Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33880 | Col·lecció de materials arqueològics de Begues al Museu de Gavà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-materials-arqueologics-de-begues-al-museu-de-gava | BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. P. 4. | Entre els fons del Museu de Gavà hi figuren els materials arqueològics procedents de les coves de Can Sadurní i de Can Figueres així com de la Coveta del Marge del Moro. En el primer cas es tracta de materials recuperats en excavacions clandestines dutes a terme per excursionistes en les dècades de 1960 i 1970. Així mateix també s'hi troben dipositats els materials procedents de les excavacions sistemàtiques, i ja dins de la legalitat, dutes a terme a partir de l'any 1978 per part del Grup de Recerques Arqueològiques de Gavà. El dipòsit de materials en aquest museu quedà interromput l'any 1988. D'aquests moments hi ha monedes d'època ibèrica, romana, moderna i islàmica, així com materials romans, ibèrics, del Bronze final, del Calcolític i del Neolític antic cardial i evolucionat. De la cova de Can Figueres hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans. | 08020-13 | Plaça Dolors Clúa, 13, 08850, Gavà | 41.3302400,1.9247000 | 410018 | 4575976 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Islàmic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 78|79|81|88 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 33881 | Col·leccions d'arqueologia, paleontologia i mineralogia del Vinseum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccions-darqueologia-paleontologia-i-mineralogia-del-vinseum | Entre els fons del Vinseum hi figuren conjunts de materials arqueològics procedents de diversos punts del terme municipal de Begues. Alguns, entre els quals hi ha tres destrals o aixes de pedra polida i fragments de ceràmica ibèrica, únicament poden ser atribuïts al municipi, sense més precisió. D'altra banda, però, hi ha dipositats també materials arqueològics procedents dels jaciments de la Cova de Can Sadurní, de la Cova Cassimanya, i de Can Jaques. Hi ha també materials procedents de paratges coneguts com ‘Ermots de Mas Ferrer' (Can Ferrer?), entre els que hi figura una aixa i diversos fragments de ceràmica; així com fragments de ceràmica procedents del ‘Camp Grau-Mitjans', de ‘Cal Anfruns' i del ‘Camp Gras'. També hi ha elements de sílexs procedents de ‘la Morella'.Una altra col·lecció important és la de minerals, que inclou exemplars procedent de Begues. D'aquesta manera podem trobar-hi cristalls romboèdrics de calcita, estribina, magnetita cristal·litzada en octàedres, impregnació dendrítica de pirolusita, gres amb moscovita, cristalls de quars en prismes hexagonals, quars lletós i quars rosat, lidita, guix, dolomita, ocre i calcita sal de llop. No es coneix el lloc exacte del què van ser recollits aquests minerals. Finalment, al Vinseum entre la col·lecció paleontològica existeixen exemplars procedents de Begues. Per que fa als mol·luscs, s'hi troben dipositats exemplars de ‘Daonella lommeli', de ‘Platyceras', d' ‘Orthoceras' i de ‘Terebratula vulgaris'. Pel que fa als trilobits, hi ha ‘Denckmanites miser', ‘Harpes' i ‘Phacops'. Hi ha també un fòssil coral·lí de ‘Zaphrentis' i un de botànic de ‘Mentzelia mentzeli'. | 08020-14 | Plaça Jaume I, 5, 08720, Vilafranca del Penedès | Els materials arqueològics procedents de ‘la Morella' van ser dipositats pel Sr. X. Virella l'any 1993. El Sr. Mitjans hi diposità algunes destrals/aixes en una data no precisada. El Sr. J. Miret i Mestre hi diposità l'any 1974 els materials recollits per J. Gavaldà a Can Jaques. Es desconeix la data i persona que hi diposità la resta dels materials arqueològics. La col·lecció de minerals prové d'aportacions realitzades pels senyors Gual, Torruella i Montal, dipositats el 1945; el Sr. X. Virella, el 1978; i el Sr. J. Roca Piñol, el 1982. Pel que fa a la col·lecció paleontològica, és fruit d'aportacions del Mossèn Ll. Via i del Sr. Ll. Llopis, l'any 1945; i dels senyors E. Ferrer i J. Magrans, l'any 1987. | 41.3302400,1.9247000 | 410018 | 4575976 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | Legal | Antic|Cenozoic|Paleògen|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|123|124|125 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 34266 | Fons d'Art Lina Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-lina-font | BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues | XX-XXI | Col·lecció d'obres d'art cedida per Lina Font a l'ajuntament de Begues, el qual l'ha incrementat per l'adquisició de peces pel propi ajuntament. L'inventari d'obres dividit per temàtiques es presenta de la següent manera: Obres de Lina Font , Carme Pascual, Álvarez Des, Rene Aspe , Juan Bueno , Lluïsa Darder , M. Gonlesco, Pilar Leita , F.Muñoz, V. Navarro,Ceferino Olivé, Pallàs, Graciella Piccone, P. Planas, T. Sola , Santos Torrella, Emilio Alba, J. Asensio, Esther Boix, Camps Dalmases, F. Cardona, Caty Juan. Valldermossa , Josep Cerdans, Joaquim Comes. Palamós, R. Fradera, M. García Tur, J. Lahosa. , R. Macholis, Mangot, Miguel Masabeu, Jordi Mercadé, J. Mombrú Ferrer, J. Pascual Jimeno, J. Pérez Gil, Graziella Piccone, P. Planas, Puigval. Horta ,Josep Rovira. , Francisco Suñer, Torra i Arán, T. Villarrubias, J. Abelló Prats, M. Coll, A. Gironell Riera, Naoko Nakamoto, A. Oliver Ferrer, Jordi Puiggalí. , Isabel Pujol, Roc de Gallés, Bernardo San Juan, Titi Tapiola, J. Tarrabadell. Obra gràfica: Clavé, Miró, Subirachs, Antoni Tàpies. Tharrats. Escultura: Joan Camps Carreras, Square Chikwanda, Colleen Madamombe,Lawrence Mukomberanwa, Esther Olivé, Ferran Soriano, Jordi Aligué, Jordi Aligué, Ángel Camino, Pep Fajardo, Benet Rossell, Lina Font. | 08020-383 | Av. Torres Vilaró, 4 | Lina Font va néixer a Begues. Al número 6 del carrer Major, cantonada can Guasch. La seva mare era filla de can Jaques de la Plana Novella i el seu pare de l'Avenç, actualment Campanyà. La família tenia camps terres i negocis. Va fer estudis a l'Escola d'Art i Oficis de Barcelona. Als 19 anys va començar a col·laborar a la premsa tant amb dibuixos com amb articles. Alternava pintura, literatura i poesia. La guerra civil va truncar la seva intenció de dedicar-se a l'art. Es va donar a conèixer com a crítica d'art a la revista Ondas i poc després fundava la Gaceta Jorba. Dos anys després, el 1952 va ser quan va començar a fer la crítica d'art a Ràdio Barcelona i ben aviat va crear i dirigir l'Estudi d'Art, que li va permetre dur a terme una intensa promoció d'artistes i organitzar moltes exposicions. Conferenciant de prestigi, va donar freqüents recitals dels seus propis poemes. Va escriure més d'un centenar de novel·les curtes i dos-cents guions radiofònics, així com un seguit de peces teatrals. Ostentava molts títols honorífics. Va morir el 6 de novembre de 1993 a Barcelona. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34266-foto-08020-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34266-foto-08020-383-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 33886 | Barri Campamà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-campama | XIX | Algunes cases d'aquest nucli estan actualment molt reformades. S'ha respectat, però, l'estructura arquitectònica original. | Barri ubicat a ponent del sector de la Barceloneta, conformat per una filera d'habitatges adossats distribuïts al llarg del carrer Campamà i la casa de Cal Campamà, origen del nucli. Les cases adossades, algunes d'elles molt transformades, conserven encara la seva estructura arquitectònica originària, molt senzilla. Són cases de cos, amb la teulada a doble vessant, amb la façana principal orientada cap al sud-est, . La façana principal presenta, en la major part dels casos, a la planta baixa, el portal d'entrada a l'esquerra, i una finestra a la dreta; mentre que al segon pis hi ha dues finestres verticals alineades respecte les obertures inferiors. En alguns d'aquests immobles es pot observar que la porta d'entrada era, originàriament, un ample portal d'arc rebaixat, destinat al pas de tartanes i bèsties de tir. Pel que fa a la casa de Cal Campamà, la més antiga de l'actual nucli, és un edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb la façana orientada igualment cap al sud-est, si bé en aquest cas presenta unes dimensions més grans i una estructura arquitectònica més complexa que les cases ja descrites. Així, a la façana principal hi ha la porta d'accés, a la planta baixa, la qual està flanquejada per dues finestres a l'esquerra i una a la dreta. Sota les dues finestres de l'esquerra de la porta hi ha un banc o pedrís amb respatller fet amb rajoles . Al primer pis les finestres estan alineades respecte les del pis inferior, excepte la segona finestra començant per l'esquerra, el lloc de la qual està ocupat per un rellotge de sol (veure fitxa 391). La superfície de la façana està composada per blocs de pedra irregulars, a excepció dels marcs de les obertures, els quals presenten un arrebossat de color blanc, amb el perímetre exterior amb formes ondulants i irregulars. Aquests marcs són fruit de la restauració de l'edifici. Finalment cal destacar la cornisa, per sota de la línia de la teulada, que presenta decoració en forma de dents de serra fets amb peces d'argila cuita. | 08020-19 | Carrer Campamà | 41.3339300,1.9070300 | 408544 | 4576404 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 33888 | Cal Barreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barreres | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVIII | Conjunt arquitectònic format per diverses cases que conformen el barri de Cal Barreres. El barri neix al redós de la masia de Cal Barreres, a la qual s'hi ha anat afegint diverses cases. La masia de Cal Barreres és un edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, molt senzill. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures, si bé destaca la presència d'un corral adossat a la meitat esquerre de la façana, fins a una alçada just per sota del primer pis, fet que modifica la presència de finestres en aquest sector de la façana. Així, a la planta baixa es troba la porta d'accés a l'edifici, rectangular sense decoració, situada a la dreta de la façana. A la part central, a l'esquerra de la porta, hi ha una finestra quadrada amb reixa de ferro moderna, i a la part esquerra, com ja s'ha dit, hi ha el corral adossat. A nivell de primer pis hi ha tres finestres, una central, allargassada, amb una finestra a cada costat, quadrada. Cap d'aquestes obertures presenten arc ni decoració de cap mena. La cornisa de l'edifici presenta teules formant una sanefa de lòbuls. La superfície de totes les façanes de l'edifici presenta un arrebossat de color blanc. Davant de la casa hi ha un edifici modern, que fa la funció de magatzem. A la façana posterior de la masia, però, trobem dues cases que s'hi van anar adossant posteriorment en diverses fases constructives. Aquestes respecten la orientació de l'edifici principal, i són de planta rectangular, més estretes, de planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes són de composició senzilla: un portal d'arc carpanell sol o amb una finestra quadrada en un dels costats, i dues finestres quadrades a nivell del primer pis. D'entre totes aquestes cases destaca la que té el número 44 del carrer, que presenta, a la porta d'entrada, l'arc amb muntants i dovelles de pedra vermella, i a la dovella central una inscripció on es llegeix 'C N 1799'. A uns 30 metres a l'oest de la masia principal hi ha un pou de planta circular, fet de pedra, amb safareig. | 08020-21 | Pla de Begues | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), l'origen del topònim Can Barreres podria trobar-se en l'antic Mas Barqueres, documentat l'any 1586 com a una finca d'unes 40 mujades que limitava amb Mas Morsello, Joan Garau del Coll i Joan Sadurní de la Costa. El Mas Barqueres torna a ser esmentat al capbreu de l'any 1598. La primera referència escrita d'aquest immoble amb el nom actual de Can Barreres es troba al salpàs de 1880. | 41.3396700,1.9260300 | 410142 | 4577021 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33893 | Carrer Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-cristofor | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt de cases alineades i adossades de la mateixa tipologia arquitectònica, que conformen el carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria. Conjunt homogeni de cases de cos, que conformen el carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria. Arquitectònicament, es tracta de cases molt senzilles de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant. La planta baixa presenta una porta d'entrada amb arc rebaixat a la meitat dreta de la façana, i una finestra quadrada. Al nivell del primer pis, trobem dues obertures, una d'elles més gran, situada sobre la porta d'entrada, amb porta de doble batent i balcó amb barana, i al part esquerra, una finestra més petita, rectangular. A la façana posterior, aquestes cases presenten quatre finestres quadrades o verticals, en la majoria dels casos alineades simètricament (dues a la planta baixa i dues al pis), tot i que en alguns casos, alguna d'aquestes obertures està desplaçada respecte de l'eix de simetria. | 08020-26 | Carrer Sant Cristòfor 1-3-5-7-9-11 (Barri de la Rectoria) | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquest carrer es va conformar entre els anys 1830 i 1850. | 41.3297100,1.9438200 | 411617 | 4575897 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | El fet que les cases que conformen aquest carrer presentin la mateixa tipologia arquitectònica dota al carrer d'unitat estètica i urbanística pròpia. Així, les cases que presenten aquesta tipologia en aquest carrer són les número 1-3-5-7-9 i 11, mentre que la darrera, amb el número 13, és la masia de Cal Traginer (veure fitxa 95). | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33894 | Cal Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Antiga masia de grans dimensions amb annexos que conserva la unitat arquitectònica a la seva façana sud, mentre que amb el pas del temps la façana nord ha estat compartimentada en diversos habitatges de dimensions més reduïdes. L'edifici és de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lela a la façana. Així, la façana sud presenta tres portes d'entrada, rectangulars; la principal està situada aproximadament en mig de la façana, amb tres finestres verticals a la dreta i una a l'esquerra. Les altres dues portes no estan a peu de carrer, sinó que una d'aquestes es troba igualment a la planta baixa, però lleugerament elevada respecte al nivell del terra, fet que fa que s'hi hagi d'accedir per una escala, i l'altra es troba a sobre d'aquesta, ja al pis de dalt, on s'hi accedeix igualment per una escala. Al primer pis, a banda d'aquesta porta d'accés, hi trobem cinc finestres quadrades a la dreta de la porta, i una petita finestra, més elevada, a l'esquerra. Entre les cinc finestres del pis, aproximadament cap al centre de la façana, hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 389). La façana lateral oest de l'edifici fa cantonada amb una casa diferent, que té, a la planta baixa, un annex que fa la funció d'aparcament, i davant de la façana ja descrita, i adossat a aquest annex, unes altres edificacions fetes de pedra i maó amb teulada a un sol vessant que tenen una funció de magatzem per a guardar eines i altres objectes. La façana lateral est de l'edifici presenta tres portes més d'accés a l'interior de l'immoble, dues a peu de carrer i una altra a nivell del primer pis, per la qual s'hi accedeix per una escala d'obra. Aquesta porta té una finestra a cada banda, i es correspon amb un altre habitatge. De l'interior de la casa és d'interès l'embigat de fusta del sostre dels pisos, que és original. Pel que fa a la façana nord, com ja s'ha indicat, actualment es correspon amb la divisió interior d'aquesta meitat de la masia en tres habitatges, cadascun amb la seva porta d'accés, però amb les finestres de la planta baixa i les del pis lleugerament desordenades respecte els corresponents eixos de simetria. | 08020-27 | Carrer de Cal Vidu, 4 | 41.3361400,1.8991900 | 407891 | 4576657 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33894-foto-08020-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33894-foto-08020-27-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 33895 | Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ferrer | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XIV | Reformada als anys 90. | Masia molt reformada de grans dimensions, formada per un edifici principal, de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes, el qual té adossats dos cossos annexos, un lateral i l'altre a la part posterior. Dins la finca del conjunt també hi ha una capella privada, així com un altre edifici de petites dimensions, un pou, i diversos elements decoratius com una antiga premsa de vi i una premsa d'oli. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament entre la planta baixa i el primer pis. A la planta baixa hi ha l'entrada principal; es tracta d'un ample portal d'arc rebaixat fet amb dovelles de gres vermell, amb dues finestres quadrades a cada banda, amb el marc també fet amb carreus de gres vermell. A la dovella central d'aquesta arcada hi ha una petita inscripció en forma d'estel on es llegeix 'JSB 1992'; segons informació oral de la propietària de la casa, aquestes lletres es corresponen a les inicials del seu marit, i la xifra es correspon a l'any de la darrera restauració. A l'esquerra d'aquestes obertures hi ha una altra porta, més estreta i senzilla que, a diferència de les altres, presenta els muntants i la llinda feta amb blocs de pedra calcària. A la llinda d'aquesta porta hi ha inscrita la data 1657 amb un creu enmig. Pel que fa al primer pis, hi ha obertures força diferents: sobre les portes d'entrada de la planta baixa - és a dir, sobra la portalada central i sobre la porta de l'esquerra de la façana - trobem dues finestres amb balcó i barana de ferro forjat. Enmig d'aquestes dues obertures hi ha una finestra d'arc conopial, d'estil gòtic flamíger; els capitells dels muntants estan decorats amb l'escultura de dos querubins. A l'extrem dret de la façana hi ha dues finestres quadrades, i entre aquestes i la finestra central amb balcó i barana de ferro forjat, ja descrita, hi trobem un rellotge de sol (veure fitxa 392). Cal destacar la cornisa de les quatre façanes de l'immoble, que presenta dues fileres decorades amb peces d'argila cuita en forma de dents de serra; aquestes dues fileres estan ordenades en degradació horitzontal una sobre l'altre. Pel que fa a les façanes laterals, la situada a l'esquerra de la façana principal presenta una porta al centre de la planta baixa; a la seva esquerra hi ha una finestra quadrada, mentre que a la dreta n'hi ha dues, amb el marc fet de blocs de pedra de gres vermell. Al primer pis hi ha quatre finestres, totes amb marc de gres vermell. La façana lateral oposada, orientada a llevant, presenta una composició més complexa, ja que té adossat un cos més alt, de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, al qual destaca una finestra d'estil gòtic flamíger, molt similar a la de la façana principal, ja descrita, la qual presenta escultures als capitells dels muntants, en aquest cas són unes carasses d'éssers fantàstics. Al lateral d'aquest afegit arquitectònic , a l'alçada del primer pis, hi ha una galeria de sis finestres de maó en arc de mig punt, que feien la funció de solana. A la part posterior de l'edifici hi ha un altre annex, una torratxa de planta rectangular amb les cantonades arrodonides. En aquest cos destaca la part alta, on el pis superior presenta, a les quatre façanes, finestres emmarcades en maó i arc de mig punt, formant galeries a les façanes de llevant i de ponent, a mode de mirador. L'edificació està rematada per una terrassa amb balustrada. La superfície de totes les façanes de l'edifici principal i els seus annexos és de blocs de pedra irregulars, tot i que força ben alineats. | 08020-28 | C. Pallars. Urbanització de Mas Ferrer | Probablement era un dels 3 masos propietat (Parellada) de l'església de Sant Cristòfor esmentats al fogatge del s. XIV. L'any 1460 a l'establiment de mas Puigvoltor, s'esmenta al límit nord del mateix en Gabriel Ferrer i el mas estanyol. Al capbreu de 1595 s'esmenta com a límit nord el mas Ferrer i el mas Estanyol. També apareix com a límit d'altres masos, però el mas Ferrer pròpiament dit no es confessa per què és de l'església. Els anys 1576-80 consten els bateigs de Pere Pau Petit i Antònia Margarida petit de Mas Ferrer, però de l'any 1566 (Joana Vendrell) a 1858 (Teresa Vendrell Puig), consten els bateigs dels Vendrell. L'any 1632 el Mas Ferrer és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia. L'any 1657 va ser reconstruït, era propietat de l'església. L'any 1756 era propietat de Jaume Vendrell. Al capbreu de 1819 s'esmenten els hereus de Francesc Vendrell de Mas Ferrer. L'any 1849 era de Juan Vendrell del Mas Ferrer. | 41.3250600,1.9178100 | 409434 | 4575408 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació descripció)Com ja s'ha indicat, el conjunt de Mas Ferrer consta també d'una capella privada, situada al costat de la façana principal de la masia, i unida a aquesta per una arcada lateral. La capella és un edifici senzill, de planta rectangular de nau única amb teulada a doble vessant, amb la façana orientada a ponent. Destaca la façana principal, amb el portal d'entrada rectangular, amb els muntants i la llinda fetes amb grans blocs rectangulars de gres vermell; a la llinda hi ha esculpida una inscripció on es llegeix 'DOMUS DEI 1756'. Sobre aquest portal d'entrada hi ha una finestra d'ull de bou, a mode de rosassa, emmarcada en blocs de gres. Corona la façana, per sobre del cim de la teulada, un petit campanar d'espadanya d'un sol ull, dotat amb una petita campana. | 93|94|96|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33910 | Col·legi Bosch/La Torre/Fundació Teodor Bosch/Convent de les Germanes Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-boschla-torrefundacio-teodor-boschconvent-de-les-germanes-dominiques | Pàgina web de la Fundació Privada Col·legi Bosch: http://www.fundacio-bosch.net/historia.php. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XIX | La capella patí un incendi durant la guerra civil i perdé els vitralls i la decoració original. La tanca principal de la finca fou recenment substituida per una de disseny modern per tal de respectar les aliniacions del camí ral. Aquesta reforma també afecta la cotxera i la casa del masover on s'obre un porxo per donar continuïtat a la vorera. | La Fundació Teodor Bosch és un antiga residència senyorial formada per un conjunt d'edificis voltats per un jardí: l'edifici principal, de planta en forma de 'T' amb dos cossos de planta quadrada adossats, una capella, un edifici de recent construcció (un aulari), i dos annexos, les antigues cotxeres i la casa del masover, integrades als extrems de la tanca que delimita la finca amb el camí ral. L'edifici principal, situat al centre del recinte, és de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un cos central, elevat, amb dos cossos laterals adossats, les façanes dels quals estan lleugerament endarrerits respecte la façana del cos central. La porta d'accés a l'edifici, situada al cos central, està coronada per un arc carpanell al centre del qual hi ha un escut amb les lletres 'T B', corresponents a les inicials de Teodor Bosch, entrellaçades entre si. També en aquest cos destaca la finestra del primer pis, amb arc carpanell, la única que té balcó, sostingut per quatre mènsules, dues a cada costat de l'arc de la porta d'entrada, amb barana de ferro forjat. Corona aquest cos central el segon pis, decorat amb una arqueria de cinc finestres amb arc de ferradura i, a sobre, la teulada a doble vessant. Els cossos laterals presenten únicament planta baixa i pis, amb una finestra a cada planta, d'arc carpanell com les anteriorment descrites, i estan coronats per un sostre a quatre vessants. En els angles exteriors d'aquests cossos laterals hi ha dos torrellons adherits, ambdós al nivell del primer pis. Les finestres d'aquesta façana, com les de la resta de l'edifici, presenten batents de fusta. La façana lateral est presenta una composició d'obertures lleugerament diferent: a la planta baixa hi ha una finestra central d'arc carpanell, però flanquejada per dues finestres més petites, quadrades, tot i que presenten un marc coronat en arc carpanell integrant-se, així, a l'estètica de la resta d'obertures. La finestra central presenta un ampit amb barana de ferro forjat. El segon pis presenta dues finestres paral·leles, d'arc carpanell i el segon pis una arqueria de tres finestres d'arc de ferradura. La façana lateral oest té adossat un pont que comunica amb la capella. La façana posterior té adossada una porxada de tres arcades d'arc carpanell, una central i dues laterals, amb pis a sobre, cobert amb teulada a un sol vessant paral·lela a la paret posterior de l'edifici. Aquest pis superior, que correspon, al segon pis de l'edifici, presenta tres finestres que donen a un balcó amb barana d'obra, situades simètricament sobre les arcades de la porxada inferior. Per sota de la teulada, la cornisa està decorada amb una sanefa de cercles disposats horitzontalment en tot el llarg. Al centre de la teulada, a la part exterior, hi ha una cúpula octogonal amb una claraboia. Interiorment, l'edifici principal està articulat al voltant d'un distribuïdor central al sostre del qual hi ha la claraboia esmentada. El distribuïdor dóna, pel nord, a la porta d'accés a l'edifici; per l'est i oest, a diverses estances de la planta baixa, i pel sud, dóna accés a una escala principal, amb barana de ferro forjat, que puja a la primera planta. Al primer pis hom troba, distribuïts al voltant de l'espai central que deixa l'entrada de llum de la claraboia, l'antiga sala d'estar de la comunitat de monges, que dóna a la terrassa de la façana posterior; el menjador, la cuina, l'antic despatx de la germana superiora, al costat del qual hi ha el seu dormitori; una habitació que fou habilitada coma a capella privada de les monges; i una sala sense funció definida. Al segon pis les estances es disposen al voltant d'un passadís que deambula al voltant de la paret que revesteix la cúpula de la claraboia. En aquest pis trobem les nou antigues cambres o cel·les de les monges, cadascuna amb el seu llit i pica d'aigua. Enmig del passadís, una porta dóna a una escala que accedeix a la cúpula de la claraboia, on cal destacar l'interessant encavallada de fusta. | 08020-43 | Camí Ral, 13 | Teodoro Bosch i Estanca, fundador i impulsor d'aquest conjunt arquitectònic, va néixer a Barcelona l'any 1824, fill de Josep Bosch i Oller i de Bàrbara Estanca. El pare deTeodoro Bosch, Josep Bosch i Oller, d'ofici argenter, era fill de Ramon Bosch i de Francesca Ollé, nascuda a Begues el 29 de novembre de 1805, filla de Miquel Ollé Pares i Maria Figueras, que van contraure matrimoni el 25 de setembre de 1798 a la parròquia de Sant Cristòfor de Begues. Per tant, en Teodoro Bosch i Estanca era nét d'una beguetana i d'aquí li venia la relació amb el poble de Begues. Josep Bosch i Oller va morir l'11 d'octubre de 1865 a Begues on va ser enterrat.Teodoro Bosch es va casar en primeres núpcies amb Dionisia Ruiz de Arévalo, natural de Cartagena. Dionisia va morir a Barcelona el 2 d'abril de 1883 i va ser enterrada a Begues. En segones núpcies, Teodoro es va casar amb Fermina Ruiz, germana de la primera esposa. Teodoro Bosch esdevingué un home emprenedor, vinculat als negocis de la burgesia barcelonina. Aprofitant les oportunitats de compra de terrenys que oferia la construcció de l'Eixample de Barcelona va adquirir uns solars a l'illa que avui formen el carrer Bergara, Pelai i la plaça Catalunya, on es va fer construir un edifici de quatre plantes. Una vegada acabada la construcció de l'edifici de Barcelona, l'any 1879 es va decidir a comprar uns terrenys a Begues situats a la carretera d'Olesa de Bonesvalls per una permuta amb Joan Romagosa i Torres. Possiblement aquesta permuta devia ser de terrenys que ell havia heretat de la família del seu pare a la qual va afegir una peça de terra contigua, que comprenia l'antic Mas Girona, comprada a Eudald Vendrell i Romeu i Carme Sadurní i Petit. Allà va construir la casa que posteriorment es convertiria en el Col·legi Bosch. El 25 d'agost de 1880 Teodoro Bosch adquiria l'Alsina a la família Vendrell. Aquesta finca comprenia la masia principal i tres cases conegudes com Farfai, Can Grau i la Beurada. L'any 1885, completava la compra de finques a Begues amb l'adquisició del mas Rigol i les Bohigues. A causa de les seves activitats empresarials, Teodoro Bosch va formar part com a vocal de la Junta Directiva de l'Institut del Foment del Treball Nacional des de l'any 1880 a 1882. Teodoro Bosch va morir a Barcelona el 26 de novembre de 1887. El funeral es va celebrar a la parròquia de Betlem i tot seguit el cadàver va ser portat a Begues, on va ser enterrat. La seva vídua, Fermina Ruiz, va fer tots els tràmits perquè el 9 de desembre de 1892, les seves despulles, així com les de la seva primera dona, Dionisia, i les del seu pare, Josep Bosch, es transferissin des del cementiri de Begues a la cripta de la capella del Sagrat Cor de Jesús, annexa a la casa familiar. En aquesta cripta també es van enterrar els cossos de la seva mare, Bàrbara Estanca, i el de Rosa Bosch, que podria ser una germana del seu pare, traslladats del cementiri de Sarrià. Quan va morir la vídua de Teodoro Bosch, l'any 1903, va deixar com a última voluntat ser enterrada ,també, a la capella familiar de la casa de Begues. Teodoro Bosch va redactar l'últim testament el dia 21 de juliol de 1885. En no tenir fills de cap dels dos matrimonis, confiava verbalment les seves voluntats sobre el destí del seu patrimoni i declarava hereus de confiança i executors del testament a la seva esposa Fermina Ruiz, el prevere Francisco Colomines i Romeu, beneficiat de l'església de la Mercè de Barcelona, Eduard Gibert i Riera i Raimon Duran i Ventosa, tots dos advocats, i, per últim, Camilo Julià i Vilasendra, enginyer. L'any 1928, les Germanes Dominiques de l'Anunciata comencen a portar la institució educativa que encara avui perdura. La comunitat de religioses va exercir aquesta tasca fins l'any 2001, moment en què pren el relleu personal laic. | 41.3311100,1.9198500 | 409613 | 4576077 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | De la reforma : Eulalia Riera Llauger | (Continuació història)Al costat est de l'edifici principal de la Fundació, que acabem de descriure, s'alça la capella. És tracta d'un edifici d'estil neogòtic, de planta d'una sola nau de cinc crugies amb volta de creueria, i tres trams més a l'absis que no formen, però, capelles. El sostre és a doble vessant excepte a la zona de l'absis, que presenta un vessant per cada tram d'aquest, tres en total. A l'exterior l'espai que ocupa cada tram es troba entre contraforts. Darrere de l'absis, a la part central, hi ha la sagristia que forma una absidiola exterior adossada coronada per un petit campanar rematat per un pinacle que arriba pràcticament fins a l'alçada de la teulada de l'edifici. L'alçat dels murs de l'edifici es resol a partir de dos trams horitzontals: un més baix, de parament llis sense portes ni obertures, que arriba aproximadament a l'alçada de l'absidiola exterior que hi ha adossada a l'absis; i un tram superior, on es troben les finestres d'arc ogival amb traceries, i vitralls moderns; una per cada tram, tretze en total, a les quals cal afegir la de la façana principal. A l'interior del temple destaca, al tram de la primera crugia, el cor, situat a l'alçada entre la porta d'entrada, comunicat a l'edifici principal per un arc rebaixat i el finestral de la façana principal, amb un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior i amb barana decorada amb florona a la part superior. La façana principal de la capella presenta un portal d'entrada coronat per un timpà amb tres arquivoltes en degradació d'arc ogival, sobre el qual hi ha un gran finestral, igualment d'arc ogival, format a partir de tres finestres allargassades amb vitralls coronades per un rosetó. Cal destacar el timpà de la porta, decorat per una imatge del Sagrat Cor emmarcada per una màndorla, així com els capitells de les columnetes que donen suport a les arquivoltes i als brancals de la porta, tots amb decoració vegetal de fulles i flors de factura molt fina i polida. A la llinda del portal d'entrada, sota el timpà, hi ha esculpida la frase 'Cor Meum Vigilat'. Finalment cal fer esment dels dos edificis destinats antigament a cotxeres i a habitatge del masover. Aquests edificis es troben adossats, respectivament, als extrems del baluard que tanca el conjunt del costat del Camí Ral. Son edificis de planta basilical amb planta baixa i pis al cos central, amb teulada a doble vessant. Destaca l'edifici corresponent a les antigues cavallerisses que presenta, com a tret més destacable, un ample portal d'arc rebaixat que s'utilitzava com a accés dels cotxes de cavalls, mentre que als cossos laterals hom troba les portes d'accés de les persones.A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consten tres fitxes per cadascun dels tres elements que integren aquest conjunt. La vivenda del porter i cotxeres tenen el número 18123. L'església té el número 18124. Finalment, l'edifici central té el número 18125. | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 33913 | Hotel Colònia Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-colonia-petit | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Parcialment restaurat i transformat en habitatge. | Conjunt d'edificis que antigament havien estat un hotel per a estiuejants. L'edifici principal, de planta quadrada amb planta baixa i primer pis, amb teulada a doble vessant, destaca per la seva decoració d'estil modernista, que hom troba tant a la façana principal com a les laterals. La façana principal presenta tres portes d'entrada disposades simètricament a la planta baixa, per bé que l'entrada principal es troba al primer pis, a la qual s'hi accedeix a partir d'una escala decorada que va a parar a una tribuna amb balcó coberta per un interessant sostre a doble vessant recobert de trencadís. La porta d'accés presenta un marc en baix relleu de formes ondulades, decorat igualment amb trencadís. Per sobre de la porta hi ha una inscripció amb lletres de guix d'estil modernista emmarcades dins d'una el·lipse també de guix on es llegeix 'Any 1915'. A banda i banda d'aquesta porta d'entrada hi ha una finestra on destaca el marc superior, de pedra, de forma ondulant i decorat amb motius vegetals, bàsicament flors i tiges. Aquests marcs de les finestres es repeteixen de manera seriada a les portes de les façanes laterals, que tenen accés a les antigues habitacions de l'hotel. Cal destacar el fet que la planta baixa i el primer pis estan separats per una balconada que recorre horitzontalment tota la façana lateral i que presenta barana de ferro forjat. Tot l'edifici està envoltat per un mur de tanca amb enreixat de ferro forjat. A l'extrem nord-oest del conjunt hi ha un segon edifici, adossat perpendicularment a l'edifici principal, de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. El més destacable d'aquest edifici és precisament la seva façana, que presenta, a la planta baixa, una sèrie d'arcades d'arc ogival, d'estil neogòtic, però fetes en maó vist, amb els capitells de ceràmica i les columnes en espiral, també de maó vist. Per sobre d'aquests arcs i per sota de la línia del primer pis, la superfície està decorada amb trencadís. A nivell de primer pis destaca la galeria d'arcs de mig punt, sustentats en columnetes cilíndriques arrebossades de color blanc i els capitells de rajoles quadrades de ceràmica. | 08020-46 | Camí Ral, 16 / Carrer Jaume Petit, 1 | Va ser construït per Jaume Petit l'any 1918 enfront de l'Hostal Vell, avui desaparegut. Va esdevenir un autèntic centre social del poble, i era característic perquè era l'indret de sortida i d'arribada dels primers autobusos Petit Canigó. | 41.3318700,1.9189500 | 409539 | 4576162 | 1915 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33913-foto-08020-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33913-foto-08020-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33913-foto-08020-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 98|106|116|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33916 | La Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | El conjunt està restaurat. | Conjunt arquitectònic de caire rural format per tres edificis construïts en fases diferents i actualment adossats entre sí. L'edifici principal, anomenat pròpiament 'La Casota', és un edifici de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab amb sostre a doble vessant. La façana principal presenta les obertures ordenades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc carpanell molt rebaixat, amb els muntants i l'arc fet amb carreus i dovelles de pedra. A la part baixa, a cada costat d'aquest portal d'entrada, i a mode de sòcol, s'estén un pedrís construït posteriorment. Just per sobre d'aquest pedrís, i igualment a cada costat de la porta, hi ha una finestra rectangular vertical, amb ampit de rajola d'argila cuita i marc amb un revestiment de color blanc; la finestra situada a la dreta de la porta presenta, a més, un enreixat de ferro forjat. A nivell del primer pis hi ha dues finestres de característiques idèntiques a les descrites per al pis inferior, per bé que es troben lleugerament situades més al centre de la façana respecte de les obertures inferiors. Entre aquestes dues finestres, a més, hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 402). Cal destacar igualment la cornisa de l'edifici, que presenta una decoració lobulada. A l'esquerra de l'edifici de La Casota, hi ha un altre edifici adossat i comunicat interiorment amb la masia original, pel qual s'accedeix actualment a l'interior, que antigament realitzava les funcions d'estable i que actualment és un menjador. Es tracta d'un edifici de planta lleugerament rectangular, també amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, disposada, però, en sentit est-oest, al contrari de l'edifici de La Casota. A la planta baixa trobem, situat a la dreta, el portal d'entrada, ample, d'arc escarser, per on antigament entraven i sortien les bèsties de tir. A l'esquerra d'aquest portal hi ha una curiosa finestra la qual, a diferència de la resta de finestres de la façana d'aquest edifici, no és rectangular vertical, sinó que està coronada per un arc escarser. A nivell de primer pis, doncs, trobem dues finestres rectangulars verticals, disposades simètricament a sobre de les obertures del pis inferior. A l'igual que a l'edifici de La Casota, el parament de la façana és de blocs de pedra irregular, mentre que els marcs de la porta i les finestres presenten un arrebossat de color blanc. Encara situat a l'esquerra d'aquest segon edifici, trobem un tercer, d'estil diferent als dos ja descrits. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant. La diferència rau en el capcer, rematat per un frontis rectangular, d'estil noucentista, dividit en tres trams separats per falses pilastres, amb línies ondulants al centre de les quals hi ha un medalló. Tota la façana i la part inferior d'aquest frontis presenta un arrebossat de color rosa apagat, mentre que la part superior del frontis és de color blanc. La resta de l'edifici no presenta cap element d'interès patrimonial destacable. Pel que fa a l'interior, cal destacar l'embigat del sostre, original, un antic rebost per menjar, així com una antiga fresquera situada sota l'escala que condueix al primer pis; tot plegat a la planta baixa. | 08020-49 | Disseminat al Bonsolei | Aquest immoble apareix documentat al segle XIX com a propietat de la família Paucirerol. | 41.3366400,1.9301700 | 410484 | 4576680 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació que recull aquesta fitxa ha estat facilitada oralment per la propietària del conjunt. | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33917 | La Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-clota | AAVV (2000): 'Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota' dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 12. | XIV | Tot el conjunt és un despoblat en ruïnes. | Conjunt d'edificacions, avui en ruïnes, que des de la Baixa Edat Mitjana i fins a principis del segle XX (veure apartat 'Història'), conformà un veïnat del municipi de Begues. A la vista de les ruïnes que hi resten, el conjunt de la Clota estava format per la Casa Gran, les cases dels masovers Cal Baster i Ca l'Agustí, i les construccions destinades a corrals, pallisses, corts, galliners i porxos. Estava organitzada com una petita fortalesa, amb les construccions formant un recinte, de manera que les entrades donaven a un barri tancat per una paret alta que tenia l'entrada per l'est i una porta petita emmarcada amb pedra a l'oest. Actualment es conserven panys de murs de més de 5 metres d'alçada amb alguns contraforts destacables per les seves dimensions. L'aparell constructiu dels murs és de blocs irregulars de pedra lligats amb morter de calç i sorra, conservant-se també tapial en alguns punts. Tot el conjunt té una extensió aproximada d'una hectàrea. | 08020-50 | La Clota | La primera vegada que tenim constància del mas de la Clota és en el capbreu (declaració de béns) de 1390-96 fet a la Baronia d'Eramprunyà, deu anys després que s'hi haguessin establert nous pagesos per contracte d'establiment amb Jaume March II, senyor d'Eramprunyà, com a conseqüència de la pesta que devastava la població i que afectà a nou masos entre els quals s'incloïa la Clota. En aquest capbreu, on apareix anomenat Bernat Clota, s'especifica que és un dels masos que no han canviat de nom, per tant significa que ja existia anteriorment. Segons el mateix capbreu, la Clota estava situada a l'est del puig de la Desfeta i que llinda al nord amb el Coll de Ça Palosa i a l'oest amb el Mas Fontanelles. Tornem a trobar la Clota en el capbreu de 1595, essent el seu propietari A. Petit. Encara que probablement hagués canviat d'amos, continuava mantenint el mateix nom. Al segle XVII, entre els anys 1610 i 1620, vivien a la Clota la vídua Petita, el seu fill Jaume Petit, la dona d'aquest i el seu fill Joan. De la informació extreta podem dir que a més hi havia anys on s'hi afegien de 3 fins a 21 persones més a la masia. Durant el segle XVIII trobem que vàries dones de la Clota van tenir càrrecs d'administradores de la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors, com una tal Maria Petit que entra com a administradora de la Confraria el 1728. A finals del segle XVIII, al cadastre de 1767, consta que a la Clota hi vivien tres xarmataires amb les seves famílies, un total de 17 persones. A partir de 1789, coincidint amb una època de guerra i crisi, només hi trobem 5 o 6 persones que hi vivien. Més tard la Clota seguirà sent habitada fins a la primera meitat del segle XX. | 41.3160900,1.9384600 | 411150 | 4574390 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), només apareix la cisterna i pous de la Clota, però no el conjunt en si. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33920 | L'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt arquitectònic conformat per diverses edificacions de caràcter agrícola disposades al llarg d'un carrer, sorgides a partir de la masia de l'Alzina. És aquesta un edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. L'edifici presenta actualment tres portes d'entrada, destacant la situada al centra de la façana, a nivell de la planta baixa. És una porta ample i alta, d'arc escarser feta amb dovelles de gres vermell. Les altres portes d'accés, situades als extrems de l'immoble, són modernes, probablement realitzades durant el procés de compartimentació de l'edifici en habitatges independents. També a nivell de la planta baixa hi ha un sòcol de pedra, modern, que s'estén d'extrem a extrem de la façana, salvant l'espai de les portes, tot i que el marc de les portes laterals modernes està fet amb el mateix tipus de parament que el sòcol. A nivell del primer pis, les finestres estan lleugerament desordenades en la línia horitzontal de la façana. Tan sols el tram central i el tram esquerre presenten dues finestres cadascun, situades sobre les respectives portes. En ambdós casos, es tracta d'una finestra amb balcó de ferro forjat, que té a la seva esquerra una finestra més petita, sense balcó ni barana, però amb ampit. En el cas del tram central, però, entre ambdues finestres hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 403). Igualment, sobre la porta del tram dret hi ha u petit plafó de rajoles de ceràmica on hi ha representada la imatge de Sant Cristòfor, amb el Nen Jesús a coll-i-be, travessant un riu. Pel que fa al tram dret de la façana, a nivell del primer pis hi ha solament una finestra, també sense balcó ni barana i amb ampit. Aquesta finestra està desplaçada a l'esquerra respecte la porta de la planta baixa. Finalment, el nivell de les golfes es tradueix a l'exterior en la presència de diverses finestres, concentrades a l'extrem esquerre, on se'n troben tres, d'arc de mig punt, i a l'extrem dret, on n'hi ha dues, quadrades. Cal fer esment també de la cornisa de l'edifici, amb decoració de dents de serra; al tram esquerre es troba una corriola de ferro forjat, corresponent a un antic pou. La resta d'edificacions que s'estenen al llarg del carrer són, com ja s'ha indicat, de caràcter agrícola. Destaca, a l'esquerra de la masia de l'Alzina, el celler-magatzem, de planta rectangular i teulada de teula àrab a doble vessant, amb els murs fets de blocs de pedra i tàpia, que presenta, a la façana principal, orientada a l'oest, dues portes d'entrada, amples, d'arc escarser i emmarcades en maó, estant una d'elles actualment tapiada. La resta d'edificacions, adossades, corresponen a magatzems diversos, pallers i solls. | 08020-53 | Disseminat al Bonsolei | La casa actual podria ser, segons Xavier Parellada, hereva d'un dels tres masos de l'església comptabilitzats als fogatges del segle XIV, per bé que l'immoble que ha arribat als nostres dies està edificat en un indret diferent al del mas original. Pel que fa als estadans, entre els anys 1569 i 1836 consten els bateigs dels membres de la família Vendrell de l'Alsina. L'any 1632 el Mas de l'Alzina és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia de Bagues. El 1642 es documenta la mort de Jaume Vendrell de l'Alzina, propietari també de l'Abeurada i Mas Ferré. El 1756 consta com a propietari en Fèlix Vendrell de l'Alzina. El 1849 es documenta la casa actual, anomenada ja Casa Alzina. | 41.3370200,1.9321700 | 410652 | 4576721 | 1849 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33920-foto-08020-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33920-foto-08020-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33920-foto-08020-53-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33923 | Raval de la Barceloneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-la-barceloneta | XIX | Conjunt de carrers (Sant Francesc, 2-42; Sant Sebastià, 2-34; Sant Roc, 2-8; Camí Ral, 90 a 106), que es caracteritzen per tenir les cases adossades d'una tipologia similar. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb un arrebossat, recte o amb arc rebaixat). De vegades hi pot existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, és de poca volada i amb baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles, amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dues o tres obertures al pis, tot en un mateix pla, sense concessions decoratives ni de volums, excepte en algun cas. | 08020-56 | Raval de la Barceloneta | 41.3341100,1.9098000 | 408776 | 4576421 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | edificacions del costat nord dels carrers de Sant Francesc, Sant Sebastià i Sant Roc, recollit en la informació gràfica del PGOU. | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 33924 | Carrer de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-salut | XX | Barri d'habitatges aïllats, no entre mitgeres, conformat pels números 7 al 12 del carrer de la Salut, a la zona de Cal Vidu. Es tracta de cases d'estil noucentista, de composició arquitectònica senzilla. En la seva majoria són edificis de planta quadrada o rectangular amb teulada a quatre vessants. Tenen un sol pis, és a dir, una planta baixa. Totes aquestes cases disposen d'un petit terreny al seu voltant i estan tancades per un mur que les separa del carrer i les aïlla entre elles, a mode de baluard. La façana principal d'aquests habitatges presenta una composició molt senzilla, formada per una porta central, bé d'arc carpanell, bé d'arc de mig punt o bé simplement rectangular, flanquejada per una finestra a cada costat, amb la mateixa decoració que la porta. La majoria d'aquestes cases tenen portes i finestres laterals que donen accés al jardí o terreny que envolta l'immoble. | 08020-57 | Carrer de la Salut (Cal Vidu) | Aquestes cases foren construïdes entre els anys '20 i '30 del segle XX. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, a la casa ubicada al número 1 del carrer de la Salut s'hi va instal·lar, durant la Guerra Civil (1936-1939), el comandament militar, raó per la qual aquesta casa és coneguda com 'El Mando'. | 41.3277700,1.9358100 | 410944 | 4575690 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix el conjunt de Cal Vidu. | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33927 | Ca l'Anfruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanfruns | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XX | Conjunt arquitectònic conformat per un casal d'estil noucentista amb capella privada i altres edificacions annexes d'ús agrícola, tancat per un baluard. L'edifici principal està sobrealçat en una plataforma de la mateixa extensió que la planta, de forma quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb una balustrada que recorre tot el perímetre de la teulada. L'edifici presenta una disposició simètrica i pràcticament idèntica de les obertures a totes les façanes, únicament diferent a la façana principal. Totes les obertures són quadrades i els marcs presenten un arrebossat de color blanc, que es distingeix així del color salmó de la superfície del parament de la façana, sense decoració, a excepció de les finestres del primer pis de la façana principal. Aquesta està presidida, a la zona central de la planta baixa, per una escala senyorial que dona accés al portal d'entrada. Aquesta zona de l'escala i el portal està coberta per una porxada sostinguda per columnes situades als extrems que hi ha davant de l'escala, mentre que a la part superior esdevé una terrassa per a la finestra central del primer pis. A cada costat de la porta d'entrada a l'edifici hi ha una finestra quadrada, amb balcó semicircular i balustrada. A nivell del primer pis, la finestra central, que surt a la terrassa conformada per la part superior de la porxada de la plana baixa, ja esmentada, està coronada per una orla de motllura de calç o guix, amb decoració vegetal. A cada costat d'aquesta finestra hi ha una altra, de característiques idèntiques a les situades als laterals de la planta baixa, però coronades també per orles de motius vegetals amb un medalló enmig. Corona la façana, com ja s'ha dit, una important balustrada amb un frontó al centre, enmig del qual hi ha una altra orla que emmarca la data '1921', les xifres fetes en calç o guix, ondulants, de tradició modernista. Cal destacar que la balustrada està dividida en diversos segments, entre els quals hi ha col·locades hídries, de caràcter ornamental. Pel que fa a la resta de façanes, aquestes presenten tres finestres a cada planta, disposades simètricament, com ja s'ha dit, destacant la finestra central del primer pis, que presenta balcó semicircular amb balustres, i les tres finestres del pis de les golfes, quadrades i molt petites. Les façanes est i oest surten, a nivell de planta baixa, a una terrassa, mentre que la nord, que és la principal, surt a un rebedor situat al voltant de la porxada de l'entrada i limitat per una elegant balustrada de tradició romàntica que dona a la pineda de Ca l'Enfruns i que dona accés, pels laterals, a la resta dels jardins de la finca. La façana sud comunica directament amb els jardins de la finca; en aquesta destaca el portal d'entrada situada al centre de la planta baixa, que presenta una porta de fusta que sobresurt lleugerament de la vertical de la façana. L'edifici presenta, a la part baixa, sòcol amb revestiment de color blanc a les quatre façanes, i cantoneres igualment de revestides de blanc. | 08020-60 | c. Cal Vidu, 1 | Aquest edifici ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Costa, Can Carreres, Can Anfruns i Ca l'Anfruns. El document més antic on s'esmenta aquest edifici és en un capbreu de l'any 1595, amb el nom de Mas Costa, propietat de Gabriel Panyella, però on hi treballava el seu gendre Gaspar Aymerich. Gabriel Panyella també era propietari del Mas Glassat. El Mas Costa era contigu al Mas Glassat, i antigament formaven una sola finca. En canvi, l'any 1701 es diu que el Mas costa limitava a l'est amb Mas Glassat, a ponent amb Vendrell del Roure i Jaume Romagosa, al nord amb Vendrell de l'Hostal i el sud ell mateix. El 1597 el mas és confessat per Gaspar Aymerich i recuperat posteriorment per Gabriel Panyella, qui el ven a Antonio Carreras l'any 1617. A la confessió del Mas de la Clota, s'esmenta com a límit nord l'honor de Montserrat Vendrell (del Roure), que abans era de Gabrial Panyella del Mas Costa. El Mas Costa també apareix com a límit est del mas Torra (Puig Castellar), i també al límit nord de la peça 'Font Sangonera', doncs a l'est limita amb el mas Glassat, resseguint la serra fins el Puig de la Desfeta. L'any 1593 Climent Garau compra el Mas Costa i el Mas Glassat a Gabriel Panyella. El 1817 torna a aparèixer documentat el Mas Costa, vulgarment anomenat Carreras. L'any següent, 1818, s'instal·len a Can Carreres Josep Anfruns, foraster i militar carlí amb rang de capità, i la seva muller Maria. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, el cognom d'aquest militar seria 'Fruns', i no 'Anfruns', de manera que el nom de 'Ca l'Enfruns' vindria d'aquest cognom: en Fruns. Ca l'Enfruns és un dels masos esmentats al salpàs del 1880 com a Maset de l'Enfruns.L'any 1921, l'edifici pateix una profunda reforma que dona lloc a l'immoble actual, d'estil eclèctic, que conserva algunes decoracions de tradició modernista a la façana principal, i trets típics del noucentisme i del romanticisme. | 41.3272100,1.9335300 | 410753 | 4575630 | 1921 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació descripció)La capella d'Entrepins, situada al sector est del conjunt, és la capella privada de Ca l'Anfruns. Adossada al baluard de la finca i molt a prop de l'entrada, és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau, amb teulada de teula àrab a doble vessant. Orientada en sentit NE-SW, presenta curiosament façana amb porta d'entrada als dos extrems. L'aparell constructiu de l'edifici és fet amb blocs de pedra irregulars, amb maó i arrebossat amb tàpia, excepte a la façana, NE, la més destacable, la qual, per trobar-se prop de l'entrada al recinte de la finca, és la que presenta un aspecte més senyorial: un gran portal d'entrada amb porta de fusta a doble batent, d'arc carpanell amb mènsules sota l'arrencament de l'arc, que ocupa pràcticament tota la façana. A banda i banda del portal trobem ja els pilars que enfilen la resta dels extrems de la façana per quedar rematats en uns pinacles piramidals esglaonats senzills, de maó vist. La part superior central d'aquesta façana, per sobre l'arc del portal, presenta una franja horitzontal de rajola verda, i per sobre el frontis, rectangular sense decoració, amb les cantonades lleugerament arrodonides i rematades per una creu llatina. L'arrebossat de la façana és de color blanc, a diferència de la resta de l'edifici, i no hi ha decoració escultòrica. La façana oposada, orientada al SW, és més senzilla; presenta, a la planta baixa, la porta d'entrada, d'arc escarser, sobre el qual hi ha un ull de bou. La part superior està rematada per un campanar d'espadanya d'un sol ull. No hi ha decoració de cap mena. La resta d'edificacions del recinte corresponen a elements de caràcter agrícola, com l'antic edifici de les cavallerisses, o el corral | 102|106|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33942 | Les Cases del Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cases-del-forner | XX | La majoria d'aquestes cases han estat força reformades. | Conjunt de cases compreses entre els números 53, 55 i 57 del carrer Pineda; i els números 47, 49 i 51 de l'Avinguda Torres Vilaró de Begues. Es tracta de cinc cases unifamiliars construïdes a la dècada dels anys '30 del segle XX que presenten una mateixa estètica basada en les cànons del noucentisme que es donen a Begues. Així, es tracta d'edificis de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes i teulada a quatre vessants de teula àrab. Tots els edificis disposen de la seva parcel·la, envoltada per un mur de tanca que les aïlla de la via pública. Com a trets estètics característics cal destacar la decoració als llindars d'algunes portes (p. ex. Avinguda Torres Vilaró, 47), consistent en una faixa llisa en baix relleu, amb baixants als extrems, els angles superiors de les finestres en forma esglaonada, o el sostre a quatre vessants, de tipus vienés o centreuropeu. Algunes d'aquestes cases presenten una porxada amb una galeria d'arcades de mig punt (p. ex. Avinguda Torres Vilaró, 49), o bé les golfes formen un cos que sobresurt del vessant de la teulada (p. ex. carrer Pineda, 53). Les façanes d'aquests immobles són llises, presentant la superfície del seu parament arrebossada amb capes de diversos colors. | 08020-75 | Avinguda Torres Vilaró, 47 | 41.3289300,1.9320500 | 410631 | 4575823 | 1930 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33942-foto-08020-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33942-foto-08020-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33942-foto-08020-75-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33950 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major | XVIII | Cal dir que l'evolució històrica del propi carrer ha transformat la gran majoria de les vivendes d'aquest carrer, per bé que les esmentades conserven els trets estilístics originaris. | Carrer principal del poble de Begues, conformat pels habitatges que van de número 4 al 60. En tractar-se d'un carrer històric, els habitatges que en formen part pertanyen a diverses tipologies arquitectòniques, trobant-se des de grans cases d'estil historicista, com Can Torras (avui l'Ajuntament), o de grans terratinents, com Cal Pere Vell, fins a cases de menestrals i gent de la terra, com les cases dels números 60, 58,54,53, 52, 46, 45, 44, 42, 41, 36B, 33-31, 28, 26, 23, 20, 8, 6 i 4, que arquitectònicament es corresponen amb les anomenades cases de comparets: es tracta de cases entre mitgeres amb dos o tres plantes i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, amb amples portades d'entrada d'arc escarser, antigament utilitzades per al pas de les bèsties de tir, i una porta rectangular, més petita, al costat, per al pas de les persones. Les obertures de les façanes acostumen a estar disposades simètricament; poden haver-hi dues a cada planta, alguna d'aquestes amb balcó amb barana de ferro forjat. A la planta baixa solia haver-hi els cups, magatzems i un pati posterior, mentre que els pisos superiors eren destinats pròpiament a habitatge. | 08020-83 | Carrer Major | Correspon a un antic tram del camí ral, on es va formar un nucli de cases a partir del segle XVIII. | 41.3305700,1.9237200 | 409936 | 4576013 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33950-foto-08020-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33950-foto-08020-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33950-foto-08020-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Noucentisme|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|99|105|106|116|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 34162 | Carrer Sant Joan 3-9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-joan-3-9 | XIX-XX | Alineació de cases adossades a la banda dels números senars, del 3 al 9, del carrer Sant Joan. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. A l'extrem sud est del carrer, s'ha de destacar un edifici magatzem que té un portal de maons, amb arc rebaixat i imbricacions de maó utilitzats com a decoració. Aquesta construcció i la de Cal Geperut, acaben d'atorgar singularitat a aquest carrer. | 08020-295 | C. Sant Joan 3-9 | 41.3327100,1.9220800 | 409802 | 4576252 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34162-foto-08020-295-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34162-foto-08020-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34162-foto-08020-295-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) apareix el Raval d'en Martí | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 34165 | La Rambla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rambla | XX | Carrer situat al nucli urbà de Begues, conformat per habitatges aïllats que van dels números 2 al 10, i 12, 14 i 17. Es tracta, així, d'un conjunt de cases unifamiliars construïdes a la dècada dels anys '30 del segle XX que presenten una mateixa estètica basada en els cànons del noucentisme que es donen a Begues. Aquests edificis de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes presenten, en la majoria dels casos, teulada de teula àrab a doble vessant, tot i que hi ha algun cas, com per exemple les cases dels números 7 i 12, amb teulada a quatre vessants, d'estil vienès o centreuropeu. Molts d'aquests immobles presenten també un cos adossat en forma de torratxa, de planta quadrada (edifici de la Rambla, número 8). Igualment, la majoria disposa d'un porxo amb arcades d'arc de mig punt a l'entrada. Tots els edificis disposen de la seva parcel·la, envoltada per un mur de tanca que les aïlla de la via pública. Com a trets estètics característics cal destacar la decoració als marcs d'algunes arcades al porxo de l'entrada i a les finestres (p. ex. la casa situada als números 4 i 6, que presenten els marcs de les finestres de maó vist ), o bé algun aplic de ceràmica a la part alta d'alguna façana, com a l'immoble situat al número 7, consistent en un floró de guix o calç blanca emmarcat per unes rajoles de ceràmica marrons disposades en forma romboide. Les façanes d'aquests immobles són llises, presentant la superfície del seu parament arrebossats de diversos colors. Tots els immobles que presenten les característiques acabades de descriure són obres de l'arquitecte Juan B. Serra. Cal destacar, però, la presència d'una casa que no segueix aquesta tipologia arquitectònica. Es tracta de la casa situada al número 9 de la Rambla de Begues, una edificació de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Està datada pels voltants de l'any 1900 i es caracteritza per un estil eclèctic, doncs tot i que parteix d'una distribució similar a una masia (arquitectura popular), presenta així mateix decoració de rajola als marcs de les finestres i l'ús d'arc ogival a les finestres de les golfes. | 08020-298 | La Rambla, números del 2 al 10, 12, 14 i 17 | 41.3319400,1.9215800 | 409759 | 4576168 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34165-foto-08020-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34165-foto-08020-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34165-foto-08020-298-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Juan B. Serra | 102|106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 34197 | Carrer Sant Eudald | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-eudald | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 2 al 26 del carrer Sant Eudald. A la part posterior queden delimitades pel Passatge de Balmes. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. A l'extrem sud est del carrer, Cal Xanco permet apreciar l'amplada dels edificis, ja que aquest per tenir aquesta posició té la façana al costat ample del cos de l'habitatge. | 08020-330 | Carrer Sant Eudald (números parells del 2 al 26) | 41.3323300,1.9240800 | 409969 | 4576208 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 34198 | Carrer Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-domenec | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 2 al 40. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-est en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera. A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. | 08020-331 | Carrer Sant Domènec (números parells) | 41.3290300,1.9440700 | 411637 | 4575821 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 34281 | Cases del carrer d' Àngel Guimerà. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-d-angel-guimera | Conjunt arquitectònic conformat per cases alineades que, tot i presentar unes característiques arquitectòniques clarament diferenciades, confereixen entitat a la confluència dels carrers Puigmoltó i Àngel Guimerà. Els immobles esmentats corresponen, respectivament, a la casa situada al número 1 del carrer Puigmoltó i a la situada al número 9 del carrer Àngel Guimerà. La primera és una casa de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana, situant-se la porta d'accés a l'edifici, rectangular, a la part central de la planta baixa, flanquejada per dues finestres a cada costat, igualment rectangulars. A nivell de primer pis s'ubiquen quatre finestres situades simètricament a les esmentades per a la planta baixa. Per últim, el pis de les golfes presenta únicament dues finestres, quadrades. El parament de la façana no presenta pintura de cap mena, restant vist el ciment que l'arrebossa. Pel que fa a l'edifici situat al carrer Àngel Guimerà, número 9, es tracta d'una casa de petites dimensions, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a un sol vessant, i que conforma la cantonada pròpiament dita entre els carrers Puigmoltó i Àngel Guimerà. Destaca, a la façana principal, que dóna al carrer d'Àngel Guimerà, la porta d'entrada a l'edifici, d'arc escarser, sense decoració de cap tipus. A la dreta d'aquesta porta, hi ha una finestra rectangular. A nivell del primer pis, situada simètricament sobre la porta d'entrada, hi ha una única finestra, rectangular. Els paraments de les façanes presenten, a la meitat superior, un arrebossat de color blanc. A la meitat inferior dels mateixos, aquest arrebossat ha desaparegut, restant vista la capa de ciment que hi ha a sota. | 08020-408 | c. Àngel Guimerà 9- 15 | 41.3307800,1.9220000 | 409793 | 4576038 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 34285 | Carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-francesc | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells, del 2 al 42, del carrer Sant Francesc. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. | 08020-412 | Carrer Sant Francesc, números del 2 al 42 | 41.3341600,1.9096800 | 408766 | 4576426 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34285-foto-08020-412-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34285-foto-08020-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34285-foto-08020-412-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 34286 | Carrer Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-jaume | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | La casa situada al número 7 d'aquest carrer ha estat profundament modificada a nivell de façana, i no s'ajusta completament a l'estètica de la tipologia de les cases restants. | Alineació de cases adossades a la banda dels números senars, de l'1 al 15. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. A diferència d'altres carrers de característiques arquitectòniques similars, al carrer Sant Jaume no hi ha cap casa que presenti portal de cotxera. D'entre tots els immobles d'aquest carrer destaca la casa situada al número 3, doncs és la única que té la porta d'entrada amb arc rebaixat i emmarcat, i balcó amb barana de ferro forjat a l'alçada del primer pis. | 08020-413 | Carrer Sant Jaume, números de l'1 al 15 | 41.3347200,1.9209500 | 409710 | 4576477 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34286-foto-08020-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34286-foto-08020-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34286-foto-08020-413-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 34287 | Cal Catequero / Cal Cataquero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catequero-cal-cataquero | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt arquitectònic conformat per una masia amb diversos cossos annexos, avui dia compartimentada en dos habitatges. L'edifici principal és, així, de plata rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a les façanes principals dels habitatges en què ha estat compartimentat, orientades al sud-oest. A l'extrem nord-oest s'alça un cos més elevat que la resta, amb idèntica orientació, però més ample, en el qual destaca una galeria de tres finestres d'arc rebaixat emmarcades en maó vist. Aquest cos té adossat al costat esquerre una segona edificació de planta baixa, moderna, que correspon a un garatge. L'extrem dret del conjunt està ocupat per un habitatge anomenat Cal Pelegrí. Arquitectònicament forma part de tot el conjunt, si bé es distingeix la casa pel color groc trencat de la seva façana. A la part posterior de l'edifici, orientada al nord-est, destaca un cos adossat, amb teulada a un sol vessant, el qual té, com a únic accés, una finestra que serveix d'obertura a un antic cup, actualment fora d'ús. | 08020-414 | Disseminat al nord de la urbanització Bon Solei II | Aquest l'immoble apareix documentat en el salpàs de l'any 1880. Entre finals del segle XX i començament del segle XXI ha sofert importants reformes. | 41.3399500,1.9278800 | 410297 | 4577050 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 34289 | Passatge Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-sant-marti | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XVIII | Carrer conformat pels habitatges situats als números que van de l'11 al 15 i del 12 al 16, alineats a banda i banda del passatge de Sant Martí. Es tracta d'edificis que presenten característiques arquitectòniques diverses, fruit de l'evolució urbanística del nucli, però que mantenen la cohesió històrica del carrer. D'aquesta manera cal esmentar la casa situada al número 15, coneguda com a 'Cal Jan', de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, d'estil modernista. D'aquest immoble destaca la decoració deL PARAMENT de la façana principal, feta a partir de franges alternes de falsos maons, uns de superfície plana i uns en relleu. Les obertures estan disposades simètricament, situant-se al centre de la planta baixa el portal d'entrada, flanquejat a cada banda per una finestra. Aquestes tres obertures estan coronades en un arc deprimit convex. Sobre la porta d'entrada hi ha una línia horitzontal que separa els dos pisos, sota la qual hi ha una línia de decoració en rajoles. A nivell de primer pis, o golfes, tres finestres coronades en arc de mig punt, la central més elevada que les laterals. Destaca, per últim, la línia de cornisa sota el ràfec de la teulada, decorada amb trencadís de ceràmica. La casa situada al número 12, coneguda com a 'Cal Porrós', és un immoble d'estil noucentista, de planta quadrada amb planta baixa, pis i terrat. Presenta les obertures ordenades simètricament a la façana principal, amb la porta d'entrada situada al centre de la planta baixa, flanquejada per una finestra rectangular a cada costat. Aquestes obertures no presenten decoració ni marc de cap tipus. A nivell del primer pis, la finestra central presenta un balcó amb barana de ferro forjat. Aquesta finestra i cada una de les que té a banda i banda presenta un marc emmotllurat amb un revestiment de color gris blavós que contrasta, així, amb el color blanc de la superfície de la façana. Corona l'edifici un frontis horitzontal que alterna quatre paraments separats per pilastres, decorats amb rombes rebaixats en els mateixos paraments, del mateix color blanc que la resta de la superfície. Per últim cal destacar, com a edifici singular d'aquest passatge, el situat als números 14-16, que és, de fet, la masia original a partir de la qual creix posteriorment tot el passatge. És un edifici de planta rectangular, molt allargada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta ha estat compartimentada en diversos habitatges, fruit de la fragmentació de la propietat que s'ha donat en moments diferents de la seva història. D'estil popular, presenta una composició arquitectònica a la façana en què les obertures estan ordenades simètricament, de tal manera que els tres habitatges que la componen tenen, a la planta baixa, el portal d'entrada d'arc rebaixat, i una finestra rectangular amb reixa de ferro forjat a l'esquerra de cada portal. A nivell de primer pis, hi ha una finestra rectangular situada simètricament sobre cada una de les obertures de la planta baixa, cinc en total, presentant, les tres del centre de la façana, balcó amb barana de ferro forjat. Totes les obertures de l'edifici estan emmarcades amb un marc de color marró, que contrasta amb el color blanc de la superfície de la resta de la façana. | 08020-416 | Passatge Sant Martí, números 11-15 i 12-16 | El passatge de Sant Martí és l'origen del barri de Begues conegut com a Raval de Sant Martí. Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquest sector de Begues és possiblement el nucli més antic de tot el municipi, format a partir de les parcel·lacions fetes al segle XVIII pel fill cabaler de Can Romagosa, el qual havia obtingut les terres de la Tenda (veure fitxa 328). Anteriorment, sembla que aquesta zona s'anomenava raval de Cal Ferrer, tal i com consta esmentat al salpàs de l'any 1880). | 41.3334000,1.9219100 | 409789 | 4576329 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34289-foto-08020-416-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34289-foto-08020-416-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34289-foto-08020-416-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Noucentisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|105|106|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 34290 | Carrer del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-carme | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XVIII | Alguns dels habitiges d'aquest carrer presenten signes de degradació. | Carrer conformat pels habitatges situats als números 1, 9 i 11 al 21. La major part d'aquestes edificacions són d'estil popular o rural. Es tracta, així, de cases entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. De composició arquitectònica senzilla, les façanes presenten, en la major part dels casos, un ample portal d'entrada d'arc rebaixat, utilitzat en el passat per a l'entrada de carros i tartanes, i una o dues finestres a cada costat. A nivell de primer pis, solen tenir dues finestres, habitualment la situada sobre el portal d'entrada presenta balcó amb barana de ferro forjat. Per acabar, cal fer esment de l'edifici situat al número 1 d'aquest carrer, un magatzem d'un estil modernista molt senzill, de planta quadrada i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta, com a únic tret decoratiu, el portal d'accés, d'arc carpanell molt rebaixat, de maó vist, decorat a la part superior dels muntants amb una composició romboide igualment de maó vist. | 08020-417 | Carrer del Carme, números1, 9, i 11 a 21 | El carrer del Carme és, juntament amb el passatge de Sant Martí, l'altre carrer històric que conforma el nucli del barri de Begues conegut com a Raval de Sant Martí (veure apartat 'Història' a la fitxa 416). | 41.3329600,1.9226300 | 409848 | 4576280 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34290-foto-08020-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34290-foto-08020-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34290-foto-08020-417-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) apareix el Raval d'en Martí. | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 34297 | Els Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casals | Tots els elements del conjunt estan en ruïnes. | Conjunt arquitectònic rural format per les ruïnes de diversos elements: - Un antic mas, del qual tan sols resta part de l'edifici de planta quadrada, de dos pisos, amb el sostre enrunat, que era a un sol vessant, i els trespols també enrunat. Aquesta edificació ocupa una superfície de 31 m2. Està adossada a la cantonada oest d'un baluard rectangular fet de blocs irregulars de pedra i fragments de maó lligats amb morter de calç, que ocupa una superfície total de 570 m2. Aquest baluard delimita l'espai de l'antiga era del mas, avui envaïda per la vegetació, i estava compartimentat en dues zones dividides per un mur disposat transversalment entre els murs nord-oest i sud-est del baluard. Cal destacar el portal d'entrada i sortida per a carros que hi ha a l'extrem nord del mur nord-est, fet de maó vist i coronat amb un arc escarser, així com la porta d'entrada a l'edifici en ruïnes situada a l'exterior del mur oposat, també de maó vist i amb arc escarser, tot i que de dimensions més reduïdes, doncs s'utilitzava per al pas de persones. - Un antic corral situat a 140 m al nord-est del mas (UTM X=405350; Y=4576098), que abasta una superfície aproximada de 360 m2 i està també en ruïnes. Era de planta rectangular i actualment està molt envaït per la vegetació, factor que dificulta la seva observació i descripció. - Un pou circular de pedra, amb un diàmetre de boca de 5,30 m i un gruix del mur de 50 cm. Està cobert amb una cúpula de maó pla, i el fons està cobert de pedres caigudes. Té una profunditat de 6,50 metres des d'aquest nivell de runes fins al sostre. - Un segon pou circular de pedra, enderrocat, amb un diàmetre de boca de 2,10 m. També presenta un nivell d'enderroc al fons, de manera que la profunditat és de 6,10 m fins a l'alçada màxima conservada. El gruix dels murs és de 70 cm. Està molt envaït per la vegetació. | 08020-424 | Al Pla Vaquers | 41.3281600,1.8664700 | 405142 | 4575807 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34297-foto-08020-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34297-foto-08020-424-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 34308 | Carrer de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-eulalia | Cal dir que l'evolució històrica del propi carrer ha transformat la gran majoria de les vivendes d'aquest carrer, per bé que les esmentades conserven els trets estilístics originaris. | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 14 al 26 del carrer de Santa Eulàlia. A la part posterior queden delimitades per patis interiors o bé pels edificis que formen part del Carrer dels Esports. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte). Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. | 08020-435 | Carrer de Santa Eulàlia, 14-26 | 41.3368400,1.9187600 | 409530 | 4576714 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34308-foto-08020-435-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34308-foto-08020-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34308-foto-08020-435-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 33935 | Les carbasses de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-carbasses-de-begues | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 136. Edita: l'autor. | Aquest costum s'ha perdut. | Segons el folklorista Pere Sadurní, quan un noi de Begues rebia carbassa d'alguna fadrina a qui s'havia declarat, els seus companys del poble li feien una passera de palla de casa de la noia fins a casa seva, perquè s'hi quedés una temporada tancat, avergonyit. | 08020-68 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 33936 | Els pastors de Begues i la Missa del Gall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastors-de-begues-i-la-missa-del-gall | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 53. Edita: l'autor. | Aquest costum s'ha perdut. | Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues, la nit de la Missa del Gall, els pastors portaven fins a les portes de l'església un ramat d'ovelles, ben proveït d'esquelles. La seva dringadissa, durant la funció religiosa, donava un bell encant a la nit nadalenca. | 08020-69 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 33937 | Les casades que esperaven | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casades-que-esperaven | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 131. Edita: l'autor. | Aquest costum ja no està en ús. | Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues hi havia la creença segons la qual les dones casades que estaven encintes no podien ballar, ja que, si ho feien, cada volta que donarien ballant seria un volt de cordó umbilical al coll de la criatura. | 08020-70 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 33870 | Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac | NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18. VVAA. (2002). 'El pou de glaç, patrimoni en perill'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 1. VVAA. (2003). El pou de glaç de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans. Begues. VVAA. (2004). 'El pou de glaç'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 20. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XVII-XIX | Es tracta d'una estructura de planta circular de grans dimensions que no conserva la coberta, que possiblement era en forma de cúpula. Mesura 13 m de diàmetre exterior (10,95 m d'interior) i té 10 m de profunditat conservada. Està en bona part excavat en el subsòl calcari, mentre que els potents murs estan fets amb carreus de pedra calcària i gres, lligats amb morter de calç. A la part alta disposa de dues portelles, una orientada a l'oest i una altra a l'est, per les que s'accediria a l'interior. A la part alta de la cara sud, hi ha una tercera obertura, de petites dimensions i en forma de torba, que potser s'utilitzava per introduir-hi la palla i el boll amb el que cobrien el gel. A la part més baixa del pou, a la façana nord, hi havia un clavegueró que drenava l'aigua cap a la Riera de Begues. Aquest però no és visible actualment, ja que possiblement està cobert de runa (VVAA, 2003). La ubicació d'aquest pou no és gratuïta: es troba al costat de la riera, just al final del Pla de Begues, on la riera ja ha recollit bona part de l'aigua dels torrents tributaris. En aquest punt, a més, existirien pèlags naturals que acumulaven l'aigua, afavorits pel substrat argilós i impermeable del sector . Es troba l'obaga, a pocs metres per sobre de la riera i ben a prop de la Via Mercadera, el camí carreter que unia Barcelona amb Vilafranca i Tarragona, passant per Begues). A més, aquest és el sector on el pla té menor altitud, i on per tant, la inversió tèrmica creada per encerclament de les muntanyes produeix les gelades més fortes (-10 a -12º no són excepcionals) i freqüents (actualment de 40 a 60 dies de gelada anuals). | 08020-3 | Al paratge de les Tallarises | Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Begues era un d'aquests darrers (VVAA, 2003). Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVI-XIX, podria ser més antic. Hi ha documents no datats que parlen de la freqüent compra de gel a l'estiu per part de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls, construït el s. XIII. Els pous de glaç van caure en desús a partir de finals del s. XIX, quan es va generalitzar la producció 'industrial' de gel. Situat estratègicament a tocar del Camí Ral que de Begues duia a Olesa, el seu transport es podia fer amb més rapidesa i comoditat. Sens dubte aquest punt era el més favorable per construir-lo de tota la Via Mercadera, camí carreter prou important al seu temps, doncs comunicava Barcelona amb Vilafranca i Tarragona (passant per Sant Boi, Begues, Olesa i Olèrdola). Justament arrel de la importància d'aquest camí, i per ajudar als viatgers, al segle XIII el baró de Cervelló hi va fer construir a mig camí l'Hospital medieval d'Olesa. | 41.3353600,1.8985400 | 407836 | 4576571 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33887 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-1 | XIX | L'edifici ha estat força reformat modernament. | Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants amb carena perpendicular a la façana i xemeneia al vessant esquerre. Està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana presenta una composició simètrica d'obertures que s'articulen de la següent manera: A la planta baixa hom troba dues portes d'entrada, rectangulars, a la dreta de cada qual hi ha una finestra quadrada. El primer pis consta de quatre finestres quadrades situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa. Totes les obertures, a excepció de les portes d'accés de la planta baixa estan dotades de porticons de fusta amb doble batent. Dalt de tot de la façana i corresponent amb les golfes destaca una petita finestra emmarcada amb maó i arc de mig punt, amb ampit a la base. Tota la façana presenta actualment un arrebossat de color salmó. | 08020-20 | Camí Ral, 48 | 41.3264900,1.9263800 | 410153 | 4575557 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33887-foto-08020-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33887-foto-08020-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 33889 | Cal Batllevell / Cal Batlle Vell / Cal Corberó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batllevell-cal-batlle-vell-cal-corbero | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVIII | L'immoble ha estat reformat modernament, i ha perdut alguns dels seus elements originaris, a més d'haver patit l'adhesió d'alguns annexos. | Masia de planta rectangular amb planta baixa i pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El vessant dret, però, està escurçat, presentant aquest sector un cos adossat amb la teulada a un sol vessant, fet que comporta que en aquesta part la casa presenti l'aspecte de planta basilical. La façana presenta una disposició asimètrica de les obertures degut a la modificació produïda pel cos annex del costat dret de l'edifici; totes elles emmarcades amb blocs de pedra moderns: a la planta baixa, torbem la porta d'entrada al centre, d'arc REBAIXAT. A banda i banda de la porta hi ha una finestra quadrada, amb ampit, així com un sòcol modern. A la banda esquerra hi ha, a més, un pedrís, igualment modern. Al cos annex del costat dret de l'edifici ja esmentat, l'alçada del qual arriba a nivell del primer pis, hi ha una altra porta, més estreta que la principal, també d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha, al centre, i sobre la porta d'entrada principal, una porta amb balcó amb barana de ferro, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 404). Al costat esquerre d'aquesta hi ha dues finestres quadrades, la de l'extrem més petita , mentre que al costat dret n'hi ha només una, ja que el lloc de la que aniria situada més a l'extrem forma part de l'escapçat de la masia en aquest sector. La superfície del parament de la façana és de color blanc trencat, excepte la franja horitzontal inferior, on hi ha el sòcol esmentat més amunt. Destaca la cornisa de la teulada, amb una doble filera de teules en escalat, la superior en una decoració en ziga-zaga o dents de serra, i la inferior en forma de lòbuls. Davant de la façana principal de la casa hi ha un pou, modern. | 08020-22 | Vessant sud del turó de Can Batlle | Als llibres de bateigs entre 1693 i 1791 hi apareix el cognom Batlle | 41.3406600,1.9288100 | 410376 | 4577128 | 08020 | Begues | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33890 | Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret | XIX | L'arrebossat de la façana està molt degradat. També s'observa algun element recobert amb ciment modern. | Masia de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. L'aparell que conforma els murs és irregular, format per pedres lligades amb morter i tàpia. Les obertures a la façana estan disposades simètricament. Així, la porta d'accés a l'edifici centra la planta baixa; es tracta d'una obertura rectangular que presenta un marc de maons, i té una finestra a cada banda. Destaca, a la dreta de la porta, una petita finestra vertical molt estreta a mode d'espitllera. Al primer pis centra la façana una porta amb balcó de ferro forjat i porta de doble batent, situada just a sobre de la porta d'entrada. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, sense balcó, però dotada d'un petit ampit. Destaca, entre la finestra central i la de la dreta, un rellotge de Sol (veure fitxa 388). Igualment, excavada a la banda dreta de la casa hi ha una petita fornícula amb cúpula i arc de mig punt, al centre de la qual hi ha una escultura d'unes dimensions d'entre 20 i 30 cm d'alçada. Es tracta d'una escultura de ceràmica que representa a sant Antoni de Pàdua, amb el característic hàbit franciscà i la tonsura, amb el nen a la mà dreta i un pa a l'esquerra, que l'està oferint a una mà que surt del terra. Corona la façana una petita finestra a l'alçada de les golfes, d'arc de mig punt. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color blanc, probablement fruit d'una restauració posterior de l'edifici. L'edifici està envoltat per una tanca que l'aïlla del carrer. Dins, al jardí de la casa, hom troba un pou adossat a la tanca, fet de maó, la base del qual, quadrada, té una alçada màxima de 1,54 m, una amplada de 1,62 m i una llargada de 1,20 m. De cada costat de la base sobresurten dues columnes també de maó amb una alçada de 90 cm, sobre les quals descansa un tronc horitzontal enmig del qual es troba una corriola de ferro amb la corda per fer pujar i baixar la galleda utilitzada per recollir l'aigua. Si bé la base que sobresurt del pou és rectangular, el pou en si és una cavitat de forma circular d'una profunditat indefinida. A l'interior de l'immoble cal destacar l'embigat de fusta del sostre, així com el paviment d'algunes estances de la planta baixa, que conserva l'enrajolat original, fet amb rajoles d'argila cuita decorades amb traços en forma d'òcul que servien per evitar les relliscades del bestiar que antigament circulava per l'interior del mas. A la cuina destaca igualment un forn per coure pa, actualment tapiat, la boca del qual presenta una obertura d'arc de mig punt feta de pedra picada. | 08020-23 | Carrer Rectoria, 9 | 41.3295700,1.9434100 | 411583 | 4575882 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33890-foto-08020-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33890-foto-08020-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Recenment, la masia s'ha subdividit en diverses unitats d'habitació independents | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33891 | Cal Gaietano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaietano | XIX | Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis, i un pis superior utilitzat com a antic colomar. La façana presenta una composició simètrica pel que fa a les obertures. Així, a la planta baixa hom troba, al centre, una porta d'accés, ampla, coronada per un arc rebaixat; a la dreta d'aquesta hi ha una altra porta més estreta però igualment d'arc rebaixat, que correspon a un espai interior que havia realitzat la funció d'estable, del qual en resta la menjadora. A l'esquerra de la porta central hi ha una finestra quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa ja descrites. Es tracta de finestres rectangulars verticals, sense balcó i amb porticons de dos batents. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha, a la part superior, una obertura més petita, quadrada, que antigament realitzava la funció de colomar. Actualment tota la façana presenta un arrebossat de color salmó apagat, destacant els marcs de portes i finestres, de color blanc. Adossat al mur esquerre de l'edifici hi ha un cos amb teulada a un sol vessant, reformada, que realitzava la funció de cotxera per al carro. L'interior de la casa està totalment reformat, per bé que encara es pot observar l'embigat de fusta. Davant de la casa hi ha dos pous que recullen l'aigua de pluja. Un d'aquests és un pou senzill, circular, amb un basament de pedra que té una alçada de 68 cm fins a la boca del pou i una amplada total de 220 cm, dels quals 150 cm corresponen al diàmetre de la boca. La meitat posterior d'aquest basament presenta una paret que s'eleva 135 cm respecte al basament, de manera que l'alçada total en aquesta meitat posterior del pou arriba als 203 cm. A la part superior del pou, al centre, hi ha una politja de ferro utilitzada per treure l'aigua del pou mitjançant una galleda. El segon pou presenta una estructura més complexa, doncs té un safareig adossat a la dreta, així com una curiosa pica de gres de forma circular entre el pou i el safareig. El pou en sí és, a l'igual que l'anteriorment descrit, de planta circular, fet de pedra, amb un basament de 267 cm d'amplada total, dels quals 175 cm corresponen al diàmetre de la boca. L'alçada del basament és de 83 cm fins a la boca del pou, però, a l'igual que el pou anteriorment descrit, aquest també presenta una paret més elevada a la seva meitat inferior, amb una alçada de 145 cm, que afegits als 83 cm d'alçada del basament, fan una alçada total de 228 cm. En aquesta paret elevada es troba també un eix horitzontal al centre del qual hi ha una politja utilitzada per treure aigua del pou mitjançant una galleda. Com s'ha indicat anteriorment, al costat dret el pou té adossat un safareig de planta rectangular, d'unes dimensions de 215 cm de llarg x 180 cm d'amplada, fet de pedra i revestit amb ciment, si bé la part superior de la boca està revestida de lloses de gres i maons plans inclinats cap a l'interior del safareig, creant, així, superfícies inclinades utilitzades per rentar la roba. Per últim, entre el pou i el safareig hi ha adossada una pica circular de gres, d'un diàmetre exterior de 68 cm i un diàmetre interior de 43 cm, amb un petit forat al centre de la base, pel qual es pot canalitzar aigua extreta del pou cap al safareig. | 08020-24 | Carrer Rectoria, 14 | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Rosa Capellades Vendrell, el nom de Cal Gaietano prové del seu avi. D'altra banda, la senyora Capellades informa igualment de l'existència d'una rajola, que era visible abans de la restauració actual, on constava la data de 1870. També informa que era costum a Cal Gaietano, per Festa Major, fer un dinar familiar a l'espai a l'aire lliure que hi ha davant de la casa on hi havia un forn que ha desaparegut. | 41.3300200,1.9437400 | 411611 | 4575932 | 1870 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33892 | Cal Pere Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vell | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | L'interior de l'edifici està totalment reformat, conservant a la vista únicament el sostres de volta catalana de la planta baixa. | Casa entre mitgeres, antiga fonda, de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, dos pisos i pati posterior. Les obertures de la façana estan disposades simètricament. Així la planta baixa està centrada per una porta d'entrada ample, d'arc rebaixat, flanquejada per dues antigues portes més petites, rectangulars, actualment tapiades en la seva meitat inferior, mentre que a la meitat superior s'han convertit en finestres. Aquestes obertures de la planta baixa presenten un marc en baix relleu de color blanc esmorteït, que es prolonga en un sòcol . Els pisos superiors presenten tres obertures per planta, disposades simètricament. En el primer pis, un gran balcó volat amb barana de ferro forjat s'estén pràcticament d'extrem a extrem de la façana. Al segon pis, en canvi, cada obertura té el seu balcó independent, més petit, també dotat de barana de ferro forjat. Cal destacar el coronament de la façana, que presenta un timpà o pinyó llis, que té com a única decoració el marc arrebossat de color blanc en baix relleu que es troba a la resta d'obertures de la façana. El fons de la resta de la façana presenta també un arrebossat de color rosat fosc. Pel que fa a l'interior de l'edifici, actualment està totalment reformat, si bé destaca el sostre de volta catalana de la planta baixa. | 08020-25 | Carrer Major, 14 / Carrer Àngel Guimerà, 15 | Cal Pere Vell fou una fonda o hostal d'estiuejants en els inicis del s.XX. Més tard passà a mans de la Fundació Pere Porés i actualment es de propietat municipal. | 41.3308600,1.9222800 | 409816 | 4576047 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | La planta baixa fou restaurada seguint un projecte de l'arquitecte municipal Gabriel Cabrafiga i posteriorment , l'arquitecte Blai Pérez reformà les plantes primera i segona i projectà un nucli de comunicacions verticals al pati posterior de la finca. Actualment és la seu del Begues Espeleo Club , el Centre Excursionista de Begues i el centre d'Estudis Beguetans. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33896 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Alguns elements arquitectònics originals han patit reformes a causa de la restauració de l'immoble. | Masia molt reformada recentment. Consta de dos edificis principals, avui amb connexió entre ells, i varis habitatges i annexes secundaris, tots tancats per un baluard. El dos cossos principals s'uneixen en forma de 'L', quedant l'angle recte interior en direcció sud oest. L'edifici orientat en direcció est oest presenta teulada simètrica a dues vessants paral·lela a la façana principal, amb un cos a l'extrem que configura una torre, de molta presència en el conjunt. L'altre edifici, orientat de nord a sud, presenta la teulada amb la mateixes característiques. Dos patis interns i una era estructuren els dos edificis i els seus annexes. Com a element arquitectònic d'interès cal destacar un arc apuntat fet de pedra situat a l'angle entre els dos edificis. També destaquen l'existència de contraforts en les façanes que donen al sud dels dos cossos. La majoria dels paraments estan coberts amb arrebossats moderns, però alguns són de pedra vista. El maó és utilitzat en ocasions per emmarcar algunes obertures. Un dels annexes funciona com a estable a l'actualitat. A l'interior destaquen les bigues de fusta. Una de les sales presenta unes creus gravades sobre l'estucat del sostre. | 08020-29 | Disseminat al Pla de Begues | Abans de tenir el nom actual, sembla que primer fou el Mas Vendrell, després Sadurní de la Costa i després mas Figueres de la Costa. Tenia el mas Cuadra annex (segons document de l'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà). Al capbreu de 1595, Ponç Montserrat Pau confessa que el Mas Pau (abans Panyella de la Figuera) limitava a l'est i part del nord amb l'honor de Joan Sadurní de la Costa, però aquest mas no es confessa. També s'esmenta el Joan Sadurní de la Costa al límit est i nord d'una peça de terra de Joan Vendrell situada a prop del camí que va de Santa Eulàlia al molí de Vallirana. Del 1567 (Toni Sadurní) al 1625 (Jaume Isidoro Sadurní) consten els bateigs dels Sadurní de la Costa. L'any 1611, Joan Figueres (francès), es casa amb Eleonor Sadurní. L'any 1703 es produeix la confessió d'Antoni Figueres del Mas Figueres abans Sadurní de la Costa, junt l'annex mas Cuadra. L'any 1756 en una relació de propietaris s'esmenta que Can Figueres té terres que van ser de Sadurní de la Costa. En un capbreu de 1819, Josep Font Campins, ciutadà de Barcelona, confessa el Mas Figueres, abans Mas Figueres de la Costa. Arriba als nostres amb la propietat de la congregació Sagrada Família. | 41.3420000,1.9223800 | 409840 | 4577284 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33896-foto-08020-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33896-foto-08020-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33897 | Can Grau del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-del-coll | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | La façana principal de l'edifici històric ha patit l'adhesió de la casa de nova construcció. | Masia formada per diversos cossos arquitectònics adossats a l'edifici principal. És de planta rectangular amb planta baixa i pis i teulada a doble vessant, per bé que cal destacar el fet que l'alineació original d'aquest edifici s'ha vist modificat modernament, ja que s'observa que el vessant nord-oest està escapçat, essent molt més curt que el sud-est, que es conserva encara tal com era originàriament. Aquesta mutilació es tradueix també a la façana principal, a la qual s'ha adossat una edificació posterior a la meitat esquerra. Així doncs, a la façana de l'edifici original es conserva, a nivell de planta baixa, el portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, amb porta de fusta de doble batent. A la dreta d'aquest portal hi ha una altra porta d'entrada, realitzada més modernament, que és la utilitzada actualment per accedir a l'interior de l'immoble. Aquesta porta presenta un arc escarser, i el marc presenta un arrebossat d'un color grisós que la distingeix de la resta de la façana, probablement per denotar que es tracta d'un element no original. A la dreta d'aquesta porta moderna hi ha una finestra rectangular amb el muntant esquerre i la llinda feta amb blocs de pedra, mentre que el muntant dret està recobert amb un arrebossat de color grisós, a l'igual que la porta ja descrita. Destaca, al llindar de la finestra, una inscripció amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist . Al costat d'aquest anagrama hi ha les xifres '1622', corresponents a una data escapçada, probablement l'any de construcció del mas o bé d'alguna reforma. A nivell del primer pis trobem, sobre el portal adovellat anteriorment descrit, una finestra rectangular, els muntants de la qual estan fets amb blocs rectangulars de pedra, ben tallats, que sobrepassen l'obertura per la part inferior, fet que denota que originàriament hi havia una porta, la qual segurament donava a un balcó, que va ser paredada parcialment per reconvertir-la en l'actual finestra. A la dreta d'aquesta finestra trobem una obertura petita i estreta, probablement una espitllera o un espiell, i encara a la dreta hi ha una altra finestra, situada simètricament sobre la porta d'entrada moderna, abans esmentada. A l'extrem dret de la façana hi ha dues petites finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó, una de les quals està tapiada i reconvertida en una fornícula, a l'interior de la qual hi ha una petita estàtua, moderna, reproducció de la Mare de Déu de Montserrat, mentre que la finestreta del costat està tapada senzillament amb un vidre. La cornisa de la teulada presenta decoració feta amb peces d'argila cuita disposades en forma de dents de serra. Cal destacar, a la façana posterior de l'edifici principal, una finestra geminada d'estil gòtic que conserva, com a part original de la mateixa, únicament els arcs. Com ja s'ha indicat anteriorment, al sector sud-oest de l'edifici principal s'adossa un altre casa, moderna, que ha mutilat la meitat de la façana. Aquest edifici no presenta interès patrimonial. Des de la cantonada sud-oest d'aquest edifici de nova planta, però, arrenca el mur del baluard que tanca la finca, del qual cal destacar el portal d'entrada, d'arc carpanell. | 08020-30 | Carrer de Sant Climent, 1 | El Mas ha tingut varis noms: Mas Mestre, s'esmenta al capbreu de 1391. El propietari havia estat Petro Magistiri (Pere Mestre), documentat l'any 1314, i propietari important del Baix Llobregat al servei de Guillem de Durfort. El segle XVI apareix com l'hostal del Girona. A finals d'aquest segle apareix com Hostal Albareda. A partir de 1597 apareix en la propietat dels Grau del Coll. | 41.3322100,1.9438400 | 411622 | 4576175 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al jardí de la masia es conserva un monòlit de pedra calcària rectangular desplaçat de la font de Puig-Voltó, amb la inscripció 'FONT PUIG·VULTÓ. 1935. Propietat Romagosa'. A l'altra banda del camí, es conserva la pallissa i altres annexos de la masia. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33898 | Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit MEDINA, Vicente (2004): 'Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra. Una familia para un pueblo', Ediciones Rondas, Esplugues de Llobregat. | XV | Masia ubicada a l'entramat urbà del nucli de Begues de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. Antiga masia, reconvertida en casa senyorial. L'edifici té la façana principal alineada al camí ral i al darrera te un terreny d'uns 6000 metres quadrats voltat per una tanca que inclou hort, jardí i un edifici annex de planta baixa. La façana principal, reformada el 1923, situa de manera simètrica tots els elements que la configuren. A la part baixa un sòcol de pedra la recorre. Així, es divideix en tres cossos, el central presenta la porta principal de l'edifici en una obertura de marcs arrodonits, mentre que el cos de la dreta i el de l'esquerra es disposen grans finestres allargades que van des del sòcol de pedra a un guardapols fet de maó. A banda i banda d'aquestes finestres es disposen dues més petites respectant la simetria respecte a les primeres. Les finestres petites s'emmarquen de la mateixa manera que la gran. Una franja a la part superior de les tres finestres es decorat amb un rebaix que contrasta la textura i el color amb la resta de la façana i al guardapols. Cal destacar el treball de forja de ferro de les finestres, enmig de la composició apareix la lletra R dels Romagosa. El primer pis queda delimitat a la façana per una faixa horitzontal que la cobreix d'un extrem a l'altre. D'aquest nivell surten els balcons del segon pis amb les seves respectives finestres balconades, tres en total, un per cos. Per sobre d'aquella faixa, es disposa una línia de falsos carreus igualment horitzontal, aquest guarniment també s'utilitza en disposició vertical per separar el cos central dels altres dos, creant dos plànols diferents entre el primerl i la resta de l'edifici. El tercer pis també presenta diferències entre el cos central i els laterals, el primer es resolt amb una nova cornisa o faixa on neixen sis motllures, que a manera de columna guarneixen la part central de l'edifici. A la base d'aquestes motllures hi ha la data de 1923 feta utilitzant el trencadís de ceràmica i altres decoracions menors. Les motllures verticals, de relleu i perfil uniforme acaben a la part superior amb altres peces de motllura de quart de bocell que destaquen per tenir tres bandes rectangulars i verticals fetes amb la tècnica del trencadís de ceràmica. Aquesta peça arriba fins al coronament central, que s'eleva uns centímetres més que la resta de la façana i on destaca un cos central ondulat que representa la senyera catalana utilitzant novament la tècnica del trencadís de ceràmica. Entre les motllures verticals principals apareixen arcuacions cegues fetes de maó i enmig del cos central, una finestra esglaonada tancada amb un muret de maó disposat deixant obertures de forma geomètrica, element que acaba de definir la composició. El pis superior dels cossos laterals presenta al mateix nivell tres finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó i amb el mateix tancament i material que la finestra del cos central. | 08020-31 | Camí Ral, 2 | L'actual Can Romagosa s'havia denominat Mas Agustí i Casa d'en Girona. L'origen del Mas es desconeix. Les notícies històriques de l'edifici es resumeixen en la següent cronologia: 1476.- Establiment al mas amb nom desconegut a Pascasi Planas. 1482.- Pascasi Planas ven la propietat a Agustí Barberà de Molins de Rei. 1512.- Mas Agustí. Ponça, vda. de Francesc Girona, compra a Miquel Barberà, fill d'Agustí Barberà, el Mas Agustí i totes les propietats. 1549.- Casa d'en Girona. Donació de Pere Girona del Mas Agustí a la seva germana Magdalena, casada amb Jacob (Jaume) Romagosa del Lledoner. 1571.- Can Romagosa. El Capbreu de 1595 Gabriel Romagosa confessa unes cases amb portal a la via pública a prop de la plaça de la parròquia, i delimita a l'est amb el puig de Torregassa i el mas de Deu, al sud amb el mas de Deu i l'honor de Joan Garau del Coll que és alou de l'església de Begues i amb el torrent del Brufol, a l'oest amb l'honor de Jaume Garau i al nord amb l'honor de Jaume Garau i Jaume Rosell. 1610.- Gabriel Romagosa. 1658 - 63.- S'esmenten els bateigs de Josep, Miquel i Alisabeth Romagosa 'de la plaça'. 1756.- Propietari Cristòbal Romagosa. 1849.- Casa Romagosa. Senyors Barons. 1912.- Enllaç de la pubilla Antònia Romagosa Mestre amb Salvador Mas de les Valls Munné de Can Grau del Coll. 1940.- Enllaç de Maria Mas de les Valls Romagosa amb César Iglesias. 2004.- Restauració de la façana de la Masia. | 41.3312100,1.9210300 | 409712 | 4576087 | 1476 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|106|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33899 | Can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigol | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit BONDIA I DOMPER, M. ROSA; SOLANS I RODA, CONCEPCIÓ (1994): 'Terra i homes a Begues (Poble mil·lenari)', p. 51. | XVI | L'edifici ha patit algunes reformes a l'interior que han modificat alguns dels espais arquitectònics originals, a causa de la restauració. | Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb algunes edificacions annexes. La façana principal presenta una distribució senzilla de les obertures: a la planta baixa, un ample portal d'entrada al centre, d'arc escarser adovellat, i amb els muntants fets de blocs rectangulars de pedra, al costat esquerre del qual s'estén un pedrís de basament de ciment i rajoles d'argila cuita a la superfície, que arriba a la cantonada de la casa. Sobre aquest pedrís, a la paret, s'obre una finestra quadrada, senzilla. A la dreta del portal d'entrada hi ha una altra porta, més estreta, d'arc rebaixat, sense marc ni decoració de cap tipus. A nivell del primer pis, la façana està centrada per una porta amb balcó i barana de ferro forjat, molt senzilla, situada simètricament sobre la porta d'entrada. A l'esquerra d'aquesta obertura hi ha una altra finestra, situada també simètricament sobre la finestra situada a la banda esquerra de la façana del pis inferior. Aquesta presenta arc rebaixat i ampit. Entre aquesta finestra i la porta del balcó hi ha un dels dos rellotges de sol de Can Rigol (veure fitxa 393). A la dreta de la mateixa porta trobem una altra finestra de les mateixes característiques que la del cantó oposat. La superfície de la façana és llisa, i presenta un arrebossat de color blanc. La façana posterior de l'edifici és encara més senzilla que la principal, presentant únicament tres finestres a l'alçada de la planta baixa, les dues més grans a nivell de terra, i una sola finestra quadrada a nivell del primer pis. A la dreta de la façana hi ha una porta d'entrada a l'immoble, a la qual s'hi accedeix pujant una escala de quatre esglaons. A la façana sud-oest s'observa la presència d'un segon rellotge de sol (veure fitxa 394). A l'interior de l'edifici destaquen els embigats de fusta del sostre, originals, i molt especialment un cup de boca quadrada que hi ha a l'entrada de la casa, al costat del qual es conserva una antiga premsa de raïm, de cargol. També a la planta baixa es conserva algun paviment original de rajoles d'argila cuita amb decoracions incises, que tenien la funció d'impedir la relliscada del bestiar. Les estances de la casa han estat reformades modernament i reconvertides en dormitoris amb lliteres, per tal de desenvolupar la tasca de casa de colònies, funció actual de Can Rigol. A ponent, aquest edifici principal té adossat un altre edifici, un antic corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant. Destaca en aquest edifici annex la porta d'entrada, d'arc escarser, emmarcada amb maó. A uns 20 metres davant de la façana de la casa es conserva un pou de planta circular amb safareig. | 08020-32 | Disseminat a la Costeta | Antigament aquest mas rebia el nom de Mas Bort, i abans Mas Bruguer. Era propietat de Pere Petit, qui el deixà en herència a la seva neboda Eulària, la qual, el febrer de 1592 es casà amb el francès Bertomeu Rigual, antropònim que anys més tard donà lloc al nom de Can Rigol. A la documentació apareix Mas Rigual l'any 1610 i 1756. El Capbreu de 1819, Vicens freixas, ciutadà honrat de Barcelona, confessa la casa d'en Rigual. També s'esmenta Mas Rigal com alou del Monestir de Sant Cugat. | 41.3281200,1.9117700 | 408933 | 4575754 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Actualment Can Rigol és una casa de colònies i granja-escola. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33900 | Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sadurni | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XV | Masia de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament. A la planta baixa, el portal d'entrada es troba centrant la façana. Es tracta d'un antic portal gòtic de mig punt amb grans dovelles de gres vermell, transformat per enfgrandir el pas, al qual s'accedeix pujant tres esglaons. De la part baixa dels muntants arrenca un pedrís a banda i banda, amb basament de ciment i superfície d'argila cuita. A cada costat de la porta hi ha una finestra rectangular emmarcada amb carreus de pedra, llinda i ampit. A la llinda de la finestra de l'esquerra es llegeix la inscripció '1796', amb una creu enmig, i a la llinda de la finestra dreta '1683' amb una creu a sobre. Al nivell del primer pis, centra la façana una balconera de doble batent sense llosana però amb barana de ferro forjat, encastada pels extrems als muntants de la porta i a l'ampit. Aquesta porta presenta un trencaaigües ornamental, i a la llinda la inscripció '1·6 IHS 0·0', és a dir, la data de 1600 amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, situada simètricament sobre les finestres del pis inferior, les quals presenten les mateixes característiques arquitectòniques, ja descrites. A les llindes d'aquestes finestres no hi ha, però, cap inscripció. Entre la porta central i la finestra de l'esquerra hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 395). Per últim, les golfes presenten una petita finestra a la façana sota el cim de la cornisa. Es tracta d'una finestra d'arc de mig punt.Tota la superfície de la façana presenta un arrebossat de color blanc, excepte els marcs de les obertures. A l'interior de l'immoble destaquen algunes portes de la planta baixa, conservades de l'edifici original, que presenten els muntants i la llinda de pedra vista, així com el sostre de la planta baixa, de volta catalana. Adossat al costat esquerre de la masia, hi ha un altre edifici, antigament utilitzat com a habitatge dels masovers de Can Sadurní, del qual cal destacar la galeria de set arcades de mig punt que hi ha a l'alcada del primer pis de la façana. La part alta dels pilars d'aquesta galeria presenten capitell prim, sense decoració, i balustrada entre els arcs. A 20 metres de la casa, per la part sud, s'aixeca un altre edifici, que antigament havia tingut un ús agrícola, on actualment s'ubica el restaurant dels propietaris de Can Sadurní. És un edifici de planta rectangular, amb teulada a un sol vessant, fet de pedra, d'estil rústic. En aquest destaca el portal situat a ponent, d'arc de mig punt adovellat, sobre el qual hi ha una pedra rectangular amb una inscripció on es llegeix 'ANY 1811', la data de construcció. A l'interior del restaurant, penjat en una paret, els propietaris de Can Sadurní conserven un document datat el 6 de novembre de l'any 1576, procedent de l'arxiu documental de Can Sadurní. Es tracta de l'escriptura de compra d'un cens per 528 lliures barcelonines. A la cantonada nord-oest de la masia es troba l'edifici que actualment alberga les caves on la família Sadurní elabora els seus vins i escumosos. Al seu interior destaca una petita col·lecció d'eines relacionades amb l'agricultura i la viticultura, com arreus per a bèsties de càrrega, premses de vi de fusta, trasbalsadors, etc. | 08020-33 | Pla de Cal Sadurní | Els fogatges dels anys 1497 i 1515 apareix com Mas de la Spluga, de Jaume Petit de la Spluga. De 1561 (Jaume Gabriel Sadurní) a 1817 (Anton Sadurní Colomer) consten els bateigs dels Sadurní de l'Espluga. Al capbreu de 1595 i des d'aleshores apareix com Mas Sadurní. Encara pertany a la mateixa família. | 41.3439500,1.9117500 | 408953 | 4577511 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33900-foto-08020-33-3.jpg | Legal | Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33901 | Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 95-99. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XIV | L'edifici de les cavallerisses està modificat, ja que va ser adaptat per a l'ús de la hípica. | Conjunt agrícola originat a l'entorn d'una masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i teulada a doble vessant de teula àrab. La façana principal presenta una disposició asimètrica de les obertures. Així, el portal d'entrada a l'immoble és al centre de la planta baixa. Es tracta d'un ample portal d'arc escarser i porta de fusta a doble batent. A cada banda d'aquest portal hi ha una finestra rectangular amb ampit i protegida per una reixa bombada de ferro forjat. L'assimetria de la disposició de les obertures es palesa al primer pis; amb dues finestres, una situada a l'esquerra de la façana, amb ampit, i una altre a la dreta, més gran, que és en realitat una porta amb balcó i barana de ferro forjat. Entre aquestes finestres es situa un dels rellotges de sol de Can Térmens (veure fitxa 397) Per últim, a l'alçada del segon pis, sota el cim de la cornisa, hi ha una galeria formada per tres finestres verticals coronades amb arcs de mig punt, corresponents a les golfes. A cada costat d'aquesta galeria s'obre una porta amb balcó i barana de ferro forjat l'obertura de la dreta, clavada a la paret, es conserva una politja de ferro. La façana sud-est presenta una sola finestra a nivell de planta baixa, quadrada, i tres finestres per cada pis, totes d'arc rebaixat. A la banda dreta d'aquesta façana, entre les finestres del primer i el segon pis, es troba un altre rellotge de sol (veure fitxa 398). La superfície d'aquesta façana presenta un estucat de color marró clar, excepte als marcs de les finestres i en unes franges horitzontals que van d'extrem a extrem de la façana a l'alçada de la base de les obertures, que són de color vermell fosc. Aquesta capa d'estuc, però, està una mica degradada, presentant esquerdes en alguns sectors. A la façana oposada, al nord-est. La masia té adossada un altre edifici allargassat, probablement una antiga pallissa de teulada a un sol vessant, mentre que a la façana nord-oest hi ha adossat un edifici més petit, de planta quadrada amb teulada a doble vessant, sense cap element d'interès. Al costat, aïllat, es troba l'edifici de les antigues cotxeres i el celler, ambdós de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb les façanes de pedra, on destaquen les altes portes d'accés, amb els muntants i els arcs rebaixats de maó vist, així com una finestra rodona, a mode d'ull de bou, situada entre aquestes portes i el cim de la cornisa. Darrera del celler es troba l'edifici de les antigues cotxeres de cavalls, un edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant, amb el parament de les parets de pedra, amb el portal d'entrada, de maó i amb arc rebaixat, com a única obertura. El conjunt de Can Térmens compta també amb un colomar, un petit edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant sobre la qual s'alça una torratxa de planta quadrada amb grans finestrals a cada costat, que és el colomar pròpiament dit. Uns 150 metres a l'oest de la masia hi ha l'anomenat corral nou de Can Térmens, conformat per dos edificis adossats en forma de 'L'; el cos de la banda nord-oest, més elevat sobre el terreny, presenta teulada de teula àrab a un sol vessant, mentre que l'altre cos, orientat al sud-est, té teulada a doble vessant. L'aparell constructiu és de pedra lligada amb morter de calç i sorra. Finalment, cal esmentar que el conjunt de Can Térmens comparteix espai amb les instal·lacions d'una hípica recentment abandonada. Així, adossat a l'edifici de les cavallerisses trobem un restaurant-cafeteria d'aquesta hípica, així com els paddocks i els boxes per als cavalls ocupant una gran extensió de 7180 m2 aproximadament al sector sud-oest del conjunt. | 08020-34 | Camí de Can Térmens | Benet Térmens va instal·lar-se a Begues l'any 1609 i des de llavors l'heretat sempre havia estat transmesa per la via de la primogenitura, fins l'any 1935, en què Ramon Térmens, juntament amb la seva esposa, Teresa Pau Martí, també de Begues, com que no van tenir descendència masculina, varen acordar el matrimoni d'Àngela Térmens i Pau, pubilla de les quatre filles nascudes de l'esmentat matrimoni, amb Josep Pagès Pasqual, de Vilanova i la Geltrú, que donaria continuïtat al patrimoni Térmens. Can Térmens donava aixopluc a quatre famílies, a banda del masover i la seva família, d'un nombre variable de mossos i jornalers i d'alguna criada quan es feia necessari. Abans de ser Can Térmens, era Mas Tició, tal com apareix al capbreu de 1391. Al capbreu de 1390-96 confessa Antic del Mas Tició. Limita a orient amb Pere Floreig, al sud amb Mas Bruguer, a oest part amb terres seves i part amb Costa i a nord part amb riera Aigua Puda, part amb Pere Torra i part amb Guerau de Bruguer. L'any 1568 és Mas Tió. L'any 1610 apareix com a propietat de Casa Térmens. | 41.3297300,1.9083000 | 408645 | 4575936 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 93|94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33903 | Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XV | Masia de tipus basilical. L'edifici consta de planta baixa, pis i solana, aquesta darrera situada al pis superior del cos central. A la façana principal, les obertures es disposen simètricament. Així, a la planta baixa trobem l'entrada a l'edifici al centre, que es fa per una gran porta d'arc escarser les dovelles del qual estan fetes amb grans blocs de gres o sauló vermell. Aquesta porta està flanquejada per dues finestres verticals, una a cada cos lateral de l'edifici. El primer pis presenta una finestra central situada sobre l'entrada, vertical, amb balcó i barana de ferro forjat, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 390) i que està flanquejada, a l'igual que la porta d'entrada, per dues finestres més petites, sense balcó. Per últim, al pis superior, situat a la part més alta del cos central, hi ha la solana, amb tres petites finestres d'arc de mig punt, destinades a airejar els aliments que allà es guardaven. A la façana posterior de l'edifici, s'observen també algunes obertures: a la part superior existeixen també tres finestres petites d'arc de mig punt, corresponents a la solana, que troba així la seva continuïtat entre ambdues façanes. Per sota, a nivell de primer pis, únicament hi ha tres obertures: una porta, situada al cos lateral esquerre, i dues finestres, una al cos central i l'altra al cos lateral dret. Cal destacar el fet que aquestes tres obertures presenten, a la part superior, un arc de descàrrega; les dues finestres estan, a més, emmarcades amb blocs de gres, de manera similar a la porta d'entrada de la façana principal. La masia de Can Vendrell està tancada per un baluard de pedra, que presenta, a la paret situada davant de la façana principal, un antic corral adossat, fet de pedra i tàpia, amb teulada a un sol vessant que conserva, per la part interior, l'embigat de fusta. Aquest corral té dues estances. | 08020-36 | Carrer Sant Climent, 18 | Aquesta masia fou el graner de la baronia d'Eramprunyà. Al segle XV s'hi va establir la família Vendrell, tot i que el cognom ja existia a Begues al segle XIV. Al capbreu de 1390-96 s'esmenta en Grau Vendrell. El 1492, es va fer l'establiment de Bartomeu Vendrell en terres de la Rectoria. Els darrers ocupants de la masia eren de la família Vendrell, podria tractar-se d'aquesta masia (fins al segle XIX a prop de la Rectoria només es té constància d'una altra masia: Can Grau del Coll). A començament del segle XIX, el seu propietari (Pla i Amell), la donà amb altres propietats a la congregació de germans de la Sagrada Família, però l'usdefruit de la masia es reservava als Vendrell. En morir als anys 80 en Pepet Vendrell sense descendència, a la casa només hi va quedar la seva vídua Lola Capdet, que a finals dels anys 90 va marxar a un pis al centre del poble, quedant des de llavors la casa deshabitada. | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Actualment la masia queda incorporada al recinte de les instal·lacions del Col·legi Sant Lluís. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33906 | Carxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carxol | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XVIII | Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana principal, que presenta una disposició simètrica de les obertures, havent-hi dues per cada planta. Així, a la planta baixa hi ha la porta d'entrada, d'arc escarser Al segon pis hi ha dues finestres quadrades situades simètricament sobre les obertures del pis inferior. A la dreta de l'edifici hi ha una extensió del mateix, edificada en u segon moment constructiu, de tal manera que aquest resta allargassat en aquesta part. En aquest sector, la façana principal presenta dues portes d'entrada, estretes, a nivell de la planta baixa, i una porta a nivell del primer pis, que conserva la barana de ferro de l'antic balcó al qual donava pas, per bé que aquesta obertura està actualment tapiada en la seva meitat inferior donant lloc, així, a una finestra quadrada. Davant de la façana s'aixequen dues columnes que estan coronades per una estructura metàl·lica que es recolza, de l'altra banda, sobre la paret de la façana principal de l'edifici, ja descrita, entre la planta baixa i el primer pis; aquesta estructura serveix per col·locar un tendal, de manera que es crea un porxo davant de l'entrada. Aquest afegit, però, és modern. La façana sud-oest presenta únicament dues finestres, una per cada pis, ubicades a la meitat esquerra de la façana, ubicades asimètricament, ja que la situada al primer pis està situada més a l'esquerra que la de la planta baixa. A la dreta de la finestra del primer pis, però, s'observa una antiga porta, ara totalment tapiada. La superfície de totes les façanes d'aquest edifici presenten un arrebossat de color blanc grisós, per bé que en alguns sectors aquest s'ha desprès, deixant a la vista l'aparell constructiu de l'edifici, fet amb maó. Al sector sud-oest de la masia hi ha un antic corral, ara en ruïnes, amb el parament fet de pedra i el sostre enrunat, que conserva les parets mitgera que dividien l'edificació en tres cambres. Destaca el portal d'entrada, d'arc rebaixat, de maó. Finalment, davant de l'edifici principal hi ha un pou de planta rodona, sense safareig. | 08020-39 | Camí del Carxol. Pla del Carxol | L'any 1784 està documentada Eulàlia Montaner de Carxol. De 1788 a 1844 es registren els bateigs dels vendrell del Carxol. Al segle XX hi van viure els Ferrer de Cal Gepis. | 41.3004300,1.8862400 | 406757 | 4572707 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33906-foto-08020-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33906-foto-08020-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33906-foto-08020-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33907 | Casa de la Vila / Cal Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-cal-torras | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Antiga casa d'estiueig a quatre vents, de planta rectangular amb sostre a doble vessant, amb planta baixa, pis principal i segon pis. Es tracta d'un edifici ricament decorat, amb el paraments de pedra i els pisos separats per frisos horitzontals de maó amb rajoles amb motius geomètrics i florals. La façana de l'edifici que dóna a l'Avinguda Torres Vilaró, presenta una disposició simètrica de les obertures. Així, a la planta baixa es troba el portal d'entrada, al centre, flanquejada per dues finestres verticals que presenten reixes de ferro forjat. Totes les obertures de la façana presenten els muntants de maó mentre que les llindes de la planta baixa i el primer pis són de pedra. Al pis superior son de volta de maó, decorades a nivell de parament, amb enrajolat, formant una arqueria. Totes les llindes de les obertures són horitzontals per la part superior, ja que limiten directament amb el fris que separa els pisos, mentre que a la part inferior són de diferent tipus. Així, la llinda del portal d'entrada és d'arc rebaixat, mentre que la de les finestres que el flanquegen és horitzontal. Les llindes de les finestres del primer pis són igualment horitzontals a la seva part superior, ja que també estan en contacte amb el fris que separa aquest pis del superior, però a la part inferior presenten una decoració amb arquets d'un estil vagament neomedieval, senzills en les finestres laterals i més complex a la central, ja que presenta un doble arquet coronat, enmig, per un trèbol. Cal destacar també, en aquesta finestra central del primer pis, el balcó amb barana de ferro forjat, suportat en la seva base per quatre mènsules també de ferro forjat. Al pis superior totes les finestres són d'arc de mig punt, més petites i estretes que les dels pisos inferiors; n'hi ha dues laterals i una arqueria al centre formada per tres d'aquestes finestres, la del centre més elevada que les dels costats. A totes les plantes d'aquesta façana hi ha una ampla faixa de mosaic de rajola amb decoració geomètrica, que ocupa la superfície de la façana entre llinda i llinda de les finestres, excepte al pis superior, on ocupa també l'espai de la façana entre els ampits de les finestres. Cal destacar el ràfecamb mènsules de fusta que corona tant la façana principal com la posterior. La façana oposada, orientada al carrer Onze de Setembre, té adossada una porxada de dos pisos amb arcades a cada pis. A la planta baixa, les dues situades als extrems tenen barana, mentre que la resta comuniquen amb el jardí amb una graonada correguda. Per sobre d'aquesta llotja hi ha una terrassa, aquesta descoberta, protegida amb una balustrada de set tramades, per darrera la qual sobresurt el parament del cos principal de l'edifici. En aquest nivell de la façana hi ha tres portes, rectangulars, que donen a l'esmentada terrassa, totes tres amb muntants i llinda de maó. El ràfec presenta les mateixes característiques que els de l'altra façana.L'interior de l'edifici, tot i que força reformat, conserva els elements estructurals, l'escala i alguns elements decoratius originals, que han estat restaurats. Destaquem els arrambadors de rajola amb decoració floral i geomètrica que arriben a mitja paret en el vestíbul i les dues peces principals de la planta baixaque incorporen rajoles dissenyades expressament amb les inicials dels propietaris (T i V). Aquestes estances també conserven els paviments de mosaics hidràulic, decorat amb motius similars. | 08020-40 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | 41.3302400,1.9247000 | 410018 | 4575976 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 33909 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia | Pàgina web de l'ajuntament de Begues: http://www.begues.cat/historia.asp PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XVI | Alguns elements de fusteria de l'interior de l'església es troben en procés de degradació, com ara el confessionari, la balaustrada del cor o l'embigat del sostre de la sagristia. | Ermita de nau única, de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a doble vessant. A l'exterior destaca la façana principal, amb la porta allindada, de pedra, amb els muntants de carreus. Per sobre de la porta hi ha una finestra circular a mode de rosassa. Corona la façana, per sobre el cim de la cornisa, el campanar, d'espadanya d'un sol ull, de maó vist, rematat per una creu de ferro. A l'ull de l'espadanya d'aquest campanar hi ha una sola campana. La façana nord de l'edifici presenta tres contraforts, mentre que a la façana oposada, al sector de l'absis, s'hi adossa un annex de planta quadrada, amb teulada a un sol vessant. La superfície de les quatre façanes presenta un arrebossat de color blanc. L'interior de l'edifici és molt senzill. Destaca l'embigat de fusta del sostre a doble vessant, així com el revestiment de les parets, decorat amb línies que imiten falsos carreus de roca. El sector del presbiteri es troba lleugerament elevat respecte al paviment de la nau, de manera que s'hi pot accedir pujant dos esglaons. Al fons de la zona de l'absis hi ha ubicat un retaule dedicat a Santa Eulàlia, titular de l'advocació del temple (veure fitxa 386). A la paret de l'epístola es troba la porta d'accés a la sagristia. Sobre el tram de l'entrada i adossat al mur de la façana principal es troba el cor, amb balustrada de fusta, sense cap element destacable. | 08020-42 | Barri de Santa Eulàlia | Aquesta ermita té el seu origen amb els eremites que hi havia al Puig de Santa Eulàlia, els segles XV-XVI. La primera referència documental de l'indret és de l'any 1522, en referència a una visita pastoral a Sant Christophori. El 13 de gener de 1618, el bisbat va donar llicència per reedificar la capella de Santa Eulàlia. Una de les més importants reformes a l'edifici fou la feta l'any 1832, adoptant l'ermita l'aspecte amb què ha arribat als nostres dies. | 41.3380800,1.9155000 | 409259 | 4576856 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33911 | Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-begues | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Església de planta rectangular, de tres naus, orientada al nord-est. La capçalera és quadrada, i està lleugerament rebaixada respecte a l'alçada de la resta de l'edifici. El parament de la façama és fet amb blocs irregulars de pedra. L'edifici presenta un campanar de torre, de planta quadrada, adossat a la dreta de la façana principal, de planta baixa i tres pisos. Exteriorment té una finestra a cada planta, estretes i amb arc de mig punt, a l'estil de les espitlleres del romànic, essent més altes i amples les del pis superior, on es troben les campanes. Corona el campanar una sostre de teula àrab a quatre vessants rematat per una creu-penell. Totes les cantonades exteriors de l'edifici, incloent el campanar, presenten cantoneres, fetes amb carreus de pedra tallada. La façana principal de l'edifici presenta, a la planta baixa, una porxada amb tres arcs de pedra, al fons de la qual es troba la porta d'entrada al temple. Per sobre d'aquesta porxada i centrant la façana hi ha una rosassa, emmotllada en pedra artificial amb un vitrall. EL calat decoratiu presenta una orla de 10 cercles que envolten una creu grega situada al centre. Cal destacar el fet que la superfície on està encastada la rosassa està degradada en un segon nivell respecte la superfície de la façana general, a mode de baix-relleu. Aquest element es repeteix per sota de la cornisa del sostre. El cim de la cornisa està rematat per una creu de pedra. A l'interior de l'edifici destaca el tram de la nau central, més ample i elevada que les naus laterals. Les naus estan separades per arcs torals, mentre que el sostre, de doble vessant, està sostingut per tramades d'arcs formers de mig punt que descansen directament sobre els murs de la nau central. En els panys de paret que formen aquests arcs hi ha finestres d'ull de bou amb vitralls de vidre translúcid, sense coloració. L'espai de l'absis és quadrat, i l'altar està situat sobre una elevació d'un graó. A la paret del fons de l'absis hi ha, elevada, una estàtua de Sant Cristòfor, moderna, amb el nen Jesús a l'espatlla dreta. Sobre el primer tram de la nau central, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on destaca, al mur, la rosassa de la façana principal. | 08020-44 | Carrer Ferran Muñoz, 27 | 41.3320000,1.9228000 | 409861 | 4576173 | 1940 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici sencer s'inspira en un estil arquitectònic proper al neo-romànic . | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml