Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34167 | Dolmen de Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-de-campgras | MARTÍNEZ, P.; CASTELLÀ, A.; ANTOLÍN, F. (2009): 'Informe de la campanya d´excavacions 2009 al dolmen de Campgràs (Begues, Baix Llobregat)'. Informes d´intervencions arqueològiques a Catalunya. Departament de Cultura de la GEneralitat de Catalunya. (Inèdit) | Sembla que el jaciment hauria estat expoliat recentment. | Cambra sepulcral corresponent a la tipologia coneguda com 'galeria catalana'. A la part final de la galeria la llosa es troba recolzada sobre una veta natural de roca calcària pe la banda nord-oest (la part superior de la vessant) mentre que per la banda sud-oest (la part inferior de la vessant) recolza sobre un ortostat vertical. En la part inicial de la galeria no s´ha conservat la llosa vertical, que per la banda sud-est estaria recolzada sobre un ortostat descobert en la darrera excavació arqueològica, i a la banda nord-oest sobre un mur de pedra seca aixecat junt a la veta natural de calcària. | 08020-300 | Camgràs | Fou descobert per un estudiant d'arqueologia que treballa amb els arqueòlegs Joan Daura i Montse Sanz l'any 2008. El jaciment es troba en fase d'estudi. | 41.3527600,1.9171700 | 409419 | 4578484 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34167-foto-08020-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34167-foto-08020-300-3.jpg | Inexistent | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34206 | Fossar de la guerra civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossar-de-la-guerra-civil | XX | Espai ubicat a l'angle nord del cementiri de Begues on van ser enterrats tretze soldats republicans morts a l'hospital de sang de l'antic hotel Sant Rafel. Es tracta d'un espai rectangular on s'ha col·locat una peanya metàl·lica de planta rectangular que serveix de terrari per plantar un arbre (l'arbre de la mort). A terra, dues plaques metàl·liques recullen una dedicatòria i el relat del fet esdevingut l'any 1938, que són aquests: '... Als soldats desconeguts de la República caiguts en defensa de les llibertats'. 'L'hivern de l'any 1938 a l'antic hotel Sant Rafel, condicionat aleshores com a hospital de sang, van morir tretze soldats republicans. Van ser enterrats al cementiri del poble de Begues, ignorant-se fins avui els seus noms i orígens. 1 de novembre de 1999, in memoriam...' | 08020-339 | Cementiri de Begues | 41.3361400,1.9185500 | 409511 | 4576637 | 1938 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34206-foto-08020-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34206-foto-08020-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34243 | Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgras | RIBÉ, G. (1993) Espai i territori entre el Neolític Antic i el Neolític Mitjà. Aproximació a un estudi d'arqueologia espacial al Penedès. Tesi de llicenciatura (UAB), inèdita. | Materials en superfície del neolític antic evolucionat recollits en una dolina. Es tracta de diversos fragments de ceràmica i indústria lítica. Els primers consisteixen en una nansa de llengüeta amb decoració de crestes i fragments d'una gran gerra ovoide, tot fet amb desgreixant groller de calcària i quars. La indústria lítica consisteix en elements de sílex deshidratat: algun gratador-rascadora, ascles i altres fragments. | 08020-376 | Campgràs | Els materials recollits en superfície van ser dipositats al VINSEUM (Vilafranca del Penedès) | 41.2893600,1.9136500 | 409036 | 4571449 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34243-foto-08020-376-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34256 | Corral de Mas Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-mas-trabal | Aquest edifici està enrunat i molt envaït per la vegetació. | Antic corral de grans dimensions, de planta rectangular orientat en sentit nord-sud, actualment enrunat i molt envaït per la vegetació. L'espai del corral presenta una divisió interna en dos grans sectors, els quals presenten, al seu torn, altres dues divisions internes, corresponents a les zones antigament cobertes i els recintes oberts a l'aire lliure. Les parts cobertes resten a la part oest del corral, i cadascuna d'elles té una extensió aproximada de 45 m2, mentre que cada recinte obert a l'aire lliure ocupa una extensió d'uns 50 m2. Tot el conjunt té una extensió d'uns 98 m2. Els murs estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra, i tenen un gruix mitjà d'uns 70 cm. | 08020-450 | Mas Trabal | 41.3158000,1.9267700 | 410171 | 4574370 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34276 | Dolina de les Alzines / Can Pau de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolina-de-les-alzines-can-pau-de-la-figuera | Daura, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral, inèdita. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una depressió de mides grans i de forma més el·líptica que no pas circular. La superfície està ocupada per una gran quantitat de sediments fins, producte de la descalcificació, alguns dels quals han penetrat a l'interior dels avencs. En l'actualitat, la dolina de les Alzines es troba lleugerament modificada de la seva morfologia original a causa de les diferents intervencions, tant arqueològiques com espeleològiques, que s'han dut a terme. Del material recuperat, el més significatiu són les diferents restes de rinoceront de l'espècie 'Stephanorhinus etruscus' procedents de la zona interior de la cavitat. En destaquen especialment les extremitats, entre les quals hi ha la part distal d'una tíbia, l'astràgal, els metàpodes, els articulars i diverses falanges probablement d'un mateix individu. Aquestes restes s'han localitzat en la Paret dels Ossos, i podrien correspondre a les restes de fauna que es trobarien dins de l'antic tap de sediments, part del qual s'hauria esfondrat dins de la dolina. Segueixen les restes d'un bòvid de gran talla, de linx, de Testudo sp. i altres restes pendents de determinar. Les restes de fauna recuperades de l'interior de l'avenc, es troben en un excel·lent estat de conservació, i semblen haver-se desplaçat des de l'exterior. Actualment, les restes es troben força soldades en els paquets argilosos penjats a mitja alçada de la cavitat, cosa que dificulta extremadament la seva extracció i recuperació vers l'exterior. Igualment s'han recuperat algunes restes d'indústria lítica en quars i sílex. | 08020-403 | Al Pla d'Ardenya | A la dolina de les Alzines s'hi han realitzat diferents campanyes d'intervenció arqueològica en el marcs dels projectes de la Prehistòria al sud-oest del riu Llobregat i dels Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal que s'estan duent a terme des de la Universitat de Barcelona, des de l'any 2005 fins a l'actualitat. Les intervencions en aquest jaciment han estat dirigides per M. Sanz, A. Blasco i J. Daura. La primera intervenció a la dolina de les Alzines de què es té constància és la que varen realitzar diferents grups d'espeleòlegs als anys '60 del segle XX, per tal de fer practicable l'accés a l'avenc que hi ha dins la dolina. Abans dels sues treballs sembla ser que aquesta cavitat era inaccessible i tant sols s'observaven algunes esquerdes. Molt temps després de la primera intervenció, als anys noranta, nous treballs espeleològics al Pla d'Ardenya duts a terme pel SEO (Secció Espeleològica de l'Ordal) es varen centrar en ampliar i netejar de nou la boca d'accés. Unes tasques que no varen significar importants canvis en la morfologia de la dolina ni de l'avenc. Les darreres intervencions que s'han realitzat a la dolina de les Alzines són les que el Grup de Recerca del Quaternari, organisme del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona està duent a terme, com ja s'ha dit, en motiu dels diferents projectes de recerca arqueològica al Garraf i Baix Llobregat. Aquests s'han centrat en la realització de diferents cales de control estratigràfic al llarg de tota la dolina, i una gran cala a la part central. A la dolina de les Alzines s'ha desenvolupat una important xarxa subterrània que es coneix amb el nom genèric d'avenc de les Alzines. Anteriorment als actuals treballs arqueològics, l'accés a aquesta cavitat es realitzava a través d'una sola boca, però actualment s'hi pot accedir des de dos nous accessos: el pou de la Revolució amb tres boques noves, i la via dels Ossos, ara en procés de desobstrucció. | 41.3548800,1.9117000 | 408964 | 4578725 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-3.jpg | Inexistent | Cenozoic|Neògen|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Els treballs arqueològics actuals han modificat la superfície de la dolina amb la instal·lació d'una zona d'excavacions arqueològiques i la obertura de noves boques d'accés als avencs. | 123|125|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34277 | Ermots de Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermots-de-mas-ferrer | Zona enjardinada i de camps de conreu situades a migdia de Mas Ferrer. | 08020-404 | A l'entorn de Mas Ferrer | Al Vinseum (Vilafranca del Penedès), hi ha dipositats materials arqueològics recollits majoritàriament els anys 1945 i 1974 en aquest paratge. Consisteixen en diversos fragments de ceràmica a mà i una aixa amb un bizell molt marcat de forma ovalada-triangular. Aquests materials caldria situar-los tipològicament en la Prehistòria recent i, probablement, en el neolític. | 41.3247700,1.9171100 | 409375 | 4575376 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 78|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34296 | Mas Glaçat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-glacat | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XIV | El mas està enrunat i molt envaït per la vegetació, fet que dificulta l'observació de les estructures restants. | Runes de l'antic Mas Glaçat, enderrocat a començaments del segle XX (veure apartat 'Història'). Es tracta d'un antic mas d'origen medieval, de dimensions molt reduïdes, del qual avui dia únicament són visibles els murs perimetrals, que ocupen una extensió aproximada d'uns 35 m2. Els murs tenen una alçada màxima conservada d'uns 3,5 m; estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb una barreja d'argila i morter de calç. Al mur orientat al sud-est s'observa una finestra quadrada de petites dimensions, mentre que a la part oposada (nord-oest) hi ha un cos rectangular, modern, fet de totxo, també enrunat, que segurament tenia alguna utilitat agrícola indeterminada. | 08020-423 | Mas Glaçat | El Mas Glaçat apareix documentat per primer cop l'any 1306, en un document on Ferrer Glaçat compra a Guillem Torra el Mas Morcel o Mas Motzel. L'any 1458, a l'establiment del Mas Torra s'esmenta, com a propietari d'una de les finques amb què limita, a en Bernat Glassat. Aquest XVIIIcognom desapareix poc desprès, possiblement a causa de les diverses epidèmies de pesta de l'època. En un capbreu de l'any 1595 torna a aparèixer el Mas Glaçat com a propietat de Gabriel Panyella. Climent Garau compra (abans de 1593) a Gabriel Panyella el Mas Glassat i el Mas Costa. S'esmenta com a límit de la peça de la Font Sanguanera (actual Font Sangonera?), resseguint la serra de la collada de la Font Sanguanera fins al Puig de la Desfeta. El Mas Glaçat formava llavors unitat amb el Mas Costa o Carreras. Limitava al sud amb el Puig de la Desfeta i el Mas Costa i a orient amb Campamar (probablement del Mas Alemany). L'any 1598 consta que la vídua de Climent Garau ven el mas a precari. A mitjans del segle XVII, el mas passa per casament de la pubilla Garau a la família Petit. El 1641 consta com a propietari del mas Francesc Vendrell de l'Hostal. El 1759 és venut juntament amb el mas de deu a Ros i Barnola i desprès a Amell. El 1849 es documenta un tal Jaume Viñas del Mas Glaçat, i és un dels masos que apareix al salpàs de l'any 1880. Segons Josep Pañella, l'edifici fou enderrocat a començaments del segle XX pel seu propietari (Amell), per fer fora una llogatera que no respectava la moral cristiana de la època, ja que, segons sembla provenia del món de la faràndula. A dia d'avui no s'ha efectuat cap intervenció arqueològica sobre les restes d'aquest mas històric. | 41.3250400,1.9402400 | 411311 | 4575382 | 1306 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34296-foto-08020-423-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Als voltants del Mas Glaçat s'observen algunes estructures associades, com possibles pous. L'espessa vegetació de la zona, però, n'impedeix l'accés i la descripció. | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 34300 | Corral d'en Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-romagosa | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XX | De l'edifici original tan sols es conserva l'antic corral i la tanca que envolta el recinte; així i tot, aquesta presenta alguns signes de degradació que han estat subsanats amb la recent restauració de l'immoble. L'antiga vivenda és, avui, un edifici de nova planta. | Edifici de tipologia popular, d'una gran senzillesa, que consta d'un edifici utilitzat com a vivenda, i un corral. La part de la vivenda, de molt petites dimensions i planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant és de nova planta, i substitueix a que hi havia antigament, de manera que no té valor patrimonial. La part del corral és la que es conserva de l'immoble històric. És aquesta una construcció de planta rectangular feta de pedra, amb teulada de teula àrab a un sol vessant. Un mur de tanca de pedra, també original, envolta el recinte. | 08020-427 | Corral d'en Romagosa | Aquest corral fou reconstruït l'any 2004 respectant l'estructura original de l'edifici. | 41.3043000,1.8917200 | 407221 | 4573130 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34313 | Cal Lluís del Coscó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-lluis-del-cosco | L'edifici està enrunat i molt envaït per la vegetació. | Antic habitatge de planta rectangular, en un estat de degradació molt avançat i envaït per la vegetació. Presenta la teulada completament enrunada i una alçada conservada dels murs d'uns 2,20 m aproximadament. S'observen a l'interior restes de murs divisoris, i a la paret de la cantonada sud l'obertura molt malmesa d'un forn, amb la volta de maó pla i arc apuntat. Les restes d'aquesta edificació ocupen una àrea aproximada de 520 m2. | 08020-440 | Nucli de la Creu de Coll-Fe (La Creu - Tres Cases) | 41.3194200,1.9096500 | 408743 | 4574790 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34313-foto-08020-440-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34313-foto-08020-440-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34313-foto-08020-440-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'avançat estat de degradació de l'edifici, amb estructures completament enrunades i la ingent presència de vegetació fa impossible l'accés a l'interior, raó per la qual no s'han pogut distingir els àmbits de l'interior de l'immoble.Aquesta casa forma part del conjunt de la creu que resta protegit al PGOU. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34318 | Casalot d'en Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-den-just | Aquest edifici està en estat ruïnós i absolutament envaït per la vegetació. | Antic habitatge de planta rectangular, fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra, en un avançat estat d'enrunament. La vegetació que envaeix el lloc no permet apreciar estructures i divisions a l'interior de l'immoble. L'alçada màxima conservada dels murs és de1,80 m, amb una amplada de 55 cm. Les restes de la construcció ocupen una extensió aproximada d'uns 100 m2. | 08020-445 | Camí de Torrelles de Llobregat | 41.3388200,1.9445200 | 411688 | 4576908 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34318-foto-08020-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34318-foto-08020-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34318-foto-08020-445-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'alta densitat de vegetació que envaeix aquest element arquitectònic no permet distingir-ne els seus trets formals. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34321 | Corral Petit Canigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-petit-canigo | L'edifici està en un estat molt avançat d'enrunament. | Corral de planta rectangular en un estat molt avançat d'enrunament, que ha patit nombroses modificacions estructurals al llarg del temps. No conserva la teulada, que era a un sol vessant. Totes les parets de l'edifici han patit diversos graus de destrucció, de manera que la que conserva una estructura més íntegra és la del costat sud-oest. És en aquest mur on es pot apreciar la inclinació del vessant del sostre desaparegut, així com la porta d'accés original, d'arc rebaixat, i encara, a la línia de cornisa, els forats de l'embigat original del sostre. Destaca també en aquest mur les cantoneres, fetes amb blocs de gres vermell. La resta de la superfície d'aquesta façana està encalada. Al mur oposat hi ha dues portes rectangulars, practicades en època recent; una d'elles feta en un cos adossat a l'edifici original, avui totalment enrunat. A partir de l'observació en fotografies aèries, es pot deduir que el corral té un perímetre d'uns 54 m, ocupant una àrea d'uns 60 m2. | 08020-448 | Carretera BV-2041, quilòmetre 7,8 | 41.3267500,1.9476100 | 411930 | 4575565 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir al bé, ja que es troba al recinte d'una propietat privada. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33928 | Festa del Most | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-most | XX | Alguns dels actes de la Festa del Most no es celebren actualment. | A Begues la festa del Most s'ha celebrat tradicionalment el tercer diumenge d'octubre a l'ermita de Santa Eulàlia, quan, acabada la verema, s'havia trepitjat el raïm i el most ja era a la bota. Era una festa d'acció de gràcies per la collita. La celebració constava de la Missa Major cantada on es beneien les coques que tothom tindria ocasió de tastar, i sinó a la sortida tindria l'opció de comprar-ne. Tot seguit a Can Sadurní celebraven un àpat solemne com a patrocinadors que n'eren de Santa Eulàlia. La gent del poble també ho celebrava, especialment els veïns de Santa Eulàlia del carrer Nou i la Barceloneta. I a la tarda es feia ball al poble al Teatre Goula (anys 30-50). De l'organització de la festa s'encarregava cada any una administradora que sobretot havia de tenir cura de dur les coques. | 08020-61 | Avui la Festa del Most es continua celebrant a Begues. Rep també el nom d'Aplec de Santa Eulàlia. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 33929 | Festa Major de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-begues | La Festa Major de Begues es celebra entorn al dia de Sant Jaume. Els actes tradicionals consisteixen en el pregó, el correfoc (essent un element destacat la Cuca Fera) i la Cercavila popular de Festa Major amb els gegants, gegantons, capgrossos, grallers, bastoners, cobla de tres quartans, ball de gitanes, cercolets, trabucaires i falconers. | 08020-62 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33929-foto-08020-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 33930 | Festa de Sant Sebastià / festa major d'hivern / festa del vot de pa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-festa-major-dhivern-festa-del-vot-de-pa | AAVV (2000): 'Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota' dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 14. | Festa que té com a base l'acte del repartiment de pa (veure història). El dia de Sant Sebastià comença amb la benedicció del pa. Les masies de Begues que efectuaven la donació del pa per Sant Sebastià són: Can Grau del Coll, Les Planes, Mas Traval, Puig Moltó, Mas Ferrer, l'Alzina, Can Romagosa, La Parellada, mas Roig, Can Tèrmens, Can Sadurní i Can Figueres. | 08020-63 | La tradició patronal de Sant Sebastià a Begues ve de lluny, igual que en molts altres pobles de Catalunya i Espanya, en els quals juntament amb Sant Roc es reparteixen la major part de patronatges. La tradició de devoció a Sant Sebastià comença a la Baixa Edat Mitjana a conseqüència de l'epidèmia de pesta negra que a mitjan segle XIV aterroritzà la humanitat de forma impensable, fonamentalment l'Europa cristiana, i que tingué conseqüències importants a nivell demogràfic i sòcioeconomic. Incapacitada la ciència europea de l'època per a l'explicació racional d'aquest fenomen, fou interpretada segons el sentir particular del moment amb culpabilitats (entre elles la dels jueus, dels quals es va dir que havien enverinat les aigües, d'aquí les persecucions que varen seguir a les epidèmies), o com a càstigs divins. En aquest sentit de religiositat es cercà l'empara de certs sants que, d'alguna manera ja es relacionaven amb la malaltia i el sofriment, entre els quals hi havia Sant Sebastià, elegit per Begues com altres pobles. Cal tenir present que la primera onada de pesta negra va aparèixer a Catalunya el mes de març de 1348 per les ciutats portuàries, procedent de la Mediterrània. Aquest any, en què va morir de la malaltia en Pere March II, baró d'Eramprunyà, al setembre la pesta va arribar a Saragossa, on era el rei Pere III el Cerimoniós, reunit en les Corts del regne, i a conseqüència de la pesta va morir també el rei de Castella, Alfons XI. Eramprunyà i la seva rodalia van quedar pràcticament despoblats i els seus barons, fonamentalment Jaume March II, varen haver d'establir nous pobladors a tot el territori i, lògicament, a Begues a finals d'aquest segle XIV (1379-1400). D'aquest establiment se'n deriven les propietats actuals, que es poden seguir pràcticament fins ara. En els documents es fa esment dels masos rònecs, les masies i les terres abandonades. Els preus agrícoles es varen incrementar notablement, els treballadors del camp varen doblar els seus sous i la inflació es va disparar, essent necessari regular sous i preus a les Corts Generals del regne. La pesta va tornar al 1362, 1371, 1382, i en diversos anys de finals del segle XIV i començaments del XV. Aquest clima de mort, desesperança i terror va introduir una reflexió a nivell general sobre la pròpia societat i l'Església, i a nivell individual una exaltació mística important. En aquest àmbit es va produir la recerca de la protecció divina sota el patronatge de la santedat demostrada, i en aquesta està Sant Sebastià des dels primers segles de la nostra era. Tenim constància documental que Sant Sebastià ja tenia altar a l'església de Begues a l'any 1484, altar amb diversos ornaments, cosa que indica una devoció i patronatge de força temps, abans que es dediqui i construeixi un altar en un poble d'escassos recursos humans i econòmics com era Begues. Sant Sebastià fou martiritzat en la persecució de l'emperador Dioclecià (regnat del 284 al 305). D'acord amb les dates de què disposem, Sant Sebastià va néixer a Narbona, ciutat del Llenguadoc. Fou soldat i l'emperador Dioclecià el nomenà capità del seu exèrcit, gaudint del privilegi dels que tenien un rang alt. Es convertí assistint els cristians condemnats. La santedat assolida el va portar a efectuar cures miraculoses en vida. També va ser protegit del papa Caius. Denunciat davant l'emperador, aquest el va fer comparèixer davant seu i un cop confirmat el seu cristianisme el va fer lligar a un tronc i fuetejar pels seus propis soldats; va sobreviure miraculosament, per la qual cosa va ser portat al circ i apallissat fins a la mort, fet que succeí el 20 de gener de l'any 288, i enterrat posteriorment a les catacumbes de Roma que duen el seu nom. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història)Com ja hem dit, des de l'any 1484, està documentat que Sant Sebastià ja tenia altar a l'església de Begues, un altar amb diversos ornaments, i entre els quals hi ha dos canelobres de ferro forjat d'espelma única. En anys successius de les visites pastorals, aquest altar de Sant Sebastià continua existint junt amb el de Sant Antoni i Sant Cristòfor, el patró.No coneixem el perquè dels repartiments de pa efectuats rotatòriament per les masies de Begues als feligresos en el dia de Sant Sebastià, encara que és probable que no tinguin un origen comú i que el temps, les oscil·lacions de la vida i la caritat religiosa les hagin unit. És possible que la tradició del repartiment neixi de l'obligació, a través de les diverses èpoques, de fer una caritat penitencial obligada en els cristians més ben situats, i no s'ha d'oblidar que el pa és el símbol cristià per excel·lència i de simbologia material (nutricional) i espiritual (divinitzat en la comunió) més rellevant. | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 33884 | Ball de Novençans de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-novencans-de-begues | SÀNCHEZ, Francesc (2002): 'Per Carnestoltes, ball de Novençans. Una llarga tradició popular de dansa i gresca', dins L'EIXARMADA, núm. 8, abril de 2002, p. 3-7. | XIX | El ball ha desaparegut. | Ball que es practicava en les festes de Carnestoltes. Del ritual seguit en aquestes festes, va derivar una munió de danses i disfresses que no es practiquen en cap altre moment de l'any. D'aquestes danses figuren els balls de novençans, entre molts d'altres. A Begues l'organització de les Carnestoltes corria a càrrec dels joves del poble, que escollien dos d'entre ells, el novençà i la novençana, que eren els que portaven el pes de tota la gresca, els quals encarnen l'essència de la festa constituint-se en el personatge de Carnestoltes. Els xicots del poble voltaven per tota la població ballant el ball de novençans i fent una capta de queviures. Entre els queviures solien abundar ous, fruites, carn de porc, especialment cansalada i botifarra, i vi moscatell. Cap als anys '20 del segle XX, l'antropòleg i folklorista Joan Amades va descriure així el ball de novençans de Begues: 'La fadrinalla de Begues formava una colla presidida pel novençà i la novençana, dos minyons que simulaven ésser una parella, vestida grotescament. Voltaven per tota la població, ballant de casa en casa, i per les pagesies foranes. Ballaven obligadament al so de flabiol i cornamusa, i mentre voltava la colla, no era permesa l'actuació de cap altre instrument. Formaven la colla tots els fadrins del poble, els quals no podien abandonar-la per res sense el consentiment dels esquellotaires, o sia, els esparriots, que anaven carregats d'esquelles i duien una espasa de fusta com a signe d'autoritat. Anaven a fer una capta i una ballada per les masies aïllades del terme. (...)' | 08020-17 | Dels novençans més antics que hi ha referència són en Ricard Romagosa i Vinyes i en Conrad Escofet i Trepat, que feren de novençans als anys trenta fins a l'esclat de la Guerra Civil en què es deixaria de ballar per raons òbvies. Als anys quaranta i cinquanta es recuperaria la dansa, en aquesta ocasió alguns dels novençans que ballaren foren en Josep Maria Fañanàs, l'Isidre Ventura, en Jaume Rabell 'Martí', en Marcel Ventura i en Joan de Cal Vaques. El novençà duia uns picarols a les cames per fer sonar quan ballava, i l'altre xicot, el que feia de novençana, es disfressava com a representació d'una fadrina a festejar. Tots dos es vestien grotescament i esdevenien el centre de tota la festa. Sabem també que als anys '20, gràcies al testimoni de fotografies, el novençà i la novençana es disfressaven d'arlequins. Quan s'arribava a una casa, mentre es feia el ball de novençans, algú de la colla s'escapava de la rotllana, una pràctica habitual era escapolir-se tot donant un cop a un dels esquellotaires. Era llavors que els guardians de la colla l'havien de perseguir, enxampar-lo i retornar-lo a la colla. Els esquellotaires anaven equipats amb un garrot de fusta que simulava una espasa i alhora anaven carregats amb sorolloses esquelles penjades. Sembla ser també que en alguna ocasió, tot i no poder contrastar-ho en fotografies, algun garrot dels esquellotaires duia un clau a la punta, entre algunes especulacions podria ser per la seva versemblança amb una espasa, per amenaçar el que s'escapava, o bé per marcar amb una creu a aquelles cases que no contribuïen a la capta de queviures. L'escapat s'havia d'amagar per no ser trobat pels esquellotaires, havia d'aconseguir tornar a la rotllana sense que l'enxampessin, si ho aconseguia no li passaria res, en canvi, si els esquellotaires l'atrapaven podria ser garrotejat, lligat o bé era jutjat. El càstig, per exemple, podria ser fer-lo ballar tot sol al ball de tarda davant de tot el poble. Es tractava, al capdavall, de fer gresca, passar-s'ho bé i fer riota amb el novençà i la novençana. Als anys '50 del segle XX es varen tocar diverses peces: el Ball de Novençans, dit també de Jovençans -, el Valset i una tercera peça que podia variar. Per preparar la dansa, els novençans havien d'assajar durant força dies abans per ballar el dia de Carnestoltes. En primer lloc es ballava el Ball de Novençans en que la colla de fadrins feien una rotllana encerclant la parella de novençans que ballarien enmig. En la primera part de la peça ballaven el novençà i la novençana un davant de l'altre, seguint la música i canviant de lloc; la novençana sempre puntejava i el novençà marcava els passos tot saltironejant. En la segona part de la peça, coneguda també com 'la tira', els novençans ballaven giravoltant agafant-se pel braç. En aquesta part també ballaven els xicots de la rotllana seguint la música i anant d'un cantó a l'altre. Després del Ball de Novençans tot seguit es ballava el Valset, en que els novençans, simulant ésser una parella s'agafaven per ballar a ritme de vals. La música del 'Vals-jota de Begues' s'ha pogut recuperar gràcies al senyor Marcel Ventura, el qual va fer de novençana l'any 1952. En alguns anys també es va toca una tercera peça, que molt probablement fou la avui anomenada Tornaboda de Viladecans, segons els senyors Jaume Gustems i Josep Mª Ventura Fañanàs. Segons recorda el senyor Gustems, els novençans també feien un passeig enmig de la rotllana. El ball de novençans es va ballar fins als anys '40 i '50 a Begues, però a mitjans d'aquella dècada ja es deixaria de ballar, sobretot per causa de la desaparició dels músics, el Tons i el Tupí. L'any 1979 es va intentar recuperar el ball, però des d'aleshores ençà no s'havia tornat a ballar. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història) A finals del mes de novembre de 1980 en Ricard Casals i en Jordi Cruanyes van anar per primer cop a Begues per intentar saber quelcom més de les colles de cornamusaires o sacaires a Catalunya. Amb la seva recerca es va poder recuperar i recopilar bona part del ball de novençans de Begues. La seva tasca van poder-la elaborar a través, principalment, de tres informadors: en Pepet de les Planes (1898-1996); en Josep Viñas de cal Quico, nét d'un cornamusaire; i en Ramon Guasch, descendent d'un sacaire del segle XIX. En Casals i en Cruanyes van arribar a Begues seguint la pista deixada per Joan Amades en l'article 'La cornamusa a Catalunya', publicat al número 343 de la Revista Musical Catalana l'any 1932: 'El cornamusaire Francesc Pasqual forma cobla amb un flabiolaire i timbaler anomenat Tupí, també natural i veí de Begues, boscater i comerciant en llenyes i fuster, d'edat aproximada a la del seu company (uns seixanta anys), anomenat Joan Pasqual. Tots dos són completament ignorants en música i analfabets. Aquests són els dos darrers representants de l'antiga cobla rústega en tot Catalunya que nosaltres sapiguem'.Aquesta cobla rústega és una forma reduïda de la cobla de tres quartans: una cornamusa, un flabiol i tamborí i una tarota o tiple. Això és, quatre instruments tocats per tres músics en una agrupació que arrenca de la primitiva cobla de ministrers del Renaixement (segles XV-XVI) per fer música a l'aire lliure en els balls de plaça i que en el nostre país ha evolucionat cap a la cobla actual utilitzada per ballar les sardanes llargues i els balls locals. Un dels més antics sacaires que coneixem a Begues podria haver estat en Jaume Petit i Milà (1807-1876), que el 1850 decideix construir la seva casa a la Rabassa morta, coneguda encara per Cal Sacaire.A principis del segle XX i fins als anys '30, com a tants pobles de Catalunya, van existir dues colles Begues vinculades a dos locals o entitats que corresponien als dos partits o tendències polítiques: el d'esquerres de Cal Pere Vell i el de dretes del Petit Casal.La colla del Petit Casal era formada pel Viu, sacaire, i el Tupí, flabiolaire i timbaler, que és la colla que va conèixer en Joan Amades. En Josep Badell (1850-1923), el Viu, tocava el sac o cornamusa i era insolfejat. En Joan Pasqual (1888-1968), el Tupí, va tocar el flabiol i el timbal fins l'any 1953-54 a l'edat de 69 anys. La colla de Cal Pere Vell era constituïda pel tons, cornamusaire, i el Dimas, flabiolaire i timbaler. En Dimas Tutusaus (1870-1922) sonava a més del flabiol i el timbal, l'acordió. En Francesc Pasqual i grau (1880?-1965) el Tons, era pastor de cabres, pagès i fabricava i venia escombres de canya. Era masover de Mas Traval, i després del Mas Roig. Tocava un sac amb una bossa vermella. Les fustes del sac 'grall i bordó- les havia comprades a un vell cornamusaire de Cervelló, segons diu Amades. Va tocar fins als 70 anys, però al final només amb el grall sol, sense la bossa ni les cames (bordons). Era músic d'oïda, sense antecedents musicals. Tocava el Ball de Novençans per Carnestoltes, i acompanyava algun cop, sol i amb el grall de la cornamusa, les caramelles. Anava a tocar també a la Festa Major de Sitges el Ball dels Cercolets. L'any 1923, en desaparèixer dos d'ells, el Viu, cornamusaire del Petit Casal, i el Dimas, flabiolaire i timbaler de Cal Pere Vell, es van refondre les dues colles, quedant la parella formada pel tons amb la cornamusa, i el Tupí amb el flabiol i timbal. El 8 de febrer de 2002 es va fer la presentació al poliesportiu de Begues del nou ball de novençans que s'havia ballat a Begues anys enrera. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33885 | Caramelles de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-de-begues | MARTÍ I SALLERAS, Carles: 'Cantant la primavera. Petita història de les caramelles de Begues'; dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 8-12. | Aquest costum es continua realitzant actualment. | Cançons populars cantades per una colla de cantaires que visiten cases i masies davant les quals canten, bàsicament en les festes pasquals. L'organització d'una excursió o viatge per part dels cantaires com a recompensa final de les cantades, és un dels costums que s'ha mantingut des dels inicis de la colla de caramelles de Begues. | 08020-18 | Sembla que el costum de cantar caramelles ja existia al segle XVI. Als indrets rurals la festa es va anar mantenint més temps, però a Barcelona i les seves rodalies es va anar perdent. Al segle XIX, sota l'impuls de la Renaixença i dels Cors de Clavé, retornà amb força a Barcelona i les poblacions del seu pla. Primitivament, les Caramelles devien ser colles exclusivament masculines de pastors, més tard colles gremials o colles de poble o barriada que naixien a la taula d'un cafè o a la tertúlia d'una societat recreativa. La seva finalitat era oferir una serenata a les famílies del poble o les masies de les rodalies amb motiu de la celebració de la Pasqua i obtenir una recompensa, generalment ous, embotits, ametlles i altres viandes, amb la qual farien un àpat que els permetés passar una estona de gresca i lleure. La serenata constava de cançons de caràcter molt variat. Les de caràcter exclusivament religiós o els 'goigs' semblen ésser les caramelles més antigues. No obstant això, la tradició i els gustos populars han anat decantant-se per cançons profanes, anomenades a vegades goigs per extensió. D'aquestes cançons algunes són fetes per a demanar els menjars típics, unes altres tenen caràcter amorós i d'exaltació a la primavera, per oblidar el temps difícil de l'hivern, i unes altres són corrandes circumstancials de cada lloc. A les ciutats, les societats corals solen cantar composicions d'autors coneguts o cançons de caràcter local i satíric. No s'ha pogut precisar els anys en què es van iniciar les cantades de caramelles a Begues. Pels volts de l'any 1920, una colla de la qual formaven part, entre d'altres, el Pepet de les Planes, el Pere Oller, el Mitjans, el Banyes, i el Tupí i l'avi Tons amb el timbal i la gralla, varen fer caramelles. L'organització d'aquella colla de caramelles i de les pròpies cantades ja presentaven característiques molt semblants a les actuals. Sembla que en els primers anys, l'organització de la colla de Caramelles va anar molt lligada amb la colla dels Novençans i estava formada bàsicament pels mateixos joves del poble. En aquells temps el fet de formar part de la colla de caramelles, amb tot el que suposava sortir de casa, passar una estona amb els amics al bar o al cafè i participar a la posterior excursió, era un dels pocs entreteniments del jovent masculí del poble. La colla de Begues sempre ha mantingut el calendari tradicional de preparar les cantades i d'assajar durant les set setmanes de Quaresma, la qual cosa vol dir que no es comencen les activitats fins després del dissabte de Carnestoltes. En principi se sortia a cantar el dissabte de Glòria a la tarda i al matí del diumenge de Pasqua. El dissabte es reservava per a les cantades a les masies, que eren moltes i totes habitades. El diumenge es reservava per fer serenates al poble, assistir a missa i fer la cantada principal en acabar aquesta. Quan la colònia d'estiuejants va esdevenir més nombrosa i important, el diumenge es va dedicar també a les cantades a casa dels 'senyors' que eren, en molts casos, recompensades amb generositat. Mai no s'ha perdut el costum de fer la cantada en acabar la missa de migdia, al davant de l'església parroquial. Aquesta cantada sempre ha estat la més esperada per tothom i s'hi cantaven les cobles per tal que tot el poble les pogués escoltar i celebrar. Quan les autoritats eclesiàstiques varen modificar el caràcter del dissabte de Glòria per a convertir-lo en dissabte Sant, les cantades es van traslladar al diumenge i dilluns de Pasqua, així es va fer durant molts anys, però actualment s'ha retornat al costum de cantar en dissabte i diumenge. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història)En els primers anys del grup de caramelles, l'excursió que es feia després de les cantades era d'un sol dia i es marxava amb el cotxe de línia de Gavà, el mecànic del qual s'afegia a l'excursió per tal de poder atendre les nombroses avaries. Amb els anys, l'excursió es va anar fent més ambiciosa: Cadaqués, Tarragona, Osca, Sant Sebastià, Benidorm... i es feia amb l'autobús del Petit Canigó. En els últims vint anys, l'excursió ha esdevingut un viatge, i les illes Balears, especialment Eivissa, ha sigut la destinació preferida. Amb la finalitat d'incrementar la recaptació necessària per fer front a les despeses de l'excursió, la colla des de sempre ha organitzat la rifa d'una mona de Pasqua. | 98 | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33933 | Goigs en llahor del Gloriós Mártyr Sant Cristófol, patró del poble de Begas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-en-llahor-del-glorios-martyr-sant-cristofol-patro-del-poble-de-begas | SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls. p. 36 | Himne religiós en lloança de Sant Cristòfol. La lletra dels goigs és la següent: 'Puig de Déu sou molt amat / y n'alcansáu tot favor; / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Ab gran fervor y esperit / A molt gent predicareu, / y per quantas parts passareu / lo ver Déu fou obehit; / dexant ab intens dolor al home més obstinat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Vostres miracles son tants, / que no's poden referir; / fins á un bastó sech, florir / feren vostras santas mans; / molts mirant del troch la flor / se aparten del pecat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Decio, emperador cruel, / vos doná graves torments, / llansantvos en fochs ardents / perqué no us feyeu infiel: / mes de vostre pit lo ardor / al tirá dexá burlat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Duas infames donzellas / vostra castedat temptaren / peró'ls mals intents dexaren / mirant vostras maravellas; / ab un improvís terror / sentintse lo cor mudat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Ab durs assots vostre cos / fou maltractat dels sayons; / mes per vostras oracions / senti, en lloch de dany, repós; / sens que'l foch abrasador / maltractés vostre costat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Quan las fletxas vos tiraren / los gentils ab gran orgull, / á hu tragueren un ull, / perqué contra ell se tornaren / per vostre medi y favor; / peró al fi restá curat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Las febras y malaltías / á vostre nom se rendexen , / y tots los mals obehexen / á vostras oracions pías; / y puig ni mal ni dolor / sent qui us té per advocat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Es testimoni patent / de vostra gran fortalesa, / demunt del coll la grandesa / portant del Omnipotent: / la virtut, brío y valor, / vos feren tan alentat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Begas es poble ditxós / en tenirvos per Patró, / puig tè en vostra protecció / l'amparo més amorós; / ell us prega ab gran fervor / que'l miréu sempre ab pietat: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat. Puig sou d'est poble advocat, / y us som devots de tot cor: / Siáu nostre intercessor, / Cristófol, mártyr sagrat.' | 08020-66 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||||
| 34071 | Himne a la Cuca-Fera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-cuca-fera-de-begues | SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. | XX | Himne dedicat a la Cuca Fera de Begues, figura principal del bestiari festiu del municipi. La lletra de l'himne és la següent: 'Paorosa Cuca-Fera/que en les pedres de Montau/vas restar en negra espera/insensible al vol de l'au;/en la tomba que va obrir-te/el diable amb sa maldat,/de la qual has pogut sortir-te/després d'anys de soterrat.' TORNADA: 'Cuca-Fera quina joia/altra volta al món dels vius!/Com abans a tota noia/treu-la de perills asprius.' 'Si la bella Rosaclara/donzella d'Aramprunyà,/del castell i del seu pare/un galant la va robar, tu de l'avenc de la Ferla/vas eixir amb ulls de foc/ i a la coneirosa perla/vas tu retornar al seu lloc.' (TORNADA) 'Al galant que la robava/el vas vèncer i empassar,/però Satanàs sotjava/i el teu gest desaprovà./I entremig roca viva/et va fer la tomba i niu/i allà on la llum no arriba/t'enterrà de viu en viu.' (TORNADA) 'Treballant de nit i dia,/cercant aigua, fent un pou,/han vist com apareixia/la Cuca-Fera que fou./Paorosa Cuca-Fera/que en les pedres de Montau/vas resistir en negra espera/insensible al vol de l'au.' (TORNADA) | 08020-204 | El Ramon Bech va escriure 'l'Himne a la Cuca Fera de Begues' que explica l'origen romàntic, fictici i llegendari de la bèstia. La música del mateix va ser composada per Josep Maria Torrens. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ramon Bech i Taberner / Josep Maria Torrens | L'himne a la Cuca-Fera ha donat lloc a narracions modernes en forma de conte que expliquen el que s'ha anomenat la llegenda de la Cuca Fera. Aquesta llegenda neix amb la voluntat d'arrelar al bagatge cultural dels beguetans i fins i tot ha esdevingut part del projecte educatiu de Begues, impulsat per l'Ajuntament (veure bibliografia). Així, diu la llegenda que la Cuca Fera va néixer a les profunditats de l'avenc de la Ferla, des d'on es passava el temps contemplant la vida dels beguetans. Per aquell temps vivia al castell de l'Eramprunyà el baró i la seva filla, la donzella Rosaclara. Però una nit, un cavaller vanitós va raptar la donzella Rosaclara i va endur-se-la del castell a galop del seu cavall. En assabentar-se la Cuca Fera d'aquest fet, va sortir a aturar el cavaller i amb els seus ulls de foc el va vèncer i se'l va empassar. Així va ser com la Cuca Fera va retornar la donzella Rosaclara al castell de l'Eramprunyà. En agraïment per retornar-li la seva filla, el baró d'Eramprunyà va nomenar la Cuca Fera 'protectora del poble de Begues'. Poc després el diable, ple d'enveja i gelosia, es va assabentar del que havia succeït, va anar a trobar a la Cuca Fera i la va tancar a l'avenc de Can Sadurní, al Montau. Tot i així, la Cuca Fera va treballar nit i dia per sortir d'aquell forat fins que ho va aconseguir. Quan va sortir a fora, va anar a donar la bona nova a la gent del poble, que ho va celebrar amb una festa grossa. Des de llavors ençà, al poble de Begues, cada any per la Festa Major, se celebra un gran correfoc amb la Cuca Fera i els diables de Begues commemorant aquesta llegenda. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33940 | Escultura a l'Ajuntament - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-lajuntament-1 | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada en pedra Springstone. Representa el bust d'una persona amb trets facials negroides, amb el cap lleugerament inclinat a la dreta. L'escultura té unes dimensions de 72 cm d'alçada x 43 cm d'amplada i 19 cm de profunditat. La part del rostre presenta la superfície de la pedra polida, mentre que la part corresponent als cabells del personatge, així com el basament del bust, són de pedra sense polir. | 08020-73 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. Colleen Madamombe (1964-2009) és considerada la primera i millor escultora femenina de Zimbabwe. | 41.3302000,1.9247100 | 410019 | 4575971 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33940-foto-08020-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33940-foto-08020-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33941 | Escultura a l'Ajuntament - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-lajuntament-2 | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada en serpentinita. Representa un bust abstracte, que recorda les màscares de l'Àfrica negra. Els trets facials estan desproporcionats, disposats a partir d'una de les cantonades verticals del bloc de pedra. L'escultura té una alçada de 64 cm x una amplada de 29 cm x una profunditat de 20,5 cm. | 08020-74 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3302000,1.9247100 | 410019 | 4575971 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33941-foto-08020-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33941-foto-08020-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33969 | Escultura 'Mare i filla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-mare-i-filla | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada sobre pedra Springstone. Representa una dona adulta que passa el braç esquerre per sobre l'espatlla d'una nena, en aquest cas, la seva filla. La superfície del cap, peus i mans de les figures presenten la pedra polida, de color negre, mentre que pel que fa als vestits, llargs, la pedra no està polida i presenta un to grisós. L'escultura té unes dimensions de 98x46x28 cm. | 08020-102 | Carrer del Bosc (pati de llar d'infants de Begues) | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3318500,1.9242500 | 409982 | 4576155 | 2003 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33969-foto-08020-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33969-foto-08020-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Square Chikwanda | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33970 | Escultura 'Sense títol' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-sense-titol | XXI | Escultura tallada en pedra (òpal) representa un personatge femení dempeus, amb un vestit i una falda, tallada sobre l'escorça de la pedra, a l'igual que els cabells. El cap està inclinat a la dreta, el braç esquerre està plegat sobre la cintura, mentre que amb el dret s'agafa la faldilla. El vestit presenta una superfície llisa, mentre que la faldilla està decorada amb estries. Únicament el rostre i la mà dreta estan tallades en pedra polida, de color negre. | 08020-103 | Carrer Àngel Guimerà, 15 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3307300,1.9222200 | 409811 | 4576033 | 2003 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33970-foto-08020-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33970-foto-08020-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34170 | La Cuca Fera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuca-fera | SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): 'Begues'. Cossetània Edicions, Valls, p. 93-94. AAVV (2009): '75 anys de Cuca Fera', dins de l'Informatiu de Begues. Butlletí Informatiu municipal. Any XIII - número 69, juliol-agost 2009. Ajuntament de Begues, p. 10-11 SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. | XX | L'objecte actual no és el del 1934, sinó una reconstrucció relativament recent | Element singular del bestiari de foc festiu de Begues. Representa una Cuca monstruosa amb la boca oberta, de grans ullals, amb barba i ulls desperts. La última remodelació de la peça ha utilitzat la fibra de vidre com a material, tot i que històricament s'havia fet d'altres materials (veure història). La bèstia té una alçada de 3,50 metres, una amplada màxima de 2,20 metres i una llargada de 12 metres. Els punts de foc es concentren a la cara i quatre a cada costat dels lloms. | 08020-303 | El Colomar. Camí Ral, 35 | L'any 1934 va nèixer la Cuca Fera de Begues. Alexandre Nolla, gracienc, era un dels nombrosos estiuejants que a començaments de segle anaven a passar els estius a Begues. En Nolla era un dels principals actors catalans de l'època i col·labora sovint amb Josep Santpere, pare de la famosa Mary Santpere, que també hi estiuejava. A més d'actor, Nolla era un excel·lent escultor i pintor. Ell i els seus companys de la Colla de l' Arròs, gairebé tots estiuejants, van tenir la pensada de construir un animal fantàstic com els que alegraven les festes populars d'arreu de Catalunya. Després de la Festa Major, que se celebra per Sant Jaume, es posa a treballar en la realització de l'engrescador projecte. Sols en un mes, en Nolla la dibuixà, féu la maqueta de fang, el motlle de guix a mida real i, finalment, la Cuca definitiva de cartó-pedra. Els sortí un animalot d'aspecte realment monstruós, molt gran, que necessitava unes set persones al seu interior per a poder-la arriar de tant com pesava. En Nolla, n'Amigó (a la casa del qual es construí), en Ramon Bech (que escriví l' «Himne a la Cuca Fera de Begues»), en Josep Maria Torrens(que en féu la música), en Batlle, etc. Els dies 1 i 2 de setembre del 1934 s'organitzaren les Festes de Pau i Germanor com a esplèndida excusa per a celebrar solemnement la primera sortida de la Cuca Fera de Begues, que tot traient foc pels ulls i caramels per la boca recorregué el poble pels carrers encara no asfaltats, que destrossaren les petites rodes de ferro colat i deixaren la bèstia tan desgavellada que no se'n tornà a sentir parlar. Potser la fundació, el 1935, del Casino de Begues portà massa feina als actius estiuejants, i la reparació a fons que l'animal necessitava per a tornar a sortir no es pogué fer. 1976: Després de la dictadura franquista la Cuca Fera tornà a ressorgir. El Club de Futbol del poble prengué les regnes de l'organització de la Festa Major. D'ençà del 1976, Begues torna a tenir una festa que cerca la pròpia identitat i que té un poder de convocatòria, tant de xics com de grans, impensable durant la Dictadura. El 1976 en el camí de trobar unes característiques veritablement autòctones per a la festa, sorgí la idea de ressuscitar la Cuca Fera, bèstia monstruosa i festiva que només era present en el record dels més grans. Aquesta història tan singular il·lusionà els del Club de Futbol i, cap al maig del 1976, proposaren a Santiago Maluquer, estiuejant també i home d'una traça artística provada a bastament, que col·laborés en la reconstrucció d'un animal fantàstic més gran que els de Vilafranca o Sitges i del qual només quedava el record i la llegenda creada per Ramon Bech. Amb el suport incondicional dels animats revitalitzadors de la Festa Major, en Maluquer es posà a treballar. Novament, després de quaranta-dos anys, un estiuejant treballava harmònicament amb els beguetans construint el que es convertiria en la peculiaritat més característica de la festa de Begues. Algunes fotografies i dibuixos foren la guia que en Maluquer utilitzà per reproduir de la manera més fidel possible la monstruosa escultura de Nolla. Aquest cop, la tècnica i els avenços moderns ajudaren a fer una Cuca més consistent i lleugera. El xassís i la carcassa, de tubs de metall i tela metàl·lica treballada. El cos, de paper de diari. Paper de diari que, en successives capes, es convertí en cartó d'un centímetre i mig de gruix. Les rodes, de Vespino. La llarga cua, de roba, com la primitiva. Tot i haver començat a construir-la uns dos mesos abans de la Festa Major, dos dies abans encara s'hi treballava en els últims retocs. Finalment, el dia 24, quan ja era negra nit, la Cuca Fera va renéixer després de quaranta-dos anys d'oblit. Des del 1976, la Cuca Fera ha sortit cada any per la Festa Major acompanyada del diables de Begues. | 41.3202900,1.9391400 | 411213 | 4574856 | 1934 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Alexandre Nolla | (Continuació història)El Correfoc de la Festa Major s'ha convertit en el símbol festiu de tots els beguetans, una cita obligada cada any per Sant Jaume. Durant tots aquests anys, la colla de la Cuca Fera i els Diables de Begues han estat presents en els principals esdeveniments del poble. I no només això, sinó que han fet nombroses sortides a pobles d'arreu de Catalunya, entre ells Vilafranca i Barcelona, acompanyant altres bèsties fantàstiques. Però la que s'ha convertit com a més característica és la sortida a la Festa Major d'Olesa, just una setmana abans que la de Begues. En tot aquest temps, la colla de la Cuca Fera ha estat impulsada per moltíssimes persones, grans i petits, joves i no tan joves, que hi han anat passant i que han contribuït a fer de la Cuca Fera el símbol més popular de Begues.L'any 2001 es va commemorar els 25 anys de la seva reconstrucció. Per aquest motiu, la Cuca Fera va ésser reconstruïda pel taller Sarandaca per tal de fer-la més àgil i resistent. Aquesta va ser una efemèride destacada en què hi van participar la majoria de bèsties fantàstiques del Baix Llobregat que van acompanyar la nostra Cuca Fera en un dia tan senyalat.L'any 2009 es celebra el 75è aniversari de la nostra Cuca Fera. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
| 34180 | Escultura de Zimbabwe del col·legi Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-zimbabwe-del-collegi-sant-cristofor | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Es tracta d'una talla en pedra (òpal verd), una figura exempta femenina, dempeus. L'escultura és policromada (colors blanc, negre i vermellós). L'escultura recull un moment anecdòtic de la cotidianeïtat de la feina d'una dona. Les escultures de Madamombe sempre representen dones, pletòriques. Creen un lligam molt estret amb la gent del camp. La dona porta al cap un recipient, vesteix un vestit amb faldilla de quatre grans volants que agafa amb la mà esquerra | 08020-313 | CEIP Sant Cristòfor. C. Jacint Verdaguer, 2 | Aquesta peça s'emmarca en una iniciativa d'exposició realitzada l'any 2004 dedicada a l'escultura africana contemporània, concretament als mestres escultors de Zimbabwe. La organització de l'exposició va anar a càrrec de l'ajuntament de Begues, de la ONG Humana i el Centre Experimental de les arts del Parc del Garraf (Vallgrassa). Van col·laborar la Diputació de Barcelona, Geodis Teisa, l'obra social de Caixa Penedès, els Serveis Forestals Esteve i els ajuntaments d'Olesa de Bonesvalls, Gavà, Olivella i Sitges. | 41.3453900,1.9342100 | 410834 | 4577648 | 2004 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34180-foto-08020-313-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34180-foto-08020-313-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | Collen Madamombe va néixer el 1964 i va morir el 2009. Aconseguí un nivell d'èxit inusual per a una dona a Zimbabwe, una societat tradicionalment patriarcal. El seu treball reflecteix el paper que ocupa la dona en la societat de Zimbabwe i defensa el canvi de la dona africana a la vida moderna. Les seves figures femenines són conegudes arreu del món i sempre són presents a col·leccions escultòriques de Zimbabwe. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 34189 | Imatge de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-cristofol | XVII | <p>Escultura exempta de guix modelat sobre talla de fusta que representa a Sant Cristòfol, patró del municipi de Begues, dempeus, com a gegant barbat que porta a coll-i-be el nen Jesús, suportant una branca amb les seves mans. Fruit d'una recent restauració, l'estàtua presenta una policromia molt viva. Sant Cristòfol vesteix una camisa verda, va descalç i porta un mocador blau lligat al cap i un sarró de color marró fosc lligat en bandolera. El nen Jesús, a coll-i-be de Sant Cristòfol, va despullat, porta el cap nimbat i una esfera celest daurada a la mà esquerra. L'escultura guarda correctament les proporcions i el ritme es mou entre l'anècdota i el repòs. L'anatomia dels personatges obeeix a uns cànons naturalistes, tot i que els rostres expressen solemnitat i voluntat de transcendir, com és habitual a l'escultura barroca.</p> | 08020-322 | Carrer Alacant, 8 | 41.3319100,1.9233200 | 409905 | 4576162 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Oriol Vilanova | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34238 | Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues | XVII | <p>Creu processional de tipologia llatina realitzada en llautó i banyada en plata, amb unes dimensions de 120 cm d'alçada, 50 cm d'amplada i 20 cm de gruix màxim a la part inferior, i 4 cm de gruix màxim a la part superior. La superfície de la creu està profusament decorada amb aplics de motius vegetals (tiges als braços i acabament dels extrems en forma de fulles de flor de lis). Presenta, al centre de la cara anterior, una imatge de Crist crucificat, coronat i amb el cos flexionat, d'estil naturalista, mentre que a la cara posterior hi ha representada una imatge de la Mare de Déu amb el nen, en actitud triomfant. Destaca la part inferior de la creu està decorada per una sèrie d'elements en forma de gablets que l'envolten, a l'interior dels quals hi ha representats diversos sants i apòstols, destacant, a la cara davantera, sota la imatge de Crist, es troba Sant Pau, amb barba, recolzat sobre una espasa, mentre que a la cara posterior hi ha Sant Pere, igualment barbat, que sostè la clau del Cel a la mà dreta i el llibre de les Escriptures a la mà esquerra. Cal destacar, al lateral dret, el segell gravat de l'orfebre autor de la peça. Es tracta d'un segell de petites dimensions on es pot llegir la data '1612', i unes inicials de difícil identificació ('VII' o bé 'DTI'), seguides d'una creu de tipologia grega.