Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43200 | Monument a Ramon Vinyes i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-vinyes-i-cluet | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. JMS: 'El savi català', El Vilatà 24, juny 1983, pàg. 8. | XX | Es tracta d'un pedestal de marbre blanc, d'uns 120 centímetres d'alçada, culminat amb un bust de l'escriptor, d'uns 50 centímetres d'alt, fet amb el mateix material. Al davant s'hi troba una placa commemorativa de marbre negre, quadrada i d'uns 70 centímetres. | 08022-8 | Nucli urbà | La idea d'aquest monument va començar a gestar-se l'any 1982, coincidint amb els actes de celebració del Centenari del naixement de Ramon Vinyes. Finalment fou inaugurat al primer semestre del 1983. | 42.1002200,1.8445300 | 404456 | 4661550 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Francisco Sala | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 43230 | Placa commemorativa d'Enric Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-denric-prat-de-la-riba | XX | Caldria netejar-la i repintar les inscripcions, | Es tracta d'una placa de marbre blanc d'uns 50 per 100 centímetres que conté una altra placa metàl·lica circular d'uns 40 centímetres on s'hi pot veure el perfil d'Enric Prat de la Riba. Les inscripcions sobre el marbre blanc són incises i pintades amb negre. | 08022-38 | Nucli urbà | La placa commemorativa la figura de qui fou president de la Diputació de Barcelona i primer president de la Mancomunitat de Catalunya (1914-1917), Enric Prat de la Riba, fou col·locada el mateix any de la seva mort, el 1919; concretament el 12 d'octubre. Prohibida i aparcada per les dictadures posteriors, fou conservada en un magatzem municipal fins que es va tornar a reposar, al mateix lloc on era, l'11 de setembre del 1979. A la placa de marbre original s'hi afegí una inscripció commemorativa. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 1919-79 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat ser treta en temps de les dictadures, la placa es va conservar. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 43241 | Vot de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-sant-marc | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 256-258. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 93-100. | XVII | El Vot de poble per Sant Marc té lloc cada any la diada d'aquest sant evangelista, el 25 d'abril. Consisteix en una romeria al santuari de Queralt on es fa un ofici. Sortint d'aquest, es fa una xocolatada popular (coca i xocolata desfeta) costejada per l'Ajuntament. | 08022-49 | Muntanya de Queralt | L'any 1687, una plaga de llagosta assolà el Principat. La comunitat de preveres de Berga, sabent que la plaga s'anava extenent, va organitzar processons a diverses esglésies de la vila suplicant que la plaga fos aplacada i que no arribés a Berga. Com sempre, el poble de Berga va dirigir les seves súpliques a la Mare de Déu de Queralt. El 22 de juliol del 1687, es va baixar la imatge a Berga i s'organitzà una solemne processó. Hom apunta un fet miraculós en baixar la imatge, l'aparició d'una diadema 'del color de l'arc de Sant Martí' al cel, com l'element que va deturar les llagostes. Aquest fet va succeir justament a l'indret on tres anys més tard s'edificà l'Oratori de Queralt per commemorar l'efemèride del miracle. En agraïment, es va instaurar el Vot de poble justament la diada de Sant Marc Evangelista. D'aleshores ençà, el Vot de poble ha vingut repetint-se any rera any. Antigament es pujava en processó cantant les lletanies. Es pujava pel camí del solell, aturant-se davant de cada capella de la muntanya de Queralt per entonar una antífona. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 1687 | 08022 | Berga | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Comunitat de Preveres de Santa Eulàlia | Amb motiu de la institució d'aquest Vot de poble, fou edificada, prop del castell de Sant Ferran, la capella de l'Oratori, coneguda també com a Queralt Xic. | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43251 | Arxiu Documental i Bibliogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-i-bibliografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>Es tracta del fons documental i bibliogràfic de l'entitat. Com tot arxiu i biblioteca ha anat ampliant els seus fons al llarg dels anys, des de la fundació de l'Àmbit de Recerques del Berguedà el 1981. El fons bibliogràfic conté llibres i publicacions periòdiques de localitats i entitats de la comarca del Berguedà i també de comarques veïnes. Hi ha una important col·lecció de llibres editats per la mateixa entitat. Un dels fons més importants és l'arxiu documental de masies del Berguedà, on es troben regestats, transcrits o reprografiats els arxius de grans masies de la comarca (de Montmajor, Puig-reig, Sagàs, Borredà, etc.). També és necessari mencionar la secció de documentació eclesiàstica, on s'aplega regestada o copiada documentació parroquial esparsa (Berga, l'Espunyola, Saldes, Viver, etc.). D'una manera semblant s'aplega documentació, bibliografia i goigs de les esglésies i santuaris marians de la comarca. Són també de gran interès les fitxes, encara inèdites, de caràcter folklòric i etnològic que els membres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà van recollir a diversos municipis.</p> | 08022-59 | Nucli urbà | <p>El fons d'aquest arxiu s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la fundació de l'entitat el 1981. Els anys de la dècada de 1980 i l'inici de la de 1990 foren els més prolífics en la configuració d'aquest arxiu documental i bibliogràfic.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Social | 2020-01-24 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 43262 | Molí del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-pla | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 58-60. | XVIII | És el molí que dóna inici a l'esmentada Rasa dels Molins. Mostra ja unes característiques diferents als casals moliners que hi ha dins del casc urbà pròpiament dit, ja que la seva fesomia recorda més la d'una antiga pairalia. L'edifici, de planta baixa i dues plantes superiors, no presenta característiques remarcables, però interessa perquè conserva gairebé intacta tota la instal·lació molinera: la cabra, la tremuja, el camalot, el riscle, l'engegador, la mola volandera, la nadilla, la boixa, etc. | 08022-70 | Nucli urbà | El molí ja apareix documentat el 1713, però lògicament la seva existència és anterior. La documentació permet resseguir tots els arrendataris i tinents del molí durant els segles XVIII, XIX i XX. Als darrers anys de vida del molí només es va moldre blat de moro. Tancà definitivament el 1964. | 42.1025100,1.8470400 | 404667 | 4661801 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'avenç urbanístic de la ciutat ha posat en perill aquest indret, ja que aviat podria ser engolit. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 43274 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XX | El fons d'imatges de l'AHCBER es troba en una sala destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 10.000 fotografies i postals de la comarca del Berguedà datades entre el darrer terç del segle XIX i el moment actual. | 08022-82 | Nucli urbà | A més dels importantíssims fons històrics de l'AHCBER, d'ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l'adquisició constant d'imatges, fotografies i postals, referides a la comarca del Berguedà. Actualment aquest fons ronda les 10.000 unitats. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Xavier Pedrals i Costa | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 43286 | Cara esculpida a la façana de Cal Senyor Andreu Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cara-esculpida-a-la-facana-de-cal-senyor-andreu-ros | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 39-41. | XIX | Es tracta d'un rostre humà, possiblement masculí, força mal estilitzat. Sembla mostrar una actitud riallera i ensenya les dents. Es troba en una rajola de panot, a una alçada de 3 o 4 metres des del terra i en una de les cantonades de l'edifici. | 08022-94 | Nucli urbà | Hom creu que era el signe distintiu d'un bordell que havia albergat cal Senyor Andreu Ros, conegut com a Cal Pansa. Una recent reforma de l'edifici l'ha deixat al descobert entre l'arrebossat que cobreix la major part de la paret. | 42.1077100,1.8273800 | 403050 | 4662401 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 43289 | Molí del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 26. | XVIII | Abans de la construcció de la Fàbrica del Garrigar funcionava com a molí fariner, aprofitant directament l'aigua de la riera de Metge. Des de la construcció d'aquesta fàbrica s'aprofitava l'aigua provinent del seu salt. L'edifici és de dimensions no massa grans i de caràcter força senzill. A la planta baixa hi havia el casal moliner, la primera planta l'habitatge i a sobre unes golfes obertes. Actualment s'ha rehabilitat en la seva totalitat com a vivenda i les golfes s'han emparedat, solament tres finestrals acabats en un arc de mig punt separen l'interior de l'exterior. Conserva un salt d'un desnivell de 8'33 metres. | 08022-97 | Al nord del nucli urbà | El molí ja es menciona el 1791. El 1856 hi consta Joan Garriga com a moliner. El 1902 s'hi traslladà el matrimoni de Josep Camprubí Bové i Josefa Torner Casals, provinents del Molí del Guix. El 1920 ja estava inactiu com a molí fariner. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 43295 | Mina de Vilaformiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-vilaformiu | ORIOLA, Josep; SOLER, Ramon: Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 22-23 | XX | Es tracta d'una perforació directa a la roca amb la finalitat de poder extreure pedra. El mineral era transportat amb vagonetes fins a l'exterior, empeses pels mateixos treballadors. Prop de la bocamina hi havia un parell de forns on es coïa el mineral. La part més ben treballada i conservada és, òbviament, la bocamina. | 08022-103 | Muntanya de la Figuerassa | La mina es començà a explotar el 1918 pel seu propietari Josep Camps i Ubach, àlias el Fava. El material ja cuit prop de la mina es portava a moldre al Molí del Guiu. Hi havien treballat de 5 a 6 persones, que tant podien fer feina de miner, cuidar-se del transport o del forn. El 1935 es deixà d'explotar, fins que al 1949 s'hi van plantar xampinyons (per poder mantenir la temperatura estable, quan feia fred, s'hi cremava carbonet). Hom creu que també serví com a refugi als grups del maquis que es movien per la zona. | 42.1055100,1.8437300 | 404398 | 4662138 | 1918 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Camps Ubach (primer explotador) | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 43331 | Safareig del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-del-lledo | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. | Està força deixat | És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. Consta d'un pedrís pels quatre costats i li fou treta la teulada fa uns anys. | 08022-141 | Nucli urbà | Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. | 42.1076100,1.8264500 | 402973 | 4662390 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 43332 | Font del Guiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-guiu | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 266-267. ESCOBET, Josep; CASÒLIVA, Joan: 'Les fonts de la conca de la Riera de Metge', L'Erol, 3, desembre 1982, pàgs. 44-50. | La Font del Guiu, visible des de la carretera que puja al Santuari de Queralt, es troba ubicada a la paret de l'esquerra de l'indret conegut com a Estret del Guiu; just damunt de la riera de Metge. Té dues sorgències, distants uns 8 metres l'una de l'altra, si bé la més remarcable és la que es troba més a la dreta, la que raja més. | 08022-142 | Obaga de Queralt | Documentada des de molt antic, la Font del Guiu rep aquest nom en record de mossèn Esteve Guiu, qui fou organista de la comunitat de preveres de Berga entre 1775 i 1824. Mossèn Guiu anava a passejar cada tarda fins a aquest indret, on parava a reposar; d'aquí que la font acabés agafant el nom del clergue. Actualment continua essent la font més popular del municipi. | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43332-foto-08022-142-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Es tracta de la font més vinculada a la vida ciutadana de Berga, fins al punt d'haver-hi cues de gent per tal d'agafar-ne aigua, fins i tot en èpoques que s'havia considerat com a font d'aigua no potable. És creença popular que l'aigua del Guiu és un bon remei per a molts mals. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 43333 | Font Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra-0 | ESCOBET, Josep; CASÒLIVA, Joan: 'Les fonts de la conca de la Riera de Metge', L'Erol, 3, desembre 1982, pàgs. 44-50. | La Font Negra no es veu des de la carretera; cal agafar un trencant que hi ha a l'esquerra de la carretera que puja cap al Santuari de Queralt, uns 300 metres abans d'arribar al trencant que mena cap als Rasos de Peguera. La font es troba allí, a la mateixa paret que sosté la carretera. És la font més abundosa de totes les de la conca de la riera de Metge. | 08022-143 | Obaga de Queralt | L'aprofitament de la Font Negra és documentat des d'antic i encara a l'actualitat, el seu abundós cabal és aprofitat per l'abastament d'aigua de la ciutat de Berga. Malgrat tot, algunes èpoques la seva aigua ha estat considerada no potable, la qual cosa ha ocasionat conflictes degut a la gran popularitat que té i a la gran quantitat de gent que, tot i les prohibicions, hi va a buscar aigua habitualment. | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43333-foto-08022-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els paratges que l'envolten estan habilitats amb taules i bancs, per la qual cosa són molt freqüentats; especialment als mesos d'estiu. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 43345 | Serra de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-queralt | ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A.: Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra, 1979, pàssim. ARMENGOU i FELIU, Josep: El Santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàssim. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. | La Serra de Queralt forma part del conjunt de serralades prepirinenques del Berguedà. Als seus peus s'obre ja la Depressió Central. És formada per un conjunt arrenglerat de gran singularitat geològica. A nivell florístic cal destacar l'interès micològic dels boscos de coníferes amb una bona representació dels fongs de muntanya. El solell de la muntanya, majoritàriament pedregós, és cobert de vegetació de poca alçada, com garrigars i boixos, mentre que a l'obaga destaquen les grans pinedes de 'pinus silvestris', que li aporten una gran singularitat. | 08022-155 | Al nord-oest del nucli urbà | Recentment ha estat declarada Parc Especial d'Interès Nacional, entre els municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, que ocupa un total de 635 hectàrees. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 43362 | Safareig de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-pietat | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. | En força bon estat | És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. Té una placa de ceràmica commemorativa col·locada a primers dels anys 1990. | 08022-175 | Nucli urbà | Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. | 42.1057600,1.8479900 | 404751 | 4662161 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 43363 | Safareig de la Gratella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-la-gratella | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45 i 49. | És un safareig de pedra, amb una bassa on s'emmagatzema l'aigua i un pedrís on es rentava la roba. El pedrís només és per un dels costats llargs i està cobert. | 08022-176 | Nucli urbà | Els safareigs foren un element importantíssim per a la higiene col·lectiva fins ben entrat el segle XIX. A Berga, n'hi havia cinc, dels quals només en resten tres: el de la Pietat, el de la Gratella i el del Lledó, havent desaparegut el de les Fonts de Dalt i el de la Ribera de les Tinyeries. Dels tres que es conserven, el de la Pietat i el de la Gratella són construccions medievals o modernes que han arribat fins a nosaltres. El del Lledó és, segurament, posterior. Fins no fa pas massa anys encara eren força freqüentats; avui, però, és poca la gent que els utilitza i han esdevingut una romanalla del passat. | 42.1050500,1.8445300 | 404464 | 4662086 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que encara resten algunes persones que hi van a rentar la roba, el cert és que es troben pràcticament en desús. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 96309 | Ball cerdà de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-de-berga | <p><span><span><span>Amades, Joan (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum III, p. 138, 139, 141, 908. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de Berga. Caixa 119, sobre 229. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Capmany, Aureli (1953) <em>La Dansa a Catalunya</em>. Volum II. Ed. Barcino. Barcelona. P. 144. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Aureli Capmany. Partitura “Cerdà. Berga”. Esbart Català de Dansaires. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment no es balla | <p><span><span><span>Aquest ball no s’ha conservat, s'ha perdut la tradició i la seva memòria. Segons Capmany el ballaven els traginers i començava una parella, però segons Joan Amades, el ballaven els quatre majorals o pabordes de la confraria de Sant Joan amb llurs pabordesses. A cada volta només ballava una parella i per acabar feien el rebatut totes les parelles juntes. És una dansa en la que els homes es lluïen davant les dones demostrant que sabien ballar bé, essent una forma de festeig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ens ha arribat la partitura recollida per Aureli Capmany i la de Joan Tomàs publicada per Joan Amades. </span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong>Coreografia</strong></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Les quatre parelles es disposen en un cercle, agafats de la ma els membres de cada parella (fig. 1). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Primer punt: surt a ballar la primera parella que fa una volta sencera a l'interior del cercle i en sentit antihorari, agafats de les mans interiors i balancejant-se de costat amb punt pla binari endavant o pas de ball pla (fig. 2). Acaben al mateix lloc del que han sortit quan finalitza la melodia. Capmany explica que després ell queda al mig mentre ella segueix ballant fent la volta. El ballador, des del mig es va girant a la balladora, fent salts i moviments de peus al lloc on és però seguint el ritme, moviment característic dels balls cerdans de la zona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segon i tercer punt: segueix ballant la mateixa parella que ha sortit i per iniciar el punt la noia fa un rístol i queda en direcció oposada al ballador, es deixen anar de les mans i repeteixen la volta a la plaça cada un en una direcció, el ballador en sentit antihorari, la balladora en sentit horari, ella amb pas petit i lliscat, ell saltant i fent cabrioles (fig. 3). En el punt on es troben, fan un rístol i canvien de direcció, i tornen a repetir el ball desfent el camí (fig. 4). Quan es retroben al punt d’inici, la parella surt del ball i entra la segona parella, que només fa les figures del segon i tercer punt. La resta de balladors esperen al cercle exterior mentre està ballant una parella i a cada volta entra una parella nova que només farà els darrers dos punts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Rebatut: Quan ha ballat la darrera parella, fan el rebatut o corranda totes les parelles. Consisteix en fer el passeig del primer punt a pas de galop i voltant la plaça en sentit antihorari (fig. 5).</span></span></span></p> <p> </p> | 08022-177 | <p><span><span><span>Aquest ball cerdà es ballava a Berga coincidint segurament amb diferents festivitats. Aureli Capmany va recollir l'any 1910 que es ballava cada any el 25 de juny, per la diada de Sant Eloi, patró dels traginers (Capmany, 1953), en sortir de l'ofici i després de les curses de cavalls i mules per la ciutat. Joan Amades explica que es ballava per Corpus, juntament al Ballet de Déu i altres balls típics, a la plaça de cada barri de la ciutat, a la tarda; per les festes de Corpus cada barri nomenava tres administradors i administradores (actualment es nomena una parella per barri), que eren els darrers casats i que rebien la denominació <em>d'administradors majors</em>, <em>mitjans</em> i <em>xics</em>; aquests eren els encarregats d’organitzar la festa i pagar les despeses. Desconeixem les fonts d'informació de Joan Amades, ja que segurament devia confondre les dues festes més importants de Berga (els Elois i Corpus), ja que a la descripció del ball, tot i explicar que el ballaven per Corpus, també assenyala que 'només el ballen els quatre majorals de la confraria de Sant Joan' (Amades, 1982: 908), i que es ballava junt al Ballet de Déu, que és la dansa que acompanya la festa dels Elois de Berga (Amades, 1982: 141). </span></span></span></p> | 42.1017701,1.8444976 | 404456 | 4661722 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 96310 | Ball pla de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-de-berga | <p><span><span><span>Alonso, M.R.; Coll, N.; Forner, R.; Garrich, M.; Gonzàlez, A. (2000) <em>El Ball Pla</em>. Atles de Dansa Tradicional Catalana, IV. Editorial Alta Fulla. P. 34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Partitura “Ball Pla. Berga”. Arxiu Aureli Campmany. Esbart Català de Dansaires. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Aquesta dansa no es balla actualment | <p><span><span><span>A Berga s'havia ballat un ball pla del que coneixem la melodia gràcies al recull que va fer Aureli Capmany i que es conserva a l'Arxiu de l'Esbart Català de Dansaires (Barcelona). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Berguedà hi ha constància de ball pla a diversos municipis, tot i que a vegades es coneix amb una altra denominació: a la Quar s'anomena Ballet, a Gironella és l'Almorratxa, a La Pobla de Lillet és la Dansa de Falgars, a Bagà el Ball Cerdà, a Gósol el Ball de les Senyores..., però tots ells tenen les característiques del ball pla. </span></span></span></p> | 08022-178 | Berga | <p><span><span><span>Alguns d'aquests balls tenen coreografies molt característiques, però d'altres seguirien la coreografia que és més freqüent a la Catalunya Vella i que possiblement es devia utilitzar per a aquest ball pla: dansa en parelles, amb una primera part de ball suau, sense salts, que alterna el passeig i les diferents figures. Possiblement acabés la dansa amb una segona part en la que es repetiria la melodia a un ritme més ràpid per ballar, el rebatut, però la partitura que es conserva no recull aquesta part per al Ball Pla de Berga.</span></span></span></p> | 42.1017414,1.8445768 | 404463 | 4661718 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 96311 | Bolangera de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-berga | <p><span><span><span>Amades, Joan (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum IV, p. 219, 220-221. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Crivillé i Bargalló, Josep (1983) <em>Música Tradicional Catalana. Volum III Danses</em>. Editorial Clivis. Barcelona. P. 281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vigo i Rabassa, Enric (2020) <em>Records de les danses antigues de la meva terra (1912)</em>. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, núm. 7. Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Tremp. P. 149-150, 172-173.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX-XXI | <p><span><span>Explica Joan Amades que per celebrar Sant Eloi, a Berga, en sortir d’ofici es ballava el ballet de Déu i la bolangera a la plaça de Sant Joan. El ball de la bolangera, per circumstàncies que desconeixem, va deixar de formar part de la celebració i actualment només es balla el Ballet de Déu. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Coneixem dues melodies diferents per a la bolangera a Berga. Al primer volum de Danses Tradicionals del Berguedà vam presentar una versió recollida per Aureli Capmany (Cortés, Escútia, 2019: 71-72), i ara us presentem la versió que va recollir Joan Amades amb transcripció musical de Joan Tomàs, publicada al Costumari Català. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Aquesta melodia que va recollir Amades per la Bolangera de Berga, es correspon al Ball rodó del Pallars que va publicar Enric Vigo el 1912 (Vigo, 2020: 172-173). És aquest un exemple de les melodies que viatgen d'un lloc a l'altre i que s'adapten a la dansa que acaba essent característica d'un lloc. El Ball rodó del Pallars utilitza per la primera part la melodia del Ball de l'indiot i la tornada és molt semblant a la Bolangera de Castellbó, tal i com apunta Vigo. S'acompanya d'una lletra:</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Ball rodó Catarineta.</span></span></p> <p><span><span>Ball rodó Catarinó.</span></span></p> <p><span><span>S'ha menjat la carn de l'olla</span></span></p> <p><span><span>i les ous del ponedor.</span></span></p> <p><span><span>La mare me'n diu bandera</span></span></p> <p><span><span>jo de bandera no'n so.</span></span></p> <p><span><span>Perquè si jo fos bandera</span></span></p> <p><span><span>niria a la professó.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>D'altra banda, el mateix Vigo dóna una lletra que utilitzaven a Gironella per acompanyar la bolangera l'any 1875 (Vigo, 2020: 149-150), lletra que correspon a una de les tornades utilitzades per cantar la bolangera de diferents llocs. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>La bolangera té un topí</span></span></p> <p><span><span>que'l fa bullir sense aigua.</span></span></p> <p><span><span>La bolangera té un topí</span></span></p> <p><span><span>que sense aigua'l fa bullir.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Recordem que la bolangera era una dansa molt popular i que la trobem arreu, concretament al Berguedà en coneixem a Bagà, Berga, Gironella, Sant Julià de Cerdanyola, la Pobla de Lillet, Gisclareny i Santa Maria de Merlès.</span></span></p> | 08022-179 | Berga | <p><span><span><span>Les bolangeres són danses de ritme binari, amb inici en anacrusi i generalment amb dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10, que es toquen a un ritme </span>alegre. En aquesta bolangera hi ha tres frases musicals, la primera i la tercera de compàs ternari, separades per quatre compassos binaris. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span>Coreografia</span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El ball que explica Joan Amades per a aquesta bolangera consta de dues figures que s'anirien alternant i repetint, corresponents a les que es ballen a totes les bolangeres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span>Primera part:</span></strong><span> ball rodó o en cercle. Les parelles, agafades de les mans, volten en cercle en sentit antihorari, amb pas saltat amb desplaçament de costat (fig. 1), avançant el peu dret i després passant per davant l’esquerre. Quan acaba la primera melodia s'aturen i es deixen anar de les mans per iniciar la figura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span>Segona part:</span></strong><span> figures. Amades explica dues figures que es fan amb la segona i la tercera melodia. Tal i com han quedat els balladors, aturats i mirant cap al centre, les noies es queden al lloc puntejant lleugerament mentre els nois, amb pas una mica saltat, avancen en sentit antihorari passant primer per davant la seva parella i seguidament passen per darrera de la següent noia (fig. 2), i així successivament (una per darrera i l’altra per davant) fins fer una tirada de la melodia i en acabar queden altra vegada a lloc (depenent de la quantitat de balladors tornaran a ser al lloc d'origen). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguidament es torna a fer el ball rodó i després una altra figura: ara són les noies les que repeteixen el mateix moviment però en direcció contrària, en sentit horari, fent una tirada de melodia (fig. 3). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Possiblement repetirien més vegades tot el ball, alternant les figures amb el ball en cercle, al que es podrien introduir altres figures característiques de les bolangeres, com la cadena. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1017451,1.8445767 | 404463 | 4661719 | 08022 | Berga | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 43243 | Llegenda de la Cova de Can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-cova-de-can-mauri | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 54. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Llegendes del Berguedà', El Vilatà, 40, juliol-agost 1985, s.p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'La cova de can Maurí', L'Erol, 20, estiu 1987, pàgs. 19 i 25-26. RIU i RIU, Manuel: 'De la mítica Athanagia als bergistans de can Maurí', L'Erol, 50, primavera 1996, pàgs. 44-47. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIX | La llegenda de la Cova de Can Maurí és la següent: Al segle VIII, els musulmans ocupaven la comarca del Berguedà i sotmetien els seus habitants. Un dia, sabent que un exèrcit sarraí havia de passar per l'Estret del Guiu, un bon grup de berguedans s'aplegaren prop de la Cova de Can Maurí. Quan l'exèrcit morisc va passar, els defensors de la Creu i del país els atacaren furiosament i els derrotaren. El cabdill moro que els capitanejava, Abul-Afer, es va rendir. Per commemorar aquest fet, nasqué la Guita o Mulafera (deformació del nom del cabdill sarraí) de la Patum de Berga, inspirada en aquest personatge. També des d'aleshores, els paratges propers a l'esdeveniment prengueren el nom de Camp Maurí, que significa Camp del Moro. | 08022-51 | La llegenda es refereix a uns fets que difícilment van poder passar. En primer lloc perquè la presència sarraïna a la comarca fou més aviat escasa, limitant-se, segurament, a ràtzies puntuals. En segon lloc perquè les primeres referències de la llegenda són molt tardanes (època romàntica) i massa ben lligades com per relatar uns fets succeïts més de 1.000 anys enrera. Cal situar l'origen real d'aquesta llegenda en ple moviment romàntic, al darrer terç del segle XIX, quan s'intentava buscar els orígens del país en les èpoques glorioses de la llunyana edat mitjana. L'historiador local Jacinto Vilardaga va ajudar molt a la divulgació i propagació d'aquesta llegenda i es va preocupar d'arrodonir-la totalment. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43243-foto-08022-51-1.jpg | Inexistent | Romàntic | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els jaciments trobats en excavacions arqueològiques van fer que llegenda, història i períodes històrics acabessin relacionant-se i confonent-se. | 101 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43201 | Els Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-pastorets-0 | ADD: 'Els Pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 173. RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. | XIX | Els Pastorets són un espectacle de teatre nadalenc que té les seves arrels en el teatre medieval català i que ens relaciona les antigues narracions hebrees sobre el naixement de Jesús amb el paisatge i el costumari autòctons. A Berga cal destacar la ubicació dels passatges narrats a l'obra en paratges locals i comarcals i la tradició de les 44 Garrofes. | 08022-9 | Nucli urbà | El Bressol de Jesús o en Garrofa i en Pallanga, obra de Serafí Pitarra, va començar a representar-se a la ciutat de Berga el Nadal de l'any 1900, després que en Josep Coma (a) Andreu Borras, director escènic del Foment Catòlic, els hagués vist a Barcelona. Aquesta obra va venir a substituir uns Pastorets més antics, els del Bato i el Borrego, que es feien en castellà. Excepció feta del 1901 i dels tres anys de la Guerra Civil espanyola, aquests Pastorets s'han vingut representant ininterrompudament. Del 1900 fins al 1917 es varen representar al local del Foment Catòlic, a Cal Minga. Amb el trasllat de la seu d'aquesta societat, l'escenari també va canviar, representant-se al Teatre Patronat del 1918 al 1983. Del 1984 fins a l'actualitat s'han vingut escenificant al Casino Berguedà, Teatre Municipal. Entre els actors i els directors que han tingut aquests Pastorets cal destacar la figura del gran dramaturg que fou en Ramon Vinyes i Cluet, que els va dirigir a primers de segle. També és remarcable el fet que les escenes tenen lloc en indrets coneguts i populars de Berga i el Berguedà (El Pedraforca, el portal de Santa Magdalena, l'església de Sant Quirze de Pedret, etc.). Per la seva qualitat i originalitat, l'any 1982, els Pastorets de Berga foren un dels tres seleccionats per ser representats al Teatre Poliorama en la Mostra de Pastorets de Catalunya. Mossèn Josep Armengou va qualificar Els Pastorets de Berga com 'la nostra Patum d'hivern', mostra clara de la importància que tenen per la població. | 42.1026200,1.8436800 | 404390 | 4661817 | 1891 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43201-foto-08022-9-3.jpg | Inexistent | Romàntic|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Frederic Soler i Hubert (a) Serafí Pitarra | El dia de Nadal de l'any 2000 es va celebrar el primer centenari de la representació d'aquests Pastorets a la ciutat de Berga. | 101|98 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||
| 43313 | Orgue de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/orgue-de-sant-pere | <p>MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 265-266. ÀNÒNIM: 'L'orgue de Sant Pere', L'Erol, 21, tardor 1987, pàg. 5. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un orgue típicament romàntic. Disposa d'un total de 20 registres per als 2 teclats manuals de 4 1/2 octaves i d'un pedaler acoblat a l'orgue major. De la seva sòbria però elegant façana en destaca per damunt de tot la trompeteria, que presenta la particularitat de tenir els tubs doblegats cap en fora i disposats en forma de ventall.</p> | 08022-122 | Nucli urbà | <p>L'orgue actual va substituir l'antic orgue barroc, fabricat per Jaume Guilla entre 1691 i 1692, que s'havia cremat el 27 de març del 1873 durant la Tercera Guerra Carlina. El nou orgue fou construït pel mestre orguener torinès Francesco Teppati a iniciativa de l'aleshores ecònom de la parròquia de Berga, mossèn Sebastià Ibáñez i Calvet. Construït al llarg del 1896, fou acabat i inaugurat el 13 de març del 1897 i va costar 30.000 pessetes. El concert inaugural va anar a càrrec del senyor Antoni de Bargalló, organista de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. L'any 1970 foren realitzades algunes reformes que no afectaren l'estructura de l'instrument: canvi de la tuberia de plom malmesa per una altra de plàstic, substitució de la manxa d'aire per un ventilador elèctric, canvi de la tracció mecànica manual per l'elèctrica i ampliació del pedaler de 25 a 30 notes (sense dotar-lo, però, de joc propi). Entre 1988 i 1989 fou restaurat íntegrament pel mestre Gerhard Grenzing, qui va ampliar-lo amb un joc propi de contres de 16' per al pedaler,completant així l'instrument tal i com Teppati l'havia previst. D'ençà de la seva construcció n'han estat organistes titulars mossèn Joan Reig i Moreta (1897-1906), mossèn Ramon Pujol (1906-1909), mossèn Miquel Mas i Boixader (1909-1954), mossèn Josep Armengou i Feliu (1954-1976) i Marià Miró i Alsina (1976-1998).</p> | 42.1052400,1.8470700 | 404674 | 4662104 | 1897 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43313-foto-08022-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43313-foto-08022-122-2.jpg | Física | Romàntic|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-15 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Francesco Teppati | L'orgue de Berga és dels pocs orgues romàntics conservats a Catalunya, ja que la major part foren destruïts durant la Guerra Civil del 1936-1939. | 101|98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||
| 43323 | Cova de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-santa-elena | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 177. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 49-51. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. CANAL, Jordi: 'La cova de Queralt ja ha estat restaurada', El Vilatà, 135, setembre 1996, pàg. 19. | XX | Es tracta d'una construcció de planta circular, de pedra i amb fortes influències gaudinianes, que s'encimbella enmig de les roques de la muntanya, donant una imatge de conjunt força harmònica. Una base amb arcs aguanta la cova pròpiament dita, que té al davant una balconada circular que resulta un excel·lent mirador. Una obertura circular tancada amb reixa fa de porta, i al damunt, la mateixa estructura de la cova recorda una corona. | 08022-132 | Muntanya de Queralt | Aquest indret degué veure l'aparició de la primera capella amb la invenció de la Mare de Déu de Queralt, al segle XIV. Segurament que, en un principi, la primitiva capella contenia la imatge, fins que es fundà el primer santuari. Tot sembla indicar que aquest va començar a funcionar vers el 1386, quan el seu promotor, Francesc Garreta, hi fundà un benefici eclesiàstic. La capella que s'erigia en aquest indret era petita i senzilla, com la resta de les que trobem a la muntanya de Queralt. En aquesta capella s'hi col·locà una altra imatge de la Mare de Déu i hom suposa que és advocada a Santa Elena per haver estat aquesta santa qui va trobar la Creu de Crist. A primers del segle XVIII fou reconstruida. L'obra actual s'inicià el 1916, amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, impulsada pel pare Joan Postius, missioner del Cor de Maria. L'any 1920 només mancava l'escalinata. Dissenyada pel pare Josep Maria Forcada, la primera pedra es va col·locar el 4 de setembre del 1916 i fou beneïda pel nunci del Papa. El total de l'obra va costar 25.000 pessetes, diners que foren donats per Montserrat Catarineu, vídua d'Antoni Rosal. La cova fou inaugurada el 3 de setembre del 1923. L'any 1950 fou restaurada de les accions destructives de la guerra civil del 1936-1939. El 1996 ho fou novament després que hi caigués un llamp. L'interior conté una reproducció de la Mare de Déu. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1916 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Maria Forcada i Sors | Hom creu que la primera edificació on fou venerada la Mare de Déu de Queralt fou a l'indret on actualment s'aixeca la Santa Cova, indret on segons la tradició la imatge fou trobada. | 102|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||
| 43233 | Les Fonts del Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts-del-vall | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. | XX | El seu estat és bo en conjunt però estan força brutes, especialment l'aigua dels petits llacs o basses. | Es tracta de dues fonts, a banda i banda del passeig, que ocupen la seva part central. Tenen un petit llac a la part anterior i un banc a la part posterior. Són decorades amb motius animals, vegetals i florals i s'empraren com a materials el mosaic i el ferro forjat. | 08022-41 | Nucli urbà | Les Fonts del Vall foren dissenyades per Emili Porta i Galobart, arquitecte municipal, i executades durant la dècada de 1920. Com altres obres d'aquest reconegut arquitecte, presenten un estil historicista. Aquí, però, es veu clarament influenciat pel modernisme, fet que s'evidencia en els materials emprats i en els motius decoratius. Amb el creixement de la ciutat, les Fonts han quedat al mig d'un passeig, únic en aparença malgrat tenir dos noms diferents pels seus trams, però en el seu origen separaven la plaça Viladomat del passeig de la Indústria. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1920 | 08022 | Berga | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43233-foto-08022-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43233-foto-08022-41-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart | 105|116|98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||
| 43232 | Antiga Casa de Correus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-correus | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 122-123. | XX | Caldria dur a terme una restauració i una neteja de la façana. | Es tracta d'un edifici format pels baixos, dues plantes i golfes. Les influències modernistes es fan ben paleses en les línies corbes de la façana, en els materials constructius i, molt especialment, en la profussió dels elements decoratius emprats (bàsicament esgrafiats, reixes de ferro i vidrieres). | 08022-40 | Nucli urbà | Tradicionalment s'ha atribuït aquesta obra a l'arquitecte Alexandre Soler i March, si bé aquesta atribució no és del tot segura. L'any 1931, el seu propietari, Joan Ramon Selgas, encarregà la reforma de l'habitatge a Josep Marfà, el qual va respectar força l'estil original de la casa. En aquestes obres, s'alçà un pis l'edifici, construïnt una tribuna que es manté malgrat no ajustar-se a les ordenances municipals de l'època. Durant uns anys, als baixos de l'edifici s'hi ubicà el servei de correus. Actualment hi ha una botiga. | 42.0995200,1.8421000 | 404254 | 4661475 | 1931 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Alexandre Soler i March - Josep Marfà | Malgrat la restauració efectuada el 1931, la casa conserva un estil unitari, amb una total simetria respecte l'eix central. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||
| 43320 | Cal Tonillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonillo | XX | El conjunt és força brut i el primer pis denota estat d'abandonament i deixadesa. | Es tracta d'un edifici fet amb obra vista que consta de planta baixa, dos pisos superiors i un llanternó al capdemunt. De la façana destaquen els guardapols de les obertures, els motius ceràmics i els ferros forjats de les balconades. La planta baixa té un sòcol de pedra sobresortint, la façana és de pedra i l'obra vista només emmarca les obertures. L'edifici presenta un pati adosat, la paret del qual és en part d'obra vista; té la porta, les baranes i els elements decoratius de damunt dels pilars fets amb ferro forjat. | 08022-129 | Nucli urbà | No es disposa de dades sobre aquesta construcció, si bé per la data i l'estil (rajoles, ferros, etc.) podria ser obra d'Emili Porta i Galobart o d'algun altre dels arquitectes coetanis esmentats en altres fitxes. | 42.1003700,1.8433900 | 404362 | 4661568 | 1912 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat no tenir entrada pel carrer del Roser i si per la carretera de Sant Fruitós, l'adreça oficial consta al carrer del Roser. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||
| 43292 | Edifici central de l'antiga Caserna Militar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-central-de-lantiga-caserna-militar | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 38. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 124. J. P.: 'Joaquim Ventalló i l'Escola de Muntanya de Berga', El Vilatà, 108, setembre-octubre 1993, pàgs. 19-21. REDACCIÓ: 'La caserna militar passa a la història', El Vilatà, 102, desmbre 1992, pàg. 3. | XX | Actualment en obres. | Es tracta d'un edifici de caràcter noucentista. La utilització projectada del maó vist, pròpia de l'escola holandesa, no es va arribar a portar a terme, ja que totes les façanes són cobertes d'esgrafiats amb motius florals i geomètrics. És un edifici de planta baixa més tres pisos amb planta rectangular. L'edifici és cobert a quatre vessants, amb teula aràbiga i coronat per uns pinacles de pedra als vèrtexs. Entre el tercer pis i la coberta hi ha un fris amb decoració i medallons. A la part central i superior hi ha una balustrada de pedra amb dos pinacles als extrems, semblants als de la teulada. L'entrada sobresurt clarament de la resta de l'edifici per la seva espectacularitat. La resta de construccions de l'antiga caserna no presenta la mateixa complexitat arquitectònica que l'edifici central, però també hi podem observar alguns elements interessants. | 08022-100 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Josep Goday i Casals, alumne de Puig i Cadafalch. Es construí el 1932 i l'any següent s'inaugurà com a Colònia Escolar permanent de l'Ajuntament de Barcelona. L'arquitecte Josep Goday ja havia projectat importants grups escolars de la ciutat de Barcelona (Baixers, Lluís Vives, Milà i Fontanals, Lluïsa Cara, etc.). Quan va dissenyar l'edifici de Berga era arquitecte municipal de Barcelona. El 1939 l'Exèrcit de terra ocupà les dependències i espais de la colònia escolar i la convertí en caserna militar fins a la seva clausura el 1992. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1932 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Goday i Casals (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||
| 43235 | Panteó de la Família Bassachs o Panteó dels Berguedans Il·lustres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-bassachs-o-panteo-dels-berguedans-illustres | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. ROSSINYOL i LOCUVICHE, Josep M.: 'Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?', L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. | XX | És una construcció aïllada, de pedra, de planta circular (utilitzant l'estructura clàssica romana) amb soterrani. Una cúpula cobreix tota la planta i aquesta és coronada per una creu al vèrtex. Els elements decoratius són propiament còpia d'elements romànics (arcs de mig punt, capitells, columnes, etc.) i així, la porta del panteó ja reprodueix l'esquema típic d'una portalada romànica; amb arcs de mig punt en degradació recolzats en capitells (decorats amb bestiari medieval) que s'assenten sobre fines columnes i bases decorades. Dues arquivoltes són decorades amb temes de l'Antic Testament i els signes del zodiac. A les dovelles centrals hi ha representat Déu beneïnt el Sol i la Lluna. La porta, de vidre amb ferro forjat, té també decoracions geomètriques que imiten les portes romàniques. A l'arc hi ha esculpit, en relleu, el nom de la família Bassachs. Tota la portada és coronada per 18 pinacles de pedra. La resta del panteó està decorat amb arcs cecs (típics del primer romànic català) i figures de l'Antic Testament. L'interior s'il·lumina amb 4 obertures coronades per arcs de mig punt sostinguts per petites columnetes de marbre. A la part posterior de la construcció hi ha la finestra coronella amb 3 arcs i les representacions, dins d'uns escuts, dels 4 elements (aigua, terra, aire i foc). També cal destacar les figures dels 4 Evangelistes fets amb ferro forjat que decoren la part superior de la porta. | 08022-43 | Nucli urbà | El panteó fou encarregat per Salvador Fuster i Teixidor per tal que en ell hi repossessin els membres de la família Bassachs. Als anys 1990, l'Ajuntament de Berga el va habilitar com a Panteó dels Berguedans Il·lustres, i en ell hi repossen les despulles dels berguedans així considerats. | 42.1038400,1.8585100 | 405618 | 4661936 | 1925 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||
| 43252 | Antic edifici de la Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-edifici-de-la-caixa-de-pensions | XX | La façana està força deixada. | Es tracta d'un edifici de planta baixa més tres plantes superiors i unes àmplies golfes. L'edifici fa cantonera amb la ronda Queralt i la plaça de les Fonts i presenta múltiples angles per adaptar-se a la morfologia dels carrers. Mostra alguns elements decoratius destacables com les volutes que aguanten les balconades (obertures majoritaries a totes les plantes) i les columnes amb capitells que aguanten una finestra a la planta baixa. | 08022-60 | Nucli urbà | No es tenen dades històriques sobre l'edifici, però podria correspondre a una construcció dels anys 1930. | 42.1018000,1.8442900 | 404439 | 4661725 | c. 1930 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Es desconeix | L'obertura d'un establiment a la planta baixa a mitjan anys 1980 va fer desaparèixer unes grans columnes amb capitell, que eren un dels elements més representatius de l'edifici. Aquest es troba actualment en fase de restauració. | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||
| 43258 | Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutjat-de-primera-instancia-i-instruccio-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. NOGUERA, Josep; PEDRALS, Xavier: 'Imatges del Berguedà al segle XX. Evolució i transformació de la comarca', L'Erol, 69, estiu 2001, pàg. 33. | XX | Es tracta d'un edifici de tendència historicista, envoltat en el seu conjunt per una tanca perimetral d'uns 2 m d'alçada, feta de pedra i ferro forjat. La planta baixa és dedicada a les dependències i oficines judicials i del registre civil. La primera planta, en canvi, es destinada a vivenda. A banda i banda de l'edifici central s'alcen dos cossos més en forma de torre, amb uns finestrals acabats en arcs de mig punt. És interessant la porta principal, flanquejada per dues columnes que sostenen una balconada amb balustrada, i els finestrals de la planta baixa, també acabats en arc de mig punt a la façana de migdia. L'interior és decorat en algunes parts amb fusta i ceràmica vidriada. | 08022-66 | Nucli urbà | S'inaugurà el 19 d'abril de 1928. Fou construït a proposta del jutje Àngel León, amb un pressupost de 75.000 pts. El projecte és obra de l'arquitecte Emili Porta. L'industrial Andreu Bartrina i Edificios y Construcciones, que van portar a terme l'obra, van cedir-ne els terrenys. Olano, Palà, Piquer, Fuster i Rosal en van pagar els equipaments i els mobles. | 42.0994000,1.8433400 | 404357 | 4661460 | 1928 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-2.jpg | Legal i física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||
| 43297 | Edifici de l'Ajuntament de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lajuntament-de-berga | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40-41. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 122.</p> | XX | <p>Es tracta d'un edifici que es construí tenint en compte el reduït i complex espai que havia d'ocupar. Es troba situat en una de les cantonades de la plaça de Sant Pere. És una construcció de planta baixa i tres pisos en alçat, a part d'uns importants subterranis també dividits en dos pisos. La façana vol donar l'aire d'un edifici monumental, realçant l'eix central en tots els seus nivells. A la planta baixa hi ha quatre columnes amb capitells dòrics que sostenen una emblemàtica balconada de punt rodó. L'accés a les sales i dependències des de l'exterior s'efectua per tres portes amb arc de mig punt. A la façana, els arrebossats imiten pedra al segon i al tercer pis. Les obertures dels pisos superiors són emmarcades per ornamentacions en relleu, especialment trencaigües i medallons a les finestres del segon pis. La tercera planta és acabada amb obra vista, però destaca al centre l'escut de la ciutat, amb la data de 1930. L'ús de diferents solucions arquitectòniques deixa clara la diferència entre pisos. La façana és rematada per un llanternó cobert per una teulada piramidal i quatre pinacles.</p> | 08022-105 | Nucli urbà | <p>L'edifici fou projectat, sobre un d'anterior, per Emili Porta i Galobart el 1929, encara que no s'acabà de construir fins a finals de 1930. Els interiors han estat reiteradament reformats i la façana fou netejada i restaurada arran de la remodelació de la plaça a començament dels anys 1990.</p> | 42.1042942,1.8459553 | 404581 | 4662000 | 1930 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIL | 2024-11-29 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||
| 43205 | Jaciment de la Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-del-ros | ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA FONT DEL ROS: 'Els primers pobladors del Berguedà visqueren a la Font del Ros', El Vilatà, 84, novembre 1990, pàg. 21. MORA, Rafael: 'La comunitat epipaleolítica de la Font del Ros. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 26-27. PARDINILLA, Jordi: 'Descobertes restes de fa 10.000 anys. Jaciment arqueològic de la Font del Ros', El Vilatà, 73, novembre 1989, pàgs. 14-15. TERRADAS i BATLLE, Xavier: Las estrategias de gestión de los recursos líticos del Prepirineo catalan en el IX milenio BP: el assentamiento prehistórico dela Font del Ros (Berga, Barcelona), Bellaterra, 1995, pàssim. | No es conserva. | Els sondejos efectuats en successives excavacions d'urgència van permetre identificar un conjunt d'indústries de sílex i quars d'origen local, així com restes òssies de 'cerbus elaphus' i 'equus sp.'. No s'hi ha identificat l'existència de cap fogar, però si restes de carbons, cendres i òssos cremats que n'indiquen la seva existència. Es fa evident, però, una extensa ocupació humana dels darrers caçadors-recol·lectors de Catalunya. La comunitat de la Font del Ros vivia de la caça, la pesca i la recol·lecció, però no es coneix res sobre la seva organització social, l'hàbitat i les formes de vida. Tot fa pensar que es tracta d'un establiment a l'aire lliure de caràcter estacional, d'estiu o de tardor, per controlar el moviment de ramats naturals que cercaven cursos d'aigua, com el mateix Llobregat. L'extensió del jaciment és important, per la qual cosa la comunitat devia ser formada per un bon nombre d'individus. | 08022-13 | Nucli urbà | El jaciment fou descobert l'estiu de 1988 per Josep Carreras, del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. L'excavació fou efectuada per una vintena d'arqueòlegs i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Rafael Mora. Hi participà també la catedràtica dels EUA Paula Villa. L'excavació, tot i ser considerada d'urgència, es perllongà fins a 1991. | 42.0969400,1.8452100 | 404508 | 4661185 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Després de les excavacions d'urgència, s'han edificat diversos blocs de pisos damunt del jaciment. La major part d'estudis i memòries sobre l'estació resten encara inèdites al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 43209 | Cabana i sepulcre de cal Galta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-i-sepulcre-de-cal-galta | CASTANY, Josep: 'El sepulcre de cal Galta. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàg. 84. | Format per un pis (fons de cabana) circular d'1'70 metres de diàmetre amb restes de carbons i algunes ceràmiques, sense que s'observessin estructures indicatives del tipus de construcció. A sota i a una profunditat de 0'80 metres hi aparegué un enterrament individual, inclòs dintre de les terres argiloses, sense lloses ni senyals exteriors d'identificació. Les ceràmiques del fons de cabana són les mateixes que acompanyen l'esquelet, fet que evidencia la seva sincronia. | 08022-17 | Antic municipi de la Valldan | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga va poder recuperar parcialment aquest jaciment de la seva destrucció l'any 1977, quan va ser afectat per un rebaixament de terres amb màquines excavadores. | 42.0861100,1.8466100 | 404607 | 4659981 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Aquest enterrament fou recollit sencer i sense excavar dintre de les argiles que el contenien i es diposità al Museu Municipal de Berga. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43206 | Cova de can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-mauri | BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. | La cova és una cavitat de planta triangular i de forma cònica, de 28 metres d'amplada, 7'5 metres d'alçada a l'entrada i uns 39 metres de llarg. La seva forma es deu a una falla de la roca, erosionada posteriorment per les aigües. La gran humitat, la situació d'esquena al sol i la mala sortida de fums la fan poc apta per habitar-hi. Les excavacions efectuades demostren la impossibilitat d'establir-hi una estratigrafia clara, ja que la cova ha estat molt malmesa per buscadors furtius i els materials han quedat totalment barrejats. A més la sedimentació és molt feble i no depassa els 0'50 metres. La funció de la cova fou bàsicament sepulcral, encara que no pot excloure's alguna ocupació esporàdica, per aquest motiu es fa difícil distingir si els objectes i ceràmiques localitzats formen part d'aixovars o procedeixen de l'habitació directa de la cova. | 08022-14 | Muntanya de la Figuerassa | La cova va ser excavada en dues campanyes diferents. La primera s'efectuà el 1921 per part de Joan Serra Vilaró; la segona va tenir lloc el 1962 a càrrec del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. | 42.1186100,1.8327100 | 403507 | 4663605 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43206-foto-08022-14-1.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. | 78|79 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43210 | Abrics de Roca Roja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abrics-de-roca-roja | CASTANY, Josep: 'Abrics de Roca Roja. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàgs. 95 i 99. | Són dos llargs abrics naturals enlairats i quasi penjats que formen una estreta cornisa amb orientació cap al sud, amb raconades que han permès l'acumulació de sediments arqueològics fèrtils. La gran paret tectònica que l'arrecera presenta diverses fases de litogènesi que evidencien antics regalims d'aigua. No s'ha pogut determinar una estratigrafia clara, que li pogués donar un cert rigor científic. Una de les cales efectuades a l'abric de Roca Roja II oferí uns nivells molt remenats i no massa lògics, amb ceràmiques ibèriques, romanes, algun fragment d'urna del Bronze final i altres fragments ceràmics amb decoració incisa del Bronze mitjà. A una profunditat d'entre 70 i 100 centímetres va aparèixer un fogar amb un conjunt arqueològic homogeni ben associable a un moment concret del Neolític final, pertanyent a un nucli d'hàbitat. | 08022-18 | Muntanya de la Figuerassa | El jaciment fou objecte d'excavacions arqueològiques durant el 1962 per Grup de Prehistòria i Arqueologia de Museu Municipal de Berga. | 42.1175000,1.8327100 | 403505 | 4663482 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43210-foto-08022-18-3.jpg | Inexistent | Neolític|Antic|Romà|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|80|83|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43212 | Canal dels Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-dels-avellaners | CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'L'estratigrafia arqueològica de la Canal dels Avellaners (Berga)', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 221-229. CARRERAS i BALAGUER, Josep: 'La Canal dels Avellaners' i SÁNCHEZ, Eduard: 'Canal dels Avellaners. Estrat III. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga 1990, pàgs. 29-76 i 208-210 resp. | És una esquerda oberta entre roques calcàries amb fortes erosions posteriors, on s'han pogut acumular gran quantitat de materials arqueològics, fruït de la continuïtat de l'hàbitat. La seva privilegiada situació física va fer que fós utilitzada com a habitacle per moltes cultures durant llargs períodes de temps. L'acumulació de materials d'origen geològic i antròpic formà un gruix màxim de 5'20 metres i donà lloc a la formació d'una important estratigrafia. S'hi poden distingir 16 estrats, 12 amb restes deixades per l'home i 4 completament estèrils. Fora de l'escletxa s'acumularen gran quantitat de restes, en un terraplè, especialment ceràmica. Pròpiament dins de la canal, també hi varen aparèixer, a part dels fragments ceràmics i lítics, altres objectes i restes antropològiques. | 08022-20 | Muntanya de Queralt | El jaciment fou excavat pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga (Josep Carreras, Florenci Tresserres i Modest Buchaca al capdavant) de l'any 1962 al 1969, encara que durant els anys 1965, 1967 i 1968 no s'hi excavà. | 42.1058300,1.8232700 | 402707 | 4662196 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43212-foto-08022-20-3.jpg | Inexistent | Neolític|Medieval|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els materials extrets es conserven al Museu Municipal de Berga. | 78|85|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43208 | Balma dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos | CASTANY, Josep: 'Balma dels Ossos. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 140-144. | Es tracta d'una balma oberta en una mola terciària. Medeix 22 metres de llarg. Està orientada al sudoest i la seva planta té forma d'arc rebaixat amb una profunditat màxima de 4 metres al centre. El sòl és força horitzontal, excepte a la banda meridional, on es localitzaren els enterraments. Aquests eren disposats en una raconada i dintre d'una cambra funerària rectangular de 2 x 3 metres, reforçada per la part interna i en contacte amb la paret de la balma, amb una llosa rectangular col·locada verticalment. Aquesta fossa proporcionà un nivell arqueològic fèrtil amb una potència de 0'60 metres. Tant els òssos com els aixovars funeraris es troben en força desordre a causa d'anteriors profanacions. Van aparèixer alguns aixovars de ceràmiques i sílexs, uns setze cranis adults i els òssos de les seves extremitats, una plaqueta d'esquist verda, una dena de collar d'or i un crani de nen. | 08022-16 | Serra de Casa en Ponç | El jaciment fou excavat per Alberto del Castillo amb la col·laboració de Manuel Riu, Modest Buchaca i Josep Carreras, l'any 1960. Dos anys més tard del Castillo publicà la memòria de l'excavació al VII Congreso Nacional de Arqueologia. | 42.0983400,1.8777200 | 407198 | 4661304 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Els materials extrets es troben al Museu Municipal de Berga. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43211 | Jaciment de la Feixa d'en Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-feixa-den-palau | CASTANY, Josep: 'La feixa d'en Palau. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàg. 155. | No es conserva com a jaciment. | Es tracta d'un fons de cabana sense estructures complementàries, amb un nivell de carbons i cendres, d'entre les quals se'n recolliren algunes ceràmiques; la seva tipologia i la decoració incisa han permès de delimitar la cronologia del jaciment. | 08022-19 | Nucli urbà | El jaciment es descobrí a mitjan anys 1980 en un rebaixament de terres que es realitzà al carrer Cercs. S'hi portà a terme una excavació d'urgència. | 42.1033300,1.8474300 | 404701 | 4661892 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43211-foto-08022-19-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | El jaciment es troba actualment desaparegut. El materials es conserven al Museu Municipal de Berga. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 43213 | Sepulcre del Mercadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-del-mercadal | CASTANY, Josep: 'Sepulcre del Mercadal. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 127. | Es tracta d'un sepulcre megalític format per grans lloses. S'hi van localitzar algunes restes antropològiques molt fragmentades. | 08022-21 | Muntanya de la Figuerassa | No s'hi ha realitzat fins ara una excavació arqueològica exhaustiva i rigorosa. L'any 1977 el Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga solament va poder prendre les mides de les lloses més grans i recuperar algunes restes antropològiques. | 42.1069500,1.8457300 | 404566 | 4662295 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43213-foto-08022-21-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Resta inclòs en un marge de pedra de contenció, cosa que li ha fet perdre la fesomia original. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43308 | Jaciment de la Serra de Noet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-noet | IaC - IdC | Es tracta d'un jaciment d'època ibero-romana on es descobriren els basament, el paviment i restes de les parets d'una estructura arquitectònica destinada, segurament, a casa-habitació. L'estructura es troba situada al vessant nord de la Serra de Noet, just al costat del talús del túnel de la variant de La Valldan. | 08022-117 | Antic municipi de la Valldan | El jaciment de la Serra de Noet fou descobert i excavat entre els anys 1999 i 2000 degut a la construcció de la variant de la Valldan que deixà les restes a la vista. L'excavació fou, malauradament, una excavació d'urgència, ja que calia enllestir la variant i el talús de la carretera. Les restes arqueològiques descobertes foren croquitzades i restaren al mateix lloc on havien estat trobades. | 42.1016100,1.8438800 | 404405 | 4661705 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La seva recent descobertai excavació (1999-2000) fa que no es disposi encara de material suficient per extreure'n conclusions definitives. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43199 | Poblat de can Maurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-can-mauri | BUCHACA, Modest; CARRERAS, Josep; TRESSERRES, Florenci: Cova de can Mauri. Berga. Excavació efectuada pel Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu de Berga, Berga, 1964, pàssim. CASTANY, Josep: 'La cova de can Mauri. Berga' SÁNCHEZ, Eduard: 'Un jaciment que cal revisar: can Mauri. Berga', a El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 94-95, 147-151 i 219-221. XANDRI i SOLÉ, Joanna: 'El Museu Diocesà i Comarcal de Solsona (3)', L'Erol, 19, primavera 1987, pàgs. 47-48. | A prop de la Cova de can Mauri, al solell i a un nivell més elevat, s'hi van trobar murs corresponents a nuclis d'`hàbitat, restes antropològiques, fragments ceràmics i altres objectes lítics, metàl·lics i òssis, però d'una cronologia força posterior respecte de les restes de l'interior de la cova. | 08022-7 | Muntanya de la Figuerassa | Aquest poblat fou excavat el 1952 per Alberto del Castillo i Manuel Riu, que el 1961 publicaren la memòria al VII Congreso Nacional de Arqueologia. | 42.1175000,1.8316100 | 403414 | 4663483 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43199-foto-08022-7-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Els materials extrets es troben actualment al Museu Municipal de Berga i al Museu Diocesà de Solsona. Els treballs i les memòries d'excavació deixen palès que caldria revisar novament aquest jaciment. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43202 | Gala de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gala-de-queralt | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. | XIV | La Gala de Queralt ve a ser la festa major del santuari i, juntament amb el Dijous de Corpus, és una de les dues festes locals de la ciutat de Berga. Malgrat que el dia central és el 8 de setembre, dia que l'Església celebra i commemora la Nativitat de la Mare de Déu, els actes comencen el 31 d'agost amb l'inici de la Novena. El 8 de setembre, molta gent puja a peu des de Berga fins al santuari. Allí es celebra una missa i també hi ha una audició de sardanes que clou els actes festius. La nit anterior, el dia 7, té lloc la Vetlla de la Mare de Déu, amb una missa i la posterior acampada a l'exterior del Santuari. | 08022-10 | Muntanya de Queralt | La referència més antiga de què disposem ens fa remuntar aquesta celebració a l'any 1667, si bé la documentació conservada la considera una solemnitat immemorial, iniciada probablement en els temps en que l'antiga vila de Berga va començar a administrar el santuari. La festa és organitzada, costejada i presidida pels Capitans, dues parelles casades, quatre solters i el capellà custodi del santuari (fins el 1963 era un dels capellans de la comunitat de preveres de Santa Eulàlia). Aquests capitans es renoven anualment. | 42.1069700,1.8275200 | 403060 | 4662318 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43202-foto-08022-10-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La importància de la Gala de Queralt, derivada de la gran devoció que molts berguedans tenen per la Mare de Déu, és tanta que el seu dia és festiu i en canvi no ho és el dia de la Festa Major de Berga, el 10 de desembre, diada de Santa Eulàlia, patrona de la ciutat. | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 43203 | Pou de glaç de la font del Querot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-font-del-querot | COROMINAS, Ramon; COROMINAS, Jaume: 'Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà', L'Erol, 24, estiu 1988, pàgs. 26-27. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44. | Una neteja acurada als seus entorns podria ajudar a millorar el seu aspecte. | Es tracta d'un pou vertical, cobert per una cúpula. Amb una obertura lateral de càrrega i descàrrega, situada per sota de la volta i orientada al cantó bac (servia de cambra d'aire fred). És possible que també comptés amb desguassos a la part inferior. Un gruix considerable de terra cobreix la cúpula del pou. La factura de les seves parets i de la cúpula és força matusera. S'hi accedeix per una estreta obertura en forma de passadís i un xic de pendent que travessa tot el gruix de la base de la cúpula (3,5 metres aproximadament.). La cúpula és cònica, realitzada amb pedra i morter. A la cúspide, a manera de clau de volta, hi ha un forat quadrat tapat amb una llosa d'utilitat desconeguda. S'hi emmagatzemava indiferentment glaç o neu. | 08022-11 | Muntanya de Queralt | El seu arrendament pot documentar-se des del segle XVII als llibres de clavariat de la vila de Berga. Documents de 1724 i 1742-1748 ens donen a conèixer la normativa establerta respectivament sobre les condicions d'arrendament i la venda. L'arrendament es feia per un any i es saldava en dues pagues. L'arrendador havia de proveir de neu o de glaç la vila de Berga i s'havia de vendre a la menuda. També s'havia de proveir al Santuari de Queralt. Cap a finals del segle XIX no devia ser massa rentable i es deixà d'arrendar. | 42.1112200,1.8270400 | 403027 | 4662791 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43203-foto-08022-11-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43207 | Forns de ceràmica de Casa en Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-ceramica-de-casa-en-ponc | BOLÒS i MASCLANS, Jordi; RIU DE MARTÍN, M. Carme: 'Forns de ceràmica de Casa en Ponç', Catalunya Romànica, vol. XII: el Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 129-130. DESEURAS, Josep: 'Casa en Ponç, primera excavació del Dr. Riu al Berguedà', L'Erol, 61, estiu 1999, pàgs. 39-43. PADILLA LAPUENTE, J. I.: 'Contribución al estudio de las cerámicas grises catalanas de época medieval: el taller, los hornos y la producción de Casampons', Acta mediaevalia, annex 2, 1984, pàgs. 99 i segs. RIU, Carme: 'Els forns de ceràmica de Casa en Pons', L'Erol, 8, març de 1984, pàgs. 40-41. RIU i RIU, Manuel: L'arqueologia medieval a Catalunya, Barcelona, 1989, pàgs. 110-115. | XII-XIII | No es conserva. | Es tracta de cinc petits forns de ceràmica i el seu taller adjunt. Tot i la poca entitat del jaciment es dedueix que la seva producció fou molt important i s'exportà a gran part de Catalunya, especialment al llarg de la conca del Llobregat. Les parets i les voltes de les cambres de cuita no es van poder reconstruir durant l'excavació. Les mides aproximades de la cambra de foc eren d'1'60 metres de longitud, d'1 metre d'amplada i de 0'75 metres d'alçada. Els forns destinats a la cuita de ceràmica, d'ús comú, eren situats prop del camí que portava a la casa i ocupaven una longitud de 73 x 4 m. Eren separats per una distància de 5 a 7 metres i la seva boca es situava a 20 centímetres del camí. Tots presenten una planta ovalada. El forn III presentava algunes singularitats respecte dels altres. Se'n van extreure més de 9.000 fragments ceràmics. | 08022-15 | Nucli urbà | El jaciment, descobert el 1956 en una finca de l'advocat Joan Traserra, va ser excavat entre 1958 i 1959, sota la direcció d'Alberto del Castillo, per Antoni Arribas, Glòria Trias i Manuel Riu. El 1971 el lloc -on encara quedaven forns per excavar i estudiar- fou rebaixat per tal de construir-hi edificis. | 42.1025000,1.8582700 | 405596 | 4661787 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43207-foto-08022-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43207-foto-08022-15-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els fragments ceràmics extrets es conserven al Museu d'Arqueologia de Barcelona i un parell d'olletes reconstruïdes al Museu Municipal de Berga. Actualment el jaciment resta desaparegut, car sobre seu s'hi construïren vivendes de protecció oficial el 1971. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||
| 43221 | Castell de Sant Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-sant-ferran | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 30-32. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 48-49. CASELLAS, Isabel; ROSINYOL, Josep M.; SANTANDREU, M. Dolors: Castells medievals del Berguedà (1), Berga, 1998, pàgs. 26-29. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 80-84. PEÑARANDA, Francesc: 'Restauració del castell de Sant Ferran', El Vilatà, 82, agost-setembre 1990, pàg. 11. ROTA, Montserrat: 'El castell de Sant Ferran', El Vilatà, 64, juliol 1988, s/p. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els castells del Berguedà en un document de 1309', Revista del Centre d'Estudis del Berguedà, 1, 1982, pàgs. 101-108. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Castell de Berga', dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 122-125. SERRA, Rosa: 'La ciutat al segle XIX i als primers anys del segle XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 99-111.</p> | XI | <p>Fins als anys 1940 encara eren visibles les principals estructures i edificacions del castell. Malauradament, les remodelacions efectuades posteriorment van esborrar la major part dels vestigis més antics. Actualment només podem constatar que es troba sobre un turó allargassat, vorejat al nord per la riera de Metge; a migdia, s'hi esglaonen les cases de la Berga antiga. Les fotografies de començament de segle deixen entreveure uns sòlids murs amb merlets i altres construccions, avui difícils de datar a causa del gran nombre de modificacions i ampliacions que ha patit al llarg de la seva història. Hom creu que del castell originàriament bastit per Pere de Berga només en resten uns fragments de mur (d'uns 9 metres de llarg, per 2 metres d'alt i 0'5 metres d'ample) en un turó proper al castell actual i on en època carlina s'hi edificà una fortificació accessòria. Aquests murs són formats per carreus molt irregulars i altres de més ben treballats a les cantoneres.</p> | 08022-29 | Nucli urbà | <p>Hom ja documenta el castell al segle XI, a mans dels comtes de Cerdanya. Al segle XII es cedí a Hug de Peguera i, posteriorment, aquest el va vendre a Pere de Berga. Als segles XII i XIII començaren les ampliacions, que continuaren durant els segles posteriors. És també als segles XIV i XV quan es construïren les muralles de Berga, que conectaven directament amb el castell. La situació estratègica que ocupa dins de la ciutat, de la comarca i com a punt de pas obligat cap als Pirineus el convertí en escenari de molts conflictes entre els segles XVI-XVIII, cosa que provocà diferents i successives destruccions i remodelacions. La Guerra del Francès el deixà molt enrunat. Amb les Guerres Carlines es constituí com a una forta plaça militar i fou totalment reconstruït. Immenses construccions canviaren totalment la seva fesomia: noves torres, muralles, fortificacions annexes, etc. Després de la darrera Guerra Carlina s'abandonà fins que el 1928 fou subhastat públicament i acabà en mans de particulars. Durant els anys posteriors a 1940 es volgué convertir, amb molt poca fortuna, en un nucli residencial i hoteler, cosa que desvirtuà el seu aspecte. El 1988 passà a mans del Consell Comarcal del Berguedà, que féu els possibles per recuperar-lo i dignificar-lo com a edifici.</p> | 42.1062400,1.8458300 | 404573 | 4662217 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43221-foto-08022-29-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Al Museu Municipal de Berga hi ha una col·lecció molt important de plànols i maquetes dels edificis projectats al llarg del segle XIX. | 85 | 46 | 1.2 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||
| 43231 | Festa Major de Santa Eulàlia de Mèrida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-santa-eulalia-de-merida | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 175. | Els actes poden variar segons els anys: concerts, exposicions, sardanes, etc. Hi ha tres actes, però, que són fixes: l'ofici del diumenge a migdia en honor de la santa patrona; el lliurament del Premi a la Virtut (a l'Ajuntament després d'ofici); i el lliurament del Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular (el dissabte al vespre al Teatre Municipal). | 08022-39 | Nucli urbà | En no haver estat mai una festa de gran importància, la història de la Festa Major de Berga és difícil de conèixer i de documentar. Sabem que l'any 1267 la parròquia de Berga ja estava advocada a Santa Eulàlia; potser des de mitjans del segle XII, ja que abans sembla ser que la patrona de la vila de Berga era l'Assumpció. Malgrat tot, Santa Eulàlia fou declarada oficialment patrona de Berga el 21 de maig del 1659, després de la reforma que feu el Papa de les festes de precepte. La festa de Santa Eulàlia com a Festa Major s'ha anat documentant, amb més o menys alts i baixos, al llarg de la història. Amb l'arribada dels primers ajuntaments democràtics, la festa es va intentar revitalitzar, i per aquest motiu, el 1980 s'instituí el Premi Ciutat de Berga a la Cultura Popular, premi que reconeix anualment la tasca d'alguna persona en aquest camp. Als darrers anys s'organitza, entorn de la diada de Santa Eulàlia, una setmana cultural. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43231-foto-08022-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43231-foto-08022-39-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Curiosament, els actes tenen lloc en cap de setmana perquè per la Festa Major, a Berga no és festa. Les dues festes locals són el Dijous de Corpus i el 8 de setembre, Gala de Queralt. Només si el 8 de setembre cau en diumenge, per la Festa Major és festa. | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43240 | Castell Berguedà o Castell de Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-bergueda-o-castell-de-madrona | <p>CATALÀ i ROCA, Pere: Els Castells Catalans, volum V, Barcelona, 1976, pàgs. 966-970. CASELLAS, I.; ROSSINYOL, J.M.; SANTANDREU, D.: Castells medievals del Berguedà (2), Berga, 1999, pàgs. 14-17. RIU i RIU, Manuel: 'El misteriós Castellberguedà i els vescomtes de Berguedà', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 16-18. BELLÉS, Xavier: 'El castell de Madrona', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991, pàgs. 20-23. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176.</p> | XI-XII | <p>Les restes del Castell Berguedà o Castell de Madrona es troben dalt del tossal anomenat Castellberguedà. Actualment, aquestes restes es limiten a acumulacions pètries que podrien ser restes dels murs de les torres segons les hipòtesis més lògiques i creïbles. El topònim del tossal, Castellberguedà, reforçaria aquesta idea.</p> | 08022-48 | Muntanya de Queralt | <p>Hom ha identificat les restes conservades damunt del Castellberguedà amb un dels cinc castells que esmenta el testament del trobador Guillem de Berguedà, concretament amb el Castell de Madrona. Aquesta identificació ha vingut donada per la proximitat amb l'església romànica de Sant Pere de Madrona. Per tenir-ne una total seguretat i poder situar definitivament les restes als segles XI i XII, caldria fer-hi una prospecció arqueològica rigorosa. Hom també ha cregut veure restes del castell al mateix Santuari de Queralt. El cert és que la situació de l'indret és molt estratègica i no resulta il·lògic suposar que si hom va construir el Santuari al segle XIV aprofités les restes, parets i pedres, d'una construcció anterior. L'escassa superfície del tossal ha portat a creure que potser el castell s'aixecava a l'indret de l'actual Santuari i que al cim hi podia haver existit una torre de guaita, les restes de la qual serien les que es conserven.</p> | 42.1066700,1.8218800 | 402593 | 4662291 | 08022 | Berga | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43240-foto-08022-48-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-13 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Durant les Guerres Carlines es bastiren fortificacions carlines damunt les restes que pressumptament corresponen al Castell Berguedà, la qual cosa les malmeté encara més, puix hom afirma que aquestes fortificacions s'el·laboraren amb les restes dels murs conservats. Malgrat tot, seria imprescindible que s'hi portés a terme algun tipus d'excavació que permetés de conèixer més aquestes restes. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||
| 43244 | Llegenda de la troballa de la Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-queralt | HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. CAMÓS, Narcís: Jardín de Maria, Barcelona, 1657. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIV | La llegenda que ens conta la troballa de la Mare de Déu de Queralt és la següent: els ramats i les vacades de Vilaformiu solien anar a pasturar a les solanes de Camp Maurí i vessants de Queralt. Un bon dia, el pastor veié amb estranyesa com un dels bous, escapant-se de la vacada, s'enfilava costes amunt d'una manera estranya. Quan el va atrapar, a meitat de la cinglera de Castellberguedà, el va trobar agenollat davant una petita imatge de la Mare de Déu amagada en un esquei. El pastor la va agafar, la va guardar dins la caputxa, va recollir la vacada i va retornar a la masia. Comentà la troballa a la família i, en desembolicar la caputxa no la va trobar. En no fer-li cas ningú, l'endemà, en tornar a fer pasturar el ramat, s'arribà a l'indret de la troballa i va tornar a topar amb la imatge. I per segon dia, la història es va repetir. Al tercer dia, la gent de Vilaformiu va decidir d'acompanyar el pastor i tornaren a trobar la imatge al mateix lloc que els dos dies precedents. Amb això van deduir que la Mare de Déu volia romandre en aquell indret, el mateix on li feren aixecar la capella, actualment Cova, de Santa Elena. | 08022-52 | No sabem quan nasqué aquesta llegenda però si que la imatge venerada actualment és una talla gòtica datable al segle XIV. Sabem també que el Pare Narcís Camós va publicar l'any 1657 que aquesta tradició ja l'havia recollit a Berga entre 1651 i 1653 i que aleshores ja es considerava una tradició secular, per la qual cosa és molt possible que la llegenda nasqués coetàniament a la creació de la imtage. Això significaria una total justificació. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43244-foto-08022-52-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Per la llegenda explicada, la Mare de Déu de Queralt és considerada com una de les anomenades Marededéus trobades. | 85 | 61 | 4.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 43264 | La Patum | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-patum | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. ARMENGOU i FELIU, Josep: Anotacions al llibre La Patum de Berga, Berga, 1971. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. FARRÀS, Jaume: 'Textos i comentaris sobre les Bullícies de Berga al segle XVII, segons actes i comptes municipals', Revista del Centre d'estudis Berguedans, 1, Berga, 1982, pàg. 69-77. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 230-239. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 57-58 i 173-174. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: Història dels Gegants de Berga, Berga, 1995. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. | XIV | La Patum, la festa gran de la ciutat de Berga, es celebra anualment els dies de Corpus. Malgrat tot, però, comprèn dos actes anteriors. El primer, el diumenge de l'Ascenció, després d'un ple municipal extraordinari, surt el Tabal anunciant la decisió del consistori de fer Patum. El segon, el diumenge de la Santíssima Trinitat, tenen lloc els 4 Fuets, una romanalla de temps pretèrits, una representació que té el seu origen en el fet de provar els fuets que havien d'utilitzar-se a les festes del Corpus. La festa comença pròpiament la vigília de Corpus amb una passada, al migdia, del Tabal i els 4 Gegants anunciant l'inici de les festes. Al vespre, el Tabal, les Maces (Diables), les Guites i els Gegants Vells en honor de les autoritats. Dijous, dia central de la festa, té lloc la Patum de lluïment al migdia i la Patum completa (amb Plens) al vespre. Divendres és el dia de la Patum infantil; dissabte al vespre té lloc una passada com la de dimecres al vespre però en honor als administradors, i diumenge es repeteixen els actes del dijous. La Patum és un drama sacro-històrico-popular derivat de les antigues representacions que concorrien a la Processó del Corpus. | 08022-72 | Nucli urbà | La Patum, anomenada Bulla fins a les darreries del segle XVIII, s'anà conformant a partir del segle XIV, quan els mateixos elements que concorrien a la Processó del Corpus i retien honors a l'Eucaristia començaren a reunir-se i dansar, abans i després de la Processó, retent honors a les autoritats civils. Com a festa viva que és, al llarg de més de 6 segles s'ha anat transformant i adaptant al moment històric, afegint comparses i modificant-se sense perdre el sentit original. Entre els seus canvis més destacats cal remarcar l'expulsió de l'interior del temple (segurament el 1723), el canvi de nom passant de Bulla a Patum (al tombant del segle XIX), la potenciació que rebé a finals del mateix segle XIX, i la suspensió definitiva de la Processó del Corpus (1970). Actualment, la Patum és una de les festes més importants de Catalunya i fou la primera (juntament amb la Processó i la Dansa de la Mort de Verges i les Passions d'Olesa i d'Esparraguera) en ser nomenada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya (1983). | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43264-foto-08022-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43264-foto-08022-72-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La Patum és una festa única dins els panorama festiu europeu i és la representació més completa conservada de les antigues processons del Corpus medieval.Actualment, s'està duent a terme el projecte de la Casa-Museu de La Patum o Centre d'Interpretació de La Patum. Aquest important equipament cultural no només ha de servir per preservar en les millors condicions possibles les comparses de La Patum i el patrimoni històric patumaire heretat de temps pretèrits, sinó que ha de servir per donar a conèixer a tothom aquesta celebració reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (2005). A la vegada, aquesta infrastructura ha de permetre a la celebració berguedana poder disposar dels espais, equipaments i condicions necessàries per al bon desenvolupament de la festa.L'abril de 2005 es van presentar els avantprojectes arquitectònic i museològic del Centre d'Interpretació de La Patum, avantprojectes redactats per l'equip de l'arquitecte Pere Riera de RGA arquitectes i pel museòleg Josep Mañá respectivament. A hores d'ara s'està treballant en la redacció dels dos projectes, uns projectes que preveuen fer un edifici que reprodueixi la plaça de Sant Pere, marc natural de la celebració, a escala real. Aquesta reproducció no serà exacta, sinó que voldrà donar al visitant la mateixa sensació de misteri i màgia que envolta la festa. | 85 | 2116 | 4.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 43277 | Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 52-54. | XVI | Però molt remodelat. | És un edifici que consta d'una planta baixa i quatre plantes superiors més golfes. La part posterior de l'edifici es disposa a la pendent provinent del carrer dels Àngels. La façana principal, situada a la plaça de la Ribera, ha estat remodelada recentment, però el conjunt de l'edifici sembla mantenir l'antiga estructura, típica dels casals moliners. El més característic de la casa és un antic carrer que hi passa paral·lelament i que permetia accedir al carrer dels Àngels (actualment resta tapiat). Funcionava amb un petit embassament situat a la part alta del local que alimentava un petit rodet que produïa una força de 12 cavalls. | 08022-85 | Nucli urbà | Sembla que pot correspondre a un molí esmentat ja el 1360. Al segle XVI apareix esmentat com a molí de la Vila o de la Ribera i és objecte de diverses transaccions. El 1644 fou venut per Climent Serres, paraïre de Bagà, al comú de Berga per 200 liures. El comú de Berga l'anà arrendant a diversos particulars fins a inicis del segle XX. Funcionà fins a 1956 com a molí, traïent profit de l'energia elèctrica que produïa. | 42.1039800,1.8459200 | 404577 | 4661966 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43277-foto-08022-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43277-foto-08022-85-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 43279 | Església i convent de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-sant-francesc | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàg. 200-203. SANTANDREU i SOLER, Maria Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 92-93. SERRA i VILARÓ, Joan: Baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona, 1950, pàgs. 200-2001. | XIII | Es mostra una clara distinció entre el convent i l'església. El convent, situat a ponent, manté la típica estructura quadrangular, amb unes alçades que oscil·len entre els 3 i els 5 pisos, amb múltiples obertures en forma de finestra. A l'interior hi queda situat el claustre, decorat amb vegetació i alguns elements arquitectònics. Actualment unes vidrieres separen els passadíssos del pati central. L'església, a llevant, fou bastida recentment. S'ha decorat amb motius neogòtics força senzills, visibles a la portalada, al rosetó central o a les finestres laterals, que contrasten amb el modern campanar que s'hi ha instal·lat. Destaquen els vitralls de tramuntana, on s'hi representen temes patumaires. | 08022-87 | Nucli urbà | Sembla ser que la primera fundació franciscana a Berga és anterior a 1245, però s'ignora si es correspon amb l'actual. El 1333 la Santa Seu n'autoritzà una nova fundació, en bona part amb mecenatge del rei Alfons el Benigne. L'església, en canvi, no apareix documentada fins al 1339. Originàriament, la seva orientació era inversa a l'actual. Als segles XVII i XVIII s'efectuaren notables modificacions, sobretot amb la construcció de capelles laterals al temple i l'ampliació del recinte conventual. Al segle XIX l'exclaustració obligà els franciscans a marxar de Berga fins el 1909. Durant la guerra civil de 1936-1939, església i convent patiren grans destrosses, que es van intentar pal·liar amb un seguit de reconstruccions des de després del conflicte bèl·lic fins a l'actualitat. A mitjan anys 1990 es va col·locar un rellotge a la torre del campanar i s'acabà de cobrir amb una teulada metàl·lica. | 42.1033400,1.8441200 | 404427 | 4661896 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43279-foto-08022-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43279-foto-08022-87-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 149,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc