Patrimoni cultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
43330 Capitell romànic de l'església de Sant Joan https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-romanic-de-lesglesia-de-sant-joan BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 246-248. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31. XII Es tracta d'un capitell zoomòrfic que es troba dins d'un pilar entre la nau principal i la de tramuntana. El capitell es troba situat de manera que té tres cares visibles. A la cara central, la que dóna a la porta principal, hi ha dos ocells oposats que miren a les arestes corresponents del capitell. A les dues cares laterals hi ha sengles ocells que també miren a l'aresta del capitell, de manera que cadascun d'ells es situa enfrontat amb un dels de la cara central. Els quatre ocells estan representats de costat i mostren un cos força corpulent, perllongat endavant per un coll relativament llarg i gràcil, que es corba cap avall i acaba en un cap petit, provist d'un bec que recorda vagament el d'un ànec. Els ocells figuren beure en una mena de font, de peu cilíndric llarg i plat petit. El capitell conserva restes escadusseres de policromia. 08022-140 Nucli urbà Hom ha atribuït aquest capitell a l'antiga església que devia haver-hi en aquest lloc abans que el 1220 comencés la construcció de l'actual. Aquesta peça, datada al segle XII, aparegué l'any 1973 en el decurs d'unes obres de neteja i adobament del temple iniciades per la parròquia. Sota la trona i a l'interior del pilar, confluència dels dos cossos de la nau principal, aparegué una petita resta de paret, amb dues columnes romàniques del segle XII lleugerament policromades i de bona factura. L'una tenia el capitell mutilat; l'altra, la que ens ocupa, presentava un extraordinari capitell figurat amb unes aus. L'excavació del paviment feu aparèixer altres elements romànics. Actualment, aquesta zona i el capitell esmentat es troben a la vista del públic, al mig de l'església, però protegits. 42.1043700,1.8462400 404604 4662008 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43330-foto-08022-140-3.jpg Física Romànic|Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 92|85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
43335 Santuari de la Mare de Déu de Queralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-queralt AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 34-35. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 51-52. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 176-177. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 250-252. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. FELIPÓ i ORIOL, Ramon: 'Els llibres de Queralt', El Vilatà, 77, març 1990, pàgs. 30-31. ANÒNIM: 'Perillen unes pintures del segle XVIII de Queralt', El Vilatà, 83, octubre 1990, pàg. 25. COLUMNA SALOMÒNICA, La: 'Notícia de Pere Puig, arquitecte, pintor i músic berguedà del segle XVIII', El Vilatà, 83, octubre 1990. Pàg. 25. VILADOMAT, R: 'L'església de Queralt, emblanquinada', El Vilatà, 86, març 1991, pàgs. 18-19. VILADOMAT, R: 'Vaig netejar tota l'església amb goma d'esborrar' El Vilatà, 86, març 1991, pàgs. 18-19. SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Un inventari de Queralt de l'any 1884', El Vilatà, 88, maig 1991, pàg. 47. AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). CARRERAS, Josep: 'L'ex-vot mariner del santuari de Queralt', L'Erol, 43, primavera 1994, pàgs. 31-33. VILARDAGA i PUJOL, José Maria: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 53 i segs. POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916. XVIII Es tracta d'una església de planta de nau única amb capelles intercomunicades entre els contraforts que permeten el recorregut sense incidir en la zona de culte. La capçalera, de planta quadrada, conjuntament amb els espais colaterals i la sagristia, mantenen la forma rectangular de l'edificació, que és de fàbrica de pedra i reble, per revestir. La nau, de 7,80 x 24 metres, és oberta a migdia. Té volta de canó de mig punt, modelada per llunetes cegues i compassada en cinc trams pels arcs faixons i triomfal. Té tres arcs formers per banda, dels quals l'immediat al presbiteri presenta el bancal esplandit. L'alçat interior, organitzat amb elements renaixentistes, esdevé un sistema de composició arquitectònica que articula i emfasitza l'espai de la nau. Té un sistema complert de pilastres adossades d'ordre compost i entaulament on, sobre la cornisa superior, s'imposten els arcs faixons de la volta. Les capelles són cobertes amb volta d'aresta; els espais colaterals del presbiteri amb volta de canó seguit, impostada al viu al mur, i la sagristia amb tres voltes de creueria, els nients de les quals s'imposten sobre caparrons d'àngels. La composició de la façana són tres cossos, amb eix de simetria central, a la manera de les façanes de planta basilical. El cos central correspon a la nau, més alt i cobert a dues vessants i amb cornisa de fàbrica de rajol, amb una petita finestra centrada a la part superior i el rosetó amb adovellat de pedra i vidriera plomada. Els cossos laterals, més baixos i coberts a una vessant, presenten un balcó central a cada pis. Darrera la nau, a través de dues escales que surten dels cossos laterals, s'accedeix al cambril de la Mare de Déu. A l'esquerra de la façana, sobre un massís rocós, s'hi troba el campanar; un cilindre de pedra vista, com la façana, de 15 metres d'altura per 3,65 de diàmetre. 08022-145 Muntanya de Queralt L'actual santuari substituí l'anterior, edificat al segle XIV per l'acomodat mercader berguedà Francesc Garreta. Un carreu de la cantonada de llevant ens recorda la data d'inici del santuari actual: el 16 de juliol del 1725. En fou l'arquitecte en Josep Arnau Dias i el mestre d'obres en Francesc Morató. L'any 1741 fou inaugurada la nova església i fou iniciat el retaule barroc que fou destruït el 1936. D'ençà de la seva construcció, el santuari ha estat reformat constantment, la qual cosa ha fet variar considerablement la seva aparença. El 1916 es beneí la primera pedra d'una façana eclèctica i descomunal, projectada per Alexandre Soler i March, que no s'arribà a dur a terme. D'ençà de 1939, les reformes i obres de millora s'han anat succeïnt fins atorgar-li la fesomia actual (pintures, emmosaiats, campanar nou, etc.). Les darreres reformes importants daten del 1991. 42.1024100,1.8521200 405087 4661784 1725 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-3.jpg Legal i física Barroc|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Religiós 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. J. Arnau Dias, F. Morató i J.A. Coderch (campanar) 96|94 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
43337 Cal Fàbregas https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregas AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. XIV Es tracta d'un edifici format per baixos i tres plantes que fa cantonada entre el carrer Major i la pujada de Sant Francesc. És una construcció de pedra, amb carreus grans i ben escantonats que són col·locats en filades i a contrajunt. Malgrat les reformes dels segles XVI i XVIII, es conserven i s'observen clarament alguns elements arquitectònics anteriors, possiblement d'origen baixmedieval. 08022-147 Nucli urbà L'actual casa de Cal Fàbregas fou la primera casa consular de la vila de Berga. En ella s'hi reunia el Comú de la Vila des que el 13 de novembre del 1359 el rei Pere III el cerimoniós va concedir a la vila el privilegi de poder constituir consell amb 30 prohoms. L'any 1580, a causa del seu mal estat, que amenaçava ruïna, la casa consular fou traslladada a una casa de la plaça Sant Pere, al mateix indret que encara ocupa a l'actualitat. Aleshores, la casa dels Quatre Cantons es va remodelar, cosa que va tornar a tenir lloc al segle XVIII, donant-li la forma que conserva actualment. A la dècada dels anys 1990 es va tornar a restaurar. 42.1021800,1.8449000 404490 4661767 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43337-foto-08022-147-2.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 85 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
43340 Portal de Santa Magdalena https://patrimonicultural.diba.cat/element/portal-de-santa-magdalena BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 42. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 175-179 i 182-186. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol 25, tardor-hivern 1988, pàg. 90-91. XIV Hi ha força modificacions modernes que han eliminat elements originaris. És l'únic portal que la ciutat conserva. La resta foren enderrocats quan el creixement demogràfic d'època moderna i contemporània va obligar a destruir el cinturó de muralles. El de Santa Magdalena donava entrada a la ciutat pel sector nord-oriental; comunicava amb els cami-rals que menaven a Bagà i a Ripoll. Era el més proper al Castell de Sant Ferran. És possible que fos flanquejat per dues torres, que actualment no es conserven. Té un cos rectangular al mig del qual s'obre una porta en arc de mig punt, fet amb grans dovelles i una espitllera central al capdemunt. Modernament, la part superior del portal s'habilità com a vivenda i s'obriren obertures que desfiguraren el seu aspecte original. 08022-150 Nucli urbà La primera edificació del portal és possible que tingués lloc a l'entorn de 1376, quan la vila de Berga es va veure afectada per la política de fortificacions endegada per Pere III. El seu nom, com el de la plaça on és situat, prové del convent de Santa Magdalena, que hi hagué en aquest indret des d'època baixmedieval i que fou enderrocat el 1708, a efectes militars, malgrat la oposició del clergat i de molts berguedans. 42.1116800,1.8343000 403628 4662834 08022 Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43340-foto-08022-150-2.jpg Legal Medieval Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 85 47 1.3 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
43342 Barri de Santa Eulàlia https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-santa-eulalia MUNIESA, Xavier: Santa Eulàlia. Berga, Barcelona, 1995, pàssim. XX És un barri de la ciutat amb límits als carrers Mestre de Pedret, Pere II, l'antiga carretera de Sant Salvador i el carrer Pere Comes. Majoritàriament, es tracta d'un conjunt de blocs de pisos disposats de forma força regular. Les primeres construccions del barri destaquen per la seva alçada, una segona fase de construccions són disposades de forma annexa i no més altes de quatre plantes; i un darrer grup de construccions supera ja les vuit plantes d'alçada. Els edificis són majoritàriament de protecció oficial. Foren construïts amb materials barats i de no massa qualitat, que actualment han posat de manifest deficències estructurals. El barri fou un dels centres d'acollida de població treballadora immigrant durant les dècades de 1960 i 1970, cosa que li ha donat certa entitat respecte la resta de la ciutat, visible sobretot en actes lúdics i festius. Darrerament aquest contrast socio-cultural i econòmic sembla anar-se esvaïnt a causa del creixement urbanístic de la resta de la ciutat, que engoleix progressivament el barri. 08022-152 Nucli urbà El creixement econòmic esdevingut en plena època franquista a la comarca del Berguedà, sobretot a base a la mineria i al tèxtil, suscità la vinguda d'un bon nombre d'immigrants de la resta de l'Estat espanyol. El barri s'anà construïnt entre els anys 1962 i 1983. Inicialment el barri va patir algunes situacions de marginalitat, degudes en part a la seva ubicació, car quedava aïllat de molts serveis que només es trobaven en ple nucli de la ciutat de Berga. Al llarg dels anys, per l'esforç fet per entitats del barri i el mateix Ajuntament, s'han pogut anar pal·liant aquestes mancances. 42.1017400,1.8549600 405321 4661707 1962-83 08022 Berga Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43342-foto-08022-152-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
43344 Pavelló de Suècia https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-de-suecia AJUNTAMENT DE BARCELONA. COMISSIÓ DE CULTURA: Inauguració de les obres de la Colònia Escolar Permanent de Berga, Barcelona, 1932 (reproduït recentment als Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, 1997, pàgs. 57-66). XX És un edifici en forma de caixa de fusta en el qual la continuïtat dels plans de les façanes només queda trencada per les obertures quadrades del centre. La coberta és lleugerament inclinada, que descansa sobre una estructura metàl·lica. Anteriorment constava d'un element molt singular i una torre piramidal contigua de base triangular, coronada per tres cercles de fusta sobreposats de manera sorprenent; que s'havia utilitzat com a far. Actualment no es conserva. A hores d'ara està envoltat de diversos equipaments esportius, socials i culturals. Té una superfície de 1.275 metres quadrats que es distribueixen en tres espais: arxiu comarcal, centre cultural amb sala d'actes i zona de serveis. L'estructura actual ha incorporat un semisoterrani per guanyar més espai a l'arxiu. Té un caràcter molt emblemàtic. 08022-154 Nucli urbà El Pavelló de Suècia era un dels més grans de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, situat en una zona de Montjuïc. Fou dissenyat per l'arquitecte suec Peder Clason. Acabada l'Exposició Internacional, Suècia va oferir el Pavelló a l'Ajuntament de Barcelona; aquest darrer va obrir un concurs públic als ajuntaments catalans situats a més de 500 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Berga fou la ciutat escollida. El 1930 es situà al Pla de l'Alemany com a colònia-escola. El 1939 es convertí en caserna militar i l'edifici es destinà a estable fins a 1964 en què fou enderrocat. Finalment, el 1998 s'acordà i es finançà, per part de diverses institucions, la construcció del nou pavelló, que s'inaugurà el 2000. 42.0973900,1.8409400 404155 4661239 1928 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43344-foto-08022-154-2.jpg Física Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. Peder Clason (arquitecte) 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
43345 Serra de Queralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/serra-de-queralt ÁLVAREZ PÉREZ, A.; BRIANSO PENALVA, J.L.; OBRADOR TUDURÍ, L. A.: Itinerario geológico. Berga III, Bellaterra, 1979, pàssim. ARMENGOU i FELIU, Josep: El Santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàssim. LLADÓ, Fina: 'Els espais naturals protegits al Berguedà en el PEIN', L'Erol, 59, tardor-hivern 1998, pàgs. 27-32. La Serra de Queralt forma part del conjunt de serralades prepirinenques del Berguedà. Als seus peus s'obre ja la Depressió Central. És formada per un conjunt arrenglerat de gran singularitat geològica. A nivell florístic cal destacar l'interès micològic dels boscos de coníferes amb una bona representació dels fongs de muntanya. El solell de la muntanya, majoritàriament pedregós, és cobert de vegetació de poca alçada, com garrigars i boixos, mentre que a l'obaga destaquen les grans pinedes de 'pinus silvestris', que li aporten una gran singularitat. 08022-155 Al nord-oest del nucli urbà Recentment ha estat declarada Parc Especial d'Interès Nacional, entre els municipis de Berga, Capolat i Castellar del Riu, que ocupa un total de 635 hectàrees. 42.1069700,1.8275200 403060 4662318 08022 Berga Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43345-foto-08022-155-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 2153 5.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
43351 Ca l'Antic o Can Gironella https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantic-o-can-gironella BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. GOL i ROCA, Antoni: 'Ca l'Antic, Celler la Tosca i la Primera Guerra Carlina', Berga, s/a. XVI Caldria restaurar la façana, sobretot la cara que dóna al passeig de la Pau. És un gran edifici de planta quadrada. L'estructura bàsica sembla no haver variat massa al llarg dels segles; no mostrant diferències, per exemple, entre els gravats carlins de mitjan segle XIX i l'edifici actual. No obstant, el més característic continuen essent els baixos, fets amb voltes de canó i que antigament havien servit de celler i estables. També sembla conservar-se originàriament la cornisa superior de l'edifici. Sobre la planta baixa s'aixequen tres plantes més (dos a la banda del carrer del Roser). La segona planta té obertures en forma de balconada, mentre que a la resta de plantes hi ha finestrals. Tot i que podrien correspondre a les antigues obertures, s'hi veuen notables reformes. La porta principal d'accés a l'edifici primitiu es fa difícil d'endevinar, tot i que l'actual manté encara un caràcter sumptuós. La façana ha estat recoberta d'esgrafiats que imiten blocs de pedra, però actualment es troben en força mal estat. 08022-164 Nucli urbà La casa de Ca l'Antic fou, originàriament, la casa del veguer (segle XVI). A finals del segle XVII fou adquirida per la família Antic, que la remodelà de manera important. A primers del segle XIX és coneguda amb el nom de Can Gironella i l'any 1811 s'hi va establir el Govern Militar de la Junta Superior de Catalunya. L'any 1837, en plena Guerra Carlina, el general Urbitzondo va instal·lar en aquest edifici la Reial Junta Superior Governativa del Principat, fins el juliol del 1840. Durant aquests tres anys l'edifici acollí importants personatges: Bartomeu Torrebadella, el Comte de Fenollar, el Marquès de Monistrol, Ferran de Sagarra, etc. Sens dubte, però, el personatge més representatiu fou Charles d'Espagnac, el Comte d'Espanya, recordat encara per la 'vox populi'. El darrer llogater de la casa fou el cap carlí Ramon Cabrera i Griñó, el Tigre del Maestrat. La casa també ha estat escenari d'algunes de les novel·les de l'escriptor Joan Perucho. Al llarg del segle XX s'hi habilitaren vivendes i als baixos s'hi varen establir locals comercials que en part li feren perdre la fesomia senyorial. 42.1012000,1.8436300 404383 4661659 08022 Berga Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43351-foto-08022-164-2.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 94 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
43355 Teatre Patronat https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-patronat NOGUERA i CANAL, Josep: 'Noranta anys de projeccions cinematogràfiques a Berga', L'Erol, 51, estiu-tardor 1996, pàgs. 17-20. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Centenari dels Pastorets de Pitarra a Berga, Berga, 2000. XIX Malgrat que fa uns anys que es va arranjar el teatre, caldria una profunda restauració, fins i tot estructural, de la totalitat de l'edifici. El Teatre Patronat ocupa mitja illa de cases a la confluència dels carrers Cardona i pujada de Sant Francesc i d'aquest darrer amb el carrer Clavé. L'entrada principal és al carrer Cardona 2, si bé actualment s'accedeix al Teatre per la pujada de Sant Francesc. Entre altres dependències, l'edifici alberga un bar (que ja fa anys roman tancat) que havia estat centre cultural i de reunió de la ciutat; el teatre, de dimensions reduïdes, amb platea, unes balconades sostingudes per columnes i una escena petita; i un pati exterior on anys enrera s'havia jugat a frontó. 08022-168 Nucli urbà El Teatre Patronat fou inaugurat, amb el nom de Teatro Frontón, el 25 de desembre del 1900 amb la sarsuela 'El rey que rabió'. El nom primitiu del teatre prové d'un antic frontó que hi havia i que, malgrat estar en desús, s'ha conservat fins a l'actualitat. Fou el primer teatre en condicions de la ciutat, construït a iniciativa de Jacinto Vilardaga en terrenys de la seva propietat. El 29 de juny del 1907, un incendi va destruir, de nit, el teatre, degut a l'incendi d'una de les pel·lícules cinematogràfiques que s'hi projectaven. El 25 de setembre del 1912 es tornava a obrir, finançat pel banquer local Salvador Maria Miarons, amb el nom de Casino Modern. La crisi econòmica del 1918 va provocar la fallida de la Banca Miarons i el Banc d'Espanya va embargar el Casino Modern. Els sectors catòlics de la ciutat treballaren per tal de reunir les 33.500 pessetes que significaven el deute. El Comte de Fígols n'hi aportà 30.000 i la finca fou adjudicada en subhasta, efectuada sense haver-hi comparegut cap altre licitant. Després, els nous propietaris es constituiren en Patronat (d'aquí el seu nom actual) i es feu una nova societat, el Centre d'Acció Social Catòlic. Fou un centre important de la ciutat durant molts anys, fins que a mitjans dels anys 1980 es tancà el cafè. En ell s'hi reuniren molts prohoms de Berga, fins al punt que una de les taules del vell cafè era coneguda popularment com la Taula dels Savis (en ella s'hi trobaven setmanalment mossèn Armengou, Manolo Sistach, Climent Peix, Jaume Sala, etc.). Actualment el teatre és l'únic equipament del complex que continua funcionant. 42.1038800,1.8447500 404480 4661956 1900 08022 Berga Restringit Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43355-foto-08022-168-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 98 46 1.2 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
43360 Fàbrica de les llums https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-les-llums NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs. 150-156. XX Actualment presenta un aspecte exterior força deixat. És un edifici de clares línies fabrils. Antigament, però, la façana de migdia semblava més aviat la d'una antiga casa pairal. A l'actualitat, dos transformadors l'han desfigurat considerablement. La resta de la nau alberga la turbina i altres aparells necessaris per la producció d'energia elèctrica. Els finestrals que es disposen al voltant de la nau són típics de les construccions industrials. L'edifici és situat al costat del Canal Industrial de Berga i aprofita la seva aigua a partir d'una petita desviació del canal que dóna lloc a un salt d'uns 13 metres d'alçada. Un dels elements més emblemàtics de la construcció és una vella xemeneia de vapor de més d'una vintena de metres d'alçada. 08022-173 A la Rasa dels Molins Es començà a parlar del projecte de construcció d'aquesta central hidroelèctrica el setembre de 1898, però els jocs d'interessos i les controvèrsies originades per la política caciquista va fer que no es posés en funcionament fins a 1901. L'obra va comptar amb diverses fonts de finançament privat, especialment de la Compañía Bergadana de Electricidad, però l'aportació de l'Ajuntament de Berga fou decisiva. Inicialment, serví per proveir d'electricitat l'enllumenat públic de Berga. Més tard amplià el subministrament a altres indrets. 42.1006600,1.8522000 405091 4661590 1901 08022 Berga Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Productiu 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
43361 Cal Cuberas https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuberas XX És un edifici d'estructura aparentment molt irregular, però que manté una lògica total amb la disposició dels carrers que l'envolten. La planta baixa és dedicada a magatzem i es complementa amb quatre plantes superiors de dicades a vivendes. La façana té unes característiques molt particulars, que es posen de manifest en el contrast amb les obertures; els balcons i les finestres són molt marcats respecte la resta de la façana. També destaca una torre que sobresurt de la resta de l'edifici, al capdamunt de la qual hi ha una rosa dels vents. Són interessants les voltes dels soterranis, antigament utilitzades de celler, però avui alberguen un bar nocturn. 08022-174 Nucli urbà No es disposen de dades a l'entorn d'aquesta construcció, però sembla seguir les tendències habituals dels arquitectes berguedans dels anys 1930. 42.1013700,1.8447800 404479 4661677 c. 1930 08022 Berga Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43361-foto-08022-174-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. 98 45 1.1 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
96309 Ball cerdà de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-de-berga <p><span><span><span>Amades, Joan (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum III, p. 138, 139, 141, 908. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de Berga. Caixa 119, sobre 229. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Capmany, Aureli (1953) <em>La Dansa a Catalunya</em>. Volum II. Ed. Barcino. Barcelona. P. 144. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Aureli Capmany. Partitura “Cerdà. Berga”. Esbart Català de Dansaires. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> XIX-XX Actualment no es balla <p><span><span><span>Aquest ball no s’ha conservat, s'ha perdut la tradició i la seva memòria. Segons Capmany el ballaven els traginers i començava una parella, però segons Joan Amades, el ballaven els quatre majorals o pabordes de la confraria de Sant Joan amb llurs pabordesses. A cada volta només ballava una parella i per acabar feien el rebatut totes les parelles juntes. És una dansa en la que els homes es lluïen davant les dones demostrant que sabien ballar bé, essent una forma de festeig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ens ha arribat la partitura recollida per Aureli Capmany i la de Joan Tomàs publicada per Joan Amades. </span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong>Coreografia</strong></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Les quatre parelles es disposen en un cercle, agafats de la ma els membres de cada parella (fig. 1). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Primer punt: surt a ballar la primera parella que fa una volta sencera a l'interior del cercle i en sentit antihorari, agafats de les mans interiors i balancejant-se de costat amb punt pla binari endavant o pas de ball pla (fig. 2). Acaben al mateix lloc del que han sortit quan finalitza la melodia. Capmany explica que després ell queda al mig mentre ella segueix ballant fent la volta. El ballador, des del mig es va girant a la balladora, fent salts i moviments de peus al lloc on és però seguint el ritme, moviment característic dels balls cerdans de la zona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segon i tercer punt: segueix ballant la mateixa parella que ha sortit i per iniciar el punt la noia fa un rístol i queda en direcció oposada al ballador, es deixen anar de les mans i repeteixen la volta a la plaça cada un en una direcció, el ballador en sentit antihorari, la balladora en sentit horari, ella amb pas petit i lliscat, ell saltant i fent cabrioles (fig. 3). En el punt on es troben, fan un rístol i canvien de direcció, i tornen a repetir el ball desfent el camí (fig. 4). Quan es retroben al punt d’inici, la parella surt del ball i entra la segona parella, que només fa les figures del segon i tercer punt. La resta de balladors esperen al cercle exterior mentre està ballant una parella i a cada volta entra una parella nova que només farà els darrers dos punts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Rebatut: Quan ha ballat la darrera parella, fan el rebatut o corranda totes les parelles. Consisteix en fer el passeig del primer punt a pas de galop i voltant la plaça en sentit antihorari (fig. 5).</span></span></span></p> <p> </p> 08022-177 <p><span><span><span>Aquest ball cerdà es ballava a Berga coincidint segurament amb diferents festivitats. Aureli Capmany va recollir l'any 1910 que es ballava cada any el 25 de juny, per la diada de Sant Eloi, patró dels traginers (Capmany, 1953), en sortir de l'ofici i després de les curses de cavalls i mules per la ciutat. Joan Amades explica que es ballava per Corpus, juntament al Ballet de Déu i altres balls típics, a la plaça de cada barri de la ciutat, a la tarda; per les festes de Corpus cada barri nomenava tres administradors i administradores (actualment es nomena una parella per barri), que eren els darrers casats i que rebien la denominació <em>d'administradors majors</em>, <em>mitjans</em> i <em>xics</em>; aquests eren els encarregats d’organitzar la festa i pagar les despeses. Desconeixem les fonts d'informació de Joan Amades, ja que segurament devia confondre les dues festes més importants de Berga (els Elois i Corpus), ja que a la descripció del ball, tot i explicar que el ballaven per Corpus, també assenyala que 'només el ballen els quatre majorals de la confraria de Sant Joan' (Amades, 1982: 908), i que es ballava junt al Ballet de Déu, que és la dansa que acompanya la festa dels Elois de Berga (Amades, 1982: 141). </span></span></span></p> 42.1017701,1.8444976 404456 4661722 08022 Berga Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2024-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
96310 Ball pla de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-de-berga <p><span><span><span>Alonso, M.R.; Coll, N.; Forner, R.; Garrich, M.; Gonzàlez, A. (2000) <em>El Ball Pla</em>. Atles de Dansa Tradicional Catalana, IV. Editorial Alta Fulla. P. 34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Partitura “Ball Pla. Berga”. Arxiu Aureli Campmany. Esbart Català de Dansaires. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> XIX-XX Aquesta dansa no es balla actualment <p><span><span><span>A Berga s'havia ballat un ball pla del que coneixem la melodia gràcies al recull que va fer Aureli Capmany i que es conserva a l'Arxiu de l'Esbart Català de Dansaires (Barcelona). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Berguedà hi ha constància de ball pla a diversos municipis, tot i que a vegades es coneix amb una altra denominació: a la Quar s'anomena Ballet, a Gironella és l'Almorratxa, a La Pobla de Lillet és la Dansa de Falgars, a Bagà el Ball Cerdà, a Gósol el Ball de les Senyores..., però tots ells tenen les característiques del ball pla. </span></span></span></p> 08022-178 Berga <p><span><span><span>Alguns d'aquests balls tenen coreografies molt característiques, però d'altres seguirien la coreografia que és més freqüent a la Catalunya Vella i que possiblement es devia utilitzar per a aquest ball pla: dansa en parelles, amb una primera part de ball suau, sense salts, que alterna el passeig i les diferents figures. Possiblement acabés la dansa amb una segona part en la que es repetiria la melodia a un ritme més ràpid per ballar, el rebatut, però la partitura que es conserva no recull aquesta part per al Ball Pla de Berga.</span></span></span></p> 42.1017414,1.8445768 404463 4661718 08022 Berga Obert Regular Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2024-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
96311 Bolangera de Berga https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-berga <p><span><span><span>Amades, Joan (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum IV, p. 219, 220-221. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Crivillé i Bargalló, Josep (1983) <em>Música Tradicional Catalana. Volum III Danses</em>. Editorial Clivis. Barcelona. P. 281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vigo i Rabassa, Enric (2020) <em>Records de les danses antigues de la meva terra (1912)</em>. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, núm. 7. Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Tremp. P. 149-150, 172-173.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> XIX-XX-XXI <p><span><span>Explica Joan Amades que per celebrar Sant Eloi, a Berga, en sortir d’ofici es ballava el ballet de Déu i la bolangera a la plaça de Sant Joan. El ball de la bolangera, per circumstàncies que desconeixem, va deixar de formar part de la celebració i actualment només es balla el Ballet de Déu. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Coneixem dues melodies diferents per a la bolangera a Berga. Al primer volum de Danses Tradicionals del Berguedà vam presentar una versió recollida per Aureli Capmany (Cortés, Escútia, 2019: 71-72), i ara us presentem la versió que va recollir Joan Amades amb transcripció musical de Joan Tomàs, publicada al Costumari Català. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Aquesta melodia que va recollir Amades per la Bolangera de Berga, es correspon al Ball rodó del Pallars que va publicar Enric Vigo el 1912 (Vigo, 2020: 172-173). És aquest un exemple de les melodies que viatgen d'un lloc a l'altre i que s'adapten a la dansa que acaba essent característica d'un lloc. El Ball rodó del Pallars utilitza per la primera part la melodia del Ball de l'indiot i la tornada és molt semblant a la Bolangera de Castellbó, tal i com apunta Vigo. S'acompanya d'una lletra:</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Ball rodó Catarineta.</span></span></p> <p><span><span>Ball rodó Catarinó.</span></span></p> <p><span><span>S'ha menjat la carn de l'olla</span></span></p> <p><span><span>i les ous del ponedor.</span></span></p> <p><span><span>La mare me'n diu bandera</span></span></p> <p><span><span>jo de bandera no'n so.</span></span></p> <p><span><span>Perquè si jo fos bandera</span></span></p> <p><span><span>niria a la professó.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>D'altra banda, el mateix Vigo dóna una lletra que utilitzaven a Gironella per acompanyar la bolangera l'any 1875 (Vigo, 2020: 149-150), lletra que correspon a una de les tornades utilitzades per cantar la bolangera de diferents llocs. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>La bolangera té un topí</span></span></p> <p><span><span>que'l fa bullir sense aigua.</span></span></p> <p><span><span>La bolangera té un topí</span></span></p> <p><span><span>que sense aigua'l fa bullir.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Recordem que la bolangera era una dansa molt popular i que la trobem arreu, concretament al Berguedà en coneixem a Bagà, Berga, Gironella, Sant Julià de Cerdanyola, la Pobla de Lillet, Gisclareny i Santa Maria de Merlès.</span></span></p> 08022-179 Berga <p><span><span><span>Les bolangeres són danses de ritme binari, amb inici en anacrusi i generalment amb dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10, que es toquen a un ritme </span>alegre. En aquesta bolangera hi ha tres frases musicals, la primera i la tercera de compàs ternari, separades per quatre compassos binaris. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span>Coreografia</span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El ball que explica Joan Amades per a aquesta bolangera consta de dues figures que s'anirien alternant i repetint, corresponents a les que es ballen a totes les bolangeres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span>Primera part:</span></strong><span> ball rodó o en cercle. Les parelles, agafades de les mans, volten en cercle en sentit antihorari, amb pas saltat amb desplaçament de costat (fig. 1), avançant el peu dret i després passant per davant l’esquerre. Quan acaba la primera melodia s'aturen i es deixen anar de les mans per iniciar la figura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span>Segona part:</span></strong><span> figures. Amades explica dues figures que es fan amb la segona i la tercera melodia. Tal i com han quedat els balladors, aturats i mirant cap al centre, les noies es queden al lloc puntejant lleugerament mentre els nois, amb pas una mica saltat, avancen en sentit antihorari passant primer per davant la seva parella i seguidament passen per darrera de la següent noia (fig. 2), i així successivament (una per darrera i l’altra per davant) fins fer una tirada de la melodia i en acabar queden altra vegada a lloc (depenent de la quantitat de balladors tornaran a ser al lloc d'origen). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguidament es torna a fer el ball rodó i després una altra figura: ara són les noies les que repeteixen el mateix moviment però en direcció contrària, en sentit horari, fent una tirada de melodia (fig. 3). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Possiblement repetirien més vegades tot el ball, alternant les figures amb el ball en cercle, al que es podrien introduir altres figures característiques de les bolangeres, com la cadena. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> 42.1017451,1.8445767 404463 4661719 08022 Berga Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic 2024-03-01 00:00:00 María del Agua Cortés Elía 62 4.4 14 Patrimoni cultural 2024-05-23 02:07
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 164,04 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml