Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33879 | Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaques | A l'entorn de la masia de Can Jaques, en un entorn erm cobert bàsicament per garriga i antics camps de conreu en terrasses, va trobar-se en superfície indústria lítica que podria a adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. | 08020-12 | Al pla de Can Jaques | A prop de Can Jaques i al camí de Can Jaques en Jaume Gavaldà hi localitzà un ascle de sílex i un foliaci lanceolat de forma oval amb la punta fracturada. Per la seva tipologia, aquests materials podrien adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. Aquests materials van ser dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès) per Josep Miret i Mestre. | 41.3091100,1.8624900 | 404781 | 4573696 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes atribuïdes al Neolític - Bronze inicial.Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||||
| 33896 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Alguns elements arquitectònics originals han patit reformes a causa de la restauració de l'immoble. | Masia molt reformada recentment. Consta de dos edificis principals, avui amb connexió entre ells, i varis habitatges i annexes secundaris, tots tancats per un baluard. El dos cossos principals s'uneixen en forma de 'L', quedant l'angle recte interior en direcció sud oest. L'edifici orientat en direcció est oest presenta teulada simètrica a dues vessants paral·lela a la façana principal, amb un cos a l'extrem que configura una torre, de molta presència en el conjunt. L'altre edifici, orientat de nord a sud, presenta la teulada amb la mateixes característiques. Dos patis interns i una era estructuren els dos edificis i els seus annexes. Com a element arquitectònic d'interès cal destacar un arc apuntat fet de pedra situat a l'angle entre els dos edificis. També destaquen l'existència de contraforts en les façanes que donen al sud dels dos cossos. La majoria dels paraments estan coberts amb arrebossats moderns, però alguns són de pedra vista. El maó és utilitzat en ocasions per emmarcar algunes obertures. Un dels annexes funciona com a estable a l'actualitat. A l'interior destaquen les bigues de fusta. Una de les sales presenta unes creus gravades sobre l'estucat del sostre. | 08020-29 | Disseminat al Pla de Begues | Abans de tenir el nom actual, sembla que primer fou el Mas Vendrell, després Sadurní de la Costa i després mas Figueres de la Costa. Tenia el mas Cuadra annex (segons document de l'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà). Al capbreu de 1595, Ponç Montserrat Pau confessa que el Mas Pau (abans Panyella de la Figuera) limitava a l'est i part del nord amb l'honor de Joan Sadurní de la Costa, però aquest mas no es confessa. També s'esmenta el Joan Sadurní de la Costa al límit est i nord d'una peça de terra de Joan Vendrell situada a prop del camí que va de Santa Eulàlia al molí de Vallirana. Del 1567 (Toni Sadurní) al 1625 (Jaume Isidoro Sadurní) consten els bateigs dels Sadurní de la Costa. L'any 1611, Joan Figueres (francès), es casa amb Eleonor Sadurní. L'any 1703 es produeix la confessió d'Antoni Figueres del Mas Figueres abans Sadurní de la Costa, junt l'annex mas Cuadra. L'any 1756 en una relació de propietaris s'esmenta que Can Figueres té terres que van ser de Sadurní de la Costa. En un capbreu de 1819, Josep Font Campins, ciutadà de Barcelona, confessa el Mas Figueres, abans Mas Figueres de la Costa. Arriba als nostres amb la propietat de la congregació Sagrada Família. | 41.3420000,1.9223800 | 409840 | 4577284 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33896-foto-08020-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33896-foto-08020-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 33877 | Puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar | GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965). 'Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares. Puig Castellar'. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989). 'El Puig Castellar de Begues. Aspectes cronològics'. Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p. 221-223. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | El puig Castellar, situat entre el camí de Begues a la Plana Novella i el torrent Moltó, a l'oest, i les Planes de Can Roure, a l'est, està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al cim del puig s'hi emplaçaria un possible assentament d'època ibèrica. A dalt del turó del Puig Castellar hom hi pot veure restes d'edificacions en pedra seca i abundants fragments de ceràmica ibèrica. Les restes ibèriques es poden concretar en la presència d'un mur molt embardissat i molt perdut. S'hi veuen restes d'antigues excavacions clandestines. | 08020-10 | Cim del puig Castellar | Actuacions d'afeccionats i clandestins. El mes de gener de l'any 1988 un afeccionat efectuà una excavació que fou aturada pel Servei d'Arqueologia. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, s'hi van poder observar alguns fragments ceràmics d'època ibèrica molt erosionats. | 41.3203300,1.9236500 | 409916 | 4574876 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||
| 34277 | Ermots de Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermots-de-mas-ferrer | Zona enjardinada i de camps de conreu situades a migdia de Mas Ferrer. | 08020-404 | A l'entorn de Mas Ferrer | Al Vinseum (Vilafranca del Penedès), hi ha dipositats materials arqueològics recollits majoritàriament els anys 1945 i 1974 en aquest paratge. Consisteixen en diversos fragments de ceràmica a mà i una aixa amb un bizell molt marcat de forma ovalada-triangular. Aquests materials caldria situar-los tipològicament en la Prehistòria recent i, probablement, en el neolític. | 41.3247700,1.9171100 | 409375 | 4575376 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 78|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||||
| 34182 | Mas Trabal / Mas Treval / Mas Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-trabal-mas-treval-mas-traval | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Moltes de les teules i carreus originals van ser venudes a Cal Gepet. L'edificació està en procés d'enrunament. | Masia que es compon de varis cossos constructius, amb una estructura espaial molt complexa. El seu estat actual (en fase d'enrunament, algunes estances colgades i envaïda per la vegetació) no permet una observació i descripció de detall. Les restes conservades permeten veure que la construcció era de parets de mamposteria lligada amb morter de calç o en algun cas de fang, eren arrebossades amb morter de calç. Només un cos ha mantingut la seva alçada original, tot i que no té sostre, és de planta poligonal i destaca l'ús de carreus de gres vermell per emmarcar les obertures i les cantoneres. L'ús del maó per fer arcs rebaixats és dona en moltes parets. Moltes estances estan relacionades amb l'activitat agropecuària, com la part sud de la masia (corral). A la façana principal hi ha una de les diferents entrades que devia tenir la masia, es conserva un portal dovellat amb una rampa feta de maó a terra per accedir-hi. A la part superior hi ha un rellotge de sol molt degradat pintat de color blau sobre una superfície arrebossada de color blanc. A les cantonades s'adossen nous murs que donen continuació cap al sud de l'edifici, unes parets tanquen els angles rectes de les cantonades per conformar un cos de planta triangular amb espais que podrien haver estat utilitzats com a forns. Moltes parets conserven els forats on s'encaixaven les bigues que aguantaven els pisos, avui tots desapareguts. A l'extrem sud es situa un pou de planta circular (amb cos constructiu de pedra molt modificat modernament) amb pica rectangular. Destaca la presència d'un gran lledoner. | 08020-315 | Mas Trabal | Al capbreu de 1390 - 96 Simó Treval confessa un mas anomenat Mas Conquista que abans era de Pere Mestre, que limita a l'est amb Guillem Vendrell, al sud amb el mas Pere de Bartono (Bartró) o a oest i nord amb terres del baró. Hi ha un precari de Simó Treval del 29 d'agost de 1391 referent a Mas Conquista (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà). El cognom Treval desapareix posteriorment de Begues, probablement per les pestes. Es desconeix si el mas Conquista confessat per Simó Treval és l'actual Mas Traval, situat entre el mas de la Clota i el mas del Roure. És probables que hi hagi alguna relació, tot i que V. Medina creu que el mas Conquista és el nom antic del mas de Can Grau del Coll. Nota de títols del Mas Treval (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà): el 1512, Joan i Montserrat Ferret, pare i fill, venen la finca a Joan Petit. Aquesta es transmet per l'herència als fills respectius. L'any 1544 a Jaume Petit, 1562 a Bartomeu Patit, 1621 a Jaume Petit, 117 a Jaume Petit, 1673 a Josep Petit. Els límits l'any 1618 són: a l'oest amb Jaume Petit de la Clota mitjançant torrent de la Plana, a nord i migdia amb Montserrat Vendrell del Mas del Roure, a ponent no consta. Capbreu 1595: Mas Traval, al torrent de la Plana, propietat de B. Petit. Del 1568 (Antoni Petit) al 1802 (Llucià Vendrell Petit del Mas Traval), consten els baptismes dels Petits a Mas Traval. Del 182 al 1843 (Pere Vendrell) consten els bateigs del Vendrell. 1756: propietari Josep Petit del Mas Traval 1849: Casa Mas Traval La masia va ser habitada fins a mitjan del s.XX | 41.3249700,1.9419700 | 411456 | 4575373 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34182-foto-08020-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34182-foto-08020-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34182-foto-08020-315-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A l'actualitat s'hi guarda un ramat d'ovelles. Existeix una maqueta de la masia sencera feta pel Sr. Jaume Viñas a partir de les fotos de les ruïnes als anys 70 i de medicions reals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||
| 34160 | Font de Puigmoltó / Font de Puigvoltor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigmolto-font-de-puigvoltor | XX | Una part d'un mur de contenció s'està desmuntant i la vegetació envaeix una part dels elements arquitectònics. | La font està situada en una terrassa d'un vessant, al peu de l'alzina monumental de Puig Moltó. El punt on hi ha la surgència d'aigua ha estat rebaixat en forma de trinxera. Dues parets paral·leles suporten la terra de les dues bandes de la terrassa, estan aixecades en pedra i presenten parament de pedra antiga i una franja superior de mamposteria separada per una cornisa. A la part baixa d'aquestes estructures hi ha una banqueta que actua com a contrafort i que permet seure als visitants. El broc de la font es situa en una paret perpendicular amb les dues parets de contenció descrites, presenta parament de mamposteria i dins d'un rebaix a manera de fornícula es localitza el broc. Al voltant de la font hi ha escales per accedir a la terrassa. | 08020-293 | Puig Moltó | Al jardí de la masia de Can Grau del Coll es conserva un monòlit de pedra calcària rectangular desplaçat de la font de Puig-Voltó, amb la inscripció 'FONT PUIG·VULTÓ. 1935. Propietat Romagosa'. La data correspon probablement amb l'any en què es vacanalitzar la font. | 41.3173600,1.9220600 | 409779 | 4574548 | 1935 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34160-foto-08020-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34160-foto-08020-293-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 34208 | Mas Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-alemany | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIII | Enrunat | Mas enrunat de planta rectangular, de l'estructura del qual es poden observar els murs perimetrals i un mur transversal a l'interior, que hauria dividit l'espai en dos sectors. La fàbrica és de pedra, bàsicament gres vermell típic del Massís del Garraf. Destaca, entre les filades de pedres del mur sud - est, una filada feta amb lloses disposades lateralment a mode d''opus spicatum', així com alguns carreus dels muntants de la porta d'entrada al mur nord - oest. Les ruïnes de l'edifici ocupen una àrea aproximada de 125 m2, i els murs tenen un gruix mitjà d'uns 70 cm | 08020-341 | Capçalera del Torrent de l'Om | Alguns autors suggereixen una antiguitat medieval (s. XIII), data que el lligaria amb Ramon Alemany, baró de Cervelló, mort el 1229 durant la conquesta de Mallorca. Al segle XIV el Mas Alemany limitava amb el Mas Conquista o Albareda, i era esmentat com a propietat d'Alemany de Cervelló, altres vegades com a propietat de l'Hospital de Cervelló (Olesa), que fou una donació d'Alemany de Cervelló a l'Hospital fundat pel seu antecessor Guillem II de Cervelló. En un document de l'any 1665 de l'Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà, s'esmenta el Mas Alemany com a situat a Sant Miquel d'Eramprunyà al lloc de Les Valls, i estava junt i aglevat amb el mas Torelló i el de Les Planes, aquest darrer a la parròquia de Begues. No es mencionen els límits per ser molt extensos, però limita amb el mas Cortils i es troba als límits de Gavà i Begues. L'any 1572 s'estableix a Antonio Campamar. Entre 1569 i 1692, als llibres de baptismes apareixen els Campamar del Mas Alemany (Yzabet, Antich Pau, Mariagna i Sebastià). L'any 1759 es menciona Joan Petit del Mas Alemany. L'any 1849, hi vivia en Joan Marcé. Tot i que la masia va ser habitada per la família del 'peó' (Jaume Marcé Romagosa) fins a començaments del segle XX (van marxar a Cal peó, del carrer de Sant Cristòfor), sembla que la masia es va enderrocar expressament pels seus propietaris per evitar pagar impostos. | 41.3358900,1.9133900 | 409079 | 4576615 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 33889 | Cal Batllevell / Cal Batlle Vell / Cal Corberó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batllevell-cal-batlle-vell-cal-corbero | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVIII | L'immoble ha estat reformat modernament, i ha perdut alguns dels seus elements originaris, a més d'haver patit l'adhesió d'alguns annexos. | Masia de planta rectangular amb planta baixa i pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El vessant dret, però, està escurçat, presentant aquest sector un cos adossat amb la teulada a un sol vessant, fet que comporta que en aquesta part la casa presenti l'aspecte de planta basilical. La façana presenta una disposició asimètrica de les obertures degut a la modificació produïda pel cos annex del costat dret de l'edifici; totes elles emmarcades amb blocs de pedra moderns: a la planta baixa, torbem la porta d'entrada al centre, d'arc REBAIXAT. A banda i banda de la porta hi ha una finestra quadrada, amb ampit, així com un sòcol modern. A la banda esquerra hi ha, a més, un pedrís, igualment modern. Al cos annex del costat dret de l'edifici ja esmentat, l'alçada del qual arriba a nivell del primer pis, hi ha una altra porta, més estreta que la principal, també d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha, al centre, i sobre la porta d'entrada principal, una porta amb balcó amb barana de ferro, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 404). Al costat esquerre d'aquesta hi ha dues finestres quadrades, la de l'extrem més petita , mentre que al costat dret n'hi ha només una, ja que el lloc de la que aniria situada més a l'extrem forma part de l'escapçat de la masia en aquest sector. La superfície del parament de la façana és de color blanc trencat, excepte la franja horitzontal inferior, on hi ha el sòcol esmentat més amunt. Destaca la cornisa de la teulada, amb una doble filera de teules en escalat, la superior en una decoració en ziga-zaga o dents de serra, i la inferior en forma de lòbuls. Davant de la façana principal de la casa hi ha un pou, modern. | 08020-22 | Vessant sud del turó de Can Batlle | Als llibres de bateigs entre 1693 i 1791 hi apareix el cognom Batlle | 41.3406600,1.9288100 | 410376 | 4577128 | 08020 | Begues | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 33946 | Colònies Luz Casanovas/ Les Hirondelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonies-luz-casanovas-les-hirondelles | XX | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc deprimit còncau, element que es repeteix a la resta d'obertures de la façana. Totes les obertures presenten un marc de maó vist i porticons de fusta a doble batent de fusta, de color blau clar, que destaquen per sobre del fons blanc de la resta de la façana. Un fris horitzontal de rajoles de ceràmica decorades amb un escacat de quadres blanc i blaus actua de línia de separació entre les obertures de la planta baixa i primer pis. Com ja s'ha indicat, les finestres del primer pis estan disposades simètricament sobre les de la planta baixa; la del centre és una porta que presenta balcó amb barana de ferro forjat, la base del qual està decorada amb el mateix fris de rajoles anteriorment descrit, respectant així la disposició horitzontal d'aquest element decoratiu. Cal destacar el fet que els vessants del sostre sobresurten respecte el pla de la façana, suportats per mènsules de fusta. L'edifici té adossat, a llevant, un cos rectangular, de planta baixa i pis, probablement edificat en una segona fase constructiva, que presenta una obertura a cadascun d'aquests nivells, de les mateixes característiques que les de l'edifici principal. La teulada d'aquest cos afegit és horitzontal. | 08020-79 | Avinguda Torres Vilaró, 19 | Antic xalet que fou casa de colonies regentada per una ordre religiosa. | 41.3300100,1.9267300 | 410187 | 4575948 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||||
| 33899 | Can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigol | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit BONDIA I DOMPER, M. ROSA; SOLANS I RODA, CONCEPCIÓ (1994): 'Terra i homes a Begues (Poble mil·lenari)', p. 51. | XVI | L'edifici ha patit algunes reformes a l'interior que han modificat alguns dels espais arquitectònics originals, a causa de la restauració. | Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb algunes edificacions annexes. La façana principal presenta una distribució senzilla de les obertures: a la planta baixa, un ample portal d'entrada al centre, d'arc escarser adovellat, i amb els muntants fets de blocs rectangulars de pedra, al costat esquerre del qual s'estén un pedrís de basament de ciment i rajoles d'argila cuita a la superfície, que arriba a la cantonada de la casa. Sobre aquest pedrís, a la paret, s'obre una finestra quadrada, senzilla. A la dreta del portal d'entrada hi ha una altra porta, més estreta, d'arc rebaixat, sense marc ni decoració de cap tipus. A nivell del primer pis, la façana està centrada per una porta amb balcó i barana de ferro forjat, molt senzilla, situada simètricament sobre la porta d'entrada. A l'esquerra d'aquesta obertura hi ha una altra finestra, situada també simètricament sobre la finestra situada a la banda esquerra de la façana del pis inferior. Aquesta presenta arc rebaixat i ampit. Entre aquesta finestra i la porta del balcó hi ha un dels dos rellotges de sol de Can Rigol (veure fitxa 393). A la dreta de la mateixa porta trobem una altra finestra de les mateixes característiques que la del cantó oposat. La superfície de la façana és llisa, i presenta un arrebossat de color blanc. La façana posterior de l'edifici és encara més senzilla que la principal, presentant únicament tres finestres a l'alçada de la planta baixa, les dues més grans a nivell de terra, i una sola finestra quadrada a nivell del primer pis. A la dreta de la façana hi ha una porta d'entrada a l'immoble, a la qual s'hi accedeix pujant una escala de quatre esglaons. A la façana sud-oest s'observa la presència d'un segon rellotge de sol (veure fitxa 394). A l'interior de l'edifici destaquen els embigats de fusta del sostre, originals, i molt especialment un cup de boca quadrada que hi ha a l'entrada de la casa, al costat del qual es conserva una antiga premsa de raïm, de cargol. També a la planta baixa es conserva algun paviment original de rajoles d'argila cuita amb decoracions incises, que tenien la funció d'impedir la relliscada del bestiar. Les estances de la casa han estat reformades modernament i reconvertides en dormitoris amb lliteres, per tal de desenvolupar la tasca de casa de colònies, funció actual de Can Rigol. A ponent, aquest edifici principal té adossat un altre edifici, un antic corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant. Destaca en aquest edifici annex la porta d'entrada, d'arc escarser, emmarcada amb maó. A uns 20 metres davant de la façana de la casa es conserva un pou de planta circular amb safareig. | 08020-32 | Disseminat a la Costeta | Antigament aquest mas rebia el nom de Mas Bort, i abans Mas Bruguer. Era propietat de Pere Petit, qui el deixà en herència a la seva neboda Eulària, la qual, el febrer de 1592 es casà amb el francès Bertomeu Rigual, antropònim que anys més tard donà lloc al nom de Can Rigol. A la documentació apareix Mas Rigual l'any 1610 i 1756. El Capbreu de 1819, Vicens freixas, ciutadà honrat de Barcelona, confessa la casa d'en Rigual. També s'esmenta Mas Rigal com alou del Monestir de Sant Cugat. | 41.3281200,1.9117700 | 408933 | 4575754 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Actualment Can Rigol és una casa de colònies i granja-escola. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||
| 34190 | Mas Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-grau | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | En procés de restauració.Els corrals han estat adaptats com estudi i part de l'habitatge. La reforma ha comportat l'elevació del mur perimetral modificant la proporció general. | Es tracta d'una pleta per a guardar el ramat que segueix una tipologia característica del Garraf. L'edifici té un seguit de construccions baixes adossades amb una tanca que protegeix el ramat, de la qual sobresurt el volum destinat a l'habitatge del pastor, situat al primer pis. E l mas es configura amb dos edificis, un principal i un a ponent que queden tancats per la seva part davantera per un baluard de pedra de planta rectangular que dona lloc un recinte interior. El cos principal, molt més alt que la resta de l'edificació, té teulada a dues vessants amb el carenat perpendicular a la façana. Els paraments són de pedra (mamposteria) lligada amb morter de calç o ciment. A la planta baixa hi ha la porta principal tancada amb llindar arquejat de maó en sardinell. Tres finestres (una a l'esquerra i dues a la dreta de la porta) conformen les obertures al primer pis. Al segons pis s'obren tres finestres amb ampit modern. El coronament de la façana està feta amb pedra disposada de manera regular en línia. Les parets laterals, en canvi, es coronen amb una doble línia de teulades invertides dividida per rajola borda. La part de darrera d'aquest primer edifici té una porta a la planta baixa i tres finestres al pis, tot disposat simètricament. Les cantoneres disposen de carreus de pedra i la paret de llevant ha estat arrebossada amb ciment modern. El segon edifici té teulada a una sola vessant, tres arcades de la mateixa pedra i una porta lateral. A la part de llevant hi ha una altra obertura per accedir-hi des de l'exterior. | 08020-323 | Coll Fe | Apareix en un capbreu de 1595 amb el nom de Mas Garau. Forma part del Mas de la Parellada, propietat de Bartomeu Petit. Limita amb el Mas Puigvoltor. | 41.3309500,1.9205000 | 409667 | 4576059 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 34298 | Puig Moltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-molto | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XV | El mas està enrunat i envaït per la vegetació. | Conjunt d'edificacions en estat ruïnós, pertanyents a l'antic mas de Puig Moltó. Davant de la façana principal destaca una era. Presenta diferents cossos, el primer al que s'accedeix des de l'era sembla un corral o pati tancat amb les parets de mamposteria lligada amb morter de calç. La resta de cossos són de difícil identificació degut al seu estat. En general destaca les arcades (avui tapiades) fetes amb pedra de gres, iguals que els emmarcaments d'algunes finestres. Resulta igualment interessant les restes interiors de revestiments policromats. | 08020-425 | Carretera de Begues a la Plana Novella | Aquest antic mas apareix documentat ja al capbreu de l'any 1458 amb el nom de Mas Puigvoltor, com a propietat de Bernat Vendrell, home soliu. El mas torna a aparèixer documentat als fogatges de 1497 i de 1515. Dels anys 1566 a 1838 consten els bateigs dels Petit de Puigvoltor. Al capbreu de 1595 el mas consta com a propietat de Jaume Petit, i se'ns diu que limita a l'est amb el mas Torra, al sud amb l'honor de Montserrat Vendrell, dit La Troneda; a l'oest amb l'honor del Mas Garau i amb la tinença d'en Rocafort; i al nord amb el Mas Ferrer i el Mas Stanyol. L'any 1756 consta com a propietat de Ramon Petit de Puigvoltor, i el 1849 és conegut com a Casa Puigmoltó. Puig Moltó és un dels masos que apareixen documentats en el salpàs de l'any 1880. Cap a l'any 1900 aproximadament, Joan Romagosa compra el mas Puigmoltó a Josep Petit Ferrer. Actualment està en ruïnes, tot i que se sap que als voltants de l'any 1935 encara estava dempeus. A dia d'avui no s'ha efectuat cap intervenció arqueològica sobre les restes d'aquest mas històric. | 41.3168200,1.9210200 | 409691 | 4574490 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34298-foto-08020-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34298-foto-08020-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34298-foto-08020-425-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | En el dintell d'una finestra hi ha la data de 1789 i en una paret de ciment la data de 1916. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||
| 34234 | Camí d'Olivella / Camí de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dolivella-cami-de-sitges | AHDB Lligall OP2911 | Embardissat | Aquest camí històric unia Begues amb Sitges, passant per Olivella. El seu traçat començaria al centre del poble (Hostal Vell), des d'on, direcció sud, avançaria vers la muntanya. Passant a ponent del puig Castellar, s'endinsa en els costers seguint el curs del torrent Moltó fins arribar al puig Moltó. Un cop rodejada aquesta elevació, el camí canvia la seva direcció vers l'oest, enfilant el Coll Fe i passant per sota de Mas Grau. En aquest tram s'observa clarament el camí original que, embardissat, serpenteja pel fons del fondal seguint el curs de la riera del Carxol. Passant per sota de Carxol i les Penyes Negres, sempre arran de riera, deixa el terme municipal de Begues ben a prop de la Plana Novella. | 08020-367 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. | 41.3116700,1.8992500 | 407862 | 4573941 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34234-foto-08020-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34234-foto-08020-367-2.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||||
| 34233 | Camí del Castell / de la Clota/ Camí de Gavà / Camí de Castelldefels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-la-clota-cami-de-gava-cami-de-castelldefels | AHDB Lligall OP2911 | Aquest camí històric unia Begues amb la zona costanera de Gavà/Castelldefels, passant pel costat del castell d'Eramprunyà. El seu traçat començaria a la zona de Cal Xepis, en el pla de Begues. Des d'aquí seguiria en paral·lel al curs de la riera de la Clota en direcció sud-est. Encara es conserven trams d'aquest camí, en el que es poden distingir roderes de carro, entre l'actual pista forestal i el curs de la riera. El camí continua passant pel costat de la Clota i arriba a la Creu de la Clota. Des d'allà voreja les Agulles per entrar al terme municipal veí. | 08020-366 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 78 cm (3 peus) i és definit com a bo per a bast. | 41.3197300,1.9298600 | 410435 | 4574803 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||||
| 34237 | Camí de la Creu d'Ardenya / Camí Moliner / Camí de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-creu-dardenya-cami-moliner-cami-de-vallirana | AHDB Lligall OP2911 | Aquest camí històric unia Begues amb la població de Vallirana. Era un camí carreter utilitzat per anar als molins situats al voltant d'aquesta població. El seu traçat sembla que començaria amb diferents variants encara al pla de Begues. Una, seguiria l'eix Can Sadurní-Can Gepet, en el que poden observar-se encara algunes rieres de carro, mentre que l'altre s'enfilaria al vessant des de Can Pau. Els dos traçats s'unirien al començar a enfilar el coster, per sota de Cal Vinyes, per començar a ascendir en zig-zag, en paral·lel al torrent. El camí presenta alguns marges de pedra seca com a arranjament i suport d'aquest. | 08020-370 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. En el segon la seva amplada passa a ser de 156 cm (6 peus), millorant la seva qualificació com a bo per a carros. | 41.3516500,1.9159700 | 409317 | 4578362 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||||
| 33975 | Camí de Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-torrelles | AHDB Lligall OP2911 | Parcialment asfaltat. | Aquest camí històric unia Begues amb la població de Torrelles de Llobregat. El seu traçat començaria a la zona del Raval d'en Martí, travessant el pla de Begues pel costat de l'Alzina. A Farfai començaria a guanyar alçada vers el nord-est, en paral·lel al torrent, pujant cap a la Borada. Des d'allà aniria a seguir pel costat del torrent de la Font de l'Alba, baixant fins endinsar-se al terme municipal de Torrelles. | 08020-108 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 78 cm (3 peus) i és definit com a 'bo per a bast'. En el segon la seves característiques i qualificació es mantenen. | 41.3446900,1.9394600 | 411273 | 4577565 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33975-foto-08020-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33975-foto-08020-108-2.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||||
| 34300 | Corral d'en Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-romagosa | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XX | De l'edifici original tan sols es conserva l'antic corral i la tanca que envolta el recinte; així i tot, aquesta presenta alguns signes de degradació que han estat subsanats amb la recent restauració de l'immoble. L'antiga vivenda és, avui, un edifici de nova planta. | Edifici de tipologia popular, d'una gran senzillesa, que consta d'un edifici utilitzat com a vivenda, i un corral. La part de la vivenda, de molt petites dimensions i planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant és de nova planta, i substitueix a que hi havia antigament, de manera que no té valor patrimonial. La part del corral és la que es conserva de l'immoble històric. És aquesta una construcció de planta rectangular feta de pedra, amb teulada de teula àrab a un sol vessant. Un mur de tanca de pedra, també original, envolta el recinte. | 08020-427 | Corral d'en Romagosa | Aquest corral fou reconstruït l'any 2004 respectant l'estructura original de l'edifici. | 41.3043000,1.8917200 | 407221 | 4573130 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 33973 | Ca n'Amell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namell | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici d'aspecte senyorial de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a quatre vessants. Presenta una disposició simètrica de les obertures a les façanes, havent-n'hi tres per cada pis a les façanes sud-est i nord-oest, i quatre obertures a les façanes sud-oest i nord-est. La façana principal, orientada cap al sud-est, presenta, a nivell de planta baixa, un porxo senyorial a l'entrada conformat per una galeria o tribuna de tres arcades a la seva part frontal, d'arc escarser rebaixat, més ample i alta la central que les laterals. L'arcada central és la que dona accés a la porxada, la qual està elevada per un basament amb cinc esglaons al centre. A cada lateral, la porxada presenta un altre arc escarser. Els marcs d'aquestes arcades, així com els de la resta d'obertures de l'edifici, estan fets amb maó vist, formant decoracions. Igualment de maó vist són les línies horitzontals que separen els nivells dels tres pisos de l'edifici. El sostre de la porxada de l'entrada forma una terrassa amb barana de ferro forjat que s'obre des de la porta que hi ha al centre del primer pis. A cada costat d'aquesta hi ha una finestra, de les mateixes dimensions que aquesta porta, però sense balcó. Finalment, a nivell de les golfes, les finestres són petites i rectangulars, disposades horitzontalment. En contrast amb els marcs de maó de les obertures, la superfície de les façanes presenta un arrebossat de color rosa molt clar apagat. | 08020-106 | Carrer Sant Climent, 8 | Aquest edifici fou construït com a casa d'estiueig. Quan passà a mans de Manel Pla i Amell, aquest el reconvertí en una institució educativa, al primer quart del segle XX, paper que continua desenvolupant actualment. | 41.3318300,1.9426000 | 411518 | 4576134 | 1900 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici forma part avui en dia del Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell. Està considerat un dels millors xalets d'estiueig de Begues. La construcció ha perdut la torratxa que il·luninava l'escala i sobresortia per damunt de la coberta de l'edifici. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||
| 33927 | Ca l'Anfruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanfruns | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XX | Conjunt arquitectònic conformat per un casal d'estil noucentista amb capella privada i altres edificacions annexes d'ús agrícola, tancat per un baluard. L'edifici principal està sobrealçat en una plataforma de la mateixa extensió que la planta, de forma quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb una balustrada que recorre tot el perímetre de la teulada. L'edifici presenta una disposició simètrica i pràcticament idèntica de les obertures a totes les façanes, únicament diferent a la façana principal. Totes les obertures són quadrades i els marcs presenten un arrebossat de color blanc, que es distingeix així del color salmó de la superfície del parament de la façana, sense decoració, a excepció de les finestres del primer pis de la façana principal. Aquesta està presidida, a la zona central de la planta baixa, per una escala senyorial que dona accés al portal d'entrada. Aquesta zona de l'escala i el portal està coberta per una porxada sostinguda per columnes situades als extrems que hi ha davant de l'escala, mentre que a la part superior esdevé una terrassa per a la finestra central del primer pis. A cada costat de la porta d'entrada a l'edifici hi ha una finestra quadrada, amb balcó semicircular i balustrada. A nivell del primer pis, la finestra central, que surt a la terrassa conformada per la part superior de la porxada de la plana baixa, ja esmentada, està coronada per una orla de motllura de calç o guix, amb decoració vegetal. A cada costat d'aquesta finestra hi ha una altra, de característiques idèntiques a les situades als laterals de la planta baixa, però coronades també per orles de motius vegetals amb un medalló enmig. Corona la façana, com ja s'ha dit, una important balustrada amb un frontó al centre, enmig del qual hi ha una altra orla que emmarca la data '1921', les xifres fetes en calç o guix, ondulants, de tradició modernista. Cal destacar que la balustrada està dividida en diversos segments, entre els quals hi ha col·locades hídries, de caràcter ornamental. Pel que fa a la resta de façanes, aquestes presenten tres finestres a cada planta, disposades simètricament, com ja s'ha dit, destacant la finestra central del primer pis, que presenta balcó semicircular amb balustres, i les tres finestres del pis de les golfes, quadrades i molt petites. Les façanes est i oest surten, a nivell de planta baixa, a una terrassa, mentre que la nord, que és la principal, surt a un rebedor situat al voltant de la porxada de l'entrada i limitat per una elegant balustrada de tradició romàntica que dona a la pineda de Ca l'Enfruns i que dona accés, pels laterals, a la resta dels jardins de la finca. La façana sud comunica directament amb els jardins de la finca; en aquesta destaca el portal d'entrada situada al centre de la planta baixa, que presenta una porta de fusta que sobresurt lleugerament de la vertical de la façana. L'edifici presenta, a la part baixa, sòcol amb revestiment de color blanc a les quatre façanes, i cantoneres igualment de revestides de blanc. | 08020-60 | c. Cal Vidu, 1 | Aquest edifici ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Costa, Can Carreres, Can Anfruns i Ca l'Anfruns. El document més antic on s'esmenta aquest edifici és en un capbreu de l'any 1595, amb el nom de Mas Costa, propietat de Gabriel Panyella, però on hi treballava el seu gendre Gaspar Aymerich. Gabriel Panyella també era propietari del Mas Glassat. El Mas Costa era contigu al Mas Glassat, i antigament formaven una sola finca. En canvi, l'any 1701 es diu que el Mas costa limitava a l'est amb Mas Glassat, a ponent amb Vendrell del Roure i Jaume Romagosa, al nord amb Vendrell de l'Hostal i el sud ell mateix. El 1597 el mas és confessat per Gaspar Aymerich i recuperat posteriorment per Gabriel Panyella, qui el ven a Antonio Carreras l'any 1617. A la confessió del Mas de la Clota, s'esmenta com a límit nord l'honor de Montserrat Vendrell (del Roure), que abans era de Gabrial Panyella del Mas Costa. El Mas Costa també apareix com a límit est del mas Torra (Puig Castellar), i també al límit nord de la peça 'Font Sangonera', doncs a l'est limita amb el mas Glassat, resseguint la serra fins el Puig de la Desfeta. L'any 1593 Climent Garau compra el Mas Costa i el Mas Glassat a Gabriel Panyella. El 1817 torna a aparèixer documentat el Mas Costa, vulgarment anomenat Carreras. L'any següent, 1818, s'instal·len a Can Carreres Josep Anfruns, foraster i militar carlí amb rang de capità, i la seva muller Maria. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, el cognom d'aquest militar seria 'Fruns', i no 'Anfruns', de manera que el nom de 'Ca l'Enfruns' vindria d'aquest cognom: en Fruns. Ca l'Enfruns és un dels masos esmentats al salpàs del 1880 com a Maset de l'Enfruns.L'any 1921, l'edifici pateix una profunda reforma que dona lloc a l'immoble actual, d'estil eclèctic, que conserva algunes decoracions de tradició modernista a la façana principal, i trets típics del noucentisme i del romanticisme. | 41.3272100,1.9335300 | 410753 | 4575630 | 1921 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació descripció)La capella d'Entrepins, situada al sector est del conjunt, és la capella privada de Ca l'Anfruns. Adossada al baluard de la finca i molt a prop de l'entrada, és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau, amb teulada de teula àrab a doble vessant. Orientada en sentit NE-SW, presenta curiosament façana amb porta d'entrada als dos extrems. L'aparell constructiu de l'edifici és fet amb blocs de pedra irregulars, amb maó i arrebossat amb tàpia, excepte a la façana, NE, la més destacable, la qual, per trobar-se prop de l'entrada al recinte de la finca, és la que presenta un aspecte més senyorial: un gran portal d'entrada amb porta de fusta a doble batent, d'arc carpanell amb mènsules sota l'arrencament de l'arc, que ocupa pràcticament tota la façana. A banda i banda del portal trobem ja els pilars que enfilen la resta dels extrems de la façana per quedar rematats en uns pinacles piramidals esglaonats senzills, de maó vist. La part superior central d'aquesta façana, per sobre l'arc del portal, presenta una franja horitzontal de rajola verda, i per sobre el frontis, rectangular sense decoració, amb les cantonades lleugerament arrodonides i rematades per una creu llatina. L'arrebossat de la façana és de color blanc, a diferència de la resta de l'edifici, i no hi ha decoració escultòrica. La façana oposada, orientada al SW, és més senzilla; presenta, a la planta baixa, la porta d'entrada, d'arc escarser, sobre el qual hi ha un ull de bou. La part superior està rematada per un campanar d'espadanya d'un sol ull. No hi ha decoració de cap mena. La resta d'edificacions del recinte corresponen a elements de caràcter agrícola, com l'antic edifici de les cavallerisses, o el corral | 102|106|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||
| 33916 | La Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | El conjunt està restaurat. | Conjunt arquitectònic de caire rural format per tres edificis construïts en fases diferents i actualment adossats entre sí. L'edifici principal, anomenat pròpiament 'La Casota', és un edifici de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab amb sostre a doble vessant. La façana principal presenta les obertures ordenades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc carpanell molt rebaixat, amb els muntants i l'arc fet amb carreus i dovelles de pedra. A la part baixa, a cada costat d'aquest portal d'entrada, i a mode de sòcol, s'estén un pedrís construït posteriorment. Just per sobre d'aquest pedrís, i igualment a cada costat de la porta, hi ha una finestra rectangular vertical, amb ampit de rajola d'argila cuita i marc amb un revestiment de color blanc; la finestra situada a la dreta de la porta presenta, a més, un enreixat de ferro forjat. A nivell del primer pis hi ha dues finestres de característiques idèntiques a les descrites per al pis inferior, per bé que es troben lleugerament situades més al centre de la façana respecte de les obertures inferiors. Entre aquestes dues finestres, a més, hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 402). Cal destacar igualment la cornisa de l'edifici, que presenta una decoració lobulada. A l'esquerra de l'edifici de La Casota, hi ha un altre edifici adossat i comunicat interiorment amb la masia original, pel qual s'accedeix actualment a l'interior, que antigament realitzava les funcions d'estable i que actualment és un menjador. Es tracta d'un edifici de planta lleugerament rectangular, també amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, disposada, però, en sentit est-oest, al contrari de l'edifici de La Casota. A la planta baixa trobem, situat a la dreta, el portal d'entrada, ample, d'arc escarser, per on antigament entraven i sortien les bèsties de tir. A l'esquerra d'aquest portal hi ha una curiosa finestra la qual, a diferència de la resta de finestres de la façana d'aquest edifici, no és rectangular vertical, sinó que està coronada per un arc escarser. A nivell de primer pis, doncs, trobem dues finestres rectangulars verticals, disposades simètricament a sobre de les obertures del pis inferior. A l'igual que a l'edifici de La Casota, el parament de la façana és de blocs de pedra irregular, mentre que els marcs de la porta i les finestres presenten un arrebossat de color blanc. Encara situat a l'esquerra d'aquest segon edifici, trobem un tercer, d'estil diferent als dos ja descrits. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant. La diferència rau en el capcer, rematat per un frontis rectangular, d'estil noucentista, dividit en tres trams separats per falses pilastres, amb línies ondulants al centre de les quals hi ha un medalló. Tota la façana i la part inferior d'aquest frontis presenta un arrebossat de color rosa apagat, mentre que la part superior del frontis és de color blanc. La resta de l'edifici no presenta cap element d'interès patrimonial destacable. Pel que fa a l'interior, cal destacar l'embigat del sostre, original, un antic rebost per menjar, així com una antiga fresquera situada sota l'escala que condueix al primer pis; tot plegat a la planta baixa. | 08020-49 | Disseminat al Bonsolei | Aquest immoble apareix documentat al segle XIX com a propietat de la família Paucirerol. | 41.3366400,1.9301700 | 410484 | 4576680 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació que recull aquesta fitxa ha estat facilitada oralment per la propietària del conjunt. | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||
| 34306 | Les Borigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-borigues | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | Edificació de gran senzillesa, utilitzada antigament com a corral. El corral està format per un edifici de planta quadrada, que s'havia utilitzat com a vivenda, de planta baixa i pis, i teulada de teula a un sol vessant. L'interior presenta, però, els trespols completament enrunats així com també la teulada, que conserva únicament el perímetre, del qual s'observen encara les teules. A l'interior del mur del costat sud es conserva una escala de pedra amb arrebossat, que comunicava la planta baixa amb el pis superior, així com la porta d'entrada a l'interior de l'edificació, ampla amb arc de maó rebaixat, i la finestra del primer pis, quadrada sense cap mena de decoració. Aquest edifici està adossat al tancat de pedra que conforma el que queda de l'antic corral, també enrunat i envaït per la vegetació. A la cantonada sud-est hi ha un pou circular, també molt envaït per la vegetació. El corral ocupa una superfície aproximada de 305 m2. | 08020-433 | A l'entrada al bosc de les Borigues | Aquest immoble apareix esmentat al salpàs de 1880, tot i que probablement és d'un incert origen més antic. | 41.3110000,1.8942000 | 407438 | 4573872 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34306-foto-08020-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34306-foto-08020-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34306-foto-08020-433-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||||
| 34287 | Cal Catequero / Cal Cataquero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catequero-cal-cataquero | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt arquitectònic conformat per una masia amb diversos cossos annexos, avui dia compartimentada en dos habitatges. L'edifici principal és, així, de plata rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a les façanes principals dels habitatges en què ha estat compartimentat, orientades al sud-oest. A l'extrem nord-oest s'alça un cos més elevat que la resta, amb idèntica orientació, però més ample, en el qual destaca una galeria de tres finestres d'arc rebaixat emmarcades en maó vist. Aquest cos té adossat al costat esquerre una segona edificació de planta baixa, moderna, que correspon a un garatge. L'extrem dret del conjunt està ocupat per un habitatge anomenat Cal Pelegrí. Arquitectònicament forma part de tot el conjunt, si bé es distingeix la casa pel color groc trencat de la seva façana. A la part posterior de l'edifici, orientada al nord-est, destaca un cos adossat, amb teulada a un sol vessant, el qual té, com a únic accés, una finestra que serveix d'obertura a un antic cup, actualment fora d'ús. | 08020-414 | Disseminat al nord de la urbanització Bon Solei II | Aquest l'immoble apareix documentat en el salpàs de l'any 1880. Entre finals del segle XX i començament del segle XXI ha sofert importants reformes. | 41.3399500,1.9278800 | 410297 | 4577050 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||
| 33968 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | A causa de la restauració, alguns elements de l'immoble han estat parcialment modificats, com els marcs de les finestres de la façana. | Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes i teulada a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana principal, que és de composició molt senzilla. Presenta a la planta baixa el portal d'entrada centrat, amb arc carpanell i porta de doble batent; a cada costat d'aquest hi ha dues finestres verticals, les de la dreta lleugerament més separades que les de l'esquerra. A nivell del primer pis, hom troba, al centre i just a sobre de la porta d'entrada a l'edifici, una porta de doble batent amb balcó amb barana de ferro. A la dreta d'aquesta porta hi ha dues finestres quadrades, mentre que a la seva esquerra n'hi ha únicament una. Cal destacar, entre aquesta finestra i la del centre, un rellotge de sol. Per últim, per sobre del primer pis s'ubiquen les golfes, ja a l'espai definit pel doble vessant de la teulada, amb una única finestra, petita, d'arc de mig punt, al centre de la part superior de la façana, en simetria amb l'eix vertical definit per la porta d'entrada a l'immoble i la porta amb balcó del primer pis. Totes les obertures de la façana, a excepció d'aquesta darrera, presenten porticó de fusta. Cal destacar el ràfec de la teulada, amb decoració de maó de forma dentada o serrada. Totes les façanes de l'edifici presenten un arrebossat de color blanc. | 08020-101 | Camí Ral, 52 | Aquest mas apareix documentat al salpàs de l'any 1880 amb el nom de Cal Fusté Térmens. | 41.3330900,1.9147000 | 409185 | 4576302 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33968-foto-08020-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33968-foto-08020-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33968-foto-08020-101-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 34193 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; la teulada és assimètrica, a dos vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. La masia s'assenta en un nivell superior al del carrer i s'articula amb planta baixa, pis i golfes. A l'extrem E de la façana principal hi ha un cos secundari adossat. La façana principal té una porta de mig punt, construïda amb carreus de pedra disposats a manera de dovelles a la part de l'arc, i com a muntants als laterals de l'obertura. El primer pis es completa amb tres finestres, dues al cos central i una a la part adossada. El segon pis compta amb tres finestres i dues petites a la planta de les golfes. La composició de la façana és plana i no hi destaca cap element arquitectònic rellevant, excepte un rellotge de sol. | 08020-326 | c. Gaudí, 1 | Aquest mas ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Desbruguer, Mas Torra, Mas Martí i l'actual Can Martí. Com a Mas Torra, apareix documentat en un capbreu de l'any 1391, en propietat de Bonanat Torra, un cognom que desapareix amb les pestes de finals del segle XIV. En un capbreu de 1458 s'esmenta a un tal Bernat Vendrell com a home propi, soliu i afocat pel Mas Torra. Del 1551es conserva un testament on es diu que Jaume Rossell és hereu i propietari del Mas Torra. Al capbreu de 1595 s'esmenta el Mas Torra, al Puig de la Vila, declarat per Jaume Rossell i derruït, que sembla correspondre a l'antecedent de l'actual Can Martí. Limita a l'est amb Antoni Vendrell, al sud amb Gabriel Romagosa, abans Eulàlia Girona, a l'oest amb Jaume Garau i al nord amb Joan Sadurní i l'alou del rector de Begues. Jaume Rossell també declara un Mas Bruguer al mateix Puig de la Vila i que diu que és a continuació de l'anterior. El 1643 es produeix l'enllaç entre Margarida Rossell, filla de Joan Rossell de Begues, amb Anton Martí, natural de les Gunyoles; el 1756 consta com a propietari del Mas Torra en Joseph Martí, cognom que canvia la denominació de la casa per la de Mas Martí. El 1819 s'esmenta en un capbreu el Mas Martí, abans Torra i abans Desbruguer. Poc després, el 1849, ja es coneix la casa com a Can Martí, nom que ha arribat fins els nostres dies. | 41.3311900,1.9125700 | 409004 | 4576094 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||
| 33951 | Portal del nou edifici de Cal Motis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-nou-edifici-de-cal-motis | L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 9, abril de 2004, p. 1-2. | XIX | Portal d'entrada al nou edifici que s'aixeca sobre el lloc on s'ubicava la casa coneguda com a Cal Motis. Aquest portal, d'arc carpanell molt rebaixat, conserva les dovelles originals dels muntants i l'arc, de roca calcària. A la dovella central hi ha un escut amb les inicials 'J·P·F' emmarcades en una orla, als extrems superiors de la qual hi ha les xifres que composen la data '1874'. | 08020-84 | Carrer Major, 16 - 18 | Aquest portal procedeix possiblement d'una antiga casa de la Clota. Es va traslladar per a servir com a portal de la casa coneguda com a Cal Motis, situada al número 16 del carrer Major de Begues. Cal Motis, però, fou enderrocada el juliol de l'any 2003. A l'edifici que es va aixecar al seu lloc s'ha reubicat el portal. | 41.3308100,1.9224200 | 409828 | 4576041 | 1874 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33951-foto-08020-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33951-foto-08020-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33951-foto-08020-84-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix Cal Motis, enderrocat. | 99|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||
| 34100 | Avenc del GJES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-gjes | Avenc de 81 m de profunditat màxima. La dolina inicial té un metre de desnivell i l'entrada a la cavitat és de petites dimensions (0,2 5 x 0, 40 m) donant accés a una galeria meandriforme descendent de 6 m de recorregut i que desemboca en un pou de 27 m de desnivell, d'aspecte adiaclasat i que ens situa a la cota 32; aquí es divideix en dos conductes, pel més oriental es baixen 5,3 m i remuntant 1 m es pot seguir a ramonage uns 12 m més avall, és a dir, a la cota -49,3 però degut a la descomposició de les parents no és factible instal·lar per a baixar el darrer pou de l'avenc. Tornant a la cota -32 s'agafa l'altre pou que té 13,6 m de desnivell i al seu fons es pot accedir a la darrera vertical de 35,5 m arribant a la cota -81, on a un extrem de la planta es troba una petita gatera de 3 m de recorregut, on s'assoleix la cota de màxima penetració. | 08020-233 | La Morella | Aquesta cavitat fou explorada per primera vegada l'1 de setembre del 1976 per membres del GIE Sant Cugat. | 41.2994600,1.9183900 | 409447 | 4572565 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||||||||
| 33909 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia | Pàgina web de l'ajuntament de Begues: http://www.begues.cat/historia.asp PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XVI | Alguns elements de fusteria de l'interior de l'església es troben en procés de degradació, com ara el confessionari, la balaustrada del cor o l'embigat del sostre de la sagristia. | Ermita de nau única, de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a doble vessant. A l'exterior destaca la façana principal, amb la porta allindada, de pedra, amb els muntants de carreus. Per sobre de la porta hi ha una finestra circular a mode de rosassa. Corona la façana, per sobre el cim de la cornisa, el campanar, d'espadanya d'un sol ull, de maó vist, rematat per una creu de ferro. A l'ull de l'espadanya d'aquest campanar hi ha una sola campana. La façana nord de l'edifici presenta tres contraforts, mentre que a la façana oposada, al sector de l'absis, s'hi adossa un annex de planta quadrada, amb teulada a un sol vessant. La superfície de les quatre façanes presenta un arrebossat de color blanc. L'interior de l'edifici és molt senzill. Destaca l'embigat de fusta del sostre a doble vessant, així com el revestiment de les parets, decorat amb línies que imiten falsos carreus de roca. El sector del presbiteri es troba lleugerament elevat respecte al paviment de la nau, de manera que s'hi pot accedir pujant dos esglaons. Al fons de la zona de l'absis hi ha ubicat un retaule dedicat a Santa Eulàlia, titular de l'advocació del temple (veure fitxa 386). A la paret de l'epístola es troba la porta d'accés a la sagristia. Sobre el tram de l'entrada i adossat al mur de la façana principal es troba el cor, amb balustrada de fusta, sense cap element destacable. | 08020-42 | Barri de Santa Eulàlia | Aquesta ermita té el seu origen amb els eremites que hi havia al Puig de Santa Eulàlia, els segles XV-XVI. La primera referència documental de l'indret és de l'any 1522, en referència a una visita pastoral a Sant Christophori. El 13 de gener de 1618, el bisbat va donar llicència per reedificar la capella de Santa Eulàlia. Una de les més importants reformes a l'edifici fou la feta l'any 1832, adoptant l'ermita l'aspecte amb què ha arribat als nostres dies. | 41.3380800,1.9155000 | 409259 | 4576856 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 33941 | Escultura a l'Ajuntament - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-lajuntament-2 | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada en serpentinita. Representa un bust abstracte, que recorda les màscares de l'Àfrica negra. Els trets facials estan desproporcionats, disposats a partir d'una de les cantonades verticals del bloc de pedra. L'escultura té una alçada de 64 cm x una amplada de 29 cm x una profunditat de 20,5 cm. | 08020-74 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3302000,1.9247100 | 410019 | 4575971 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33941-foto-08020-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33941-foto-08020-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||
| 33958 | Escultura 'La maternitat' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-maternitat | BORRÀS, Maria Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge polièdric'. Edita: Ajuntament de Begues. | XXI | Escultura tallada en un bloc de pedra springstone que representa una persona adulta abraçant un infant. Es representa únicament els caps i els braços dels personatges, en un ritme anecdòtic, amb els ulls tancats. L'escultura és monocroma, utilitza el negre de la pedra polida, a excepció d'unes línies ondulants a la part superior que representen els cabells dels personatges. | 08020-91 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3302600,1.9246200 | 410011 | 4575978 | 2004 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33958-foto-08020-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33958-foto-08020-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Lawrence Mukomberanwa | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||
| 33969 | Escultura 'Mare i filla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-mare-i-filla | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada sobre pedra Springstone. Representa una dona adulta que passa el braç esquerre per sobre l'espatlla d'una nena, en aquest cas, la seva filla. La superfície del cap, peus i mans de les figures presenten la pedra polida, de color negre, mentre que pel que fa als vestits, llargs, la pedra no està polida i presenta un to grisós. L'escultura té unes dimensions de 98x46x28 cm. | 08020-102 | Carrer del Bosc (pati de llar d'infants de Begues) | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3318500,1.9242500 | 409982 | 4576155 | 2003 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33969-foto-08020-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33969-foto-08020-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Square Chikwanda | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||
| 33970 | Escultura 'Sense títol' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-sense-titol | XXI | Escultura tallada en pedra (òpal) representa un personatge femení dempeus, amb un vestit i una falda, tallada sobre l'escorça de la pedra, a l'igual que els cabells. El cap està inclinat a la dreta, el braç esquerre està plegat sobre la cintura, mentre que amb el dret s'agafa la faldilla. El vestit presenta una superfície llisa, mentre que la faldilla està decorada amb estries. Únicament el rostre i la mà dreta estan tallades en pedra polida, de color negre. | 08020-103 | Carrer Àngel Guimerà, 15 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3307300,1.9222200 | 409811 | 4576033 | 2003 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33970-foto-08020-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33970-foto-08020-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 33940 | Escultura a l'Ajuntament - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-lajuntament-1 | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada en pedra Springstone. Representa el bust d'una persona amb trets facials negroides, amb el cap lleugerament inclinat a la dreta. L'escultura té unes dimensions de 72 cm d'alçada x 43 cm d'amplada i 19 cm de profunditat. La part del rostre presenta la superfície de la pedra polida, mentre que la part corresponent als cabells del personatge, així com el basament del bust, són de pedra sense polir. | 08020-73 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. Colleen Madamombe (1964-2009) és considerada la primera i millor escultora femenina de Zimbabwe. | 41.3302000,1.9247100 | 410019 | 4575971 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33940-foto-08020-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33940-foto-08020-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 33914 | Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaques | MURCIA NAVARRO, Carlos (2008): 'Excursió a Jaques', dins L'EIXARMADA, núm. 10, juliol, p. 18-21. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XVIII | L'estructura de l'edifici presenta sectors enrunats i d'altres que amenacen ruïna. A l'interior es poden observar desperfectes fruit del vandalisme. | Masia de caire agrícola que presenta les característiques típiques del massís del Garraf, que es poden apreciar, ja que la construcció manté l'estructura original, i fins i tot la coberta. Està formada per diversos edificis, un dels quals dedicat a habitatge i altres a corrals. La façana de l'habitatge mira cap al sud-oest. Al darrere, un dipòsit o pu circular emmagatzema l'aigua de pluja recollida per la teulada, encara dempeus. La masia de planta rectangular, consta del cos principal i diferents annexes. La teulada de la masia es divideix simètricament en dues parts, una més elevada que l'altre, aquest diferencial s'ha resolt amb un muret de pedra. La carena és paral·lela a la façana. El parament és de paredat antic lligat amb morter de calç en la façana principal i en una part de la de ponent un extrem de la construcció, podria de ser d'un moment diferent a la resta de l'edifici, que es presenta arrebossat. Aquesta façana principal presenta, curiosament, el parament de pedra en la meitat superior, mentre que en l'inferior existeix parament arrebossat, el que assenyala dos moments de la construcció. La porta d'entrada té llinda de fusta i muntants de maó en aquesta façana. Existeix una única finestra emmarcada en construcció de maó i una petita obertura a nivell de planta baixa. A la façana principal la porta s'ha enrunat. A l'interior s'observen els embigats dels forjats del primer pis i els de la teulada, i la boca d'un forn. A l'exterior hi ha els corrals i un cup. | 08020-47 | Pla de Can Jaques | Aquesta masia es començà a construir possiblement a partir de l'any 1704. L'1 de març d'aquell any, els barons d'Eramprunyà van establir la finca erma a Josep Grau, pagès. Limitava a l'oest amb el fondo de l'infern, a migdia amb Josep Raventós de la Plana Novella, i al nord i ponent amb els propis barons. Gràcies als llibres de bateigs i les publicacions de Vicente Medina i de la Conxita Solans i la Mª Rosa Bondia, tenim constància dels diferents veïns de Jaques: Antoni Grau de Jaques (1719), Baldiri Pujol Raventós de Jaques (1778), Jaume Grau Pujol de Jaques (1799) i Francesc Papiol de Jaques (1849). L'any 1880 la masia de Jaques encara fou visitada pel rector per a fer-hi el salpàs. | 41.3095500,1.8618600 | 404729 | 4573746 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33914-foto-08020-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33914-foto-08020-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33914-foto-08020-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 33903 | Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XV | Masia de tipus basilical. L'edifici consta de planta baixa, pis i solana, aquesta darrera situada al pis superior del cos central. A la façana principal, les obertures es disposen simètricament. Així, a la planta baixa trobem l'entrada a l'edifici al centre, que es fa per una gran porta d'arc escarser les dovelles del qual estan fetes amb grans blocs de gres o sauló vermell. Aquesta porta està flanquejada per dues finestres verticals, una a cada cos lateral de l'edifici. El primer pis presenta una finestra central situada sobre l'entrada, vertical, amb balcó i barana de ferro forjat, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 390) i que està flanquejada, a l'igual que la porta d'entrada, per dues finestres més petites, sense balcó. Per últim, al pis superior, situat a la part més alta del cos central, hi ha la solana, amb tres petites finestres d'arc de mig punt, destinades a airejar els aliments que allà es guardaven. A la façana posterior de l'edifici, s'observen també algunes obertures: a la part superior existeixen també tres finestres petites d'arc de mig punt, corresponents a la solana, que troba així la seva continuïtat entre ambdues façanes. Per sota, a nivell de primer pis, únicament hi ha tres obertures: una porta, situada al cos lateral esquerre, i dues finestres, una al cos central i l'altra al cos lateral dret. Cal destacar el fet que aquestes tres obertures presenten, a la part superior, un arc de descàrrega; les dues finestres estan, a més, emmarcades amb blocs de gres, de manera similar a la porta d'entrada de la façana principal. La masia de Can Vendrell està tancada per un baluard de pedra, que presenta, a la paret situada davant de la façana principal, un antic corral adossat, fet de pedra i tàpia, amb teulada a un sol vessant que conserva, per la part interior, l'embigat de fusta. Aquest corral té dues estances. | 08020-36 | Carrer Sant Climent, 18 | Aquesta masia fou el graner de la baronia d'Eramprunyà. Al segle XV s'hi va establir la família Vendrell, tot i que el cognom ja existia a Begues al segle XIV. Al capbreu de 1390-96 s'esmenta en Grau Vendrell. El 1492, es va fer l'establiment de Bartomeu Vendrell en terres de la Rectoria. Els darrers ocupants de la masia eren de la família Vendrell, podria tractar-se d'aquesta masia (fins al segle XIX a prop de la Rectoria només es té constància d'una altra masia: Can Grau del Coll). A començament del segle XIX, el seu propietari (Pla i Amell), la donà amb altres propietats a la congregació de germans de la Sagrada Família, però l'usdefruit de la masia es reservava als Vendrell. En morir als anys 80 en Pepet Vendrell sense descendència, a la casa només hi va quedar la seva vídua Lola Capdet, que a finals dels anys 90 va marxar a un pis al centre del poble, quedant des de llavors la casa deshabitada. | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Actualment la masia queda incorporada al recinte de les instal·lacions del Col·legi Sant Lluís. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 33963 | Escultura I del pati de la Fundació Teodor Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-i-del-pati-de-la-fundacio-teodor-bosch | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Talla en bloc de pedra de dimensions 59 cm de llargada, 26 cm de profunditat i 22 d'alçada. L'escultura va ser dissenyada per ser apreciada per una cara, l'altre es presenta en part sense treballar. Es tracta per tant d'un relleu que representa una figura animal (una lleona) abstracta de manera jacent. Es situa sobre una base quadrada de pedra que serveix com a peanya. Les proporcions del cos animal no són reals, destaca el ritme de repòs de la peça. Quant a la interpretació, el lleó apareix com un animal abastament utilitzat al llarg de la història de l'art africà i en l'imaginari cultural d'aquell continent. La peça està plantada al costat de dues peces similars de majors dimensions. | 08020-96 | Camí Ral, 13 (pati de la Fundació Teodor Bosch) | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3309200,1.9197700 | 409606 | 4576056 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33963-foto-08020-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33963-foto-08020-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mike Munyaradzi | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 33964 | Escultura II del pati de la Fundació Teodor Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ii-del-pati-de-la-fundacio-teodor-bosch | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Talla en bloc de pedra de dimensions 75 cm de llargada, 34 cm de profunditat i 25 d'alçada. L'escultura va ser dissenyada per ser apreciada per una cara, l'altre es presenta en part sense treballar. Es tracta per tant d'un relleu que representa una figura animal (una lleona) abstracta de manera jacent. Les proporcions del cos animal no són reals, destaca el ritme de repòs de la peça. Quant a la interpretació, el lleó apareix com un animal abastament utilitzat al llarg de la història de l'art africana i en l'imaginari cultural d'aquell continent. La peça està plantada al costat de dues peces similars en forma i composició, al seu costat es situa la peça més petita. | 08020-97 | Camí Ral, 13 (pati de la Fundació Teodor Bosch) | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3309200,1.9197700 | 409606 | 4576056 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33964-foto-08020-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33964-foto-08020-97-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mike Munyaradzi | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 33965 | Escultura III del pati de la Fundació Teodor Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-iii-del-pati-de-la-fundacio-teodor-bosch | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Talla en bloc de pedra de dimensions 183 cm de llargada, 72 cm de profunditat i 54 d'alçada. L'escultura va ser dissenyada per ser apreciada per una cara, l'altre es presenta en part sense treballar. Es tracta per tant d'un relleu que representa una figura animal (una lleona) abstracta de manera jacent. Les proporcions del cos animal no són real, destaca el ritme de repòs de la peça. Quant a la interpretació, el lleó apareix com un animal abastament utilitzat al llarg de la història de l'art africana i en l'imaginari cultural d'aquell continent. La peça està plantada al costat de dues peces similars, aquesta és la que té les dimensions majors de les tres. | 08020-98 | Camí Ral, 13 (pati de la Fundació Teodor Bosch) | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3309200,1.9197700 | 409606 | 4576056 | 2004 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33965-foto-08020-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33965-foto-08020-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Mike Munyaradzi | L'escultura no té títol conegut, el nom de la denominació és merament per identificar-la en aquest treball. | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||
| 34180 | Escultura de Zimbabwe del col·legi Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-zimbabwe-del-collegi-sant-cristofor | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Es tracta d'una talla en pedra (òpal verd), una figura exempta femenina, dempeus. L'escultura és policromada (colors blanc, negre i vermellós). L'escultura recull un moment anecdòtic de la cotidianeïtat de la feina d'una dona. Les escultures de Madamombe sempre representen dones, pletòriques. Creen un lligam molt estret amb la gent del camp. La dona porta al cap un recipient, vesteix un vestit amb faldilla de quatre grans volants que agafa amb la mà esquerra | 08020-313 | CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2 | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3453900,1.9342100 | 410834 | 4577648 | 2004 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34180-foto-08020-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34180-foto-08020-313-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | Collen Madamombe va néixer el 1964 i va morir el 2009. Aconseguí un nivell d'èxit inusual per a una dona a Zimbabwe, una societat tradicionalment patriarcal. El seu treball reflecteix el paper que ocupa la dona en la societat de Zimbabwe i defensa el canvi de la dona africana a la vida moderna. Les seves figures femenines són conegudes arreu del món i sempre són presents a col·leccions escultòriques de Zimbabwe. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||
| 33924 | Carrer de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-salut | XX | Barri d'habitatges aïllats, no entre mitgeres, conformat pels números 7 al 12 del carrer de la Salut, a la zona de Cal Vidu. Es tracta de cases d'estil noucentista, de composició arquitectònica senzilla. En la seva majoria són edificis de planta quadrada o rectangular amb teulada a quatre vessants. Tenen un sol pis, és a dir, una planta baixa. Totes aquestes cases disposen d'un petit terreny al seu voltant i estan tancades per un mur que les separa del carrer i les aïlla entre elles, a mode de baluard. La façana principal d'aquests habitatges presenta una composició molt senzilla, formada per una porta central, bé d'arc carpanell, bé d'arc de mig punt o bé simplement rectangular, flanquejada per una finestra a cada costat, amb la mateixa decoració que la porta. La majoria d'aquestes cases tenen portes i finestres laterals que donen accés al jardí o terreny que envolta l'immoble. | 08020-57 | Carrer de la Salut (Cal Vidu) | Aquestes cases foren construïdes entre els anys '20 i '30 del segle XX. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, a la casa ubicada al número 1 del carrer de la Salut s'hi va instal·lar, durant la Guerra Civil (1936-1939), el comandament militar, raó per la qual aquesta casa és coneguda com 'El Mando'. | 41.3277700,1.9358100 | 410944 | 4575690 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix el conjunt de Cal Vidu. | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||
| 33928 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most | XX | Alguns dels actes de la Festa del Most no es celebren actualment. | A Begues la festa del Most s'ha celebrat tradicionalment el tercer diumenge d'octubre a l'ermita de Santa Eulàlia, quan, acabada la verema, s'havia trepitjat el raïm i el most ja era a la bota. Era una festa d'acció de gràcies per la collita. La celebració constava de la Missa Major cantada on es beneien les coques que tothom tindria ocasió de tastar, i sinó a la sortida tindria l'opció de comprar-ne. Tot seguit a Can Sadurní celebraven un àpat solemne com a patrocinadors que n'eren de Santa Eulàlia. La gent del poble també ho celebrava, especialment els veïns de Santa Eulàlia del carrer Nou i la Barceloneta. I a la tarda es feia ball al poble al Teatre Goula (anys 30-50). De l'organització de la festa s'encarregava cada any una administradora que sobretot havia de tenir cura de dur les coques. | 08020-61 | Avui la Festa del Most es continua celebrant a Begues. Rep també el nom d'Aplec de Santa Eulàlia. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||||||
| 33901 | Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 95-99. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XIV | L'edifici de les cavallerisses està modificat, ja que va ser adaptat per a l'ús de la hípica. | Conjunt agrícola originat a l'entorn d'una masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i teulada a doble vessant de teula àrab. La façana principal presenta una disposició asimètrica de les obertures. Així, el portal d'entrada a l'immoble és al centre de la planta baixa. Es tracta d'un ample portal d'arc escarser i porta de fusta a doble batent. A cada banda d'aquest portal hi ha una finestra rectangular amb ampit i protegida per una reixa bombada de ferro forjat. L'assimetria de la disposició de les obertures es palesa al primer pis; amb dues finestres, una situada a l'esquerra de la façana, amb ampit, i una altre a la dreta, més gran, que és en realitat una porta amb balcó i barana de ferro forjat. Entre aquestes finestres es situa un dels rellotges de sol de Can Térmens (veure fitxa 397) Per últim, a l'alçada del segon pis, sota el cim de la cornisa, hi ha una galeria formada per tres finestres verticals coronades amb arcs de mig punt, corresponents a les golfes. A cada costat d'aquesta galeria s'obre una porta amb balcó i barana de ferro forjat l'obertura de la dreta, clavada a la paret, es conserva una politja de ferro. La façana sud-est presenta una sola finestra a nivell de planta baixa, quadrada, i tres finestres per cada pis, totes d'arc rebaixat. A la banda dreta d'aquesta façana, entre les finestres del primer i el segon pis, es troba un altre rellotge de sol (veure fitxa 398). La superfície d'aquesta façana presenta un estucat de color marró clar, excepte als marcs de les finestres i en unes franges horitzontals que van d'extrem a extrem de la façana a l'alçada de la base de les obertures, que són de color vermell fosc. Aquesta capa d'estuc, però, està una mica degradada, presentant esquerdes en alguns sectors. A la façana oposada, al nord-est. La masia té adossada un altre edifici allargassat, probablement una antiga pallissa de teulada a un sol vessant, mentre que a la façana nord-oest hi ha adossat un edifici més petit, de planta quadrada amb teulada a doble vessant, sense cap element d'interès. Al costat, aïllat, es troba l'edifici de les antigues cotxeres i el celler, ambdós de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb les façanes de pedra, on destaquen les altes portes d'accés, amb els muntants i els arcs rebaixats de maó vist, així com una finestra rodona, a mode d'ull de bou, situada entre aquestes portes i el cim de la cornisa. Darrera del celler es troba l'edifici de les antigues cotxeres de cavalls, un edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant, amb el parament de les parets de pedra, amb el portal d'entrada, de maó i amb arc rebaixat, com a única obertura. El conjunt de Can Térmens compta també amb un colomar, un petit edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant sobre la qual s'alça una torratxa de planta quadrada amb grans finestrals a cada costat, que és el colomar pròpiament dit. Uns 150 metres a l'oest de la masia hi ha l'anomenat corral nou de Can Térmens, conformat per dos edificis adossats en forma de 'L'; el cos de la banda nord-oest, més elevat sobre el terreny, presenta teulada de teula àrab a un sol vessant, mentre que l'altre cos, orientat al sud-est, té teulada a doble vessant. L'aparell constructiu és de pedra lligada amb morter de calç i sorra. Finalment, cal esmentar que el conjunt de Can Térmens comparteix espai amb les instal·lacions d'una hípica recentment abandonada. Així, adossat a l'edifici de les cavallerisses trobem un restaurant-cafeteria d'aquesta hípica, així com els paddocks i els boxes per als cavalls ocupant una gran extensió de 7180 m2 aproximadament al sector sud-oest del conjunt. | 08020-34 | Camí de Can Térmens | Benet Térmens va instal·lar-se a Begues l'any 1609 i des de llavors l'heretat sempre havia estat transmesa per la via de la primogenitura, fins l'any 1935, en què Ramon Térmens, juntament amb la seva esposa, Teresa Pau Martí, també de Begues, com que no van tenir descendència masculina, varen acordar el matrimoni d'Àngela Térmens i Pau, pubilla de les quatre filles nascudes de l'esmentat matrimoni, amb Josep Pagès Pasqual, de Vilanova i la Geltrú, que donaria continuïtat al patrimoni Térmens. Can Térmens donava aixopluc a quatre famílies, a banda del masover i la seva família, d'un nombre variable de mossos i jornalers i d'alguna criada quan es feia necessari. Abans de ser Can Térmens, era Mas Tició, tal com apareix al capbreu de 1391. Al capbreu de 1390-96 confessa Antic del Mas Tició. Limita a orient amb Pere Floreig, al sud amb Mas Bruguer, a oest part amb terres seves i part amb Costa i a nord part amb riera Aigua Puda, part amb Pere Torra i part amb Guerau de Bruguer. L'any 1568 és Mas Tió. L'any 1610 apareix com a propietat de Casa Térmens. | 41.3297300,1.9083000 | 408645 | 4575936 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 93|94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||
| 33892 | Cal Pere Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vell | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | L'interior de l'edifici està totalment reformat, conservant a la vista únicament el sostres de volta catalana de la planta baixa. | Casa entre mitgeres, antiga fonda, de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, dos pisos i pati posterior. Les obertures de la façana estan disposades simètricament. Així la planta baixa està centrada per una porta d'entrada ample, d'arc rebaixat, flanquejada per dues antigues portes més petites, rectangulars, actualment tapiades en la seva meitat inferior, mentre que a la meitat superior s'han convertit en finestres. Aquestes obertures de la planta baixa presenten un marc en baix relleu de color blanc esmorteït, que es prolonga en un sòcol . Els pisos superiors presenten tres obertures per planta, disposades simètricament. En el primer pis, un gran balcó volat amb barana de ferro forjat s'estén pràcticament d'extrem a extrem de la façana. Al segon pis, en canvi, cada obertura té el seu balcó independent, més petit, també dotat de barana de ferro forjat. Cal destacar el coronament de la façana, que presenta un timpà o pinyó llis, que té com a única decoració el marc arrebossat de color blanc en baix relleu que es troba a la resta d'obertures de la façana. El fons de la resta de la façana presenta també un arrebossat de color rosat fosc. Pel que fa a l'interior de l'edifici, actualment està totalment reformat, si bé destaca el sostre de volta catalana de la planta baixa. | 08020-25 | Carrer Major, 14 / Carrer Àngel Guimerà, 15 | Cal Pere Vell fou una fonda o hostal d'estiuejants en els inicis del s.XX. Més tard passà a mans de la Fundació Pere Porés i actualment es de propietat municipal. | 41.3308600,1.9222800 | 409816 | 4576047 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | La planta baixa fou restaurada seguint un projecte de l'arquitecte municipal Gabriel Cabrafiga i posteriorment , l'arquitecte Blai Pérez reformà les plantes primera i segona i projectà un nucli de comunicacions verticals al pati posterior de la finca. Actualment és la seu del Begues Espeleo Club , el Centre Excursionista de Begues i el centre d'Estudis Beguetans. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||
| 34191 | Cal Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rata | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia de planta rectangular tancada per un baluard i amb diferents edificis i annexes. El cos principal presenta la façana dividida en dues parts per una angle que tanca la linealitat de la façana La teulada és a dues vessants i amb carenera paral·lela a la façana principal. Consta de dos pisos. Totes les obertures de la façana són senzilles, no presenta elements arquitectònics d'interès en la seva composició. A la part de llevant de la masia hi ha un gran portal de cotxera amb els marcs de maó, amb arc rebaixat en sardinell. | 08020-324 | Barri de Bon Solei | Cal Rata apareix documentat al salpàs de 1880. | 41.3159900,1.9271500 | 410203 | 4574391 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34191-foto-08020-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34191-foto-08020-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34191-foto-08020-324-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||
| 34178 | Cal Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sacaire | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia que es compon de dos cossos de diferents alçades que conformen una planta rectangular amb simètrica a dues vessants i carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal presenta un portal d'entrada d'arc al cos de llevant i un altre porta a l'altre cos. En aquest últim existeix un balcó, mentre que al primer només hi ha finestres, tot al nivell del segon pis. L'edificació és tancada per la part frontal (sud) per un baluard que presenta dues pilastres als costats de la porta principal i dues més de guarniment, separades simètricament a banda i banda d'aquest portal. | 08020-311 | Carrer Jacint Verdaguer, cantonada Passatge Sant Martí | Cal Sacaire apareix documentat al Salpàs de l'any 1880. El nom de la masia prové de l'ofici del seu propietari, el qual era un lutier de sac de gemecs. | 41.3473200,1.9404700 | 411361 | 4577856 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34178-foto-08020-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34178-foto-08020-311-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||
| 34282 | La Penya del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-penya-del-moro | Llegenda ambientada a l'indret conegut com la Penya del Moro, segons la qual per la nit de Sant Joan, a la Penya del Moro s'obre on una cavitat, la qual permet entrar a l'interior. Sembla ser que a dins de la Penya hi ha un castell amb un llac on s'hi poden trobar molts tresors, entre ells una formosa donzella. Tothom que hi ha volgut entrar, però, en veure les seves meravelles s'hi ha encantat i quan ha volgut sortir s'ha trobat la penya tancada. Hi ha altres secrets que amaga la Penya del Moro, com és el cas de la cova de la Penya del Moro, en la que s'explica que els caçadors que hi anàven perquè era un bon indret per caçar, quan volien disparar resultava que la pòlvora se'ls hi remullava i no podien disparar. | 08020-409 | Centre d'Estusis Beguetans. Inèdit. | 41.3488700,1.9367700 | 411053 | 4578031 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Cal destacar que la llegenda associada a aquest indret té relació amb l'aigua, tan en la llegenda del castell amb el llac, com amb la pòlvora remullada dels caçadors. De fet, prop de la Penya del Moro s'hi troben les fonts més generoses del territori, com són la font de l'Alba (abans de l'Alber) a Begues o el Mas de les Fonts a Vallirana. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | ||||||||||||||
| 33950 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major | XVIII | Cal dir que l'evolució històrica del propi carrer ha transformat la gran majoria de les vivendes d'aquest carrer, per bé que les esmentades conserven els trets estilístics originaris. | Carrer principal del poble de Begues, conformat pels habitatges que van de número 4 al 60. En tractar-se d'un carrer històric, els habitatges que en formen part pertanyen a diverses tipologies arquitectòniques, trobant-se des de grans cases d'estil historicista, com Can Torras (avui l'Ajuntament), o de grans terratinents, com Cal Pere Vell, fins a cases de menestrals i gent de la terra, com les cases dels números 60, 58,54,53, 52, 46, 45, 44, 42, 41, 36B, 33-31, 28, 26, 23, 20, 8, 6 i 4, que arquitectònicament es corresponen amb les anomenades cases de comparets: es tracta de cases entre mitgeres amb dos o tres plantes i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, amb amples portades d'entrada d'arc escarser, antigament utilitzades per al pas de les bèsties de tir, i una porta rectangular, més petita, al costat, per al pas de les persones. Les obertures de les façanes acostumen a estar disposades simètricament; poden haver-hi dues a cada planta, alguna d'aquestes amb balcó amb barana de ferro forjat. A la planta baixa solia haver-hi els cups, magatzems i un pati posterior, mentre que els pisos superiors eren destinats pròpiament a habitatge. | 08020-83 | Carrer Major | Correspon a un antic tram del camí ral, on es va formar un nucli de cases a partir del segle XVIII. | 41.3305700,1.9237200 | 409936 | 4576013 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33950-foto-08020-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33950-foto-08020-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33950-foto-08020-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Noucentisme|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|99|105|106|116|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||
| 33931 | Llegenda de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-cristofol | 'La llegenda de Sant Cristòfol. L'enigma i la màgia de la cadira de Sant Cristòfol', dins de L'EIXARMADA, núm. 9, abril 2004, p. 23. | Diu la llegenda que Cristòfol era un home herculi que tenia la dèria de servir la persona més important de la Terra, i es va posar al servei d'un rei molt poderós, fins que s'adonà que tremolava de por en sentir anomenar el Diable; es va anar a llogar al Diable, que devia ser més poderós, i va començar a fer les malifetes que el nou amo li manava. Fins que un dia, pel camí van passar per una creu de terme i el Diable, en veure-la, va fugir esperitat. Llavors va pensar que la creu era l'emblema d'algú més poderós, va deixar el Diable i va anar a córrer món. Va trobar un ermità adorant una creu, i aquest li va dir que podia servir la creu ajudant la gent a passar un riu cabalós on molts s'ofegaven. Va arrencar un pi i se'n va fer un bastó per ajudar-se. Una nit de llamps i trons va trucar a la seva cabana un nen, i li va demanar si seria capaç de passar-lo a l'altra riba; ell, irritat, l'agafà d'una braçada, però essent a mig riu li pesava tant que no podia avançar, de feixuc que se li feia. En increpar-lo dient que pesava més que tot el món, el nen va dir que ell era Crist, que havia fet el món. Dit això, desaparegué, i el gegant va veure que el seu bastó, que havia clavat en terra, havia arrelat i floria. De rèprobe que es deia, passà a anomenar-se Cristophoros, 'Portador de Crist'. Hi ha una altra versió de la llegenda que explica la relació del sant amb Begues. Sant Cristòfol, que vivia a Begues, anava de nit a festejar a Santa Marta a la capella de l'Hospital de Cervelló, a Olesa. La gent d'Olesa se'n van assabentar i no ho veien gens bé. A tal punt va arribar el seu descontentament que un dia, quan el sant, havent deixat la santa, anava de tornada cap a Begues, el van esperar i el van començar a apedregar per demostrar-li la seva oposició al festeig. El sant, en veure's atacat, va fugir, arrencant a córrer i tantes pedregades li van arribar a tirar que se'ls van acabar i van haver de recórrer a les cebes i als alls per seguir. El sant no va parar de córrer fins que va ser en terme de Begues i allí al mig de la riera ve deixar el bastó i va fer un riu que travessava nou vegades el camí. Els que el perseguien no el van poder empaitar i el van haver de deixar estar. Llavors el sant es va asseure en una roca i va poder descansar. D'aquests fets en va quedar el testimoni en una roca, on s'hi podia veure la cadira, la marca del bastó i les dues petjades de Sant Cristòfol. En la versió de la llegenda que expliquen els beguetans es diu, a més, que des d'aleshores a Olesa no hi creixen ni les cebes ni els alls. Curiosament, a Olesa es conta una altra versió de la llegenda com a rèplica d'aquesta acusació. Diuen que un dia un pobre mendicant viatjava pel Camí Ral en el seu pas per Begues i que en arribar a la Barceloneta la gent del barri el va foragitar tot llençant-li cebes i alls. El pobre captaire va escapolir-se i seguí Camí Ral enllà fins arribar a l'Hospital d'Olesa on va ser acollit. Des d'aleshores, diuen els d'Olesa, que a Begues no hi creixen ni les cebes ni els alls. | 08020-64 | Cristòfol fou un màrtir cristià, cananeu i bisbe d'Antioquia, mort l'any 258. Va ser un sant molt venerat durant l'Edat Mitjana a Catalunya i a la resta de la Corona d'Aragó. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Sant Cristòfol va ser venerat com a advocat que preservava de l'aigua, del foc, dels terratrèmols i, en general, de la mort per accident. Era invocat contra la pesta, com Sant Sebastià, i com a protector dels camins, protegia d'accidents de viatge, de lladres de camí ral i d'animals ferotges. Als portals de les muralles de moltes poblacions i en molts pedrons dels antics camins hi havia capelletes amb la seva imatge. Caminants i correus s'hi encomanaven, i barquers de rius el tenien per patró, i també els navegants, i avui encara n'és dels automobilistes. El dia de Sant Cristòfol les aigües tenen virtut, a causa de tant com les havia hagut de travessar fent de passa de rius, sobretot si hom es banyava el punt de migdia, quan el sant va passar el riu amb el Nen Jesús a coll. Calia entrar i sortir de l'aigua set vegades senyant-se cada cop. Sant Cristòfol és el patró de Begues, així com també ho és d'altres poblacions com la Granada i Premià de Mar. En la litúrgia cristiana és representat pel gegant amb el nen Jesús a coll-i-be, com es pot veure a l'altar de l'església de Begues, i el seu símbol és el pi, com ho mostra l'escut de Begues. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||||||
| 34127 | Avenc Perdut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-perdut | VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116. | Avenc de 13 m de profunditat. La cavitat té un únic pou de -12 m amb un replà als 4 m. Està estructurat sobre una diaclassa, té planta allargada, amb una amplada no superior al metre i mig, i amb una petita rampa de blocs, arriba fins a la seva profunditat màxima. | 08020-260 | La Morella | Decobert l'any 1973 no va ser redescobert fins el 1979. | 41.3016100,1.9151900 | 409182 | 4572807 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||||||
| 33884 | Ball de Novençans de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-novencans-de-begues | SÀNCHEZ, Francesc (2002): 'Per Carnestoltes, ball de Novençans. Una llarga tradició popular de dansa i gresca', dins L'EIXARMADA, núm. 8, abril de 2002, p. 3-7. | XIX | El ball ha desaparegut. | Ball que es practicava en les festes de Carnestoltes. Del ritual seguit en aquestes festes, va derivar una munió de danses i disfresses que no es practiquen en cap altre moment de l'any. D'aquestes danses figuren els balls de novençans, entre molts d'altres. A Begues l'organització de les Carnestoltes corria a càrrec dels joves del poble, que escollien dos d'entre ells, el novençà i la novençana, que eren els que portaven el pes de tota la gresca, els quals encarnen l'essència de la festa constituint-se en el personatge de Carnestoltes. Els xicots del poble voltaven per tota la població ballant el ball de novençans i fent una capta de queviures. Entre els queviures solien abundar ous, fruites, carn de porc, especialment cansalada i botifarra, i vi moscatell. Cap als anys '20 del segle XX, l'antropòleg i folklorista Joan Amades va descriure així el ball de novençans de Begues: 'La fadrinalla de Begues formava una colla presidida pel novençà i la novençana, dos minyons que simulaven ésser una parella, vestida grotescament. Voltaven per tota la població, ballant de casa en casa, i per les pagesies foranes. Ballaven obligadament al so de flabiol i cornamusa, i mentre voltava la colla, no era permesa l'actuació de cap altre instrument. Formaven la colla tots els fadrins del poble, els quals no podien abandonar-la per res sense el consentiment dels esquellotaires, o sia, els esparriots, que anaven carregats d'esquelles i duien una espasa de fusta com a signe d'autoritat. Anaven a fer una capta i una ballada per les masies aïllades del terme. (...)' | 08020-17 | Dels novençans més antics que hi ha referència són en Ricard Romagosa i Vinyes i en Conrad Escofet i Trepat, que feren de novençans als anys trenta fins a l'esclat de la Guerra Civil en què es deixaria de ballar per raons òbvies. Als anys quaranta i cinquanta es recuperaria la dansa, en aquesta ocasió alguns dels novençans que ballaren foren en Josep Maria Fañanàs, l'Isidre Ventura, en Jaume Rabell 'Martí', en Marcel Ventura i en Joan de Cal Vaques. El novençà duia uns picarols a les cames per fer sonar quan ballava, i l'altre xicot, el que feia de novençana, es disfressava com a representació d'una fadrina a festejar. Tots dos es vestien grotescament i esdevenien el centre de tota la festa. Sabem també que als anys '20, gràcies al testimoni de fotografies, el novençà i la novençana es disfressaven d'arlequins. Quan s'arribava a una casa, mentre es feia el ball de novençans, algú de la colla s'escapava de la rotllana, una pràctica habitual era escapolir-se tot donant un cop a un dels esquellotaires. Era llavors que els guardians de la colla l'havien de perseguir, enxampar-lo i retornar-lo a la colla. Els esquellotaires anaven equipats amb un garrot de fusta que simulava una espasa i alhora anaven carregats amb sorolloses esquelles penjades. Sembla ser també que en alguna ocasió, tot i no poder contrastar-ho en fotografies, algun garrot dels esquellotaires duia un clau a la punta, entre algunes especulacions podria ser per la seva versemblança amb una espasa, per amenaçar el que s'escapava, o bé per marcar amb una creu a aquelles cases que no contribuïen a la capta de queviures. L'escapat s'havia d'amagar per no ser trobat pels esquellotaires, havia d'aconseguir tornar a la rotllana sense que l'enxampessin, si ho aconseguia no li passaria res, en canvi, si els esquellotaires l'atrapaven podria ser garrotejat, lligat o bé era jutjat. El càstig, per exemple, podria ser fer-lo ballar tot sol al ball de tarda davant de tot el poble. Es tractava, al capdavall, de fer gresca, passar-s'ho bé i fer riota amb el novençà i la novençana. Als anys '50 del segle XX es varen tocar diverses peces: el Ball de Novençans, dit també de Jovençans -, el Valset i una tercera peça que podia variar. Per preparar la dansa, els novençans havien d'assajar durant força dies abans per ballar el dia de Carnestoltes. En primer lloc es ballava el Ball de Novençans en que la colla de fadrins feien una rotllana encerclant la parella de novençans que ballarien enmig. En la primera part de la peça ballaven el novençà i la novençana un davant de l'altre, seguint la música i canviant de lloc; la novençana sempre puntejava i el novençà marcava els passos tot saltironejant. En la segona part de la peça, coneguda també com 'la tira', els novençans ballaven giravoltant agafant-se pel braç. En aquesta part també ballaven els xicots de la rotllana seguint la música i anant d'un cantó a l'altre. Després del Ball de Novençans tot seguit es ballava el Valset, en que els novençans, simulant ésser una parella s'agafaven per ballar a ritme de vals. La música del 'Vals-jota de Begues' s'ha pogut recuperar gràcies al senyor Marcel Ventura, el qual va fer de novençana l'any 1952. En alguns anys també es va toca una tercera peça, que molt probablement fou la avui anomenada Tornaboda de Viladecans, segons els senyors Jaume Gustems i Josep Mª Ventura Fañanàs. Segons recorda el senyor Gustems, els novençans també feien un passeig enmig de la rotllana. El ball de novençans es va ballar fins als anys '40 i '50 a Begues, però a mitjans d'aquella dècada ja es deixaria de ballar, sobretot per causa de la desaparició dels músics, el Tons i el Tupí. L'any 1979 es va intentar recuperar el ball, però des d'aleshores ençà no s'havia tornat a ballar. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història) A finals del mes de novembre de 1980 en Ricard Casals i en Jordi Cruanyes van anar per primer cop a Begues per intentar saber quelcom més de les colles de cornamusaires o sacaires a Catalunya. Amb la seva recerca es va poder recuperar i recopilar bona part del ball de novençans de Begues. La seva tasca van poder-la elaborar a través, principalment, de tres informadors: en Pepet de les Planes (1898-1996); en Josep Viñas de cal Quico, nét d'un cornamusaire; i en Ramon Guasch, descendent d'un sacaire del segle XIX. En Casals i en Cruanyes van arribar a Begues seguint la pista deixada per Joan Amades en l'article 'La cornamusa a Catalunya', publicat al número 343 de la Revista Musical Catalana l'any 1932: 'El cornamusaire Francesc Pasqual forma cobla amb un flabiolaire i timbaler anomenat Tupí, també natural i veí de Begues, boscater i comerciant en llenyes i fuster, d'edat aproximada a la del seu company (uns seixanta anys), anomenat Joan Pasqual. Tots dos són completament ignorants en música i analfabets. Aquests són els dos darrers representants de l'antiga cobla rústega en tot Catalunya que nosaltres sapiguem'.Aquesta cobla rústega és una forma reduïda de la cobla de tres quartans: una cornamusa, un flabiol i tamborí i una tarota o tiple. Això és, quatre instruments tocats per tres músics en una agrupació que arrenca de la primitiva cobla de ministrers del Renaixement (segles XV-XVI) per fer música a l'aire lliure en els balls de plaça i que en el nostre país ha evolucionat cap a la cobla actual utilitzada per ballar les sardanes llargues i els balls locals. Un dels més antics sacaires que coneixem a Begues podria haver estat en Jaume Petit i Milà (1807-1876), que el 1850 decideix construir la seva casa a la Rabassa morta, coneguda encara per Cal Sacaire.A principis del segle XX i fins als anys '30, com a tants pobles de Catalunya, van existir dues colles Begues vinculades a dos locals o entitats que corresponien als dos partits o tendències polítiques: el d'esquerres de Cal Pere Vell i el de dretes del Petit Casal.La colla del Petit Casal era formada pel Viu, sacaire, i el Tupí, flabiolaire i timbaler, que és la colla que va conèixer en Joan Amades. En Josep Badell (1850-1923), el Viu, tocava el sac o cornamusa i era insolfejat. En Joan Pasqual (1888-1968), el Tupí, va tocar el flabiol i el timbal fins l'any 1953-54 a l'edat de 69 anys. La colla de Cal Pere Vell era constituïda pel tons, cornamusaire, i el Dimas, flabiolaire i timbaler. En Dimas Tutusaus (1870-1922) sonava a més del flabiol i el timbal, l'acordió. En Francesc Pasqual i grau (1880?-1965) el Tons, era pastor de cabres, pagès i fabricava i venia escombres de canya. Era masover de Mas Traval, i després del Mas Roig. Tocava un sac amb una bossa vermella. Les fustes del sac 'grall i bordó- les havia comprades a un vell cornamusaire de Cervelló, segons diu Amades. Va tocar fins als 70 anys, però al final només amb el grall sol, sense la bossa ni les cames (bordons). Era músic d'oïda, sense antecedents musicals. Tocava el Ball de Novençans per Carnestoltes, i acompanyava algun cop, sol i amb el grall de la cornamusa, les caramelles. Anava a tocar també a la Festa Major de Sitges el Ball dels Cercolets. L'any 1923, en desaparèixer dos d'ells, el Viu, cornamusaire del Petit Casal, i el Dimas, flabiolaire i timbaler de Cal Pere Vell, es van refondre les dues colles, quedant la parella formada pel tons amb la cornamusa, i el Tupí amb el flabiol i timbal. El 8 de febrer de 2002 es va fer la presentació al poliesportiu de Begues del nou ball de novençans que s'havia ballat a Begues anys enrera. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 | |||||||||||
| 34303 | Avenc de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-jordi | VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116. | Avenc de 19 m de profunditat. La boca, de 0,4 x 0,6 m i oberta en un pla d'estratificació dóna pas a un pou de 10 m de mides regulars. En tota la seva llargada s'evidència la corrosió a la roca. Al seu fons hi ha una saleta amb una forta rampa de blocs que porta a un pou de 5 m, al fons del qual, en un engolidor impenetrable, acaba la cavitat. Compta amb dues sales bellament adornades per anemolites. | 08020-430 | Entorn de Campgràs | Descobert l'any 1974 per membres del 'Grupo Juvenil Espelunca O.J.E.' | 41.2919400,1.9106400 | 408788 | 4571738 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavi Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-10 14:57 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,20 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml