Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43217 | Colònia Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-rosal | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. AADD: 'Les colònies industrials', dins El Llobregat nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàg. 113. CLUA i MERCADAL, Jordi: Les colònies industrials al Berguedà: estudi d'una transformació econòmica i urbana, Berga, 1994, pàgs. 17, 24 i 42. VALL i CASES, Pere: De colònies industrials a Parc Fluvial. El sistema de colònies tèxtils del Baix Berguedà. Gènesi i revaloració, Barcelona, 1999, pàssim. | XIX | Es tracta d'una colònia industrial formada per un gran nombre d'edificis. D'entre aquests en destaca el complex de la fàbrica, l'escola, les botigues, el cafè-casino, els habitatges plurifamiliars, l'església i el convent. Fins no fa massa anys conservava també l'estació de ferrocarril (en terme d'Olvan), que fou enderrocada després d'algunes controvèrsies. La colònia es construí sobre un antic molí i una forta llera de roca, cosa que evità haver de fer inversions massa desproporcionades. | 08022-25 | A l'extrem sud del terme municipal | La colònia fou fundada el 1858 per la família berguedana cognominada Rosal. Durant molt temps fou una de les colònies industrials més grans i emblemàtiques de Catalunya. Les seccions de filatura, teixits i tints van arribar a tenir prop de 2.000 treballadors. Els Rosal també van fundar una de les poques colònies agrícoles de Catalunya, la de Graugés, a Avià. La colònia no parà de créixer fins ben entrat el segle XX, però la generalitzada crisi del tèxtil acabà per fer tancar les instal·lacions i s'enderrocaren alguns edificis com l'antiga estació de ferrocaril. | 42.0755100,1.8711600 | 406622 | 4658777 | 1858 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43217-foto-08022-25-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Família Rosal | Amb més o menys encert s'han portat a terme algunes solucions arquitectòniques per tal d'amagar o esborrar la fesomia de colònia fabril; per exemple, en la reconversió de les vivendes. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43356 | Fàbrica de Carburos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-carburos | AADD: La Sociedad Española de Carburos Metálicos S.A. Cent anys d'història d'una empresa química 1897-1997, Barcelona, 1997. CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: Fábriques i empreses, Manresa, 1994, pàg. 51. NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs, 147-149. VILARDAGA i ROSET, Jordi: 'La Fábrica de Carburs i el Canal, fins avui', L'Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 30-32. | XIX | La Fàbrica de Carburos, denominació amb la qual és coneguda a la comarca del Berguedà, es disposa a la riba dreta del riu Llobregat, poc abans que aquest arribi a la Colònia Rosal. El conjunt arquitectònic és format per una desena d'edificis annexionats, d'alçada i envergadura diversa, que no presenten característiques remarcables a nivell individual però si en la seva totalitat. En general són construccions de factura i estructura senzilla i bastides amb materials barats. Tanmateix, l'aparença del conjunt deixa veure clarament la important activitat industrial portada a terme al llarg dels anys. Tipològicament, el grup d'edificis difereix força de les construccions industrials de la resta de la comarca, acostant-se més a l'estil dels edificis industrials centreeuropeus. L'element més destacat de la Fàbrica de Carburos és el salt d'aigua canalitzat en immenses canonades, que es projecta des d'un dels extrems de la Serra dels Roures i aconsegueix un important desnivell. L'aigua del salt prové del Canal Industrial. | 08022-169 | Colònia Rosal | La fàbrica de Carburs es va començar a construir el juliol del 1898, després que la Sociedad Española de Carburos Metálicos adquirís el darrer salt del Canal Industrial de Berga. El 6 de novembre del 1899 es posà en marxa la instal·lació destinada a la producció de carbur de calci. La qualitat d'aquest carbur fou tan bona que de seguida s'estengué entre els consumidors la denominació 'carbur de Berga'. L'any 1934 es va muntar una planta electrolítica per a la producció d'oxigen i hidrogen. El 1953 deixa de produir-se carbur de calci i es comencen a fabricar ferroaliatges de silici, manganès i fósfor. Aquesta producció va finalitzar el 1978. D'aleshores ençà, la fàbrica de Carburs es va convertir en central hidroelèctrica i posteriorment s'ha dedicat, fins a l'actualitat, a la producció de clorur d'hidrògen. Actualment hi treballen unes 20 persones, si bé en l'època de major ocupació havia arribat a donar feina a 88 treballadors (1947). | 42.0777400,1.8654500 | 406153 | 4659030 | 1898-99 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43356-foto-08022-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43356-foto-08022-169-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Després d'un segle de funcionament, sembla que la fàbrica es tancarà l'estiu del 2002. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43209 | Cabana i sepulcre de cal Galta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-i-sepulcre-de-cal-galta | CASTANY, Josep: 'El sepulcre de cal Galta. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàg. 84. | Format per un pis (fons de cabana) circular d'1'70 metres de diàmetre amb restes de carbons i algunes ceràmiques, sense que s'observessin estructures indicatives del tipus de construcció. A sota i a una profunditat de 0'80 metres hi aparegué un enterrament individual, inclòs dintre de les terres argiloses, sense lloses ni senyals exteriors d'identificació. Les ceràmiques del fons de cabana són les mateixes que acompanyen l'esquelet, fet que evidencia la seva sincronia. | 08022-17 | Antic municipi de la Valldan | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga va poder recuperar parcialment aquest jaciment de la seva destrucció l'any 1977, quan va ser afectat per un rebaixament de terres amb màquines excavadores. | 42.0861100,1.8466100 | 404607 | 4659981 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Aquest enterrament fou recollit sencer i sense excavar dintre de les argiles que el contenien i es diposità al Museu Municipal de Berga. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43280 | Creu de la Pinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-pinya | CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 23. | XX | La Creu de la Pinya presenta una factura molt moderna i és de ferro. Aquesta creu està clavada directament a terra, sobre la roca. | 08022-88 | Al sud del nucli urbà | Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan. Pot ser que aquesta creu en substituís una de més antiga que s'aixecava al mateix indret. | 42.0861800,1.8502700 | 404910 | 4659984 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43280-foto-08022-88-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43316 | Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga (Sant Pere) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga-sant-pere | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 32. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 92-120 i 128-130. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 41. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: 'Tricentenari del temple parroquial de Berga', El Vilatà, 50, desembre 1986, s/p. CLARAMUNT i BATLLE, Xavier: 'Restauració de l'església parroquial', El Vilatà, 77, març 1990, pàg. 23. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. DORICO i ALUJAS, Carles: 'Els retaules de l'església parroquial de Berga', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, Berga, 1997, pàgs. 19-48. ROSSINYOL, Josep M.: 'Tres-cents anys de l'església de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 18, hivern 1986, pàgs. 31-33. ROSSINYOL, Josep M.: 'Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 15-16. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85 i 94-95. | XVII | L'església parroquial de Santa Eulàlia és ideada a partir d'una planta de creu llatina. Composta d'una nau central i transcepte, cobert per una volta de creueria reforçada amb arcs torals, té capelles laterals a banda i banda, comunicades entre elles formant el què podríem anomenar les naus laterals. La part superior del creuer és sol·lucionada amb una cúpula sobre petxines de considerables dimensions. El presbiteri és de planta rectangular i es comunica amb la sagristia a través d'una porta de nova factura. Abans n'hi havia dues, una a cada banda, formant simetria; avui, ambdues resten tapiades. Del transcepte podem accedir per un cantó a la capella del Santíssim i a l'anomenada Porta de Dalt (que dóna a la plaça Maragall) i per l'altre cantó passarem a un recinte que ocupa la part inferior del campanar. Sobre el cancell de la porta principal hi ha el cor (reconstruït després de l'incendi del 1873); entrant a mà dreta, el baptisteri; i a continuació, la porta d'accés a la capella dels Dolors. | 08022-125 | Nucli urbà | On actualment s'alça l'església parroquial s'hi trobava, d'ençà del 1267, la petita església de Sant Pere de Cohorts. Aquesta església s'alçava just en l'indret on actualment hi ha la capella dels Dolors. La destrucció de l'església parroquial del castell, a causa d'una mina, el 18 d'octubre de 1655 i el progressiu creixement de Berga vers el sud feren que es plantegés la idea de construir una nova parròquia en un indret més cèntric. L'obra s'encarregà al mestre Morató i la primera pedra fou col·locada el 19 de juliol del 1671; enllestint-se l'edifici l'any 1686. Aquell mateix any es va decidir donar les capelles laterals a les diferents confraries perquè s'encarreguessin de fer les obres als seus altars respectius. L'altar major, d'estil barroc i obra de Pere Costa, s'enllestí a la segona meitat del segle XVIII. L'any 1866 es construí l'actual capella del Santíssim i el 27 de març del 1873, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), l'església fou incendiada, quedant destruïts l'orgue, el cancell, el cor i l'altar de Sant Tomàs. La restauració s'inicià ràpidament i s'allargà fins el 1883. L'any 1892 es va restaurar la façana i l'any següent es va col·locar una nova esfera del rellotge (canviada novament el 1978). L'any 1936, els danys ocasionats es limitaren a imatges i altars; desapareixent, però, el magnífic altar barroc de Pere Costa. L'any 1939 s'iniciaren les obres de reconstrucció i el 19 de maig del 1963 es consagrà el nou altar major. L'any 1986, amb motiu del tricentenari de l'església parroquial, la façana fou restaurada. Entre 1992 i 1993, la façana fou rebossada i repintada degut a les obres de la plaça de Sant Pere. La restauració interior tingué lloc entre 1986 i 1993. | 42.0899200,1.8328300 | 403473 | 4660419 | 1671-86 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Morató (mestre d'obres) | Malgrat ser advocada a Santa Eulàlia de Mérida, pel fet d'haver-se construït damunt l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, tothom coneix l'església parroquial com a església de Sant Pere. | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43220 | Església de Sant Bartomeu de la Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-de-la-valldan | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: 'Sant Bartomeu de la Valldan', dins Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 51. RIU, Manuel: 'Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1, 1991, pàgs. 11-24. VILADÉS i LLORENS, Ramon; SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Sant Bartomeu de la Valldan', Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàg. 127. | XIII | Es tracta d'una església curiosament orientada al sudest. Sembla conservar parets laterals de factura romànica. Al mur de ponent, s'hi pot veure tapiada una antiga porta, amb dovelles que recorden l'època de transició. Més a la dreta, en direcció a la capçalera, s'hi obre una finestra adovellada en forma d'arc de mig punt, que per dintre és tapiada. A la part de llevant també s'hi perfilen, de forma no massa clara, antigues obertures. L'aparell és disposat en filades de pedra treballada amb punxó, encara que en algunes parts es mostra força desigual. La resta de l'edifici deixa veure constants remodelacions. El lloc de l'absis, per exemple, l'ocupa ara la rectoria. La volta, d'arcs diafragmats, és feta de rajola. A les parets interiors s'hi van obrir algunes fornícules. La façana de tramuntana ha estat molt modificada. Actualment compta amb una porta feta a imitació d'una de romànica. Al costat esquerre, hi ha un campanar modern fet amb maons i el cementiri. | 08022-28 | Antic municipi de la Valldan | Antigament es situava dins del terme del castell de Madrona, al límit amb el castell d'Avià i dins del comtat de Berga. Hom ha apuntat que Sant Salvador de Monterrot -com es coneixia antigament aquesta església- era una construcció dels monjos de Sant Salvador de Mata, propers a l'indret. L'església fou sempre sufragània de Sant Pere de Madrona, fins que, el 1607, el rector Salvador Brocà va aconseguir donar-li la titularitat de parroquial i a Sant Pere la de sufragània. En aquestes dates l'església s'amplià i s'hi construí el nou cementiri. Llavors passà a denominar-se Sant Bartomeu. El 1939 passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, però actualment torna a ostentar la categoria de parroquial. L'interior es restaurà a mitjan dels anys 1980. | 42.0901000,1.8316400 | 403375 | 4660440 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43259 | Molí de l'Antic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lantic | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 64-65. | XVIII | És un antic casal moliner de planta baixa més tres plantes superiors. És l'unic molí de la riera de Metge que conserva tota la instal·lació molinera en bones condicions de funcionament, encara que l'anterior roda de calaixos ha estat substituïda per una petita turbina. | 08022-67 | A l'extrem sud del terme municipal | Apareix esmentat ja al cadastre de 1716-1718, quan s'hi estava el moliner Joan Gironella i el paraïre Francesc Gironella. Poden documentar-se al llarg del segle XIX i fins a l'actualitat tots els estadants i moliners. Avui en dia encara hi resideix el moliner jubilat Josep Vila i Capdevila. El 1961 s'instal·là al costat del molí, i en un local apart, una petita industria tèxtil que tancà el 1977. | 42.0912700,1.8536000 | 405193 | 4660546 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43259-foto-08022-67-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43224 | Creu de La Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-valldan | <p>CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 24.</p> | XV-XX | <p>La Creu de La Valldan presenta un peu de pedra i una creu de ferro. La creu, situada al capdamunt d'un fust o pilar que a la seva vegada es sustenta sobre un sòcol circular, sembla ser més moderna que el peu.</p> | 08022-32 | Antic municipi de La Valldan | <p>Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.</p> | 42.0928100,1.8351400 | 403669 | 4660737 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-2.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-17 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 43222 | Màquina de vapor de la Colònia Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-vapor-de-la-colonia-rosal | BAYÓ, Conxa: 'La màquina de vapor de la Colònia Rosal', L'Erol, 47, estiu 1995, pàgs. 38-39. | XIX | El 1998, quan encara funcionava, fou traslladada al futur Museu Comarcal del Berguedà. El trasllat fou molt poc rigorós i desafortunat, ja que actualment manquen peces i la màquina no funciona. | Es tracta d'una màquina de vapor, de tipus marí (habitualment utilitzades per moure grans vaixells). És d'unes grans dimensions, solament l'alçada supera els 5 metres tenia una potència de 600 cavalls, treballava a 12 atmòsferes i funcionava a una velocitat de 150 revolucions per minut. El motor és de triple expansió (d'alta, baixa i mitjana pressió) i utilitzava el sistema Compound de tres cilindres paral·lels, un a continuació de l'altre i el cigonyal del motor repartit a 120 graus. Els cilindres tenen tots el mateix recorregut, però cadascun d'ells és de diferent diàmetre i conecten tots amb el mateix cigonyal. | 08022-30 | Nucli urbà | Es tracta d'una màquina fabricada a Suècia el 1898 per Apparat Copenagen Mullerups M. Calusen. Actualment s'ignora si les primeres voltes les donà a la Colònia Rosal o bé si funcionà a la sala de màquines d'algun vaixell. | 42.0962200,1.8411800 | 404173 | 4661109 | 1989 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43246 | Mural commemoratiu de l'alliberament del jou feudal. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-commemoratiu-de-lalliberament-del-jou-feudal | AADD: El Berguedà, Manresa, 1994, pàg. 68. | XX | Presenta 11 rajoles arrencades i d'altres de trencades. | Es tracta d'una estructura amb una base i un marc d'obra d'uns 3 per 3 metres. Al mig del marc s'hi troba un mural ceràmic (amb una inscripció) d'uns 2 metres d'alt per 2'5 de base on s'hi pot veure la representació del rei Joan I el Caçador lliurant el privilegi de Non Separando als representants de la vila de Berga el dia 20 d'octubre del 1393. Una petita placa metàl·lica damunt la base d'obra recorda la seva col·locació i inauguració per la festivitat de Santa Eulàlia del 1993. | 08022-54 | Nucli urbà | Aquest mural fou projectat el 1993 amb motiu de la celebració dels 600 anys de l'atorgament, per part del rei Joan I, del privilegi de Non Separando. Segons aquest privilegi, la vila de Berga deixava d'estar sotmesa al jou feudal i passava definitivament a domini reial. El mural fou inaugurat a la tardor, enmig d'un seguit d'actes destinats a commemorar tal efemèride, ocorreguda el 20 d'octubre del 1393. | 42.0968700,1.8391700 | 404008 | 4661184 | 1993 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43246-foto-08022-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43246-foto-08022-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ceràmiques Queralt i Joan Casas Ortínez | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43205 | Jaciment de la Font del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-font-del-ros | ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA FONT DEL ROS: 'Els primers pobladors del Berguedà visqueren a la Font del Ros', El Vilatà, 84, novembre 1990, pàg. 21. MORA, Rafael: 'La comunitat epipaleolítica de la Font del Ros. Berga', El Berguedà de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 26-27. PARDINILLA, Jordi: 'Descobertes restes de fa 10.000 anys. Jaciment arqueològic de la Font del Ros', El Vilatà, 73, novembre 1989, pàgs. 14-15. TERRADAS i BATLLE, Xavier: Las estrategias de gestión de los recursos líticos del Prepirineo catalan en el IX milenio BP: el assentamiento prehistórico dela Font del Ros (Berga, Barcelona), Bellaterra, 1995, pàssim. | No es conserva. | Els sondejos efectuats en successives excavacions d'urgència van permetre identificar un conjunt d'indústries de sílex i quars d'origen local, així com restes òssies de 'cerbus elaphus' i 'equus sp.'. No s'hi ha identificat l'existència de cap fogar, però si restes de carbons, cendres i òssos cremats que n'indiquen la seva existència. Es fa evident, però, una extensa ocupació humana dels darrers caçadors-recol·lectors de Catalunya. La comunitat de la Font del Ros vivia de la caça, la pesca i la recol·lecció, però no es coneix res sobre la seva organització social, l'hàbitat i les formes de vida. Tot fa pensar que es tracta d'un establiment a l'aire lliure de caràcter estacional, d'estiu o de tardor, per controlar el moviment de ramats naturals que cercaven cursos d'aigua, com el mateix Llobregat. L'extensió del jaciment és important, per la qual cosa la comunitat devia ser formada per un bon nombre d'individus. | 08022-13 | Nucli urbà | El jaciment fou descobert l'estiu de 1988 per Josep Carreras, del Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga. L'excavació fou efectuada per una vintena d'arqueòlegs i estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona, sota la direcció de Rafael Mora. Hi participà també la catedràtica dels EUA Paula Villa. L'excavació, tot i ser considerada d'urgència, es perllongà fins a 1991. | 42.0969400,1.8452100 | 404508 | 4661185 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43205-foto-08022-13-3.jpg | Inexistent | Paleolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Després de les excavacions d'urgència, s'han edificat diversos blocs de pisos damunt del jaciment. La major part d'estudis i memòries sobre l'estació resten encara inèdites al Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a la Universitat Autònoma de Barcelona. | 77|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 43300 | Hotel Queralt (antiga Fonda de Berga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-queralt-antiga-fonda-de-berga | BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 117-118. | XIX | L'edifici projectat el 1898 constava d'una planta baixa i dos pisos superiors, amb la façana encarada al carrer dels Banys, que comunica el Lledó amb la plaça de la Creu. Presenta una estructura tradicional, amb parets de càrrega, coberta amb teulada de teules aràbiques i pedra a la façana a la planta baixa. Aquest projecte també preveia una façana arrebossada i amb múltiples obertures. A l'interior de l'edifici s'hi conserva una font; que hom creu que podria correspondre al brollador dels antics banys públics de la ciutat. L'edifici actual, especialment la façana, no es correspon gens amb el projecte original. Aquest donava relleu a una porta principal acabada amb un arc escarcer i al damunt una galeria amb baranes de pedra ornamentada amb motius gotitzants, entre dues columnes ogivals. Damunt de l'arc hi figurava la inscripció 'Fonda de Berga'. La façana era rematada per les obertures que donaven llum a les golfes, emmarcades per columnes i arcs rebaixats. Un trencaigües protegia les obertures de la pluja i sostenia el ràfec de la teulada. L'interior i la façana de l'actual cafè-restaurant fou remodelat a mitjan dels anys setanta; i s'hi introduïren molts elements decoratius, especialment de caràcter o temàtica patumaire. | 08022-108 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte municipal Ubaldo Iranzo (1883-1903). Iranzo fou el primer arquitecte municipal de Berga, tot i que era reconegut arreu de Catalunya, sobretot a Barcelona. La construcció la portà a terme el mestre d'obres Josep Fontserè. | 42.0969800,1.8402800 | 404100 | 4661195 | 1898 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43300-foto-08022-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43300-foto-08022-108-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ubaldo Iranzo (arquitecte) | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43334 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-2 | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 160-162. | XII-XIII | El paviment no es troba en gaire bon estat. | Es tracta d'un carrer estret i sinuós, veritable artèria de la ciutat, que travessa l'antiga vila de nord-est a sud-oest. A banda i banda s'hi aixequen edificis plurifamiliars i nombroses botigues, doncs és on hi ha la major concentració comercial de la comarca. El carrer Major és, d'antic, el centre històric, econòmic, social i humà de Berga. Actualment es troba empedrat amb motius patumaires. Del carrer Major en surten nombrosos carrers, estrets i tortuosos, que menen a la resta de l'antiga vila. | 08022-144 | Nucli urbà | Documentat des de l'edat mitjana, el carrer Major ha estat sempre una de les artèries principals (i durant molts segles la principal) de la vila. El projecte d'alineació d'aquest carrer el va fer l'arquitecte municipal, senyor Iranzo, i el carrer s'empedrà el 1885. L'any 1976 s'hi va col·locar el paviment actual amb motius de la Patum alternats amb rajoles llises. Aquell mateix any es suprimiren les voreres. | 42.0972900,1.8396300 | 404047 | 4661230 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43334-foto-08022-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43334-foto-08022-144-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat que l'any 1877, en ser-li concedit a l'antiga vila de Berga el títol de ciutat, l'Ajuntament va decidir canviar el nom de carrer Major pel de carrer Ciutat, ningú utilitza aquesta nova denominació per referir-s'hi, i es continua emprant, més de cent anys després, el nom medieval. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43215 | Privilegi de 'Non separando' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/privilegi-de-non-separando | SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els privilegis', L'Erol, 40, primavera 1993, pàgs. 10-15. | XIV | Fou restaurat el 1993 arran del seu 600 aniversari. Es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | És un extens document, otorgat el 14 d'octubre de 1393 al castell reial de Tortosa, en el qual Joan I confirma el privilegi de 'non separando a Regia corona' a la vila, batllia i vicaria de Berga. En primer lloc el Rei fa un repàs retrospectiu als motius pels quals s'ha decidit a confirmar el privilegi, que ja havia estat concedit el 1322. En segon lloc amplia el privilegi i també hi inclou la vegueria de Berga i el Berguedà, els seus vassalls i llocs, les seves terres, termes, jurisdiccions, preeminences, homes i dones i els uneix a perpetuïtat a la corona reial d'Aragó, al Principat de Catalunya, al comtat de Barcelona i a la vila de Berga, perquè mai no se'n separin, renunciant a qualsevol us, costum o dret. El rei fa redactar el document en pergamí i el segella amb el seu segell de plom, que actualment encara penja del pergamí original. El segell té uns 6 centímetres de diàmetre. Al seu anvers hi ha la figura del rei assegut en un tron i al revers l'escut reial. Al document també hi figuren les signatures corresponents: la del Rei, la dels testimonis, la del notari, etc. | 08022-23 | Nucli urbà | Al llarg del segle XIV la vila de Berga va estar successivament separada i annexionada als dominis de la corona. La darrera separació va tenir lloc l'any 1392, quan passà a mans dels Foix. Des de la confirmació d'aquest privilegi la vila, batllia i vegueria de Berga van seguir sempre més vinculades al patrimoni reial. Fou confirmat novament als segles XV i XVI. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1393 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan I (concedeix el privilegi) | 93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43273 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919, pàg.201. PEDRALS i COSTA, Xavier: Arxiu Històric de la Ciutat de Berga, (tríptic), Berga, 1993. GENERALITAT DE CATALUNYA: L'Arxiu Històric Comarcal de Berga. Un nou equipament al Berguedà, (díptic), Berga, 2000. PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XIII-XX | Situat a les dependències del Pavelló de Suècia, ocupa 653 metres quadrats dels 1.275 metres quadrats de què disposa aquest Pavelló. L'Arxiu disposa de 12 punts per a la consulta pública, un dipòsit amb una capacitat de 3.589 metres lineals, un dipòsit per a documents de gran format (plànols, cartells, pergamins, etc.) i un altre destinat a suports fotogràfics i magnètics. També té una zona de càrrega de documents. Els fons documentals de l'AHCBER inclouen documents des del segle XIII fins al XX. El nucli bàsic dels fons documentals de l'Arxiu correspon a la documentació municipal agrupada en diverses seccions. També inclou l'arxiu de l'antic municipi de la Valldan, el del jutjat comarcal de Berga, el de l'hospital de Sant Bernabé, documentació militar del segle XIX, fons de particulars i institucions, programes, cartells, etc. | 08022-81 | Nucli urbà | Les primeres referències de l'arxiu daten del segle XIV, si bé el primer inventari localitzat és del 1729, obra del notari, i aleshores secretari de Berga, Josep Altarriba i Godolà. Es conserven d'altres inventaris del 1784 i del 1805, el darrer abans de la destrucció parcial duta a terme el 1822 pel cap absolutista Tomàs Costa. Degut a diversos saquejos i expolis, es troben volums berguedans en arxius de la resta de Catalunya i àdhuc de l'Estat Francès. Això sense tenir en compte el material malauradament desaparegut. Durant la Guerra Civil de 1936-1939, l'Arxiu va rebre la protecció del servei de Recuperació dels Arxius Històrics a càrrec del senyor Agustí Duran i Sanpere, essent ordenat i indexat l'any 1955 pel Doctor Lluís Pont; tasca que completà el senyor Ramon Casafont. D'ençà del 1987 se'n feu càrrec, com a arxiver, el senyor Xavier Pedrals. La primera ubicació de l'Arxiu degué ser a l'antiga casa consular, coneguda actualment com a Cal Fàbregas, situada al carrer Ciutat número 2. En traslladar-se, l'any 1580, l'Ajuntament al seu emplaçament actual, a la plaça de Sant Pere, 1, l'arxiu canvià d'ubicació. En aquest edifici hi romangué fins que el 1993 es va traslladar a un nou estatge, al carrer Mossèn Huch, 8. L'any 2000, ja com a Arxiu Comarcal, es va inaugurar la seva nova ubicació al Pavelló de Suècia. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Lluís Pont, Ramon Casafont, Xavier Pedrals i altres | Malgrat tenir la denominació 'Comarcal', els fons que conformen l'Arxiu són realment municipals. | 98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43274 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XX | El fons d'imatges de l'AHCBER es troba en una sala destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 10.000 fotografies i postals de la comarca del Berguedà datades entre el darrer terç del segle XIX i el moment actual. | 08022-82 | Nucli urbà | A més dels importantíssims fons històrics de l'AHCBER, d'ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l'adquisició constant d'imatges, fotografies i postals, referides a la comarca del Berguedà. Actualment aquest fons ronda les 10.000 unitats. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Xavier Pedrals i Costa | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 43275 | Fons Bibliogràfic de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XX | El fons bibliogràfic de l'AHCBER es troba en una prestatgeria destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 1.500 publicacions, 507 de les quals corresponen a la biblioteca comarcal, amb volums del segles XIX i XX. També hi destaca una nombrosa hemeroteca local. | 08022-83 | Nucli urbà | A més dels importantíssims fons històrics de l'AHCBER, d'ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l'adquisició constant de llibres i publicacions periòdiques referides a la comarca del Berguedà. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43275-foto-08022-83-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Xavier Pedrals i Costa | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43323 | Cova de Santa Elena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-santa-elena | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 53. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 177. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971, pàgs. 49-51. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. CANAL, Jordi: 'La cova de Queralt ja ha estat restaurada', El Vilatà, 135, setembre 1996, pàg. 19. | XX | Es tracta d'una construcció de planta circular, de pedra i amb fortes influències gaudinianes, que s'encimbella enmig de les roques de la muntanya, donant una imatge de conjunt força harmònica. Una base amb arcs aguanta la cova pròpiament dita, que té al davant una balconada circular que resulta un excel·lent mirador. Una obertura circular tancada amb reixa fa de porta, i al damunt, la mateixa estructura de la cova recorda una corona. | 08022-132 | Muntanya de Queralt | Aquest indret degué veure l'aparició de la primera capella amb la invenció de la Mare de Déu de Queralt, al segle XIV. Segurament que, en un principi, la primitiva capella contenia la imatge, fins que es fundà el primer santuari. Tot sembla indicar que aquest va començar a funcionar vers el 1386, quan el seu promotor, Francesc Garreta, hi fundà un benefici eclesiàstic. La capella que s'erigia en aquest indret era petita i senzilla, com la resta de les que trobem a la muntanya de Queralt. En aquesta capella s'hi col·locà una altra imatge de la Mare de Déu i hom suposa que és advocada a Santa Elena per haver estat aquesta santa qui va trobar la Creu de Crist. A primers del segle XVIII fou reconstruida. L'obra actual s'inicià el 1916, amb motiu de la Coronació Canònica de la Mare de Déu de Queralt, impulsada pel pare Joan Postius, missioner del Cor de Maria. L'any 1920 només mancava l'escalinata. Dissenyada pel pare Josep Maria Forcada, la primera pedra es va col·locar el 4 de setembre del 1916 i fou beneïda pel nunci del Papa. El total de l'obra va costar 25.000 pessetes, diners que foren donats per Montserrat Catarineu, vídua d'Antoni Rosal. La cova fou inaugurada el 3 de setembre del 1923. L'any 1950 fou restaurada de les accions destructives de la guerra civil del 1936-1939. El 1996 ho fou novament després que hi caigués un llamp. L'interior conté una reproducció de la Mare de Déu. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1916 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43323-foto-08022-132-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Maria Forcada i Sors | Hom creu que la primera edificació on fou venerada la Mare de Déu de Queralt fou a l'indret on actualment s'aixeca la Santa Cova, indret on segons la tradició la imatge fou trobada. | 102|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43344 | Pavelló de Suècia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-de-suecia | AJUNTAMENT DE BARCELONA. COMISSIÓ DE CULTURA: Inauguració de les obres de la Colònia Escolar Permanent de Berga, Barcelona, 1932 (reproduït recentment als Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, 1997, pàgs. 57-66). | XX | És un edifici en forma de caixa de fusta en el qual la continuïtat dels plans de les façanes només queda trencada per les obertures quadrades del centre. La coberta és lleugerament inclinada, que descansa sobre una estructura metàl·lica. Anteriorment constava d'un element molt singular i una torre piramidal contigua de base triangular, coronada per tres cercles de fusta sobreposats de manera sorprenent; que s'havia utilitzat com a far. Actualment no es conserva. A hores d'ara està envoltat de diversos equipaments esportius, socials i culturals. Té una superfície de 1.275 metres quadrats que es distribueixen en tres espais: arxiu comarcal, centre cultural amb sala d'actes i zona de serveis. L'estructura actual ha incorporat un semisoterrani per guanyar més espai a l'arxiu. Té un caràcter molt emblemàtic. | 08022-154 | Nucli urbà | El Pavelló de Suècia era un dels més grans de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929, situat en una zona de Montjuïc. Fou dissenyat per l'arquitecte suec Peder Clason. Acabada l'Exposició Internacional, Suècia va oferir el Pavelló a l'Ajuntament de Barcelona; aquest darrer va obrir un concurs públic als ajuntaments catalans situats a més de 500 metres d'alçada sobre el nivell del mar. Berga fou la ciutat escollida. El 1930 es situà al Pla de l'Alemany com a colònia-escola. El 1939 es convertí en caserna militar i l'edifici es destinà a estable fins a 1964 en què fou enderrocat. Finalment, el 1998 s'acordà i es finançà, per part de diverses institucions, la construcció del nou pavelló, que s'inaugurà el 2000. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1928 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43344-foto-08022-154-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Peder Clason (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43319 | Monument a Pompeu Fabra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pompeu-fabra | XX | Es tracta d'un monòlit de pedra, irregular però més aviat rectangular, d'uns 180 centímetres d'alçada aproximadament. Al mig, una placa rectangular de pedra, d'uns 45 per 75 centímetres, glossa la figura de Pompeu Fabra. A la part superior, un medalló metàl·lic d'uns 40 centímetres de diàmetre reprodueix el bust sobresortint d'en Fabra. Una petita placa metàl·lica porta el seu nom i els anys de naixement i defunció (1868-1948). | 08022-128 | Nucli urbà | El monument fou col·locat en inaugurar-se la plaça, el dia de Sant Jordi del 1997. | 42.0977900,1.8408700 | 404150 | 4661284 | 1968-97 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43319-foto-08022-128-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Miret. | El medalló porta la inscripció 'Miret 1968', referint-se segurament a l'autor del motllo del medalló i la data. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43225 | Monument a Rafael de Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-de-casanova | MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 147-148. | XX | Es tracta d'una estatua de coure, d'aproximadament 1 metre d'alçada, copiada de la que hi ha insatal·lada a la ronda de Sant Pere de Barcelona. L'estatua es troba damunt d'un pedestal de marbre blanc, on hi ha una placa amb un text commemoratiu. El pedestal s'alça damunt d'un jardí o parterra, que al seu torn també es troba lleugerament alçat del terra. | 08022-33 | Nucli urbà | Fou col·locada en temps de la República, el 1934, arran d'una reforma del parc. Acabada la Guerra Civil fou violentament arrancada del seu pedestal i romangué un temps per terra fins que va ser arraconada en uns magatzems municipals. L'any 1979, després de la presa de possessió del primer ajuntament democràtic, fou localitzada entre un munt de fustes, runes i deixalles. L'11 de setembre del mateix any es féu una reposició oficial del monument, en presència de Josep Illa, alcalde durant la seva instal·lació republicana. Actualment, es celebra un acte commemoratiu l'11 de setembre, amb la participació de diverses persones, partits polítics i entitats berguedanes. | 42.0978300,1.8404800 | 404118 | 4661289 | 1934 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43225-foto-08022-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | G. Bechini, fonedor de Barcelona | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43208 | Balma dels Ossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-dels-ossos | CASTANY, Josep: 'Balma dels Ossos. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Berga, 1990, pàgs. 140-144. | Es tracta d'una balma oberta en una mola terciària. Medeix 22 metres de llarg. Està orientada al sudoest i la seva planta té forma d'arc rebaixat amb una profunditat màxima de 4 metres al centre. El sòl és força horitzontal, excepte a la banda meridional, on es localitzaren els enterraments. Aquests eren disposats en una raconada i dintre d'una cambra funerària rectangular de 2 x 3 metres, reforçada per la part interna i en contacte amb la paret de la balma, amb una llosa rectangular col·locada verticalment. Aquesta fossa proporcionà un nivell arqueològic fèrtil amb una potència de 0'60 metres. Tant els òssos com els aixovars funeraris es troben en força desordre a causa d'anteriors profanacions. Van aparèixer alguns aixovars de ceràmiques i sílexs, uns setze cranis adults i els òssos de les seves extremitats, una plaqueta d'esquist verda, una dena de collar d'or i un crani de nen. | 08022-16 | Serra de Casa en Ponç | El jaciment fou excavat per Alberto del Castillo amb la col·laboració de Manuel Riu, Modest Buchaca i Josep Carreras, l'any 1960. Dos anys més tard del Castillo publicà la memòria de l'excavació al VII Congreso Nacional de Arqueologia. | 42.0983400,1.8777200 | 407198 | 4661304 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43208-foto-08022-16-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Els materials extrets es troben al Museu Municipal de Berga. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43254 | Monument a Pau Claris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pau-claris | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | És una escultura metàl·lica a alçada real d'un cos humà, que representa la figura de Pau Claris, vestit d'època i aguantant un llibre a les mans. La figura es recolza sobre un bloc de pedra d'1'25 metres aproximadament. El bloc de pedra porta esculpida una inscripció commemorativa que recorda el seu origen berguedà. | 08022-62 | Nucli urbà | El monument fou inaugurat pel President de la Generalitat Jordi Pujol i Soley el 2 d'octubre de 1982 aprofitant la mateixa inauguració del Passeig de les Aubes, on es troba ubicat. | 42.0987100,1.8459000 | 404567 | 4661380 | 1982 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43254-foto-08022-62-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Germans Sala (Berga) i Foneria Gineer. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43260 | Molí i fàbrica de cal Nelas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-i-fabrica-de-cal-nelas | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 62-63. | XVIII | Especialment el casal moliner. | Són dos edificis adjunts. Per una banda hi ha un antic casal moliner, totalment derruït a l'actualitat; per altra banda hi ha la fàbrica, molt més gran però en un estat deplorable. Al molí s'hi poden observar alguns dels elements originals, però cap d'interès remarcable. A la fàbrica es poden destacar les balconades i els finestrals de tipus fabril. El molí té una àmplia bassa, en bona part conservada, que proporcionava la força motriu que llavors aprofitava la fàbrica a través d'un sistema de transmissió. | 08022-68 | A la Rasa dels Molins | El Molí del Nelas o Molí del Pau ja és citat al cadastre de 1741-1742. Durant la primera meitat del segle XIX funcionava encara com a molí fariner, però a partir de 1855 s'hi instal·là la fàbrica adjunta. Després d'això, el casal moliner només s'utilitzava com a habitatge. De 1937 a 1939 la fàbrica serví de caserna a les tropes republicanes. L'activitat fabril s'aturà el 1972 i l'edifici es desmantellà el 1976. A començaments dels anys 1990 s'intentà rehabilitar com a ateneu social, però la iniciativa no reeixí, almenys en aquest indret. | 42.0988800,1.8510900 | 404997 | 4661393 | 08022 | Berga | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43260-foto-08022-68-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 43327 | Monument al Canal Industrial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-canal-industrial-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 47. MUNIESA, Xavier: Santa Eulàlia. Berga, Barcelona, 1995. | XX | Caldria reposar-hi la barca. | Es tracta d'una base quadrada d'obra sobre la qual hi ha col·locat un altre quadrat, també d'obra, amb una gran obertura circular al mig. En aquesta obertura hi havia una barca metàl·lica penjada (la barca autèntica usada pel transport de materials del Canal) i, fora del quadrat, una hèlice d'una turbina hidroelèctrica feta del mateix material que la barca. Actualment la barca no hi és. | 08022-137 | Nucli urbà | El monument fou inaugurat el 10 de maig del 1987 i havia estat dissenyat per l'aleshores capellà custodi del Santuari de Queralt, mossèn Josep Maria Ballarín. Actualment, la barca ha desaparegut ja fa uns quants anys. Sembla ser que es va portar a restaurar i encara no s'ha reposat. | 42.0988800,1.8431000 | 404336 | 4661402 | 1987 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43327-foto-08022-137-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Maria Ballarín i Montset | Pel fet d'haver-hi una barca, hom ha conegut popularment el monument com 'La barca del Canal'. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 43255 | Església i convent de les Germanes Sagramentàries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-les-germanes-sagramentaries | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. | XX | Es tracta d'una moderna església d'una sola nau feta majoritàriament de maons plans. Totes les façanes destaquen per ser d'obra vista i per gaudir d'unes grans obertures, que proporcionen molta llum a l'interior. La porta principal d'accés al temple és resguardada per un petit porxo, que es recolza sobre bigues de ferro. S'hi accedeix per unes escales envoltades de parterres amb vegetació. A la part de ponent s'alça un modern campanar. A l'interior del temple no es troben elements d'interès remarcable. Al darrera i al costat de l'església es disposa el conjunt conventual, format per horts, jardins i diveros edificis annexos. | 08022-63 | Nucli urbà | Sabem que l'església fou construïda cap a 1980, però no disposem de més dades referents a aquest conjunt arquitectònic. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | c. 1980 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43255-foto-08022-63-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 43289 | Molí del Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-baro | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 26. | XVIII | Abans de la construcció de la Fàbrica del Garrigar funcionava com a molí fariner, aprofitant directament l'aigua de la riera de Metge. Des de la construcció d'aquesta fàbrica s'aprofitava l'aigua provinent del seu salt. L'edifici és de dimensions no massa grans i de caràcter força senzill. A la planta baixa hi havia el casal moliner, la primera planta l'habitatge i a sobre unes golfes obertes. Actualment s'ha rehabilitat en la seva totalitat com a vivenda i les golfes s'han emparedat, solament tres finestrals acabats en un arc de mig punt separen l'interior de l'exterior. Conserva un salt d'un desnivell de 8'33 metres. | 08022-97 | Al nord del nucli urbà | El molí ja es menciona el 1791. El 1856 hi consta Joan Garriga com a moliner. El 1902 s'hi traslladà el matrimoni de Josep Camprubí Bové i Josefa Torner Casals, provinents del Molí del Guix. El 1920 ja estava inactiu com a molí fariner. | 42.0992200,1.8429700 | 404326 | 4661440 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 43314 | Aromas del Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aromas-del-queralt | XX | Es tracta d'un gran licor aconseguit, exclusivament, amb una acurada destil·lació de plantes aromàtiques i altament salutíferes que creixen en les altures de les escarpades muntanyes de Queralt, sense contenir essències de cap tipus. | 08022-123 | Nucli urbà | El gran licor Aromas del Queralt es va començar a fabricar a Berga l'any 1917, de la mà de Ramon Vila i Rial. Al llarg dels anys, ha obtingut diversos reconeixements nacionals i internacionals, destacant l'aconseguit a l'Exposició Internacional de la Indústria i de la Producció a Milà el 1923, on se li atorgà diploma, medalla i creu d'or. Antigament, a Berga hi havia altres destil·leries (Sala, Santamaria, etc.) que elaboraven anissos, conyacs i, fins i tot, algun altre estomacal com la Queraltina, avui desapareguda. La mateixa sort que sembla que correran, si no canvia res, les Aromas del Queralt. | 42.0993500,1.8471800 | 404674 | 4661450 | 1917 | 08022 | Berga | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43314-foto-08022-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Vila i Rial, de Destil·leries Vila | Malauradament, els propietaris de la destil·leria i de la patent estan a punt de jubilar-se i sembla ser que el negoci no tindrà continuïtat, perdent-se irremisiblement aquest licor tant tradicional. | 98 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43258 | Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutjat-de-primera-instancia-i-instruccio-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. NOGUERA, Josep; PEDRALS, Xavier: 'Imatges del Berguedà al segle XX. Evolució i transformació de la comarca', L'Erol, 69, estiu 2001, pàg. 33. | XX | Es tracta d'un edifici de tendència historicista, envoltat en el seu conjunt per una tanca perimetral d'uns 2 m d'alçada, feta de pedra i ferro forjat. La planta baixa és dedicada a les dependències i oficines judicials i del registre civil. La primera planta, en canvi, es destinada a vivenda. A banda i banda de l'edifici central s'alcen dos cossos més en forma de torre, amb uns finestrals acabats en arcs de mig punt. És interessant la porta principal, flanquejada per dues columnes que sostenen una balconada amb balustrada, i els finestrals de la planta baixa, també acabats en arc de mig punt a la façana de migdia. L'interior és decorat en algunes parts amb fusta i ceràmica vidriada. | 08022-66 | Nucli urbà | S'inaugurà el 19 d'abril de 1928. Fou construït a proposta del jutje Àngel León, amb un pressupost de 75.000 pts. El projecte és obra de l'arquitecte Emili Porta. L'industrial Andreu Bartrina i Edificios y Construcciones, que van portar a terme l'obra, van cedir-ne els terrenys. Olano, Palà, Piquer, Fuster i Rosal en van pagar els equipaments i els mobles. | 42.0994000,1.8433400 | 404357 | 4661460 | 1928 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-2.jpg | Legal i física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43232 | Antiga Casa de Correus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-casa-de-correus | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 122-123. | XX | Caldria dur a terme una restauració i una neteja de la façana. | Es tracta d'un edifici format pels baixos, dues plantes i golfes. Les influències modernistes es fan ben paleses en les línies corbes de la façana, en els materials constructius i, molt especialment, en la profussió dels elements decoratius emprats (bàsicament esgrafiats, reixes de ferro i vidrieres). | 08022-40 | Nucli urbà | Tradicionalment s'ha atribuït aquesta obra a l'arquitecte Alexandre Soler i March, si bé aquesta atribució no és del tot segura. L'any 1931, el seu propietari, Joan Ramon Selgas, encarregà la reforma de l'habitatge a Josep Marfà, el qual va respectar força l'estil original de la casa. En aquestes obres, s'alçà un pis l'edifici, construïnt una tribuna que es manté malgrat no ajustar-se a les ordenances municipals de l'època. Durant uns anys, als baixos de l'edifici s'hi ubicà el servei de correus. Actualment hi ha una botiga. | 42.0995200,1.8421000 | 404254 | 4661475 | 1931 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43232-foto-08022-40-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Alexandre Soler i March - Josep Marfà | Malgrat la restauració efectuada el 1931, la casa conserva un estil unitari, amb una total simetria respecte l'eix central. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||
| 43261 | Molí de la Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-la-bassa | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàgs. 61-62. | XVII | Sobretot la instal·lació originària. | Actualment, el canal, la bassa/filtre i la bassa gran resten completament coberts de vegetació. Les moles són abandonades fora del casal. Tot són indicis que denoten la inactivitat d'aquest casal moliner, avui només utilitzat com a vivenda. La resta de la instal·lació hidràulica resta totalment desmantellada. És un casal moliner, format per diversos cossos, cosa que li dóna un caire rural i que contrasta amb els molins que es troben a l'interior del nucli urbà. | 08022-69 | A la Rasa dels Molins | Ja apareix mencionat en una capbrevació de la comunitat de preveres de Berga de l'any 1653. Durant el segle XVIII funcionà alhora de molí fariner i draper, fins que al final de la centúria s'hi instal·laren màquines de cardar cotó. També funcionà algun temps com a molí xocolater. La força motriu també s'aprofità cap a 1867 per fer anar el torn mecànic d'un ferrer. El darrer moliner fou Joan Canudas, que abandonà aquesta tasca el 1972. | 42.0998500,1.8480600 | 404748 | 4661505 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43261-foto-08022-69-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La urbanització progressiva que es porta a terme a la Rasa dels Molins està a punt de fer-lo desaparèixer. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43310 | Mur de contenció i arcada de cal Lluís Nè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-i-arcada-de-cal-lluis-ne | ESPUÑA i MENOYO, Francesc: La riera de Metge en la industrialització de Berga, Berga, 2001, pàg. 27-29. | XIX | Caldria una profunda restauració i neteja ja que el conjunt en sí denota abandonament. | Es tracta d'un mur de contenció, inicialment construït com a mur de contenció de l'aigua d'una bassa i actualment (convenientment reomplert de terra) mur de contenció de l'aparcament de l'Hostal Cal Nen, el canal que en surt i l'arcada del salt. El mur de la bassa, de punt rodó, està construït a la falda de la muntanya, aprofitant així una paret natural. El canal travessa la carretera (arribava fins a la fàbrica, que es trobava a l'altra banda) i l'arcada en realitat fa de pont i la carretera hi passa per sota. | 08022-119 | Al nord del nucli urbà | El mur de contenció, el canal i l'arcada de la fàbrica de Cal Lluís Nè foren projectats el 1857 i executats el 1859, essent amo de la fàbrica en Lluís Rosal i Gironella, el Nè. El mur de contenció servia per tancar un petit pantà que havia de permetre assegurar una continuïtat de força hidràulica a la indústria. El canal, damunt l'esmentada arcada, conduïa l'aigua de la bassa artificial a la fàbrica; una fàbrica que continuà la seva activitat industrial fins el 1939. Després serví de refugi i habitatge, primer de soldats i més tard d'immigrants. El conjunt fabril fou enderrocat el 1986, restant només, fins avui, el mur de l'embassada (que s'ha reomplert de terra i actualment servei d'aparcament), el canal i l'arcada del salt. | 42.1001000,1.8428000 | 404313 | 4661538 | 1859 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43310-foto-08022-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43310-foto-08022-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43200 | Monument a Ramon Vinyes i Cluet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-ramon-vinyes-i-cluet | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 168-169. JMS: 'El savi català', El Vilatà 24, juny 1983, pàg. 8. | XX | Es tracta d'un pedestal de marbre blanc, d'uns 120 centímetres d'alçada, culminat amb un bust de l'escriptor, d'uns 50 centímetres d'alt, fet amb el mateix material. Al davant s'hi troba una placa commemorativa de marbre negre, quadrada i d'uns 70 centímetres. | 08022-8 | Nucli urbà | La idea d'aquest monument va començar a gestar-se l'any 1982, coincidint amb els actes de celebració del Centenari del naixement de Ramon Vinyes. Finalment fou inaugurat al primer semestre del 1983. | 42.1002200,1.8445300 | 404456 | 4661550 | 1983 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Francisco Sala | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||
| 43320 | Cal Tonillo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonillo | XX | El conjunt és força brut i el primer pis denota estat d'abandonament i deixadesa. | Es tracta d'un edifici fet amb obra vista que consta de planta baixa, dos pisos superiors i un llanternó al capdemunt. De la façana destaquen els guardapols de les obertures, els motius ceràmics i els ferros forjats de les balconades. La planta baixa té un sòcol de pedra sobresortint, la façana és de pedra i l'obra vista només emmarca les obertures. L'edifici presenta un pati adosat, la paret del qual és en part d'obra vista; té la porta, les baranes i els elements decoratius de damunt dels pilars fets amb ferro forjat. | 08022-129 | Nucli urbà | No es disposa de dades sobre aquesta construcció, si bé per la data i l'estil (rajoles, ferros, etc.) podria ser obra d'Emili Porta i Galobart o d'algun altre dels arquitectes coetanis esmentats en altres fitxes. | 42.1003700,1.8433900 | 404362 | 4661568 | 1912 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43320-foto-08022-129-2.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Malgrat no tenir entrada pel carrer del Roser i si per la carretera de Sant Fruitós, l'adreça oficial consta al carrer del Roser. | 105|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43360 | Fàbrica de les llums | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-les-llums | NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989, pàgs. 150-156. | XX | Actualment presenta un aspecte exterior força deixat. | És un edifici de clares línies fabrils. Antigament, però, la façana de migdia semblava més aviat la d'una antiga casa pairal. A l'actualitat, dos transformadors l'han desfigurat considerablement. La resta de la nau alberga la turbina i altres aparells necessaris per la producció d'energia elèctrica. