Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34116 | Avenc de Mas Trabal / Avenc de la Troneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-mas-trabal-avenc-de-la-troneda | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 42 metres de profunditat màxima. Un primer pou de 21 m comunica amb una finestra d'accés a un pou de 16 m de fondària que enllaça amb una nova vertical de 7 m. | 08020-249 | Fondo de la Troneda | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1923. | 41.3098900,1.9272500 | 410203 | 4573714 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34117 | Avenc de la Morella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-morella | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. CANALS, A.; GÓMEZ-BOLEA, A. (1992) 'Ramonia Calcicola, A New Lichen Species from Catalonia, Spain', The Lichenologist, 24: 308-311. Cambridge University Press. | Avenc de 10 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un únic pou de secció el·líptica de 3 m per 7 m en la seva base. Per les parets es despengen les plantes que el rodegen i les seves restes cobreixen el fons del pou. | 08020-250 | La Morella | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras. L'any 1992 s'hi descobrí una nova espècie de líquen, la Ramonia calcicola. | 41.2982200,1.9167100 | 409305 | 4572429 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34118 | Avenc del Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-nano | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. Travessant la boca d'1 per 0,3 m, es penetra en un pou de -3 m d'estructura irregular unit per la seva base amb un fus de 5 m d'altura. | 08020-251 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.2964700,1.9112000 | 408841 | 4572241 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34119 | Avenc del Nus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-nus | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Petita cavitat de 17 m de profunditat oberta en el límit meridional de la dolina del Mall. Les seves parets estan recobertes de concreció calcària afectada per un procés de redissolució. | 08020-252 | El Rascler | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2897600,1.9092800 | 408671 | 4571498 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34120 | Avenc del Parpal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-parpal | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 44 metres de profunditat màxima. Un conducte estret desemboca a -6 m en un pou fusiforme de 34 m de profunditat. En el fons un altre petit pou arriba als -44 m. | 08020-253 | La Morella | Explorat per primera vegada l'any 1968 per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. | 41.2924600,1.9113900 | 408851 | 4571795 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34121 | Avenc de la Parpalina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-parpalina | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 22 metres de profunditat màxima. La cavitat s'inicia amb un embut exterior que dóna pas a un estret tub de -5 m. En el seu fons existeix una diàclasi de secció descendent que, després de 4 m de recorregut, desemboca, a través d'una petita finestra, a la part alta d'un altre pou de -15 m. | 08020-254 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per membres del CIE del CEG. | 41.2894400,1.9100500 | 408735 | 4571461 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34122 | Forat de les Pedres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-les-pedres | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 7 m de profunditat. La boca, de 2 x 3 m, forma un embut semiobstruït per blocs que permet baixar fins - 2 m, on realment es penetra en la cavitat. | 08020-255 | Puig de l'Astor | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3251600,1.8574800 | 404385 | 4575483 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34123 | Avenc de la Penya Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-penya-blanca | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 33 metres de profunditat màxima constituït per un únic pou de 33 m. A mig pou s'obre una via lateral que baixa paral·lela al pou principal. | 08020-256 | La Penya Blanca | Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. | 41.3259700,1.8825700 | 406486 | 4575546 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34124 | Avenc del Penya-Segat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-penya-segat | AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona | Avenc de 26 metres de profunditat màxima. L'obertura exterior està orientada al sud i no és més que una penetració lateral secundària que desemboca pràcticament a la cúpula d'una cavitat fusiforme. El pou descendeix verticalment fins els -26 m i està constituït per dues cavitats d'iguals dimensions unides lateralment en tot el seu recorregut. Un desenvolupat procés de reconstrucció recobreix totes les parets i sostre de l'avenc, amb formacions que sobrepassen 1 m de longitud. | 08020-257 | Al fondo de les Terradelles | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. | 41.2962800,1.9241400 | 409924 | 4572206 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34125 | Cova 1 de les Penyes Roges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-1-de-les-penyes-roges | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Galeria d'1 m d'alçada per 1 m d'amplada i 7 m de longitud amb el sòl constituït per argiles i materials de petites dimensions. | 08020-258 | Penyes Roges | Explorada per primera vegada per membres del SES del CEP | 41.3003800,1.8728200 | 405633 | 4572716 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34126 | Cova 2 de les Penyes Roges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-2-de-les-penyes-roges | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | La cavitat comunica amb l'exterior mitjançant dues boques. La primera és la boca de la cova i amida 2,5 x 3,5 m. La segona és un pou superior que sobre passa els 4 m. La galeria, de 2 m d'alçada, avança durant 5 m en direcció NE per després girar 90º vers el SE. En aquesta zona trobem un pou de 6 m de profunditat. | 08020-259 | Penyes Roges | Explorada per primera vegada per membres del SES del CEP | 41.3002200,1.8722300 | 405584 | 4572699 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34127 | Avenc Perdut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-perdut | VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116. | Avenc de 13 m de profunditat. La cavitat té un únic pou de -12 m amb un replà als 4 m. Està estructurat sobre una diaclassa, té planta allargada, amb una amplada no superior al metre i mig, i amb una petita rampa de blocs, arriba fins a la seva profunditat màxima. | 08020-260 | La Morella | Decobert l'any 1973 no va ser redescobert fins el 1979. | 41.3016100,1.9151900 | 409182 | 4572807 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34128 | Avenc d'en Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-pere | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 93 metres de profunditat màxima. La seva boca, de 30 cm de diàmetre, dóna pas a un pou de -8 m que enllaça amb un altre pou campaniforme de -10 m més. En el seu fons s'obre un nou pou de -13 m, seguit d'un altre de -25 m que comunica amb la sala més àmplia de l'avenc. Li segueix un altre pou de -26 m que comunica amb una finestra que enllaça amb el darrer pou de -14 m. | 08020-261 | Fons del Bruc | Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1967. | 41.2998200,1.9103100 | 408771 | 4572613 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Pot presentar problemes d'hipòxia (manca d'oxigen).Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34129 | Avenc Petit de Sant Roc / Avenc del Tabac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-sant-roc-avenc-del-tabac | Avenc de 4,5 m de profunditat màxima. Consta de dues boques petites separades per un pont de roca. L'avenc consta d'un únic pou de 4,5 m de profunditat colmatat per blocs. Abundant procés reconstructiu. | 08020-262 | Puig Moltó | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras el 9 de març de 1924. Segons sembla el nom li ve d'haver estat utilitzat pels contrabandistes de tabac per amagar-hi llur mercaderia. | 41.3137500,1.9199600 | 409598 | 4574150 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
| 34130 | Avenc Petit del Cisco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-del-cisco | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 19 metres de profunditat màxima constituït per tres parts principals: el primer pou, de -7 m; els tres conductes paral·lels, de -5,5 m; i el darrer pou, subdividit per blocs cimentats. | 08020-263 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC. | 41.2945600,1.9070300 | 408489 | 4572033 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34131 | Avenc del Pic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pic | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. Està constituït per una diàclasi de -8 m de profunditat i una amplada mitjana d'1,5 m de configuració molt irregular, formant una petita sala terminal. | 08020-264 | Fondo de la Vall del Teix | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3057600,1.9090900 | 408677 | 4573274 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | També conegut com 'Cova Avenc de la Vall del Teix' i 'Avenc Stalin' | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34132 | Avenc Picat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-picat | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 14 m de profunditat màxima. La petita boca el·líptica dóna pas a un pou de -5 m que enllaça per un fons amb un altre d'igual profunditat, encara que d'estructura més irregular. La base està constituïda per argiles, obrint-se en ella dues galeries impracticables d'1 m de longitud, la primera, i la segona, comunicant amb la diàclasi lateral. A -6,5 m s'obre l'entrada d'una diàclasi de 7 m de longitud per 8 m de profunditat. Aquesta diàclasi és molt estreta es troba extraordinàriament concrecionada, arribant fins i tot a dividir-se en falsos pous per efectes de la litogènesi. | 08020-265 | el Rascler | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2894500,1.9115200 | 408858 | 4571461 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34133 | Avenc de la Pinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-pinya | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 7 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un pou únic de -7 m i una secció que amb prou feines arriba a 1 m de diàmetre, excepte en la zona inferior on s'allarga considerablement fins a sobrepassar els 3 m de longitud en la seva base. | 08020-266 | Puig Verdeguer | Explorat per primera vegada per membres del GRIS del GELS. | 41.3129200,1.9159900 | 409265 | 4574062 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34134 | Avenc Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-prim | Avenc de 4 m de profunditat màxima. Aquesta petita cavitat es troba a una fase evolutiva molt primitiva, la seva boca s'obre en una petita pedrera de sal de llop, i està constituïda per un únic pou de 3,90 m. | 08020-267 | Bassallacuna | 41.3199600,1.8990000 | 407853 | 4574861 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | També coneguda com avenc de l'Amadeu | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
| 34135 | Avenc del Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-puigmolto | AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 29 metres de profunditat màxima de boca subcircular. Aquesta, de 2 m de diàmetre, dóna pas a un únic pou de -29 m que es desenvolupa sobre una diàclasi N-S que va adquirint amplitud progressivament en aquesta direcció fins arribar al seu fons amb unes dimensions de 2,5 per 6 m. El pou ha entrat en contacte amb cavitats fusiformes secundàries de les quals la més important és la situada a la paret sud, a 4 m sobre el fons, adquirint un desenvolupament vertical de 9 m. El procés reconstructiu es troba àmpliament representat amb formacions estalagtítiques que recobreixen gairebé totes les parets. | 08020-268 | Puig Moltó | Explorat per primera vegada per Font i Sagué. Durant anys va ser utilitzat com a canyet, llançant-s'hi el bestiar mort. | 41.3140000,1.9233900 | 409886 | 4574174 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34136 | Avenc de les Marques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-marques | L'equip elaborador d'aquest Mapa de Patrimoni no ha localitzat documentació referent a aquest avenc. | 08020-269 | El Sotarró | 41.3511500,1.9245900 | 410037 | 4578297 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | A la Federació Catalana d'Espeleologia no tenen constància de l'existència d'aquest avenc. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
| 34137 | Avenc del Rascler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-rascler | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 2 m de diàmetre, dóna pas a un únic pou de -8 m amb les seves parets llises i el fons cobert per una gruixuda capa de materials clàstics. . | 08020-270 | El Rascler | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2908200,1.9048200 | 408299 | 4571620 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34138 | Avenc Raspós Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-raspos-petit | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 7 m de profunditat màxima. Està constituït per dos pous de reduïdes dimensions que dificulten extremadament la seva exploració. El primer d'ells, de -2 m, està unit al inferior per una curta rampa, estant ocupant el fons per argiles i productes clàstics de petites dimensions. | 08020-271 | La Pleta Xica | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3010600,1.9103900 | 408780 | 4572751 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34139 | Avenc Raspós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-raspos | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc d'11 m de profunditat màxima. El primer pou presenta una vertical de -4 m, enllaçada per S amb una curta galeria que desemboca en una altra cavitat a 1 m sobre la seva base, en la que s'obre en el seu extrem NE una diàclasi d'1,5 m de longitud i en el S un pou de -2 m de difícil penetració, on el seu fons, entre els blocs, s'arriben 4 m més de profunditat. | 08020-272 | La Pleta Xica | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3006500,1.9109700 | 408828 | 4572705 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34140 | Avenc dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-reis | Soterrània, 2. Revista del Grup Espeleològic Talaia de l'Agrupació Excursionista Talaia, 1971. | Avenc de 7 m de profunditat màxima. Compta amb un únic pou (amb grans possibilitats de continuar). | 08020-273 | El Rascler | Explorat per primera vegada per membres del Grup Espeleo Talaia. | 41.2900000,1.9077100 | 408540 | 4571526 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34141 | Avenc del Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-roc | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc d'11 m de profunditat màxima. Les boques són en realitat dues, però una d'elles està obstruïda, donant pas cap a un pou inclinat de -9,5 m. A la seva base s'obren les entrades de dues noves verticals de -1,5 m, de les que només és practicable una d'elles. A -2,5 m es troba un bloc procedent de l'exterior en fals equilibri. | 08020-274 | Fondo de les Terradelles | Explorat per primera vegada per membres del SAS del CGB. | 41.2915200,1.9132900 | 409009 | 4571689 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34142 | Avenc de la Sal de Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-sal-de-llop | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 12 m de profunditat màxima. La boca és vertical i està orientada al SE, donant pas a un conducte molt inclinat per el que s'arriba a la cúpula d'un pou de -8 m. En les seves parets s'observen algunes mostres reconstructives i la seva base es troba ocupada per multitud de petits clasts, alguns d'ells d'origen al·lòcton. | 08020-275 | Les Agulles | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3056600,1.9342700 | 410785 | 4573237 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34143 | Avenc de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-cristofol | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 84 metres de profunditat màxima amb una boca de 4 x 1,5 m. La boca, obstruïda per blocs, dóna pas a un pou de -74 m amb replans a -10 m i -12 m. A -27 m enllaça lateralment amb un pou d'entrada impracticable. Existeixen dos balcons a -46 m i a -51m, entre els quals el pou adopta una forma circular fins als -63 m. A -74 m s'obre la petita boca del darrer pou, de 10 m de profunditat. | 08020-276 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1925. | 41.2944500,1.9080400 | 408574 | 4572020 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34144 | Avenc de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-roc | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 31 metres de profunditat màxima. Està format per un pou campaniforme de 13 m, seguit d'un altre de 19 m. A -4 m de l'entrada comença una via lateral molt concrecionada. Pujant des de la base per l'extrem sud-oest, després de 7 m es troba un nou fus lateral de -8 m, unit a un altre de 9 m d'alçada. | 08020-277 | la Guàrdia | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1923. | 41.3132600,1.9203500 | 409630 | 4574095 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34145 | Avenc del Serrat de la Morella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-serrat-de-la-morella | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 21 metres de profunditat màxima constituït per dos pous diferents. El superior descendeix 4 m verticals i 1 m en pendent, comunicat amb la superfície per dues obertures, una de les quals és impracticable. El segon pou és de majors dimensions, havent-se fusionat en la seva part inferior amb dues cavitats fusiformes de 8 i 6 m de profunditat, respectivament. El seu fons està completament recobert per clasts. | 08020-278 | Puig del Ginebró | Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. | 41.2939700,1.9124700 | 408944 | 4571962 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34146 | Avenc Tapat de Mas Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-tapat-de-mas-trabal | AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996). El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic, Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 20 metres de profunditat màxima constituït per tres cavitats superposades; la superior, fins a -4,5 m formava part d'una trinxera kàrstica parcialment desmantellada; la segona, fins a -14 m és un petit fus a partir del qual apareix l'avenc totalment recobert de formes litogèniques; i la tercera correspon a la part alta d'una cavitat fusiforme emplenada per materials clàstics. | 08020-279 | Al fondo de la Troneda | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras. Sembla que la part superior de l'avenc fou una explotació de sal de llop. | 41.3106500,1.9270400 | 410187 | 4573798 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34147 | Avenc de la Tita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-tita | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 0,7 per 1,3 m dóna pas a un estret pou de -6 m amb un replà a -2,5 m. | 08020-280 | Fondo de les Terradelles | Explorat per primera vegada per membres de GE FOMA de la SEFM. | 41.2914000,1.9137900 | 409051 | 4571675 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34148 | Avenc d'enTomàs Deu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dentomas-deu | Avenc de 12,5 m de profunditat màxima. La cavitat consta d'un petit pou de 3 m que ens condueix a una gatera que ens duu a una sala d'1 m d'alçada. Tant en aquesta cavitat com en el pou de 9 m restant es trobaren gran quatitat d'ossos. Al final d'aquest existeix una corrent d'aire fred, pel que es dedueix que aquesta cavitat pot donar molt més de sí. És rica en formacions d'anemolites i estalactites. | 08020-281 | Puig Ginebró | Explorat per primera vegada l'any 1974. | 41.2943100,1.9112100 | 408839 | 4572001 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
| 34149 | Avenc de les Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-valls | Avenc de 13 m de profunditat màxima. La boca, de reduïdes dimensions, dóna accés a un únic pou de 13 m de fondària. La planta del fons és ovalada, de 4 x 2 m, ocupada per blocs de mitjanes dimensions que curullen la cavitat. | 08020-282 | Puig Moltó | 41.3144900,1.9226000 | 409820 | 4574229 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||||
| 34161 | Font de l'Alba / Font de l'Àlber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-font-de-lalber | Ubicada al marge d'un camí, queda envaïda per la vegetació. | Surgència d'aigua natural que utilitza una teula a manera de broc, de 20 x 30 cm. La vegetació no permet l'observació directa del punt exacte de la font | 08020-294 | El Marge del Moro | El nom tradicional que se li donava a la font antigament era font de l'àlber. | 41.3478300,1.9359200 | 410981 | 4577917 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34161-foto-08020-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34161-foto-08020-294-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
| 34169 | Avenc del Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-vermell | FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 45 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 13 m que condueix a una rampa amb un parell de ressalts que desemboca en una rampa molt inclinada que baixa fins al fons. | 08020-302 | Penya del Moro | Explorat per primera vegada, parcialment, per Norbert Font i Sagué. L'exploració completa fou realitzada per membres del GES l'any 1956. | 41.3251000,1.9445100 | 411669 | 4575385 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34171 | Cova dels Sants / Cova del Morsell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-sants-cova-del-morsell | Cova de poc més de 3 metres de fondària que es va estrenyent a mesura que ens endinsem en la cavitat. | 08020-304 | El Sotarró | Durant la Guerra Civil van ser-hi amagats alguns elements mobles de caire religiós per tal de protegir-los. | 41.3255100,1.9476300 | 411930 | 4575427 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
| 34200 | LIC i ZEPA Serres Litoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lic-i-zepa-serres-litoral-central | <p>http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_catalunya.jsp?ComponentID=113832&SourcePageID=149002#1</p> | <p>Es tracta d'un lloc d'interès comunitari (LIC) i a la vegada d'una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Té una superfície de 25.074,90 ha, de les que 3.936,3 ha són del municipi de Begues, el que suposa el 78 % de la superficie municipal. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92/62/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Codi Nom de l'hàbitat. 1240 Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp) endèmiques. 5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics. 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola. 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. 9340 Alzinars i carrascars. 9540 Pinedes mediterrànies I les següents espècies: Nom científic - nom català - nom castellà amfibis i rèptils:Testudo hermanni Tortuga mediterrània Tortuga mediterránea invertebrats:Cerambyx cerdo Banyarriquer del roure.Mamífers: Miniopterus schreibersi Rat penat de cova Murciélago de cueva, Myotis capaccinii Rat penat de peus grans Murciélago ratonero patudo. Myotis myotis Rat penat orellut gran Murciélago ratonero grande Rhinolophus mehelyi Rat penat mitjà de ferradura Murciélago mediano de herradura Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura Murciélago mediterráneo de herradura. Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grande de herradura. Com ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: Nom científic - nom català - nom castellà Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Aguila perdicera, Bubo bubo Duc Búho real, Caprimulgus europaeus Enganyapastors Chotacabras gris, Anthus campestris Trobat Bisbita campestre, Oenanthe leucura Còlit negre Collalba negra, Sylvia undata Tallareta cuallarga Curruca rabilarga, Emberiza hortulana Hortolà Escribano hortelano</p> | 08020-333 | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals. Correcció d'errades agost de 2007 (DOGC 4940 del 3/8/2007) i Acord de Govern 115/2009, Acord de Govern 138/2009 i Acord de Govern 150/2009. Aquesta aprovació implica la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC). Aquests espais es caracteritzen per contenir hàbitats d'interès comunitari, ser zones d'interès per a les espècies d'interès comunitari o ser zones d'interès per a les aus. Actualment, totes les ZEC i les ZEPA respectivament, s'inclouen al Pla d'espais d'interès natural de Catalunya (PEIN).</p> | 41.3331600,1.9309300 | 410543 | 4576293 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||
| 34204 | Avenc dels Quatre Forats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-quatre-forats | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 17 metres de profunditat màxima constituït per un únic pou de -16 m. La seva base està recoberta per clasts i comunica pel seu extrem sud amb un petit pou de -1,5 m. A -10 m de la superfície s'obre a la paret est del pou una galeria horitzontal amb el sostre recobert per una gran quantitat de fines concrecions. | 08020-337 | Penyes Roges | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3527300,1.9171600 | 409418 | 4578480 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34210 | Roca del Barret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-barret | La Roca del Barret és una formació natural pròpia del Garraf vermell formada durant el Triàssic per conglomerats i gresos. De fet, els conglomerats i els tafoni són característics del lloc. La seva forma peculiar, coronada per una roca en forma de barret, li dóna aquest nom. Ocupa un àrea aproximada de 1600 metres quadrats i té una alçada d'uns 30 metres. Sota la roca s'estén el Pla de les Bruixes. A la part superior, de més difícil accés, s'obren cavitats naturals originades per l'erosió. Aquest punt és un referent toponímic molt conegut pels habitants del territori. Molt a prop d'aquest element natural passen la Carrerada i el Camí Ral. | 08020-343 | Puig del Bosc de Can Grau | 41.3347500,1.9245900 | 410015 | 4576476 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34210-foto-08020-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34210-foto-08020-343-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
| 34214 | Avenc dels Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-tres | FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 109 metres de profunditat màxima. Els seus primers metres són desobstruïts i donen pas a un pou de -13 m. A la base del pou una estretor dóna pas a una vertical de -27 m. Un pou estret de -15 m ens deixa a un replà amb dues boques de pou. Per un pou de -42 m, amb una repisa als -30 m, s'arriba al darrer pas estret de la cavitat, per la que es pot baixar als darrer ressalt de dos metres. | 08020-347 | La Morella | L'any 1982 membres de l'ACE Mataró desobstruïren la boca. El mateix any membres de l'ERE de l'AEC en realitzaren la 1a topografia, que fou actualitzada un any més tard per l'ECG. | 41.3343100,1.9197700 | 409611 | 4576433 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34220 | Els trenta-un pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-trenta-un-pins | Pineda que ocupa una superfície aproximada de 2100 metres quadrats. És un reducte testimonial del que van ser les pinedes en aquesta part del municipi abans de la seva urbanització. Les pinedes de pi blanc són una comunitat vegetal pròpia de l'àrea natural on s'ubica el municipi de Begues. | 08020-353 | Mas Ferrer | 41.3426500,1.9187400 | 409536 | 4577359 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquesta antiga pineda queda toltalment integrada a la zona residencial de mas Ferrer. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
| 34221 | Plàtans de la carretera de Begues a Gavà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-de-begues-a-gava | Conjunt de plàtans alineats a banda i banda d'un camí, d'uns 600 metres de longitud. Són arbres caducifolis de port robust que poden superar els 30 metres d'alçada. El seu nom científic és 'Platanus hybrida Brot'. És un híbrid de dues varietats de plàtan, el de Llevant (Platanus orientalis) i el plàtan de Virgínia (Platanus occidentalis). La seva escorça és característica, desprèn unes plaques grans en forma irregular. Són de color bru amb cicatrius de to blanquinós que li donen al tronc alt, recte i regular, un aspecte entre gris i verd. Les capçades són arrodonides. Poden arribar a ser molt amples. Les branques són esteses i les principals molt gruixudes. Les fulles són grans, dividides de 3 a 5 lòbuls dentats. La base és arrodonida amb forma de cor amb un pecíol que s'eixampla en forma de pipa. Un mateix arbre té flors masculines i femenines (monoic), agrupades per sexes en inflorescències esfèriques d'uns 4 centímetres. | 08020-354 | Barri de la Rectoria | 41.3426500,1.9187400 | 409536 | 4577359 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34221-foto-08020-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34221-foto-08020-354-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||
| 34229 | Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-dordal | <p>Una part del vessant septentrional de Massís del Garraf, anomenada Muntanyes d'Ordal, es va incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai té 7.426,14 ha, de les quals 394,39 (un 5,3 % del total) pertanyen al municipi de Begues. Els arguments que justifiquen la inclusió de l'espai Muntanyes d'Ordal dins el PEIN es poden resumir, en essència, en el fet que inclou una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis dels relleus centrals de la Serra Litoral catalana. Les Muntanyes d'Ordal són la prolongació natural del massís del Garraf vers l'interior. Pràcticament tot l'espai pertany al domini de l'alzinar litoral, per bé que l'alzinar climàcic hi és rar. És destacable, en tot el conjunt, la presència de fragments de vegetació de caràcter centreuropeu (boscos de fons de vall humida amb gatelleda o d'avellanosa amb falguera) que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. Als cingles hi ha vegetació rupícola d'alt interès biogeogràfic. La fauna invertebrada i cavernícola també hi té un interès elevat.</p> | 08020-362 | 41.3513500,1.9077900 | 408632 | 4578337 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||||||
| 34244 | Massís del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/massis-del-garraf | <p>Espai d'interès natural protegit integrat per 14.764,11 ha, de les quals 3541,63 ha són de Begues. El seu interès ve determinat per l'existència del Massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Pre-litoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 ha, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600m (la Morella, 595m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el Massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El Massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf.</p> | 08020-377 | 41.3121000,1.9005000 | 407967 | 4573987 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34244-foto-08020-377-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
| 34253 | Avenc d'en Passant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-passant | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. SÁNCHEZ, M. (2008) 'Avenc d'en Passant, entre dolines i rasclers', Natura i aventura, 14 (febrer 2008): 26-27. | Avenc de 31 metres de profunditat màxima. L'avenc té dues boques d'entrada. Per la més gran i evident (de 2,3 m de llarg per 1,6 m d'ample) descendim a un pou de 6 metres. Del fons d'aquest primer pou arrenca una rampa amb lleu pendent que ens porta a la boca d'un altre pou, que ens recorda la forma de dues campanes superposades, i que mostra a les seves parets moltíssimes formacions que l'aigua i el temps han anat modelant. Aquest segon pou te uns 20 metres de profunditat, i a mesura que es descendeix, les seves mides augmenten fins assolir unes àmplies dimensions. Aquesta forma de doble campana superposada és deguda al fet que al principi l'aigua entrava per la boca petita i va erosionar l'avenc formant un primer pou en forma de campana. Quan amb el temps el tàlveg es va desplaçar i les aigües començaren a entrar a la cavitat per l'altre boca, el nou recorregut erosionà el pou formant una nova forma de campana que se superposà a la primera. L'altra boca (una mica més amunt de l'altra i un pèl amagada pel matollar), té una entrada d'uns 30 cm de diàmetre que duu verticalment sobre el segon pou. La profunditat màxima de l'avenc és de 31 metres. | 08020-396 | Pla d'en Querol | Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1954. Durant un temps aquest avenc va servir com a petit refugi i magatzem per als espeleòlegs que es movien per la zona, i a la primera sala es va instal·lar una petita cambra on guardaven, entre altres estris, una farmaciola de primers auxilis. Encara que avui dia ja no existeix aquest magatzem, la fauna de la zona continua utilitzant l'avenc com a lloc de refugi. | 41.2842100,1.9065900 | 408438 | 4570884 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | ||||||||||||
| 34259 | Pineda de Cal Taco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-cal-taco | Pineda que ocupa un àrea aproximada de 2245 m2. El seu substrat vegetal està conformat per una densa brolla de pi blanc (Pinus halepensis), amb algun peu d'alzina (Quercus ilex) amb un sotabosc ric, abundant i dens de matolls com el garric (Quercus coccifera) , l'argelaga (Genista scorpius), llentiscle (Pistacia lentiscus), estepa blanca (Cistus albidus), romaní (Rosmariinus officinalis), i alguna planta forànea, com el càrritx... entre d'altres. Els pins d'aquesta pineda tenen un tronc d'uns 150 cm de mitjana de longitg circular. | 08020-453 | Cal Taco | 41.3333100,1.9332400 | 410737 | 4576308 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34259-foto-08020-453-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34259-foto-08020-453-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Cal destacar que la disposició i mida similar dels arbres que componen aquest espai natural, podria tractar-se d'una pineda replantada. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34270 | Parc Natural del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-del-garraf | http://www.diba.es/parcsn/parcs/index.asp?parc=10 | El Parc Natural del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector sud-oest de l'anomenada Serralada Litoral Catalana. Els seus límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès. Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees, la major part de les quals pertanyen al terme municipal de Begues. El Parc Natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l'extrem oriental del parc. És un paisatge eminentment rocós i agressiu, amb nombroses cavitats subterrànies formades per l'acció de l'aigua sobre la pedra calcària. El relleu està solcat per rieres seques encaixades entre el rocam, conegudes com a fondos. Els cims més alts són la Morella (594,6 m) i el Rascler (572 m). La pedra calcària, que compon gairebé la totalitat del massís, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens de dissolució, la formació dels processos anomenats càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers. Ben diferent és la zona d'Eramprunyà, caracteritzada per gresos i conglomerats de colors rogencs que constitueixen un paisatge força abrupte. El relleu més destacat del Garraf és el modelat càrstic, és propi de les regions calcàries, on l'acció erosiva de l'aigua exerceix fenòmens de corrosió superficial i subterrània de les calcàries, originant uns relleus específics i uns determinats fenòmens de circulació hídrica. La morfologia càrstica del massís condiciona la hidrologia de la zona. D'aquesta manera, la conca de drenatge ve definida per les aigües superficials, pràcticament nul·les, i les aigües subterrànies, de les quals destaca el riu subterrani de la Falconera, de 600 m de recorregut, una fondària sota el nivell del mar de 81 m i un cabal mig de 500 l/s, arribant als 200 l/s en períodes d'estiatge i als 10.000 l/s en fortes avingudes. La situació costanera determina un clima típicament mediterrani: pluges a la primavera i la tardor, escasses però torrencials, i temperatures suaus; hiverns temperats i estius calorosos i eixuts. Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que el caracteritza és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana. A l'interior, trobem fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria afectats pels incendis forestals i avui en procés de regeneració. En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull. Les dures condicions ambientals del massís (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. Aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí. La confluència d'ambients ecològics que es produeix al massís -transició entre l'alzinar i la màquia de garric i margalló- es reflecteix també en la fauna herpetològica (molt sensible a aquests canvis), de manera que podem trobar espècies de caràcter termòfil i procedència nordafricana com la serp de ferradura i l'escurçó ibèric, juntament amb altres de caràcter centreeuropeu com la salamandra i la noia. Finalment, el gran desenvolupament del sistema càrstic ha permès la formació d'una interessant vida cavernícola. | 08020-387 | Massís del Garraf | El paisatge actual del massís de Garraf és el resultat de la forta humanització que aquest ha sofert des del paleolític fins a l'actualitat. Segons les dades paleoambientals obtingudes en les excavacions arqueològiques a partir d'estudis antracològics i carpològics, que permeten la reconstrucció hipotètica de la flora del massís a partir del neolític, sembla que entre el quart i el segon mil·lenni aC hi devia dominar un bosc mixt amb una associació d'alzinar litoral amb roure de fulla petita (Quercetum ilicis galloprovinciales ssp. Quercetosum faginae), variant calcícola de l'alzinar similar a la que avui persisteix en algunes zones dels Ports de Tortosa entre els 500 i els 1.000 m d'alçada. A més de les espècies que donen nom a l'associació, se'n documenten d'altres, com l'aladern, el fals aladern, l'arboç, el sever i la blada. Cap al 3.800 aC és documentada la introducció dels primers conreus de blat, d'espelta i d'ordi (Triticum monococcum, triticum dicoccum i Hordeum vulgare), alhora que comença la degradació antròpica del bosc a causa de les pràctiques agrícoles fonamentades en el sistema d'artigues, cosa que fomentà la flora heliòfila. Cap al 1.000 aC, a la Vall de Begues, l'associació primitiva havia estat substituïda per una màquia litoral de garric i margalló (Quercolentiscetum), amb predomini del pi blanc acompanyat d'ullastre, llentiscle i arçot, sense que arribés a desaparèixer completament d'alzinar. Moment en que també hi apareix el conreu del blat modern (Ttriticum aestivum) i del lledoner (Celtis australis). Amb l'arribada dels romans, si fa no fa, començaran els conreus d'ordi modern i, en particular, de la vinya (Vitis vinifera). Aquest darrer conreu serà el dominant al massís fins gairebé a l'actualitat, amb dos moments culminants en què féu retrocedir el bosc en vastes àrees, el primer als voltants del naixement de Crist, quan el vi del Baix Llobregat, el Vallès i el Maresme conquerí una bona part del mercat de la ciutat de Romà², i la darrera el s.XIX, quan la fil·loxera destruí la vinya francesa. Al final d'aquest segle, també la vinya de Garraf fou damnada i s'inicià el pas cap al bosc, que fou en bona part truncat per l'incendi de 1982. En època romana, el bosc podia haver estat d'alzinar esclarissat (Quercetum illicis galloprovinciales ssp. Arbutetosum), segons dades obtingudes a Viladecans, on sembla documentar-se un clar predomini de l'alzina, acompanyada d'arboç (Arbutus unedo) i, molt minoritàriament, de pi (Pinus halepensis). Al llarg de tota la història, i fins a moments ben recents, el massís és habitat per una fauna diversa, amb abundants cèrvids, porcs senglars, lepòrids, llops, guineus, llúdrigues, marts i gats mesquers. A partir del neolític antic, aquestes espècies hauran de competir amb els ramats introduïts per l'home, amb predomini de la cabra sobre l'ovella i amb l'aparició del bou. Posteriorment s'hi incorporà el porc domèstic, juntament amb una importància més gran dels bòvids. Des dels temps medievals, els ramats de cabres i d'ovelles hi seran dominants, i tindran probablement un paper determinant en l'evolució de la flora. El massís és una barrera orogràfica considerable, de manera que els camins naturals que la travessen han estat sempre clau de les comunicacions entre la depressió del Penedès, la costa i la vall del Llobregat. Això ha motivat la construcció de diversos camins antics que avui estan desapareixent com a resultat de la superposició de les carreteres modernes, de la construcció de pistes forestals i de la invasió del bosc. A causa d'aquesta mateixa complexitat orogràfica, el Garraf ha estat refugi privilegiat de bandolers i de guerilles, fins als maquis dels anys quaranta, i escenari de confrontacions armades, com la batalla de Bighash (any 989), que probablement donà nom al turó de la Desfeta. Com a frontera entre la Catalunya Nova i la Vella, fou base d'alguns dels castells que l'asseguraven (necessitats avui d'una restauració urgent). | 41.3121400,1.9004700 | 407965 | 4573992 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34270-foto-08020-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34270-foto-08020-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | A més de Begues, l'àrea que ocupa el Parc inclou els següents municipis: Avinyonet del Penedès, Castelldefels, Gavà, Olesa de Bonesvalls, Sant Pere de Ribes, Sitges i Vilanova i la Geltrú.L'òrgan gestor del Parc és l'Àrea d'Espais Naturals de la Diputació de Barcelona, les oficines al Parc estan situades a la carretera de Rat Penat a Plana Novella, km 3,5 08870 Sitges. El Parc del Garraf forma part de la Xarxa de Parcs Naturals, promoguts i gestionats per la Diputació de Barcelona. El Pla especial del Parc del Garraf va ser aprovat en data 24 de maig i 16 de desembre de 1986 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 805 de 18 de febrer de 1987. Ha estat modificat en data 22 de novembre de 1995 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 2157 de 22 de gener de 1996, i en data 19 de novembre de 2001 i publicada la seva aprovació en el DOGC núm. 3592 d'11 de març de 2002. El Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona gestiona aquest espai protegit en col·laboració amb els municipis que en formen part i amb la participació de diversos sectors implicats. Des de l'any 2000, el parc està agermanat amb la Riserva Naturale Monte Soratte, i des de l'any 2001 amb el Parco Naturale della Maremma. El conveni de col·laboració entre el Parc Natural del Garraf i la Riserva Naturale Monte Soratte ha propiciat l'agermanament entre dos municipis d'ambdós parcs: Begues, per la part catalana i Sant'Oreste, per la part italiana.El principal objectiu de la gestió del parc és, mitjançant fórmules participatives i de consens, donar compliment al seu pla especial garantint: la preservació dels valors naturals i culturals, l'ús públic ordenat de la muntanya, les demandes culturals, pedagògiques i científiques i el desenvolupament socioeconòmic.(Continuació història)Igualment, l'home ha explotat els recursos del massís des de temps immemorial, començat per la variscita, un fosfat d'alumini de color verd que es troba en les pissarres paleozoiques de Gavà, emprat en el neolític per a fer-ne denes de collaret, cosa que originà les mines més antigues conegudes a la península Ibèrica (3.400 aC). També el ferro, la pedra calcària, la calç, el gres del Bundsandstein i el ciment han motivat explotacions mineres des dels temps ibèrics fins a l'actualitat, tot transformant el relleu i el sòls del massís. També d'altres recursos naturals, com la fusta, el margalló i les terres cultivables, han estat objecte d'aprofitament intensiu des de temps remots. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||
| 34274 | Avenc Joan Cabeza | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-joan-cabeza | FERRER, R. (2008). Nueva sala en el avenc Joan Cabeza, Begues (Barcelona), News Corb. Publicación electrónica de Flash Black Corb, fotografía y exploración subterrània, 2 (mayo 2008). www.flashblackcorb.com/Avenc_J.Cabezas.pdf [consulta: 25 d'agost de 2009] FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FLASH BLACK CORB (2008) Avenc Joan Cabeza (-65 m), Natura i aventura, 21 (octubre de 2008): 32-35 | Avenc de 60 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 49 metres d'àmplies dimensions que duu a una rampa amb un ressalt de 4 metres. A la cota -25 m s'obre una sala lateral a la que s'hi accedeix per una estretor per la que s'ha d'ascendir uns 10 m. Aquesta sala, d'uns 8 m d'amplada, compta amb formacions espectaculars repartides pel sòl, parets i sostre. | 08020-401 | Puig Verdeguer | El descobriment d'aquest avenc fou fortuït quan una màquina excavadora gairebé caigué al fons de l'avenc mentre extreia sal de llop per una indústria ceràmica local. El nou avenc fou explorat per primer vegada a l'any 1980 per membres del SIEP-CE Poblet. L'any 2008 el grup Flash Black Corb hi descobrí la bella sala lateral. | 41.3126600,1.9172300 | 409368 | 4574032 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 | |||||||||||||
| 34292 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues | GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA (1991). Vol. I: Introducció, Bacelonès, Baix Llobregat. Enciclopèdia Catalana, pp. 457-459 | En alguns trams del seu recorregut, l'entorn natural de la riera està força malmès. | Riera que travessa el terme de Begues en sentit est-oest, que es forma per diversos braços sota el Turó de la Desfeta i el Puig de les Agulles i s'ajunta a l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls amb la riera d'Oleseta i la de Jafra, a la part més meridional, ambdues tributàries de la riera de Ribes. En aquest ecosistema s'inventarien un nombre d'espècies vegetals diverses, a causa de la fragmentació de la vegetació típica dels boscos de ribera, com les pollancredes, omedes o freixenedes, a les quals se li afegeixen altres espècies afins a ambients humits i espècies pròpies de la vegetació típica mediterrània. Així, a la riera de Begues s'hi poden trobar pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus angustifolia), algun salze (Salix sp.) i algun saüc (Sambucus nigra), espècies dels boscos de ribera mediterranis de terra baixa. També s'hi troba vegetació d'ambients d'aigües entollades com canyes o canyissos. A les vores de la riera troben els joncs, el càrex pèndul, el mill gruà i la sarriassa. I envoltant tots aquests espais força estrets i ombrívols es desenvolupa una xarxa de lianes. Es tracta de lianes de diverses menes: l'heura, l'arítjol, el lligabosc, la vidalba, l' esbarzers i els rosers silvestres, com l'englantina. Com a espècies característiques de la vegetació natural mediterrània a la riera de Begues es troben arbres com l'alzina (Quercus ilex) i el roure de fulla petita (Quercus faginea), el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea), propis de les masses forestals properes que aprofiten els pendents i la perifèria de la riera per instal·lar-s'hi formant en conjunt un corredor boscós de vegetació natural. En aquests ambients es desenvolupen molt bé les molses, diversos arbustos, com el ginebró, encara que és més propi de climes més freds, i espècies tan delicades com la viola de bosc. En conjunt el paisatge de la riera de Begues és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació diversa. | 08020-419 | 41.3384800,1.8941700 | 407475 | 4576922 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34292-foto-08020-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34292-foto-08020-419-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-06-04 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 167,54 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml