Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34169 | Avenc del Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-vermell | FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 45 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 13 m que condueix a una rampa amb un parell de ressalts que desemboca en una rampa molt inclinada que baixa fins al fons. | 08020-302 | Penya del Moro | Explorat per primera vegada, parcialment, per Norbert Font i Sagué. L'exploració completa fou realitzada per membres del GES l'any 1956. | 41.3251000,1.9445100 | 411669 | 4575385 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||||
| 34170 | La Cuca Fera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuca-fera | SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): 'Begues'. Cossetània Edicions, Valls, p. 93-94. AAVV (2009): '75 anys de Cuca Fera', dins de l'Informatiu de Begues. Butlletí Informatiu municipal. Any XIII - número 69, juliol-agost 2009. Ajuntament de Begues, p. 10-11 SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. | XX | L'objecte actual no és el del 1934, sinó una reconstrucció relativament recent | Element singular del bestiari de foc festiu de Begues. Representa una Cuca monstruosa amb la boca oberta, de grans ullals, amb barba i ulls desperts. La última remodelació de la peça ha utilitzat la fibra de vidre com a material, tot i que històricament s'havia fet d'altres materials (veure història). La bèstia té una alçada de 3,50 metres, una amplada màxima de 2,20 metres i una llargada de 12 metres. Els punts de foc es concentren a la cara i quatre a cada costat dels lloms. | 08020-303 | El Colomar. Camí Ral, 35 | L'any 1934 va nèixer la Cuca Fera de Begues. Alexandre Nolla, gracienc, era un dels nombrosos estiuejants que a començaments de segle anaven a passar els estius a Begues. En Nolla era un dels principals actors catalans de l'època i col·labora sovint amb Josep Santpere, pare de la famosa Mary Santpere, que també hi estiuejava. A més d'actor, Nolla era un excel·lent escultor i pintor. Ell i els seus companys de la Colla de l' Arròs, gairebé tots estiuejants, van tenir la pensada de construir un animal fantàstic com els que alegraven les festes populars d'arreu de Catalunya. Després de la Festa Major, que se celebra per Sant Jaume, es posa a treballar en la realització de l'engrescador projecte. Sols en un mes, en Nolla la dibuixà, féu la maqueta de fang, el motlle de guix a mida real i, finalment, la Cuca definitiva de cartó-pedra. Els sortí un animalot d'aspecte realment monstruós, molt gran, que necessitava unes set persones al seu interior per a poder-la arriar de tant com pesava. En Nolla, n'Amigó (a la casa del qual es construí), en Ramon Bech (que escriví l' «Himne a la Cuca Fera de Begues»), en Josep Maria Torrens(que en féu la música), en Batlle, etc. Els dies 1 i 2 de setembre del 1934 s'organitzaren les Festes de Pau i Germanor com a esplèndida excusa per a celebrar solemnement la primera sortida de la Cuca Fera de Begues, que tot traient foc pels ulls i caramels per la boca recorregué el poble pels carrers encara no asfaltats, que destrossaren les petites rodes de ferro colat i deixaren la bèstia tan desgavellada que no se'n tornà a sentir parlar. Potser la fundació, el 1935, del Casino de Begues portà massa feina als actius estiuejants, i la reparació a fons que l'animal necessitava per a tornar a sortir no es pogué fer. 1976: Després de la dictadura franquista la Cuca Fera tornà a ressorgir. El Club de Futbol del poble prengué les regnes de l'organització de la Festa Major. D'ençà del 1976, Begues torna a tenir una festa que cerca la pròpia identitat i que té un poder de convocatòria, tant de xics com de grans, impensable durant la Dictadura. El 1976 en el camí de trobar unes característiques veritablement autòctones per a la festa, sorgí la idea de ressuscitar la Cuca Fera, bèstia monstruosa i festiva que només era present en el record dels més grans. Aquesta història tan singular il·lusionà els del Club de Futbol i, cap al maig del 1976, proposaren a Santiago Maluquer, estiuejant també i home d'una traça artística provada a bastament, que col·laborés en la reconstrucció d'un animal fantàstic més gran que els de Vilafranca o Sitges i del qual només quedava el record i la llegenda creada per Ramon Bech. Amb el suport incondicional dels animats revitalitzadors de la Festa Major, en Maluquer es posà a treballar. Novament, després de quaranta-dos anys, un estiuejant treballava harmònicament amb els beguetans construint el que es convertiria en la peculiaritat més característica de la festa de Begues. Algunes fotografies i dibuixos foren la guia que en Maluquer utilitzà per reproduir de la manera més fidel possible la monstruosa escultura de Nolla. Aquest cop, la tècnica i els avenços moderns ajudaren a fer una Cuca més consistent i lleugera. El xassís i la carcassa, de tubs de metall i tela metàl·lica treballada. El cos, de paper de diari. Paper de diari que, en successives capes, es convertí en cartó d'un centímetre i mig de gruix. Les rodes, de Vespino. La llarga cua, de roba, com la primitiva. Tot i haver començat a construir-la uns dos mesos abans de la Festa Major, dos dies abans encara s'hi treballava en els últims retocs. Finalment, el dia 24, quan ja era negra nit, la Cuca Fera va renéixer després de quaranta-dos anys d'oblit. Des del 1976, la Cuca Fera ha sortit cada any per la Festa Major acompanyada del diables de Begues. | 41.3202900,1.9391400 | 411213 | 4574856 | 1934 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Alexandre Nolla | (Continuació història)El Correfoc de la Festa Major s'ha convertit en el símbol festiu de tots els beguetans, una cita obligada cada any per Sant Jaume. Durant tots aquests anys, la colla de la Cuca Fera i els Diables de Begues han estat presents en els principals esdeveniments del poble. I no només això, sinó que han fet nombroses sortides a pobles d'arreu de Catalunya, entre ells Vilafranca i Barcelona, acompanyant altres bèsties fantàstiques. Però la que s'ha convertit com a més característica és la sortida a la Festa Major d'Olesa, just una setmana abans que la de Begues. En tot aquest temps, la colla de la Cuca Fera ha estat impulsada per moltíssimes persones, grans i petits, joves i no tan joves, que hi han anat passant i que han contribuït a fer de la Cuca Fera el símbol més popular de Begues.L'any 2001 es va commemorar els 25 anys de la seva reconstrucció. Per aquest motiu, la Cuca Fera va ésser reconstruïda pel taller Sarandaca per tal de fer-la més àgil i resistent. Aquesta va ser una efemèride destacada en què hi van participar la majoria de bèsties fantàstiques del Baix Llobregat que van acompanyar la nostra Cuca Fera en un dia tan senyalat.L'any 2009 es celebra el 75è aniversari de la nostra Cuca Fera. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||
| 34171 | Cova dels Sants / Cova del Morsell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-sants-cova-del-morsell | Cova de poc més de 3 metres de fondària que es va estrenyent a mesura que ens endinsem en la cavitat. | 08020-304 | El Sotarró | Durant la Guerra Civil van ser-hi amagats alguns elements mobles de caire religiós per tal de protegir-los. | 41.3255100,1.9476300 | 411930 | 4575427 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||||
| 34172 | Forn de calç de Cal Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-montau | XIX-XX | Envaït per la vegetació i amb alguna part de l'edificació en procés d'enrunament. | Forn de calç de base circular excavat en part al subsòl. La paret frontal de l'estructura està feta amb parament de mamposteria, la part lateral, i amb parament de paret antiga el sector central. A la part superior de la paret s'observa una alineació de forats, suposadament per encaixar bigues que conformarien una estructura constructiva davant de l'actual. Els blocs de pedra calcària irregular que componen la resta del forn estan lligats amb morter de calç i sorra. La cavitat on es produïa la combustió està construïda en forma d'olla, de manera que la part més ampla de l'edificació és la zona del mig. El seu diàmetre és de 12 metres aproximadament. A la base del cos central hi ha la boca per on s'alimentava el foc, feta amb una volta de pedra. Actualment el forn és cobert per una vegetació força espessa, que en dificulta l'observació precisa. | 08020-305 | Carretera BV 2411, punt quilomètric 13,5 | 41.3274100,1.9169200 | 409363 | 4575669 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34172-foto-08020-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34172-foto-08020-305-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-19 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34173 | Forn de calç del Mas Glaçat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-mas-glacat | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 17. Centre d'estudis beguetans. | XX | La vegetació l'ha envaït completament, amenaçant amb el deteriorament de les parets originals del forn. | Forn de calç de grans dimensions, destaca per tenir una cambra d'entrada com a boca de l'estructura feta de paret de tres quarts (amb maó), que va des de terra a mitja alçada de la galeria, on comença una volta també de maó pla. L'alçada d'aquesta galeria és de dos metres d'alçada i tres de llargada. L'interior, d'uns 4 o 5 metres de diàmetre aproximat era folrat de pedra de sauló de color vermell, coneguda també com a pedra d'esmolar vermella, dotada de propietats refractaries, la qual amb l'escalfor s'acabava vitrificant, fet que no permetia el desgast. | 08020-306 | El Pedró | El forn havia funcionat fins els anys '60. Les seves dimensions són considerables i s'hi produïa ja d'una forma industrialitzada en comparança amb els més antics, més petits i rudimentaris. Aquests forns es situaven en un lloc ben comunicat, on es pogués arribar en camió pel transport de la calç. El combustible utilitzat va ser la llenya fins pràcticament al final dels seus dies. Van entrar en decadència juntament amb la desaparició dels bosqueters que netejaven els boscos fent gavella. Els últims temps es van subsistir usant com a combustible residus industrials de teixits i gomes, fins a desaparèixer. Aquests forns acostumaven a tenir una petita construcció per habitacle, on pernoctaven els homes que hi feien foc de forma continuada els vuit o nou dies que durava la cocció. Aquest element està relacionat amb el desaparegut Mas Glaçat, situat a la vessant de llevant del fondo de Mas Glaçat en el camí de les Planes. Actualment és en runes. La família Amell el va fer enderrocar abans de la Guerra Civil. La història d'aquest mas es caracteritza per les vegades que ha canviat de mans. La primera referència que trobem del Mas Glaçat és del 1477, en un llevador de rendes del segle XV, sense especificar a qui pertanyia. Quan l'any 1575 es pren la decisió de construir una nova església per a Begues, es recull en les capitulacions que es signen entre els síndics de Begues i el baró d'Eramprunyà per una banda, i els constructors de l'altra, que la pedra per a la construcció de l'església, la portarà en Climent Garau de sota el Ma Glaçat. Al 1595 sabem que el mas era d'en Gabriel Panyella i aquest l'havia adquirir a Climent Garau. Al 1610 el Mas Glaçat està habitat per un tal Tarrida, possiblement establert per un contracte de masoveria, qui dos anys més tard és substituït per Miquel Balasch, i des de 1620 fins 1633 l'habita en Pau Cirerol, sa muller i tres fills. Al 1759, Joan Barnola, terratinent de Sant Climent, el declara com a propietat seva. Cap a l'any 1800 hi viu Gabriel Vinyas, i al 1852 la nissaga Viñas encara hi té la seva llar al mas. Jaume Viñas és llavors el cap de casa. Per la consueta del rector mossèn Massaveu sabem que l'any 1880 Mas Glaçat encara està habitat i visitat per la benedicció (salpàs) de Pasqua. | 41.3282100,1.9407000 | 411354 | 4575734 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34173-foto-08020-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34173-foto-08020-306-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 34174 | Forn de calç de Mas Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-mas-grau | Envaït per la vegetació, amenaça amb enrunar-se. | Forn de calç amb la base excavada a terra i recolzat sobre un marge a la part posterior. La paret principal d'entrada està aixecada amb la tècnica de la pedra seca, té uns nou metres de façana i es conserva una alçada aproximada de 4 metres. Destaca la porta, oberta en la 'davantera', de forma triangular amb cantoneres de blocs més grans que la resta de l'estructura. S'observa la volta interior a la porta amb la mateixa forma. El forn està construït en forma d'olla, té 8 m. de diàmetre. | 08020-307 | Mas Grau | 41.3301700,1.8857900 | 406762 | 4576009 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34174-foto-08020-307-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 34175 | Rellotge de sol de Can Pau dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau-dels-bous | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | Rellotge de sol de forma quadrada, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color granat i les quatre cantonades estan pintades en color gris. Dues circumferències concèntriques de color granat es tallen a la part superior coincidint amb un dibuix al·legòric del Sol, del qual surten uns raigs (línies rectes), de color negre, disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. Entre les dues circumferències es situen (en color negre) els números del rellotge. La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. La superfície del quadrant és de color blanc i en els angles es dibuixen motius vegetals. El gnòmon surt de la 'boca' del Sol. A la part superior hi ha la frase amb l'any de construcció de la casa: 'Año 1925'. | 08020-308 | Mas Pascual, 9 | 41.3202900,1.9391800 | 411216 | 4574856 | 1925 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34175-foto-08020-308-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34176 | Forn de calç de Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-sadurni | Envaït per la vegetació, ple de deixalles urbanes. | Forn de calç amb la base excavada al terra i a la roca mare, i a sobre amb parets de pedra irregular lligades amb morter de calç i sorra. El forn està construït en forma d'olla, de manera que la part més ampla és la zona del mig. La seva alçada total és d'uns 7-8 m.; i fa 4,5 m. de diàmetre. Al seu basament hi ha la porta, oberta en la 'davantera', paret feta amb blocs de pedra calcaria on es deixava l'obertura de la boca d'entrada i la volta per tirar llenya. Les pedres de l'entrada estan col·locades amb molta precisió i lligades amb morter. | 08020-309 | Can Sadurní | 41.2905400,1.9144400 | 409104 | 4571579 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34176-foto-08020-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34176-foto-08020-309-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 34177 | Ca l'Agustí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lagusti | AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues, dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans. | XIX | L'estat de l'edificació presenta un incipient estat d'abandonament i enrunament. | Masia de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. Es tracta d'una construcció de pedra (mamposteria arrebossada amb morter de calç) amb baluard de tancament. L'entrada original al baluard ha estat tapiada modernament. Hi destaca l'emmarcament en maó de portals i finestres. A la part oest de l'edificació s'annexa un cos de mida inferior que presenta un estat de deteriorament important. Destaca l'existència d'un rellotge de sol a la façana. A la banda est de la masia un edifici annex de planta rectangular s'adossa perpendicularment a la masia original. | 08020-310 | Camí Ral, 99 | 41.3092400,1.8623500 | 404770 | 4573711 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34177-foto-08020-310-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34177-foto-08020-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34177-foto-08020-310-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34178 | Cal Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sacaire | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia que es compon de dos cossos de diferents alçades que conformen una planta rectangular amb simètrica a dues vessants i carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal presenta un portal d'entrada d'arc al cos de llevant i un altre porta a l'altre cos. En aquest últim existeix un balcó, mentre que al primer només hi ha finestres, tot al nivell del segon pis. L'edificació és tancada per la part frontal (sud) per un baluard que presenta dues pilastres als costats de la porta principal i dues més de guarniment, separades simètricament a banda i banda d'aquest portal. | 08020-311 | Carrer Jacint Verdaguer, cantonada Passatge Sant Martí | Cal Sacaire apareix documentat al Salpàs de l'any 1880. El nom de la masia prové de l'ofici del seu propietari, el qual era un lutier de sac de gemecs. | 41.3473200,1.9404700 | 411361 | 4577856 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34178-foto-08020-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34178-foto-08020-311-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34179 | Creu del Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-montau | XX | Creu ornamental de 2,14 m d'alçada x 1,08 m d'amplada, situada sobre la fita de formigó d'un punt geodèsic. Està feta amb passamans de ferro de 5 cm d'amplada que configuren el contorn de la creu, que queda buida a l'interior. Dues tires de ferro van des de la base, de l'interior de la part vertical de la creu fins els braços o part transversal. Destaca una placa metàl·lica, del mateix material que la creu, col·locada a la part inferior amb la inscripció '1975'. | 08020-312 | Cim del Montau | 41.3315900,1.9179400 | 409454 | 4576132 | 1975 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34179-foto-08020-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34179-foto-08020-312-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Marca el límit de terme amb Olesa de Bonesvalls. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34180 | Escultura de Zimbabwe del col·legi Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-zimbabwe-del-collegi-sant-cristofor | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Es tracta d'una talla en pedra (òpal verd), una figura exempta femenina, dempeus. L'escultura és policromada (colors blanc, negre i vermellós). L'escultura recull un moment anecdòtic de la cotidianeïtat de la feina d'una dona. Les escultures de Madamombe sempre representen dones, pletòriques. Creen un lligam molt estret amb la gent del camp. La dona porta al cap un recipient, vesteix un vestit amb faldilla de quatre grans volants que agafa amb la mà esquerra | 08020-313 | CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2 | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3453900,1.9342100 | 410834 | 4577648 | 2004 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34180-foto-08020-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34180-foto-08020-313-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | Collen Madamombe va néixer el 1964 i va morir el 2009. Aconseguí un nivell d'èxit inusual per a una dona a Zimbabwe, una societat tradicionalment patriarcal. El seu treball reflecteix el paper que ocupa la dona en la societat de Zimbabwe i defensa el canvi de la dona africana a la vida moderna. Les seves figures femenines són conegudes arreu del món i sempre són presents a col·leccions escultòriques de Zimbabwe. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 34181 | Casa Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-cervello | XX | Edifici que es compon de dos volums molts contrastats i en diferents plàns, no hi ha una façana principal. El conjunt és asimètric amb coberta - terrassa. La part de l'habitatge de major volum s'enlaira separant-se del sòl sustentant-se amb pilars metal·lics de secció quadrada. Sota queda una zona porxada amb finestral interior i la porta d'entrada. Presenta dos grans finestrals en cantonada. L'altre cos o volum, és més estret i queda reculat respecte al primer. A la plata baixa hi ha el garatge, al primer pis dues finestres, una d'elles molt estreta i allargada, mentre que contràriament, al pis segon la finestra passa a ser allargada però horitzontal. | 08020-314 | Camí Ral, 9 | 41.3358900,1.8842500 | 406641 | 4576646 | 1931 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34181-foto-08020-314-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34181-foto-08020-314-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34181-foto-08020-314-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Antoni Puig i Gairalt | Tot i la modèstia de l'encàrrec, la casa Cervelló és un exemple paradigmàtic dels postulats del moviment modern. Tot i tractar-se d'una obra primerenca trobem els principis enunciats per Le Coubusier: estructura de pilars, la casa sobreelevada, la finestra horitzontal i el jardí a la coberta. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 34182 | Mas Trabal / Mas Treval / Mas Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-trabal-mas-treval-mas-traval | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Moltes de les teules i carreus originals van ser venudes a Cal Gepet. L'edificació està en procés d'enrunament. | Masia que es compon de varis cossos constructius, amb una estructura espaial molt complexa. El seu estat actual (en fase d'enrunament, algunes estances colgades i envaïda per la vegetació) no permet una observació i descripció de detall. Les restes conservades permeten veure que la construcció era de parets de mamposteria lligada amb morter de calç o en algun cas de fang, eren arrebossades amb morter de calç. Només un cos ha mantingut la seva alçada original, tot i que no té sostre, és de planta poligonal i destaca l'ús de carreus de gres vermell per emmarcar les obertures i les cantoneres. L'ús del maó per fer arcs rebaixats és dona en moltes parets. Moltes estances estan relacionades amb l'activitat agropecuària, com la part sud de la masia (corral). A la façana principal hi ha una de les diferents entrades que devia tenir la masia, es conserva un portal dovellat amb una rampa feta de maó a terra per accedir-hi. A la part superior hi ha un rellotge de sol molt degradat pintat de color blau sobre una superfície arrebossada de color blanc. A les cantonades s'adossen nous murs que donen continuació cap al sud de l'edifici, unes parets tanquen els angles rectes de les cantonades per conformar un cos de planta triangular amb espais que podrien haver estat utilitzats com a forns. Moltes parets conserven els forats on s'encaixaven les bigues que aguantaven els pisos, avui tots desapareguts. A l'extrem sud es situa un pou de planta circular (amb cos constructiu de pedra molt modificat modernament) amb pica rectangular. Destaca la presència d'un gran lledoner. | 08020-315 | Mas Trabal | Al capbreu de 1390 - 96 Simó Treval confessa un mas anomenat Mas Conquista que abans era de Pere Mestre, que limita a l'est amb Guillem Vendrell, al sud amb el mas Pere de Bartono (Bartró) o a oest i nord amb terres del baró. Hi ha un precari de Simó Treval del 29 d'agost de 1391 referent a Mas Conquista (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà). El cognom Treval desapareix posteriorment de Begues, probablement per les pestes. Es desconeix si el mas Conquista confessat per Simó Treval és l'actual Mas Traval, situat entre el mas de la Clota i el mas del Roure. És probables que hi hagi alguna relació, tot i que V. Medina creu que el mas Conquista és el nom antic del mas de Can Grau del Coll. Nota de títols del Mas Treval (Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà): el 1512, Joan i Montserrat Ferret, pare i fill, venen la finca a Joan Petit. Aquesta es transmet per l'herència als fills respectius. L'any 1544 a Jaume Petit, 1562 a Bartomeu Patit, 1621 a Jaume Petit, 117 a Jaume Petit, 1673 a Josep Petit. Els límits l'any 1618 són: a l'oest amb Jaume Petit de la Clota mitjançant torrent de la Plana, a nord i migdia amb Montserrat Vendrell del Mas del Roure, a ponent no consta. Capbreu 1595: Mas Traval, al torrent de la Plana, propietat de B. Petit. Del 1568 (Antoni Petit) al 1802 (Llucià Vendrell Petit del Mas Traval), consten els baptismes dels Petits a Mas Traval. Del 182 al 1843 (Pere Vendrell) consten els bateigs del Vendrell. 1756: propietari Josep Petit del Mas Traval 1849: Casa Mas Traval La masia va ser habitada fins a mitjan del s.XX | 41.3249700,1.9419700 | 411456 | 4575373 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34182-foto-08020-315-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34182-foto-08020-315-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34182-foto-08020-315-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A l'actualitat s'hi guarda un ramat d'ovelles. Existeix una maqueta de la masia sencera feta pel Sr. Jaume Viñas a partir de les fotos de les ruïnes als anys 70 i de medicions reals. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 34183 | Cal Joan Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joan-mestre | XIX | Masia de planta rectangular, la teulada és a dues vessants i amb carenera paral·lela a la façana principal. Es compon d'un cos central i un annex originàriament dedicat a les funcions de corral. La façana principal té un sòcol aplacat de pedra. A la planta baixa es disposen la porta principal i un gran finestral. Les obertures del pis superior, una finestra i un balcó amb barana de línies simples, estan emmarcades en motllures que atorguen relleu en aquest nivell de la façana imitant els carreus de pedra. Enmig de les dues, un rellotge de sol centra la composició. La façana està coronada per un frontó de perfil compost emmarcat per una motllura. | 08020-316 | C. Sant Roc, 2 | Segons la informació oral aportada per la propietària actual de la casa, Sra. Mercè Vendrell, el fundador de l'edificació va ser Joan Vendrell, que era mestre d'obres, d'aquí el sobrenom de Cal Joan Mestre. | 41.3159500,1.9042700 | 408288 | 4574410 | 1887 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34183-foto-08020-316-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-19 00:00:00 | Oriol Vilanova | La casa està inclosa a la fitxa del conjunt de la Barceloneta. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 34184 | La mare terra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-mare-terra | BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues | XXI | La part darrera ha estat pintada, vandalitzada. A la part frontal s'aprecien taques de fongs. | Escultura exempta, talla en pedra de 0,82 x 1,67 m. Es tracta d'una figura femenina jacent, en repòs. La peça descansa sobre una base de pedra que a la vegada recau en una plataforma de formigó que la separa del nivell del sòl. Tot i ser figurativa, la cara es resolt sense voluntat de definició real, les extremitats són voluminoses respecte al cap, recordant les imatges nues clàssiques de les representacions femenines que evoquen la maternitat i la fecunditat . La figura recolza el braç i la cama dreta sobre la cama esquerra. El braç esquerra recolza en angle recte sobre la base de pedra. Al cos hi destaquen els pits, nus. | 08020-317 | Plaça de la Costeta | 41.3358300,1.9134100 | 409081 | 4576608 | 2003 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34184-foto-08020-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34184-foto-08020-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Esther Olivé de Puig | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 34185 | Rellotge de sol de Cal Joan Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-joan-mestre | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX-XX | Aquest rellotge ha estat repintat, seguint segurament el model anterior. | Rellotge de sol de forma circular, pintat sobre l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color ocre igual que la superfície on es dibuixa el rellotge. Entre dues circumferències concèntriques de color negre, es situen els números (del mateix color) del rellotge. La numeració és romana, i es llegeix, d'esquerra a dreta: 'VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. De la part superior i central del rellotge es dibuixen línies rectes, de color negre, que neixen en el mateix punt i es disposen radialment fins arribar als números. El gnòmon surt del mateix punt. | 08020-318 | c. Sant Roc, 2 | 41.3439400,1.9109300 | 408885 | 4577511 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34185-foto-08020-318-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34186 | Rellotge de sol de Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-jaques | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge presenta un estat de degradació molt avançat. | Rellotge de sol vertical pintat. Està representat dins un rectangule amb els angles rectes. El fons del quadrant és de color beix fosc, i al centre té representat el rellotge pròpiament dit, circular, amb un marc de color blanc, a la part superior del qual s'observa un forat a la paret on antigament hi havia el gnòmon del rellotge, actualment desaparegut. Tot el conjunt del rellotge està molt degradat, i no es poden apreciar restes de les xifres numèriques ni de decoració de cap tipus. | 08020-319 | Jaques | 41.3094900,1.8618800 | 404731 | 4573739 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34186-foto-08020-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34186-foto-08020-319-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 34187 | Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | Aquest immoble presenta alguns signes de degradació al parament de les façanes. També hi ha annexos adossats posteriorment a l'edifici original. | Masia que es compon de diferents cossos constructius de diferents alçades, avui dia habitatges individuals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els edificis principals estan alineats en una mateixa façana, creant una planta rectangular, i tenen la teulada a dues vessants amb carena paral·lela a dita façana. Darrera, un edifici d'una sola planta s'adossa d'un extrem a l'altre dels edificis principals. El parament es de pedra lligat amb morter de calç, però hi ha annexes construïts de totxo modern. La composició de les façanes es senzilla en la major part de l'edifici, obertures simples tant a les portes com les finestres i els balcons disposades amb simetria. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica enmig d'aquesta façana. A la façana sud-oest hi ha una altra entrada, on destaca també un rellotge de sol (deteriorat). Un nou cos perpendicular a aquesta part de l'edifici ocupa la meitat del seu volum. En aquesta part s'han fet annexos moderns. | 08020-320 | Disseminat entre La Costeta i Mas Ferrer | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), en un document de l'any 1391 s'esmenta el mas Çacalm, que podria ser l'actual Mas Roig, ja que consta que limita a orient amb mas Bruguer (Can Rigol) i a occident amb el mas de la Maçana. Entre els anys 1569 (Barthomeu Petit) a 1835 (Isabel Petit) consten els bateigs dels Petit del Mas Roig. | 41.3332200,1.9240100 | 409964 | 4576307 | 1391 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34187-foto-08020-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34187-foto-08020-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34187-foto-08020-320-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 34188 | La font de l'escola de Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-font-de-lescola-de-sant-cristofor | BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues | XXI | Escultura que integra dues piletes (fonts). Realitzada sobre xapa d'acer corten, és del color original d'aquest metall i també utilitza el color blau en dues peces de la composició. Les seves mides són 1,97 x 2,49 m. L'escultura està concebuda com a baluard de les fonts, on s'ubiquen unes formes abstractes, evocadores d´uns suposats escuders. | 08020-321 | CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2 | 41.3458400,1.8848700 | 406707 | 4577750 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34188-foto-08020-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34188-foto-08020-321-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Joan Canals Carreras | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34189 | Imatge de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-cristofol | XVII | <p>Escultura exempta de guix modelat sobre talla de fusta que representa a Sant Cristòfol, patró del municipi de Begues, dempeus, com a gegant barbat que porta a coll-i-be el nen Jesús, suportant una branca amb les seves mans. Fruit d'una recent restauració, l'estàtua presenta una policromia molt viva. Sant Cristòfol vesteix una camisa verda, va descalç i porta un mocador blau lligat al cap i un sarró de color marró fosc lligat en bandolera. El nen Jesús, a coll-i-be de Sant Cristòfol, va despullat, porta el cap nimbat i una esfera celest daurada a la mà esquerra. L'escultura guarda correctament les proporcions i el ritme es mou entre l'anècdota i el repòs. L'anatomia dels personatges obeeix a uns cànons naturalistes, tot i que els rostres expressen solemnitat i voluntat de transcendir, com és habitual a l'escultura barroca.</p> | 08020-322 | Carrer Alacant, 8 | 41.3319100,1.9233200 | 409905 | 4576162 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Oriol Vilanova | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 34190 | Mas Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-grau | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | En procés de restauració.Els corrals han estat adaptats com estudi i part de l'habitatge. La reforma ha comportat l'elevació del mur perimetral modificant la proporció general. | Es tracta d'una pleta per a guardar el ramat que segueix una tipologia característica del Garraf. L'edifici té un seguit de construccions baixes adossades amb una tanca que protegeix el ramat, de la qual sobresurt el volum destinat a l'habitatge del pastor, situat al primer pis. E l mas es configura amb dos edificis, un principal i un a ponent que queden tancats per la seva part davantera per un baluard de pedra de planta rectangular que dona lloc un recinte interior. El cos principal, molt més alt que la resta de l'edificació, té teulada a dues vessants amb el carenat perpendicular a la façana. Els paraments són de pedra (mamposteria) lligada amb morter de calç o ciment. A la planta baixa hi ha la porta principal tancada amb llindar arquejat de maó en sardinell. Tres finestres (una a l'esquerra i dues a la dreta de la porta) conformen les obertures al primer pis. Al segons pis s'obren tres finestres amb ampit modern. El coronament de la façana està feta amb pedra disposada de manera regular en línia. Les parets laterals, en canvi, es coronen amb una doble línia de teulades invertides dividida per rajola borda. La part de darrera d'aquest primer edifici té una porta a la planta baixa i tres finestres al pis, tot disposat simètricament. Les cantoneres disposen de carreus de pedra i la paret de llevant ha estat arrebossada amb ciment modern. El segon edifici té teulada a una sola vessant, tres arcades de la mateixa pedra i una porta lateral. A la part de llevant hi ha una altra obertura per accedir-hi des de l'exterior. | 08020-323 | Coll Fe | Apareix en un capbreu de 1595 amb el nom de Mas Garau. Forma part del Mas de la Parellada, propietat de Bartomeu Petit. Limita amb el Mas Puigvoltor. | 41.3309500,1.9205000 | 409667 | 4576059 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 34191 | Cal Rata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rata | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia de planta rectangular tancada per un baluard i amb diferents edificis i annexes. El cos principal presenta la façana dividida en dues parts per una angle que tanca la linealitat de la façana La teulada és a dues vessants i amb carenera paral·lela a la façana principal. Consta de dos pisos. Totes les obertures de la façana són senzilles, no presenta elements arquitectònics d'interès en la seva composició. A la part de llevant de la masia hi ha un gran portal de cotxera amb els marcs de maó, amb arc rebaixat en sardinell. | 08020-324 | Barri de Bon Solei | Cal Rata apareix documentat al salpàs de 1880. | 41.3159900,1.9271500 | 410203 | 4574391 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34191-foto-08020-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34191-foto-08020-324-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34191-foto-08020-324-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34192 | Monument a Manel Pla i Amell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-manel-pla-i-amell | XX | Escultura exempta, de bronze fos, que representa el bust de Manel Pla i Amell (1870-1948). El bust del personatge és d'estil realista, representat frontalment, amb barba i ulleres rodones. Té una alçada de 52 cm, i es recolza en un pedestal fet igualment de bronze, amb unes dimensions de 40 x 40 cm i una alçada de 140 cm. A la cara davantera d'aquest pedestal hi ha una inscripció on es llegeix: 'A L'IL·LUSTRE PATRICI MANEL PLA I AMELL, 1870-1948, QUE HA FET POSSIBLE AQUESTA OBRA EDUCATIVA. FACI'S ALLÒ QUE MÉS CONVINGUI PER A MAJOR GLÒRIA DE DÉU I HONRA DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BEAT JOSEP MANYANET. BEGUES, 26 D'OCTUBRE DE 1986'. | 08020-325 | Carrer Sant Climent, 8 | 41.3338600,1.9104500 | 408830 | 4576392 | 1986 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34192-foto-08020-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34192-foto-08020-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34192-foto-08020-325-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ramon Ferran | 103|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34193 | Cal Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; la teulada és assimètrica, a dos vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. La masia s'assenta en un nivell superior al del carrer i s'articula amb planta baixa, pis i golfes. A l'extrem E de la façana principal hi ha un cos secundari adossat. La façana principal té una porta de mig punt, construïda amb carreus de pedra disposats a manera de dovelles a la part de l'arc, i com a muntants als laterals de l'obertura. El primer pis es completa amb tres finestres, dues al cos central i una a la part adossada. El segon pis compta amb tres finestres i dues petites a la planta de les golfes. La composició de la façana és plana i no hi destaca cap element arquitectònic rellevant, excepte un rellotge de sol. | 08020-326 | c. Gaudí, 1 | Aquest mas ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Desbruguer, Mas Torra, Mas Martí i l'actual Can Martí. Com a Mas Torra, apareix documentat en un capbreu de l'any 1391, en propietat de Bonanat Torra, un cognom que desapareix amb les pestes de finals del segle XIV. En un capbreu de 1458 s'esmenta a un tal Bernat Vendrell com a home propi, soliu i afocat pel Mas Torra. Del 1551es conserva un testament on es diu que Jaume Rossell és hereu i propietari del Mas Torra. Al capbreu de 1595 s'esmenta el Mas Torra, al Puig de la Vila, declarat per Jaume Rossell i derruït, que sembla correspondre a l'antecedent de l'actual Can Martí. Limita a l'est amb Antoni Vendrell, al sud amb Gabriel Romagosa, abans Eulàlia Girona, a l'oest amb Jaume Garau i al nord amb Joan Sadurní i l'alou del rector de Begues. Jaume Rossell també declara un Mas Bruguer al mateix Puig de la Vila i que diu que és a continuació de l'anterior. El 1643 es produeix l'enllaç entre Margarida Rossell, filla de Joan Rossell de Begues, amb Anton Martí, natural de les Gunyoles; el 1756 consta com a propietari del Mas Torra en Joseph Martí, cognom que canvia la denominació de la casa per la de Mas Martí. El 1819 s'esmenta en un capbreu el Mas Martí, abans Torra i abans Desbruguer. Poc després, el 1849, ja es coneix la casa com a Can Martí, nom que ha arribat fins els nostres dies. | 41.3311900,1.9125700 | 409004 | 4576094 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34194 | El pont de les escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pont-de-les-escoles | BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues | XXI | Escultura ubicada al pont de les escoles, que salva la riera de l'Alzina, i uneix el CEIP Sant Cristòfor i la Llar d´infants el Guinyol. Realitzada sobre xapa d'acer corten, és monocroma i té unes mides de 2,30 x 7,97 m. A la banda esquerra de la composició, un grup d'éssers zoomorfes adults queden encarats a un altre grup dels mateixos éssers petits. Darrera d'aquests últims hi ha uns objectes no identificats. L'obra escenifica una trobada entre grans i petits, mitjançant uns personatges irreals retallats sobre el metall. | 08020-327 | CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2 | 41.3338600,1.9104500 | 408830 | 4576392 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34194-foto-08020-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34194-foto-08020-327-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Joan Canals Carreras | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34195 | La Tenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-tenda | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVIII | Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular i un edifici annex al costat oest que fa cantonada, formant una forma de 'L'. El cos principal té teulada simètrica a dos vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal presenta un portal d'entrada d'arc rebaixat i una porta a l'extrem est de l'edifici. La composició ve marcada per l'existència de quatre balcons a nivell de segon pis, a la mateixa alçada i distribuïts simètricament, les baranes són de ferro amb decoració geomètrica simple a la part inferior. Destaca un rellotge de sol (molt deteriorat) entre els dos balcons de la part oest de la façana. El coronament de la façana es tanca amb un ràfec de maons imbricats i una línia de teules invertides paral·lela a la façana. El cos del costat de ponent destaca per tenir una galeria formada per quatre finestres d'arc de mig punt. Les edificacions, junt a un mur que divideix amb la propietat contigua i un petit baluard amb la porta, tanquen un recinte interior on hi un pou amb safareig de pedra. La façana lateral de l'oest de la masia té obertures modernes. | 08020-328 | Passatge Sant Martí, 1 | Les terres on s'ubica la Tenda foren donades en època moderna a un dels cabalers de Can Romagosa. La Tenda fou lloc de balls i festes quan a Begues no hi havia locals socials. A partir de les terres de La Tenda es va desenvolupar a partir del segle XVIII el raval de Sant Martí o de Cal Ferrer. La Tenda està esmentada al salpàs de l'any 1880. | 41.3333000,1.9230100 | 409881 | 4576317 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34195-foto-08020-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34195-foto-08020-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34195-foto-08020-328-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 96|98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34196 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare | AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Tot i que l'estructura arquitectònica de l'immoble es conserva, la casa està en procés d'abandonament, fet que ha provocat que comencin a aparèixer els primers símptomes de degradació, com escletxes, danys a la teulada, etc. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La masia té adossada una cort de porcs a la cantonada SE i un petit cos amb teulada d'un sol vessant i portal d'arc escarser a la part posterior de l'immoble, això és al NW, corresponent a algun ús agrícola indeterminat. La façana principal de la masia presenta una disposició simètrica de les obertures, excepte a la planta baixa, on la porta, actualment tapiada, està lleugerament desplaçada a la dreta de la façana. A ni vell del primer pis, hi ha dues finestres, quadrades i igualment tapiades, i entre les dues hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 406). A 1,5 metres a l'est de l'edifici hi ha un pou circular amb safareig, construït en pedra lligada amb morter. L'estructura antiga ha estat modificada modernament actualment en desús. | 08020-329 | La Barceloneta | 41.3252500,1.9108300 | 408850 | 4575436 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador d'aquest Mapa del patrimoni cultural no ha tingut accés a l'interior de l'immoble, ja que els accessos estan actualment tapiats (veure descripció). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 34197 | Carrer Sant Eudald | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-eudald | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 2 al 26 del carrer Sant Eudald. A la part posterior queden delimitades pel Passatge de Balmes. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. A l'extrem sud est del carrer, Cal Xanco permet apreciar l'amplada dels edificis, ja que aquest per tenir aquesta posició té la façana al costat ample del cos de l'habitatge. | 08020-330 | Carrer Sant Eudald (números parells del 2 al 26) | 41.3323300,1.9240800 | 409969 | 4576208 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 34198 | Carrer Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-domenec | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 2 al 40. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-est en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera. A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. | 08020-331 | Carrer Sant Domènec (números parells) | 41.3290300,1.9440700 | 411637 | 4575821 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 34199 | Cal Pau dels Bous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pau-dels-bous | AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues, dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia de planta rectangular adossada a un altre per la part de llevant. La teulada és a dos vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. Consta de dos pisos. Totes les obertures de la façana principal estan emmarcades en pedra. Al primer pis hi ha la porta principal, una porta cotxera i una finestra tancada amb reixa de ferro. A la part superior les obertures es distribueixen simètricament. Hi ha quatre obertures: una finestra cegada i un altre oberta en ambdós extrems de la façana. Dos balcons centren la composició de la façana, tenen volada i enreixat diferents, l'esquerre té volada més estreta i enreixat de barres rectilini, mentre que l'altre presenta volada superior i el treball en ferro forjat amb formes arrodonides. Enmig de la façana hi destaca un rellotge de sol. La façana es tanca amb una senzilla cornisa de blocs de ciment sustentats per peces de ferro. | 08020-332 | Mas Pascual, 9 | L'aspecte actual d'aquest immoble és fruit d'unes importants reformes realitzades l'any 1925. | 41.3161900,1.9048400 | 408336 | 4574437 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 34200 | LIC i ZEPA Serres Litoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lic-i-zepa-serres-litoral-central | <p>http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_catalunya.jsp?ComponentID=113832&SourcePageID=149002#1</p> | <p>Es tracta d'un lloc d'interès comunitari (LIC) i a la vegada d'una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Té una superfície de 25.074,90 ha, de les que 3.936,3 ha són del municipi de Begues, el que suposa el 78 % de la superficie municipal. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92/62/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Codi Nom de l'hàbitat. 1240 Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp) endèmiques. 5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics. 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola. 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. 9340 Alzinars i carrascars. 9540 Pinedes mediterrànies I les següents espècies: Nom científic - nom català - nom castellà amfibis i rèptils:Testudo hermanni Tortuga mediterrània Tortuga mediterránea invertebrats:Cerambyx cerdo Banyarriquer del roure.Mamífers: Miniopterus schreibersi Rat penat de cova Murciélago de cueva, Myotis capaccinii Rat penat de peus grans Murciélago ratonero patudo. Myotis myotis Rat penat orellut gran Murciélago ratonero grande Rhinolophus mehelyi Rat penat mitjà de ferradura Murciélago mediano de herradura Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura Murciélago mediterráneo de herradura. Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grande de herradura. Com ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: Nom científic - nom català - nom castellà Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Aguila perdicera, Bubo bubo Duc Búho real, Caprimulgus europaeus Enganyapastors Chotacabras gris, Anthus campestris Trobat Bisbita campestre, Oenanthe leucura Còlit negre Collalba negra, Sylvia undata Tallareta cuallarga Curruca rabilarga, Emberiza hortulana Hortolà Escribano hortelano</p> | 08020-333 | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals. Correcció d'errades agost de 2007 (DOGC 4940 del 3/8/2007) i Acord de Govern 115/2009, Acord de Govern 138/2009 i Acord de Govern 150/2009. Aquesta aprovació implica la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC). Aquests espais es caracteritzen per contenir hàbitats d'interès comunitari, ser zones d'interès per a les espècies d'interès comunitari o ser zones d'interès per a les aus. Actualment, totes les ZEC i les ZEPA respectivament, s'inclouen al Pla d'espais d'interès natural de Catalunya (PEIN).</p> | 41.3331600,1.9309300 | 410543 | 4576293 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 34201 | Cal Llebrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llebrer | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular amb façana principal cara al sud i diferents annexos i cases a ponent i llevant. També hi ha dos pous. El cos principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal té una composició simètrica, un portal d'arc rebaixat i dues finestres laterals a la planta baixa i tres finestres a la segona. Hi ha un rellotge de sol | 08020-334 | c. Jacint Verdaguer, 24 ( cantonada amb el carrer Alp) | L'any 1849 es documenta el nom de Josep Grau del Llabré a Begues. Cal Llebrer s'esmenta al salpàs de l'any 1880. | 41.3316500,1.9426900 | 411525 | 4576114 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34202 | Cal Gepet / Cal Gepes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gepet-cal-gepes | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX-XX | L'edifici presenta algunes parts restaurades modernament, però sembla que aquest procés va ser aturat sobtadament i ara l'edificació amenaça amb entrar en fases d'enrunament. | Masia de planta rectangular, la teulada asimètrica, és a dos vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. Originàriament, el cos principal de la construcció devia ser un volum simètric, però la part nova construïda a l'est de la masia ha desvirtuat la simetria. A la part posterior de l'edifici hi ha dos cossos adossats, un de teulada a dos nivells d'alçada i un altre, més petit, amb teulada de doble vessant i entrada pròpia. El parament de la masia combina el paredat antic de pedra amb la utilització del maó. Destaca també l'ús dels carreus de gres vermell o sauló vermell per emmarcar les finestres de la façana principal o construir la porta principal de dovelles amb un arc de mig punt. La masia ha estat transformada modernament, però a la façana principal s'aprecien restes d'arcs de maó originals que delimitaven antigues obertures. La composició de la façana és complexa pel nombre d'obertures practicades, la part est de la masia s'ha aixecat en pedra, però utilitza el maó per construir pilars on recolza la part superior de la façana, els quals s'aprofiten per obrir una sèrie de 5 finestres que componen una hipotètica galeria. El cos central de la construcció compta fins a 14 obertures. La façana conserva part del seu antic arrebossat, que avui contrasta amb la pedra de la part restaurada. | 08020-335 | Vinya de Cal Gepes | Moltes de les teules i carreus de finestres utilitzades en la restauració d'aquesta masia van ser arrencades de l'estructura de Mas Trabal, on van ser comprades. | 41.3349400,1.9216300 | 409767 | 4576501 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34202-foto-08020-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34202-foto-08020-335-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 34203 | Cal Xepis / Cal Gepis / Cal Jepis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xepis-cal-gepis-cal-jepis | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | S'observen alguns desperfectes a l'ancalat de la façana principal, així com l'enrunament del sostre en algun petit annex. | Masia tancada amb baluard, al qual s'accedeix per un portal de factura moderna. L'edifici principal té teulada simètrica a dos vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament és de paredat antic lligat amb morter de calç. La façana principal presenta porta d'entrada i un balcó a sobre. Les obertures són asimètriques. La majoria d'annexes són moderns. | 08020-336 | Davant del carrer Sant Oreste | El mas s'esmenta al salpàs de l'any 1880. | 41.3321000,1.9240000 | 409962 | 4576183 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 34204 | Avenc dels Quatre Forats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-quatre-forats | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 17 metres de profunditat màxima constituït per un únic pou de -16 m. La seva base està recoberta per clasts i comunica pel seu extrem sud amb un petit pou de -1,5 m. A -10 m de la superfície s'obre a la paret est del pou una galeria horitzontal amb el sostre recobert per una gran quantitat de fines concrecions. | 08020-337 | Penyes Roges | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3527300,1.9171600 | 409418 | 4578480 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 34206 | Fossar de la guerra civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossar-de-la-guerra-civil | XX | Espai ubicat a l'angle nord del cementiri de Begues on van ser enterrats tretze soldats republicans morts a l'hospital de sang de l'antic hotel Sant Rafel. Es tracta d'un espai rectangular on s'ha col·locat una peanya metàl·lica de planta rectangular que serveix de terrari per plantar un arbre (l'arbre de la mort). A terra, dues plaques metàl·liques recullen una dedicatòria i el relat del fet esdevingut l'any 1938, que són aquests: '... Als soldats desconeguts de la República caiguts en defensa de les llibertats'. 'L'hivern de l'any 1938 a l'antic hotel Sant Rafel, condicionat aleshores com a hospital de sang, van morir tretze soldats republicans. Van ser enterrats al cementiri del poble de Begues, ignorant-se fins avui els seus noms i orígens. 1 de novembre de 1999, in memoriam...' | 08020-339 | Cementiri de Begues | 41.3361400,1.9185500 | 409511 | 4576637 | 1938 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34206-foto-08020-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34206-foto-08020-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 34207 | Rellotge de sol de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marti | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | Rellotge de sol de pintat amb pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Martí. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color granat i les quatre cantonades estan pintades en color gris. Una circumferència de color ocre toca tangencialment per la part superior el dibuix al·legòric del Sol, del qual surten uns raigs (línies rectes), de color negre, disposats radialment vers els números de les hores. Aquests es col·loquen a l'interior de la circumferència (en color negre). La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '9-10-11-12-1-2-3'. El gnòmon surt de la part central de la silueta de la pintura de Sol. | 08020-340 | c. Gaudí, 1 | 41.3347300,1.9204000 | 409664 | 4576478 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34207-foto-08020-340-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 34208 | Mas Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-alemany | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIII | Enrunat | Mas enrunat de planta rectangular, de l'estructura del qual es poden observar els murs perimetrals i un mur transversal a l'interior, que hauria dividit l'espai en dos sectors. La fàbrica és de pedra, bàsicament gres vermell típic del Massís del Garraf. Destaca, entre les filades de pedres del mur sud - est, una filada feta amb lloses disposades lateralment a mode d''opus spicatum', així com alguns carreus dels muntants de la porta d'entrada al mur nord - oest. Les ruïnes de l'edifici ocupen una àrea aproximada de 125 m2, i els murs tenen un gruix mitjà d'uns 70 cm | 08020-341 | Capçalera del Torrent de l'Om | Alguns autors suggereixen una antiguitat medieval (s. XIII), data que el lligaria amb Ramon Alemany, baró de Cervelló, mort el 1229 durant la conquesta de Mallorca. Al segle XIV el Mas Alemany limitava amb el Mas Conquista o Albareda, i era esmentat com a propietat d'Alemany de Cervelló, altres vegades com a propietat de l'Hospital de Cervelló (Olesa), que fou una donació d'Alemany de Cervelló a l'Hospital fundat pel seu antecessor Guillem II de Cervelló. En un document de l'any 1665 de l'Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà, s'esmenta el Mas Alemany com a situat a Sant Miquel d'Eramprunyà al lloc de Les Valls, i estava junt i aglevat amb el mas Torelló i el de Les Planes, aquest darrer a la parròquia de Begues. No es mencionen els límits per ser molt extensos, però limita amb el mas Cortils i es troba als límits de Gavà i Begues. L'any 1572 s'estableix a Antonio Campamar. Entre 1569 i 1692, als llibres de baptismes apareixen els Campamar del Mas Alemany (Yzabet, Antich Pau, Mariagna i Sebastià). L'any 1759 es menciona Joan Petit del Mas Alemany. L'any 1849, hi vivia en Joan Marcé. Tot i que la masia va ser habitada per la família del 'peó' (Jaume Marcé Romagosa) fins a començaments del segle XX (van marxar a Cal peó, del carrer de Sant Cristòfor), sembla que la masia es va enderrocar expressament pels seus propietaris per evitar pagar impostos. | 41.3358900,1.9133900 | 409079 | 4576615 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 34209 | Pont del carrer Ferran Muñoz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-ferran-munoz | XX | <p>Pont que serveix per salvar la riera que travessa el carrer Ferran Muñoz, un afluent de la Riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 10 metres. El pont es divideix en dos vànols (obertures). Els arcs amiden 3,55 m d'amplada i 1,5 m de gàlib fins l'arc. A la banda superior, a nivell de carrer, el pont presenta dues parts incisions al mur, quadrades i emmarcades amb maó, que generen tres grans parts del pont. Tres obertures al cos central en forma d'arc i un a cadascuna dels cosos restants guarneixen l'estructura.</p> | 08020-342 | Carrer Ferran Muñoz | 41.3315080,1.9234350 | 409914 | 4576118 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34209-foto-08020-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34209-foto-08020-342-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-09-27 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34210 | Roca del Barret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-barret | La Roca del Barret és una formació natural pròpia del Garraf vermell formada durant el Triàssic per conglomerats i gresos. De fet, els conglomerats i els tafoni són característics del lloc. La seva forma peculiar, coronada per una roca en forma de barret, li dóna aquest nom. Ocupa un àrea aproximada de 1600 metres quadrats i té una alçada d'uns 30 metres. Sota la roca s'estén el Pla de les Bruixes. A la part superior, de més difícil accés, s'obren cavitats naturals originades per l'erosió. Aquest punt és un referent toponímic molt conegut pels habitants del territori. Molt a prop d'aquest element natural passen la Carrerada i el Camí Ral. | 08020-343 | Puig del Bosc de Can Grau | 41.3347500,1.9245900 | 410015 | 4576476 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34210-foto-08020-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34210-foto-08020-343-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||||
| 34211 | Rellotge de sol de Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | Aquest rellotge de sol ha estat repintat. | Rellotge de sol pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Pau. Està representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrant presenta un marc de color marró. El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color ocre, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat. L'interior del cercle conté les xifres horàries, de color negre, en numeració aràbiga; d'esquerra a dreta es llegeix: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc; a la part superior conserva el gnòmon, que neix d'un estel de sis puntes pintada amb tots els color que utilitza el rellotge. El gnòmon surt d'enmig de l'estel, unes línies negres divideixen la circumferència del rellotge. Sobre l'estel hi ha la data '1874'. | 08020-344 | Can Pau. Vinyes de Cal Gepes | 41.3455700,1.9148500 | 409215 | 4577688 | 1874 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34211-foto-08020-344-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 34212 | Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular i diferents annexos a ponent i llevant. El cos principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat i encalcinada a l'actualitat. La façana principal té una composició asimètrica, producte d'estar dividida en diversos habitatges. Hi ha tres portes d'entrada, una de mida estàndar (segons els canons actuals) i dues d'arc rebaixat, una d'elles emmarcada per maons en sardinell. A la dreta d'aquesta última, una finestra manté la mateixa fesomia. Al segon pis sobre aquestes dues obertures, hi ha tres finestres d'arc de mig punt allargades. A l'altre extrem de l'edifici, sobre les altres portes, destaca un balcó sobre el portal més gran. Destaca un rellotge de sol a la dreta del balcó. Està reforçada amb carreus de pedra. La façana principal conserva els forats de subjecció de les bigues de la bastida utilitzada en la seva construcció. Consta de portal principal amb muntants de pedra i llinda de fusta, i dues finestres obertes simètricament a nivell del pis, les quals devien ser més grans i van ser reduïdes mitjançant la construcció de paret de maó. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica entre les dues finestres. El coronament de la façana es tanca amb una cornisa de teules invertides que descansa sobre una línia de rajola borda. El cos del costat de llevant presenta un portal d'arc rebaixat fet amb maons i un balcó just a sobre. El cos afegit per darrera té un portal d'accés fet amb rajoles en sardinell a la façana est. A sobre, hi ha una finestra de disseny més modern. Davant de la casa hi ha diferents annexes, tancats per un perímetre de paret de pedra que haurien estat utilitzats com a corral. | 08020-345 | Vinyes de Cal Gepes | En un capbreu de 1595, Mas Pau, abans Mas Panyella de la Figuera era propietat de Ponç Montserrat Pau. Limitava a l'est amb Joan Sadurní de la Costa, al sud Joan Carreras (que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes), i part amb l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols (que fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina), a l'oest amb Sadurní de l'Espluga, i al nord part amb Joan Sadurní de la Costa, part amb Joan Sadurní de l'Espluga i part amb el terme de l'Hospital de Cervelló. L'any 1610 era propietat Pau de la Figuera. De 1663 (Paula Pau) a 1856 (Rosa Pau), consten els bateigs dels Pau i Pau Cirerol o Cirerola de la Figuera. L'any 1756 era propietari Joseph Pau Cirerol del Mas Pau de la Figuera. L'any 1849 era la Casa Pau de la Figuera. | 41.3284700,1.9219700 | 409787 | 4575782 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34212-foto-08020-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34212-foto-08020-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34212-foto-08020-345-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34213 | Corral I del Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-i-del-campgras | XX | En procés d'enrunament. | Construcció rural de planta rectangular (30 m X 17 m aprox.), de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb fang i arrebossada per la part interior amb morter de calç. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Una de les parets està pràcticament derruïda. El corral està envaït per la vegetació. A l'extrem sud-oest hi ha la barraca 2.17, la qual queda integrada en la construcció (veure fitxa de la barraca). | 08020-346 | A Campgràs | 41.3023600,1.8650500 | 404986 | 4572944 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34213-foto-08020-346-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 34214 | Avenc dels Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-tres | FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 109 metres de profunditat màxima. Els seus primers metres són desobstruïts i donen pas a un pou de -13 m. A la base del pou una estretor dóna pas a una vertical de -27 m. Un pou estret de -15 m ens deixa a un replà amb dues boques de pou. Per un pou de -42 m, amb una repisa als -30 m, s'arriba al darrer pas estret de la cavitat, per la que es pot baixar als darrer ressalt de dos metres. | 08020-347 | La Morella | L'any 1982 membres de l'ACE Mataró desobstruïren la boca. El mateix any membres de l'ERE de l'AEC en realitzaren la 1a topografia, que fou actualitzada un any més tard per l'ECG. | 41.3343100,1.9197700 | 409611 | 4576433 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||||
| 34215 | Creu d'Ardenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-dardenya | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | Creu de terme moderna, es compon d'una base de formigó de cos poligonal. En una de les cares es pot llegir la inscripció, sobre una rajola ceràmica policromada: ' Creu d'Ardenya'. A la part superior hi ha la inscripció de la data '28-01-2001'. La creu pròpiament dita és de ferro, amb marques del repicat i braços cilíndrics (8 cm de diàmetre). El braç vertical de la creu o 'stipes' amida 1,50 m i neix de la base de formigó. La part superior està gravada amb els símbols cristians del peix i una creu. El braç horitzontal o 'patibulum' amida 50 cm i en un dels seus extrems té marcada la data '1883'. | 08020-348 | Pla d'Ardenya | Se suposa que la creu va ser plantada el 1883 i restablerta el 2001. | 41.3247300,1.9279600 | 410283 | 4575360 | 2001 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34215-foto-08020-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34215-foto-08020-348-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 34216 | Creu del Joncar / Creu del Juncà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-joncar-creu-del-junca | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Creu ornamental de ferro forjat de 104,5 cm d'alçada x 61 cm d'amplada, amb decoracions de tires de ferro forjat als quatre angles que formen al centre els dos braços. Els extrems son lleugerament més amples que la part central dels braços. La creu està clavada en un podi octogonal, el basament del qual és de maó vist i la part superior de pedra calcària. Aquest podi té unes dimensions de 76 cm d'alçada x 93 cm d'amplada. | 08020-349 | Inici del carrer de la Creu del Joncar | 41.3348600,1.9216100 | 409766 | 4576492 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34216-foto-08020-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34216-foto-08020-349-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34217 | Creu del Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XXI | La creu i el basament es conserven bé, però la placa amb la inscripció commemorativa ha desaparegut en la seva pràctica totalitat, fruit d'actes de vandalisme. | Creu de terme de ferro composta per un basament quadrangular, fet de blocs de pedra calcària sota una llosa de gres vermell, que fa de suport, al centre del qual està encastada la creu. Aquest basament té una alçada de 98 cm x 60 cm d'amplada x 80 cm de profunditat. En una de les seves cares hi ha una placa de ceràmica, actualment arrencada en la seva major part, de la que tan sols es conserva un petit fragment on es llegeix: '[...]ps imme[m]orial [...]er diumenge [...]'. La creu és de tipus llatí, amb el braç vertical, més llarg, d'una alçada de 125 cm, mentre que el braç horitzontal, més curt, té una longitud de 47 cm. El braç vertical presenta quatre torsions decoratives en espiral, mentre que l'horitzontal presenta els extrems més amples. | 08020-350 | Puig del Pedró | 41.3257100,1.9525200 | 412340 | 4575444 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34217-foto-08020-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34217-foto-08020-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 34218 | Pou de la Font Sangonera II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-sangonera-ii | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 15. Centre d'estudis beguetans. | XIX-XX | L'estructura ha estat molt modificada i està envaïda per la vegetació natural. | El lloc conegut com la Font Sangonera és el lloc d'ubicació d'aquest pou amb pica. Es tracta d'una estructura circular amb parament de pedra irregular lligada amb ciment modern. L'estructura del pou té 1,9 m de diàmetre i 2 metres d'alçada, l'entrada d'accés al pou és tapiada. Entre el pou i la pica o safareig hi ha un conducte que els uneix i que serviria per portar l'aigua del primer al segon. Aquest canal amida 1,2 m x ,52 m, amb una alçada màxima de 45 cm. La pica d'estructura rectangular amida 1,47 m X 1,40 m. El parament de la pica és igualment de pedra lligada amb ciment modern. Al voltant del pou es conserva una paret perimetral (uns 170 m) d'un recinte tancat (uns 1200 metres quadrats) sobre un terreny amb pendent nord - sud. Enmig del recinte es conserva el pou amb la pica descrit. Un altre pou amb pica es conserva enmig del perímetre. | 08020-351 | Pou de les Agulles | Es desconeix quin era l'origen ni l'ús que havien tingut les restes constructives que tanquen l'espai on s'ubica el pou descrit. Alguns autors relacionats amb el Centre d'Estudis han hipotetitzat amb la possibilitat que aquest perímetre constructiu sigui per les característiques una gran masia amb annexes auxiliars que formés un nucli tancat. Fins fa pocs anys, aquest espai era destinat a hort, l'únic ús conegut. Dintre el recinte es conserven dos xiprers de grans dimensions, al costat est de la tanca. | 41.3315100,1.9234300 | 409913 | 4576118 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34218-foto-08020-351-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34218-foto-08020-351-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 34219 | Hotel Restaurant Petit Canigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-restaurant-petit-canigo | XX | En procés d'enrunament i molt danyat pel vandalisme. | Edifici ubicat a peu de carretera, encaixat a la vessant de la muntanya. És de grans dimensions i presenta un nombre elevat d'estances, cossos edificats i annexes, tot en coherència amb un projecte predeterminat. La construcció queda centrada a nivell de façana amb un pati elevat al primer pis, on destaquen elements propis del noucentisme, com les balustrades i les boles de decoració o l'ús de la ceràmica majòlica en les arcades. El volum de tota l'edificació no és regular, les façanes dels diferents cossos tenen entrades i sortides depenent de la part que es tracti, povocant un ritme d'irregularitat característic. L'accés al recinte es fa per les façanes laterals, a llevant l'entrada dona a un pati on es troben els annexos dedicats als serveis que tenia l'hotel. Des d'allà s'accedeix a les parts més nobles de l'edifici, on cal destacar els elements de suport com les columnes de ferro que aguanten les bigues de fusta que delimiten les crugies. També destaquen les finestres lobulades, les portes tripartites amb vitralls i els paviments hidràulics. | 08020-352 | Carretera Gavà - Avinyonet, 1 | Va ser construït l'any 1927 per Jaume Petit com a hotel-restaurant, allotjant en alguns períodes una colònia de sords muts. | 41.3344600,1.9495900 | 412106 | 4576419 | 1927 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34219-foto-08020-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34219-foto-08020-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34219-foto-08020-352-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,81 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.