Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43216 | Parc del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-lledo | CLARET i SALA, Josep M.; COSTA i CURRIU, Agustí: 'Restauració i ampliació del Parc del Lledó', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 125-127. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. | XX | Tot i que recentment (2001) s'hi han produït diversos desperfectes. | Es tracta del parc més gran de la ciutat de Berga. Es troba situat entre el casc antic, l'eixample i el nucli residencial dels Pedregals. Ocupa una extensió de tres hectàrees, amb jardins a diferents nivells que li aporten un atractiu arquitectònic i paisatgístic. Compta amb passeigs, un amfiteatre a l'aire lliure, places, fonts i un estany. Fins fa poc hi havia també instal·lat un monument commemoratiu en bronze d'Enric Prat de la Riba, que ha estat destruït pels bretols. Pot accedir-se al parc per diferents indrets (carrer Pinsania, carrer Santa Joaquima de Vedruna, escales de Sant Joan, passeig del Lledó, etc.) cosa que permet comunicar fàcilment diverses zones de la ciutat. | 08022-24 | Nucli urbà | S'inaugurà el 1983. El seu disseny potencià la permanència i la recuperació d'elements que de sempre l'havien caracteritzat: les fonts, els pilars d'entrada amb els xiprers i les pollancres centrals. Els responsables de l'obra van ser els arquitectes Josep M. Claret i Agustí Costa. | 42.1033700,1.8409600 | 404166 | 4661903 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep M. Claret i Sala i Agustí Costa i Curriu | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43249 | Font de Tagastet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-tagastet | VILELLA, Climent: 'Lluís Cosp i el Cau d'Art', L'Erol, 24, estiu 1988, pàg. 43. | XIX | Actualment els Amics de les Fonts estan col·laborant de forma desinteressada en la seva restauració. | Es tracta d'un brollador natural d'aigua convertit en una font. Al voltant del sortidor, a pocs metres de la riera de Metge, es disposen diverses construccions, com són empedrats i canalitzacions d'aigües. Un dels elements més rellevants i emblemàtics de la font és un pont de pedra amb un arc de mig punt que ajuda a passar d'una banda a l'altre de la riera de Metge. | 08022-57 | Al nord-est del nucli urbà | La Font de Tagastet era lloc de freqüents trobades, almenys des de finals del segle XIX. Per Carnestoltes, amb un acordió i algun altre instrument, els berguedans hi anaven a fer gresca. Durant algun temps les festes en aquest indret van arribar a ser prohibides. El 1929 l'aigua de la Font de Tagastet es canalitzà per proveïr d'aigua la ciutat de Berga. La inauguració de la seva infrastuctura es celebrà amb diverses festes. Més tard, especialment a finals del segle XX, s'anà abandonant l'indret fins que quedà en un estat de deixadesa total. Recentment, el 2001, els Amics de les Fonts n'han emprès desinteressadament la seva restauració. | 42.1157500,1.8570200 | 405512 | 4663260 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43249-foto-08022-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43249-foto-08022-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 43321 | Horts del casc antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-casc-antic | XIII | Es tracta d'un volum important de terrenys destinats a petits horts situats entre alguns carrers i cases del casc antic i de la primera zona de l'eixample. Són petits quadrats o rectangles on s'hi cultiven bàsicament enciams, tomàquets, alls, cebes, mongetes, carbassons, escaroles, albergínies, pebrots, patates i pastanagues. Les agrupacions més grans es troben darrera el carrer Pietat, entre els carrers Buxadé i Balmes, entre la ronda Moreta i els carrers Maixerí i Gran Via, i entre els carrers Pinsania, Torre de les Hores i Castellar del Riu. | 08022-130 | Nucli urbà | Derivats segurament de temps medievals, quan a redós de les cases hom hi tenia una petita parcel·la destinada al cultiu per al consum de la casa i la família i, en casos més grans, per a un petit comerç. Aquests horts s'han mantingut fins a inicis del segle XXI en plena explotació, i moltes botigues de Berga venen, encara avui, verdures i hortalisses d'aquests horts. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43321-foto-08022-130-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | El seu interès rau en el fet que aquestes petites explotacions agrícoles s'han mantingut, en ple i intens funcionament, dins una ciutat de 14.000 habitants dedicada essencialment als serveis. | 85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 43326 | El Parque (Parc del Pla de l'Alemany) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parque-parc-del-pla-de-lalemany | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45. | XX | Bo en general però l'estany està molt brut i l'estat del monument commemoratiu de l'alliberament del jou feudal és dolent (veure fitxa). | El parc del Pla de l'Alemany, conegut popularment com El Parque, ocupa un espai comprès entre la carretera de Solsona i el carrer del Bruc. Es tracta d'un seguit de camins de ciment que discorren enmig d'arbres i cledes vegetals que envolten parterres florals i vegetals. Una d'aquestes cledes separa el parc de la carretera de Solsona i una altra l'esmentat parc del carrer del Bruc, indret des d'on, degut al desnivell, s'accedeix al parc a través de diversos trams d'escales. Al mig del parc hi ha un estany ovalat on s'hi troben peixos i, prop de l'estany, un conjunt de gronxadors i tobogans per la mainada. Diversos bancs repartits pel parc permeten de reposar i contemplar el paisatge. A l'entrada del parc hi trobem el monument dedicat a Rafael de Casanova; a la sortida una font; i cap al final el monument commemoratiu de l'alliberament del jou feudal. | 08022-135 | Nucli urbà | El Parque es va construir a cavall dels anys 1920 i 1930, fruit de la progressiva urbanització d'aquell indret. D'aleshores ençà, i fins avui mateix, ha estat un lloc molt concorregut de lleure i lloc de passeig habitual per molts berguedans. La inauguració, just al davant, de la Colònia Escolar Permanent l'any 1932, fou, sens dubte, un revulsiu important. | 42.1024000,1.8432500 | 404354 | 4661793 | c. 1920 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43326-foto-08022-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43326-foto-08022-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 43332 | Font del Guiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-guiu | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 266-267. ESCOBET, Josep; CASÒLIVA, Joan: 'Les fonts de la conca de la Riera de Metge', L'Erol, 3, desembre 1982, pàgs. 44-50. | La Font del Guiu, visible des de la carretera que puja al Santuari de Queralt, es troba ubicada a la paret de l'esquerra de l'indret conegut com a Estret del Guiu; just damunt de la riera de Metge. Té dues sorgències, distants uns 8 metres l'una de l'altra, si bé la més remarcable és la que es troba més a la dreta, la que raja més. | 08022-142 | Obaga de Queralt | Documentada des de molt antic, la Font del Guiu rep aquest nom en record de mossèn Esteve Guiu, qui fou organista de la comunitat de preveres de Berga entre 1775 i 1824. Mossèn Guiu anava a passejar cada tarda fins a aquest indret, on parava a reposar; d'aquí que la font acabés agafant el nom del clergue. Actualment continua essent la font més popular del municipi. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43332-foto-08022-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Es tracta de la font més vinculada a la vida ciutadana de Berga, fins al punt d'haver-hi cues de gent per tal d'agafar-ne aigua, fins i tot en èpoques que s'havia considerat com a font d'aigua no potable. És creença popular que l'aigua del Guiu és un bon remei per a molts mals. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 43333 | Font Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra-0 | ESCOBET, Josep; CASÒLIVA, Joan: 'Les fonts de la conca de la Riera de Metge', L'Erol, 3, desembre 1982, pàgs. 44-50. | La Font Negra no es veu des de la carretera; cal agafar un trencant que hi ha a l'esquerra de la carretera que puja cap al Santuari de Queralt, uns 300 metres abans d'arribar al trencant que mena cap als Rasos de Peguera. La font es troba allí, a la mateixa paret que sosté la carretera. És la font més abundosa de totes les de la conca de la riera de Metge. | 08022-143 | Obaga de Queralt | L'aprofitament de la Font Negra és documentat des d'antic i encara a l'actualitat, el seu abundós cabal és aprofitat per l'abastament d'aigua de la ciutat de Berga. Malgrat tot, algunes èpoques la seva aigua ha estat considerada no potable, la qual cosa ha ocasionat conflictes degut a la gran popularitat que té i a la gran quantitat de gent que, tot i les prohibicions, hi va a buscar aigua habitualment. | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43333-foto-08022-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els paratges que l'envolten estan habilitats amb taules i bancs, per la qual cosa són molt freqüentats; especialment als mesos d'estiu. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||||
| 43345 | Serra de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-queralt | ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A.: Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra, 1979, pàssim. ARMENGOU i FELIU, Josep: El Santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàssim. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. | La Serra de Queralt forma part del conjunt de serralades prepirinenques del Berguedà. Als seus peus s'obre ja la Depressió Central. És formada per un conjunt arrenglerat de gran singularitat geològica. A nivell florístic cal destacar l'interès micològic dels boscos de coníferes amb una bona representació dels fongs de muntanya. El solell de la muntanya, majoritàriament pedregós, és cobert de vegetació de poca alçada, com garrigars i boixos, mentre que a l'obaga destaquen les grans pinedes de 'pinus silvestris', que li aporten una gran singularitat. | 08022-155 | Al nord-oest del nucli urbà | Recentment ha estat declarada Parc Especial d'Interès Nacional, entre els municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, que ocupa un total de 635 hectàrees. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||||
| 43194 | Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | El Museu Municipal de la Ciutat de Berga consta d'un seguit de sales entrellaçades, el recorregut obligat de les quals en un determinat ordre permet de fer-se una idea del procés evolutiu de Berga i la comarca al llarg dels darrers 4.500 anys. | 08022-2 | Nucli urbà | En realitat, el Museu va néixer l'any 1962 a iniciativa del Grup d'Arqueologia i Prehistòria que, degut a les prospeccions que anava fent i en vistes de la necessitat de dipositar les troballes en algun lloc, van decidir crear un primer museu. En aquest s'hi col·locaren les primeres troballes, provinents sobretot de la Canal dels Avellaners, però romania tancat al públic i només s'obria en visites concertades. A més, aquest primer museu estava molt mal dotat en quan a espai i a catalogació del material. Fou amb els primers ajuntaments democràtics, i a iniciativa del senyor Josep Carreras i algun dels seus col·laboradors, quan es veié la necessitat de renovar el Museu i que aquest fos obert al públic, cosa que tingué lloc el 23 de gener del 1983. El Museu es va organitzar en una estructura que es va mantenir fins al tancament, provisonal, del Museu, amb sales dedicades a diferents disciplines: arqueologia, geologia, oficis i tèxtil, etnologia, militar i guerres carlines i numismàtica. Actualment romanen obertes dues sales de la planta baixa acondicionades com a sala d'exposicions. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43194-foto-08022-2-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Actualment, i degut a la voluntat de fer un Museu Comarcal a la zona de l'antiga Caserna Militar al Pla de l'Alemany, el Museu Municipal es troba tancat al públic, amb una part important dels seus fons encapsats esperant un trasllat que s'ha anat allargant. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43195 | Secció de les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-les-guerres-carlines-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l'acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l'interior de les vitrines és notòria. | La sala destinada a encabir el material conservat de les Guerres Carlines i altres materials militars, es troba al soterrani de l'edifici, just després de la sala del tèxtil i d'altres oficis i abans de les escales que permeten accedir a la planta baixa. | 08022-3 | Nucli urbà | La secció dedicada a les Guerres Carlines del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella s'hi poden trobar diferents plànols de la ciutat de Berga, el castell i les seves fortificacions militars, datats entre finals del segle XVIII i finals del segle XIX; una reproducció a escala del castell de Sant Ferran i de la Torre de la Petita (fortificació de la Primera Guerra Carlina) i diferents armes de l'època. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43195-foto-08022-3-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||
| 43196 | Secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-del-textil-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La sala es troba igual que quan el Museu estava obert, però ni tan sols es neteja, amb la qual cosa l'acumulació de pols damunt els objectes que no es troben a l'interior de les vitrines, que són la majoria, és notòria. | La sala dedicada al Tèxtil es troba al soterrani de l'edifici, entre les sales amb peces barroques i medievals i la sala militar o dels carlins. A més del Tèxtil, inclou altres oficis (escloper, fuster, corder, espardenyer, impressor, fotògraf, culleraire) però per història i tradició, aquest fons és el més important. | 08022-4 | Nucli urbà | La secció del Tèxtil del Museu Municipal de Berga, encabida dins la sala dels oficis, va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem la reproducció a escala d'una Maixerina (màquina de filar d'origen berguedà) i un ampli ventall d'estris provinents del són del tèxtil. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43196-foto-08022-4-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||
| 43197 | Secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-de-numismatica-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La vitrina destinada a encabir les col·leccions de monedes i paper moneda es trobava a l'esquerra tan bon punt s'entrava a la planta baixa del Museu. Actualment aquesta vitrina ha desaparegut. | 08022-5 | Nucli urbà | La secció de Numismàtica del Museu Municipal de Berga va néixer l'any 1983 en inaugurar-se el Museu. En ella hi trobem mostres del paper moneda editat al Berguedà l'any 1937, monedes de diferents èpoques (des d'època romana fins a època moderna) i medalles commemoratives diverses. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1983 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43197-foto-08022-5-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent desaparegut la vitrina, el material que en ella s'hi trobava, prou interessant d'altra banda, es troba encapsat esperant el trasllat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43198 | Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/seccio-darqueologia-del-museu-municipal-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 171-173. AADD: 'Un passeig per la història del Berguedà', El Vilatà, 21, març 1983, pàg. 10. | XX | La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga ocupava gairebé la totalitat de la planta baixa de l'edifici i part del soterrani i estava subdividida en diferents apartats. Actualment, la planta baixa està habilitada com a sala d'exposicions. | 08022-6 | Nucli urbà | La Secció d'Arqueologia del Museu Municipal de Berga neix l'any 1962 arrel de la troballa de diversos jaciments importants a la comarca, sobretot la Canal dels Avellaners (Berga), el Clot dels Llops (Gironella) i Cal Pallot (Puig-reig), i les posteriors excavacions que s'hi portaren a terme. De fet, es pot considerar que aquesta col·lecció fou la que va acabar gestant la totalitat del Museu. Fou l'any 1983, però, quan aquest s'inaugurà, que aquesta col·lecció va poder començar a ser visitada i quan va adquirir una entitat pròpia. En ella hi podem trobar enterraments i materials neolítics, eneolítics, de l'edat del bronze, ibèrics, visigots i medievals. Així mateix, també hi ha interessants plafons d'estratigrafies, maquetes, reproduccions artístiques, etc. | 42.1044300,1.8458500 | 404572 | 4662016 | 1962 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43198-foto-08022-6-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Carreras i Balaguer i d'altres | Com la resta de sales i seccions del Museu Municipal de Berga, actualment roman tancada. Havent-se reutilitzat l'espai físic, el material que en ella s'hi trobava, el més interessant del Museu, sens dubte, es troba encapsat esperant el trasllat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43200 | Monument a Ramon Vinyes i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-vinyes-i-cluet | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. JMS: 'El savi català', El Vilatà 24, juny 1983, pàg. 8. | XX | Es tracta d'un pedestal de marbre blanc, d'uns 120 centímetres d'alçada, culminat amb un bust de l'escriptor, d'uns 50 centímetres d'alt, fet amb el mateix material. Al davant s'hi troba una placa commemorativa de marbre negre, quadrada i d'uns 70 centímetres. | 08022-8 | Nucli urbà | La idea d'aquest monument va començar a gestar-se l'any 1982, coincidint amb els actes de celebració del Centenari del naixement de Ramon Vinyes. Finalment fou inaugurat al primer semestre del 1983. | 42.1002200,1.8445300 | 404456 | 4661550 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Francisco Sala | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 43204 | Creu processional de Santa Eulàlia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-eulalia-de-berga | <p>VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'Les creus processionals del Berguedà', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 43-51.</p> | XVI-XVII | <p>Es tracta d'una creu processional de 125 per 52'5 centímetres de coure i flordelisada. Anvers: al centre, el Crist; a la part superior, el Pelicà; a la part inferior, la Resurecció; a la dreta, sant Marc; i a l'esquerra, sant Joan. Revers: al centre, santa Eulàlia; a la part superior sant Joan; a la part inferior, sant Mateu; a la dreta, la Dolorosa; i a l'esquerra, sant Lluc. El nus és el més ben treballat de les creus d'aquest tipus que es conserven al Berguedà; té forma d'edifici gòtic, amb pinacles, gàrgoles i contraforts, als peus dels quals hi ha un àngel dret. Entre els contraforts hi ha sis sants: Pere, Pau, Andreu i Jaume; dos resten sense identificar. Sota del nus n'hi ha un altre d'hexagonal de petites dimensions. Els plans de la creu són cisellats amb motius vegetals.</p> | 08022-12 | Nucli urbà | <p>Es desconeix l'autoria i l'any de construcció de la creu. Tot i així sabem, per una petita placa al peu de la canya, que fou restaurada al maig de 1943. La restauració es va realitzar al taller d'orfebreria de Massagi i Molina de Barcelona. Segurament, degut a aquesta operació de millora els evangelistes no figuren, com és costum, tots quatre al revers.</p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-3.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 43218 | Monument a Guernica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-guernica | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. | XX | Es tracta d'un bloc monolític esculpit amb els escuts i motius de les ciutats de Berga i Guernica, d'entre els quals destaquen el Pi de les Tres Branques i l'Arbre de Guernica. El bloc s'aixeca en un parterra on hi ha plantats alguns arbres i altres espècies vegetals. Alhora, monument i parterra serveixen de rotonda en aquest espai, que uneix el barri de Santa Eulàlia (carrer Pere II, la carretera de Pedret, la carretera C-1411, el veïnat de Casa en Ponç, etc.). | 08022-26 | Nucli urbà | El monument fou erigit sota la iniciativa de l'Ajuntament de Berga, després d'haver agermanat aquesta ciutat amb la de Guernica, l'any 1987. | 42.1024900,1.8579700 | 405571 | 4661787 | 1987 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43218-foto-08022-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 43222 | Màquina de vapor de la Colònia Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-vapor-de-la-colonia-rosal | BAYÓ, Conxa: 'La màquina de vapor de la Colònia Rosal', L'Erol, 47, estiu 1995, pàgs. 38-39. | XIX | El 1998, quan encara funcionava, fou traslladada al futur Museu Comarcal del Berguedà. El trasllat fou molt poc rigorós i desafortunat, ja que actualment manquen peces i la màquina no funciona. | Es tracta d'una màquina de vapor, de tipus marí (habitualment utilitzades per moure grans vaixells). És d'unes grans dimensions, solament l'alçada supera els 5 metres tenia una potència de 600 cavalls, treballava a 12 atmòsferes i funcionava a una velocitat de 150 revolucions per minut. El motor és de triple expansió (d'alta, baixa i mitjana pressió) i utilitzava el sistema Compound de tres cilindres paral·lels, un a continuació de l'altre i el cigonyal del motor repartit a 120 graus. Els cilindres tenen tots el mateix recorregut, però cadascun d'ells és de diferent diàmetre i conecten tots amb el mateix cigonyal. | 08022-30 | Nucli urbà | Es tracta d'una màquina fabricada a Suècia el 1898 per Apparat Copenagen Mullerups M. Calusen. Actualment s'ignora si les primeres voltes les donà a la Colònia Rosal o bé si funcionà a la sala de màquines d'algun vaixell. | 42.0962200,1.8411800 | 404173 | 4661109 | 1989 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 43225 | Monument a Rafael de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanova | MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 147-148. | XX | Es tracta d'una estatua de coure, d'aproximadament 1 metre d'alçada, copiada de la que hi ha insatal·lada a la ronda de Sant Pere de Barcelona. L'estatua es troba damunt d'un pedestal de marbre blanc, on hi ha una placa amb un text commemoratiu. El pedestal s'alça damunt d'un jardí o parterra, que al seu torn també es troba lleugerament alçat del terra. | 08022-33 | Nucli urbà | Fou col·locada en temps de la República, el 1934, arran d'una reforma del parc. Acabada la Guerra Civil fou violentament arrancada del seu pedestal i romangué un temps per terra fins que va ser arraconada en uns magatzems municipals. L'any 1979, després de la presa de possessió del primer ajuntament democràtic, fou localitzada entre un munt de fustes, runes i deixalles. L'11 de setembre del mateix any es féu una reposició oficial del monument, en presència de Josep Illa, alcalde durant la seva instal·lació republicana. Actualment, es celebra un acte commemoratiu l'11 de setembre, amb la participació de diverses persones, partits polítics i entitats berguedanes. | 42.0978300,1.8404800 | 404118 | 4661289 | 1934 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43225-foto-08022-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | G. Bechini, fonedor de Barcelona | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 43228 | Museu de Ciències Naturals del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-de-ciencies-naturals-del-bergueda | R.: 'El Museu del Circ', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. | XX | El Museu de Ciències Naturals del Berguedà inclou temes relacionats amb la botànica i la zoologia de la comarca. Conté diversos exemplars que són difícils de poder contemplar en el seu estat natural i és representatiu de la diversitat d'espècies animals existents a la comarca. També inclou reproduccions ceràmiques dels exemplars de bolets que hom pot trobar al Berguedà. | 08022-36 | Nucli urbà | Aquest Museu neix l'any 1987 fruit de diverses donacions i de la recerca d'alguns estudiosos de la comarca. Pretenia ser una eina divulgativa per a tot el públic que el vistés. Actualment, esperant l'obertura del Museu Comarcal, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà roman tancat. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1987 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43228-foto-08022-36-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat trobar-se ubicat en un altre edifici, el Museu de Ciències Naturals del Berguedà es considera com una secció del Museu Municipal de Berga. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43229 | Galeria dels Berguedans Il·lustres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/galeria-dels-berguedans-illustres | R.: 'Els il·lustres berguedans ja tenen la seva Galeria', El Vilatà, 54, juny 1987, s. pàg. | XX | La Galeria dels Berguedans Il·lustres ocupa una petita sala, un espai que de fet és més un passadís que cap altra cosa, al primer pis de l'Ajuntament de Berga, just al costat de la sala d'actes (per on s'hi pot accedir) i del despatx de l'alcalde. Els personatges representats a la Galeria dels Berguedans Il·lustres són: Guillem de Berguedà (1138-1196), poeta i trobador; Jaume Cascalls (1320-1378), escultor representant de l'escola gòtica catalana; Pau Claris i Casademunt (1586-1641), president de la Generalitat en esclatar la Guerra dels Segadors; Antoni Viladomat (1678-1755), considerat com un dels millors pintors del segle XVIII; Pere Costa (1693-1761), arquitecte i escultor a qui s'havia atribuït el retaule barroc del Santuari de Queralt; Ramon Farguell i Montorsí (a) Maixerí (nascut el 1773), constructor i inventor de les màquines de filar anomenades Berguedanes o Maixerines; Josep Storch i Pla (nascut el 1879), catedràtic de medecina a les universitats de Santiago de Compostel·la, València i Barcelona; Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), teòleg i filòsof; Marcel·lí Buxadé i Cunill (1846-1907), promotor i constructor del Canal Industrial de Berga; Jacinto Vilardaga i Cañellas (1856-1936), advocat, polític, periodista, escriptor i historiador de Berga; Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952), escriptor, poeta i dramaturg; i Josep Armengou i Feliu (1910-1976), sacerdot, músic, pensador i escriptor de temes locals i nacionalistes. Els autors de les pintures que representen aquests Berguedans Il·lustres són pintors berguedans: Ramon Masferrer, Angelina Vilella, Lluís Carrillo, A. Comellas i Soler, Joan Ferrer, Joan Casas, Enric Basora, Lluís Canals, Antoni Subirana i Ramon Calonge. | 08022-37 | Nucli urbà | La Galeria dels Berguedans Il·lustres nasqué a iniciativa de l'Ajuntament de Berga degut a la voluntat de tenir una sala on s'hi reproduissin pictòricament aquells berguedans que més havien influït en la història de la població i àdhuc del país. Els quadres han estat pintats per pintors berguedans. La Galeria fou inaugurada el 30 de maig del 1987 i s'ubicà, inicialment, a l'edifici de l'Hospital Vell. Uns anys més tard, però, la col·lecció fou traslladada al mateix edifici de l'Ajuntament. | 42.1043000,1.8459800 | 404582 | 4662001 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43229-foto-08022-37-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | En inaugurar-se la Galeria, s'hi exposaren objectes personals d'alguns dels personatges reproduïts pictòricament. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43230 | Placa commemorativa d'Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-denric-prat-de-la-riba | XX | Caldria netejar-la i repintar les inscripcions, | Es tracta d'una placa de marbre blanc d'uns 50 per 100 centímetres que conté una altra placa metàl·lica circular d'uns 40 centímetres on s'hi pot veure el perfil d'Enric Prat de la Riba. Les inscripcions sobre el marbre blanc són incises i pintades amb negre. | 08022-38 | Nucli urbà | La placa commemorativa la figura de qui fou president de la Diputació de Barcelona i primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917), Enric Prat de la Riba, fou col·locada el mateix any de la seva mort, el 1919; concretament el 12 d'octubre. Prohibida i aparcada per les dictadures posteriors, fou conservada en un magatzem municipal fins que es va tornar a reposar, al mateix lloc on era, l'11 de setembre del 1979. A la placa de marbre original s'hi afegí una inscripció commemorativa. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 1919-79 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat ser treta en temps de les dictadures, la placa es va conservar. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||||
| 43233 | Les Fonts del Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts-del-vall | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. | XX | El seu estat és bo en conjunt però estan força brutes, especialment l'aigua dels petits llacs o basses. | Es tracta de dues fonts, a banda i banda del passeig, que ocupen la seva part central. Tenen un petit llac a la part anterior i un banc a la part posterior. Són decorades amb motius animals, vegetals i florals i s'empraren com a materials el mosaic i el ferro forjat. | 08022-41 | Nucli urbà | Les Fonts del Vall foren dissenyades per Emili Porta i Galobart, arquitecte municipal, i executades durant la dècada de 1920. Com altres obres d'aquest reconegut arquitecte, presenten un estil historicista. Aquí, però, es veu clarament influenciat pel modernisme, fet que s'evidencia en els materials emprats i en els motius decoratius. Amb el creixement de la ciutat, les Fonts han quedat al mig d'un passeig, únic en aparença malgrat tenir dos noms diferents pels seus trams, però en el seu origen separaven la plaça Viladomat del passeig de la Indústria. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1920 | 08022 | Berga | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43233-foto-08022-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43233-foto-08022-41-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart | 105|116|98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43246 | Mural commemoratiu de l'alliberament del jou feudal. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-commemoratiu-de-lalliberament-del-jou-feudal | AADD: El Berguedà, Manresa, 1994, pàg. 68. | XX | Presenta 11 rajoles arrencades i d'altres de trencades. | Es tracta d'una estructura amb una base i un marc d'obra d'uns 3 per 3 metres. Al mig del marc s'hi troba un mural ceràmic (amb una inscripció) d'uns 2 metres d'alt per 2'5 de base on s'hi pot veure la representació del rei Joan I el Caçador lliurant el privilegi de Non Separando als representants de la vila de Berga el dia 20 d'octubre del 1393. Una petita placa metàl·lica damunt la base d'obra recorda la seva col·locació i inauguració per la festivitat de Santa Eulàlia del 1993. | 08022-54 | Nucli urbà | Aquest mural fou projectat el 1993 amb motiu de la celebració dels 600 anys de l'atorgament, per part del rei Joan I, del privilegi de Non Separando. Segons aquest privilegi, la vila de Berga deixava d'estar sotmesa al jou feudal i passava definitivament a domini reial. El mural fou inaugurat a la tardor, enmig d'un seguit d'actes destinats a commemorar tal efemèride, ocorreguda el 20 d'octubre del 1393. | 42.0968700,1.8391700 | 404008 | 4661184 | 1993 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43246-foto-08022-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43246-foto-08022-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ceràmiques Queralt i Joan Casas Ortínez | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43253 | Monument a l'Agermanament amb Högsby (Suècia). | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lagermanament-amb-hogsby-suecia | XX | Es tracta d'una placa commemorativa, formada per rajoles ceràmiques, sobre una de les parets laterals d'un transformador d'electricitat. A la placa hi són representats i il·lustrats els edificis dels ajuntaments de Berga i de Högsby (Suècia), on també hi ha una vila anomenada Berga. En una de les parets contigues s'hi ha col·locat una petita placa metàl·lica en record de Hakan Isefjord, periodista i divulgador de Berga en terres sueques, mort el 1995 en el naufràgi del ferry Estònia. | 08022-61 | Nucli urbà | Fou col·locada el 1993 en motiu de l'agermanament de Berga amb Högsby (Suècia). | 42.1039600,1.8440000 | 404418 | 4661965 | 1993 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43253-foto-08022-61-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan Casas Ortínez i Ceràmiques Queralt | La col·locació de la placa, deixant de banda el seu ús commemoratiu, ha volgut solucionar el problema arquitectònic que suposava l'edifici del transformador elèctric al mig d'un espai obert. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 43254 | Monument a Pau Claris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pau-claris | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | És una escultura metàl·lica a alçada real d'un cos humà, que representa la figura de Pau Claris, vestit d'època i aguantant un llibre a les mans. La figura es recolza sobre un bloc de pedra d'1'25 metres aproximadament. El bloc de pedra porta esculpida una inscripció commemorativa que recorda el seu origen berguedà. | 08022-62 | Nucli urbà | El monument fou inaugurat pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley el 2 d'octubre de 1982 aprofitant la mateixa inauguració del Passeig de les Aubes, on es troba ubicat. | 42.0987100,1.8459000 | 404567 | 4661380 | 1982 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43254-foto-08022-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Germans Sala (Berga) i Foneria Gineer. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 43265 | Comparseria de la Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comparseria-de-la-patum | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista Centre d'Estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 230-239. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 57-58 i 173-174. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO I SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XVII-XIX | Alguna peça necessitaria una restauració i sobretot una millor conservació de tot el conjunt. | La comparseria de la Patum està formada per un Tabal de grans dimensions, 4 Cavallets (que actuen conjuntament amb 4 persones que fan de Turc), 8 Maces, 2 Guites, 1 Àliga, 8 Nans (4 de Nous i 4 de Vells), 4 Gegants (2 de Nous i 2 de Vells) i 200 carotes de Plens. | 08022-73 | Nucli urbà | La història de les comparses de la Patum va íntimament lligada a la mateixa festa. La primera notícia que inclou comparses, datada l'any 1626, esmenta el Tabal (fet novament el 1726); els Cavallets (per bé que els actuals daten del 1890); les Maces (refetes diverses vegades fins a mitjans del segle XX) i la Guita Grossa (el cap de la qual podria ser encara l'esmentat el 1626). Amb el pas dels anys s'hi incorporaren els Gegants (la primera notícia és del 1695) per bé que els actuals són del 1866 (els Vells) i del 1891 (els Nous); l'Àliga (1756) que és l'original; la Guita Xica (1890); els Nans Vells (1854) i els Nans Nous (1890). Les carotes dels Plens (explciades en una fitxa a part) ja apareixen el 1628 per bé que no se n'ha conservat cap de l'època. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | 1626 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43265-foto-08022-73-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | Malgrat haver fer una fitxa de la Patum com a manifestació festiva, el valor etnogràfic i etnològic d'aquestes comparses (el major patrimoni etnològic i etnogràfic de Berga) i el seu valor històric (totes les comparses són centenàries) i en alguns casos artístic (Àliga, Gegants) fan que sigui necessària una fitxa del global d'actuants a la festa com a objectes que són. | 98|94 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||
| 43313 | Orgue de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-sant-pere | <p>MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 265-266. ÀNÒNIM: 'L'orgue de Sant Pere', L'Erol, 21, tardor 1987, pàg. 5. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un orgue típicament romàntic. Disposa d'un total de 20 registres per als 2 teclats manuals de 4 1/2 octaves i d'un pedaler acoblat a l'orgue major. De la seva sòbria però elegant façana en destaca per damunt de tot la trompeteria, que presenta la particularitat de tenir els tubs doblegats cap en fora i disposats en forma de ventall.</p> | 08022-122 | Nucli urbà | <p>L'orgue actual va substituir l'antic orgue barroc, fabricat per Jaume Guilla entre 1691 i 1692, que s'havia cremat el 27 de març del 1873 durant la Tercera Guerra Carlina. El nou orgue fou construït pel mestre orguener torinès Francesco Teppati a iniciativa de l'aleshores ecònom de la parròquia de Berga, mossèn Sebastià Ibáñez i Calvet. Construït al llarg del 1896, fou acabat i inaugurat el 13 de març del 1897 i va costar 30.000 pessetes. El concert inaugural va anar a càrrec del senyor Antoni de Bargalló, organista de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. L'any 1970 foren realitzades algunes reformes que no afectaren l'estructura de l'instrument: canvi de la tuberia de plom malmesa per una altra de plàstic, substitució de la manxa d'aire per un ventilador elèctric, canvi de la tracció mecànica manual per l'elèctrica i ampliació del pedaler de 25 a 30 notes (sense dotar-lo, però, de joc propi). Entre 1988 i 1989 fou restaurat íntegrament pel mestre Gerhard Grenzing, qui va ampliar-lo amb un joc propi de contres de 16' per al pedaler,completant així l'instrument tal i com Teppati l'havia previst. D'ençà de la seva construcció n'han estat organistes titulars mossèn Joan Reig i Moreta (1897-1906), mossèn Ramon Pujol (1906-1909), mossèn Miquel Mas i Boixader (1909-1954), mossèn Josep Armengou i Feliu (1954-1976) i Marià Miró i Alsina (1976-1998).</p> | 42.1052400,1.8470700 | 404674 | 4662104 | 1897 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43313-foto-08022-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43313-foto-08022-122-2.jpg | Física | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Francesco Teppati | L'orgue de Berga és dels pocs orgues romàntics conservats a Catalunya, ja que la major part foren destruïts durant la Guerra Civil del 1936-1939. | 101|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43318 | Plaça Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-catalunya | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. | XX | Caldria netejar bé l'estany i restaurar i netejar la cara de tot el conjunt. | El què actualment es pot veure és només una quarta part del projecte total de la plaça. Malauradament, la resta no es va acabar duent a terme. La part realitzada consta d'un parterre en forma de quart de cercle al mig del qual, i amb la mateixa forma, hi ha un estany. Del mig de l'estany en surten 4 lleixes representant les 4 Barres Catalanes, i al costat 13 columnes de pedra on hi ha esculpits, en 39 plafons petris, els fets més rellevants de la història de Catalunya, des de l'edat de pedra fins el 1714. | 08022-127 | Nucli urbà | La idea de fer una història de Catalunya en pedra fou del seu autor, Carles Planes, el qual, parlant un dia, a primers dels anys 1980, amb l'aleshores batlle de Berga, Jaume Farguell, li comentà que ja hi treballava feia temps. Jaume Farguell li va proposar que l'enllestís i que la col·locaria en una nova plaça que portaria el nom del nostre país. El projecte de la plaça fou encarregat a l'arquitecte Ramon Masferrer (per bé que del total només se n'ha executat una quarta part). S'inaugurà l'any 1987. | 42.1074100,1.8425900 | 404307 | 4662350 | 1987 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43318-foto-08022-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Carles Planas (escultor) i Ramon Masferrer (arquitecte). | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43319 | Monument a Pompeu Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pompeu-fabra | XX | Es tracta d'un monòlit de pedra, irregular però més aviat rectangular, d'uns 180 centímetres d'alçada aproximadament. Al mig, una placa rectangular de pedra, d'uns 45 per 75 centímetres, glossa la figura de Pompeu Fabra. A la part superior, un medalló metàl·lic d'uns 40 centímetres de diàmetre reprodueix el bust sobresortint d'en Fabra. Una petita placa metàl·lica porta el seu nom i els anys de naixement i defunció (1868-1948). | 08022-128 | Nucli urbà | El monument fou col·locat en inaugurar-se la plaça, el dia de Sant Jordi del 1997. | 42.0977900,1.8408700 | 404150 | 4661284 | 1968-97 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43319-foto-08022-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Miret. | El medalló porta la inscripció 'Miret 1968', referint-se segurament a l'autor del motllo del medalló i la data. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 43324 | Monument a Antoni Comellas i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antoni-comellas-i-cluet | <p>NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989.</p> <p>Revista la Hormiga de Oro. Barcelona. 7/7/1927</p> | XIX | Lleugerament erosionat, li cladria també una bona neteja. | <p>És un bust de marbre, d'un metre d'alçada aproximadament, que representa la figura de mossèn Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), sacerdot i filòsof berguedà. El bust es troba suspès, arrepenjat sobre una peana de pedra damunt la que hi ha un llibre de marbre que el sosté. Dessota el bust hi ha una placa commemorativa, de marbre, d'uns 50 per 50 centímetres aproximadament.</p> | 08022-133 | Nucli urbà | <p>El projecte de fer un monument a mossèn Antoni Comellas i Cluet nasqué en el moment de la seva mort (1884). El bust fou col·locat, finalment, l'any 1890, al mig del passeig de la Indústria, damunt d'una peana. Fou pagat en gran part per subscripció popular. L'any 1927, el dia 29 de juny (Sant Pere) (Revista la Hormiga de Oro, 7/7/1927), fou traslladat a la seva ubicació actual, emmarcat dins d'una fornícula que fou tapiada el 1993 en ser reformada la plaça de Sant Pere. A la nota publicada a la Revista la Hormiga de Oro hi ha una fotografia de la inauguració. </p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 1890 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43324-foto-08022-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-07-20 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Agapit Vallmitjana | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43325 | Placa commemorativa de Josep Armengou i Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-josep-armengou-i-feliu | XX | Es tracta d'una placa de pedra, rectangular, d'uns 2 metres de llarg per 1,20 d'alt, a la part esquerra de la qual hi ha un bust sobresortit de coure que representa la figura de mossèn Armengou envoltat per una branca. A la part dreta s'hi pot llegir la inscripció commemorativa. | 08022-134 | Nucli urbà | Col·locada per iniciativa de l'Ajuntament de Berga en motiu d'un homentage que s'organitzà vers la figura de mossèn Armengou (1910-1976). | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1994 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43325-foto-08022-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Desafortunadament, la placa es va col·locar a la façana principal de l'església de Sant Joan. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 43327 | Monument al Canal Industrial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-canal-industrial-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. MUNIESA, Xavier: Santa Eulàlia. Berga, Barcelona, 1995. | XX | Caldria reposar-hi la barca. | Es tracta d'una base quadrada d'obra sobre la qual hi ha col·locat un altre quadrat, també d'obra, amb una gran obertura circular al mig. En aquesta obertura hi havia una barca metàl·lica penjada (la barca autèntica usada pel transport de materials del Canal) i, fora del quadrat, una hèlice d'una turbina hidroelèctrica feta del mateix material que la barca. Actualment la barca no hi és. | 08022-137 | Nucli urbà | El monument fou inaugurat el 10 de maig del 1987 i havia estat dissenyat per l'aleshores capellà custodi del Santuari de Queralt, mossèn Josep Maria Ballarín. Actualment, la barca ha desaparegut ja fa uns quants anys. Sembla ser que es va portar a restaurar i encara no s'ha reposat. | 42.0988800,1.8431000 | 404336 | 4661402 | 1987 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43327-foto-08022-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Maria Ballarín i Montset | Pel fet d'haver-hi una barca, hom ha conegut popularment el monument com 'La barca del Canal'. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||
| 43336 | Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-queralt | <p>BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 52-53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 177. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 22-24 i 61-71. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Historia de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916, pàgs. 88 i segs. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 147-148. PEDRALS, Xavier: 'La coronació de la Mare de Déu de Queralt a l'Arxiu Històric de Berga', El Vilatà, 82, agost-setembre 1990, pàgs. 43-44. MONTAÑÀ i BUCHACA, Daniel: 'La Mare de Déu de Queralt i les epidèmies', El Vilatà, 85, desembre 1990-gener 1991, pàgs. 54-55. RAFART, Benigne: 'Queralt cap al 75 aniversari de la Coronació', El Vilatà, 75, gener 1990, pàgs. 22-23. NOGUERA i CANAL, Josep: 'La Coronació de l'any 1916', El Vilatà, 76, febrer 1990, pàgs. 34-35. SENSADA i TOR, Josep: 'Una multitud va acompanyar la Mare de Déu de Queralt en la seva estada a Berga', El Vilatà, 91, octubre 1991, pàgs. 32-37. AADD: 'Queralt, 75è aniversari de la Coronació', El Vilatà, 91, agost-setembre 1991, dossier monogràfic. ROSINYOL i LOCUBICHE, Josep M.: Les Marededéus del Berguedà, Berga, 1996, pàgs. 38-39. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 193-196. AADD: Queralt. 75è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu, Barcelona, 1991. ALCOY, Rosa: 'De nou sobre la Marededéu de Queralt', L'Erol, 35, hivern 1991, pàg. 41. LUIGI: 'Imatges del 75è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt', L'Erol, 35, hivern 1991, pàgs. 45-49. ANÒNIM: Coronación de la Virgen de Queralt, (expedient oficial), Madrid, 1916.</p> | XIV | <p>Es tracta d'una talla de fusta policromada de 53 centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda i tocada amb un vel curt que li cobreix el cap i les espatlles i una túnica cenyida per un cinturó perlejat. A la mà dreta, estesa cap al poble, hi sosté una oreneta. Amb la mà esquerra agafa el fill, situat dempeus damunt el genoll, el qual beneeix amb la mà dreta i sosté un llibre amb l'esquerra. La Mare de Déu trepitja una bestioleta amb el peu esquerre, bestioleta que hom ha identificat amb el mal o l'heretgia. La talla és força rústega, amb un cap molt gros en proporció al cos i uns trets facials molt marcats (ulls ametllats molt grans, nas desproporcionat, galtes molt marcades i coll gros i ample). És un clar exemple de figura gòtica, tot i que alguns autors afirmen veure-hi trets romànics molt marcats.</p> | 08022-146 | Santuari de Queralt | <p>Com tantes d'altres imatges de Mares de Déu, la seva llegenda ens explica com un bou i un pastor la trobaren i ella no volgué marxar d'aquell indret. Construïda realment a la segona meitat del segle XIV, la imatge ha estat venerada des d'aleshores al seu santuari, essent davallada diverses vegades al llarg de la història amb motiu de pestes, guerres, secades, epidèmies, plagues, etc. L'any 1916, a iniciativa del pare Postius, la imatge fou coronada canònicament, la qual cosa va comportar la presència de la infanta Isabel de Borbó i del nunci del Papa entre moltes d'altres personalitats. La Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt és una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a Berga. Aquell mateix any, la imatge fou restaurada per Dionís Renard. La corona original desaparegué durant la Guerra Civil, per bé que la imatge es salvà.</p> | 42.1046200,1.8469400 | 404662 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La Mare de Déu de Queralt és considerada patrona de la comarca del Berguedà i, extraoficialment de la ciutat de Berga, malgrat que en realitat ho és Santa Eulàlia. | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 43338 | Custòdia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-de-berga | <p>PERARNAU i CORTINA, Alba: 'La sagrada forma de la Custòdia', programa de la Patum, Berga, 1998. SERRA i SALA, Josep: Custódia monumental de Berga, Berga, 1944.</p> | XX | <p>La custòdia de Berga és una peça de plata, amb esmalts i incisions d'or, que pesa 20 quilos i amida 130 centímetres. A la base hi trobem representada la totalitat de la comparseria de la Patum, destacant l'excepcional solució trobada per encabir-hi els diables, que són els qui sustenten realment la custòdia. El fust es troba dividit en dues parts: inferior i superior. La part inferior consta de 4 columnes que representen les que formaven l'altar major de la parròquia, destruït el 1936, i amb 4 esmalts representant l'Assumpció, sant Pere, sant Pau i l'escut de santa Eulàlia combinat amb el de Berga. La part superior presenta la imatge de santa Eulàlia de Mèrida, patrona de Berga, amb la creu característica en forma de X, i al seu darrera hi trobem el Pi de les Tres Branques. Finalment, el Sol incorpora 4 esmalts representant Queralt, sant Francesc, Sant Joan i el Sant Crist del Castell.</p> | 08022-148 | Nucli urbà | <p>Després de la destrucció de l'anterior custòdia durant els primers dies de la darrera Guerra Civil (1936-1939), la parròquia de Berga cregué necessari de tenir-ne una altra que participés a la Processó del Corpus. L'any 1942, el rector d'aleshores, Josep Serra i Sala va encarregar el projecte al dibuixant berguedà Ramon Minoves. Aquest projecte fou exposat als magatzems Farràs de Berga perquè tothom el veiés. Aleshores s'encarregà la seva construcció a la casa Masriera-Carreras del passeig de Gràcia de Barcelona. La peça fou acabada el 1943 i inaugurada aquell mateix any a la Processó del Corpus. En deixar-se de celebrar aquesta (1970), la custòdia només s'utilitza en els oficis litúrgics dels dies de Corpus.</p> | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 1943 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43338-foto-08022-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43338-foto-08022-148-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Minoves i Casa Masriera-Carreras | Fins que Berga va celebrar la Processó del Corpus (1970), la custòdia hi formava part. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43350 | Font de la plaça de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-fonts | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. | XX | La pedra del monòlit està molt desgastada i hi ha diversos grafits. L'Ajuntament té previst d'actuar-hi, reformant i restaurant tot la plaça, abans d'acabar l'any 2001. | Es tracta d'un monòlit situat damunt d'un pedestal quadrat sobre graons. Una base més o menys quadrada, de blocs petits de pedra, sosté un altre bloc rectangular de marbre damunt del qual s'hi troba una escultura de pedra recoberta de coure. A la part davantera de l'estructura hi ha la font. L'estatua representa un noi jove, assegut damunt d'una pedra, que intenta treure's una espina del peu esquerre. La base fa uns dos metres d'alçada i la figura, bo i asseguda, un metre aproximadament. | 08022-163 | Nucli urbà | Desconeixem els motius que impulsaren la col·locació d'aquesta obra, fet que per fotografies antigues podem situar just acabada la Guerra Civil. Al mateix indret, abans hi havia la Font de Neptú. | 42.1017700,1.8446700 | 404470 | 4661722 | c. 1940 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43350-foto-08022-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'estatua és una rèplica de l'obra 'El nen de l'espina'. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43199 | Poblat de can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-can-mauri | BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. | A prop de la Cova de can Mauri, al solell i a un nivell més elevat, s'hi van trobar murs corresponents a nuclis d'`hàbitat, restes antropològiques, fragments ceràmics i altres objectes lítics, metàl·lics i òssis, però d'una cronologia força posterior respecte de les restes de l'interior de la cova. | 08022-7 | Muntanya de la Figuerassa | Aquest poblat fou excavat el 1952 per Alberto del Castillo i Manuel Riu, que el 1961 publicaren la memòria al VII Congreso Nacional de Arqueologia. | 42.1175000,1.8316100 | 403414 | 4663483 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43199-foto-08022-7-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i les memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 43203 | Pou de glaç de la font del Querot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-font-del-querot | COROMINAS, Ramon; COROMINAS, Jaume: 'Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà', L'Erol, 24, estiu 1988, pàgs. 26-27. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44. | Una neteja acurada als seus entorns podria ajudar a millorar el seu aspecte. | Es tracta d'un pou vertical, cobert per una cúpula. Amb una obertura lateral de càrrega i descàrrega, situada per sota de la volta i orientada al cantó bac (servia de cambra d'aire fred). És possible que també comptés amb desguassos a la part inferior. Un gruix considerable de terra cobreix la cúpula del pou. La factura de les seves parets i de la cúpula és força matusera. S'hi accedeix per una estreta obertura en forma de passadís i un xic de pendent que travessa tot el gruix de la base de la cúpula (3,5 metres aproximadament.). La cúpula és cònica, realitzada amb pedra i morter. A la cúspide, a manera de clau de volta, hi ha un forat quadrat tapat amb una llosa d'utilitat desconeguda. S'hi emmagatzemava indiferentment glaç o neu. | 08022-11 | Muntanya de Queralt | El seu arrendament pot documentar-se des del segle XVII als llibres de clavariat de la vila de Berga. Documents de 1724 i 1742-1748 ens donen a conèixer la normativa establerta respectivament sobre les condicions d'arrendament i la venda. L'arrendament es feia per un any i es saldava en dues pagues. L'arrendador havia de proveir de neu o de glaç la vila de Berga i s'havia de vendre a la menuda. També s'havia de proveir al Santuari de Queralt. Cap a finals del segle XIX no devia ser massa rentable i es deixà d'arrendar. | 42.1112200,1.8270400 | 403027 | 4662791 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43203-foto-08022-11-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 43205 | Jaciment de la Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-del-ros | ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA FONT DEL ROS: 'Els primers pobladors del Berguedà visqueren a la Font del Ros', El Vilatà, 84, novembre 1990, pàg. 21. MORA, Rafael: 'La comunitat epipaleolítica de la Font del Ros. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 26-27. PARDINILLA, Jordi: 'Descobertes restes de fa 10.000 anys. Jaciment arqueològic de la Font del Ros', El Vilatà, 73, novembre 1989, pàgs. 14-15. TERRADAS i BATLLE, Xavier: Las estrategias de gestión de los recursos líticos del Prepirineo catalan en el IX milenio BP: el assentamiento prehistórico dela Font del Ros (Berga, Barcelona), Bellaterra, 1995, pàssim. | No es conserva. | Els sondejos efectuats en successives excavacions d'urgència van permetre identificar un conjunt d'indústries de sílex i quars d'origen local, així com restes òssies de 'cerbus elaphus' i 'equus sp.'. No s'hi ha identificat l'existència de cap fogar, però si restes de carbons, cendres i òssos cremats que n'indiquen la seva existència. Es fa evident, però, una extensa ocupació humana dels darrers caçadors-recol·lectors de Catalunya. La comunitat de la Font del Ros vivia de la caça, la pesca i la recol·lecció, però no es coneix res sobre la seva organització social, l'hàbitat i les formes de vida. Tot fa pensar que es tracta d'un establiment a l'aire lliure de caràcter estacional, d'estiu o de tardor, per controlar el moviment de ramats naturals que cercaven cursos d'aigua, com el mateix Llobregat. L'extensió del jaciment és important, per la qual cosa la comunitat devia ser formada per un bon nombre d'individus. | 08022-13 | Nucli urbà | El jaciment fou descobert l'estiu de 1988 per Josep Carreras, del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. L'excavació fou efectuada per una vintena d'arqueòlegs i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Rafael Mora. Hi participà també la catedràtica dels EUA Paula Villa. L'excavació, tot i ser considerada d'urgència, es perllongà fins a 1991. | 42.0969400,1.8452100 | 404508 | 4661185 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Després de les excavacions d'urgència, s'han edificat diversos blocs de pisos damunt del jaciment. La major part d'estudis i memòries sobre l'estació resten encara inèdites al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 43206 | Cova de can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-mauri | BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. | La cova és una cavitat de planta triangular i de forma cònica, de 28 metres d'amplada, 7'5 metres d'alçada a l'entrada i uns 39 metres de llarg. La seva forma es deu a una falla de la roca, erosionada posteriorment per les aigües. La gran humitat, la situació d'esquena al sol i la mala sortida de fums la fan poc apta per habitar-hi. Les excavacions efectuades demostren la impossibilitat d'establir-hi una estratigrafia clara, ja que la cova ha estat molt malmesa per buscadors furtius i els materials han quedat totalment barrejats. A més la sedimentació és molt feble i no depassa els 0'50 metres. La funció de la cova fou bàsicament sepulcral, encara que no pot excloure's alguna ocupació esporàdica, per aquest motiu es fa difícil distingir si els objectes i ceràmiques localitzats formen part d'aixovars o procedeixen de l'habitació directa de la cova. | 08022-14 | Muntanya de la Figuerassa | La cova va ser excavada en dues campanyes diferents. La primera s'efectuà el 1921 per part de Joan Serra Vilaró; la segona va tenir lloc el 1962 a càrrec del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. | 42.1186100,1.8327100 | 403507 | 4663605 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43206-foto-08022-14-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 43207 | Forns de ceràmica de Casa en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-ceramica-de-casa-en-ponc | BOLÒS i MASCLANS, Jordi; RIU DE MARTÍN, M. Carme: 'Forns de ceràmica de Casa en Ponç', Catalunya Romànica, vol. XII: el Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 129-130. DESEURAS, Josep: 'Casa en Ponç, primera excavació del Dr. Riu al Berguedà', L'Erol, 61, estiu 1999, pàgs. 39-43. PADILLA LAPUENTE, J. I.: 'Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: el taller, los hornos y la producción de Casampons', Acta mediaevalia, annex 2, 1984, pàgs. 99 i segs. RIU, Carme: 'Els forns de ceràmica de Casa en Pons', L'Erol, 8, març de 1984, pàgs. 40-41. RIU i RIU, Manuel: L'arqueologia medieval a Catalunya, Barcelona, 1989, pàgs. 110-115. | XII-XIII | No es conserva. | Es tracta de cinc petits forns de ceràmica i el seu taller adjunt. Tot i la poca entitat del jaciment es dedueix que la seva producció fou molt important i s'exportà a gran part de Catalunya, especialment al llarg de la conca del Llobregat. Les parets i les voltes de les cambres de cuita no es van poder reconstruir durant l'excavació. Les mides aproximades de la cambra de foc eren d'1'60 metres de longitud, d'1 metre d'amplada i de 0'75 metres d'alçada. Els forns destinats a la cuita de ceràmica, d'ús comú, eren situats prop del camí que portava a la casa i ocupaven una longitud de 73 x 4 m. Eren separats per una distància de 5 a 7 metres i la seva boca es situava a 20 centímetres del camí. Tots presenten una planta ovalada. El forn III presentava algunes singularitats respecte dels altres. Se'n van extreure més de 9.000 fragments ceràmics. | 08022-15 | Nucli urbà | El jaciment, descobert el 1956 en una finca de l'advocat Joan Traserra, va ser excavat entre 1958 i 1959, sota la direcció d'Alberto del Castillo, per Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu. El 1971 el lloc -on encara quedaven forns per excavar i estudiar- fou rebaixat per tal de construir-hi edificis. | 42.1025000,1.8582700 | 405596 | 4661787 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43207-foto-08022-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43207-foto-08022-15-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els fragments ceràmics extrets es conserven al Museu d'Arqueologia de Barcelona i un parell d'olletes reconstruïdes al Museu Municipal de Berga. Actualment el jaciment resta desaparegut, car sobre seu s'hi construïren vivendes de protecció oficial el 1971. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||
| 43208 | Balma dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos | CASTANY, Josep: 'Balma dels Ossos. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 140-144. | Es tracta d'una balma oberta en una mola terciària. Medeix 22 metres de llarg. Està orientada al sudoest i la seva planta té forma d'arc rebaixat amb una profunditat màxima de 4 metres al centre. El sòl és força horitzontal, excepte a la banda meridional, on es localitzaren els enterraments. Aquests eren disposats en una raconada i dintre d'una cambra funerària rectangular de 2 x 3 metres, reforçada per la part interna i en contacte amb la paret de la balma, amb una llosa rectangular col·locada verticalment. Aquesta fossa proporcionà un nivell arqueològic fèrtil amb una potència de 0'60 metres. Tant els òssos com els aixovars funeraris es troben en força desordre a causa d'anteriors profanacions. Van aparèixer alguns aixovars de ceràmiques i sílexs, uns setze cranis adults i els òssos de les seves extremitats, una plaqueta d'esquist verda, una dena de collar d'or i un crani de nen. | 08022-16 | Serra de Casa en Ponç | El jaciment fou excavat per Alberto del Castillo amb la col·laboració de Manuel Riu, Modest Buchaca i Josep Carreras, l'any 1960. Dos anys més tard del Castillo publicà la memòria de l'excavació al VII Congreso Nacional de Arqueologia. | 42.0983400,1.8777200 | 407198 | 4661304 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Els materials extrets es troben al Museu Municipal de Berga. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 43209 | Cabana i sepulcre de cal Galta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-i-sepulcre-de-cal-galta | CASTANY, Josep: 'El sepulcre de cal Galta. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàg. 84. | Format per un pis (fons de cabana) circular d'1'70 metres de diàmetre amb restes de carbons i algunes ceràmiques, sense que s'observessin estructures indicatives del tipus de construcció. A sota i a una profunditat de 0'80 metres hi aparegué un enterrament individual, inclòs dintre de les terres argiloses, sense lloses ni senyals exteriors d'identificació. Les ceràmiques del fons de cabana són les mateixes que acompanyen l'esquelet, fet que evidencia la seva sincronia. | 08022-17 | Antic municipi de la Valldan | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga va poder recuperar parcialment aquest jaciment de la seva destrucció l'any 1977, quan va ser afectat per un rebaixament de terres amb màquines excavadores. | 42.0861100,1.8466100 | 404607 | 4659981 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Aquest enterrament fou recollit sencer i sense excavar dintre de les argiles que el contenien i es diposità al Museu Municipal de Berga. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 43210 | Abrics de Roca Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-de-roca-roja | CASTANY, Josep: 'Abrics de Roca Roja. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàgs. 95 i 99. | Són dos llargs abrics naturals enlairats i quasi penjats que formen una estreta cornisa amb orientació cap al sud, amb raconades que han permès l'acumulació de sediments arqueològics fèrtils. La gran paret tectònica que l'arrecera presenta diverses fases de litogènesi que evidencien antics regalims d'aigua. No s'ha pogut determinar una estratigrafia clara, que li pogués donar un cert rigor científic. Una de les cales efectuades a l'abric de Roca Roja II oferí uns nivells molt remenats i no massa lògics, amb ceràmiques ibèriques, romanes, algun fragment d'urna del Bronze final i altres fragments ceràmics amb decoració incisa del Bronze mitjà. A una profunditat d'entre 70 i 100 centímetres va aparèixer un fogar amb un conjunt arqueològic homogeni ben associable a un moment concret del Neolític final, pertanyent a un nucli d'hàbitat. | 08022-18 | Muntanya de la Figuerassa | El jaciment fou objecte d'excavacions arqueològiques durant el 1962 per Grup de Prehistòria i Arqueologia de Museu Municipal de Berga. | 42.1175000,1.8327100 | 403505 | 4663482 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-3.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 43211 | Jaciment de la Feixa d'en Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-feixa-den-palau | CASTANY, Josep: 'La feixa d'en Palau. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàg. 155. | No es conserva com a jaciment. | Es tracta d'un fons de cabana sense estructures complementàries, amb un nivell de carbons i cendres, d'entre les quals se'n recolliren algunes ceràmiques; la seva tipologia i la decoració incisa han permès de delimitar la cronologia del jaciment. | 08022-19 | Nucli urbà | El jaciment es descobrí a mitjan anys 1980 en un rebaixament de terres que es realitzà al carrer Cercs. S'hi portà a terme una excavació d'urgència. | 42.1033300,1.8474300 | 404701 | 4661892 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | El jaciment es troba actualment desaparegut. El materials es conserven al Museu Municipal de Berga. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||||
| 43212 | Canal dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-dels-avellaners | CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'L'estratigrafia arqueològica de la Canal dels Avellaners (Berga)', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 221-229. CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'La Canal dels Avellaners' i SÁNCHEZ, Eduard: 'Canal dels Avellaners. Estrat III. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga 1990, pàgs. 29-76 i 208-210 resp. | És una esquerda oberta entre roques calcàries amb fortes erosions posteriors, on s'han pogut acumular gran quantitat de materials arqueològics, fruït de la continuïtat de l'hàbitat. La seva privilegiada situació física va fer que fós utilitzada com a habitacle per moltes cultures durant llargs períodes de temps. L'acumulació de materials d'origen geològic i antròpic formà un gruix màxim de 5'20 metres i donà lloc a la formació d'una important estratigrafia. S'hi poden distingir 16 estrats, 12 amb restes deixades per l'home i 4 completament estèrils. Fora de l'escletxa s'acumularen gran quantitat de restes, en un terraplè, especialment ceràmica. Pròpiament dins de la canal, també hi varen aparèixer, a part dels fragments ceràmics i lítics, altres objectes i restes antropològiques. | 08022-20 | Muntanya de Queralt | El jaciment fou excavat pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga (Josep Carreras, Florenci Tresserres i Modest Buchaca al capdavant) de l'any 1962 al 1969, encara que durant els anys 1965, 1967 i 1968 no s'hi excavà. | 42.1058300,1.8232700 | 402707 | 4662196 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-3.jpg | Inexistent | Neolític|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|85|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 43213 | Sepulcre del Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-del-mercadal | CASTANY, Josep: 'Sepulcre del Mercadal. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 127. | Es tracta d'un sepulcre megalític format per grans lloses. S'hi van localitzar algunes restes antropològiques molt fragmentades. | 08022-21 | Muntanya de la Figuerassa | No s'hi ha realitzat fins ara una excavació arqueològica exhaustiva i rigorosa. L'any 1977 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga solament va poder prendre les mides de les lloses més grans i recuperar algunes restes antropològiques. | 42.1069500,1.8457300 | 404566 | 4662295 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Resta inclòs en un marge de pedra de contenció, cosa que li ha fet perdre la fesomia original. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 43217 | Colònia Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-rosal | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. AADD: 'Les colònies industrials', dins El Llobregat nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàg. 113. CLUA i MERCADAL, Jordi: Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Berga, 1994, pàgs. 17, 24 i 42. VALL i CASES, Pere: De colònies industrials a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració, Barcelona, 1999, pàssim. | XIX | Es tracta d'una colònia industrial formada per un gran nombre d'edificis. D'entre aquests en destaca el complex de la fàbrica, l'escola, les botigues, el cafè-casino, els habitatges plurifamiliars, l'església i el convent. Fins no fa massa anys conservava també l'estació de ferrocarril (en terme d'Olvan), que fou enderrocada després d'algunes controvèrsies. La colònia es construí sobre un antic molí i una forta llera de roca, cosa que evità haver de fer inversions massa desproporcionades. | 08022-25 | A l'extrem sud del terme municipal | La colònia fou fundada el 1858 per la família berguedana cognominada Rosal. Durant molt temps fou una de les colònies industrials més grans i emblemàtiques de Catalunya. Les seccions de filatura, teixits i tints van arribar a tenir prop de 2.000 treballadors. Els Rosal també van fundar una de les poques colònies agrícoles de Catalunya, la de Graugés, a Avià. La colònia no parà de créixer fins ben entrat el segle XX, però la generalitzada crisi del tèxtil acabà per fer tancar les instal·lacions i s'enderrocaren alguns edificis com l'antiga estació de ferrocaril. | 42.0755100,1.8711600 | 406622 | 4658777 | 1858 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43217-foto-08022-25-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Família Rosal | Amb més o menys encert s'han portat a terme algunes solucions arquitectòniques per tal d'amagar o esborrar la fesomia de colònia fabril; per exemple, en la reconversió de les vivendes. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43220 | Església de Sant Bartomeu de la Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-de-la-valldan | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: 'Sant Bartomeu de la Valldan', dins Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 51. RIU, Manuel: 'Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1, 1991, pàgs. 11-24. VILADÉS i LLORENS, Ramon; SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Sant Bartomeu de la Valldan', Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàg. 127. | XIII | Es tracta d'una església curiosament orientada al sudest. Sembla conservar parets laterals de factura romànica. Al mur de ponent, s'hi pot veure tapiada una antiga porta, amb dovelles que recorden l'època de transició. Més a la dreta, en direcció a la capçalera, s'hi obre una finestra adovellada en forma d'arc de mig punt, que per dintre és tapiada. A la part de llevant també s'hi perfilen, de forma no massa clara, antigues obertures. L'aparell és disposat en filades de pedra treballada amb punxó, encara que en algunes parts es mostra força desigual. La resta de l'edifici deixa veure constants remodelacions. El lloc de l'absis, per exemple, l'ocupa ara la rectoria. La volta, d'arcs diafragmats, és feta de rajola. A les parets interiors s'hi van obrir algunes fornícules. La façana de tramuntana ha estat molt modificada. Actualment compta amb una porta feta a imitació d'una de romànica. Al costat esquerre, hi ha un campanar modern fet amb maons i el cementiri. | 08022-28 | Antic municipi de la Valldan | Antigament es situava dins del terme del castell de Madrona, al límit amb el castell d'Avià i dins del comtat de Berga. Hom ha apuntat que Sant Salvador de Monterrot -com es coneixia antigament aquesta església- era una construcció dels monjos de Sant Salvador de Mata, propers a l'indret. L'església fou sempre sufragània de Sant Pere de Madrona, fins que, el 1607, el rector Salvador Brocà va aconseguir donar-li la titularitat de parroquial i a Sant Pere la de sufragània. En aquestes dates l'església s'amplià i s'hi construí el nou cementiri. Llavors passà a denominar-se Sant Bartomeu. El 1939 passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, però actualment torna a ostentar la categoria de parroquial. L'interior es restaurà a mitjan dels anys 1980. | 42.0901000,1.8316400 | 403375 | 4660440 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | |||||||||
| 43221 | Castell de Sant Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-ferran | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 30-32. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 48-49. CASELLAS, Isabel; ROSINYOL, Josep M.; SANTANDREU, M. Dolors: Castells medievals del Berguedà (1), Berga, 1998, pàgs. 26-29. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 80-84. PEÑARANDA, Francesc: 'Restauració del castell de Sant Ferran', El Vilatà, 82, agost-setembre 1990, pàg. 11. ROTA, Montserrat: 'El castell de Sant Ferran', El Vilatà, 64, juliol 1988, s/p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els castells del Berguedà en un document de 1309', Revista del Centre d'Estudis del Berguedà, 1, 1982, pàgs. 101-108. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Castell de Berga', dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 122-125. SERRA, Rosa: 'La ciutat al segle XIX i als primers anys del segle XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 99-111.</p> | XI | <p>Fins als anys 1940 encara eren visibles les principals estructures i edificacions del castell. Malauradament, les remodelacions efectuades posteriorment van esborrar la major part dels vestigis més antics. Actualment només podem constatar que es troba sobre un turó allargassat, vorejat al nord per la riera de Metge; a migdia, s'hi esglaonen les cases de la Berga antiga. Les fotografies de començament de segle deixen entreveure uns sòlids murs amb merlets i altres construccions, avui difícils de datar a causa del gran nombre de modificacions i ampliacions que ha patit al llarg de la seva història. Hom creu que del castell originàriament bastit per Pere de Berga només en resten uns fragments de mur (d'uns 9 metres de llarg, per 2 metres d'alt i 0'5 metres d'ample) en un turó proper al castell actual i on en època carlina s'hi edificà una fortificació accessòria. Aquests murs són formats per carreus molt irregulars i altres de més ben treballats a les cantoneres.</p> | 08022-29 | Nucli urbà | <p>Hom ja documenta el castell al segle XI, a mans dels comtes de Cerdanya. Al segle XII es cedí a Hug de Peguera i, posteriorment, aquest el va vendre a Pere de Berga. Als segles XII i XIII començaren les ampliacions, que continuaren durant els segles posteriors. És també als segles XIV i XV quan es construïren les muralles de Berga, que conectaven directament amb el castell. La situació estratègica que ocupa dins de la ciutat, de la comarca i com a punt de pas obligat cap als Pirineus el convertí en escenari de molts conflictes entre els segles XVI-XVIII, cosa que provocà diferents i successives destruccions i remodelacions. La Guerra del Francès el deixà molt enrunat. Amb les Guerres Carlines es constituí com a una forta plaça militar i fou totalment reconstruït. Immenses construccions canviaren totalment la seva fesomia: noves torres, muralles, fortificacions annexes, etc. Després de la darrera Guerra Carlina s'abandonà fins que el 1928 fou subhastat públicament i acabà en mans de particulars. Durant els anys posteriors a 1940 es volgué convertir, amb molt poca fortuna, en un nucli residencial i hoteler, cosa que desvirtuà el seu aspecte. El 1988 passà a mans del Consell Comarcal del Berguedà, que féu els possibles per recuperar-lo i dignificar-lo com a edifici.</p> | 42.1062400,1.8458300 | 404573 | 4662217 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Al Museu Municipal de Berga hi ha una col·lecció molt important de plànols i maquetes dels edificis projectats al llarg del segle XIX. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||
| 43223 | Canal Industrial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-industrial-de-berga | AADD: 'El Canal Industrial de Berga', El Llobregat, nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàgs. 101-107. AADD: 'El centenari de la concessió del Canal Industrial de Berga' (dossier), L'Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 19-42. CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: 'El Canal Industrial de Berga (1 i 2)', Fàbriques i Empreses, Manresa, 1994, 8 i 15/12/1985. GROS i MATEO, Francesc: 'Marcel·lí Buxadé i el Canal Industrial de Berga', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 13-22. NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989. | XIX | Alguns trams es presenten força degradats. | Es tracta d'un canal de 20'02 quilòmetres, una amplada de 3 metres, una fondària a cel obert d'1'5 metres, amb foradades a un 35 per cent del seu recórregut (34), amb un cabal de 2.349 litres per segon, 18 salts projectats (3 en rendiment), un desnivell de 195'11 metres i una energia potencial de 5202'90 cavalls. El canal, tot i que s'adapta a les dificultats del relleu, es va dissenyar intentant escapar dels problemes geològics, els obstacles naturals i les expropiacions forçoses. L'encert en el traçat ha quedat demostrat pel fet que cent anys després el canal encara està en servei. | 08022-31 | Travessant el terme municipal de nord a sud | Berga, a mitjan segle XIX, havia vist decaure la consolidació econòmica, amb base a la indústria cotonera i tèxtil, que s'havia adquirit a finals del segle XVIII. Per aquest motiu es pensà en fer arribar a Berga l'aigua del Llobregat i poder, així, revitalitzar econòmicament la ciutat. El 1885 el constructor d'obres Marcel·lí Buxadé, gràcies a una intervenció del diputat Manuel Farguell, va aconseguir la concessió per poder fer realitat el seu projecte. El finançament es buscà majoritàriament en les suscripcions populars; molt importants inicialment, però que no aconseguiren reunir el conjunt del capital. Finalment, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Berga, també varen concedir algunes subvencions. La seva construcció s'endarrerí més del que es tenia previst. Finalment, el 1899, s'inaugurà l'obra, amb multitudinàries festes a Berga i posteriors homenatges al seu promotor. Marcel·lí Buxadé havia nascut a Berga el 1846 i hi morí el 1907 com a fill predilecte. L'any 2000 li fou col·locada una placa commemorativa a la seva casa natal (entre els números 28-30 del carrer Buxadé) i una altra en ceràmica prop del centre Cívic de Berga. | 42.1024100,1.8521200 | 405087 | 4661784 | 1885-99 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43223-foto-08022-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Marcel·lí Buxadé (promotor) | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 | ||||||
| 43224 | Creu de La Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-valldan | <p>CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 24.</p> | XV-XX | <p>La Creu de La Valldan presenta un peu de pedra i una creu de ferro. La creu, situada al capdamunt d'un fust o pilar que a la seva vegada es sustenta sobre un sòcol circular, sembla ser més moderna que el peu.</p> | 08022-32 | Antic municipi de La Valldan | <p>Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.</p> | 42.0928100,1.8351400 | 403669 | 4660737 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-2.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-17 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-14 02:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 155,39 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml