Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
34144 Avenc de Sant Roc https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-roc BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 31 metres de profunditat màxima. Està format per un pou campaniforme de 13 m, seguit d'un altre de 19 m. A -4 m de l'entrada comença una via lateral molt concrecionada. Pujant des de la base per l'extrem sud-oest, després de 7 m es troba un nou fus lateral de -8 m, unit a un altre de 9 m d'alçada. 08020-277 la Guàrdia Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1923. 41.3132600,1.9203500 409630 4574095 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34132 Avenc Picat https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-picat BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 14 m de profunditat màxima. La petita boca el·líptica dóna pas a un pou de -5 m que enllaça per un fons amb un altre d'igual profunditat, encara que d'estructura més irregular. La base està constituïda per argiles, obrint-se en ella dues galeries impracticables d'1 m de longitud, la primera, i la segona, comunicant amb la diàclasi lateral. A -6,5 m s'obre l'entrada d'una diàclasi de 7 m de longitud per 8 m de profunditat. Aquesta diàclasi és molt estreta es troba extraordinàriament concrecionada, arribant fins i tot a dividir-se en falsos pous per efectes de la litogènesi. 08020-265 el Rascler Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.2894500,1.9115200 408858 4571461 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34226 Pont de la Riera de Begues II https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-begues-ii XX Pont que serveix per salvar la riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 26 metres i té una amplada total de 6,50 m. El pont es divideix en dos vànols (obertures), a la intersecció hi ha un pilar d'1.30 m d'amplada que separa els dos trams. El primer té la volta de formigó amb 6,8 metres de llum i 4,20 m de gàlib fins l'arc. El segon és igual però amb només 2,7 m de gàlib. 08020-359 carretera BV-2411, punt quilomètric 15.02 41.3340300,1.8718500 405601 4576452 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34226-foto-08020-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34226-foto-08020-359-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34227 Pont de la Riera de Begues I https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-begues-i XX Pont que serveix per salvar la riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 28 metres i té una amplada total de 6,30 m. El pont es divideix en dos vànols (obertures), a la intersecció hi ha un pilar d'1.30 m d'amplada que separa els dos trams. El primer té la volta de formigó amb 7 metres de llum i 3,5 m de gàlib fins l'arc. El segon és igual però amb només 2,6 m de gàlib 08020-360 carretera BV-2411, punt quilomètric 14.200 41.3347000,1.8801000 406292 4576518 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34227-foto-08020-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34227-foto-08020-360-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34281 Cases del carrer d' Àngel Guimerà. https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-d-angel-guimera Conjunt arquitectònic conformat per cases alineades que, tot i presentar unes característiques arquitectòniques clarament diferenciades, confereixen entitat a la confluència dels carrers Puigmoltó i Àngel Guimerà. Els immobles esmentats corresponen, respectivament, a la casa situada al número 1 del carrer Puigmoltó i a la situada al número 9 del carrer Àngel Guimerà. La primera és una casa de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Presenta una disposició simètrica de les obertures a la façana, situant-se la porta d'accés a l'edifici, rectangular, a la part central de la planta baixa, flanquejada per dues finestres a cada costat, igualment rectangulars. A nivell de primer pis s'ubiquen quatre finestres situades simètricament a les esmentades per a la planta baixa. Per últim, el pis de les golfes presenta únicament dues finestres, quadrades. El parament de la façana no presenta pintura de cap mena, restant vist el ciment que l'arrebossa. Pel que fa a l'edifici situat al carrer Àngel Guimerà, número 9, es tracta d'una casa de petites dimensions, de planta quadrada, amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a un sol vessant, i que conforma la cantonada pròpiament dita entre els carrers Puigmoltó i Àngel Guimerà. Destaca, a la façana principal, que dóna al carrer d'Àngel Guimerà, la porta d'entrada a l'edifici, d'arc escarser, sense decoració de cap tipus. A la dreta d'aquesta porta, hi ha una finestra rectangular. A nivell del primer pis, situada simètricament sobre la porta d'entrada, hi ha una única finestra, rectangular. Els paraments de les façanes presenten, a la meitat superior, un arrebossat de color blanc. A la meitat inferior dels mateixos, aquest arrebossat ha desaparegut, restant vista la capa de ciment que hi ha a sota. 08020-408 c. Àngel Guimerà 9- 15 41.3307800,1.9220000 409793 4576038 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34281-foto-08020-408-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34185 Rellotge de sol de Cal Joan Mestre https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-joan-mestre Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. XIX-XX Aquest rellotge ha estat repintat, seguint segurament el model anterior. Rellotge de sol de forma circular, pintat sobre l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color ocre igual que la superfície on es dibuixa el rellotge. Entre dues circumferències concèntriques de color negre, es situen els números (del mateix color) del rellotge. La numeració és romana, i es llegeix, d'esquerra a dreta: 'VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. De la part superior i central del rellotge es dibuixen línies rectes, de color negre, que neixen en el mateix punt i es disposen radialment fins arribar als números. El gnòmon surt del mateix punt. 08020-318 c. Sant Roc, 2 41.3439400,1.9109300 408885 4577511 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34185-foto-08020-318-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34157 Rellotge de Sol del c. Sant Domènec 32 https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-c-sant-domenec-32 Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. Aquest rellotge ha estat repintat, segurament seguint el model anterior. Rellotge de sol de forma circular, pintat sobre un rebaix practicat en l'arrebossat de la façana principal. Està representat en un marc quadrat guarnit amb un motiu geomètric senzill a les cantonades. El marc de la figura quadrada és de color granat. Una superfície circular pintada en blanc conté una circumferència concèntrica interior (pintada en verd). Entre ambdós cercles es situen els números (de color negre). La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3'. En la part superior i central del rellotge hi ha una representació semicircular del sol, d'on es dibuixen línies rectes de color negre disposades radialment fins arribar als números. El gnòmon surt de la part superior d'aquell punt. 08020-290 c. Sant Domènec, 32 41.3343100,1.9197800 409612 4576433 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34157-foto-08020-290-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34301 Cal Julià https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-julia AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XX L'immoble està molt modificat. Edifici cantoner de planta quadrada; planta baixa, pis, golfes i un cos elevat, en el centre de la teulada, d'una planta, finestres geminades a les quatre cares i teulada als quatre vessants igual que la de l'edifici. Acurada composició de conjunt reflexada en la solució del balcó arrodonit al vèrtex de la façana. La cornisa amb dentellons, sanefa i fines motllures donen un aire senyorial a la vivenda. Destaca la torratxa, que acaba de configurar un edifici de gran presència urbana. 08020-428 c. Major 55 41.3306200,1.9238800 409950 4576019 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34301-foto-08020-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34301-foto-08020-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34301-foto-08020-428-3.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 106|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34201 Cal Llebrer https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-llebrer PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular amb façana principal cara al sud i diferents annexos i cases a ponent i llevant. També hi ha dos pous. El cos principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana. El parament es presenta arrebossat. La façana principal té una composició simètrica, un portal d'arc rebaixat i dues finestres laterals a la planta baixa i tres finestres a la segona. Hi ha un rellotge de sol 08020-334 c. Jacint Verdaguer, 24 ( cantonada amb el carrer Alp) L'any 1849 es documenta el nom de Josep Grau del Llabré a Begues. Cal Llebrer s'esmenta al salpàs de l'any 1880. 41.3316500,1.9426900 411525 4576114 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34201-foto-08020-334-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34193 Cal Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marti PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XVI Masia de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes; la teulada és assimètrica, a dos vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. La masia s'assenta en un nivell superior al del carrer i s'articula amb planta baixa, pis i golfes. A l'extrem E de la façana principal hi ha un cos secundari adossat. La façana principal té una porta de mig punt, construïda amb carreus de pedra disposats a manera de dovelles a la part de l'arc, i com a muntants als laterals de l'obertura. El primer pis es completa amb tres finestres, dues al cos central i una a la part adossada. El segon pis compta amb tres finestres i dues petites a la planta de les golfes. La composició de la façana és plana i no hi destaca cap element arquitectònic rellevant, excepte un rellotge de sol. 08020-326 c. Gaudí, 1 Aquest mas ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Desbruguer, Mas Torra, Mas Martí i l'actual Can Martí. Com a Mas Torra, apareix documentat en un capbreu de l'any 1391, en propietat de Bonanat Torra, un cognom que desapareix amb les pestes de finals del segle XIV. En un capbreu de 1458 s'esmenta a un tal Bernat Vendrell com a home propi, soliu i afocat pel Mas Torra. Del 1551es conserva un testament on es diu que Jaume Rossell és hereu i propietari del Mas Torra. Al capbreu de 1595 s'esmenta el Mas Torra, al Puig de la Vila, declarat per Jaume Rossell i derruït, que sembla correspondre a l'antecedent de l'actual Can Martí. Limita a l'est amb Antoni Vendrell, al sud amb Gabriel Romagosa, abans Eulàlia Girona, a l'oest amb Jaume Garau i al nord amb Joan Sadurní i l'alou del rector de Begues. Jaume Rossell també declara un Mas Bruguer al mateix Puig de la Vila i que diu que és a continuació de l'anterior. El 1643 es produeix l'enllaç entre Margarida Rossell, filla de Joan Rossell de Begues, amb Anton Martí, natural de les Gunyoles; el 1756 consta com a propietari del Mas Torra en Joseph Martí, cognom que canvia la denominació de la casa per la de Mas Martí. El 1819 s'esmenta en un capbreu el Mas Martí, abans Torra i abans Desbruguer. Poc després, el 1849, ja es coneix la casa com a Can Martí, nom que ha arribat fins els nostres dies. 41.3311900,1.9125700 409004 4576094 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34193-foto-08020-326-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Josep Anton Pérez 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34207 Rellotge de sol de Can Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-marti Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. XX Rellotge de sol de pintat amb pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Martí. Està representat en un marc quadrat amb els angles rectes. El marc de la figura quadrada és de color granat i les quatre cantonades estan pintades en color gris. Una circumferència de color ocre toca tangencialment per la part superior el dibuix al·legòric del Sol, del qual surten uns raigs (línies rectes), de color negre, disposats radialment vers els números de les hores. Aquests es col·loquen a l'interior de la circumferència (en color negre). La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '9-10-11-12-1-2-3'. El gnòmon surt de la part central de la silueta de la pintura de Sol. 08020-340 c. Gaudí, 1 41.3347300,1.9204000 409664 4576478 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34207-foto-08020-340-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34159 Rellotge de sol de Cal Cadet https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-cadet Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. XX Aquest rellotge ha estat repintat, segurament seguint el model anterior. Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular sobre fons blanc. Al límit de la meitat inferior del cercle, en una franja de color gris delimitades per línies corbes pintades en color negre, on hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que es llegeixen d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5'. Al punt central de la circumferència hi ha representada la figura del Sol, de color groguenc de tons ocres. Des del mig d'aquesta figura apareix el gnòmon i unes línies de color negre situades radialment del centre als números (s'alternen línies llargues i curtes, creant un ritme). A la meitat superior del rellotge hi ha les següents inscripcions: 'La llum em mou', 'XVIII' i '1927'. 08020-292 c. Carme, 1 41.3330300,1.9218500 409783 4576288 1927 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34159-foto-08020-292-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
33927 Ca l'Anfruns https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanfruns PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XX Conjunt arquitectònic conformat per un casal d'estil noucentista amb capella privada i altres edificacions annexes d'ús agrícola, tancat per un baluard. L'edifici principal està sobrealçat en una plataforma de la mateixa extensió que la planta, de forma quadrada, amb planta baixa, pis i golfes, i teulada de teula àrab a doble vessant amb una balustrada que recorre tot el perímetre de la teulada. L'edifici presenta una disposició simètrica i pràcticament idèntica de les obertures a totes les façanes, únicament diferent a la façana principal. Totes les obertures són quadrades i els marcs presenten un arrebossat de color blanc, que es distingeix així del color salmó de la superfície del parament de la façana, sense decoració, a excepció de les finestres del primer pis de la façana principal. Aquesta està presidida, a la zona central de la planta baixa, per una escala senyorial que dona accés al portal d'entrada. Aquesta zona de l'escala i el portal està coberta per una porxada sostinguda per columnes situades als extrems que hi ha davant de l'escala, mentre que a la part superior esdevé una terrassa per a la finestra central del primer pis. A cada costat de la porta d'entrada a l'edifici hi ha una finestra quadrada, amb balcó semicircular i balustrada. A nivell del primer pis, la finestra central, que surt a la terrassa conformada per la part superior de la porxada de la plana baixa, ja esmentada, està coronada per una orla de motllura de calç o guix, amb decoració vegetal. A cada costat d'aquesta finestra hi ha una altra, de característiques idèntiques a les situades als laterals de la planta baixa, però coronades també per orles de motius vegetals amb un medalló enmig. Corona la façana, com ja s'ha dit, una important balustrada amb un frontó al centre, enmig del qual hi ha una altra orla que emmarca la data '1921', les xifres fetes en calç o guix, ondulants, de tradició modernista. Cal destacar que la balustrada està dividida en diversos segments, entre els quals hi ha col·locades hídries, de caràcter ornamental. Pel que fa a la resta de façanes, aquestes presenten tres finestres a cada planta, disposades simètricament, com ja s'ha dit, destacant la finestra central del primer pis, que presenta balcó semicircular amb balustres, i les tres finestres del pis de les golfes, quadrades i molt petites. Les façanes est i oest surten, a nivell de planta baixa, a una terrassa, mentre que la nord, que és la principal, surt a un rebedor situat al voltant de la porxada de l'entrada i limitat per una elegant balustrada de tradició romàntica que dona a la pineda de Ca l'Enfruns i que dona accés, pels laterals, a la resta dels jardins de la finca. La façana sud comunica directament amb els jardins de la finca; en aquesta destaca el portal d'entrada situada al centre de la planta baixa, que presenta una porta de fusta que sobresurt lleugerament de la vertical de la façana. L'edifici presenta, a la part baixa, sòcol amb revestiment de color blanc a les quatre façanes, i cantoneres igualment de revestides de blanc. 08020-60 c. Cal Vidu, 1 Aquest edifici ha rebut diversos noms al llarg de la història: Mas Costa, Can Carreres, Can Anfruns i Ca l'Anfruns. El document més antic on s'esmenta aquest edifici és en un capbreu de l'any 1595, amb el nom de Mas Costa, propietat de Gabriel Panyella, però on hi treballava el seu gendre Gaspar Aymerich. Gabriel Panyella també era propietari del Mas Glassat. El Mas Costa era contigu al Mas Glassat, i antigament formaven una sola finca. En canvi, l'any 1701 es diu que el Mas costa limitava a l'est amb Mas Glassat, a ponent amb Vendrell del Roure i Jaume Romagosa, al nord amb Vendrell de l'Hostal i el sud ell mateix. El 1597 el mas és confessat per Gaspar Aymerich i recuperat posteriorment per Gabriel Panyella, qui el ven a Antonio Carreras l'any 1617. A la confessió del Mas de la Clota, s'esmenta com a límit nord l'honor de Montserrat Vendrell (del Roure), que abans era de Gabrial Panyella del Mas Costa. El Mas Costa també apareix com a límit est del mas Torra (Puig Castellar), i també al límit nord de la peça 'Font Sangonera', doncs a l'est limita amb el mas Glassat, resseguint la serra fins el Puig de la Desfeta. L'any 1593 Climent Garau compra el Mas Costa i el Mas Glassat a Gabriel Panyella. El 1817 torna a aparèixer documentat el Mas Costa, vulgarment anomenat Carreras. L'any següent, 1818, s'instal·len a Can Carreres Josep Anfruns, foraster i militar carlí amb rang de capità, i la seva muller Maria. Segons informació oral del senyor Francesc Sánchez, el cognom d'aquest militar seria 'Fruns', i no 'Anfruns', de manera que el nom de 'Ca l'Enfruns' vindria d'aquest cognom: en Fruns. Ca l'Enfruns és un dels masos esmentats al salpàs del 1880 com a Maset de l'Enfruns.L'any 1921, l'edifici pateix una profunda reforma que dona lloc a l'immoble actual, d'estil eclèctic, que conserva algunes decoracions de tradició modernista a la façana principal, i trets típics del noucentisme i del romanticisme. 41.3272100,1.9335300 410753 4575630 1921 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33927-foto-08020-60-3.jpg Legal Eclecticisme|Noucentisme|Popular|Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova (Continuació descripció)La capella d'Entrepins, situada al sector est del conjunt, és la capella privada de Ca l'Anfruns. Adossada al baluard de la finca i molt a prop de l'entrada, és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau, amb teulada de teula àrab a doble vessant. Orientada en sentit NE-SW, presenta curiosament façana amb porta d'entrada als dos extrems. L'aparell constructiu de l'edifici és fet amb blocs de pedra irregulars, amb maó i arrebossat amb tàpia, excepte a la façana, NE, la més destacable, la qual, per trobar-se prop de l'entrada al recinte de la finca, és la que presenta un aspecte més senyorial: un gran portal d'entrada amb porta de fusta a doble batent, d'arc carpanell amb mènsules sota l'arrencament de l'arc, que ocupa pràcticament tota la façana. A banda i banda del portal trobem ja els pilars que enfilen la resta dels extrems de la façana per quedar rematats en uns pinacles piramidals esglaonats senzills, de maó vist. La part superior central d'aquesta façana, per sobre l'arc del portal, presenta una franja horitzontal de rajola verda, i per sobre el frontis, rectangular sense decoració, amb les cantonades lleugerament arrodonides i rematades per una creu llatina. L'arrebossat de la façana és de color blanc, a diferència de la resta de l'edifici, i no hi ha decoració escultòrica. La façana oposada, orientada al SW, és més senzilla; presenta, a la planta baixa, la porta d'entrada, d'arc escarser, sobre el qual hi ha un ull de bou. La part superior està rematada per un campanar d'espadanya d'un sol ull. No hi ha decoració de cap mena. La resta d'edificacions del recinte corresponen a elements de caràcter agrícola, com l'antic edifici de les cavallerisses, o el corral 102|106|119|98 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34212 Can Pau https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pau PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XVI Masia que es compon d'un cos principal de planta rectangular i diferents annexos a ponent i llevant. El cos principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena paral·lela a la façana. El parament es presenta arrebossat i encalcinada a l'actualitat. La façana principal té una composició asimètrica, producte d'estar dividida en diversos habitatges. Hi ha tres portes d'entrada, una de mida estàndar (segons els canons actuals) i dues d'arc rebaixat, una d'elles emmarcada per maons en sardinell. A la dreta d'aquesta última, una finestra manté la mateixa fesomia. Al segon pis sobre aquestes dues obertures, hi ha tres finestres d'arc de mig punt allargades. A l'altre extrem de l'edifici, sobre les altres portes, destaca un balcó sobre el portal més gran. Destaca un rellotge de sol a la dreta del balcó. Està reforçada amb carreus de pedra. La façana principal conserva els forats de subjecció de les bigues de la bastida utilitzada en la seva construcció. Consta de portal principal amb muntants de pedra i llinda de fusta, i dues finestres obertes simètricament a nivell del pis, les quals devien ser més grans i van ser reduïdes mitjançant la construcció de paret de maó. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica entre les dues finestres. El coronament de la façana es tanca amb una cornisa de teules invertides que descansa sobre una línia de rajola borda. El cos del costat de llevant presenta un portal d'arc rebaixat fet amb maons i un balcó just a sobre. El cos afegit per darrera té un portal d'accés fet amb rajoles en sardinell a la façana est. A sobre, hi ha una finestra de disseny més modern. Davant de la casa hi ha diferents annexes, tancats per un perímetre de paret de pedra que haurien estat utilitzats com a corral. 08020-345 Vinyes de Cal Gepes En un capbreu de 1595, Mas Pau, abans Mas Panyella de la Figuera era propietat de Ponç Montserrat Pau. Limitava a l'est amb Joan Sadurní de la Costa, al sud Joan Carreras (que abans era de Jaume Garau de Santa Eulàlia i pertanyia al Mas Planes), i part amb l'honor de Joan Vendrell del Mas Trujols (que fou de Bartomeu Vendrell de l'Alzina), a l'oest amb Sadurní de l'Espluga, i al nord part amb Joan Sadurní de la Costa, part amb Joan Sadurní de l'Espluga i part amb el terme de l'Hospital de Cervelló. L'any 1610 era propietat Pau de la Figuera. De 1663 (Paula Pau) a 1856 (Rosa Pau), consten els bateigs dels Pau i Pau Cirerol o Cirerola de la Figuera. L'any 1756 era propietari Joseph Pau Cirerol del Mas Pau de la Figuera. L'any 1849 era la Casa Pau de la Figuera. 41.3284700,1.9219700 409787 4575782 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34212-foto-08020-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34212-foto-08020-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34212-foto-08020-345-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98|119|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34202 Cal Gepet / Cal Gepes https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gepet-cal-gepes PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX-XX L'edifici presenta algunes parts restaurades modernament, però sembla que aquest procés va ser aturat sobtadament i ara l'edificació amenaça amb entrar en fases d'enrunament. Masia de planta rectangular, la teulada asimètrica, és a dos vessants i amb carener perpendicular a la façana principal. Originàriament, el cos principal de la construcció devia ser un volum simètric, però la part nova construïda a l'est de la masia ha desvirtuat la simetria. A la part posterior de l'edifici hi ha dos cossos adossats, un de teulada a dos nivells d'alçada i un altre, més petit, amb teulada de doble vessant i entrada pròpia. El parament de la masia combina el paredat antic de pedra amb la utilització del maó. Destaca també l'ús dels carreus de gres vermell o sauló vermell per emmarcar les finestres de la façana principal o construir la porta principal de dovelles amb un arc de mig punt. La masia ha estat transformada modernament, però a la façana principal s'aprecien restes d'arcs de maó originals que delimitaven antigues obertures. La composició de la façana és complexa pel nombre d'obertures practicades, la part est de la masia s'ha aixecat en pedra, però utilitza el maó per construir pilars on recolza la part superior de la façana, els quals s'aprofiten per obrir una sèrie de 5 finestres que componen una hipotètica galeria. El cos central de la construcció compta fins a 14 obertures. La façana conserva part del seu antic arrebossat, que avui contrasta amb la pedra de la part restaurada. 08020-335 Vinya de Cal Gepes Moltes de les teules i carreus de finestres utilitzades en la restauració d'aquesta masia van ser arrencades de l'estructura de Mas Trabal, on van ser comprades. 41.3349400,1.9216300 409767 4576501 08020 Begues Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34202-foto-08020-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34202-foto-08020-335-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Oriol Vilanova 98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
33889 Cal Batllevell / Cal Batlle Vell / Cal Corberó https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-batllevell-cal-batlle-vell-cal-corbero PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XVIII L'immoble ha estat reformat modernament, i ha perdut alguns dels seus elements originaris, a més d'haver patit l'adhesió d'alguns annexos. Masia de planta rectangular amb planta baixa i pis, amb teulada de teula àrab a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. El vessant dret, però, està escurçat, presentant aquest sector un cos adossat amb la teulada a un sol vessant, fet que comporta que en aquesta part la casa presenti l'aspecte de planta basilical. La façana presenta una disposició asimètrica de les obertures degut a la modificació produïda pel cos annex del costat dret de l'edifici; totes elles emmarcades amb blocs de pedra moderns: a la planta baixa, torbem la porta d'entrada al centre, d'arc REBAIXAT. A banda i banda de la porta hi ha una finestra quadrada, amb ampit, així com un sòcol modern. A la banda esquerra hi ha, a més, un pedrís, igualment modern. Al cos annex del costat dret de l'edifici ja esmentat, l'alçada del qual arriba a nivell del primer pis, hi ha una altra porta, més estreta que la principal, també d'arc rebaixat. Al primer pis hi ha, al centre, i sobre la porta d'entrada principal, una porta amb balcó amb barana de ferro, sobre la qual hi ha un rellotge de sol (veure fitxa 404). Al costat esquerre d'aquesta hi ha dues finestres quadrades, la de l'extrem més petita , mentre que al costat dret n'hi ha només una, ja que el lloc de la que aniria situada més a l'extrem forma part de l'escapçat de la masia en aquest sector. La superfície del parament de la façana és de color blanc trencat, excepte la franja horitzontal inferior, on hi ha el sòcol esmentat més amunt. Destaca la cornisa de la teulada, amb una doble filera de teules en escalat, la superior en una decoració en ziga-zaga o dents de serra, i la inferior en forma de lòbuls. Davant de la façana principal de la casa hi ha un pou, modern. 08020-22 Vessant sud del turó de Can Batlle Als llibres de bateigs entre 1693 i 1791 hi apareix el cognom Batlle 41.3406600,1.9288100 410376 4577128 08020 Begues Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33889-foto-08020-22-3.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98|94 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
33921 Vallgrassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallgrassa AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit XIX La masia està restaurada. Masia de planta quadrada amb planta baixa i pis, i teulada a doble vessant. La façana principal presenta les obertures disposades simètricament: dues a la planta baixa (el portal d'entrada, d'arc rebaixat, i una finestra a l'esquerra, rectangular i amb la llinda de fusta); i dues finestres al primer pis, també amb la llinda de fusta. Enmig d'aquestes finestres es troba un rellotge de sol (veure fitxa 399). La superfície de la façana està feta amb blocs de pedra irregulars, i està pintada de blanc, excepte a la zona de les cantoneres, on s'ha deixat la pedra vista. Destaca, a la cantonada esquerra de la façana, un cos semicilíndric adossat, que arriba a l'alçada del primer pis, i que es correspon, interiorment, amb un forn de llenya que hi ha en una de les estances.A l'interior destaca la sala principal de la planta baixa de l'edifici original, on es conserva una llar de foc de grans dimensions, a l'esquerra de la qual hi ha la boca del forn de llenya anteriorment esmentat, de forma quadrada amb ampit de pedra; el terra de l'interior del forn és de rajola d'argila refractària, i la volta en forma de cúpula, de pedra. A la dreta de l'edifici principal s'adossa un cos rectangular, de pedra, amb teulada a doble vessant amb tres arcades exteriors, a l'interior del qual s'allotja una sala per a exposicions temporals, que antigament feia la funció de cavallerisses. 08020-54 Vallgrassa La masia apareix documentada l'any 1849 com a Casa Vallgrassa, pagant cens per quintes, i més tard, apareix també al salpàs de 1880 A mitjans del segle XX hi van viure els Ferrer de Cal Gepis. Actualment la masia de Vallgrassa acull el Centre Experimental de les Arts del Parc del Garraf, a través d'una concessió de la Diputació de Barcelona. 41.2863400,1.8774600 406002 4571152 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33921-foto-08020-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33921-foto-08020-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33921-foto-08020-54-3.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Científic 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 119|98 45 1.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34272 Rellotge de sol de Vallgrassa https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-vallgrassa Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior. Rellotge de sol vertical, gravat i pintat sobre una placa rectangular de pedra, d'angles rectes. El fons del quadrant, d'un color blanc trencat, no presenta marc, havent-hi les xifres horàries, en números romans de color negre, disposades al voltant dels cantons laterals i inferior; d'esquerra a dreta es llegeixen: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV-V'. A la part superior del quadrant hi ha dibuixat la meitat inferior d'un sol, de forma circular de color blanc trencat, però amb raigs de color vermell apagat. Al centre es conserva el gnòmon del rellotge. De la part inferior dels raigs surten les línies horàries, de color negre, disposades radialment cap a les xifres en números romans. 08020-399 Vallgrassa 41.2863400,1.8774600 406002 4571152 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34272-foto-08020-399-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
33874 Cova de Can Figueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-figueres BLASCO, A. (1989). 'Notícia d'uns materials inèdits de la Cova de Can Figueres. Begues'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. I, Comunicacions. Castelldefels, p. 97-101. MONTURIOL POUS, J. (1964). 'Estudio de las formas cársticas hipogeas desarrolladas en los bordes del poljé de Begas (Macizo de Garraf, Barcelona)'. Speleon, vol. 15, núm. 14. SAFONT, S.; SUBIRÀ, M. E. (1996). 'Estudio antropológico de diversos hallazgos en la Cueva de Can Figueres (Baix Llobregat)'. Rubricatum. Revista del Museu de Gavà. Actes I Congrés del Neolític a la Península Ibèrica: Formació i implantació de les comunitats agrícoles. 27, 28 i 29 de març. Gavà-Bellaterra, p. 575-579. VILLALBA, M. J.; BLASCO, A.; EDO, M. (1989). 'La prehistòria al Baix Llobregat. Estat de la qüestió'. I Jornades Arqueològiques del Baix Llobregat. Vol. II, Ponències. Castelldefels, p. 9. VVAA. (1964). 'Hallazgos arqueológicos del G.M. Gelera'. Cordada, 105. Barcelona, p. 26. VVAA. (1997). 'Inventari Arqueològic de Begues - Fitxa 1: Cova de Can Figueres'. L'Eixarmada, Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, 0. Begues. p. 4. Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Es tracta d'una cavitat amb dues entrades orientades al sud-est. La boca més occidental dóna pas a una petita sala de 18 m de llargada per 9 m d'amplada i 5 m d'alçada (Monturiol, 1964). 08020-7 Situada als contraforts del Sotarró Sembla que en els seu interior uns aficionats hi localitzaren enterraments. En Ricard Artasona, aficionat barceloní, conserva un collar de denes de variscita procedent d'un d'aquests enterraments (VVAA, 1997). Al Museu de Gavà hi ha dipositada una petita col·lecció de materials de la cova, consistent bàsicament en ossos humans (VVAA, 1997). La secció Arqueològica del GM Gelera publicà haver-hi recollit 90 fragments de ceràmica ibèrica, alguns ossos d'herbívor i varis fragments de mandíbula i dents humanes (VVAA, 1964). A diferència del que succeeix a Can Sadurní, davant de l'entrada no existeix pràcticament cap terreny pla que possibiliti la vida a l'aire lliure. El material es troba al Museu Municipal de Gavà i bàsicament consta d'ossos humans, amb un petit collar amb denes de dentalium, esteatita, calcària i variscita, ceràmiques llises irrellevants i un petit recipient polípod.També es coneix un petit lot de materials recollits per la Secció Arqueològica del G.M. Gelera que correspon a ceràmica d'època ibèrica, ossos d'herbívors i varis fragments de mandíbula i peces dentàries humanes (material no localitzable). Aquesta cova ha estat molt visitada i freqüentment espoliada per afeccionats. 41.3449900,1.9232900 409920 4577615 08020 Begues Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33874-foto-08020-7-3.jpg Legal Neolític|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve El jaciment conté restes des de Neolític final/calcolític; ibèric. Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 78|81|76 1754 1.4 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34086 Avenc del Coll de la Ferla https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-coll-de-la-ferla BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 7 m de profunditat màxima. Travessada la boca 0,8 m de diàmetre es penetra en un pou de -2,5 m. La seva base descendeix en pendent cap a una nova vertical de 2,5 m. Tota la cavitat està afectada per un procés clàstic. 08020-219 Serra dels Joncs Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC. 41.3231000,1.8619100 404753 4575250 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
33923 Raval de la Barceloneta https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-de-la-barceloneta XIX Conjunt de carrers (Sant Francesc, 2-42; Sant Sebastià, 2-34; Sant Roc, 2-8; Camí Ral, 90 a 106), que es caracteritzen per tenir les cases adossades d'una tipologia similar. El conjunt destaca perquè les cases que el componen són d'una tipologia similar, que defineix l'arquitectura popular i rural d'aquest territori. La tipologia més típica d'aquestes cases aixecades bàsicament en pedra o pedra i morter per la tècnica de la mamposteria i arrebossades, és l'edifici de planta rectangular amb teulades a doble vessant i carenera paral·lela a la façana principal, orientades al sud oest en un dels costats curts del polígon. Es tracta d'edificis entre mitgeres de dues plantes amb la composició de la façana molt similar: sòcol a la base de pedra o morter; la porta principal (sovint emmarcada amb un arrebossat, recte o amb arc rebaixat). De vegades hi pot existir un portal de cotxera. Hi ha un ús molt restringit del balcó, que en el cas que hi sigui, és de poca volada i amb baranes simples o en espirall. Les composicions de les façanes són senzilles, amb la porta i alguna finestra a la primera planta i dues o tres obertures al pis, tot en un mateix pla, sense concessions decoratives ni de volums, excepte en algun cas. 08020-56 Raval de la Barceloneta 41.3341100,1.9098000 408776 4576421 08020 Begues Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova edificacions del costat nord dels carrers de Sant Francesc, Sant Sebastià i Sant Roc, recollit en la informació gràfica del PGOU. 119 46 1.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34217 Creu del Pedró https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pedro AAVV (1988): Fitxes de l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Biblioteca del Centre Documentació del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit XXI La creu i el basament es conserven bé, però la placa amb la inscripció commemorativa ha desaparegut en la seva pràctica totalitat, fruit d'actes de vandalisme. Creu de terme de ferro composta per un basament quadrangular, fet de blocs de pedra calcària sota una llosa de gres vermell, que fa de suport, al centre del qual està encastada la creu. Aquest basament té una alçada de 98 cm x 60 cm d'amplada x 80 cm de profunditat. En una de les seves cares hi ha una placa de ceràmica, actualment arrencada en la seva major part, de la que tan sols es conserva un petit fragment on es llegeix: '[...]ps imme[m]orial [...]er diumenge [...]'. La creu és de tipus llatí, amb el braç vertical, més llarg, d'una alçada de 125 cm, mentre que el braç horitzontal, més curt, té una longitud de 47 cm. El braç vertical presenta quatre torsions decoratives en espiral, mentre que l'horitzontal presenta els extrems més amples. 08020-350 Puig del Pedró 41.3257100,1.9525200 412340 4575444 08020 Begues Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34217-foto-08020-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34217-foto-08020-350-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Simbòlic 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34070 Avenc de la Banya https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-banya BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 3 m de profunditat màxima. La boca és lleugerament el·líptica, de 0,7 m de diàmetre, oberta en el centre de la citada dolina, donant pas a un pou de -2 m. En l'extrem NW d'aquest enllaça amb una galeria de 3 m de longitud que comunica lateralment amb una sala final, que no és més que una diàclasi de 2,5 m. Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. 08020-203 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.2937300,1.9149500 409151 4571932 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34072 Avenc de les Bardisses https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-bardisses BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 14 m de profunditat màxima. El pou d'entrada és de -2 m i comunica per el seu extrem NE amb una sala de 4 m de longitud amb la seva base en pendent i sostre, constituït per una acumulació de blocs muntats en fals i encunyats entre si. Al NE de la citada sala s'obre un segon pou de -2 m que s'apropa en el seu fons amb un altre de -2 m també, encara que de dimensions majors, essent la seva presentació dificultosa. 08020-205 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.2931400,1.9078300 408554 4571874 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34090 Avenc de la Discòrdia https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-discordia FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 66 metres de profunditat màxima. Una gatera d'entrada duu a una sèrie de pous de 12, 16 i 14 metres. En la cota -45 m comença un pas molt estret que comunica amb un pou de 17 m, dividit en dues vies que arriben al mateix fons. Allà una altra gatera baixa fins estrènyer-se a la cota -66 m. 08020-223 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres de l'ERE de l'AEC, l'any 1974. 41.2929700,1.9103900 408768 4571853 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34091 Avenc Embussat https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-embussat Avenc de 6 m de profunditat màxima. 08020-224 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per la Secció d'Exploracions Subterrànies del Club Esquí Puigmal de Barcelona. 41.2906400,1.9080700 408571 4571597 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Informació aportada per la Federació Catalana d'Espeleologia a través del Centre de Documentació de l'Espeleologia Catalana (Olesa de Bonesvalls). 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34093 Avenc de l'Estrip https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-lestrip BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 8 m de profunditat màxima. Està constituït per un pou de -8 m estructurat sobre una diaclàsa N-S les configuració de la qual es molt irregular. A 1,5 m travessa un pla d'estratificació, a conseqüència del qual es formà una petita galeria. 08020-226 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.2940500,1.9132500 409009 4571970 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34097 Avenc del Fondal https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-fondal BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 19 metres de profunditat màxima. La boca condueix a un únic pou de -16,5 m. El seu fons descendeix 3 m en pendent fins arribar a la base d'un petit fus de 5,5 m. 08020-230 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. 41.2952200,1.9038500 408224 4572110 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34114 Avenc del Margalló https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-margallo BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 22 metres de profunditat màxima constituït per un únic pou. De secció subcircular, el seu diàmetre oscil·la entre els 2 i els 3 m fins arribar als -22 m. A 5 m sobre el fons es localitza un balcó format per una acumulació de blocs. 08020-247 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. 41.2920000,1.9078800 408557 4571748 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34121 Avenc de la Parpalina https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-parpalina BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 22 metres de profunditat màxima. La cavitat s'inicia amb un embut exterior que dóna pas a un estret tub de -5 m. En el seu fons existeix una diàclasi de secció descendent que, després de 4 m de recorregut, desemboca, a través d'una petita finestra, a la part alta d'un altre pou de -15 m. 08020-254 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del CIE del CEG. 41.2894400,1.9100500 408735 4571461 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34130 Avenc Petit del Cisco https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-del-cisco BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 19 metres de profunditat màxima constituït per tres parts principals: el primer pou, de -7 m; els tres conductes paral·lels, de -5,5 m; i el darrer pou, subdividit per blocs cimentats. 08020-263 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del SIRE de la UEC. 41.2945600,1.9070300 408489 4572033 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34143 Avenc de Sant Cristòfol https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-sant-cristofol BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 84 metres de profunditat màxima amb una boca de 4 x 1,5 m. La boca, obstruïda per blocs, dóna pas a un pou de -74 m amb replans a -10 m i -12 m. A -27 m enllaça lateralment amb un pou d'entrada impracticable. Existeixen dos balcons a -46 m i a -51m, entre els quals el pou adopta una forma circular fins als -63 m. A -74 m s'obre la petita boca del darrer pou, de 10 m de profunditat. 08020-276 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras, l'any 1925. 41.2944500,1.9080400 408574 4572020 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34145 Avenc del Serrat de la Morella https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-serrat-de-la-morella BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 21 metres de profunditat màxima constituït per dos pous diferents. El superior descendeix 4 m verticals i 1 m en pendent, comunicat amb la superfície per dues obertures, una de les quals és impracticable. El segon pou és de majors dimensions, havent-se fusionat en la seva part inferior amb dues cavitats fusiformes de 8 i 6 m de profunditat, respectivament. El seu fons està completament recobert per clasts. 08020-278 Puig del Ginebró Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès. 41.2939700,1.9124700 408944 4571962 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34210 Roca del Barret https://patrimonicultural.diba.cat/element/roca-del-barret La Roca del Barret és una formació natural pròpia del Garraf vermell formada durant el Triàssic per conglomerats i gresos. De fet, els conglomerats i els tafoni són característics del lloc. La seva forma peculiar, coronada per una roca en forma de barret, li dóna aquest nom. Ocupa un àrea aproximada de 1600 metres quadrats i té una alçada d'uns 30 metres. Sota la roca s'estén el Pla de les Bruixes. A la part superior, de més difícil accés, s'obren cavitats naturals originades per l'erosió. Aquest punt és un referent toponímic molt conegut pels habitants del territori. Molt a prop d'aquest element natural passen la Carrerada i el Camí Ral. 08020-343 Puig del Bosc de Can Grau 41.3347500,1.9245900 410015 4576476 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34210-foto-08020-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34210-foto-08020-343-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Josep Anton Pérez 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34223 Pou de la Font Sangonera I https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-sangonera-i AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 15. Centre d'estudis beguetans. XIX-XX El lloc conegut com la Font Sangonera és el lloc d'ubicació d'aquest pou amb pica. Es tracta d'una estructura semicircular per una banda i tancada en línia recta per l'altre. La part recta amida 3,70 m i interiorment des de la paret recta a la finestra d'entrada al pou hi ha 2,25 m. L'alçada d'aquest cos és de 2,20 m i la finestra és una obertura tancada amb porta metàl·lica de 0,78 x 1,85 m. Aquesta estructura conté el pou, i presenta parament de pedra irregular lligada amb ciment modern. La part inferior de l'obertura de la porta original d'accés al pou va ser tancada amb ciment. Al costat del pou s'adossa una pica o safareig de planta rectangular (2,80 m x 2,20 m), té una alçada de 87 cm i en un dels seus murets es conserva una part de la bomba metàl·lica que servia per extreure l'aigua sobre una petita pica (49 x 39 cm) amb una obertura que serviria per recollir-la, tapada, o per fer passar l'aigua a la pica gran quan es necessitava. El parament de la pica és igualment de pedra lligada amb ciment modern. A terra, davant de la pica hi ha unes lloses de pedra planes conformant un paviment destinat a trepitjar-lo mentre es treballava en aquesta estructura. Al voltant del pou es conserva una paret perimetral (118 m) d'un recinte tancat (765 metres quadrats) sobre un terreny amb pendent nord - sud. Enmig del recinte es conserva el pou amb la pica descrit. Un altre pou amb pica es conserva a l'angle septentrional. És possible que aquest recinte hagués estat utilitzat com a tancat o com a possible corral. 08020-356 Puig de la Clota Es desconeix quin era l'origen ni l'ús que havien tingut les restes constructives que tanquen l'espai on s'ubica el pou descrit. Alguns autors relacionats amb el Centre d'Estudis han hipotetitzat amb la possibilitat que aquest perímetre constructiu sigui, per les seves característiques, una gran masia amb annexes auxiliars que formés un nucli tancat. Fins fa pocs anys, aquest espai era destinat a hort, l'únic ús conegut. Dintre el recinte es conserven dos xiprers de grans dimensions, al costat est de la tanca. 41.2927600,1.9104500 408773 4571829 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34223-foto-08020-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34223-foto-08020-356-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Productiu 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34083 Avenc de la Carmeta https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-carmeta BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 8 m de profunditat màxima. La cavitat comunica amb l'exterior mitjançant dues boques, essent una d'elles impracticable. Travessada l'entrada es penetra per un conducte estret en una sala de 3,5 m de longitud en direcció S-N que gira 180° al E per acabar a la base d'un fus de 5 m d'altura. Allà, a l'extrem final, comença una gatera que desemboca a un pou inclinat de -2,5 m. La sala d'entrada comunica per un pas de reduïdes dimensions situat al SW i un conducte obert a 1,8 m sobre la seva base, amb una sala superior de menys altura. El fons de la cavitat, de 3 m d'altura, comunica amb la superfície mitjançant una forat de 10 cm de diàmetre. 08020-216 Puig de l'Astor Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. 41.3247500,1.8558900 404252 4575440 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34103 Avenc de les Banderes https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-banderes BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 14 metres de profunditat màxima i 12 m de recorregut total. El pou d'entrada presenta una vertical de -8 m, formant una sala de 10 x 4 m amb pendent vers el nord-oest. A la paret del punt més baix d'aquesta sala, a 4 m sobre el fons, s'obre una nova sala de 5 x 2 m. Cal ressaltar la gran quantitat de concrecions que recobreixen les parets. 08020-236 Puig de l'Astor Explorat per primera vegada pel SES del CEP. 41.3192600,1.8536300 404054 4574833 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34122 Forat de les Pedres https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-de-les-pedres BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 7 m de profunditat. La boca, de 2 x 3 m, forma un embut semiobstruït per blocs que permet baixar fins - 2 m, on realment es penetra en la cavitat. 08020-255 Puig de l'Astor Explorat per primera vegada per membres del GES del CMB. 41.3251600,1.8574800 404385 4575483 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34236 Mina de l'Alzina https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lalzina Mina de galeries soterrànies. L'existència d'un marge delimita la terrassa on s'ubica l'entrada a la boca de la mina, a la qual s'accedeix mitjançant unes escales fetes amb blocs de roca. A l'entrada es conserva una porta de ferro entre parets de mamposteria que tanquen l'accés al que és pròpiament la mina. A l'interior hi ha una galeria principal que s'obre en línia recta des de la porta i una altra que neix a la banda esquerra de la primera. Les galeries tenen una alçada mitja d'entre 1,5 i 1,80 m. 08020-369 Puig de Can Grau 41.3358800,1.9423300 411501 4576584 08020 Begues Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34236-foto-08020-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34236-foto-08020-369-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Oriol Vilanova Segons la informació oral del Sr. Francesc Sánchez, les mines s'havien explotat per l'extracció de galena. 98 49 1.5 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
33868 Avenc del Sellarès https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-sellares DAURA, J. (2008). Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat. Tesi doctoral inèdita. Universitat de Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. Avenc de 84 metres de profunditat màxima. Compta amb una boca horitzontal d'uns dos metres de longitud que desemboca en un ampli pou de -50 m amb sala a -28 m. Des d'aquesta sala l'avenc es divideix en dues vies. En el fons del pou de -50 m un pou estret i inclinat comunica amb una àmplia vertical que duu a la cota màxima de -84 m. Tornant a -28 m i travessant la sala comença un altre pou que acaba comunicant també amb la via anterior. 08020-1 Puig d'Avencó Explorat per primera vegada pel Grup d'Exploracions Subterrànies del Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1961. A l'Institut Paleontològic de Sabadell hi ha restes de fauna que, segons consta, varen ser recuperades d'aquesta cavitat entre els anys 1997 i 1998 per part de diferents espeleòlegs. Es tracta de 101 restes de fauna subactual, entre les que s'ha identificat 81 restes de ‘Felis silvestris', 13 de ‘Lynx pardina' i 1 de ‘Mustela nivalis'. De linx s'han conservat parts de l'esquelet: 2 escàpules, 4 húmers, 2 tíbies i 3 vèrtebres, junt a una mandíbula amb dentició definitiva i una dent de llet. De Felis hi ha 10 metàpodes, 35 vèrtebres, 2 astràgals, 5 tíbies, 3 radis, 2 peronés, 2 pelvis, 2 húmers, 4 fèmurs, 5 falanges, 1 escàpula, 1 cúbit, 2 costelles. De les restes dentàries hi ha: 2 canines, una mandíbula que conserva de la C al M1, una segona mandíbula amb dents de llet, un P4 superior, un P4 al M1 inferior i un P4 al M1superior (Daura, 2008). 41.3415300,1.8751300 405886 4577282 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Prehistòric|Neògen Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 76|125 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34102 Avenc del Gravat https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-gravat BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 10 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un pou cilíndric on la seva base està ocupada per argiles i petits blocs angulosos. De l'extrem E-SE del seu fons esdevé una curta galeria cegada per la litogènesis i els sediments. 08020-235 Puig Verdeguer Explorat per primera vegada per membres del SES del CEP. 41.3128800,1.9125200 408974 4574061 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34115 Avenc del Mas Grau https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-mas-grau BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc d'11 m de profunditat màxima i 15 m de recorregut total. Està constituït per dues sales superposades, de 5,5 m i de 10 m de longitud màxima, respectivament. La superior té accés desde la superfície per tres boques de 0,80 x 1 m, 0,8 x 1,7 m i 1 x 2 m, i està dividida per una paret central. A la seva base hi trobem un conducte vertical de -2 m. El seu fons, en pendent, correspon amb el sòl de la sala inferior. Aquesta es troba assentada sobre una diàclasi N-S i està totalment ocupada per blocs que l'obstrueixen. 08020-248 Puig Verdeguer Explorat per primera vegada per Norbert Font i Sagué. 41.3141800,1.9108700 408838 4574207 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Xavier Esteve També va ser conegut com 'Cova Meva'. 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34133 Avenc de la Pinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-pinya BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 7 m de profunditat màxima. La cavitat està constituïda per un pou únic de -7 m i una secció que amb prou feines arriba a 1 m de diàmetre, excepte en la zona inferior on s'allarga considerablement fins a sobrepassar els 3 m de longitud en la seva base. 08020-266 Puig Verdeguer Explorat per primera vegada per membres del GRIS del GELS. 41.3129200,1.9159900 409265 4574062 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34274 Avenc Joan Cabeza https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-joan-cabeza FERRER, R. (2008). Nueva sala en el avenc Joan Cabeza, Begues (Barcelona), News Corb. Publicación electrónica de Flash Black Corb, fotografía y exploración subterrània, 2 (mayo 2008). www.flashblackcorb.com/Avenc_J.Cabezas.pdf [consulta: 25 d'agost de 2009] FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. FLASH BLACK CORB (2008) Avenc Joan Cabeza (-65 m), Natura i aventura, 21 (octubre de 2008): 32-35 Avenc de 60 metres de profunditat màxima conformat per un pou de 49 metres d'àmplies dimensions que duu a una rampa amb un ressalt de 4 metres. A la cota -25 m s'obre una sala lateral a la que s'hi accedeix per una estretor per la que s'ha d'ascendir uns 10 m. Aquesta sala, d'uns 8 m d'amplada, compta amb formacions espectaculars repartides pel sòl, parets i sostre. 08020-401 Puig Verdeguer El descobriment d'aquest avenc fou fortuït quan una màquina excavadora gairebé caigué al fons de l'avenc mentre extreia sal de llop per una indústria ceràmica local. El nou avenc fou explorat per primer vegada a l'any 1980 per membres del SIEP-CE Poblet. L'any 2008 el grup Flash Black Corb hi descobrí la bella sala lateral. 41.3126600,1.9172300 409368 4574032 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2020-10-07 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
33905 Alzina de Puigmoltó https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-puigmolto Arbre monumental de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. És un arbre de capçada espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. Al peu de l'arbre monumental hi ha la font de nom homònim.L'abrbre té una alçada aproximada de 13 m i un diàmetre de tronc de 1,12 m. 08020-38 Puig Moltó 41.3173600,1.9220600 409779 4574548 08020 Begues Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33905-foto-08020-38-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. 2151 5.2 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34098 Avenc del Frontís https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-frontis Avenc de 2,5 m de profunditat màxima. La seva boca, molt estreta (0,30 x 0,40 m), dóna accés a una saleta de pis descendent i menys de 0,5 m d'alçada, estretint-se fins convertir-se en impracticable. Abunden estalactites i petites columnes. 08020-231 Puig Moltó Explorat per primera vegada per membres de l'ERE, el 12 de maig de 1974. 41.3131800,1.9198300 409587 4574087 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34129 Avenc Petit de Sant Roc / Avenc del Tabac https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-petit-de-sant-roc-avenc-del-tabac Avenc de 4,5 m de profunditat màxima. Consta de dues boques petites separades per un pont de roca. L'avenc consta d'un únic pou de 4,5 m de profunditat colmatat per blocs. Abundant procés reconstructiu. 08020-262 Puig Moltó Explorat per primera vegada per Rafel Amat i Carreras el 9 de març de 1924. Segons sembla el nom li ve d'haver estat utilitzat pels contrabandistes de tabac per amagar-hi llur mercaderia. 41.3137500,1.9199600 409598 4574150 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34135 Avenc del Puigmoltó https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-del-puigmolto AMAT, R. (1925). Sota el Massís del Garraf. Excursions espeleològiques als avencs de Begues. Campanya de 1924, Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 363-364: 233-267. BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. Avenc de 29 metres de profunditat màxima de boca subcircular. Aquesta, de 2 m de diàmetre, dóna pas a un únic pou de -29 m que es desenvolupa sobre una diàclasi N-S que va adquirint amplitud progressivament en aquesta direcció fins arribar al seu fons amb unes dimensions de 2,5 per 6 m. El pou ha entrat en contacte amb cavitats fusiformes secundàries de les quals la més important és la situada a la paret sud, a 4 m sobre el fons, adquirint un desenvolupament vertical de 9 m. El procés reconstructiu es troba àmpliament representat amb formacions estalagtítiques que recobreixen gairebé totes les parets. 08020-268 Puig Moltó Explorat per primera vegada per Font i Sagué. Durant anys va ser utilitzat com a canyet, llançant-s'hi el bestiar mort. 41.3140000,1.9233900 409886 4574174 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34149 Avenc de les Valls https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-les-valls Avenc de 13 m de profunditat màxima. La boca, de reduïdes dimensions, dóna accés a un únic pou de 13 m de fondària. La planta del fons és ovalada, de 4 x 2 m, ocupada per blocs de mitjanes dimensions que curullen la cavitat. 08020-282 Puig Moltó 41.3144900,1.9226000 409820 4574229 08020 Begues Difícil Bo Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-01-31 00:00:00 Xavier Esteve 2153 5.1 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
34160 Font de Puigmoltó / Font de Puigvoltor https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-puigmolto-font-de-puigvoltor XX Una part d'un mur de contenció s'està desmuntant i la vegetació envaeix una part dels elements arquitectònics. La font està situada en una terrassa d'un vessant, al peu de l'alzina monumental de Puig Moltó. El punt on hi ha la surgència d'aigua ha estat rebaixat en forma de trinxera. Dues parets paral·leles suporten la terra de les dues bandes de la terrassa, estan aixecades en pedra i presenten parament de pedra antiga i una franja superior de mamposteria separada per una cornisa. A la part baixa d'aquestes estructures hi ha una banqueta que actua com a contrafort i que permet seure als visitants. El broc de la font es situa en una paret perpendicular amb les dues parets de contenció descrites, presenta parament de mamposteria i dins d'un rebaix a manera de fornícula es localitza el broc. Al voltant de la font hi ha escales per accedir a la terrassa. 08020-293 Puig Moltó Al jardí de la masia de Can Grau del Coll es conserva un monòlit de pedra calcària rectangular desplaçat de la font de Puig-Voltó, amb la inscripció 'FONT PUIG·VULTÓ. 1935. Propietat Romagosa'. La data correspon probablement amb l'any en què es vacanalitzar la font. 41.3173600,1.9220600 409779 4574548 1935 08020 Begues Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34160-foto-08020-293-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34160-foto-08020-293-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Lúdic 2023-01-31 00:00:00 Josep Anton Pérez 98 47 1.3 11 Patrimoni cultural 2024-05-11 09:27
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,34 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc