Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34071 | Himne a la Cuca-Fera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-a-la-cuca-fera-de-begues | SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. | XX | Himne dedicat a la Cuca Fera de Begues, figura principal del bestiari festiu del municipi. La lletra de l'himne és la següent: 'Paorosa Cuca-Fera/que en les pedres de Montau/vas restar en negra espera/insensible al vol de l'au;/en la tomba que va obrir-te/el diable amb sa maldat,/de la qual has pogut sortir-te/després d'anys de soterrat.' TORNADA: 'Cuca-Fera quina joia/altra volta al món dels vius!/Com abans a tota noia/treu-la de perills asprius.' 'Si la bella Rosaclara/donzella d'Aramprunyà,/del castell i del seu pare/un galant la va robar, tu de l'avenc de la Ferla/vas eixir amb ulls de foc/ i a la coneirosa perla/vas tu retornar al seu lloc.' (TORNADA) 'Al galant que la robava/el vas vèncer i empassar,/però Satanàs sotjava/i el teu gest desaprovà./I entremig roca viva/et va fer la tomba i niu/i allà on la llum no arriba/t'enterrà de viu en viu.' (TORNADA) 'Treballant de nit i dia,/cercant aigua, fent un pou,/han vist com apareixia/la Cuca-Fera que fou./Paorosa Cuca-Fera/que en les pedres de Montau/vas resistir en negra espera/insensible al vol de l'au.' (TORNADA) | 08020-204 | El Ramon Bech va escriure 'l'Himne a la Cuca Fera de Begues' que explica l'origen romàntic, fictici i llegendari de la bèstia. La música del mateix va ser composada per Josep Maria Torrens. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ramon Bech i Taberner / Josep Maria Torrens | L'himne a la Cuca-Fera ha donat lloc a narracions modernes en forma de conte que expliquen el que s'ha anomenat la llegenda de la Cuca Fera. Aquesta llegenda neix amb la voluntat d'arrelar al bagatge cultural dels beguetans i fins i tot ha esdevingut part del projecte educatiu de Begues, impulsat per l'Ajuntament (veure bibliografia). Així, diu la llegenda que la Cuca Fera va néixer a les profunditats de l'avenc de la Ferla, des d'on es passava el temps contemplant la vida dels beguetans. Per aquell temps vivia al castell de l'Eramprunyà el baró i la seva filla, la donzella Rosaclara. Però una nit, un cavaller vanitós va raptar la donzella Rosaclara i va endur-se-la del castell a galop del seu cavall. En assabentar-se la Cuca Fera d'aquest fet, va sortir a aturar el cavaller i amb els seus ulls de foc el va vèncer i se'l va empassar. Així va ser com la Cuca Fera va retornar la donzella Rosaclara al castell de l'Eramprunyà. En agraïment per retornar-li la seva filla, el baró d'Eramprunyà va nomenar la Cuca Fera 'protectora del poble de Begues'. Poc després el diable, ple d'enveja i gelosia, es va assabentar del que havia succeït, va anar a trobar a la Cuca Fera i la va tancar a l'avenc de Can Sadurní, al Montau. Tot i així, la Cuca Fera va treballar nit i dia per sortir d'aquell forat fins que ho va aconseguir. Quan va sortir a fora, va anar a donar la bona nova a la gent del poble, que ho va celebrar amb una festa grossa. Des de llavors ençà, al poble de Begues, cada any per la Festa Major, se celebra un gran correfoc amb la Cuca Fera i els diables de Begues commemorant aquesta llegenda. | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34153 | Barraca de les Agulles 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-1 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-286 | 41.3121300,1.9356600 | 410910 | 4573954 | 08020 | Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34153-foto-08020-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34153-foto-08020-286-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||||
| 34154 | Barraca de les Agulles 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-2 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-287 | 41.3115400,1.9342200 | 410789 | 4573890 | 08020 | Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34154-foto-08020-287-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34154-foto-08020-287-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||||
| 34155 | Barraca de les Agulles 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-3 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-288 | 41.3122600,1.9335500 | 410734 | 4573970 | 08020 | Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34155-foto-08020-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34155-foto-08020-288-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||||
| 34156 | Barraca de les Agulles 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-4 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-289 | 41.3132500,1.9354700 | 410896 | 4574078 | 08020 | Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34156-foto-08020-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34156-foto-08020-289-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||||
| 34200 | LIC i ZEPA Serres Litoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lic-i-zepa-serres-litoral-central | <p>http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_catalunya.jsp?ComponentID=113832&SourcePageID=149002#1</p> | <p>Es tracta d'un lloc d'interès comunitari (LIC) i a la vegada d'una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Té una superfície de 25.074,90 ha, de les que 3.936,3 ha són del municipi de Begues, el que suposa el 78 % de la superficie municipal. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92/62/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Codi Nom de l'hàbitat. 1240 Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp) endèmiques. 5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics. 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola. 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. 9340 Alzinars i carrascars. 9540 Pinedes mediterrànies I les següents espècies: Nom científic - nom català - nom castellà amfibis i rèptils:Testudo hermanni Tortuga mediterrània Tortuga mediterránea invertebrats:Cerambyx cerdo Banyarriquer del roure.Mamífers: Miniopterus schreibersi Rat penat de cova Murciélago de cueva, Myotis capaccinii Rat penat de peus grans Murciélago ratonero patudo. Myotis myotis Rat penat orellut gran Murciélago ratonero grande Rhinolophus mehelyi Rat penat mitjà de ferradura Murciélago mediano de herradura Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura Murciélago mediterráneo de herradura. Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grande de herradura. Com ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: Nom científic - nom català - nom castellà Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Aguila perdicera, Bubo bubo Duc Búho real, Caprimulgus europaeus Enganyapastors Chotacabras gris, Anthus campestris Trobat Bisbita campestre, Oenanthe leucura Còlit negre Collalba negra, Sylvia undata Tallareta cuallarga Curruca rabilarga, Emberiza hortulana Hortolà Escribano hortelano</p> | 08020-333 | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals. Correcció d'errades agost de 2007 (DOGC 4940 del 3/8/2007) i Acord de Govern 115/2009, Acord de Govern 138/2009 i Acord de Govern 150/2009. Aquesta aprovació implica la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC). Aquests espais es caracteritzen per contenir hàbitats d'interès comunitari, ser zones d'interès per a les espècies d'interès comunitari o ser zones d'interès per a les aus. Actualment, totes les ZEC i les ZEPA respectivament, s'inclouen al Pla d'espais d'interès natural de Catalunya (PEIN).</p> | 41.3331600,1.9309300 | 410543 | 4576293 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34229 | Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-dordal | <p>Una part del vessant septentrional de Massís del Garraf, anomenada Muntanyes d'Ordal, es va incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai té 7.426,14 ha, de les quals 394,39 (un 5,3 % del total) pertanyen al municipi de Begues. Els arguments que justifiquen la inclusió de l'espai Muntanyes d'Ordal dins el PEIN es poden resumir, en essència, en el fet que inclou una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis dels relleus centrals de la Serra Litoral catalana. Les Muntanyes d'Ordal són la prolongació natural del massís del Garraf vers l'interior. Pràcticament tot l'espai pertany al domini de l'alzinar litoral, per bé que l'alzinar climàcic hi és rar. És destacable, en tot el conjunt, la presència de fragments de vegetació de caràcter centreuropeu (boscos de fons de vall humida amb gatelleda o d'avellanosa amb falguera) que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. Als cingles hi ha vegetació rupícola d'alt interès biogeogràfic. La fauna invertebrada i cavernícola també hi té un interès elevat.</p> | 08020-362 | 41.3513500,1.9077900 | 408632 | 4578337 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||||
| 34233 | Camí del Castell / de la Clota/ Camí de Gavà / Camí de Castelldefels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-la-clota-cami-de-gava-cami-de-castelldefels | AHDB Lligall OP2911 | Aquest camí històric unia Begues amb la zona costanera de Gavà/Castelldefels, passant pel costat del castell d'Eramprunyà. El seu traçat començaria a la zona de Cal Xepis, en el pla de Begues. Des d'aquí seguiria en paral·lel al curs de la riera de la Clota en direcció sud-est. Encara es conserven trams d'aquest camí, en el que es poden distingir roderes de carro, entre l'actual pista forestal i el curs de la riera. El camí continua passant pel costat de la Clota i arriba a la Creu de la Clota. Des d'allà voreja les Agulles per entrar al terme municipal veí. | 08020-366 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 78 cm (3 peus) i és definit com a bo per a bast. | 41.3197300,1.9298600 | 410435 | 4574803 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34234 | Camí d'Olivella / Camí de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dolivella-cami-de-sitges | AHDB Lligall OP2911 | Embardissat | Aquest camí històric unia Begues amb Sitges, passant per Olivella. El seu traçat començaria al centre del poble (Hostal Vell), des d'on, direcció sud, avançaria vers la muntanya. Passant a ponent del puig Castellar, s'endinsa en els costers seguint el curs del torrent Moltó fins arribar al puig Moltó. Un cop rodejada aquesta elevació, el camí canvia la seva direcció vers l'oest, enfilant el Coll Fe i passant per sota de Mas Grau. En aquest tram s'observa clarament el camí original que, embardissat, serpenteja pel fons del fondal seguint el curs de la riera del Carxol. Passant per sota de Carxol i les Penyes Negres, sempre arran de riera, deixa el terme municipal de Begues ben a prop de la Plana Novella. | 08020-367 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. | 41.3116700,1.8992500 | 407862 | 4573941 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34234-foto-08020-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34234-foto-08020-367-2.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34235 | Carrerada de Jafra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafra | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. pp. 147-148. | Embardissada | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures llunyanes. Aquesta carrerada arrenca al costat de Sitges, just al costat de l'antic circuit automobilístic de Terramar, prop de la desembocadura de la riera de Ribes i arriba, a Begues a través del Parc de Garraf. Aquest camí ramader entra a Begues per la zona de la Plana Novella i el Corral Nou (Sitges), des d'on s'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi ha les cases de Jaques. Des d'allà davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca. No hi arriba: tomba a mà dreta i va a trobar el collet pel qual s'enfila dalt el serrat Blanc. Pel llom del serrat no per la pista que a mà dreta baixa cap a Can Rigol davalla cap a Begues. | 08020-368 | 41.3084800,1.8600500 | 404576 | 4573629 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Utilitzada per algun ramat en l'actualitat. | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34237 | Camí de la Creu d'Ardenya / Camí Moliner / Camí de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-creu-dardenya-cami-moliner-cami-de-vallirana | AHDB Lligall OP2911 | Aquest camí històric unia Begues amb la població de Vallirana. Era un camí carreter utilitzat per anar als molins situats al voltant d'aquesta població. El seu traçat sembla que començaria amb diferents variants encara al pla de Begues. Una, seguiria l'eix Can Sadurní-Can Gepet, en el que poden observar-se encara algunes rieres de carro, mentre que l'altre s'enfilaria al vessant des de Can Pau. Els dos traçats s'unirien al començar a enfilar el coster, per sota de Cal Vinyes, per començar a ascendir en zig-zag, en paral·lel al torrent. El camí presenta alguns marges de pedra seca com a arranjament i suport d'aquest. | 08020-370 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. En el segon la seva amplada passa a ser de 156 cm (6 peus), millorant la seva qualificació com a bo per a carros. | 41.3516500,1.9159700 | 409317 | 4578362 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34239 | El mal ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-ric | Diu la tradició popular que la penya del Mal Ric es diu així perquè un bon dia, un senyor ben adinerat es va quedar arruïnat i es va tirar de la penya avall, trobant-hi la mort. | 08020-372 | 41.3456300,1.9380000 | 411152 | 4577670 | 08020 | Begues | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34239-foto-08020-372-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | No es té cap notícia documental dels fets que narren aquesta llegenda, raó per la qual no té una base històrica. Aquesta llegenda té una variant ambientada al Mur, una de les penyes de la collada de Begues. Explica la tradició oral que als anys vint quan encara funcionava l'Hotel Petit Canigó que està ben a prop, una nit com qualsevol altra, una colla de gent feia una partida de pòquer. Entre ells hi havia un senyor adinerat que en aquella partida ho va perdre tot. Desesperat va anar cap al Mur on va tirar-se penya avall. Potser és per això que la tradició popular ens parla del fantasma del Mur on hi ha qui diu haver-lo vist en una nit fosca tot vestit de blanc i amb una cabellera arrissada. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez. | 98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34240 | Els encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-encantats | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p.29. Edita: l'autor. | Tradició oral segons la qual a la gent de Begues se'ls coneix com els encantats, un gentilici despectiu com passa en tants d'altres pobles de Catalunya. Tot i que no es coneix l'origen de mot, s'han elaborat diverses teories: Una d'elles és de base històrica, ja que s'explica que com que Begues era un poble dispers de masies aïllades cadascú anava a la seva vivint en tranquil·litat. Una altra possible és referent a la llegenda de la Penya del Moro (veure fitxa 409) i que fa referència a aquells que s'endinsen a la Penya del Moro per la nit de Sant Joan i que s'encanten en veure les meravelles que hi ha a dins, sense poder sortir-ne després. Cal tenir en compte que els malnoms populars són utilitzats més aviat pels habitants dels pobles veïns, més que no pas per la gent del poble en qüestió. En aquest sentit, una altra teoria que explica la tradició oral és que abans, quan s'anava en carro, la gent de Begues es posava a dormir dalt del carro mentre el cavall feia el seu camí. Quan passaven pel municipi veí d'Olesa de Bonesvalls, els olesans titllaven d'encantats els beguetans que passaven dormint en el carro. Es diu que una de les darreres vegades que s'ha fet servir el gentilici d'encantats per part de gent gran ha estat al municipi d'Olesa de Bonesvalls. Resulta que un jove beguetà festejava amb una noia olesana que s'estaven a la seva habitació fent el ronso. En entrar l'àvia de la noia i en veure'ls va exclamar: sembleu els encantats de Begues! A la dona de vuitanta anys li va sortir l'expressió amb tota normalitat, adonant-se poc després que precisament el jove era de Begues i que per tant se li havia escapat. També el folklorista penedesenc Pere Sadurní recull la dita 'A Begues, encantats' (veure bibliografia). | 08020-373 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 34244 | Massís del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/massis-del-garraf | <p>Espai d'interès natural protegit integrat per 14.764,11 ha, de les quals 3541,63 ha són de Begues. El seu interès ve determinat per l'existència del Massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Pre-litoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 ha, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600m (la Morella, 595m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el Massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El Massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf.</p> | 08020-377 | 41.3121000,1.9005000 | 407967 | 4573987 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34244-foto-08020-377-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34282 | La Penya del Moro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-penya-del-moro | Llegenda ambientada a l'indret conegut com la Penya del Moro, segons la qual per la nit de Sant Joan, a la Penya del Moro s'obre on una cavitat, la qual permet entrar a l'interior. Sembla ser que a dins de la Penya hi ha un castell amb un llac on s'hi poden trobar molts tresors, entre ells una formosa donzella. Tothom que hi ha volgut entrar, però, en veure les seves meravelles s'hi ha encantat i quan ha volgut sortir s'ha trobat la penya tancada. Hi ha altres secrets que amaga la Penya del Moro, com és el cas de la cova de la Penya del Moro, en la que s'explica que els caçadors que hi anàven perquè era un bon indret per caçar, quan volien disparar resultava que la pòlvora se'ls hi remullava i no podien disparar. | 08020-409 | Centre d'Estusis Beguetans. Inèdit. | 41.3488700,1.9367700 | 411053 | 4578031 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Cal destacar que la llegenda associada a aquest indret té relació amb l'aigua, tan en la llegenda del castell amb el llac, com amb la pòlvora remullada dels caçadors. De fet, prop de la Penya del Moro s'hi troben les fonts més generoses del territori, com són la font de l'Alba (abans de l'Alber) a Begues o el Mas de les Fonts a Vallirana. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 34292 | Riera de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-begues | GRAN GEOGRAFIA COMARCAL DE CATALUNYA (1991). Vol. I: Introducció, Bacelonès, Baix Llobregat. Enciclopèdia Catalana, pp. 457-459 | En alguns trams del seu recorregut, l'entorn natural de la riera està força malmès. | Riera que travessa el terme de Begues en sentit est-oest, que es forma per diversos braços sota el Turó de la Desfeta i el Puig de les Agulles i s'ajunta a l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls amb la riera d'Oleseta i la de Jafra, a la part més meridional, ambdues tributàries de la riera de Ribes. En aquest ecosistema s'inventarien un nombre d'espècies vegetals diverses, a causa de la fragmentació de la vegetació típica dels boscos de ribera, com les pollancredes, omedes o freixenedes, a les quals se li afegeixen altres espècies afins a ambients humits i espècies pròpies de la vegetació típica mediterrània. Així, a la riera de Begues s'hi poden trobar pollancres (Populus nigra), àlbers (Populus alba), oms (Ulmus minor), freixes (Fraxinus angustifolia), algun salze (Salix sp.) i algun saüc (Sambucus nigra), espècies dels boscos de ribera mediterranis de terra baixa. També s'hi troba vegetació d'ambients d'aigües entollades com canyes o canyissos. A les vores de la riera troben els joncs, el càrex pèndul, el mill gruà i la sarriassa. I envoltant tots aquests espais força estrets i ombrívols es desenvolupa una xarxa de lianes. Es tracta de lianes de diverses menes: l'heura, l'arítjol, el lligabosc, la vidalba, l' esbarzers i els rosers silvestres, com l'englantina. Com a espècies característiques de la vegetació natural mediterrània a la riera de Begues es troben arbres com l'alzina (Quercus ilex) i el roure de fulla petita (Quercus faginea), el pi blanc (Pinus halepensis) i el pi pinyer (Pinus pinea), propis de les masses forestals properes que aprofiten els pendents i la perifèria de la riera per instal·lar-s'hi formant en conjunt un corredor boscós de vegetació natural. En aquests ambients es desenvolupen molt bé les molses, diversos arbustos, com el ginebró, encara que és més propi de climes més freds, i espècies tan delicades com la viola de bosc. En conjunt el paisatge de la riera de Begues és força divers i amb unes característiques particulars que aixopluguen una vegetació diversa. | 08020-419 | 41.3384800,1.8941700 | 407475 | 4576922 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34292-foto-08020-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34292-foto-08020-419-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34302 | El bandoler esquarterat i les creus de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-bandoler-esquarterat-i-les-creus-de-begues | Explica la tradició oral, que un cop un bandoler va ser pres a Begues i va ser esquarterat en quatre trossos estirat per quatre cavalls. Diu la llegenda que allà on van aturar-se els quatre cavalls s'erigiren les quatre creus de terme de Begues: la creu del Coll, la de la Clota, la de Coll Fe i la d'Ardenya. Una altra versió de la llegenda explica que el bandoler en ser esquarterat, van ser penjats les seves restes en les quatre creus de terme de Begues en senyal d'exemplerietat. | 08020-429 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | No se sap res més d'aquesta llegenda, ni quan va succeir, ni s'ha trobat cap document que ho certifiqui, tampoc sabem si realment era un bandoler, un pagès de remença o un cavaller, però la llegenda es segueix explicant. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista amb el senyor Francesc Sánchez. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||
| 34310 | Corral de les Tres Fites | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-les-tres-fites | El corral presenta l'antic sostre de teules totalment enrunat i l'interior i els voltants estan totalment envaïts per la vegetació. | Corral de planta quadrada amb teulada a un sol vessant, enrunada, que té adossat un tancat també rectangular, que conforma el corral pròpiament dit. L'edifici té la porta d'accés a l'interior al costat sud-oest, amb unes dimensions de 1 m d'ample x 1,80 m de l'alçada; mentre que a l'interior, a la paret est dues portes de 55 cm d'amplada comuniquen l'interior amb el recinte tancat. Tota l'edificació està construïda amb blocs de pedra lligada amb morter de calç i sorra. Els murs tenen un gruix de 40 cm, i una alçada màxima conservada de 2,5 m. Adossat al mur sud hi ha un pou amb un diàmetre interior de 1,80 m. El corral té un perímetre de 62 m, i ocupa una extensió de 240 m2. | 08020-437 | 41.3212400,1.9007600 | 408002 | 4575001 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34310-foto-08020-437-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34310-foto-08020-437-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34310-foto-08020-437-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34311 | Corral vell de Can Térmens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-vell-de-can-termens | El corral està en estat ruïnós i força envaït per la vegetació. | Antic corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, en avançat estat d'enrunament. Els murs tenen una alçada màxima conservada de 3,5 m i una amplada de 65 cm. A l'interior, l'espai presenta una divisió marcada per la presència de cinc pilars alineats, dos d'ells cilíndrics, dels quals en destaca un fet amb blocs de blocs de gres amb calcària, amb un diàmetre de 70 cm, i els tres restants, quadrats, amb una longitud de 60 cm de costat i una alçada conservada de 1,20 m. A la cantonada est hi ha una habitació separada, de planta rectangular, amb unes dimensions de 3,70 m x 1,90 m, amb dintell de fusta a la porta; a l'interior, a la cantonada de la paret nord-est, hi ha una petita fornícula. El corral té un perímetre de 80 m, i ocupa una extensió aproximada de 405 m2. | 08020-438 | 41.3289600,1.9035000 | 408242 | 4575856 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34311-foto-08020-438-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34311-foto-08020-438-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34311-foto-08020-438-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-19 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 33978 | Corral II Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-ii-campgras | XX | En procés avançat d'enrunament, envaït per la vegetació. | Construcció rural de planta rectangular (20 m X 15 m aprox.), de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb fang. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Una de les parets està pràcticament derruïda. | 08020-111 | A Campgràs | 41.2914900,1.9158000 | 409219 | 4571683 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33978-foto-08020-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33978-foto-08020-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34213 | Corral I del Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-i-del-campgras | XX | En procés d'enrunament. | Construcció rural de planta rectangular (30 m X 17 m aprox.), de parets de pedra i fàbrica de mamposteria lligada amb fang i arrebossada per la part interior amb morter de calç. L'alçada màxima conservada dels murs és de 2 metres. Una de les parets està pràcticament derruïda. El corral està envaït per la vegetació. A l'extrem sud-oest hi ha la barraca 2.17, la qual queda integrada en la construcció (veure fitxa de la barraca). | 08020-346 | A Campgràs | 41.3023600,1.8650500 | 404986 | 4572944 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34213-foto-08020-346-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34277 | Ermots de Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermots-de-mas-ferrer | Zona enjardinada i de camps de conreu situades a migdia de Mas Ferrer. | 08020-404 | A l'entorn de Mas Ferrer | Al Vinseum (Vilafranca del Penedès), hi ha dipositats materials arqueològics recollits majoritàriament els anys 1945 i 1974 en aquest paratge. Consisteixen en diversos fragments de ceràmica a mà i una aixa amb un bizell molt marcat de forma ovalada-triangular. Aquests materials caldria situar-los tipològicament en la Prehistòria recent i, probablement, en el neolític. | 41.3247700,1.9171100 | 409375 | 4575376 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34277-foto-08020-404-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 78|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34306 | Les Borigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-borigues | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | Edificació de gran senzillesa, utilitzada antigament com a corral. El corral està format per un edifici de planta quadrada, que s'havia utilitzat com a vivenda, de planta baixa i pis, i teulada de teula a un sol vessant. L'interior presenta, però, els trespols completament enrunats així com també la teulada, que conserva únicament el perímetre, del qual s'observen encara les teules. A l'interior del mur del costat sud es conserva una escala de pedra amb arrebossat, que comunicava la planta baixa amb el pis superior, així com la porta d'entrada a l'interior de l'edificació, ampla amb arc de maó rebaixat, i la finestra del primer pis, quadrada sense cap mena de decoració. Aquest edifici està adossat al tancat de pedra que conforma el que queda de l'antic corral, també enrunat i envaït per la vegetació. A la cantonada sud-est hi ha un pou circular, també molt envaït per la vegetació. El corral ocupa una superfície aproximada de 305 m2. | 08020-433 | A l'entrada al bosc de les Borigues | Aquest immoble apareix esmentat al salpàs de 1880, tot i que probablement és d'un incert origen més antic. | 41.3110000,1.8942000 | 407438 | 4573872 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34306-foto-08020-433-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34306-foto-08020-433-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34306-foto-08020-433-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34304 | Cova del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-mas-roig | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Cova de 20 m de recorregut i 4 m de profunditat màxima. La boca, de 2 per 1 m intersecta per la seva part central una cavitat desenvolupada sobre una diàclasi E-W de 13 m de longitud màxima. La galeria oriental comença descendint 1,5 m en pendent, arribant després d'aquest recorregut a un corredor de secció inclinada cap el N. De l'extrem W de l'embut d'entrada, a través d'una finestra de 0,5 m de diàmetre, s'arriba a una galeria d'estructura molt més uniforme que l'anterior, de 5 m de longitud. En la base del corredor principal es troba la boca d'un pou de -2 m que condueix a una sala rectangular de 3 x 2 m ocupada per productes clàstics. | 08020-431 | A la riera del Mas Roig | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3245100,1.9076900 | 408586 | 4575357 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavi Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 33876 | Can Barreres / Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barreres-can-figueres | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. | Camps de conreu de farratge. | 08020-9 | A prop de les masies de Can Barrera i Can Figueres | Entorn a l'any 1976, el Sr. Llibert Piera i el Dr. Miquel Taradell van prospectar superficialment aquesta zona i van localitzar-hi diversos fragments de ceràmica d'època ibèrica. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, es va localitzar material ceràmic en superfície d'època ibèrica molt erosionat, sense poder observar cap tipus d'estructura. | 41.3412000,1.9250100 | 410059 | 4577192 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33876-foto-08020-9-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | L'any 1983 Marta Blanch i Anna Blasco demanaren permís d'excavació al Servei d'Arqueologia i fou denegat. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34315 | Corral del Fondo del Teix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-fondo-del-teix | El corral està molt enrunat i envaït per la vegetació. | Antic corral de planta rectangular, actualment molt enrunat, composat per les restes d'un edifici que tenia teulada a un sol vessant, i que estava dividit, a l'interior, en dos àmbits, separats per una paret transversal; i per un tancat a l'aire lliure. Tot l'aparell constructiu està fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra; els murs tenen una alçada màxima conservada de 2,20 m, i una amplada mitjana de 85 cm. Cal destacar, al mur sud-est del tancat adossat a l'edifici del corral, la porta d'accés, feta igualment amb blocs de pedra calcària, d'arc rebaixat, i amb unes dimensions de 2 m d'alçada x 1,60 m d'ample. El coral té un perímetre de 62,3 m, ocupant una àrea de 241 m2. | 08020-442 | Al Fondo del Teix | 41.3047300,1.9065100 | 408460 | 4573162 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34315-foto-08020-442-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34315-foto-08020-442-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34315-foto-08020-442-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34297 | Els Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-casals | Tots els elements del conjunt estan en ruïnes. | Conjunt arquitectònic rural format per les ruïnes de diversos elements: - Un antic mas, del qual tan sols resta part de l'edifici de planta quadrada, de dos pisos, amb el sostre enrunat, que era a un sol vessant, i els trespols també enrunat. Aquesta edificació ocupa una superfície de 31 m2. Està adossada a la cantonada oest d'un baluard rectangular fet de blocs irregulars de pedra i fragments de maó lligats amb morter de calç, que ocupa una superfície total de 570 m2. Aquest baluard delimita l'espai de l'antiga era del mas, avui envaïda per la vegetació, i estava compartimentat en dues zones dividides per un mur disposat transversalment entre els murs nord-oest i sud-est del baluard. Cal destacar el portal d'entrada i sortida per a carros que hi ha a l'extrem nord del mur nord-est, fet de maó vist i coronat amb un arc escarser, així com la porta d'entrada a l'edifici en ruïnes situada a l'exterior del mur oposat, també de maó vist i amb arc escarser, tot i que de dimensions més reduïdes, doncs s'utilitzava per al pas de persones. - Un antic corral situat a 140 m al nord-est del mas (UTM X=405350; Y=4576098), que abasta una superfície aproximada de 360 m2 i està també en ruïnes. Era de planta rectangular i actualment està molt envaït per la vegetació, factor que dificulta la seva observació i descripció. - Un pou circular de pedra, amb un diàmetre de boca de 5,30 m i un gruix del mur de 50 cm. Està cobert amb una cúpula de maó pla, i el fons està cobert de pedres caigudes. Té una profunditat de 6,50 metres des d'aquest nivell de runes fins al sostre. - Un segon pou circular de pedra, enderrocat, amb un diàmetre de boca de 2,10 m. També presenta un nivell d'enderroc al fons, de manera que la profunditat és de 6,10 m fins a l'alçada màxima conservada. El gruix dels murs és de 70 cm. Està molt envaït per la vegetació. | 08020-424 | Al Pla Vaquers | 41.3281600,1.8664700 | 405142 | 4575807 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34297-foto-08020-424-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34297-foto-08020-424-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34276 | Dolina de les Alzines / Can Pau de la Figuera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolina-de-les-alzines-can-pau-de-la-figuera | Daura, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral, inèdita. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una depressió de mides grans i de forma més el·líptica que no pas circular. La superfície està ocupada per una gran quantitat de sediments fins, producte de la descalcificació, alguns dels quals han penetrat a l'interior dels avencs. En l'actualitat, la dolina de les Alzines es troba lleugerament modificada de la seva morfologia original a causa de les diferents intervencions, tant arqueològiques com espeleològiques, que s'han dut a terme. Del material recuperat, el més significatiu són les diferents restes de rinoceront de l'espècie 'Stephanorhinus etruscus' procedents de la zona interior de la cavitat. En destaquen especialment les extremitats, entre les quals hi ha la part distal d'una tíbia, l'astràgal, els metàpodes, els articulars i diverses falanges probablement d'un mateix individu. Aquestes restes s'han localitzat en la Paret dels Ossos, i podrien correspondre a les restes de fauna que es trobarien dins de l'antic tap de sediments, part del qual s'hauria esfondrat dins de la dolina. Segueixen les restes d'un bòvid de gran talla, de linx, de Testudo sp. i altres restes pendents de determinar. Les restes de fauna recuperades de l'interior de l'avenc, es troben en un excel·lent estat de conservació, i semblen haver-se desplaçat des de l'exterior. Actualment, les restes es troben força soldades en els paquets argilosos penjats a mitja alçada de la cavitat, cosa que dificulta extremadament la seva extracció i recuperació vers l'exterior. Igualment s'han recuperat algunes restes d'indústria lítica en quars i sílex. | 08020-403 | Al Pla d'Ardenya | A la dolina de les Alzines s'hi han realitzat diferents campanyes d'intervenció arqueològica en el marcs dels projectes de la Prehistòria al sud-oest del riu Llobregat i dels Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal que s'estan duent a terme des de la Universitat de Barcelona, des de l'any 2005 fins a l'actualitat. Les intervencions en aquest jaciment han estat dirigides per M. Sanz, A. Blasco i J. Daura. La primera intervenció a la dolina de les Alzines de què es té constància és la que varen realitzar diferents grups d'espeleòlegs als anys '60 del segle XX, per tal de fer practicable l'accés a l'avenc que hi ha dins la dolina. Abans dels sues treballs sembla ser que aquesta cavitat era inaccessible i tant sols s'observaven algunes esquerdes. Molt temps després de la primera intervenció, als anys noranta, nous treballs espeleològics al Pla d'Ardenya duts a terme pel SEO (Secció Espeleològica de l'Ordal) es varen centrar en ampliar i netejar de nou la boca d'accés. Unes tasques que no varen significar importants canvis en la morfologia de la dolina ni de l'avenc. Les darreres intervencions que s'han realitzat a la dolina de les Alzines són les que el Grup de Recerca del Quaternari, organisme del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona està duent a terme, com ja s'ha dit, en motiu dels diferents projectes de recerca arqueològica al Garraf i Baix Llobregat. Aquests s'han centrat en la realització de diferents cales de control estratigràfic al llarg de tota la dolina, i una gran cala a la part central. A la dolina de les Alzines s'ha desenvolupat una important xarxa subterrània que es coneix amb el nom genèric d'avenc de les Alzines. Anteriorment als actuals treballs arqueològics, l'accés a aquesta cavitat es realitzava a través d'una sola boca, però actualment s'hi pot accedir des de dos nous accessos: el pou de la Revolució amb tres boques noves, i la via dels Ossos, ara en procés de desobstrucció. | 41.3548800,1.9117000 | 408964 | 4578725 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34276-foto-08020-403-3.jpg | Inexistent | Cenozoic|Neògen|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Els treballs arqueològics actuals han modificat la superfície de la dolina amb la instal·lació d'una zona d'excavacions arqueològiques i la obertura de noves boques d'accés als avencs. | 123|125|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33878 | Puig de la Mola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-la-mola | <p>BELLMUNT, J. (1962). 'Notas de Arqueologia de Cataluña y Baleares'. Ampurias, XXIV, p. 301. MIRET, M. (1978). 'Un recinte enigmàtic al Puig de la Mola (Garraf)'. Olerdulae, núm. 4. Vilafranca del Penedès, juliol, p. 16-17. MIRET, M.; MIRET, J. (1981). 'Un assentament d'època romana a la serra de la Font del Coscó (Avinyonet)'. Miscel·lània Penedesenca, IV, p. 181-194. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia.</p> | <p>El puig de la Mola, de 534 m d'alçada i límit de 4 termes municipals, està ocupat bàsicament per garriga. Per gran part del cim s'hi estén un recinte format per una acumulació de pedres posades en sec, sense cura, que aprofita els afloraments de la roca i que ha estat interpretat com un tancat per bestiar d'època medieval d'uns 520 m de perímetre. La roca aflora en bona part de la superfície del cim.</p> | 08020-11 | Al Puig de la Mola i els seus vessants més elevats. | <p>Fou descobert l'any 1959 per membres de la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Prop de la cinglera del Puig de la Mola es trobà una vora de càlat ibèric decorat amb osques i dues raspadores de sílex. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, no es va observar la presència de cap altre element que no sigui el tancat de pedres en sec. No s'observen restes de material arqueològic en superfície, per la qual cosa es fa difícil determinar la possible existència d'un jaciment ibèric en aquest indret. A la Serra de la Font del Cuscó, a cavall entre els termes municipals de Sant Cugat Sesgarrigues i d'Avinyonet del Penedès, es va dur a terme una excavació arqueològica en un recinte de pedra seca similar. Els resultat de la mateixa, van datar la seva construcció en la 1a edat del ferro, si bé va ser reutilitzat en època iberoromana (Cebrià et alii, 2003). Els materials es troben dipositats a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú).</p> | 41.3193536,1.8479495 | 403579 | 4574849 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33878-foto-08020-11-3.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2022-05-04 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest puig es troba en la divisòria entre els termes d'Olivella (Garraf) al sud, Olesa de Bonesvalls i Avinyonet del Penedès (Alt Penedès) al nord i oest respectivament i Begues (Baix Llobregat) a l'est; per tant, el jaciment situat al Puig de la Mola s'estén per terrenys que pertanyen a diversos municipis. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81|85|76 | 1754 | 1.4 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33871 | Dolmen d'Ardenya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dolmen-dardenya | BLASCO, A.; CANTOS, J.A.; IBÁÑEZ, M.J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica al Dolmen d'Ardenya (1a Fase) (Begues, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'un dolmen força malmès del que en destaquen 9 lloses calcàries col·locades verticalment i en disposició radial, tot seguint una planta circular, i una de perpendicular a les altres. Es tractaria, possiblement, d'una galeria catalana (Blasco, Cantos, Ibáñez, 2004) coberta per un túmul, que se situaria cronològicament entre el neolític final, el calcolític i el bronze inicial (3800-4100 BP). | 08020-4 | Al bosc conegut com a Coll de la Creu d'Ardenya | Entorn a l'any 1996, l'arqueòleg territorial Magí Miret descobrí el dolmen. El juliol de l'any 2004 s'hi realitzà una intervenció arqueològica en la que únicament es recuperà una punta de fletxa de coure de tipus 'palmela'. | 41.3522300,1.9181600 | 409501 | 4578424 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33871-foto-08020-4-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 79|78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34299 | Corral de Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-mas-ferrer | XX | El desús ha provocat un avançat estat de degradació de l'interior del corral. La branca d'un pi proper ha derruït part de la paret posterior de l'edifici. | Corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant, amb un pati annex voltat per una tanca , tot de maçoneria de pedra calcària lligada amb morter de calç. El corral té el sostre embigat de formigó, coberta de teules d'un sol vessant. L'extensió aproximada del recinte és de 210 m2. | 08020-426 | Al camí de Begues a la Plana Novella | 41.3171000,1.9099600 | 408766 | 4574532 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34299-foto-08020-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34299-foto-08020-426-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | L'Ajuntament ha restaurat i ampliat l'edifici amb un cobert dins del pati del corral amb un recipient exterior per a farratge. Aquesta intervenció s'inclou dins d'un programa de reintroducció del pastoreig com a mesura que pot millorar la lluita contra els incendis forestals. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34146 | Avenc Tapat de Mas Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-tapat-de-mas-trabal | AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996). El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic, Miscel·lània Penedesenca, 450-458. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 20 metres de profunditat màxima constituït per tres cavitats superposades; la superior, fins a -4,5 m formava part d'una trinxera kàrstica parcialment desmantellada; la segona, fins a -14 m és un petit fus a partir del qual apareix l'avenc totalment recobert de formes litogèniques; i la tercera correspon a la part alta d'una cavitat fusiforme emplenada per materials clàstics. | 08020-279 | Al fondo de la Troneda | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras. Sembla que la part superior de l'avenc fou una explotació de sal de llop. | 41.3106500,1.9270400 | 410187 | 4573798 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34124 | Avenc del Penya-Segat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-penya-segat | AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona | Avenc de 26 metres de profunditat màxima. L'obertura exterior està orientada al sud i no és més que una penetració lateral secundària que desemboca pràcticament a la cúpula d'una cavitat fusiforme. El pou descendeix verticalment fins els -26 m i està constituït per dues cavitats d'iguals dimensions unides lateralment en tot el seu recorregut. Un desenvolupat procés de reconstrucció recobreix totes les parets i sostre de l'avenc, amb formacions que sobrepassen 1 m de longitud. | 08020-257 | Al fondo de les Terradelles | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. | 41.2962800,1.9241400 | 409924 | 4572206 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34075 | Avenc del Bruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-bruc | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT I SAGUÉ, N. (1899) 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. | Avenc de 118 metres de profunditat màxima i 40 m de recorregut. La seva gran boca el·líptica, de 5 x 7,7 m, dóna pas a un pou de -95 m. Aquest, als pocs metres s'eixampla vers el nord-oest, amb parets força erosionades. Al fons d'aquest pou trobem una sala amb el sòl amb pendent E-W, d'uns 45º, cobert de clasts. Al final de la pendent enllaça mitjançant una finestra, situada a 18 m sobre el fons, amb un fus de 45 m d'alçada. | 08020-208 | Al fondo del Bruc | Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué l'any 1899. L'any 1925 Amat i Carreras en realitzà l'exploració total. | 41.2992100,1.9079300 | 408571 | 4572548 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 33872 | Cova de Can Sadurní / Cova de les Teixoneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-sadurni-cova-de-les-teixoneres | ARRIBAS, O. (2004). Fauna y paisaje de los Pirineos en la Era Glaciar. Lynx Ed. Barcelona. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1979). 'La cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae, 15. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. BLANCH, M.; BLASCO, A.; EDO, M.; MILLAN, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní (Begues) y sus aportaciones a la Prehistòria Catalana'. XVII Congreso Nacional de Arqueología. Múrcia. BLASCO, A. (2005): 'Primeros datos sobre la utilización sepulcral de la cueva de Can Sadurní (egues, Baix Llobregat) en el neolítico cardial', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.625-634. BLASCO, A. (2005): Cardial, epicardial y postcardial en Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat), el largo fin del Neolítico Antiguo en Cataluña', III Congreso del Neolítico en la Península Ibérica, Santander, p.867-878. BLASCO, A.; EDO, M.; MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní, una cruïlla de camins'. Pyrenae 17-18. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Universitat de Barcelona. P. 11-34. BLASCO, A.; VILLALBA, M. J.; EDO, M. (1992). 'La fi del Neolític antic al Baix Llobregat. La transició al Neolític Mitjà'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 130-132. BLASCO, A.; EDO, M.; VILLALBA, M.J. (2008): 'Evidencias del procesado y consumo de cerveza en la cueva de Can Sadurní (Begues, Barcelona) durante la Prehistoria', IV Congreso del Neolítico Peninsular, vol.I, p.428-431. CARRASCO, T.; MALGOSA, E.; SUBIRA, E.; CASTELLANA, C. (1989). 'Estudi dentari de les restes humanes de la cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 65-72. CASTELLANA, C.; MALGOSA, A.; SUBIRÀ, E.; CARRASCO, T. (1989). 'Estudi antropològic de les restes humanes de la Cova de Can Sadurní. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 55-72. EDO, M. (1989). 'Les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 73-79. EDO, M. (1997). 'La història recent de la cova de Can Sadurní'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 1. Begues. P.3-5. EDO, M. (1997). 'Cova de Can Sadurní: La més completa dinàmica d'ocupació de la vall'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P.3-5. EDO, M.; ALONSO, M. (1982). 'La Cova de Can Sadurní'. Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya, p. 65-67. EDO, M. BLASCO, A. (1992). 'Un nou punt de coincidència amb l'arqueologia experimental: les estructures neolítiques d'emmagatzament de Can Sadurní, Begues'. Estat de la investigació sobre el Neolític a Catalunya. 9è Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà. Puigcerdà i Andorra, del 24 al 26 d'abril de 1991. Institut d'Estudis Ceretans. Publicacions de l'Institut d'Estudis Ceretans, 17. Puigcerdà; Govern d'Andorra. Andorra, p. 109.111. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1986). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. Tribuna d'Arqueologia 1985-1986. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. P. 33-41. EDO, M.; MILLÁN, M.; BLASCO, A.; BLANCH, M. (1987). 'Resultats de les excavacions de la Cova de Can Sadurní (Begues, Baix Llobregat)'. La Sentiu, núm. 12. Museu de Gavà. Gavà, p. 11-24. GIRÓ, P. (1962). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 284. GIRÓ, P. (1967). 'La cova de Can Sadurní'. Ampurias, XXIV. Barcelona. P. 267. LLORET, J. (1962). Catálogo Espeleológico del Pla d'Ardenya. Vol. I. Barcelona. P. 1-106. | La cova forma part de l'anomenat poljè de Begues, dins del conjunt càrstic del massís de Garraf i sembla ser una surgència d'aigües inactiva. Està formada per una gran sala transversal d'uns 19 m de llarg per 7 m d'amplada. Al sector de ponent es veuen tres galeries, la longitud de les quals s'ignora, ja que són plenes de terra. | 08020-5 | Al nord de Can Sadurní i en el vessant sud-est del Pla de Sots | Tapiada pels carrabiners l'any 1851, l'any 1945 el propietari la va redescobrir i la va utilitzar per al conreu de xampinyons. Hi va fer unes remocions de terres per tal de condicionar-la per a aquesta activitat. Les terres de l'interior i les que cobrien l'entrada foren abocades al davant a fi de fer una petita esplanada. Els senyors Joan Mitjans i Pere Giró, de Vilafranca del Penedès són els qui denunciaren l'existència de la cova com a jaciment arqueològic. Durant els anys 60 i 70 gran nombre d'afeccionats saquejaren la cova gairebé ininterrompudament. Alguns materials d'aquell període són als museus de Vilafranca, Vilanova i la Geltrú i Gavà. Des de l'any 1978 s'hi fan campanyes d'excavació programades sota la direcció de M. Blanch, A. Blasco, M. Edo, M. Millan i M. J. Villalba. El jaciment té, a part de la importància arqueològica de la cova, tot el replà del davant, en el qual s'hi feren dues cales en la campanya de 1978. Aquestes cales donaren materials similars als trobats a l'interior de la cova i permeteren localitzar instal·lacions del neolític antic destinades a la fabricació de cervesa. L'estratigrafia a l'exterior està constituïda per: Estrat superficial: sòl vegetal, amb materials dispersos i escassos. Estrat I: terra argilosa negra, grumollosa i seca. Abundants materials arqueològics ben conservats. Estrat II: terra sorrenca grogosa i molt compacta. No ha estat remenat i donà materials del neolític antic epicardial. A l'interior de la cova, en les primeres excvavacions es van descriure només tres estrats: Estrat superficial: terra polsosa i seca, producte dels darrers anys de ser visitada. Estrat I: terra marró fosc, grumollosa, compacta i seca, amb gran quantitat de pedra de diversa grandària. Estrat on es desenvolupa tota la seqüència cultural coneguda fins al moment. Estrat II: terra marró clar, sorrenca i seca. Sense pedres. En els quadres on s'ha arribat a aquest estrat es presenta arqueològicament estèril. Posteriorment ha estat possible diferenciar-hi una seqüència sedimentològica molt més complexa. Les restes més modernes trobades fins ara corresponen a monedes dels segles XVI i XVII. D'època àrab hi ha el testimoni d'un tresoret de dirhems d'argent, alguns dels quals encunyats al Iemen. Una d'aquestes monedes es conserva al Museu de Gavà, i s'ha perdut el rastre de la resta. La utilització de la cova com a amagatall o com a refugi de pastors és documentada també en època tardorromana, amb la presència de sigil·lades grises paleocristianes dels segles V-VI dC i de Terra Sigil·lata Clara D. Hi ha materials d'època romana, amb ceràmiques sigil·lades hispàniques i clara A, una llàntia, fragments d'àmfores, etc. que es barregen amb ceràmiques de tradició ibèrica, i algunes monedes romanes. El moment ibèric és perfectament datable amb ceràmica a torn llisa, de pastes taronja i de sandvitx, pintada amb motius geomètrics de semicercles concèntrics i bandes, fusaioles i elements metàl·lics d'utillatge. Hi ha també asos de la seca de Kesse (Tarragona). Per sota, s'hi troba un altre nivell que correspon al bronze final, amb ceràmica llisa, fina, negra, brunyida, carenada, amb colls bisellats i amb una decoració acanalada amb forma de greques, semicercles concèntrics i dents de llop. Per sota d'aquest nivell, es troba una capa d'enterraments que reposen damunt d'un llit de pedra petita. Els enterraments i els aixovars remoguts, suposen una utilització sepulcral de llarga durada entre el neolític final i el bronze inicial. Les ceràmiques associades són bols de mides diverses, llisos, amb carena alta i base arrodonida, i gerres grans amb nanses dobles de mugró, llengüeta i cordó, que s'atribueixen a l'anomenat grup de Veraza. També hi ha puntes de fletxa de sílex amb aletes i peduncles, làmines de sílex de dors rebaixat, gratadors i rascladores. L'utillatge d'os és a base de punxons, puntes de fletxa, agulles i botons plans i piramidals amb perforació en ‘V'. Grans collarets manufacturats amb petxina i amb os. | 41.3454600,1.9122600 | 408998 | 4577678 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33872-foto-08020-5-3.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà|Islàmic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Abans de 1945 la cova era visible només per una petita entrada, d'aquí li ve l'antic nom de Cova de les Teixoneres. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament.(Continuació història)Passant el nivell de pedra petita es documenta ceràmica raspallada amb decoració a base de crestes, dibuixant motius sinuosos, amb grans nanses de cinta de les quals hi sorgeixen crestes. Són grans vasos amb parets relativament fines i de pasta color beix-taronja. Hi ha també una ceràmica llisa, fina i brunyida de pasta i color marró fosc-negre, corresponent a vasos mitjans i petits, i entre aquestes restes una nansa del tipus Montboló. Hi ha també un increment del material lític tallat amb un marcat augment de micròlits. La matèria primera és el sílex i la quarsita. S'observa gran quantitat d'ascles sense retocar i un notable augment d'utillatge lític agrícola (destrals, molins, mans de molí, allisadors, etc.). La fauna trobada és majoritàriament la domèstica (ovicaprins, bòvids, suids) acompanyada dels típics animals de cova (rosegadors, mustèlids, etc.) i com a constant, el conill. D'aquest període, el neolític antic postcardial, són les tres sitges exteriors en les quals s'ha pogut documentar les restes de la cervesa més antiga d'Europa. Per sota d'aquest nivell s'ha documentats nivells epicardials i cardials.Finalment, hi ha indicis que existeix un nivell arqueològic de l'Epipaleolític. Els materials arqueològics es troben dipositats al Museu Municipal de Gavà, al Vinseum (Vilafranca del Penedès), a la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú) i al Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona).Més bibliografia:MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14.SOLIAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona.MILLÁN, M.; BLANCH, M. (1989). 'Reconstrucció del paleoambient de la vall de Begues a partir de l'estudi de la meso-microfauna de cordats de la Cova de Can Sadurní, Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 80-86.MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia.NADAL, J. (2000). 'La fauna de mamífers al Garraf i als seus voltants a través del registre arqueològic'. III Trobada d'estudiosos del Garraf. Monografia 30. Diputació de Barcelona. 165-170.NEBOT, M.; HERNÁNDEZ, T. (2005). 'El linx a Catalunya'. Espeleo CAT 3. Barcelona. P. 17-18.RENOM, M. (1986). 'Activitat política i acció de guerrilles a Begues entre els anys 1820 i 1870, segons la documentació local'. Guerrilles del Baix Llobregat. Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i Publicacions de l'Abadia de Montserrat. P. 343-397.RUBINAT, E. (2004). 'Catàleg espeleològic del Massís de l'Ordal'. EspeleoSie Monogràfic. Barcelona. SAÑA, M.; BLASCO, A.; BUXÓ, R.; VILLALBA, M.J.; JUAN-TRESSERRAS, J.; EDO, M. (1999): 'Del cardial al postcardial en la cueva de can Sadurní (Begues, Barcelona): primeros datos sobre su secuencia estratigráfica, paleoeconómica y ambiental', Saguntum. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, núm. Extra 2, p.59-68.VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 10-11.VEGA de la, J.; ROSELLA, F. (1975). 'La Cova de Can Sadurní'. Mediterrànea. Barcelona, p. 2-14.Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | 78|79|81|83|88|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33870 | Pou de Glaç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac | NUET, J. (1970). 'Els pous de neu del Montseny'. Muntanya. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 650. VIRELLA, J. (1989-89). 'Els pous de glaç del Penedès'. Gran Penedès, Butlletí de l'Institut d'Estudis Penedesencs, núm. 17-18. VVAA. (2002). 'El pou de glaç, patrimoni en perill'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 1. VVAA. (2003). El pou de glaç de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans. Begues. VVAA. (2004). 'El pou de glaç'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 8. Begues. P. 20. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XVII-XIX | Es tracta d'una estructura de planta circular de grans dimensions que no conserva la coberta, que possiblement era en forma de cúpula. Mesura 13 m de diàmetre exterior (10,95 m d'interior) i té 10 m de profunditat conservada. Està en bona part excavat en el subsòl calcari, mentre que els potents murs estan fets amb carreus de pedra calcària i gres, lligats amb morter de calç. A la part alta disposa de dues portelles, una orientada a l'oest i una altra a l'est, per les que s'accediria a l'interior. A la part alta de la cara sud, hi ha una tercera obertura, de petites dimensions i en forma de torba, que potser s'utilitzava per introduir-hi la palla i el boll amb el que cobrien el gel. A la part més baixa del pou, a la façana nord, hi havia un clavegueró que drenava l'aigua cap a la Riera de Begues. Aquest però no és visible actualment, ja que possiblement està cobert de runa (VVAA, 2003). La ubicació d'aquest pou no és gratuïta: es troba al costat de la riera, just al final del Pla de Begues, on la riera ja ha recollit bona part de l'aigua dels torrents tributaris. En aquest punt, a més, existirien pèlags naturals que acumulaven l'aigua, afavorits pel substrat argilós i impermeable del sector . Es troba l'obaga, a pocs metres per sobre de la riera i ben a prop de la Via Mercadera, el camí carreter que unia Barcelona amb Vilafranca i Tarragona, passant per Begues). A més, aquest és el sector on el pla té menor altitud, i on per tant, la inversió tèrmica creada per encerclament de les muntanyes produeix les gelades més fortes (-10 a -12º no són excepcionals) i freqüents (actualment de 40 a 60 dies de gelada anuals). | 08020-3 | Al paratge de les Tallarises | Els pous de gel es construïren i obtingueren la seva major rendibilitat en el decurs els segles XVII, XVIII i part del XIX, quan la fabricació i comercialització del gel representava una bona font d'ingressos (Nuet, 1970). Hi havia pous destinats a recollir neu i pous destinats a recollir gel. Els primers acostumaven a ser emplaçats a l'alta muntanya, mentre que els segons es situaven a menor altitud, vora rieres o estanys. El pou de glaç de Begues era un d'aquests darrers (VVAA, 2003). Es desconeix la data de construcció del pou de gel, i si bé el més probable és que dati d'algun moment indeterminat dels segles XVI-XIX, podria ser més antic. Hi ha documents no datats que parlen de la freqüent compra de gel a l'estiu per part de l'Hospital d'Olesa de Bonesvalls, construït el s. XIII. Els pous de glaç van caure en desús a partir de finals del s. XIX, quan es va generalitzar la producció 'industrial' de gel. Situat estratègicament a tocar del Camí Ral que de Begues duia a Olesa, el seu transport es podia fer amb més rapidesa i comoditat. Sens dubte aquest punt era el més favorable per construir-lo de tota la Via Mercadera, camí carreter prou important al seu temps, doncs comunicava Barcelona amb Vilafranca i Tarragona (passant per Sant Boi, Begues, Olesa i Olèrdola). Justament arrel de la importància d'aquest camí, i per ajudar als viatgers, al segle XIII el baró de Cervelló hi va fer construir a mig camí l'Hospital medieval d'Olesa. | 41.3353600,1.8985400 | 407836 | 4576571 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33870-foto-08020-3-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33879 | Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jaques | A l'entorn de la masia de Can Jaques, en un entorn erm cobert bàsicament per garriga i antics camps de conreu en terrasses, va trobar-se en superfície indústria lítica que podria a adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. | 08020-12 | Al pla de Can Jaques | A prop de Can Jaques i al camí de Can Jaques en Jaume Gavaldà hi localitzà un ascle de sílex i un foliaci lanceolat de forma oval amb la punta fracturada. Per la seva tipologia, aquests materials podrien adscriure's a la prehistòria recent, entre el Neolític i el Bronze inicial. Aquests materials van ser dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès) per Josep Miret i Mestre. | 41.3091100,1.8624900 | 404781 | 4573696 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes atribuïdes al Neolític - Bronze inicial.Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33875 | Cova Cassimanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-cassimanya | ALMAGRO, M.; SERRA, J. de C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona. CSIC. Madrid. BORRAS, J. (1974). Catálogo Espeleológico del Macizo del Garraf. Vol. III 1-208. Barcelona. CURA MORERA, M. (1971). 'Acerca de unas cerámicas grises con decoración estampillada en la Catalunya preromana'. Pyrenae, 7. Barcelona, p. 47-60. CURA MORERA, M. (1975). 'Nuevos hallazgos de cerámica estampillada gris preromana en Catalunya'. Pyrenae, 11. Barcelona, p. 173-178, 1 làm. EDO, M. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 3: Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 2. Begues. P. 6. EDO, M. (2000). 'Cova Cassimanya'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 6. Begues. P. 11. FONT SAGUÉ, N. (1899). 'Sota terra. Excursió espeleològica a la Baronia d'Eramprunyà'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, IX. Barcelona. GIRÓ ROMEU, P. (1947-1948). 'Nuevos hallazgos arqueológicos en el Penedès'. Ampurias, IX-X. Barcelona, p. 253-268, 5 làm. MIÑARRO, J.M. (1994). Inventari Espeleològic de Catalunya 3. C-La Serralada Litoral. Federació Catalana d'Espeleologia. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14, p.10-12. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. VEGA de la, J. (1972). 'Materiales arqueológicos de la cueva Cassimanya'. Mediterránea, 7. Barcelona, p. 1-7. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'una cova amb una morfologia irregular, formada per diverses cambres, gairebé contínues, d'uns 10 m de llarg per 6 m d'ample i uns 3 m d'alçada. El seu accés és a través d'una petita obertura colgada en una cinglera vertical. Actualment no hi resta sediment, únicament una capa de terra polsosa. Va ser ocupada durant el Neolític antic evolucionat; posteriorment (Neolític final-Calcolític/Bronze inicial) va ser utilitzada amb finalitats sepulcrals; finalment les troballes de ceràmiques iberes i romanes apunten a que va tornar a ser utilitzada amb funcionalitats domèstiques o econòmiques en aquests períodes. | 08020-8 | Al vessant sud-oest de les Agulles, al puig de la Romagosa | Mossén Font i Sagué excavà per primer cop la cova l'any 1899, trobant-hi restes humanes i material arqueològic. En Josep Mitjans, en Josep Vendrell i l'arqueòleg Pere Giró l'excavaren totalment la dècada de 1940. Segons expliquen, a molt poca fondària hi aparegueren, tots barrejats, ossos humans i fauna, fragments de ceràmica tosca (bigotis, llises i acanalades), ganivets de sílex, puntes de fletxa de sílex (alguna d'aletes i peduncle i altres de lanceolades, de factura molt fina), botons d'os amb perforació en V, denes d'esteatita, cal·laïta i os (Giró, 1947-48). Els materials es troben dipositats al Vinseum (Vilafranca del Penedès). | 41.3077800,1.9319300 | 410592 | 4573475 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Ibèric|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Dalt de la cinglera, uns 10 m per sobre de la cova, s'estén una petita plana, on segons notícies antigues no confirmades, hi hauria hagut restes de murs i troballes de sílex (Edo, 1997).El jaciment conté restes del Neolític Antic Evolucionat / Calcolític - Bronze inicial / Ibèric final.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|79|81|83 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34266 | Fons d'Art Lina Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-lina-font | BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues | XX-XXI | Col·lecció d'obres d'art cedida per Lina Font a l'ajuntament de Begues, el qual l'ha incrementat per l'adquisició de peces pel propi ajuntament. L'inventari d'obres dividit per temàtiques es presenta de la següent manera: Obres de Lina Font , Carme Pascual, Álvarez Des, Rene Aspe , Juan Bueno , Lluïsa Darder , M. Gonlesco, Pilar Leita , F.Muñoz, V. Navarro,Ceferino Olivé, Pallàs, Graciella Piccone, P. Planas, T. Sola , Santos Torrella, Emilio Alba, J. Asensio, Esther Boix, Camps Dalmases, F. Cardona, Caty Juan. Valldermossa , Josep Cerdans, Joaquim Comes. Palamós, R. Fradera, M. García Tur, J. Lahosa. , R. Macholis, Mangot, Miguel Masabeu, Jordi Mercadé, J. Mombrú Ferrer, J. Pascual Jimeno, J. Pérez Gil, Graziella Piccone, P. Planas, Puigval. Horta ,Josep Rovira. , Francisco Suñer, Torra i Arán, T. Villarrubias, J. Abelló Prats, M. Coll, A. Gironell Riera, Naoko Nakamoto, A. Oliver Ferrer, Jordi Puiggalí. , Isabel Pujol, Roc de Gallés, Bernardo San Juan, Titi Tapiola, J. Tarrabadell. Obra gràfica: Clavé, Miró, Subirachs, Antoni Tàpies. Tharrats. Escultura: Joan Camps Carreras, Square Chikwanda, Colleen Madamombe,Lawrence Mukomberanwa, Esther Olivé, Ferran Soriano, Jordi Aligué, Jordi Aligué, Ángel Camino, Pep Fajardo, Benet Rossell, Lina Font. | 08020-383 | Av. Torres Vilaró, 4 | Lina Font va néixer a Begues. Al número 6 del carrer Major, cantonada can Guasch. La seva mare era filla de can Jaques de la Plana Novella i el seu pare de l'Avenç, actualment Campanyà. La família tenia camps terres i negocis. Va fer estudis a l'Escola d'Art i Oficis de Barcelona. Als 19 anys va començar a col·laborar a la premsa tant amb dibuixos com amb articles. Alternava pintura, literatura i poesia. La guerra civil va truncar la seva intenció de dedicar-se a l'art. Es va donar a conèixer com a crítica d'art a la revista Ondas i poc després fundava la Gaceta Jorba. Dos anys després, el 1952 va ser quan va començar a fer la crítica d'art a Ràdio Barcelona i ben aviat va crear i dirigir l'Estudi d'Art, que li va permetre dur a terme una intensa promoció d'artistes i organitzar moltes exposicions. Conferenciant de prestigi, va donar freqüents recitals dels seus propis poemes. Va escriure més d'un centenar de novel·les curtes i dos-cents guions radiofònics, així com un seguit de peces teatrals. Ostentava molts títols honorífics. Va morir el 6 de novembre de 1993 a Barcelona. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34266-foto-08020-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34266-foto-08020-383-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34241 | Vares d'alcaldia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vares-dalcaldia | Un dels bastons presenta forats i desgast a la part central | Es tracta de dos bastons de fusta de característiques similars. Una de les vares té una creu gravada a l'empunyadura, que és metàl·lica, daurada i amida 2,5 cm. La llargada total és de 87,8 cm i és de forma cònica. A l'extrem inferior una peça també metàl·lica de 2 cm serveix per protegir-lo. El cost central del bastó es mostra desgastat. Un cordill travessa la vara per guarnir-la embolicada al bordó. La segona vara també té l'empunyadura metàl·lica, però no és daurada i amida 2,8 cm. En aquest cas el motiu gravat són les inicials 'BG'. La llargada total és de 90,8 cm i és de forma cònica. A l'extrem inferior una peça també metàl·lica de 8,2 cm serveix per protegir-lo. Un cordill prim travessa la vara per guarnir-la embolicada al bordó. | 08020-374 | Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) | La vara d'alcaldia simbolitza el poder del municipi i és utilitzada en cerimònies simbòliques relacionades amb la figura de l'alcalde/ssa. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34241-foto-08020-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34241-foto-08020-374-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34260 | Capitell de la Creu de terme de Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme-de-can-grau | <p>ALBERT BASTARDES I PARERA ( 1983). Les creus al vent . Editorial Millà. MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.</p> | XIV | <p>Capitell original de la Creu de terme, proper a la masia de Can Grau. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII'</p> | 08020-454 | Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) | <p>Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà.</p> | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 1312 | 08020 | Begues | Bo | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-16 00:00:00 | Lluis Rius | Existeix una còpia d'aquesta creu al costat de Can Grau del coll, únicament la seva base forma part de l'estructura original. D'altra banda, la creu situada al passeig de l'església constitueix una nova reproducció. | 93 | 52 | 2.2 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
| 33915 | L'Escorxador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lescorxador | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Transformat en sala d'actes municipal el 1995-97 segons projecte de l'arquitexte Eulalia Riera Llauger. | Edifici de planta rectangular de planta baixa amb teulada de teula àrab a doble vessant. L'immoble correspon a la tipologia d'edificis propis de l'època industrial a Catalunya, donat que combina, a la superfície dels paraments, els blocs de pedra irregulars amb el maó vist, element aquest últim que es troba a tots els marcs de les obertures i a les cantoneres de l'edifici. Així, la façana principal de l'edifici és la situada al nord-est. En aquesta destaca un cos que sobresurt lleugerament a la part central, amb una finestra ample d'arc de mig punt dividida, al seu interior, en tres finestres allargassades, la del centre més alta que les laterals. Igualment destaquen les cantoneres, també de maó vist, així com el capcer d'aquest cos, esglaonat. La presència d'aquest cos que sobresurt del parament de la façana principal es tradueix a la teulada de l'edifici en un trencament del vessant nord-est per encabir la seva coberta. A cada costat d'aquest cos que sobresurt s'ubiquen dues portes d'accés a l'edifici, rectangulars i molt altes, per bé que enmarcades per uns muntants de maó vist i, a la part superior, rematades per un arc deprimit còncau, també de maó. Les façanes laterals (sud-est i nord-oest) presenten, centrant el parament, una gran finestra d'arc de mig punt, dividida, al seu interior, en quatre finestres allargassades, les dues centrals més elevades que les laterals. Entre el cim de les dues finestres centrals hi ha una petita obertura circular, a mode d'ull de bou. Per sobre d'aquesta finestra, al capcer de la façana, hi ha una finestra d'ull de bou amb marc de maó. Finestres com la que s'acaba de descriure es troben dues més a la façana sud-oest. A la façana nord-oest també hi ha una finestra igual, per bé que ha estat reformada a la part inferior per convertir-la en porta d'accés a l'interior de l'edifici. En aquesta mateixa façana hi ha adossat un edifici de nova construcció, un annex modern que completa les instal·lacions del local social que és actualment l'Escorxador de Begues. Finalment, cal esmentar que tot l'edifici té, a la part inferior, un sòcol de blocs de pedra, i la cornisa, de maó vist, que envolta igualment l'edifici just per sota de la teulada. | 08020-48 | Avinguda Sitges, 12 | 41.3309300,1.9185100 | 409501 | 4576059 | 1930 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33915-foto-08020-48-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Originalment les façanes estaven estucades. | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33949 | Cal Marcel Ventura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marcel-ventura | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta rectangular d'una sola planta i teulada a doble vessant. L'element més destacat de l'edifici és la façana principal. Aquesta està centrada pel portal d'entrada, rectangular, darrera del qual hi ha un espai a mode de rebedor, al fons del qual hi ha l'autèntica porta d'entrada a la casa. A cada costat d'aquest portal hi ha una finestra amb reixa de ferro bombada. Per sobre d'aquestes obertures hi ha, com a ornament, unes garlandes de guix o calç de tiges vegetals, pintades de color vermell fosc, que destaquen per sobre del fons de la façana, que és de color blanc. Aquestes garlandes es troben també al centre i als extrems del capcer de la façana, la qual presenta, al centre, una curvatura còncava, que forma un cos que sobresurt, i als laterals unes curvatures convexes en degradació, que resten per sota de la curvatura central. D'aquesta manera, aprofitant l'espai del capcer sota la curvatura central còncava hi ha pintada la data '1918'. Al centre de la façana, sobre el portal d'entrada, també hi ha un ull de bou decorat al voltant amb motius de tiges i altres elements vegetals, del mateix color vermell fosc de les garlandes. Al voltant de l'immoble hi ha un recinte tancat per un mur que el separa de la via pública; en aquest mur destaca la reixa de ferro forjat, així com l'enreixat que conforma la porta d'entrada al recinte. | 08020-82 | Avinguda Torres Vilaró, 1 | 41.3304800,1.9247000 | 410018 | 4576002 | 1918 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33949-foto-08020-82-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33947 | Edifici a l'Avinguda Torres Vilaró, 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-a-lavinguda-torres-vilaro-18 | XX | Edifici de planta rectangular, d'una sola planta i sostre a doble vessant, d'estil noucentista. Destaca la façana principal, la qual està centrada pel portal d'entrada, d'arc de mig punt i porta de doble batent, flanquejat a banda i banda per una finestra d'arc de mig punt amb enreixat de ferro, modern. Sobre l'arc de la porta d'entrada a l'immoble sobresurt un sostre de teula a triple vessant, sostingut per dues mènsules, probablement afegit modernament. Per sobre de les obertures hi ha un fris horitzontal de rajola de decoració geomètrica que fa de línia divisòria just per sota de la cornisa, la qual presenta, alineades verticalment per sobre de la porta i finestres, unes petites obertures a mode de respirall, decorades amb motllures en forma de fulles quadrilobulades. Corona la façana, per sobre de la cornisa, el capcer, de forma ondulada amb capcims esfèrics als extrems, i una orla ovalada al centre, cega. Cal destacar el fet que en una segona fase constructiva, es va adossar a aquest edifici un segon cos, al qual correspon el número 18c del carrer, el qual respecta únicament la línia del fris i la cornisa horitzontal, per bé que sense la decoració de rajoles anteriorment esmentada, ni sense les ondulacions del capcer, essent, en aquest cas, horitzontal. | 08020-80 | Avinguda Torres Vilaró, 18 | 41.3297700,1.9263800 | 410158 | 4575922 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33947-foto-08020-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33947-foto-08020-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33947-foto-08020-80-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33946 | Colònies Luz Casanovas/ Les Hirondelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonies-luz-casanovas-les-hirondelles | XX | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc deprimit còncau, element que es repeteix a la resta d'obertures de la façana. Totes les obertures presenten un marc de maó vist i porticons de fusta a doble batent de fusta, de color blau clar, que destaquen per sobre del fons blanc de la resta de la façana. Un fris horitzontal de rajoles de ceràmica decorades amb un escacat de quadres blanc i blaus actua de línia de separació entre les obertures de la planta baixa i primer pis. Com ja s'ha indicat, les finestres del primer pis estan disposades simètricament sobre les de la planta baixa; la del centre és una porta que presenta balcó amb barana de ferro forjat, la base del qual està decorada amb el mateix fris de rajoles anteriorment descrit, respectant així la disposició horitzontal d'aquest element decoratiu. Cal destacar el fet que els vessants del sostre sobresurten respecte el pla de la façana, suportats per mènsules de fusta. L'edifici té adossat, a llevant, un cos rectangular, de planta baixa i pis, probablement edificat en una segona fase constructiva, que presenta una obertura a cadascun d'aquests nivells, de les mateixes característiques que les de l'edifici principal. La teulada d'aquest cos afegit és horitzontal. | 08020-79 | Avinguda Torres Vilaró, 19 | Antic xalet que fou casa de colonies regentada per una ordre religiosa. | 41.3300100,1.9267300 | 410187 | 4575948 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33946-foto-08020-79-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33945 | Villa Àngela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-angela | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta quadrada de planta baixa i terrat, d'estil noucentista. La façana principal és de composició senzilla: el portal d'entrada al centre, amb porta de doble batent i una finestra a cada costat amb reixa de ferro forjat decorada amb un medalló enmig dels barrots de ferro amb baix relleus de temàtica vegetal a l'interior. Cal destacar la decoració de les llindes de porta i finestres, feta a partir d'un motlle de guix o calç que representa una orla ovalada, sense decoració al centre, envoltada de tiges amb fulles. A la part baixa, la façana presenta un sòcol que sobresurt lleugerament del pla de la façana, arribant a l'alçada del marc inferior de les finestres. Per sobre de porta i finestres, un fris molt prim separa aquestes de tres petits ulls de bou, situats simètricament sobre les obertures, decorats també amb motlle de calç o guix de motius vegetals. Per sobre d'aquests ulls de bou es troba la línia de cornisa, horitzontal, i coronant l'edifici, al centre, un frontó circular al centre del qual hi ha una orla emmarcada, com la resta, amb motlle de guix o calç envoltat de decoració vegetal. Al centre d'aquesta orla hi ha una inscripció de ceràmica amb les paraules 'VILLA ANGELA'. El perímetre del terrat de l'edifici està envoltat per una balustrada. La façana lateral de ponent presenta una porta i una finestra. La porta dona accés al recinte enjardinat de la casa, i la única decoració que presenten ambdues obertures és una línia molt prima a mode de marc a la zona de les llindes. Al sector de ponent de l'edifici hom troba una altra edificació, corresponent a les antigues cotxeres i habilitada actualment com a magatzem i espai d'aparcament de vehicles. És un edifici senzill, de planta quadrada, d'una sola planta amb una sola obertura, una porta d'arc rebaixat, emmarcada; l'edifici està coronat per un frontó circular a la part central, sense decoració. | 08020-78 | Avinguda Torres Vilaró, 21 | 41.3299800,1.9269400 | 410205 | 4575944 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33945-foto-08020-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33945-foto-08020-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33945-foto-08020-78-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33944 | Casa a l'Avinguda Torres Vilaró, 23-25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-lavinguda-torres-vilaro-23-25 | XX | Edifici de planta rectangular amb teulada simètrica a dues vessants amb carena paral·lela a la façana. Es tracta de dos habitatges de planta baixa, adossats i independents. A la façana hi ha un sòcol de pedra a la base, i cal pujar tres graons per accedir al nivell de l'habitatge. La composició de la façana destaca per estar centrada per la porta d'entrada, guarnida per una línia de rajoles de ceràmica de color verd, col·locades esglaonadament per creuar horitzontalment la façana, fent-li de marc a la part superior de la porta. A la part superior de la façana, abans del coronament hi ha una cornisa que creua de la mateixa manera. El coronament té una motllura horitzontal on neixen tres cossos amb formes sinuoses, el central més gran que els dos laterals, provocant una composició simètrica en cada un dels habitatges, que són idèntics. Un jardí frontal i un mur de tanca clouen l'edifici a la part sud. | 08020-77 | Avinguda Torres Vilaró, 23-25 | 41.3299800,1.9271800 | 410225 | 4575944 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33944-foto-08020-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33944-foto-08020-77-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33943 | Casa Ubach | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-ubach | XX | Edifici de planta rectangular dividit en dos cossos annexos, amb planta baixa i dos pisos. L'edifici principal, que té la façana orientada a l'avinguda Torres Vilaró, és de planta quadrada i presenta terrat amb balustrada, mentre que a la part posterior té adossat un cos de planta rectangular, amb planta baixa i un sol pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant. El resultat és una edificació a diferents alçades, el cos principal més elevat i el posterior més baix. A banda, a la cantonada NW hi ha una extensió de la planta baixa, coronada a la part superior per una terrassa amb balustrada, mentre que a l'extrem SE hi ha una zona enjardinada tancada per un mur. L'edifici principal presenta, així, les obertures disposades simètricament a les façanes. Cada pis està separat per una línia horitzontal decorada amb rajoles que formen una sanefa de motius vegetals, amb un prim marc horitzontal al límit inferior i superior de l'esmentada línia de rajoles. Aquesta forma decorativa contrasta amb la superfície del parament de les façanes, les quals presenten un parament llis arrebossat de color blanc trencat. La cornisa superior és de maó vist i sobresurt en degradat de la vertical de la façana; per sobre hi ha la balustrada de la terrassa. Les cantoneres de l'edifici són també de maó vist. Totes les obertures, tant portes com finestres, són rectangulars i tenen un marc arrebossat de color groc clar. A nivell de planta baixa, la façana principal presenta la porta d'entrada ubicada a la meitat dreta, havent una finestra a l'esquerra. A la dreta de l'edifici principal hi ha l'extensió de la planta baixa que s'hi adossa, la qual té a sobre la terrassa lateral esmentada més amunt, que fa cantonada amb el carrer de la Mare de Déu de Montserrat. A nivell de planta baixa hi ha, també, un sòcol revestit del mateix color vermellós que les cantoneres de maó vist. El primer pis o pis principal presenta dues portes disposades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa, que surten a un mateix balcó, allargassat, amb barana de ferro forjat. El pis superior presenta dues obertures més, en aquest cas dues finestres sense balcó. La façana lateral NW presenta únicament dues portes a nivell del primer pis, que donen a la terrassa lateral ja descrita, mentre que a l'alçada del segon pis no hi ha obertures. La façana lateral oposada, orientada al SW, no presenta cap finestra en tota la façana. | 08020-76 | Avinguda Torres Vilaró, 34 | 41.3294800,1.9279300 | 410287 | 4575888 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33943-foto-08020-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33943-foto-08020-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33943-foto-08020-76-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquesta casa també rep el nom de Can Cortada. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33907 | Casa de la Vila / Cal Torras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-vila-cal-torras | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Antiga casa d'estiueig a quatre vents, de planta rectangular amb sostre a doble vessant, amb planta baixa, pis principal i segon pis. Es tracta d'un edifici ricament decorat, amb el paraments de pedra i els pisos separats per frisos horitzontals de maó amb rajoles amb motius geomètrics i florals. La façana de l'edifici que dóna a l'Avinguda Torres Vilaró, presenta una disposició simètrica de les obertures. Així, a la planta baixa es troba el portal d'entrada, al centre, flanquejada per dues finestres verticals que presenten reixes de ferro forjat. Totes les obertures de la façana presenten els muntants de maó mentre que les llindes de la planta baixa i el primer pis són de pedra. Al pis superior son de volta de maó, decorades a nivell de parament, amb enrajolat, formant una arqueria. Totes les llindes de les obertures són horitzontals per la part superior, ja que limiten directament amb el fris que separa els pisos, mentre que a la part inferior són de diferent tipus. Així, la llinda del portal d'entrada és d'arc rebaixat, mentre que la de les finestres que el flanquegen és horitzontal. Les llindes de les finestres del primer pis són igualment horitzontals a la seva part superior, ja que també estan en contacte amb el fris que separa aquest pis del superior, però a la part inferior presenten una decoració amb arquets d'un estil vagament neomedieval, senzills en les finestres laterals i més complex a la central, ja que presenta un doble arquet coronat, enmig, per un trèbol. Cal destacar també, en aquesta finestra central del primer pis, el balcó amb barana de ferro forjat, suportat en la seva base per quatre mènsules també de ferro forjat. Al pis superior totes les finestres són d'arc de mig punt, més petites i estretes que les dels pisos inferiors; n'hi ha dues laterals i una arqueria al centre formada per tres d'aquestes finestres, la del centre més elevada que les dels costats. A totes les plantes d'aquesta façana hi ha una ampla faixa de mosaic de rajola amb decoració geomètrica, que ocupa la superfície de la façana entre llinda i llinda de les finestres, excepte al pis superior, on ocupa també l'espai de la façana entre els ampits de les finestres. Cal destacar el ràfecamb mènsules de fusta que corona tant la façana principal com la posterior. La façana oposada, orientada al carrer Onze de Setembre, té adossada una porxada de dos pisos amb arcades a cada pis. A la planta baixa, les dues situades als extrems tenen barana, mentre que la resta comuniquen amb el jardí amb una graonada correguda. Per sobre d'aquesta llotja hi ha una terrassa, aquesta descoberta, protegida amb una balustrada de set tramades, per darrera la qual sobresurt el parament del cos principal de l'edifici. En aquest nivell de la façana hi ha tres portes, rectangulars, que donen a l'esmentada terrassa, totes tres amb muntants i llinda de maó. El ràfec presenta les mateixes característiques que els de l'altra façana.L'interior de l'edifici, tot i que força reformat, conserva els elements estructurals, l'escala i alguns elements decoratius originals, que han estat restaurats. Destaquem els arrambadors de rajola amb decoració floral i geomètrica que arriben a mitja paret en el vestíbul i les dues peces principals de la planta baixaque incorporen rajoles dissenyades expressament amb les inicials dels propietaris (T i V). Aquestes estances també conserven els paviments de mosaics hidràulic, decorat amb motius similars. | 08020-40 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | 41.3302400,1.9247000 | 410018 | 4575976 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33907-foto-08020-40-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33940 | Escultura a l'Ajuntament - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-a-lajuntament-1 | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada en pedra Springstone. Representa el bust d'una persona amb trets facials negroides, amb el cap lleugerament inclinat a la dreta. L'escultura té unes dimensions de 72 cm d'alçada x 43 cm d'amplada i 19 cm de profunditat. La part del rostre presenta la superfície de la pedra polida, mentre que la part corresponent als cabells del personatge, així com el basament del bust, són de pedra sense polir. | 08020-73 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. Colleen Madamombe (1964-2009) és considerada la primera i millor escultora femenina de Zimbabwe. | 41.3302000,1.9247100 | 410019 | 4575971 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33940-foto-08020-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33940-foto-08020-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml