Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43193 | Berguedana o Maixerina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/berguedana-o-maixerina | SOLER i VILABELLA, Ramon: Ensayo sobre la máquina catalana de hilar algodón llamada berguedana o maixerina, sense lloc ni data. COROMINAS i CAMP, Ramon: 'La Berguedana o Maixerina', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 33-39. | XVIII | La màquina de filar coneguda com a Berguedana o Maixerina estava construïda per una estructura de fusta de pi; la gàbia, que ocupava un espai de 1,80 metres de llarg per una amplada variable depenent del nombre de pues (a les màquines de 130 pues, aquesta mida era de 2,58 metres). La seva alçada a les bancades, costats o laterals de la gàbia, era de 0,80 metres. A la bancada de la dreta del filador hi havia el mecanisme de transmissió que posava en moviment les pues. En aquest mateix indret de la gàbia s'hi trobava el plegador. | 08022-1 | La Maixerina era un perfeccionament de la màquina de filar Jenny, construïda per l'anglès Hargreaves, ideada, a les darreries del segle XVIII, pel berguedà Ramon Farguell i Montorsí, conegut popularment com el Maixerí. En Ramon Farguell era mestre fuster i tenia un taller amb els seus germans Pau i Anton. Preocupats per poder obtenir una major productivitat, els germans Farguell estudiaren la Jenny anglesa i la perfeccionaren. Els elements essencials eren els mateixos però la introducció de l'engravació a la transmissió, que feia anar moltes més pues amb el mateix esforç; l'ús del ferro unglat, que assegurava una correcta torsió; la introducció del contrapés, que donava una tensió constant; la filera del carro o la regata del ballador, que va significar un primer intent de lubrificació constant; la perfeccionaren fins a tal punt que, tan pel què a producció respecta com pel que fa a qualitat de fil, superà, amb escreix, la seva anàloga anglesa. Ràpidament, l'invent d'en Farguell va anar substituïnt màquines de filar anteriors. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1790-95 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43193-foto-08022-1-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Farguell i els seus germans Pau i Anton | Aquesta fitxa fa referència a la Berguedana d'una forma genèrica ja que aquest invent, nascut a Berga, va revolucionar mundialment la indústria del tèxtil a finals del segle XVIII. Actualment no se'n conserva cap de sencera. Només en resten algunes peces originals, però esparses, al fons del Museu Municipal de Berga, on també existeix una maqueta a escala d'aquesta màquina de filar. | 94 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43202 | Gala de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gala-de-queralt | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. | XIV | La Gala de Queralt ve a ser la festa major del santuari i, juntament amb el Dijous de Corpus, és una de les dues festes locals de la ciutat de Berga. Malgrat que el dia central és el 8 de setembre, dia que l'Església celebra i commemora la Nativitat de la Mare de Déu, els actes comencen el 31 d'agost amb l'inici de la Novena. El 8 de setembre, molta gent puja a peu des de Berga fins al santuari. Allí es celebra una missa i també hi ha una audició de sardanes que clou els actes festius. La nit anterior, el dia 7, té lloc la Vetlla de la Mare de Déu, amb una missa i la posterior acampada a l'exterior del Santuari. | 08022-10 | Muntanya de Queralt | La referència més antiga de què disposem ens fa remuntar aquesta celebració a l'any 1667, si bé la documentació conservada la considera una solemnitat immemorial, iniciada probablement en els temps en que l'antiga vila de Berga va començar a administrar el santuari. La festa és organitzada, costejada i presidida pels Capitans, dues parelles casades, quatre solters i el capellà custodi del santuari (fins el 1963 era un dels capellans de la comunitat de preveres de Santa Eulàlia). Aquests capitans es renoven anualment. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La importància de la Gala de Queralt, derivada de la gran devoció que molts berguedans tenen per la Mare de Déu, és tanta que el seu dia és festiu i en canvi no ho és el dia de la Festa Major de Berga, el 10 de desembre, diada de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat. | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 43292 | Edifici central de l'antiga Caserna Militar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-central-de-lantiga-caserna-militar | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 38. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 124. J. P.: 'Joaquim Ventalló i l'Escola de Muntanya de Berga', El Vilatà, 108, setembre-octubre 1993, pàgs. 19-21. REDACCIÓ: 'La caserna militar passa a la història', El Vilatà, 102, desmbre 1992, pàg. 3. | XX | Actualment en obres. | Es tracta d'un edifici de caràcter noucentista. La utilització projectada del maó vist, pròpia de l'escola holandesa, no es va arribar a portar a terme, ja que totes les façanes són cobertes d'esgrafiats amb motius florals i geomètrics. És un edifici de planta baixa més tres pisos amb planta rectangular. L'edifici és cobert a quatre vessants, amb teula aràbiga i coronat per uns pinacles de pedra als vèrtexs. Entre el tercer pis i la coberta hi ha un fris amb decoració i medallons. A la part central i superior hi ha una balustrada de pedra amb dos pinacles als extrems, semblants als de la teulada. L'entrada sobresurt clarament de la resta de l'edifici per la seva espectacularitat. La resta de construccions de l'antiga caserna no presenta la mateixa complexitat arquitectònica que l'edifici central, però també hi podem observar alguns elements interessants. | 08022-100 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Josep Goday i Casals, alumne de Puig i Cadafalch. Es construí el 1932 i l'any següent s'inaugurà com a Colònia Escolar permanent de l'Ajuntament de Barcelona. L'arquitecte Josep Goday ja havia projectat importants grups escolars de la ciutat de Barcelona (Baixers, Lluís Vives, Milà i Fontanals, Lluïsa Cara, etc.). Quan va dissenyar l'edifici de Berga era arquitecte municipal de Barcelona. El 1939 l'Exèrcit de terra ocupà les dependències i espais de la colònia escolar i la convertí en caserna militar fins a la seva clausura el 1992. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1932 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Goday i Casals (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43293 | Cal Sarraís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sarrais | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 42. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 163-164. | XVIII | Es tracta d'una casa allargassada amb soterrani, planta baixa, dos pisos superiors i golfes. Els soterranis van ser construïts aprofitant el desnivell entre el carrer Buxadé i les Voltes d'en Claris. Tot el conjunt evidencia una extracció social benestant dels seus propietaris. A la façana hi destaca la simetria de múltiples obertures amb reixes de ferro forjat i un seguit d'elements escultòrics que decoren el ràfec de la teulada i la porta d'accés. Els ferros forjats i els motius ceràmics de les finestres sobresurten damunt de l'arrebossat blanc de la paret. Dues portes donen accés a l'interior des del carrer Buxadé. La més noble és flanquejada per columnes i porta al damunt la llegenda 'Aedes munias has invictas'. L'altra també és flanquejada per dos capitells amb la representació d'un rostre humà. A la façana hi ha quatre escuts, però segurament no es corresponen amb les armes de la família possessora ni amb les seves vinculacions. Un passatge permet comunicar el carrer Buxadé, per sota la casa, amb la capella-oratori familiar, amb data de 1845. | 08022-101 | Nucli urbà | Tret de la data de construcció (1740) que figura a la façana, en sabem molt poques coses. Segurament s'edificà sobre una casa d'origen medieval. La major part d'elements que configuren la façana, sobretot els escuts, hi foren afegits successivament durant els segles XIX i XX. El 2001 s'ha netejat la façana i s'ha pintat de nou. | 42.1053600,1.8438800 | 404410 | 4662121 | 1740 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43293-foto-08022-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43293-foto-08022-101-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 43294 | Palau dels Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-dels-peguera | AADD, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pag. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. CASELLAS, I; ROSINYOL, J. M.; SANTANDREU, M. D.: Castells medievals del Berguedà, 2, Berga 1999, pàgs. 18-21. SANTANDREU i SOLER, M. D.: 'Palau dels Peguera (o Berga)', Catalunya Romànica, Barcelona, vol. XII, Berga, 1985, pàgs. 126-127. SANTANDREU i SOLER, M. D.: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 87-88. | XII | La mala qualitat de la pedra fa que els carreus s'hagin erosionat notablement. | És una mansió d'aparença senyorial que es troba al mig de Berga. El pas del temps l'ha modificat enormement, però conserva encara traces de la seva antigor. La façana és construïda amb un aparell de carreus grossos ben treballats, arrodonits en els cantons, que formen un encoixinat. Hi ha força obertures. A la planta baixa hom hi pot veure dues portes: una d'adovellada (totalment malmesa) i una amb llinda. Els dos primers pisos presenten quatre grans balconades amb llinda. Els del primer pis emmarquen un escut nobiliari en molt mal estat de conservació. Al tercer pis hi ha una renglera de 4 finestres monolítiques amb un arc de mig punt que podrien correspondre als més antics de la façana. | 08022-102 | Nucli urbà | Les referències directes a aquest edifici són molt escasses. Sembla que els Peguera van obtenir de Ramon Berenguer IV, com a agraïment per la seva aportació a la conquesta de Tortosa, un feu que comprenia Berga i una part del Berguedà. Fou llavors quan Hug de Peguera va iniciar l'edificació d'una mansió a Berga, per tal de convertir-la en la seva residència. El 1190 els Peguera van vendre aquest feu als Berga; quan passaren a senyorejar la vila de Berga. Sembla que el palau es convertí en la seu dels senyors de la vila i els seus representants. El 1275, en morir l'utlim dels Berga, passà a integrar-se als dominis dels Pallars. El 1309 Sibil·la de Berga el permutà amb Jaume I. Hom creu que al segle XVII va rebre importants modificacions. | 42.1055100,1.8437300 | 404398 | 4662138 | 08022 | Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43294-foto-08022-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43294-foto-08022-102-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Es fa difícil de precisar si aquest era el veritable Palau dels Peguera, però des de fa força temps es denomina així. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43295 | Mina de Vilaformiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-vilaformiu | ORIOLA, Josep; SOLER, Ramon: Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 22-23 | XX | Es tracta d'una perforació directa a la roca amb la finalitat de poder extreure pedra. El mineral era transportat amb vagonetes fins a l'exterior, empeses pels mateixos treballadors. Prop de la bocamina hi havia un parell de forns on es coïa el mineral. La part més ben treballada i conservada és, òbviament, la bocamina. | 08022-103 | Muntanya de la Figuerassa | La mina es començà a explotar el 1918 pel seu propietari Josep Camps i Ubach, àlias el Fava. El material ja cuit prop de la mina es portava a moldre al Molí del Guiu. Hi havien treballat de 5 a 6 persones, que tant podien fer feina de miner, cuidar-se del transport o del forn. El 1935 es deixà d'explotar, fins que al 1949 s'hi van plantar xampinyons (per poder mantenir la temperatura estable, quan feia fred, s'hi cremava carbonet). Hom creu que també serví com a refugi als grups del maquis que es movien per la zona. | 42.1055100,1.8437300 | 404398 | 4662138 | 1918 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Camps Ubach (primer explotador) | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 43296 | Mina del Menso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-menso | ORIOLA, Josep; SOLER, Ramon: Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 22-23 | XX | És una mina de pedra excavada a poca profunditat. L'entrada és formada per un passadís cobert amb volta de canó, encara que, a mesura que es guanya profunditat, la volta desapareix. Actualment no està apuntalada i les diverses galeries mostren pendents molt diferents. La bocamina, que havia estat tapiada en tancar la seva explotació, ha estat recentment derruïda. Del seu interior brolla aigua en abundància. Un dels respiradors de la mina, que es localitza a tocar de la carretera de la Figuerassa, uns cinquanta metres per damunt de la bocamina; també va ser tapiat i posteriorment rebentat. | 08022-104 | Muntanya de la Figuerassa | La mina la començà a explotar, el 1920, Climent Casellas, àlias Menso. L'explotació es perllongà fins a 1948. La pedra es coïa inicialment en un forn proper a la mina, enllaçat amb la galeria per una petita via. Després el material extret es portava fins al Molí del Guiu, encara que més endavant es portà al Molí de la Bassa, a la Rasa dels Molins. En deixar-se d'extreure pedra, s'hi van cultivar xampinyons. | 42.1070700,1.8440300 | 404425 | 4662311 | 1920 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43296-foto-08022-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43296-foto-08022-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Climent Casellas (primer explotador) | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43297 | Edifici de l'Ajuntament de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lajuntament-de-berga | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40-41. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 122. | XX | Es tracta d'un edifici que es construí tenint en compte el reduït i complex espai que havia d'ocupar. Es troba situat en una de les cantonades de la plaça de Sant Pere. És una construcció de planta baixa i tres pisos en alçat, a part d'uns importants subterranis també dividits en dos pisos. La façana vol donar l'aire d'un edifici monumental, realçant l'eix central en tots els seus nivells. A la planta baixa hi ha quatre columnes amb capitells dòrics que sostenen una emblemàtica balconada de punt rodó. L'accés a les sales i dependències des de l'exterior s'efectua per tres portes amb arc de mig punt. A la façana, els arrebossats imiten pedra al segon i al tercer pis. Les obertures dels pisos superiors són emmarcades per ornamentacions en relleu, especialment trencaigües i medallons a les finestres del segon pis. La tercera planta és acabada amb obra vista, però destaca al centre l'escut de la ciutat, amb la data de 1930. L'ús de diferents solucions arquitectòniques deixa clara la diferència entre pisos. La façana és rematada per un llanternó cobert per una teulada piramidal i quatre pinacles. | 08022-105 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat, sobre un d'anterior, per Emili Porta i Galobart el 1929, encara que no s'acabà de construir fins a finals de 1930. Els interiors han estat reiteradament reformats i la façana fou netejada i restaurada arran de la remodelació de la plaça a començament dels anys 1990. | 42.1073900,1.8403900 | 404125 | 4662350 | 1930 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43298 | Cal de Martín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-de-martin | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120. | XX | Potser caldria una neteja de les façanes. | És un edifici destinat a vivendes que es troba situat al nucli urbà. La construcció actual difereix una mica de la projectada. L'edifici compta amb una planta baixa, tres plantes superiors i unes golfes. L'angle de la cantonada s'aprofità per bastir-hi una torre que s'aixeca més amunt que el conjunt de l'edifici. El coronament, però, és diferent al del projecte, que preveia una coberta piramidal a quatre vessants. La decoració i la complexitat arquitectònica va disminuïnt a mesura que s'alça l'edifici. La primera planta és la més decorada, sobretot amb ceràmiques verdes i alguns motius prop de les obertures. La planta baixa és de pedra vista i no excessivament treballada, cosa que dóna una sensació de solidesa. Els ferros forjats de les baranes i el conjunt de la façana són iguals que els que foren projectats. | 08022-106 | Nucli urbà | L'edifici fou construit el 1913, segons un projecte del conegut arquitecte Ignasi Maria Colomer per la família de Martín, una de les històricament més importants de la ciutat. | 42.1077600,1.8402300 | 404112 | 4662392 | 1913 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Ignasi Maria Colomer (arquitecte) | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43299 | Casino Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casino-bergueda | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36-37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 113-115. | XX | S'han fet algunes obres de millora, però encara caldrien més actuacions. | L'actual edifici ha estat molt remodelat. Les modificacions realitzades l'allunyen força dels diversos projectes modernistes dels quals es té notícia. Així i tot es conserven encara alguns elements originaris, especialment a les façanes: per exemple les finestres allargades i esglaonades en la paret superior i emmarcades amb totxo, les rajoles i restes ceràmiques, les baranes de ferro forjat i la sòlida base de pedra que envolta tot l'edifici, que li dóna una sensació de solidesa. Dues de les finestres, però, ha estat convertides en porta de l'actual cafè-bar. | 08022-107 | Nucli urbà | Se'n van fer diversos projectes. Un d'ells, de Francesc Joan Canals, de 1902, perfilava els trets de la façana, amb una estructura típica de les fàbriques i els grans edificis d'obra vista. Es creu que posteriorment hi hagué un projecte de Roc Cot i Cot, tot i que el definitiu fou elaborat per Ignasi Maria Colomer, quan era arquitecte municipal de Berga Alexandre Soler i Marc. Els plànols daten de 1912, encara que l'edifici no s'inaugurà fins a 1913. La construcció la portaren a terme Josep Piquer i Rosal i Jaume Felipó i Badia. El 1940 el casino passà a ser propietat de la família Sistach, que féu importants modificacions a la sala del teatre. El 1955 va ser novament remodelat l'interior i l'exterior per adequar-lo a funcions de cinema. Les obres les dirigí l'arquitecte barceloní Guillermo Arús, que ja havia treballat en cinemes a Barcelona. Actualment la sala del teatre s'està acondicionant i modernitzant. | 42.1096600,1.8376100 | 403898 | 4662605 | 1913 | 08022 | Berga | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43299-foto-08022-107-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43299-foto-08022-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43299-foto-08022-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ignasi Maria Colomer (arquitecte) i altres | Els plànols originals i els projectes de l'edifici es conserven actualment a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 43300 | Hotel Queralt (antiga Fonda de Berga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-queralt-antiga-fonda-de-berga | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 117-118. | XIX | L'edifici projectat el 1898 constava d'una planta baixa i dos pisos superiors, amb la façana encarada al carrer dels Banys, que comunica el Lledó amb la plaça de la Creu. Presenta una estructura tradicional, amb parets de càrrega, coberta amb teulada de teules aràbiques i pedra a la façana a la planta baixa. Aquest projecte també preveia una façana arrebossada i amb múltiples obertures. A l'interior de l'edifici s'hi conserva una font; que hom creu que podria correspondre al brollador dels antics banys públics de la ciutat. L'edifici actual, especialment la façana, no es correspon gens amb el projecte original. Aquest donava relleu a una porta principal acabada amb un arc escarcer i al damunt una galeria amb baranes de pedra ornamentada amb motius gotitzants, entre dues columnes ogivals. Damunt de l'arc hi figurava la inscripció 'Fonda de Berga'. La façana era rematada per les obertures que donaven llum a les golfes, emmarcades per columnes i arcs rebaixats. Un trencaigües protegia les obertures de la pluja i sostenia el ràfec de la teulada. L'interior i la façana de l'actual cafè-restaurant fou remodelat a mitjan dels anys setanta; i s'hi introduïren molts elements decoratius, especialment de caràcter o temàtica patumaire. | 08022-108 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte municipal Ubaldo Iranzo (1883-1903). Iranzo fou el primer arquitecte municipal de Berga, tot i que era reconegut arreu de Catalunya, sobretot a Barcelona. La construcció la portà a terme el mestre d'obres Josep Fontserè. | 42.0969800,1.8402800 | 404100 | 4661195 | 1898 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43300-foto-08022-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43300-foto-08022-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ubaldo Iranzo (arquitecte) | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43301 | Cal Barons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barons | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 119. | XIX | Especialment després de la reforma de 1995. | És un edifici de planta baixa i tres pisos superiors, separats per una cornisa treballada. Al projecte original s'hi pot contemplar la porta d'entrada als habitatges, a l'esquerra de la façana, coronada per un arc trevolat. Les altres dues portes de la planta baixa són idèntiques a les actuals i tenen forma d'arc escarcer, amb una dovella central amb motius vegetals. La primera i la segona planta presenten tres obertures, rematades per un arc deprimit còncau amb decoració. Els arcs de la primera planta són més decorats que la resta. El projecte original contemplava un tercer pis, només amb finestres, dues d'elles geminades i amb decoració a la dovella central, però actualment aquestes han estat convertides en balcons. Dessota de les finestres projectades hi havia d'anar motius decoratius. Tanmateix, l'aspecte actual de la façana no s'assembla massa al projectat. Avui en dia és d'obra vista amb maons rogencs. L'edifici presenta la típica estructura de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega. La coberta és de teula aràbiga a dues vessants. | 08022-109 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Roc Cot i Cot el 1904, encara que no es començà a construir fins al 1905. Les obres van acabar el 1908. S'ignora si es van realitzar reformes abans de 1995 (el més probable és que si). Aquest darrer any hi hagué un incendi que afectà l'estructura interior de l'edifici i, posteriorment, fou totalment renovat mantenint el traçat modernista original. | 42.1047000,1.8470700 | 404673 | 4662044 | 1904 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43301-foto-08022-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Roc Cot i Cot (arquitecte) | Els plànols originals de l'edifici es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 43203 | Pou de glaç de la font del Querot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-font-del-querot | COROMINAS, Ramon; COROMINAS, Jaume: 'Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà', L'Erol, 24, estiu 1988, pàgs. 26-27. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44. | Una neteja acurada als seus entorns podria ajudar a millorar el seu aspecte. | Es tracta d'un pou vertical, cobert per una cúpula. Amb una obertura lateral de càrrega i descàrrega, situada per sota de la volta i orientada al cantó bac (servia de cambra d'aire fred). És possible que també comptés amb desguassos a la part inferior. Un gruix considerable de terra cobreix la cúpula del pou. La factura de les seves parets i de la cúpula és força matusera. S'hi accedeix per una estreta obertura en forma de passadís i un xic de pendent que travessa tot el gruix de la base de la cúpula (3,5 metres aproximadament.). La cúpula és cònica, realitzada amb pedra i morter. A la cúspide, a manera de clau de volta, hi ha un forat quadrat tapat amb una llosa d'utilitat desconeguda. S'hi emmagatzemava indiferentment glaç o neu. | 08022-11 | Muntanya de Queralt | El seu arrendament pot documentar-se des del segle XVII als llibres de clavariat de la vila de Berga. Documents de 1724 i 1742-1748 ens donen a conèixer la normativa establerta respectivament sobre les condicions d'arrendament i la venda. L'arrendament es feia per un any i es saldava en dues pagues. L'arrendador havia de proveir de neu o de glaç la vila de Berga i s'havia de vendre a la menuda. També s'havia de proveir al Santuari de Queralt. Cap a finals del segle XIX no devia ser massa rentable i es deixà d'arrendar. | 42.1112200,1.8270400 | 403027 | 4662791 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43203-foto-08022-11-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43302 | Cal Marín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marin | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 121. | XX | Es tracta d'una casa entre mitgeres, amb planta baixa i tres pisos superiors. Originàriament es projectà una vivenda per planta. Té una estructura típica de parets de càrrega, amb decoració de faixes verticals i horitzontals que imiten la pedra. Emperò, una reforma recent, ha deixat la pedra de sota al descobert. Entre els pisos de les plantes no s'hi veuen diferències estructurals ni decoratives, però a les golfes, en canvi, les obertures es decoren amb un arc de mig punt, fet amb totxo. Aquests arcs són una solució arquitectònica molt utilitzada a les obres de l'arquitecte autor del projecte. Alguns dels elements decoratius també són els ferros forjats dels balcons i les finestres. Hi ha algunes diferències respecte del projecte original (per exemple en el nombre d'arcs de les golfes, que havien de ser quatre i no cinc). | 08022-110 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Emili Porta i Galobart i es construí entre 1925-1928. A començaments dels anys 1990 va ser objecte d'una acurada remodelació. | 42.1021900,1.8445900 | 404464 | 4661768 | 1925-28 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43302-foto-08022-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43302-foto-08022-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | Els plànols i el projecte originals es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43303 | Cal Tomàs Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-pujol | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120. | XX | La casa actual substituí un vell edifici del segle XIX. De la totalitat de la construcció, la part més representativa és la façana, totalment simètrica respecte un eix central; és realitzada gairebé tota en maó i obra vista. Sota dels balcons hi ha decoració de ceràmiques geomètriques; aquests són completats amb baranes de ferro forjat. La casa té planta baixa i dos pisos amb golfes, respon a una estructura típica de casa entre mitgeres, amb parets de càrrega i coberta amb teula aràbiga a dues vessants. Destaquen també l'arc de mig punt de la planta baixa, que va de banda a banda de la façana i els arcs de descàrrega que coronen les portes dels balcons. La façana actual és molt semblant a la projectada. | 08022-111 | Nucli urbà | L'edifici fou construit el 1925 segons un projecte de l'arquitecte municipal Emili Porta i Galobart. | 42.1151100,1.8433200 | 404379 | 4663204 | 1925 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43303-foto-08022-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43303-foto-08022-111-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | El projecte original es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43304 | Mural de La Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-la-patum | PEDRALS i COSTA, Xavier: Programa de la Patum 1993, Berga, 1993. | XX | Es tracta d'un mural ceràmic de més de 100 metres quadrats (23 de llarg x 7 d'alçada) on s'hi troben representades totes les comparses de La Patum. Està format amb rajoles petites, d'uns 20 x 20 centímetres, posades en diagonal i no planes. | 08022-112 | Nucli urbà | La història del Mural de la Patum s'inicia amb amb la idea de fer un Museu de la Patum. El primer que s'executà, però, fou la façana, tot i haver-hi la possibilitat que més endavant, degut al seu estat precari, l'edifici s'hagués de tirar a terra. Aquest Mural fou estrenat el 30 d'abril el 1993. Mentrestant, la resta continua pendent. La funció que ha acabat tenint aquest Mural (que originàriament havia de ser la de presidir l'entrada del Museu) és purament decorativa, ja que ha rentat la cara a l'edifici. | 42.1128400,1.8341400 | 403616 | 4662962 | 1993 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43304-foto-08022-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43304-foto-08022-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan Casas Ortínez (disseny) i Ceràmiques Queralt | Es va situar a la façana de l'edifici de l'Hospital Vell perquè és on s'hauria d'haver ubicat el Museu de la Patum. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43305 | Festes del carrer de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-del-carrer-de-la-pietat | ADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. Programes de la festa de diversos anys. | XX | Les festes del carrer de la Pietat tenen lloc el cap de setmana de Pasqua Granada i la seva originalitat rau en el fet de ser de les poques festes de carrer que es conserven a la ciutat de Berga i, sobretot, que el nucli central d'aquestes festes és la representació d'una Patum amb comparses pròpies. El divendres al vespre hi ha una cercavila patumaire pel carrer de la Pietat i carrers adjacents i després ball. El dissabte a la tarda, salts de Patum i revetlla popular. El diumenge al matí es va a recollir timó a la font de Tagastet i es guarneix el carrer. Després hi ha esmorzar popular i Patum. A la tarda, concurs infantil de dibuix i darrers salts de Patum. El dilluns hi ha missa pels difunts del barri. | 08022-113 | Nucli urbà | La festa del carrer de la Pietat, en la seva forma actual, nasqué l'any 1961. Realment, la seva celebració es remonta, com a mínim, a les darreries del segle XIX, però fou el 1961, quan la festa havia perdut empenta, que un grup de veïns del carrer va voler revitalitzar-la. En proposar-se de fer quelcom original, varen creure oportú fer una representació de la Patum amb un seguit de comparses fetes per ells mateixos. Això era un fet habitual a les festes de carrer de Berga abans de la Guerra Civil del 1936, però totalment perduda a primers dels anys 1960. Molts carrers de Berga disposaven d'alguna comparsa que feien sortir per la festa del seu carrer. Any rera any, els veïns del carrer de la Pietat han anat fent, refent i comprant noves comparses fins aconseguir disposar de totes elles. Actualment, la festa del carrer de la Pietat congrega un bon nombre de persones. | 42.1043000,1.8459800 | 404582 | 4662001 | 1961 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43305-foto-08022-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43305-foto-08022-113-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Veïns del carrer | La festa del carrer de la Pietat manté esdeveniments i actes tradicionals a les festes de carrer de primers del segle XX i actualment és la més concorreguda i la que més actes ofereix de totes les que encara es fan a Berga. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43306 | Col·lecció Local de la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-local-de-la-biblioteca-ramon-vinyes-i-cluet | XX | La col·lecció local de la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet de la ciutat de Berga té un conjunt aproximat de 200 volums, datats entre les darreries del segle XIX i l'any 2001. És una de les més complertes que existeixen; la més complerta, sens dubte, de titularitat pública. | 08022-114 | Nucli urbà | Aquesta col·lecció local fou iniciada a l'antiga Biblioteca de la Caixa de Pensions, de la qual l'actual és hereva dels seus fons. La bibliotecària d'aleshores, Leonilda Boixader, va proposar-se de reunir tot el que la Biblioteca tenia que versava sobre el Berguedà, i a partir d'aleshores comprar tot el que es publiqués, ja fossin llibres, opuscles, diaris, revistes, etc, i més tard, vídeos i compactes. En passar aquesta Biblioteca a dependre de l'Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona s'ha continuat aquesta tasca recopilatòria. | 42.1023900,1.8437500 | 404395 | 4661791 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43306-foto-08022-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43306-foto-08022-114-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Leonilda Boixader i altres. | A més de llibres locals i comarcals, la Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet disposa de diaris, revistes, videos i compactes de temàtica local i comarcal. | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 43308 | Jaciment de la Serra de Noet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-noet | IaC - IdC | Es tracta d'un jaciment d'època ibero-romana on es descobriren els basament, el paviment i restes de les parets d'una estructura arquitectònica destinada, segurament, a casa-habitació. L'estructura es troba situada al vessant nord de la Serra de Noet, just al costat del talús del túnel de la variant de La Valldan. | 08022-117 | Antic municipi de la Valldan | El jaciment de la Serra de Noet fou descobert i excavat entre els anys 1999 i 2000 degut a la construcció de la variant de la Valldan que deixà les restes a la vista. L'excavació fou, malauradament, una excavació d'urgència, ja que calia enllestir la variant i el talús de la carretera. Les restes arqueològiques descobertes foren croquitzades i restaren al mateix lloc on havien estat trobades. | 42.1016100,1.8438800 | 404405 | 4661705 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La seva recent descobertai excavació (1999-2000) fa que no es disposi encara de material suficient per extreure'n conclusions definitives. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43309 | Fira de Santa Tecla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-de-santa-tecla | ADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. Programes de la fira de diversos anys. | XIX | Actualment, la Fira de Santa Tecla es perllonga durant tot el cap de setmana. Dissabte i diumenge, a les 9 del matí s'obre el recinte firal i el dissabte, a mig matí, s'inaugura oficialment. Els altres actes poden ser més o menys variables i inclouen exposicions d'artesania, brocanters i productes del camp; concursos i exposicions de bestiar selecte; exhibicions i altres actes paral·lels com sardanes i ball. | 08022-118 | Nucli urbà | No es coneix amb exactitud la data en què s'inicià aquesta fira, però sabem que el 1885 ja se celebrava feia anys. Ja fa temps que la fira no es celebra el dia de la santa, el 23 de setembre, sinó el cap de setmana més proper. La fira nasqué com un certamen eminentment ramader. En ella hi concorrien molts pagesos de la comarca per comprar, vendre i contemplar el bestiar. Posteriorment s'hi varen afegir productes i maquinària agrícola i actualment també inclou actes més lúdics com concursos, degustacions, exhibicions, exposicions, etc. | 42.1035000,1.8453100 | 404526 | 4661913 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43309-foto-08022-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43309-foto-08022-118-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43310 | Mur de contenció i arcada de cal Lluís Nè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-i-arcada-de-cal-lluis-ne | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 27-29. | XIX | Caldria una profunda restauració i neteja ja que el conjunt en sí denota abandonament. | Es tracta d'un mur de contenció, inicialment construït com a mur de contenció de l'aigua d'una bassa i actualment (convenientment reomplert de terra) mur de contenció de l'aparcament de l'Hostal Cal Nen, el canal que en surt i l'arcada del salt. El mur de la bassa, de punt rodó, està construït a la falda de la muntanya, aprofitant així una paret natural. El canal travessa la carretera (arribava fins a la fàbrica, que es trobava a l'altra banda) i l'arcada en realitat fa de pont i la carretera hi passa per sota. | 08022-119 | Al nord del nucli urbà | El mur de contenció, el canal i l'arcada de la fàbrica de Cal Lluís Nè foren projectats el 1857 i executats el 1859, essent amo de la fàbrica en Lluís Rosal i Gironella, el Nè. El mur de contenció servia per tancar un petit pantà que havia de permetre assegurar una continuïtat de força hidràulica a la indústria. El canal, damunt l'esmentada arcada, conduïa l'aigua de la bassa artificial a la fàbrica; una fàbrica que continuà la seva activitat industrial fins el 1939. Després serví de refugi i habitatge, primer de soldats i més tard d'immigrants. El conjunt fabril fou enderrocat el 1986, restant només, fins avui, el mur de l'embassada (que s'ha reomplert de terra i actualment servei d'aparcament), el canal i l'arcada del salt. | 42.1001000,1.8428000 | 404313 | 4661538 | 1859 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43310-foto-08022-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43310-foto-08022-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43204 | Creu processional de Santa Eulàlia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-eulalia-de-berga | <p>VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'Les creus processionals del Berguedà', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 43-51.</p> | XVI-XVII | <p>Es tracta d'una creu processional de 125 per 52'5 centímetres de coure i flordelisada. Anvers: al centre, el Crist; a la part superior, el Pelicà; a la part inferior, la Resurecció; a la dreta, sant Marc; i a l'esquerra, sant Joan. Revers: al centre, santa Eulàlia; a la part superior sant Joan; a la part inferior, sant Mateu; a la dreta, la Dolorosa; i a l'esquerra, sant Lluc. El nus és el més ben treballat de les creus d'aquest tipus que es conserven al Berguedà; té forma d'edifici gòtic, amb pinacles, gàrgoles i contraforts, als peus dels quals hi ha un àngel dret. Entre els contraforts hi ha sis sants: Pere, Pau, Andreu i Jaume; dos resten sense identificar. Sota del nus n'hi ha un altre d'hexagonal de petites dimensions. Els plans de la creu són cisellats amb motius vegetals.</p> | 08022-12 | Nucli urbà | <p>Es desconeix l'autoria i l'any de construcció de la creu. Tot i així sabem, per una petita placa al peu de la canya, que fou restaurada al maig de 1943. La restauració es va realitzar al taller d'orfebreria de Massagi i Molina de Barcelona. Segurament, degut a aquesta operació de millora els evangelistes no figuren, com és costum, tots quatre al revers.</p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-3.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43311 | Jardí dels Poetes Berguedans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardi-dels-poetes-berguedans | XX | Es tracta d'un petit jardí situat a la zona de l'antiga Caserna Militar, entre la Residència de Sant Bernabé i el Pavelló de Suècia. Està format per petits parterres delimitats per una cleda vegetal i enmig dels quals s'hi troben uns blocs de pedra quadrats d'uns 50 per 50 centímetres i alçats uns 30 centímetres per la seva part anterior i uns 50 centímetres per la posterior, deixant la part superior lleugerament inclinada. En aquesta part superior s'hi troben unes ceràmiques que reprodueixen versos de diferents poetes berguedans. En els 9 blocs de pedra existents hi trobem versos dels següents poetes: Guillem de Berguedà (1138-1196); Ramon Vinyes i Cluet (1882-1952); Àngel Pons i Guitart (1902-1939); Emili Guilanyà i Solà (1905-1960); Climent Peix i Armengou (1905-1998); Pere Tuyet i Casafont (1913-1937); Josep Maria Claret i Huch (1914-1962); Neus Ballarà i Viñas (1919) i Climent Forner i Escobet (1927). | 08022-120 | Nucli urbà | El jardí fou inaugurat el 1997, després que l'Ajuntament de Berga adquirís la zona de l'antiga Caserna Militar i aquesta es comencés a habilitar com a àrea de lleure i serveis. | 42.1035100,1.8451600 | 404513 | 4661914 | 1997 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43311-foto-08022-120-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Rosell | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 43312 | Plaça dels Països Catalans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-paisos-catalans | XX | Enmig de la plaça dels Països Catalans s'hi troba un alçat circular de pissarra que per la seva part posterior i central presenta un parterre sobrealçat i per la seva part anterior un banc per seure-hi. A banda i banda del banc, aprofitant el desnivell entre aquest i el parterre, hi ha dues plaques metàl·liques que estan decorades amb les Quatre Barres catalanes. Al mig del parterre s'hi troba un Pi de les Tres Branques, representant el mític Pi de les Tres Branques del Pla de Campllong, símbol dels Països Catalans (d'aquí el nom de la plaça). | 08022-121 | Nucli urbà | Aquesta plaça fou ideada, construïda i inaugurada a mitjans de la dècada dels anys 1990, en uns terrenys amplis del carrer del Roser, on fins aleshores hi havia hagut la Torre Felipó, un dels darrers edificis senyorials que es conservaren a la ciutat de Berga. Abans, doncs, no era una plaça, sinó un solar amb l'esmentada torre i un gran jardí. S'hi accedeix pel carrer del Roser i, a través del passatge de l'arquitecte Porta, pel passeig de la Pau. | 42.1041600,1.8466300 | 404636 | 4661985 | c.1990 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43312-foto-08022-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Pròpiament es tracta d'un element situat enmig de l'esmentada plaça, si bé donem el nom genèric de la plaça per la seva significació simbòlica. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 43313 | Orgue de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-sant-pere | <p>MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 265-266. ÀNÒNIM: 'L'orgue de Sant Pere', L'Erol, 21, tardor 1987, pàg. 5. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un orgue típicament romàntic. Disposa d'un total de 20 registres per als 2 teclats manuals de 4 1/2 octaves i d'un pedaler acoblat a l'orgue major. De la seva sòbria però elegant façana en destaca per damunt de tot la trompeteria, que presenta la particularitat de tenir els tubs doblegats cap en fora i disposats en forma de ventall.</p> | 08022-122 | Nucli urbà | <p>L'orgue actual va substituir l'antic orgue barroc, fabricat per Jaume Guilla entre 1691 i 1692, que s'havia cremat el 27 de març del 1873 durant la Tercera Guerra Carlina. El nou orgue fou construït pel mestre orguener torinès Francesco Teppati a iniciativa de l'aleshores ecònom de la parròquia de Berga, mossèn Sebastià Ibáñez i Calvet. Construït al llarg del 1896, fou acabat i inaugurat el 13 de març del 1897 i va costar 30.000 pessetes. El concert inaugural va anar a càrrec del senyor Antoni de Bargalló, organista de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. L'any 1970 foren realitzades algunes reformes que no afectaren l'estructura de l'instrument: canvi de la tuberia de plom malmesa per una altra de plàstic, substitució de la manxa d'aire per un ventilador elèctric, canvi de la tracció mecànica manual per l'elèctrica i ampliació del pedaler de 25 a 30 notes (sense dotar-lo, però, de joc propi). Entre 1988 i 1989 fou restaurat íntegrament pel mestre Gerhard Grenzing, qui va ampliar-lo amb un joc propi de contres de 16' per al pedaler,completant així l'instrument tal i com Teppati l'havia previst. D'ençà de la seva construcció n'han estat organistes titulars mossèn Joan Reig i Moreta (1897-1906), mossèn Ramon Pujol (1906-1909), mossèn Miquel Mas i Boixader (1909-1954), mossèn Josep Armengou i Feliu (1954-1976) i Marià Miró i Alsina (1976-1998).</p> | 42.1052400,1.8470700 | 404674 | 4662104 | 1897 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43313-foto-08022-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43313-foto-08022-122-2.jpg | Física | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Francesco Teppati | L'orgue de Berga és dels pocs orgues romàntics conservats a Catalunya, ja que la major part foren destruïts durant la Guerra Civil del 1936-1939. | 101|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43314 | Aromas del Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aromas-del-queralt | XX | Es tracta d'un gran licor aconseguit, exclusivament, amb una acurada destil·lació de plantes aromàtiques i altament salutíferes que creixen en les altures de les escarpades muntanyes de Queralt, sense contenir essències de cap tipus. | 08022-123 | Nucli urbà | El gran licor Aromas del Queralt es va començar a fabricar a Berga l'any 1917, de la mà de Ramon Vila i Rial. Al llarg dels anys, ha obtingut diversos reconeixements nacionals i internacionals, destacant l'aconseguit a l'Exposició Internacional de la Indústria i de la Producció a Milà el 1923, on se li atorgà diploma, medalla i creu d'or. Antigament, a Berga hi havia altres destil·leries (Sala, Santamaria, etc.) que elaboraven anissos, conyacs i, fins i tot, algun altre estomacal com la Queraltina, avui desapareguda. La mateixa sort que sembla que correran, si no canvia res, les Aromas del Queralt. | 42.0993500,1.8471800 | 404674 | 4661450 | 1917 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Vila i Rial, de Destil·leries Vila | Malauradament, els propietaris de la destil·leria i de la patent estan a punt de jubilar-se i sembla ser que el negoci no tindrà continuïtat, perdent-se irremisiblement aquest licor tant tradicional. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43315 | Sèrie de Notables de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serie-de-notables-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Arxiu Històric de la Ciutat de Berga, (tríptic), Berga, 1993. PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XVIII | Creïem que, malgrat estar força ben conservats, seria òptim que alguns pergamins fossin separats del grup per evitar el seu deteriorament (reblecs i possibles trencaments). | La sèrie de Notables és, sens dubte, la de major interès de l'AHCBER. En ella s'hi recullen tots aquells documents considerats de gran importància per la vila: privilegis, cròniques oficials, negocis, registres, etc. Els llibres, que moltes vegades són grups de pergamins doblegats i cosits, inclouen documents de molt diversa tipologia i van ser enquadernats al segle XVIII, essent secretari de la vila el notari Josep Altarriba i Godolà. La sèrie Notables inclou documents originals del segle XIII al XVIII, si bé algun és còpia d'altres d'anteriors (essent el més antic de l'any 1190). | 08022-124 | Nucli urbà | El creador de la sèrie Notables fou Josep Altarriba, el qual, va voler reunir, conservar i tenir cura d'aquells documents més importants i transcendentals per la història de la vila. Altarriba s'ocupà de seleccionar, agrupar, cosir-enquadernar i fer un índex de tots els documents. Així, cada llibre disposa del seu propi índex. Aquesta sèrie ha arribat fins a nosaltres d'aquesta manera que es concebé al segle XVIII i ha estat una de les més consultades pels investigadors. | 42.1031700,1.8451000 | 404508 | 4661876 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43315-foto-08022-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43315-foto-08022-124-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Altarriba i Godolà | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43316 | Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga (Sant Pere) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga-sant-pere | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 32. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 92-120 i 128-130. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 41. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: 'Tricentenari del temple parroquial de Berga', El Vilatà, 50, desembre 1986, s/p. CLARAMUNT i BATLLE, Xavier: 'Restauració de l'església parroquial', El Vilatà, 77, març 1990, pàg. 23. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. DORICO i ALUJAS, Carles: 'Els retaules de l'església parroquial de Berga', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, Berga, 1997, pàgs. 19-48. ROSSINYOL, Josep M.: 'Tres-cents anys de l'església de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 18, hivern 1986, pàgs. 31-33. ROSSINYOL, Josep M.: 'Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 15-16. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85 i 94-95. | XVII | L'església parroquial de Santa Eulàlia és ideada a partir d'una planta de creu llatina. Composta d'una nau central i transcepte, cobert per una volta de creueria reforçada amb arcs torals, té capelles laterals a banda i banda, comunicades entre elles formant el què podríem anomenar les naus laterals. La part superior del creuer és sol·lucionada amb una cúpula sobre petxines de considerables dimensions. El presbiteri és de planta rectangular i es comunica amb la sagristia a través d'una porta de nova factura. Abans n'hi havia dues, una a cada banda, formant simetria; avui, ambdues resten tapiades. Del transcepte podem accedir per un cantó a la capella del Santíssim i a l'anomenada Porta de Dalt (que dóna a la plaça Maragall) i per l'altre cantó passarem a un recinte que ocupa la part inferior del campanar. Sobre el cancell de la porta principal hi ha el cor (reconstruït després de l'incendi del 1873); entrant a mà dreta, el baptisteri; i a continuació, la porta d'accés a la capella dels Dolors. | 08022-125 | Nucli urbà | On actualment s'alça l'església parroquial s'hi trobava, d'ençà del 1267, la petita església de Sant Pere de Cohorts. Aquesta església s'alçava just en l'indret on actualment hi ha la capella dels Dolors. La destrucció de l'església parroquial del castell, a causa d'una mina, el 18 d'octubre de 1655 i el progressiu creixement de Berga vers el sud feren que es plantegés la idea de construir una nova parròquia en un indret més cèntric. L'obra s'encarregà al mestre Morató i la primera pedra fou col·locada el 19 de juliol del 1671; enllestint-se l'edifici l'any 1686. Aquell mateix any es va decidir donar les capelles laterals a les diferents confraries perquè s'encarreguessin de fer les obres als seus altars respectius. L'altar major, d'estil barroc i obra de Pere Costa, s'enllestí a la segona meitat del segle XVIII. L'any 1866 es construí l'actual capella del Santíssim i el 27 de març del 1873, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), l'església fou incendiada, quedant destruïts l'orgue, el cancell, el cor i l'altar de Sant Tomàs. La restauració s'inicià ràpidament i s'allargà fins el 1883. L'any 1892 es va restaurar la façana i l'any següent es va col·locar una nova esfera del rellotge (canviada novament el 1978). L'any 1936, els danys ocasionats es limitaren a imatges i altars; desapareixent, però, el magnífic altar barroc de Pere Costa. L'any 1939 s'iniciaren les obres de reconstrucció i el 19 de maig del 1963 es consagrà el nou altar major. L'any 1986, amb motiu del tricentenari de l'església parroquial, la façana fou restaurada. Entre 1992 i 1993, la façana fou rebossada i repintada degut a les obres de la plaça de Sant Pere. La restauració interior tingué lloc entre 1986 i 1993. | 42.0899200,1.8328300 | 403473 | 4660419 | 1671-86 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Morató (mestre d'obres) | Malgrat ser advocada a Santa Eulàlia de Mérida, pel fet d'haver-se construït damunt l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, tothom coneix l'església parroquial com a església de Sant Pere. | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43317 | Torneig Internacional Obert d'Escacs de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torneig-internacional-obert-descacs-de-berga | Programes del Torneig de diversos anys. | XX | El Torneig Internacional Obert d'Escacs de Berga presenta el format típic d'un Open d'Escacs, amb nou dies de competició segons el sistema SUIS-FIDE. Hi poden participar tots els jugadors amb llicència federativa de primera categoria i superiors. | 08022-126 | Nucli urbà | El Torneig nasqué el 1951 i s'ha vingut celebrant, de forma més o menys continuada i regular, fins fa 3 o 4 anys. Segons els organitzadors, però, cal entendre aquest parèntesi més com un impàs (com d'altres n'hi ha hagut a la història del Torneig: 1953-1967 o 1981) que no com una anul·lació (precisament és per aquet motiu que ha estat fitxat). Pel Torneig han passat uns 1.000 participants, amb uns 400 d'estrangers, un gran nombre de Mestres Internacionals i Grans Mestres Internacionals. Cal destacar participants de la categoria d'Arturo Pomar, Ulvestad, Ciocaltea, Tempone, Rivas, Magem, Pomés, etc. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1951 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43317-foto-08022-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43317-foto-08022-126-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'Open de Berga és vàlid i puntua pel Circuït Català d'Escacs Internacional. | 98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43318 | Plaça Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-catalunya | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. | XX | Caldria netejar bé l'estany i restaurar i netejar la cara de tot el conjunt. | El què actualment es pot veure és només una quarta part del projecte total de la plaça. Malauradament, la resta no es va acabar duent a terme. La part realitzada consta d'un parterre en forma de quart de cercle al mig del qual, i amb la mateixa forma, hi ha un estany. Del mig de l'estany en surten 4 lleixes representant les 4 Barres Catalanes, i al costat 13 columnes de pedra on hi ha esculpits, en 39 plafons petris, els fets més rellevants de la història de Catalunya, des de l'edat de pedra fins el 1714. | 08022-127 | Nucli urbà | La idea de fer una història de Catalunya en pedra fou del seu autor, Carles Planes, el qual, parlant un dia, a primers dels anys 1980, amb l'aleshores batlle de Berga, Jaume Farguell, li comentà que ja hi treballava feia temps. Jaume Farguell li va proposar que l'enllestís i que la col·locaria en una nova plaça que portaria el nom del nostre país. El projecte de la plaça fou encarregat a l'arquitecte Ramon Masferrer (per bé que del total només se n'ha executat una quarta part). S'inaugurà l'any 1987. | 42.1074100,1.8425900 | 404307 | 4662350 | 1987 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43318-foto-08022-127-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Carles Planas (escultor) i Ramon Masferrer (arquitecte). | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43319 | Monument a Pompeu Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pompeu-fabra | XX | Es tracta d'un monòlit de pedra, irregular però més aviat rectangular, d'uns 180 centímetres d'alçada aproximadament. Al mig, una placa rectangular de pedra, d'uns 45 per 75 centímetres, glossa la figura de Pompeu Fabra. A la part superior, un medalló metàl·lic d'uns 40 centímetres de diàmetre reprodueix el bust sobresortint d'en Fabra. Una petita placa metàl·lica porta el seu nom i els anys de naixement i defunció (1868-1948). | 08022-128 | Nucli urbà | El monument fou col·locat en inaugurar-se la plaça, el dia de Sant Jordi del 1997. | 42.0977900,1.8408700 | 404150 | 4661284 | 1968-97 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43319-foto-08022-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Miret. | El medalló porta la inscripció 'Miret 1968', referint-se segurament a l'autor del motllo del medalló i la data. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43320 | Cal Tonillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonillo | XX | El conjunt és força brut i el primer pis denota estat d'abandonament i deixadesa. | Es tracta d'un edifici fet amb obra vista que consta de planta baixa, dos pisos superiors i un llanternó al capdemunt. De la façana destaquen els guardapols de les obertures, els motius ceràmics i els ferros forjats de les balconades. La planta baixa té un sòcol de pedra sobresortint, la façana és de pedra i l'obra vista només emmarca les obertures. L'edifici presenta un pati adosat, la paret del qual és en part d'obra vista; té la porta, les baranes i els elements decoratius de damunt dels pilars fets amb ferro forjat. | 08022-129 | Nucli urbà | No es disposa de dades sobre aquesta construcció, si bé per la data i l'estil (rajoles, ferros, etc.) podria ser obra d'Emili Porta i Galobart o d'algun altre dels arquitectes coetanis esmentats en altres fitxes. | 42.1003700,1.8433900 | 404362 | 4661568 | 1912 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat no tenir entrada pel carrer del Roser i si per la carretera de Sant Fruitós, l'adreça oficial consta al carrer del Roser. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43205 | Jaciment de la Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-del-ros | ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA FONT DEL ROS: 'Els primers pobladors del Berguedà visqueren a la Font del Ros', El Vilatà, 84, novembre 1990, pàg. 21. MORA, Rafael: 'La comunitat epipaleolítica de la Font del Ros. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 26-27. PARDINILLA, Jordi: 'Descobertes restes de fa 10.000 anys. Jaciment arqueològic de la Font del Ros', El Vilatà, 73, novembre 1989, pàgs. 14-15. TERRADAS i BATLLE, Xavier: Las estrategias de gestión de los recursos líticos del Prepirineo catalan en el IX milenio BP: el assentamiento prehistórico dela Font del Ros (Berga, Barcelona), Bellaterra, 1995, pàssim. | No es conserva. | Els sondejos efectuats en successives excavacions d'urgència van permetre identificar un conjunt d'indústries de sílex i quars d'origen local, així com restes òssies de 'cerbus elaphus' i 'equus sp.'. No s'hi ha identificat l'existència de cap fogar, però si restes de carbons, cendres i òssos cremats que n'indiquen la seva existència. Es fa evident, però, una extensa ocupació humana dels darrers caçadors-recol·lectors de Catalunya. La comunitat de la Font del Ros vivia de la caça, la pesca i la recol·lecció, però no es coneix res sobre la seva organització social, l'hàbitat i les formes de vida. Tot fa pensar que es tracta d'un establiment a l'aire lliure de caràcter estacional, d'estiu o de tardor, per controlar el moviment de ramats naturals que cercaven cursos d'aigua, com el mateix Llobregat. L'extensió del jaciment és important, per la qual cosa la comunitat devia ser formada per un bon nombre d'individus. | 08022-13 | Nucli urbà | El jaciment fou descobert l'estiu de 1988 per Josep Carreras, del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. L'excavació fou efectuada per una vintena d'arqueòlegs i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Rafael Mora. Hi participà també la catedràtica dels EUA Paula Villa. L'excavació, tot i ser considerada d'urgència, es perllongà fins a 1991. | 42.0969400,1.8452100 | 404508 | 4661185 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Després de les excavacions d'urgència, s'han edificat diversos blocs de pisos damunt del jaciment. La major part d'estudis i memòries sobre l'estació resten encara inèdites al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 43321 | Horts del casc antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-del-casc-antic | XIII | Es tracta d'un volum important de terrenys destinats a petits horts situats entre alguns carrers i cases del casc antic i de la primera zona de l'eixample. Són petits quadrats o rectangles on s'hi cultiven bàsicament enciams, tomàquets, alls, cebes, mongetes, carbassons, escaroles, albergínies, pebrots, patates i pastanagues. Les agrupacions més grans es troben darrera el carrer Pietat, entre els carrers Buxadé i Balmes, entre la ronda Moreta i els carrers Maixerí i Gran Via, i entre els carrers Pinsania, Torre de les Hores i Castellar del Riu. | 08022-130 | Nucli urbà | Derivats segurament de temps medievals, quan a redós de les cases hom hi tenia una petita parcel·la destinada al cultiu per al consum de la casa i la família i, en casos més grans, per a un petit comerç. Aquests horts s'han mantingut fins a inicis del segle XXI en plena explotació, i moltes botigues de Berga venen, encara avui, verdures i hortalisses d'aquests horts. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43321-foto-08022-130-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | El seu interès rau en el fet que aquestes petites explotacions agrícoles s'han mantingut, en ple i intens funcionament, dins una ciutat de 14.000 habitants dedicada essencialment als serveis. | 85 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43322 | Plaça de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-sant-pere | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 221-222. ANÒNIM: 'La plaça de Sant Pere ja té a punt el pla de restauració', El Vilatà, 66, desembre 1988, pàg. 5. R.: 'Per la Patum del 92, la plaça de Sant Pere estarà neta i rehabilitada', El Vilatà, 91, agost-setembre 1991, pàgs. 34-35. Q. C.: 'Remodelació de la plaça de Sant Pere', El Vilatà, 92, novembre 1991, pàg. 37. ANÒNIM: 'Comencen les obres de la plaça de Sant Pere', El Vilatà, 94, febrer 1992, pàg. 23. ALSINA, Magda: 'L'equip de restauradors de la plaça de Sant Pere', El Vilatà, 97, maig 1992, pàg. 17. AADD: 'Una nova plaça' (semimonogràfic), El Vilatà, 98, juny 1992, pàgs. 3-19. | La plaça de Sant Pere és un espai irregular travessat de cap a cap per una barana de pedra. En ella s'hi troben edificis remarcables històricament com poden ser l'Ajuntament i l'església parroquial de Santa Eulàlia de Berga. L'esmentada barana obre el pas cap a l'anomenat 'Capdamunt de la Vila' a través del carrer Buxadé, mentre que a través d'altres sortides s'accedeix a l'antic call jueu, a la plaça de l'Hospital Vell, al carrer de la Pietat i, travessant el carrer dels Àngels, cap al carrer Major. Precisament, la plaça de Sant Pere i el carrer Major són, d'ençà de l'edat mitjana, el centre neuràlgic de la ciutat. Les cases de la plaça, algunes antigues cases senyorials (Cal Farguell), presenten un bon aspecte, pintades amb colors vius i amb algunes pintures remarcables a les façanes. | 08022-131 | Nucli urbà | Formada a l'època medieval, el nom li ve donat per l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, situada on actualment es troba l'església parroquial. Al llarg dels segles s'ha anat modificant fins arribar a l'aspecte actual, fruit de la restauració que va tenir lloc entre els anys 1991 i 1993. En aquella restauració (d'altra banda discutida) es va canviar el paviment; es va eliminar una petita barana sota el racó de Cal Gorgues; es va empedrar de nou la barana; es va modificar l'accés a l'església i es van pintar les façanes de les cases. Malgrat que al llarg de la història ha sofert molts canvis, un dels seus elements definitoris ha romàs pràcticament invariable: la barana; ja que és la única possibilitat de salvar el desnivell amb el carrer Buxadé és una rampa o escales; i la barana protegeix el salt existent fruit del desnivell esmentat. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43322-foto-08022-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43322-foto-08022-131-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La plaça de Sant Pere, que podria considerar-se la plaça major de Berga, és on té lloc La Patum. També és coneguda amb el nom de plaça Cremada. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43323 | Cova de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-santa-elena | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 177. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 49-51. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. CANAL, Jordi: 'La cova de Queralt ja ha estat restaurada', El Vilatà, 135, setembre 1996, pàg. 19. | XX | Es tracta d'una construcció de planta circular, de pedra i amb fortes influències gaudinianes, que s'encimbella enmig de les roques de la muntanya, donant una imatge de conjunt força harmònica. Una base amb arcs aguanta la cova pròpiament dita, que té al davant una balconada circular que resulta un excel·lent mirador. Una obertura circular tancada amb reixa fa de porta, i al damunt, la mateixa estructura de la cova recorda una corona. | 08022-132 | Muntanya de Queralt | Aquest indret degué veure l'aparició de la primera capella amb la invenció de la Mare de Déu de Queralt, al segle XIV. Segurament que, en un principi, la primitiva capella contenia la imatge, fins que es fundà el primer santuari. Tot sembla indicar que aquest va començar a funcionar vers el 1386, quan el seu promotor, Francesc Garreta, hi fundà un benefici eclesiàstic. La capella que s'erigia en aquest indret era petita i senzilla, com la resta de les que trobem a la muntanya de Queralt. En aquesta capella s'hi col·locà una altra imatge de la Mare de Déu i hom suposa que és advocada a Santa Elena per haver estat aquesta santa qui va trobar la Creu de Crist. A primers del segle XVIII fou reconstruida. L'obra actual s'inicià el 1916, amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, impulsada pel pare Joan Postius, missioner del Cor de Maria. L'any 1920 només mancava l'escalinata. Dissenyada pel pare Josep Maria Forcada, la primera pedra es va col·locar el 4 de setembre del 1916 i fou beneïda pel nunci del Papa. El total de l'obra va costar 25.000 pessetes, diners que foren donats per Montserrat Catarineu, vídua d'Antoni Rosal. La cova fou inaugurada el 3 de setembre del 1923. L'any 1950 fou restaurada de les accions destructives de la guerra civil del 1936-1939. El 1996 ho fou novament després que hi caigués un llamp. L'interior conté una reproducció de la Mare de Déu. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1916 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Maria Forcada i Sors | Hom creu que la primera edificació on fou venerada la Mare de Déu de Queralt fou a l'indret on actualment s'aixeca la Santa Cova, indret on segons la tradició la imatge fou trobada. | 102|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43324 | Monument a Antoni Comellas i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antoni-comellas-i-cluet | <p>NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989.</p> <p>Revista la Hormiga de Oro. Barcelona. 7/7/1927</p> | XIX | Lleugerament erosionat, li cladria també una bona neteja. | <p>És un bust de marbre, d'un metre d'alçada aproximadament, que representa la figura de mossèn Antoni Comellas i Cluet (1832-1884), sacerdot i filòsof berguedà. El bust es troba suspès, arrepenjat sobre una peana de pedra damunt la que hi ha un llibre de marbre que el sosté. Dessota el bust hi ha una placa commemorativa, de marbre, d'uns 50 per 50 centímetres aproximadament.</p> | 08022-133 | Nucli urbà | <p>El projecte de fer un monument a mossèn Antoni Comellas i Cluet nasqué en el moment de la seva mort (1884). El bust fou col·locat, finalment, l'any 1890, al mig del passeig de la Indústria, damunt d'una peana. Fou pagat en gran part per subscripció popular. L'any 1927, el dia 29 de juny (Sant Pere) (Revista la Hormiga de Oro, 7/7/1927), fou traslladat a la seva ubicació actual, emmarcat dins d'una fornícula que fou tapiada el 1993 en ser reformada la plaça de Sant Pere. A la nota publicada a la Revista la Hormiga de Oro hi ha una fotografia de la inauguració. </p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 1890 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43324-foto-08022-133-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2020-07-20 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Agapit Vallmitjana | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43325 | Placa commemorativa de Josep Armengou i Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-de-josep-armengou-i-feliu | XX | Es tracta d'una placa de pedra, rectangular, d'uns 2 metres de llarg per 1,20 d'alt, a la part esquerra de la qual hi ha un bust sobresortit de coure que representa la figura de mossèn Armengou envoltat per una branca. A la part dreta s'hi pot llegir la inscripció commemorativa. | 08022-134 | Nucli urbà | Col·locada per iniciativa de l'Ajuntament de Berga en motiu d'un homentage que s'organitzà vers la figura de mossèn Armengou (1910-1976). | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1994 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43325-foto-08022-134-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Desafortunadament, la placa es va col·locar a la façana principal de l'església de Sant Joan. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 43326 | El Parque (Parc del Pla de l'Alemany) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-parque-parc-del-pla-de-lalemany | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45. | XX | Bo en general però l'estany està molt brut i l'estat del monument commemoratiu de l'alliberament del jou feudal és dolent (veure fitxa). | El parc del Pla de l'Alemany, conegut popularment com El Parque, ocupa un espai comprès entre la carretera de Solsona i el carrer del Bruc. Es tracta d'un seguit de camins de ciment que discorren enmig d'arbres i cledes vegetals que envolten parterres florals i vegetals. Una d'aquestes cledes separa el parc de la carretera de Solsona i una altra l'esmentat parc del carrer del Bruc, indret des d'on, degut al desnivell, s'accedeix al parc a través de diversos trams d'escales. Al mig del parc hi ha un estany ovalat on s'hi troben peixos i, prop de l'estany, un conjunt de gronxadors i tobogans per la mainada. Diversos bancs repartits pel parc permeten de reposar i contemplar el paisatge. A l'entrada del parc hi trobem el monument dedicat a Rafael de Casanova; a la sortida una font; i cap al final el monument commemoratiu de l'alliberament del jou feudal. | 08022-135 | Nucli urbà | El Parque es va construir a cavall dels anys 1920 i 1930, fruit de la progressiva urbanització d'aquell indret. D'aleshores ençà, i fins avui mateix, ha estat un lloc molt concorregut de lleure i lloc de passeig habitual per molts berguedans. La inauguració, just al davant, de la Colònia Escolar Permanent l'any 1932, fou, sens dubte, un revulsiu important. | 42.1024000,1.8432500 | 404354 | 4661793 | c. 1920 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43326-foto-08022-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43326-foto-08022-135-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43327 | Monument al Canal Industrial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-canal-industrial-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. MUNIESA, Xavier: Santa Eulàlia. Berga, Barcelona, 1995. | XX | Caldria reposar-hi la barca. | Es tracta d'una base quadrada d'obra sobre la qual hi ha col·locat un altre quadrat, també d'obra, amb una gran obertura circular al mig. En aquesta obertura hi havia una barca metàl·lica penjada (la barca autèntica usada pel transport de materials del Canal) i, fora del quadrat, una hèlice d'una turbina hidroelèctrica feta del mateix material que la barca. Actualment la barca no hi és. | 08022-137 | Nucli urbà | El monument fou inaugurat el 10 de maig del 1987 i havia estat dissenyat per l'aleshores capellà custodi del Santuari de Queralt, mossèn Josep Maria Ballarín. Actualment, la barca ha desaparegut ja fa uns quants anys. Sembla ser que es va portar a restaurar i encara no s'ha reposat. | 42.0988800,1.8431000 | 404336 | 4661402 | 1987 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43327-foto-08022-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Maria Ballarín i Montset | Pel fet d'haver-hi una barca, hom ha conegut popularment el monument com 'La barca del Canal'. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 43329 | Església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 32-34. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 187-199. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàgs. 246-248. ROSSINYOL, Josep M.: 'Caminada popular nocturna pro Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 36, estiu 1997, pàg. 125. ROSSINYOL, Josep M.: 'L'Ordre del Císter al Berguedà. Sant Joan de Jerusalem de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 24, estiu 1994, pàg. 28. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 86-87. ROSSINYOL, Josep M.: 'Restauració de l'església de Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 35, primavera 1997, pàg. 117. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: 1- El Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 143-144. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. RIU i RIU, Manuel: Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga, Berga, 1966, pàgs. 28-31 i 46-49. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31.</p> | XIII | Molt bo a l'interior, restaurat fa pocs anys, i molt deficient a la façana i exterior en general. | <p>Es tracta d'una església formada per dues naus, una de central i una altra de lateral, amb capelles cobertes amb voltes de creueria. La nau més gran té capçalera gòtica. La nau lateral, a la seva part central mostra un parament divers que fa pensar que fou la capçalera del temple primitiu; una petita capella orientada de manera diferent. Hom pot veure-hi encara dependències adossades de l'antic monestir, alterades als segles XVIII i XIX. Es tracta, en definitiva, d'una construcció gòtica amb restes romàniques i afegits posteriors, amb acusades remodelacions neoclàssiques.</p> | 08022-139 | Nucli urbà | <p>La primera referència que tenim de l'església de Sant Joan data de l'any 1220 (tot i que sembla ser que al segle XII ja existia un temple en aquest indret), any en que el cavaller Bernat de Saga cedeix al comanador de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la Comanda de Costoja d'Urgell, Guillem de Sant Martí, la facultar d'erigir i edificar una església al lloc anomenat Hospital de Berga, indret que els seus avantpassats havien cedit als Hospitalers de Sant Joan. La casa dels Hospitalers de Berga depenia, des de la seva fundació a començaments del segle XIII, de la casa de Costoja d'Urgell; molt probablement en aquesta època encara no estava totalment construïda. Així, la primera església de Sant Joan fou una capella romànica de la casa de l'Hospital, casa que el 1236 tenia plenament organitzada la seva Comanda a la vila i era plenament independent. L'any 1377, Brunissenda de Besora, tercera abadessa del monestir de Santa Maria de Montbenet, comprà la casa de l'Hospital de Berga junt amb la seva església, a fi de convertir-la i adaptar-la a les necessitats del monestir cistercenc. Aquestes monges hi residiren fins el 1569, i degué ser al segle XV quan completaren la nova capçalera. Entre 1572 i 1575 el monestir fou convertit en un priorat depenent de Santa Maria de Poblet, però no reeixí i hagué de ser abandonat. Aleshores, la comunitat de preveres de Berga s'interessà pel monestir i l'església, però el projecte tampoc arribà a terme. L'any 1702, el monestir de Poblet vengué l'edifici a la família Canudas, qui a la vegada el traspassà als Mercedaris l'any 1708. Al segle XVIII, aquesta comunitat va renovar les cobertes i hi afegiren unes voltes de pedra tosca, a la vegada que completaven la nau principal. Els Mercedaris regentaren l'edifici fins a l'exclaustració de 1835. El municipi de Berga instal·là les escoles municipals i el control de consums a les dependències de l'antic monestir. L'església fou parròquia entre 1897 i 1909. L'any 1911 passà als Missioners de l'Immaculat Cor de Maria i després de patir destrosses importants el 1936, l'any 1939 restà com a sufragània de la parròquia. L'any 1973 es dugueren a terme unes excavacions que deixaren al descobert diverses estructures antigues. El 1983 fou declarada Monument Històrico-Artístic i l'any 1997 s'inicià una restauració que ha deixat un aspecte magnífic a l'interior de l'església. Només caldria que es restaurés la façana i l'exterior en general.</p> | 42.1050500,1.8445300 | 404464 | 4662086 | 1220 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Cal destacar una columna conservada a l'interior del temple amb un capitell romànic que ha estat datat del segle XII i on s'hi poden veure unes aus. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||
| 43206 | Cova de can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-mauri | BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. | La cova és una cavitat de planta triangular i de forma cònica, de 28 metres d'amplada, 7'5 metres d'alçada a l'entrada i uns 39 metres de llarg. La seva forma es deu a una falla de la roca, erosionada posteriorment per les aigües. La gran humitat, la situació d'esquena al sol i la mala sortida de fums la fan poc apta per habitar-hi. Les excavacions efectuades demostren la impossibilitat d'establir-hi una estratigrafia clara, ja que la cova ha estat molt malmesa per buscadors furtius i els materials han quedat totalment barrejats. A més la sedimentació és molt feble i no depassa els 0'50 metres. La funció de la cova fou bàsicament sepulcral, encara que no pot excloure's alguna ocupació esporàdica, per aquest motiu es fa difícil distingir si els objectes i ceràmiques localitzats formen part d'aixovars o procedeixen de l'habitació directa de la cova. | 08022-14 | Muntanya de la Figuerassa | La cova va ser excavada en dues campanyes diferents. La primera s'efectuà el 1921 per part de Joan Serra Vilaró; la segona va tenir lloc el 1962 a càrrec del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. | 42.1186100,1.8327100 | 403507 | 4663605 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43206-foto-08022-14-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43330 | Capitell romànic de l'església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-romanic-de-lesglesia-de-sant-joan | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 246-248. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31. | XII | Es tracta d'un capitell zoomòrfic que es troba dins d'un pilar entre la nau principal i la de tramuntana. El capitell es troba situat de manera que té tres cares visibles. A la cara central, la que dóna a la porta principal, hi ha dos ocells oposats que miren a les arestes corresponents del capitell. A les dues cares laterals hi ha sengles ocells que també miren a l'aresta del capitell, de manera que cadascun d'ells es situa enfrontat amb un dels de la cara central. Els quatre ocells estan representats de costat i mostren un cos força corpulent, perllongat endavant per un coll relativament llarg i gràcil, que es corba cap avall i acaba en un cap petit, provist d'un bec que recorda vagament el d'un ànec. Els ocells figuren beure en una mena de font, de peu cilíndric llarg i plat petit. El capitell conserva restes escadusseres de policromia. | 08022-140 | Nucli urbà | Hom ha atribuït aquest capitell a l'antiga església que devia haver-hi en aquest lloc abans que el 1220 comencés la construcció de l'actual. Aquesta peça, datada al segle XII, aparegué l'any 1973 en el decurs d'unes obres de neteja i adobament del temple iniciades per la parròquia. Sota la trona i a l'interior del pilar, confluència dels dos cossos de la nau principal, aparegué una petita resta de paret, amb dues columnes romàniques del segle XII lleugerament policromades i de bona factura. L'una tenia el capitell mutilat; l'altra, la que ens ocupa, presentava un extraordinari capitell figurat amb unes aus. L'excavació del paviment feu aparèixer altres elements romànics. Actualment, aquesta zona i el capitell esmentat es troben a la vista del públic, al mig de l'església, però protegits. | 42.1043700,1.8462400 | 404604 | 4662008 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-3.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43331 | Safareig del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-lledo | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. | Està força deixat | És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. Consta d'un pedrís pels quatre costats i li fou treta la teulada fa uns anys. | 08022-141 | Nucli urbà | Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. | 42.1076100,1.8264500 | 402973 | 4662390 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 43332 | Font del Guiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-guiu | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 266-267. ESCOBET, Josep; CASÒLIVA, Joan: 'Les fonts de la conca de la Riera de Metge', L'Erol, 3, desembre 1982, pàgs. 44-50. | La Font del Guiu, visible des de la carretera que puja al Santuari de Queralt, es troba ubicada a la paret de l'esquerra de l'indret conegut com a Estret del Guiu; just damunt de la riera de Metge. Té dues sorgències, distants uns 8 metres l'una de l'altra, si bé la més remarcable és la que es troba més a la dreta, la que raja més. | 08022-142 | Obaga de Queralt | Documentada des de molt antic, la Font del Guiu rep aquest nom en record de mossèn Esteve Guiu, qui fou organista de la comunitat de preveres de Berga entre 1775 i 1824. Mossèn Guiu anava a passejar cada tarda fins a aquest indret, on parava a reposar; d'aquí que la font acabés agafant el nom del clergue. Actualment continua essent la font més popular del municipi. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43332-foto-08022-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Es tracta de la font més vinculada a la vida ciutadana de Berga, fins al punt d'haver-hi cues de gent per tal d'agafar-ne aigua, fins i tot en èpoques que s'havia considerat com a font d'aigua no potable. És creença popular que l'aigua del Guiu és un bon remei per a molts mals. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 43333 | Font Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra-0 | ESCOBET, Josep; CASÒLIVA, Joan: 'Les fonts de la conca de la Riera de Metge', L'Erol, 3, desembre 1982, pàgs. 44-50. | La Font Negra no es veu des de la carretera; cal agafar un trencant que hi ha a l'esquerra de la carretera que puja cap al Santuari de Queralt, uns 300 metres abans d'arribar al trencant que mena cap als Rasos de Peguera. La font es troba allí, a la mateixa paret que sosté la carretera. És la font més abundosa de totes les de la conca de la riera de Metge. | 08022-143 | Obaga de Queralt | L'aprofitament de la Font Negra és documentat des d'antic i encara a l'actualitat, el seu abundós cabal és aprofitat per l'abastament d'aigua de la ciutat de Berga. Malgrat tot, algunes èpoques la seva aigua ha estat considerada no potable, la qual cosa ha ocasionat conflictes degut a la gran popularitat que té i a la gran quantitat de gent que, tot i les prohibicions, hi va a buscar aigua habitualment. | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43333-foto-08022-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els paratges que l'envolten estan habilitats amb taules i bancs, per la qual cosa són molt freqüentats; especialment als mesos d'estiu. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 43334 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-2 | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 160-162. | XII-XIII | El paviment no es troba en gaire bon estat. | Es tracta d'un carrer estret i sinuós, veritable artèria de la ciutat, que travessa l'antiga vila de nord-est a sud-oest. A banda i banda s'hi aixequen edificis plurifamiliars i nombroses botigues, doncs és on hi ha la major concentració comercial de la comarca. El carrer Major és, d'antic, el centre històric, econòmic, social i humà de Berga. Actualment es troba empedrat amb motius patumaires. Del carrer Major en surten nombrosos carrers, estrets i tortuosos, que menen a la resta de l'antiga vila. | 08022-144 | Nucli urbà | Documentat des de l'edat mitjana, el carrer Major ha estat sempre una de les artèries principals (i durant molts segles la principal) de la vila. El projecte d'alineació d'aquest carrer el va fer l'arquitecte municipal, senyor Iranzo, i el carrer s'empedrà el 1885. L'any 1976 s'hi va col·locar el paviment actual amb motius de la Patum alternats amb rajoles llises. Aquell mateix any es suprimiren les voreres. | 42.0972900,1.8396300 | 404047 | 4661230 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43334-foto-08022-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43334-foto-08022-144-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que l'any 1877, en ser-li concedit a l'antiga vila de Berga el títol de ciutat, l'Ajuntament va decidir canviar el nom de carrer Major pel de carrer Ciutat, ningú utilitza aquesta nova denominació per referir-s'hi, i es continua emprant, més de cent anys després, el nom medieval. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43335 | Santuari de la Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-queralt | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 34-35. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 51-52. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 176-177. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 250-252. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. FELIPÓ i ORIOL, Ramon: 'Els llibres de Queralt', El Vilatà, 77, març 1990, pàgs. 30-31. ANÒNIM: 'Perillen unes pintures del segle XVIII de Queralt', El Vilatà, 83, octubre 1990, pàg. 25. COLUMNA SALOMÒNICA, La: 'Notícia de Pere Puig, arquitecte, pintor i músic berguedà del segle XVIII', El Vilatà, 83, octubre 1990. Pàg. 25. VILADOMAT, R: 'L'església de Queralt, emblanquinada', El Vilatà, 86, març 1991, pàgs. 18-19. VILADOMAT, R: 'Vaig netejar tota l'església amb goma d'esborrar' El Vilatà, 86, març 1991, pàgs. 18-19. SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Un inventari de Queralt de l'any 1884', El Vilatà, 88, maig 1991, pàg. 47. AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). CARRERAS, Josep: 'L'ex-vot mariner del santuari de Queralt', L'Erol, 43, primavera 1994, pàgs. 31-33. VILARDAGA i PUJOL, José Maria: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 53 i segs. POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916. | XVIII | Es tracta d'una església de planta de nau única amb capelles intercomunicades entre els contraforts que permeten el recorregut sense incidir en la zona de culte. La capçalera, de planta quadrada, conjuntament amb els espais colaterals i la sagristia, mantenen la forma rectangular de l'edificació, que és de fàbrica de pedra i reble, per revestir. La nau, de 7,80 x 24 metres, és oberta a migdia. Té volta de canó de mig punt, modelada per llunetes cegues i compassada en cinc trams pels arcs faixons i triomfal. Té tres arcs formers per banda, dels quals l'immediat al presbiteri presenta el bancal esplandit. L'alçat interior, organitzat amb elements renaixentistes, esdevé un sistema de composició arquitectònica que articula i emfasitza l'espai de la nau. Té un sistema complert de pilastres adossades d'ordre compost i entaulament on, sobre la cornisa superior, s'imposten els arcs faixons de la volta. Les capelles són cobertes amb volta d'aresta; els espais colaterals del presbiteri amb volta de canó seguit, impostada al viu al mur, i la sagristia amb tres voltes de creueria, els nients de les quals s'imposten sobre caparrons d'àngels. La composició de la façana són tres cossos, amb eix de simetria central, a la manera de les façanes de planta basilical. El cos central correspon a la nau, més alt i cobert a dues vessants i amb cornisa de fàbrica de rajol, amb una petita finestra centrada a la part superior i el rosetó amb adovellat de pedra i vidriera plomada. Els cossos laterals, més baixos i coberts a una vessant, presenten un balcó central a cada pis. Darrera la nau, a través de dues escales que surten dels cossos laterals, s'accedeix al cambril de la Mare de Déu. A l'esquerra de la façana, sobre un massís rocós, s'hi troba el campanar; un cilindre de pedra vista, com la façana, de 15 metres d'altura per 3,65 de diàmetre. | 08022-145 | Muntanya de Queralt | L'actual santuari substituí l'anterior, edificat al segle XIV per l'acomodat mercader berguedà Francesc Garreta. Un carreu de la cantonada de llevant ens recorda la data d'inici del santuari actual: el 16 de juliol del 1725. En fou l'arquitecte en Josep Arnau Dias i el mestre d'obres en Francesc Morató. L'any 1741 fou inaugurada la nova església i fou iniciat el retaule barroc que fou destruït el 1936. D'ençà de la seva construcció, el santuari ha estat reformat constantment, la qual cosa ha fet variar considerablement la seva aparença. El 1916 es beneí la primera pedra d'una façana eclèctica i descomunal, projectada per Alexandre Soler i March, que no s'arribà a dur a terme. D'ençà de 1939, les reformes i obres de millora s'han anat succeïnt fins atorgar-li la fesomia actual (pintures, emmosaiats, campanar nou, etc.). Les darreres reformes importants daten del 1991. | 42.1024100,1.8521200 | 405087 | 4661784 | 1725 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | J. Arnau Dias, F. Morató i J.A. Coderch (campanar) | 96|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43336 | Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-de-queralt | <p>BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 52-53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 177. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 22-24 i 61-71. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Historia de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916, pàgs. 88 i segs. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 147-148. PEDRALS, Xavier: 'La coronació de la Mare de Déu de Queralt a l'Arxiu Històric de Berga', El Vilatà, 82, agost-setembre 1990, pàgs. 43-44. MONTAÑÀ i BUCHACA, Daniel: 'La Mare de Déu de Queralt i les epidèmies', El Vilatà, 85, desembre 1990-gener 1991, pàgs. 54-55. RAFART, Benigne: 'Queralt cap al 75 aniversari de la Coronació', El Vilatà, 75, gener 1990, pàgs. 22-23. NOGUERA i CANAL, Josep: 'La Coronació de l'any 1916', El Vilatà, 76, febrer 1990, pàgs. 34-35. SENSADA i TOR, Josep: 'Una multitud va acompanyar la Mare de Déu de Queralt en la seva estada a Berga', El Vilatà, 91, octubre 1991, pàgs. 32-37. AADD: 'Queralt, 75è aniversari de la Coronació', El Vilatà, 91, agost-setembre 1991, dossier monogràfic. ROSINYOL i LOCUBICHE, Josep M.: Les Marededéus del Berguedà, Berga, 1996, pàgs. 38-39. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 193-196. AADD: Queralt. 75è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu, Barcelona, 1991. ALCOY, Rosa: 'De nou sobre la Marededéu de Queralt', L'Erol, 35, hivern 1991, pàg. 41. LUIGI: 'Imatges del 75è aniversari de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt', L'Erol, 35, hivern 1991, pàgs. 45-49. ANÒNIM: Coronación de la Virgen de Queralt, (expedient oficial), Madrid, 1916.</p> | XIV | <p>Es tracta d'una talla de fusta policromada de 53 centímetres d'alçada que representa la Mare de Déu asseguda i tocada amb un vel curt que li cobreix el cap i les espatlles i una túnica cenyida per un cinturó perlejat. A la mà dreta, estesa cap al poble, hi sosté una oreneta. Amb la mà esquerra agafa el fill, situat dempeus damunt el genoll, el qual beneeix amb la mà dreta i sosté un llibre amb l'esquerra. La Mare de Déu trepitja una bestioleta amb el peu esquerre, bestioleta que hom ha identificat amb el mal o l'heretgia. La talla és força rústega, amb un cap molt gros en proporció al cos i uns trets facials molt marcats (ulls ametllats molt grans, nas desproporcionat, galtes molt marcades i coll gros i ample). És un clar exemple de figura gòtica, tot i que alguns autors afirmen veure-hi trets romànics molt marcats.</p> | 08022-146 | Santuari de Queralt | <p>Com tantes d'altres imatges de Mares de Déu, la seva llegenda ens explica com un bou i un pastor la trobaren i ella no volgué marxar d'aquell indret. Construïda realment a la segona meitat del segle XIV, la imatge ha estat venerada des d'aleshores al seu santuari, essent davallada diverses vegades al llarg de la història amb motiu de pestes, guerres, secades, epidèmies, plagues, etc. L'any 1916, a iniciativa del pare Postius, la imatge fou coronada canònicament, la qual cosa va comportar la presència de la infanta Isabel de Borbó i del nunci del Papa entre moltes d'altres personalitats. La Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt és una de les manifestacions més multitudinàries que es recorden a Berga. Aquell mateix any, la imatge fou restaurada per Dionís Renard. La corona original desaparegué durant la Guerra Civil, per bé que la imatge es salvà.</p> | 42.1046200,1.8469400 | 404662 | 4662035 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43336-foto-08022-146-3.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-13 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La Mare de Déu de Queralt és considerada patrona de la comarca del Berguedà i, extraoficialment de la ciutat de Berga, malgrat que en realitat ho és Santa Eulàlia. | 93|85 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 43337 | Cal Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregas | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIV | Es tracta d'un edifici format per baixos i tres plantes que fa cantonada entre el carrer Major i la pujada de Sant Francesc. És una construcció de pedra, amb carreus grans i ben escantonats que són col·locats en filades i a contrajunt. Malgrat les reformes dels segles XVI i XVIII, es conserven i s'observen clarament alguns elements arquitectònics anteriors, possiblement d'origen baixmedieval. | 08022-147 | Nucli urbà | L'actual casa de Cal Fàbregas fou la primera casa consular de la vila de Berga. En ella s'hi reunia el Comú de la Vila des que el 13 de novembre del 1359 el rei Pere III el cerimoniós va concedir a la vila el privilegi de poder constituir consell amb 30 prohoms. L'any 1580, a causa del seu mal estat, que amenaçava ruïna, la casa consular fou traslladada a una casa de la plaça Sant Pere, al mateix indret que encara ocupa a l'actualitat. Aleshores, la casa dels Quatre Cantons es va remodelar, cosa que va tornar a tenir lloc al segle XVIII, donant-li la forma que conserva actualment. A la dècada dels anys 1990 es va tornar a restaurar. | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43337-foto-08022-147-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.