</p> | 08020-371 | Església de Sant Cristòfol de Begues | <p>Segons informació oral del mossèn de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues, senyor Agustí Segarra, la creu prové de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria. Segons el mateix testimoni, durant la Guerra Civil (1936-1939), la creu va restar amagada en una masia, i a la immediata postguerra, la creu va ser venuda pel mossèn per manca de recursos. Alguns anys més tard, però, la creu fou recuperada per un o diversos feligresos del poble i retornada a la parròquia.</p> | 41.3309000,1.9223600 | 409823 | 4576051 | 1612 | 08020 | Begues | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons informació oral del mossèn de la parròquia, senyor Agustí Segarra, els aplics decoratius de les figures són afegits posteriors a la peça original. | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34241 | Vares d'alcaldia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vares-dalcaldia | Un dels bastons presenta forats i desgast a la part central | Es tracta de dos bastons de fusta de característiques similars. Una de les vares té una creu gravada a l'empunyadura, que és metàl·lica, daurada i amida 2,5 cm. La llargada total és de 87,8 cm i és de forma cònica. A l'extrem inferior una peça també metàl·lica de 2 cm serveix per protegir-lo. El cost central del bastó es mostra desgastat. Un cordill travessa la vara per guarnir-la embolicada al bordó. La segona vara també té l'empunyadura metàl·lica, però no és daurada i amida 2,8 cm. En aquest cas el motiu gravat són les inicials 'BG'. La llargada total és de 90,8 cm i és de forma cònica. A l'extrem inferior una peça també metàl·lica de 8,2 cm serveix per protegir-lo. Un cordill prim travessa la vara per guarnir-la embolicada al bordó. | 08020-374 | Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) | La vara d'alcaldia simbolitza el poder del municipi i és utilitzada en cerimònies simbòliques relacionades amb la figura de l'alcalde/ssa. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34241-foto-08020-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34241-foto-08020-374-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34260 | Capitell de la Creu de terme de Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme-de-can-grau | <p>ALBERT BASTARDES I PARERA ( 1983). Les creus al vent . Editorial Millà. MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.</p> | XIV | <p>Capitell original de la Creu de terme, proper a la masia de Can Grau. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII'</p> | 08020-454 | Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) | <p>Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà.</p> | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 1312 | 08020 | Begues | Bo | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-16 00:00:00 | Lluis Rius | Existeix una còpia d'aquesta creu al costat de Can Grau del coll, únicament la seva base forma part de l'estructura original. D'altra banda, la creu situada al passeig de l'església constitueix una nova reproducció. | 93 | 52 | 2.2 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
| 34269 | Retaule de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-eulalia | XIX | <p>Retaule de fusta ubicat a l'absis de l'ermita de Santa Eulàlia de Begues. De composició molt senzilla, presenta únicament tres fornícules al pis central, sense predel·la o bancal al pis inferior. Destaca la fornícula central, decorada amb un arc lobulat a la part superior i decoracions florals en baix-relleu a l'arc i als muntants, on hi ha una estàtua de Santa Eulàlia, titular del temple. Aquesta vesteix un vestit blanc amb una túnica vermella. Té el cap nimbat i porta, a la mà dreta, la creu del martiri, en forma d'X i a l'esquerra, la palma, els seus atributs clàssics. Les fornícules laterals estan emmarcades per dues columnes d'estil clàssic. A la de la dreta hi ha una altra estàtua de Santa Eulàlia, aquesta representada com a nena. Vesteix un vestit blanc llarg i es cobreix el cap i les espatlles amb una mantellina de color verd amb estampats. Presenta les mans en actitud d'oració, de les quals penja un rosari. Darrere seu hi ha, pintats sobre la fusta del fons del retaule, els atributs de la santa: la creu del martiri, en forma d'X, i la palma. A la fornícula de l'esquerra no hi ha cap estàtua, únicament hi ha, pintades sobre el fons de fusta, dues torxes. El retaule està coronat per un timpà a la part superior central, on es poden llegir les dates '1832-1893'. Per sota d'aquest timpà hi ha la representació del colom de l'Esperit Sant, mentre que els laterals són ondulants.</p> | 08020-386 | Ermita de Santa Eulàlia de Begues. | 41.3380800,1.9155000 | 409259 | 4576856 | 1832 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34269-foto-08020-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34269-foto-08020-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34269-foto-08020-386-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Oriol Vilanova | 99|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33882 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-0 | TUTUSAUS I VIÑAS, Josep (1998): 'El Camí Ral de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 3, juliol de 1998, p. 6-8. AAVV (2004): 'Begues terra de pas', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 9, abril de 2004, p. 15-22. AAVV (2009): 'Avantprojecte de la ruta turística el camí ral pel Massís del Garraf. De Sant Boi a Vilafranca del Penedès'. Inèdit. | El Camí Ral de Begues forma part d'una important via de comunicació, especialment durant l'Edat Mitjana, entre el Llobregat fins al Penedès. El seu recorregut per Begues s'inicia des de llevant al Pla de les Bruixes. Pot arribar-se a aquest punt des de Sant Climent de Llobregat per dues vies: la Carrerada (el camí més septentrional) o el camí de les Valls. També existeix una altra variant d'entrada al municipi, una mica més al sud que o bé s'uneix als anteriors al Pla de les Bruixes o bé, pel costat de Mas Alemany, entra a Begues pel sud del barri de la Rectoria. Des del Pla de les Bruixes, passant per sota de la Roca del Barret es puja fins a la cruïlla del camí de Torrelles i des d'aquest punt cap al Coll de Begues, entrant pel nord del barri de la Rectoria i pel costat de la Creu de Can Gran del Coll. Des d'aquest punt es baixa en direcció a la Creu del Joncar, aquí s'enllaça amb l'avinguda Torres Vilaró fins al centre del poble. Allà, del carrer Major enllacem amb el carrer Camí Ral, i travessarem els barris de La Barceloneta i Campamà. El camí continua vorejant la riera de Begues passant vora el Camp Peraire, la Massana i els Casals fins a la Cadira de Sant Cristòfol, ja al terme municipal d'Olesa. | 08020-15 | Segons Josep Tutusaus i Viñas (TUTUSAUS, 1998), que recull treballs especialitzats d'altres autors, l'origen del Camí Ral de Begues remunta possiblement a l'època romana, utilitzat posteriorment pels àrabs durant l'ocupació islàmica de la península. Fou precisament durant l'Edat Mitjana quan aquest camí tingué una importància vital, constituïnt una drecera natural respecte la llarga via que comunicava Barcelona amb Tarragona seguint l'antiga Via Augusta romana. En efecte, aquesta via, provinent de la Jonquera, passava posteriorment pel Vallès, de tal forma que des de Barcelona calia remuntar el riu Llobregat seguint el marge del riu fins arribar a la Via Augusta. En aquest punt travessava el Llobregat pel Pont del Diable, a Martorell, i després de passar la vall de l'Anoia s'endinsava al Penedès per continuar cap a Tarragona i València. El Camí Ral de Begues formava part de l'anomenada 'via mercadera', la qual tenia el punt d'inici a Sant Boi, on hi havia una barca per travessar el Llobregat, seguia per Sant Climent i enfilava per sota la Roca del Barret fins arribar al coll de Begues. El camí entrava al pla de Begues per Can Grau del Coll, deixant a l'esquerra la Creu de Terme que hi ha a l'encreuament amb el camí que duia a l'església de Sant Cristòfol i al castell d'Eramprunyà, i seguia cap a ponent deixant a la dreta Can Vendrell per arribar a la Creu del Joncar. D'aquest punt i fins arribar al coll de Campamà, al final de la Barceloneta, coincidia quasi exactament amb l'actual carretera, carrer Major i Camí Ral. Després s'endinsava a la vall de la riera de Begues, la qual deixava a la dreta després de travessar-la per un gual. Costejava per sota el Pou de Glaç i la Fonteta i, seguint el pla que hi ha vora la riera, passava per la vora de Montau i la Massana. En arribar al terme d'Olesa de Bonesvalls, a l'alçada de la cadira de Sant Cristòfol, davant d'una fàbrica de calç, seguia la riera i feia cap a l'antic Hospital d'aquella població. A partir d'aquí, vorejava la riera, pujava el coll de Ràfol dels Caus i, passant per les Gunyoles, Olèrdola i Sant Pere Molanta, arribava a la Via Augusta a l'alçada de Moja. Cal suposar que al principi, a causa de les dificultats del terreny, era un camí per fer-lo a peu o en cavalcadura. Posteriorment esdevingué en camí de carro, com ho proven les empremtes de roderes que encara es veuen sobre la roca en alguns trams. El seu traçat era franquejat, sobre tot entre Begues i Olesa, per dos marges dels quals encara se'n conserven restes a la Barceloneta, a la Massana i als Casals. Al voltant del Camí Ral, al seu pas pel pla de Begues, es van establir hostals, parades de postes, fargues, tallers de fusters, carreters, etc. En són exemples l'Hostal Vell, Can Grau del Coll, Cal Vendrell, Cal Fuster, Ca l'Agustí i d'altres. També s'hi van establir algunes cases pairals que, com Can Romagosa, van donar lloc posteriorment al desenvolupament d'alguns nuclis urbans. La importància del camí Ral de Begues com a via de comunicació supracomarcal declinà ràpidament en construir-se, entre els anys 1763 i 1767, el pont de Molins de Rei i la carretera d'Ordal, elements que suposaren l'estancament demogràfic de Begues i el creixement de pobles com Cervelló i Vallirana, que aprofitaren la nova situació. El Camí Ral de Begues va seguir essent de gran importància a nivell local, però més endavant, la construcció de la carretera de Gavà, l'any 1886, va comportar l'inici de l'abandonament del tram de Sant Climent al coll de Begues, i els anys 1927-1928, la construcció de la carretera de Begues a Olesa provocà l'abandonament d'altres trams. Encara a mitjans del s. XX, l'abandonament dels trams que no coincidien amb la carretera actual de Gavà a Begues i Olesa, fou pràcticament absolut. En unes jornades de Centres d'Estudis dedicades específicament al tema al novembre de 2009, els especialistes Magí Miret, Miquel Vives i Pere Izquierdo defensaren que l'origen d'aquest camí s'ha de remuntar a la prehistòria. | 41.3319500,1.9434800 | 411592 | 4576146 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33882-foto-08020-15-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33908 | Font de Cal Quiterio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-quiterio | XX | Envaïda per la vegetació. | Surgència d'aigua que aflora des d'una cavitat petita oberta en la roca calcària. Està canalitzada cap a un dipòsit cisterna d'uns 3 metres d'alçada per 1,30 metres d'amplada a la base, aproximadament, recobert de ciment i on s'observa el canal d'entrada. Al costat hi ha una pica feta d'obra de totxo recobert amb ciment de 2 metres de llargada per 0,50 metres d'amplada. | 08020-41 | Cal Quiterio | 41.3172400,1.9235200 | 409901 | 4574534 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33908-foto-08020-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33908-foto-08020-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33954 | Plaça Camilo Riu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-camilo-riu | XX | Plaça urbana ubicada al bell mig del nucli de Begues. Urbanísticament, la plaça s'ordena al voltant d'una font de forma el·líptica (veure fitxa 88) situada en una zona enjardinada, protegida per una tanca baixa de ferro. L'espai al voltant de la font presenta el terra de còdols i grava, i encara al voltant hi ha diversos bancs per seure. Destaca, al sector sud-oest de la plaça, un monument dedicat a Camilo Riu (veure fitxa 86); al sector nord-oest, la font (veure fitxa 88) amb una alzina monumental (veure fitxa 90), i al sector est, un pedrís amb una escultura (veure fitxa 89) que tanca la plaça en aquesta zona. La plaça està envoltada d'una tanca baixa de pedra amb diversos accessos des del carrer. | 08020-87 | Plaça Camilo Riu | Tot el sector de la plaça Camilo Riu va ser urbanitzat sobre el solar de l'antic ajuntament i altres edificis amb façana al camí ral, amb l'aspecte que presenta actualment l'any 1949. | 41.3312200,1.9218400 | 409780 | 4576087 | 1949 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33954-foto-08020-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33954-foto-08020-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33975 | Camí de Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-torrelles | AHDB Lligall OP2911 | Parcialment asfaltat. | Aquest camí històric unia Begues amb la població de Torrelles de Llobregat. El seu traçat començaria a la zona del Raval d'en Martí, travessant el pla de Begues pel costat de l'Alzina. A Farfai començaria a guanyar alçada vers el nord-est, en paral·lel al torrent, pujant cap a la Borada. Des d'allà aniria a seguir pel costat del torrent de la Font de l'Alba, baixant fins endinsar-se al terme municipal de Torrelles. | 08020-108 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 78 cm (3 peus) i és definit com a 'bo per a bast'. En el segon la seves característiques i qualificació es mantenen. | 41.3446900,1.9394600 | 411273 | 4577565 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33975-foto-08020-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33975-foto-08020-108-2.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33976 | Carrerada de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-begues | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. pp. 147-148. | La major part d'aquest camí avui s'ha perdut i cal seguir per la llera o per on es pugui. | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures del nord. El seu traçat dins del municipi de Begues sembla ser coincident, en bona part, amb el traçat del Camí Ral. D'aquesta manera l'entrada a Begues des de llevant es realitza pel Pla de les Bruixes. Des d'aquest indret, passant per sota de la Roca del Barret es puja fins a la cruïlla del camí de Torrelles i des d'aquest punt cap al Coll de Begues, entrant pel nord del barri de la Rectoria i pel costat de la Creu de Can Gran del Coll. Des d'aquest punt es baixa en direcció a la Creu del Joncar, aquí s'enllaça amb l'avinguda Torres Vilaró fins al centre del poble. Allà, del carrer Major enllacem amb el carrer Camí Ral, i travessarem els barris de la Barceloneta i Campamà. El camí continua vorejant la riera de Begues passant vora el Camp Peraire, la Massana i els Casals fins a la Cadira de Sant Cristòfol, ja al terme municipal d'Olesa. | 08020-109 | 41.3349200,1.9506100 | 412192 | 4576469 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33976-foto-08020-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33976-foto-08020-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33976-foto-08020-109-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Sense ús ramader en l'actualitat. | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34209 | Pont del carrer Ferran Muñoz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-ferran-munoz | XX | <p>Pont que serveix per salvar la riera que travessa el carrer Ferran Muñoz, un afluent de la Riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 10 metres. El pont es divideix en dos vànols (obertures). Els arcs amiden 3,55 m d'amplada i 1,5 m de gàlib fins l'arc. A la banda superior, a nivell de carrer, el pont presenta dues parts incisions al mur, quadrades i emmarcades amb maó, que generen tres grans parts del pont. Tres obertures al cos central en forma d'arc i un a cadascuna dels cosos restants guarneixen l'estructura.</p> | 08020-342 | Carrer Ferran Muñoz | 41.3315080,1.9234350 | 409914 | 4576118 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34209-foto-08020-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34209-foto-08020-342-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-09-27 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34226 | Pont de la Riera de Begues II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-begues-ii | XX | Pont que serveix per salvar la riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 26 metres i té una amplada total de 6,50 m. El pont es divideix en dos vànols (obertures), a la intersecció hi ha un pilar d'1.30 m d'amplada que separa els dos trams. El primer té la volta de formigó amb 6,8 metres de llum i 4,20 m de gàlib fins l'arc. El segon és igual però amb només 2,7 m de gàlib. | 08020-359 | carretera BV-2411, punt quilomètric 15.02 | 41.3340300,1.8718500 | 405601 | 4576452 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34226-foto-08020-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34226-foto-08020-359-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34227 | Pont de la Riera de Begues I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-begues-i | XX | Pont que serveix per salvar la riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 28 metres i té una amplada total de 6,30 m. El pont es divideix en dos vànols (obertures), a la intersecció hi ha un pilar d'1.30 m d'amplada que separa els dos trams. El primer té la volta de formigó amb 7 metres de llum i 3,5 m de gàlib fins l'arc. El segon és igual però amb només 2,6 m de gàlib | 08020-360 | carretera BV-2411, punt quilomètric 14.200 | 41.3347000,1.8801000 | 406292 | 4576518 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34227-foto-08020-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34227-foto-08020-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34233 | Camí del Castell / de la Clota/ Camí de Gavà / Camí de Castelldefels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-la-clota-cami-de-gava-cami-de-castelldefels | AHDB Lligall OP2911 | Aquest camí històric unia Begues amb la zona costanera de Gavà/Castelldefels, passant pel costat del castell d'Eramprunyà. El seu traçat començaria a la zona de Cal Xepis, en el pla de Begues. Des d'aquí seguiria en paral·lel al curs de la riera de la Clota en direcció sud-est. Encara es conserven trams d'aquest camí, en el que es poden distingir roderes de carro, entre l'actual pista forestal i el curs de la riera. El camí continua passant pel costat de la Clota i arriba a la Creu de la Clota. Des d'allà voreja les Agulles per entrar al terme municipal veí. | 08020-366 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 78 cm (3 peus) i és definit com a bo per a bast. | 41.3197300,1.9298600 | 410435 | 4574803 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34234 | Camí d'Olivella / Camí de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dolivella-cami-de-sitges | AHDB Lligall OP2911 | Embardissat | Aquest camí històric unia Begues amb Sitges, passant per Olivella. El seu traçat començaria al centre del poble (Hostal Vell), des d'on, direcció sud, avançaria vers la muntanya. Passant a ponent del puig Castellar, s'endinsa en els costers seguint el curs del torrent Moltó fins arribar al puig Moltó. Un cop rodejada aquesta elevació, el camí canvia la seva direcció vers l'oest, enfilant el Coll Fe i passant per sota de Mas Grau. En aquest tram s'observa clarament el camí original que, embardissat, serpenteja pel fons del fondal seguint el curs de la riera del Carxol. Passant per sota de Carxol i les Penyes Negres, sempre arran de riera, deixa el terme municipal de Begues ben a prop de la Plana Novella. | 08020-367 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. | 41.3116700,1.8992500 | 407862 | 4573941 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34234-foto-08020-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34234-foto-08020-367-2.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34235 | Carrerada de Jafra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafra | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. pp. 147-148. | Embardissada | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures llunyanes. Aquesta carrerada arrenca al costat de Sitges, just al costat de l'antic circuit automobilístic de Terramar, prop de la desembocadura de la riera de Ribes i arriba, a Begues a través del Parc de Garraf. Aquest camí ramader entra a Begues per la zona de la Plana Novella i el Corral Nou (Sitges), des d'on s'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi ha les cases de Jaques. Des d'allà davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca. No hi arriba: tomba a mà dreta i va a trobar el collet pel qual s'enfila dalt el serrat Blanc. Pel llom del serrat no per la pista que a mà dreta baixa cap a Can Rigol davalla cap a Begues. | 08020-368 | 41.3084800,1.8600500 | 404576 | 4573629 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Utilitzada per algun ramat en l'actualitat. | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34236 | Mina de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lalzina | Mina de galeries soterrànies. L'existència d'un marge delimita la terrassa on s'ubica l'entrada a la boca de la mina, a la qual s'accedeix mitjançant unes escales fetes amb blocs de roca. A l'entrada es conserva una porta de ferro entre parets de mamposteria que tanquen l'accés al que és pròpiament la mina. A l'interior hi ha una galeria principal que s'obre en línia recta des de la porta i una altra que neix a la banda esquerra de la primera. Les galeries tenen una alçada mitja d'entre 1,5 i 1,80 m. | 08020-369 | Puig de Can Grau | 41.3358800,1.9423300 | 411501 | 4576584 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34236-foto-08020-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34236-foto-08020-369-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons la informació oral del Sr. Francesc Sánchez, les mines s'havien explotat per l'extracció de galena. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34237 | Camí de la Creu d'Ardenya / Camí Moliner / Camí de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-creu-dardenya-cami-moliner-cami-de-vallirana | AHDB Lligall OP2911 | Aquest camí històric unia Begues amb la població de Vallirana. Era un camí carreter utilitzat per anar als molins situats al voltant d'aquesta població. El seu traçat sembla que començaria amb diferents variants encara al pla de Begues. Una, seguiria l'eix Can Sadurní-Can Gepet, en el que poden observar-se encara algunes rieres de carro, mentre que l'altre s'enfilaria al vessant des de Can Pau. Els dos traçats s'unirien al començar a enfilar el coster, per sota de Cal Vinyes, per començar a ascendir en zig-zag, en paral·lel al torrent. El camí presenta alguns marges de pedra seca com a arranjament i suport d'aquest. | 08020-370 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. En el segon la seva amplada passa a ser de 156 cm (6 peus), millorant la seva qualificació com a bo per a carros. | 41.3516500,1.9159700 | 409317 | 4578362 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33931 | Llegenda de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-sant-cristofol | 'La llegenda de Sant Cristòfol. L'enigma i la màgia de la cadira de Sant Cristòfol', dins de L'EIXARMADA, núm. 9, abril 2004, p. 23. | Diu la llegenda que Cristòfol era un home herculi que tenia la dèria de servir la persona més important de la Terra, i es va posar al servei d'un rei molt poderós, fins que s'adonà que tremolava de por en sentir anomenar el Diable; es va anar a llogar al Diable, que devia ser més poderós, i va començar a fer les malifetes que el nou amo li manava. Fins que un dia, pel camí van passar per una creu de terme i el Diable, en veure-la, va fugir esperitat. Llavors va pensar que la creu era l'emblema d'algú més poderós, va deixar el Diable i va anar a córrer món. Va trobar un ermità adorant una creu, i aquest li va dir que podia servir la creu ajudant la gent a passar un riu cabalós on molts s'ofegaven. Va arrencar un pi i se'n va fer un bastó per ajudar-se. Una nit de llamps i trons va trucar a la seva cabana un nen, i li va demanar si seria capaç de passar-lo a l'altra riba; ell, irritat, l'agafà d'una braçada, però essent a mig riu li pesava tant que no podia avançar, de feixuc que se li feia. En increpar-lo dient que pesava més que tot el món, el nen va dir que ell era Crist, que havia fet el món. Dit això, desaparegué, i el gegant va veure que el seu bastó, que havia clavat en terra, havia arrelat i floria. De rèprobe que es deia, passà a anomenar-se Cristophoros, 'Portador de Crist'. Hi ha una altra versió de la llegenda que explica la relació del sant amb Begues. Sant Cristòfol, que vivia a Begues, anava de nit a festejar a Santa Marta a la capella de l'Hospital de Cervelló, a Olesa. La gent d'Olesa se'n van assabentar i no ho veien gens bé. A tal punt va arribar el seu descontentament que un dia, quan el sant, havent deixat la santa, anava de tornada cap a Begues, el van esperar i el van començar a apedregar per demostrar-li la seva oposició al festeig. El sant, en veure's atacat, va fugir, arrencant a córrer i tantes pedregades li van arribar a tirar que se'ls van acabar i van haver de recórrer a les cebes i als alls per seguir. El sant no va parar de córrer fins que va ser en terme de Begues i allí al mig de la riera ve deixar el bastó i va fer un riu que travessava nou vegades el camí. Els que el perseguien no el van poder empaitar i el van haver de deixar estar. Llavors el sant es va asseure en una roca i va poder descansar. D'aquests fets en va quedar el testimoni en una roca, on s'hi podia veure la cadira, la marca del bastó i les dues petjades de Sant Cristòfol. En la versió de la llegenda que expliquen els beguetans es diu, a més, que des d'aleshores a Olesa no hi creixen ni les cebes ni els alls. Curiosament, a Olesa es conta una altra versió de la llegenda com a rèplica d'aquesta acusació. Diuen que un dia un pobre mendicant viatjava pel Camí Ral en el seu pas per Begues i que en arribar a la Barceloneta la gent del barri el va foragitar tot llençant-li cebes i alls. El pobre captaire va escapolir-se i seguí Camí Ral enllà fins arribar a l'Hospital d'Olesa on va ser acollit. Des d'aleshores, diuen els d'Olesa, que a Begues no hi creixen ni les cebes ni els alls. | 08020-64 | Cristòfol fou un màrtir cristià, cananeu i bisbe d'Antioquia, mort l'any 258. Va ser un sant molt venerat durant l'Edat Mitjana a Catalunya i a la resta de la Corona d'Aragó. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Sant Cristòfol va ser venerat com a advocat que preservava de l'aigua, del foc, dels terratrèmols i, en general, de la mort per accident. Era invocat contra la pesta, com Sant Sebastià, i com a protector dels camins, protegia d'accidents de viatge, de lladres de camí ral i d'animals ferotges. Als portals de les muralles de moltes poblacions i en molts pedrons dels antics camins hi havia capelletes amb la seva imatge. Caminants i correus s'hi encomanaven, i barquers de rius el tenien per patró, i també els navegants, i avui encara n'és dels automobilistes. El dia de Sant Cristòfol les aigües tenen virtut, a causa de tant com les havia hagut de travessar fent de passa de rius, sobretot si hom es banyava el punt de migdia, quan el sant va passar el riu amb el Nen Jesús a coll. Calia entrar i sortir de l'aigua set vegades senyant-se cada cop. Sant Cristòfol és el patró de Begues, així com també ho és d'altres poblacions com la Granada i Premià de Mar. En la litúrgia cristiana és representat pel gegant amb el nen Jesús a coll-i-be, com es pot veure a l'altar de l'església de Begues, i el seu símbol és el pi, com ho mostra l'escut de Begues. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34239 | El mal ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-ric | Diu la tradició popular que la penya del Mal Ric es diu així perquè un bon dia, un senyor ben adinerat es va quedar arruïnat i es va tirar de la penya avall, trobant-hi la mort. | 08020-372 | 41.3456300,1.9380000 | 411152 | 4577670 | 08020 | Begues | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34239-foto-08020-372-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | No es té cap notícia documental dels fets que narren aquesta llegenda, raó per la qual no té una base històrica. Aquesta llegenda té una variant ambientada al Mur, una de les penyes de la collada de Begues. Explica la tradició oral que als anys vint quan encara funcionava l'Hotel Petit Canigó que està ben a prop, una nit com qualsevol altra, una colla de gent feia una partida de pòquer. Entre ells hi havia un senyor adinerat que en aquella partida ho va perdre tot. Desesperat va anar cap al Mur on va tirar-se penya avall. Potser és per això que la tradició popular ens parla del fantasma del Mur on hi ha qui diu haver-lo vist en una nit fosca tot vestit de blanc i amb una cabellera arrissada. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez. | 98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34240 | Els encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-encantats | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p.29. Edita: l'autor. | Tradició oral segons la qual a la gent de Begues se'ls coneix com els encantats, un gentilici despectiu com passa en tants d'altres pobles de Catalunya. Tot i que no es coneix l'origen de mot, s'han elaborat diverses teories: Una d'elles és de base històrica, ja que s'explica que com que Begues era un poble dispers de masies aïllades cadascú anava a la seva vivint en tranquil·litat. Una altra possible és referent a la llegenda de la Penya del Moro (veure fitxa 409) i que fa referència a aquells que s'endinsen a la Penya del Moro per la nit de Sant Joan i que s'encanten en veure les meravelles que hi ha a dins, sense poder sortir-ne després. Cal tenir en compte que els malnoms populars són utilitzats més aviat pels habitants dels pobles veïns, més que no pas per la gent del poble en qüestió. En aquest sentit, una altra teoria que explica la tradició oral és que abans, quan s'anava en carro, la gent de Begues es posava a dormir dalt del carro mentre el cavall feia el seu camí. Quan passaven pel municipi veí d'Olesa de Bonesvalls, els olesans titllaven d'encantats els beguetans que passaven dormint en el carro. Es diu que una de les darreres vegades que s'ha fet servir el gentilici d'encantats per part de gent gran ha estat al municipi d'Olesa de Bonesvalls. Resulta que un jove beguetà festejava amb una noia olesana que s'estaven a la seva habitació fent el ronso. En entrar l'àvia de la noia i en veure'ls va exclamar: sembleu els encantats de Begues! A la dona de vuitanta anys li va sortir l'expressió amb tota normalitat, adonant-se poc després que precisament el jove era de Begues i que per tant se li havia escapat. També el folklorista penedesenc Pere Sadurní recull la dita 'A Begues, encantats' (veure bibliografia). | 08020-373 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 34282 | La Penya del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-penya-del-moro | Llegenda ambientada a l'indret conegut com la Penya del Moro, segons la qual per la nit de Sant Joan, a la Penya del Moro s'obre on una cavitat, la qual permet entrar a l'interior. Sembla ser que a dins de la Penya hi ha un castell amb un llac on s'hi poden trobar molts tresors, entre ells una formosa donzella. Tothom que hi ha volgut entrar, però, en veure les seves meravelles s'hi ha encantat i quan ha volgut sortir s'ha trobat la penya tancada. Hi ha altres secrets que amaga la Penya del Moro, com és el cas de la cova de la Penya del Moro, en la que s'explica que els caçadors que hi anàven perquè era un bon indret per caçar, quan volien disparar resultava que la pòlvora se'ls hi remullava i no podien disparar. | 08020-409 | Centre d'Estusis Beguetans. Inèdit. | 41.3488700,1.9367700 | 411053 | 4578031 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Cal destacar que la llegenda associada a aquest indret té relació amb l'aigua, tan en la llegenda del castell amb el llac, com amb la pòlvora remullada dels caçadors. De fet, prop de la Penya del Moro s'hi troben les fonts més generoses del territori, com són la font de l'Alba (abans de l'Alber) a Begues o el Mas de les Fonts a Vallirana. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 34302 | El bandoler esquarterat i les creus de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bandoler-esquarterat-i-les-creus-de-begues | Explica la tradició oral, que un cop un bandoler va ser pres a Begues i va ser esquarterat en quatre trossos estirat per quatre cavalls. Diu la llegenda que allà on van aturar-se els quatre cavalls s'erigiren les quatre creus de terme de Begues: la creu del Coll, la de la Clota, la de Coll Fe i la d'Ardenya. Una altra versió de la llegenda explica que el bandoler en ser esquarterat, van ser penjats les seves restes en les quatre creus de terme de Begues en senyal d'exemplerietat. | 08020-429 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | No se sap res més d'aquesta llegenda, ni quan va succeir, ni s'ha trobat cap document que ho certifiqui, tampoc sabem si realment era un bandoler, un pagès de remença o un cavaller, però la llegenda es segueix explicant. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista amb el senyor Francesc Sánchez. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||
| 33934 | Medicina popular amb ruda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/medicina-popular-amb-ruda | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p. 94. Edita: l'autor. | Aquesta tècnica artesanal no es practica actualment. | Segons el folklorista Pere Sadurní, a Begues, del gra de la ruda n'extreien oli que guaria diversos mals: mossegades de serps, per a precipitar la regla de les dones, per als penellons... De les seves fulles, picades, en feien un cataplasma que posaven al coll per guarir-lo. | 08020-67 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 33868 | Avenc del Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-sellares | DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior. | 08020-1 | Puig d'Avencó | Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008). | 41.3415300,1.8751300 | 405886 | 4577282 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Prehistòric|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 76|125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33904 | Avenc de Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-sadurni | AMAT, R. (1925) Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1897). Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. | Avenc de 84 metres de profunditat màxima. La seva gran boca, coronada per una gran alzina, està dividida en dos. Per la situada a la part més baixa pot davallar-se un pou fins a un replà situat aproximadament a -20 m. L'evident continuació del gran pou s'eixampla més avall assolint grans dimensions fins arribar al fons a -74 m. Travessant la sala, molt concrecionada, i a uns 10 m pel damunt, uns pous arriben a la màxima fondària a -84 m. | 08020-37 | Montau | L'avenc de Can Sadurní és tot un símbol de la espeleologia a Catalunya, ja que va ser el primer avenc que fou davallat per en Norbert Font i Sagué, el 27 de desembre de 1897. Val a dir que mesos abans, en plena campanya de sondeigs dels avencs del Garraf per tal de conèixer la seva situació i profunditat, ja l'intentà localitzar sense èxit. | 41.3487400,1.9062600 | 408501 | 4578049 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33904-foto-08020-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33904-foto-08020-37-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/