Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
43200 | Monument a Ramon Vinyes i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-vinyes-i-cluet | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. JMS: 'El savi català', El Vilatà 24, juny 1983, pàg. 8. | XX | Es tracta d'un pedestal de marbre blanc, d'uns 120 centímetres d'alçada, culminat amb un bust de l'escriptor, d'uns 50 centímetres d'alt, fet amb el mateix material. Al davant s'hi troba una placa commemorativa de marbre negre, quadrada i d'uns 70 centímetres. | 08022-8 | Nucli urbà | La idea d'aquest monument va començar a gestar-se l'any 1982, coincidint amb els actes de celebració del Centenari del naixement de Ramon Vinyes. Finalment fou inaugurat al primer semestre del 1983. | 42.1002200,1.8445300 | 404456 | 4661550 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Francisco Sala | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
43203 | Pou de glaç de la font del Querot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-la-font-del-querot | COROMINAS, Ramon; COROMINAS, Jaume: 'Els pous de glaç de Berga, la Pobla i Bagà', L'Erol, 24, estiu 1988, pàgs. 26-27. BADAL, Ferran; GRENZING, Gerhard: 'L'orgue de Sant Pere: un romàntic a punt de solfa', L'Erol, 27, estiu 1989, pàgs. 41-44. | Una neteja acurada als seus entorns podria ajudar a millorar el seu aspecte. | Es tracta d'un pou vertical, cobert per una cúpula. Amb una obertura lateral de càrrega i descàrrega, situada per sota de la volta i orientada al cantó bac (servia de cambra d'aire fred). És possible que també comptés amb desguassos a la part inferior. Un gruix considerable de terra cobreix la cúpula del pou. La factura de les seves parets i de la cúpula és força matusera. S'hi accedeix per una estreta obertura en forma de passadís i un xic de pendent que travessa tot el gruix de la base de la cúpula (3,5 metres aproximadament.). La cúpula és cònica, realitzada amb pedra i morter. A la cúspide, a manera de clau de volta, hi ha un forat quadrat tapat amb una llosa d'utilitat desconeguda. S'hi emmagatzemava indiferentment glaç o neu. | 08022-11 | Muntanya de Queralt | El seu arrendament pot documentar-se des del segle XVII als llibres de clavariat de la vila de Berga. Documents de 1724 i 1742-1748 ens donen a conèixer la normativa establerta respectivament sobre les condicions d'arrendament i la venda. L'arrendament es feia per un any i es saldava en dues pagues. L'arrendador havia de proveir de neu o de glaç la vila de Berga i s'havia de vendre a la menuda. També s'havia de proveir al Santuari de Queralt. Cap a finals del segle XIX no devia ser massa rentable i es deixà d'arrendar. | 42.1112200,1.8270400 | 403027 | 4662791 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43203-foto-08022-11-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43204 | Creu processional de Santa Eulàlia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-santa-eulalia-de-berga | <p>VILADÉS i LLORENS, Ramon: 'Les creus processionals del Berguedà', L'Erol, 7, desembre 1983, pàgs. 43-51.</p> | XVI-XVII | <p>Es tracta d'una creu processional de 125 per 52'5 centímetres de coure i flordelisada. Anvers: al centre, el Crist; a la part superior, el Pelicà; a la part inferior, la Resurecció; a la dreta, sant Marc; i a l'esquerra, sant Joan. Revers: al centre, santa Eulàlia; a la part superior sant Joan; a la part inferior, sant Mateu; a la dreta, la Dolorosa; i a l'esquerra, sant Lluc. El nus és el més ben treballat de les creus d'aquest tipus que es conserven al Berguedà; té forma d'edifici gòtic, amb pinacles, gàrgoles i contraforts, als peus dels quals hi ha un àngel dret. Entre els contraforts hi ha sis sants: Pere, Pau, Andreu i Jaume; dos resten sense identificar. Sota del nus n'hi ha un altre d'hexagonal de petites dimensions. Els plans de la creu són cisellats amb motius vegetals.</p> | 08022-12 | Nucli urbà | <p>Es desconeix l'autoria i l'any de construcció de la creu. Tot i així sabem, per una petita placa al peu de la canya, que fou restaurada al maig de 1943. La restauració es va realitzar al taller d'orfebreria de Massagi i Molina de Barcelona. Segurament, degut a aquesta operació de millora els evangelistes no figuren, com és costum, tots quatre al revers.</p> | 42.1046100,1.8461800 | 404599 | 4662035 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43204-foto-08022-12-3.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 95|94 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43215 | Privilegi de 'Non separando' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/privilegi-de-non-separando | SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els privilegis', L'Erol, 40, primavera 1993, pàgs. 10-15. | XIV | Fou restaurat el 1993 arran del seu 600 aniversari. Es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | És un extens document, otorgat el 14 d'octubre de 1393 al castell reial de Tortosa, en el qual Joan I confirma el privilegi de 'non separando a Regia corona' a la vila, batllia i vicaria de Berga. En primer lloc el Rei fa un repàs retrospectiu als motius pels quals s'ha decidit a confirmar el privilegi, que ja havia estat concedit el 1322. En segon lloc amplia el privilegi i també hi inclou la vegueria de Berga i el Berguedà, els seus vassalls i llocs, les seves terres, termes, jurisdiccions, preeminences, homes i dones i els uneix a perpetuïtat a la corona reial d'Aragó, al Principat de Catalunya, al comtat de Barcelona i a la vila de Berga, perquè mai no se'n separin, renunciant a qualsevol us, costum o dret. El rei fa redactar el document en pergamí i el segella amb el seu segell de plom, que actualment encara penja del pergamí original. El segell té uns 6 centímetres de diàmetre. Al seu anvers hi ha la figura del rei assegut en un tron i al revers l'escut reial. Al document també hi figuren les signatures corresponents: la del Rei, la dels testimonis, la del notari, etc. | 08022-23 | Nucli urbà | Al llarg del segle XIV la vila de Berga va estar successivament separada i annexionada als dominis de la corona. La darrera separació va tenir lloc l'any 1392, quan passà a mans dels Foix. Des de la confirmació d'aquest privilegi la vila, batllia i vegueria de Berga van seguir sempre més vinculades al patrimoni reial. Fou confirmat novament als segles XV i XVI. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1393 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan I (concedeix el privilegi) | 93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
43216 | Parc del Lledó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-lledo | CLARET i SALA, Josep M.; COSTA i CURRIU, Agustí: 'Restauració i ampliació del Parc del Lledó', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 125-127. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. | XX | Tot i que recentment (2001) s'hi han produït diversos desperfectes. | Es tracta del parc més gran de la ciutat de Berga. Es troba situat entre el casc antic, l'eixample i el nucli residencial dels Pedregals. Ocupa una extensió de tres hectàrees, amb jardins a diferents nivells que li aporten un atractiu arquitectònic i paisatgístic. Compta amb passeigs, un amfiteatre a l'aire lliure, places, fonts i un estany. Fins fa poc hi havia també instal·lat un monument commemoratiu en bronze d'Enric Prat de la Riba, que ha estat destruït pels bretols. Pot accedir-se al parc per diferents indrets (carrer Pinsania, carrer Santa Joaquima de Vedruna, escales de Sant Joan, passeig del Lledó, etc.) cosa que permet comunicar fàcilment diverses zones de la ciutat. | 08022-24 | Nucli urbà | S'inaugurà el 1983. El seu disseny potencià la permanència i la recuperació d'elements que de sempre l'havien caracteritzat: les fonts, els pilars d'entrada amb els xiprers i les pollancres centrals. Els responsables de l'obra van ser els arquitectes Josep M. Claret i Agustí Costa. | 42.1033700,1.8409600 | 404166 | 4661903 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43216-foto-08022-24-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep M. Claret i Sala i Agustí Costa i Curriu | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
43218 | Monument a Guernica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-guernica | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia de l'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. | XX | Es tracta d'un bloc monolític esculpit amb els escuts i motius de les ciutats de Berga i Guernica, d'entre els quals destaquen el Pi de les Tres Branques i l'Arbre de Guernica. El bloc s'aixeca en un parterra on hi ha plantats alguns arbres i altres espècies vegetals. Alhora, monument i parterra serveixen de rotonda en aquest espai, que uneix el barri de Santa Eulàlia (carrer Pere II, la carretera de Pedret, la carretera C-1411, el veïnat de Casa en Ponç, etc.). | 08022-26 | Nucli urbà | El monument fou erigit sota la iniciativa de l'Ajuntament de Berga, després d'haver agermanat aquesta ciutat amb la de Guernica, l'any 1987. | 42.1024900,1.8579700 | 405571 | 4661787 | 1987 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43218-foto-08022-26-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43220 | Església de Sant Bartomeu de la Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-de-la-valldan | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: 'Sant Bartomeu de la Valldan', dins Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 51. RIU, Manuel: 'Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1, 1991, pàgs. 11-24. VILADÉS i LLORENS, Ramon; SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Sant Bartomeu de la Valldan', Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàg. 127. | XIII | Es tracta d'una església curiosament orientada al sudest. Sembla conservar parets laterals de factura romànica. Al mur de ponent, s'hi pot veure tapiada una antiga porta, amb dovelles que recorden l'època de transició. Més a la dreta, en direcció a la capçalera, s'hi obre una finestra adovellada en forma d'arc de mig punt, que per dintre és tapiada. A la part de llevant també s'hi perfilen, de forma no massa clara, antigues obertures. L'aparell és disposat en filades de pedra treballada amb punxó, encara que en algunes parts es mostra força desigual. La resta de l'edifici deixa veure constants remodelacions. El lloc de l'absis, per exemple, l'ocupa ara la rectoria. La volta, d'arcs diafragmats, és feta de rajola. A les parets interiors s'hi van obrir algunes fornícules. La façana de tramuntana ha estat molt modificada. Actualment compta amb una porta feta a imitació d'una de romànica. Al costat esquerre, hi ha un campanar modern fet amb maons i el cementiri. | 08022-28 | Antic municipi de la Valldan | Antigament es situava dins del terme del castell de Madrona, al límit amb el castell d'Avià i dins del comtat de Berga. Hom ha apuntat que Sant Salvador de Monterrot -com es coneixia antigament aquesta església- era una construcció dels monjos de Sant Salvador de Mata, propers a l'indret. L'església fou sempre sufragània de Sant Pere de Madrona, fins que, el 1607, el rector Salvador Brocà va aconseguir donar-li la titularitat de parroquial i a Sant Pere la de sufragània. En aquestes dates l'església s'amplià i s'hi construí el nou cementiri. Llavors passà a denominar-se Sant Bartomeu. El 1939 passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, però actualment torna a ostentar la categoria de parroquial. L'interior es restaurà a mitjan dels anys 1980. | 42.0901000,1.8316400 | 403375 | 4660440 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43222 | Màquina de vapor de la Colònia Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-vapor-de-la-colonia-rosal | BAYÓ, Conxa: 'La màquina de vapor de la Colònia Rosal', L'Erol, 47, estiu 1995, pàgs. 38-39. | XIX | El 1998, quan encara funcionava, fou traslladada al futur Museu Comarcal del Berguedà. El trasllat fou molt poc rigorós i desafortunat, ja que actualment manquen peces i la màquina no funciona. | Es tracta d'una màquina de vapor, de tipus marí (habitualment utilitzades per moure grans vaixells). És d'unes grans dimensions, solament l'alçada supera els 5 metres tenia una potència de 600 cavalls, treballava a 12 atmòsferes i funcionava a una velocitat de 150 revolucions per minut. El motor és de triple expansió (d'alta, baixa i mitjana pressió) i utilitzava el sistema Compound de tres cilindres paral·lels, un a continuació de l'altre i el cigonyal del motor repartit a 120 graus. Els cilindres tenen tots el mateix recorregut, però cadascun d'ells és de diferent diàmetre i conecten tots amb el mateix cigonyal. | 08022-30 | Nucli urbà | Es tracta d'una màquina fabricada a Suècia el 1898 per Apparat Copenagen Mullerups M. Calusen. Actualment s'ignora si les primeres voltes les donà a la Colònia Rosal o bé si funcionà a la sala de màquines d'algun vaixell. | 42.0962200,1.8411800 | 404173 | 4661109 | 1989 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
43223 | Canal Industrial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-industrial-de-berga | AADD: 'El Canal Industrial de Berga', El Llobregat, nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàgs. 101-107. AADD: 'El centenari de la concessió del Canal Industrial de Berga' (dossier), L'Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 19-42. CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: 'El Canal Industrial de Berga (1 i 2)', Fàbriques i Empreses, Manresa, 1994, 8 i 15/12/1985. GROS i MATEO, Francesc: 'Marcel·lí Buxadé i el Canal Industrial de Berga', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 13-22. NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989. | XIX | Alguns trams es presenten força degradats. | Es tracta d'un canal de 20'02 quilòmetres, una amplada de 3 metres, una fondària a cel obert d'1'5 metres, amb foradades a un 35 per cent del seu recórregut (34), amb un cabal de 2.349 litres per segon, 18 salts projectats (3 en rendiment), un desnivell de 195'11 metres i una energia potencial de 5202'90 cavalls. El canal, tot i que s'adapta a les dificultats del relleu, es va dissenyar intentant escapar dels problemes geològics, els obstacles naturals i les expropiacions forçoses. L'encert en el traçat ha quedat demostrat pel fet que cent anys després el canal encara està en servei. | 08022-31 | Travessant el terme municipal de nord a sud | Berga, a mitjan segle XIX, havia vist decaure la consolidació econòmica, amb base a la indústria cotonera i tèxtil, que s'havia adquirit a finals del segle XVIII. Per aquest motiu es pensà en fer arribar a Berga l'aigua del Llobregat i poder, així, revitalitzar econòmicament la ciutat. El 1885 el constructor d'obres Marcel·lí Buxadé, gràcies a una intervenció del diputat Manuel Farguell, va aconseguir la concessió per poder fer realitat el seu projecte. El finançament es buscà majoritàriament en les suscripcions populars; molt importants inicialment, però que no aconseguiren reunir el conjunt del capital. Finalment, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Berga, també varen concedir algunes subvencions. La seva construcció s'endarrerí més del que es tenia previst. Finalment, el 1899, s'inaugurà l'obra, amb multitudinàries festes a Berga i posteriors homenatges al seu promotor. Marcel·lí Buxadé havia nascut a Berga el 1846 i hi morí el 1907 com a fill predilecte. L'any 2000 li fou col·locada una placa commemorativa a la seva casa natal (entre els números 28-30 del carrer Buxadé) i una altra en ceràmica prop del centre Cívic de Berga. | 42.1024100,1.8521200 | 405087 | 4661784 | 1885-99 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43223-foto-08022-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Marcel·lí Buxadé (promotor) | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
43224 | Creu de La Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-valldan | <p>CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 24.</p> | XV-XX | <p>La Creu de La Valldan presenta un peu de pedra i una creu de ferro. La creu, situada al capdamunt d'un fust o pilar que a la seva vegada es sustenta sobre un sòcol circular, sembla ser més moderna que el peu.</p> | 08022-32 | Antic municipi de La Valldan | <p>Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.</p> | 42.0928100,1.8351400 | 403669 | 4660737 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-2.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-17 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
43225 | Monument a Rafael de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanova | MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 147-148. | XX | Es tracta d'una estatua de coure, d'aproximadament 1 metre d'alçada, copiada de la que hi ha insatal·lada a la ronda de Sant Pere de Barcelona. L'estatua es troba damunt d'un pedestal de marbre blanc, on hi ha una placa amb un text commemoratiu. El pedestal s'alça damunt d'un jardí o parterra, que al seu torn també es troba lleugerament alçat del terra. | 08022-33 | Nucli urbà | Fou col·locada en temps de la República, el 1934, arran d'una reforma del parc. Acabada la Guerra Civil fou violentament arrancada del seu pedestal i romangué un temps per terra fins que va ser arraconada en uns magatzems municipals. L'any 1979, després de la presa de possessió del primer ajuntament democràtic, fou localitzada entre un munt de fustes, runes i deixalles. L'11 de setembre del mateix any es féu una reposició oficial del monument, en presència de Josep Illa, alcalde durant la seva instal·lació republicana. Actualment, es celebra un acte commemoratiu l'11 de setembre, amb la participació de diverses persones, partits polítics i entitats berguedanes. | 42.0978300,1.8404800 | 404118 | 4661289 | 1934 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43225-foto-08022-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | G. Bechini, fonedor de Barcelona | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
43233 | Les Fonts del Vall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fonts-del-vall | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. | XX | El seu estat és bo en conjunt però estan força brutes, especialment l'aigua dels petits llacs o basses. | Es tracta de dues fonts, a banda i banda del passeig, que ocupen la seva part central. Tenen un petit llac a la part anterior i un banc a la part posterior. Són decorades amb motius animals, vegetals i florals i s'empraren com a materials el mosaic i el ferro forjat. | 08022-41 | Nucli urbà | Les Fonts del Vall foren dissenyades per Emili Porta i Galobart, arquitecte municipal, i executades durant la dècada de 1920. Com altres obres d'aquest reconegut arquitecte, presenten un estil historicista. Aquí, però, es veu clarament influenciat pel modernisme, fet que s'evidencia en els materials emprats i en els motius decoratius. Amb el creixement de la ciutat, les Fonts han quedat al mig d'un passeig, únic en aparença malgrat tenir dos noms diferents pels seus trams, però en el seu origen separaven la plaça Viladomat del passeig de la Indústria. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1920 | 08022 | Berga | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43233-foto-08022-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43233-foto-08022-41-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart | 105|116|98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
43235 | Panteó de la Família Bassachs o Panteó dels Berguedans Il·lustres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-bassachs-o-panteo-dels-berguedans-illustres | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 120-121. ROSSINYOL i LOCUVICHE, Josep M.: 'Cementiris: recinte per als morts o recinte per a la vida eterna?', L'Erol, 38, tardor 1992, pàgs. 42-44. | XX | És una construcció aïllada, de pedra, de planta circular (utilitzant l'estructura clàssica romana) amb soterrani. Una cúpula cobreix tota la planta i aquesta és coronada per una creu al vèrtex. Els elements decoratius són propiament còpia d'elements romànics (arcs de mig punt, capitells, columnes, etc.) i així, la porta del panteó ja reprodueix l'esquema típic d'una portalada romànica; amb arcs de mig punt en degradació recolzats en capitells (decorats amb bestiari medieval) que s'assenten sobre fines columnes i bases decorades. Dues arquivoltes són decorades amb temes de l'Antic Testament i els signes del zodiac. A les dovelles centrals hi ha representat Déu beneïnt el Sol i la Lluna. La porta, de vidre amb ferro forjat, té també decoracions geomètriques que imiten les portes romàniques. A l'arc hi ha esculpit, en relleu, el nom de la família Bassachs. Tota la portada és coronada per 18 pinacles de pedra. La resta del panteó està decorat amb arcs cecs (típics del primer romànic català) i figures de l'Antic Testament. L'interior s'il·lumina amb 4 obertures coronades per arcs de mig punt sostinguts per petites columnetes de marbre. A la part posterior de la construcció hi ha la finestra coronella amb 3 arcs i les representacions, dins d'uns escuts, dels 4 elements (aigua, terra, aire i foc). També cal destacar les figures dels 4 Evangelistes fets amb ferro forjat que decoren la part superior de la porta. | 08022-43 | Nucli urbà | El panteó fou encarregat per Salvador Fuster i Teixidor per tal que en ell hi repossessin els membres de la família Bassachs. Als anys 1990, l'Ajuntament de Berga el va habilitar com a Panteó dels Berguedans Il·lustres, i en ell hi repossen les despulles dels berguedans així considerats. | 42.1038400,1.8585100 | 405618 | 4661936 | 1925 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43235-foto-08022-43-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
43236 | Creu de Cal Parraquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-cal-parraquer | <p>CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 22.</p> | XV-XX | <p>La Creu de Cal Parraquer és una creu de pedra situada al capdamunt d'un fust del mateix material que a la seva vegada s'erigeix sobre un pedestal o sòcol esglaonat en tres nivells. Aquesta creu presenta una factura força antiga, per bé que resulta difícil de datar.</p> | 08022-44 | Nucli urbà | <p>Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.</p> | 42.1072700,1.8503500 | 404948 | 4662326 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43236-foto-08022-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43236-foto-08022-44-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-17 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94|98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
43246 | Mural commemoratiu de l'alliberament del jou feudal. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-commemoratiu-de-lalliberament-del-jou-feudal | AADD: El Berguedà, Manresa, 1994, pàg. 68. | XX | Presenta 11 rajoles arrencades i d'altres de trencades. | Es tracta d'una estructura amb una base i un marc d'obra d'uns 3 per 3 metres. Al mig del marc s'hi troba un mural ceràmic (amb una inscripció) d'uns 2 metres d'alt per 2'5 de base on s'hi pot veure la representació del rei Joan I el Caçador lliurant el privilegi de Non Separando als representants de la vila de Berga el dia 20 d'octubre del 1393. Una petita placa metàl·lica damunt la base d'obra recorda la seva col·locació i inauguració per la festivitat de Santa Eulàlia del 1993. | 08022-54 | Nucli urbà | Aquest mural fou projectat el 1993 amb motiu de la celebració dels 600 anys de l'atorgament, per part del rei Joan I, del privilegi de Non Separando. Segons aquest privilegi, la vila de Berga deixava d'estar sotmesa al jou feudal i passava definitivament a domini reial. El mural fou inaugurat a la tardor, enmig d'un seguit d'actes destinats a commemorar tal efemèride, ocorreguda el 20 d'octubre del 1393. | 42.0968700,1.8391700 | 404008 | 4661184 | 1993 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43246-foto-08022-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43246-foto-08022-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ceràmiques Queralt i Joan Casas Ortínez | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
43249 | Font de Tagastet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-tagastet | VILELLA, Climent: 'Lluís Cosp i el Cau d'Art', L'Erol, 24, estiu 1988, pàg. 43. | XIX | Actualment els Amics de les Fonts estan col·laborant de forma desinteressada en la seva restauració. | Es tracta d'un brollador natural d'aigua convertit en una font. Al voltant del sortidor, a pocs metres de la riera de Metge, es disposen diverses construccions, com són empedrats i canalitzacions d'aigües. Un dels elements més rellevants i emblemàtics de la font és un pont de pedra amb un arc de mig punt que ajuda a passar d'una banda a l'altre de la riera de Metge. | 08022-57 | Al nord-est del nucli urbà | La Font de Tagastet era lloc de freqüents trobades, almenys des de finals del segle XIX. Per Carnestoltes, amb un acordió i algun altre instrument, els berguedans hi anaven a fer gresca. Durant algun temps les festes en aquest indret van arribar a ser prohibides. El 1929 l'aigua de la Font de Tagastet es canalitzà per proveïr d'aigua la ciutat de Berga. La inauguració de la seva infrastuctura es celebrà amb diverses festes. Més tard, especialment a finals del segle XX, s'anà abandonant l'indret fins que quedà en un estat de deixadesa total. Recentment, el 2001, els Amics de les Fonts n'han emprès desinteressadament la seva restauració. | 42.1157500,1.8570200 | 405512 | 4663260 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43249-foto-08022-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43249-foto-08022-57-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43250 | Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-fotografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>L'Arxiu Fotogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà s'ha anat formant des de la fundació de l'entitat el 1981. El fons conté fotografies fetes pels membres del mateix Àmbit de Recerques del Berguedà, però també ha anat incorporant col·leccions d'antigues fotografies, algunes fins i tot de finals del segle XIX. El fons conté 13.609 imatges de municipis, 1.838 de colònies industrials, 345 de genèriques de la comarca, 1.771 del conjunt de Catalunya i 232 d'Espanya i la resta del món; en total, el novembre de l'any 2000 comptava amb 17.795 fotografies.</p> | 08022-58 | Nucli urbà | <p>Aquest fons s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la seva fundació l'any 1981. Actualment s'està realitzant una nova classificació del fons i es preveu una posterior informatització.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43250-foto-08022-58-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Social | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos. | 98 | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43251 | Arxiu Documental i Bibliogràfic de l'Àmbit de Recerques del Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-documental-i-bibliografic-de-lambit-de-recerques-del-bergueda | XX | <p>Es tracta del fons documental i bibliogràfic de l'entitat. Com tot arxiu i biblioteca ha anat ampliant els seus fons al llarg dels anys, des de la fundació de l'Àmbit de Recerques del Berguedà el 1981. El fons bibliogràfic conté llibres i publicacions periòdiques de localitats i entitats de la comarca del Berguedà i també de comarques veïnes. Hi ha una important col·lecció de llibres editats per la mateixa entitat. Un dels fons més importants és l'arxiu documental de masies del Berguedà, on es troben regestats, transcrits o reprografiats els arxius de grans masies de la comarca (de Montmajor, Puig-reig, Sagàs, Borredà, etc.). També és necessari mencionar la secció de documentació eclesiàstica, on s'aplega regestada o copiada documentació parroquial esparsa (Berga, l'Espunyola, Saldes, Viver, etc.). D'una manera semblant s'aplega documentació, bibliografia i goigs de les esglésies i santuaris marians de la comarca. Són també de gran interès les fitxes, encara inèdites, de caràcter folklòric i etnològic que els membres de l'Àmbit de Recerques del Berguedà van recollir a diversos municipis.</p> | 08022-59 | Nucli urbà | <p>El fons d'aquest arxiu s'ha anat ampliant al llarg dels anys des de la fundació de l'entitat el 1981. Els anys de la dècada de 1980 i l'inici de la de 1990 foren els més prolífics en la configuració d'aquest arxiu documental i bibliogràfic.</p> | 42.1024900,1.8455600 | 404545 | 4661800 | 1981 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Social | 2020-01-24 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Diversos | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
43254 | Monument a Pau Claris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pau-claris | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | És una escultura metàl·lica a alçada real d'un cos humà, que representa la figura de Pau Claris, vestit d'època i aguantant un llibre a les mans. La figura es recolza sobre un bloc de pedra d'1'25 metres aproximadament. El bloc de pedra porta esculpida una inscripció commemorativa que recorda el seu origen berguedà. | 08022-62 | Nucli urbà | El monument fou inaugurat pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley el 2 d'octubre de 1982 aprofitant la mateixa inauguració del Passeig de les Aubes, on es troba ubicat. | 42.0987100,1.8459000 | 404567 | 4661380 | 1982 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43254-foto-08022-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Germans Sala (Berga) i Foneria Gineer. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
43255 | Església i convent de les Germanes Sagramentàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-les-germanes-sagramentaries | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | Es tracta d'una moderna església d'una sola nau feta majoritàriament de maons plans. Totes les façanes destaquen per ser d'obra vista i per gaudir d'unes grans obertures, que proporcionen molta llum a l'interior. La porta principal d'accés al temple és resguardada per un petit porxo, que es recolza sobre bigues de ferro. S'hi accedeix per unes escales envoltades de parterres amb vegetació. A la part de ponent s'alça un modern campanar. A l'interior del temple no es troben elements d'interès remarcable. Al darrera i al costat de l'església es disposa el conjunt conventual, format per horts, jardins i diveros edificis annexos. | 08022-63 | Nucli urbà | Sabem que l'església fou construïda cap a 1980, però no disposem de més dades referents a aquest conjunt arquitectònic. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | c. 1980 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43257 | Capella de la família Massagi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-familia-massagi | XX | És una petita capella, d'una sola nau, situada en un dels extrems de l'esplanada del castell. L'edifici intenta imitar una església romànica, sobretot amb les finestres de volta de mig punt i la porta principal, voltada per un guardapols que es recolza sobre dues columnes amb capitells. Al capdemunt de la façana hi ha una creu de traçat modernista. A la banda dreta de la façana s'enlaira un petit campanar amb algunes obertures. Del cloquer hi penja una gran campana, desproporcionada a l'actual edifici; tot fa pensar que possiblement prové de l'antiga església parroquial. L'interior de l'església és força sobri i senzill, amb alguns vitralls, un dels quals sembla representar la figura de Sant Francesc o Sant Antoni de Pàdua. Les obertures es concentren majoritàriament a la façana sud. | 08022-65 | Al nord del nucli urbà | La capella es devia bastir després de 1940, quan la família Massagi va adquirir el castell i va enrunar l'antiga església per a construir una nova infrastructura hotelera i residencial. | 42.1064200,1.8458200 | 404572 | 4662237 | c. 1940 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43257-foto-08022-65-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43258 | Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutjat-de-primera-instancia-i-instruccio-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. NOGUERA, Josep; PEDRALS, Xavier: 'Imatges del Berguedà al segle XX. Evolució i transformació de la comarca', L'Erol, 69, estiu 2001, pàg. 33. | XX | Es tracta d'un edifici de tendència historicista, envoltat en el seu conjunt per una tanca perimetral d'uns 2 m d'alçada, feta de pedra i ferro forjat. La planta baixa és dedicada a les dependències i oficines judicials i del registre civil. La primera planta, en canvi, es destinada a vivenda. A banda i banda de l'edifici central s'alcen dos cossos més en forma de torre, amb uns finestrals acabats en arcs de mig punt. És interessant la porta principal, flanquejada per dues columnes que sostenen una balconada amb balustrada, i els finestrals de la planta baixa, també acabats en arc de mig punt a la façana de migdia. L'interior és decorat en algunes parts amb fusta i ceràmica vidriada. | 08022-66 | Nucli urbà | S'inaugurà el 19 d'abril de 1928. Fou construït a proposta del jutje Àngel León, amb un pressupost de 75.000 pts. El projecte és obra de l'arquitecte Emili Porta. L'industrial Andreu Bartrina i Edificios y Construcciones, que van portar a terme l'obra, van cedir-ne els terrenys. Olano, Palà, Piquer, Fuster i Rosal en van pagar els equipaments i els mobles. | 42.0994000,1.8433400 | 404357 | 4661460 | 1928 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-2.jpg | Legal i física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
43259 | Molí de l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lantic | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 64-65. | XVIII | És un antic casal moliner de planta baixa més tres plantes superiors. És l'unic molí de la riera de Metge que conserva tota la instal·lació molinera en bones condicions de funcionament, encara que l'anterior roda de calaixos ha estat substituïda per una petita turbina. | 08022-67 | A l'extrem sud del terme municipal | Apareix esmentat ja al cadastre de 1716-1718, quan s'hi estava el moliner Joan Gironella i el paraïre Francesc Gironella. Poden documentar-se al llarg del segle XIX i fins a l'actualitat tots els estadants i moliners. Avui en dia encara hi resideix el moliner jubilat Josep Vila i Capdevila. El 1961 s'instal·là al costat del molí, i en un local apart, una petita industria tèxtil que tancà el 1977. | 42.0912700,1.8536000 | 405193 | 4660546 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43259-foto-08022-67-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43260 | Molí i fàbrica de cal Nelas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-fabrica-de-cal-nelas | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 62-63. | XVIII | Especialment el casal moliner. | Són dos edificis adjunts. Per una banda hi ha un antic casal moliner, totalment derruït a l'actualitat; per altra banda hi ha la fàbrica, molt més gran però en un estat deplorable. Al molí s'hi poden observar alguns dels elements originals, però cap d'interès remarcable. A la fàbrica es poden destacar les balconades i els finestrals de tipus fabril. El molí té una àmplia bassa, en bona part conservada, que proporcionava la força motriu que llavors aprofitava la fàbrica a través d'un sistema de transmissió. | 08022-68 | A la Rasa dels Molins | El Molí del Nelas o Molí del Pau ja és citat al cadastre de 1741-1742. Durant la primera meitat del segle XIX funcionava encara com a molí fariner, però a partir de 1855 s'hi instal·là la fàbrica adjunta. Després d'això, el casal moliner només s'utilitzava com a habitatge. De 1937 a 1939 la fàbrica serví de caserna a les tropes republicanes. L'activitat fabril s'aturà el 1972 i l'edifici es desmantellà el 1976. A començaments dels anys 1990 s'intentà rehabilitar com a ateneu social, però la iniciativa no reeixí, almenys en aquest indret. | 42.0988800,1.8510900 | 404997 | 4661393 | 08022 | Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43260-foto-08022-68-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43268 | Ball de l'Àliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-laliga | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. FARRÀS i FARRÀS, Jaume: La Patum de Berga, Barcelona, 1986. CASAS i PAGEROLS, Joan: La Patum de Berga. Partitura per a piano, Berga, 1993. NOGUERA i CANAL, Josep: Visió històrica de La Patum de Berga, Barcelona, 1992. RUMBO i SOLER, Albert: La Patum: visions d'un segle, Manresa, 2001. SANSALVADOR, Antoni: La Patum, Barcelona, 1916. VILAR, Josep M.: 'Una música per a dues àligues', L'Erol, 35, hivern 1991, pàgs. 11-14. VILAR, Josep M.: 'Una música per a dues àligues', L'Erol, 36, primavera 1992, pàgs. 44-45. | XVIII | La música del ball de l'Àliga de Berga consta de dues parts clarament diferenciades: la primera, quan l'Àliga balla pausadament, és en ritme binari i correspon a una típica dansa lenta del Renaixement; i la segona, quan l'Àliga s'esvera, a compàs 6/8, ritme ternari i tempo ràpid. | 08022-76 | El ball de l'Àliga de la Patum de Berga té una estructura típica del segle XVIII i pot ben ser que en estrenar-se l'Àliga de Berga, l'any 1756, ja fos la peça que l'acompanyés. En tot cas, sabem de segur que el 1795 ja era la peça que ballava. Una partitura trobada a primers dels anys 1990 a la parròquia barcelonina de Santa Maria del Pi (que correspon a la que utilitzava l'Àliga de Barcelona), presenta unes semblances enormes amb la de Berga, amb passatges pràcticament calcats. Això fa suposar que, en adaptar l'entremès, hom copiés la partitura. Justament, el manuscrit en el qual es troba aquesta partitura barcelonina també està datat el 1756. Fou en la música de l'Àliga en la que s'inspirà el mestre Ribera per composar l'Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt. Hom ha apuntat que la línea melòdica d'aquest ball podria tenir el seu origen en un cant gregorià. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1756 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43268-foto-08022-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43268-foto-08022-76-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 95|94 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43269 | Himne al Sagrat Cor de Jesús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-al-sagrat-cor-de-jesus | XX | Es tracta d'un himne litúrgic per a cor de quatre veus mixtes i solo de tenor i contralt. L'Himne s'inicia amb una estrofa del cor i posteriorment els solos del tenor i de la contralt es van alternant amb aquesta estrofa coral primera que acaba cloent la peça. | 08022-77 | Aquesta peça fou composada pel músic berguedà mossèn Marià Miró i Guitó per tal que fos cantada, expressament, durant el mes de juny, mes que l'Església dedica al Sagrat Cor. En un principi, doncs, l'Himne no tingué en la festivitat del Corpus la seva font d'inspiració. Fins i tot, la lletra que originàriament acompanyava la partitura no fa cap referència a la ciutat de Berga i sembla que el celebrat vers 'Berga us adora humiliada' és una aportació posterior. Fou l'any 1971 quan aquesta peça s'integrà de ple al repertori musical berguedà. Amb motiu del concert de Santa Cecília, celebrat a Berga el 28 de novembre del 1971 i dedicat a la figura de mossèn Marià Miró, l'Orfeó Berguedà va decidir incloure aquesta obra al programa. Fou aleshores quan mossèn Ramon Alsina, que era el rector de la parròquia, va demanar a l'Orfeó que es comprometés a interpretar-lo cada any per l'Ofici del Dijous de Corpus; cosa que succeeix des del 1972. Aquesta peça té música de mossèn Marià Miró i lletra posterior de mossèn Josep Montanyà (a) Fumanyès. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | c. 1920 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43269-foto-08022-77-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Marià Miró (música) i Josep Montanyà (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43270 | Corpus a Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corpus-a-berga | ARMENGOU i FELIU, Josep: La Patum de Berga, Berga, 1968. | XX | Es tracta d'una sardana que inclou diversos temes musicals patumaires. | 08022-78 | Composada per mossèn Marià Miró l'any 1927, amb el pas dels anys la sardana Corpus a Berga ha anat esdevenint tradicional a la ciutat de Berga. És, sens dubte, la sardana més celebrada i ballada a la població i ja fa molts anys que clou totes les audicions de sardanes que tenen lloc els dies de Corpus. Fins i tot, des de la colla sardanista Cim d'Estela es van adaptar uns punts lliures que imiten, enmig de la sardana, els moviments, la coreografia i els passos de diverses comparses de la Patum. Així, mentre la cobla interpreta la sardana, plena de melodies patumaires, la gran majoria dels balladors adapta aquests punts (ball de l'Àliga, ball de Nans Nous, etc.) a la dansa. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1927 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43270-foto-08022-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43270-foto-08022-78-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Mossèn Marià Miró i Guitó | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43271 | Himne de la Coronació de la Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/himne-de-la-coronacio-de-la-mare-de-deu-de-queralt | AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. FORNER i ESCOBET, Climent: Cançoner de Queralt, Berga, 1977. | XX | L'Himne de la Coronació, conegut popularment com l'Himne, s'inicia amb l'anomenat 'Cor de Catalans', consistent en quatre estrofes. El segueix el 'Cant del Berguedà', per a solo de tenor, que consta de tres estrofes, i acaba la peça amb una darrera estrofa del 'Cor de Catalans' que és igual que la primera. L'Himne és per a quatre veus mixtes i solo de tenor. | 08022-79 | L'Himne fou estrenat el 3 de setembre del 1916 amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, cantat per l'Orfeó Berguedà (que encara continua essent l'encarregat de cantar-lo actualment), amb la col·laboració del prestigiós tenor Francesc Vinyes com a solista i dirigit pel mateix mestre Ribera. D'ençà de la Guerra Civil, tot i viure a Madrid, el mestre Ribera solia pujar cada any a Queralt per la Gala per tal de dirigir l'Himne. El 8 de juliol del 1959, i gràcies a la generositat del berguedà Josep Maria Minoves, l'Himne fou gravat en disc microsolc al Palau de la Música Catalana, interpretat per l'Orfeó Barcelonès (que aleshores dirigia el mestre Lluís Molins) i actuant com a tenor l'Emili Vendrell. L'Himne de la Coronació es canta cada any el 8 de setembre durant l'ofici solemne de la Gala. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1916 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43271-foto-08022-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43271-foto-08022-79-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Antoni Ribera (música) i Ferran Agulló (lletra) | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43272 | Música dels Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/musica-dels-pastorets | AADD: 'Els Pastorets', L'Erol, 3, desembre 1982 (dossier monogràfic). RUMBO i SOLER, Albert: Centenari dels Pastorets d'en Pitarra a Berga, (inèdit), Berga, 2000. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. | XX | Es tracta d'un seguit de peces corals i instrumentals, la major part per a quatre veus mixtes (si bé també n'hi ha per a solo, a dues veus i per a veus masculines) que formen els cants i balls dels dimonis, àngels i pastors de la representació. | 08022-80 | En voler representar-se per primer cop els Pastorets d'en Pitarra, El Bressol de Jesús, a Berga l'any 1900, l'elenc del Foment Catòlic, encapçalat per Josep Coma (a) Andreu Borras, va encarregar la música a Ramon Reig, fill de Torelló i nebot de l'aleshores organista de Berga Joan Reig i Moreta. Aquesta música, la mateixa que es continua sentint a l'actualitat, durant molts anys s'interpretà en directe. Avui es fa servir una gravació, enregistrada entre finals dels anys 1980 i primers dels 1990, interpretada per l'Orquestra Simfònica del Vallès i la Coral Polifònica de Puig-reig, dirigides per Joan Casas. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 1900 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43272-foto-08022-80-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Privada | Lúdic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Reig | 98 | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43274 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XX | El fons d'imatges de l'AHCBER es troba en una sala destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 10.000 fotografies i postals de la comarca del Berguedà datades entre el darrer terç del segle XIX i el moment actual. | 08022-82 | Nucli urbà | A més dels importantíssims fons històrics de l'AHCBER, d'ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l'adquisició constant d'imatges, fotografies i postals, referides a la comarca del Berguedà. Actualment aquest fons ronda les 10.000 unitats. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Xavier Pedrals i Costa | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
43275 | Fons Bibliogràfic de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XX | El fons bibliogràfic de l'AHCBER es troba en una prestatgeria destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 1.500 publicacions, 507 de les quals corresponen a la biblioteca comarcal, amb volums del segles XIX i XX. També hi destaca una nombrosa hemeroteca local. | 08022-83 | Nucli urbà | A més dels importantíssims fons històrics de l'AHCBER, d'ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l'adquisició constant de llibres i publicacions periòdiques referides a la comarca del Berguedà. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43275-foto-08022-83-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Xavier Pedrals i Costa | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
43276 | La Farinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-farinera | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 57-58. | XX | En gran estat de deixadesa des d'un recent incendi. | És un edifici modern bastit sobre l'antic Molí del Mut. Funcionà com a molí fariner, utilitzant la força hidràulica i elèctrica. L'edifici de la Farinera consta de diversos cossos i forma sis plantes d'alçada. La major part de pisos del bloc siutat prop de la carrretera de Montesquiu a Berga és gairebé tot per vivendes. La resta de cossos mostren encara les traces d'un passat manufacturer i industrial, especialment la planta baixa i la nau adjunta, anomenada Fàbrica de cal Macià. | 08022-84 | Nucli urbà | Es tenen notícies del molí primitiu des de 1766. A finals del segle XIX funcionava com a fàbrica de cardar cotó. El 1903 es va presentar un projecte al govern civil per tal de poder moldre ciment. Més endavant també s'hi va moldre xocolata i pinsos. El 1945 es reconvertí en fàbrica de farines fins a 1975; després funcionà només com a magatzem. El 1996 un incendi posà fi a la llarga vida d'aquest edifici. L'adjunta Fàbrica de cal Macià, dedicada al tèxtil, va treballar des de 1921 a 1977, però l'aigua feia temps que no s'utilitzava com a força motriu. | 42.1036500,1.8462200 | 404601 | 4661929 | 1945 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43276-foto-08022-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
43277 | Molí de la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-vila | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 52-54. | XVI | Però molt remodelat. | És un edifici que consta d'una planta baixa i quatre plantes superiors més golfes. La part posterior de l'edifici es disposa a la pendent provinent del carrer dels Àngels. La façana principal, situada a la plaça de la Ribera, ha estat remodelada recentment, però el conjunt de l'edifici sembla mantenir l'antiga estructura, típica dels casals moliners. El més característic de la casa és un antic carrer que hi passa paral·lelament i que permetia accedir al carrer dels Àngels (actualment resta tapiat). Funcionava amb un petit embassament situat a la part alta del local que alimentava un petit rodet que produïa una força de 12 cavalls. | 08022-85 | Nucli urbà | Sembla que pot correspondre a un molí esmentat ja el 1360. Al segle XVI apareix esmentat com a molí de la Vila o de la Ribera i és objecte de diverses transaccions. El 1644 fou venut per Climent Serres, paraïre de Bagà, al comú de Berga per 200 liures. El comú de Berga l'anà arrendant a diversos particulars fins a inicis del segle XX. Funcionà fins a 1956 com a molí, traïent profit de l'energia elèctrica que produïa. | 42.1039800,1.8459200 | 404577 | 4661966 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43277-foto-08022-85-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43277-foto-08022-85-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43279 | Església i convent de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-sant-francesc | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàg. 200-203. SANTANDREU i SOLER, Maria Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 92-93. SERRA i VILARÓ, Joan: Baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona, 1950, pàgs. 200-2001. | XIII | Es mostra una clara distinció entre el convent i l'església. El convent, situat a ponent, manté la típica estructura quadrangular, amb unes alçades que oscil·len entre els 3 i els 5 pisos, amb múltiples obertures en forma de finestra. A l'interior hi queda situat el claustre, decorat amb vegetació i alguns elements arquitectònics. Actualment unes vidrieres separen els passadíssos del pati central. L'església, a llevant, fou bastida recentment. S'ha decorat amb motius neogòtics força senzills, visibles a la portalada, al rosetó central o a les finestres laterals, que contrasten amb el modern campanar que s'hi ha instal·lat. Destaquen els vitralls de tramuntana, on s'hi representen temes patumaires. | 08022-87 | Nucli urbà | Sembla ser que la primera fundació franciscana a Berga és anterior a 1245, però s'ignora si es correspon amb l'actual. El 1333 la Santa Seu n'autoritzà una nova fundació, en bona part amb mecenatge del rei Alfons el Benigne. L'església, en canvi, no apareix documentada fins al 1339. Originàriament, la seva orientació era inversa a l'actual. Als segles XVII i XVIII s'efectuaren notables modificacions, sobretot amb la construcció de capelles laterals al temple i l'ampliació del recinte conventual. Al segle XIX l'exclaustració obligà els franciscans a marxar de Berga fins el 1909. Durant la guerra civil de 1936-1939, església i convent patiren grans destrosses, que es van intentar pal·liar amb un seguit de reconstruccions des de després del conflicte bèl·lic fins a l'actualitat. A mitjan anys 1990 es va col·locar un rellotge a la torre del campanar i s'acabà de cobrir amb una teulada metàl·lica. | 42.1033400,1.8441200 | 404427 | 4661896 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43279-foto-08022-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43279-foto-08022-87-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43280 | Creu de la Pinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pinya | CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 23. | XX | La Creu de la Pinya presenta una factura molt moderna i és de ferro. Aquesta creu està clavada directament a terra, sobre la roca. | 08022-88 | Al sud del nucli urbà | Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan. Pot ser que aquesta creu en substituís una de més antiga que s'aixecava al mateix indret. | 42.0861800,1.8502700 | 404910 | 4659984 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43280-foto-08022-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43281 | Església de Sant Pere de Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-madrona | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 145-146. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàg. 61-63 i 168-172. MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàg. 179-180. | XI-XIV | És un edifici d'estructura simple, amb una nau única i separada per un àbsis semicircular ultrapassat que es desplega a la banda de llevant. La volta és de pedra i apuntada a la nau, però a l'àbsis depassa el quart d'esfera. L'espai entre nau i absis es soluciona per degradació d'arcades. Al començament de la nau, els murs laterals descarreguen sobre dues arcades adovellades, amb arc de mig punt. La porta és de factura simple, acabada amb un arc de mig punt adovellat i envoltat per una senzilla arquivolta, que serveix de guardapols. Les obertures són molt poques, repartides entre els murs de migjorn, ponent i una a l'absis, a llevant. El desnivell del terreny va obligar a allargar els murs de migjorn i a apuntalar l'edifici amb un basament fet de carreus. L'aparell exterior és mancat de decoració, solament un sòcol s'adossa a la base de l'àbsis. La rigidesa de l'edifici només és trancada per un petit campanar d'espadanya. La coberta és construïda amb grans lloses. Malgrat algunes destrosses i remodelacions, sembla conservar, en conjunt, el seu caràcter originari. | 08022-89 | Muntanya de Queralt | Es troba dins del terme de l'antic castell de Madrona. El lloc és documentat des de finals del segle X, però l'església no ho és fins al 1060. La documentació sobre l'església augmenta a partir del segle XII, sobretot en deixes testamentaries. Fins al segle XVII conservà el seu caràcter parroquial, però en aquest segle el passà a ostentar Sant Bartomeu de la Valldan. Al llarg del segle XVII hi hagué diverses controvèrsies al voltant de la seva titularitat, entre el sagristà d'Urgell, el bisbat de Solsona i la parròquia de Berga. El 1873 fou profanada i el 1936 destruïda i cremada. El 1943 i el 1965 s'hi varen fer alguns treballs de restauració; el 1990 els Amics del Romànic del Berguedà reposaren l'espadanya; el 1995 restauraren la porta de ferramenta. La campana fou robada el 1997, però un any més tard hi fou retornada. | 42.1087800,1.8341300 | 403609 | 4662512 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43283 | Molí de la Gratella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-gratella | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 46. | XVII | És un edifici de planta baixa més una planta superior i golfes. La planta superior devia ser utilitzada com a vivenda i els baixos com a obrador. Ha perdut algunes de les seves característiques més singulars, encara que no sembla haver-se modificat l'estructura de l'edifici. Al costat del molí i damunt de la Font de la Gratella s'hi ha instal·lat una roda metal·lica de calaixos que rememora l'activitat industrial de la riera de Metge. Damunt de la roda hi ha un mosaïc amb un text que així ho recorda. | 08022-91 | Nucli urbà | Es coneixia també com a Molí del Barons o Fàbrica de la Gratella. Ja apareix esmentat el 1666 en un capbreu de la Comunitat de Preveres de Berga. El 1740 s'esmenta com a molí fariner, però pocs anys després ja s'hi teixia. Al 1877 també s'hi fabricava xocolata i des de 1910 a 1918 també s'hi tallava gel. De 1922 a 1928 la família Barons hi tenia instal·lats 30 telers, però també es tenyien i es blanquejaven filats i teixits. La darrera data d'activitat del molí és de 1923. | 42.1051300,1.8443900 | 404452 | 4662095 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43283-foto-08022-91-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43284 | Molí del Brillant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-brillant | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 43-45. | XIX | La seva fesomia actual no ha variat gaire de quan es trobava en plena utilització industrial. Consta d'una planta baixa i de tres pisos superiors amb grans finestrals. Al primer pis hi havia una petita capelleta votiva en una fornícula, envoltada per un guardapols. La teulada és a dues vessants. Poden també veure's alguns elements com els arcs del carcavà i les arcades de la conducció d'aigua del molí. Tenia un salt de 17 metres de desnivell. | 08022-92 | Nucli urbà | A començaments del segle XIX es coneixia amb el nom de Molí del Ros, tot i que el seu origen deu ser anterior. En aquest molí els germans Serra hi varen començar a fabricar i a perfeccionar màquines de bombo i borinot per cardar cotó. A finals del segle XX s'hi fabricava xocolata, però al mateix temps també s'hi teixia. Les dues industries, que aprofitaven el mateix salt, s'unien per una transmissió de corretja. Funcionà fins a 1947. | 42.1053200,1.8442800 | 404443 | 4662116 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43284-foto-08022-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43284-foto-08022-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43285 | Cal Corneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-corneta | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 41-43. | XIX | És un edifici de quatre plantes i golfes, antigament totes utilitzades per l'activitat fabril. La coberta és de teula a doble vessant. A migdia i a ponent s'obren grans finestrals per tal d'aprofitar la llum natural. L'entrada és flanquejada per un portal típic de l'època que dóna accés a un pati, anterior a l'entrada de l'edifici. Damunt de la porta principal hi ha una fornícula amb una capella advocada a Sant Ramon Nonat. Actualment conserva la seva fesomia original a l'exterior, encara que les plantes interiors es destinen a usos no industrials. Aprofitava un salt de 16 metres. | 08022-93 | Nucli urbà | Es tracta d'una construcció bastida el 1894 sobre l'antic Molí dels Capellans. Al segle XVIII ja hi havia un molí fariner i draper; durant algun temps també va moldre ciment. El 1883 l'adquirí Ramon Pujol i Thomàs, àlias Corneta, d'entre els béns de l'Estat provinents de la desamortització. Ell hi muntà una moderna fàbrica de teixits de cotó. També allotjava un generador elèctric que aprofitava la mateixa força motriu. A l'edifici s'hi realitzaven altres activitats, com la de tenyits i blanqueig. Funcionà fins a 1955, encara que els empresaris foren diversos. Actualment, els baixos són ocupats per l'Ateneu Llibertari del Berguedà. | 42.1030100,1.8450400 | 404503 | 4661859 | 1894 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43285-foto-08022-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43285-foto-08022-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43286 | Cara esculpida a la façana de Cal Senyor Andreu Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cara-esculpida-a-la-facana-de-cal-senyor-andreu-ros | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 39-41. | XIX | Es tracta d'un rostre humà, possiblement masculí, força mal estilitzat. Sembla mostrar una actitud riallera i ensenya les dents. Es troba en una rajola de panot, a una alçada de 3 o 4 metres des del terra i en una de les cantonades de l'edifici. | 08022-94 | Nucli urbà | Hom creu que era el signe distintiu d'un bordell que havia albergat cal Senyor Andreu Ros, conegut com a Cal Pansa. Una recent reforma de l'edifici l'ha deixat al descobert entre l'arrebossat que cobreix la major part de la paret. | 42.1077100,1.8273800 | 403050 | 4662401 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
43287 | Cal Senyor Andreu Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-senyor-andreu-ros | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 39-41. | XV | Algunes parts es troben en estat de deixadesa. | És un edifici de grans dimensions que es troba a la banda dreta del costerut carrer de Pinsania. L'edifici es composa de diferents cossos annexionats de forma molt irregular. No hi sobresurten elements massa singulars a excepció d'una gran arcada a la part central de l'edifici i un rostre humà tallat en una de les parets cantoneres. Utilitzava l'aigua de la Riera de Metge canalitzada. | 08022-95 | Nucli urbà | A finals del segle XVIII i inicis del segle XIX aquest grup de construccions eren conegudes com a Molins del Boixader, tot i que l'indret ja és documentat des del segle XV. A principis del segle XVIII funcionava com a molí draper i bataner. El 1807 s'hi fixà una fàbrica que utilitzava l'aigua per fer funcionar maixerines i màquines de cardar cotó. El 1821 s'hi instal·laren dues modernes rodes hidràuliques, amb un regulador per planta, que proporcionava força per la filatura del cotó. Durant un llarg període de temps també albergà un molí de xocolata. Cap als primers anys del segle XX s'hi instal·là un bordell anomenat cal Pansa, força conegut a la ciutat. En aquesta mateixa època també s'aprofità el salt per la producció d'energia elèctrica. Avui en dia bona part de l'edifici s'ha rehabilitat com a pisos. | 42.1077100,1.8273800 | 403050 | 4662401 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43287-foto-08022-95-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43288 | Cal Quico o Fàbrica del Franquesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-o-fabrica-del-franquesa | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 30-31. | XIX | Actualment l'edifici compta amb pocs elements originals, car la seva funció original fou substituïda per la d'habitatges. Anteriorment l'edifici comptava amb una planta baixa, un pis superior i unes golfes semiobertes. Tenia grans finestrals a migdia. Actualment els finestrals són més petits i han perdut la seva fesomia fabril; a més l'edifici ha augmentat d'una planta i queden pocs detalls originals: el contrafort on hi havia el salt i la roda de calaixos adossada, la resclosa, el rec i la bassa tapada. Un petit pont permet accedir des de la carretera a l'edifici de la fàbrica superant la Riera de Metge. | 08022-96 | Al nord del nucli urbà | Hom té notícies d'un molí fariner, anomenat Molí de la Resclosa el 1838. El 1880 l'Ajuntament de Berga autoritzà a Josep Franquesa i Torrents a ampliar l'edifici amb finalitats industrials i el 1901 es demanà un permís al Govern Civil per tal d'inscriure el salt. Durant el primer terç del segle XX hi funcionaren telers de diversos empresaris, almenys fins a 1937. El 1939 la fàbrica fou abandonada com a industria, però més tard es convertí en un bloc de pisos habitats. | 42.1037600,1.8452800 | 404524 | 4661942 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43288-foto-08022-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43288-foto-08022-96-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
43289 | Molí del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 26. | XVIII | Abans de la construcció de la Fàbrica del Garrigar funcionava com a molí fariner, aprofitant directament l'aigua de la riera de Metge. Des de la construcció d'aquesta fàbrica s'aprofitava l'aigua provinent del seu salt. L'edifici és de dimensions no massa grans i de caràcter força senzill. A la planta baixa hi havia el casal moliner, la primera planta l'habitatge i a sobre unes golfes obertes. Actualment s'ha rehabilitat en la seva totalitat com a vivenda i les golfes s'han emparedat, solament tres finestrals acabats en un arc de mig punt separen l'interior de l'exterior. Conserva un salt d'un desnivell de 8'33 metres. | 08022-97 | Al nord del nucli urbà | El molí ja es menciona el 1791. El 1856 hi consta Joan Garriga com a moliner. El 1902 s'hi traslladà el matrimoni de Josep Camprubí Bové i Josefa Torner Casals, provinents del Molí del Guix. El 1920 ja estava inactiu com a molí fariner. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
43290 | El Garrigar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-garrigar | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 25-26. | XIX | Algunes parts en estat de deixadesa. | Es tracta d'un edifici de tipus fabril, situat en una pendent del terreny, amb un cos bàsic de dues plantes i grans obertures a migdia. És cobert per una teulada simètrica a doble vessant. L'edifici principal té algunes construccions annexes, possiblement més recents. Des del Garrigar baixa cobert el salt d'aigua de 23'47 metres, provinent de la riera de Metge, que també havia aprofitat el Molí del Baró. La transmissió des de la part baixa del salt a la roda es feia per corda i així funcionaven els embarrats. | 08022-98 | Al nord del nucli urbà | La fàbrica tèxtil primitiva la fundà Miquel Casellas i Safont el 1893. Es conserven força dades administratives referents a l'edifici del primer terç del segle XX. Durant la guerra civil 1936-1939 la fàbrica fou cremada. Reconstruïda i amb maquinària reparada tornà a funcionar fins a 1949 o 1950. Actualment serveix com a granja i estable de bestiar. | 42.1038600,1.8459400 | 404578 | 4661952 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43290-foto-08022-98-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43292 | Edifici central de l'antiga Caserna Militar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-central-de-lantiga-caserna-militar | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 38. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 124. J. P.: 'Joaquim Ventalló i l'Escola de Muntanya de Berga', El Vilatà, 108, setembre-octubre 1993, pàgs. 19-21. REDACCIÓ: 'La caserna militar passa a la història', El Vilatà, 102, desmbre 1992, pàg. 3. | XX | Actualment en obres. | Es tracta d'un edifici de caràcter noucentista. La utilització projectada del maó vist, pròpia de l'escola holandesa, no es va arribar a portar a terme, ja que totes les façanes són cobertes d'esgrafiats amb motius florals i geomètrics. És un edifici de planta baixa més tres pisos amb planta rectangular. L'edifici és cobert a quatre vessants, amb teula aràbiga i coronat per uns pinacles de pedra als vèrtexs. Entre el tercer pis i la coberta hi ha un fris amb decoració i medallons. A la part central i superior hi ha una balustrada de pedra amb dos pinacles als extrems, semblants als de la teulada. L'entrada sobresurt clarament de la resta de l'edifici per la seva espectacularitat. La resta de construccions de l'antiga caserna no presenta la mateixa complexitat arquitectònica que l'edifici central, però també hi podem observar alguns elements interessants. | 08022-100 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Josep Goday i Casals, alumne de Puig i Cadafalch. Es construí el 1932 i l'any següent s'inaugurà com a Colònia Escolar permanent de l'Ajuntament de Barcelona. L'arquitecte Josep Goday ja havia projectat importants grups escolars de la ciutat de Barcelona (Baixers, Lluís Vives, Milà i Fontanals, Lluïsa Cara, etc.). Quan va dissenyar l'edifici de Berga era arquitecte municipal de Barcelona. El 1939 l'Exèrcit de terra ocupà les dependències i espais de la colònia escolar i la convertí en caserna militar fins a la seva clausura el 1992. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1932 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Goday i Casals (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
43293 | Cal Sarraís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-sarrais | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 42. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 163-164. | XVIII | Es tracta d'una casa allargassada amb soterrani, planta baixa, dos pisos superiors i golfes. Els soterranis van ser construïts aprofitant el desnivell entre el carrer Buxadé i les Voltes d'en Claris. Tot el conjunt evidencia una extracció social benestant dels seus propietaris. A la façana hi destaca la simetria de múltiples obertures amb reixes de ferro forjat i un seguit d'elements escultòrics que decoren el ràfec de la teulada i la porta d'accés. Els ferros forjats i els motius ceràmics de les finestres sobresurten damunt de l'arrebossat blanc de la paret. Dues portes donen accés a l'interior des del carrer Buxadé. La més noble és flanquejada per columnes i porta al damunt la llegenda 'Aedes munias has invictas'. L'altra també és flanquejada per dos capitells amb la representació d'un rostre humà. A la façana hi ha quatre escuts, però segurament no es corresponen amb les armes de la família possessora ni amb les seves vinculacions. Un passatge permet comunicar el carrer Buxadé, per sota la casa, amb la capella-oratori familiar, amb data de 1845. | 08022-101 | Nucli urbà | Tret de la data de construcció (1740) que figura a la façana, en sabem molt poques coses. Segurament s'edificà sobre una casa d'origen medieval. La major part d'elements que configuren la façana, sobretot els escuts, hi foren afegits successivament durant els segles XIX i XX. El 2001 s'ha netejat la façana i s'ha pintat de nou. | 42.1053600,1.8438800 | 404410 | 4662121 | 1740 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43293-foto-08022-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43293-foto-08022-101-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
43295 | Mina de Vilaformiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-vilaformiu | ORIOLA, Josep; SOLER, Ramon: Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 22-23 | XX | Es tracta d'una perforació directa a la roca amb la finalitat de poder extreure pedra. El mineral era transportat amb vagonetes fins a l'exterior, empeses pels mateixos treballadors. Prop de la bocamina hi havia un parell de forns on es coïa el mineral. La part més ben treballada i conservada és, òbviament, la bocamina. | 08022-103 | Muntanya de la Figuerassa | La mina es començà a explotar el 1918 pel seu propietari Josep Camps i Ubach, àlias el Fava. El material ja cuit prop de la mina es portava a moldre al Molí del Guiu. Hi havien treballat de 5 a 6 persones, que tant podien fer feina de miner, cuidar-se del transport o del forn. El 1935 es deixà d'explotar, fins que al 1949 s'hi van plantar xampinyons (per poder mantenir la temperatura estable, quan feia fred, s'hi cremava carbonet). Hom creu que també serví com a refugi als grups del maquis que es movien per la zona. | 42.1055100,1.8437300 | 404398 | 4662138 | 1918 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Camps Ubach (primer explotador) | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
43296 | Mina del Menso | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-menso | ORIOLA, Josep; SOLER, Ramon: Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 22-23 | XX | És una mina de pedra excavada a poca profunditat. L'entrada és formada per un passadís cobert amb volta de canó, encara que, a mesura que es guanya profunditat, la volta desapareix. Actualment no està apuntalada i les diverses galeries mostren pendents molt diferents. La bocamina, que havia estat tapiada en tancar la seva explotació, ha estat recentment derruïda. Del seu interior brolla aigua en abundància. Un dels respiradors de la mina, que es localitza a tocar de la carretera de la Figuerassa, uns cinquanta metres per damunt de la bocamina; també va ser tapiat i posteriorment rebentat. | 08022-104 | Muntanya de la Figuerassa | La mina la començà a explotar, el 1920, Climent Casellas, àlias Menso. L'explotació es perllongà fins a 1948. La pedra es coïa inicialment en un forn proper a la mina, enllaçat amb la galeria per una petita via. Després el material extret es portava fins al Molí del Guiu, encara que més endavant es portà al Molí de la Bassa, a la Rasa dels Molins. En deixar-se d'extreure pedra, s'hi van cultivar xampinyons. | 42.1070700,1.8440300 | 404425 | 4662311 | 1920 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43296-foto-08022-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43296-foto-08022-104-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Climent Casellas (primer explotador) | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
43297 | Edifici de l'Ajuntament de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-lajuntament-de-berga | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40-41. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 122. | XX | Es tracta d'un edifici que es construí tenint en compte el reduït i complex espai que havia d'ocupar. Es troba situat en una de les cantonades de la plaça de Sant Pere. És una construcció de planta baixa i tres pisos en alçat, a part d'uns importants subterranis també dividits en dos pisos. La façana vol donar l'aire d'un edifici monumental, realçant l'eix central en tots els seus nivells. A la planta baixa hi ha quatre columnes amb capitells dòrics que sostenen una emblemàtica balconada de punt rodó. L'accés a les sales i dependències des de l'exterior s'efectua per tres portes amb arc de mig punt. A la façana, els arrebossats imiten pedra al segon i al tercer pis. Les obertures dels pisos superiors són emmarcades per ornamentacions en relleu, especialment trencaigües i medallons a les finestres del segon pis. La tercera planta és acabada amb obra vista, però destaca al centre l'escut de la ciutat, amb la data de 1930. L'ús de diferents solucions arquitectòniques deixa clara la diferència entre pisos. La façana és rematada per un llanternó cobert per una teulada piramidal i quatre pinacles. | 08022-105 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat, sobre un d'anterior, per Emili Porta i Galobart el 1929, encara que no s'acabà de construir fins a finals de 1930. Els interiors han estat reiteradament reformats i la façana fou netejada i restaurada arran de la remodelació de la plaça a començament dels anys 1990. | 42.1073900,1.8403900 | 404125 | 4662350 | 1930 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43297-foto-08022-105-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
43298 | Cal de Martín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-de-martin | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 44. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 120. | XX | Potser caldria una neteja de les façanes. | És un edifici destinat a vivendes que es troba situat al nucli urbà. La construcció actual difereix una mica de la projectada. L'edifici compta amb una planta baixa, tres plantes superiors i unes golfes. L'angle de la cantonada s'aprofità per bastir-hi una torre que s'aixeca més amunt que el conjunt de l'edifici. El coronament, però, és diferent al del projecte, que preveia una coberta piramidal a quatre vessants. La decoració i la complexitat arquitectònica va disminuïnt a mesura que s'alça l'edifici. La primera planta és la més decorada, sobretot amb ceràmiques verdes i alguns motius prop de les obertures. La planta baixa és de pedra vista i no excessivament treballada, cosa que dóna una sensació de solidesa. Els ferros forjats de les baranes i el conjunt de la façana són iguals que els que foren projectats. | 08022-106 | Nucli urbà | L'edifici fou construit el 1913, segons un projecte del conegut arquitecte Ignasi Maria Colomer per la família de Martín, una de les històricament més importants de la ciutat. | 42.1077600,1.8402300 | 404112 | 4662392 | 1913 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43298-foto-08022-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Ignasi Maria Colomer (arquitecte) | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.