Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 34220 | Els trenta-un pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-trenta-un-pins | Pineda que ocupa una superfície aproximada de 2100 metres quadrats. És un reducte testimonial del que van ser les pinedes en aquesta part del municipi abans de la seva urbanització. Les pinedes de pi blanc són una comunitat vegetal pròpia de l'àrea natural on s'ubica el municipi de Begues. | 08020-353 | Mas Ferrer | 41.3426500,1.9187400 | 409536 | 4577359 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquesta antiga pineda queda toltalment integrada a la zona residencial de mas Ferrer. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||||
| 34221 | Plàtans de la carretera de Begues a Gavà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-carretera-de-begues-a-gava | Conjunt de plàtans alineats a banda i banda d'un camí, d'uns 600 metres de longitud. Són arbres caducifolis de port robust que poden superar els 30 metres d'alçada. El seu nom científic és 'Platanus hybrida Brot'. És un híbrid de dues varietats de plàtan, el de Llevant (Platanus orientalis) i el plàtan de Virgínia (Platanus occidentalis). La seva escorça és característica, desprèn unes plaques grans en forma irregular. Són de color bru amb cicatrius de to blanquinós que li donen al tronc alt, recte i regular, un aspecte entre gris i verd. Les capçades són arrodonides. Poden arribar a ser molt amples. Les branques són esteses i les principals molt gruixudes. Les fulles són grans, dividides de 3 a 5 lòbuls dentats. La base és arrodonida amb forma de cor amb un pecíol que s'eixampla en forma de pipa. Un mateix arbre té flors masculines i femenines (monoic), agrupades per sexes en inflorescències esfèriques d'uns 4 centímetres. | 08020-354 | Barri de la Rectoria | 41.3426500,1.9187400 | 409536 | 4577359 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34221-foto-08020-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34221-foto-08020-354-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Ornamental | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||||
| 34222 | Mas de la Massana / la Massana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-de-la-massana-la-massana | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit | XIV | En procés d'enrunament. Les teulades han desaparegut de tots el cossos constructius. | Masia que es compon de tres cossos constructius, el principal té teulada simètrica a dues vessants amb carena perpendicular a la façana, però una edifici afegit a llevant desvirtua la simetria. El parament es de paredat antic lligat amb morter de calç. La cantonada està reforçada amb carreus de pedra. La façana principal conserva els forats de subjecció de les bigues de la bastida utilitzada en la seva construcció. Consta de portal principal amb muntants de pedra i llinda de fusta, i dues finestres obertes simètricament a nivell del pis, les quals devien ser més grans i van ser reduïdes mitjançant la construcció de paret de maó. Un rellotge de sol (molt deteriorat) s'ubica entre les dues finestres. El coronament de la façana es tanca amb una cornisa de teules invertides que descansa sobre una línia de rajola borda. El cos del costat de llevant presenta un portal d'arc rebaixat fet amb maons i un balcó just a sobre. El cos afegit per darrera té un portal d'accés fet amb rajoles en sardinell a la façana est. A sobre, hi ha una finestra de disseny més modern. Davant de la casa hi ha diferents annexes tancats per un perímetre de paret de pedra que haurien estat utilitzats com a corral, en una de les cantonades del qual hi ha un pou de pedra, molt deteriorat. | 08020-355 | Fondo de la Maçana | El topònim Massana és d'ascendència àrab, i fa referència a un assentament proper a una via de comunicació, cosa que lliga amb la proximitat del camí ral (antiga via romana) de Barcelona a Vilafranca. L'any 1391 apareix en un capbreu, esmentat al límit oest del mas Caçalm i com a límit est de la muntanya de Perafita. També s'esmenta en un precari signat a favor de Jaume Ça Panyella per una peça de terra a la Maçana. L'any 1595 apareix en un capbreu, s'esmenta el torrent de la Massana, però no el mas. L'any 1759 és propietat de Gabriel Freixas. L'any 1789 Vicens Freixas Morgades, doctor en lleis i ciutadà honrat de Barcelona, és propietari de la Massana. L'any 1886 Can Massana és propietat de la família Térmens. | 41.2898600,1.9132900 | 409007 | 4571505 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34222-foto-08020-355-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 34223 | Pou de la Font Sangonera I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-font-sangonera-i | AAVV (2001): 'Ruta Bartró - la Guardiola - la Desfeta - les Planes. El cap de la vall de Begues', dins de L'EIXARMADA, núm. 7, octubre de 2001, p. 15. Centre d'estudis beguetans. | XIX-XX | El lloc conegut com la Font Sangonera és el lloc d'ubicació d'aquest pou amb pica. Es tracta d'una estructura semicircular per una banda i tancada en línia recta per l'altre. La part recta amida 3,70 m i interiorment des de la paret recta a la finestra d'entrada al pou hi ha 2,25 m. L'alçada d'aquest cos és de 2,20 m i la finestra és una obertura tancada amb porta metàl·lica de 0,78 x 1,85 m. Aquesta estructura conté el pou, i presenta parament de pedra irregular lligada amb ciment modern. La part inferior de l'obertura de la porta original d'accés al pou va ser tancada amb ciment. Al costat del pou s'adossa una pica o safareig de planta rectangular (2,80 m x 2,20 m), té una alçada de 87 cm i en un dels seus murets es conserva una part de la bomba metàl·lica que servia per extreure l'aigua sobre una petita pica (49 x 39 cm) amb una obertura que serviria per recollir-la, tapada, o per fer passar l'aigua a la pica gran quan es necessitava. El parament de la pica és igualment de pedra lligada amb ciment modern. A terra, davant de la pica hi ha unes lloses de pedra planes conformant un paviment destinat a trepitjar-lo mentre es treballava en aquesta estructura. Al voltant del pou es conserva una paret perimetral (118 m) d'un recinte tancat (765 metres quadrats) sobre un terreny amb pendent nord - sud. Enmig del recinte es conserva el pou amb la pica descrit. Un altre pou amb pica es conserva a l'angle septentrional. És possible que aquest recinte hagués estat utilitzat com a tancat o com a possible corral. | 08020-356 | Puig de la Clota | Es desconeix quin era l'origen ni l'ús que havien tingut les restes constructives que tanquen l'espai on s'ubica el pou descrit. Alguns autors relacionats amb el Centre d'Estudis han hipotetitzat amb la possibilitat que aquest perímetre constructiu sigui, per les seves característiques, una gran masia amb annexes auxiliars que formés un nucli tancat. Fins fa pocs anys, aquest espai era destinat a hort, l'únic ús conegut. Dintre el recinte es conserven dos xiprers de grans dimensions, al costat est de la tanca. | 41.2927600,1.9104500 | 408773 | 4571829 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34223-foto-08020-356-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34223-foto-08020-356-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'elements d'interès històric que seran protegits mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 34224 | Pou i abeurador de l'hort o corral de Mas Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-abeurador-de-lhort-o-corral-de-mas-traval | XX | Tancat de planta rectangular de paret de pedra de poca alçada situat en un fondal natural, de 1200 metres quadrats. A la part central i perpendicularment als costats més llargs del perímetre hi ha una paret de mamposteria de més de 20 m de llargada (l'extrem sud està envaït per la vegetació), on s'alineen de nord a sud, un pou, un abeurador i un altre pou o cisterna de recollida d'aigües pluvials. Els cossos dels pous / cisterna són iguals, de planta rodona, 2,90 m de diàmetre, de pedra (mamposteria) lligada amb ciment , estan tancades amb bigues de fomigó i corbades o revoltins. Tenen finestra d'accés. El pou ubicat més al nord conserva una part de la bomba metàl·lica d'ús manual que servia per extreure l'aigua i una pica petita on recollir-la. Enmig dels dos pous es troba l'abeurador o bassa, un dipòsit fet de formigó a l'interior i de pedra a l'exterior cobert a les parts superiors amb rajola borda. El dipòsit amida 9,40 m de llargada i 1,5 m d'amplada. A l'interior del pou o cisterna ubicat més al sud s'aprecia l'entrada de dos canals de recollida d'aigua pluvial. | 08020-357 | Mas Traval | 41.3140800,1.9292200 | 410374 | 4574177 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34224-foto-08020-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34224-foto-08020-357-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 34225 | Forn de calç de Mas Treval / Traval / Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-mas-treval-traval-trabal | XIX-XX | Entorn de la boca i panys de paret derruït, envaït per la vegetació. | Forn de calç de base circular excavat al subsòl. No resten panys de mur exteriors, l'estructura queda totalment envoltada pels nivells geològics natural. L'alçada màxima interior conservada és de 3,10 m i un diàmetre de 3,80 metres. No es conserva la boca, totalment enrunada. | 08020-358 | Mas Traval | 41.3158700,1.9293800 | 410390 | 4574375 | 08020 | Begues | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34225-foto-08020-358-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34225-foto-08020-358-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 34226 | Pont de la Riera de Begues II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-begues-ii | XX | Pont que serveix per salvar la riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 26 metres i té una amplada total de 6,50 m. El pont es divideix en dos vànols (obertures), a la intersecció hi ha un pilar d'1.30 m d'amplada que separa els dos trams. El primer té la volta de formigó amb 6,8 metres de llum i 4,20 m de gàlib fins l'arc. El segon és igual però amb només 2,7 m de gàlib. | 08020-359 | carretera BV-2411, punt quilomètric 15.02 | 41.3340300,1.8718500 | 405601 | 4576452 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34226-foto-08020-359-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34226-foto-08020-359-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 34227 | Pont de la Riera de Begues I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-riera-de-begues-i | XX | Pont que serveix per salvar la riera de Begues. La fàbrica és de pedra i maó i presenta parament de mamposteria. La longitud és de 28 metres i té una amplada total de 6,30 m. El pont es divideix en dos vànols (obertures), a la intersecció hi ha un pilar d'1.30 m d'amplada que separa els dos trams. El primer té la volta de formigó amb 7 metres de llum i 3,5 m de gàlib fins l'arc. El segon és igual però amb només 2,6 m de gàlib | 08020-360 | carretera BV-2411, punt quilomètric 14.200 | 41.3347000,1.8801000 | 406292 | 4576518 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34227-foto-08020-360-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34227-foto-08020-360-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 34228 | Creu del Coll de Begues / de Can Grau / de la carretera de Sant Climent (Reproducció) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-coll-de-begues-de-can-grau-de-la-carretera-de-sant-climent-reproduccio | XX | Còpia fidel de l'original | Reproducció fidel de la creu de terme del Coll de Begues, anomenada també de Can Grau del Coll o de la carretera de Sant Climent. Les seves característiques físiques es corresponen exactament amb l'autèntica creu de terme del Coll de Begues (veure fitxa 16). | 08020-361 | Can Grau del Coll | La creu de terme del Coll de Begues , gòtica del segle XIV, que es trobava al pas del Camí Ral a l'alçada de Can Grau, on encara actualment hi roman la base de pedra esglaonada original sobre la qual hi ha una reproducció de la creu (fitxa 361). Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents, en aquesta ubicació actualment només hi ha una nova reproducció de la creu de terme, mentre que el capitell original del 1312 es conserva a l'ajuntament de Begues. | 41.3317300,1.9433700 | 411582 | 4576122 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34228-foto-08020-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34228-foto-08020-361-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Destaquem el fet que el capitell gòtic original es conserva a l'Ajuntament de Begues. | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 34229 | Muntanyes d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/muntanyes-dordal | <p>Una part del vessant septentrional de Massís del Garraf, anomenada Muntanyes d'Ordal, es va incloure l'any 1992 en Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN). Aquest espai té 7.426,14 ha, de les quals 394,39 (un 5,3 % del total) pertanyen al municipi de Begues. Els arguments que justifiquen la inclusió de l'espai Muntanyes d'Ordal dins el PEIN es poden resumir, en essència, en el fet que inclou una excel·lent mostra de la diversitat dels ecosistemes mediterranis dels relleus centrals de la Serra Litoral catalana. Les Muntanyes d'Ordal són la prolongació natural del massís del Garraf vers l'interior. Pràcticament tot l'espai pertany al domini de l'alzinar litoral, per bé que l'alzinar climàcic hi és rar. És destacable, en tot el conjunt, la presència de fragments de vegetació de caràcter centreuropeu (boscos de fons de vall humida amb gatelleda o d'avellanosa amb falguera) que contrasta fortament amb la vegetació mediterrània dominant. Als cingles hi ha vegetació rupícola d'alt interès biogeogràfic. La fauna invertebrada i cavernícola també hi té un interès elevat.</p> | 08020-362 | 41.3513500,1.9077900 | 408632 | 4578337 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||||||
| 34230 | Rellotge de sol de Cal Llebrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-llebrer | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | Molt deteriorada | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un quadrat. El quadrant presenta un marc de color ocre. El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color ocre, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat. L'interior del cercle devia contenir les xifres horàries, avui desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és d'un color més fosc que la resta. A la part superior conserva el gnòmon. | 08020-363 | Cal Llebrer. C. Jacint Verdaguer 24, cantonada amb el carrer Alp | 41.3346800,1.9245800 | 410014 | 4576469 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34230-foto-08020-363-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 34231 | Creu de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-clota | XX | La inscripció de rajola del basament de la creu està parcialment esberlada. | Creu de terme de ferro que es compon, a la base, d'un pedestal de formigó de forma trapezoide, i la creu pròpiament dita, encastada a la superfície superior del basament. La creu, molt senzilla, és de tipus llatí, amb el braç vertical més alt que l'horitzontal, presentant una espiral a la part central, i un peix amb una creu gravat a la part superior. L'alçada de la creu és de 151 cm, mentre que la longitud del braç transversal és de 50 cm. El basament té una alçada de 68 cm, una amplada de 70 cm a la base inferior i 51 cm a la superior. En una de les cares laterals hi ha una inscripció en una rajola, parcialment esberlada, on es llegeix: 'C[RE]U D[E] L[A] [CLO]TA. Per co[...]a memòria d'aquesta creu de terme en l'encreuament de camins del Castell i la Sentiu. Any 2000'. | 08020-364 | La Clota | 41.3131200,1.9382700 | 411130 | 4574061 | 2000 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34231-foto-08020-364-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34231-foto-08020-364-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 34232 | Creu del Coll Fe / Coll-Fé / Coll-Fer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-coll-fe-coll-fe-coll-fer | XX | Creu de terme moderna, que es fonamenta en una base de formigó de cos prismàtic rebaixat amb motllures a les cantonades. Té una alçada de 70 cm, una base inferior quadrada de 70 cm, i la cara superior de 50 cm. A les quatre cares de la bases hi ha la inicial del punts cardinals. A la cara sud es pot llegir la inscripció sobre rajoles ceràmiques policromades: ' Creu de Coll Fe. Per conservar la memòria d'aquesta creu de terme en el camí de Sitges, Olivella i Ribes'. El braç vertical de la creu o 'stipes' amida 1,37 m i neix de la base de formigó, està tornejat en un punt mig i una de les cares de la part superior està gravada amb els símbols cristians del peix i una creu. El braç horitzontal o 'patibulum' amida 50 cm i en un dels seus extrems té marcada la data '2000'. | 08020-365 | Coll Fe | 41.3170000,1.9084300 | 408638 | 4574523 | 2000 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34232-foto-08020-365-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34232-foto-08020-365-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34233 | Camí del Castell / de la Clota/ Camí de Gavà / Camí de Castelldefels | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-de-la-clota-cami-de-gava-cami-de-castelldefels | AHDB Lligall OP2911 | Aquest camí històric unia Begues amb la zona costanera de Gavà/Castelldefels, passant pel costat del castell d'Eramprunyà. El seu traçat començaria a la zona de Cal Xepis, en el pla de Begues. Des d'aquí seguiria en paral·lel al curs de la riera de la Clota en direcció sud-est. Encara es conserven trams d'aquest camí, en el que es poden distingir roderes de carro, entre l'actual pista forestal i el curs de la riera. El camí continua passant pel costat de la Clota i arriba a la Creu de la Clota. Des d'allà voreja les Agulles per entrar al terme municipal veí. | 08020-366 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 78 cm (3 peus) i és definit com a bo per a bast. | 41.3197300,1.9298600 | 410435 | 4574803 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34233-foto-08020-366-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 34234 | Camí d'Olivella / Camí de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dolivella-cami-de-sitges | AHDB Lligall OP2911 | Embardissat | Aquest camí històric unia Begues amb Sitges, passant per Olivella. El seu traçat començaria al centre del poble (Hostal Vell), des d'on, direcció sud, avançaria vers la muntanya. Passant a ponent del puig Castellar, s'endinsa en els costers seguint el curs del torrent Moltó fins arribar al puig Moltó. Un cop rodejada aquesta elevació, el camí canvia la seva direcció vers l'oest, enfilant el Coll Fe i passant per sota de Mas Grau. En aquest tram s'observa clarament el camí original que, embardissat, serpenteja pel fons del fondal seguint el curs de la riera del Carxol. Passant per sota de Carxol i les Penyes Negres, sempre arran de riera, deixa el terme municipal de Begues ben a prop de la Plana Novella. | 08020-367 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En ambdós se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. | 41.3116700,1.8992500 | 407862 | 4573941 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34234-foto-08020-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34234-foto-08020-367-2.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34235 | Carrerada de Jafra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-jafra | ROVIRA I MERINO, Joan; MIRALLES I SABADELL, Ferran (1999) Camins de transhumància al Penedès i al Garraf. Aproximació a les velles carrerades per on els muntanyesos i els seus ramats baixaven dels Pirineus a la marina. Edita: Associació d'Amics dels Camins Ramaders. Vilafranca del Penedès. pp. 147-148. | Embardissada | Antic camí ramader, per on els ramats de bestiar tenien dret a passar històricament en època de la transhumància cap a les pastures llunyanes. Aquesta carrerada arrenca al costat de Sitges, just al costat de l'antic circuit automobilístic de Terramar, prop de la desembocadura de la riera de Ribes i arriba, a Begues a través del Parc de Garraf. Aquest camí ramader entra a Begues per la zona de la Plana Novella i el Corral Nou (Sitges), des d'on s'enfila per l'esquerra del tram superior de la riera cap a dalt el turó on antigament hi ha les cases de Jaques. Des d'allà davalla recte a travessar el torrent de l'Artiga. Sempre pel vessant sud de la serra dels Vaquers, va guanyant alçada en direcció a la penya Blanca. No hi arriba: tomba a mà dreta i va a trobar el collet pel qual s'enfila dalt el serrat Blanc. Pel llom del serrat no per la pista que a mà dreta baixa cap a Can Rigol davalla cap a Begues. | 08020-368 | 41.3084800,1.8600500 | 404576 | 4573629 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34235-foto-08020-368-3.jpg | Legal | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Utilitzada per algun ramat en l'actualitat. | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34236 | Mina de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lalzina | Mina de galeries soterrànies. L'existència d'un marge delimita la terrassa on s'ubica l'entrada a la boca de la mina, a la qual s'accedeix mitjançant unes escales fetes amb blocs de roca. A l'entrada es conserva una porta de ferro entre parets de mamposteria que tanquen l'accés al que és pròpiament la mina. A l'interior hi ha una galeria principal que s'obre en línia recta des de la porta i una altra que neix a la banda esquerra de la primera. Les galeries tenen una alçada mitja d'entre 1,5 i 1,80 m. | 08020-369 | Puig de Can Grau | 41.3358800,1.9423300 | 411501 | 4576584 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34236-foto-08020-369-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34236-foto-08020-369-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons la informació oral del Sr. Francesc Sánchez, les mines s'havien explotat per l'extracció de galena. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 34237 | Camí de la Creu d'Ardenya / Camí Moliner / Camí de Vallirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-creu-dardenya-cami-moliner-cami-de-vallirana | AHDB Lligall OP2911 | Aquest camí històric unia Begues amb la població de Vallirana. Era un camí carreter utilitzat per anar als molins situats al voltant d'aquesta població. El seu traçat sembla que començaria amb diferents variants encara al pla de Begues. Una, seguiria l'eix Can Sadurní-Can Gepet, en el que poden observar-se encara algunes rieres de carro, mentre que l'altre s'enfilaria al vessant des de Can Pau. Els dos traçats s'unirien al començar a enfilar el coster, per sota de Cal Vinyes, per començar a ascendir en zig-zag, en paral·lel al torrent. El camí presenta alguns marges de pedra seca com a arranjament i suport d'aquest. | 08020-370 | Aquest camí està recollit en els inventaris de camins veïnals de Begues dels anys 1855 i 1864 (AHDB Lligall OP2911). En el primer se li atribueix una amplada de 104 cm (4 peus) i és definit com a bo per a bast. En el segon la seva amplada passa a ser de 156 cm (6 peus), millorant la seva qualificació com a bo per a carros. | 41.3516500,1.9159700 | 409317 | 4578362 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34237-foto-08020-370-3.jpg | Inexistent | Antic|Medieval|Modern|Contemporani|Prehistòric | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | 80|85|94|98|76 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 34238 | Creu processional de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues | XVII | <p>Creu processional de tipologia llatina realitzada en llautó i banyada en plata, amb unes dimensions de 120 cm d'alçada, 50 cm d'amplada i 20 cm de gruix màxim a la part inferior, i 4 cm de gruix màxim a la part superior. La superfície de la creu està profusament decorada amb aplics de motius vegetals (tiges als braços i acabament dels extrems en forma de fulles de flor de lis). Presenta, al centre de la cara anterior, una imatge de Crist crucificat, coronat i amb el cos flexionat, d'estil naturalista, mentre que a la cara posterior hi ha representada una imatge de la Mare de Déu amb el nen, en actitud triomfant. Destaca la part inferior de la creu està decorada per una sèrie d'elements en forma de gablets que l'envolten, a l'interior dels quals hi ha representats diversos sants i apòstols, destacant, a la cara davantera, sota la imatge de Crist, es troba Sant Pau, amb barba, recolzat sobre una espasa, mentre que a la cara posterior hi ha Sant Pere, igualment barbat, que sostè la clau del Cel a la mà dreta i el llibre de les Escriptures a la mà esquerra. Cal destacar, al lateral dret, el segell gravat de l'orfebre autor de la peça. Es tracta d'un segell de petites dimensions on es pot llegir la data '1612', i unes inicials de difícil identificació ('VII' o bé 'DTI'), seguides d'una creu de tipologia grega.</p> | 08020-371 | Església de Sant Cristòfol de Begues | <p>Segons informació oral del mossèn de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues, senyor Agustí Segarra, la creu prové de l'església de Sant Cristòfol de la Rectoria. Segons el mateix testimoni, durant la Guerra Civil (1936-1939), la creu va restar amagada en una masia, i a la immediata postguerra, la creu va ser venuda pel mossèn per manca de recursos. Alguns anys més tard, però, la creu fou recuperada per un o diversos feligresos del poble i retornada a la parròquia.</p> | 41.3309000,1.9223600 | 409823 | 4576051 | 1612 | 08020 | Begues | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34238-foto-08020-371-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Oriol Vilanova | Segons informació oral del mossèn de la parròquia, senyor Agustí Segarra, els aplics decoratius de les figures són afegits posteriors a la peça original. | 96|94 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 34239 | El mal ric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mal-ric | Diu la tradició popular que la penya del Mal Ric es diu així perquè un bon dia, un senyor ben adinerat es va quedar arruïnat i es va tirar de la penya avall, trobant-hi la mort. | 08020-372 | 41.3456300,1.9380000 | 411152 | 4577670 | 08020 | Begues | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34239-foto-08020-372-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | No es té cap notícia documental dels fets que narren aquesta llegenda, raó per la qual no té una base històrica. Aquesta llegenda té una variant ambientada al Mur, una de les penyes de la collada de Begues. Explica la tradició oral que als anys vint quan encara funcionava l'Hotel Petit Canigó que està ben a prop, una nit com qualsevol altra, una colla de gent feia una partida de pòquer. Entre ells hi havia un senyor adinerat que en aquella partida ho va perdre tot. Desesperat va anar cap al Mur on va tirar-se penya avall. Potser és per això que la tradició popular ens parla del fantasma del Mur on hi ha qui diu haver-lo vist en una nit fosca tot vestit de blanc i amb una cabellera arrissada. La informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez. | 98 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||
| 34240 | Els encantats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-encantats | SADURNÍ I VALLÈS, Pere (1982): 'Retalls del folklore penedesenc', p.29. Edita: l'autor. | Tradició oral segons la qual a la gent de Begues se'ls coneix com els encantats, un gentilici despectiu com passa en tants d'altres pobles de Catalunya. Tot i que no es coneix l'origen de mot, s'han elaborat diverses teories: Una d'elles és de base històrica, ja que s'explica que com que Begues era un poble dispers de masies aïllades cadascú anava a la seva vivint en tranquil·litat. Una altra possible és referent a la llegenda de la Penya del Moro (veure fitxa 409) i que fa referència a aquells que s'endinsen a la Penya del Moro per la nit de Sant Joan i que s'encanten en veure les meravelles que hi ha a dins, sense poder sortir-ne després. Cal tenir en compte que els malnoms populars són utilitzats més aviat pels habitants dels pobles veïns, més que no pas per la gent del poble en qüestió. En aquest sentit, una altra teoria que explica la tradició oral és que abans, quan s'anava en carro, la gent de Begues es posava a dormir dalt del carro mentre el cavall feia el seu camí. Quan passaven pel municipi veí d'Olesa de Bonesvalls, els olesans titllaven d'encantats els beguetans que passaven dormint en el carro. Es diu que una de les darreres vegades que s'ha fet servir el gentilici d'encantats per part de gent gran ha estat al municipi d'Olesa de Bonesvalls. Resulta que un jove beguetà festejava amb una noia olesana que s'estaven a la seva habitació fent el ronso. En entrar l'àvia de la noia i en veure'ls va exclamar: sembleu els encantats de Begues! A la dona de vuitanta anys li va sortir l'expressió amb tota normalitat, adonant-se poc després que precisament el jove era de Begues i que per tant se li havia escapat. També el folklorista penedesenc Pere Sadurní recull la dita 'A Begues, encantats' (veure bibliografia). | 08020-373 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Part de la informació sobre aquesta llegenda s'ha recollit a partir d'una entrevista senyor Francesc Sánchez. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||||
| 34241 | Vares d'alcaldia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vares-dalcaldia | Un dels bastons presenta forats i desgast a la part central | Es tracta de dos bastons de fusta de característiques similars. Una de les vares té una creu gravada a l'empunyadura, que és metàl·lica, daurada i amida 2,5 cm. La llargada total és de 87,8 cm i és de forma cònica. A l'extrem inferior una peça també metàl·lica de 2 cm serveix per protegir-lo. El cost central del bastó es mostra desgastat. Un cordill travessa la vara per guarnir-la embolicada al bordó. La segona vara també té l'empunyadura metàl·lica, però no és daurada i amida 2,8 cm. En aquest cas el motiu gravat són les inicials 'BG'. La llargada total és de 90,8 cm i és de forma cònica. A l'extrem inferior una peça també metàl·lica de 8,2 cm serveix per protegir-lo. Un cordill prim travessa la vara per guarnir-la embolicada al bordó. | 08020-374 | Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) | La vara d'alcaldia simbolitza el poder del municipi i és utilitzada en cerimònies simbòliques relacionades amb la figura de l'alcalde/ssa. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34241-foto-08020-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34241-foto-08020-374-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34242 | El Lledoner de Mas Traval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-lledoner-de-mas-traval | Exemplar de lledoner (Céltis australis), arbre que pot arribar a tenir uns 20-25 metres d'alçada. El perímetre del tronc amida 3,15 m. És de capçada densa i arrodonida, d'un verd grisenc; tronc dret i escorça llisa; borrons i fulles disposats, tota al llarg de la tija, fent dos rengles. Fulles asimètriques, estretament ovalades, d'extrem agut i acabades en punta allargada; limbe dentat, pelut i una mica aspre al tacte. El fruit és el lledó, arrodonit, poc més gros que un pèsol, negre i comestible quan madura. | 08020-375 | Mas Traval | 41.3157100,1.9270900 | 410198 | 4574360 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34242-foto-08020-375-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34242-foto-08020-375-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||||
| 34243 | Campgràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campgras | RIBÉ, G. (1993) Espai i territori entre el Neolític Antic i el Neolític Mitjà. Aproximació a un estudi d'arqueologia espacial al Penedès. Tesi de llicenciatura (UAB), inèdita. | Materials en superfície del neolític antic evolucionat recollits en una dolina. Es tracta de diversos fragments de ceràmica i indústria lítica. Els primers consisteixen en una nansa de llengüeta amb decoració de crestes i fragments d'una gran gerra ovoide, tot fet amb desgreixant groller de calcària i quars. La indústria lítica consisteix en elements de sílex deshidratat: algun gratador-rascadora, ascles i altres fragments. | 08020-376 | Campgràs | Els materials recollits en superfície van ser dipositats al VINSEUM (Vilafranca del Penedès) | 41.2893600,1.9136500 | 409036 | 4571449 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34243-foto-08020-376-2.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Xavier Esteve | Aquest jaciment no consta a l'IPAC. | 78 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 34244 | Massís del Garraf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/massis-del-garraf | <p>Espai d'interès natural protegit integrat per 14.764,11 ha, de les quals 3541,63 ha són de Begues. El seu interès ve determinat per l'existència del Massís de Garraf, que ocupa un àrea triangular entre la costa i el riu Llobregat i l'alineació muntanyosa que uneix les poblacions de Calafell i Martorell. Forma part de la Serralada Litoral Catalana. El massís perd alçària cap a ponent i desapareix prop del Vendrell, lloc en el qual la depressió Pre-litoral es veu limitada pel mar i s'enfonsa. Presenta una superfície total de 9.967,35 ha, que orogràficament va des del nivell del mar fins a altures prop del 600m (la Morella, 595m). Al litoral alternen sectors de platges, espadats gairebé continus i cales minúscules. Per la seva naturalesa litològica i el grau de carstificació, el Massís de Garraf esdevé una massa muntanyosa amb perfils suaus, mancada de sòls de cultiu i amb escassa cobertura arbòria. El Massís de Garraf es pot considerar una zona d'elevat valor científic per la diversitat de processos que han actuat i per la seva representativitat com a massís càrstic, esdevé el prototip clàssic de massís càrstic a Catalunya, ja que constitueix un magnífic exemple en el qual es representen les morfologies clàssiques del modelat càrstic fòssil i un sistema de carst actiu profund, com és ara el de la Falconera. Des del punt de vista de la geomorfologia càrstica s'hi poden reconèixer pràcticament totes les formes del carst clàssiques: poljés, dolines, rasclers, avencs, canons i surgències submarines. La geozona del Massís de Garraf es troba totalment inclosa en el règim de protecció PEIN i forma part del Parc Natural del Garraf.</p> | 08020-377 | 41.3121000,1.9005000 | 407967 | 4573987 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34244-foto-08020-377-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 34245 | Rellotge de Sol de Cal Fusteret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-fusteret | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge és visible únicament als números i molt lleument als raigs de les hores. A la resta del rellotge, la pintura ha desaparegut. | Rellotge de sol vertical, fet sobre ciment, amb restes de pintura. Està representat en un quadrant amb els angles escapçats en quart d'esfera com a decoració. Al marc del quadrant hi ha la numeració del rellotge, aràbiga. Els números són de color negre, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '5-6-7-8-9-10-11-12-1-2'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten uns raigs de color vermell en disposició radial pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-388 | Carrer Rectoria, 9 | 41.3296600,1.9438000 | 411615 | 4575892 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34245-foto-08020-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34245-foto-08020-388-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34246 | Rellotge de Sol de Cal Vidu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-vidu | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Aquest rellotge està repintat, probablement resseguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l'arrebossat de la façana de Cal Vidu. Està representat en un quadrant amb els angles superiors rectes, mentre que els inferiors estan escapçats decorativament en quart d'esfera. El perfil exterior del marc del quadrant és una línia de color beix, mentre que el perfil interior és una línia de color marró fosc. Entre aquestes dues línies de perfils es conforma el marc del quadrant, on hi ha la numeració horària del rellotge, en números llatins, de color gris i molt prims, els quals es poden llegir, d'esquerra a dreta: 'VI-VII-VIII-X-XI-XII-I-II-III-IV-V-VI'. El marc, a l'igual que la superfície del quadrant, presenta el fons de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha representat un sol circular de color groc del qual surten uns raigs de color marró fosc disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-389 | Masia Cal Vidu s/n | 41.3361400,1.8991900 | 407891 | 4576657 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34246-foto-08020-389-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34247 | Rellotge de Sol de Can Vendrell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-vendrell | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge està molt degradat i resulta difícil la visualització del mateix. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre l façana principal de Can Vendrell. Presenta un alt grau de degradació, tot i que s'observa l'angle superior dret del quadrant del rellotge, on queden restes de la pintura del marc, de color groc, i del fons del quadrant, de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha les restes de pintura que representa un sol, del qual s'endevina que sortien uns raigs cap als números de les hores del rellotge, no visibles actualment. La resta del quadrant s'ha perdut. | 08020-390 | Carrer Sant Climent, 18 | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34247-foto-08020-390-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34247-foto-08020-390-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34248 | Rellotge de Sol de Cal Campamà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-campama | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XVIII | El rellotge està repintat seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre ciment. Està representat en un polígon rectangular. El marc del quadrant és de color groc apagat, presentant als marcs laterals unes línies decoratives ondulants de color gris. D'aquest mateix color són els números del rellotge, disposats en semicercle a la part inferior del quadrant. La numeració és aràbiga, i es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. La superfície del quadrant és de color blanc. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual es representa un sol amb una cara somrient de color groc, de la part inferior del qual surten uns raigs, de color groc i gris disposats radialment pel fons del quadrant vers els números de les hores. | 08020-391 | Carrer Campamà | 41.3314500,1.9424000 | 411501 | 4576092 | 1782 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34248-foto-08020-391-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 34249 | Rellotge de sol del Mas Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-ferrer | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XVIII | Aquest rellotge està repintat, segurament seguint un model anterior. | Rellotge de sol vertical, fet en pols de marbre, calç i pintura al fresc. Està representat en un polígon rectangular amb els angles rectes. El marc del quadrant és de color groc apagat. A l'interior del marc, la superfície del quadrant està dividida en dos espais diferenciats. L'espai més gran, quadrangular, a la part superior, que ocupa la pràctica totalitat de la superfície, corresponent al rellotge pròpiament dit. Aquest presenta el marc de color granat clar, amb els números aràbics disposats a la meitat inferior, que es llegeixen, d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6-7'. La part superior del marc està decorada amb motius vegetals i una carassa al centre. A la part central, el fons és de color groc apagat. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual es representa un sol amb ulls i nas, i raigs que l'envolten. De la meitat inferior sobresurten unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. Per sobre del sol hi ha una inscripció, feta amb la mateixa pintura granat que el sol, en la qual es llegeix, en tres fileres: 'D 32 Gs A PONEN / POLO 42 Gs / ANY 1796'. Per sota de la representació del rellotge hi ha una estreta franja horitzontal a la part inferior, decorada amb una escena de cacera d'estil popular on es veu, a la dreta, un caçador que dispara amb una escopeta sobre un grup de tres llebres, així com un au que sobrevola l'escena. | 08020-392 | C. Pallars. Urbanització de Mas Ferrer | 41.3250600,1.9178100 | 409434 | 4575408 | 1796 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34249-foto-08020-392-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34249-foto-08020-392-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34249-foto-08020-392-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 34250 | Rellotge de sol de Can Rigol - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rigol-1 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La superfície del quadrant presenta sectors amb la pintura en degradació. | Rellotge de sol vertical de pintura sobre ciment. Està representat en un polígon rectangular. El marc del quadrant presenta una sanefa decorativa en zig-zag on alternen triangles de color vermell amb triangles de color blanc trencat. A l'interior del quadrant trobem un segon marc, més prim, de color blanc trencat, on es troben les xifres horàries, en numeració aràbiga, en color blau. La pintura d'alguna d'aquestes xifres està molt desgastada i gairebé no es veu, de manera que únicament es poden llegir, d'esquerra a dreta: ' (...) 8-9-10-11-12-1 (...)'. El rellotge conserva el gnòmon, de la base del qual surten unes línies de color groc en disposició radial vers les xifres horàries. Per sobre del gnòmon hi ha una inscripció on es llegeix, en lletres blaves, 'Any 1490' i 'Can Rigol' en lletres vermelles. El fons del quadrant és de color blanc trencat. | 08020-393 | Can Rigol | 41.3281200,1.9117700 | 408933 | 4575754 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34250-foto-08020-393-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34251 | Rellotge de sol de Can Rigol - 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rigol-2 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge de sol ha desaparegut en pintar-hi a sobre. Únicament es pot veure el gnòmon i s'intueix la seva forma. | Rellotge de sol vertical, actualment tapat per una capa de pintura blanca que s'estén al llarg de tota la façana on està ubicat. Tan sols s'endevina la seva forma, un quadrant rectangular amb els angles rectes. A la part superior el rellotge conserva el gnòmon. | 08020-394 | Can Rigol | 41.3281200,1.9117700 | 408933 | 4575754 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34251-foto-08020-394-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34252 | Rellotge de sol de Can Sadurní | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-sadurni | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | El rellotge està restaurat. | Rellotge de sol vertical pintat sobre l'arrebossat de la façana principal de Can Sadurní. Està representat de forma circular, amb el marc de color beix envoltat, per la part externa, per una sanefa de motius poligonals que li atorga l'apariència de roda dentada. A la part interna del marc trobem la superfície del rellotge pròpiament dita, de color blanc. Les xifres horàries són aràbigues, i es llegeixen, d'esquerra a dreta: '6-7-8-9-10-11-12-1-2-3-4-5-6'. A la part superior trobem el gnòmon, a la base del qual hi ha un estel de sis puntes de color granat fosc del qual surten unes línies en disposició radial vers els números de les hores. | 08020-395 | Can Sadurní | 41.3439500,1.9117500 | 408953 | 4577511 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34252-foto-08020-395-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34252-foto-08020-395-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34253 | Avenc d'en Passant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-den-passant | BORRÁS, J. (1973-1974) Catálogo espeleológico del macizo del Garraf (3 vols.). Linomonograph, SA. Barcelona. FERRER, V. (2006) Avencs de Garraf i d'Ordal / Simas de Garraf y Ordal. Barcelona. SÁNCHEZ, M. (2008) 'Avenc d'en Passant, entre dolines i rasclers', Natura i aventura, 14 (febrer 2008): 26-27. | Avenc de 31 metres de profunditat màxima. L'avenc té dues boques d'entrada. Per la més gran i evident (de 2,3 m de llarg per 1,6 m d'ample) descendim a un pou de 6 metres. Del fons d'aquest primer pou arrenca una rampa amb lleu pendent que ens porta a la boca d'un altre pou, que ens recorda la forma de dues campanes superposades, i que mostra a les seves parets moltíssimes formacions que l'aigua i el temps han anat modelant. Aquest segon pou te uns 20 metres de profunditat, i a mesura que es descendeix, les seves mides augmenten fins assolir unes àmplies dimensions. Aquesta forma de doble campana superposada és deguda al fet que al principi l'aigua entrava per la boca petita i va erosionar l'avenc formant un primer pou en forma de campana. Quan amb el temps el tàlveg es va desplaçar i les aigües començaren a entrar a la cavitat per l'altre boca, el nou recorregut erosionà el pou formant una nova forma de campana que se superposà a la primera. L'altra boca (una mica més amunt de l'altra i un pèl amagada pel matollar), té una entrada d'uns 30 cm de diàmetre que duu verticalment sobre el segon pou. La profunditat màxima de l'avenc és de 31 metres. | 08020-396 | Pla d'en Querol | Explorat per primera vegada per membres del Grup d'Exploracions Subterrànies Club Muntanyenc Barcelonès, l'any 1954. Durant un temps aquest avenc va servir com a petit refugi i magatzem per als espeleòlegs que es movien per la zona, i a la primera sala es va instal·lar una petita cambra on guardaven, entre altres estris, una farmaciola de primers auxilis. Encara que avui dia ja no existeix aquest magatzem, la fauna de la zona continua utilitzant l'avenc com a lloc de refugi. | 41.2842100,1.9065900 | 408438 | 4570884 | 08020 | Begues | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | Inclòs en el Cens d'Equipaments Esportius de Catalunya - CEEC | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||||
| 34254 | Rellotge de sol de Can Térmens - 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-termens-1 | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | Tot i que el rellotge és visible, no conserva les línies ni les xifres horàries. | Rellotge de sol vertical de pintura. Està representat de forma circular dins un polígon rectangular. El fons del quadrant és de color granat, mentre que el cercle del rellotge és de color groc apagat. La circumferència presenta, però, una línia concèntrica gairebé a la vora, fet que fa que tingui un marc on devien anar les xifres, que no són visibles actualment. El rellotge, però, conserva el gnòmon. | 08020-397 | Can Térmens | 41.3297300,1.9083000 | 408645 | 4575936 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34254-foto-08020-397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34254-foto-08020-397-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34255 | Alzina de Can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-marti | Arbre de fulla perenne que pot assolir mides de 20 metres en exemplars de gran longevitat. Es tracta d'un exemplar de Quercus ilex subespècie ilex. L'alzina de Can Martí destaca per la seva monumentalitat. És un arbre de capçada molt espessa d'un verd intens i l'escorça d'un bru fosc, molt clivellada. Les fulles són dures i dentades, peludes a la cara inferior, llargues i dentades. | 08020-449 | Carrer Gaudí, 1 | 41.3351500,1.9216600 | 409770 | 4576524 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34255-foto-08020-449-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34255-foto-08020-449-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Aquest element apareix a l'article 22 de la normativa urbanística del Pla General aprovat definitivament el 15 d'octubre de 1997, el qual preveu un llistat d'espècimens botànics singulars que poden ser declarats arbres d'interès local mitjançant la fórmula d'un Pla Especial, sempre que no estiguin directament afectats per sistemes del planejament. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha pogut accedir directament al bé, ja que aquest es troba dins d'una propietat privada. Aquest factor ha impedit que s'hagin pogut prendre mesures d'aquest exemplar botànic. | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||
| 34256 | Corral de Mas Trabal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corral-de-mas-trabal | Aquest edifici està enrunat i molt envaït per la vegetació. | Antic corral de grans dimensions, de planta rectangular orientat en sentit nord-sud, actualment enrunat i molt envaït per la vegetació. L'espai del corral presenta una divisió interna en dos grans sectors, els quals presenten, al seu torn, altres dues divisions internes, corresponents a les zones antigament cobertes i els recintes oberts a l'aire lliure. Les parts cobertes resten a la part oest del corral, i cadascuna d'elles té una extensió aproximada de 45 m2, mentre que cada recinte obert a l'aire lliure ocupa una extensió d'uns 50 m2. Tot el conjunt té una extensió d'uns 98 m2. Els murs estan fets amb blocs de pedra calcària lligats amb morter de calç i sorra, i tenen un gruix mitjà d'uns 70 cm. | 08020-450 | Mas Trabal | 41.3158000,1.9267700 | 410171 | 4574370 | 08020 | Begues | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34256-foto-08020-450-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||
| 34257 | Cal Farràs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farras | XX | L'edifici, d'estil eclèctic i construït a principis del segle XX, ha estat força restaurat i modificat als anys '60 del segle XX. | Edifici de planta rectangular amb planta baixa, pis i golfes, i teula de teulada àrab amb la carena perpendicular a la façana principal. La façana principal presenta una porxada a l'entrada. Destaca la superfície de les façanes, on s'ha deixat a la vista l'obra feta de blocs de pedra, així com l'emmarcament de les obertures, que semblen fets de pedra artificial. A nivell de la teulada, cal destacar també la línia de la cornisa, amb mènsules al coronament de la façana principal i decoració de dents de serra als laterals. La casa està envoltada per un barri o tancat enjardinat. | 08020-451 | Carrer Collada, 28 | 41.3305100,1.9458900 | 411791 | 4575984 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34257-foto-08020-451-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34257-foto-08020-451-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34257-foto-08020-451-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni no ha obtingut el permís per accedir al recinte de l'immoble ni al seu interior, fet que ha dificultat la seva observació exhaustiva. | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 34258 | Cal Pepet de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pepet-de-la-creu | PARELLADA, Xavier (2009): 'Història dels Masos de Begues'. Inèdit. | XIX | Tot i que l'estructura arquitectònica de l'immoble està perfectament conservada, els acabats presenten un grau considerable de degradació. | Edifici agrícola de planta rectangular amb planta baixa i pis, i teulada de teula àrab a doble vessant amb la carena perpendicular a la façana. Aquest edifici principal té diversos cossos adjacents, corresponents a diverses fases constructives, al sector sud, utilitzats antigament per a diverses tasques agrícoles. A la façana de l'edifici principal, molt senzilla, les obertures presenten una disposició simètrica, destacant les tres portes d'entrada de la planta baixa, d'arc rebaixat, una d'elles més ample que les altres dues. Sobre les portes, a l'alçada del primer pis, es troben les finestres, rectangulars, una d'elles amb barana de ferro, recte. La superfície de les façanes està arrebossada amb calç blanca. A l'interior, aquest encalat es troba en un avançat estat de degradació, restant a la vista l'aparell constructiu, fet amb blocs de pedra irregulars lligats amb morter de calç i sorra. Les edificacions adjacents presenten la planta rectangular i teulada a un sol vessant. A l'interior de l'edificació adossada a la façana de l'edifici principal resta una menjadora de fusta i una finestreta per on hom abocava el gra i el menjar per als animals. | 08020-452 | La Creu - Tres Cases, núm. 14 | Segons Xavier Parellada (veure bibliografia), aquesta casa ja apareix documentada l'any 1849, així com al salpàs de l'any 1880, amb els noms de Cristòfol de Collfe, Pau Vendrell de Collfe i Cal Mas de Collfé. | 41.3183300,1.9092000 | 408704 | 4574670 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34258-foto-08020-452-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34258-foto-08020-452-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34258-foto-08020-452-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 34259 | Pineda de Cal Taco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-cal-taco | Pineda que ocupa un àrea aproximada de 2245 m2. El seu substrat vegetal està conformat per una densa brolla de pi blanc (Pinus halepensis), amb algun peu d'alzina (Quercus ilex) amb un sotabosc ric, abundant i dens de matolls com el garric (Quercus coccifera) , l'argelaga (Genista scorpius), llentiscle (Pistacia lentiscus), estepa blanca (Cistus albidus), romaní (Rosmariinus officinalis), i alguna planta forànea, com el càrritx... entre d'altres. Els pins d'aquesta pineda tenen un tronc d'uns 150 cm de mitjana de longitg circular. | 08020-453 | Cal Taco | 41.3333100,1.9332400 | 410737 | 4576308 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34259-foto-08020-453-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34259-foto-08020-453-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | Cal destacar que la disposició i mida similar dels arbres que componen aquest espai natural, podria tractar-se d'una pineda replantada. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||
| 34260 | Capitell de la Creu de terme de Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme-de-can-grau | <p>ALBERT BASTARDES I PARERA ( 1983). Les creus al vent . Editorial Millà. MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.</p> | XIV | <p>Capitell original de la Creu de terme, proper a la masia de Can Grau. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII'</p> | 08020-454 | Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) | <p>Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà.</p> | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 1312 | 08020 | Begues | Bo | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-16 00:00:00 | Lluis Rius | Existeix una còpia d'aquesta creu al costat de Can Grau del coll, únicament la seva base forma part de l'estructura original. D'altra banda, la creu situada al passeig de l'església constitueix una nova reproducció. | 93 | 52 | 2.2 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||
| 34261 | Rellotge de sol de Cal Frare | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-frare | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | La pintura marró està degradada en alguns sectors. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana de Cal Frare, representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrat presenta el fons de color blanc apagat, i tots els dibuixos estan traçats en color marró. Així, el quadrant presenta un marc quadrat traçat en línies marrons, dins el qual s'insereix el rellotge pròpiament dit, de forma circular. Aquest presenta un altre marc, igualment circular, on hi ha les xifres horàries, en numeració aràbiga, que es llegeixen d'esquerra a dreta: '8-9-10-11-12-1-2-3-4'. A la part superior del rellotge hi ha la data '1946'. A l'interior de la superfície circular del rellotge, a la part superior, es conserva el gnòmon, a la base del qual es representa una circumferència a mode de Sol, de la part inferior de la qual sorgeixen unes línies disposades radialment vers les xifres horàries. | 08020-378 | La Barceloneta | 41.3359600,1.9084900 | 408669 | 4576628 | 1946 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34261-foto-08020-378-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||
| 34262 | Rellotge de Sol de Les Planes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-les-planes | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | El rellotge presenta un estat de degradació inicial, però que ja no permet veure els números amb claretat. | Rellotge de sol vertical, gravat i pintat sobre l'arrebossat de la façana, representat en forma circular dins un polígon rectangular situat verticalment. El rectangle presenta un marc de color grisos amb gravats amb motius geomètrics (semicercles). El rellotge pròpiament dit, configurat per dues circumferències concèntriques, l'espai entre les quals està pintat en color terra (marró - vermellós), s'inscriu a l'interior del rectangle. L'interior del cercle devia contenir les xifres horàries, avui desaparegudes. La superfície de la circumferència del rellotge és de color blanc. A la part superior conserva el gnòmon, que surt d'un cercle petit d'on irradien les línies divisòries del rellotge. La part inferior de l'espai entre el cercle del rellotge i la resta del rectangle es presenta decorat amb dues figures meitat humanes meitat zoomorfes. L'interior del rectangle és de color ataronjat i la decoració de colors marronosos. | 08020-379 | Mas de les Planes | 41.3231500,1.9475300 | 411919 | 4575165 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34262-foto-08020-379-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 34263 | Arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfol de Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-historic-de-la-parroquia-de-sant-cristofol-de-begues | <p>AAVV (2009): ' Organització de l'arxiu històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues: Segles XIV-XXI'. Dos punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit). AAVV (2009): 'Descripció NODAC dels fons documentals de l'Arxiu Històric de la Parròquia de Sant Cristòfor de Begues'. Dos punts, documentació i cultura. Barcelona (Inèdit). MATA I VENTURA, Víctor (2008): 'Organització de l'Arxiu Històric de la parròquia de Sant Cristòfor de Begues'. L'EIXARMADA, nº10, juliol. Edita: Centre d'Estudis Beguetans. Begues.</p> | XIV-XXI | La organització moderna de l'arxiu va servir per localitzar documents amb estrips, manques de suport documental, tinta esvaïda, afectacions per tinta ferrogàl·lica, pols, humitats, fongs i lepismes. | <p>Es tracta de l'arxiu més important del municipi de Begues, pel seu caràcter històric i per les dades que conté sobre la població beguetana des del segle XIV. La documentació que s'hi recull és un patrimoni documental estratègicament valuós per conèixer la història de la parròquia de Begues i de l'església a Catalunya, però sobretot ho és per les persones i famílies beguetanes: de la seva vida, dels seus actes personals i de les activitats econòmiques i socials que han deixat rastre en les múltiples tipologies documentals de l'arxiu fins el segle XXI. El tractament de l'arxiu ha suposat la identificació de diferents fons d'arxiu: parròquia de Sant Cristòfol de Begues, organització municipal de Begues, famílies Petit de la Clota, Campamar i Petit de les Planes. El quadre d'organització dels fons documentals de la parròquia de Begues és el següent:1. A Fons Parròquia de Sant Cristòfor de Begues 2. B Fons municipal de Begues; 3. Fons patrimonial Petit de la Clota; 3.1. C Subfons Petit de la Clota; 3.2. D Subfons Campamar;3.3. E Subfons Petit de les Planes. La documentació de l'arxiu es presenta bàsicament en suport paper, una petita part són pergamins. Se n'han comptat una quarantena, entre el fons de pergamins pròpiament dit i els reutilitzats com enquadernacions de llibres. El document més antic de l'arxiu, és un pergamí datat el segle XIV que no està relacionat directament amb Begues. Es conserven 5 documents del segle XV, la documentació seriada es comença a produir a partir de la segona dècada del segle XVI. El fons està compost per 3.652 unitats de catalogació en diversos formats documentals: llibres, enquadernacions diverses, plecs, expedients, documents solts en pergamí i paper. Comptant els 969 documents identificats i descrits sumàriament en el buidatge de llibres i plecs, la suma puja a 4.620 documents.</p> | 08020-380 | Carrer Alacant, 8 | 41.3319500,1.9224000 | 409828 | 4576168 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34263-foto-08020-380-1.jpg | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Altres | 2021-04-12 00:00:00 | Oriol Vilanova | 94|98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 34264 | Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-1 | Ajuntament de Begues. Inventari de l'Arxiu Municipal. Pàgina web de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Xarxa d'Arxius Municipals: http://www.diba.es/opc/xam/08020.asp#14. | XIX-XXI | Aquest arxiu recull la documentació pròpia generada per l'ajuntament de Begues. Els documents que conté són del segle XIX, XX i XXI. L'inventari de l'arxiu municipal defineix el següent quadre de classificació: 1. Administració General: terme municipal, òrgans de govern, alcaldia, secretaria, serveis jurídics, personal, correspondència, mitjans de comunicació, serveis informàtics. 2. Hisenda: patrimoni, intervenció, tresoreria, fiscalitat, pòsit, juntes i comissions. 3. Proveïments: proveïments de productes per a consum de la població, aigües, fonts i safareig, mercats i fires, atenció al consumidor, escorxador, delegació local de proveïments, juntes i comissions municipals, transport públic, serveis de correus, promoció econòmica. 4. Beneficència i assistència social: centres assistencials i de beneficència; beneficis de pobres, causes pies, almoines i llegats; atenció als refugiats i orfes de guerra; subsidi al combatent; assistència social; actuacions contra l'atur laboral; juntes i comissions, patronats, junta local de Reformes Socials. 5. Sanitat: cementiri i serveis fúnebres, epidèmies i contagis, inspecció sanitària i laboratori municipal, personal facultatiu, cos mèdic municipal, dispensari, centres sanitaris municipals, farmàcies, ambulància, banys públics, inspecció veterinària, oficina del consumidor, juntes i comissions municipals, neteja viària i recollida i tractament de residus sòlids. 6. Obres i urbanisme: planejament, gestió urbanística i informació, obres d'infrastructura, vialitat, immobles municipals (construcció i manteniment), brigada municipal d'obres, obres particulars i serveis, activitats classificades i obertura d'establiments, promoció de l'habitatge i habitatges de promoció municipal, juntes i comissions municipals, correspondències obres (instàncies, decrets i certificacions), disciplina urbanística. 7. Seguretat Pública: cossos de seguretat, presó (dipòsit municipal de detinguts), passaports i passis radis, armes (censos, normes, permisos, requises), guàrdies jurats, prevenció i repressió de la mendicitat i vagància, juntes i comissions municipals, protecció civil (actuació ciutadana), bombers. 8. Serveis militars: allotjaments militars, subministrament a la tropa, quintes - allistaments - lleves forçoses, béns subjectes a requisa municipal, juntes i comissions municipals, prestació social substitutòria, correspondència militar. 9. Població: estadístiques generals de població (censos), padró municipal d'habitants, estrangers - transeünts i refugiats, emigració - immigració, registre civil municipal, junta local del cens de població. Eleccions: municipals, de jutge de pau, de diputats provincials, Parlament de Catalunya, generals (Corts, Senat), Parlament europeu, referèndums i plebiscits, altres eleccions, cens electoral (junta municipal del cens). 11. Ensenyament: pre-escolar, primari, mitjà, superior, escoles de dibuix - arts i oficis - música - formació professional - escoles taller, escoles d'adults campanyes contra l'analfabetisme, beques, cens escolar, juntes i comissions municipals. 12. Cultura: festa major - festes populars, activitats i iniciatives culturals, centres culturals municipals (biblioteca, museu, teatre), relacions amb entitats culturals, monuments històrics-artístics, servei municipal català, esports, servei de joventut, promoció turística, juntes i comissions municipals. 13. Serveis agropecuaris i medi ambient: censos agraris - estadístiques agrícoles i ramaders - interrogatoris sobre collites, danys a l'agricultura - plagues - extinció animals perillosos, foment forestal, aprofitament de les aigües, foment i millora del regatge, juntes i comissions municipals, entitats, medi ambient. 14. Col·leccions factícies: pergamins, cartografia, segells, cartells, publicacions locals, arxiu d'imatges 15. Fons del Jutjat de Pau i Registre Civil: jutjat municipal, registre civil. 16. Fons de la Falange | 08020-381 | Avinguda Torres Vilaró, 4 | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||||||
| 34265 | Arxiu de la Baronia d'Eramprunyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-baronia-deramprunya | <p>AAVV (2006): 'L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà, un fons documental digitalitzat d'accés públic. Els documents de Begues'. Centre d'Estudis Beguetans.</p> | XVI - XIX | <p>L'arxiu de la baronia d'Eramprunyà és un fons privat, integrat per 8 metres lineals de documentació en paper. Es tracta, bàsicament, d'un fons modern i contemporani dels segles XVI al XIX, essent més abundants els documents dels segles XVIII i XIX. L'arxiu resulta de gran interès per a l'estudi de la història i forma de vida dels municipis i habitants de l'antiga baronia. El producte resultant de la digitalització es concreta en tres tipus de còpia: màster, consulta i de preservació en microfilm. Els vint-i-dos CD que es van lliurar al CEB contenen 47.634 imatges, que corresponen a 1153 documents catalogats i descrits en una base de dades que facilita la consulta dels documents a través de diferents camps: títol del document, resum informatiu del contingut, data, localització del document original, localització antiga, topònims, dates, observacions... Mitjançant un codi es relaciona el document descrit amb la seva imatge digitalitzada. Tots els camps de la base de dades es poden utilitzar per fer cerques del seu contingut. Del total de documents, 196 fan referència directa a persones, immobles i fets ocorreguts a Begues. Els documents sobre Begues, originals i còpies, en conjunt abracen un període cronòlogic comprès entre els anys 1264 i 1911. Les tipologies documentals més freqüents són censos, capbreus, llevadors de rendes, documents comptables, contractes de compravenda i descripcions de masos. Pràcticament totes les sèries documentals tenen documents relacionats amb Begues. Solament manquen documents en la sèrie 07, església. L'actuació arxivística es realitzà respectant l'estructura i la classificació original del fons donada per Francesc Bofarull i Sans a principis del segle XX i per una segona organització feta en la dècada dels seixanta del mateix segle. L'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) ha portat a terme la descripció i la classificació dels documents aplicant el quadre de classificació per a fons patrimonials. Aquesta eina permet establir una jerarquia que agrupa els documents en sèries documentals a partir de funcions i finalitats comunes. L'instrument de descripció resultant és un catàleg que codifica i descriu tots els documents de l'arxiu. Les seccions i sèries del quadre de classificació de fons patrimonials de l'ANC usades per a classificar l'ABE són les següents: 03. Patrimoni/ 03.01. Propietats i drets/ 03.01.01. Memòries i relacions de béns/ 03.01.02. Senyories i baronies jurisdiccionals/ 03.01.02.01. Títols jurídics i successió de la baronia/ 03.01.02.02. Jurisdicció/ 03.01.02.03. Béns comunals, monopolis i drets senyorials/ 03.01.02.04. Delmes/ 03.01.02.05. Dominis directes, censos i lluïsmes/ 03.01.03. Hisendes i propietats 03.01.03.01. Títols jurídics, adquisicions i alienacions/ 03.01.03.02. Gestió de la propietat immobiliària/ 03.01.03.03. Explotació dels recursos naturals/ 03.01.03.04. Censos emfitèutics 03.01.03.05. Obres, subministraments, utillatge i maquinària/ 03.02. Beneficis, capellanies i causes pies/ 03.03. Administració/ 07. Església/ 08. Documentació municipal</p> | 08020-382 | Carrer Major, 14 / Carrer Àngel Guimerà, 15 | <p>L'arxiu de la Baronia d'Eramprunyà (fons de la família Girona, en endavant ABE) va ser declarat Bé d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya el 28 de gener de l'any 2000. Els primers passos en ferm es van fer amb la promulgació de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents, emanada del Parlament de Catalunya , que substituïa la desfasada llei d'arxius de 1985. El 5 de novembre de 2001, la Conselleria de Cultura prengué la decisió d'incloure l'ABE en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català. El 2003 la Generalitat, a través de la Direcció General del Patrimoni Cultural, signà un conveni amb Ignasi de Puig i Girona, representant de la família Girona, propietària de part del llegat documental de la baronia d'Eramprunyà, mitjançant el qual ambdues parts es comprometien a portar a terme una actuació arxivística basada en la descripció i digitalització de l'arxiu. Contextualització històrica de la Baronia d'Eramprunyà: la baronia pren el nom del castell d'Eramprunyà, que durant segles va actuar de centre neuràlgic de poder, des d'on s'exercia el govern de les persones i l'administració dels territoris que li pertanyien. La seva extensió abrasava els actuals municipis de Begues, Castelldefels, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. En època medieval, però, el terme era molt més ampli: arribava per l'est fins a Sant Boi i pel sud fins a Jafre, Garraf i Campdàsens. La documentació cita per primera vegada el castell d'Eramprunyà el 7 de febrer de 957, quan Enego i Flodeberga cedeixen al monestir de Sant Cugat una parcel·la de terra d'Eramprunyà, seguint el testament d'un tal Mascaró. En el segle X el monestir de Sant Cugat i el castell d'Eramprunyà van ser els instruments usats pel poder comtal per tal d'assegurar els territoris conquerits i potenciar el seu desenvolupament. Fins ben entrat el segle XIII, el monestir s'erigí en el principal propietari religiós, la qual cosa li comportà freqüents litigis amb el poder senyorial de caràcter laic. El castell d'Eramprunyà pertanyia als comtes de Barcelona, que l'infeudaren a Gombau de Besora i posteriorment el 1058 a Mir Geribert i els seus descendents, els Santmartí; aquests el van subinfeudar a la família Santa Oliva en la sotscastlania. En el decurs dels anys i per transmissió hereditària foren sotscastlans d'Eramprunyà les famílies Tarrasa i Centelles. El domini superior del castell termenat el va exercir la monarquia fins que el 1323 Pere March, tresorer reial, el va comprar junt amb el seu terme a Jaume II, comte de Barcelona; també comprà la sotscastlania a Blanca de Centelles. Des de llavors la monarquia va deixar de ser propietària del castell i el seu terme i els March van passar a ser senyors o barons d'Eramprunyà amb jurisdicció plena, durant més de dos segles. L'any 1552 Lucrècia March es casà amb Hug de Fivaller de Palou. L'extinció del llinatge March va fer dels Fivaller barons d'Eramprunyà fins el 1625. A partir d'aquell moment la propietat no va passar linealment, la qual cosa provocà successions de caràcter proindivís que fragmentaren el patrimoni original. Diferents llinatges de propietaris (Torrelles-Sentmenat, Erill, Copons, Bournonville, Sarriera, Pérez-Moreno, Garma i Foxà) foren hereus de la baronia. El 12 de febrer de 1897 Manuel Girona i Agrafel, exalcalde de Barcelona, va comprar l'indivís a les famílies Sarriera i Foxà. Va reunificar els drets de propietat dividits des del segle XVII i va iniciar una política de consolidació i ampliació de patrimoni. Des de llavors els hereus de la família Girona en posseeixen la propietat. La mort de la senyora Odília Girona i Salgado, marquesa de Pozo Rubio, darrera hereva del patrimoni d'Eramprunyà, deixa pendent de resolució la seva successió.</p> | 41.3308000,1.9222600 | 409814 | 4576040 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2021-04-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Per resolució de 5 de setembre de 2001, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va d'incloure l'arxiu de la baronia d'Eramprunyà al Catàleg del Patrimoni Cultural Català. Una còpia microfilmada d'aquest arxiu es pot consultar a l'Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) i a l'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat (ACBL). El Centre d'estudis beguetans posseeix una còpia digitalitzada de l'arxiu (les UTM i adreça d'aquesta fitxa fa referència al CEB). El fons d'arxiu original ha estat tornat als seus propietaris en l'ordre i les condicions d'instal·lació originals. Per a la consulta dels originals cal demanar autorització als seus propietaris segons el que estableix la Llei 10/2001, d'arxius i documents. (Continuació història) Arran del conveni signat el 2003 entre la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya i Ignasi de Puig i Girona, es va portar a terme una actuació arxivística basada en la descripció i digitalització de l'arxiu. Les tasques de caràcter tècnic les organitzà l'Arxiu Nacional de Catalunya entre els mesos d'abril de 2004 i març de 2005, i van consistir a fer un petit resum de cada document (llibre, expedient o dossier, documents solts,...), classificar la documentació segons la pràctica arxivística contemporània i digitalitzar la totalitat del fons documental. El pressupost global que el Departament de Cultura va destinar per a realitzar el projecte va ser de 30.000€ dels quals 18.000 es van esmerçar en el tractament arxivístic i 12.000 en la digitalització. Vicissituds del fons documental: l'ABE plega el fons documental format a partir de la gestió de les propietats immobles i de l'exercici de les atribucions que han tingut els propietaris de la baronia dins la legalitat i règims polítics vigents en cada època històrica. En aquest sentit, es caracteritza per haver estat produït dins d'un context històric heterogeni que inclou part del període en què Catalunya es regia amb les seves institucions, normes i mecanismes jurídics (1586-1714); el trencament i posterior desenvolupament que suposà el canvi d'organització estatal, resultat de la implantació de Decret de Nova Planta (1716...), i la substitució d'un règim absolutista per un altre de liberal (1812...). Les consecutives vendes i successions han provocat la dispersió del patrimoni documental en diversos fons. L'ABE és la part de l'arxiu més coneguda, es custodia en un local de Gavà. La resta de documents romanen dipositats en institucions públiques i privades. L'arxiu, propietat de la família Girona, prové de l'indivís generat pels darrers hereus de la família Fivaller, l'any 1625, a favor de les famílies Torrelles-Sentmenat i els Erill. Des de llavors la propietat de la baronia resta en dues branques. L'arxiu que rep Manuel Girona i Agrafel és solament la part de la documentació patrimonial produïda i rebuda pels barons d'Eramprunyà entre els segles XVI i XIX: posteriorment s'hi afegirà la generada per Manuel Girona i els seus administradors des de l'adquisició de la baronia, el 1897, fins al 1930. No inclou la documentació de caràcter familiar i personal dels diferents llinatges implicats en la successió i la d'època medieval en suport de pergamí; tampoc l'arxiu personal de Manuel Girona format posteriorment a la compra. El fons abasta el període cronològic des de 1586 fins a 1930. Les tipologies documentals més habituals són capbreus, llevadors de rendes, llibretes de censos, documents comptables, escriptures notarials diverses i una col·lecció de plànols dels segles XVIII i XIX. S'hi poden trobar, també, molts trasllats o còpies de documents dels segles XI al XVI realitzats per encàrrec de Manuel Girona, a partir dels pergamins que es conserven a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i en el fons Foxà, actualment custodiat a l'Arxiu Arxidiocesà de Tarragona. | 98 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 34266 | Fons d'Art Lina Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dart-lina-font | BORRÀS, m. Lluïsa (2007): 'Fons d'art Lina Font. Personatge Polièdric'. Ajuntament de Begues | XX-XXI | Col·lecció d'obres d'art cedida per Lina Font a l'ajuntament de Begues, el qual l'ha incrementat per l'adquisició de peces pel propi ajuntament. L'inventari d'obres dividit per temàtiques es presenta de la següent manera: Obres de Lina Font , Carme Pascual, Álvarez Des, Rene Aspe , Juan Bueno , Lluïsa Darder , M. Gonlesco, Pilar Leita , F.Muñoz, V. Navarro,Ceferino Olivé, Pallàs, Graciella Piccone, P. Planas, T. Sola , Santos Torrella, Emilio Alba, J. Asensio, Esther Boix, Camps Dalmases, F. Cardona, Caty Juan. Valldermossa , Josep Cerdans, Joaquim Comes. Palamós, R. Fradera, M. García Tur, J. Lahosa. , R. Macholis, Mangot, Miguel Masabeu, Jordi Mercadé, J. Mombrú Ferrer, J. Pascual Jimeno, J. Pérez Gil, Graziella Piccone, P. Planas, Puigval. Horta ,Josep Rovira. , Francisco Suñer, Torra i Arán, T. Villarrubias, J. Abelló Prats, M. Coll, A. Gironell Riera, Naoko Nakamoto, A. Oliver Ferrer, Jordi Puiggalí. , Isabel Pujol, Roc de Gallés, Bernardo San Juan, Titi Tapiola, J. Tarrabadell. Obra gràfica: Clavé, Miró, Subirachs, Antoni Tàpies. Tharrats. Escultura: Joan Camps Carreras, Square Chikwanda, Colleen Madamombe,Lawrence Mukomberanwa, Esther Olivé, Ferran Soriano, Jordi Aligué, Jordi Aligué, Ángel Camino, Pep Fajardo, Benet Rossell, Lina Font. | 08020-383 | Av. Torres Vilaró, 4 | Lina Font va néixer a Begues. Al número 6 del carrer Major, cantonada can Guasch. La seva mare era filla de can Jaques de la Plana Novella i el seu pare de l'Avenç, actualment Campanyà. La família tenia camps terres i negocis. Va fer estudis a l'Escola d'Art i Oficis de Barcelona. Als 19 anys va començar a col·laborar a la premsa tant amb dibuixos com amb articles. Alternava pintura, literatura i poesia. La guerra civil va truncar la seva intenció de dedicar-se a l'art. Es va donar a conèixer com a crítica d'art a la revista Ondas i poc després fundava la Gaceta Jorba. Dos anys després, el 1952 va ser quan va començar a fer la crítica d'art a Ràdio Barcelona i ben aviat va crear i dirigir l'Estudi d'Art, que li va permetre dur a terme una intensa promoció d'artistes i organitzar moltes exposicions. Conferenciant de prestigi, va donar freqüents recitals dels seus propis poemes. Va escriure més d'un centenar de novel·les curtes i dos-cents guions radiofònics, així com un seguit de peces teatrals. Ostentava molts títols honorífics. Va morir el 6 de novembre de 1993 a Barcelona. | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 08020 | Begues | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34266-foto-08020-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34266-foto-08020-383-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34267 | Rellotge de Sol de Cal Batlle Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-batlle-vell | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XX | El quadrant presenta una esquerda que el travessa de dalt a baix. | Rellotge de sol vertical, pintat sobre ciment, i representat en forma circular dins un polígon quadrat. El quadrat presenta un marc de color negre, i encara un altre marc més prim, traçat amb una línia negra molt prima, amb decoracions de volutes a les cantonades. Dins d'aquest segon marc s'insereix el rellotge pròpiament dit, de forma circular, que presenta, a la cara interna de la longitud de la circumferència, les xifres horàries, en números romans; d'esquerra a dreta es llegeix: 'VI-VII-VIII-IX-X-XI-XII-I-II-III-IV'. El rellotge conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha representat un sol amb onze puntes que representen raigs, en color negre. El fons del rellotge és de ciment marró. | 08020-384 | Cal Batlle Vell | 41.3406600,1.9288100 | 410376 | 4577128 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34267-foto-08020-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34267-foto-08020-384-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | |||||||||
| 34268 | Rellotge de sol de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lalzina | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | La pintura del rellotge mostra signes de degradació, com desgast, i algunes esquerdes. Actualment no queda cap rastre de les xifres horàries. | Rellotge de sol vertical, fet en pintura sobre l'arrebossat de la façana principal de l'Alzina. Està representat en forma circular dins un polígon de forma rectangular. El quadrant presenta un marc de color marró, excepte a les cantonades, que són de color gris. El rellotge pròpiament dit, de forma circular, s'inscriu a l'interior d'aquest marc quadrat, presentant també un altre marc a la longitud de la circumferència, igualment de color marró, on hi ha les xifres horàries en numeració aràbiga, de molt difícil lectura. Es llegeix, d'esquerra a dreta: '7-8-9-10-11-12-1-2-3-4'. A la part superior de la circumferència es conserva el gnòmon, a la base del qual hi ha una circumferència marró de la qual surten línies disposades radialment vers les xifres horàries. La superfície de la circumferència és un color blanc apagat, força deteriorat. A la part inferior del quadrant, sota la circumferència del rellotge, hi ha representat un pergamí on probablement hi havia la data de construcció del rellotge o de la casa. | 08020-385 | L'Alzina | 41.3370200,1.9321700 | 410652 | 4576721 | 08020 | Begues | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34268-foto-08020-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34268-foto-08020-385-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-01-31 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 | ||||||||||
| 34269 | Retaule de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-santa-eulalia | XIX | <p>Retaule de fusta ubicat a l'absis de l'ermita de Santa Eulàlia de Begues. De composició molt senzilla, presenta únicament tres fornícules al pis central, sense predel·la o bancal al pis inferior. Destaca la fornícula central, decorada amb un arc lobulat a la part superior i decoracions florals en baix-relleu a l'arc i als muntants, on hi ha una estàtua de Santa Eulàlia, titular del temple. Aquesta vesteix un vestit blanc amb una túnica vermella. Té el cap nimbat i porta, a la mà dreta, la creu del martiri, en forma d'X i a l'esquerra, la palma, els seus atributs clàssics. Les fornícules laterals estan emmarcades per dues columnes d'estil clàssic. A la de la dreta hi ha una altra estàtua de Santa Eulàlia, aquesta representada com a nena. Vesteix un vestit blanc llarg i es cobreix el cap i les espatlles amb una mantellina de color verd amb estampats. Presenta les mans en actitud d'oració, de les quals penja un rosari. Darrere seu hi ha, pintats sobre la fusta del fons del retaule, els atributs de la santa: la creu del martiri, en forma d'X, i la palma. A la fornícula de l'esquerra no hi ha cap estàtua, únicament hi ha, pintades sobre el fons de fusta, dues torxes. El retaule està coronat per un timpà a la part superior central, on es poden llegir les dates '1832-1893'. Per sota d'aquest timpà hi ha la representació del colom de l'Esperit Sant, mentre que els laterals són ondulants.</p> | 08020-386 | Ermita de Santa Eulàlia de Begues. | 41.3380800,1.9155000 | 409259 | 4576856 | 1832 | 08020 | Begues | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34269-foto-08020-386-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34269-foto-08020-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34269-foto-08020-386-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Oriol Vilanova | 99|98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-02-10 05:47 |
Estadístiques 2026
Patrimoni cultural
Mitjana 2026: 0,00 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/