Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33912 | Sant Cristòfol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-rectoria | L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 7, octubre de 2001, p. 6-7. SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 27-29. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XVI | L'església ha estat recentment restaurada i inaugurada el dia 30 de maig de 2009. Cap dels seus elements arquitectònics originals ha patit cap modificació. | Església de planta rectangular d'una sola nau amb absis poligonal de tres costats i teulada de teula àrab a tres vessants, dos d'aquests a cada lateral i un frontal. A la zona de l'absis, la teulada és a tres vessants, un per cada mur. A la cantonada sud-est, a la dreta de la façana principal, està integrat el campanar de torre, de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, dels quals únicament té finestres el pis superior, una a cada costat. Corona el campanar un sostre de rajoles vidrades a quatre vessants. A la façana principal destaca el portal d'entrada al temple, d'estil renaixentista, amb porta ferrada de doble batent (descrit en l'apartat d'observacions). Per sobre de la portalada hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 35) i a sobre, per sota de la cornisa hi ha una rosassa amb el marc fet amb blocs de pedra i un vitrall decorat amb un sagrat cor travessat per set espases. La superfície de les façanes exteriors del temple presenten un arrebossat de color salmó apagat, fruit de la recent restauració, excepte a les cantoneres, on s'han deixat a la vista els carreus que les conformen. A l'interior, l'església presenta, com ja s'ha indicat, una nau única, amb quatre capelles, dues a cada lateral de la nau, creant així tres trams, dos per les capelles laterals i un tercer tram sota el cor, tot just a l'entrada a l'edifici. Les voltes són de tipus ogival amb nervis motllurats de pedra i les claus decorades amb escultures en baix-relleu. A la zona de l'absis, des de la clau de volta central, baixen sis nervadures que reparteixen el sostre d'aquest sector en cinc tramades, dues a cada paret lateral i una única a la central. Al centre de l'absis, sobrealçat per dos esglaons, hi ha l'altar de pedra, modern. En un dels costats de l'absis hi ha una imatge de Sant Cristòfor, d'època barroca (veure fitxa 322). Les capelles laterals presenten, al sostre, nervadura ogival tancada amb clau de volta, igual que a la nau central. Totes les nervadures del sostre del temple descansen sobre mènsules que sobresurten del parament superior del mur, i si bé les de la nau central no presenten decoració, les de les capelles laterals estan decorades escultòricament amb carasses d'éssers fantàstics. El cor de l'església, ubicat al tram de la primera crugia, està situat a l'alçada entre la porta d'entrada i la rosassa de la façana principal. Presenta un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior. L'accés al cor es realitza per l'escala de cargol de la torre del campanar, la porta de la qual està situada a la planta baixa, a la primera crugia, al costat de l'epístola. Al terra de la nau central, el paviment es modern, De rajola de terra cuita, encaixats al paviment es conserven tres antics ossaris, dos d'ells davant de l'arc triomfal que dona accés a l'absis, i el tercer davant de la primera capella del costat de l'evangeli. A la làpida de l'ossari situat al cantó de l'epístola, davant de l'absis, es llegeix: 'Mars 1803. Aquí és sepultat lo R(ector) Visens Serra (il·legible) Egas'. A l'ossari situat davant de l'absis al costat de l'evangeli es llegeix: 'Ramon Serdà Rector. 1843'. Finalment, a l'ossari situat davant de la primera capella del costat de l'evangeli es llegeix: '(...)D MDCC(...) (...)ICO SEPUL(...) EIUSDEM'. Finalment, cal destacar les restes arqueològiques aparegudes al subsòl de la sagristia (veure fitxa 107). | 08020-45 | Carrer Alacant, 8 | La història de l'església de Sant Cristòfor de Begues està íntimament lligada als orígens de Begues com a poble. Així, la primera referència documental de Begues és de mitjans del s. X. Es tracta del testimoni aportat pel Cartulari de Sant Cugat del Vallès, on hi consten donacions al monestir de terres de propietat alodial en el terme de Begues. En un altre text de l'any 972 del mateix Cartulari trobem el nom de Begues, en aquest document es fa donació al monestir de Santa Maia de Castelldefels d'un alou propietat de Daniel i de la seva muller Espetosa que posseïen en el terme de Begues. En el testament sacramentari del 5 de setembre de l'any 981, apareix esmentat el lloc de Begues, amb la particularitat que es fe referència concreta a la seva església de Sant Cristòfor. Els testimonis juren que Galí va fer donació de 'suum alaude, quod abebat in Begas, ad domus s. Christofori concessit' (l'alou que tenia a Begues el donava a l'església de Sant Cristòfor). El fet que en aquest testament es mencioni la paraula 'domus' junt amb el nom de Sant Cristòfor, ha fet pensar que en un principi fos una cel·la monàstica per afavorir el repoblament depenent del monestir de Sant Cugat, tal com consta en la documentació i que més tard esdevingué parròquia. El que sí que es pot afirmar és que el lloc d'emplaçament de l'antiga església és el mateix on avui està situada la vella rectoria i parròquia de Sant Cristòfor. L'any 1391 aquesta antiga parròquia fou unida a la mensa capitular de Barcelona. El temple fou reconstruït i ampliat entre 1575 i 1578. El dia 11 de novembre de 1574 es firmaren les capitulacions entre els síndics de Begues per una part i Joan de Montese i Bernat Truell, trencadors de pedres del regne de França, 'per a picar i posar en l'església de dita parròquia tant per lo portal, cantonades de l'església i capelles, arcades, esperons, campanar i claus i algú més, finalment tantes pedres com serà menester, a dita dels mestres, exceptuant les pedres dels altars'. El 29 de maig de 1575 se signaren unes altres capitulacions amb el mestre de cases Lleonard Bosch per la construcció de l'església. La pedra utilitzada per a la construcció de l'església va ser extreta de sota el mas Glaçat i l'encarregat de traginar la pedra i la calç va ser Climent Garau. L'obra es començava el 10 de juliol de 1575 i la seva consagració va ser el 5 de març de 1579. el preu pagat per la nova església fou de 800 a 1000 lliures que es pagaren en tres anys. El sistema emprat per recaptar els diners fou que cada pagès pagués una quartera de blat, mestall, forment, sègol, ordi i espelta a raó de cada vint una. Bartomeu Vendrell fou l'encarregat de pagar l'obra a l'haver fet encant sobre les collites. L'església de sant Cristòfor resultà una construcció molt harmònica i d'una gran bellesa arquitectònica d'estil renaixentista, bé que arrelada en la tradició d'un gòtic tardà. El dia 30 de maig de 2009 es reinaugurà l'església del barri de la Rectoria, després de finalitzar la darrera campanya de restauració de l'edifici. | 41.3290200,1.9439600 | 411628 | 4575820 | 1578 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Lleonard Bosch | (Continuació descripció)Descripció del portal d'entrada al temple, situat a la façana principal: Els muntants del portal presenten columnes d'orde toscà que suporten un entaulament clàssic, amb arquitrau, fris decorat amb tríglifs i cornisa, sobre el qual descansa un frontó doble. Al centre del timpà hi ha una imatge escultòrica en baix relleu del bust d'un Crist barbat, envoltat amb una túnica, el qual presenta el braç dret alçat i la mà en actitud de beneir, mentre que a la mà esquerra sosté un globus terraqüi. Als extrems del frontó i al cim del mateix hi ha tres escultures més en baix-relleu: a l'extrem esquerre hi ha una imatge de Sant Jordi alat, portant l'escut amb la creu a la mà esquerra i la llança a la dreta, amb la qual sotmet a un drac als seus peus. El personatge porta armadura de màniga curta i casc. El cim del timpà està coronat per una estàtua de Sant Cristòfor, amb el nen Jesús sobre l'espatlla esquerre i el bastó a la mà dreta. Ambdós personatges vesteixen amb túnica. El rostre de Sant Cristòfor està mutilat, tot i que s'observa la part baixa d'una barba. Finalment, a l'extrem dret del frontó hi ha la imatge de l'arcàngel Miquel amb una espasa a la mà dreta i un plat de balança a la mà esquerra.L'orientació d'aquesta església és nord-sud. | 91|92|93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
| 33914 | Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaques | MURCIA NAVARRO, Carlos (2008): 'Excursió a Jaques', dins L'EIXARMADA, núm. 10, juliol, p. 18-21. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XVIII | L'estructura de l'edifici presenta sectors enrunats i d'altres que amenacen ruïna. A l'interior es poden observar desperfectes fruit del vandalisme. | Masia de caire agrícola que presenta les característiques típiques del massís del Garraf, que es poden apreciar, ja que la construcció manté l'estructura original, i fins i tot la coberta. Està formada per diversos edificis, un dels quals dedicat a habitatge i altres a corrals. La façana de l'habitatge mira cap al sud-oest. Al darrere, un dipòsit o pu circular emmagatzema l'aigua de pluja recollida per la teulada, encara dempeus. La masia de planta rectangular, consta del cos principal i diferents annexes. La teulada de la masia es divideix simètricament en dues parts, una més elevada que l'altre, aquest diferencial s'ha resolt amb un muret de pedra. La carena és paral·lela a la façana. El parament és de paredat antic lligat amb morter de calç en la façana principal i en una part de la de ponent un extrem de la construcció, podria de ser d'un moment diferent a la resta de l'edifici, que es presenta arrebossat. Aquesta façana principal presenta, curiosament, el parament de pedra en la meitat superior, mentre que en l'inferior existeix parament arrebossat, el que assenyala dos moments de la construcció. La porta d'entrada té llinda de fusta i muntants de maó en aquesta façana. Existeix una única finestra emmarcada en construcció de maó i una petita obertura a nivell de planta baixa. A la façana principal la porta s'ha enrunat. A l'interior s'observen els embigats dels forjats del primer pis i els de la teulada, i la boca d'un forn. A l'exterior hi ha els corrals i un cup. | 08020-47 | Pla de Can Jaques | Aquesta masia es començà a construir possiblement a partir de l'any 1704. L'1 de març d'aquell any, els barons d'Eramprunyà van establir la finca erma a Josep Grau, pagès. Limitava a l'oest amb el fondo de l'infern, a migdia amb Josep Raventós de la Plana Novella, i al nord i ponent amb els propis barons. Gràcies als llibres de bateigs i les publicacions de Vicente Medina i de la Conxita Solans i la Mª Rosa Bondia, tenim constància dels diferents veïns de Jaques: Antoni Grau de Jaques (1719), Baldiri Pujol Raventós de Jaques (1778), Jaume Grau Pujol de Jaques (1799) i Francesc Papiol de Jaques (1849). L'any 1880 la masia de Jaques encara fou visitada pel rector per a fer-hi el salpàs. | 41.3095500,1.8618600 | 404729 | 4573746 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33914-foto-08020-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33914-foto-08020-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33914-foto-08020-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33915 | L'Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Transformat en sala d'actes municipal el 1995-97 segons projecte de l'arquitexte Eulalia Riera Llauger. | Edifici de planta rectangular de planta baixa amb teulada de teula àrab a doble vessant. L'immoble correspon a la tipologia d'edificis propis de l'època industrial a Catalunya, donat que combina, a la superfície dels paraments, els blocs de pedra irregulars amb el maó vist, element aquest últim que es troba a tots els marcs de les obertures i a les cantoneres de l'edifici. Així, la façana principal de l'edifici és la situada al nord-est. En aquesta destaca un cos que sobresurt lleugerament a la part central, amb una finestra ample d'arc de mig punt dividida, al seu interior, en tres finestres allargassades, la del centre més alta que les laterals. Igualment destaquen les cantoneres, també de maó vist, així com el capcer d'aquest cos, esglaonat. La presència d'aquest cos que sobresurt del parament de la façana principal es tradueix a la teulada de l'edifici en un trencament del vessant nord-est per encabir la seva coberta. A cada costat d'aquest cos que sobresurt s'ubiquen dues portes d'accés a l'edifici, rectangulars i molt altes, per bé que enmarcades per uns muntants de maó vist i, a la part superior, rematades per un arc deprimit còncau, també de maó. Les façanes laterals (sud-est i nord-oest) presenten, centrant el parament, una gran finestra d'arc de mig punt, dividida, al seu interior, en quatre finestres allargassades, les dues centrals més elevades que les laterals. Entre el cim de les dues finestres centrals hi ha una petita obertura circular, a mode d'ull de bou. Per sobre d'aquesta finestra, al capcer de la façana, hi ha una finestra d'ull de bou amb marc de maó. Finestres com la que s'acaba de descriure es troben dues més a la façana sud-oest. A la façana nord-oest també hi ha una finestra igual, per bé que ha estat reformada a la part inferior per convertir-la en porta d'accés a l'interior de l'edifici. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un edifici de nova construcció, un annex modern que completa les instal·lacions del local social que és actualment l'Escorxador de Begues. Finalment, cal esmentar que tot l'edifici té, a la part inferior, un sòcol de blocs de pedra, i la cornisa, de maó vist, que envolta igualment l'edifici just per sota de la teulada. | 08020-48 | Avinguda Sitges, 12 | 41.3309300,1.9185100 | 409501 | 4576059 | 1930 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Originalment les façanes estaven estucades. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33918 | La Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parellada | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XVI | Tot i que l'equip elaborador d'aquest Mapa de Patrimoni no ha obtingut accés a l'interior del recinte de l'immoble, aquest sembla presentar diversos signes de modificació fruit de diverses restauracions. | Edifici amb teulada a dues vessants amb carenera paral·lela a la façana. Distribució aparent en tres cossos amb un cos afegit a ponent que va allargar la façana. A la façana principal destaca un arc de mig punt i un balcó a sobre amb quatre mènsules motllurades com a elements més destacades. | 08020-51 | Entre Mas Ferrer i Can Rigol | El fogatge de 1515 apareix en Jaume Petit de la Parellada. De l'any 1580 (Rafaela Joana Petit) a 1724 (Magdalena Petit Martí), consten els bateigs dels Petit de la Parellada. El capbreu de 1595 Mas Parellada és propietat de B. Petit. Inclou el mas Garau i Bartró. Límita amb Mas Roig i mas Vidre. L'any 1756 és propietari Gabriel Freixas. El capbreu de 1819, Vicens Freixes, ciutadà honrat de Barcelona, confessa el Mas Petit de la Parellada. L'any 1824 va ser propietat de Joan Puigventós, de Sitges. L'any 1849 és anomenada la Casa Parellada. Després d'haver estat habitada per la Guardia Civil a finals dels anys 90, l'any 2005 va ser ocupada per membres del col·lectiu okupa. | 41.3277200,1.9157700 | 409267 | 4575705 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33918-foto-08020-51-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici va patir una transformació profunda a mitjans del segle XX,, moment en que es varen adaptar els corrals i pallisses en habitatge. | 95|98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33919 | Les Casetes del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-roure | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVIII | En procés d'enrunament incipient, envaïda per la vegetació. | Masia de dos cossos adossats amb teulada simetria de dues vessants perpendicular a la façana principal. Els paraments són de pedra lligada amb morter i ciment modern. És destacable l'ús de maons en les entrades principals als dos cossos i de les dues úniques finestres amb que compten, col·locats en sardinell per formar un arc rebaixat en el cas de les portes. A la banda de llevant destaca un baluard de parament de pedra, de planta més estreta que els dos cossos principals, amb un gran portal d'arc rebaixat fet igualment de maó. A l'interior d'un dels edificis s'observa l'inici d'un gran arc de maons. L'estat actual de l'edificació no permet una descripció detallada. | 08020-52 | La Plana del Roure | Històricament aquesta havia estat la residència del masover de la masia del Roure. | 41.3196500,1.9267200 | 410172 | 4574798 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33919-foto-08020-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33919-foto-08020-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33919-foto-08020-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33921 | Vallgrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallgrassa | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | La masia està restaurada. | Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament: dues a la planta baixa (el portal d'entrada, d'arc rebaixat, i una finestra a l'esquerra, rectangular i amb la llinda de fusta); i dues finestres al primer pis, també amb la llinda de fusta. Enmig d'aquestes finestres es troba un rellotge de sol (veure fitxa 399). La superfície de la façana està feta amb blocs de pedra irregulars, i està pintada de blanc, excepte a la zona de les cantoneres, on s'ha deixat la pedra vista. Destaca, a la cantonada esquerra de la façana, un cos semicilíndric adossat, que arriba a l'alçada del primer pis, i que es correspon, interiorment, amb un forn de llenya que hi ha en una de les estances.A l'interior destaca la sala principal de la planta baixa de l'edifici original, on es conserva una llar de foc de grans dimensions, a l'esquerra de la qual hi ha la boca del forn de llenya anteriorment esmentat, de forma quadrada amb ampit de pedra; el terra de l'interior del forn és de rajola d'argila refractària, i la volta en forma de cúpula, de pedra. A la dreta de l'edifici principal s'adossa un cos rectangular, de pedra, amb teulada a doble vessant amb tres arcades exteriors, a l'interior del qual s'allotja una sala per a exposicions temporals, que antigament feia la funció de cavallerisses. | 08020-54 | Vallgrassa | La masia apareix documentada l'any 1849 com a Casa Vallgrassa, pagant cens per quintes, i més tard, apareix també al salpàs de 1880 A mitjans del segle XX hi van viure els Ferrer de Cal Gepis. Actualment la masia de Vallgrassa acull el Centre Experimental de les Arts del Parc del Garraf, a través d'una concessió de la Diputació de Barcelona. | 41.2863400,1.8774600 | 406002 | 4571152 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33921-foto-08020-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33921-foto-08020-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33921-foto-08020-54-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33922 | Petit Casal/El Colmado | https://patrimonicultural.diba.cat/element/petit-casalel-colmado | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Les reformes s'han fet sense respectar el cromatisme original. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, excepte a les cantonades sud-est i nord-oest, que queden rematades per una torratxa d'un sol pis. Es tracta d'un edifici senyorial, amb decoració d'estil modernista, tot i que les façanes nord i oest mai han tingut decoració. La façana sud, que dóna al carrer Major i que fou l'entrada original a l'immoble presenta, a la planta baixa, tres portals coronats amb arc conopial; el del centre més ample que els laterals, que actualment estan tapiats. Entre aquestes entrades hi ha un sòcol que presenta un arrebossat de color salmó. A nivell del primer pis, o pis principal, les obertures estan situades simètricament sobre les portes de la planta baixa, ja descrites. Es tracta de portes coronades per arcs carpanell emmarcades amb decoració de motius vegetals i florons al centre de l'arc, i rematat amb volutes als extrems. Aquestes portes donen accés a balcons amb barana de ferro forjat, més ample en el cas de la finestra central. La part alta de la façana està coronada per una balustrada que presenta, a la part central, un frontó de formes ondulants i decoració vegetal a la seva superfície, en aquest cas unes tiges que envolten un ull de bou. Cal destacar que la cantonada sud-est, com ja s'ha dit, està rematada per una torratxa que sobresurt en un pis de la resta de l'edifici. Aquest pis superior presenta dues finestres a cadascuna de les quatre cares de la torratxa; aquestes finestres tenen barana decorada amb motius vegetals i coronades per un frontó triangular, a mode dels frontons de l'art clàssic. La torratxa està coronada per un sostre a quatre vessants. La façana est, que dona al passeig de l'Església, presenta una disposició de les obertures idèntica a la ja descrita per a la façana principal, per bé que a les portes del primer pis els balcons són tots iguals, sense que el central presenti unes dimensions més grans que els laterals. Igualment, la balustrada de la part superior és de ferro forjat, més senzilla. La superfície de les façanes és de color salmó trencat. Com ja s'ha indicat més amunt, les façanes nord i oest han perdut la seva decoració original, restant les finestres rectangulars, sense balcons ni motius ornamentals de cap tipus. Igualment, la torratxa de la cantonera nord-oest de l'edifici està coronada per un terrat pla. Pel que fa a l'interior de l'edifici, aquest està totalment reformat. | 08020-55 | Passeig de l'Església, 1 | L'edifici del Petit Casal, d'estil modernista, va ser fundat el 1909 per Jaume Petit. Va esdevenir el centre social de la gent de dretes a principis del segle XX. Esdevingut una botiga de queviures, popularment se l'ha anomenat Colmado. | 41.3311100,1.9221400 | 409805 | 4576075 | 1909 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33922-foto-08020-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33922-foto-08020-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33922-foto-08020-55-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L' edifici originalment quedava adossat a diverses cases que ocupaven el solar que es convertí en la plaça Camilo Riu. L'enderrocament d'aquests edificis va convertir en façana l'antiga paret mitgera reformada amb noves obertures. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 33925 | Mas Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pasqual | <p>PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit</p> | XIV | Segons informació oral dels propietaris, aquest immoble està força reformat a l'interior.La planta baixa d'aquest edifici va ser reformada completament entre els anys 2003 i 2004. | <p>Masia de planta quadrada amb teulada de teula àrab a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta les obertures ordenades simètricament; a la planta baixa hom troba el portal d'entrada a l'edifici a la part esquerra, d'arc carpanell. A la part central i a la dreta de la façana hi ha dues finestres quadrades amb ampit. A nivell del primer pis hi ha tres finestres quadrades senzilles, amb ampit, sense balcó, situades simètricament sobre les obertures del pis inferior; per bé que a l'esquerra de la finestra situada a la banda esquerra de la façana, hi ha un finestró quadrat, més petit. Entre la finestra central i la situada a la dreta en aquest nivell de la façana, es situa un rellotge de sol (veure fitxa 400). Finalment, sota el cim de la cornisa s'obre la finestra de les golfes, d'arc carpanell molt rebaixat amb ampit i finestra a doble batent. Pel que fa a la teulada, cal destacar el fet que el vessant dret s'ha escurçat respecte a l'esquerre. Això es deu a que a la façana lateral dreta s'adossa un altre edifici, de dimensions més reduïdes, de planta quadrada i teulada a dues vessants, d'una sola planta, més modern, amb un ample portal d'entrada d'arc escarser i una finestra quadrada a cada costat, destinat a magatzem. A la façana posterior de l'edifici destaca, a l'alçada de les golfes, un finestral d'arc de mig punt sobre el qual hi ha la politja d'un pou que es troba al nivell del terra. A la part oest de la masia s'adossa un altre edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb planta baixa i pis, que antigament era l'habitatge dels masovers. Com a únic element destacable cal esmentar, a la façana principal, la porta d'entrada, d'arc carpanell. A l'interior de l'edifici es conserva una arcada gòtica i una llar de foc. Algunes finestres tenen festejadors, ara tapiats. A poca distància de l'edifici hi ha una mina natural d'aigua (veure fitxa 401).</p> | 08020-58 | Mas Pasqual, 3 | <p>Aquest mas ha rebut diversos noms al llarge dels anys: Casa d'en Triter, Mas Campamar, Mas Grau del Puig de Santa Eulàlia, Mas Llaurador, Mas Pasqual i Cal Ritu. El primer esment és en un capbreu datat l'any 1390. La casa i els honors d'en Triter apareixen com a límit est, sud i oest de Ferrer Vendrell per la Reguessona, i es fa referència al camí de les Codinelles i el mas Fruge; ambdós topònims fan referència a l'entorn de Santa Eulàlia. En un capbreu de l'any 1595 s'esmenta el Mas Campamar, al puig de Santa Eulàlia, confessat per Joan Carreras. Limita al nord, est i sud amb Jaume Sadurní de l'Espluga, i a l'oest amb Jaume Girona. A la confessió del Mas Pau, com a límit sud s'esmenta l'honor de Joan Carreras, que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al mas Planes. El mateix es diu del límit est del mig derruït mas Fruge, que limita a l'est i nord amb Joan Carreras, i que fou d'en Garau de Santa Eulàlia i amb el torrnet de les Codinelles. Al límit sud i oest del mas Sadurní de l'Spluga és l'honor de Joan Carreras de Santa Eulàlia, abans de Jaume Garau, i abans de Campamar. La finca del mas Campamar, propietat de Guerau de Santa Eulàlia, es va dividir en tres parts: la casa i una part de terres per Joan Cerreras, i la resta de terrs per Petit del mas Traval i per Sadurní de l'Espluga. El 1597 consta un precari a Joan Carreras i la seva esposa Isabel pel mas Carreras, abans Puig de Santa Eulàlia. El 1610, a la llibreta de compliment pasqual, hi ha una relació dels focs de Begues i les persones que els habiten. Al foc de Santa Eulàlia s'esmenten Joan Carreras, sa muller i el seu fill Joan. El 1614, Antoni Grau i la seva esposa Magdalena venen el Mas Grau o Campamar a Jaume Sadurní de la Spluga, que per donació el transmet el 1616 al seu net Jaume Pere Sadurní en casar-se amb Margarida Almirall, i d'aquesta per testament a Jaume Sadurní (1652) i d'aquest a Maria Sadurní (1670), casada en primeres núpcies amb Antoni Ravella i en segones amb Joan Pau Ros, i d'aquesta al seu fill Ramon Ros Sadurní (1706), que encara el confessa el 1716. El mas Grau de Santa Eulàlia limita al sud amb Jaume Girona, al nord i est amb Jaume Sadurní de l'Espluga i a l'oest amb aquest mateix i Can Pau de la Figuera. El 1714 Josep Llaurador, conseller barceloní i notari del baró d'Eramprunyà, havia comprat el Mas Llaurador amb 65 mujades de terra situades al coll Soronella. N'era masover en Pacià Carbó. Limitava a llevant amb terres d'en Sadurní, i al sud amb Can Martí. El mas fou segrestat entre 1714 i 1725, any en què l'embargament realitzat per les noves autoritats borbòniques fou aixecat. Per la ubicació al Puig de Santa Eulàlia i per l'antiguitat constructiva, Xavier Parellada (veure bibliografia) pensa que el Mas Llaurador (avui Mas Pasqual o cal Ritu) és el mateix mas Campamar, però manca trobar el lligam documental i aclarir la història de l'edifici entre els anys 1714-1716, on es solapen en Ros i en Llaurador com a propietaris. S'ignora quin nom tenia abans el mas que compra en Llaurador, però sembla que es tracta de Mas Pasqual i que és molt més antic que la data de compra. El 1732 consta Joan Tort com a masover del Mas Llaurador, mentre que segons el padró del 1756, Joseph Llaurador consta com a propietari que tributa al baró d'Eramprunyà pel Mas Pasqual. El 1759 el notari Josep Llauradó seguieix sent el propietari. El mas tenia en aquella època 9,23 mujades de sembradura, una de vinya, 92 de bosc i 11,41 ermes, amb un total de 113,64 mujades. El 1765 el Mas Llaurador era propietat de Joan Pasquel, de qui pren el nom actual. En un capbreu de l'any 1819 s'esmenten en Ramon Ribera Pasqual, hereu de Ramon Ribera, i Marianna Ribera Pasqual, hereva de Miquel Pasqual, pagès de Begues, qui confessa diverses peces de terra i tres casetes amb la pallissa a Lo Padronet, per les quals paga cens al Magnífic Anton Matas, successor de Joseph Llaurador, notari. El mas Pasqual és un dels que apareixen esmentats al salpàs de l'any 1880.</p> | 41.3363500,1.9118100 | 408948 | 4576667 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33925-foto-08020-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33925-foto-08020-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33925-foto-08020-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 33926 | Barraca de Mas Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-traval | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-59 | 41.3175200,1.9265100 | 410152 | 4574562 | 08020 | Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33926-foto-08020-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||||
