Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34286 | Carrer Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-jaume | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | La casa situada al número 7 d'aquest carrer ha estat profundament modificada a nivell de façana, i no s'ajusta completament a l'estètica de la tipologia de les cases restants. | Alineació de cases adossades a la banda dels números senars, de l'1 al 15. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud-oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres d'una o dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte o amb arc rebaixat). Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, són de poca volada i baranes simples o en espirall. A diferència d'altres carrers de característiques arquitectòniques similars, al carrer Sant Jaume no hi ha cap casa que presenti portal de cotxera. D'entre tots els immobles d'aquest carrer destaca la casa situada al número 3, doncs és la única que té la porta d'entrada amb arc rebaixat i emmarcat, i balcó amb barana de ferro forjat a l'alçada del primer pis. | 08020-413 | Carrer Sant Jaume, números de l'1 al 15 | 41.3347200,1.9209500 | 409710 | 4576477 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34286-foto-08020-413-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34286-foto-08020-413-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34286-foto-08020-413-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34291 | Casa al carrer Teodor Bosch, 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-teodor-bosch-15 | XX | Alguns elements de la façana, com el portal d'entrada, són reformats, i d'altres, afegits, com la imatge de la Verge feta amb rajoles. | Casa isolada de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a quatre vessants, cadascun dels quals està format per una teulada més petita a doble vessant, seguint l'estil vienès. La façana principal, orientada a llevant, presenta les obertures ordenades simètricament. Així, el portal d'entrada es troba al centre de la planta baixa; és d'arc de mig punt i presenta un marc fet amb blocs irregulars de pedra, modern. A la part superior presenta una petita teuladeta de teula àrab de tres tremujals. A cada costat de la porta hi ha una finestra igualment d'arc escarcer, de doble batent. A nivell del primer pis hi ha dues finestres d'arc de mig punt, situades simètricament sobre les finestres de la planta baixa, entremig de les quals hi ha una imatge de la Mare de Déu feta amb rajoles blaves i blanques. Finalment, al capcer de la façana, a nivell de les golfes, hi ha dues finestres d'arc de mig punt, de petites dimensions, ara tapiades. Cal destacar les cantoneres de l'edifici, fetes amb falsos carreus de color gris, que contrasten amb el color blanc de la superfície de les façanes. A la part posterior, la casa te adossat un cos de planta rectangular, modern, fruit d'una ampliació posterior, sense interès patrimonial. Una tanca baixa separa l'immoble de la via pública. | 08020-418 | Carrer Teodor Bosch, 15 | 41.3338900,1.9212200 | 409732 | 4576384 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34291-foto-08020-418-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34291-foto-08020-418-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33894 | Cal Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vidu | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Antiga masia de grans dimensions amb annexos que conserva la unitat arquitectònica a la seva façana sud, mentre que amb el pas del temps la façana nord ha estat compartimentada en diversos habitatges de dimensions més reduïdes. L'edifici és de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lela a la façana. Així, la façana sud presenta tres portes d'entrada, rectangulars; la principal està situada aproximadament en mig de la façana, amb tres finestres verticals a la dreta i una a l'esquerra. Les altres dues portes no estan a peu de carrer, sinó que una d'aquestes es troba igualment a la planta baixa, però lleugerament elevada respecte al nivell del terra, fet que fa que s'hi hagi d'accedir per una escala, i l'altra es troba a sobre d'aquesta, ja al pis de dalt, on s'hi accedeix igualment per una escala. Al primer pis, a banda d'aquesta porta d'accés, hi trobem cinc finestres quadrades a la dreta de la porta, i una petita finestra, més elevada, a l'esquerra. Entre les cinc finestres del pis, aproximadament cap al centre de la façana, hi ha un rellotge de Sol (veure fitxa 389). La façana lateral oest de l'edifici fa cantonada amb una casa diferent, que té, a la planta baixa, un annex que fa la funció d'aparcament, i davant de la façana ja descrita, i adossat a aquest annex, unes altres edificacions fetes de pedra i maó amb teulada a un sol vessant que tenen una funció de magatzem per a guardar eines i altres objectes. La façana lateral est de l'edifici presenta tres portes més d'accés a l'interior de l'immoble, dues a peu de carrer i una altra a nivell del primer pis, per la qual s'hi accedeix per una escala d'obra. Aquesta porta té una finestra a cada banda, i es correspon amb un altre habitatge. De l'interior de la casa és d'interès l'embigat de fusta del sostre dels pisos, que és original. Pel que fa a la façana nord, com ja s'ha indicat, actualment es correspon amb la divisió interior d'aquesta meitat de la masia en tres habitatges, cadascun amb la seva porta d'accés, però amb les finestres de la planta baixa i les del pis lleugerament desordenades respecte els corresponents eixos de simetria. | 08020-27 | Carrer de Cal Vidu, 4 | 41.3361400,1.8991900 | 407891 | 4576657 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33894-foto-08020-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33894-foto-08020-27-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34319 | Cal Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-joana | XIX | Habitatge d'estil popular conformat per un edifici de planta rectangular, amb planta baixa i pis i teulada de teula àrab a un sol vessant, un annex per a usos agrícoles adossat a l'extrem dret de l'edifici principal i un pati o era oberta a l'aire lliure. La façana de l'edifici principal presenta una composició simètrica de les obertures, amb dues portes d'entrada amb arc rebaixat a la planta baixa. La porta de la banda esquerra de la façana té intercalades dues finestres rectangulars, una d'elles protegida amb reixa de ferro forjat. Al nivell del primer pis, hi ha quatre finestres rectangulars sobre les obertures de la planta baixa, destacant la finestra situada sobre la porta del costat esquerre de la planta baixa, que presenta barana de ferro forjat. Situat entre les dues finestres centrals del primer pis hi ha un rellotge de Sol. L'edificació agrícola annexa situada a la dreta de l'edifici d'habitatge és una senzilla construcció d'una sola planta amb teulada de teula àrab a un sol vessant, on destaca el portal d'entrada, d'arc rebaixat amb emmarcat de maó vist. La superfície de les façanes de les dues edificacions està encalada. El pati o era obert a l'aire lliure forma un recinte que tanca el conjunt. | 08020-446 | Carrer de Gavà, 1 | 41.3336200,1.9224000 | 409830 | 4576353 | 1800 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34319-foto-08020-446-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34319-foto-08020-446-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34320 | Rellotge de Sol de Cal Joana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-joana | Rellotge de sol vertical pintat sobre l'encalat de la façana principal de Cal Joana, representat en forma circular dins un marc quadrat. El quadrant del rellotge presenta el fons de color blanc trencat, amb decoracions blaves ondulants a les cantonades. El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color ocre, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat. L'interior del cercle devia contenir les xifres horàries, avui desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és d'un color més fosc que la resta. A la part superior conserva el gnòmon. | 08020-447 | Carrer de Gavà, 1 | 41.3336200,1.9224000 | 409830 | 4576353 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34320-foto-08020-447-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 33897 | Can Grau del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-grau-del-coll | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | La façana principal de l'edifici històric ha patit l'adhesió de la casa de nova construcció. | Masia formada per diversos cossos arquitectònics adossats a l'edifici principal. És de planta rectangular amb planta baixa i pis i teulada a doble vessant, per bé que cal destacar el fet que l'alineació original d'aquest edifici s'ha vist modificat modernament, ja que s'observa que el vessant nord-oest està escapçat, essent molt més curt que el sud-est, que es conserva encara tal com era originàriament. Aquesta mutilació es tradueix també a la façana principal, a la qual s'ha adossat una edificació posterior a la meitat esquerra. Així doncs, a la façana de l'edifici original es conserva, a nivell de planta baixa, el portal d'entrada, d'arc de mig punt adovellat, amb porta de fusta de doble batent. A la dreta d'aquest portal hi ha una altra porta d'entrada, realitzada més modernament, que és la utilitzada actualment per accedir a l'interior de l'immoble. Aquesta porta presenta un arc escarser, i el marc presenta un arrebossat d'un color grisós que la distingeix de la resta de la façana, probablement per denotar que es tracta d'un element no original. A la dreta d'aquesta porta moderna hi ha una finestra rectangular amb el muntant esquerre i la llinda feta amb blocs de pedra, mentre que el muntant dret està recobert amb un arrebossat de color grisós, a l'igual que la porta ja descrita. Destaca, al llindar de la finestra, una inscripció amb l'anagrama en lletres llatines 'IHS', corresponent a l'abreviatura del nom grec de Jesucrist . Al costat d'aquest anagrama hi ha les xifres '1622', corresponents a una data escapçada, probablement l'any de construcció del mas o bé d'alguna reforma. A nivell del primer pis trobem, sobre el portal adovellat anteriorment descrit, una finestra rectangular, els muntants de la qual estan fets amb blocs rectangulars de pedra, ben tallats, que sobrepassen l'obertura per la part inferior, fet que denota que originàriament hi havia una porta, la qual segurament donava a un balcó, que va ser paredada parcialment per reconvertir-la en l'actual finestra. A la dreta d'aquesta finestra trobem una obertura petita i estreta, probablement una espitllera o un espiell, i encara a la dreta hi ha una altra finestra, situada simètricament sobre la porta d'entrada moderna, abans esmentada. A l'extrem dret de la façana hi ha dues petites finestres d'arc de mig punt emmarcades amb maó, una de les quals està tapiada i reconvertida en una fornícula, a l'interior de la qual hi ha una petita estàtua, moderna, reproducció de la Mare de Déu de Montserrat, mentre que la finestreta del costat està tapada senzillament amb un vidre. La cornisa de la teulada presenta decoració feta amb peces d'argila cuita disposades en forma de dents de serra. Cal destacar, a la façana posterior de l'edifici principal, una finestra geminada d'estil gòtic que conserva, com a part original de la mateixa, únicament els arcs. Com ja s'ha indicat anteriorment, al sector sud-oest de l'edifici principal s'adossa un altre casa, moderna, que ha mutilat la meitat de la façana. Aquest edifici no presenta interès patrimonial. Des de la cantonada sud-oest d'aquest edifici de nova planta, però, arrenca el mur del baluard que tanca la finca, del qual cal destacar el portal d'entrada, d'arc carpanell. | 08020-30 | Carrer de Sant Climent, 1 | El Mas ha tingut varis noms: Mas Mestre, s'esmenta al capbreu de 1391. El propietari havia estat Petro Magistiri (Pere Mestre), documentat l'any 1314, i propietari important del Baix Llobregat al servei de Guillem de Durfort. El segle XVI apareix com l'hostal del Girona. A finals d'aquest segle apareix com Hostal Albareda. A partir de 1597 apareix en la propietat dels Grau del Coll. | 41.3322100,1.9438400 | 411622 | 4576175 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33897-foto-08020-30-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al jardí de la masia es conserva un monòlit de pedra calcària rectangular desplaçat de la font de Puig-Voltó, amb la inscripció 'FONT PUIG·VULTÓ. 1935. Propietat Romagosa'. A l'altra banda del camí, es conserva la pallissa i altres annexos de la masia. | 93|94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 34308 | Carrer de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-santa-eulalia | Cal dir que l'evolució històrica del propi carrer ha transformat la gran majoria de les vivendes d'aquest carrer, per bé que les esmentades conserven els trets estilístics originaris. | Alineació de cases adossades a la banda dels números parells del 14 al 26 del carrer de Santa Eulàlia. A la part posterior queden delimitades per patis interiors o bé pels edificis que formen part del Carrer dels Esports. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb arrebossat, recte). Les composicions de les façanes són senzilles amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dos o tres obertures al pis, tot en un mateix plànol sense concessions decoratives ni de volums. | 08020-435 | Carrer de Santa Eulàlia, 14-26 | 41.3368400,1.9187600 | 409530 | 4576714 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34308-foto-08020-435-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34308-foto-08020-435-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34308-foto-08020-435-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 33924 | Carrer de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-salut | XX | Barri d'habitatges aïllats, no entre mitgeres, conformat pels números 7 al 12 del carrer de la Salut, a la zona de Cal Vidu. Es tracta de cases d'estil noucentista, de composició arquitectònica senzilla. En la seva majoria són edificis de planta quadrada o rectangular amb teulada a quatre vessants. Tenen un sol pis, és a dir, una planta baixa. Totes aquestes cases disposen d'un petit terreny al seu voltant i estan tancades per un mur que les separa del carrer i les aïlla entre elles, a mode de baluard. La façana principal d'aquests habitatges presenta una composició molt senzilla, formada per una porta central, bé d'arc carpanell, bé d'arc de mig punt o bé simplement rectangular, flanquejada per una finestra a cada costat, amb la mateixa decoració que la porta. La majoria d'aquestes cases tenen portes i finestres laterals que donen accés al jardí o terreny que envolta l'immoble. | 08020-57 | Carrer de la Salut (Cal Vidu) | Aquestes cases foren construïdes entre els anys '20 i '30 del segle XX. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, a la casa ubicada al número 1 del carrer de la Salut s'hi va instal·lar, durant la Guerra Civil (1936-1939), el comandament militar, raó per la qual aquesta casa és coneguda com 'El Mando'. | 41.3277700,1.9358100 | 410944 | 4575690 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33924-foto-08020-57-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), apareix el conjunt de Cal Vidu. | 106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33969 | Escultura 'Mare i filla' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-mare-i-filla | JORGENSEN, Sune; BLOMEFIELD, Tom (2004): 'Mestres escultors de Zimbabwe i les seves obres'. Ajuntament de Begues - Humana. | XXI | Escultura exempta tallada sobre pedra Springstone. Representa una dona adulta que passa el braç esquerre per sobre l'espatlla d'una nena, en aquest cas, la seva filla. La superfície del cap, peus i mans de les figures presenten la pedra polida, de color negre, mentre que pel que fa als vestits, llargs, la pedra no està polida i presenta un to grisós. L'escultura té unes dimensions de 98x46x28 cm. | 08020-102 | Carrer del Bosc (pati de llar d'infants de Begues) | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3318500,1.9242500 | 409982 | 4576155 | 2003 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33969-foto-08020-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33969-foto-08020-102-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Square Chikwanda | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 34290 | Carrer del Carme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-carme | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XVIII | Alguns dels habitiges d'aquest carrer presenten signes de degradació. | Carrer conformat pels habitatges situats als números 1, 9 i 11 al 21. La major part d'aquestes edificacions són d'estil popular o rural. Es tracta, així, de cases entre mitgeres, de planta rectangular, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener paral·lel a la façana principal. De composició arquitectònica senzilla, les façanes presenten, en la major part dels casos, un ample portal d'entrada d'arc rebaixat, utilitzat en el passat per a l'entrada de carros i tartanes, i una o dues finestres a cada costat. A nivell de primer pis, solen tenir dues finestres, habitualment la situada sobre el portal d'entrada presenta balcó amb barana de ferro forjat. Per acabar, cal fer esment de l'edifici situat al número 1 d'aquest carrer, un magatzem d'un estil modernista molt senzill, de planta quadrada i teulada de teula àrab a doble vessant, amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta, com a únic tret decoratiu, el portal d'accés, d'arc carpanell molt rebaixat, de maó vist, decorat a la part superior dels muntants amb una composició romboide igualment de maó vist. | 08020-417 | Carrer del Carme, números1, 9, i 11 a 21 | El carrer del Carme és, juntament amb el passatge de Sant Martí, l'altre carrer històric que conforma el nucli del barri de Begues conegut com a Raval de Sant Martí (veure apartat 'Història' a la fitxa 416). | 41.3329600,1.9226300 | 409848 | 4576280 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34290-foto-08020-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34290-foto-08020-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34290-foto-08020-417-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007) apareix el Raval d'en Martí. | 98|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33970 | Escultura 'Sense títol' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-sense-titol | XXI | Escultura tallada en pedra (òpal) representa un personatge femení dempeus, amb un vestit i una falda, tallada sobre l'escorça de la pedra, a l'igual que els cabells. El cap està inclinat a la dreta, el braç esquerre està plegat sobre la cintura, mentre que amb el dret s'agafa la faldilla. El vestit presenta una superfície llisa, mentre que la faldilla està decorada amb estries. Únicament el rostre i la mà dreta estan tallades en pedra polida, de color negre. | 08020-103 | Carrer Àngel Guimerà, 15 | Aquesta escultura procedeix d'un conjunt d'exposicions que es van realitzar a diversos municipis del Parc del Garraf durant la tardor-hivern dels anys 2004-2005, que tenien l'objectiu de mostrar les obres de diversos escultors de Zimbabwe. | 41.3307300,1.9222200 | 409811 | 4576033 | 2003 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33970-foto-08020-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33970-foto-08020-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Colleen Madamombe | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34172 | Forn de calç de Cal Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-montau | XIX-XX | Envaït per la vegetació i amb alguna part de l'edificació en procés d'enrunament. | Forn de calç de base circular excavat en part al subsòl. La paret frontal de l'estructura està feta amb parament de mamposteria, la part lateral, i amb parament de paret antiga el sector central. A la part superior de la paret s'observa una alineació de forats, suposadament per encaixar bigues que conformarien una estructura constructiva davant de l'actual. Els blocs de pedra calcària irregular que componen la resta del forn estan lligats amb morter de calç i sorra. La cavitat on es produïa la combustió està construïda en forma d'olla, de manera que la part més ampla de l'edificació és la zona del mig. El seu diàmetre és de 12 metres aproximadament. A la base del cos central hi ha la boca per on s'alimentava el foc, feta amb una volta de pedra. Actualment el forn és cobert per una vegetació força espessa, que en dificulta l'observació precisa. | 08020-305 | Carretera BV 2411, punt quilomètric 13,5 | 41.3274100,1.9169200 | 409363 | 4575669 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34172-foto-08020-305-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34172-foto-08020-305-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-19 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34321 | Corral Petit Canigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-petit-canigo | L'edifici està en un estat molt avançat d'enrunament. | Corral de planta rectangular en un estat molt avançat d'enrunament, que ha patit nombroses modificacions estructurals al llarg del temps. No conserva la teulada, que era a un sol vessant. Totes les parets de l'edifici han patit diversos graus de destrucció, de manera que la que conserva una estructura més íntegra és la del costat sud-oest. És en aquest mur on es pot apreciar la inclinació del vessant del sostre desaparegut, així com la porta d'accés original, d'arc rebaixat, i encara, a la línia de cornisa, els forats de l'embigat original del sostre. Destaca també en aquest mur les cantoneres, fetes amb blocs de gres vermell. La resta de la superfície d'aquesta façana està encalada. Al mur oposat hi ha dues portes rectangulars, practicades en època recent; una d'elles feta en un cos adossat a l'edifici original, avui totalment enrunat. A partir de l'observació en fotografies aèries, es pot deduir que el corral té un perímetre d'uns 54 m, ocupant una àrea d'uns 60 m2. | 08020-448 | Carretera BV-2041, quilòmetre 7,8 | 41.3267500,1.9476100 | 411930 | 4575565 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34321-foto-08020-448-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir al bé, ja que es troba al recinte d'una propietat privada. | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34219 | Hotel Restaurant Petit Canigó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-restaurant-petit-canigo | XX | En procés d'enrunament i molt danyat pel vandalisme. | Edifici ubicat a peu de carretera, encaixat a la vessant de la muntanya. És de grans dimensions i presenta un nombre elevat d'estances, cossos edificats i annexes, tot en coherència amb un projecte predeterminat. La construcció queda centrada a nivell de façana amb un pati elevat al primer pis, on destaquen elements propis del noucentisme, com les balustrades i les boles de decoració o l'ús de la ceràmica majòlica en les arcades. El volum de tota l'edificació no és regular, les façanes dels diferents cossos tenen entrades i sortides depenent de la part que es tracti, povocant un ritme d'irregularitat característic. L'accés al recinte es fa per les façanes laterals, a llevant l'entrada dona a un pati on es troben els annexos dedicats als serveis que tenia l'hotel. Des d'allà s'accedeix a les parts més nobles de l'edifici, on cal destacar els elements de suport com les columnes de ferro que aguanten les bigues de fusta que delimiten les crugies. També destaquen les finestres lobulades, les portes tripartites amb vitralls i els paviments hidràulics. | 08020-352 | Carretera Gavà - Avinyonet, 1 | Va ser construït l'any 1927 per Jaume Petit com a hotel-restaurant, allotjant en alguns períodes una colònia de sords muts. | 41.3344600,1.9495900 | 412106 | 4576419 | 1927 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34219-foto-08020-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34219-foto-08020-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34219-foto-08020-352-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34298 | Puig Moltó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-molto | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XV | El mas està enrunat i envaït per la vegetació. | Conjunt d'edificacions en estat ruïnós, pertanyents a l'antic mas de Puig Moltó. Davant de la façana principal destaca una era. Presenta diferents cossos, el primer al que s'accedeix des de l'era sembla un corral o pati tancat amb les parets de mamposteria lligada amb morter de calç. La resta de cossos són de difícil identificació degut al seu estat. En general destaca les arcades (avui tapiades) fetes amb pedra de gres, iguals que els emmarcaments d'algunes finestres. Resulta igualment interessant les restes interiors de revestiments policromats. | 08020-425 | Carretera de Begues a la Plana Novella | Aquest antic mas apareix documentat ja al capbreu de l'any 1458 amb el nom de Mas Puigvoltor, com a propietat de Bernat Vendrell, home soliu. El mas torna a aparèixer documentat als fogatges de 1497 i de 1515. Dels anys 1566 a 1838 consten els bateigs dels Petit de Puigvoltor. Al capbreu de 1595 el mas consta com a propietat de Jaume Petit, i se'ns diu que limita a l'est amb el mas Torra, al sud amb l'honor de Montserrat Vendrell, dit La Troneda; a l'oest amb l'honor del Mas Garau i amb la tinença d'en Rocafort; i al nord amb el Mas Ferrer i el Mas Stanyol. L'any 1756 consta com a propietat de Ramon Petit de Puigvoltor, i el 1849 és conegut com a Casa Puigmoltó. Puig Moltó és un dels masos que apareixen documentats en el salpàs de l'any 1880. Cap a l'any 1900 aproximadament, Joan Romagosa compra el mas Puigmoltó a Josep Petit Ferrer. Actualment està en ruïnes, tot i que se sap que als voltants de l'any 1935 encara estava dempeus. A dia d'avui no s'ha efectuat cap intervenció arqueològica sobre les restes d'aquest mas històric. | 41.3168200,1.9210200 | 409691 | 4574490 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34298-foto-08020-425-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34298-foto-08020-425-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34298-foto-08020-425-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | En el dintell d'una finestra hi ha la data de 1789 i en una paret de ciment la data de 1916. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 34206 | Fossar de la guerra civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fossar-de-la-guerra-civil | XX | Espai ubicat a l'angle nord del cementiri de Begues on van ser enterrats tretze soldats republicans morts a l'hospital de sang de l'antic hotel Sant Rafel. Es tracta d'un espai rectangular on s'ha col·locat una peanya metàl·lica de planta rectangular que serveix de terrari per plantar un arbre (l'arbre de la mort). A terra, dues plaques metàl·liques recullen una dedicatòria i el relat del fet esdevingut l'any 1938, que són aquests: '... Als soldats desconeguts de la República caiguts en defensa de les llibertats'. 'L'hivern de l'any 1938 a l'antic hotel Sant Rafel, condicionat aleshores com a hospital de sang, van morir tretze soldats republicans. Van ser enterrats al cementiri del poble de Begues, ignorant-se fins avui els seus noms i orígens. 1 de novembre de 1999, in memoriam...' | 08020-339 | Cementiri de Begues | 41.3361400,1.9185500 | 409511 | 4576637 | 1938 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34206-foto-08020-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34206-foto-08020-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34179 | Creu del Montau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-montau | XX | Creu ornamental de 2,14 m d'alçada x 1,08 m d'amplada, situada sobre la fita de formigó d'un punt geodèsic. Està feta amb passamans de ferro de 5 cm d'amplada que configuren el contorn de la creu, que queda buida a l'interior. Dues tires de ferro van des de la base, de l'interior de la part vertical de la creu fins els braços o part transversal. Destaca una placa metàl·lica, del mateix material que la creu, col·locada a la part inferior amb la inscripció '1975'. | 08020-312 | Cim del Montau | 41.3315900,1.9179400 | 409454 | 4576132 | 1975 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34179-foto-08020-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34179-foto-08020-312-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Marca el límit de terme amb Olesa de Bonesvalls. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33869 | El Pedró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pedro | VIÑAS, J. et alii (2000). 'Inventari del patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues'. 1res Jornades d'Estudi del Patrimoni del Baix Llobregat. Consell Comarcal del Baix Llobregat, p. 175. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | El puig del Pedró, de 473 msnm, es situa a llevant del municipi, entre la riera de Begues i la carretera BV-2041. Està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. | 08020-2 | Cim del Pedró | Segons la publicació de J. Viñas et alii (2000), al puig del Pedró s'emplaçaria un possible enclavament d'època ibèrica. Durant la revisió de la Carta Arqueològica es va poder comprovar l'existència, en la part més elevada del turó, d'algun fragment de ceràmica d'època ibèrica molt erosionada i de pasta oxidada. | 41.3252000,1.9446000 | 411676 | 4575396 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33869-foto-08020-2-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 33877 | Puig Castellar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-castellar | GIRÓ ROMEU, P. (1964-1965). 'Noticiario de Arqueología de Cataluña y Baleares. Puig Castellar'. Ampurias, XXVI-XXVII. Barcelona, p. 265. SOLÍAS ARÍS, J. M. (1982). El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana. Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. BLASCO, A.; BAÑOLAS, L. (1989). 'El Puig Castellar de Begues. Aspectes cronològics'. Pre-actes de les I Jornades d'Arqueologia del Baix Llobregat. Castelldefels, p. 221-223. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | El puig Castellar, situat entre el camí de Begues a la Plana Novella i el torrent Moltó, a l'oest, i les Planes de Can Roure, a l'est, està ocupat per un bosc esclarissat de pi blanc i garriga. Al cim del puig s'hi emplaçaria un possible assentament d'època ibèrica. A dalt del turó del Puig Castellar hom hi pot veure restes d'edificacions en pedra seca i abundants fragments de ceràmica ibèrica. Les restes ibèriques es poden concretar en la presència d'un mur molt embardissat i molt perdut. S'hi veuen restes d'antigues excavacions clandestines. | 08020-10 | Cim del puig Castellar | Actuacions d'afeccionats i clandestins. El mes de gener de l'any 1988 un afeccionat efectuà una excavació que fou aturada pel Servei d'Arqueologia. Durant la revisió de la carta arqueològica, l'any 2004, s'hi van poder observar alguns fragments ceràmics d'època ibèrica molt erosionats. | 41.3203300,1.9236500 | 409916 | 4574876 | 08020 | Begues | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33877-foto-08020-10-3.jpg | Legal | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 81 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34190 | Mas Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-grau | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | En procés de restauració.Els corrals han estat adaptats com estudi i part de l'habitatge. La reforma ha comportat l'elevació del mur perimetral modificant la proporció general. | Es tracta d'una pleta per a guardar el ramat que segueix una tipologia característica del Garraf. L'edifici té un seguit de construccions baixes adossades amb una tanca que protegeix el ramat, de la qual sobresurt el volum destinat a l'habitatge del pastor, situat al primer pis. E l mas es configura amb dos edificis, un principal i un a ponent que queden tancats per la seva part davantera per un baluard de pedra de planta rectangular que dona lloc un recinte interior. El cos principal, molt més alt que la resta de l'edificació, té teulada a dues vessants amb el carenat perpendicular a la façana. Els paraments són de pedra (mamposteria) lligada amb morter de calç o ciment. A la planta baixa hi ha la porta principal tancada amb llindar arquejat de maó en sardinell. Tres finestres (una a l'esquerra i dues a la dreta de la porta) conformen les obertures al primer pis. Al segons pis s'obren tres finestres amb ampit modern. El coronament de la façana està feta amb pedra disposada de manera regular en línia. Les parets laterals, en canvi, es coronen amb una doble línia de teulades invertides dividida per rajola borda. La part de darrera d'aquest primer edifici té una porta a la planta baixa i tres finestres al pis, tot disposat simètricament. Les cantoneres disposen de carreus de pedra i la paret de llevant ha estat arrebossada amb ciment modern. El segon edifici té teulada a una sola vessant, tres arcades de la mateixa pedra i una porta lateral. A la part de llevant hi ha una altra obertura per accedir-hi des de l'exterior. | 08020-323 | Coll Fe | Apareix en un capbreu de 1595 amb el nom de Mas Garau. Forma part del Mas de la Parellada, propietat de Bartomeu Petit. Limita amb el Mas Puigvoltor. | 41.3309500,1.9205000 | 409667 | 4576059 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34190-foto-08020-323-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34232 | Creu del Coll Fe / Coll-Fé / Coll-Fer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-coll-fe-coll-fe-coll-fer | XX | Creu de terme moderna, que es fonamenta en una base de formigó de cos prismàtic rebaixat amb motllures a les cantonades. Té una alçada de 70 cm, una base inferior quadrada de 70 cm, i la cara superior de 50 cm. A les quatre cares de la bases hi ha la inicial del punts cardinals. A la cara sud es pot llegir la inscripció sobre rajoles ceràmiques policromades: ' Creu de Coll Fe. Per conservar la memòria d'aquesta creu de terme en el camí de Sitges, Olivella i Ribes'. El braç vertical de la creu o 'stipes' amida 1,37 m i neix de la base de formigó, està tornejat en un punt mig i una de les cares de la part superior està gravada amb els símbols cristians del peix i una creu. El braç horitzontal o 'patibulum' amida 50 cm i en un dels seus extrems té marcada la data '2000'. | 08020-365 | Coll Fe | 41.3170000,1.9084300 | 408638 | 4574523 | 2000 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34232-foto-08020-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34232-foto-08020-365-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34108 | Avenc de les Terradelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-terradelles | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Malmès per l'abocador metropolità d'escombraries del Garraf | Avenc de 28 metres de profunditat màxima i boca circular de 2 m de diàmetre que avui es troba cobert per l'abocador del Garraf. La boca condueix a un pou de -20 m a la base del qual s'obren dues galeries assentades sobre sengles diàclasis. La primera d'elles arriba als 6 m de longitud, amb una base en pendent de 25 graus molt concrecionada. La segona galeria baixa fins als -28 m en pendent de 40 graus, acabant en una sala idèntica a la primera. En aquesta sala poden apreciar-se tota classe de formacions litogèniques. A l'extrem nord d'aquesta sala existeix una perforació impenetrable per la que sorgia un volum important d'aigua. | 08020-241 | Coll Sostrell | Explorat per primera vegada per M. Faura i Sans. L'any 1974 hi morí l'espeleòleg Xavier Claramunt a causa d'una explosió del gas metà acumulat en el seu interior i causat per la fermentació de les escombraries de l'abocador.. | 41.2945400,1.9286300 | 410298 | 4572008 | 08020 | Begues | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34300 | Corral d'en Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-den-romagosa | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XX | De l'edifici original tan sols es conserva l'antic corral i la tanca que envolta el recinte; així i tot, aquesta presenta alguns signes de degradació que han estat subsanats amb la recent restauració de l'immoble. L'antiga vivenda és, avui, un edifici de nova planta. | Edifici de tipologia popular, d'una gran senzillesa, que consta d'un edifici utilitzat com a vivenda, i un corral. La part de la vivenda, de molt petites dimensions i planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant és de nova planta, i substitueix a que hi havia antigament, de manera que no té valor patrimonial. La part del corral és la que es conserva de l'immoble històric. És aquesta una construcció de planta rectangular feta de pedra, amb teulada de teula àrab a un sol vessant. Un mur de tanca de pedra, també original, envolta el recinte. | 08020-427 | Corral d'en Romagosa | Aquest corral fou reconstruït l'any 2004 respectant l'estructura original de l'edifici. | 41.3043000,1.8917200 | 407221 | 4573130 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34300-foto-08020-427-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34203 | Cal Xepis / Cal Gepis / Cal Jepis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xepis-cal-gepis-cal-jepis | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | S'observen alguns desperfectes a l'ancalat de la façana principal, així com l'enrunament del sostre en algun petit annex. | Masia tancada amb baluard, al qual s'accedeix per un portal de factura moderna. L'edifici principal té teulada simètrica a dos vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament és de paredat antic lligat amb morter de calç. La façana principal presenta porta d'entrada i un balcó a sobre. Les obertures són asimètriques. La majoria d'annexes són moderns. | 08020-336 | Davant del carrer Sant Oreste | El mas s'esmenta al salpàs de l'any 1880. | 41.3321000,1.9240000 | 409962 | 4576183 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34203-foto-08020-336-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34295 | Sínia de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-lalzina | Les estructures de la sínia estan pràcticament enrunades i en gran part envaïdes per la vegetació. | Sínia de rec de grans proporcions formada per diversos elements: - Un pou de planta quadrada, de 1,20m de costat i de profunditat indeterminada, que s'eixampla a la part inferior. Està fet de blocs de pedra arrebossat amb morter de calç i presenta diverses refeccions posteriors fetes amb maó. - Una estructura edificada de planta quadrada d'uns 3 metres d'alçada situada sobre el pou, de funció indeterminada, a causa de trobar-se el sostre enrunat i l'interior altament degradat. - La sínia pròpiament dita, l'únic element de la qual es conserva és un eix de ferro de 4 metres de longitud disposat verticalment, amb una roda dentada a la part superior. L'extrem inferior de l'eix està encaixat en un basament de maó que es recolza directament a terra, mentre que l'extrem superior està encaixat en una biga de ferro d'uns 5,50 metres de longitud, disposada horitzontalment i encaixada pels seus extrems a la part superior de dos pilars quadrats de maó arrebossats amb ciment que recolzen directament a terra i que, segons sembla, serien també per suportar un sostre que cobriria el conjunt i que s'adossaria a l'estructura edificada sobre el pou, abans descrita. - Un dipòsit d'aigua de planta rectangular fet de pedra i arrebossat amb ciment, cobert amb un sostre ondulat de maó pla, també arrebossat amb ciment, que presenta un petit forat de canalització a la paret sud-est. Tot el conjunt ocupa un àrea d'uns 178 m2. | 08020-422 | Disseminat a l'est de la urbanització Bon Solei II | 41.3375900,1.9352500 | 410911 | 4576781 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34295-foto-08020-422-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34295-foto-08020-422-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34295-foto-08020-422-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 33899 | Can Rigol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rigol | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit BONDIA I DOMPER, M. ROSA; SOLANS I RODA, CONCEPCIÓ (1994): 'Terra i homes a Begues (Poble mil·lenari)', p. 51. | XVI | L'edifici ha patit algunes reformes a l'interior que han modificat alguns dels espais arquitectònics originals, a causa de la restauració. | Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, amb algunes edificacions annexes. La façana principal presenta una distribució senzilla de les obertures: a la planta baixa, un ample portal d'entrada al centre, d'arc escarser adovellat, i amb els muntants fets de blocs rectangulars de pedra, al costat esquerre del qual s'estén un pedrís de basament de ciment i rajoles d'argila cuita a la superfície, que arriba a la cantonada de la casa. Sobre aquest pedrís, a la paret, s'obre una finestra quadrada, senzilla. A la dreta del portal d'entrada hi ha una altra porta, més estreta, d'arc rebaixat, sense marc ni decoració de cap tipus. A nivell del primer pis, la façana està centrada per una porta amb balcó i barana de ferro forjat, molt senzilla, situada simètricament sobre la porta d'entrada. A l'esquerra d'aquesta obertura hi ha una altra finestra, situada també simètricament sobre la finestra situada a la banda esquerra de la façana del pis inferior. Aquesta presenta arc rebaixat i ampit. Entre aquesta finestra i la porta del balcó hi ha un dels dos rellotges de sol de Can Rigol (veure fitxa 393). A la dreta de la mateixa porta trobem una altra finestra de les mateixes característiques que la del cantó oposat. La superfície de la façana és llisa, i presenta un arrebossat de color blanc. La façana posterior de l'edifici és encara més senzilla que la principal, presentant únicament tres finestres a l'alçada de la planta baixa, les dues més grans a nivell de terra, i una sola finestra quadrada a nivell del primer pis. A la dreta de la façana hi ha una porta d'entrada a l'immoble, a la qual s'hi accedeix pujant una escala de quatre esglaons. A la façana sud-oest s'observa la presència d'un segon rellotge de sol (veure fitxa 394). A l'interior de l'edifici destaquen els embigats de fusta del sostre, originals, i molt especialment un cup de boca quadrada que hi ha a l'entrada de la casa, al costat del qual es conserva una antiga premsa de raïm, de cargol. També a la planta baixa es conserva algun paviment original de rajoles d'argila cuita amb decoracions incises, que tenien la funció d'impedir la relliscada del bestiar. Les estances de la casa han estat reformades modernament i reconvertides en dormitoris amb lliteres, per tal de desenvolupar la tasca de casa de colònies, funció actual de Can Rigol. A ponent, aquest edifici principal té adossat un altre edifici, un antic corral de planta rectangular amb teulada a un sol vessant. Destaca en aquest edifici annex la porta d'entrada, d'arc escarser, emmarcada amb maó. A uns 20 metres davant de la façana de la casa es conserva un pou de planta circular amb safareig. | 08020-32 | Disseminat a la Costeta | Antigament aquest mas rebia el nom de Mas Bort, i abans Mas Bruguer. Era propietat de Pere Petit, qui el deixà en herència a la seva neboda Eulària, la qual, el febrer de 1592 es casà amb el francès Bertomeu Rigual, antropònim que anys més tard donà lloc al nom de Can Rigol. A la documentació apareix Mas Rigual l'any 1610 i 1756. El Capbreu de 1819, Vicens freixas, ciutadà honrat de Barcelona, confessa la casa d'en Rigual. També s'esmenta Mas Rigal com alou del Monestir de Sant Cugat. | 41.3281200,1.9117700 | 408933 | 4575754 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33899-foto-08020-32-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Actualment Can Rigol és una casa de colònies i granja-escola. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33916 | La Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casota | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | El conjunt està restaurat. | Conjunt arquitectònic de caire rural format per tres edificis construïts en fases diferents i actualment adossats entre sí. L'edifici principal, anomenat pròpiament 'La Casota', és un edifici de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab amb sostre a doble vessant. La façana principal presenta les obertures ordenades simètricament. La planta baixa està centrada pel portal d'entrada, d'arc carpanell molt rebaixat, amb els muntants i l'arc fet amb carreus i dovelles de pedra. A la part baixa, a cada costat d'aquest portal d'entrada, i a mode de sòcol, s'estén un pedrís construït posteriorment. Just per sobre d'aquest pedrís, i igualment a cada costat de la porta, hi ha una finestra rectangular vertical, amb ampit de rajola d'argila cuita i marc amb un revestiment de color blanc; la finestra situada a la dreta de la porta presenta, a més, un enreixat de ferro forjat. A nivell del primer pis hi ha dues finestres de característiques idèntiques a les descrites per al pis inferior, per bé que es troben lleugerament situades més al centre de la façana respecte de les obertures inferiors. Entre aquestes dues finestres, a més, hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 402). Cal destacar igualment la cornisa de l'edifici, que presenta una decoració lobulada. A l'esquerra de l'edifici de La Casota, hi ha un altre edifici adossat i comunicat interiorment amb la masia original, pel qual s'accedeix actualment a l'interior, que antigament realitzava les funcions d'estable i que actualment és un menjador. Es tracta d'un edifici de planta lleugerament rectangular, també amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant, disposada, però, en sentit est-oest, al contrari de l'edifici de La Casota. A la planta baixa trobem, situat a la dreta, el portal d'entrada, ample, d'arc escarser, per on antigament entraven i sortien les bèsties de tir. A l'esquerra d'aquest portal hi ha una curiosa finestra la qual, a diferència de la resta de finestres de la façana d'aquest edifici, no és rectangular vertical, sinó que està coronada per un arc escarser. A nivell de primer pis, doncs, trobem dues finestres rectangulars verticals, disposades simètricament a sobre de les obertures del pis inferior. A l'igual que a l'edifici de La Casota, el parament de la façana és de blocs de pedra irregular, mentre que els marcs de la porta i les finestres presenten un arrebossat de color blanc. Encara situat a l'esquerra d'aquest segon edifici, trobem un tercer, d'estil diferent als dos ja descrits. Es tracta d'un edifici de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant. La diferència rau en el capcer, rematat per un frontis rectangular, d'estil noucentista, dividit en tres trams separats per falses pilastres, amb línies ondulants al centre de les quals hi ha un medalló. Tota la façana i la part inferior d'aquest frontis presenta un arrebossat de color rosa apagat, mentre que la part superior del frontis és de color blanc. La resta de l'edifici no presenta cap element d'interès patrimonial destacable. Pel que fa a l'interior, cal destacar l'embigat del sostre, original, un antic rebost per menjar, així com una antiga fresquera situada sota l'escala que condueix al primer pis; tot plegat a la planta baixa. | 08020-49 | Disseminat al Bonsolei | Aquest immoble apareix documentat al segle XIX com a propietat de la família Paucirerol. | 41.3366400,1.9301700 | 410484 | 4576680 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33916-foto-08020-49-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació que recull aquesta fitxa ha estat facilitada oralment per la propietària del conjunt. | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 33920 | L'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt arquitectònic conformat per diverses edificacions de caràcter agrícola disposades al llarg d'un carrer, sorgides a partir de la masia de l'Alzina. És aquesta un edifici de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant. L'edifici presenta actualment tres portes d'entrada, destacant la situada al centra de la façana, a nivell de la planta baixa. És una porta ample i alta, d'arc escarser feta amb dovelles de gres vermell. Les altres portes d'accés, situades als extrems de l'immoble, són modernes, probablement realitzades durant el procés de compartimentació de l'edifici en habitatges independents. També a nivell de la planta baixa hi ha un sòcol de pedra, modern, que s'estén d'extrem a extrem de la façana, salvant l'espai de les portes, tot i que el marc de les portes laterals modernes està fet amb el mateix tipus de parament que el sòcol. A nivell del primer pis, les finestres estan lleugerament desordenades en la línia horitzontal de la façana. Tan sols el tram central i el tram esquerre presenten dues finestres cadascun, situades sobre les respectives portes. En ambdós casos, es tracta d'una finestra amb balcó de ferro forjat, que té a la seva esquerra una finestra més petita, sense balcó ni barana, però amb ampit. En el cas del tram central, però, entre ambdues finestres hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 403). Igualment, sobre la porta del tram dret hi ha u petit plafó de rajoles de ceràmica on hi ha representada la imatge de Sant Cristòfor, amb el Nen Jesús a coll-i-be, travessant un riu. Pel que fa al tram dret de la façana, a nivell del primer pis hi ha solament una finestra, també sense balcó ni barana i amb ampit. Aquesta finestra està desplaçada a l'esquerra respecte la porta de la planta baixa. Finalment, el nivell de les golfes es tradueix a l'exterior en la presència de diverses finestres, concentrades a l'extrem esquerre, on se'n troben tres, d'arc de mig punt, i a l'extrem dret, on n'hi ha dues, quadrades. Cal fer esment també de la cornisa de l'edifici, amb decoració de dents de serra; al tram esquerre es troba una corriola de ferro forjat, corresponent a un antic pou. La resta d'edificacions que s'estenen al llarg del carrer són, com ja s'ha indicat, de caràcter agrícola. Destaca, a l'esquerra de la masia de l'Alzina, el celler-magatzem, de planta rectangular i teulada de teula àrab a doble vessant, amb els murs fets de blocs de pedra i tàpia, que presenta, a la façana principal, orientada a l'oest, dues portes d'entrada, amples, d'arc escarser i emmarcades en maó, estant una d'elles actualment tapiada. La resta d'edificacions, adossades, corresponen a magatzems diversos, pallers i solls. | 08020-53 | Disseminat al Bonsolei | La casa actual podria ser, segons Xavier Parellada, hereva d'un dels tres masos de l'església comptabilitzats als fogatges del segle XIV, per bé que l'immoble que ha arribat als nostres dies està edificat en un indret diferent al del mas original. Pel que fa als estadans, entre els anys 1569 i 1836 consten els bateigs dels membres de la família Vendrell de l'Alsina. L'any 1632 el Mas de l'Alzina és un dels tres masos relacionats al llibre de censos de la parròquia de Bagues. El 1642 es documenta la mort de Jaume Vendrell de l'Alzina, propietari també de l'Abeurada i Mas Ferré. El 1756 consta com a propietari en Fèlix Vendrell de l'Alzina. El 1849 es documenta la casa actual, anomenada ja Casa Alzina. | 41.3370200,1.9321700 | 410652 | 4576721 | 1849 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33920-foto-08020-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33920-foto-08020-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33920-foto-08020-53-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33896 | Can Figueres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-figueres | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVI | Alguns elements arquitectònics originals han patit reformes a causa de la restauració de l'immoble. | Masia molt reformada recentment. Consta de dos edificis principals, avui amb connexió entre ells, i varis habitatges i annexes secundaris, tots tancats per un baluard. El dos cossos principals s'uneixen en forma de 'L', quedant l'angle recte interior en direcció sud oest. L'edifici orientat en direcció est oest presenta teulada simètrica a dues vessants paral·lela a la façana principal, amb un cos a l'extrem que configura una torre, de molta presència en el conjunt. L'altre edifici, orientat de nord a sud, presenta la teulada amb la mateixes característiques. Dos patis interns i una era estructuren els dos edificis i els seus annexes. Com a element arquitectònic d'interès cal destacar un arc apuntat fet de pedra situat a l'angle entre els dos edificis. També destaquen l'existència de contraforts en les façanes que donen al sud dels dos cossos. La majoria dels paraments estan coberts amb arrebossats moderns, però alguns són de pedra vista. El maó és utilitzat en ocasions per emmarcar algunes obertures. Un dels annexes funciona com a estable a l'actualitat. A l'interior destaquen les bigues de fusta. Una de les sales presenta unes creus gravades sobre l'estucat del sostre. | 08020-29 | Disseminat al Pla de Begues | Abans de tenir el nom actual, sembla que primer fou el Mas Vendrell, després Sadurní de la Costa i després mas Figueres de la Costa. Tenia el mas Cuadra annex (segons document de l'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà). Al capbreu de 1595, Ponç Montserrat Pau confessa que el Mas Pau (abans Panyella de la Figuera) limitava a l'est i part del nord amb l'honor de Joan Sadurní de la Costa, però aquest mas no es confessa. També s'esmenta el Joan Sadurní de la Costa al límit est i nord d'una peça de terra de Joan Vendrell situada a prop del camí que va de Santa Eulàlia al molí de Vallirana. Del 1567 (Toni Sadurní) al 1625 (Jaume Isidoro Sadurní) consten els bateigs dels Sadurní de la Costa. L'any 1611, Joan Figueres (francès), es casa amb Eleonor Sadurní. L'any 1703 es produeix la confessió d'Antoni Figueres del Mas Figueres abans Sadurní de la Costa, junt l'annex mas Cuadra. L'any 1756 en una relació de propietaris s'esmenta que Can Figueres té terres que van ser de Sadurní de la Costa. En un capbreu de 1819, Josep Font Campins, ciutadà de Barcelona, confessa el Mas Figueres, abans Mas Figueres de la Costa. Arriba als nostres amb la propietat de la congregació Sagrada Família. | 41.3420000,1.9223800 | 409840 | 4577284 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33896-foto-08020-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33896-foto-08020-29-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34287 | Cal Catequero / Cal Cataquero | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-catequero-cal-cataquero | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Conjunt arquitectònic conformat per una masia amb diversos cossos annexos, avui dia compartimentada en dos habitatges. L'edifici principal és, així, de plata rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a les façanes principals dels habitatges en què ha estat compartimentat, orientades al sud-oest. A l'extrem nord-oest s'alça un cos més elevat que la resta, amb idèntica orientació, però més ample, en el qual destaca una galeria de tres finestres d'arc rebaixat emmarcades en maó vist. Aquest cos té adossat al costat esquerre una segona edificació de planta baixa, moderna, que correspon a un garatge. L'extrem dret del conjunt està ocupat per un habitatge anomenat Cal Pelegrí. Arquitectònicament forma part de tot el conjunt, si bé es distingeix la casa pel color groc trencat de la seva façana. A la part posterior de l'edifici, orientada al nord-est, destaca un cos adossat, amb teulada a un sol vessant, el qual té, com a únic accés, una finestra que serveix d'obertura a un antic cup, actualment fora d'ús. | 08020-414 | Disseminat al nord de la urbanització Bon Solei II | Aquest l'immoble apareix documentat en el salpàs de l'any 1880. Entre finals del segle XX i començament del segle XXI ha sofert importants reformes. | 41.3399500,1.9278800 | 410297 | 4577050 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34287-foto-08020-414-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34312 | Corral del Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-mas-roig | Corral de planta rectangular, amb els murs construïts amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra i teulada de teula àrab a un sol vessant. La porta d'accés a l'interior es troba a la paret nord-est; presenta marcs de maó vist amb arc rebaixat. Al mur oposat hi ha una altra porta d'accés, rectangular, més senzilla. L'alçada màxima del corral és de 2,40 m. Adossat a aquesta edificació hi ha un mur de tanca, fet també amb blocs de pedra lligada i obert a l'aire lliure, que conforma l'àrea del corral pròpiament dita. El mur del costat nord-est d'aquest recinte ha estat enderrocat expressament, ja que s'hi adossa un annex modern, fet d'estructures metàl·liques i sostre d'uralita, utilitzat com a ampliació de l'espai del corral. El corral té un perímetre de 58 m i ocupa una àrea de 209 m2. | 08020-439 | Disseminat de Mas Roig | 41.3233400,1.9085800 | 408659 | 4575226 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34312-foto-08020-439-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34312-foto-08020-439-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34312-foto-08020-439-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34187 | Mas Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-roig | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | Aquest immoble presenta alguns signes de degradació al parament de les façanes. També hi ha annexos adossats posteriorment a l'edifici original. | Masia que es compon de diferents cossos constructius de diferents alçades, avui dia habitatges individuals. Consta de planta baixa, pis i golfes. Els edificis principals estan alineats en una mateixa façana, creant una planta rectangular, i tenen la teulada a dues vessants amb carena paral·lela a dita façana. Darrera, un edifici d'una sola planta s'adossa d'un extrem a l'altre dels edificis principals. El parament es de pedra lligat amb morter de calç, però hi ha annexes construïts de totxo modern. La composició de les façanes es senzilla en la major part de l'edifici, obertures simples tant a les portes com les finestres i els balcons disposades amb simetria. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica enmig d'aquesta façana. A la façana sud-oest hi ha una altra entrada, on destaca també un rellotge de sol (deteriorat). Un nou cos perpendicular a aquesta part de l'edifici ocupa la meitat del seu volum. En aquesta part s'han fet annexos moderns. | 08020-320 | Disseminat entre La Costeta i Mas Ferrer | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), en un document de l'any 1391 s'esmenta el mas Çacalm, que podria ser l'actual Mas Roig, ja que consta que limita a orient amb mas Bruguer (Can Rigol) i a occident amb el mas de la Maçana. Entre els anys 1569 (Barthomeu Petit) a 1835 (Isabel Petit) consten els bateigs dels Petit del Mas Roig. | 41.3332200,1.9240100 | 409964 | 4576307 | 1391 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34187-foto-08020-320-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34187-foto-08020-320-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34187-foto-08020-320-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 34170 | La Cuca Fera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cuca-fera | SOLANS RODA, Conxita; BONDIA DOMPER, M. Rosa (2001): 'Begues'. Cossetània Edicions, Valls, p. 93-94. AAVV (2009): '75 anys de Cuca Fera', dins de l'Informatiu de Begues. Butlletí Informatiu municipal. Any XIII - número 69, juliol-agost 2009. Ajuntament de Begues, p. 10-11 SÀNCHEZ, Francesc (2009): 'La llegenda de la Cuca Fera'. Tallers el Colomar / Associació Cuca Fera de Begues / Ajuntament de Begues. | XX | L'objecte actual no és el del 1934, sinó una reconstrucció relativament recent | Element singular del bestiari de foc festiu de Begues. Representa una Cuca monstruosa amb la boca oberta, de grans ullals, amb barba i ulls desperts. La última remodelació de la peça ha utilitzat la fibra de vidre com a material, tot i que històricament s'havia fet d'altres materials (veure història). La bèstia té una alçada de 3,50 metres, una amplada màxima de 2,20 metres i una llargada de 12 metres. Els punts de foc es concentren a la cara i quatre a cada costat dels lloms. | 08020-303 | El Colomar. Camí Ral, 35 | L'any 1934 va nèixer la Cuca Fera de Begues. Alexandre Nolla, gracienc, era un dels nombrosos estiuejants que a començaments de segle anaven a passar els estius a Begues. En Nolla era un dels principals actors catalans de l'època i col·labora sovint amb Josep Santpere, pare de la famosa Mary Santpere, que també hi estiuejava. A més d'actor, Nolla era un excel·lent escultor i pintor. Ell i els seus companys de la Colla de l' Arròs, gairebé tots estiuejants, van tenir la pensada de construir un animal fantàstic com els que alegraven les festes populars d'arreu de Catalunya. Després de la Festa Major, que se celebra per Sant Jaume, es posa a treballar en la realització de l'engrescador projecte. Sols en un mes, en Nolla la dibuixà, féu la maqueta de fang, el motlle de guix a mida real i, finalment, la Cuca definitiva de cartó-pedra. Els sortí un animalot d'aspecte realment monstruós, molt gran, que necessitava unes set persones al seu interior per a poder-la arriar de tant com pesava. En Nolla, n'Amigó (a la casa del qual es construí), en Ramon Bech (que escriví l' «Himne a la Cuca Fera de Begues»), en Josep Maria Torrens(que en féu la música), en Batlle, etc. Els dies 1 i 2 de setembre del 1934 s'organitzaren les Festes de Pau i Germanor com a esplèndida excusa per a celebrar solemnement la primera sortida de la Cuca Fera de Begues, que tot traient foc pels ulls i caramels per la boca recorregué el poble pels carrers encara no asfaltats, que destrossaren les petites rodes de ferro colat i deixaren la bèstia tan desgavellada que no se'n tornà a sentir parlar. Potser la fundació, el 1935, del Casino de Begues portà massa feina als actius estiuejants, i la reparació a fons que l'animal necessitava per a tornar a sortir no es pogué fer. 1976: Després de la dictadura franquista la Cuca Fera tornà a ressorgir. El Club de Futbol del poble prengué les regnes de l'organització de la Festa Major. D'ençà del 1976, Begues torna a tenir una festa que cerca la pròpia identitat i que té un poder de convocatòria, tant de xics com de grans, impensable durant la Dictadura. El 1976 en el camí de trobar unes característiques veritablement autòctones per a la festa, sorgí la idea de ressuscitar la Cuca Fera, bèstia monstruosa i festiva que només era present en el record dels més grans. Aquesta història tan singular il·lusionà els del Club de Futbol i, cap al maig del 1976, proposaren a Santiago Maluquer, estiuejant també i home d'una traça artística provada a bastament, que col·laborés en la reconstrucció d'un animal fantàstic més gran que els de Vilafranca o Sitges i del qual només quedava el record i la llegenda creada per Ramon Bech. Amb el suport incondicional dels animats revitalitzadors de la Festa Major, en Maluquer es posà a treballar. Novament, després de quaranta-dos anys, un estiuejant treballava harmònicament amb els beguetans construint el que es convertiria en la peculiaritat més característica de la festa de Begues. Algunes fotografies i dibuixos foren la guia que en Maluquer utilitzà per reproduir de la manera més fidel possible la monstruosa escultura de Nolla. Aquest cop, la tècnica i els avenços moderns ajudaren a fer una Cuca més consistent i lleugera. El xassís i la carcassa, de tubs de metall i tela metàl·lica treballada. El cos, de paper de diari. Paper de diari que, en successives capes, es convertí en cartó d'un centímetre i mig de gruix. Les rodes, de Vespino. La llarga cua, de roba, com la primitiva. Tot i haver començat a construir-la uns dos mesos abans de la Festa Major, dos dies abans encara s'hi treballava en els últims retocs. Finalment, el dia 24, quan ja era negra nit, la Cuca Fera va renéixer després de quaranta-dos anys d'oblit. Des del 1976, la Cuca Fera ha sortit cada any per la Festa Major acompanyada del diables de Begues. | 41.3202900,1.9391400 | 411213 | 4574856 | 1934 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34170-foto-08020-303-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Alexandre Nolla | (Continuació història)El Correfoc de la Festa Major s'ha convertit en el símbol festiu de tots els beguetans, una cita obligada cada any per Sant Jaume. Durant tots aquests anys, la colla de la Cuca Fera i els Diables de Begues han estat presents en els principals esdeveniments del poble. I no només això, sinó que han fet nombroses sortides a pobles d'arreu de Catalunya, entre ells Vilafranca i Barcelona, acompanyant altres bèsties fantàstiques. Però la que s'ha convertit com a més característica és la sortida a la Festa Major d'Olesa, just una setmana abans que la de Begues. En tot aquest temps, la colla de la Cuca Fera ha estat impulsada per moltíssimes persones, grans i petits, joves i no tan joves, que hi han anat passant i que han contribuït a fer de la Cuca Fera el símbol més popular de Begues.L'any 2001 es va commemorar els 25 anys de la seva reconstrucció. Per aquest motiu, la Cuca Fera va ésser reconstruïda pel taller Sarandaca per tal de fer-la més àgil i resistent. Aquesta va ser una efemèride destacada en què hi van participar la majoria de bèsties fantàstiques del Baix Llobregat que van acompanyar la nostra Cuca Fera en un dia tan senyalat.L'any 2009 es celebra el 75è aniversari de la nostra Cuca Fera. | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||
| 34161 | Font de l'Alba / Font de l'Àlber | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lalba-font-de-lalber | Ubicada al marge d'un camí, queda envaïda per la vegetació. | Surgència d'aigua natural que utilitza una teula a manera de broc, de 20 x 30 cm. La vegetació no permet l'observació directa del punt exacte de la font | 08020-294 | El Marge del Moro | El nom tradicional que se li donava a la font antigament era font de l'àlber. | 41.3478300,1.9359200 | 410981 | 4577917 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34161-foto-08020-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34161-foto-08020-294-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34173 | Forn de calç del Mas Glaçat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-mas-glacat | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 17. Centre d'estudis beguetans. | XX | La vegetació l'ha envaït completament, amenaçant amb el deteriorament de les parets originals del forn. | Forn de calç de grans dimensions, destaca per tenir una cambra d'entrada com a boca de l'estructura feta de paret de tres quarts (amb maó), que va des de terra a mitja alçada de la galeria, on comença una volta també de maó pla. L'alçada d'aquesta galeria és de dos metres d'alçada i tres de llargada. L'interior, d'uns 4 o 5 metres de diàmetre aproximat era folrat de pedra de sauló de color vermell, coneguda també com a pedra d'esmolar vermella, dotada de propietats refractaries, la qual amb l'escalfor s'acabava vitrificant, fet que no permetia el desgast. | 08020-306 | El Pedró | El forn havia funcionat fins els anys '60. Les seves dimensions són considerables i s'hi produïa ja d'una forma industrialitzada en comparança amb els més antics, més petits i rudimentaris. Aquests forns es situaven en un lloc ben comunicat, on es pogués arribar en camió pel transport de la calç. El combustible utilitzat va ser la llenya fins pràcticament al final dels seus dies. Van entrar en decadència juntament amb la desaparició dels bosqueters que netejaven els boscos fent gavella. Els últims temps es van subsistir usant com a combustible residus industrials de teixits i gomes, fins a desaparèixer. Aquests forns acostumaven a tenir una petita construcció per habitacle, on pernoctaven els homes que hi feien foc de forma continuada els vuit o nou dies que durava la cocció. Aquest element està relacionat amb el desaparegut Mas Glaçat, situat a la vessant de llevant del fondo de Mas Glaçat en el camí de les Planes. Actualment és en runes. La família Amell el va fer enderrocar abans de la Guerra Civil. La història d'aquest mas es caracteritza per les vegades que ha canviat de mans. La primera referència que trobem del Mas Glaçat és del 1477, en un llevador de rendes del segle XV, sense especificar a qui pertanyia. Quan l'any 1575 es pren la decisió de construir una nova església per a Begues, es recull en les capitulacions que es signen entre els síndics de Begues i el baró d'Eramprunyà per una banda, i els constructors de l'altra, que la pedra per a la construcció de l'església, la portarà en Climent Garau de sota el Ma Glaçat. Al 1595 sabem que el mas era d'en Gabriel Panyella i aquest l'havia adquirir a Climent Garau. Al 1610 el Mas Glaçat està habitat per un tal Tarrida, possiblement establert per un contracte de masoveria, qui dos anys més tard és substituït per Miquel Balasch, i des de 1620 fins 1633 l'habita en Pau Cirerol, sa muller i tres fills. Al 1759, Joan Barnola, terratinent de Sant Climent, el declara com a propietat seva. Cap a l'any 1800 hi viu Gabriel Vinyas, i al 1852 la nissaga Viñas encara hi té la seva llar al mas. Jaume Viñas és llavors el cap de casa. Per la consueta del rector mossèn Massaveu sabem que l'any 1880 Mas Glaçat encara està habitat i visitat per la benedicció (salpàs) de Pasqua. | 41.3282100,1.9407000 | 411354 | 4575734 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34173-foto-08020-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34173-foto-08020-306-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 34113 | Avenc del Mall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-mall | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 81 metres de profunditat màxima. Per una petita boca es descendeix a un pou de -51 m amb un diàmetre de 4 m amb dues balconades a -31 m i a -46 m. Poc després del començament, per una finestra s'accedeix a un pou lateral de 17 m. En el fons de la primera vertical, a -52 m existeix una gatera d'enllaç amb una sala que al seu torn permet arribar a un nou pou amb el seu fons situat a -81m. | 08020-246 | El Rascler | Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, del ERE del CEC i del CGB, l'any 1957. | 41.2898300,1.9089900 | 408647 | 4571506 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34119 | Avenc del Nus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-nus | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Petita cavitat de 17 m de profunditat oberta en el límit meridional de la dolina del Mall. Les seves parets estan recobertes de concreció calcària afectada per un procés de redissolució. | 08020-252 | El Rascler | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2897600,1.9092800 | 408671 | 4571498 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34137 | Avenc del Rascler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-rascler | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 2 m de diàmetre, dóna pas a un únic pou de -8 m amb les seves parets llises i el fons cobert per una gruixuda capa de materials clàstics. . | 08020-270 | El Rascler | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2908200,1.9048200 | 408299 | 4571620 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34140 | Avenc dels Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-reis | Soterrània, 2. Revista del Grup Espeleològic Talaia de l'Agrupació Excursionista Talaia, 1971. | Avenc de 7 m de profunditat màxima. Compta amb un únic pou (amb grans possibilitats de continuar). | 08020-273 | El Rascler | Explorat per primera vegada per membres del Grup Espeleo Talaia. | 41.2900000,1.9077100 | 408540 | 4571526 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34136 | Avenc de les Marques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-marques | L'equip elaborador d'aquest Mapa de Patrimoni no ha localitzat documentació referent a aquest avenc. | 08020-269 | El Sotarró | 41.3511500,1.9245900 | 410037 | 4578297 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | A la Federació Catalana d'Espeleologia no tenen constància de l'existència d'aquest avenc. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 34171 | Cova dels Sants / Cova del Morsell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-dels-sants-cova-del-morsell | Cova de poc més de 3 metres de fondària que es va estrenyent a mesura que ens endinsem en la cavitat. | 08020-304 | El Sotarró | Durant la Guerra Civil van ser-hi amagats alguns elements mobles de caire religiós per tal de protegir-los. | 41.3255100,1.9476300 | 411930 | 4575427 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 33873 | Coveta del Marge del Moro / Cova de les Campanetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coveta-del-marge-del-moro-cova-de-les-campanetes | EDO, M.; ARTASONA, R. (1989). 'La coveta del Marge del Moro, Begues: un enterrament del Neolític Antic'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat: Pre-actes. Vol. I: Comunicacions. Castelldefels, 28, 29 i 30 d'abril de 1989, p. 112-119. ALESAN, A.; MALGOSA, A. (1999). 'Distribución espacial y ritual funerario a partir de restos óseos. Interpretación de las inhumaciones del yacimiento calcolítico de la coveta del Marge del Moro (Begues, Barcelona)'. Pòster. Resum del XI Congreso de la Societat Española de Antropología Biológica. Universidad de Santiago de Compostela. EDO, M.; VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; ALESAN, A.; MALGOSA, A. (2000). 'El nivell d'enterrament col·lectiu de la coveta del Marge del Moro (Begues, Baix Llobregat)'. Pirineus i veïns al 3r mil·lenni aC. De la fi del neolític a l'edat de bronze entre l'Ebre i la Garona. XII Col·loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, novembre 2000. Institut d'Estudis Ceretans. Puigcerdà. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | Es tracta d'un avenc que discorre paral·lelament a l'espadat i que en un moment, no més tardà del final del Paleolític, va perdre part del perímetre de la canonada, de manera que restà en contacte amb l'exterior. L'obstrucció de la canonada va permetre el seu funcionament com a cova. Fins al moment, les excavacions efectuades han donat una cronologia que va des de l'època baix-imperial, al moment ibero-romà i al neolític antic postcardial i epipaleolític. | 08020-6 | En els espadats del turó del Sotarró, a la paret coneguda com Marge del Moro | L'afeccionat Ricard Artasona hi efectuà durant els anys 1983, 1984 i 1985, diverses intervencions clandestines. Posteriorment s'hi han dut a terme diverses intervencions arqueològiques: 1995, direcció: Anna Blasco i M. Josefa Villalba; 1995, direcció: Manuel Edo; 1997, direcció: M. Josefa Villalba i Anna Blasco; 2001, direcció: Manuel Edo; 2002, direcció: Mireia Pedro i Pascual. Segons la memòria de prospecció de l'any 2002, s'interpreta la cavitat com a cambra sepulcral d'inhumació col·lectiva, la qual es condicionà com a tal i es tancà. En el nivell IV es documenten 3 grans blocs que delimiten el seu interior i acoten l'espai sepulcral. També s'hi documentà una llosa de pedra que es podria relacionar amb el seu tancament. S'aprofita la disposició dels blocs, intencional?, per definir la cavitat sepulcral. A més, s'hi documentaren les estructures 4 i 6 que s'atribueixen a dos forats d'uns 30 cm de diàmetre per encaixar-hi pals i es relacionen amb la gran llosa plana caiguda sobre l'estrat que hauria tancat la cavitat sepulcral. En conclusió seria una coveta paradolmènica, és a dir, una cavitat natural amb una estructura megalítica associada, relacionada amb un ritual d'inhumacions col·lectives successives que dóna lloc a una ossera, ubicada cronològicament al Calcolític, III mil·lenni cal. BC. Val a dir que aquest va ser el primer jaciment localitzat al Garraf amb una ocupació epipaleolítica, aportant a més per primera vegada a Catalunya l'evidència d'estris retocats en petxina. Els materials estan dipositats al Museu Municipal de Gavà. | 41.3486800,1.9364500 | 411026 | 4578011 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33873-foto-08020-6-2.jpg | Legal | Neolític|Ibèric|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | El jaciment conté restes des de l'epipaleolític fins a romà baix imperial.Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 78|81|83|76 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34303 | Avenc de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-jordi | VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116. | Avenc de 19 m de profunditat. La boca, de 0,4 x 0,6 m i oberta en un pla d'estratificació dóna pas a un pou de 10 m de mides regulars. En tota la seva llargada s'evidència la corrosió a la roca. Al seu fons hi ha una saleta amb una forta rampa de blocs que porta a un pou de 5 m, al fons del qual, en un engolidor impenetrable, acaba la cavitat. Compta amb dues sales bellament adornades per anemolites. | 08020-430 | Entorn de Campgràs | Descobert l'any 1974 per membres del 'Grupo Juvenil Espelunca O.J.E.' | 41.2919400,1.9106400 | 408788 | 4571738 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavi Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 33918 | La Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parellada | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XVI | Tot i que l'equip elaborador d'aquest Mapa de Patrimoni no ha obtingut accés a l'interior del recinte de l'immoble, aquest sembla presentar diversos signes de modificació fruit de diverses restauracions. | Edifici amb teulada a dues vessants amb carenera paral·lela a la façana. Distribució aparent en tres cossos amb un cos afegit a ponent que va allargar la façana. A la façana principal destaca un arc de mig punt i un balcó a sobre amb quatre mènsules motllurades com a elements més destacades. | 08020-51 | Entre Mas Ferrer i Can Rigol | El fogatge de 1515 apareix en Jaume Petit de la Parellada. De l'any 1580 (Rafaela Joana Petit) a 1724 (Magdalena Petit Martí), consten els bateigs dels Petit de la Parellada. El capbreu de 1595 Mas Parellada és propietat de B. Petit. Inclou el mas Garau i Bartró. Límita amb Mas Roig i mas Vidre. L'any 1756 és propietari Gabriel Freixas. El capbreu de 1819, Vicens Freixes, ciutadà honrat de Barcelona, confessa el Mas Petit de la Parellada. L'any 1824 va ser propietat de Joan Puigventós, de Sitges. L'any 1849 és anomenada la Casa Parellada. Després d'haver estat habitada per la Guardia Civil a finals dels anys 90, l'any 2005 va ser ocupada per membres del col·lectiu okupa. | 41.3277200,1.9157700 | 409267 | 4575705 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33918-foto-08020-51-1.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'edifici va patir una transformació profunda a mitjans del segle XX,, moment en que es varen adaptar els corrals i pallisses en habitatge. | 95|98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 34269 | Retaule de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-eulalia | XIX | <p>Retaule de fusta ubicat a l'absis de l'ermita de Santa Eulàlia de Begues. De composició molt senzilla, presenta únicament tres fornícules al pis central, sense predel·la o bancal al pis inferior. Destaca la fornícula central, decorada amb un arc lobulat a la part superior i decoracions florals en baix-relleu a l'arc i als muntants, on hi ha una estàtua de Santa Eulàlia, titular del temple. Aquesta vesteix un vestit blanc amb una túnica vermella. Té el cap nimbat i porta, a la mà dreta, la creu del martiri, en forma d'X i a l'esquerra, la palma, els seus atributs clàssics. Les fornícules laterals estan emmarcades per dues columnes d'estil clàssic. A la de la dreta hi ha una altra estàtua de Santa Eulàlia, aquesta representada com a nena. Vesteix un vestit blanc llarg i es cobreix el cap i les espatlles amb una mantellina de color verd amb estampats. Presenta les mans en actitud d'oració, de les quals penja un rosari. Darrere seu hi ha, pintats sobre la fusta del fons del retaule, els atributs de la santa: la creu del martiri, en forma d'X, i la palma. A la fornícula de l'esquerra no hi ha cap estàtua, únicament hi ha, pintades sobre el fons de fusta, dues torxes. El retaule està coronat per un timpà a la part superior central, on es poden llegir les dates '1832-1893'. Per sota d'aquest timpà hi ha la representació del colom de l'Esperit Sant, mentre que els laterals són ondulants.</p> | 08020-386 | Ermita de Santa Eulàlia de Begues. | 41.3380800,1.9155000 | 409259 | 4576856 | 1832 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34269-foto-08020-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34269-foto-08020-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34269-foto-08020-386-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Oriol Vilanova | 99|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34238 | Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues | XVII | <p>Creu processional de tipologia llatina realitzada en llautó i banyada en plata, amb unes dimensions de 120 cm d'alçada, 50 cm d'amplada i 20 cm de gruix màxim a la part inferior, i 4 cm de gruix màxim a la part superior. La superfície de la creu està profusament decorada amb aplics de motius vegetals (tiges als braços i acabament dels extrems en forma de fulles de flor de lis). Presenta, al centre de la cara anterior, una imatge de Crist crucificat, coronat i amb el cos flexionat, d'estil naturalista, mentre que a la cara posterior hi ha representada una imatge de la Mare de Déu amb el nen, en actitud triomfant. Destaca la part inferior de la creu està decorada per una sèrie d'elements en forma de gablets que l'envolten, a l'interior dels quals hi ha representats diversos sants i apòstols, destacant, a la cara davantera, sota la imatge de Crist, es troba Sant Pau, amb barba, recolzat sobre una espasa, mentre que a la cara posterior hi ha Sant Pere, igualment barbat, que sostè la clau del Cel a la mà dreta i el llibre de les Escriptures a la mà esquerra. Cal destacar, al lateral dret, el segell gravat de l'orfebre autor de la peça. Es tracta d'un segell de petites dimensions on es pot llegir la data '1612', i unes inicials de difícil identificació ('VII' o bé 'DTI'), seguides d'una creu de tipologia grega.</p> | 08020-371 | Església de Sant Cristòfol de Begues | <p>Segons informació oral del mossèn de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues, senyor Agustí Segarra, la creu prové de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria. Segons el mateix testimoni, durant la Guerra Civil (1936-1939), la creu va restar amagada en una masia, i a la immediata postguerra, la creu va ser venuda pel mossèn per manca de recursos. Alguns anys més tard, però, la creu fou recuperada per un o diversos feligresos del poble i retornada a la parròquia.</p> | 41.3309000,1.9223600 | 409823 | 4576051 | 1612 | 08020 | Begues | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons informació oral del mossèn de la parròquia, senyor Agustí Segarra, els aplics decoratius de les figures són afegits posteriors a la peça original. | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34104 | Avenc de la Grèvola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-grevola | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. La boca, d'1 m de diàmetre, dóna pas a un pou únic de -7 m que s'eixampla a -2 m, arribant a una amplitud de 3 m. La seva base està formada per una acumulació de petits materials clàstics sobre les argiles de descalcificació. | 08020-237 | Fondo de la Grèvola | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3205100,1.8898300 | 407086 | 4574932 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34222 | Mas de la Massana / la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-massana-la-massana | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | En procés d'enrunament. Les teulades han desaparegut de tots el cossos constructius. | Masia que es compon de tres cossos constructius, el principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana, però una edifici afegit a llevant desvirtua la simetria. El parament es de paredat antic lligat amb morter de calç. La cantonada està reforçada amb carreus de pedra. La façana principal conserva els forats de subjecció de les bigues de la bastida utilitzada en la seva construcció. Consta de portal principal amb muntants de pedra i llinda de fusta, i dues finestres obertes simètricament a nivell del pis, les quals devien ser més grans i van ser reduïdes mitjançant la construcció de paret de maó. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica entre les dues finestres. El coronament de la façana es tanca amb una cornisa de teules invertides que descansa sobre una línia de rajola borda. El cos del costat de llevant presenta un portal d'arc rebaixat fet amb maons i un balcó just a sobre. El cos afegit per darrera té un portal d'accés fet amb rajoles en sardinell a la façana est. A sobre, hi ha una finestra de disseny més modern. Davant de la casa hi ha diferents annexes tancats per un perímetre de paret de pedra que haurien estat utilitzats com a corral, en una de les cantonades del qual hi ha un pou de pedra, molt deteriorat. | 08020-355 | Fondo de la Maçana | El topònim Massana és d'ascendència àrab, i fa referència a un assentament proper a una via de comunicació, cosa que lliga amb la proximitat del camí ral (antiga via romana) de Barcelona a Vilafranca. L'any 1391 apareix en un capbreu, esmentat al límit oest del mas Caçalm i com a límit est de la muntanya de Perafita. També s'esmenta en un precari signat a favor de Jaume Ça Panyella per una peça de terra a la Maçana. L'any 1595 apareix en un capbreu, s'esmenta el torrent de la Massana, però no el mas. L'any 1759 és propietat de Gabriel Freixas. L'any 1789 Vicens Freixas Morgades, doctor en lleis i ciutadà honrat de Barcelona, és propietari de la Massana. L'any 1886 Can Massana és propietat de la família Térmens. | 41.2898600,1.9132900 | 409007 | 4571505 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34278 | Rellotge de sol de la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-massana | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX-XX | Rellotge de sol vertical, pintat amb pintura blanca sobre un fragment de l'arrebossat de la façana principal de la Massana. Està representat en forma quadrada adaptat dins un polígon quadrat. Aquest polígon presenta un marc format per dues línies concèntriques de color vermell. El rellotge pròpiament dit, de forma quadrada, s'inscriu a l'interior d'aquest marc, per bé que el fons de pintura blanca està molt deteriorat, havent saltat a la major part de la superfície, deixant així a la vista la capa d'arrebossat sobre la qual està pintat. El rellotge conserva el gnòmon, des de la base del qual surten unes línies vermelles disposades radialment vers les xifres horàries, les quals són actualment il·legibles. | 08020-405 | Fondo de la Maçana | 41.3301700,1.8857900 | 406762 | 4576009 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34278-foto-08020-405-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34278-foto-08020-405-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34116 | Avenc de Mas Trabal / Avenc de la Troneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-mas-trabal-avenc-de-la-troneda | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 42 metres de profunditat màxima. Un primer pou de 21 m comunica amb una finestra d'accés a un pou de 16 m de fondària que enllaça amb una nova vertical de 7 m. | 08020-249 | Fondo de la Troneda | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1923. | 41.3098900,1.9272500 | 410203 | 4573714 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml