Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34080 | Forat de Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-can-jaques | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 19 metres de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre (eixamplada pels seus primers exploradors), dóna pas a un pou de -16 m estructurat sobre una diaclassa nord-sud. La seva base té forma còncava i, a l'extrem nord-est, a dos metres per sobre del nivell de la base s'obre un pou de 2 metres de profunditat. A - 6 m el pou que dóna accés a l'avenc té una obertura impracticable que enllaça per la part alta del pou principal, el qual, al mateix temps, es comunica per la part central i mitjançant una gatera i una finestra situada a 7 m del fons, amb una nova cavitat vertical situada a l'oest. | 08020-213 | Can Jaques | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. | 41.3102900,1.8628500 | 404813 | 4573827 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34081 | Pou de Can Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-jaques | AMAT, R. (1925) 'Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996) 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. | Avenc 15 metres de profunditat màxima i el fons cobert per aigua. Segons Aymamí i Pallarès-Personat (1996), l'aigua és retinguda per un dipòsit d'argiles que l'impermeabilitza. | 08020-214 | Can Jaques | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras, l'any 1924. | 41.3096900,1.8632300 | 404844 | 4573760 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34211 | Rellotge de sol de Can Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-pau | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | Aquest rellotge de sol ha estat repintat. | Rellotge de sol pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Pau. Està representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrant presenta un marc de color marró. El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color ocre, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat. L'interior del cercle conté les xifres horàries, de color negre, en numeració aràbiga; d'esquerra a dreta es llegeix: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc; a la part superior conserva el gnòmon, que neix d'un estel de sis puntes pintada amb tots els color que utilitza el rellotge. El gnòmon surt d'enmig de l'estel, unes línies negres divideixen la circumferència del rellotge. Sobre l'estel hi ha la data '1874'. | 08020-344 | Can Pau. Vinyes de Cal Gepes | 41.3455700,1.9148500 | 409215 | 4577688 | 1874 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34211-foto-08020-344-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34250 | Rellotge de sol de Can Rigol - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rigol-1 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La superfície del quadrant presenta sectors amb la pintura en degradació. | Rellotge de sol vertical de pintura sobre ciment. Està representat en un polígon rectangular. El marc del quadrant presenta una sanefa decorativa en zig-zag on alternen triangles de color vermell amb triangles de color blanc trencat. A l'interior del quadrant trobem un segon marc, més prim, de color blanc trencat, on es troben les xifres horàries, en numeració aràbiga, en color blau. La pintura d'alguna d'aquestes xifres està molt desgastada i gairebé no es veu, de manera que únicament es poden llegir, d'esquerra a dreta: ' (...) 8-9-10-11-12-1 (...)'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten unes línies de color groc en disposició radial vers les xifres horàries. Per sobre del gnòmon hi ha una inscripció on es llegeix, en lletres blaves, 'Any 1490' i 'Can Rigol' en lletres vermelles. El fons del quadrant és de color blanc trencat. | 08020-393 | Can Rigol | 41.3281200,1.9117700 | 408933 | 4575754 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34250-foto-08020-393-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34251 | Rellotge de sol de Can Rigol - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rigol-2 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge de sol ha desaparegut en pintar-hi a sobre. Únicament es pot veure el gnòmon i s'intueix la seva forma. | Rellotge de sol vertical, actualment tapat per una capa de pintura blanca que s'estén al llarg de tota la façana on està ubicat. Tan sols s'endevina la seva forma, un quadrant rectangular amb els angles rectes. A la part superior el rellotge conserva el gnòmon. | 08020-394 | Can Rigol | 41.3281200,1.9117700 | 408933 | 4575754 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34251-foto-08020-394-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34176 | Forn de calç de Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-sadurni | Envaït per la vegetació, ple de deixalles urbanes. | Forn de calç amb la base excavada al terra i a la roca mare, i a sobre amb parets de pedra irregular lligades amb morter de calç i sorra. El forn està construït en forma d'olla, de manera que la part més ampla és la zona del mig. La seva alçada total és d'uns 7-8 m.; i fa 4,5 m. de diàmetre. Al seu basament hi ha la porta, oberta en la 'davantera', paret feta amb blocs de pedra calcaria on es deixava l'obertura de la boca d'entrada i la volta per tirar llenya. Les pedres de l'entrada estan col·locades amb molta precisió i lligades amb morter. | 08020-309 | Can Sadurní | 41.2905400,1.9144400 | 409104 | 4571579 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34176-foto-08020-309-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34176-foto-08020-309-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34252 | Rellotge de sol de Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sadurni | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge està restaurat. | Rellotge de sol vertical pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Sadurní. Està representat de forma circular, amb el marc de color beix envoltat, per la part externa, per una sanefa de motius poligonals que li atorga l'apariència de roda dentada. A la part interna del marc trobem la superfície del rellotge pròpiament dita, de color blanc. Les xifres horàries són aràbigues, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. A la part superior trobem el gnòmon, a la base del qual hi ha un estel de sis puntes de color granat fosc del qual surten unes línies en disposició radial vers els números de les hores. | 08020-395 | Can Sadurní | 41.3439500,1.9117500 | 408953 | 4577511 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34252-foto-08020-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34252-foto-08020-395-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34150 | Aixopluc 1.7 / Aixopluc de Can Térmens - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-17-aixopluc-de-can-termens-1 | Refugi de pedra seca construït integrat en un marge. Presenta planta quadrada, una alçada d'1,70 m i un diàmetre interior de 1,10 m. | 08020-283 | Can Térmens | 41.3285800,1.9092300 | 408721 | 4575807 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||||
| 34151 | Aixopluc 1.24 / Aixopluc de Can Térmens - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-124-aixopluc-de-can-termens-2 | El seu interior fou netejat de brossa i herbes per part del Centre d'Estudis Beguetans l'estiu de 2007. | Refugi de pedra seca construït integrat en un marge. Presenta planta quadrangular, una alçada màxima construïda d'1,10 m i unes dimensions interiors de 0,90 x 1,20m. La volta està ensorrada. | 08020-284 | Can Térmens | 41.3305300,1.9043000 | 408311 | 4576029 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-19 00:00:00 | Xavier Esteve | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 34254 | Rellotge de sol de Can Térmens - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-termens-1 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Tot i que el rellotge és visible, no conserva les línies ni les xifres horàries. | Rellotge de sol vertical de pintura. Està representat de forma circular dins un polígon rectangular. El fons del quadrant és de color granat, mentre que el cercle del rellotge és de color groc apagat. La circumferència presenta, però, una línia concèntrica gairebé a la vora, fet que fa que tingui un marc on devien anar les xifres, que no són visibles actualment. El rellotge, però, conserva el gnòmon. | 08020-397 | Can Térmens | 41.3297300,1.9083000 | 408645 | 4575936 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34254-foto-08020-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34254-foto-08020-397-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34271 | Rellotge de sol de Can Térmens - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-termens-2 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge està en un avançat estat de degradació. | Rellotge de sol vertical de pintura. Està representat dins un polígon quadrat. Aquest polígon presenta un marc de color salmó apagat, on s'intueixen les restes d'algunes xifres horàries, ara per ara il·legibles, de color vermell. El fons del quadrant és de color verd, i a la part superior central es conserva el gnòmon del rellotge. | 08020-398 | Can Térmens | 41.3297300,1.9083000 | 408645 | 4575936 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34271-foto-08020-398-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34208 | Mas Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-alemany | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIII | Enrunat | Mas enrunat de planta rectangular, de l'estructura del qual es poden observar els murs perimetrals i un mur transversal a l'interior, que hauria dividit l'espai en dos sectors. La fàbrica és de pedra, bàsicament gres vermell típic del Massís del Garraf. Destaca, entre les filades de pedres del mur sud - est, una filada feta amb lloses disposades lateralment a mode d''opus spicatum', així com alguns carreus dels muntants de la porta d'entrada al mur nord - oest. Les ruïnes de l'edifici ocupen una àrea aproximada de 125 m2, i els murs tenen un gruix mitjà d'uns 70 cm | 08020-341 | Capçalera del Torrent de l'Om | Alguns autors suggereixen una antiguitat medieval (s. XIII), data que el lligaria amb Ramon Alemany, baró de Cervelló, mort el 1229 durant la conquesta de Mallorca. Al segle XIV el Mas Alemany limitava amb el Mas Conquista o Albareda, i era esmentat com a propietat d'Alemany de Cervelló, altres vegades com a propietat de l'Hospital de Cervelló (Olesa), que fou una donació d'Alemany de Cervelló a l'Hospital fundat pel seu antecessor Guillem II de Cervelló. En un document de l'any 1665 de l'Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà, s'esmenta el Mas Alemany com a situat a Sant Miquel d'Eramprunyà al lloc de Les Valls, i estava junt i aglevat amb el mas Torelló i el de Les Planes, aquest darrer a la parròquia de Begues. No es mencionen els límits per ser molt extensos, però limita amb el mas Cortils i es troba als límits de Gavà i Begues. L'any 1572 s'estableix a Antonio Campamar. Entre 1569 i 1692, als llibres de baptismes apareixen els Campamar del Mas Alemany (Yzabet, Antich Pau, Mariagna i Sebastià). L'any 1759 es menciona Joan Petit del Mas Alemany. L'any 1849, hi vivia en Joan Marcé. Tot i que la masia va ser habitada per la família del 'peó' (Jaume Marcé Romagosa) fins a començaments del segle XX (van marxar a Cal peó, del carrer de Sant Cristòfor), sembla que la masia es va enderrocar expressament pels seus propietaris per evitar pagar impostos. | 41.3358900,1.9133900 | 409079 | 4576615 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34208-foto-08020-341-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33912 | Sant Cristòfol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-la-rectoria | L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 7, octubre de 2001, p. 6-7. SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): Begues. Cossetània Edicions, Valls, p. 27-29. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XVI | L'església ha estat recentment restaurada i inaugurada el dia 30 de maig de 2009. Cap dels seus elements arquitectònics originals ha patit cap modificació. | Església de planta rectangular d'una sola nau amb absis poligonal de tres costats i teulada de teula àrab a tres vessants, dos d'aquests a cada lateral i un frontal. A la zona de l'absis, la teulada és a tres vessants, un per cada mur. A la cantonada sud-est, a la dreta de la façana principal, està integrat el campanar de torre, de planta quadrada, de planta baixa i dos pisos, dels quals únicament té finestres el pis superior, una a cada costat. Corona el campanar un sostre de rajoles vidrades a quatre vessants. A la façana principal destaca el portal d'entrada al temple, d'estil renaixentista, amb porta ferrada de doble batent (descrit en l'apartat d'observacions). Per sobre de la portalada hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 35) i a sobre, per sota de la cornisa hi ha una rosassa amb el marc fet amb blocs de pedra i un vitrall decorat amb un sagrat cor travessat per set espases. La superfície de les façanes exteriors del temple presenten un arrebossat de color salmó apagat, fruit de la recent restauració, excepte a les cantoneres, on s'han deixat a la vista els carreus que les conformen. A l'interior, l'església presenta, com ja s'ha indicat, una nau única, amb quatre capelles, dues a cada lateral de la nau, creant així tres trams, dos per les capelles laterals i un tercer tram sota el cor, tot just a l'entrada a l'edifici. Les voltes són de tipus ogival amb nervis motllurats de pedra i les claus decorades amb escultures en baix-relleu. A la zona de l'absis, des de la clau de volta central, baixen sis nervadures que reparteixen el sostre d'aquest sector en cinc tramades, dues a cada paret lateral i una única a la central. Al centre de l'absis, sobrealçat per dos esglaons, hi ha l'altar de pedra, modern. En un dels costats de l'absis hi ha una imatge de Sant Cristòfor, d'època barroca (veure fitxa 322). Les capelles laterals presenten, al sostre, nervadura ogival tancada amb clau de volta, igual que a la nau central. Totes les nervadures del sostre del temple descansen sobre mènsules que sobresurten del parament superior del mur, i si bé les de la nau central no presenten decoració, les de les capelles laterals estan decorades escultòricament amb carasses d'éssers fantàstics. El cor de l'església, ubicat al tram de la primera crugia, està situat a l'alçada entre la porta d'entrada i la rosassa de la façana principal. Presenta un arc carpanell molt rebaixat a la part inferior. L'accés al cor es realitza per l'escala de cargol de la torre del campanar, la porta de la qual està situada a la planta baixa, a la primera crugia, al costat de l'epístola. Al terra de la nau central, el paviment es modern, De rajola de terra cuita, encaixats al paviment es conserven tres antics ossaris, dos d'ells davant de l'arc triomfal que dona accés a l'absis, i el tercer davant de la primera capella del costat de l'evangeli. A la làpida de l'ossari situat al cantó de l'epístola, davant de l'absis, es llegeix: 'Mars 1803. Aquí és sepultat lo R(ector) Visens Serra (il·legible) Egas'. A l'ossari situat davant de l'absis al costat de l'evangeli es llegeix: 'Ramon Serdà Rector. 1843'. Finalment, a l'ossari situat davant de la primera capella del costat de l'evangeli es llegeix: '(...)D MDCC(...) (...)ICO SEPUL(...) EIUSDEM'. Finalment, cal destacar les restes arqueològiques aparegudes al subsòl de la sagristia (veure fitxa 107). | 08020-45 | Carrer Alacant, 8 | La història de l'església de Sant Cristòfor de Begues està íntimament lligada als orígens de Begues com a poble. Així, la primera referència documental de Begues és de mitjans del s. X. Es tracta del testimoni aportat pel Cartulari de Sant Cugat del Vallès, on hi consten donacions al monestir de terres de propietat alodial en el terme de Begues. En un altre text de l'any 972 del mateix Cartulari trobem el nom de Begues, en aquest document es fa donació al monestir de Santa Maia de Castelldefels d'un alou propietat de Daniel i de la seva muller Espetosa que posseïen en el terme de Begues. En el testament sacramentari del 5 de setembre de l'any 981, apareix esmentat el lloc de Begues, amb la particularitat que es fe referència concreta a la seva església de Sant Cristòfor. Els testimonis juren que Galí va fer donació de 'suum alaude, quod abebat in Begas, ad domus s. Christofori concessit' (l'alou que tenia a Begues el donava a l'església de Sant Cristòfor). El fet que en aquest testament es mencioni la paraula 'domus' junt amb el nom de Sant Cristòfor, ha fet pensar que en un principi fos una cel·la monàstica per afavorir el repoblament depenent del monestir de Sant Cugat, tal com consta en la documentació i que més tard esdevingué parròquia. El que sí que es pot afirmar és que el lloc d'emplaçament de l'antiga església és el mateix on avui està situada la vella rectoria i parròquia de Sant Cristòfor. L'any 1391 aquesta antiga parròquia fou unida a la mensa capitular de Barcelona. El temple fou reconstruït i ampliat entre 1575 i 1578. El dia 11 de novembre de 1574 es firmaren les capitulacions entre els síndics de Begues per una part i Joan de Montese i Bernat Truell, trencadors de pedres del regne de França, 'per a picar i posar en l'església de dita parròquia tant per lo portal, cantonades de l'església i capelles, arcades, esperons, campanar i claus i algú més, finalment tantes pedres com serà menester, a dita dels mestres, exceptuant les pedres dels altars'. El 29 de maig de 1575 se signaren unes altres capitulacions amb el mestre de cases Lleonard Bosch per la construcció de l'església. La pedra utilitzada per a la construcció de l'església va ser extreta de sota el mas Glaçat i l'encarregat de traginar la pedra i la calç va ser Climent Garau. L'obra es començava el 10 de juliol de 1575 i la seva consagració va ser el 5 de març de 1579. el preu pagat per la nova església fou de 800 a 1000 lliures que es pagaren en tres anys. El sistema emprat per recaptar els diners fou que cada pagès pagués una quartera de blat, mestall, forment, sègol, ordi i espelta a raó de cada vint una. Bartomeu Vendrell fou l'encarregat de pagar l'obra a l'haver fet encant sobre les collites. L'església de sant Cristòfor resultà una construcció molt harmònica i d'una gran bellesa arquitectònica d'estil renaixentista, bé que arrelada en la tradició d'un gòtic tardà. El dia 30 de maig de 2009 es reinaugurà l'església del barri de la Rectoria, després de finalitzar la darrera campanya de restauració de l'edifici. | 41.3290200,1.9439600 | 411628 | 4575820 | 1578 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33912-foto-08020-45-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Lleonard Bosch | (Continuació descripció)Descripció del portal d'entrada al temple, situat a la façana principal: Els muntants del portal presenten columnes d'orde toscà que suporten un entaulament clàssic, amb arquitrau, fris decorat amb tríglifs i cornisa, sobre el qual descansa un frontó doble. Al centre del timpà hi ha una imatge escultòrica en baix relleu del bust d'un Crist barbat, envoltat amb una túnica, el qual presenta el braç dret alçat i la mà en actitud de beneir, mentre que a la mà esquerra sosté un globus terraqüi. Als extrems del frontó i al cim del mateix hi ha tres escultures més en baix-relleu: a l'extrem esquerre hi ha una imatge de Sant Jordi alat, portant l'escut amb la creu a la mà esquerra i la llança a la dreta, amb la qual sotmet a un drac als seus peus. El personatge porta armadura de màniga curta i casc. El cim del timpà està coronat per una estàtua de Sant Cristòfor, amb el nen Jesús sobre l'espatlla esquerre i el bastó a la mà dreta. Ambdós personatges vesteixen amb túnica. El rostre de Sant Cristòfor està mutilat, tot i que s'observa la part baixa d'una barba. Finalment, a l'extrem dret del frontó hi ha la imatge de l'arcàngel Miquel amb una espasa a la mà dreta i un plat de balança a la mà esquerra.L'orientació d'aquesta església és nord-sud. | 91|92|93|94|95|96|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
| 33974 | Necròpolis de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-la-rectoria | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. EDO BENAIGES, Manuel; VILLALVA IBÁÑEZ, Maria Joesfa (2005): 'Memòria d'excavació arqueològica a l'església de Sant Cristòfor de Begues.' Maig 2005. Arxiu del Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. | X-XI | Conjunt format per diverses estructures arqueològiques situades al subsòl de l'actual sagristia de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria i a la zona de l'absis de la mateixa. Actualment només són visibles, parcialment, les restes ubicades a la sagristia, les quals podrien ser atribuïdes a una fase altmedieval de l'església. Les estructures visibles corresponen, així, a un mur de l'església romànica, que conserva una finestra, a una tomba antropomorfa tallada per la fonamentació de l'esmentat mur, presumiblement corresponent a un ús funerari anterior a l'església; a un mur de menor entitat que s'entrega al mur romànic, i a diversos carreus, alguns d'ells treballats. A la zona de l'absis de l'església van aparèixer més tombes. | 08020-107 | Carrer Alacant, 8 | La intervenció arqueològica que va treure a la llum les estructures trobades a l'església de Sant Cristòfor de la Rectoria es va portar a terme durant l'any 2005, a propòsit de les obres que es van fer al temple amb motiu de la seva restauració, la qual va finalitzar l'any 2008. | 41.3290400,1.9439400 | 411626 | 4575823 | 08020 | Begues | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33974-foto-08020-107-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Els resultats de la intervenció arqueològica que es portà a terme a l'església de Sant Cristòfor de la Rectoria resten inèdits a dia d'avui. Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix la rectoria Vella i el barri de la rectoria | 92|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34189 | Imatge de Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-cristofol | XVII | <p>Escultura exempta de guix modelat sobre talla de fusta que representa a Sant Cristòfol, patró del municipi de Begues, dempeus, com a gegant barbat que porta a coll-i-be el nen Jesús, suportant una branca amb les seves mans. Fruit d'una recent restauració, l'estàtua presenta una policromia molt viva. Sant Cristòfol vesteix una camisa verda, va descalç i porta un mocador blau lligat al cap i un sarró de color marró fosc lligat en bandolera. El nen Jesús, a coll-i-be de Sant Cristòfol, va despullat, porta el cap nimbat i una esfera celest daurada a la mà esquerra. L'escultura guarda correctament les proporcions i el ritme es mou entre l'anècdota i el repòs. L'anatomia dels personatges obeeix a uns cànons naturalistes, tot i que els rostres expressen solemnitat i voluntat de transcendir, com és habitual a l'escultura barroca.</p> | 08020-322 | Carrer Alacant, 8 | 41.3319100,1.9233200 | 409905 | 4576162 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34189-foto-08020-322-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-10 00:00:00 | Oriol Vilanova | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34263 | Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues | <p>AAVV (2009): ' Organització de l'arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues: Segles XIV-XXI'. Dos punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit). AAVV (2009): 'Descripció NODAC dels fons documentals de l'Arxiu Històric de la Parròquia de Sant Cristòfor de Begues'. Dos punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit). MATA I VENTURA, Víctor (2008): 'Organització de l'Arxiu Històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues'. L'EIXARMADA, nº10, juliol. Edita: Centre d'Estudis Beguetans. Begues.</p> | XIV-XXI | La organització moderna de l'arxiu va servir per localitzar documents amb estrips, manques de suport documental, tinta esvaïda, afectacions per tinta ferrogàl·lica, pols, humitats, fongs i lepismes. | <p>Es tracta de l'arxiu més important del municipi de Begues, pel seu caràcter històric i per les dades que conté sobre la població beguetana des del segle XIV. La documentació que s'hi recull és un patrimoni documental estratègicament valuós per conèixer la història de la parròquia de Begues i de l'església a Catalunya, però sobretot ho és per les persones i famílies beguetanes: de la seva vida, dels seus actes personals i de les activitats econòmiques i socials que han deixat rastre en les múltiples tipologies documentals de l'arxiu fins el segle XXI. El tractament de l'arxiu ha suposat la identificació de diferents fons d'arxiu: parròquia de Sant Cristòfol de Begues, organització municipal de Begues, famílies Petit de la Clota, Campamar i Petit de les Planes. El quadre d'organització dels fons documentals de la parròquia de Begues és el següent:1. A Fons Parròquia de Sant Cristòfor de Begues 2. B Fons municipal de Begues; 3. Fons patrimonial Petit de la Clota; 3.1. C Subfons Petit de la Clota; 3.2. D Subfons Campamar;3.3. E Subfons Petit de les Planes. La documentació de l'arxiu es presenta bàsicament en suport paper, una petita part són pergamins. Se n'han comptat una quarantena, entre el fons de pergamins pròpiament dit i els reutilitzats com enquadernacions de llibres. El document més antic de l'arxiu, és un pergamí datat el segle XIV que no està relacionat directament amb Begues. Es conserven 5 documents del segle XV, la documentació seriada es comença a produir a partir de la segona dècada del segle XVI. El fons està compost per 3.652 unitats de catalogació en diversos formats documentals: llibres, enquadernacions diverses, plecs, expedients, documents solts en pergamí i paper. Comptant els 969 documents identificats i descrits sumàriament en el buidatge de llibres i plecs, la suma puja a 4.620 documents.</p> | 08020-380 | Carrer Alacant, 8 | 41.3319500,1.9224000 | 409828 | 4576168 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34263-foto-08020-380-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2021-04-12 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33902 | Rellotge de sol de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lesglesia-de-sant-cristofol-de-la-rectoria | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | El rellotge de sol, a l'igual que tota l'església, ha estat recentment restaurat. | Rellotge de sol vertical, d'estuc pintat al fresc. Està representat de forma circular dins un quadrat que presenta un marc decorat amb un escacat de colors marró i beix, fons blau i el cercle, on es representa el rellotge pròpiament dit, és de color marró clar. Els números de les hores, de xifres aràbigues, són de color blau, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual, formant part de la decoració, hi ha una estrella amb la data 1878 a sobre. | 08020-35 | Carrer Alacant, 8. | 41.3290200,1.9439600 | 411628 | 4575820 | 1878 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33902-foto-08020-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33902-foto-08020-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33886 | Barri Campamà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-campama | XIX | Algunes cases d'aquest nucli estan actualment molt reformades. S'ha respectat, però, l'estructura arquitectònica original. | Barri ubicat a ponent del sector de la Barceloneta, conformat per una filera d'habitatges adossats distribuïts al llarg del carrer Campamà i la casa de Cal Campamà, origen del nucli. Les cases adossades, algunes d'elles molt transformades, conserven encara la seva estructura arquitectònica originària, molt senzilla. Són cases de cos, amb la teulada a doble vessant, amb la façana principal orientada cap al sud-est, . La façana principal presenta, en la major part dels casos, a la planta baixa, el portal d'entrada a l'esquerra, i una finestra a la dreta; mentre que al segon pis hi ha dues finestres verticals alineades respecte les obertures inferiors. En alguns d'aquests immobles es pot observar que la porta d'entrada era, originàriament, un ample portal d'arc rebaixat, destinat al pas de tartanes i bèsties de tir. Pel que fa a la casa de Cal Campamà, la més antiga de l'actual nucli, és un edifici de planta rectangular amb teulada de teula àrab a doble vessant, amb la façana orientada igualment cap al sud-est, si bé en aquest cas presenta unes dimensions més grans i una estructura arquitectònica més complexa que les cases ja descrites. Així, a la façana principal hi ha la porta d'accés, a la planta baixa, la qual està flanquejada per dues finestres a l'esquerra i una a la dreta. Sota les dues finestres de l'esquerra de la porta hi ha un banc o pedrís amb respatller fet amb rajoles . Al primer pis les finestres estan alineades respecte les del pis inferior, excepte la segona finestra començant per l'esquerra, el lloc de la qual està ocupat per un rellotge de sol (veure fitxa 391). La superfície de la façana està composada per blocs de pedra irregulars, a excepció dels marcs de les obertures, els quals presenten un arrebossat de color blanc, amb el perímetre exterior amb formes ondulants i irregulars. Aquests marcs són fruit de la restauració de l'edifici. Finalment cal destacar la cornisa, per sota de la línia de la teulada, que presenta decoració en forma de dents de serra fets amb peces d'argila cuita. | 08020-19 | Carrer Campamà | 41.3339300,1.9070300 | 408544 | 4576404 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33886-foto-08020-19-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34248 | Rellotge de Sol de Cal Campamà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-campama | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XVIII | El rellotge està repintat seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre ciment. Està representat en un polígon rectangular. El marc del quadrant és de color groc apagat, presentant als marcs laterals unes línies decoratives ondulants de color gris. D'aquest mateix color són els números del rellotge, disposats en semicercle a la part inferior del quadrant. La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. La superfície del quadrant és de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual es representa un sol amb una cara somrient de color groc, de la part inferior del qual surten uns raigs, de color groc i gris disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-391 | Carrer Campamà | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 1782 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34248-foto-08020-391-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34257 | Cal Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farras | XX | L'edifici, d'estil eclèctic i construït a principis del segle XX, ha estat força restaurat i modificat als anys '60 del segle XX. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teula de teulada àrab amb la carena perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta una porxada a l'entrada. Destaca la superfície de les façanes, on s'ha deixat a la vista l'obra feta de blocs de pedra, així com l'emmarcament de les obertures, que semblen fets de pedra artificial. A nivell de la teulada, cal destacar també la línia de la cornisa, amb mènsules al coronament de la façana principal i decoració de dents de serra als laterals. La casa està envoltada per un barri o tancat enjardinat. | 08020-451 | Carrer Collada, 28 | 41.3305100,1.9458900 | 411791 | 4575984 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34257-foto-08020-451-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34257-foto-08020-451-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34257-foto-08020-451-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut el permís per accedir al recinte de l'immoble ni al seu interior, fet que ha dificultat la seva observació exhaustiva. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34307 | Casa al carrer Collada, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-collada-30 | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. Als costats nord i sud de l'edifici sobresurten uns cossos amb teulada a doble vessant perpendicular al carener de la façana principal, per bé que a la base queden integrats a la planta de l'edifici. De fet, no existeix una façana principal pròpiament dita, ja que la porta d'entrada a l'immoble es troba a la planta baixa de cantonada sud-oest de l'edifici, creant al seu davant una petita zona de rebedor amb porxada. A la part baixa hi ha un sòcol de pedra que envolta la planta de la casa, mentre que la resta del parament de les façanes és llis. Les obertures presenten una composició simètrica, essent allargassades i coronades per arcs rebaixats emmarcats amb maó i finestres amb doble batent de fusta. Als cossos que sobresurten als costats nord i sud de l'edifici, per sobre de les finestres hi ha un arc cec de mig punt fet de maó. L'edifici està envoltat per un mur de tanca o barri. | 08020-434 | Carrer Collada, 30 | 41.3309600,1.9454100 | 411752 | 4576034 | 1910 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34307-foto-08020-434-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34307-foto-08020-434-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34307-foto-08020-434-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34209 | Pont del carrer Ferran Muñoz | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrer-ferran-munoz | XX | <p>Pont que serveix per salvar la riera que travessa el carrer Ferran Muñoz, un afluent de la Riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 10 metres. El pont es divideix en dos vànols (obertures). Els arcs amiden 3,55 m d'amplada i 1,5 m de gàlib fins l'arc. A la banda superior, a nivell de carrer, el pont presenta dues parts incisions al mur, quadrades i emmarcades amb maó, que generen tres grans parts del pont. Tres obertures al cos central en forma d'arc i un a cadascuna dels cosos restants guarneixen l'estructura.</p> | 08020-342 | Carrer Ferran Muñoz | 41.3315080,1.9234350 | 409914 | 4576118 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34209-foto-08020-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34209-foto-08020-342-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-09-27 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33883 | Creu de terme del Coll de Begues/de Can Grau/de la carretera de Sant Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-coll-de-beguesde-can-graude-la-carretera-de-sant-climent | MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA. | XIV | Còpia de la creu de terme d'estil gòtic, composta, a la base, per un pedestal de pedra de gres circular, el tronc amb un capitell a la part alta, que fa de base de la creu pròpiament dita. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII' | 08020-16 | Carrer Ferran Muñoz, 27 | Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà. | 41.3318000,1.9226300 | 409847 | 4576151 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33883-foto-08020-16-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Urpià Fernández | Existeix una còpia d'aquesta creu al seu emplaçament original, al costat de Can Grau del Coll anomenada Creu del Coll de Begues, de Can Grau, al Camí Ral de Sant Climent, mentre que el capitell original es troba a l'Ajuntament de Begues. | 93|98|85 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33911 | Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-cristofol-de-begues | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Església de planta rectangular, de tres naus, orientada al nord-est. La capçalera és quadrada, i està lleugerament rebaixada respecte a l'alçada de la resta de l'edifici. El parament de la façama és fet amb blocs irregulars de pedra. L'edifici presenta un campanar de torre, de planta quadrada, adossat a la dreta de la façana principal, de planta baixa i tres pisos. Exteriorment té una finestra a cada planta, estretes i amb arc de mig punt, a l'estil de les espitlleres del romànic, essent més altes i amples les del pis superior, on es troben les campanes. Corona el campanar una sostre de teula àrab a quatre vessants rematat per una creu-penell. Totes les cantonades exteriors de l'edifici, incloent el campanar, presenten cantoneres, fetes amb carreus de pedra tallada. La façana principal de l'edifici presenta, a la planta baixa, una porxada amb tres arcs de pedra, al fons de la qual es troba la porta d'entrada al temple. Per sobre d'aquesta porxada i centrant la façana hi ha una rosassa, emmotllada en pedra artificial amb un vitrall. EL calat decoratiu presenta una orla de 10 cercles que envolten una creu grega situada al centre. Cal destacar el fet que la superfície on està encastada la rosassa està degradada en un segon nivell respecte la superfície de la façana general, a mode de baix-relleu. Aquest element es repeteix per sota de la cornisa del sostre. El cim de la cornisa està rematat per una creu de pedra. A l'interior de l'edifici destaca el tram de la nau central, més ample i elevada que les naus laterals. Les naus estan separades per arcs torals, mentre que el sostre, de doble vessant, està sostingut per tramades d'arcs formers de mig punt que descansen directament sobre els murs de la nau central. En els panys de paret que formen aquests arcs hi ha finestres d'ull de bou amb vitralls de vidre translúcid, sense coloració. L'espai de l'absis és quadrat, i l'altar està situat sobre una elevació d'un graó. A la paret del fons de l'absis hi ha, elevada, una estàtua de Sant Cristòfor, moderna, amb el nen Jesús a l'espatlla dreta. Sobre el primer tram de la nau central, sobre l'entrada al temple, hi ha el cor, on destaca, al mur, la rosassa de la façana principal. | 08020-44 | Carrer Ferran Muñoz, 27 | 41.3320000,1.9228000 | 409861 | 4576173 | 1940 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33911-foto-08020-44-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici sencer s'inspira en un estil arquitectònic proper al neo-romànic . | 102|116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34294 | Can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carbonell | XX | Casa isolada de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, té la teulada de teula àrab de doble vessant, excepte a l'extrem nord-est, en què s'alça una torratxa amb finestres als quatre vents i teulada a quatre vessants. Tot l'edifici presenta un sòcol o basament fet amb blocs irregulars de pedra, que contrasta amb la superfície llisa de color blanc de les façanes, i que salva el desnivell del terreny. La porta d'accés a l'immoble està situada a la façana principal, orientada al sud-est, sota un porxo amb dues arcades d'arc de mig punt al qual s'accedeix pujant una escala de cinc graons. La porta en si mateixa és igualment d'arc de mig punt i de doble batent. A nivell del primer pis destaca la terrassa amb balustrada situada sobre l'àrea del porxo de l'entrada ja esmentat, a la cantonada sud-est, mentre que a la resta del pis, les obertures de les façanes són quadrades, sense marc ni elements decoratius de cap tipus. A la façana nord-est es troba l'arrencament de la torratxa abans esmentada. Al nivell de les golfes destaca, a la part superior de la façana sud-oest, una finestra rectangular allargassada amb ampit de maó vist i que presenta, als costats dret i esquerre, així com a la part superior, una decoració en forma de triangles igualment de maó vist. Pel que fa a la torratxa de l'ala nord-est de l'edifici, cal destacar les finestres del pis superior, geminades i coronades en arc deprimit còncau, i separades entre si per una columna cilíndrica de color vermellós. Cal fer menció del ràfec de les teulades, disposat en doble filera de dents de serra en degradació. Tot l'immoble està envoltat per un mur de tanca, i la parcel·la està enjardinada, característica que confereix un alt valor estètic a la casa. | 08020-421 | Carrer Ferran Muñoz, 53 | Segons informació oral de la propietària de la casa, Can Carbonell fou construït a la postguerra. El seu avi, Ramon Carbonell Arenes, en fou el primer propietari. | 41.3306700,1.9274100 | 410245 | 4576020 | 1940 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34294-foto-08020-421-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34294-foto-08020-421-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34293 | Casa al carrer Ferran Muñoz, 68 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-ferran-munoz-68 | XX | La superfície de la façana presenta alguns desperfectes en la pintura. | Casa de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener pla, a l'estil vienès, perpendicular a la façana principal. La façana principal, orientada al nord-est, presenta la porta d'entrada, rectangular sense decoració i amb porta de doble batent, al centre de la planta baixa. Està flanquejat per una finestra quadrada a cada costat. Cal destacar, no obstant, les finestres situades al frontis de la façana, corresponents al nivell del primer pis, o golfes; es tracta de dues finestres geminades coronades amb arcs trilobulats, situades simètricament sobre la porta d'entrada de la planta baixa. Per últim, cal fer esment també del ràfec de la teulada, sustentades per mènsules de fusta. L'immoble està damunt d' un basament i tancat per un mur. | 08020-420 | Carrer Ferran Muñoz, 68 | 41.3303400,1.9273500 | 410240 | 4575984 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34293-foto-08020-420-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34293-foto-08020-420-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34293-foto-08020-420-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34255 | Alzina de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-marti | Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. L'alzina de Can Martí destaca per la seva monumentalitat. És un arbre de capçada molt espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. | 08020-449 | Carrer Gaudí, 1 | 41.3351500,1.9216600 | 409770 | 4576524 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34255-foto-08020-449-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34255-foto-08020-449-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir directament al bé, ja que aquest es troba dins d'una propietat privada. Aquest factor ha impedit que s'hagin pogut prendre mesures d'aquest exemplar botànic. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34178 | Cal Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sacaire | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia que es compon de dos cossos de diferents alçades que conformen una planta rectangular amb simètrica a dues vessants i carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal presenta un portal d'entrada d'arc al cos de llevant i un altre porta a l'altre cos. En aquest últim existeix un balcó, mentre que al primer només hi ha finestres, tot al nivell del segon pis. L'edificació és tancada per la part frontal (sud) per un baluard que presenta dues pilastres als costats de la porta principal i dues més de guarniment, separades simètricament a banda i banda d'aquest portal. | 08020-311 | Carrer Jacint Verdaguer, cantonada Passatge Sant Martí | Cal Sacaire apareix documentat al Salpàs de l'any 1880. El nom de la masia prové de l'ofici del seu propietari, el qual era un lutier de sac de gemecs. | 41.3473200,1.9404700 | 411361 | 4577856 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34178-foto-08020-311-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34178-foto-08020-311-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34288 | Rellotge de Sol de Cal Sacaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-sacaire | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge en general està bastant deteriorada. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana de Cal Sacaire, representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular amb les cantonades inferiors escapçades i el marc superior desaparegut. El quadrant presenta el fons de color blanc. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, presenta també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color blanc, on probablement es trobaven les xifres horàries, ara desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és de color groc clar; a la part superior conserva el gnòmon. | 08020-415 | Carrer Jacint Verdaguer, cantonada amb el passatge de Sant Martí | 41.3332200,1.9240100 | 409964 | 4576307 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34288-foto-08020-415-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34288-foto-08020-415-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34309 | Casa al Carrer Jaume Petit, 30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-jaume-petit-30 | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis i teulada de teula àrab amb el carener perpendicular a la façana principal. L'element més destacat és la façana principal, que presenta una composició simètrica de les obertures, amb la porta d'entrada al centre de la planta baixa, senzilla, i una finestra d'arc rebaixat a cada costat. El marc d'aquestes finestres és de maó vist, a l'igual que les cantoneres de l'edifici. L'accés a la porta de l'immoble es realitza des d'un porxo d'entrada suportat per dues columnes salomòniques de maó vist, a la part superior del qual hi ha una petita terrassa. | 08020-436 | Carrer Jaume Petit, 30; carrer del Nord, 23 | 41.3345900,1.9176300 | 409432 | 4576466 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34309-foto-08020-436-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34309-foto-08020-436-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | Unes obres recents han desfigurat totalment les façanes de l'edifici i deslluiex el seu interès cultural. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34283 | Cal Borés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-bores | XX | Aquesta casa ha estat restaurada. | Edifici isolat de planta rectangular format per diversos cossos adossats a un nucli principal, sense interès des d'un punt de vista patrimonial. L'edifici principal és de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant. Cal destacar el fet que el pis de l'immoble es troba al mateix nivell de la teulada, i està conformat per una mansarda o golfa. A la planta baixa destaca l'entrada, situada a l'interior d'una porxada coberta per un ràfec de teules suportat per mènsules de fusta, que fa cantonada. La línia de cornisa que separa la planta baixa de la teulada a la façana principal està decorada per un fris arrebossat amb aplics de ceràmica en forma de florons. Destaca igualment els ferros forjats que decoren el carener de la teulada i els extrems de la cornisa. La superfície de les façanes és llisa, de color blanc. Una tanca baixa separa l'immoble de la via pública. | 08020-410 | Carrer Joan Baptista Borés, 3 | 41.3332400,1.9213700 | 409743 | 4576312 | 1920 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34283-foto-08020-410-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34283-foto-08020-410-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34283-foto-08020-410-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33950 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major | XVIII | Cal dir que l'evolució històrica del propi carrer ha transformat la gran majoria de les vivendes d'aquest carrer, per bé que les esmentades conserven els trets estilístics originaris. | Carrer principal del poble de Begues, conformat pels habitatges que van de número 4 al 60. En tractar-se d'un carrer històric, els habitatges que en formen part pertanyen a diverses tipologies arquitectòniques, trobant-se des de grans cases d'estil historicista, com Can Torras (avui l'Ajuntament), o de grans terratinents, com Cal Pere Vell, fins a cases de menestrals i gent de la terra, com les cases dels números 60, 58,54,53, 52, 46, 45, 44, 42, 41, 36B, 33-31, 28, 26, 23, 20, 8, 6 i 4, que arquitectònicament es corresponen amb les anomenades cases de comparets: es tracta de cases entre mitgeres amb dos o tres plantes i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal, amb amples portades d'entrada d'arc escarser, antigament utilitzades per al pas de les bèsties de tir, i una porta rectangular, més petita, al costat, per al pas de les persones. Les obertures de les façanes acostumen a estar disposades simètricament; poden haver-hi dues a cada planta, alguna d'aquestes amb balcó amb barana de ferro forjat. A la planta baixa solia haver-hi els cups, magatzems i un pati posterior, mentre que els pisos superiors eren destinats pròpiament a habitatge. | 08020-83 | Carrer Major | Correspon a un antic tram del camí ral, on es va formar un nucli de cases a partir del segle XVIII. | 41.3305700,1.9237200 | 409936 | 4576013 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33950-foto-08020-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33950-foto-08020-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33950-foto-08020-83-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Neoclàssic|Modernisme|Noucentisme|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|99|105|106|116|119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33892 | Cal Pere Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pere-vell | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | L'interior de l'edifici està totalment reformat, conservant a la vista únicament el sostres de volta catalana de la planta baixa. | Casa entre mitgeres, antiga fonda, de planta rectangular amb teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Consta de planta baixa, dos pisos i pati posterior. Les obertures de la façana estan disposades simètricament. Així la planta baixa està centrada per una porta d'entrada ample, d'arc rebaixat, flanquejada per dues antigues portes més petites, rectangulars, actualment tapiades en la seva meitat inferior, mentre que a la meitat superior s'han convertit en finestres. Aquestes obertures de la planta baixa presenten un marc en baix relleu de color blanc esmorteït, que es prolonga en un sòcol . Els pisos superiors presenten tres obertures per planta, disposades simètricament. En el primer pis, un gran balcó volat amb barana de ferro forjat s'estén pràcticament d'extrem a extrem de la façana. Al segon pis, en canvi, cada obertura té el seu balcó independent, més petit, també dotat de barana de ferro forjat. Cal destacar el coronament de la façana, que presenta un timpà o pinyó llis, que té com a única decoració el marc arrebossat de color blanc en baix relleu que es troba a la resta d'obertures de la façana. El fons de la resta de la façana presenta també un arrebossat de color rosat fosc. Pel que fa a l'interior de l'edifici, actualment està totalment reformat, si bé destaca el sostre de volta catalana de la planta baixa. | 08020-25 | Carrer Major, 14 / Carrer Àngel Guimerà, 15 | Cal Pere Vell fou una fonda o hostal d'estiuejants en els inicis del s.XX. Més tard passà a mans de la Fundació Pere Porés i actualment es de propietat municipal. | 41.3308600,1.9222800 | 409816 | 4576047 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33892-foto-08020-25-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | La planta baixa fou restaurada seguint un projecte de l'arquitecte municipal Gabriel Cabrafiga i posteriorment , l'arquitecte Blai Pérez reformà les plantes primera i segona i projectà un nucli de comunicacions verticals al pati posterior de la finca. Actualment és la seu del Begues Espeleo Club , el Centre Excursionista de Begues i el centre d'Estudis Beguetans. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 34265 | Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-baronia-deramprunya | <p>AAVV (2006): 'L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà, un fons documental digitalitzat d'accés públic. Els documents de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans.</p> | XVI - XIX | <p>L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà és un fons privat, integrat per 8 metres lineals de documentació en paper. Es tracta, bàsicament, d'un fons modern i contemporani dels segles XVI al XIX, essent més abundants els documents dels segles XVIII i XIX. L'arxiu resulta de gran interès per a l'estudi de la història i forma de vida dels municipis i habitants de l'antiga baronia. El producte resultant de la digitalització es concreta en tres tipus de còpia: màster, consulta i de preservació en microfilm. Els vint-i-dos CD que es van lliurar al CEB contenen 47.634 imatges, que corresponen a 1153 documents catalogats i descrits en una base de dades que facilita la consulta dels documents a través de diferents camps: títol del document, resum informatiu del contingut, data, localització del document original, localització antiga, topònims, dates, observacions... Mitjançant un codi es relaciona el document descrit amb la seva imatge digitalitzada. Tots els camps de la base de dades es poden utilitzar per fer cerques del seu contingut. Del total de documents, 196 fan referència directa a persones, immobles i fets ocorreguts a Begues. Els documents sobre Begues, originals i còpies, en conjunt abracen un període cronòlogic comprès entre els anys 1264 i 1911. Les tipologies documentals més freqüents són censos, capbreus, llevadors de rendes, documents comptables, contractes de compravenda i descripcions de masos. Pràcticament totes les sèries documentals tenen documents relacionats amb Begues. Solament manquen documents en la sèrie 07, església. L'actuació arxivística es realitzà respectant l'estructura i la classificació original del fons donada per Francesc Bofarull i Sans a principis del segle XX i per una segona organització feta en la dècada dels seixanta del mateix segle. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha portat a terme la descripció i la classificació dels documents aplicant el quadre de classificació per a fons patrimonials. Aquesta eina permet establir una jerarquia que agrupa els documents en sèries documentals a partir de funcions i finalitats comunes. L'instrument de descripció resultant és un catàleg que codifica i descriu tots els documents de l'arxiu. Les seccions i sèries del quadre de classificació de fons patrimonials de l'ANC usades per a classificar l'ABE són les següents: 03. Patrimoni/ 03.01. Propietats i drets/ 03.01.01. Memòries i relacions de béns/ 03.01.02. Senyories i baronies jurisdiccionals/ 03.01.02.01. Títols jurídics i successió de la baronia/ 03.01.02.02. Jurisdicció/ 03.01.02.03. Béns comunals, monopolis i drets senyorials/ 03.01.02.04. Delmes/ 03.01.02.05. Dominis directes, censos i lluïsmes/ 03.01.03. Hisendes i propietats 03.01.03.01. Títols jurídics, adquisicions i alienacions/ 03.01.03.02. Gestió de la propietat immobiliària/ 03.01.03.03. Explotació dels recursos naturals/ 03.01.03.04. Censos emfitèutics 03.01.03.05. Obres, subministraments, utillatge i maquinària/ 03.02. Beneficis, capellanies i causes pies/ 03.03. Administració/ 07. Església/ 08. Documentació municipal</p> | 08020-382 | Carrer Major, 14 / Carrer Àngel Guimerà, 15 | <p>L'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà (fons de la família Girona, en endavant ABE) va ser declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya el 28 de gener de l'any 2000. Els primers passos en ferm es van fer amb la promulgació de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents, emanada del Parlament de Catalunya , que substituïa la desfasada llei d'arxius de 1985. El 5 de novembre de 2001, la Conselleria de Cultura prengué la decisió d'incloure l'ABE en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. El 2003 la Generalitat, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, signà un conveni amb Ignasi de Puig i Girona, representant de la família Girona, propietària de part del llegat documental de la baronia d'Eramprunyà, mitjançant el qual ambdues parts es comprometien a portar a terme una actuació arxivística basada en la descripció i digitalització de l'arxiu. Contextualització històrica de la Baronia d'Eramprunyà: la baronia pren el nom del castell d'Eramprunyà, que durant segles va actuar de centre neuràlgic de poder, des d'on s'exercia el govern de les persones i l'administració dels territoris que li pertanyien. La seva extensió abrasava els actuals municipis de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. En època medieval, però, el terme era molt més ampli: arribava per l'est fins a Sant Boi i pel sud fins a Jafre, Garraf i Campdàsens. La documentació cita per primera vegada el castell d'Eramprunyà el 7 de febrer de 957, quan Enego i Flodeberga cedeixen al monestir de Sant Cugat una parcel·la de terra d'Eramprunyà, seguint el testament d'un tal Mascaró. En el segle X el monestir de Sant Cugat i el castell d'Eramprunyà van ser els instruments usats pel poder comtal per tal d'assegurar els territoris conquerits i potenciar el seu desenvolupament. Fins ben entrat el segle XIII, el monestir s'erigí en el principal propietari religiós, la qual cosa li comportà freqüents litigis amb el poder senyorial de caràcter laic. El castell d'Eramprunyà pertanyia als comtes de Barcelona, que l'infeudaren a Gombau de Besora i posteriorment el 1058 a Mir Geribert i els seus descendents, els Santmartí; aquests el van subinfeudar a la família Santa Oliva en la sotscastlania. En el decurs dels anys i per transmissió hereditària foren sotscastlans d'Eramprunyà les famílies Tarrasa i Centelles. El domini superior del castell termenat el va exercir la monarquia fins que el 1323 Pere March, tresorer reial, el va comprar junt amb el seu terme a Jaume II, comte de Barcelona; també comprà la sotscastlania a Blanca de Centelles. Des de llavors la monarquia va deixar de ser propietària del castell i el seu terme i els March van passar a ser senyors o barons d'Eramprunyà amb jurisdicció plena, durant més de dos segles. L'any 1552 Lucrècia March es casà amb Hug de Fivaller de Palou. L'extinció del llinatge March va fer dels Fivaller barons d'Eramprunyà fins el 1625. A partir d'aquell moment la propietat no va passar linealment, la qual cosa provocà successions de caràcter proindivís que fragmentaren el patrimoni original. Diferents llinatges de propietaris (Torrelles-Sentmenat, Erill, Copons, Bournonville, Sarriera, Pérez-Moreno, Garma i Foxà) foren hereus de la baronia. El 12 de febrer de 1897 Manuel Girona i Agrafel, exalcalde de Barcelona, va comprar l'indivís a les famílies Sarriera i Foxà. Va reunificar els drets de propietat dividits des del segle XVII i va iniciar una política de consolidació i ampliació de patrimoni. Des de llavors els hereus de la família Girona en posseeixen la propietat. La mort de la senyora Odília Girona i Salgado, marquesa de Pozo Rubio, darrera hereva del patrimoni d'Eramprunyà, deixa pendent de resolució la seva successió.</p> | 41.3308000,1.9222600 | 409814 | 4576040 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Per resolució de 5 de setembre de 2001, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va d'incloure l'arxiu de la baronia d'Eramprunyà al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Una còpia microfilmada d'aquest arxiu es pot consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL). El Centre d'estudis beguetans posseeix una còpia digitalitzada de l'arxiu (les UTM i adreça d'aquesta fitxa fa referència al CEB). El fons d'arxiu original ha estat tornat als seus propietaris en l'ordre i les condicions d'instal·lació originals. Per a la consulta dels originals cal demanar autorització als seus propietaris segons el que estableix la Llei 10/2001, d'arxius i documents. (Continuació història) Arran del conveni signat el 2003 entre la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i Ignasi de Puig i Girona, es va portar a terme una actuació arxivística basada en la descripció i digitalització de l'arxiu. Les tasques de caràcter tècnic les organitzà l'Arxiu Nacional de Catalunya entre els mesos d'abril de 2004 i març de 2005, i van consistir a fer un petit resum de cada document (llibre, expedient o dossier, documents solts,...), classificar la documentació segons la pràctica arxivística contemporània i digitalitzar la totalitat del fons documental. El pressupost global que el Departament de Cultura va destinar per a realitzar el projecte va ser de 30.000€ dels quals 18.000 es van esmerçar en el tractament arxivístic i 12.000 en la digitalització. Vicissituds del fons documental: l'ABE plega el fons documental format a partir de la gestió de les propietats immobles i de l'exercici de les atribucions que han tingut els propietaris de la baronia dins la legalitat i règims polítics vigents en cada època històrica. En aquest sentit, es caracteritza per haver estat produït dins d'un context històric heterogeni que inclou part del període en què Catalunya es regia amb les seves institucions, normes i mecanismes jurídics (1586-1714); el trencament i posterior desenvolupament que suposà el canvi d'organització estatal, resultat de la implantació de Decret de Nova Planta (1716...), i la substitució d'un règim absolutista per un altre de liberal (1812...). Les consecutives vendes i successions han provocat la dispersió del patrimoni documental en diversos fons. L'ABE és la part de l'arxiu més coneguda, es custodia en un local de Gavà. La resta de documents romanen dipositats en institucions públiques i privades. L'arxiu, propietat de la família Girona, prové de l'indivís generat pels darrers hereus de la família Fivaller, l'any 1625, a favor de les famílies Torrelles-Sentmenat i els Erill. Des de llavors la propietat de la baronia resta en dues branques. L'arxiu que rep Manuel Girona i Agrafel és solament la part de la documentació patrimonial produïda i rebuda pels barons d'Eramprunyà entre els segles XVI i XIX: posteriorment s'hi afegirà la generada per Manuel Girona i els seus administradors des de l'adquisició de la baronia, el 1897, fins al 1930. No inclou la documentació de caràcter familiar i personal dels diferents llinatges implicats en la successió i la d'època medieval en suport de pergamí; tampoc l'arxiu personal de Manuel Girona format posteriorment a la compra. El fons abasta el període cronològic des de 1586 fins a 1930. Les tipologies documentals més habituals són capbreus, llevadors de rendes, llibretes de censos, documents comptables, escriptures notarials diverses i una col·lecció de plànols dels segles XVIII i XIX. S'hi poden trobar, també, molts trasllats o còpies de documents dels segles XI al XVI realitzats per encàrrec de Manuel Girona, a partir dels pergamins que es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i en el fons Foxà, actualment custodiat a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33951 | Portal del nou edifici de Cal Motis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-del-nou-edifici-de-cal-motis | L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 9, abril de 2004, p. 1-2. | XIX | Portal d'entrada al nou edifici que s'aixeca sobre el lloc on s'ubicava la casa coneguda com a Cal Motis. Aquest portal, d'arc carpanell molt rebaixat, conserva les dovelles originals dels muntants i l'arc, de roca calcària. A la dovella central hi ha un escut amb les inicials 'J·P·F' emmarcades en una orla, als extrems superiors de la qual hi ha les xifres que composen la data '1874'. | 08020-84 | Carrer Major, 16 - 18 | Aquest portal procedeix possiblement d'una antiga casa de la Clota. Es va traslladar per a servir com a portal de la casa coneguda com a Cal Motis, situada al número 16 del carrer Major de Begues. Cal Motis, però, fou enderrocada el juliol de l'any 2003. A l'edifici que es va aixecar al seu lloc s'ha reubicat el portal. | 41.3308100,1.9224200 | 409828 | 4576041 | 1874 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33951-foto-08020-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33951-foto-08020-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33951-foto-08020-84-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix Cal Motis, enderrocat. | 99|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33952 | Cal Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-forner | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, dos pisos i golfes, i teulada de teula àrab amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada al Carrer Major. El vessant NE de la teulada, orientat a la façana principal, està escapçat per ubicar-hi un modern altell. L'edifici té dues façanes, ja que està construït fent cantonera entre els carrers Major i Puigmoltó. La façana principal és la orientada, com ja s'ha dit, al Carrer Major. Presenta, a la planta baixa, dues portes d'entrada, situades respectivament als extrems dret i esquerre; entre aquestes dues portes hi ha dues finestres més. Aquestes obertures, rectangulars, estan coronades per una decoració en baix relleu de color blanc, que representa, així, un fals un arc a nivell amb les cantoneres superiors arrodonides, a excepció de la porta i finestra situades a la meitat esquerre de la façana, que ha tapat aquest element ornamental per unes modernes cartel·les de metacrilat de color granat que anuncien el negoci situat actualment a la planta baixa de l'immoble. La superfície del parament de les dues façanes i la cantonera a nivell de la planta baixa està recoberta amb faixes decoratives horitzontals, excepte a la part inferior, en què hi ha un sòcol de ciment. A nivell del primer pis, la façana principal presenta quatre obertures, situades simètricament a sobre de les de la planta baixa. En aquest cas, les dues obertures centrals són portes que surten a un balcó allargassat amb balustrada de ciment i calç, mentre que les obertures situades als extrems són finestres sense balcó, amb un marc de color blanc, a excepció de la llinda, que és del mateix color marró clar trencat de la resta de la superfície de la façana. A l'arrencament de la llinda d'aquestes obertures hi ha, entre finestra i finestra, una faixa decorativa horitzontal de maó vist molt prima, amb les petites peces de maó col·locades alternativament per formar una sanefa de quadradets i dents de serra que s'estén, així, d'extrem a extrem de la façana. La línia de separació entre el primer pis, o pis principal, i el segon pis presenta igualment una faixa molt prima horitzontal, en aquest cas, però, formada per rajoles de ceràmica de color blau, amb una línia de maons plans a la part superior i inferior d'aquest enrajolat ornamental. D'aquesta línia arrenquen, a la part central, dos balcons amb balustrada idèntica a la del pis inferior, que donen pas a dues portes. Als extrems d'aquestes portes hi ha dues finestres sense balcó, situades, sempre simètricament respecte les obertures dels pisos inferiors. A l'igual que en el cas del primer pis, hi ha una línia decorativa de maó vist entre les finestres, a banda de la decoració, també en maó vist, que hi ha a sobre de la llinda de cada obertura: en el cas de les finestres centrals, cadascuna té un arc similar a un arc de descàrrega, amb una dovella de ciment al centre, mentre que les finestres laterals estan coronades per una faixa horitzontal, a imitació d'un arc a nivell. La part superior de la façana es resol amb un frontis situat al centre de la balustrada que corona l'edifici, enmig del qual hi ha una sanefa formada per un zig-zag que combina rombes fets en maó vist amb rombes de rajoles blancs i blaus, sobre un fons de maó, emmarcat en un arrebossat de color blanc. Encara més amunt, i a mode de pinyó escalat, hi ha una inscripció feta amb rajoles blaves sobre fons de maó vist on es llegeix 'ANY 1926'. A la cantonera de l'edifici cal destacar les finestres del primer i segon pis, que presenten balcó amb balustrada, rectangular al primer pis i semicircular al segon. Pel que fa a la façana lateral, que dona al carrer Puigmoltó, cal destacar únicament les obertures de la planta baixa: una porta rectangular a la meitat esquerra i una finestra rectangular a la dreta, amb reixa de ferro forjat. Ambdues obertures presenten terncaaïgues decoratiu a la llinda. | 08020-85 | Carrer Major, 6 | 41.3309500,1.9218600 | 409781 | 4576057 | 1926 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33952-foto-08020-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33952-foto-08020-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33952-foto-08020-85-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33891 | Cal Gaietano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gaietano | XIX | Casa de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa i pis, i un pis superior utilitzat com a antic colomar. La façana presenta una composició simètrica pel que fa a les obertures. Així, a la planta baixa hom troba, al centre, una porta d'accés, ampla, coronada per un arc rebaixat; a la dreta d'aquesta hi ha una altra porta més estreta però igualment d'arc rebaixat, que correspon a un espai interior que havia realitzat la funció d'estable, del qual en resta la menjadora. A l'esquerra de la porta central hi ha una finestra quadrada. Al primer pis hi ha tres finestres situades simètricament a sobre de les obertures de la planta baixa ja descrites. Es tracta de finestres rectangulars verticals, sense balcó i amb porticons de dos batents. Entre la finestra central i la de la dreta hi ha, a la part superior, una obertura més petita, quadrada, que antigament realitzava la funció de colomar. Actualment tota la façana presenta un arrebossat de color salmó apagat, destacant els marcs de portes i finestres, de color blanc. Adossat al mur esquerre de l'edifici hi ha un cos amb teulada a un sol vessant, reformada, que realitzava la funció de cotxera per al carro. L'interior de la casa està totalment reformat, per bé que encara es pot observar l'embigat de fusta. Davant de la casa hi ha dos pous que recullen l'aigua de pluja. Un d'aquests és un pou senzill, circular, amb un basament de pedra que té una alçada de 68 cm fins a la boca del pou i una amplada total de 220 cm, dels quals 150 cm corresponen al diàmetre de la boca. La meitat posterior d'aquest basament presenta una paret que s'eleva 135 cm respecte al basament, de manera que l'alçada total en aquesta meitat posterior del pou arriba als 203 cm. A la part superior del pou, al centre, hi ha una politja de ferro utilitzada per treure l'aigua del pou mitjançant una galleda. El segon pou presenta una estructura més complexa, doncs té un safareig adossat a la dreta, així com una curiosa pica de gres de forma circular entre el pou i el safareig. El pou en sí és, a l'igual que l'anteriorment descrit, de planta circular, fet de pedra, amb un basament de 267 cm d'amplada total, dels quals 175 cm corresponen al diàmetre de la boca. L'alçada del basament és de 83 cm fins a la boca del pou, però, a l'igual que el pou anteriorment descrit, aquest també presenta una paret més elevada a la seva meitat inferior, amb una alçada de 145 cm, que afegits als 83 cm d'alçada del basament, fan una alçada total de 228 cm. En aquesta paret elevada es troba també un eix horitzontal al centre del qual hi ha una politja utilitzada per treure aigua del pou mitjançant una galleda. Com s'ha indicat anteriorment, al costat dret el pou té adossat un safareig de planta rectangular, d'unes dimensions de 215 cm de llarg x 180 cm d'amplada, fet de pedra i revestit amb ciment, si bé la part superior de la boca està revestida de lloses de gres i maons plans inclinats cap a l'interior del safareig, creant, així, superfícies inclinades utilitzades per rentar la roba. Per últim, entre el pou i el safareig hi ha adossada una pica circular de gres, d'un diàmetre exterior de 68 cm i un diàmetre interior de 43 cm, amb un petit forat al centre de la base, pel qual es pot canalitzar aigua extreta del pou cap al safareig. | 08020-24 | Carrer Rectoria, 14 | Segons informació oral de la propietària de l'immoble, senyora Rosa Capellades Vendrell, el nom de Cal Gaietano prové del seu avi. D'altra banda, la senyora Capellades informa igualment de l'existència d'una rajola, que era visible abans de la restauració actual, on constava la data de 1870. També informa que era costum a Cal Gaietano, per Festa Major, fer un dinar familiar a l'espai a l'aire lliure que hi ha davant de la casa on hi havia un forn que ha desaparegut. | 41.3300200,1.9437400 | 411611 | 4575932 | 1870 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33891-foto-08020-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33971 | Cal Paulo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paulo | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | L'interior d'aquest immoble està molt reformat. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada de teula àrab a quatre vessants. Les quatre façanes presenten una distribució simètrica i pràcticament idèntica de les obertures, tres a cada pis. El color de la superfície de les quatre façanes és d'un salmó apagat molt fosc, gairebé marró, i totes les obertures presenten un marc de color blanc trencat. Una línia horitzontal decorativa del mateix color blanc trencat separa el nivell de cada pis. A la part central cornisa de la façana principal penja una corriola de pou. La façana principal és la situada al sud-oest; a la part central de la planta baixa es troba la porta d'entrada a l'edifici, ample, d'arc escarser, amb una porta a cada costat, rectangular. Al primer pis, a la part central, hi ha una porta amb balcó amb barana de ferro, i una finestra rectangular amb ampit de rajoles planes d'argila a cada costat. A l'interior de l'immoble destaquen els embigats, originals, i a l'exterior, dos pous, circulars, amb pont i politja, un d'ells amb les parets totalment enrajolades fins al fons. L'edifici sencer té una extensió aproximada d'uns 220 m2 per planta | 08020-104 | Carrer Rectoria, 2 / Carretera Gavà-Avinyonet, 2 | Segons informació oral del propietari de Cal Paulo, l'edifici va ser aixecat amb la voluntat d'acollir un seminari sufragat pel bisbat de Vic. El mateix testimoni afirma que el nom de Cal Paulo li ve del fet que la mare del bisbe que va actuar de promotor es deia Paula. Per diverses raons, la idea de seminari no va prosperar, i foren els pares del bisbe qui van passar a ser masovers usufructuaris de l'edifici. Aquesta condició va anar passant de generació en generació, fins que l'any 1998 fou comprat per l'actual propietari, qui l'ha reformat per convertir-lo en restaurant. Segons Parellada la construcció va ser iniciada l'any 1840 i finalitzada l'any 1896 (segons la rajola del teulat datada), inicialment havia de ser un convent. Fou propietat del canonge. Per herències de la família Marcé Grau, parents del canonge, va passar a la família Pañella (Baldiri Pañella Marcé). | 41.3281400,1.9439600 | 411627 | 4575723 | 1890 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33971-foto-08020-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33971-foto-08020-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33971-foto-08020-104-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Edifici transformat recentment en restaurant mantenint l'estructura original. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||
| 33972 | Rectoria Vella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-vella | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XV | L'actual casa de la rectoria vella està formada per dues edificacions, una d'adossada darrera de l'absis de Sant Cristòfor de la Rectoria (sense façana a migdia), i l'altra adossada a aquesta pel costat de ponent, amb la façana orientada a migdia, on destaca una gran galeria. Històricament, totes estaven connectades per dins i conjuntament tenen una superfície superior a la de l'església. L'edificació de la galeria té la façana al sud, es compon de planta baixa, pis i golfes. La teulada és a dos vessants asimètrics i amb carener perpendicular a la façana. El coronament de la teulada es fa amb imbricacions de maó que configuren motius geomètrics. A la façana principal, un cos frontal sobresurt de la resta de la casa, ocupant la planta baixa i el pis. En aquest cos s'obren les dues portes principals de l'edificació, que avui dia han quedat dividides, una porta per cada propietat en la que s'ha dividit l'immoble. La divisió s'ha fet amb un muret perpendicular a la casa. La porta de la dreta és una porta cotxera amb finestra ovalada superior i un arc de maó de guarniment a manera de guardapols. La porta de l'esquerra es divideix en dues parts, l'entrada pròpiament es divideix d'una part superior en forma de mitja esfera (decorativa) amb una biga horitzontal. El ferro forjat tanca la part superior de la porta. Al costat d'aquesta porta s'ubica el pou de la casa amb un cos inferior fet d'obra moderna de secció quadrada de 90 cm d'alçada i 1,47 m de costat. La boca té 82 cm de costat, és quadrada i està tancada per una porteta metàl·lica. D'aquest cos surten tres braços de ferro que conflueixen a la part superior on hi ha instal·lada una corriola. Els ferros acaben tornejats en forma d'espirall, una anella circular serveix d'ancoratge als ferros i una bola esfèrica del mateix material guarneix aquesta part metàl·lica que té una alçada màxima de 1,5 metres. L'element més original d'aquest cos frontal de la façana principal és una galeria formada per set arcs de mig punt disposats en un grup central de tres obertures, i dos grups laterals de dos. Entremig dels grups dues obertures ovalades acaben de provocar un ritme en la composició de la façana. Aquest primer cos edificat es tanca a una teulada simple. Per sobre, s'aprecia visualment que el cos principal de la casa sobresurt respecte al cos de ponent, per tant, l'edifici queda articulat amb tres cossos diferents. Dues finestres de les mateixes mides col·locades simètricament acaben de definir la façana de migdia. La façana de ponent consta de tres finestres a la planta baixa, la del mig emmarcada en pedra i amb el perfil superior ondulat, totes tancades per ferro forjat, al primer pis destaca un balcó amb barana de ferro forjat amb la seva porta corresponent i una finestra simple quasi a la cantonada. A nivell de les golfes hi ha dues finestres quadrades als balcons de mida petita. A la façana de darrera destaca una entrada d'accés amb escales, un balcó igual al descrit i diferents finestres menors. Pel que fa a l'edificació de darrera de l'absis de l'església, cal dir que una paret mitgera totalment cega subdivideix aquesta edificació en dues naus paral·leles, una al nord amb façana obaga i l'altra al sud, entre aquella i l'església vella. Ambdues tenen façana a llevant, però no a ponent ja que hi ha adossada l'altre edificació. | 08020-105 | Carrer Rectoria, 6 / Carrer Alacant, 2 | Notícies històriques: 1264.- Tot i que les referències a l'església de Sant Cristòfor de Begues són del s. X, el primer esment a l'existència d'una parròquia amb notaria rural, i per tant d'una probable rectoria no apareix fins el s. XIII. 1279.- Referència al rector de Sant Cristòfor de Begues. 1413.- A la visita es reclama la reparació de la casa rectoral. És el primer esment explícit de la rectoria.1511.- A la visita pastoral es reclama una nova reparació de la rectoria, i es torna a insistir en el mateix a la visita de l'any 1555, ordenant que es repari la fàbrica de la casa al cap de 3 mesos, sota pena de 20 sous. L'any 1562, es fa una nova ordre de reparació amb un nou termini de 6 mesos, i ordena segrestar els fruits i rendes dels emfiteutes de l'església per pagar les obres. S'entén que les obres eren importants i molt urgents, ja que sembla que portaven un retard de 50 anys. Posteriorment ja no es torna a parlar de la rectoria , però si de la necessitat de construir la nova església. Fins als anys 20-30 del segle XX la rectoria vella encara era la casa del rector, i en ella (probablement només als baixos) s'hi feia vida de pagès. Va deixar de ser utilitzada com a tal en construir-se l'any 31la nova església i rectoria en el centre del poble, venent-se posteriorment la vella al Sr. Queralt, personatge que va participar de forma important en l'arranjament de la carretera de Gavà a Begues als anys 40. Els Queralt es van establir al pis mentre construïen una casa nova al costat de llevant de l'església, a sobre de l'antic cementiri que aquesta tenia adossat a l'exterior i que havia deixat de ser funcional quan al segle XVII es va construir el de la Collada. Un cop establerts (com estiuejants) a la casa nova, van començar a reformar la rectoria vella per dividir-la en 3 cases independents, les quals després van llogar a estiuejants. Emigrats als Estats Units d'Amèrica, finalment van vendre totes les cases, l'hort i els camps de conreus associats als anys 80. Actualment la rectoria és la residència permanent de tres famílies, la propietària (Pugès) i dues llogades. La casa nova dels Queralt va ser venuda a part al fill d'uns vells estiuejants de la Collada. | 41.3291600,1.9437900 | 411614 | 4575836 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33972-foto-08020-105-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33890 | Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fusteret | XIX | L'arrebossat de la façana està molt degradat. També s'observa algun element recobert amb ciment modern. | Masia de planta quadrada amb teulada de teula àrab a dues vessants decorada amb imbricacions dentades, amb el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, pis i golfes. L'aparell que conforma els murs és irregular, format per pedres lligades amb morter i tàpia. Les obertures a la façana estan disposades simètricament. Així, la porta d'accés a l'edifici centra la planta baixa; es tracta d'una obertura rectangular que presenta un marc de maons, i té una finestra a cada banda. Destaca, a la dreta de la porta, una petita finestra vertical molt estreta a mode d'espitllera. Al primer pis centra la façana una porta amb balcó de ferro forjat i porta de doble batent, situada just a sobre de la porta d'entrada. A cada costat d'aquesta obertura hi ha una finestra, sense balcó, però dotada d'un petit ampit. Destaca, entre la finestra central i la de la dreta, un rellotge de Sol (veure fitxa 388). Igualment, excavada a la banda dreta de la casa hi ha una petita fornícula amb cúpula i arc de mig punt, al centre de la qual hi ha una escultura d'unes dimensions d'entre 20 i 30 cm d'alçada. Es tracta d'una escultura de ceràmica que representa a sant Antoni de Pàdua, amb el característic hàbit franciscà i la tonsura, amb el nen a la mà dreta i un pa a l'esquerra, que l'està oferint a una mà que surt del terra. Corona la façana una petita finestra a l'alçada de les golfes, d'arc de mig punt. Totes les obertures estan emmarcades amb un revestiment de color blanc, probablement fruit d'una restauració posterior de l'edifici. L'edifici està envoltat per una tanca que l'aïlla del carrer. Dins, al jardí de la casa, hom troba un pou adossat a la tanca, fet de maó, la base del qual, quadrada, té una alçada màxima de 1,54 m, una amplada de 1,62 m i una llargada de 1,20 m. De cada costat de la base sobresurten dues columnes també de maó amb una alçada de 90 cm, sobre les quals descansa un tronc horitzontal enmig del qual es troba una corriola de ferro amb la corda per fer pujar i baixar la galleda utilitzada per recollir l'aigua. Si bé la base que sobresurt del pou és rectangular, el pou en si és una cavitat de forma circular d'una profunditat indefinida. A l'interior de l'immoble cal destacar l'embigat de fusta del sostre, així com el paviment d'algunes estances de la planta baixa, que conserva l'enrajolat original, fet amb rajoles d'argila cuita decorades amb traços en forma d'òcul que servien per evitar les relliscades del bestiar que antigament circulava per l'interior del mas. A la cuina destaca igualment un forn per coure pa, actualment tapiat, la boca del qual presenta una obertura d'arc de mig punt feta de pedra picada. | 08020-23 | Carrer Rectoria, 9 | 41.3295700,1.9434100 | 411583 | 4575882 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33890-foto-08020-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33890-foto-08020-23-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Recenment, la masia s'ha subdividit en diverses unitats d'habitació independents | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34245 | Rellotge de Sol de Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fusteret | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge és visible únicament als números i molt lleument als raigs de les hores. A la resta del rellotge, la pintura ha desaparegut. | Rellotge de sol vertical, fet sobre ciment, amb restes de pintura. Està representat en un quadrant amb els angles escapçats en quart d'esfera com a decoració. Al marc del quadrant hi ha la numeració del rellotge, aràbiga. Els números són de color negre, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '5-6-7-8-9-10-11-12-1-2'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten uns raigs de color vermell en disposició radial pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-388 | Carrer Rectoria, 9 | 41.3296600,1.9438000 | 411615 | 4575892 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34245-foto-08020-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34245-foto-08020-388-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33903 | Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vendrell | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XV | Masia de tipus basilical. L'edifici consta de planta baixa, pis i solana, aquesta darrera situada al pis superior del cos central. A la façana principal, les obertures es disposen simètricament. Així, a la planta baixa trobem l'entrada a l'edifici al centre, que es fa per una gran porta d'arc escarser les dovelles del qual estan fetes amb grans blocs de gres o sauló vermell. Aquesta porta està flanquejada per dues finestres verticals, una a cada cos lateral de l'edifici. El primer pis presenta una finestra central situada sobre l'entrada, vertical, amb balcó i barana de ferro forjat, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 390) i que està flanquejada, a l'igual que la porta d'entrada, per dues finestres més petites, sense balcó. Per últim, al pis superior, situat a la part més alta del cos central, hi ha la solana, amb tres petites finestres d'arc de mig punt, destinades a airejar els aliments que allà es guardaven. A la façana posterior de l'edifici, s'observen també algunes obertures: a la part superior existeixen també tres finestres petites d'arc de mig punt, corresponents a la solana, que troba així la seva continuïtat entre ambdues façanes. Per sota, a nivell de primer pis, únicament hi ha tres obertures: una porta, situada al cos lateral esquerre, i dues finestres, una al cos central i l'altra al cos lateral dret. Cal destacar el fet que aquestes tres obertures presenten, a la part superior, un arc de descàrrega; les dues finestres estan, a més, emmarcades amb blocs de gres, de manera similar a la porta d'entrada de la façana principal. La masia de Can Vendrell està tancada per un baluard de pedra, que presenta, a la paret situada davant de la façana principal, un antic corral adossat, fet de pedra i tàpia, amb teulada a un sol vessant que conserva, per la part interior, l'embigat de fusta. Aquest corral té dues estances. | 08020-36 | Carrer Sant Climent, 18 | Aquesta masia fou el graner de la baronia d'Eramprunyà. Al segle XV s'hi va establir la família Vendrell, tot i que el cognom ja existia a Begues al segle XIV. Al capbreu de 1390-96 s'esmenta en Grau Vendrell. El 1492, es va fer l'establiment de Bartomeu Vendrell en terres de la Rectoria. Els darrers ocupants de la masia eren de la família Vendrell, podria tractar-se d'aquesta masia (fins al segle XIX a prop de la Rectoria només es té constància d'una altra masia: Can Grau del Coll). A començament del segle XIX, el seu propietari (Pla i Amell), la donà amb altres propietats a la congregació de germans de la Sagrada Família, però l'usdefruit de la masia es reservava als Vendrell. En morir als anys 80 en Pepet Vendrell sense descendència, a la casa només hi va quedar la seva vídua Lola Capdet, que a finals dels anys 90 va marxar a un pis al centre del poble, quedant des de llavors la casa deshabitada. | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33903-foto-08020-36-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Actualment la masia queda incorporada al recinte de les instal·lacions del Col·legi Sant Lluís. | 93|94|95|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34247 | Rellotge de Sol de Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vendrell | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge està molt degradat i resulta difícil la visualització del mateix. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l façana principal de Can Vendrell. Presenta un alt grau de degradació, tot i que s'observa l'angle superior dret del quadrant del rellotge, on queden restes de la pintura del marc, de color groc, i del fons del quadrant, de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha les restes de pintura que representa un sol, del qual s'endevina que sortien uns raigs cap als números de les hores del rellotge, no visibles actualment. La resta del quadrant s'ha perdut. | 08020-390 | Carrer Sant Climent, 18 | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34247-foto-08020-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34247-foto-08020-390-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33973 | Ca n'Amell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-namell | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Edifici d'aspecte senyorial de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a quatre vessants. Presenta una disposició simètrica de les obertures a les façanes, havent-n'hi tres per cada pis a les façanes sud-est i nord-oest, i quatre obertures a les façanes sud-oest i nord-est. La façana principal, orientada cap al sud-est, presenta, a nivell de planta baixa, un porxo senyorial a l'entrada conformat per una galeria o tribuna de tres arcades a la seva part frontal, d'arc escarser rebaixat, més ample i alta la central que les laterals. L'arcada central és la que dona accés a la porxada, la qual està elevada per un basament amb cinc esglaons al centre. A cada lateral, la porxada presenta un altre arc escarser. Els marcs d'aquestes arcades, així com els de la resta d'obertures de l'edifici, estan fets amb maó vist, formant decoracions. Igualment de maó vist són les línies horitzontals que separen els nivells dels tres pisos de l'edifici. El sostre de la porxada de l'entrada forma una terrassa amb barana de ferro forjat que s'obre des de la porta que hi ha al centre del primer pis. A cada costat d'aquesta hi ha una finestra, de les mateixes dimensions que aquesta porta, però sense balcó. Finalment, a nivell de les golfes, les finestres són petites i rectangulars, disposades horitzontalment. En contrast amb els marcs de maó de les obertures, la superfície de les façanes presenta un arrebossat de color rosa molt clar apagat. | 08020-106 | Carrer Sant Climent, 8 | Aquest edifici fou construït com a casa d'estiueig. Quan passà a mans de Manel Pla i Amell, aquest el reconvertí en una institució educativa, al primer quart del segle XX, paper que continua desenvolupant actualment. | 41.3318300,1.9426000 | 411518 | 4576134 | 1900 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33973-foto-08020-106-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici forma part avui en dia del Col·legi Sant Lluís de Pla i Amell. Està considerat un dels millors xalets d'estiueig de Begues. La construcció ha perdut la torratxa que il·luninava l'escala i sobresortia per damunt de la coberta de l'edifici. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 34192 | Monument a Manel Pla i Amell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-manel-pla-i-amell | XX | Escultura exempta, de bronze fos, que representa el bust de Manel Pla i Amell (1870-1948). El bust del personatge és d'estil realista, representat frontalment, amb barba i ulleres rodones. Té una alçada de 52 cm, i es recolza en un pedestal fet igualment de bronze, amb unes dimensions de 40 x 40 cm i una alçada de 140 cm. A la cara davantera d'aquest pedestal hi ha una inscripció on es llegeix: 'A L'IL·LUSTRE PATRICI MANEL PLA I AMELL, 1870-1948, QUE HA FET POSSIBLE AQUESTA OBRA EDUCATIVA. FACI'S ALLÒ QUE MÉS CONVINGUI PER A MAJOR GLÒRIA DE DÉU I HONRA DE LA SAGRADA FAMÍLIA. BEAT JOSEP MANYANET. BEGUES, 26 D'OCTUBRE DE 1986'. | 08020-325 | Carrer Sant Climent, 8 | 41.3338600,1.9104500 | 408830 | 4576392 | 1986 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34192-foto-08020-325-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34192-foto-08020-325-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34192-foto-08020-325-3.jpg | Inexistent | Realisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Ramon Ferran | 103|98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33893 | Carrer Sant Cristòfor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-cristofor | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt de cases alineades i adossades de la mateixa tipologia arquitectònica, que conformen el carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria. Conjunt homogeni de cases de cos, que conformen el carrer de Sant Cristòfor, al barri de la Rectoria. Arquitectònicament, es tracta de cases molt senzilles de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant. La planta baixa presenta una porta d'entrada amb arc rebaixat a la meitat dreta de la façana, i una finestra quadrada. Al nivell del primer pis, trobem dues obertures, una d'elles més gran, situada sobre la porta d'entrada, amb porta de doble batent i balcó amb barana, i al part esquerra, una finestra més petita, rectangular. A la façana posterior, aquestes cases presenten quatre finestres quadrades o verticals, en la majoria dels casos alineades simètricament (dues a la planta baixa i dues al pis), tot i que en alguns casos, alguna d'aquestes obertures està desplaçada respecte de l'eix de simetria. | 08020-26 | Carrer Sant Cristòfor 1-3-5-7-9-11 (Barri de la Rectoria) | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquest carrer es va conformar entre els anys 1830 i 1850. | 41.3297100,1.9438200 | 411617 | 4575897 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33893-foto-08020-26-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | El fet que les cases que conformen aquest carrer presentin la mateixa tipologia arquitectònica dota al carrer d'unitat estètica i urbanística pròpia. Així, les cases que presenten aquesta tipologia en aquest carrer són les número 1-3-5-7-9 i 11, mentre que la darrera, amb el número 13, és la masia de Cal Traginer (veure fitxa 95). | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33962 | Cal Traginer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-traginer | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Masia de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta, a la planta baixa, dues portes d'accés: la principal, situada a la part central, d'arc escarser molt rebaixat, amb porta a doble batent, amb una finestra quadrada amb ampit a banda i banda; i una segona porta d'entrada rectangular, més moderna, situada a la part esquerra de la façana. A nivell de primer pis hi ha tres finestres quadrades amb ampit situades simètricament sobre les obertures del pis inferior, a excepció de sobre la porta d'entrada moderna, ja descrita. Al capcer de la façana, a nivell de les golfes, hi ha un ull de bou. La superfície de la façana és de color marró. | 08020-95 | Carrer Sant Cristòfor, 13 | L'any 1849 apareix documentada la víuda del Traginé. Existeix també una rajola de la casa amb la data de 1852. Les reformes que confereixen a aquest immoble el seu aspecte actual són de l'any 2002. | 41.3298000,1.9440800 | 411639 | 4575907 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33962-foto-08020-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33962-foto-08020-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33962-foto-08020-95-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34198 | Carrer Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-domenec | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 2 al 40. Destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-est en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat) i un portal de cotxera. A sobre de la porta un balcó de poca volada i baranes simples o en espirall i una o dues finestres tancant la composició del segon pis. | 08020-331 | Carrer Sant Domènec (números parells) | 41.3290300,1.9440700 | 411637 | 4575821 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34198-foto-08020-331-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34197 | Carrer Sant Eudald | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-eudald | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 2 al 26 del carrer Sant Eudald. A la part posterior queden delimitades pel Passatge de Balmes. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. A l'extrem sud est del carrer, Cal Xanco permet apreciar l'amplada dels edificis, ja que aquest per tenir aquesta posició té la façana al costat ample del cos de l'habitatge. | 08020-330 | Carrer Sant Eudald (números parells del 2 al 26) | 41.3323300,1.9240800 | 409969 | 4576208 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34197-foto-08020-330-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34285 | Carrer Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-francesc | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells, del 2 al 42, del carrer Sant Francesc. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). A vegades poc existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. | 08020-412 | Carrer Sant Francesc, números del 2 al 42 | 41.3341600,1.9096800 | 408766 | 4576426 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34285-foto-08020-412-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34285-foto-08020-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34285-foto-08020-412-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 157,14 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/