| 33932 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 18. Centre d'estudis beguetans. | XIV | Masia de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una disposició asimètrica de les obertures, totes elles emmarcades amb carreus i dovelles de gres vermell. La porta principal, situada al centre de la planta baixa, és d'arc de mig punt. A cada costat de la porta trobem una finestra rectangular i, a ambdós extrems de la façana, dues portes secundàries, sense arc ni decoració destacable. L'alçada de l'edifici no és regular. Al costat sud-est presenta una part on només hi ha un pis. La façana en aquesta part és d'un parament diferent a la resta, pedra vista arrebossada parcialment de factura moderna. A nivell de primer pis destaquen les dues portes amb balcó i barana de ferro situades a la part esquerra de la façana, mentre que a la dreta trobem dues finestres quadrades, amb ampit, sense balcó. Enmig d'aquestes obertures hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 405). Cal fer menció en aquest punt de fet que el cos adossat a l'esquerra de la façana, ja esmentat, arriba justament a nivell del primer pis. A nivell del segon pis, trobem dues portes amb balcó amb barana de ferro, situades al costat esquerre, simètricament sobre les del primer pis, d'idèntiques característiques, mentre que a la dreta destaca la cantonada de l'edifici, que es resolt a partir d'una tribuna de tres arcades de mig punt, que continua a la façana est. L'edifici presenta les cantoneres de pedra vista, que juntament amb els carreus de les obertures contrasten amb la superfície del parament de les façanes, amb un arrebossat de color blanc. La cantonera sud-est, a més sobresurt lleugerament a nivell de la planta baixa, ja que en aquesta part hi té un contrafort adossat. Un baluard de pedra tanca la part frontal de la casa, una part de la façana de ponent -on destaca una construcció secundària de planta rectangular situada a diferents nivell segons la topografia del terreny -, i quasi la totalitat de la façana de llevant. A l'exterior de la casa destaquen el pou, l'era o un forn de pa circular, avui elements decoratius. | 08020-65 | Les Planes | El Mas de les Planes el trobem ben identificat amb aquest nom al segle XVII, tot i què l'origen del mas és molt anterior, encara que amb un altre nom. Al segle XIV se l'anomenava mas Costa, essent propietat de la família Costa, tot i que és probable que hagués pres el nom de l'indret per ser una zona de 'costes' (terres en pendent o properes a penya-segats). Segons un document notarial signat pel notari Folqueres, l'any 1338 Guillem Costa vengué el mas Costa a Bononat Panyella, família estesa i assentada a Begues que al segle XIV posseïen el mas Torra (a Puig Castellar) i la Massana. Segons un altre document signat pel notari fuster, l'any 1396 posseïa el Mas Costa en Jacob Panyella. En el capbreu de 1458 fet per Jaume March III just abans de l'esclat de la Guerra Civil Catalana (1462-1472), hem trobat que es declara posseïdor de les Planes en B. Petit, qui també té el mas Codinelles. Però sembla bastant probable que aquest nom de les Planes al segle XV sigui referit a un altre mas que avui es desconeix quin era. Aquest mateix mas de les Planes el tornem a trobar al capbreu de 1595 en la descripció d'unes afrontacions del Mas Pau, propietat de Montserrat Pau, 'abans dit mas Panyella de la Figuera. Té vinya plantada, erm i bosc. Limita amb Joan Sadurní de la Costa, amb Joan Carreras que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes i part l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols que abans fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina i també part amb el terme de l'Hospital de Cervelló'. A mitjans segle XVI en Climent Guerau del Coll, fill de Bartomeu, comprà el Mas Costa i Mas Glaçat. No obstant, en el capbreu de 1595 trobem com a posseïdor de Mas Costa i Mas Glaçat en Gabriel Panyella que l'hauria adquirit, potser per contracte d'establiment, a Climent Guerau. Tanmateix, segons un document signat pel notari Anton Seriol de l'any 1598, els barons d'Eramprunyà, Isabel de Torrelles i Francesc d'Erill, reconeixen el Mas Costa i Mas Glaçat a Joana, vídua de Climent Guerau, i el seu fill hereu, pel que pagaven 40 lliures. Al segle XVII és quan el Mas Costa perd el nom per passar-se a dir de les Planes, tot i que no queda clar quan es produeix. Serà l'any 1614, quan es fa el recompte dels habitants del poble a causa del Compliment Pasqual, que ens assabentem que a les Planes hi viu el matrimoni format per Pau Cirerol i la seva esposa i possiblement amb fills petits, que no queden recollits en l'enquesta del rector perquè en aquests recomptes s'excloïen els menors de 7 anys. A les llibretes dels anys 1617, 1618 i 1619 ja es nomena l'Helena, filla del matrimoni. En els anys següents, el nom de les Planes desapareix i la família Pau Cirerol passa a habitar el Mas Glaçat fins al 1634. Res fa pensar que el Mas de les Planes en aquesta època hagués desaparegut, però no en tenim més notícies fins l'any 1655. Segons un contracte d'establiment del 24 de gener de 1655, 'Antic Campamar lloga i fa lloguer a Ramon Costa de tota la casa y heretat del Mas Alemany y Mas Turallo y Mas de las Planas per cinc anys i cinc esplets'. Les referències que d'aquest es fan en els pactes del contracte sembla que no és més que un corral per guardar bestiar. És possible que durant alguns anys el Mas de les Planes no fos habitat i l'única referència que recorda la toponímia del Mas de les Planes la trobem al capbreu de 1632, quan es refereix a una peça de terra plantada de vinya, dita la Plana, que tenia cedida en contracte emfitèutic a Jaume Petit del Mas Trabal. | 41.3231500,1.9475300 | 411919 | 4575165 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història)Acabada la Guerra de Successió, l'any 1718, l'Intendent General Josep Patiño, per poder implantar el Cadastre General a Catalunya manà es confeccionés un cens de béns i persones de tot el Principat. El nom de les Planes no hi surt com a contribuent en els cadastres de 1717 a 1747. Degut a què les relacions de les propietats en terres, cases i bestiar, les confeccionaven el batlle i regidors del poble i després eren facilitades a l'Intendent general, les ocultacions per pagar menys resultaren tan evidents que obligarien a què l'any 1759 es desplacés per tots els pobles de Catalunya un censador per fer un cens definitiu. Aquest Cadastre registra el mas de les Planes com a casa pròpia de Joan Petit de les Planes, propietari del Mas Alemany i de la Clota.A partir de 1762 aquest mas gaudeix d'una gran vitalitat econòmica, hi viuen 13 persones, el mateix nombre que al 1800. Els Petit continuen amb la titularitat de la masia, que aixoplugava el 1852 a 10 persones. Les Planes, en els darrers 50 anys ha sofert diverses vicissituds, ha canviat de propietari, ha estat comprada per servir de restaurant, de casa d'estiueig, reformada,... Tot i així, encara conserva la imatge de masia que li va donar el seu caràcter. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33943 | Casa Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ubach | XX | Edifici de planta rectangular dividit en dos cossos annexos, amb planta baixa i dos pisos. L'edifici principal, que té la façana orientada a l'avinguda Torres Vilaró, és de planta quadrada i presenta terrat amb balustrada, mentre que a la part posterior té adossat un cos de planta rectangular, amb planta baixa i un sol pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant. El resultat és una edificació a diferents alçades, el cos principal més elevat i el posterior més baix. A banda, a la cantonada NW hi ha una extensió de la planta baixa, coronada a la part superior per una terrassa amb balustrada, mentre que a l'extrem SE hi ha una zona enjardinada tancada per un mur. L'edifici principal presenta, així, les obertures disposades simètricament a les façanes. Cada pis està separat per una línia horitzontal decorada amb rajoles que formen una sanefa de motius vegetals, amb un prim marc horitzontal al límit inferior i superior de l'esmentada línia de rajoles. Aquesta forma decorativa contrasta amb la superfície del parament de les façanes, les quals presenten un parament llis arrebossat de color blanc trencat. La cornisa superior és de maó vist i sobresurt en degradat de la vertical de la façana; per sobre hi ha la balustrada de la terrassa. Les cantoneres de l'edifici són també de maó vist. Totes les obertures, tant portes com finestres, són rectangulars i tenen un marc arrebossat de color groc clar. A nivell de planta baixa, la façana principal presenta la porta d'entrada ubicada a la meitat dreta, havent una finestra a l'esquerra. A la dreta de l'edifici principal hi ha l'extensió de la planta baixa que s'hi adossa, la qual té a sobre la terrassa lateral esmentada més amunt, que fa cantonada amb el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. A nivell de planta baixa hi ha, també, un sòcol revestit del mateix color vermellós que les cantoneres de maó vist. El primer pis o pis principal presenta dues portes disposades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa, que surten a un mateix balcó, allargassat, amb barana de ferro forjat. El pis superior presenta dues obertures més, en aquest cas dues finestres sense balcó. La façana lateral NW presenta únicament dues portes a nivell del primer pis, que donen a la terrassa lateral ja descrita, mentre que a l'alçada del segon pis no hi ha obertures. La façana lateral oposada, orientada al SW, no presenta cap finestra en tota la façana. | 08020-76 | Avinguda Torres Vilaró, 34 | 41.3294800,1.9279300 | 410287 | 4575888 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33943-foto-08020-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33943-foto-08020-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33943-foto-08020-76-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquesta casa també rep el nom de Can Cortada. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33944 | Casa a l'Avinguda Torres Vilaró, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-lavinguda-torres-vilaro-23-25 | XX | Edifici de planta rectangular amb teulada simètrica a dues vessants amb carena paral·lela a la façana. Es tracta de dos habitatges de planta baixa, adossats i independents. A la façana hi ha un sòcol de pedra a la base, i cal pujar tres graons per accedir al nivell de l'habitatge. La composició de la façana destaca per estar centrada per la porta d'entrada, guarnida per una línia de rajoles de ceràmica de color verd, col·locades esglaonadament per creuar horitzontalment la façana, fent-li de marc a la part superior de la porta. A la part superior de la façana, abans del coronament hi ha una cornisa que creua de la mateixa manera. El coronament té una motllura horitzontal on neixen tres cossos amb formes sinuoses, el central més gran que els dos laterals, provocant una composició simètrica en cada un dels habitatges, que són idèntics. Un jardí frontal i un mur de tanca clouen l'edifici a la part sud. | 08020-77 | Avinguda Torres Vilaró, 23-25 | 41.3299800,1.9271800 | 410225 | 4575944 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33944-foto-08020-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33944-foto-08020-77-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33945 | Villa Àngela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-angela | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta quadrada de planta baixa i terrat, d'estil noucentista. La façana principal és de composició senzilla: el portal d'entrada al centre, amb porta de doble batent i una finestra a cada costat amb reixa de ferro forjat decorada amb un medalló enmig dels barrots de ferro amb baix relleus de temàtica vegetal a l'interior. Cal destacar la decoració de les llindes de porta i finestres, feta a partir d'un motlle de guix o calç que representa una orla ovalada, sense decoració al centre, envoltada de tiges amb fulles. A la part baixa, la façana presenta un sòcol que sobresurt lleugerament del pla de la façana, arribant a l'alçada del marc inferior de les finestres. Per sobre de porta i finestres, un fris molt prim separa aquestes de tres petits ulls de bou, situats simètricament sobre les obertures, decorats també amb motlle de calç o guix de motius vegetals. Per sobre d'aquests ulls de bou es troba la línia de cornisa, horitzontal, i coronant l'edifici, al centre, un frontó circular al centre del qual hi ha una orla emmarcada, com la resta, amb motlle de guix o calç envoltat de decoració vegetal. Al centre d'aquesta orla hi ha una inscripció de ceràmica amb les paraules 'VILLA ANGELA'. El perímetre del terrat de l'edifici està envoltat per una balustrada. La façana lateral de ponent presenta una porta i una finestra. La porta dona accés al recinte enjardinat de la casa, i la única decoració que presenten ambdues obertures és una línia molt prima a mode de marc a la zona de les llindes. Al sector de ponent de l'edifici hom troba una altra edificació, corresponent a les antigues cotxeres i habilitada actualment com a magatzem i espai d'aparcament de vehicles. És un edifici senzill, de planta quadrada, d'una sola planta amb una sola obertura, una porta d'arc rebaixat, emmarcada; l'edifici està coronat per un frontó circular a la part central, sense decoració. | 08020-78 | Avinguda Torres Vilaró, 21 | 41.3299800,1.9269400 | 410205 | 4575944 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33945-foto-08020-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33945-foto-08020-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33945-foto-08020-78-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33946 | Colònies Luz Casanovas/ Les Hirondelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonies-luz-casanovas-les-hirondelles | XX | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc deprimit còncau, element que es repeteix a la resta d'obertures de la façana. Totes les obertures presenten un marc de maó vist i porticons de fusta a doble batent de fusta, de color blau clar, que destaquen per sobre del fons blanc de la resta de la façana. Un fris horitzontal de rajoles de ceràmica decorades amb un escacat de quadres blanc i blaus actua de línia de separació entre les obertures de la planta baixa i primer pis. Com ja s'ha indicat, les finestres del primer pis estan disposades simètricament sobre les de la planta baixa; la del centre és una porta que presenta balcó amb barana de ferro forjat, la base del qual està decorada amb el mateix fris de rajoles anteriorment descrit, respectant així la disposició horitzontal d'aquest element decoratiu. Cal destacar el fet que els vessants del sostre sobresurten respecte el pla de la façana, suportats per mènsules de fusta. L'edifici té adossat, a llevant, un cos rectangular, de planta baixa i pis, probablement edificat en una segona fase constructiva, que presenta una obertura a cadascun d'aquests nivells, de les mateixes característiques que les de l'edifici principal. La teulada d'aquest cos afegit és horitzontal. | 08020-79 | Avinguda Torres Vilaró, 19 | Antic xalet que fou casa de colonies regentada per una ordre religiosa. | 41.3300100,1.9267300 | 410187 | 4575948 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33947 | Edifici a l'Avinguda Torres Vilaró, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-a-lavinguda-torres-vilaro-18 | XX | Edifici de planta rectangular, d'una sola planta i sostre a doble vessant, d'estil noucentista. Destaca la façana principal, la qual està centrada pel portal d'entrada, d'arc de mig punt i porta de doble batent, flanquejat a banda i banda per una finestra d'arc de mig punt amb enreixat de ferro, modern. Sobre l'arc de la porta d'entrada a l'immoble sobresurt un sostre de teula a triple vessant, sostingut per dues mènsules, probablement afegit modernament. Per sobre de les obertures hi ha un fris horitzontal de rajola de decoració geomètrica que fa de línia divisòria just per sota de la cornisa, la qual presenta, alineades verticalment per sobre de la porta i finestres, unes petites obertures a mode de respirall, decorades amb motllures en forma de fulles quadrilobulades. Corona la façana, per sobre de la cornisa, el capcer, de forma ondulada amb capcims esfèrics als extrems, i una orla ovalada al centre, cega. Cal destacar el fet que en una segona fase constructiva, es va adossar a aquest edifici un segon cos, al qual correspon el número 18c del carrer, el qual respecta únicament la línia del fris i la cornisa horitzontal, per bé que sense la decoració de rajoles anteriorment esmentada, ni sense les ondulacions del capcer, essent, en aquest cas, horitzontal. | 08020-80 | Avinguda Torres Vilaró, 18 | 41.3297700,1.9263800 | 410158 | 4575922 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33947-foto-08020-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33947-foto-08020-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33947-foto-08020-80-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33949 | Cal Marcel Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcel-ventura | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta rectangular d'una sola planta i teulada a doble vessant. L'element més destacat de l'edifici és la façana principal. Aquesta està centrada pel portal d'entrada, rectangular, darrera del qual hi ha un espai a mode de rebedor, al fons del qual hi ha l'autèntica porta d'entrada a la casa. A cada costat d'aquest portal hi ha una finestra amb reixa de ferro bombada. Per sobre d'aquestes obertures hi ha, com a ornament, unes garlandes de guix o calç de tiges vegetals, pintades de color vermell fosc, que destaquen per sobre del fons de la façana, que és de color blanc. Aquestes garlandes es troben també al centre i als extrems del capcer de la façana, la qual presenta, al centre, una curvatura còncava, que forma un cos que sobresurt, i als laterals unes curvatures convexes en degradació, que resten per sota de la curvatura central. D'aquesta manera, aprofitant l'espai del capcer sota la curvatura central còncava hi ha pintada la data '1918'. Al centre de la façana, sobre el portal d'entrada, també hi ha un ull de bou decorat al voltant amb motius de tiges i altres elements vegetals, del mateix color vermell fosc de les garlandes. Al voltant de l'immoble hi ha un recinte tancat per un mur que el separa de la via pública; en aquest mur destaca la reixa de ferro forjat, així com l'enreixat que conforma la porta d'entrada al recinte. | 08020-82 | Avinguda Torres Vilaró, 1 | 41.3304800,1.9247000 | 410018 | 4576002 | 1918 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33952 | Cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, i teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al Carrer Major. El vessant NE de la teulada, orientat a la façana principal, està escapçat per ubicar-hi un modern altell. L'edifici té dues façanes, ja que està construït fent cantonera entre els carrers Major i Puigmoltó. La façana principal és la orientada, com ja s'ha dit, al Carrer Major. Presenta, a la planta baixa, dues portes d'entrada, situades respectivament als extrems dret i esquerre; entre aquestes dues portes hi ha dues finestres més. Aquestes obertures, rectangulars, estan coronades per una decoració en baix relleu de color blanc, que representa, així, un fals un arc a nivell amb les cantoneres superiors arrodonides, a excepció de la porta i finestra situades a la meitat esquerre de la façana, que ha tapat aquest element ornamental per unes modernes cartel·les de metacrilat de color granat que anuncien el negoci situat actualment a la planta baixa de l'immoble. La superfície del parament de les dues façanes i la cantonera a nivell de la planta baixa està recoberta amb faixes decoratives horitzontals, excepte a la part inferior, en què hi ha un sòcol de ciment. A nivell del primer pis, la façana principal presenta quatre obertures, situades simètricament a sobre de les de la planta baixa. En aquest cas, les dues obertures centrals són portes que surten a un balcó allargassat amb balustrada de ciment i calç, mentre que les obertures situades als extrems són finestres sense balcó, amb un marc de color blanc, a excepció de la llinda, que és del mateix color marró clar trencat de la resta de la superfície de la façana. A l'arrencament de la llinda d'aquestes obertures hi ha, entre finestra i finestra, una faixa decorativa horitzontal de maó vist molt prima, amb les petites peces de maó col·locades alternativament per formar una sanefa de quadradets i dents de serra que s'estén, així, d'extrem a extrem de la façana. La línia de separació entre el primer pis, o pis principal, i el segon pis presenta igualment una faixa molt prima horitzontal, en aquest cas, però, formada per rajoles de ceràmica de color blau, amb una línia de maons plans a la part superior i inferior d'aquest enrajolat ornamental. D'aquesta línia arrenquen, a la part central, dos balcons amb balustrada idèntica a la del pis inferior, que donen pas a dues portes. Als extrems d'aquestes portes hi ha dues finestres sense balcó, situades, sempre simètricament respecte les obertures dels pisos inferiors. A l'igual que en el cas del primer pis, hi ha una línia decorativa de maó vist entre les finestres, a banda de la decoració, també en maó vist, que hi ha a sobre de la llinda de cada obertura: en el cas de les finestres centrals, cadascuna té un arc similar a un arc de descàrrega, amb una dovella de ciment al centre, mentre que les finestres laterals estan coronades per una faixa horitzontal, a imitació d'un arc a nivell. La part superior de la façana es resol amb un frontis situat al centre de la balustrada que corona l'edifici, enmig del qual hi ha una sanefa formada per un zig-zag que combina rombes fets en maó vist amb rombes de rajoles blancs i blaus, sobre un fons de maó, emmarcat en un arrebossat de color blanc. Encara més amunt, i a mode de pinyó escalat, hi ha una inscripció feta amb rajoles blaves sobre fons de maó vist on es llegeix 'ANY 1926'. A la cantonera de l'edifici cal destacar les finestres del primer i segon pis, que presenten balcó amb balustrada, rectangular al primer pis i semicircular al segon. Pel que fa a la façana lateral, que dona al carrer Puigmoltó, cal destacar únicament les obertures de la planta baixa: una porta rectangular a la meitat esquerra i una finestra rectangular a la dreta, amb reixa de ferro forjat. Ambdues obertures presenten terncaaïgues decoratiu a la llinda. | 08020-85 | Carrer Major, 6 | 41.3309500,1.9218600 | 409781 | 4576057 | 1926 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33952-foto-08020-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33952-foto-08020-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33952-foto-08020-85-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33961 | Casa al Camí Ral, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-cami-ral-29 | XX | La pintura de la superfície de la façana presenta esquerdes i clapes de degradació incipient. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures. Així, a la part central de la planta baixa trobem tres portes d'entrada a l'immoble, i una finestra a cada costat. Totes aquestes obertures presenten un marc arrebossat a la llinda de la porta, amb una ondulació decorativa a la part superior. Un sòcol de color marró fosc recorre la façana a la part baixa en aquest nivell. A nivell del pis superior, es dona una alternança en les obertures, de manera que, en el cas de les tres centrals, trobem una finestra al centre amb dues portes a cada costat; aquestes portes s'obren a un balcó allargat amb barana de ferro forjat. Als extrems de la façana hi ha dues finestres més, amb ampit, sense balcó. Corona la façana, per sobre de la línia de la cornisa, una balustrada de ciment, dividida en tres trams. | 08020-94 | Camí Ral, 29 | 41.3318000,1.9183100 | 409485 | 4576155 | 1910 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33961-foto-08020-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33961-foto-08020-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33961-foto-08020-94-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33962 | Cal Traginer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-traginer | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta, a la planta baixa, dues portes d'accés: la principal, situada a la part central, d'arc escarser molt rebaixat, amb porta a doble batent, amb una finestra quadrada amb ampit a banda i banda; i una segona porta d'entrada rectangular, més moderna, situada a la part esquerra de la façana. A nivell de primer pis hi ha tres finestres quadrades amb ampit situades simètricament sobre les obertures del pis inferior, a excepció de sobre la porta d'entrada moderna, ja descrita. Al capcer de la façana, a nivell de les golfes, hi ha un ull de bou. La superfície de la façana és de color marró. | 08020-95 | Carrer Sant Cristòfor, 13 | L'any 1849 apareix documentada la víuda del Traginé. Existeix també una rajola de la casa amb la data de 1852. Les reformes que confereixen a aquest immoble el seu aspecte actual són de l'any 2002. | 41.3298000,1.9440800 | 411639 | 4575907 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33962-foto-08020-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33962-foto-08020-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33962-foto-08020-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33966 | Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen | XX | Edifici de planta rectangular format per dos cossos: un cos principal amb planta baixa, pis i terrat, on es troba la façana principal d'entrada, i un cos posterior adossat a aquest, de planta baixa i pis, amb teulada a triple vessant de teula. El cos principal és el més destacable de l'immoble, ja que presenta una composició arquitectònica realitzada des de l'estil racionalista. La façana presenta una composició simètrica en l'ordenació de les obertures. A la planta baixa es troba la porta d'entrada, emmarcada per un marc arrebossat de color blanc, amb una finestra rectangular a cada costat. Aquesta porta d'entrada es troba sota un balcó amb balustrada al centre del primer pis, que surt de la porta central d'aquest primer pis. Cal destacar que aquest mateix balcó presenta columnes de suport que recolzen directament al terra, creant així un porxo a l'entrada de l'immoble. Igual que a la planta baixa, també a nivell del primer pis hom troba una finestra a banda i banda de la porta central. Aquestes obertures laterals presenten un petit ampit de maó, decoració que es repeteix per sobre de les tres finestres. Cal esmentar també la presència de dues motllures ressaltades quadrangulars de color blanc que emmarquen la façana a l'alçada del primer pis, elements que reforcen la compartimentació de l'espai de les obertures; així com dos respiralls de maó situats entre la porta amb balcó del primer pis i el capcer que corona l'edifici, al centre, emmarcat en un marc de maó, el qual presenta una inscripció pintada on es llegeix: '1929 VILLA CARMEN'. A cada costat d'aquest capcer trobem una balustrada de les mateixes característiques que la del balcó del primer pis, que tanca, així, el terrat horitzontal d'aquest cos principal. Totes les façanes de l'edifici presenten un arrebossat de color groc. Cal fer esment també de l'existència d'un petit edifici situat a l'esquerra de l'immoble principal; d'una sola planta a un vessant, utilitzat com a aparcament, igualment amb un arrebossat de color groc, respectant així l'estètica de la resta del conjunt. Aquest element es troba adossat a un dels murs que formen el mur que tanca el conjunt, del qual destaca la reixa de ferro forjat, així com els pinacles que flanquegen la porta d'entrada al recinte. | 08020-99 | Camí Ral, 38 | 41.3328200,1.9158500 | 409281 | 4576271 | 1929 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33966-foto-08020-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33966-foto-08020-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33966-foto-08020-99-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33968 | Cal Fuster | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fuster | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | A causa de la restauració, alguns elements de l'immoble han estat parcialment modificats, com els marcs de les finestres de la façana. | Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes i teulada a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana principal, que és de composició molt senzilla. Presenta a la planta baixa el portal d'entrada centrat, amb arc carpanell i porta de doble batent; a cada costat d'aquest hi ha dues finestres verticals, les de la dreta lleugerament més separades que les de l'esquerra. A nivell del primer pis, hom troba, al centre i just a sobre de la porta d'entrada a l'edifici, una porta de doble batent amb balcó amb barana de ferro. A la dreta d'aquesta porta hi ha dues finestres quadrades, mentre que a la seva esquerra n'hi ha únicament una. Cal destacar, entre aquesta finestra i la del centre, un rellotge de sol. Per últim, per sobre del primer pis s'ubiquen les golfes, ja a l'espai definit pel doble vessant de la teulada, amb una única finestra, petita, d'arc de mig punt, al centre de la part superior de la façana, en simetria amb l'eix vertical definit per la porta d'entrada a l'immoble i la porta amb balcó del primer pis. Totes les obertures de la façana, a excepció d'aquesta darrera, presenten porticó de fusta. Cal destacar el ràfec de la teulada, amb decoració de maó de forma dentada o serrada. Totes les façanes de l'edifici presenten un arrebossat de color blanc. | 08020-101 | Camí Ral, 52 | Aquest mas apareix documentat al salpàs de l'any 1880 amb el nom de Cal Fusté Térmens. | 41.3330900,1.9147000 | 409185 | 4576302 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33968-foto-08020-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33968-foto-08020-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33968-foto-08020-101-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33971 | Cal Paulo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paulo | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | L'interior d'aquest immoble està molt reformat. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Les quatre façanes presenten una distribució simètrica i pràcticament idèntica de les obertures, tres a cada pis. El color de la superfície de les quatre façanes és d'un salmó apagat molt fosc, gairebé marró, i totes les obertures presenten un marc de color blanc trencat. Una línia horitzontal decorativa del mateix color blanc trencat separa el nivell de cada pis. A la part central cornisa de la façana principal penja una corriola de pou. La façana principal és la situada al sud-oest; a la part central de la planta baixa es troba la porta d'entrada a l'edifici, ample, d'arc escarser, amb una porta a cada costat, rectangular. Al primer pis, a la part central, hi ha una porta amb balcó amb barana de ferro, i una finestra rectangular amb ampit de rajoles planes d'argila a cada costat. A l'interior de l'immoble destaquen els embigats, originals, i a l'exterior, dos pous, circulars, amb pont i politja, un d'ells amb les parets totalment enrajolades fins al fons. L'edifici sencer té una extensió aproximada d'uns 220 m2 per planta | 08020-104 | Carrer Rectoria, 2 / Carretera Gavà-Avinyonet, 2 | Segons informació oral del propietari de Cal Paulo, l'edifici va ser aixecat amb la voluntat d'acollir un seminari sufragat pel bisbat de Vic. El mateix testimoni afirma que el nom de Cal Paulo li ve del fet que la mare del bisbe que va actuar de promotor es deia Paula. Per diverses raons, la idea de seminari no va prosperar, i foren els pares del bisbe qui van passar a ser masovers usufructuaris de l'edifici. Aquesta condició va anar passant de generació en generació, fins que l'any 1998 fou comprat per l'actual propietari, qui l'ha reformat per convertir-lo en restaurant. Segons Parellada la construcció va ser iniciada l'any 1840 i finalitzada l'any 1896 (segons la rajola del teulat datada), inicialment havia de ser un convent. Fou propietat del canonge. Per herències de la família Marcé Grau, parents del canonge, va passar a la família Pañella (Baldiri Pañella Marcé). | 41.3281400,1.9439600 | 411627 | 4575723 | 1890 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33971-foto-08020-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33971-foto-08020-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33971-foto-08020-104-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Edifici transformat recentment en restaurant mantenint l'estructura original. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 33972 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XV | L'actual casa de la rectoria vella està formada per dues edificacions, una d'adossada darrera de l'absis de Sant Cristòfor de la Rectoria (sense façana a migdia), i l'altra adossada a aquesta pel costat de ponent, amb la façana orientada a migdia, on destaca una gran galeria. Històricament, totes estaven connectades per dins i conjuntament tenen una superfície superior a la de l'església. L'edificació de la galeria té la façana al sud, es compon de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dos vessants asimètrics i amb carener perpendicular a la façana. El coronament de la teulada es fa amb imbricacions de maó que configuren motius geomètrics. A la façana principal, un cos frontal sobresurt de la resta de la casa, ocupant la planta baixa i el pis. En aquest cos s'obren les dues portes principals de l'edificació, que avui dia han quedat dividides, una porta per cada propietat en la que s'ha dividit l'immoble. La divisió s'ha fet amb un muret perpendicular a la casa. La porta de la dreta és una porta cotxera amb finestra ovalada superior i un arc de maó de guarniment a manera de guardapols. La porta de l'esquerra es divideix en dues parts, l'entrada pròpiament es divideix d'una part superior en forma de mitja esfera (decorativa) amb una biga horitzontal. El ferro forjat tanca la part superior de la porta. Al costat d'aquesta porta s'ubica el pou de la casa amb un cos inferior fet d'obra moderna de secció quadrada de 90 cm d'alçada i 1,47 m de costat. La boca té 82 cm de costat, és quadrada i està tancada per una porteta metàl·lica. D'aquest cos surten tres braços de ferro que conflueixen a la part superior on hi ha instal·lada una corriola. Els ferros acaben tornejats en forma d'espirall, una anella circular serveix d'ancoratge als ferros i una bola esfèrica del mateix material guarneix aquesta part metàl·lica que té una alçada màxima de 1,5 metres. L'element més original d'aquest cos frontal de la façana principal és una galeria formada per set arcs de mig punt disposats en un grup central de tres obertures, i dos grups laterals de dos. Entremig dels grups dues obertures ovalades acaben de provocar un ritme en la composició de la façana. Aquest primer cos edificat es tanca a una teulada simple. Per sobre, s'aprecia visualment que el cos principal de la casa sobresurt respecte al cos de ponent, per tant, l'edifici queda articulat amb tres cossos diferents. Dues finestres de les mateixes mides col·locades simètricament acaben de definir la façana de migdia. La façana de ponent consta de tres finestres a la planta baixa, la del mig emmarcada en pedra i amb el perfil superior ondulat, totes tancades per ferro forjat, al primer pis destaca un balcó amb barana de ferro forjat amb la seva porta corresponent i una finestra simple quasi a la cantonada. A nivell de les golfes hi ha dues finestres quadrades als balcons de mida petita. A la façana de darrera destaca una entrada d'accés amb escales, un balcó igual al descrit i diferents finestres menors. Pel que fa a l'edificació de darrera de l'absis de l'església, cal dir que una paret mitgera totalment cega subdivideix aquesta edificació en dues naus paral·leles, una al nord amb façana obaga i l'altra al sud, entre aquella i l'església vella. Ambdues tenen façana a llevant, però no a ponent ja que hi ha adossada l'altre edificació. | 08020-105 | Carrer Rectoria, 6 / Carrer Alacant, 2 | Notícies històriques: 1264.- Tot i que les referències a l'església de Sant Cristòfor de Begues són del s. X, el primer esment a l'existència d'una parròquia amb notaria rural, i per tant d'una probable rectoria no apareix fins el s. XIII. 1279.- Referència al rector de Sant Cristòfor de Begues. 1413.- A la visita es reclama la reparació de la casa rectoral. És el primer esment explícit de la rectoria.1511.- A la visita pastoral es reclama una nova reparació de la rectoria, i es torna a insistir en el mateix a la visita de l'any 1555, ordenant que es repari la fàbrica de la casa al cap de 3 mesos, sota pena de 20 sous. L'any 1562, es fa una nova ordre de reparació amb un nou termini de 6 mesos, i ordena segrestar els fruits i rendes dels emfiteutes de l'església per pagar les obres. S'entén que les obres eren importants i molt urgents, ja que sembla que portaven un retard de 50 anys. Posteriorment ja no es torna a parlar de la rectoria , però si de la necessitat de construir la nova església. Fins als anys 20-30 del segle XX la rectoria vella encara era la casa del rector, i en ella (probablement només als baixos) s'hi feia vida de pagès. Va deixar de ser utilitzada com a tal en construir-se l'any 31la nova església i rectoria en el centre del poble, venent-se posteriorment la vella al Sr. Queralt, personatge que va participar de forma important en l'arranjament de la carretera de Gavà a Begues als anys 40. Els Queralt es van establir al pis mentre construïen una casa nova al costat de llevant de l'església, a sobre de l'antic cementiri que aquesta tenia adossat a l'exterior i que havia deixat de ser funcional quan al segle XVII es va construir el de la Collada. Un cop establerts (com estiuejants) a la casa nova, van començar a reformar la rectoria vella per dividir-la en 3 cases independents, les quals després van llogar a estiuejants. Emigrats als Estats Units d'Amèrica, finalment van vendre totes les cases, l'hort i els camps de conreus associats als anys 80. Actualment la rectoria és la residència permanent de tres famílies, la propietària (Pugès) i dues llogades. La casa nova dels Queralt va ser venuda a part al fill d'uns vells estiuejants de la Collada. | 41.3291600,1.9437900 | 411614 | 4575836 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33973 | Ca n'Amell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namell | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici d'aspecte senyorial de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a quatre vessants. Presenta una disposició simètrica de les obertures a les façanes, havent-n'hi tres per cada pis a les façanes sud-est i nord-oest, i quatre obertures a les façanes sud-oest i nord-est. La façana principal, orientada cap al sud-est, presenta, a nivell de planta baixa, un porxo senyorial a l'entrada conformat per una galeria o tribuna de tres arcades a la seva part frontal, d'arc escarser rebaixat, més ample i alta la central que les laterals. L'arcada central és la que dona accés a la porxada, la qual està elevada per un basament amb cinc esglaons al centre. A cada lateral, la porxada presenta un altre arc escarser. Els marcs d'aquestes arcades, així com els de la resta d'obertures de l'edifici, estan fets amb maó vist, formant decoracions. Igualment de maó vist són les línies horitzontals que separen els nivells dels tres pisos de l'edifici. El sostre de la porxada de l'entrada forma una terrassa amb barana de ferro forjat que s'obre des de la porta que hi ha al centre del primer pis. A cada costat d'aquesta hi ha una finestra, de les mateixes dimensions que aquesta porta, però sense balcó. Finalment, a nivell de les golfes, les finestres són petites i rectangulars, disposades horitzontalment. En contrast amb els marcs de maó de les obertures, la superfície de les façanes presenta un arrebossat de color rosa molt clar apagat. | 08020-106 | Carrer Sant Climent, 8 | Aquest edifici fou construït com a casa d'estiueig. Quan passà a mans de Manel Pla i Amell, aquest el reconvertí en una institució educativa, al primer quart del segle XX, paper que continua desenvolupant actualment. | 41.3318300,1.9426000 | 411518 | 4576134 | 1900 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici forma part avui en dia del Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell. Està considerat un dels millors xalets d'estiueig de Begues. La construcció ha perdut la torratxa que il·luninava l'escala i sobresortia per damunt de la coberta de l'edifici. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33978 | Corral II Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-ii-campgras | XX | En procés avançat d'enrunament, envaït per la vegetació. | Construcció rural de planta rectangular (20 m X 15 m aprox.), de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb fang. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Una de les parets està pràcticament derruïda. | 08020-111 | A Campgràs | 41.2914900,1.9158000 | 409219 | 4571683 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33978-foto-08020-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33978-foto-08020-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33979 | Barraca 3.1. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-31 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-112 | 41.3395300,1.9404800 | 411351 | 4576991 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33980 | Barraca 3.2. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-32 | <p>http://www.pedrasecabegues.com/ [consulta: 27 d'agost de 2009]</p> | <p>Construcció aixecada en pedra seca enmig de camps de fruiters sobre una terrassa de superfície plana, de planta rodona i forma troncocònica. Amida 2,20 m d'alçada, 3,80 m de diàmetre exterior i 2,50 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Les parets estan fetes amb blocs irregulars de roca calcària, aprofitant les roques de majors dimensions i més regulars per confeccionar la porta. Aquesta està formada per muntants de pedra relativament escairada amb adovellament de pedres irregulars per formar un arc (tècnica anomenada de sardinell). A l'esquerra de l'entrada, s'inicia un contrafort que, assolint l'alçada de la cornisa, abraça tres quartes parts de la barraca. Sobre una cornisa ben marcada, realitzada amb lloses planes, el sostre de la barraca, com és habitual, està recobert amb terra. En aquest cas però, en comptes dels típics lliris, trobem lloses planes disposades recobrint parcialment el sostre per tal de consolidar-lo. En el seu interior es conserven pedres col·locades per usar-les com a seients.</p> | 08020-113 | 41.3401400,1.9371500 | 411073 | 4577062 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de l'estudi ‘Formació del catàleg de construccions en pedra seca del terme municipal de Begues', dins el qual s'inclou la ‘Formació del catàleg de barraques de vinya de Begues, dut a terme pel Centre d'Estudis Beguetans, l'any 2007, mercès a la concessió, l'any 2006, d'un ajut procedent de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona o quadrangular. Les barraques de pedra seca beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars, excepte la doble de Campgràs. La major part de les barraques beguetanes tenen la llinda formada per la tècnica de sardinell si bé algunes, com la de Vallgrassa, tenen la llinda formada per una llosa plana. Algunes barraques tenen una cornisa de pedres planes sobre l'entrada o entre la part superior de les parets i l'inici de la volta. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 33981 | Barraca 3.3. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-33 | <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> | 08020-114 | 41.3390700,1.9379800 | 411141 | 4576942 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33982 | Barraca 3.4. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-34 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-115 | 41.3386000,1.9365300 | 411019 | 4576891 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33983 | Barraca 3.7. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-37 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-116 | 41.3387400,1.9352100 | 410909 | 4576908 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33984 | Barraca 3.8. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-38 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-117 | 41.3373100,1.9372100 | 411074 | 4576748 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33985 | Barraca 3.9. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-39 | <p>http://www.pedrasecabegues.com/ [consulta: 27 d'agost de 2009]</p> | <p>Construcció aixecada en pedra seca enmig de vinyes sobre una terrassa de superfície en suau pendent, de planta quadrangular i forma troncopiramidal. Amida 2,40 m d'alçada, 4 m de diàmetre exterior i 2,40 m de diàmetre interior. La construcció és realitzà per la tècnica de sostre de falsa cúpula, típic en aquestes edificacions (acostament de filades de pedra seca, sense cap mena de material d'unió, i amb una gran llosa per tapar el sostre). Les parets estan fetes amb blocs de roca calcària amb certa tendència a la ortogonalitat natural, i aprofitant les roques de majors dimensions per reforçar les cantonades. La porta està formada per muntants de pedra escairada amb adovellament de pedres irregulars per formar un arc. A l'esquerra de l'entrada, a la part on el nivell del sòl és més baix, s'inicia un contrafort que, assolint dues terceres parts de l'alçada de la barraca, reforça aquest lateral. El sostre de la barraca, com és habitual, està recobert amb terra. Aquesta acostumava a ser fixada mitjançant la plantació de lliris, dels què en el perímetre del sostre d'aquesta barraca encara se'n conserven alguns exemplars.</p> | 08020-118 | 41.3379700,1.9386200 | 411193 | 4576819 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Els codis utilitzats en la denominació d'aquesta barraca procedeixen de l'estudi ‘Formació del catàleg de construccions en pedra seca del terme municipal de Begues', dins el qual s'inclou la ‘Formació del catàleg de barraques de vinya de Begues', dut a terme pel Centre d'Estudis Beguetans, l'any 2007, mercès a la concessió, l'any 2006, d'un ajut procedent de la Fundació Territori i Paisatge de Caixa Catalunya. Les barraques de pedra seca incloses en aquest Mapa han estat agrupades en funció de la morfologia de la seva planta: rodona o quadrangular. Les barraques de pedra seca beguetanes tenen unes característiques morfològiques i tipològiques força similars a les existents als termes veïns de les comarques del Baix Llobregat, Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf. Les cobertes són fetes sempre amb la tècnica d'aproximació de filades formant una falsa cúpula. Totes són monocel·lulars, excepte la doble de Campgràs. La major part de les barraques beguetanes tenen la llinda formada per la tècnica de sardinell si bé algunes, com la de Vallgrassa, tenen la llinda formada per una llosa plana. Algunes barraques tenen una cornisa de pedres planes sobre l'entrada o entre la part superior de les parets i l'inici de la volta. | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 33986 | Barraca 3.11. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-311 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-119 | 41.3383200,1.9394400 | 411262 | 4576857 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33987 | Barraca 2.24. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-224 | Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08020-120 | 41.3223400,1.9311000 | 410543 | 4575092 | 08020 | Begues | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||||
| 33988 | Barraca 2.25. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-225 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-121 | 41.3218000,1.9309800 | 410532 | 4575032 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33989 | Barraca 2.26. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-226 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-122 | 41.3220800,1.9323300 | 410645 | 4575062 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33990 | Barraca 1.16. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-116 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-123 | 41.3264300,1.9047600 | 408344 | 4575573 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33991 | Barraca 3.5. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-35 | <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> | 08020-124 | 41.3369200,1.9249100 | 410045 | 4576717 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33992 | Barraca 3.6. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-36 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-125 | 41.3394500,1.9290200 | 410392 | 4576994 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33993 | Barraca 3.13. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-313 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-126 | 41.3384700,1.9279400 | 410300 | 4576886 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33994 | Barraca 2.27. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-227 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-127 | 41.3255300,1.9332200 | 410724 | 4575444 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33995 | Barraca 4.9. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-49 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-128 | 41.3438900,1.9048300 | 408374 | 4577512 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33996 | Barraca 2.17. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-217 | <p>Vegeu la fitxa 118, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta quadrangular.</p> | 08020-129 | 41.2897500,1.9132100 | 409000 | 4571492 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33997 | Barraca 3.10. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-310 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-130 | 41.3386800,1.9250500 | 410059 | 4576912 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33998 | Barraca 3.12. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-312 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-131 | 41.3411500,1.9315700 | 410608 | 4577180 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 33999 | Barraca 4.1. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-41 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-132 | 41.3356000,1.9091700 | 408726 | 4576587 | 08020 | Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33999-foto-08020-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||||
| 34000 | Barraca 4.2. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-42 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-133 | 41.3376500,1.9063100 | 408489 | 4576817 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 34001 | Barraca 4.3. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-43 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-134 | 41.3393100,1.9046700 | 408354 | 4577003 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 34002 | Barraca 4.4. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-44 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-135 | 41.3404000,1.9182800 | 409495 | 4577110 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||||||
| 34003 | Barraca 1.8. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-136 | 41.3274000,1.9103600 | 408814 | 4575675 | 08020 | Begues | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/