Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34316 | Corral del Fondo de la Troneda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-fondo-de-la-troneda | El corral està molt enrunat i envaït per la vegetació. | Antic corral de planta rectangular, composat per un edifici amb teulada a un sol vessant, actualment enrunada, i dividit internament per un mur transversal; i un tancat a l'aire lliure que s'hi adossa. L'edifici presenta, al mur sud, dues portes que comuniquen amb el tancat, i el tancat té, al mur est la porta d'accés des de l'exterior. Cal destacar les cantoneres de pedra, fetes amb carreus ben tallats, i una línia de cornisa feta amb lloses primes de calcària, que resta als sectors on es conserva l'alçada original del mur, d'uns 3,50 m. Els murs tenen una amplada mitjana d'uns 65 cm. El corral té un perímetre de 73,8 m, ocupant un àrea de 328,6 m2 | 08020-443 | Fondo de la Troneda | 41.3078200,1.9235700 | 409892 | 4573488 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34316-foto-08020-443-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34316-foto-08020-443-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34316-foto-08020-443-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||
| 34131 | Avenc del Pic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-pic | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. Està constituït per una diàclasi de -8 m de profunditat i una amplada mitjana d'1,5 m de configuració molt irregular, formant una petita sala terminal. | 08020-264 | Fondo de la Vall del Teix | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3057600,1.9090900 | 408677 | 4573274 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | També conegut com 'Cova Avenc de la Vall del Teix' i 'Avenc Stalin' | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34141 | Avenc del Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-roc | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc d'11 m de profunditat màxima. Les boques són en realitat dues, però una d'elles està obstruïda, donant pas cap a un pou inclinat de -9,5 m. A la seva base s'obren les entrades de dues noves verticals de -1,5 m, de les que només és practicable una d'elles. A -2,5 m es troba un bloc procedent de l'exterior en fals equilibri. | 08020-274 | Fondo de les Terradelles | Explorat per primera vegada per membres del SAS del CGB. | 41.2915200,1.9132900 | 409009 | 4571689 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34147 | Avenc de la Tita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-tita | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 0,7 per 1,3 m dóna pas a un estret pou de -6 m amb un replà a -2,5 m. | 08020-280 | Fondo de les Terradelles | Explorat per primera vegada per membres de GE FOMA de la SEFM. | 41.2914000,1.9137900 | 409051 | 4571675 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34084 | Cova del Carxol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-carxol | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. VIRELLA, J. (1978): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca, 1978, p. 241-269. | Cova de 18 m de recorregut. Està formada per una galeria de 18 m de longitud, orientada segons la direcció NNW-SSE, que va perdent altura proporcionalment fins quedar cegada per complet. | 08020-217 | Fondo del Carxol | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3025500,1.8849900 | 406655 | 4572943 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34110 | Avenc del Llorer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-llorer | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 13 m de profunditat màxima i 15 m de recorregut. La boca, de 3 m de diàmetre, dóna accés al pou d'entrada que arriba una profunditat de -9 m, acabant en una galeria molt ramificada i coberta per materials clàstics. | 08020-243 | Fondo del Llorer | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3147100,1.8813900 | 406371 | 4574297 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34095 | Avenc de la Ferleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-ferleta | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 3 m de profunditat màxima. Està constituït per un únic pou de -2,5 m de profunditat que comunica amb la superfície per una obertura de 0,7 m de diàmetre. | 08020-228 | Fondo dels Alaverns | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3197400,1.8609600 | 404669 | 4574878 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34128 | Avenc d'en Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-pere | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 93 metres de profunditat màxima. La seva boca, de 30 cm de diàmetre, dóna pas a un pou de -8 m que enllaça amb un altre pou campaniforme de -10 m més. En el seu fons s'obre un nou pou de -13 m, seguit d'un altre de -25 m que comunica amb la sala més àmplia de l'avenc. Li segueix un altre pou de -26 m que comunica amb una finestra que enllaça amb el darrer pou de -14 m. | 08020-261 | Fons del Bruc | Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1967. | 41.2998200,1.9103100 | 408771 | 4572613 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Pot presentar problemes d'hipòxia (manca d'oxigen).Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34216 | Creu del Joncar / Creu del Juncà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-joncar-creu-del-junca | AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit | XX | Creu ornamental de ferro forjat de 104,5 cm d'alçada x 61 cm d'amplada, amb decoracions de tires de ferro forjat als quatre angles que formen al centre els dos braços. Els extrems son lleugerament més amples que la part central dels braços. La creu està clavada en un podi octogonal, el basament del qual és de maó vist i la part superior de pedra calcària. Aquest podi té unes dimensions de 76 cm d'alçada x 93 cm d'amplada. | 08020-349 | Inici del carrer de la Creu del Joncar | 41.3348600,1.9216100 | 409766 | 4576492 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34216-foto-08020-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34216-foto-08020-349-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34186 | Rellotge de sol de Jaques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-jaques | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge presenta un estat de degradació molt avançat. | Rellotge de sol vertical pintat. Està representat dins un rectangule amb els angles rectes. El fons del quadrant és de color beix fosc, i al centre té representat el rellotge pròpiament dit, circular, amb un marc de color blanc, a la part superior del qual s'observa un forat a la paret on antigament hi havia el gnòmon del rellotge, actualment desaparegut. Tot el conjunt del rellotge està molt degradat, i no es poden apreciar restes de les xifres numèriques ni de decoració de cap tipus. | 08020-319 | Jaques | 41.3094900,1.8618800 | 404731 | 4573739 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34186-foto-08020-319-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34186-foto-08020-319-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34268 | Rellotge de sol de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lalzina | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge mostra signes de degradació, com desgast, i algunes esquerdes. Actualment no queda cap rastre de les xifres horàries. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de l'Alzina. Està representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular. El quadrant presenta un marc de color marró, excepte a les cantonades, que són de color gris. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat, presentant també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color marró, on hi ha les xifres horàries en numeració aràbiga, de molt difícil lectura. Es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. A la part superior de la circumferència es conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha una circumferència marró de la qual surten línies disposades radialment vers les xifres horàries. La superfície de la circumferència és un color blanc apagat, força deteriorat. A la part inferior del quadrant, sota la circumferència del rellotge, hi ha representat un pergamí on probablement hi havia la data de construcció del rellotge o de la casa. | 08020-385 | L'Alzina | 41.3370200,1.9321700 | 410652 | 4576721 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34268-foto-08020-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34268-foto-08020-385-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34196 | Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-frare | AAVV (1999): 'Inventari de patrimoni arquitectònic, arqueològic i natural de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 5, juny de 1999. Centre d'estudis beguetans. PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIX | Tot i que l'estructura arquitectònica de l'immoble es conserva, la casa està en procés d'abandonament, fet que ha provocat que comencin a aparèixer els primers símptomes de degradació, com escletxes, danys a la teulada, etc. | Edifici de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La masia té adossada una cort de porcs a la cantonada SE i un petit cos amb teulada d'un sol vessant i portal d'arc escarser a la part posterior de l'immoble, això és al NW, corresponent a algun ús agrícola indeterminat. La façana principal de la masia presenta una disposició simètrica de les obertures, excepte a la planta baixa, on la porta, actualment tapiada, està lleugerament desplaçada a la dreta de la façana. A ni vell del primer pis, hi ha dues finestres, quadrades i igualment tapiades, i entre les dues hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 406). A 1,5 metres a l'est de l'edifici hi ha un pou circular amb safareig, construït en pedra lligada amb morter. L'estructura antiga ha estat modificada modernament actualment en desús. | 08020-329 | La Barceloneta | 41.3252500,1.9108300 | 408850 | 4575436 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34196-foto-08020-329-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador d'aquest Mapa del patrimoni cultural no ha tingut accés a l'interior de l'immoble, ja que els accessos estan actualment tapiats (veure descripció). | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34261 | Rellotge de sol de Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-frare | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | La pintura marró està degradada en alguns sectors. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana de Cal Frare, representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrat presenta el fons de color blanc apagat, i tots els dibuixos estan traçats en color marró. Així, el quadrant presenta un marc quadrat traçat en línies marrons, dins el qual s'insereix el rellotge pròpiament dit, de forma circular. Aquest presenta un altre marc, igualment circular, on hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que es llegeixen d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4'. A la part superior del rellotge hi ha la data '1946'. A l'interior de la superfície circular del rellotge, a la part superior, es conserva el gnòmon, a la base del qual es representa una circumferència a mode de Sol, de la part inferior de la qual sorgeixen unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. | 08020-378 | La Barceloneta | 41.3359600,1.9084900 | 408669 | 4576628 | 1946 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34261-foto-08020-378-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34111 | Avenc dels Llumins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-llumins | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 9 m de profunditat màxima. La part principal de la cavitat està constituïda per un pou de -7,5 m de profunditat i una amplada mitja d'1,5 per 3 m. La base està formada per un cúmul de materials clàstics en pendent cap el SW, on s'obre una finestra que l'uneix a un fus de 5 m d'altura. | 08020-244 | La Bena | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.2896800,1.9042700 | 408251 | 4571494 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34275 | Rellotge de Sol de la Casota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-casota | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XVIII | Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre ciment, representat en forma circular dins un polígon quadrat. Aquest polígon presenta un marc de color marró, excepte a les cantonades, que són de color blau. Al costat superior es pot llegir la data '1799', escrita en pintura negra. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat, presentant també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color groc marró, on hi ha les xifres horàries, de color negre, en numeració aràbiga; d'esquerra a dreta es llegeix: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. L'espai del quadrant entre els dos marcs és de color blau, i a cada angle hi ha un motiu decoratiu de caire vegetal, de color marró. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc; a la part superior conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha un cercle petit, de color blau. Per sota el gnòmon, i ocupant pràcticament tota el fons de la circumferència, es llegeix el lema, escrit en tres línies: 'Jo sense sol / tu sense fe/ no som res'. | 08020-402 | La Casota | 41.3366400,1.9301700 | 410484 | 4576680 | 1799 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34275-foto-08020-402-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34275-foto-08020-402-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 33917 | La Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-clota | AAVV (2000): 'Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota' dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 12. | XIV | Tot el conjunt és un despoblat en ruïnes. | Conjunt d'edificacions, avui en ruïnes, que des de la Baixa Edat Mitjana i fins a principis del segle XX (veure apartat 'Història'), conformà un veïnat del municipi de Begues. A la vista de les ruïnes que hi resten, el conjunt de la Clota estava format per la Casa Gran, les cases dels masovers Cal Baster i Ca l'Agustí, i les construccions destinades a corrals, pallisses, corts, galliners i porxos. Estava organitzada com una petita fortalesa, amb les construccions formant un recinte, de manera que les entrades donaven a un barri tancat per una paret alta que tenia l'entrada per l'est i una porta petita emmarcada amb pedra a l'oest. Actualment es conserven panys de murs de més de 5 metres d'alçada amb alguns contraforts destacables per les seves dimensions. L'aparell constructiu dels murs és de blocs irregulars de pedra lligats amb morter de calç i sorra, conservant-se també tapial en alguns punts. Tot el conjunt té una extensió aproximada d'una hectàrea. | 08020-50 | La Clota | La primera vegada que tenim constància del mas de la Clota és en el capbreu (declaració de béns) de 1390-96 fet a la Baronia d'Eramprunyà, deu anys després que s'hi haguessin establert nous pagesos per contracte d'establiment amb Jaume March II, senyor d'Eramprunyà, com a conseqüència de la pesta que devastava la població i que afectà a nou masos entre els quals s'incloïa la Clota. En aquest capbreu, on apareix anomenat Bernat Clota, s'especifica que és un dels masos que no han canviat de nom, per tant significa que ja existia anteriorment. Segons el mateix capbreu, la Clota estava situada a l'est del puig de la Desfeta i que llinda al nord amb el Coll de Ça Palosa i a l'oest amb el Mas Fontanelles. Tornem a trobar la Clota en el capbreu de 1595, essent el seu propietari A. Petit. Encara que probablement hagués canviat d'amos, continuava mantenint el mateix nom. Al segle XVII, entre els anys 1610 i 1620, vivien a la Clota la vídua Petita, el seu fill Jaume Petit, la dona d'aquest i el seu fill Joan. De la informació extreta podem dir que a més hi havia anys on s'hi afegien de 3 fins a 21 persones més a la masia. Durant el segle XVIII trobem que vàries dones de la Clota van tenir càrrecs d'administradores de la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors, com una tal Maria Petit que entra com a administradora de la Confraria el 1728. A finals del segle XVIII, al cadastre de 1767, consta que a la Clota hi vivien tres xarmataires amb les seves famílies, un total de 17 persones. A partir de 1789, coincidint amb una època de guerra i crisi, només hi trobem 5 o 6 persones que hi vivien. Més tard la Clota seguirà sent habitada fins a la primera meitat del segle XX. | 41.3160900,1.9384600 | 411150 | 4574390 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), només apareix la cisterna i pous de la Clota, però no el conjunt en si. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||
| 34066 | Pou de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-clota | XX | Ha desparegut part del cos exterior del pou. | L'estructura circular que forma la boca del pou és formada de blocs de pedra irregular de mides grans lligades amb ciment. L'alçada del cos exterior del pou, per sobre de la cota zero, és només d'entre 40 i 60 cm. Unes barres de ferro lligades a l'estructura amb ciment serveixen per sustentar el filferro d'arç que protegeix el pou. L'interior de l'element es va construir seguint la tècnica de la pedra seca. | 08020-199 | La Clota | 41.3153300,1.9391000 | 411203 | 4574305 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34066-foto-08020-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34066-foto-08020-199-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34076 | Avenc de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-clota | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 27 metres de profunditat màxima amb una boca de 0,6 x 0,4 m. Aquesta dóna pas a un pou de secció irregular de -11,5 m, que acaba en una sala de 16 per 6 m. La sala, en pendent, arriba fins a l'entrada d'una falsa galeria descendent formada per una acumulació de blocs. A la part alta de la sala, a peu del pou de l'entrada, es localitza una segona cavitat de forma acampanada, de -8 m de vertical. La seva base està constituïda per una gran acumulació de clasts cimentats entre sí que permeten descendir fins a la màxima cota de la cavitat. | 08020-209 | La Clota | Explorat per primera vegada per membres del GER del CE Roca de Gavà. | 41.3131500,1.9325200 | 410649 | 4574070 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34231 | Creu de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-clota | XX | La inscripció de rajola del basament de la creu està parcialment esberlada. | Creu de terme de ferro que es compon, a la base, d'un pedestal de formigó de forma trapezoide, i la creu pròpiament dita, encastada a la superfície superior del basament. La creu, molt senzilla, és de tipus llatí, amb el braç vertical més alt que l'horitzontal, presentant una espiral a la part central, i un peix amb una creu gravat a la part superior. L'alçada de la creu és de 151 cm, mentre que la longitud del braç transversal és de 50 cm. El basament té una alçada de 68 cm, una amplada de 70 cm a la base inferior i 51 cm a la superior. En una de les cares laterals hi ha una inscripció en una rajola, parcialment esberlada, on es llegeix: 'C[RE]U D[E] L[A] [CLO]TA. Per co[...]a memòria d'aquesta creu de terme en l'encreuament de camins del Castell i la Sentiu. Any 2000'. | 08020-364 | La Clota | 41.3131200,1.9382700 | 411130 | 4574061 | 2000 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34231-foto-08020-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34231-foto-08020-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||
| 34279 | Rellotge de sol de Mas Roig - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-roig-1 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge presenta un avançat estat de degradació, tot i que conserva la forma els colors i el gnòmon. Tot i que són de difícil lectura, es poden intuir algunes de les xifres horàries. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal del Mas Roig, a l'alçada del primer pis. Està representat en forma circular. Presenta dos marcs circulars concèntrics: un exterior de color blau fosc, que actualment està força deteriorat, i un interior de color blanc. S'aprecia que el fons del rellotge també és d'un color blau similar al del marc exterior, per bé que la pintura està molt deteriorada i gairebé s'ha perdut. Amb tot, a la longitud de la circumferència s'aprecien, però, les restes de les xifres horàries, avui il·legibles. A la part superior del fons es conserva el gnòmon del rellotge, a la base del qual hi ha una petita circumferència de color vermell. | 08020-406 | La Costeta | 41.3252500,1.9108300 | 408850 | 4575436 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34279-foto-08020-406-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34280 | Rellotge de sol de Mas Roig - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-mas-roig-2 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Tota la superfície del rellotge presenta esquerdes a la pintura, tot i que no són de gran importància. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la superfície de la façana sud-oest del Mas Roig. Està representat en forma circular dins d'un quadrant rectangular de color blanc. El rellotge pròpiament dit presenta dos marcs circulars concèntrics: un exterior de color blau fosc, i un interior de color blanc, on es llegeixen les xifres horàries, vermelles, de numeració aràbiga, d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. També de color vermell són unes línies primes que ressalten els límits d'aquests marcs circulars concèntrics. El fons del rellotge és de color blau clar, trencat. A la part superior es conserva el gnòmon del rellotge, a la base del qual hi ha una petita circumferència de color vermell, de la qual surten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. Del quadrant rectangular en el qual s'inscriu el rellotge cal destacar, a la part inferior, un motiu decoratiu vegetal que representa un arbre baix amb el tronc i les branques vermelles i una fulla de color blau a cada extrem, que destaca així del fons blanc de la superfície del quadrant. | 08020-407 | La Costeta | 41.3252500,1.9108300 | 408850 | 4575436 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34280-foto-08020-407-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34280-foto-08020-407-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34258 | Cal Pepet de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepet-de-la-creu | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XIX | Tot i que l'estructura arquitectònica de l'immoble està perfectament conservada, els acabats presenten un grau considerable de degradació. | Edifici agrícola de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb la carena perpendicular a la façana. Aquest edifici principal té diversos cossos adjacents, corresponents a diverses fases constructives, al sector sud, utilitzats antigament per a diverses tasques agrícoles. A la façana de l'edifici principal, molt senzilla, les obertures presenten una disposició simètrica, destacant les tres portes d'entrada de la planta baixa, d'arc rebaixat, una d'elles més ample que les altres dues. Sobre les portes, a l'alçada del primer pis, es troben les finestres, rectangulars, una d'elles amb barana de ferro, recte. La superfície de les façanes està arrebossada amb calç blanca. A l'interior, aquest encalat es troba en un avançat estat de degradació, restant a la vista l'aparell constructiu, fet amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i sorra. Les edificacions adjacents presenten la planta rectangular i teulada a un sol vessant. A l'interior de l'edificació adossada a la façana de l'edifici principal resta una menjadora de fusta i una finestreta per on hom abocava el gra i el menjar per als animals. | 08020-452 | La Creu - Tres Cases, núm. 14 | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquesta casa ja apareix documentada l'any 1849, així com al salpàs de l'any 1880, amb els noms de Cristòfol de Collfe, Pau Vendrell de Collfe i Cal Mas de Collfé. | 41.3183300,1.9092000 | 408704 | 4574670 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34258-foto-08020-452-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34258-foto-08020-452-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34258-foto-08020-452-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34069 | Avenc Amat i Pagès / avenc Mercè / avenc de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-amat-i-pages-avenc-merce-avenc-de-lalzina | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 15 metres de profunditat màxima. L'obertura exterior, de 3 x 1,5 m dóna pas a un pou de -3,5 m, de dimensions similars a la boca i amb el fons ocupat per una capa gruixuda de restes vegetals procedents de l'alzina que creix a sobre de l'avenc. A l'extrem sud-oest de la base enllaça lateralment amb un fus de 4 m a 2 m sobre el fons, ocupat per materials clàstics de petites dimensions. Aquest comunica, mitjançant dues petites obertures, amb un nou pou de -10 m excavat sobre una diaclassa. | 08020-202 | La Morella | Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras. | 41.2950600,1.9155100 | 409200 | 4572080 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34077 | Avenc Brut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-brut | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 5 m de profunditat màxima. Es tracta d'una diàclasi d'una longitud mitja de 3 m i -6 m de profunditat que s'estreta progressivament. El fons està format per argiles obrint-se en ell la petita boca circular d'un forat cilíndric de poca profunditat. | 08020-210 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3003500,1.9114200 | 408865 | 4572671 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34082 | Avenc Carles Selicke | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-carles-selicke | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 135 metres de profunditat màxima. La boca superior és una gatera descendent que incideix sobre el pou principal. El pou s'amplia progressivament fins arribar a -45 m, on s'arriba a un petit replà mitjançant un petit pèndol. El pou continua dividit en dues boques. Si entrem per la petita es pot baixar una vertical de 50 m fins arribar als -95 m, on convergeixen els dos pous. Des d'aquí i per una sèrie de verticals de 8, 17 i 9 metres s'arriba al fons de l'avenc. Tornant a -45 m es pot baixar també per l'altra boca que condueix a un pou de -6 m, fins arribar a un replà des d'on s'accedeix al pou per una finestra. 4 metres més avall s'arriba a una sala amb blocs inestables. Un pou de 29 m duu a una estretor impenetrable. Més amunt, una nova via duu fins a -120 m, on comunica amb el pou principal. | 08020-215 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres de la UEC Cornellà, l'any 1963. L'any 1971 components de l'ERE del CEC exploraren la via lateral. Finalment, l'any 2005, espeleòlegs del GERS exploraren els pous d'enllaç amb la via lateral i en realitzaren la darrera topografia. | 41.2973900,1.9176900 | 409386 | 4572336 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34087 | Avenc dels Colors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-colors | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc d'11 m de profunditat màxima. L'obertura exterior, d' 1,75 per 0,50 m dóna pas a un petit pou de -4,5 m amb la base inclinada, que enllaça per un punt més baix amb un segon pou, no explorat, en el que s'han sondejant 6 metres. A 2 m del exterior existeix una plataforma constituïda per materials clàstics encaixonats a la paret NE. | 08020-220 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres del SEG del GMG. | 41.2988000,1.9179700 | 409411 | 4572492 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34092 | Avenc de l'Encenedor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lencenedor | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. Penetrat per l'estreta boca, de 0,5 per 0,3 m, s'arriba a la part superior d'una diàclasi de -7 m que va perdent amplitud progressivament fins impedir la seva exploració abans d'arribar el seu fons, en pendent cap a NE. | 08020-225 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres del SIE de CEA. | 41.2976000,1.9170000 | 409328 | 4572360 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34100 | Avenc del GJES | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-gjes | Avenc de 81 m de profunditat màxima. La dolina inicial té un metre de desnivell i l'entrada a la cavitat és de petites dimensions (0,2 5 x 0, 40 m) donant accés a una galeria meandriforme descendent de 6 m de recorregut i que desemboca en un pou de 27 m de desnivell, d'aspecte adiaclasat i que ens situa a la cota 32; aquí es divideix en dos conductes, pel més oriental es baixen 5,3 m i remuntant 1 m es pot seguir a ramonage uns 12 m més avall, és a dir, a la cota -49,3 però degut a la descomposició de les parents no és factible instal·lar per a baixar el darrer pou de l'avenc. Tornant a la cota -32 s'agafa l'altre pou que té 13,6 m de desnivell i al seu fons es pot accedir a la darrera vertical de 35,5 m arribant a la cota -81, on a un extrem de la planta es troba una petita gatera de 3 m de recorregut, on s'assoleix la cota de màxima penetració. | 08020-233 | La Morella | Aquesta cavitat fou explorada per primera vegada l'1 de setembre del 1976 per membres del GIE Sant Cugat. | 41.2994600,1.9183900 | 409447 | 4572565 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||||
| 34101 | Avenc del Ginebró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-ginebro | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 71 metres de profunditat màxima. Quatre pous enllaçats entre sí de 23, 17, 15 i 8 m arriben a -70 m. Una sèrie de pous paral·lels connecten amb un d'ells que assoleix els -71. | 08020-234 | La Morella | Explorat per primera vegada l'any 1958 per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. | 41.3034100,1.9109000 | 408826 | 4573011 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34106 | Avenc de l'Infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-linfern | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 20 metres de profunditat màxima que comunica amb l'exterior per dues boques. La més septentrional s'obre en una dolina de 5,5 x 5 m. El primer pou presenta 15 m verticals amb les parets molt concrecionades. El fons està ocupat per materials clàstics, entre els quals es poden assolir els 20 metres de profunditat. | 08020-239 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. | 41.2952700,1.9142800 | 409097 | 4572104 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34117 | Avenc de la Morella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-morella | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. CANALS, A.; GÓMEZ-BOLEA, A. (1992) 'Ramonia Calcicola, A New Lichen Species from Catalonia, Spain', The Lichenologist, 24: 308-311. Cambridge University Press. | Avenc de 10 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un únic pou de secció el·líptica de 3 m per 7 m en la seva base. Per les parets es despengen les plantes que el rodegen i les seves restes cobreixen el fons del pou. | 08020-250 | La Morella | Explorat per primera vegada per R. Amat i Carreras. L'any 1992 s'hi descobrí una nova espècie de líquen, la Ramonia calcicola. | 41.2982200,1.9167100 | 409305 | 4572429 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34118 | Avenc del Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-nano | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 8 m de profunditat màxima. Travessant la boca d'1 per 0,3 m, es penetra en un pou de -3 m d'estructura irregular unit per la seva base amb un fus de 5 m d'altura. | 08020-251 | La Morella | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.2964700,1.9112000 | 408841 | 4572241 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34120 | Avenc del Parpal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-parpal | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 44 metres de profunditat màxima. Un conducte estret desemboca a -6 m en un pou fusiforme de 34 m de profunditat. En el fons un altre petit pou arriba als -44 m. | 08020-253 | La Morella | Explorat per primera vegada l'any 1968 per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. | 41.2924600,1.9113900 | 408851 | 4571795 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34127 | Avenc Perdut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-perdut | VALLÈS, J. (1980) 'Noves cavitats al Massís del Garraf', Exploracions, 4: 113-116. | Avenc de 13 m de profunditat. La cavitat té un únic pou de -12 m amb un replà als 4 m. Està estructurat sobre una diaclassa, té planta allargada, amb una amplada no superior al metre i mig, i amb una petita rampa de blocs, arriba fins a la seva profunditat màxima. | 08020-260 | La Morella | Decobert l'any 1973 no va ser redescobert fins el 1979. | 41.3016100,1.9151900 | 409182 | 4572807 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34214 | Avenc dels Tres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-dels-tres | FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 109 metres de profunditat màxima. Els seus primers metres són desobstruïts i donen pas a un pou de -13 m. A la base del pou una estretor dóna pas a una vertical de -27 m. Un pou estret de -15 m ens deixa a un replà amb dues boques de pou. Per un pou de -42 m, amb una repisa als -30 m, s'arriba al darrer pas estret de la cavitat, per la que es pot baixar als darrer ressalt de dos metres. | 08020-347 | La Morella | L'any 1982 membres de l'ACE Mataró desobstruïren la boca. El mateix any membres de l'ERE de l'AEC en realitzaren la 1a topografia, que fou actualitzada un any més tard per l'ECG. | 41.3343100,1.9197700 | 409611 | 4576433 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34123 | Avenc de la Penya Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-penya-blanca | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. | Avenc de 33 metres de profunditat màxima constituït per un únic pou de 33 m. A mig pou s'obre una via lateral que baixa paral·lela al pou principal. | 08020-256 | La Penya Blanca | Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. | 41.3259700,1.8825700 | 406486 | 4575546 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 33919 | Les Casetes del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-casetes-del-roure | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XVIII | En procés d'enrunament incipient, envaïda per la vegetació. | Masia de dos cossos adossats amb teulada simetria de dues vessants perpendicular a la façana principal. Els paraments són de pedra lligada amb morter i ciment modern. És destacable l'ús de maons en les entrades principals als dos cossos i de les dues úniques finestres amb que compten, col·locats en sardinell per formar un arc rebaixat en el cas de les portes. A la banda de llevant destaca un baluard de parament de pedra, de planta més estreta que els dos cossos principals, amb un gran portal d'arc rebaixat fet igualment de maó. A l'interior d'un dels edificis s'observa l'inici d'un gran arc de maons. L'estat actual de l'edificació no permet una descripció detallada. | 08020-52 | La Plana del Roure | Històricament aquesta havia estat la residència del masover de la masia del Roure. | 41.3196500,1.9267200 | 410172 | 4574798 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33919-foto-08020-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33919-foto-08020-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33919-foto-08020-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||
| 34109 | Avenc d'en Lenin | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-lenin | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 7 m de profunditat màxima. Està constituït per un pou el·líptic d'1 per 1,5 m de secció, unit amb una superfície per una estreta galeria inclinada d'1,5 m de longitud de les quals l'altura mitja és de 0,4 m. | 08020-242 | La Pleta Xica | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.2977700,1.9037100 | 408216 | 4572393 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34138 | Avenc Raspós Petit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-raspos-petit | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 7 m de profunditat màxima. Està constituït per dos pous de reduïdes dimensions que dificulten extremadament la seva exploració. El primer d'ells, de -2 m, està unit al inferior per una curta rampa, estant ocupant el fons per argiles i productes clàstics de petites dimensions. | 08020-271 | La Pleta Xica | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3010600,1.9103900 | 408780 | 4572751 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34139 | Avenc Raspós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-raspos | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc d'11 m de profunditat màxima. El primer pou presenta una vertical de -4 m, enllaçada per S amb una curta galeria que desemboca en una altra cavitat a 1 m sobre la seva base, en la que s'obre en el seu extrem NE una diàclasi d'1,5 m de longitud i en el S un pou de -2 m de difícil penetració, on el seu fons, entre els blocs, s'arriben 4 m més de profunditat. | 08020-272 | La Pleta Xica | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3006500,1.9109700 | 408828 | 4572705 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34317 | Corral del Bruc /de la Pleta Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-del-bruc-de-la-pleta-xica | Antic corral de planta rectangular, composat per un edifici amb teulada a un sol vessant, actualment enrunada, i dividit internament per un mur transversal; i un tancat a l'aire lliure que s'hi adossa. L'aparell constructiu està fet amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra. Es conserva part d'alguna de les cantoneres de pedra, fetes amb carreus ben tallats, i una línia de cornisa feta amb lloses primes de calcària, que resta als sectors on es conserva l'alçada original del mur, d'uns 2,50 m. Els murs tenen una amplada mitjana d'uns 70 cm. El perímetre d'aquest corral és de 75,8 m, i ocupa un àrea de 350 m2. | 08020-444 | La Pleta Xica | 41.2999600,1.9080200 | 408580 | 4572631 | 08020 | Begues | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34317-foto-08020-444-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34317-foto-08020-444-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34317-foto-08020-444-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34165 | La Rambla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rambla | XX | Carrer situat al nucli urbà de Begues, conformat per habitatges aïllats que van dels números 2 al 10, i 12, 14 i 17. Es tracta, així, d'un conjunt de cases unifamiliars construïdes a la dècada dels anys '30 del segle XX que presenten una mateixa estètica basada en els cànons del noucentisme que es donen a Begues. Aquests edificis de planta quadrada amb planta baixa, pis i golfes presenten, en la majoria dels casos, teulada de teula àrab a doble vessant, tot i que hi ha algun cas, com per exemple les cases dels números 7 i 12, amb teulada a quatre vessants, d'estil vienès o centreuropeu. Molts d'aquests immobles presenten també un cos adossat en forma de torratxa, de planta quadrada (edifici de la Rambla, número 8). Igualment, la majoria disposa d'un porxo amb arcades d'arc de mig punt a l'entrada. Tots els edificis disposen de la seva parcel·la, envoltada per un mur de tanca que les aïlla de la via pública. Com a trets estètics característics cal destacar la decoració als marcs d'algunes arcades al porxo de l'entrada i a les finestres (p. ex. la casa situada als números 4 i 6, que presenten els marcs de les finestres de maó vist ), o bé algun aplic de ceràmica a la part alta d'alguna façana, com a l'immoble situat al número 7, consistent en un floró de guix o calç blanca emmarcat per unes rajoles de ceràmica marrons disposades en forma romboide. Les façanes d'aquests immobles són llises, presentant la superfície del seu parament arrebossats de diversos colors. Tots els immobles que presenten les característiques acabades de descriure són obres de l'arquitecte Juan B. Serra. Cal destacar, però, la presència d'una casa que no segueix aquesta tipologia arquitectònica. Es tracta de la casa situada al número 9 de la Rambla de Begues, una edificació de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Està datada pels voltants de l'any 1900 i es caracteritza per un estil eclèctic, doncs tot i que parteix d'una distribució similar a una masia (arquitectura popular), presenta així mateix decoració de rajola als marcs de les finestres i l'ús d'arc ogival a les finestres de les golfes. | 08020-298 | La Rambla, números del 2 al 10, 12, 14 i 17 | 41.3319400,1.9215800 | 409759 | 4576168 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34165-foto-08020-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34165-foto-08020-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34165-foto-08020-298-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Juan B. Serra | 102|106|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||
| 34158 | Rellotge de sol de la Tenda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-tenda | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge presenta signes evidents de degradació material i pèrdua del color. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular, amb els angles rectes. El rectangle presenta un marc de color verdós. El rellotge pròpiament dit és de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc, de color marró. Una franja del mateix gruixut i color que la longitud de la circumferència del rellotge el travessa en diagonal. Les xifres horàries no s'aprecien a causa de l'estat de deteriorament del rellotge. A la part superior de la circumferència hi ha representat un Sol d'on surt el gnòmon, del qual surten línies disposades radialment vers on hi hauria les xifres horàries. La superfície de la circumferència és de color blanc. A la part inferior del rectangle -de color granat-, sota la circumferència del rellotge, hi ha representat un braç humà vestit que sustenta el rellotge per un mànec. Sota, s'observa una casa. Per acabar, a la banda esquerra s'intueix una figura humana, molt deteriorada. | 08020-291 | La Tenda. Passatge Sant Martí, 1 | 41.3332900,1.9230100 | 409881 | 4576316 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34158-foto-08020-291-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34067 | Cova de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-les-agulles | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. VIRELLA, J. (1978): 'Experiències a l'entorn de la localització d'estacions prehistòriques', Miscel·lània Penedesenca, 1978, p. 241-269. | Cova de 7 m de recorregut. És una cavitat fortament ascendent, de 3 per 7 m i una alçada de 4 m. | 08020-200 | Les Agulles | Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué. | 41.3079600,1.9352600 | 410871 | 4573491 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34068 | Pou de les Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-les-agulles | AYMAMÍ, G.; PALLARÈS-PERSONAT, J. (1996): 'El trogloditisme al Penedès: les coves d'ús industrial i hidrològic', Miscel·lània Penedesenca, 450-458. FONT I SAGUÉ, N. (1899): 'Sota terra', Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. MONTURIOL, J.; MUNTAN, L. (1961): 'Resultado de unas investigaciones sobre el Karst del Plá de les Basses (Macizo de Garraf, Barcelona)', SPELEON, Revista española de Hidrología, Morfología cárstica, Espeleologia y Cuaternario. Tom XII, núms. 1-2, p. 87. Instituto de Geología. Oviedo. | Avenc de 4 metres de profunditat màxima. Es tracta d'un fenomen càrstic fossilitzat que a causa d'un revestiment d'argiles que l'impermeabilitza i reté l'aigua, per la qual cosa fou utilitzat com a pou natural (Aymamí, Pallarès-Personat 1996). | 08020-201 | Les Agulles | Explorat per primera vegada l'any 1961 per Joaquim Monturiol Pous i Luis Muntan Engberg. En la publicació de les seves expedicions espeleològiques pel Garraf, Norbert Font i Sagué cita haver-hi esmorzat l'any 1899. | 41.3119700,1.9359700 | 410936 | 4573936 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34085 | Avenc Clos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-clos | AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1899) Sota terra, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. FONT I SAGUÉ, N. (1897) 'Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica', Renaixença -. Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. | Avenc de 28 metres de profunditat màxima conformat per un únic pou vertical de -25 m. La boca, d'un metre de diàmetre, s'obre en direcció nord-oest. La base del pou, coberta per clasts baixa en pendent fins assolir la cota de -28 m. La cavitat està composada per la fusió de dos fusos excavats sobre una diaclassa. Un d'ells forma la cavitat pròpiament dita, mentre que el menor, menys desenvolupat, arriba als 13 m d'alçada i es manté unit a l'anterior per quatre finestres. | 08020-218 | Les Agulles | Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué, l'any 1897. | 41.3076100,1.9296100 | 410398 | 4573458 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34142 | Avenc de la Sal de Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-sal-de-llop | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 12 m de profunditat màxima. La boca és vertical i està orientada al SE, donant pas a un conducte molt inclinat per el que s'arriba a la cúpula d'un pou de -8 m. En les seves parets s'observen algunes mostres reconstructives i la seva base es troba ocupada per multitud de petits clasts, alguns d'ells d'origen al·lòcton. | 08020-275 | Les Agulles | Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. | 41.3056600,1.9342700 | 410785 | 4573237 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | |||||||||||||
| 34088 | Avenc de les Cuetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-cuetes | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. | Avenc de 20 metres de profunditat màxima conformat per un pou de -20 m de formació molt irregular amb una sèrie de passos estrets superposats entre -10 i -15 m. | 08020-221 | Les Conques | Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. | 41.3220000,1.8599800 | 404590 | 4575130 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 34094 | Avenc de la Ferla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-ferla | AMAT, R. (1925) Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FONT i SAGUÉ, N. (1897). Sota terra. Preliminars per una excursió espeleològica, Renaixença Diari de Catalunya, 112 (7 d'agost de 1897): 1780-1782. FONT i SAGUÉ, N. (1899). Sota terra, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 58: 257-278. | Avenc de 165 metres de profunditat màxima. La boca és de grans dimensions, uns 5 m de diàmetre, i dóna pas a un pou de 92 metres. Una via alternativa es desenvolupa en la meitat superior. Del fons del pou, a partir d'un ressalt s'inicia una galeria descendent que arriba a la cúpula del següent pou de 39 metres al que segueix un altre de 10 metres més. Per assolir la màxima cota (-165 m) caldrà ascendir per una galeria per després descendir per pous petits. | 08020-227 | Les Conques | La primera exploració, parcial, fou a càrrec de Norbert Font i Sagué, l'any 1898. L'any 1924 Rafel Amat i Carreras en realitzà l'exploració total. A la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer (Vilanova i la Geltrú), hi ha dipositats materials arqueològics atribuïts a aquest avenc. Es tracta de 5 fragments de ceràmica a mà, possiblement atribuïbles a la Prehistòria recent. | 41.3188400,1.8625000 | 404796 | 4574776 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 | ||||||||||||
| 33932 | Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-planes | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 18. Centre d'estudis beguetans. | XIV | Masia de planta quadrada amb planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. Presenta una disposició asimètrica de les obertures, totes elles emmarcades amb carreus i dovelles de gres vermell. La porta principal, situada al centre de la planta baixa, és d'arc de mig punt. A cada costat de la porta trobem una finestra rectangular i, a ambdós extrems de la façana, dues portes secundàries, sense arc ni decoració destacable. L'alçada de l'edifici no és regular. Al costat sud-est presenta una part on només hi ha un pis. La façana en aquesta part és d'un parament diferent a la resta, pedra vista arrebossada parcialment de factura moderna. A nivell de primer pis destaquen les dues portes amb balcó i barana de ferro situades a la part esquerra de la façana, mentre que a la dreta trobem dues finestres quadrades, amb ampit, sense balcó. Enmig d'aquestes obertures hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 405). Cal fer menció en aquest punt de fet que el cos adossat a l'esquerra de la façana, ja esmentat, arriba justament a nivell del primer pis. A nivell del segon pis, trobem dues portes amb balcó amb barana de ferro, situades al costat esquerre, simètricament sobre les del primer pis, d'idèntiques característiques, mentre que a la dreta destaca la cantonada de l'edifici, que es resolt a partir d'una tribuna de tres arcades de mig punt, que continua a la façana est. L'edifici presenta les cantoneres de pedra vista, que juntament amb els carreus de les obertures contrasten amb la superfície del parament de les façanes, amb un arrebossat de color blanc. La cantonera sud-est, a més sobresurt lleugerament a nivell de la planta baixa, ja que en aquesta part hi té un contrafort adossat. Un baluard de pedra tanca la part frontal de la casa, una part de la façana de ponent -on destaca una construcció secundària de planta rectangular situada a diferents nivell segons la topografia del terreny -, i quasi la totalitat de la façana de llevant. A l'exterior de la casa destaquen el pou, l'era o un forn de pa circular, avui elements decoratius. | 08020-65 | Les Planes | El Mas de les Planes el trobem ben identificat amb aquest nom al segle XVII, tot i què l'origen del mas és molt anterior, encara que amb un altre nom. Al segle XIV se l'anomenava mas Costa, essent propietat de la família Costa, tot i que és probable que hagués pres el nom de l'indret per ser una zona de 'costes' (terres en pendent o properes a penya-segats). Segons un document notarial signat pel notari Folqueres, l'any 1338 Guillem Costa vengué el mas Costa a Bononat Panyella, família estesa i assentada a Begues que al segle XIV posseïen el mas Torra (a Puig Castellar) i la Massana. Segons un altre document signat pel notari fuster, l'any 1396 posseïa el Mas Costa en Jacob Panyella. En el capbreu de 1458 fet per Jaume March III just abans de l'esclat de la Guerra Civil Catalana (1462-1472), hem trobat que es declara posseïdor de les Planes en B. Petit, qui també té el mas Codinelles. Però sembla bastant probable que aquest nom de les Planes al segle XV sigui referit a un altre mas que avui es desconeix quin era. Aquest mateix mas de les Planes el tornem a trobar al capbreu de 1595 en la descripció d'unes afrontacions del Mas Pau, propietat de Montserrat Pau, 'abans dit mas Panyella de la Figuera. Té vinya plantada, erm i bosc. Limita amb Joan Sadurní de la Costa, amb Joan Carreras que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes i part l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols que abans fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina i també part amb el terme de l'Hospital de Cervelló'. A mitjans segle XVI en Climent Guerau del Coll, fill de Bartomeu, comprà el Mas Costa i Mas Glaçat. No obstant, en el capbreu de 1595 trobem com a posseïdor de Mas Costa i Mas Glaçat en Gabriel Panyella que l'hauria adquirit, potser per contracte d'establiment, a Climent Guerau. Tanmateix, segons un document signat pel notari Anton Seriol de l'any 1598, els barons d'Eramprunyà, Isabel de Torrelles i Francesc d'Erill, reconeixen el Mas Costa i Mas Glaçat a Joana, vídua de Climent Guerau, i el seu fill hereu, pel que pagaven 40 lliures. Al segle XVII és quan el Mas Costa perd el nom per passar-se a dir de les Planes, tot i que no queda clar quan es produeix. Serà l'any 1614, quan es fa el recompte dels habitants del poble a causa del Compliment Pasqual, que ens assabentem que a les Planes hi viu el matrimoni format per Pau Cirerol i la seva esposa i possiblement amb fills petits, que no queden recollits en l'enquesta del rector perquè en aquests recomptes s'excloïen els menors de 7 anys. A les llibretes dels anys 1617, 1618 i 1619 ja es nomena l'Helena, filla del matrimoni. En els anys següents, el nom de les Planes desapareix i la família Pau Cirerol passa a habitar el Mas Glaçat fins al 1634. Res fa pensar que el Mas de les Planes en aquesta època hagués desaparegut, però no en tenim més notícies fins l'any 1655. Segons un contracte d'establiment del 24 de gener de 1655, 'Antic Campamar lloga i fa lloguer a Ramon Costa de tota la casa y heretat del Mas Alemany y Mas Turallo y Mas de las Planas per cinc anys i cinc esplets'. Les referències que d'aquest es fan en els pactes del contracte sembla que no és més que un corral per guardar bestiar. És possible que durant alguns anys el Mas de les Planes no fos habitat i l'única referència que recorda la toponímia del Mas de les Planes la trobem al capbreu de 1632, quan es refereix a una peça de terra plantada de vinya, dita la Plana, que tenia cedida en contracte emfitèutic a Jaume Petit del Mas Trabal. | 41.3231500,1.9475300 | 411919 | 4575165 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33932-foto-08020-65-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | (Continuació història)Acabada la Guerra de Successió, l'any 1718, l'Intendent General Josep Patiño, per poder implantar el Cadastre General a Catalunya manà es confeccionés un cens de béns i persones de tot el Principat. El nom de les Planes no hi surt com a contribuent en els cadastres de 1717 a 1747. Degut a què les relacions de les propietats en terres, cases i bestiar, les confeccionaven el batlle i regidors del poble i després eren facilitades a l'Intendent general, les ocultacions per pagar menys resultaren tan evidents que obligarien a què l'any 1759 es desplacés per tots els pobles de Catalunya un censador per fer un cens definitiu. Aquest Cadastre registra el mas de les Planes com a casa pròpia de Joan Petit de les Planes, propietari del Mas Alemany i de la Clota.A partir de 1762 aquest mas gaudeix d'una gran vitalitat econòmica, hi viuen 13 persones, el mateix nombre que al 1800. Els Petit continuen amb la titularitat de la masia, que aixoplugava el 1852 a 10 persones. Les Planes, en els darrers 50 anys ha sofert diverses vicissituds, ha canviat de propietari, ha estat comprada per servir de restaurant, de casa d'estiueig, reformada,... Tot i així, encara conserva la imatge de masia que li va donar el seu caràcter. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-11 09:27 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml