Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
34029 Barraca 1.31. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-131 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-162 41.3320400,1.9029900 408204 4576198 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34030 Barraca 2.1. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-21 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-163 41.3179800,1.9236600 409914 4574616 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34031 Barraca 2.2. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22 <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> 08020-164 41.3171300,1.9238300 409927 4574521 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34032 Barraca 2.3. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-165 41.3201500,1.9220000 409778 4574858 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34033 Barraca 2.4. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-24 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-166 41.3227700,1.9214900 409739 4575150 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34034 Barraca 2.5. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-25 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-167 41.3238400,1.9225400 409828 4575267 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34035 Barraca 2.6. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-26 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-168 41.3222100,1.9234600 409903 4575085 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34036 Barraca 2.7. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-27 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-169 41.3157800,1.9305800 410490 4574364 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34037 Barraca 2.8. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-170 41.3162400,1.9313800 410558 4574414 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34038 Barraca 2.9. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-29 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-171 41.3195500,1.9373500 411062 4574776 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34038-foto-08020-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34038-foto-08020-171-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34039 Barraca 2.10. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-210 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-172 41.3170600,1.9308700 410516 4574506 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34040 Barraca 2.11. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-211 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-173 41.3143400,1.9307100 410499 4574204 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34041 Barraca 2.12. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-212 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-174 41.3141900,1.9285000 410314 4574190 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34042 Barraca 2.13. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-213 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-175 41.3143100,1.9320100 410608 4574199 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34043 Barraca 2.14. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-214 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-176 41.3136600,1.9321200 410616 4574127 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34044 Barraca 2.15. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-215 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-177 41.2829800,1.8768800 405948 4570780 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34045 Barraca 2.16. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-216 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-178 41.2798700,1.8755000 405828 4570436 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34046 Barraca 2.18. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-218 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-179 41.2956700,1.9144500 409112 4572148 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34047 Barraca 2.19. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-219 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-180 41.2988800,1.9108400 408814 4572508 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34048 Barraca 2.20. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-220 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-181 41.3161700,1.9344900 410818 4574403 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34049 Barraca 2.21. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-221 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-182 41.3158600,1.9336400 410746 4574370 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34050 Barraca 2.22. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-222 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-183 41.3141400,1.9366200 410993 4574176 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34051 Barraca 2.23. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-223 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-184 41.3147700,1.9371700 411040 4574245 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34052 Barraca 2.28. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-228 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-185 41.3192200,1.9362800 410972 4574740 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34053 Barraca 2.29. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-229 <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> 08020-186 41.3198300,1.9363200 410976 4574808 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34054 Barraca 2.30. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-230 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-187 41.3086800,1.9264400 410134 4573580 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34055 Barraca 2.31. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-231 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-188 41.3208900,1.9263100 410140 4574936 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34056 Barraca 2.32. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-232 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-189 41.3180400,1.9343800 410811 4574611 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34057 Barraca 2.33. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-233 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-190 41.3190600,1.9340700 410787 4574725 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34060 Barraca 2.34. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-234 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-193 41.3205600,1.9328500 410687 4574892 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34061 Barraca 2.35. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-235 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-194 41.3202600,1.9341000 410791 4574858 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34062 Barraca 4.5. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-45 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-195 41.3424700,1.9106200 408857 4577348 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34063 Barraca 4.6. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-46 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-196 41.3422500,1.9084100 408671 4577326 08020 Begues Legal i física Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34064 Barraca 4.7. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-47 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-197 41.3432400,1.9088400 408709 4577435 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34065 Barraca 4.8. https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-48 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-198 41.3399200,1.9071500 408563 4577069 08020 Begues Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34153 Barraca de les Agulles 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-1 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-286 41.3121300,1.9356600 410910 4573954 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34153-foto-08020-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34153-foto-08020-286-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34154 Barraca de les Agulles 2 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-2 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-287 41.3115400,1.9342200 410789 4573890 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34154-foto-08020-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34154-foto-08020-287-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34155 Barraca de les Agulles 3 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-3 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-288 41.3122600,1.9335500 410734 4573970 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34155-foto-08020-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34155-foto-08020-288-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
34156 Barraca de les Agulles 4 https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-4 <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> 08020-289 41.3132500,1.9354700 410896 4574078 08020 Begues https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34156-foto-08020-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34156-foto-08020-289-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-01 00:00:00 45 1.1 2484 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
33868 Avenc del Sellarès https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-sellares DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior. 08020-1 Puig d'Avencó Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008). 41.3415300,1.8751300 405886 4577282 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Prehistòric|Neògen Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 76|125 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
33870 Pou de Glaç https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18. VVAA. (2002). 'El pou de glaç, patrimoni en perill'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 1. VVAA. (2003). El pou de glaç de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans. Begues. VVAA. (2004). 'El pou de glaç'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 20. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. XVII-XIX Es tracta d'una estructura de planta circular de grans dimensions que no conserva la coberta, que possiblement era en forma de cúpula. Mesura 13 m de diàmetre exterior (10,95 m d'interior) i té 10 m de profunditat conservada. Està en bona part excavat en el subsòl calcari, mentre que els potents murs estan fets amb carreus de pedra calcària i gres, lligats amb morter de calç. A la part alta disposa de dues portelles, una orientada a l'oest i una altra a l'est, per les que s'accediria a l'interior. A la part alta de la cara sud, hi ha una tercera obertura, de petites dimensions i en forma de torba, que potser s'utilitzava per introduir-hi la palla i el boll amb el que cobrien el gel. A la part més baixa del pou, a la façana nord, hi havia un clavegueró que drenava l'aigua cap a la Riera de Begues. Aquest però no és visible actualment, ja que possiblement està cobert de runa (VVAA, 2003). La ubicació d'aquest pou no és gratuïta: es troba al costat de la riera, just al final del Pla de Begues, on la riera ja ha recollit bona part de l'aigua dels torrents tributaris. En aquest punt, a més, existirien pèlags naturals que acumulaven l'aigua, afavorits pel substrat argilós i impermeable del sector . Es troba l'obaga, a pocs metres per sobre de la riera i ben a prop de la Via Mercadera, el camí carreter que unia Barcelona amb Vilafranca i Tarragona, passant per Begues). A més, aquest és el sector on el pla té menor altitud, i on per tant, la inversió tèrmica creada per encerclament de les muntanyes produeix les gelades més fortes (-10 a -12º no són excepcionals) i freqüents (actualment de 40 a 60 dies de gelada anuals). 08020-3 Al paratge de les Tallarises Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Begues era un d'aquests darrers (VVAA, 2003). Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVI-XIX, podria ser més antic. Hi ha documents no datats que parlen de la freqüent compra de gel a l'estiu per part de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls, construït el s. XIII. Els pous de glaç van caure en desús a partir de finals del s. XIX, quan es va generalitzar la producció 'industrial' de gel. Situat estratègicament a tocar del Camí Ral que de Begues duia a Olesa, el seu transport es podia fer amb més rapidesa i comoditat. Sens dubte aquest punt era el més favorable per construir-lo de tota la Via Mercadera, camí carreter prou important al seu temps, doncs comunicava Barcelona amb Vilafranca i Tarragona (passant per Sant Boi, Begues, Olesa i Olèrdola). Justament arrel de la importància d'aquest camí, i per ajudar als viatgers, al segle XIII el baró de Cervelló hi va fer construir a mig camí l'Hospital medieval d'Olesa. 41.3353600,1.8985400 407836 4576571 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 98|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
33872 Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-sadurni-cova-de-les-teixoneres ARRIBAS, O. (2004). Fauna y paisaje de los Pirineos en la Era Glaciar. Lynx Ed. Barcelona. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1979). 'La cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae, 15. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní (Begues) y sus aportaciones a la Prehistòria Catalana'. XVII Congreso Nacional de Arqueología. Múrcia. BLASCO, A. (2005): 'Primeros datos sobre la utilización sepulcral de la cueva de Can Sadurní (egues, Baix Llobregat) en el neolítico cardial', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.625-634. BLASCO, A. (2005): Cardial, epicardial y postcardial en Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), el largo fin del Neolítico Antiguo en Cataluña', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.867-878. BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. BLASCO, A.; VILLALBA, M. J.; EDO, M. (1992). 'La fi del Neolític antic al Baix Llobregat. La transició al Neolític Mitjà'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 130-132. BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M.J. (2008): 'Evidencias del procesado y consumo de cerveza en la cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona) durante la Prehistoria', IV Congreso del Neolítico Peninsular, vol.I, p.428-431. CARRASCO, T.; MALGOSA, E.; SUBIRA, E.; CASTELLANA, C. (1989). 'Estudi dentari de les restes humanes de la cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 65-72. CASTELLANA, C.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, E.; CARRASCO, T. (1989). 'Estudi antropològic de les restes humanes de la Cova de Can Sadurní. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 55-72. EDO, M. (1989). 'Les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 73-79. EDO, M. (1997). 'La història recent de la cova de Can Sadurní'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 1. Begues. P.3-5. EDO, M. (1997). 'Cova de Can Sadurní: La més completa dinàmica d'ocupació de la vall'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P.3-5. EDO, M.; ALONSO, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, p. 65-67. EDO, M. BLASCO, A. (1992). 'Un nou punt de coincidència amb l'arqueologia experimental: les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 109.111. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1986). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. Tribuna d'Arqueologia 1985-1986. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. P. 33-41. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1987). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. La Sentiu, núm. 12. Museu de Gavà. Gavà, p. 11-24. GIRÓ, P. (1962). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 284. GIRÓ, P. (1967). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 267. LLORET, J. (1962). Catálogo Espeleológico del Pla d'Ardenya. Vol. I. Barcelona. P. 1-106. La cova forma part de l'anomenat poljè de Begues, dins del conjunt càrstic del massís de Garraf i sembla ser una surgència d'aigües inactiva. Està formada per una gran sala transversal d'uns 19 m de llarg per 7 m d'amplada. Al sector de ponent es veuen tres galeries, la longitud de les quals s'ignora, ja que són plenes de terra. 08020-5 Al nord de Can Sadurní i en el vessant sud-est del Pla de Sots Tapiada pels carrabiners l'any 1851, l'any 1945 el propietari la va redescobrir i la va utilitzar per al conreu de xampinyons. Hi va fer unes remocions de terres per tal de condicionar-la per a aquesta activitat. Les terres de l'interior i les que cobrien l'entrada foren abocades al davant a fi de fer una petita esplanada. Els senyors Joan Mitjans i Pere Giró, de Vilafranca del Penedès són els qui denunciaren l'existència de la cova com a jaciment arqueològic. Durant els anys 60 i 70 gran nombre d'afeccionats saquejaren la cova gairebé ininterrompudament. Alguns materials d'aquell període són als museus de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Gavà. Des de l'any 1978 s'hi fan campanyes d'excavació programades sota la direcció de M. Blanch, A. Blasco, M. Edo, M. Millan i M. J. Villalba. El jaciment té, a part de la importància arqueològica de la cova, tot el replà del davant, en el qual s'hi feren dues cales en la campanya de 1978. Aquestes cales donaren materials similars als trobats a l'interior de la cova i permeteren localitzar instal·lacions del neolític antic destinades a la fabricació de cervesa. L'estratigrafia a l'exterior està constituïda per: Estrat superficial: sòl vegetal, amb materials dispersos i escassos. Estrat I: terra argilosa negra, grumollosa i seca. Abundants materials arqueològics ben conservats. Estrat II: terra sorrenca grogosa i molt compacta. No ha estat remenat i donà materials del neolític antic epicardial. A l'interior de la cova, en les primeres excvavacions es van descriure només tres estrats: Estrat superficial: terra polsosa i seca, producte dels darrers anys de ser visitada. Estrat I: terra marró fosc, grumollosa, compacta i seca, amb gran quantitat de pedra de diversa grandària. Estrat on es desenvolupa tota la seqüència cultural coneguda fins al moment. Estrat II: terra marró clar, sorrenca i seca. Sense pedres. En els quadres on s'ha arribat a aquest estrat es presenta arqueològicament estèril. Posteriorment ha estat possible diferenciar-hi una seqüència sedimentològica molt més complexa. Les restes més modernes trobades fins ara corresponen a monedes dels segles XVI i XVII. D'època àrab hi ha el testimoni d'un tresoret de dirhems d'argent, alguns dels quals encunyats al Iemen. Una d'aquestes monedes es conserva al Museu de Gavà, i s'ha perdut el rastre de la resta. La utilització de la cova com a amagatall o com a refugi de pastors és documentada també en època tardorromana, amb la presència de sigil·lades grises paleocristianes dels segles V-VI dC i de Terra Sigil·lata Clara D. Hi ha materials d'època romana, amb ceràmiques sigil·lades hispàniques i clara A, una llàntia, fragments d'àmfores, etc. que es barregen amb ceràmiques de tradició ibèrica, i algunes monedes romanes. El moment ibèric és perfectament datable amb ceràmica a torn llisa, de pastes taronja i de sandvitx, pintada amb motius geomètrics de semicercles concèntrics i bandes, fusaioles i elements metàl·lics d'utillatge. Hi ha també asos de la seca de Kesse (Tarragona). Per sota, s'hi troba un altre nivell que correspon al bronze final, amb ceràmica llisa, fina, negra, brunyida, carenada, amb colls bisellats i amb una decoració acanalada amb forma de greques, semicercles concèntrics i dents de llop. Per sota d'aquest nivell, es troba una capa d'enterraments que reposen damunt d'un llit de pedra petita. Els enterraments i els aixovars remoguts, suposen una utilització sepulcral de llarga durada entre el neolític final i el bronze inicial. Les ceràmiques associades són bols de mides diverses, llisos, amb carena alta i base arrodonida, i gerres grans amb nanses dobles de mugró, llengüeta i cordó, que s'atribueixen a l'anomenat grup de Veraza. També hi ha puntes de fletxa de sílex amb aletes i peduncles, làmines de sílex de dors rebaixat, gratadors i rascladores. L'utillatge d'os és a base de punxons, puntes de fletxa, agulles i botons plans i piramidals amb perforació en ‘V'. Grans collarets manufacturats amb petxina i amb os. 41.3454600,1.9122600 408998 4577678 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-3.jpg Legal Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Islàmic|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Abans de 1945 la cova era visible només per una petita entrada, d'aquí li ve l'antic nom de Cova de les Teixoneres. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.(Continuació història)Passant el nivell de pedra petita es documenta ceràmica raspallada amb decoració a base de crestes, dibuixant motius sinuosos, amb grans nanses de cinta de les quals hi sorgeixen crestes. Són grans vasos amb parets relativament fines i de pasta color beix-taronja. Hi ha també una ceràmica llisa, fina i brunyida de pasta i color marró fosc-negre, corresponent a vasos mitjans i petits, i entre aquestes restes una nansa del tipus Montboló. Hi ha també un increment del material lític tallat amb un marcat augment de micròlits. La matèria primera és el sílex i la quarsita. S'observa gran quantitat d'ascles sense retocar i un notable augment d'utillatge lític agrícola (destrals, molins, mans de molí, allisadors, etc.). La fauna trobada és majoritàriament la domèstica (ovicaprins, bòvids, suids) acompanyada dels típics animals de cova (rosegadors, mustèlids, etc.) i com a constant, el conill. D'aquest període, el neolític antic postcardial, són les tres sitges exteriors en les quals s'ha pogut documentar les restes de la cervesa més antiga d'Europa. Per sota d'aquest nivell s'ha documentats nivells epicardials i cardials.Finalment, hi ha indicis que existeix un nivell arqueològic de l'Epipaleolític. Els materials arqueològics es troben dipositats al Museu Municipal de Gavà, al Vinseum (Vilafranca del Penedès), a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).Més bibliografia:MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14.SOLIAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1989). 'Reconstrucció del paleoambient de la vall de Begues a partir de l'estudi de la meso-microfauna de cordats de la Cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 80-86.MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia.NADAL, J. (2000). 'La fauna de mamífers al Garraf i als seus voltants a través del registre arqueològic'. III Trobada d'estudiosos del Garraf. Monografia 30. Diputació de Barcelona. 165-170.NEBOT, M.; HERNÁNDEZ, T. (2005). 'El linx a Catalunya'. Espeleo CAT 3. Barcelona. P. 17-18.RENOM, M. (1986). 'Activitat política i acció de guerrilles a Begues entre els anys 1820 i 1870, segons la documentació local'. Guerrilles del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 343-397.RUBINAT, E. (2004). 'Catàleg espeleològic del Massís de l'Ordal'. EspeleoSie Monogràfic. Barcelona. SAÑA, M.; BLASCO, A.; BUXÓ, R.; VILLALBA, M.J.; JUAN-TRESSERRAS, J.; EDO, M. (1999): 'Del cardial al postcardial en la cueva de can Sadurní (Begues, Barcelona): primeros datos sobre su secuencia estratigráfica, paleoeconómica y ambiental', Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, núm. Extra 2, p.59-68.VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 10-11.VEGA de la, J.; ROSELLA, F. (1975). 'La Cova de Can Sadurní'. Mediterrànea. Barcelona, p. 2-14.Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. 78|79|81|83|88|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
33873 Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-del-marge-del-moro-cova-de-les-campanetes EDO, M.; ARTASONA, R. (1989). 'La coveta del Marge del Moro, Begues: un enterrament del Neolític Antic'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat: Pre-actes. Vol. I: Comunicacions. Castelldefels, 28, 29 i 30 d'abril de 1989, p. 112-119. ALESAN, A.; MALGOSA, A. (1999). 'Distribución espacial y ritual funerario a partir de restos óseos. Interpretación de las inhumaciones del yacimiento calcolítico de la coveta del Marge del Moro (Begues, Barcelona)'. Pòster. Resum del XI Congreso de la Societat Española de Antropología Biológica. Universidad de Santiago de Compostela. EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; ALESAN, A.; MALGOSA, A. (2000). 'El nivell d'enterrament col·lectiu de la coveta del Marge del Moro (Begues, Baix Llobregat)'. Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC. De la fi del neolític a l'edat de bronze entre l'Ebre i la Garona. XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, novembre 2000. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Es tracta d'un avenc que discorre paral·lelament a l'espadat i que en un moment, no més tardà del final del Paleolític, va perdre part del perímetre de la canonada, de manera que restà en contacte amb l'exterior. L'obstrucció de la canonada va permetre el seu funcionament com a cova. Fins al moment, les excavacions efectuades han donat una cronologia que va des de l'època baix-imperial, al moment ibero-romà i al neolític antic postcardial i epipaleolític. 08020-6 En els espadats del turó del Sotarró, a la paret coneguda com Marge del Moro L'afeccionat Ricard Artasona hi efectuà durant els anys 1983, 1984 i 1985, diverses intervencions clandestines. Posteriorment s'hi han dut a terme diverses intervencions arqueològiques: 1995, direcció: Anna Blasco i M. Josefa Villalba; 1995, direcció: Manuel Edo; 1997, direcció: M. Josefa Villalba i Anna Blasco; 2001, direcció: Manuel Edo; 2002, direcció: Mireia Pedro i Pascual. Segons la memòria de prospecció de l'any 2002, s'interpreta la cavitat com a cambra sepulcral d'inhumació col·lectiva, la qual es condicionà com a tal i es tancà. En el nivell IV es documenten 3 grans blocs que delimiten el seu interior i acoten l'espai sepulcral. També s'hi documentà una llosa de pedra que es podria relacionar amb el seu tancament. S'aprofita la disposició dels blocs, intencional?, per definir la cavitat sepulcral. A més, s'hi documentaren les estructures 4 i 6 que s'atribueixen a dos forats d'uns 30 cm de diàmetre per encaixar-hi pals i es relacionen amb la gran llosa plana caiguda sobre l'estrat que hauria tancat la cavitat sepulcral. En conclusió seria una coveta paradolmènica, és a dir, una cavitat natural amb una estructura megalítica associada, relacionada amb un ritual d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera, ubicada cronològicament al Calcolític, III mil·lenni cal. BC. Val a dir que aquest va ser el primer jaciment localitzat al Garraf amb una ocupació epipaleolítica, aportant a més per primera vegada a Catalunya l'evidència d'estris retocats en petxina. Els materials estan dipositats al Museu Municipal de Gavà. 41.3486800,1.9364500 411026 4578011 08020 Begues Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-2.jpg Legal Neolític|Ibèric|Romà|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Científic 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve El jaciment conté restes des de l'epipaleolític fins a romà baix imperial.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 78|81|83|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
33874 Cova de Can Figueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-figueres BLASCO, A. (1989). 'Notícia d'uns materials inèdits de la Cova de Can Figueres. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 97-101. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14. SAFONT, S.; SUBIRÀ, M. E. (1996). 'Estudio antropológico de diversos hallazgos en la Cueva de Can Figueres (Baix Llobregat)'. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà. Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: Formació i implantació de les comunitats agrícoles. 27, 28 i 29 de març. Gavà-Bellaterra, p. 575-579. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. VVAA. (1964). 'Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera'. Cordada, 105. Barcelona, p. 26. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. p. 4. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Es tracta d'una cavitat amb dues entrades orientades al sud-est. La boca més occidental dóna pas a una petita sala de 18 m de llargada per 9 m d'amplada i 5 m d'alçada (Monturiol, 1964). 08020-7 Situada als contraforts del Sotarró Sembla que en els seu interior uns aficionats hi localitzaren enterraments. En Ricard Artasona, aficionat barceloní, conserva un collar de denes de variscita procedent d'un d'aquests enterraments (VVAA, 1997). Al Museu de Gavà hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans (VVAA, 1997). La secció Arqueològica del GM Gelera publicà haver-hi recollit 90 fragments de ceràmica ibèrica, alguns ossos d'herbívor i varis fragments de mandíbula i dents humanes (VVAA, 1964). A diferència del que succeeix a Can Sadurní, davant de l'entrada no existeix pràcticament cap terreny pla que possibiliti la vida a l'aire lliure. El material es troba al Museu Municipal de Gavà i bàsicament consta d'ossos humans, amb un petit collar amb denes de dentalium, esteatita, calcària i variscita, ceràmiques llises irrellevants i un petit recipient polípod.També es coneix un petit lot de materials recollits per la Secció Arqueològica del G.M. Gelera que correspon a ceràmica d'època ibèrica, ossos d'herbívors i varis fragments de mandíbula i peces dentàries humanes (material no localitzable). Aquesta cova ha estat molt visitada i freqüentment espoliada per afeccionats. 41.3449900,1.9232900 409920 4577615 08020 Begues Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-3.jpg Legal Neolític|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve El jaciment conté restes des de Neolític final/calcolític; ibèric. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 78|81|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
33880 Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Gavà https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-begues-al-museu-de-gava BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. P. 4. Entre els fons del Museu de Gavà hi figuren els materials arqueològics procedents de les coves de Can Sadurní i de Can Figueres així com de la Coveta del Marge del Moro. En el primer cas es tracta de materials recuperats en excavacions clandestines dutes a terme per excursionistes en les dècades de 1960 i 1970. Així mateix també s'hi troben dipositats els materials procedents de les excavacions sistemàtiques, i ja dins de la legalitat, dutes a terme a partir de l'any 1978 per part del Grup de Recerques Arqueològiques de Gavà. El dipòsit de materials en aquest museu quedà interromput l'any 1988. D'aquests moments hi ha monedes d'època ibèrica, romana, moderna i islàmica, així com materials romans, ibèrics, del Bronze final, del Calcolític i del Neolític antic cardial i evolucionat. De la cova de Can Figueres hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans. 08020-13 Plaça Dolors Clúa, 13, 08850, Gavà 41.3302400,1.9247000 410018 4575976 08020 Begues Restringit Bo Legal Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Islàmic Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 78|79|81|88 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
33881 Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Begues. Alguns, entre els quals hi ha tres destrals o aixes de pedra polida i fragments de ceràmica ibèrica, únicament poden ser atribuïts al municipi, sense més precisió. D'altra banda, però, hi ha dipositats també materials arqueològics procedents dels jaciments de la Cova de Can Sadurní, de la Cova Cassimanya, i de Can Jaques. Hi ha també materials procedents de paratges coneguts com ‘Ermots de Mas Ferrer' (Can Ferrer?), entre els que hi figura una aixa i diversos fragments de ceràmica; així com fragments de ceràmica procedents del ‘Camp Grau-Mitjans', de ‘Cal Anfruns' i del ‘Camp Gras'. També hi ha elements de sílexs procedents de ‘la Morella'.Una altra col·lecció important és la de minerals, que inclou exemplars procedent de Begues. D'aquesta manera podem trobar-hi cristalls romboèdrics de calcita, estribina, magnetita cristal·litzada en octàedres, impregnació dendrítica de pirolusita, gres amb moscovita, cristalls de quars en prismes hexagonals, quars lletós i quars rosat, lidita, guix, dolomita, ocre i calcita sal de llop. No es coneix el lloc exacte del què van ser recollits aquests minerals. Finalment, al Vinseum entre la col·lecció paleontològica existeixen exemplars procedents de Begues. Per que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de ‘Daonella lommeli', de ‘Platyceras', d' ‘Orthoceras' i de ‘Terebratula vulgaris'. Pel que fa als trilobits, hi ha ‘Denckmanites miser', ‘Harpes' i ‘Phacops'. Hi ha també un fòssil coral·lí de ‘Zaphrentis' i un de botànic de ‘Mentzelia mentzeli'. 08020-14 Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès Els materials arqueològics procedents de ‘la Morella' van ser dipositats pel Sr. X. Virella l'any 1993. El Sr. Mitjans hi diposità algunes destrals/aixes en una data no precisada. El Sr. J. Miret i Mestre hi diposità l'any 1974 els materials recollits per J. Gavaldà a Can Jaques. Es desconeix la data i persona que hi diposità la resta dels materials arqueològics. La col·lecció de minerals prové d'aportacions realitzades pels senyors Gual, Torruella i Montal, dipositats el 1945; el Sr. X. Virella, el 1978; i el Sr. J. Roca Piñol, el 1982. Pel que fa a la col·lecció paleontològica, és fruit d'aportacions del Mossèn Ll. Via i del Sr. Ll. Llopis, l'any 1945; i dels senyors E. Ferrer i J. Magrans, l'any 1987. 41.3302400,1.9247000 410018 4575976 08020 Begues Restringit Bo Legal Antic|Cenozoic|Paleògen|Neògen Patrimoni moble Col·lecció Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 80|123|124|125 53 2.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
33883 Creu de terme del Coll de Begues/de Can Grau/de la carretera de Sant Climent https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-coll-de-beguesde-can-graude-la-carretera-de-sant-climent MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. XIV Còpia de la creu de terme d'estil gòtic, composta, a la base, per un pedestal de pedra de gres circular, el tronc amb un capitell a la part alta, que fa de base de la creu pròpiament dita. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII' 08020-16 Carrer Ferran Muñoz, 27 Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà. 41.3318000,1.9226300 409847 4576151 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-3.jpg Legal Gòtic|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Urpià Fernández Existeix una còpia d'aquesta creu al seu emplaçament original, al costat de Can Grau del Coll anomenada Creu del Coll de Begues, de Can Grau, al Camí Ral de Sant Climent, mentre que el capitell original es troba a l'Ajuntament de Begues. 93|98|85 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
33885 Caramelles de Begues https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-begues MARTÍ I SALLERAS, Carles: 'Cantant la primavera. Petita història de les caramelles de Begues'; dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 8-12. Aquest costum es continua realitzant actualment. Cançons populars cantades per una colla de cantaires que visiten cases i masies davant les quals canten, bàsicament en les festes pasquals. L'organització d'una excursió o viatge per part dels cantaires com a recompensa final de les cantades, és un dels costums que s'ha mantingut des dels inicis de la colla de caramelles de Begues. 08020-18 Sembla que el costum de cantar caramelles ja existia al segle XVI. Als indrets rurals la festa es va anar mantenint més temps, però a Barcelona i les seves rodalies es va anar perdent. Al segle XIX, sota l'impuls de la Renaixença i dels Cors de Clavé, retornà amb força a Barcelona i les poblacions del seu pla. Primitivament, les Caramelles devien ser colles exclusivament masculines de pastors, més tard colles gremials o colles de poble o barriada que naixien a la taula d'un cafè o a la tertúlia d'una societat recreativa. La seva finalitat era oferir una serenata a les famílies del poble o les masies de les rodalies amb motiu de la celebració de la Pasqua i obtenir una recompensa, generalment ous, embotits, ametlles i altres viandes, amb la qual farien un àpat que els permetés passar una estona de gresca i lleure. La serenata constava de cançons de caràcter molt variat. Les de caràcter exclusivament religiós o els 'goigs' semblen ésser les caramelles més antigues. No obstant això, la tradició i els gustos populars han anat decantant-se per cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió. D'aquestes cançons algunes són fetes per a demanar els menjars típics, unes altres tenen caràcter amorós i d'exaltació a la primavera, per oblidar el temps difícil de l'hivern, i unes altres són corrandes circumstancials de cada lloc. A les ciutats, les societats corals solen cantar composicions d'autors coneguts o cançons de caràcter local i satíric. No s'ha pogut precisar els anys en què es van iniciar les cantades de caramelles a Begues. Pels volts de l'any 1920, una colla de la qual formaven part, entre d'altres, el Pepet de les Planes, el Pere Oller, el Mitjans, el Banyes, i el Tupí i l'avi Tons amb el timbal i la gralla, varen fer caramelles. L'organització d'aquella colla de caramelles i de les pròpies cantades ja presentaven característiques molt semblants a les actuals. Sembla que en els primers anys, l'organització de la colla de Caramelles va anar molt lligada amb la colla dels Novençans i estava formada bàsicament pels mateixos joves del poble. En aquells temps el fet de formar part de la colla de caramelles, amb tot el que suposava sortir de casa, passar una estona amb els amics al bar o al cafè i participar a la posterior excursió, era un dels pocs entreteniments del jovent masculí del poble. La colla de Begues sempre ha mantingut el calendari tradicional de preparar les cantades i d'assajar durant les set setmanes de Quaresma, la qual cosa vol dir que no es comencen les activitats fins després del dissabte de Carnestoltes. En principi se sortia a cantar el dissabte de Glòria a la tarda i al matí del diumenge de Pasqua. El dissabte es reservava per a les cantades a les masies, que eren moltes i totes habitades. El diumenge es reservava per fer serenates al poble, assistir a missa i fer la cantada principal en acabar aquesta. Quan la colònia d'estiuejants va esdevenir més nombrosa i important, el diumenge es va dedicar també a les cantades a casa dels 'senyors' que eren, en molts casos, recompensades amb generositat. Mai no s'ha perdut el costum de fer la cantada en acabar la missa de migdia, al davant de l'església parroquial. Aquesta cantada sempre ha estat la més esperada per tothom i s'hi cantaven les cobles per tal que tot el poble les pogués escoltar i celebrar. Quan les autoritats eclesiàstiques varen modificar el caràcter del dissabte de Glòria per a convertir-lo en dissabte Sant, les cantades es van traslladar al diumenge i dilluns de Pasqua, així es va fer durant molts anys, però actualment s'ha retornat al costum de cantar en dissabte i diumenge. 41.3302300,1.9247100 410019 4575974 08020 Begues Obert Bo Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova (Continuació història)En els primers anys del grup de caramelles, l'excursió que es feia després de les cantades era d'un sol dia i es marxava amb el cotxe de línia de Gavà, el mecànic del qual s'afegia a l'excursió per tal de poder atendre les nombroses avaries. Amb els anys, l'excursió es va anar fent més ambiciosa: Cadaqués, Tarragona, Osca, Sant Sebastià, Benidorm... i es feia amb l'autobús del Petit Canigó. En els últims vint anys, l'excursió ha esdevingut un viatge, i les illes Balears, especialment Eivissa, ha sigut la destinació preferida. Amb la finalitat d'incrementar la recaptació necessària per fer front a les despeses de l'excursió, la colla des de sempre ha organitzat la rifa d'una mona de Pasqua. 98 62 4.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
33886 Barri Campamà https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-campama XIX Algunes cases d'aquest nucli estan actualment molt reformades. S'ha respectat, però, l'estructura arquitectònica original. Barri ubicat a ponent del sector de la Barceloneta, conformat per una filera d'habitatges adossats distribuïts al llarg del carrer Campamà i la casa de Cal Campamà, origen del nucli. Les cases adossades, algunes d'elles molt transformades, conserven encara la seva estructura arquitectònica originària, molt senzilla. Són cases de cos, amb la teulada a doble vessant, amb la façana principal orientada cap al sud-est, . La façana principal presenta, en la major part dels casos, a la planta baixa, el portal d'entrada a l'esquerra, i una finestra a la dreta; mentre que al segon pis hi ha dues finestres verticals alineades respecte les obertures inferiors. En alguns d'aquests immobles es pot observar que la porta d'entrada era, originàriament, un ample portal d'arc rebaixat, destinat al pas de tartanes i bèsties de tir. Pel que fa a la casa de Cal Campamà, la més antiga de l'actual nucli, és un edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb la façana orientada igualment cap al sud-est, si bé en aquest cas presenta unes dimensions més grans i una estructura arquitectònica més complexa que les cases ja descrites. Així, a la façana principal hi ha la porta d'accés, a la planta baixa, la qual està flanquejada per dues finestres a l'esquerra i una a la dreta. Sota les dues finestres de l'esquerra de la porta hi ha un banc o pedrís amb respatller fet amb rajoles . Al primer pis les finestres estan alineades respecte les del pis inferior, excepte la segona finestra començant per l'esquerra, el lloc de la qual està ocupat per un rellotge de sol (veure fitxa 391). La superfície de la façana està composada per blocs de pedra irregulars, a excepció dels marcs de les obertures, els quals presenten un arrebossat de color blanc, amb el perímetre exterior amb formes ondulants i irregulars. Aquests marcs són fruit de la restauració de l'edifici. Finalment cal destacar la cornisa, per sota de la línia de la teulada, que presenta decoració en forma de dents de serra fets amb peces d'argila cuita. 08020-19 Carrer Campamà 41.3339300,1.9070300 408544 4576404 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
33888 Cal Barreres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barreres PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XVIII Conjunt arquitectònic format per diverses cases que conformen el barri de Cal Barreres. El barri neix al redós de la masia de Cal Barreres, a la qual s'hi ha anat afegint diverses cases. La masia de Cal Barreres és un edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, molt senzill. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures, si bé destaca la presència d'un corral adossat a la meitat esquerre de la façana, fins a una alçada just per sota del primer pis, fet que modifica la presència de finestres en aquest sector de la façana. Així, a la planta baixa es troba la porta d'accés a l'edifici, rectangular sense decoració, situada a la dreta de la façana. A la part central, a l'esquerra de la porta, hi ha una finestra quadrada amb reixa de ferro moderna, i a la part esquerra, com ja s'ha dit, hi ha el corral adossat. A nivell de primer pis hi ha tres finestres, una central, allargassada, amb una finestra a cada costat, quadrada. Cap d'aquestes obertures presenten arc ni decoració de cap mena. La cornisa de l'edifici presenta teules formant una sanefa de lòbuls. La superfície de totes les façanes de l'edifici presenta un arrebossat de color blanc. Davant de la casa hi ha un edifici modern, que fa la funció de magatzem. A la façana posterior de la masia, però, trobem dues cases que s'hi van anar adossant posteriorment en diverses fases constructives. Aquestes respecten la orientació de l'edifici principal, i són de planta rectangular, més estretes, de planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes són de composició senzilla: un portal d'arc carpanell sol o amb una finestra quadrada en un dels costats, i dues finestres quadrades a nivell del primer pis. D'entre totes aquestes cases destaca la que té el número 44 del carrer, que presenta, a la porta d'entrada, l'arc amb muntants i dovelles de pedra vermella, i a la dovella central una inscripció on es llegeix 'C N 1799'. A uns 30 metres a l'oest de la masia principal hi ha un pou de planta circular, fet de pedra, amb safareig. 08020-21 Pla de Begues Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), l'origen del topònim Can Barreres podria trobar-se en l'antic Mas Barqueres, documentat l'any 1586 com a una finca d'unes 40 mujades que limitava amb Mas Morsello, Joan Garau del Coll i Joan Sadurní de la Costa. El Mas Barqueres torna a ser esmentat al capbreu de l'any 1598. La primera referència escrita d'aquest immoble amb el nom actual de Can Barreres es troba al salpàs de 1880. 41.3396700,1.9260300 410142 4577021 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 98|94 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-10 14:57
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5