Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34171 | Cova dels Sants / Cova del Morsell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-sants-cova-del-morsell | Cova de poc més de 3 metres de fondària que es va estrenyent a mesura que ens endinsem en la cavitat. | 08020-304 | El Sotarró | Durant la Guerra Civil van ser-hi amagats alguns elements mobles de caire religiós per tal de protegir-los. | 41.3255100,1.9476300 | 411930 | 4575427 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||||
| 34296 | Mas Glaçat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-glacat | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XIV | El mas està enrunat i molt envaït per la vegetació, fet que dificulta l'observació de les estructures restants. | Runes de l'antic Mas Glaçat, enderrocat a començaments del segle XX (veure apartat 'Història'). Es tracta d'un antic mas d'origen medieval, de dimensions molt reduïdes, del qual avui dia únicament són visibles els murs perimetrals, que ocupen una extensió aproximada d'uns 35 m2. Els murs tenen una alçada màxima conservada d'uns 3,5 m; estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb una barreja d'argila i morter de calç. Al mur orientat al sud-est s'observa una finestra quadrada de petites dimensions, mentre que a la part oposada (nord-oest) hi ha un cos rectangular, modern, fet de totxo, també enrunat, que segurament tenia alguna utilitat agrícola indeterminada. | 08020-423 | Mas Glaçat | El Mas Glaçat apareix documentat per primer cop l'any 1306, en un document on Ferrer Glaçat compra a Guillem Torra el Mas Morcel o Mas Motzel. L'any 1458, a l'establiment del Mas Torra s'esmenta, com a propietari d'una de les finques amb què limita, a en Bernat Glassat. Aquest XVIIIcognom desapareix poc desprès, possiblement a causa de les diverses epidèmies de pesta de l'època. En un capbreu de l'any 1595 torna a aparèixer el Mas Glaçat com a propietat de Gabriel Panyella. Climent Garau compra (abans de 1593) a Gabriel Panyella el Mas Glassat i el Mas Costa. S'esmenta com a límit de la peça de la Font Sanguanera (actual Font Sangonera?), resseguint la serra de la collada de la Font Sanguanera fins al Puig de la Desfeta. El Mas Glaçat formava llavors unitat amb el Mas Costa o Carreras. Limitava al sud amb el Puig de la Desfeta i el Mas Costa i a orient amb Campamar (probablement del Mas Alemany). L'any 1598 consta que la vídua de Climent Garau ven el mas a precari. A mitjans del segle XVII, el mas passa per casament de la pubilla Garau a la família Petit. El 1641 consta com a propietari del mas Francesc Vendrell de l'Hostal. El 1759 és venut juntament amb el mas de deu a Ros i Barnola i desprès a Amell. El 1849 es documenta un tal Jaume Viñas del Mas Glaçat, i és un dels masos que apareix al salpàs de l'any 1880. Segons Josep Pañella, l'edifici fou enderrocat a començaments del segle XX pel seu propietari (Amell), per fer fora una llogatera que no respectava la moral cristiana de la època, ja que, segons sembla provenia del món de la faràndula. A dia d'avui no s'ha efectuat cap intervenció arqueològica sobre les restes d'aquest mas històric. | 41.3250400,1.9402400 | 411311 | 4575382 | 1306 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Als voltants del Mas Glaçat s'observen algunes estructures associades, com possibles pous. L'espessa vegetació de la zona, però, n'impedeix l'accés i la descripció. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||
| 33932 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 18. Centre d'estudis beguetans. | XIV | Masia de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una disposició asimètrica de les obertures, totes elles emmarcades amb carreus i dovelles de gres vermell. La porta principal, situada al centre de la planta baixa, és d'arc de mig punt. A cada costat de la porta trobem una finestra rectangular i, a ambdós extrems de la façana, dues portes secundàries, sense arc ni decoració destacable. L'alçada de l'edifici no és regular. Al costat sud-est presenta una part on només hi ha un pis. La façana en aquesta part és d'un parament diferent a la resta, pedra vista arrebossada parcialment de factura moderna. A nivell de primer pis destaquen les dues portes amb balcó i barana de ferro situades a la part esquerra de la façana, mentre que a la dreta trobem dues finestres quadrades, amb ampit, sense balcó. Enmig d'aquestes obertures hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 405). Cal fer menció en aquest punt de fet que el cos adossat a l'esquerra de la façana, ja esmentat, arriba justament a nivell del primer pis. A nivell del segon pis, trobem dues portes amb balcó amb barana de ferro, situades al costat esquerre, simètricament sobre les del primer pis, d'idèntiques característiques, mentre que a la dreta destaca la cantonada de l'edifici, que es resolt a partir d'una tribuna de tres arcades de mig punt, que continua a la façana est. L'edifici presenta les cantoneres de pedra vista, que juntament amb els carreus de les obertures contrasten amb la superfície del parament de les façanes, amb un arrebossat de color blanc. La cantonera sud-est, a més sobresurt lleugerament a nivell de la planta baixa, ja que en aquesta part hi té un contrafort adossat. Un baluard de pedra tanca la part frontal de la casa, una part de la façana de ponent -on destaca una construcció secundària de planta rectangular situada a diferents nivell segons la topografia del terreny -, i quasi la totalitat de la façana de llevant. A l'exterior de la casa destaquen el pou, l'era o un forn de pa circular, avui elements decoratius. | 08020-65 | Les Planes | El Mas de les Planes el trobem ben identificat amb aquest nom al segle XVII, tot i què l'origen del mas és molt anterior, encara que amb un altre nom. Al segle XIV se l'anomenava mas Costa, essent propietat de la família Costa, tot i que és probable que hagués pres el nom de l'indret per ser una zona de 'costes' (terres en pendent o properes a penya-segats). Segons un document notarial signat pel notari Folqueres, l'any 1338 Guillem Costa vengué el mas Costa a Bononat Panyella, família estesa i assentada a Begues que al segle XIV posseïen el mas Torra (a Puig Castellar) i la Massana. Segons un altre document signat pel notari fuster, l'any 1396 posseïa el Mas Costa en Jacob Panyella. En el capbreu de 1458 fet per Jaume March III just abans de l'esclat de la Guerra Civil Catalana (1462-1472), hem trobat que es declara posseïdor de les Planes en B. Petit, qui també té el mas Codinelles. Però sembla bastant probable que aquest nom de les Planes al segle XV sigui referit a un altre mas que avui es desconeix quin era. Aquest mateix mas de les Planes el tornem a trobar al capbreu de 1595 en la descripció d'unes afrontacions del Mas Pau, propietat de Montserrat Pau, 'abans dit mas Panyella de la Figuera. Té vinya plantada, erm i bosc. Limita amb Joan Sadurní de la Costa, amb Joan Carreras que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes i part l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols que abans fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina i també part amb el terme de l'Hospital de Cervelló'. A mitjans segle XVI en Climent Guerau del Coll, fill de Bartomeu, comprà el Mas Costa i Mas Glaçat. No obstant, en el capbreu de 1595 trobem com a posseïdor de Mas Costa i Mas Glaçat en Gabriel Panyella que l'hauria adquirit, potser per contracte d'establiment, a Climent Guerau. Tanmateix, segons un document signat pel notari Anton Seriol de l'any 1598, els barons d'Eramprunyà, Isabel de Torrelles i Francesc d'Erill, reconeixen el Mas Costa i Mas Glaçat a Joana, vídua de Climent Guerau, i el seu fill hereu, pel que pagaven 40 lliures. Al segle XVII és quan el Mas Costa perd el nom per passar-se a dir de les Planes, tot i que no queda clar quan es produeix. Serà l'any 1614, quan es fa el recompte dels habitants del poble a causa del Compliment Pasqual, que ens assabentem que a les Planes hi viu el matrimoni format per Pau Cirerol i la seva esposa i possiblement amb fills petits, que no queden recollits en l'enquesta del rector perquè en aquests recomptes s'excloïen els menors de 7 anys. A les llibretes dels anys 1617, 1618 i 1619 ja es nomena l'Helena, filla del matrimoni. En els anys següents, el nom de les Planes desapareix i la família Pau Cirerol passa a habitar el Mas Glaçat fins al 1634. Res fa pensar que el Mas de les Planes en aquesta època hagués desaparegut, però no en tenim més notícies fins l'any 1655. Segons un contracte d'establiment del 24 de gener de 1655, 'Antic Campamar lloga i fa lloguer a Ramon Costa de tota la casa y heretat del Mas Alemany y Mas Turallo y Mas de las Planas per cinc anys i cinc esplets'. Les referències que d'aquest es fan en els pactes del contracte sembla que no és més que un corral per guardar bestiar. És possible que durant alguns anys el Mas de les Planes no fos habitat i l'única referència que recorda la toponímia del Mas de les Planes la trobem al capbreu de 1632, quan es refereix a una peça de terra plantada de vinya, dita la Plana, que tenia cedida en contracte emfitèutic a Jaume Petit del Mas Trabal. | 41.3231500,1.9475300 | 411919 | 4575165 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història)Acabada la Guerra de Successió, l'any 1718, l'Intendent General Josep Patiño, per poder implantar el Cadastre General a Catalunya manà es confeccionés un cens de béns i persones de tot el Principat. El nom de les Planes no hi surt com a contribuent en els cadastres de 1717 a 1747. Degut a què les relacions de les propietats en terres, cases i bestiar, les confeccionaven el batlle i regidors del poble i després eren facilitades a l'Intendent general, les ocultacions per pagar menys resultaren tan evidents que obligarien a què l'any 1759 es desplacés per tots els pobles de Catalunya un censador per fer un cens definitiu. Aquest Cadastre registra el mas de les Planes com a casa pròpia de Joan Petit de les Planes, propietari del Mas Alemany i de la Clota.A partir de 1762 aquest mas gaudeix d'una gran vitalitat econòmica, hi viuen 13 persones, el mateix nombre que al 1800. Els Petit continuen amb la titularitat de la masia, que aixoplugava el 1852 a 10 persones. Les Planes, en els darrers 50 anys ha sofert diverses vicissituds, ha canviat de propietari, ha estat comprada per servir de restaurant, de casa d'estiueig, reformada,... Tot i així, encara conserva la imatge de masia que li va donar el seu caràcter. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 33897 | Can Grau del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-del-coll | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | La façana principal de l'edifici històric ha patit l'adhesió de la casa de nova construcció. | Masia formada per diversos cossos arquitectònics adossats a l'edifici principal. És de planta rectangular amb planta baixa i pis i teulada a doble vessant, per bé que cal destacar el fet que l'alineació original d'aquest edifici s'ha vist modificat modernament, ja que s'observa que el vessant nord-oest està escapçat, essent molt més curt que el sud-est, que es conserva encara tal com era originàriament. Aquesta mutilació es tradueix també a la façana principal, a la qual s'ha adossat una edificació posterior a la meitat esquerra. Així doncs, a la façana de l'edifici original es conserva, a nivell de planta baixa, el portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, amb porta de fusta de doble batent. A la dreta d'aquest portal hi ha una altra porta d'entrada, realitzada més modernament, que és la utilitzada actualment per accedir a l'interior de l'immoble. Aquesta porta presenta un arc escarser, i el marc presenta un arrebossat d'un color grisós que la distingeix de la resta de la façana, probablement per denotar que es tracta d'un element no original. A la dreta d'aquesta porta moderna hi ha una finestra rectangular amb el muntant esquerre i la llinda feta amb blocs de pedra, mentre que el muntant dret està recobert amb un arrebossat de color grisós, a l'igual que la porta ja descrita. Destaca, al llindar de la finestra, una inscripció amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist . Al costat d'aquest anagrama hi ha les xifres '1622', corresponents a una data escapçada, probablement l'any de construcció del mas o bé d'alguna reforma. A nivell del primer pis trobem, sobre el portal adovellat anteriorment descrit, una finestra rectangular, els muntants de la qual estan fets amb blocs rectangulars de pedra, ben tallats, que sobrepassen l'obertura per la part inferior, fet que denota que originàriament hi havia una porta, la qual segurament donava a un balcó, que va ser paredada parcialment per reconvertir-la en l'actual finestra. A la dreta d'aquesta finestra trobem una obertura petita i estreta, probablement una espitllera o un espiell, i encara a la dreta hi ha una altra finestra, situada simètricament sobre la porta d'entrada moderna, abans esmentada. A l'extrem dret de la façana hi ha dues petites finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó, una de les quals està tapiada i reconvertida en una fornícula, a l'interior de la qual hi ha una petita estàtua, moderna, reproducció de la Mare de Déu de Montserrat, mentre que la finestreta del costat està tapada senzillament amb un vidre. La cornisa de la teulada presenta decoració feta amb peces d'argila cuita disposades en forma de dents de serra. Cal destacar, a la façana posterior de l'edifici principal, una finestra geminada d'estil gòtic que conserva, com a part original de la mateixa, únicament els arcs. Com ja s'ha indicat anteriorment, al sector sud-oest de l'edifici principal s'adossa un altre casa, moderna, que ha mutilat la meitat de la façana. Aquest edifici no presenta interès patrimonial. Des de la cantonada sud-oest d'aquest edifici de nova planta, però, arrenca el mur del baluard que tanca la finca, del qual cal destacar el portal d'entrada, d'arc carpanell. | 08020-30 | Carrer de Sant Climent, 1 | El Mas ha tingut varis noms: Mas Mestre, s'esmenta al capbreu de 1391. El propietari havia estat Petro Magistiri (Pere Mestre), documentat l'any 1314, i propietari important del Baix Llobregat al servei de Guillem de Durfort. El segle XVI apareix com l'hostal del Girona. A finals d'aquest segle apareix com Hostal Albareda. A partir de 1597 apareix en la propietat dels Grau del Coll. | 41.3322100,1.9438400 | 411622 | 4576175 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al jardí de la masia es conserva un monòlit de pedra calcària rectangular desplaçat de la font de Puig-Voltó, amb la inscripció 'FONT PUIG·VULTÓ. 1935. Propietat Romagosa'. A l'altra banda del camí, es conserva la pallissa i altres annexos de la masia. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||
| 34071 | Himne a la Cuca-Fera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-cuca-fera-de-begues | SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. | XX | Himne dedicat a la Cuca Fera de Begues, figura principal del bestiari festiu del municipi. La lletra de l'himne és la següent: 'Paorosa Cuca-Fera/que en les pedres de Montau/vas restar en negra espera/insensible al vol de l'au;/en la tomba que va obrir-te/el diable amb sa maldat,/de la qual has pogut sortir-te/després d'anys de soterrat.' TORNADA: 'Cuca-Fera quina joia/altra volta al món dels vius!/Com abans a tota noia/treu-la de perills asprius.' 'Si la bella Rosaclara/donzella d'Aramprunyà,/del castell i del seu pare/un galant la va robar, tu de l'avenc de la Ferla/vas eixir amb ulls de foc/ i a la coneirosa perla/vas tu retornar al seu lloc.' (TORNADA) 'Al galant que la robava/el vas vèncer i empassar,/però Satanàs sotjava/i el teu gest desaprovà./I entremig roca viva/et va fer la tomba i niu/i allà on la llum no arriba/t'enterrà de viu en viu.' (TORNADA) 'Treballant de nit i dia,/cercant aigua, fent un pou,/han vist com apareixia/la Cuca-Fera que fou./Paorosa Cuca-Fera/que en les pedres de Montau/vas resistir en negra espera/insensible al vol de l'au.' (TORNADA) | 08020-204 | El Ramon Bech va escriure 'l'Himne a la Cuca Fera de Begues' que explica l'origen romàntic, fictici i llegendari de la bèstia. La música del mateix va ser composada per Josep Maria Torrens. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ramon Bech i Taberner / Josep Maria Torrens | L'himne a la Cuca-Fera ha donat lloc a narracions modernes en forma de conte que expliquen el que s'ha anomenat la llegenda de la Cuca Fera. Aquesta llegenda neix amb la voluntat d'arrelar al bagatge cultural dels beguetans i fins i tot ha esdevingut part del projecte educatiu de Begues, impulsat per l'Ajuntament (veure bibliografia). Així, diu la llegenda que la Cuca Fera va néixer a les profunditats de l'avenc de la Ferla, des d'on es passava el temps contemplant la vida dels beguetans. Per aquell temps vivia al castell de l'Eramprunyà el baró i la seva filla, la donzella Rosaclara. Però una nit, un cavaller vanitós va raptar la donzella Rosaclara i va endur-se-la del castell a galop del seu cavall. En assabentar-se la Cuca Fera d'aquest fet, va sortir a aturar el cavaller i amb els seus ulls de foc el va vèncer i se'l va empassar. Així va ser com la Cuca Fera va retornar la donzella Rosaclara al castell de l'Eramprunyà. En agraïment per retornar-li la seva filla, el baró d'Eramprunyà va nomenar la Cuca Fera 'protectora del poble de Begues'. Poc després el diable, ple d'enveja i gelosia, es va assabentar del que havia succeït, va anar a trobar a la Cuca Fera i la va tancar a l'avenc de Can Sadurní, al Montau. Tot i així, la Cuca Fera va treballar nit i dia per sortir d'aquell forat fins que ho va aconseguir. Quan va sortir a fora, va anar a donar la bona nova a la gent del poble, que ho va celebrar amb una festa grossa. Des de llavors ençà, al poble de Begues, cada any per la Festa Major, se celebra un gran correfoc amb la Cuca Fera i els diables de Begues commemorant aquesta llegenda. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 34290 | Carrer del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-carme | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XVIII | Alguns dels habitiges d'aquest carrer presenten signes de degradació. | Carrer conformat pels habitatges situats als números 1, 9 i 11 al 21. La major part d'aquestes edificacions són d'estil popular o rural. Es tracta, així, de cases entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. De composició arquitectònica senzilla, les façanes presenten, en la major part dels casos, un ample portal d'entrada d'arc rebaixat, utilitzat en el passat per a l'entrada de carros i tartanes, i una o dues finestres a cada costat. A nivell de primer pis, solen tenir dues finestres, habitualment la situada sobre el portal d'entrada presenta balcó amb barana de ferro forjat. Per acabar, cal fer esment de l'edifici situat al número 1 d'aquest carrer, un magatzem d'un estil modernista molt senzill, de planta quadrada i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta, com a únic tret decoratiu, el portal d'accés, d'arc carpanell molt rebaixat, de maó vist, decorat a la part superior dels muntants amb una composició romboide igualment de maó vist. | 08020-417 | Carrer del Carme, números1, 9, i 11 a 21 | El carrer del Carme és, juntament amb el passatge de Sant Martí, l'altre carrer històric que conforma el nucli del barri de Begues conegut com a Raval de Sant Martí (veure apartat 'Història' a la fitxa 416). | 41.3329600,1.9226300 | 409848 | 4576280 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34290-foto-08020-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34290-foto-08020-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34290-foto-08020-417-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) apareix el Raval d'en Martí. | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||
| 34274 | Avenc Joan Cabeza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-joan-cabeza | FERRER, R. (2008). Nueva sala en el avenc Joan Cabeza, Begues (Barcelona), News Corb. Publicación electrónica de Flash Black Corb, fotografía y exploración subterrània, 2 (mayo 2008). www.flashblackcorb.com/Avenc_J.Cabezas.pdf [consulta: 25 d'agost de 2009] FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FLASH BLACK CORB (2008) Avenc Joan Cabeza (-65 m), Natura i aventura, 21 (octubre de 2008): 32-35 | Avenc de 60 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 49 metres d'àmplies dimensions que duu a una rampa amb un ressalt de 4 metres. A la cota -25 m s'obre una sala lateral a la que s'hi accedeix per una estretor per la que s'ha d'ascendir uns 10 m. Aquesta sala, d'uns 8 m d'amplada, compta amb formacions espectaculars repartides pel sòl, parets i sostre. | 08020-401 | Puig Verdeguer | El descobriment d'aquest avenc fou fortuït quan una màquina excavadora gairebé caigué al fons de l'avenc mentre extreia sal de llop per una indústria ceràmica local. El nou avenc fou explorat per primer vegada a l'any 1980 per membres del SIEP-CE Poblet. L'any 2008 el grup Flash Black Corb hi descobrí la bella sala lateral. | 41.3126600,1.9172300 | 409368 | 4574032 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 33918 | La Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parellada | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XVI | Tot i que l'equip elaborador d'aquest Mapa de Patrimoni no ha obtingut accés a l'interior del recinte de l'immoble, aquest sembla presentar diversos signes de modificació fruit de diverses restauracions. | Edifici amb teulada a dues vessants amb carenera paral·lela a la façana. Distribució aparent en tres cossos amb un cos afegit a ponent que va allargar la façana. A la façana principal destaca un arc de mig punt i un balcó a sobre amb quatre mènsules motllurades com a elements més destacades. | 08020-51 | Entre Mas Ferrer i Can Rigol | El fogatge de 1515 apareix en Jaume Petit de la Parellada. De l'any 1580 (Rafaela Joana Petit) a 1724 (Magdalena Petit Martí), consten els bateigs dels Petit de la Parellada. El capbreu de 1595 Mas Parellada és propietat de B. Petit. Inclou el mas Garau i Bartró. Límita amb Mas Roig i mas Vidre. L'any 1756 és propietari Gabriel Freixas. El capbreu de 1819, Vicens Freixes, ciutadà honrat de Barcelona, confessa el Mas Petit de la Parellada. L'any 1824 va ser propietat de Joan Puigventós, de Sitges. L'any 1849 és anomenada la Casa Parellada. Després d'haver estat habitada per la Guardia Civil a finals dels anys 90, l'any 2005 va ser ocupada per membres del col·lectiu okupa. | 41.3277200,1.9157700 | 409267 | 4575705 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33918-foto-08020-51-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici va patir una transformació profunda a mitjans del segle XX,, moment en que es varen adaptar els corrals i pallisses en habitatge. | 95|98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||
| 34173 | Forn de calç del Mas Glaçat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-mas-glacat | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 17. Centre d'estudis beguetans. | XX | La vegetació l'ha envaït completament, amenaçant amb el deteriorament de les parets originals del forn. | Forn de calç de grans dimensions, destaca per tenir una cambra d'entrada com a boca de l'estructura feta de paret de tres quarts (amb maó), que va des de terra a mitja alçada de la galeria, on comença una volta també de maó pla. L'alçada d'aquesta galeria és de dos metres d'alçada i tres de llargada. L'interior, d'uns 4 o 5 metres de diàmetre aproximat era folrat de pedra de sauló de color vermell, coneguda també com a pedra d'esmolar vermella, dotada de propietats refractaries, la qual amb l'escalfor s'acabava vitrificant, fet que no permetia el desgast. | 08020-306 | El Pedró | El forn havia funcionat fins els anys '60. Les seves dimensions són considerables i s'hi produïa ja d'una forma industrialitzada en comparança amb els més antics, més petits i rudimentaris. Aquests forns es situaven en un lloc ben comunicat, on es pogués arribar en camió pel transport de la calç. El combustible utilitzat va ser la llenya fins pràcticament al final dels seus dies. Van entrar en decadència juntament amb la desaparició dels bosqueters que netejaven els boscos fent gavella. Els últims temps es van subsistir usant com a combustible residus industrials de teixits i gomes, fins a desaparèixer. Aquests forns acostumaven a tenir una petita construcció per habitacle, on pernoctaven els homes que hi feien foc de forma continuada els vuit o nou dies que durava la cocció. Aquest element està relacionat amb el desaparegut Mas Glaçat, situat a la vessant de llevant del fondo de Mas Glaçat en el camí de les Planes. Actualment és en runes. La família Amell el va fer enderrocar abans de la Guerra Civil. La història d'aquest mas es caracteritza per les vegades que ha canviat de mans. La primera referència que trobem del Mas Glaçat és del 1477, en un llevador de rendes del segle XV, sense especificar a qui pertanyia. Quan l'any 1575 es pren la decisió de construir una nova església per a Begues, es recull en les capitulacions que es signen entre els síndics de Begues i el baró d'Eramprunyà per una banda, i els constructors de l'altra, que la pedra per a la construcció de l'església, la portarà en Climent Garau de sota el Ma Glaçat. Al 1595 sabem que el mas era d'en Gabriel Panyella i aquest l'havia adquirir a Climent Garau. Al 1610 el Mas Glaçat està habitat per un tal Tarrida, possiblement establert per un contracte de masoveria, qui dos anys més tard és substituït per Miquel Balasch, i des de 1620 fins 1633 l'habita en Pau Cirerol, sa muller i tres fills. Al 1759, Joan Barnola, terratinent de Sant Climent, el declara com a propietat seva. Cap a l'any 1800 hi viu Gabriel Vinyas, i al 1852 la nissaga Viñas encara hi té la seva llar al mas. Jaume Viñas és llavors el cap de casa. Per la consueta del rector mossèn Massaveu sabem que l'any 1880 Mas Glaçat encara està habitat i visitat per la benedicció (salpàs) de Pasqua. | 41.3282100,1.9407000 | 411354 | 4575734 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34173-foto-08020-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34173-foto-08020-306-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||
| 34203 | Cal Xepis / Cal Gepis / Cal Jepis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xepis-cal-gepis-cal-jepis | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | S'observen alguns desperfectes a l'ancalat de la façana principal, així com l'enrunament del sostre en algun petit annex. | Masia tancada amb baluard, al qual s'accedeix per un portal de factura moderna. L'edifici principal té teulada simètrica a dos vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament és de paredat antic lligat amb morter de calç. La façana principal presenta porta d'entrada i un balcó a sobre. Les obertures són asimètriques. La majoria d'annexes són moderns. | 08020-336 | Davant del carrer Sant Oreste | El mas s'esmenta al salpàs de l'any 1880. | 41.3321000,1.9240000 | 409962 | 4576183 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 34161 | Font de l'Alba / Font de l'Àlber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-font-de-lalber | Ubicada al marge d'un camí, queda envaïda per la vegetació. | Surgència d'aigua natural que utilitza una teula a manera de broc, de 20 x 30 cm. La vegetació no permet l'observació directa del punt exacte de la font | 08020-294 | El Marge del Moro | El nom tradicional que se li donava a la font antigament era font de l'àlber. | 41.3478300,1.9359200 | 410981 | 4577917 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34161-foto-08020-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34161-foto-08020-294-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 34270 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf | http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=10 | El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees, la major part de les quals pertanyen al terme municipal de Begues. El Parc Natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. És un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m). La pedra calcària, que compon gairebé la totalitat del massís, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers. Ben diferent és la zona d'Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. El relleu més destacat del Garraf és el modelat càrstic, és propi de les regions calcàries, on l'acció erosiva de l'aigua exerceix fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, originant uns relleus específics i uns determinats fenòmens de circulació hídrica. La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, de 600 m de recorregut, una fondària sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d'estiatge i als 10.000 l/s en fortes avingudes. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana. A l'interior, trobem fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria afectats pels incendis forestals i avui en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. Les dures condicions ambientals del massís (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. Aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí. La confluència d'ambients ecològics que es produeix al massís -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i l'escurçó ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i la noia. Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d'una interessant vida cavernícola. | 08020-387 | Massís del Garraf | El paisatge actual del massís de Garraf és el resultat de la forta humanització que aquest ha sofert des del paleolític fins a l'actualitat. Segons les dades paleoambientals obtingudes en les excavacions arqueològiques a partir d'estudis antracològics i carpològics, que permeten la reconstrucció hipotètica de la flora del massís a partir del neolític, sembla que entre el quart i el segon mil·lenni aC hi devia dominar un bosc mixt amb una associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita (Quercetum ilicis galloprovinciales ssp. Quercetosum faginae), variant calcícola de l'alzinar similar a la que avui persisteix en algunes zones dels Ports de Tortosa entre els 500 i els 1.000 m d'alçada. A més de les espècies que donen nom a l'associació, se'n documenten d'altres, com l'aladern, el fals aladern, l'arboç, el sever i la blada. Cap al 3.800 aC és documentada la introducció dels primers conreus de blat, d'espelta i d'ordi (Triticum monococcum, triticum dicoccum i Hordeum vulgare), alhora que comença la degradació antròpica del bosc a causa de les pràctiques agrícoles fonamentades en el sistema d'artigues, cosa que fomentà la flora heliòfila. Cap al 1.000 aC, a la Vall de Begues, l'associació primitiva havia estat substituïda per una màquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum), amb predomini del pi blanc acompanyat d'ullastre, llentiscle i arçot, sense que arribés a desaparèixer completament d'alzinar. Moment en que també hi apareix el conreu del blat modern (Ttriticum aestivum) i del lledoner (Celtis australis). Amb l'arribada dels romans, si fa no fa, començaran els conreus d'ordi modern i, en particular, de la vinya (Vitis vinifera). Aquest darrer conreu serà el dominant al massís fins gairebé a l'actualitat, amb dos moments culminants en què féu retrocedir el bosc en vastes àrees, el primer als voltants del naixement de Crist, quan el vi del Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme conquerí una bona part del mercat de la ciutat de Romà², i la darrera el s.XIX, quan la fil·loxera destruí la vinya francesa. Al final d'aquest segle, també la vinya de Garraf fou damnada i s'inicià el pas cap al bosc, que fou en bona part truncat per l'incendi de 1982. En època romana, el bosc podia haver estat d'alzinar esclarissat (Quercetum illicis galloprovinciales ssp. Arbutetosum), segons dades obtingudes a Viladecans, on sembla documentar-se un clar predomini de l'alzina, acompanyada d'arboç (Arbutus unedo) i, molt minoritàriament, de pi (Pinus halepensis). Al llarg de tota la història, i fins a moments ben recents, el massís és habitat per una fauna diversa, amb abundants cèrvids, porcs senglars, lepòrids, llops, guineus, llúdrigues, marts i gats mesquers. A partir del neolític antic, aquestes espècies hauran de competir amb els ramats introduïts per l'home, amb predomini de la cabra sobre l'ovella i amb l'aparició del bou. Posteriorment s'hi incorporà el porc domèstic, juntament amb una importància més gran dels bòvids. Des dels temps medievals, els ramats de cabres i d'ovelles hi seran dominants, i tindran probablement un paper determinant en l'evolució de la flora. El massís és una barrera orogràfica considerable, de manera que els camins naturals que la travessen han estat sempre clau de les comunicacions entre la depressió del Penedès, la costa i la vall del Llobregat. Això ha motivat la construcció de diversos camins antics que avui estan desapareixent com a resultat de la superposició de les carreteres modernes, de la construcció de pistes forestals i de la invasió del bosc. A causa d'aquesta mateixa complexitat orogràfica, el Garraf ha estat refugi privilegiat de bandolers i de guerilles, fins als maquis dels anys quaranta, i escenari de confrontacions armades, com la batalla de Bighash (any 989), que probablement donà nom al turó de la Desfeta. Com a frontera entre la Catalunya Nova i la Vella, fou base d'alguns dels castells que l'asseguraven (necessitats avui d'una restauració urgent). | 41.3121400,1.9004700 | 407965 | 4573992 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34270-foto-08020-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34270-foto-08020-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A més de Begues, l'àrea que ocupa el Parc inclou els següents municipis: Avinyonet del Penedès, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.L'òrgan gestor del Parc és l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, les oficines al Parc estan situades a la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges. El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Pla especial del Parc del Garraf va ser aprovat en data 24 de maig i 16 de desembre de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 805 de 18 de febrer de 1987. Ha estat modificat en data 22 de novembre de 1995 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2157 de 22 de gener de 1996, i en data 19 de novembre de 2001 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 3592 d'11 de març de 2002. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana.El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic.(Continuació història)Igualment, l'home ha explotat els recursos del massís des de temps immemorial, començat per la variscita, un fosfat d'alumini de color verd que es troba en les pissarres paleozoiques de Gavà, emprat en el neolític per a fer-ne denes de collaret, cosa que originà les mines més antigues conegudes a la península Ibèrica (3.400 aC). També el ferro, la pedra calcària, la calç, el gres del Bundsandstein i el ciment han motivat explotacions mineres des dels temps ibèrics fins a l'actualitat, tot transformant el relleu i el sòls del massís. També d'altres recursos naturals, com la fusta, el margalló i les terres cultivables, han estat objecte d'aprofitament intensiu des de temps remots. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 34289 | Passatge Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-sant-marti | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XVIII | Carrer conformat pels habitatges situats als números que van de l'11 al 15 i del 12 al 16, alineats a banda i banda del passatge de Sant Martí. Es tracta d'edificis que presenten característiques arquitectòniques diverses, fruit de l'evolució urbanística del nucli, però que mantenen la cohesió històrica del carrer. D'aquesta manera cal esmentar la casa situada al número 15, coneguda com a 'Cal Jan', de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, d'estil modernista. D'aquest immoble destaca la decoració deL PARAMENT de la façana principal, feta a partir de franges alternes de falsos maons, uns de superfície plana i uns en relleu. Les obertures estan disposades simètricament, situant-se al centre de la planta baixa el portal d'entrada, flanquejat a cada banda per una finestra. Aquestes tres obertures estan coronades en un arc deprimit convex. Sobre la porta d'entrada hi ha una línia horitzontal que separa els dos pisos, sota la qual hi ha una línia de decoració en rajoles. A nivell de primer pis, o golfes, tres finestres coronades en arc de mig punt, la central més elevada que les laterals. Destaca, per últim, la línia de cornisa sota el ràfec de la teulada, decorada amb trencadís de ceràmica. La casa situada al número 12, coneguda com a 'Cal Porrós', és un immoble d'estil noucentista, de planta quadrada amb planta baixa, pis i terrat. Presenta les obertures ordenades simètricament a la façana principal, amb la porta d'entrada situada al centre de la planta baixa, flanquejada per una finestra rectangular a cada costat. Aquestes obertures no presenten decoració ni marc de cap tipus. A nivell del primer pis, la finestra central presenta un balcó amb barana de ferro forjat. Aquesta finestra i cada una de les que té a banda i banda presenta un marc emmotllurat amb un revestiment de color gris blavós que contrasta, així, amb el color blanc de la superfície de la façana. Corona l'edifici un frontis horitzontal que alterna quatre paraments separats per pilastres, decorats amb rombes rebaixats en els mateixos paraments, del mateix color blanc que la resta de la superfície. Per últim cal destacar, com a edifici singular d'aquest passatge, el situat als números 14-16, que és, de fet, la masia original a partir de la qual creix posteriorment tot el passatge. És un edifici de planta rectangular, molt allargada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta ha estat compartimentada en diversos habitatges, fruit de la fragmentació de la propietat que s'ha donat en moments diferents de la seva història. D'estil popular, presenta una composició arquitectònica a la façana en què les obertures estan ordenades simètricament, de tal manera que els tres habitatges que la componen tenen, a la planta baixa, el portal d'entrada d'arc rebaixat, i una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat a l'esquerra de cada portal. A nivell de primer pis, hi ha una finestra rectangular situada simètricament sobre cada una de les obertures de la planta baixa, cinc en total, presentant, les tres del centre de la façana, balcó amb barana de ferro forjat. Totes les obertures de l'edifici estan emmarcades amb un marc de color marró, que contrasta amb el color blanc de la superfície de la resta de la façana. | 08020-416 | Passatge Sant Martí, números 11-15 i 12-16 | El passatge de Sant Martí és l'origen del barri de Begues conegut com a Raval de Sant Martí. Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquest sector de Begues és possiblement el nucli més antic de tot el municipi, format a partir de les parcel·lacions fetes al segle XVIII pel fill cabaler de Can Romagosa, el qual havia obtingut les terres de la Tenda (veure fitxa 328). Anteriorment, sembla que aquesta zona s'anomenava raval de Cal Ferrer, tal i com consta esmentat al salpàs de l'any 1880). | 41.3334000,1.9219100 | 409789 | 4576329 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34289-foto-08020-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34289-foto-08020-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34289-foto-08020-416-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|105|106|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 34222 | Mas de la Massana / la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-massana-la-massana | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | En procés d'enrunament. Les teulades han desaparegut de tots el cossos constructius. | Masia que es compon de tres cossos constructius, el principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana, però una edifici afegit a llevant desvirtua la simetria. El parament es de paredat antic lligat amb morter de calç. La cantonada està reforçada amb carreus de pedra. La façana principal conserva els forats de subjecció de les bigues de la bastida utilitzada en la seva construcció. Consta de portal principal amb muntants de pedra i llinda de fusta, i dues finestres obertes simètricament a nivell del pis, les quals devien ser més grans i van ser reduïdes mitjançant la construcció de paret de maó. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica entre les dues finestres. El coronament de la façana es tanca amb una cornisa de teules invertides que descansa sobre una línia de rajola borda. El cos del costat de llevant presenta un portal d'arc rebaixat fet amb maons i un balcó just a sobre. El cos afegit per darrera té un portal d'accés fet amb rajoles en sardinell a la façana est. A sobre, hi ha una finestra de disseny més modern. Davant de la casa hi ha diferents annexes tancats per un perímetre de paret de pedra que haurien estat utilitzats com a corral, en una de les cantonades del qual hi ha un pou de pedra, molt deteriorat. | 08020-355 | Fondo de la Maçana | El topònim Massana és d'ascendència àrab, i fa referència a un assentament proper a una via de comunicació, cosa que lliga amb la proximitat del camí ral (antiga via romana) de Barcelona a Vilafranca. L'any 1391 apareix en un capbreu, esmentat al límit oest del mas Caçalm i com a límit est de la muntanya de Perafita. També s'esmenta en un precari signat a favor de Jaume Ça Panyella per una peça de terra a la Maçana. L'any 1595 apareix en un capbreu, s'esmenta el torrent de la Massana, però no el mas. L'any 1759 és propietat de Gabriel Freixas. L'any 1789 Vicens Freixas Morgades, doctor en lleis i ciutadà honrat de Barcelona, és propietari de la Massana. L'any 1886 Can Massana és propietat de la família Térmens. | 41.2898600,1.9132900 | 409007 | 4571505 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 33900 | Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sadurni | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XV | Masia de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament. A la planta baixa, el portal d'entrada es troba centrant la façana. Es tracta d'un antic portal gòtic de mig punt amb grans dovelles de gres vermell, transformat per enfgrandir el pas, al qual s'accedeix pujant tres esglaons. De la part baixa dels muntants arrenca un pedrís a banda i banda, amb basament de ciment i superfície d'argila cuita. A cada costat de la porta hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, llinda i ampit. A la llinda de la finestra de l'esquerra es llegeix la inscripció '1796', amb una creu enmig, i a la llinda de la finestra dreta '1683' amb una creu a sobre. Al nivell del primer pis, centra la façana una balconera de doble batent sense llosana però amb barana de ferro forjat, encastada pels extrems als muntants de la porta i a l'ampit. Aquesta porta presenta un trencaaigües ornamental, i a la llinda la inscripció '1·6 IHS 0·0', és a dir, la data de 1600 amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, situada simètricament sobre les finestres del pis inferior, les quals presenten les mateixes característiques arquitectòniques, ja descrites. A les llindes d'aquestes finestres no hi ha, però, cap inscripció. Entre la porta central i la finestra de l'esquerra hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 395). Per últim, les golfes presenten una petita finestra a la façana sota el cim de la cornisa. Es tracta d'una finestra d'arc de mig punt.Tota la superfície de la façana presenta un arrebossat de color blanc, excepte els marcs de les obertures. A l'interior de l'immoble destaquen algunes portes de la planta baixa, conservades de l'edifici original, que presenten els muntants i la llinda de pedra vista, així com el sostre de la planta baixa, de volta catalana. Adossat al costat esquerre de la masia, hi ha un altre edifici, antigament utilitzat com a habitatge dels masovers de Can Sadurní, del qual cal destacar la galeria de set arcades de mig punt que hi ha a l'alcada del primer pis de la façana. La part alta dels pilars d'aquesta galeria presenten capitell prim, sense decoració, i balustrada entre els arcs. A 20 metres de la casa, per la part sud, s'aixeca un altre edifici, que antigament havia tingut un ús agrícola, on actualment s'ubica el restaurant dels propietaris de Can Sadurní. És un edifici de planta rectangular, amb teulada a un sol vessant, fet de pedra, d'estil rústic. En aquest destaca el portal situat a ponent, d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una pedra rectangular amb una inscripció on es llegeix 'ANY 1811', la data de construcció. A l'interior del restaurant, penjat en una paret, els propietaris de Can Sadurní conserven un document datat el 6 de novembre de l'any 1576, procedent de l'arxiu documental de Can Sadurní. Es tracta de l'escriptura de compra d'un cens per 528 lliures barcelonines. A la cantonada nord-oest de la masia es troba l'edifici que actualment alberga les caves on la família Sadurní elabora els seus vins i escumosos. Al seu interior destaca una petita col·lecció d'eines relacionades amb l'agricultura i la viticultura, com arreus per a bèsties de càrrega, premses de vi de fusta, trasbalsadors, etc. | 08020-33 | Pla de Cal Sadurní | Els fogatges dels anys 1497 i 1515 apareix com Mas de la Spluga, de Jaume Petit de la Spluga. De 1561 (Jaume Gabriel Sadurní) a 1817 (Anton Sadurní Colomer) consten els bateigs dels Sadurní de l'Espluga. Al capbreu de 1595 i des d'aleshores apareix com Mas Sadurní. Encara pertany a la mateixa família. | 41.3439500,1.9117500 | 408953 | 4577511 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 33881 | Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum | Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Begues. Alguns, entre els quals hi ha tres destrals o aixes de pedra polida i fragments de ceràmica ibèrica, únicament poden ser atribuïts al municipi, sense més precisió. D'altra banda, però, hi ha dipositats també materials arqueològics procedents dels jaciments de la Cova de Can Sadurní, de la Cova Cassimanya, i de Can Jaques. Hi ha també materials procedents de paratges coneguts com ‘Ermots de Mas Ferrer' (Can Ferrer?), entre els que hi figura una aixa i diversos fragments de ceràmica; així com fragments de ceràmica procedents del ‘Camp Grau-Mitjans', de ‘Cal Anfruns' i del ‘Camp Gras'. També hi ha elements de sílexs procedents de ‘la Morella'.Una altra col·lecció important és la de minerals, que inclou exemplars procedent de Begues. D'aquesta manera podem trobar-hi cristalls romboèdrics de calcita, estribina, magnetita cristal·litzada en octàedres, impregnació dendrítica de pirolusita, gres amb moscovita, cristalls de quars en prismes hexagonals, quars lletós i quars rosat, lidita, guix, dolomita, ocre i calcita sal de llop. No es coneix el lloc exacte del què van ser recollits aquests minerals. Finalment, al Vinseum entre la col·lecció paleontològica existeixen exemplars procedents de Begues. Per que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de ‘Daonella lommeli', de ‘Platyceras', d' ‘Orthoceras' i de ‘Terebratula vulgaris'. Pel que fa als trilobits, hi ha ‘Denckmanites miser', ‘Harpes' i ‘Phacops'. Hi ha també un fòssil coral·lí de ‘Zaphrentis' i un de botànic de ‘Mentzelia mentzeli'. | 08020-14 | Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès | Els materials arqueològics procedents de ‘la Morella' van ser dipositats pel Sr. X. Virella l'any 1993. El Sr. Mitjans hi diposità algunes destrals/aixes en una data no precisada. El Sr. J. Miret i Mestre hi diposità l'any 1974 els materials recollits per J. Gavaldà a Can Jaques. Es desconeix la data i persona que hi diposità la resta dels materials arqueològics. La col·lecció de minerals prové d'aportacions realitzades pels senyors Gual, Torruella i Montal, dipositats el 1945; el Sr. X. Virella, el 1978; i el Sr. J. Roca Piñol, el 1982. Pel que fa a la col·lecció paleontològica, és fruit d'aportacions del Mossèn Ll. Via i del Sr. Ll. Llopis, l'any 1945; i dels senyors E. Ferrer i J. Magrans, l'any 1987. | 41.3302400,1.9247000 | 410018 | 4575976 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | Legal | Antic|Cenozoic|Paleògen|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|123|124|125 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34243 | Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgras | RIBÉ, G. (1993) Espai i territori entre el Neolític Antic i el Neolític Mitjà. Aproximació a un estudi d'arqueologia espacial al Penedès. Tesi de llicenciatura (UAB), inèdita. | Materials en superfície del neolític antic evolucionat recollits en una dolina. Es tracta de diversos fragments de ceràmica i indústria lítica. Els primers consisteixen en una nansa de llengüeta amb decoració de crestes i fragments d'una gran gerra ovoide, tot fet amb desgreixant groller de calcària i quars. La indústria lítica consisteix en elements de sílex deshidratat: algun gratador-rascadora, ascles i altres fragments. | 08020-376 | Campgràs | Els materials recollits en superfície van ser dipositats al VINSEUM (Vilafranca del Penedès) | 41.2893600,1.9136500 | 409036 | 4571449 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34243-foto-08020-376-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 33870 | Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac | NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18. VVAA. (2002). 'El pou de glaç, patrimoni en perill'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 1. VVAA. (2003). El pou de glaç de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans. Begues. VVAA. (2004). 'El pou de glaç'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 20. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XVII-XIX | Es tracta d'una estructura de planta circular de grans dimensions que no conserva la coberta, que possiblement era en forma de cúpula. Mesura 13 m de diàmetre exterior (10,95 m d'interior) i té 10 m de profunditat conservada. Està en bona part excavat en el subsòl calcari, mentre que els potents murs estan fets amb carreus de pedra calcària i gres, lligats amb morter de calç. A la part alta disposa de dues portelles, una orientada a l'oest i una altra a l'est, per les que s'accediria a l'interior. A la part alta de la cara sud, hi ha una tercera obertura, de petites dimensions i en forma de torba, que potser s'utilitzava per introduir-hi la palla i el boll amb el que cobrien el gel. A la part més baixa del pou, a la façana nord, hi havia un clavegueró que drenava l'aigua cap a la Riera de Begues. Aquest però no és visible actualment, ja que possiblement està cobert de runa (VVAA, 2003). La ubicació d'aquest pou no és gratuïta: es troba al costat de la riera, just al final del Pla de Begues, on la riera ja ha recollit bona part de l'aigua dels torrents tributaris. En aquest punt, a més, existirien pèlags naturals que acumulaven l'aigua, afavorits pel substrat argilós i impermeable del sector . Es troba l'obaga, a pocs metres per sobre de la riera i ben a prop de la Via Mercadera, el camí carreter que unia Barcelona amb Vilafranca i Tarragona, passant per Begues). A més, aquest és el sector on el pla té menor altitud, i on per tant, la inversió tèrmica creada per encerclament de les muntanyes produeix les gelades més fortes (-10 a -12º no són excepcionals) i freqüents (actualment de 40 a 60 dies de gelada anuals). | 08020-3 | Al paratge de les Tallarises | Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Begues era un d'aquests darrers (VVAA, 2003). Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVI-XIX, podria ser més antic. Hi ha documents no datats que parlen de la freqüent compra de gel a l'estiu per part de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls, construït el s. XIII. Els pous de glaç van caure en desús a partir de finals del s. XIX, quan es va generalitzar la producció 'industrial' de gel. Situat estratègicament a tocar del Camí Ral que de Begues duia a Olesa, el seu transport es podia fer amb més rapidesa i comoditat. Sens dubte aquest punt era el més favorable per construir-lo de tota la Via Mercadera, camí carreter prou important al seu temps, doncs comunicava Barcelona amb Vilafranca i Tarragona (passant per Sant Boi, Begues, Olesa i Olèrdola). Justament arrel de la importància d'aquest camí, i per ajudar als viatgers, al segle XIII el baró de Cervelló hi va fer construir a mig camí l'Hospital medieval d'Olesa. | 41.3353600,1.8985400 | 407836 | 4576571 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 34212 | Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular i diferents annexos a ponent i llevant. El cos principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat i encalcinada a l'actualitat. La façana principal té una composició asimètrica, producte d'estar dividida en diversos habitatges. Hi ha tres portes d'entrada, una de mida estàndar (segons els canons actuals) i dues d'arc rebaixat, una d'elles emmarcada per maons en sardinell. A la dreta d'aquesta última, una finestra manté la mateixa fesomia. Al segon pis sobre aquestes dues obertures, hi ha tres finestres d'arc de mig punt allargades. A l'altre extrem de l'edifici, sobre les altres portes, destaca un balcó sobre el portal més gran. Destaca un rellotge de sol a la dreta del balcó. Està reforçada amb carreus de pedra. La façana principal conserva els forats de subjecció de les bigues de la bastida utilitzada en la seva construcció. Consta de portal principal amb muntants de pedra i llinda de fusta, i dues finestres obertes simètricament a nivell del pis, les quals devien ser més grans i van ser reduïdes mitjançant la construcció de paret de maó. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica entre les dues finestres. El coronament de la façana es tanca amb una cornisa de teules invertides que descansa sobre una línia de rajola borda. El cos del costat de llevant presenta un portal d'arc rebaixat fet amb maons i un balcó just a sobre. El cos afegit per darrera té un portal d'accés fet amb rajoles en sardinell a la façana est. A sobre, hi ha una finestra de disseny més modern. Davant de la casa hi ha diferents annexes, tancats per un perímetre de paret de pedra que haurien estat utilitzats com a corral. | 08020-345 | Vinyes de Cal Gepes | En un capbreu de 1595, Mas Pau, abans Mas Panyella de la Figuera era propietat de Ponç Montserrat Pau. Limitava a l'est amb Joan Sadurní de la Costa, al sud Joan Carreras (que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes), i part amb l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols (que fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina), a l'oest amb Sadurní de l'Espluga, i al nord part amb Joan Sadurní de la Costa, part amb Joan Sadurní de l'Espluga i part amb el terme de l'Hospital de Cervelló. L'any 1610 era propietat Pau de la Figuera. De 1663 (Paula Pau) a 1856 (Rosa Pau), consten els bateigs dels Pau i Pau Cirerol o Cirerola de la Figuera. L'any 1756 era propietari Joseph Pau Cirerol del Mas Pau de la Figuera. L'any 1849 era la Casa Pau de la Figuera. | 41.3284700,1.9219700 | 409787 | 4575782 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34212-foto-08020-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34212-foto-08020-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34212-foto-08020-345-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 33876 | Can Barreres / Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barreres-can-figueres | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. | Camps de conreu de farratge. | 08020-9 | A prop de les masies de Can Barrera i Can Figueres | Entorn a l'any 1976, el Sr. Llibert Piera i el Dr. Miquel Taradell van prospectar superficialment aquesta zona i van localitzar-hi diversos fragments de ceràmica d'època ibèrica. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, es va localitzar material ceràmic en superfície d'època ibèrica molt erosionat, sense poder observar cap tipus d'estructura. | 41.3412000,1.9250100 | 410059 | 4577192 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | L'any 1983 Marta Blanch i Anna Blasco demanaren permís d'excavació al Servei d'Arqueologia i fou denegat. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||
| 33871 | Dolmen d'Ardenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-dardenya | BLASCO, A.; CANTOS, J.A.; IBÁÑEZ, M.J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen d'Ardenya (1a Fase) (Begues, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'un dolmen força malmès del que en destaquen 9 lloses calcàries col·locades verticalment i en disposició radial, tot seguint una planta circular, i una de perpendicular a les altres. Es tractaria, possiblement, d'una galeria catalana (Blasco, Cantos, Ibáñez, 2004) coberta per un túmul, que se situaria cronològicament entre el neolític final, el calcolític i el bronze inicial (3800-4100 BP). | 08020-4 | Al bosc conegut com a Coll de la Creu d'Ardenya | Entorn a l'any 1996, l'arqueòleg territorial Magí Miret descobrí el dolmen. El juliol de l'any 2004 s'hi realitzà una intervenció arqueològica en la que únicament es recuperà una punta de fletxa de coure de tipus 'palmela'. | 41.3522300,1.9181600 | 409501 | 4578424 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 79|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||
| 34218 | Pou de la Font Sangonera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-sangonera-ii | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 15. Centre d'estudis beguetans. | XIX-XX | L'estructura ha estat molt modificada i està envaïda per la vegetació natural. | El lloc conegut com la Font Sangonera és el lloc d'ubicació d'aquest pou amb pica. Es tracta d'una estructura circular amb parament de pedra irregular lligada amb ciment modern. L'estructura del pou té 1,9 m de diàmetre i 2 metres d'alçada, l'entrada d'accés al pou és tapiada. Entre el pou i la pica o safareig hi ha un conducte que els uneix i que serviria per portar l'aigua del primer al segon. Aquest canal amida 1,2 m x ,52 m, amb una alçada màxima de 45 cm. La pica d'estructura rectangular amida 1,47 m X 1,40 m. El parament de la pica és igualment de pedra lligada amb ciment modern. Al voltant del pou es conserva una paret perimetral (uns 170 m) d'un recinte tancat (uns 1200 metres quadrats) sobre un terreny amb pendent nord - sud. Enmig del recinte es conserva el pou amb la pica descrit. Un altre pou amb pica es conserva enmig del perímetre. | 08020-351 | Pou de les Agulles | Es desconeix quin era l'origen ni l'ús que havien tingut les restes constructives que tanquen l'espai on s'ubica el pou descrit. Alguns autors relacionats amb el Centre d'Estudis han hipotetitzat amb la possibilitat que aquest perímetre constructiu sigui per les característiques una gran masia amb annexes auxiliars que formés un nucli tancat. Fins fa pocs anys, aquest espai era destinat a hort, l'únic ús conegut. Dintre el recinte es conserven dos xiprers de grans dimensions, al costat est de la tanca. | 41.3315100,1.9234300 | 409913 | 4576118 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34218-foto-08020-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34218-foto-08020-351-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||
| 34223 | Pou de la Font Sangonera I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-sangonera-i | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 15. Centre d'estudis beguetans. | XIX-XX | El lloc conegut com la Font Sangonera és el lloc d'ubicació d'aquest pou amb pica. Es tracta d'una estructura semicircular per una banda i tancada en línia recta per l'altre. La part recta amida 3,70 m i interiorment des de la paret recta a la finestra d'entrada al pou hi ha 2,25 m. L'alçada d'aquest cos és de 2,20 m i la finestra és una obertura tancada amb porta metàl·lica de 0,78 x 1,85 m. Aquesta estructura conté el pou, i presenta parament de pedra irregular lligada amb ciment modern. La part inferior de l'obertura de la porta original d'accés al pou va ser tancada amb ciment. Al costat del pou s'adossa una pica o safareig de planta rectangular (2,80 m x 2,20 m), té una alçada de 87 cm i en un dels seus murets es conserva una part de la bomba metàl·lica que servia per extreure l'aigua sobre una petita pica (49 x 39 cm) amb una obertura que serviria per recollir-la, tapada, o per fer passar l'aigua a la pica gran quan es necessitava. El parament de la pica és igualment de pedra lligada amb ciment modern. A terra, davant de la pica hi ha unes lloses de pedra planes conformant un paviment destinat a trepitjar-lo mentre es treballava en aquesta estructura. Al voltant del pou es conserva una paret perimetral (118 m) d'un recinte tancat (765 metres quadrats) sobre un terreny amb pendent nord - sud. Enmig del recinte es conserva el pou amb la pica descrit. Un altre pou amb pica es conserva a l'angle septentrional. És possible que aquest recinte hagués estat utilitzat com a tancat o com a possible corral. | 08020-356 | Puig de la Clota | Es desconeix quin era l'origen ni l'ús que havien tingut les restes constructives que tanquen l'espai on s'ubica el pou descrit. Alguns autors relacionats amb el Centre d'Estudis han hipotetitzat amb la possibilitat que aquest perímetre constructiu sigui, per les seves característiques, una gran masia amb annexes auxiliars que formés un nucli tancat. Fins fa pocs anys, aquest espai era destinat a hort, l'únic ús conegut. Dintre el recinte es conserven dos xiprers de grans dimensions, al costat est de la tanca. | 41.2927600,1.9104500 | 408773 | 4571829 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34223-foto-08020-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34223-foto-08020-356-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||
| 34125 | Cova 1 de les Penyes Roges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-1-de-les-penyes-roges | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Galeria d'1 m d'alçada per 1 m d'amplada i 7 m de longitud amb el sòl constituït per argiles i materials de petites dimensions. | 08020-258 | Penyes Roges | Explorada per primera vegada per membres del SES del CEP | 41.3003800,1.8728200 | 405633 | 4572716 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34126 | Cova 2 de les Penyes Roges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-2-de-les-penyes-roges | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | La cavitat comunica amb l'exterior mitjançant dues boques. La primera és la boca de la cova i amida 2,5 x 3,5 m. La segona és un pou superior que sobre passa els 4 m. La galeria, de 2 m d'alçada, avança durant 5 m en direcció NE per després girar 90º vers el SE. En aquesta zona trobem un pou de 6 m de profunditat. | 08020-259 | Penyes Roges | Explorada per primera vegada per membres del SES del CEP | 41.3002200,1.8722300 | 405584 | 4572699 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 33948 | Avenc del Corral Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-corral-nou | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. | Avenc de 43 metres de profunditat màxima amb una boca de 2 x 4 metres. Aquesta dóna pas a un pou de 12 m seguit d'un altre de 23 m. Aquest darrer condueix a una rampa que baixa amb forta inclinació fins arribar a un petit fus. | 08020-81 | Can Jaques | Explorat per primera vegada l'any 1898 per Norbert Font i Sagué. | 41.3028600,1.8540600 | 404066 | 4573012 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Pot presentar problemes d'hipòxia (manca d'oxigen).Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34101 | Avenc del Ginebró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-ginebro | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 71 metres de profunditat màxima. Quatre pous enllaçats entre sí de 23, 17, 15 i 8 m arriben a -70 m. Una sèrie de pous paral·lels connecten amb un d'ells que assoleix els -71. | 08020-234 | La Morella | Explorat per primera vegada l'any 1958 per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. | 41.3034100,1.9109000 | 408826 | 4573011 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34068 | Pou de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-agulles | AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996): 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. FONT I SAGUÉ, N. (1899): 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. MONTURIOL, J.; MUNTAN, L. (1961): 'Resultado de unas investigaciones sobre el Karst del Plá de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona)', SPELEON, Revista española de Hidrología, Morfología cárstica, Espeleologia y Cuaternario. Tom XII, núms. 1-2, p. 87. Instituto de Geología. Oviedo. | Avenc de 4 metres de profunditat màxima. Es tracta d'un fenomen càrstic fossilitzat que a causa d'un revestiment d'argiles que l'impermeabilitza i reté l'aigua, per la qual cosa fou utilitzat com a pou natural (Aymamí, Pallarès-Personat 1996). | 08020-201 | Les Agulles | Explorat per primera vegada l'any 1961 per Joaquim Monturiol Pous i Luis Muntan Engberg. En la publicació de les seves expedicions espeleològiques pel Garraf, Norbert Font i Sagué cita haver-hi esmorzat l'any 1899. | 41.3119700,1.9359700 | 410936 | 4573936 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34120 | Avenc del Parpal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-parpal | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 44 metres de profunditat màxima. Un conducte estret desemboca a -6 m en un pou fusiforme de 34 m de profunditat. En el fons un altre petit pou arriba als -44 m. | 08020-253 | La Morella | Explorat per primera vegada l'any 1968 per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. | 41.2924600,1.9113900 | 408851 | 4571795 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34148 | Avenc d'enTomàs Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dentomas-deu | Avenc de 12,5 m de profunditat màxima. La cavitat consta d'un petit pou de 3 m que ens condueix a una gatera que ens duu a una sala d'1 m d'alçada. Tant en aquesta cavitat com en el pou de 9 m restant es trobaren gran quatitat d'ossos. Al final d'aquest existeix una corrent d'aire fred, pel que es dedueix que aquesta cavitat pot donar molt més de sí. És rica en formacions d'anemolites i estalactites. | 08020-281 | Puig Ginebró | Explorat per primera vegada l'any 1974. | 41.2943100,1.9112100 | 408839 | 4572001 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||||
| 33868 | Avenc del Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-sellares | DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior. | 08020-1 | Puig d'Avencó | Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008). | 41.3415300,1.8751300 | 405886 | 4577282 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Prehistòric|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 76|125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 34103 | Avenc de les Banderes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-banderes | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 14 metres de profunditat màxima i 12 m de recorregut total. El pou d'entrada presenta una vertical de -8 m, formant una sala de 10 x 4 m amb pendent vers el nord-oest. A la paret del punt més baix d'aquesta sala, a 4 m sobre el fons, s'obre una nova sala de 5 x 2 m. Cal ressaltar la gran quantitat de concrecions que recobreixen les parets. | 08020-236 | Puig de l'Astor | Explorat per primera vegada pel SES del CEP. | 41.3192600,1.8536300 | 404054 | 4574833 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34078 | Avenc del Bufí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-bufi | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 19 metres de profunditat màxima i dues boques d'accés. Les boques donen accés a un pou de -17,5 m, d'estructura irregular, i amb la base constituïda per una barreja d'argiles i clasts. Al nord-est de la planta s'inicia una galeria que finalitza després d'un recorregut de 5 m en la part alta d'un petit pou de secció circular i uns 1,5 m de diàmetre. | 08020-211 | Campgràs | Explorat per primera vegada pel SIRE de la Unió Excursionista Catalunya. | 41.2951600,1.9165600 | 409288 | 4572090 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34135 | Avenc del Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-puigmolto | AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 29 metres de profunditat màxima de boca subcircular. Aquesta, de 2 m de diàmetre, dóna pas a un únic pou de -29 m que es desenvolupa sobre una diàclasi N-S que va adquirint amplitud progressivament en aquesta direcció fins arribar al seu fons amb unes dimensions de 2,5 per 6 m. El pou ha entrat en contacte amb cavitats fusiformes secundàries de les quals la més important és la situada a la paret sud, a 4 m sobre el fons, adquirint un desenvolupament vertical de 9 m. El procés reconstructiu es troba àmpliament representat amb formacions estalagtítiques que recobreixen gairebé totes les parets. | 08020-268 | Puig Moltó | Explorat per primera vegada per Font i Sagué. Durant anys va ser utilitzat com a canyet, llançant-s'hi el bestiar mort. | 41.3140000,1.9233900 | 409886 | 4574174 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34108 | Avenc de les Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-terradelles | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Malmès per l'abocador metropolità d'escombraries del Garraf | Avenc de 28 metres de profunditat màxima i boca circular de 2 m de diàmetre que avui es troba cobert per l'abocador del Garraf. La boca condueix a un pou de -20 m a la base del qual s'obren dues galeries assentades sobre sengles diàclasis. La primera d'elles arriba als 6 m de longitud, amb una base en pendent de 25 graus molt concrecionada. La segona galeria baixa fins als -28 m en pendent de 40 graus, acabant en una sala idèntica a la primera. En aquesta sala poden apreciar-se tota classe de formacions litogèniques. A l'extrem nord d'aquesta sala existeix una perforació impenetrable per la que sorgia un volum important d'aigua. | 08020-241 | Coll Sostrell | Explorat per primera vegada per M. Faura i Sans. L'any 1974 hi morí l'espeleòleg Xavier Claramunt a causa d'una explosió del gas metà acumulat en el seu interior i causat per la fermentació de les escombraries de l'abocador.. | 41.2945400,1.9286300 | 410298 | 4572008 | 08020 | Begues | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||
| 34075 | Avenc del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-bruc | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. | Avenc de 118 metres de profunditat màxima i 40 m de recorregut. La seva gran boca el·líptica, de 5 x 7,7 m, dóna pas a un pou de -95 m. Aquest, als pocs metres s'eixampla vers el nord-oest, amb parets força erosionades. Al fons d'aquest pou trobem una sala amb el sòl amb pendent E-W, d'uns 45º, cobert de clasts. Al final de la pendent enllaça mitjançant una finestra, situada a 18 m sobre el fons, amb un fus de 45 m d'alçada. | 08020-208 | Al fondo del Bruc | Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué l'any 1899. L'any 1925 Amat i Carreras en realitzà l'exploració total. | 41.2992100,1.9079300 | 408571 | 4572548 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34085 | Avenc Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-clos | AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) Sota terra, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. FONT I SAGUÉ, N. (1897) 'Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica', Renaixença -. Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. | Avenc de 28 metres de profunditat màxima conformat per un únic pou vertical de -25 m. La boca, d'un metre de diàmetre, s'obre en direcció nord-oest. La base del pou, coberta per clasts baixa en pendent fins assolir la cota de -28 m. La cavitat està composada per la fusió de dos fusos excavats sobre una diaclassa. Un d'ells forma la cavitat pròpiament dita, mentre que el menor, menys desenvolupat, arriba als 13 m d'alçada i es manté unit a l'anterior per quatre finestres. | 08020-218 | Les Agulles | Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué, l'any 1897. | 41.3076100,1.9296100 | 410398 | 4573458 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34067 | Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-agulles | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. VIRELLA, J. (1978): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca, 1978, p. 241-269. | Cova de 7 m de recorregut. És una cavitat fortament ascendent, de 3 per 7 m i una alçada de 4 m. | 08020-200 | Les Agulles | Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué. | 41.3079600,1.9352600 | 410871 | 4573491 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34115 | Avenc del Mas Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-mas-grau | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc d'11 m de profunditat màxima i 15 m de recorregut total. Està constituït per dues sales superposades, de 5,5 m i de 10 m de longitud màxima, respectivament. La superior té accés desde la superfície per tres boques de 0,80 x 1 m, 0,8 x 1,7 m i 1 x 2 m, i està dividida per una paret central. A la seva base hi trobem un conducte vertical de -2 m. El seu fons, en pendent, correspon amb el sòl de la sala inferior. Aquesta es troba assentada sobre una diàclasi N-S i està totalment ocupada per blocs que l'obstrueixen. | 08020-248 | Puig Verdeguer | Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué. | 41.3141800,1.9108700 | 408838 | 4574207 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | També va ser conegut com 'Cova Meva'. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34080 | Forat de Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-can-jaques | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 19 metres de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre (eixamplada pels seus primers exploradors), dóna pas a un pou de -16 m estructurat sobre una diaclassa nord-sud. La seva base té forma còncava i, a l'extrem nord-est, a dos metres per sobre del nivell de la base s'obre un pou de 2 metres de profunditat. A - 6 m el pou que dóna accés a l'avenc té una obertura impracticable que enllaça per la part alta del pou principal, el qual, al mateix temps, es comunica per la part central i mitjançant una gatera i una finestra situada a 7 m del fons, amb una nova cavitat vertical situada a l'oest. | 08020-213 | Can Jaques | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. | 41.3102900,1.8628500 | 404813 | 4573827 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34081 | Pou de Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-jaques | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. | Avenc 15 metres de profunditat màxima i el fons cobert per aigua. Segons Aymamí i Pallarès-Personat (1996), l'aigua és retinguda per un dipòsit d'argiles que l'impermeabilitza. | 08020-214 | Can Jaques | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. | 41.3096900,1.8632300 | 404844 | 4573760 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34124 | Avenc del Penya-Segat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-penya-segat | AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona | Avenc de 26 metres de profunditat màxima. L'obertura exterior està orientada al sud i no és més que una penetració lateral secundària que desemboca pràcticament a la cúpula d'una cavitat fusiforme. El pou descendeix verticalment fins els -26 m i està constituït per dues cavitats d'iguals dimensions unides lateralment en tot el seu recorregut. Un desenvolupat procés de reconstrucció recobreix totes les parets i sostre de l'avenc, amb formacions que sobrepassen 1 m de longitud. | 08020-257 | Al fondo de les Terradelles | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. | 41.2962800,1.9241400 | 409924 | 4572206 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34117 | Avenc de la Morella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-morella | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. CANALS, A.; GÓMEZ-BOLEA, A. (1992) 'Ramonia Calcicola, A New Lichen Species from Catalonia, Spain', The Lichenologist, 24: 308-311. Cambridge University Press. | Avenc de 10 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un únic pou de secció el·líptica de 3 m per 7 m en la seva base. Per les parets es despengen les plantes que el rodegen i les seves restes cobreixen el fons del pou. | 08020-250 | La Morella | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras. L'any 1992 s'hi descobrí una nova espècie de líquen, la Ramonia calcicola. | 41.2982200,1.9167100 | 409305 | 4572429 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34146 | Avenc Tapat de Mas Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-tapat-de-mas-trabal | AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996). El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic, Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 20 metres de profunditat màxima constituït per tres cavitats superposades; la superior, fins a -4,5 m formava part d'una trinxera kàrstica parcialment desmantellada; la segona, fins a -14 m és un petit fus a partir del qual apareix l'avenc totalment recobert de formes litogèniques; i la tercera correspon a la part alta d'una cavitat fusiforme emplenada per materials clàstics. | 08020-279 | Al fondo de la Troneda | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras. Sembla que la part superior de l'avenc fou una explotació de sal de llop. | 41.3106500,1.9270400 | 410187 | 4573798 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34073 | Forat del Barranc de les Mosses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-del-barranc-de-les-mosses | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. | Avenc de 15 metres de profunditat màxima i boca molt gran. Als -4 m presenta un replà que, en un dels seus costats continua davallant fins als -15 m, on el pas esdevé massa estret per continuar-ne l'exploració. Presenta belles formacions d'estalactites de grans dimensions. | 08020-206 | Can Jaques | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras el 1924. | 41.3075300,1.8637800 | 404887 | 4573519 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | |||||||||||||
| 34129 | Avenc Petit de Sant Roc / Avenc del Tabac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-sant-roc-avenc-del-tabac | Avenc de 4,5 m de profunditat màxima. Consta de dues boques petites separades per un pont de roca. L'avenc consta d'un únic pou de 4,5 m de profunditat colmatat per blocs. Abundant procés reconstructiu. | 08020-262 | Puig Moltó | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras el 9 de març de 1924. Segons sembla el nom li ve d'haver estat utilitzat pels contrabandistes de tabac per amagar-hi llur mercaderia. | 41.3137500,1.9199600 | 409598 | 4574150 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||||
| 34116 | Avenc de Mas Trabal / Avenc de la Troneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-mas-trabal-avenc-de-la-troneda | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 42 metres de profunditat màxima. Un primer pou de 21 m comunica amb una finestra d'accés a un pou de 16 m de fondària que enllaça amb una nova vertical de 7 m. | 08020-249 | Fondo de la Troneda | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1923. | 41.3098900,1.9272500 | 410203 | 4573714 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34144 | Avenc de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-roc | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 31 metres de profunditat màxima. Està format per un pou campaniforme de 13 m, seguit d'un altre de 19 m. A -4 m de l'entrada comença una via lateral molt concrecionada. Pujant des de la base per l'extrem sud-oest, després de 7 m es troba un nou fus lateral de -8 m, unit a un altre de 9 m d'alçada. | 08020-277 | la Guàrdia | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1923. | 41.3132600,1.9203500 | 409630 | 4574095 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34143 | Avenc de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-cristofol | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 84 metres de profunditat màxima amb una boca de 4 x 1,5 m. La boca, obstruïda per blocs, dóna pas a un pou de -74 m amb replans a -10 m i -12 m. A -27 m enllaça lateralment amb un pou d'entrada impracticable. Existeixen dos balcons a -46 m i a -51m, entre els quals el pou adopta una forma circular fins als -63 m. A -74 m s'obre la petita boca del darrer pou, de 10 m de profunditat. | 08020-276 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1925. | 41.2944500,1.9080400 | 408574 | 4572020 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 | ||||||||||||
| 34069 | Avenc Amat i Pagès / avenc Mercè / avenc de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-amat-i-pages-avenc-merce-avenc-de-lalzina | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 15 metres de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 3 x 1,5 m dóna pas a un pou de -3,5 m, de dimensions similars a la boca i amb el fons ocupat per una capa gruixuda de restes vegetals procedents de l'alzina que creix a sobre de l'avenc. A l'extrem sud-oest de la base enllaça lateralment amb un fus de 4 m a 2 m sobre el fons, ocupat per materials clàstics de petites dimensions. Aquest comunica, mitjançant dues petites obertures, amb un nou pou de -10 m excavat sobre una diaclassa. | 08020-202 | La Morella | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras. | 41.2950600,1.9155100 | 409200 | 4572080 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-09 09:22 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,40 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.