Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 33960 | Avenc del Fum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-fum | FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 34 metres de profunditat màxima al que s'accedeix a través d'una mina. Cal recórrer una galeria 62 m des de l'entrada de la mina per localitzar el punt on aquesta interceptà l'avenc. Aquest ascendeix mitjançant tres verticals i una sala a 34 m per sobre de la galeria. | 08020-93 | Montau | Explorat per primera vegada per membres del SIE, que en realitzaren la topografia, l'any 1980. | 41.3446600,1.8867300 | 406861 | 4577617 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||
| 33987 | Barraca 2.24. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-224 | Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08020-120 | 41.3223400,1.9311000 | 410543 | 4575092 | 08020 | Begues | Patrimoni immoble | Edifici | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||||||||||
| 33868 | Avenc del Sellarès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-sellares | DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior. | 08020-1 | Puig d'Avencó | Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008). | 41.3415300,1.8751300 | 405886 | 4577282 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Prehistòric|Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 76|125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 33869 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro | VIÑAS, J. et alii (2000). 'Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues'. 1res Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 175. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | El puig del Pedró, de 473 msnm, es situa a llevant del municipi, entre la riera de Begues i la carretera BV-2041. Està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. | 08020-2 | Cim del Pedró | Segons la publicació de J. Viñas et alii (2000), al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va poder comprovar l'existència, en la part més elevada del turó, d'algun fragment de ceràmica d'època ibèrica molt erosionada i de pasta oxidada. | 41.3252000,1.9446000 | 411676 | 4575396 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33870 | Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac | NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18. VVAA. (2002). 'El pou de glaç, patrimoni en perill'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 1. VVAA. (2003). El pou de glaç de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans. Begues. VVAA. (2004). 'El pou de glaç'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 20. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XVII-XIX | Es tracta d'una estructura de planta circular de grans dimensions que no conserva la coberta, que possiblement era en forma de cúpula. Mesura 13 m de diàmetre exterior (10,95 m d'interior) i té 10 m de profunditat conservada. Està en bona part excavat en el subsòl calcari, mentre que els potents murs estan fets amb carreus de pedra calcària i gres, lligats amb morter de calç. A la part alta disposa de dues portelles, una orientada a l'oest i una altra a l'est, per les que s'accediria a l'interior. A la part alta de la cara sud, hi ha una tercera obertura, de petites dimensions i en forma de torba, que potser s'utilitzava per introduir-hi la palla i el boll amb el que cobrien el gel. A la part més baixa del pou, a la façana nord, hi havia un clavegueró que drenava l'aigua cap a la Riera de Begues. Aquest però no és visible actualment, ja que possiblement està cobert de runa (VVAA, 2003). La ubicació d'aquest pou no és gratuïta: es troba al costat de la riera, just al final del Pla de Begues, on la riera ja ha recollit bona part de l'aigua dels torrents tributaris. En aquest punt, a més, existirien pèlags naturals que acumulaven l'aigua, afavorits pel substrat argilós i impermeable del sector . Es troba l'obaga, a pocs metres per sobre de la riera i ben a prop de la Via Mercadera, el camí carreter que unia Barcelona amb Vilafranca i Tarragona, passant per Begues). A més, aquest és el sector on el pla té menor altitud, i on per tant, la inversió tèrmica creada per encerclament de les muntanyes produeix les gelades més fortes (-10 a -12º no són excepcionals) i freqüents (actualment de 40 a 60 dies de gelada anuals). | 08020-3 | Al paratge de les Tallarises | Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Begues era un d'aquests darrers (VVAA, 2003). Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVI-XIX, podria ser més antic. Hi ha documents no datats que parlen de la freqüent compra de gel a l'estiu per part de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls, construït el s. XIII. Els pous de glaç van caure en desús a partir de finals del s. XIX, quan es va generalitzar la producció 'industrial' de gel. Situat estratègicament a tocar del Camí Ral que de Begues duia a Olesa, el seu transport es podia fer amb més rapidesa i comoditat. Sens dubte aquest punt era el més favorable per construir-lo de tota la Via Mercadera, camí carreter prou important al seu temps, doncs comunicava Barcelona amb Vilafranca i Tarragona (passant per Sant Boi, Begues, Olesa i Olèrdola). Justament arrel de la importància d'aquest camí, i per ajudar als viatgers, al segle XIII el baró de Cervelló hi va fer construir a mig camí l'Hospital medieval d'Olesa. | 41.3353600,1.8985400 | 407836 | 4576571 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33871 | Dolmen d'Ardenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-dardenya | BLASCO, A.; CANTOS, J.A.; IBÁÑEZ, M.J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen d'Ardenya (1a Fase) (Begues, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'un dolmen força malmès del que en destaquen 9 lloses calcàries col·locades verticalment i en disposició radial, tot seguint una planta circular, i una de perpendicular a les altres. Es tractaria, possiblement, d'una galeria catalana (Blasco, Cantos, Ibáñez, 2004) coberta per un túmul, que se situaria cronològicament entre el neolític final, el calcolític i el bronze inicial (3800-4100 BP). | 08020-4 | Al bosc conegut com a Coll de la Creu d'Ardenya | Entorn a l'any 1996, l'arqueòleg territorial Magí Miret descobrí el dolmen. El juliol de l'any 2004 s'hi realitzà una intervenció arqueològica en la que únicament es recuperà una punta de fletxa de coure de tipus 'palmela'. | 41.3522300,1.9181600 | 409501 | 4578424 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 79|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 33872 | Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-sadurni-cova-de-les-teixoneres | ARRIBAS, O. (2004). Fauna y paisaje de los Pirineos en la Era Glaciar. Lynx Ed. Barcelona. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1979). 'La cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae, 15. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní (Begues) y sus aportaciones a la Prehistòria Catalana'. XVII Congreso Nacional de Arqueología. Múrcia. BLASCO, A. (2005): 'Primeros datos sobre la utilización sepulcral de la cueva de Can Sadurní (egues, Baix Llobregat) en el neolítico cardial', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.625-634. BLASCO, A. (2005): Cardial, epicardial y postcardial en Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), el largo fin del Neolítico Antiguo en Cataluña', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.867-878. BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. BLASCO, A.; VILLALBA, M. J.; EDO, M. (1992). 'La fi del Neolític antic al Baix Llobregat. La transició al Neolític Mitjà'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 130-132. BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M.J. (2008): 'Evidencias del procesado y consumo de cerveza en la cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona) durante la Prehistoria', IV Congreso del Neolítico Peninsular, vol.I, p.428-431. CARRASCO, T.; MALGOSA, E.; SUBIRA, E.; CASTELLANA, C. (1989). 'Estudi dentari de les restes humanes de la cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 65-72. CASTELLANA, C.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, E.; CARRASCO, T. (1989). 'Estudi antropològic de les restes humanes de la Cova de Can Sadurní. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 55-72. EDO, M. (1989). 'Les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 73-79. EDO, M. (1997). 'La història recent de la cova de Can Sadurní'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 1. Begues. P.3-5. EDO, M. (1997). 'Cova de Can Sadurní: La més completa dinàmica d'ocupació de la vall'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P.3-5. EDO, M.; ALONSO, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, p. 65-67. EDO, M. BLASCO, A. (1992). 'Un nou punt de coincidència amb l'arqueologia experimental: les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 109.111. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1986). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. Tribuna d'Arqueologia 1985-1986. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. P. 33-41. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1987). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. La Sentiu, núm. 12. Museu de Gavà. Gavà, p. 11-24. GIRÓ, P. (1962). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 284. GIRÓ, P. (1967). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 267. LLORET, J. (1962). Catálogo Espeleológico del Pla d'Ardenya. Vol. I. Barcelona. P. 1-106. | La cova forma part de l'anomenat poljè de Begues, dins del conjunt càrstic del massís de Garraf i sembla ser una surgència d'aigües inactiva. Està formada per una gran sala transversal d'uns 19 m de llarg per 7 m d'amplada. Al sector de ponent es veuen tres galeries, la longitud de les quals s'ignora, ja que són plenes de terra. | 08020-5 | Al nord de Can Sadurní i en el vessant sud-est del Pla de Sots | Tapiada pels carrabiners l'any 1851, l'any 1945 el propietari la va redescobrir i la va utilitzar per al conreu de xampinyons. Hi va fer unes remocions de terres per tal de condicionar-la per a aquesta activitat. Les terres de l'interior i les que cobrien l'entrada foren abocades al davant a fi de fer una petita esplanada. Els senyors Joan Mitjans i Pere Giró, de Vilafranca del Penedès són els qui denunciaren l'existència de la cova com a jaciment arqueològic. Durant els anys 60 i 70 gran nombre d'afeccionats saquejaren la cova gairebé ininterrompudament. Alguns materials d'aquell període són als museus de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Gavà. Des de l'any 1978 s'hi fan campanyes d'excavació programades sota la direcció de M. Blanch, A. Blasco, M. Edo, M. Millan i M. J. Villalba. El jaciment té, a part de la importància arqueològica de la cova, tot el replà del davant, en el qual s'hi feren dues cales en la campanya de 1978. Aquestes cales donaren materials similars als trobats a l'interior de la cova i permeteren localitzar instal·lacions del neolític antic destinades a la fabricació de cervesa. L'estratigrafia a l'exterior està constituïda per: Estrat superficial: sòl vegetal, amb materials dispersos i escassos. Estrat I: terra argilosa negra, grumollosa i seca. Abundants materials arqueològics ben conservats. Estrat II: terra sorrenca grogosa i molt compacta. No ha estat remenat i donà materials del neolític antic epicardial. A l'interior de la cova, en les primeres excvavacions es van descriure només tres estrats: Estrat superficial: terra polsosa i seca, producte dels darrers anys de ser visitada. Estrat I: terra marró fosc, grumollosa, compacta i seca, amb gran quantitat de pedra de diversa grandària. Estrat on es desenvolupa tota la seqüència cultural coneguda fins al moment. Estrat II: terra marró clar, sorrenca i seca. Sense pedres. En els quadres on s'ha arribat a aquest estrat es presenta arqueològicament estèril. Posteriorment ha estat possible diferenciar-hi una seqüència sedimentològica molt més complexa. Les restes més modernes trobades fins ara corresponen a monedes dels segles XVI i XVII. D'època àrab hi ha el testimoni d'un tresoret de dirhems d'argent, alguns dels quals encunyats al Iemen. Una d'aquestes monedes es conserva al Museu de Gavà, i s'ha perdut el rastre de la resta. La utilització de la cova com a amagatall o com a refugi de pastors és documentada també en època tardorromana, amb la presència de sigil·lades grises paleocristianes dels segles V-VI dC i de Terra Sigil·lata Clara D. Hi ha materials d'època romana, amb ceràmiques sigil·lades hispàniques i clara A, una llàntia, fragments d'àmfores, etc. que es barregen amb ceràmiques de tradició ibèrica, i algunes monedes romanes. El moment ibèric és perfectament datable amb ceràmica a torn llisa, de pastes taronja i de sandvitx, pintada amb motius geomètrics de semicercles concèntrics i bandes, fusaioles i elements metàl·lics d'utillatge. Hi ha també asos de la seca de Kesse (Tarragona). Per sota, s'hi troba un altre nivell que correspon al bronze final, amb ceràmica llisa, fina, negra, brunyida, carenada, amb colls bisellats i amb una decoració acanalada amb forma de greques, semicercles concèntrics i dents de llop. Per sota d'aquest nivell, es troba una capa d'enterraments que reposen damunt d'un llit de pedra petita. Els enterraments i els aixovars remoguts, suposen una utilització sepulcral de llarga durada entre el neolític final i el bronze inicial. Les ceràmiques associades són bols de mides diverses, llisos, amb carena alta i base arrodonida, i gerres grans amb nanses dobles de mugró, llengüeta i cordó, que s'atribueixen a l'anomenat grup de Veraza. També hi ha puntes de fletxa de sílex amb aletes i peduncles, làmines de sílex de dors rebaixat, gratadors i rascladores. L'utillatge d'os és a base de punxons, puntes de fletxa, agulles i botons plans i piramidals amb perforació en ‘V'. Grans collarets manufacturats amb petxina i amb os. | 41.3454600,1.9122600 | 408998 | 4577678 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Islàmic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Abans de 1945 la cova era visible només per una petita entrada, d'aquí li ve l'antic nom de Cova de les Teixoneres. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.(Continuació història)Passant el nivell de pedra petita es documenta ceràmica raspallada amb decoració a base de crestes, dibuixant motius sinuosos, amb grans nanses de cinta de les quals hi sorgeixen crestes. Són grans vasos amb parets relativament fines i de pasta color beix-taronja. Hi ha també una ceràmica llisa, fina i brunyida de pasta i color marró fosc-negre, corresponent a vasos mitjans i petits, i entre aquestes restes una nansa del tipus Montboló. Hi ha també un increment del material lític tallat amb un marcat augment de micròlits. La matèria primera és el sílex i la quarsita. S'observa gran quantitat d'ascles sense retocar i un notable augment d'utillatge lític agrícola (destrals, molins, mans de molí, allisadors, etc.). La fauna trobada és majoritàriament la domèstica (ovicaprins, bòvids, suids) acompanyada dels típics animals de cova (rosegadors, mustèlids, etc.) i com a constant, el conill. D'aquest període, el neolític antic postcardial, són les tres sitges exteriors en les quals s'ha pogut documentar les restes de la cervesa més antiga d'Europa. Per sota d'aquest nivell s'ha documentats nivells epicardials i cardials.Finalment, hi ha indicis que existeix un nivell arqueològic de l'Epipaleolític. Els materials arqueològics es troben dipositats al Museu Municipal de Gavà, al Vinseum (Vilafranca del Penedès), a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).Més bibliografia:MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14.SOLIAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1989). 'Reconstrucció del paleoambient de la vall de Begues a partir de l'estudi de la meso-microfauna de cordats de la Cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 80-86.MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia.NADAL, J. (2000). 'La fauna de mamífers al Garraf i als seus voltants a través del registre arqueològic'. III Trobada d'estudiosos del Garraf. Monografia 30. Diputació de Barcelona. 165-170.NEBOT, M.; HERNÁNDEZ, T. (2005). 'El linx a Catalunya'. Espeleo CAT 3. Barcelona. P. 17-18.RENOM, M. (1986). 'Activitat política i acció de guerrilles a Begues entre els anys 1820 i 1870, segons la documentació local'. Guerrilles del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 343-397.RUBINAT, E. (2004). 'Catàleg espeleològic del Massís de l'Ordal'. EspeleoSie Monogràfic. Barcelona. SAÑA, M.; BLASCO, A.; BUXÓ, R.; VILLALBA, M.J.; JUAN-TRESSERRAS, J.; EDO, M. (1999): 'Del cardial al postcardial en la cueva de can Sadurní (Begues, Barcelona): primeros datos sobre su secuencia estratigráfica, paleoeconómica y ambiental', Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, núm. Extra 2, p.59-68.VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 10-11.VEGA de la, J.; ROSELLA, F. (1975). 'La Cova de Can Sadurní'. Mediterrànea. Barcelona, p. 2-14.Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | 78|79|81|83|88|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33873 | Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-del-marge-del-moro-cova-de-les-campanetes | EDO, M.; ARTASONA, R. (1989). 'La coveta del Marge del Moro, Begues: un enterrament del Neolític Antic'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat: Pre-actes. Vol. I: Comunicacions. Castelldefels, 28, 29 i 30 d'abril de 1989, p. 112-119. ALESAN, A.; MALGOSA, A. (1999). 'Distribución espacial y ritual funerario a partir de restos óseos. Interpretación de las inhumaciones del yacimiento calcolítico de la coveta del Marge del Moro (Begues, Barcelona)'. Pòster. Resum del XI Congreso de la Societat Española de Antropología Biológica. Universidad de Santiago de Compostela. EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; ALESAN, A.; MALGOSA, A. (2000). 'El nivell d'enterrament col·lectiu de la coveta del Marge del Moro (Begues, Baix Llobregat)'. Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC. De la fi del neolític a l'edat de bronze entre l'Ebre i la Garona. XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, novembre 2000. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'un avenc que discorre paral·lelament a l'espadat i que en un moment, no més tardà del final del Paleolític, va perdre part del perímetre de la canonada, de manera que restà en contacte amb l'exterior. L'obstrucció de la canonada va permetre el seu funcionament com a cova. Fins al moment, les excavacions efectuades han donat una cronologia que va des de l'època baix-imperial, al moment ibero-romà i al neolític antic postcardial i epipaleolític. | 08020-6 | En els espadats del turó del Sotarró, a la paret coneguda com Marge del Moro | L'afeccionat Ricard Artasona hi efectuà durant els anys 1983, 1984 i 1985, diverses intervencions clandestines. Posteriorment s'hi han dut a terme diverses intervencions arqueològiques: 1995, direcció: Anna Blasco i M. Josefa Villalba; 1995, direcció: Manuel Edo; 1997, direcció: M. Josefa Villalba i Anna Blasco; 2001, direcció: Manuel Edo; 2002, direcció: Mireia Pedro i Pascual. Segons la memòria de prospecció de l'any 2002, s'interpreta la cavitat com a cambra sepulcral d'inhumació col·lectiva, la qual es condicionà com a tal i es tancà. En el nivell IV es documenten 3 grans blocs que delimiten el seu interior i acoten l'espai sepulcral. També s'hi documentà una llosa de pedra que es podria relacionar amb el seu tancament. S'aprofita la disposició dels blocs, intencional?, per definir la cavitat sepulcral. A més, s'hi documentaren les estructures 4 i 6 que s'atribueixen a dos forats d'uns 30 cm de diàmetre per encaixar-hi pals i es relacionen amb la gran llosa plana caiguda sobre l'estrat que hauria tancat la cavitat sepulcral. En conclusió seria una coveta paradolmènica, és a dir, una cavitat natural amb una estructura megalítica associada, relacionada amb un ritual d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera, ubicada cronològicament al Calcolític, III mil·lenni cal. BC. Val a dir que aquest va ser el primer jaciment localitzat al Garraf amb una ocupació epipaleolítica, aportant a més per primera vegada a Catalunya l'evidència d'estris retocats en petxina. Els materials estan dipositats al Museu Municipal de Gavà. | 41.3486800,1.9364500 | 411026 | 4578011 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-2.jpg | Legal | Neolític|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes des de l'epipaleolític fins a romà baix imperial.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33874 | Cova de Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-figueres | BLASCO, A. (1989). 'Notícia d'uns materials inèdits de la Cova de Can Figueres. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 97-101. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14. SAFONT, S.; SUBIRÀ, M. E. (1996). 'Estudio antropológico de diversos hallazgos en la Cueva de Can Figueres (Baix Llobregat)'. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà. Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: Formació i implantació de les comunitats agrícoles. 27, 28 i 29 de març. Gavà-Bellaterra, p. 575-579. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. VVAA. (1964). 'Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera'. Cordada, 105. Barcelona, p. 26. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. p. 4. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una cavitat amb dues entrades orientades al sud-est. La boca més occidental dóna pas a una petita sala de 18 m de llargada per 9 m d'amplada i 5 m d'alçada (Monturiol, 1964). | 08020-7 | Situada als contraforts del Sotarró | Sembla que en els seu interior uns aficionats hi localitzaren enterraments. En Ricard Artasona, aficionat barceloní, conserva un collar de denes de variscita procedent d'un d'aquests enterraments (VVAA, 1997). Al Museu de Gavà hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans (VVAA, 1997). La secció Arqueològica del GM Gelera publicà haver-hi recollit 90 fragments de ceràmica ibèrica, alguns ossos d'herbívor i varis fragments de mandíbula i dents humanes (VVAA, 1964). A diferència del que succeeix a Can Sadurní, davant de l'entrada no existeix pràcticament cap terreny pla que possibiliti la vida a l'aire lliure. El material es troba al Museu Municipal de Gavà i bàsicament consta d'ossos humans, amb un petit collar amb denes de dentalium, esteatita, calcària i variscita, ceràmiques llises irrellevants i un petit recipient polípod.També es coneix un petit lot de materials recollits per la Secció Arqueològica del G.M. Gelera que correspon a ceràmica d'època ibèrica, ossos d'herbívors i varis fragments de mandíbula i peces dentàries humanes (material no localitzable). Aquesta cova ha estat molt visitada i freqüentment espoliada per afeccionats. | 41.3449900,1.9232900 | 409920 | 4577615 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-3.jpg | Legal | Neolític|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes des de Neolític final/calcolític; ibèric. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|81|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33875 | Cova Cassimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cassimanya | ALMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona. CSIC. Madrid. BORRAS, J. (1974). Catálogo Espeleológico del Macizo del Garraf. Vol. III 1-208. Barcelona. CURA MORERA, M. (1971). 'Acerca de unas cerámicas grises con decoración estampillada en la Catalunya preromana'. Pyrenae, 7. Barcelona, p. 47-60. CURA MORERA, M. (1975). 'Nuevos hallazgos de cerámica estampillada gris preromana en Catalunya'. Pyrenae, 11. Barcelona, p. 173-178, 1 làm. EDO, M. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 3: Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P. 6. EDO, M. (2000). 'Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 6. Begues. P. 11. FONT SAGUÉ, N. (1899). 'Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia d'Eramprunyà'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, IX. Barcelona. GIRÓ ROMEU, P. (1947-1948). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Penedès'. Ampurias, IX-X. Barcelona, p. 253-268, 5 làm. MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14, p.10-12. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VEGA de la, J. (1972). 'Materiales arqueológicos de la cueva Cassimanya'. Mediterránea, 7. Barcelona, p. 1-7. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una cova amb una morfologia irregular, formada per diverses cambres, gairebé contínues, d'uns 10 m de llarg per 6 m d'ample i uns 3 m d'alçada. El seu accés és a través d'una petita obertura colgada en una cinglera vertical. Actualment no hi resta sediment, únicament una capa de terra polsosa. Va ser ocupada durant el Neolític antic evolucionat; posteriorment (Neolític final-Calcolític/Bronze inicial) va ser utilitzada amb finalitats sepulcrals; finalment les troballes de ceràmiques iberes i romanes apunten a que va tornar a ser utilitzada amb funcionalitats domèstiques o econòmiques en aquests períodes. | 08020-8 | Al vessant sud-oest de les Agulles, al puig de la Romagosa | Mossén Font i Sagué excavà per primer cop la cova l'any 1899, trobant-hi restes humanes i material arqueològic. En Josep Mitjans, en Josep Vendrell i l'arqueòleg Pere Giró l'excavaren totalment la dècada de 1940. Segons expliquen, a molt poca fondària hi aparegueren, tots barrejats, ossos humans i fauna, fragments de ceràmica tosca (bigotis, llises i acanalades), ganivets de sílex, puntes de fletxa de sílex (alguna d'aletes i peduncle i altres de lanceolades, de factura molt fina), botons d'os amb perforació en V, denes d'esteatita, cal·laïta i os (Giró, 1947-48). Els materials es troben dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 41.3077800,1.9319300 | 410592 | 4573475 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Dalt de la cinglera, uns 10 m per sobre de la cova, s'estén una petita plana, on segons notícies antigues no confirmades, hi hauria hagut restes de murs i troballes de sílex (Edo, 1997).El jaciment conté restes del Neolític Antic Evolucionat / Calcolític - Bronze inicial / Ibèric final.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|79|81|83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 33876 | Can Barreres / Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barreres-can-figueres | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. | Camps de conreu de farratge. | 08020-9 | A prop de les masies de Can Barrera i Can Figueres | Entorn a l'any 1976, el Sr. Llibert Piera i el Dr. Miquel Taradell van prospectar superficialment aquesta zona i van localitzar-hi diversos fragments de ceràmica d'època ibèrica. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, es va localitzar material ceràmic en superfície d'època ibèrica molt erosionat, sense poder observar cap tipus d'estructura. | 41.3412000,1.9250100 | 410059 | 4577192 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | L'any 1983 Marta Blanch i Anna Blasco demanaren permís d'excavació al Servei d'Arqueologia i fou denegat. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33877 | Puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar | GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965). 'Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares. Puig Castellar'. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989). 'El Puig Castellar de Begues. Aspectes cronològics'. Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p. 221-223. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | El puig Castellar, situat entre el camí de Begues a la Plana Novella i el torrent Moltó, a l'oest, i les Planes de Can Roure, a l'est, està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al cim del puig s'hi emplaçaria un possible assentament d'època ibèrica. A dalt del turó del Puig Castellar hom hi pot veure restes d'edificacions en pedra seca i abundants fragments de ceràmica ibèrica. Les restes ibèriques es poden concretar en la presència d'un mur molt embardissat i molt perdut. S'hi veuen restes d'antigues excavacions clandestines. | 08020-10 | Cim del puig Castellar | Actuacions d'afeccionats i clandestins. El mes de gener de l'any 1988 un afeccionat efectuà una excavació que fou aturada pel Servei d'Arqueologia. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, s'hi van poder observar alguns fragments ceràmics d'època ibèrica molt erosionats. | 41.3203300,1.9236500 | 409916 | 4574876 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33879 | Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaques | A l'entorn de la masia de Can Jaques, en un entorn erm cobert bàsicament per garriga i antics camps de conreu en terrasses, va trobar-se en superfície indústria lítica que podria a adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. | 08020-12 | Al pla de Can Jaques | A prop de Can Jaques i al camí de Can Jaques en Jaume Gavaldà hi localitzà un ascle de sílex i un foliaci lanceolat de forma oval amb la punta fracturada. Per la seva tipologia, aquests materials podrien adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. Aquests materials van ser dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès) per Josep Miret i Mestre. | 41.3091100,1.8624900 | 404781 | 4573696 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes atribuïdes al Neolític - Bronze inicial.Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 33886 | Barri Campamà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-campama | XIX | Algunes cases d'aquest nucli estan actualment molt reformades. S'ha respectat, però, l'estructura arquitectònica original. | Barri ubicat a ponent del sector de la Barceloneta, conformat per una filera d'habitatges adossats distribuïts al llarg del carrer Campamà i la casa de Cal Campamà, origen del nucli. Les cases adossades, algunes d'elles molt transformades, conserven encara la seva estructura arquitectònica originària, molt senzilla. Són cases de cos, amb la teulada a doble vessant, amb la façana principal orientada cap al sud-est, . La façana principal presenta, en la major part dels casos, a la planta baixa, el portal d'entrada a l'esquerra, i una finestra a la dreta; mentre que al segon pis hi ha dues finestres verticals alineades respecte les obertures inferiors. En alguns d'aquests immobles es pot observar que la porta d'entrada era, originàriament, un ample portal d'arc rebaixat, destinat al pas de tartanes i bèsties de tir. Pel que fa a la casa de Cal Campamà, la més antiga de l'actual nucli, és un edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb la façana orientada igualment cap al sud-est, si bé en aquest cas presenta unes dimensions més grans i una estructura arquitectònica més complexa que les cases ja descrites. Així, a la façana principal hi ha la porta d'accés, a la planta baixa, la qual està flanquejada per dues finestres a l'esquerra i una a la dreta. Sota les dues finestres de l'esquerra de la porta hi ha un banc o pedrís amb respatller fet amb rajoles . Al primer pis les finestres estan alineades respecte les del pis inferior, excepte la segona finestra començant per l'esquerra, el lloc de la qual està ocupat per un rellotge de sol (veure fitxa 391). La superfície de la façana està composada per blocs de pedra irregulars, a excepció dels marcs de les obertures, els quals presenten un arrebossat de color blanc, amb el perímetre exterior amb formes ondulants i irregulars. Aquests marcs són fruit de la restauració de l'edifici. Finalment cal destacar la cornisa, per sota de la línia de la teulada, que presenta decoració en forma de dents de serra fets amb peces d'argila cuita. | 08020-19 | Carrer Campamà | 41.3339300,1.9070300 | 408544 | 4576404 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 33887 | Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-baro-1 | XIX | L'edifici ha estat força reformat modernament. | Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants amb carena perpendicular a la façana i xemeneia al vessant esquerre. Està formada per planta baixa, pis i golfes. La façana presenta una composició simètrica d'obertures que s'articulen de la següent manera: A la planta baixa hom troba dues portes d'entrada, rectangulars, a la dreta de cada qual hi ha una finestra quadrada. El primer pis consta de quatre finestres quadrades situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa. Totes les obertures, a excepció de les portes d'accés de la planta baixa estan dotades de porticons de fusta amb doble batent. Dalt de tot de la façana i corresponent amb les golfes destaca una petita finestra emmarcada amb maó i arc de mig punt, amb ampit a la base. Tota la façana presenta actualment un arrebossat de color salmó. | 08020-20 | Camí Ral, 48 | 41.3264900,1.9263800 | 410153 | 4575557 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33887-foto-08020-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33887-foto-08020-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 33888 | Cal Barreres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barreres | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVIII | Conjunt arquitectònic format per diverses cases que conformen el barri de Cal Barreres. El barri neix al redós de la masia de Cal Barreres, a la qual s'hi ha anat afegint diverses cases. La masia de Cal Barreres és un edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, molt senzill. Aquesta presenta una disposició simètrica de les obertures, si bé destaca la presència d'un corral adossat a la meitat esquerre de la façana, fins a una alçada just per sota del primer pis, fet que modifica la presència de finestres en aquest sector de la façana. Així, a la planta baixa es troba la porta d'accés a l'edifici, rectangular sense decoració, situada a la dreta de la façana. A la part central, a l'esquerra de la porta, hi ha una finestra quadrada amb reixa de ferro moderna, i a la part esquerra, com ja s'ha dit, hi ha el corral adossat. A nivell de primer pis hi ha tres finestres, una central, allargassada, amb una finestra a cada costat, quadrada. Cap d'aquestes obertures presenten arc ni decoració de cap mena. La cornisa de l'edifici presenta teules formant una sanefa de lòbuls. La superfície de totes les façanes de l'edifici presenta un arrebossat de color blanc. Davant de la casa hi ha un edifici modern, que fa la funció de magatzem. A la façana posterior de la masia, però, trobem dues cases que s'hi van anar adossant posteriorment en diverses fases constructives. Aquestes respecten la orientació de l'edifici principal, i són de planta rectangular, més estretes, de planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener paral·lel a la façana principal. Les façanes són de composició senzilla: un portal d'arc carpanell sol o amb una finestra quadrada en un dels costats, i dues finestres quadrades a nivell del primer pis. D'entre totes aquestes cases destaca la que té el número 44 del carrer, que presenta, a la porta d'entrada, l'arc amb muntants i dovelles de pedra vermella, i a la dovella central una inscripció on es llegeix 'C N 1799'. A uns 30 metres a l'oest de la masia principal hi ha un pou de planta circular, fet de pedra, amb safareig. | 08020-21 | Pla de Begues | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), l'origen del topònim Can Barreres podria trobar-se en l'antic Mas Barqueres, documentat l'any 1586 com a una finca d'unes 40 mujades que limitava amb Mas Morsello, Joan Garau del Coll i Joan Sadurní de la Costa. El Mas Barqueres torna a ser esmentat al capbreu de l'any 1598. La primera referència escrita d'aquest immoble amb el nom actual de Can Barreres es troba al salpàs de 1880. | 41.3396700,1.9260300 | 410142 | 4577021 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33888-foto-08020-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33889 | Cal Batllevell / Cal Batlle Vell / Cal Corberó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batllevell-cal-batlle-vell-cal-corbero | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVIII | L'immoble ha estat reformat modernament, i ha perdut alguns dels seus elements originaris, a més d'haver patit l'adhesió d'alguns annexos. | Masia de planta rectangular amb planta baixa i pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El vessant dret, però, està escurçat, presentant aquest sector un cos adossat amb la teulada a un sol vessant, fet que comporta que en aquesta part la casa presenti l'aspecte de planta basilical. La façana presenta una disposició asimètrica de les obertures degut a la modificació produïda pel cos annex del costat dret de l'edifici; totes elles emmarcades amb blocs de pedra moderns: a la planta baixa, torbem la porta d'entrada al centre, d'arc REBAIXAT. A banda i banda de la porta hi ha una finestra quadrada, amb ampit, així com un sòcol modern. A la banda esquerra hi ha, a més, un pedrís, igualment modern. Al cos annex del costat dret de l'edifici ja esmentat, l'alçada del qual arriba a nivell del primer pis, hi ha una altra porta, més estreta que la principal, també d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha, al centre, i sobre la porta d'entrada principal, una porta amb balcó amb barana de ferro, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 404). Al costat esquerre d'aquesta hi ha dues finestres quadrades, la de l'extrem més petita , mentre que al costat dret n'hi ha només una, ja que el lloc de la que aniria situada més a l'extrem forma part de l'escapçat de la masia en aquest sector. La superfície del parament de la façana és de color blanc trencat, excepte la franja horitzontal inferior, on hi ha el sòcol esmentat més amunt. Destaca la cornisa de la teulada, amb una doble filera de teules en escalat, la superior en una decoració en ziga-zaga o dents de serra, i la inferior en forma de lòbuls. Davant de la façana principal de la casa hi ha un pou, modern. | 08020-22 | Vessant sud del turó de Can Batlle | Als llibres de bateigs entre 1693 i 1791 hi apareix el cognom Batlle | 41.3406600,1.9288100 | 410376 | 4577128 | 08020 | Begues | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33890 | Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret | XIX | L'arrebossat de la façana està molt degradat. També s'observa algun element recobert amb ciment modern. | Masia de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. L'aparell que conforma els murs és irregular, format per pedres lligades amb morter i tàpia. Les obertures a la façana estan disposades simètricament. Així, la porta d'accés a l'edifici centra la planta baixa; es tracta d'una obertura rectangular que presenta un marc de maons, i té una finestra a cada banda. Destaca, a la dreta de la porta, una petita finestra vertical molt estreta a mode d'espitllera. Al primer pis centra la façana una porta amb balcó de ferro forjat i porta de doble batent, situada just a sobre de la porta d'entrada. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, sense balcó, però dotada d'un petit ampit. Destaca, entre la finestra central i la de la dreta, un rellotge de Sol (veure fitxa 388). Igualment, excavada a la banda dreta de la casa hi ha una petita fornícula amb cúpula i arc de mig punt, al centre de la qual hi ha una escultura d'unes dimensions d'entre 20 i 30 cm d'alçada. Es tracta d'una escultura de ceràmica que representa a sant Antoni de Pàdua, amb el característic hàbit franciscà i la tonsura, amb el nen a la mà dreta i un pa a l'esquerra, que l'està oferint a una mà que surt del terra. Corona la façana una petita finestra a l'alçada de les golfes, d'arc de mig punt. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color blanc, probablement fruit d'una restauració posterior de l'edifici. L'edifici està envoltat per una tanca que l'aïlla del carrer. Dins, al jardí de la casa, hom troba un pou adossat a la tanca, fet de maó, la base del qual, quadrada, té una alçada màxima de 1,54 m, una amplada de 1,62 m i una llargada de 1,20 m. De cada costat de la base sobresurten dues columnes també de maó amb una alçada de 90 cm, sobre les quals descansa un tronc horitzontal enmig del qual es troba una corriola de ferro amb la corda per fer pujar i baixar la galleda utilitzada per recollir l'aigua. Si bé la base que sobresurt del pou és rectangular, el pou en si és una cavitat de forma circular d'una profunditat indefinida. A l'interior de l'immoble cal destacar l'embigat de fusta del sostre, així com el paviment d'algunes estances de la planta baixa, que conserva l'enrajolat original, fet amb rajoles d'argila cuita decorades amb traços en forma d'òcul que servien per evitar les relliscades del bestiar que antigament circulava per l'interior del mas. A la cuina destaca igualment un forn per coure pa, actualment tapiat, la boca del qual presenta una obertura d'arc de mig punt feta de pedra picada. | 08020-23 | Carrer Rectoria, 9 | 41.3295700,1.9434100 | 411583 | 4575882 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33890-foto-08020-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33890-foto-08020-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Recenment, la masia s'ha subdividit en diverses unitats d'habitació independents | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33891 | Cal Gaietano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaietano | XIX | Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis, i un pis superior utilitzat com a antic colomar. La façana presenta una composició simètrica pel que fa a les obertures. Així, a la planta baixa hom troba, al centre, una porta d'accés, ampla, coronada per un arc rebaixat; a la dreta d'aquesta hi ha una altra porta més estreta però igualment d'arc rebaixat, que correspon a un espai interior que havia realitzat la funció d'estable, del qual en resta la menjadora. A l'esquerra de la porta central hi ha una finestra quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa ja descrites. Es tracta de finestres rectangulars verticals, sense balcó i amb porticons de dos batents. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha, a la part superior, una obertura més petita, quadrada, que antigament realitzava la funció de colomar. Actualment tota la façana presenta un arrebossat de color salmó apagat, destacant els marcs de portes i finestres, de color blanc. Adossat al mur esquerre de l'edifici hi ha un cos amb teulada a un sol vessant, reformada, que realitzava la funció de cotxera per al carro. L'interior de la casa està totalment reformat, per bé que encara es pot observar l'embigat de fusta. Davant de la casa hi ha dos pous que recullen l'aigua de pluja. Un d'aquests és un pou senzill, circular, amb un basament de pedra que té una alçada de 68 cm fins a la boca del pou i una amplada total de 220 cm, dels quals 150 cm corresponen al diàmetre de la boca. La meitat posterior d'aquest basament presenta una paret que s'eleva 135 cm respecte al basament, de manera que l'alçada total en aquesta meitat posterior del pou arriba als 203 cm. A la part superior del pou, al centre, hi ha una politja de ferro utilitzada per treure l'aigua del pou mitjançant una galleda. El segon pou presenta una estructura més complexa, doncs té un safareig adossat a la dreta, així com una curiosa pica de gres de forma circular entre el pou i el safareig. El pou en sí és, a l'igual que l'anteriorment descrit, de planta circular, fet de pedra, amb un basament de 267 cm d'amplada total, dels quals 175 cm corresponen al diàmetre de la boca. L'alçada del basament és de 83 cm fins a la boca del pou, però, a l'igual que el pou anteriorment descrit, aquest també presenta una paret més elevada a la seva meitat inferior, amb una alçada de 145 cm, que afegits als 83 cm d'alçada del basament, fan una alçada total de 228 cm. En aquesta paret elevada es troba també un eix horitzontal al centre del qual hi ha una politja utilitzada per treure aigua del pou mitjançant una galleda. Com s'ha indicat anteriorment, al costat dret el pou té adossat un safareig de planta rectangular, d'unes dimensions de 215 cm de llarg x 180 cm d'amplada, fet de pedra i revestit amb ciment, si bé la part superior de la boca està revestida de lloses de gres i maons plans inclinats cap a l'interior del safareig, creant, així, superfícies inclinades utilitzades per rentar la roba. Per últim, entre el pou i el safareig hi ha adossada una pica circular de gres, d'un diàmetre exterior de 68 cm i un diàmetre interior de 43 cm, amb un petit forat al centre de la base, pel qual es pot canalitzar aigua extreta del pou cap al safareig. | 08020-24 | Carrer Rectoria, 14 | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Rosa Capellades Vendrell, el nom de Cal Gaietano prové del seu avi. D'altra banda, la senyora Capellades informa igualment de l'existència d'una rajola, que era visible abans de la restauració actual, on constava la data de 1870. També informa que era costum a Cal Gaietano, per Festa Major, fer un dinar familiar a l'espai a l'aire lliure que hi ha davant de la casa on hi havia un forn que ha desaparegut. | 41.3300200,1.9437400 | 411611 | 4575932 | 1870 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33893 | Carrer Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-cristofor | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt de cases alineades i adossades de la mateixa tipologia arquitectònica, que conformen el carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria. Conjunt homogeni de cases de cos, que conformen el carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria. Arquitectònicament, es tracta de cases molt senzilles de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant. La planta baixa presenta una porta d'entrada amb arc rebaixat a la meitat dreta de la façana, i una finestra quadrada. Al nivell del primer pis, trobem dues obertures, una d'elles més gran, situada sobre la porta d'entrada, amb porta de doble batent i balcó amb barana, i al part esquerra, una finestra més petita, rectangular. A la façana posterior, aquestes cases presenten quatre finestres quadrades o verticals, en la majoria dels casos alineades simètricament (dues a la planta baixa i dues al pis), tot i que en alguns casos, alguna d'aquestes obertures està desplaçada respecte de l'eix de simetria. | 08020-26 | Carrer Sant Cristòfor 1-3-5-7-9-11 (Barri de la Rectoria) | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquest carrer es va conformar entre els anys 1830 i 1850. | 41.3297100,1.9438200 | 411617 | 4575897 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | El fet que les cases que conformen aquest carrer presentin la mateixa tipologia arquitectònica dota al carrer d'unitat estètica i urbanística pròpia. Així, les cases que presenten aquesta tipologia en aquest carrer són les número 1-3-5-7-9 i 11, mentre que la darrera, amb el número 13, és la masia de Cal Traginer (veure fitxa 95). | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33894 | Cal Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Antiga masia de grans dimensions amb annexos que conserva la unitat arquitectònica a la seva façana sud, mentre que amb el pas del temps la façana nord ha estat compartimentada en diversos habitatges de dimensions més reduïdes. L'edifici és de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lela a la façana. Així, la façana sud presenta tres portes d'entrada, rectangulars; la principal està situada aproximadament en mig de la façana, amb tres finestres verticals a la dreta i una a l'esquerra. Les altres dues portes no estan a peu de carrer, sinó que una d'aquestes es troba igualment a la planta baixa, però lleugerament elevada respecte al nivell del terra, fet que fa que s'hi hagi d'accedir per una escala, i l'altra es troba a sobre d'aquesta, ja al pis de dalt, on s'hi accedeix igualment per una escala. Al primer pis, a banda d'aquesta porta d'accés, hi trobem cinc finestres quadrades a la dreta de la porta, i una petita finestra, més elevada, a l'esquerra. Entre les cinc finestres del pis, aproximadament cap al centre de la façana, hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 389). La façana lateral oest de l'edifici fa cantonada amb una casa diferent, que té, a la planta baixa, un annex que fa la funció d'aparcament, i davant de la façana ja descrita, i adossat a aquest annex, unes altres edificacions fetes de pedra i maó amb teulada a un sol vessant que tenen una funció de magatzem per a guardar eines i altres objectes. La façana lateral est de l'edifici presenta tres portes més d'accés a l'interior de l'immoble, dues a peu de carrer i una altra a nivell del primer pis, per la qual s'hi accedeix per una escala d'obra. Aquesta porta té una finestra a cada banda, i es correspon amb un altre habitatge. De l'interior de la casa és d'interès l'embigat de fusta del sostre dels pisos, que és original. Pel que fa a la façana nord, com ja s'ha indicat, actualment es correspon amb la divisió interior d'aquesta meitat de la masia en tres habitatges, cadascun amb la seva porta d'accés, però amb les finestres de la planta baixa i les del pis lleugerament desordenades respecte els corresponents eixos de simetria. | 08020-27 | Carrer de Cal Vidu, 4 | 41.3361400,1.8991900 | 407891 | 4576657 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33894-foto-08020-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33894-foto-08020-27-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 33895 | Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-ferrer | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XIV | Reformada als anys 90. | Masia molt reformada de grans dimensions, formada per un edifici principal, de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb planta baixa, pis i golfes, el qual té adossats dos cossos annexos, un lateral i l'altre a la part posterior. Dins la finca del conjunt també hi ha una capella privada, així com un altre edifici de petites dimensions, un pou, i diversos elements decoratius com una antiga premsa de vi i una premsa d'oli. La façana principal presenta les obertures distribuïdes simètricament entre la planta baixa i el primer pis. A la planta baixa hi ha l'entrada principal; es tracta d'un ample portal d'arc rebaixat fet amb dovelles de gres vermell, amb dues finestres quadrades a cada banda, amb el marc també fet amb carreus de gres vermell. A la dovella central d'aquesta arcada hi ha una petita inscripció en forma d'estel on es llegeix 'JSB 1992'; segons informació oral de la propietària de la casa, aquestes lletres es corresponen a les inicials del seu marit, i la xifra es correspon a l'any de la darrera restauració. A l'esquerra d'aquestes obertures hi ha una altra porta, més estreta i senzilla que, a diferència de les altres, presenta els muntants i la llinda feta amb blocs de pedra calcària. A la llinda d'aquesta porta hi ha inscrita la data 1657 amb un creu enmig. Pel que fa al primer pis, hi ha obertures força diferents: sobre les portes d'entrada de la planta baixa - és a dir, sobra la portalada central i sobre la porta de l'esquerra de la façana - trobem dues finestres amb balcó i barana de ferro forjat. Enmig d'aquestes dues obertures hi ha una finestra d'arc conopial, d'estil gòtic flamíger; els capitells dels muntants estan decorats amb l'escultura de dos querubins. A l'extrem dret de la façana hi ha dues finestres quadrades, i entre aquestes i la finestra central amb balcó i barana de ferro forjat, ja descrita, hi trobem un rellotge de sol (veure fitxa 392). Cal destacar la cornisa de les quatre façanes de l'immoble, que presenta dues fileres decorades amb peces d'argila cuita en forma de dents de serra; aquestes dues fileres estan ordenades en degradació horitzontal una sobre l'altre. Pel que fa a les façanes laterals, la situada a l'esquerra de la façana principal presenta una porta al centre de la planta baixa; a la seva esquerra hi ha una finestra quadrada, mentre que a la dreta n'hi ha dues, amb el marc fet de blocs de pedra de gres vermell. Al primer pis hi ha quatre finestres, totes amb marc de gres vermell. La façana lateral oposada, orientada a llevant, presenta una composició més complexa, ja que té adossat un cos més alt, de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, al qual destaca una finestra d'estil gòtic flamíger, molt similar a la de la façana principal, ja descrita, la qual presenta escultures als capitells dels muntants, en aquest cas són unes carasses d'éssers fantàstics. Al lateral d'aquest afegit arquitectònic , a l'alçada del primer pis, hi ha una galeria de sis finestres de maó en arc de mig punt, que feien la funció de solana. A la part posterior de l'edifici hi ha un altre annex, una torratxa de planta rectangular amb les cantonades arrodonides. En aquest cos destaca la part alta, on el pis superior presenta, a les quatre façanes, finestres emmarcades en maó i arc de mig punt, formant galeries a les façanes de llevant i de ponent, a mode de mirador. L'edificació està rematada per una terrassa amb balustrada. La superfície de totes les façanes de l'edifici principal i els seus annexos és de blocs de pedra irregulars, tot i que força ben alineats. | 08020-28 | C. Pallars. Urbanització de Mas Ferrer | Probablement era un dels 3 masos propietat (Parellada) de l'església de Sant Cristòfor esmentats al fogatge del s. XIV. L'any 1460 a l'establiment de mas Puigvoltor, s'esmenta al límit nord del mateix en Gabriel Ferrer i el mas estanyol. Al capbreu de 1595 s'esmenta com a límit nord el mas Ferrer i el mas Estanyol. També apareix com a límit d'altres masos, però el mas Ferrer pròpiament dit no es confessa per què és de l'església. Els anys 1576-80 consten els bateigs de Pere Pau Petit i Antònia Margarida petit de Mas Ferrer, però de l'any 1566 (Joana Vendrell) a 1858 (Teresa Vendrell Puig), consten els bateigs dels Vendrell. L'any 1632 el Mas Ferrer és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia. L'any 1657 va ser reconstruït, era propietat de l'església. L'any 1756 era propietat de Jaume Vendrell. Al capbreu de 1819 s'esmenten els hereus de Francesc Vendrell de Mas Ferrer. L'any 1849 era de Juan Vendrell del Mas Ferrer. | 41.3250600,1.9178100 | 409434 | 4575408 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33895-foto-08020-28-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació descripció)Com ja s'ha indicat, el conjunt de Mas Ferrer consta també d'una capella privada, situada al costat de la façana principal de la masia, i unida a aquesta per una arcada lateral. La capella és un edifici senzill, de planta rectangular de nau única amb teulada a doble vessant, amb la façana orientada a ponent. Destaca la façana principal, amb el portal d'entrada rectangular, amb els muntants i la llinda fetes amb grans blocs rectangulars de gres vermell; a la llinda hi ha esculpida una inscripció on es llegeix 'DOMUS DEI 1756'. Sobre aquest portal d'entrada hi ha una finestra d'ull de bou, a mode de rosassa, emmarcada en blocs de gres. Corona la façana, per sobre del cim de la teulada, un petit campanar d'espadanya d'un sol ull, dotat amb una petita campana. | 93|94|96|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33896 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Alguns elements arquitectònics originals han patit reformes a causa de la restauració de l'immoble. | Masia molt reformada recentment. Consta de dos edificis principals, avui amb connexió entre ells, i varis habitatges i annexes secundaris, tots tancats per un baluard. El dos cossos principals s'uneixen en forma de 'L', quedant l'angle recte interior en direcció sud oest. L'edifici orientat en direcció est oest presenta teulada simètrica a dues vessants paral·lela a la façana principal, amb un cos a l'extrem que configura una torre, de molta presència en el conjunt. L'altre edifici, orientat de nord a sud, presenta la teulada amb la mateixes característiques. Dos patis interns i una era estructuren els dos edificis i els seus annexes. Com a element arquitectònic d'interès cal destacar un arc apuntat fet de pedra situat a l'angle entre els dos edificis. També destaquen l'existència de contraforts en les façanes que donen al sud dels dos cossos. La majoria dels paraments estan coberts amb arrebossats moderns, però alguns són de pedra vista. El maó és utilitzat en ocasions per emmarcar algunes obertures. Un dels annexes funciona com a estable a l'actualitat. A l'interior destaquen les bigues de fusta. Una de les sales presenta unes creus gravades sobre l'estucat del sostre. | 08020-29 | Disseminat al Pla de Begues | Abans de tenir el nom actual, sembla que primer fou el Mas Vendrell, després Sadurní de la Costa i després mas Figueres de la Costa. Tenia el mas Cuadra annex (segons document de l'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà). Al capbreu de 1595, Ponç Montserrat Pau confessa que el Mas Pau (abans Panyella de la Figuera) limitava a l'est i part del nord amb l'honor de Joan Sadurní de la Costa, però aquest mas no es confessa. També s'esmenta el Joan Sadurní de la Costa al límit est i nord d'una peça de terra de Joan Vendrell situada a prop del camí que va de Santa Eulàlia al molí de Vallirana. Del 1567 (Toni Sadurní) al 1625 (Jaume Isidoro Sadurní) consten els bateigs dels Sadurní de la Costa. L'any 1611, Joan Figueres (francès), es casa amb Eleonor Sadurní. L'any 1703 es produeix la confessió d'Antoni Figueres del Mas Figueres abans Sadurní de la Costa, junt l'annex mas Cuadra. L'any 1756 en una relació de propietaris s'esmenta que Can Figueres té terres que van ser de Sadurní de la Costa. En un capbreu de 1819, Josep Font Campins, ciutadà de Barcelona, confessa el Mas Figueres, abans Mas Figueres de la Costa. Arriba als nostres amb la propietat de la congregació Sagrada Família. | 41.3420000,1.9223800 | 409840 | 4577284 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33896-foto-08020-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33896-foto-08020-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33897 | Can Grau del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-del-coll | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | La façana principal de l'edifici històric ha patit l'adhesió de la casa de nova construcció. | Masia formada per diversos cossos arquitectònics adossats a l'edifici principal. És de planta rectangular amb planta baixa i pis i teulada a doble vessant, per bé que cal destacar el fet que l'alineació original d'aquest edifici s'ha vist modificat modernament, ja que s'observa que el vessant nord-oest està escapçat, essent molt més curt que el sud-est, que es conserva encara tal com era originàriament. Aquesta mutilació es tradueix també a la façana principal, a la qual s'ha adossat una edificació posterior a la meitat esquerra. Així doncs, a la façana de l'edifici original es conserva, a nivell de planta baixa, el portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, amb porta de fusta de doble batent. A la dreta d'aquest portal hi ha una altra porta d'entrada, realitzada més modernament, que és la utilitzada actualment per accedir a l'interior de l'immoble. Aquesta porta presenta un arc escarser, i el marc presenta un arrebossat d'un color grisós que la distingeix de la resta de la façana, probablement per denotar que es tracta d'un element no original. A la dreta d'aquesta porta moderna hi ha una finestra rectangular amb el muntant esquerre i la llinda feta amb blocs de pedra, mentre que el muntant dret està recobert amb un arrebossat de color grisós, a l'igual que la porta ja descrita. Destaca, al llindar de la finestra, una inscripció amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist . Al costat d'aquest anagrama hi ha les xifres '1622', corresponents a una data escapçada, probablement l'any de construcció del mas o bé d'alguna reforma. A nivell del primer pis trobem, sobre el portal adovellat anteriorment descrit, una finestra rectangular, els muntants de la qual estan fets amb blocs rectangulars de pedra, ben tallats, que sobrepassen l'obertura per la part inferior, fet que denota que originàriament hi havia una porta, la qual segurament donava a un balcó, que va ser paredada parcialment per reconvertir-la en l'actual finestra. A la dreta d'aquesta finestra trobem una obertura petita i estreta, probablement una espitllera o un espiell, i encara a la dreta hi ha una altra finestra, situada simètricament sobre la porta d'entrada moderna, abans esmentada. A l'extrem dret de la façana hi ha dues petites finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó, una de les quals està tapiada i reconvertida en una fornícula, a l'interior de la qual hi ha una petita estàtua, moderna, reproducció de la Mare de Déu de Montserrat, mentre que la finestreta del costat està tapada senzillament amb un vidre. La cornisa de la teulada presenta decoració feta amb peces d'argila cuita disposades en forma de dents de serra. Cal destacar, a la façana posterior de l'edifici principal, una finestra geminada d'estil gòtic que conserva, com a part original de la mateixa, únicament els arcs. Com ja s'ha indicat anteriorment, al sector sud-oest de l'edifici principal s'adossa un altre casa, moderna, que ha mutilat la meitat de la façana. Aquest edifici no presenta interès patrimonial. Des de la cantonada sud-oest d'aquest edifici de nova planta, però, arrenca el mur del baluard que tanca la finca, del qual cal destacar el portal d'entrada, d'arc carpanell. | 08020-30 | Carrer de Sant Climent, 1 | El Mas ha tingut varis noms: Mas Mestre, s'esmenta al capbreu de 1391. El propietari havia estat Petro Magistiri (Pere Mestre), documentat l'any 1314, i propietari important del Baix Llobregat al servei de Guillem de Durfort. El segle XVI apareix com l'hostal del Girona. A finals d'aquest segle apareix com Hostal Albareda. A partir de 1597 apareix en la propietat dels Grau del Coll. | 41.3322100,1.9438400 | 411622 | 4576175 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al jardí de la masia es conserva un monòlit de pedra calcària rectangular desplaçat de la font de Puig-Voltó, amb la inscripció 'FONT PUIG·VULTÓ. 1935. Propietat Romagosa'. A l'altra banda del camí, es conserva la pallissa i altres annexos de la masia. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33898 | Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-romagosa | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit MEDINA, Vicente (2004): 'Can Romagosa de Begues. Una familia para una tierra. Una familia para un pueblo', Ediciones Rondas, Esplugues de Llobregat. | XV | Masia ubicada a l'entramat urbà del nucli de Begues de grans dimensions, de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. Antiga masia, reconvertida en casa senyorial. L'edifici té la façana principal alineada al camí ral i al darrera te un terreny d'uns 6000 metres quadrats voltat per una tanca que inclou hort, jardí i un edifici annex de planta baixa. La façana principal, reformada el 1923, situa de manera simètrica tots els elements que la configuren. A la part baixa un sòcol de pedra la recorre. Així, es divideix en tres cossos, el central presenta la porta principal de l'edifici en una obertura de marcs arrodonits, mentre que el cos de la dreta i el de l'esquerra es disposen grans finestres allargades que van des del sòcol de pedra a un guardapols fet de maó. A banda i banda d'aquestes finestres es disposen dues més petites respectant la simetria respecte a les primeres. Les finestres petites s'emmarquen de la mateixa manera que la gran. Una franja a la part superior de les tres finestres es decorat amb un rebaix que contrasta la textura i el color amb la resta de la façana i al guardapols. Cal destacar el treball de forja de ferro de les finestres, enmig de la composició apareix la lletra R dels Romagosa. El primer pis queda delimitat a la façana per una faixa horitzontal que la cobreix d'un extrem a l'altre. D'aquest nivell surten els balcons del segon pis amb les seves respectives finestres balconades, tres en total, un per cos. Per sobre d'aquella faixa, es disposa una línia de falsos carreus igualment horitzontal, aquest guarniment també s'utilitza en disposició vertical per separar el cos central dels altres dos, creant dos plànols diferents entre el primerl i la resta de l'edifici. El tercer pis també presenta diferències entre el cos central i els laterals, el primer es resolt amb una nova cornisa o faixa on neixen sis motllures, que a manera de columna guarneixen la part central de l'edifici. A la base d'aquestes motllures hi ha la data de 1923 feta utilitzant el trencadís de ceràmica i altres decoracions menors. Les motllures verticals, de relleu i perfil uniforme acaben a la part superior amb altres peces de motllura de quart de bocell que destaquen per tenir tres bandes rectangulars i verticals fetes amb la tècnica del trencadís de ceràmica. Aquesta peça arriba fins al coronament central, que s'eleva uns centímetres més que la resta de la façana i on destaca un cos central ondulat que representa la senyera catalana utilitzant novament la tècnica del trencadís de ceràmica. Entre les motllures verticals principals apareixen arcuacions cegues fetes de maó i enmig del cos central, una finestra esglaonada tancada amb un muret de maó disposat deixant obertures de forma geomètrica, element que acaba de definir la composició. El pis superior dels cossos laterals presenta al mateix nivell tres finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó i amb el mateix tancament i material que la finestra del cos central. | 08020-31 | Camí Ral, 2 | L'actual Can Romagosa s'havia denominat Mas Agustí i Casa d'en Girona. L'origen del Mas es desconeix. Les notícies històriques de l'edifici es resumeixen en la següent cronologia: 1476.- Establiment al mas amb nom desconegut a Pascasi Planas. 1482.- Pascasi Planas ven la propietat a Agustí Barberà de Molins de Rei. 1512.- Mas Agustí. Ponça, vda. de Francesc Girona, compra a Miquel Barberà, fill d'Agustí Barberà, el Mas Agustí i totes les propietats. 1549.- Casa d'en Girona. Donació de Pere Girona del Mas Agustí a la seva germana Magdalena, casada amb Jacob (Jaume) Romagosa del Lledoner. 1571.- Can Romagosa. El Capbreu de 1595 Gabriel Romagosa confessa unes cases amb portal a la via pública a prop de la plaça de la parròquia, i delimita a l'est amb el puig de Torregassa i el mas de Deu, al sud amb el mas de Deu i l'honor de Joan Garau del Coll que és alou de l'església de Begues i amb el torrent del Brufol, a l'oest amb l'honor de Jaume Garau i al nord amb l'honor de Jaume Garau i Jaume Rosell. 1610.- Gabriel Romagosa. 1658 - 63.- S'esmenten els bateigs de Josep, Miquel i Alisabeth Romagosa 'de la plaça'. 1756.- Propietari Cristòbal Romagosa. 1849.- Casa Romagosa. Senyors Barons. 1912.- Enllaç de la pubilla Antònia Romagosa Mestre amb Salvador Mas de les Valls Munné de Can Grau del Coll. 1940.- Enllaç de Maria Mas de les Valls Romagosa amb César Iglesias. 2004.- Restauració de la façana de la Masia. | 41.3312100,1.9210300 | 409712 | 4576087 | 1476 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33898-foto-08020-31-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Noucentisme|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|106|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33899 | Can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigol | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit BONDIA I DOMPER, M. ROSA; SOLANS I RODA, CONCEPCIÓ (1994): 'Terra i homes a Begues (Poble mil·lenari)', p. 51. | XVI | L'edifici ha patit algunes reformes a l'interior que han modificat alguns dels espais arquitectònics originals, a causa de la restauració. | Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb algunes edificacions annexes. La façana principal presenta una distribució senzilla de les obertures: a la planta baixa, un ample portal d'entrada al centre, d'arc escarser adovellat, i amb els muntants fets de blocs rectangulars de pedra, al costat esquerre del qual s'estén un pedrís de basament de ciment i rajoles d'argila cuita a la superfície, que arriba a la cantonada de la casa. Sobre aquest pedrís, a la paret, s'obre una finestra quadrada, senzilla. A la dreta del portal d'entrada hi ha una altra porta, més estreta, d'arc rebaixat, sense marc ni decoració de cap tipus. A nivell del primer pis, la façana està centrada per una porta amb balcó i barana de ferro forjat, molt senzilla, situada simètricament sobre la porta d'entrada. A l'esquerra d'aquesta obertura hi ha una altra finestra, situada també simètricament sobre la finestra situada a la banda esquerra de la façana del pis inferior. Aquesta presenta arc rebaixat i ampit. Entre aquesta finestra i la porta del balcó hi ha un dels dos rellotges de sol de Can Rigol (veure fitxa 393). A la dreta de la mateixa porta trobem una altra finestra de les mateixes característiques que la del cantó oposat. La superfície de la façana és llisa, i presenta un arrebossat de color blanc. La façana posterior de l'edifici és encara més senzilla que la principal, presentant únicament tres finestres a l'alçada de la planta baixa, les dues més grans a nivell de terra, i una sola finestra quadrada a nivell del primer pis. A la dreta de la façana hi ha una porta d'entrada a l'immoble, a la qual s'hi accedeix pujant una escala de quatre esglaons. A la façana sud-oest s'observa la presència d'un segon rellotge de sol (veure fitxa 394). A l'interior de l'edifici destaquen els embigats de fusta del sostre, originals, i molt especialment un cup de boca quadrada que hi ha a l'entrada de la casa, al costat del qual es conserva una antiga premsa de raïm, de cargol. També a la planta baixa es conserva algun paviment original de rajoles d'argila cuita amb decoracions incises, que tenien la funció d'impedir la relliscada del bestiar. Les estances de la casa han estat reformades modernament i reconvertides en dormitoris amb lliteres, per tal de desenvolupar la tasca de casa de colònies, funció actual de Can Rigol. A ponent, aquest edifici principal té adossat un altre edifici, un antic corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant. Destaca en aquest edifici annex la porta d'entrada, d'arc escarser, emmarcada amb maó. A uns 20 metres davant de la façana de la casa es conserva un pou de planta circular amb safareig. | 08020-32 | Disseminat a la Costeta | Antigament aquest mas rebia el nom de Mas Bort, i abans Mas Bruguer. Era propietat de Pere Petit, qui el deixà en herència a la seva neboda Eulària, la qual, el febrer de 1592 es casà amb el francès Bertomeu Rigual, antropònim que anys més tard donà lloc al nom de Can Rigol. A la documentació apareix Mas Rigual l'any 1610 i 1756. El Capbreu de 1819, Vicens freixas, ciutadà honrat de Barcelona, confessa la casa d'en Rigual. També s'esmenta Mas Rigal com alou del Monestir de Sant Cugat. | 41.3281200,1.9117700 | 408933 | 4575754 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Actualment Can Rigol és una casa de colònies i granja-escola. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33901 | Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-termens | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 95-99. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XIV | L'edifici de les cavallerisses està modificat, ja que va ser adaptat per a l'ús de la hípica. | Conjunt agrícola originat a l'entorn d'una masia de planta rectangular, amb planta baixa i dos pisos, i teulada a doble vessant de teula àrab. La façana principal presenta una disposició asimètrica de les obertures. Així, el portal d'entrada a l'immoble és al centre de la planta baixa. Es tracta d'un ample portal d'arc escarser i porta de fusta a doble batent. A cada banda d'aquest portal hi ha una finestra rectangular amb ampit i protegida per una reixa bombada de ferro forjat. L'assimetria de la disposició de les obertures es palesa al primer pis; amb dues finestres, una situada a l'esquerra de la façana, amb ampit, i una altre a la dreta, més gran, que és en realitat una porta amb balcó i barana de ferro forjat. Entre aquestes finestres es situa un dels rellotges de sol de Can Térmens (veure fitxa 397) Per últim, a l'alçada del segon pis, sota el cim de la cornisa, hi ha una galeria formada per tres finestres verticals coronades amb arcs de mig punt, corresponents a les golfes. A cada costat d'aquesta galeria s'obre una porta amb balcó i barana de ferro forjat l'obertura de la dreta, clavada a la paret, es conserva una politja de ferro. La façana sud-est presenta una sola finestra a nivell de planta baixa, quadrada, i tres finestres per cada pis, totes d'arc rebaixat. A la banda dreta d'aquesta façana, entre les finestres del primer i el segon pis, es troba un altre rellotge de sol (veure fitxa 398). La superfície d'aquesta façana presenta un estucat de color marró clar, excepte als marcs de les finestres i en unes franges horitzontals que van d'extrem a extrem de la façana a l'alçada de la base de les obertures, que són de color vermell fosc. Aquesta capa d'estuc, però, està una mica degradada, presentant esquerdes en alguns sectors. A la façana oposada, al nord-est. La masia té adossada un altre edifici allargassat, probablement una antiga pallissa de teulada a un sol vessant, mentre que a la façana nord-oest hi ha adossat un edifici més petit, de planta quadrada amb teulada a doble vessant, sense cap element d'interès. Al costat, aïllat, es troba l'edifici de les antigues cotxeres i el celler, ambdós de planta rectangular amb teulada a doble vessant, amb les façanes de pedra, on destaquen les altes portes d'accés, amb els muntants i els arcs rebaixats de maó vist, així com una finestra rodona, a mode d'ull de bou, situada entre aquestes portes i el cim de la cornisa. Darrera del celler es troba l'edifici de les antigues cotxeres de cavalls, un edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant, amb el parament de les parets de pedra, amb el portal d'entrada, de maó i amb arc rebaixat, com a única obertura. El conjunt de Can Térmens compta també amb un colomar, un petit edifici de planta quadrada i teulada a doble vessant sobre la qual s'alça una torratxa de planta quadrada amb grans finestrals a cada costat, que és el colomar pròpiament dit. Uns 150 metres a l'oest de la masia hi ha l'anomenat corral nou de Can Térmens, conformat per dos edificis adossats en forma de 'L'; el cos de la banda nord-oest, més elevat sobre el terreny, presenta teulada de teula àrab a un sol vessant, mentre que l'altre cos, orientat al sud-est, té teulada a doble vessant. L'aparell constructiu és de pedra lligada amb morter de calç i sorra. Finalment, cal esmentar que el conjunt de Can Térmens comparteix espai amb les instal·lacions d'una hípica recentment abandonada. Així, adossat a l'edifici de les cavallerisses trobem un restaurant-cafeteria d'aquesta hípica, així com els paddocks i els boxes per als cavalls ocupant una gran extensió de 7180 m2 aproximadament al sector sud-oest del conjunt. | 08020-34 | Camí de Can Térmens | Benet Térmens va instal·lar-se a Begues l'any 1609 i des de llavors l'heretat sempre havia estat transmesa per la via de la primogenitura, fins l'any 1935, en què Ramon Térmens, juntament amb la seva esposa, Teresa Pau Martí, també de Begues, com que no van tenir descendència masculina, varen acordar el matrimoni d'Àngela Térmens i Pau, pubilla de les quatre filles nascudes de l'esmentat matrimoni, amb Josep Pagès Pasqual, de Vilanova i la Geltrú, que donaria continuïtat al patrimoni Térmens. Can Térmens donava aixopluc a quatre famílies, a banda del masover i la seva família, d'un nombre variable de mossos i jornalers i d'alguna criada quan es feia necessari. Abans de ser Can Térmens, era Mas Tició, tal com apareix al capbreu de 1391. Al capbreu de 1390-96 confessa Antic del Mas Tició. Limita a orient amb Pere Floreig, al sud amb Mas Bruguer, a oest part amb terres seves i part amb Costa i a nord part amb riera Aigua Puda, part amb Pere Torra i part amb Guerau de Bruguer. L'any 1568 és Mas Tió. L'any 1610 apareix com a propietat de Casa Térmens. | 41.3297300,1.9083000 | 408645 | 4575936 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33901-foto-08020-34-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 93|94|96|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33902 | Rellotge de sol de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-la-rectoria | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | El rellotge de sol, a l'igual que tota l'església, ha estat recentment restaurat. | Rellotge de sol vertical, d'estuc pintat al fresc. Està representat de forma circular dins un quadrat que presenta un marc decorat amb un escacat de colors marró i beix, fons blau i el cercle, on es representa el rellotge pròpiament dit, és de color marró clar. Els números de les hores, de xifres aràbigues, són de color blau, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual, formant part de la decoració, hi ha una estrella amb la data 1878 a sobre. | 08020-35 | Carrer Alacant, 8. | 41.3290200,1.9439600 | 411628 | 4575820 | 1878 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33902-foto-08020-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33902-foto-08020-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33903 | Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XV | Masia de tipus basilical. L'edifici consta de planta baixa, pis i solana, aquesta darrera situada al pis superior del cos central. A la façana principal, les obertures es disposen simètricament. Així, a la planta baixa trobem l'entrada a l'edifici al centre, que es fa per una gran porta d'arc escarser les dovelles del qual estan fetes amb grans blocs de gres o sauló vermell. Aquesta porta està flanquejada per dues finestres verticals, una a cada cos lateral de l'edifici. El primer pis presenta una finestra central situada sobre l'entrada, vertical, amb balcó i barana de ferro forjat, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 390) i que està flanquejada, a l'igual que la porta d'entrada, per dues finestres més petites, sense balcó. Per últim, al pis superior, situat a la part més alta del cos central, hi ha la solana, amb tres petites finestres d'arc de mig punt, destinades a airejar els aliments que allà es guardaven. A la façana posterior de l'edifici, s'observen també algunes obertures: a la part superior existeixen també tres finestres petites d'arc de mig punt, corresponents a la solana, que troba així la seva continuïtat entre ambdues façanes. Per sota, a nivell de primer pis, únicament hi ha tres obertures: una porta, situada al cos lateral esquerre, i dues finestres, una al cos central i l'altra al cos lateral dret. Cal destacar el fet que aquestes tres obertures presenten, a la part superior, un arc de descàrrega; les dues finestres estan, a més, emmarcades amb blocs de gres, de manera similar a la porta d'entrada de la façana principal. La masia de Can Vendrell està tancada per un baluard de pedra, que presenta, a la paret situada davant de la façana principal, un antic corral adossat, fet de pedra i tàpia, amb teulada a un sol vessant que conserva, per la part interior, l'embigat de fusta. Aquest corral té dues estances. | 08020-36 | Carrer Sant Climent, 18 | Aquesta masia fou el graner de la baronia d'Eramprunyà. Al segle XV s'hi va establir la família Vendrell, tot i que el cognom ja existia a Begues al segle XIV. Al capbreu de 1390-96 s'esmenta en Grau Vendrell. El 1492, es va fer l'establiment de Bartomeu Vendrell en terres de la Rectoria. Els darrers ocupants de la masia eren de la família Vendrell, podria tractar-se d'aquesta masia (fins al segle XIX a prop de la Rectoria només es té constància d'una altra masia: Can Grau del Coll). A començament del segle XIX, el seu propietari (Pla i Amell), la donà amb altres propietats a la congregació de germans de la Sagrada Família, però l'usdefruit de la masia es reservava als Vendrell. En morir als anys 80 en Pepet Vendrell sense descendència, a la casa només hi va quedar la seva vídua Lola Capdet, que a finals dels anys 90 va marxar a un pis al centre del poble, quedant des de llavors la casa deshabitada. | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Actualment la masia queda incorporada al recinte de les instal·lacions del Col·legi Sant Lluís. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33904 | Avenc de Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-can-sadurni | AMAT, R. (1925) Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1897). Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. | Avenc de 84 metres de profunditat màxima. La seva gran boca, coronada per una gran alzina, està dividida en dos. Per la situada a la part més baixa pot davallar-se un pou fins a un replà situat aproximadament a -20 m. L'evident continuació del gran pou s'eixampla més avall assolint grans dimensions fins arribar al fons a -74 m. Travessant la sala, molt concrecionada, i a uns 10 m pel damunt, uns pous arriben a la màxima fondària a -84 m. | 08020-37 | Montau | L'avenc de Can Sadurní és tot un símbol de la espeleologia a Catalunya, ja que va ser el primer avenc que fou davallat per en Norbert Font i Sagué, el 27 de desembre de 1897. Val a dir que mesos abans, en plena campanya de sondeigs dels avencs del Garraf per tal de conèixer la seva situació i profunditat, ja l'intentà localitzar sense èxit. | 41.3487400,1.9062600 | 408501 | 4578049 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33904-foto-08020-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33904-foto-08020-37-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 33905 | Alzina de Puigmoltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigmolto | Arbre monumental de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. Al peu de l'arbre monumental hi ha la font de nom homònim.L'abrbre té una alçada aproximada de 13 m i un diàmetre de tronc de 1,12 m. | 08020-38 | Puig Moltó | 41.3173600,1.9220600 | 409779 | 4574548 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||||
| 33906 | Carxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carxol | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XVIII | Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana principal, que presenta una disposició simètrica de les obertures, havent-hi dues per cada planta. Així, a la planta baixa hi ha la porta d'entrada, d'arc escarser Al segon pis hi ha dues finestres quadrades situades simètricament sobre les obertures del pis inferior. A la dreta de l'edifici hi ha una extensió del mateix, edificada en u segon moment constructiu, de tal manera que aquest resta allargassat en aquesta part. En aquest sector, la façana principal presenta dues portes d'entrada, estretes, a nivell de la planta baixa, i una porta a nivell del primer pis, que conserva la barana de ferro de l'antic balcó al qual donava pas, per bé que aquesta obertura està actualment tapiada en la seva meitat inferior donant lloc, així, a una finestra quadrada. Davant de la façana s'aixequen dues columnes que estan coronades per una estructura metàl·lica que es recolza, de l'altra banda, sobre la paret de la façana principal de l'edifici, ja descrita, entre la planta baixa i el primer pis; aquesta estructura serveix per col·locar un tendal, de manera que es crea un porxo davant de l'entrada. Aquest afegit, però, és modern. La façana sud-oest presenta únicament dues finestres, una per cada pis, ubicades a la meitat esquerra de la façana, ubicades asimètricament, ja que la situada al primer pis està situada més a l'esquerra que la de la planta baixa. A la dreta de la finestra del primer pis, però, s'observa una antiga porta, ara totalment tapiada. La superfície de totes les façanes d'aquest edifici presenten un arrebossat de color blanc grisós, per bé que en alguns sectors aquest s'ha desprès, deixant a la vista l'aparell constructiu de l'edifici, fet amb maó. Al sector sud-oest de la masia hi ha un antic corral, ara en ruïnes, amb el parament fet de pedra i el sostre enrunat, que conserva les parets mitgera que dividien l'edificació en tres cambres. Destaca el portal d'entrada, d'arc rebaixat, de maó. Finalment, davant de l'edifici principal hi ha un pou de planta rodona, sense safareig. | 08020-39 | Camí del Carxol. Pla del Carxol | L'any 1784 està documentada Eulàlia Montaner de Carxol. De 1788 a 1844 es registren els bateigs dels vendrell del Carxol. Al segle XX hi van viure els Ferrer de Cal Gepis. | 41.3004300,1.8862400 | 406757 | 4572707 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33906-foto-08020-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33906-foto-08020-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33906-foto-08020-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33908 | Font de Cal Quiterio | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-quiterio | XX | Envaïda per la vegetació. | Surgència d'aigua que aflora des d'una cavitat petita oberta en la roca calcària. Està canalitzada cap a un dipòsit cisterna d'uns 3 metres d'alçada per 1,30 metres d'amplada a la base, aproximadament, recobert de ciment i on s'observa el canal d'entrada. Al costat hi ha una pica feta d'obra de totxo recobert amb ciment de 2 metres de llargada per 0,50 metres d'amplada. | 08020-41 | Cal Quiterio | 41.3172400,1.9235200 | 409901 | 4574534 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33908-foto-08020-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33908-foto-08020-41-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 33909 | Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eulalia | Pàgina web de l'ajuntament de Begues: http://www.begues.cat/historia.asp PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XVI | Alguns elements de fusteria de l'interior de l'església es troben en procés de degradació, com ara el confessionari, la balaustrada del cor o l'embigat del sostre de la sagristia. | Ermita de nau única, de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a doble vessant. A l'exterior destaca la façana principal, amb la porta allindada, de pedra, amb els muntants de carreus. Per sobre de la porta hi ha una finestra circular a mode de rosassa. Corona la façana, per sobre el cim de la cornisa, el campanar, d'espadanya d'un sol ull, de maó vist, rematat per una creu de ferro. A l'ull de l'espadanya d'aquest campanar hi ha una sola campana. La façana nord de l'edifici presenta tres contraforts, mentre que a la façana oposada, al sector de l'absis, s'hi adossa un annex de planta quadrada, amb teulada a un sol vessant. La superfície de les quatre façanes presenta un arrebossat de color blanc. L'interior de l'edifici és molt senzill. Destaca l'embigat de fusta del sostre a doble vessant, així com el revestiment de les parets, decorat amb línies que imiten falsos carreus de roca. El sector del presbiteri es troba lleugerament elevat respecte al paviment de la nau, de manera que s'hi pot accedir pujant dos esglaons. Al fons de la zona de l'absis hi ha ubicat un retaule dedicat a Santa Eulàlia, titular de l'advocació del temple (veure fitxa 386). A la paret de l'epístola es troba la porta d'accés a la sagristia. Sobre el tram de l'entrada i adossat al mur de la façana principal es troba el cor, amb balustrada de fusta, sense cap element destacable. | 08020-42 | Barri de Santa Eulàlia | Aquesta ermita té el seu origen amb els eremites que hi havia al Puig de Santa Eulàlia, els segles XV-XVI. La primera referència documental de l'indret és de l'any 1522, en referència a una visita pastoral a Sant Christophori. El 13 de gener de 1618, el bisbat va donar llicència per reedificar la capella de Santa Eulàlia. Una de les més importants reformes a l'edifici fou la feta l'any 1832, adoptant l'ermita l'aspecte amb què ha arribat als nostres dies. | 41.3380800,1.9155000 | 409259 | 4576856 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33909-foto-08020-42-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 96|98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33910 | Col·legi Bosch/La Torre/Fundació Teodor Bosch/Convent de les Germanes Dominiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collegi-boschla-torrefundacio-teodor-boschconvent-de-les-germanes-dominiques | Pàgina web de la Fundació Privada Col·legi Bosch: http://www.fundacio-bosch.net/historia.php. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XIX | La capella patí un incendi durant la guerra civil i perdé els vitralls i la decoració original. La tanca principal de la finca fou recenment substituida per una de disseny modern per tal de respectar les aliniacions del camí ral. Aquesta reforma també afecta la cotxera i la casa del masover on s'obre un porxo per donar continuïtat a la vorera. | La Fundació Teodor Bosch és un antiga residència senyorial formada per un conjunt d'edificis voltats per un jardí: l'edifici principal, de planta en forma de 'T' amb dos cossos de planta quadrada adossats, una capella, un edifici de recent construcció (un aulari), i dos annexos, les antigues cotxeres i la casa del masover, integrades als extrems de la tanca que delimita la finca amb el camí ral. L'edifici principal, situat al centre del recinte, és de planta baixa i dos pisos. La façana principal presenta un cos central, elevat, amb dos cossos laterals adossats, les façanes dels quals estan lleugerament endarrerits respecte la façana del cos central. La porta d'accés a l'edifici, situada al cos central, està coronada per un arc carpanell al centre del qual hi ha un escut amb les lletres 'T B', corresponents a les inicials de Teodor Bosch, entrellaçades entre si. També en aquest cos destaca la finestra del primer pis, amb arc carpanell, la única que té balcó, sostingut per quatre mènsules, dues a cada costat de l'arc de la porta d'entrada, amb barana de ferro forjat. Corona aquest cos central el segon pis, decorat amb una arqueria de cinc finestres amb arc de ferradura i, a sobre, la teulada a doble vessant. Els cossos laterals presenten únicament planta baixa i pis, amb una finestra a cada planta, d'arc carpanell com les anteriorment descrites, i estan coronats per un sostre a quatre vessants. En els angles exteriors d'aquests cossos laterals hi ha dos torrellons adherits, ambdós al nivell del primer pis. Les finestres d'aquesta façana, com les de la resta de l'edifici, presenten batents de fusta. La façana lateral est presenta una composició d'obertures lleugerament diferent: a la planta baixa hi ha una finestra central d'arc carpanell, però flanquejada per dues finestres més petites, quadrades, tot i que presenten un marc coronat en arc carpanell integrant-se, així, a l'estètica de la resta d'obertures. La finestra central presenta un ampit amb barana de ferro forjat. El segon pis presenta dues finestres paral·leles, d'arc carpanell i el segon pis una arqueria de tres finestres d'arc de ferradura. La façana lateral oest té adossat un pont que comunica amb la capella. La façana posterior té adossada una porxada de tres arcades d'arc carpanell, una central i dues laterals, amb pis a sobre, cobert amb teulada a un sol vessant paral·lela a la paret posterior de l'edifici. Aquest pis superior, que correspon, al segon pis de l'edifici, presenta tres finestres que donen a un balcó amb barana d'obra, situades simètricament sobre les arcades de la porxada inferior. Per sota de la teulada, la cornisa està decorada amb una sanefa de cercles disposats horitzontalment en tot el llarg. Al centre de la teulada, a la part exterior, hi ha una cúpula octogonal amb una claraboia. Interiorment, l'edifici principal està articulat al voltant d'un distribuïdor central al sostre del qual hi ha la claraboia esmentada. El distribuïdor dóna, pel nord, a la porta d'accés a l'edifici; per l'est i oest, a diverses estances de la planta baixa, i pel sud, dóna accés a una escala principal, amb barana de ferro forjat, que puja a la primera planta. Al primer pis hom troba, distribuïts al voltant de l'espai central que deixa l'entrada de llum de la claraboia, l'antiga sala d'estar de la comunitat de monges, que dóna a la terrassa de la façana posterior; el menjador, la cuina, l'antic despatx de la germana superiora, al costat del qual hi ha el seu dormitori; una habitació que fou habilitada coma a capella privada de les monges; i una sala sense funció definida. Al segon pis les estances es disposen al voltant d'un passadís que deambula al voltant de la paret que revesteix la cúpula de la claraboia. En aquest pis trobem les nou antigues cambres o cel·les de les monges, cadascuna amb el seu llit i pica d'aigua. Enmig del passadís, una porta dóna a una escala que accedeix a la cúpula de la claraboia, on cal destacar l'interessant encavallada de fusta. | 08020-43 | Camí Ral, 13 | Teodoro Bosch i Estanca, fundador i impulsor d'aquest conjunt arquitectònic, va néixer a Barcelona l'any 1824, fill de Josep Bosch i Oller i de Bàrbara Estanca. El pare deTeodoro Bosch, Josep Bosch i Oller, d'ofici argenter, era fill de Ramon Bosch i de Francesca Ollé, nascuda a Begues el 29 de novembre de 1805, filla de Miquel Ollé Pares i Maria Figueras, que van contraure matrimoni el 25 de setembre de 1798 a la parròquia de Sant Cristòfor de Begues. Per tant, en Teodoro Bosch i Estanca era nét d'una beguetana i d'aquí li venia la relació amb el poble de Begues. Josep Bosch i Oller va morir l'11 d'octubre de 1865 a Begues on va ser enterrat.Teodoro Bosch es va casar en primeres núpcies amb Dionisia Ruiz de Arévalo, natural de Cartagena. Dionisia va morir a Barcelona el 2 d'abril de 1883 i va ser enterrada a Begues. En segones núpcies, Teodoro es va casar amb Fermina Ruiz, germana de la primera esposa. Teodoro Bosch esdevingué un home emprenedor, vinculat als negocis de la burgesia barcelonina. Aprofitant les oportunitats de compra de terrenys que oferia la construcció de l'Eixample de Barcelona va adquirir uns solars a l'illa que avui formen el carrer Bergara, Pelai i la plaça Catalunya, on es va fer construir un edifici de quatre plantes. Una vegada acabada la construcció de l'edifici de Barcelona, l'any 1879 es va decidir a comprar uns terrenys a Begues situats a la carretera d'Olesa de Bonesvalls per una permuta amb Joan Romagosa i Torres. Possiblement aquesta permuta devia ser de terrenys que ell havia heretat de la família del seu pare a la qual va afegir una peça de terra contigua, que comprenia l'antic Mas Girona, comprada a Eudald Vendrell i Romeu i Carme Sadurní i Petit. Allà va construir la casa que posteriorment es convertiria en el Col·legi Bosch. El 25 d'agost de 1880 Teodoro Bosch adquiria l'Alsina a la família Vendrell. Aquesta finca comprenia la masia principal i tres cases conegudes com Farfai, Can Grau i la Beurada. L'any 1885, completava la compra de finques a Begues amb l'adquisició del mas Rigol i les Bohigues. A causa de les seves activitats empresarials, Teodoro Bosch va formar part com a vocal de la Junta Directiva de l'Institut del Foment del Treball Nacional des de l'any 1880 a 1882. Teodoro Bosch va morir a Barcelona el 26 de novembre de 1887. El funeral es va celebrar a la parròquia de Betlem i tot seguit el cadàver va ser portat a Begues, on va ser enterrat. La seva vídua, Fermina Ruiz, va fer tots els tràmits perquè el 9 de desembre de 1892, les seves despulles, així com les de la seva primera dona, Dionisia, i les del seu pare, Josep Bosch, es transferissin des del cementiri de Begues a la cripta de la capella del Sagrat Cor de Jesús, annexa a la casa familiar. En aquesta cripta també es van enterrar els cossos de la seva mare, Bàrbara Estanca, i el de Rosa Bosch, que podria ser una germana del seu pare, traslladats del cementiri de Sarrià. Quan va morir la vídua de Teodoro Bosch, l'any 1903, va deixar com a última voluntat ser enterrada ,també, a la capella familiar de la casa de Begues. Teodoro Bosch va redactar l'últim testament el dia 21 de juliol de 1885. En no tenir fills de cap dels dos matrimonis, confiava verbalment les seves voluntats sobre el destí del seu patrimoni i declarava hereus de confiança i executors del testament a la seva esposa Fermina Ruiz, el prevere Francisco Colomines i Romeu, beneficiat de l'església de la Mercè de Barcelona, Eduard Gibert i Riera i Raimon Duran i Ventosa, tots dos advocats, i, per últim, Camilo Julià i Vilasendra, enginyer. L'any 1928, les Germanes Dominiques de l'Anunciata comencen a portar la institució educativa que encara avui perdura. La comunitat de religioses va exercir aquesta tasca fins l'any 2001, moment en què pren el relleu personal laic. | 41.3311100,1.9198500 | 409613 | 4576077 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33910-foto-08020-43-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | De la reforma : Eulalia Riera Llauger | (Continuació història)Al costat est de l'edifici principal de la Fundació, que acabem de descriure, s'alça la capella. És tracta d'un edifici d'estil neogòtic, de planta d'una sola nau de cinc crugies amb volta de creueria, i tres trams més a l'absis que no formen, però, capelles. El sostre és a doble vessant excepte a la zona de l'absis, que presenta un vessant per cada tram d'aquest, tres en total. A l'exterior l'espai que ocupa cada tram es troba entre contraforts. Darrere de l'absis, a la part central, hi ha la sagristia que forma una absidiola exterior adossada coronada per un petit campanar rematat per un pinacle que arriba pràcticament fins a l'alçada de la teulada de l'edifici. L'alçat dels murs de l'edifici es resol a partir de dos trams horitzontals: un més baix, de parament llis sense portes ni obertures, que arriba aproximadament a l'alçada de l'absidiola exterior que hi ha adossada a l'absis; i un tram superior, on es troben les finestres d'arc ogival amb traceries, i vitralls moderns; una per cada tram, tretze en total, a les quals cal afegir la de la façana principal. A l'interior del temple destaca, al tram de la primera crugia, el cor, situat a l'alçada entre la porta d'entrada, comunicat a l'edifici principal per un arc rebaixat i el finestral de la façana principal, amb un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior i amb barana decorada amb florona a la part superior. La façana principal de la capella presenta un portal d'entrada coronat per un timpà amb tres arquivoltes en degradació d'arc ogival, sobre el qual hi ha un gran finestral, igualment d'arc ogival, format a partir de tres finestres allargassades amb vitralls coronades per un rosetó. Cal destacar el timpà de la porta, decorat per una imatge del Sagrat Cor emmarcada per una màndorla, així com els capitells de les columnetes que donen suport a les arquivoltes i als brancals de la porta, tots amb decoració vegetal de fulles i flors de factura molt fina i polida. A la llinda del portal d'entrada, sota el timpà, hi ha esculpida la frase 'Cor Meum Vigilat'. Finalment cal fer esment dels dos edificis destinats antigament a cotxeres i a habitatge del masover. Aquests edificis es troben adossats, respectivament, als extrems del baluard que tanca el conjunt del costat del Camí Ral. Son edificis de planta basilical amb planta baixa i pis al cos central, amb teulada a doble vessant. Destaca l'edifici corresponent a les antigues cavallerisses que presenta, com a tret més destacable, un ample portal d'arc rebaixat que s'utilitzava com a accés dels cotxes de cavalls, mentre que als cossos laterals hom troba les portes d'accés de les persones.A l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya consten tres fitxes per cadascun dels tres elements que integren aquest conjunt. La vivenda del porter i cotxeres tenen el número 18123. L'església té el número 18124. Finalment, l'edifici central té el número 18125. | 102|116|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 33911 | Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-begues | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Església de planta rectangular, de tres naus, orientada al nord-est. La capçalera és quadrada, i està lleugerament rebaixada respecte a l'alçada de la resta de l'edifici. El parament de la façama és fet amb blocs irregulars de pedra. L'edifici presenta un campanar de torre, de planta quadrada, adossat a la dreta de la façana principal, de planta baixa i tres pisos. Exteriorment té una finestra a cada planta, estretes i amb arc de mig punt, a l'estil de les espitlleres del romànic, essent més altes i amples les del pis superior, on es troben les campanes. Corona el campanar una sostre de teula àrab a quatre vessants rematat per una creu-penell. Totes les cantonades exteriors de l'edifici, incloent el campanar, presenten cantoneres, fetes amb carreus de pedra tallada. La façana principal de l'edifici presenta, a la planta baixa, una porxada amb tres arcs de pedra, al fons de la qual es troba la porta d'entrada al temple. Per sobre d'aquesta porxada i centrant la façana hi ha una rosassa, emmotllada en pedra artificial amb un vitrall. EL calat decoratiu presenta una orla de 10 cercles que envolten una creu grega situada al centre. Cal destacar el fet que la superfície on està encastada la rosassa està degradada en un segon nivell respecte la superfície de la façana general, a mode de baix-relleu. Aquest element es repeteix per sota de la cornisa del sostre. El cim de la cornisa està rematat per una creu de pedra. A l'interior de l'edifici destaca el tram de la nau central, més ample i elevada que les naus laterals. Les naus estan separades per arcs torals, mentre que el sostre, de doble vessant, està sostingut per tramades d'arcs formers de mig punt que descansen directament sobre els murs de la nau central. En els panys de paret que formen aquests arcs hi ha finestres d'ull de bou amb vitralls de vidre translúcid, sense coloració. L'espai de l'absis és quadrat, i l'altar està situat sobre una elevació d'un graó. A la paret del fons de l'absis hi ha, elevada, una estàtua de Sant Cristòfor, moderna, amb el nen Jesús a l'espatlla dreta. Sobre el primer tram de la nau central, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on destaca, al mur, la rosassa de la façana principal. | 08020-44 | Carrer Ferran Muñoz, 27 | 41.3320000,1.9228000 | 409861 | 4576173 | 1940 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici sencer s'inspira en un estil arquitectònic proper al neo-romànic . | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33912 | Sant Cristòfol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-rectoria | L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 7, octubre de 2001, p. 6-7. SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 27-29. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XVI | L'església ha estat recentment restaurada i inaugurada el dia 30 de maig de 2009. Cap dels seus elements arquitectònics originals ha patit cap modificació. | Església de planta rectangular d'una sola nau amb absis poligonal de tres costats i teulada de teula àrab a tres vessants, dos d'aquests a cada lateral i un frontal. A la zona de l'absis, la teulada és a tres vessants, un per cada mur. A la cantonada sud-est, a la dreta de la façana principal, està integrat el campanar de torre, de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, dels quals únicament té finestres el pis superior, una a cada costat. Corona el campanar un sostre de rajoles vidrades a quatre vessants. A la façana principal destaca el portal d'entrada al temple, d'estil renaixentista, amb porta ferrada de doble batent (descrit en l'apartat d'observacions). Per sobre de la portalada hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 35) i a sobre, per sota de la cornisa hi ha una rosassa amb el marc fet amb blocs de pedra i un vitrall decorat amb un sagrat cor travessat per set espases. La superfície de les façanes exteriors del temple presenten un arrebossat de color salmó apagat, fruit de la recent restauració, excepte a les cantoneres, on s'han deixat a la vista els carreus que les conformen. A l'interior, l'església presenta, com ja s'ha indicat, una nau única, amb quatre capelles, dues a cada lateral de la nau, creant així tres trams, dos per les capelles laterals i un tercer tram sota el cor, tot just a l'entrada a l'edifici. Les voltes són de tipus ogival amb nervis motllurats de pedra i les claus decorades amb escultures en baix-relleu. A la zona de l'absis, des de la clau de volta central, baixen sis nervadures que reparteixen el sostre d'aquest sector en cinc tramades, dues a cada paret lateral i una única a la central. Al centre de l'absis, sobrealçat per dos esglaons, hi ha l'altar de pedra, modern. En un dels costats de l'absis hi ha una imatge de Sant Cristòfor, d'època barroca (veure fitxa 322). Les capelles laterals presenten, al sostre, nervadura ogival tancada amb clau de volta, igual que a la nau central. Totes les nervadures del sostre del temple descansen sobre mènsules que sobresurten del parament superior del mur, i si bé les de la nau central no presenten decoració, les de les capelles laterals estan decorades escultòricament amb carasses d'éssers fantàstics. El cor de l'església, ubicat al tram de la primera crugia, està situat a l'alçada entre la porta d'entrada i la rosassa de la façana principal. Presenta un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior. L'accés al cor es realitza per l'escala de cargol de la torre del campanar, la porta de la qual està situada a la planta baixa, a la primera crugia, al costat de l'epístola. Al terra de la nau central, el paviment es modern, De rajola de terra cuita, encaixats al paviment es conserven tres antics ossaris, dos d'ells davant de l'arc triomfal que dona accés a l'absis, i el tercer davant de la primera capella del costat de l'evangeli. A la làpida de l'ossari situat al cantó de l'epístola, davant de l'absis, es llegeix: 'Mars 1803. Aquí és sepultat lo R(ector) Visens Serra (il·legible) Egas'. A l'ossari situat davant de l'absis al costat de l'evangeli es llegeix: 'Ramon Serdà Rector. 1843'. Finalment, a l'ossari situat davant de la primera capella del costat de l'evangeli es llegeix: '(...)D MDCC(...) (...)ICO SEPUL(...) EIUSDEM'. Finalment, cal destacar les restes arqueològiques aparegudes al subsòl de la sagristia (veure fitxa 107). | 08020-45 | Carrer Alacant, 8 | La història de l'església de Sant Cristòfor de Begues està íntimament lligada als orígens de Begues com a poble. Així, la primera referència documental de Begues és de mitjans del s. X. Es tracta del testimoni aportat pel Cartulari de Sant Cugat del Vallès, on hi consten donacions al monestir de terres de propietat alodial en el terme de Begues. En un altre text de l'any 972 del mateix Cartulari trobem el nom de Begues, en aquest document es fa donació al monestir de Santa Maia de Castelldefels d'un alou propietat de Daniel i de la seva muller Espetosa que posseïen en el terme de Begues. En el testament sacramentari del 5 de setembre de l'any 981, apareix esmentat el lloc de Begues, amb la particularitat que es fe referència concreta a la seva església de Sant Cristòfor. Els testimonis juren que Galí va fer donació de 'suum alaude, quod abebat in Begas, ad domus s. Christofori concessit' (l'alou que tenia a Begues el donava a l'església de Sant Cristòfor). El fet que en aquest testament es mencioni la paraula 'domus' junt amb el nom de Sant Cristòfor, ha fet pensar que en un principi fos una cel·la monàstica per afavorir el repoblament depenent del monestir de Sant Cugat, tal com consta en la documentació i que més tard esdevingué parròquia. El que sí que es pot afirmar és que el lloc d'emplaçament de l'antiga església és el mateix on avui està situada la vella rectoria i parròquia de Sant Cristòfor. L'any 1391 aquesta antiga parròquia fou unida a la mensa capitular de Barcelona. El temple fou reconstruït i ampliat entre 1575 i 1578. El dia 11 de novembre de 1574 es firmaren les capitulacions entre els síndics de Begues per una part i Joan de Montese i Bernat Truell, trencadors de pedres del regne de França, 'per a picar i posar en l'església de dita parròquia tant per lo portal, cantonades de l'església i capelles, arcades, esperons, campanar i claus i algú més, finalment tantes pedres com serà menester, a dita dels mestres, exceptuant les pedres dels altars'. El 29 de maig de 1575 se signaren unes altres capitulacions amb el mestre de cases Lleonard Bosch per la construcció de l'església. La pedra utilitzada per a la construcció de l'església va ser extreta de sota el mas Glaçat i l'encarregat de traginar la pedra i la calç va ser Climent Garau. L'obra es començava el 10 de juliol de 1575 i la seva consagració va ser el 5 de març de 1579. el preu pagat per la nova església fou de 800 a 1000 lliures que es pagaren en tres anys. El sistema emprat per recaptar els diners fou que cada pagès pagués una quartera de blat, mestall, forment, sègol, ordi i espelta a raó de cada vint una. Bartomeu Vendrell fou l'encarregat de pagar l'obra a l'haver fet encant sobre les collites. L'església de sant Cristòfor resultà una construcció molt harmònica i d'una gran bellesa arquitectònica d'estil renaixentista, bé que arrelada en la tradició d'un gòtic tardà. El dia 30 de maig de 2009 es reinaugurà l'església del barri de la Rectoria, després de finalitzar la darrera campanya de restauració de l'edifici. | 41.3290200,1.9439600 | 411628 | 4575820 | 1578 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Lleonard Bosch | (Continuació descripció)Descripció del portal d'entrada al temple, situat a la façana principal: Els muntants del portal presenten columnes d'orde toscà que suporten un entaulament clàssic, amb arquitrau, fris decorat amb tríglifs i cornisa, sobre el qual descansa un frontó doble. Al centre del timpà hi ha una imatge escultòrica en baix relleu del bust d'un Crist barbat, envoltat amb una túnica, el qual presenta el braç dret alçat i la mà en actitud de beneir, mentre que a la mà esquerra sosté un globus terraqüi. Als extrems del frontó i al cim del mateix hi ha tres escultures més en baix-relleu: a l'extrem esquerre hi ha una imatge de Sant Jordi alat, portant l'escut amb la creu a la mà esquerra i la llança a la dreta, amb la qual sotmet a un drac als seus peus. El personatge porta armadura de màniga curta i casc. El cim del timpà està coronat per una estàtua de Sant Cristòfor, amb el nen Jesús sobre l'espatlla esquerre i el bastó a la mà dreta. Ambdós personatges vesteixen amb túnica. El rostre de Sant Cristòfor està mutilat, tot i que s'observa la part baixa d'una barba. Finalment, a l'extrem dret del frontó hi ha la imatge de l'arcàngel Miquel amb una espasa a la mà dreta i un plat de balança a la mà esquerra.L'orientació d'aquesta església és nord-sud. | 91|92|93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 33913 | Hotel Colònia Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-colonia-petit | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Parcialment restaurat i transformat en habitatge. | Conjunt d'edificis que antigament havien estat un hotel per a estiuejants. L'edifici principal, de planta quadrada amb planta baixa i primer pis, amb teulada a doble vessant, destaca per la seva decoració d'estil modernista, que hom troba tant a la façana principal com a les laterals. La façana principal presenta tres portes d'entrada disposades simètricament a la planta baixa, per bé que l'entrada principal es troba al primer pis, a la qual s'hi accedeix a partir d'una escala decorada que va a parar a una tribuna amb balcó coberta per un interessant sostre a doble vessant recobert de trencadís. La porta d'accés presenta un marc en baix relleu de formes ondulades, decorat igualment amb trencadís. Per sobre de la porta hi ha una inscripció amb lletres de guix d'estil modernista emmarcades dins d'una el·lipse també de guix on es llegeix 'Any 1915'. A banda i banda d'aquesta porta d'entrada hi ha una finestra on destaca el marc superior, de pedra, de forma ondulant i decorat amb motius vegetals, bàsicament flors i tiges. Aquests marcs de les finestres es repeteixen de manera seriada a les portes de les façanes laterals, que tenen accés a les antigues habitacions de l'hotel. Cal destacar el fet que la planta baixa i el primer pis estan separats per una balconada que recorre horitzontalment tota la façana lateral i que presenta barana de ferro forjat. Tot l'edifici està envoltat per un mur de tanca amb enreixat de ferro forjat. A l'extrem nord-oest del conjunt hi ha un segon edifici, adossat perpendicularment a l'edifici principal, de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. El més destacable d'aquest edifici és precisament la seva façana, que presenta, a la planta baixa, una sèrie d'arcades d'arc ogival, d'estil neogòtic, però fetes en maó vist, amb els capitells de ceràmica i les columnes en espiral, també de maó vist. Per sobre d'aquests arcs i per sota de la línia del primer pis, la superfície està decorada amb trencadís. A nivell de primer pis destaca la galeria d'arcs de mig punt, sustentats en columnetes cilíndriques arrebossades de color blanc i els capitells de rajoles quadrades de ceràmica. | 08020-46 | Camí Ral, 16 / Carrer Jaume Petit, 1 | Va ser construït per Jaume Petit l'any 1918 enfront de l'Hostal Vell, avui desaparegut. Va esdevenir un autèntic centre social del poble, i era característic perquè era l'indret de sortida i d'arribada dels primers autobusos Petit Canigó. | 41.3318700,1.9189500 | 409539 | 4576162 | 1915 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33913-foto-08020-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33913-foto-08020-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33913-foto-08020-46-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Historicista|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 98|106|116|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33914 | Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaques | MURCIA NAVARRO, Carlos (2008): 'Excursió a Jaques', dins L'EIXARMADA, núm. 10, juliol, p. 18-21. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XVIII | L'estructura de l'edifici presenta sectors enrunats i d'altres que amenacen ruïna. A l'interior es poden observar desperfectes fruit del vandalisme. | Masia de caire agrícola que presenta les característiques típiques del massís del Garraf, que es poden apreciar, ja que la construcció manté l'estructura original, i fins i tot la coberta. Està formada per diversos edificis, un dels quals dedicat a habitatge i altres a corrals. La façana de l'habitatge mira cap al sud-oest. Al darrere, un dipòsit o pu circular emmagatzema l'aigua de pluja recollida per la teulada, encara dempeus. La masia de planta rectangular, consta del cos principal i diferents annexes. La teulada de la masia es divideix simètricament en dues parts, una més elevada que l'altre, aquest diferencial s'ha resolt amb un muret de pedra. La carena és paral·lela a la façana. El parament és de paredat antic lligat amb morter de calç en la façana principal i en una part de la de ponent un extrem de la construcció, podria de ser d'un moment diferent a la resta de l'edifici, que es presenta arrebossat. Aquesta façana principal presenta, curiosament, el parament de pedra en la meitat superior, mentre que en l'inferior existeix parament arrebossat, el que assenyala dos moments de la construcció. La porta d'entrada té llinda de fusta i muntants de maó en aquesta façana. Existeix una única finestra emmarcada en construcció de maó i una petita obertura a nivell de planta baixa. A la façana principal la porta s'ha enrunat. A l'interior s'observen els embigats dels forjats del primer pis i els de la teulada, i la boca d'un forn. A l'exterior hi ha els corrals i un cup. | 08020-47 | Pla de Can Jaques | Aquesta masia es començà a construir possiblement a partir de l'any 1704. L'1 de març d'aquell any, els barons d'Eramprunyà van establir la finca erma a Josep Grau, pagès. Limitava a l'oest amb el fondo de l'infern, a migdia amb Josep Raventós de la Plana Novella, i al nord i ponent amb els propis barons. Gràcies als llibres de bateigs i les publicacions de Vicente Medina i de la Conxita Solans i la Mª Rosa Bondia, tenim constància dels diferents veïns de Jaques: Antoni Grau de Jaques (1719), Baldiri Pujol Raventós de Jaques (1778), Jaume Grau Pujol de Jaques (1799) i Francesc Papiol de Jaques (1849). L'any 1880 la masia de Jaques encara fou visitada pel rector per a fer-hi el salpàs. | 41.3095500,1.8618600 | 404729 | 4573746 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33914-foto-08020-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33914-foto-08020-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33914-foto-08020-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33916 | La Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | El conjunt està restaurat. | Conjunt arquitectònic de caire rural format per tres edificis construïts en fases diferents i actualment adossats entre sí. L'edifici principal, anomenat pròpiament 'La Casota', és un edifici de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab amb sostre a doble vessant. La façana principal presenta les obertures ordenades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc carpanell molt rebaixat, amb els muntants i l'arc fet amb carreus i dovelles de pedra. A la part baixa, a cada costat d'aquest portal d'entrada, i a mode de sòcol, s'estén un pedrís construït posteriorment. Just per sobre d'aquest pedrís, i igualment a cada costat de la porta, hi ha una finestra rectangular vertical, amb ampit de rajola d'argila cuita i marc amb un revestiment de color blanc; la finestra situada a la dreta de la porta presenta, a més, un enreixat de ferro forjat. A nivell del primer pis hi ha dues finestres de característiques idèntiques a les descrites per al pis inferior, per bé que es troben lleugerament situades més al centre de la façana respecte de les obertures inferiors. Entre aquestes dues finestres, a més, hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 402). Cal destacar igualment la cornisa de l'edifici, que presenta una decoració lobulada. A l'esquerra de l'edifici de La Casota, hi ha un altre edifici adossat i comunicat interiorment amb la masia original, pel qual s'accedeix actualment a l'interior, que antigament realitzava les funcions d'estable i que actualment és un menjador. Es tracta d'un edifici de planta lleugerament rectangular, també amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, disposada, però, en sentit est-oest, al contrari de l'edifici de La Casota. A la planta baixa trobem, situat a la dreta, el portal d'entrada, ample, d'arc escarser, per on antigament entraven i sortien les bèsties de tir. A l'esquerra d'aquest portal hi ha una curiosa finestra la qual, a diferència de la resta de finestres de la façana d'aquest edifici, no és rectangular vertical, sinó que està coronada per un arc escarser. A nivell de primer pis, doncs, trobem dues finestres rectangulars verticals, disposades simètricament a sobre de les obertures del pis inferior. A l'igual que a l'edifici de La Casota, el parament de la façana és de blocs de pedra irregular, mentre que els marcs de la porta i les finestres presenten un arrebossat de color blanc. Encara situat a l'esquerra d'aquest segon edifici, trobem un tercer, d'estil diferent als dos ja descrits. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant. La diferència rau en el capcer, rematat per un frontis rectangular, d'estil noucentista, dividit en tres trams separats per falses pilastres, amb línies ondulants al centre de les quals hi ha un medalló. Tota la façana i la part inferior d'aquest frontis presenta un arrebossat de color rosa apagat, mentre que la part superior del frontis és de color blanc. La resta de l'edifici no presenta cap element d'interès patrimonial destacable. Pel que fa a l'interior, cal destacar l'embigat del sostre, original, un antic rebost per menjar, així com una antiga fresquera situada sota l'escala que condueix al primer pis; tot plegat a la planta baixa. | 08020-49 | Disseminat al Bonsolei | Aquest immoble apareix documentat al segle XIX com a propietat de la família Paucirerol. | 41.3366400,1.9301700 | 410484 | 4576680 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació que recull aquesta fitxa ha estat facilitada oralment per la propietària del conjunt. | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33917 | La Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-clota | AAVV (2000): 'Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota' dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 12. | XIV | Tot el conjunt és un despoblat en ruïnes. | Conjunt d'edificacions, avui en ruïnes, que des de la Baixa Edat Mitjana i fins a principis del segle XX (veure apartat 'Història'), conformà un veïnat del municipi de Begues. A la vista de les ruïnes que hi resten, el conjunt de la Clota estava format per la Casa Gran, les cases dels masovers Cal Baster i Ca l'Agustí, i les construccions destinades a corrals, pallisses, corts, galliners i porxos. Estava organitzada com una petita fortalesa, amb les construccions formant un recinte, de manera que les entrades donaven a un barri tancat per una paret alta que tenia l'entrada per l'est i una porta petita emmarcada amb pedra a l'oest. Actualment es conserven panys de murs de més de 5 metres d'alçada amb alguns contraforts destacables per les seves dimensions. L'aparell constructiu dels murs és de blocs irregulars de pedra lligats amb morter de calç i sorra, conservant-se també tapial en alguns punts. Tot el conjunt té una extensió aproximada d'una hectàrea. | 08020-50 | La Clota | La primera vegada que tenim constància del mas de la Clota és en el capbreu (declaració de béns) de 1390-96 fet a la Baronia d'Eramprunyà, deu anys després que s'hi haguessin establert nous pagesos per contracte d'establiment amb Jaume March II, senyor d'Eramprunyà, com a conseqüència de la pesta que devastava la població i que afectà a nou masos entre els quals s'incloïa la Clota. En aquest capbreu, on apareix anomenat Bernat Clota, s'especifica que és un dels masos que no han canviat de nom, per tant significa que ja existia anteriorment. Segons el mateix capbreu, la Clota estava situada a l'est del puig de la Desfeta i que llinda al nord amb el Coll de Ça Palosa i a l'oest amb el Mas Fontanelles. Tornem a trobar la Clota en el capbreu de 1595, essent el seu propietari A. Petit. Encara que probablement hagués canviat d'amos, continuava mantenint el mateix nom. Al segle XVII, entre els anys 1610 i 1620, vivien a la Clota la vídua Petita, el seu fill Jaume Petit, la dona d'aquest i el seu fill Joan. De la informació extreta podem dir que a més hi havia anys on s'hi afegien de 3 fins a 21 persones més a la masia. Durant el segle XVIII trobem que vàries dones de la Clota van tenir càrrecs d'administradores de la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors, com una tal Maria Petit que entra com a administradora de la Confraria el 1728. A finals del segle XVIII, al cadastre de 1767, consta que a la Clota hi vivien tres xarmataires amb les seves famílies, un total de 17 persones. A partir de 1789, coincidint amb una època de guerra i crisi, només hi trobem 5 o 6 persones que hi vivien. Més tard la Clota seguirà sent habitada fins a la primera meitat del segle XX. | 41.3160900,1.9384600 | 411150 | 4574390 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), només apareix la cisterna i pous de la Clota, però no el conjunt en si. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33918 | La Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parellada | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XVI | Tot i que l'equip elaborador d'aquest Mapa de Patrimoni no ha obtingut accés a l'interior del recinte de l'immoble, aquest sembla presentar diversos signes de modificació fruit de diverses restauracions. | Edifici amb teulada a dues vessants amb carenera paral·lela a la façana. Distribució aparent en tres cossos amb un cos afegit a ponent que va allargar la façana. A la façana principal destaca un arc de mig punt i un balcó a sobre amb quatre mènsules motllurades com a elements més destacades. | 08020-51 | Entre Mas Ferrer i Can Rigol | El fogatge de 1515 apareix en Jaume Petit de la Parellada. De l'any 1580 (Rafaela Joana Petit) a 1724 (Magdalena Petit Martí), consten els bateigs dels Petit de la Parellada. El capbreu de 1595 Mas Parellada és propietat de B. Petit. Inclou el mas Garau i Bartró. Límita amb Mas Roig i mas Vidre. L'any 1756 és propietari Gabriel Freixas. El capbreu de 1819, Vicens Freixes, ciutadà honrat de Barcelona, confessa el Mas Petit de la Parellada. L'any 1824 va ser propietat de Joan Puigventós, de Sitges. L'any 1849 és anomenada la Casa Parellada. Després d'haver estat habitada per la Guardia Civil a finals dels anys 90, l'any 2005 va ser ocupada per membres del col·lectiu okupa. | 41.3277200,1.9157700 | 409267 | 4575705 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33918-foto-08020-51-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici va patir una transformació profunda a mitjans del segle XX,, moment en que es varen adaptar els corrals i pallisses en habitatge. | 95|98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33919 | Les Casetes del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-roure | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVIII | En procés d'enrunament incipient, envaïda per la vegetació. | Masia de dos cossos adossats amb teulada simetria de dues vessants perpendicular a la façana principal. Els paraments són de pedra lligada amb morter i ciment modern. És destacable l'ús de maons en les entrades principals als dos cossos i de les dues úniques finestres amb que compten, col·locats en sardinell per formar un arc rebaixat en el cas de les portes. A la banda de llevant destaca un baluard de parament de pedra, de planta més estreta que els dos cossos principals, amb un gran portal d'arc rebaixat fet igualment de maó. A l'interior d'un dels edificis s'observa l'inici d'un gran arc de maons. L'estat actual de l'edificació no permet una descripció detallada. | 08020-52 | La Plana del Roure | Històricament aquesta havia estat la residència del masover de la masia del Roure. | 41.3196500,1.9267200 | 410172 | 4574798 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33919-foto-08020-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33919-foto-08020-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33919-foto-08020-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33920 | L'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt arquitectònic conformat per diverses edificacions de caràcter agrícola disposades al llarg d'un carrer, sorgides a partir de la masia de l'Alzina. És aquesta un edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. L'edifici presenta actualment tres portes d'entrada, destacant la situada al centra de la façana, a nivell de la planta baixa. És una porta ample i alta, d'arc escarser feta amb dovelles de gres vermell. Les altres portes d'accés, situades als extrems de l'immoble, són modernes, probablement realitzades durant el procés de compartimentació de l'edifici en habitatges independents. També a nivell de la planta baixa hi ha un sòcol de pedra, modern, que s'estén d'extrem a extrem de la façana, salvant l'espai de les portes, tot i que el marc de les portes laterals modernes està fet amb el mateix tipus de parament que el sòcol. A nivell del primer pis, les finestres estan lleugerament desordenades en la línia horitzontal de la façana. Tan sols el tram central i el tram esquerre presenten dues finestres cadascun, situades sobre les respectives portes. En ambdós casos, es tracta d'una finestra amb balcó de ferro forjat, que té a la seva esquerra una finestra més petita, sense balcó ni barana, però amb ampit. En el cas del tram central, però, entre ambdues finestres hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 403). Igualment, sobre la porta del tram dret hi ha u petit plafó de rajoles de ceràmica on hi ha representada la imatge de Sant Cristòfor, amb el Nen Jesús a coll-i-be, travessant un riu. Pel que fa al tram dret de la façana, a nivell del primer pis hi ha solament una finestra, també sense balcó ni barana i amb ampit. Aquesta finestra està desplaçada a l'esquerra respecte la porta de la planta baixa. Finalment, el nivell de les golfes es tradueix a l'exterior en la presència de diverses finestres, concentrades a l'extrem esquerre, on se'n troben tres, d'arc de mig punt, i a l'extrem dret, on n'hi ha dues, quadrades. Cal fer esment també de la cornisa de l'edifici, amb decoració de dents de serra; al tram esquerre es troba una corriola de ferro forjat, corresponent a un antic pou. La resta d'edificacions que s'estenen al llarg del carrer són, com ja s'ha indicat, de caràcter agrícola. Destaca, a l'esquerra de la masia de l'Alzina, el celler-magatzem, de planta rectangular i teulada de teula àrab a doble vessant, amb els murs fets de blocs de pedra i tàpia, que presenta, a la façana principal, orientada a l'oest, dues portes d'entrada, amples, d'arc escarser i emmarcades en maó, estant una d'elles actualment tapiada. La resta d'edificacions, adossades, corresponen a magatzems diversos, pallers i solls. | 08020-53 | Disseminat al Bonsolei | La casa actual podria ser, segons Xavier Parellada, hereva d'un dels tres masos de l'església comptabilitzats als fogatges del segle XIV, per bé que l'immoble que ha arribat als nostres dies està edificat en un indret diferent al del mas original. Pel que fa als estadans, entre els anys 1569 i 1836 consten els bateigs dels membres de la família Vendrell de l'Alsina. L'any 1632 el Mas de l'Alzina és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia de Bagues. El 1642 es documenta la mort de Jaume Vendrell de l'Alzina, propietari també de l'Abeurada i Mas Ferré. El 1756 consta com a propietari en Fèlix Vendrell de l'Alzina. El 1849 es documenta la casa actual, anomenada ja Casa Alzina. | 41.3370200,1.9321700 | 410652 | 4576721 | 1849 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33920-foto-08020-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33920-foto-08020-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33920-foto-08020-53-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 33923 | Raval de la Barceloneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-la-barceloneta | XIX | Conjunt de carrers (Sant Francesc, 2-42; Sant Sebastià, 2-34; Sant Roc, 2-8; Camí Ral, 90 a 106), que es caracteritzen per tenir les cases adossades d'una tipologia similar. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb un arrebossat, recte o amb arc rebaixat). De vegades hi pot existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, és de poca volada i amb baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles, amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dues o tres obertures al pis, tot en un mateix pla, sense concessions decoratives ni de volums, excepte en algun cas. | 08020-56 | Raval de la Barceloneta | 41.3341100,1.9098000 | 408776 | 4576421 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | edificacions del costat nord dels carrers de Sant Francesc, Sant Sebastià i Sant Roc, recollit en la informació gràfica del PGOU. | 119 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 33924 | Carrer de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-salut | XX | Barri d'habitatges aïllats, no entre mitgeres, conformat pels números 7 al 12 del carrer de la Salut, a la zona de Cal Vidu. Es tracta de cases d'estil noucentista, de composició arquitectònica senzilla. En la seva majoria són edificis de planta quadrada o rectangular amb teulada a quatre vessants. Tenen un sol pis, és a dir, una planta baixa. Totes aquestes cases disposen d'un petit terreny al seu voltant i estan tancades per un mur que les separa del carrer i les aïlla entre elles, a mode de baluard. La façana principal d'aquests habitatges presenta una composició molt senzilla, formada per una porta central, bé d'arc carpanell, bé d'arc de mig punt o bé simplement rectangular, flanquejada per una finestra a cada costat, amb la mateixa decoració que la porta. La majoria d'aquestes cases tenen portes i finestres laterals que donen accés al jardí o terreny que envolta l'immoble. | 08020-57 | Carrer de la Salut (Cal Vidu) | Aquestes cases foren construïdes entre els anys '20 i '30 del segle XX. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, a la casa ubicada al número 1 del carrer de la Salut s'hi va instal·lar, durant la Guerra Civil (1936-1939), el comandament militar, raó per la qual aquesta casa és coneguda com 'El Mando'. | 41.3277700,1.9358100 | 410944 | 4575690 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix el conjunt de Cal Vidu. | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 33925 | Mas Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pasqual | <p>PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit</p> | XIV | Segons informació oral dels propietaris, aquest immoble està força reformat a l'interior.La planta baixa d'aquest edifici va ser reformada completament entre els anys 2003 i 2004. | <p>Masia de planta quadrada amb teulada de teula àrab a doble vessant amb carenera perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta les obertures ordenades simètricament; a la planta baixa hom troba el portal d'entrada a l'edifici a la part esquerra, d'arc carpanell. A la part central i a la dreta de la façana hi ha dues finestres quadrades amb ampit. A nivell del primer pis hi ha tres finestres quadrades senzilles, amb ampit, sense balcó, situades simètricament sobre les obertures del pis inferior; per bé que a l'esquerra de la finestra situada a la banda esquerra de la façana, hi ha un finestró quadrat, més petit. Entre la finestra central i la situada a la dreta en aquest nivell de la façana, es situa un rellotge de sol (veure fitxa 400). Finalment, sota el cim de la cornisa s'obre la finestra de les golfes, d'arc carpanell molt rebaixat amb ampit i finestra a doble batent. Pel que fa a la teulada, cal destacar el fet que el vessant dret s'ha escurçat respecte a l'esquerre. Això es deu a que a la façana lateral dreta s'adossa un altre edifici, de dimensions més reduïdes, de planta quadrada i teulada a dues vessants, d'una sola planta, més modern, amb un ample portal d'entrada d'arc escarser i una finestra quadrada a cada costat, destinat a magatzem. A la façana posterior de l'edifici destaca, a l'alçada de les golfes, un finestral d'arc de mig punt sobre el qual hi ha la politja d'un pou que es troba al nivell del terra. A la part oest de la masia s'adossa un altre edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb planta baixa i pis, que antigament era l'habitatge dels masovers. Com a únic element destacable cal esmentar, a la façana principal, la porta d'entrada, d'arc carpanell. A l'interior de l'edifici es conserva una arcada gòtica i una llar de foc. Algunes finestres tenen festejadors, ara tapiats. A poca distància de l'edifici hi ha una mina natural d'aigua (veure fitxa 401).</p> | 08020-58 | Mas Pasqual, 3 | <p>Aquest mas ha rebut diversos noms al llarge dels anys: Casa d'en Triter, Mas Campamar, Mas Grau del Puig de Santa Eulàlia, Mas Llaurador, Mas Pasqual i Cal Ritu. El primer esment és en un capbreu datat l'any 1390. La casa i els honors d'en Triter apareixen com a límit est, sud i oest de Ferrer Vendrell per la Reguessona, i es fa referència al camí de les Codinelles i el mas Fruge; ambdós topònims fan referència a l'entorn de Santa Eulàlia. En un capbreu de l'any 1595 s'esmenta el Mas Campamar, al puig de Santa Eulàlia, confessat per Joan Carreras. Limita al nord, est i sud amb Jaume Sadurní de l'Espluga, i a l'oest amb Jaume Girona. A la confessió del Mas Pau, com a límit sud s'esmenta l'honor de Joan Carreras, que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al mas Planes. El mateix es diu del límit est del mig derruït mas Fruge, que limita a l'est i nord amb Joan Carreras, i que fou d'en Garau de Santa Eulàlia i amb el torrnet de les Codinelles. Al límit sud i oest del mas Sadurní de l'Spluga és l'honor de Joan Carreras de Santa Eulàlia, abans de Jaume Garau, i abans de Campamar. La finca del mas Campamar, propietat de Guerau de Santa Eulàlia, es va dividir en tres parts: la casa i una part de terres per Joan Cerreras, i la resta de terrs per Petit del mas Traval i per Sadurní de l'Espluga. El 1597 consta un precari a Joan Carreras i la seva esposa Isabel pel mas Carreras, abans Puig de Santa Eulàlia. El 1610, a la llibreta de compliment pasqual, hi ha una relació dels focs de Begues i les persones que els habiten. Al foc de Santa Eulàlia s'esmenten Joan Carreras, sa muller i el seu fill Joan. El 1614, Antoni Grau i la seva esposa Magdalena venen el Mas Grau o Campamar a Jaume Sadurní de la Spluga, que per donació el transmet el 1616 al seu net Jaume Pere Sadurní en casar-se amb Margarida Almirall, i d'aquesta per testament a Jaume Sadurní (1652) i d'aquest a Maria Sadurní (1670), casada en primeres núpcies amb Antoni Ravella i en segones amb Joan Pau Ros, i d'aquesta al seu fill Ramon Ros Sadurní (1706), que encara el confessa el 1716. El mas Grau de Santa Eulàlia limita al sud amb Jaume Girona, al nord i est amb Jaume Sadurní de l'Espluga i a l'oest amb aquest mateix i Can Pau de la Figuera. El 1714 Josep Llaurador, conseller barceloní i notari del baró d'Eramprunyà, havia comprat el Mas Llaurador amb 65 mujades de terra situades al coll Soronella. N'era masover en Pacià Carbó. Limitava a llevant amb terres d'en Sadurní, i al sud amb Can Martí. El mas fou segrestat entre 1714 i 1725, any en què l'embargament realitzat per les noves autoritats borbòniques fou aixecat. Per la ubicació al Puig de Santa Eulàlia i per l'antiguitat constructiva, Xavier Parellada (veure bibliografia) pensa que el Mas Llaurador (avui Mas Pasqual o cal Ritu) és el mateix mas Campamar, però manca trobar el lligam documental i aclarir la història de l'edifici entre els anys 1714-1716, on es solapen en Ros i en Llaurador com a propietaris. S'ignora quin nom tenia abans el mas que compra en Llaurador, però sembla que es tracta de Mas Pasqual i que és molt més antic que la data de compra. El 1732 consta Joan Tort com a masover del Mas Llaurador, mentre que segons el padró del 1756, Joseph Llaurador consta com a propietari que tributa al baró d'Eramprunyà pel Mas Pasqual. El 1759 el notari Josep Llauradó seguieix sent el propietari. El mas tenia en aquella època 9,23 mujades de sembradura, una de vinya, 92 de bosc i 11,41 ermes, amb un total de 113,64 mujades. El 1765 el Mas Llaurador era propietat de Joan Pasquel, de qui pren el nom actual. En un capbreu de l'any 1819 s'esmenten en Ramon Ribera Pasqual, hereu de Ramon Ribera, i Marianna Ribera Pasqual, hereva de Miquel Pasqual, pagès de Begues, qui confessa diverses peces de terra i tres casetes amb la pallissa a Lo Padronet, per les quals paga cens al Magnífic Anton Matas, successor de Joseph Llaurador, notari. El mas Pasqual és un dels que apareixen esmentats al salpàs de l'any 1880.</p> | 41.3363500,1.9118100 | 408948 | 4576667 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33925-foto-08020-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33925-foto-08020-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33925-foto-08020-58-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 33926 | Barraca de Mas Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-mas-traval | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-59 | 41.3175200,1.9265100 | 410152 | 4574562 | 08020 | Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33926-foto-08020-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||||||
| 33927 | Ca l'Anfruns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanfruns | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XX | Conjunt arquitectònic conformat per un casal d'estil noucentista amb capella privada i altres edificacions annexes d'ús agrícola, tancat per un baluard. L'edifici principal està sobrealçat en una plataforma de la mateixa extensió que la planta, de forma quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb una balustrada que recorre tot el perímetre de la teulada. L'edifici presenta una disposició simètrica i pràcticament idèntica de les obertures a totes les façanes, únicament diferent a la façana principal. Totes les obertures són quadrades i els marcs presenten un arrebossat de color blanc, que es distingeix així del color salmó de la superfície del parament de la façana, sense decoració, a excepció de les finestres del primer pis de la façana principal. Aquesta està presidida, a la zona central de la planta baixa, per una escala senyorial que dona accés al portal d'entrada. Aquesta zona de l'escala i el portal està coberta per una porxada sostinguda per columnes situades als extrems que hi ha davant de l'escala, mentre que a la part superior esdevé una terrassa per a la finestra central del primer pis. A cada costat de la porta d'entrada a l'edifici hi ha una finestra quadrada, amb balcó semicircular i balustrada. A nivell del primer pis, la finestra central, que surt a la terrassa conformada per la part superior de la porxada de la plana baixa, ja esmentada, està coronada per una orla de motllura de calç o guix, amb decoració vegetal. A cada costat d'aquesta finestra hi ha una altra, de característiques idèntiques a les situades als laterals de la planta baixa, però coronades també per orles de motius vegetals amb un medalló enmig. Corona la façana, com ja s'ha dit, una important balustrada amb un frontó al centre, enmig del qual hi ha una altra orla que emmarca la data '1921', les xifres fetes en calç o guix, ondulants, de tradició modernista. Cal destacar que la balustrada està dividida en diversos segments, entre els quals hi ha col·locades hídries, de caràcter ornamental. Pel que fa a la resta de façanes, aquestes presenten tres finestres a cada planta, disposades simètricament, com ja s'ha dit, destacant la finestra central del primer pis, que presenta balcó semicircular amb balustres, i les tres finestres del pis de les golfes, quadrades i molt petites. Les façanes est i oest surten, a nivell de planta baixa, a una terrassa, mentre que la nord, que és la principal, surt a un rebedor situat al voltant de la porxada de l'entrada i limitat per una elegant balustrada de tradició romàntica que dona a la pineda de Ca l'Enfruns i que dona accés, pels laterals, a la resta dels jardins de la finca. La façana sud comunica directament amb els jardins de la finca; en aquesta destaca el portal d'entrada situada al centre de la planta baixa, que presenta una porta de fusta que sobresurt lleugerament de la vertical de la façana. L'edifici presenta, a la part baixa, sòcol amb revestiment de color blanc a les quatre façanes, i cantoneres igualment de revestides de blanc. | 08020-60 | c. Cal Vidu, 1 | Aquest edifici ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Costa, Can Carreres, Can Anfruns i Ca l'Anfruns. El document més antic on s'esmenta aquest edifici és en un capbreu de l'any 1595, amb el nom de Mas Costa, propietat de Gabriel Panyella, però on hi treballava el seu gendre Gaspar Aymerich. Gabriel Panyella també era propietari del Mas Glassat. El Mas Costa era contigu al Mas Glassat, i antigament formaven una sola finca. En canvi, l'any 1701 es diu que el Mas costa limitava a l'est amb Mas Glassat, a ponent amb Vendrell del Roure i Jaume Romagosa, al nord amb Vendrell de l'Hostal i el sud ell mateix. El 1597 el mas és confessat per Gaspar Aymerich i recuperat posteriorment per Gabriel Panyella, qui el ven a Antonio Carreras l'any 1617. A la confessió del Mas de la Clota, s'esmenta com a límit nord l'honor de Montserrat Vendrell (del Roure), que abans era de Gabrial Panyella del Mas Costa. El Mas Costa també apareix com a límit est del mas Torra (Puig Castellar), i també al límit nord de la peça 'Font Sangonera', doncs a l'est limita amb el mas Glassat, resseguint la serra fins el Puig de la Desfeta. L'any 1593 Climent Garau compra el Mas Costa i el Mas Glassat a Gabriel Panyella. El 1817 torna a aparèixer documentat el Mas Costa, vulgarment anomenat Carreras. L'any següent, 1818, s'instal·len a Can Carreres Josep Anfruns, foraster i militar carlí amb rang de capità, i la seva muller Maria. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, el cognom d'aquest militar seria 'Fruns', i no 'Anfruns', de manera que el nom de 'Ca l'Enfruns' vindria d'aquest cognom: en Fruns. Ca l'Enfruns és un dels masos esmentats al salpàs del 1880 com a Maset de l'Enfruns.L'any 1921, l'edifici pateix una profunda reforma que dona lloc a l'immoble actual, d'estil eclèctic, que conserva algunes decoracions de tradició modernista a la façana principal, i trets típics del noucentisme i del romanticisme. | 41.3272100,1.9335300 | 410753 | 4575630 | 1921 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació descripció)La capella d'Entrepins, situada al sector est del conjunt, és la capella privada de Ca l'Anfruns. Adossada al baluard de la finca i molt a prop de l'entrada, és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau, amb teulada de teula àrab a doble vessant. Orientada en sentit NE-SW, presenta curiosament façana amb porta d'entrada als dos extrems. L'aparell constructiu de l'edifici és fet amb blocs de pedra irregulars, amb maó i arrebossat amb tàpia, excepte a la façana, NE, la més destacable, la qual, per trobar-se prop de l'entrada al recinte de la finca, és la que presenta un aspecte més senyorial: un gran portal d'entrada amb porta de fusta a doble batent, d'arc carpanell amb mènsules sota l'arrencament de l'arc, que ocupa pràcticament tota la façana. A banda i banda del portal trobem ja els pilars que enfilen la resta dels extrems de la façana per quedar rematats en uns pinacles piramidals esglaonats senzills, de maó vist. La part superior central d'aquesta façana, per sobre l'arc del portal, presenta una franja horitzontal de rajola verda, i per sobre el frontis, rectangular sense decoració, amb les cantonades lleugerament arrodonides i rematades per una creu llatina. L'arrebossat de la façana és de color blanc, a diferència de la resta de l'edifici, i no hi ha decoració escultòrica. La façana oposada, orientada al SW, és més senzilla; presenta, a la planta baixa, la porta d'entrada, d'arc escarser, sobre el qual hi ha un ull de bou. La part superior està rematada per un campanar d'espadanya d'un sol ull. No hi ha decoració de cap mena. La resta d'edificacions del recinte corresponen a elements de caràcter agrícola, com l'antic edifici de les cavallerisses, o el corral | 102|106|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 33932 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 18. Centre d'estudis beguetans. | XIV | Masia de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una disposició asimètrica de les obertures, totes elles emmarcades amb carreus i dovelles de gres vermell. La porta principal, situada al centre de la planta baixa, és d'arc de mig punt. A cada costat de la porta trobem una finestra rectangular i, a ambdós extrems de la façana, dues portes secundàries, sense arc ni decoració destacable. L'alçada de l'edifici no és regular. Al costat sud-est presenta una part on només hi ha un pis. La façana en aquesta part és d'un parament diferent a la resta, pedra vista arrebossada parcialment de factura moderna. A nivell de primer pis destaquen les dues portes amb balcó i barana de ferro situades a la part esquerra de la façana, mentre que a la dreta trobem dues finestres quadrades, amb ampit, sense balcó. Enmig d'aquestes obertures hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 405). Cal fer menció en aquest punt de fet que el cos adossat a l'esquerra de la façana, ja esmentat, arriba justament a nivell del primer pis. A nivell del segon pis, trobem dues portes amb balcó amb barana de ferro, situades al costat esquerre, simètricament sobre les del primer pis, d'idèntiques característiques, mentre que a la dreta destaca la cantonada de l'edifici, que es resolt a partir d'una tribuna de tres arcades de mig punt, que continua a la façana est. L'edifici presenta les cantoneres de pedra vista, que juntament amb els carreus de les obertures contrasten amb la superfície del parament de les façanes, amb un arrebossat de color blanc. La cantonera sud-est, a més sobresurt lleugerament a nivell de la planta baixa, ja que en aquesta part hi té un contrafort adossat. Un baluard de pedra tanca la part frontal de la casa, una part de la façana de ponent -on destaca una construcció secundària de planta rectangular situada a diferents nivell segons la topografia del terreny -, i quasi la totalitat de la façana de llevant. A l'exterior de la casa destaquen el pou, l'era o un forn de pa circular, avui elements decoratius. | 08020-65 | Les Planes | El Mas de les Planes el trobem ben identificat amb aquest nom al segle XVII, tot i què l'origen del mas és molt anterior, encara que amb un altre nom. Al segle XIV se l'anomenava mas Costa, essent propietat de la família Costa, tot i que és probable que hagués pres el nom de l'indret per ser una zona de 'costes' (terres en pendent o properes a penya-segats). Segons un document notarial signat pel notari Folqueres, l'any 1338 Guillem Costa vengué el mas Costa a Bononat Panyella, família estesa i assentada a Begues que al segle XIV posseïen el mas Torra (a Puig Castellar) i la Massana. Segons un altre document signat pel notari fuster, l'any 1396 posseïa el Mas Costa en Jacob Panyella. En el capbreu de 1458 fet per Jaume March III just abans de l'esclat de la Guerra Civil Catalana (1462-1472), hem trobat que es declara posseïdor de les Planes en B. Petit, qui també té el mas Codinelles. Però sembla bastant probable que aquest nom de les Planes al segle XV sigui referit a un altre mas que avui es desconeix quin era. Aquest mateix mas de les Planes el tornem a trobar al capbreu de 1595 en la descripció d'unes afrontacions del Mas Pau, propietat de Montserrat Pau, 'abans dit mas Panyella de la Figuera. Té vinya plantada, erm i bosc. Limita amb Joan Sadurní de la Costa, amb Joan Carreras que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes i part l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols que abans fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina i també part amb el terme de l'Hospital de Cervelló'. A mitjans segle XVI en Climent Guerau del Coll, fill de Bartomeu, comprà el Mas Costa i Mas Glaçat. No obstant, en el capbreu de 1595 trobem com a posseïdor de Mas Costa i Mas Glaçat en Gabriel Panyella que l'hauria adquirit, potser per contracte d'establiment, a Climent Guerau. Tanmateix, segons un document signat pel notari Anton Seriol de l'any 1598, els barons d'Eramprunyà, Isabel de Torrelles i Francesc d'Erill, reconeixen el Mas Costa i Mas Glaçat a Joana, vídua de Climent Guerau, i el seu fill hereu, pel que pagaven 40 lliures. Al segle XVII és quan el Mas Costa perd el nom per passar-se a dir de les Planes, tot i que no queda clar quan es produeix. Serà l'any 1614, quan es fa el recompte dels habitants del poble a causa del Compliment Pasqual, que ens assabentem que a les Planes hi viu el matrimoni format per Pau Cirerol i la seva esposa i possiblement amb fills petits, que no queden recollits en l'enquesta del rector perquè en aquests recomptes s'excloïen els menors de 7 anys. A les llibretes dels anys 1617, 1618 i 1619 ja es nomena l'Helena, filla del matrimoni. En els anys següents, el nom de les Planes desapareix i la família Pau Cirerol passa a habitar el Mas Glaçat fins al 1634. Res fa pensar que el Mas de les Planes en aquesta època hagués desaparegut, però no en tenim més notícies fins l'any 1655. Segons un contracte d'establiment del 24 de gener de 1655, 'Antic Campamar lloga i fa lloguer a Ramon Costa de tota la casa y heretat del Mas Alemany y Mas Turallo y Mas de las Planas per cinc anys i cinc esplets'. Les referències que d'aquest es fan en els pactes del contracte sembla que no és més que un corral per guardar bestiar. És possible que durant alguns anys el Mas de les Planes no fos habitat i l'única referència que recorda la toponímia del Mas de les Planes la trobem al capbreu de 1632, quan es refereix a una peça de terra plantada de vinya, dita la Plana, que tenia cedida en contracte emfitèutic a Jaume Petit del Mas Trabal. | 41.3231500,1.9475300 | 411919 | 4575165 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història)Acabada la Guerra de Successió, l'any 1718, l'Intendent General Josep Patiño, per poder implantar el Cadastre General a Catalunya manà es confeccionés un cens de béns i persones de tot el Principat. El nom de les Planes no hi surt com a contribuent en els cadastres de 1717 a 1747. Degut a què les relacions de les propietats en terres, cases i bestiar, les confeccionaven el batlle i regidors del poble i després eren facilitades a l'Intendent general, les ocultacions per pagar menys resultaren tan evidents que obligarien a què l'any 1759 es desplacés per tots els pobles de Catalunya un censador per fer un cens definitiu. Aquest Cadastre registra el mas de les Planes com a casa pròpia de Joan Petit de les Planes, propietari del Mas Alemany i de la Clota.A partir de 1762 aquest mas gaudeix d'una gran vitalitat econòmica, hi viuen 13 persones, el mateix nombre que al 1800. Els Petit continuen amb la titularitat de la masia, que aixoplugava el 1852 a 10 persones. Les Planes, en els darrers 50 anys ha sofert diverses vicissituds, ha canviat de propietari, ha estat comprada per servir de restaurant, de casa d'estiueig, reformada,... Tot i així, encara conserva la imatge de masia que li va donar el seu caràcter. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.