a una saleta de pis descendent i menys de 0,5 m d'alçada, estretint-se fins convertir-se en impracticable. Abunden estalactites i petites columnes. | 08020-231 | Puig Moltó | Explorat per primera vegada per membres de l'ERE, el 12 de maig de 1974. | 41.3131800,1.9198300 | 409587 | 4574087 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||||
| 34099 | Avenc de la Fulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-fulla | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 7 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un únic pou de -7 m de profunditat presentant una estructura el·líptica. | 08020-232 | Puig Ginebró | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2925400,1.9151300 | 409165 | 4571800 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34100 | Avenc del GJES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-gjes | Avenc de 81 m de profunditat màxima. La dolina inicial té un metre de desnivell i l'entrada a la cavitat és de petites dimensions (0,2 5 x 0, 40 m) donant accés a una galeria meandriforme descendent de 6 m de recorregut i que desemboca en un pou de 27 m de desnivell, d'aspecte adiaclasat i que ens situa a la cota 32; aquí es divideix en dos conductes, pel més oriental es baixen 5,3 m i remuntant 1 m es pot seguir a ramonage uns 12 m més avall, és a dir, a la cota -49,3 però degut a la descomposició de les parents no és factible instal·lar per a baixar el darrer pou de l'avenc. Tornant a la cota -32 s'agafa l'altre pou que té 13,6 m de desnivell i al seu fons es pot accedir a la darrera vertical de 35,5 m arribant a la cota -81, on a un extrem de la planta es troba una petita gatera de 3 m de recorregut, on s'assoleix la cota de màxima penetració. | 08020-233 | La Morella | Aquesta cavitat fou explorada per primera vegada l'1 de setembre del 1976 per membres del GIE Sant Cugat. | 41.2994600,1.9183900 | 409447 | 4572565 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||||
| 34101 | Avenc del Ginebró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-ginebro | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 71 metres de profunditat màxima. Quatre pous enllaçats entre sí de 23, 17, 15 i 8 m arriben a -70 m. Una sèrie de pous paral·lels connecten amb un d'ells que assoleix els -71. | 08020-234 | La Morella | Explorat per primera vegada l'any 1958 per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. | 41.3034100,1.9109000 | 408826 | 4573011 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34102 | Avenc del Gravat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-gravat | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 10 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un pou cilíndric on la seva base està ocupada per argiles i petits blocs angulosos. De l'extrem E-SE del seu fons esdevé una curta galeria cegada per la litogènesis i els sediments. | 08020-235 | Puig Verdeguer | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3128800,1.9125200 | 408974 | 4574061 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34103 | Avenc de les Banderes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-banderes | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 14 metres de profunditat màxima i 12 m de recorregut total. El pou d'entrada presenta una vertical de -8 m, formant una sala de 10 x 4 m amb pendent vers el nord-oest. A la paret del punt més baix d'aquesta sala, a 4 m sobre el fons, s'obre una nova sala de 5 x 2 m. Cal ressaltar la gran quantitat de concrecions que recobreixen les parets. | 08020-236 | Puig de l'Astor | Explorat per primera vegada pel SES del CEP. | 41.3192600,1.8536300 | 404054 | 4574833 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34104 | Avenc de la Grèvola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-grevola | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre, dóna pas a un pou únic de -7 m que s'eixampla a -2 m, arribant a una amplitud de 3 m. La seva base està formada per una acumulació de petits materials clàstics sobre les argiles de descalcificació. | 08020-237 | Fondo de la Grèvola | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3205100,1.8898300 | 407086 | 4574932 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34105 | Avenc Gruixut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-gruixut | Avenc de 19 m de profunditat màxima. La boca de la cavitat és, juntament amb la de l'avenc Ample, la de majors dimensions del Massís (12x5 m), el fons es troba ple de materials al·lòctons, i en alguns punts de les parets es troben petits murs de pedres a manera de plataformes, realitzats i utilitzats per la gent que explotaven aquesta pedrera de sal de llop, quedant d'aquesta manera totalment emmascarada la hipotètica cavitat original. | 08020-238 | Bassallacuna | 41.3191100,1.8993300 | 407879 | 4574767 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||||
| 34106 | Avenc de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-linfern | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 20 metres de profunditat màxima que comunica amb l'exterior per dues boques. La més septentrional s'obre en una dolina de 5,5 x 5 m. El primer pou presenta 15 m verticals amb les parets molt concrecionades. El fons està ocupat per materials clàstics, entre els quals es poden assolir els 20 metres de profunditat. | 08020-239 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. | 41.2952700,1.9142800 | 409097 | 4572104 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34107 | Avenc del La | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-la | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 14 m de profunditat màxima. La seva veritable boca s'obre en el fons d'un embut de secció allargada en direcció N-S de 4 m de longitud per 2,5 m de profunditat. El primer pou presenta una vertical de -9 m, essent la seva estructura campaniforme, i comunica per la seva base amb una nova vertical de -2 m que no és més que una zona alta d'un nou pou obstruït pels despreniments. | 08020-240 | Puig Ginebró | Explorat per primera vegada per membres del GIS del CE Pau i Justícia | 41.2970800,1.9099200 | 408735 | 4572310 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34109 | Avenc d'en Lenin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-lenin | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 7 m de profunditat màxima. Està constituït per un pou el·líptic d'1 per 1,5 m de secció, unit amb una superfície per una estreta galeria inclinada d'1,5 m de longitud de les quals l'altura mitja és de 0,4 m. | 08020-242 | La Pleta Xica | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.2977700,1.9037100 | 408216 | 4572393 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34110 | Avenc del Llorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-llorer | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 13 m de profunditat màxima i 15 m de recorregut. La boca, de 3 m de diàmetre, dóna accés al pou d'entrada que arriba una profunditat de -9 m, acabant en una galeria molt ramificada i coberta per materials clàstics. | 08020-243 | Fondo del Llorer | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3147100,1.8813900 | 406371 | 4574297 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34111 | Avenc dels Llumins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-llumins | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 9 m de profunditat màxima. La part principal de la cavitat està constituïda per un pou de -7,5 m de profunditat i una amplada mitja d'1,5 per 3 m. La base està formada per un cúmul de materials clàstics en pendent cap el SW, on s'obre una finestra que l'uneix a un fus de 5 m d'altura. | 08020-244 | La Bena | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2896800,1.9042700 | 408251 | 4571494 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 156,19 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/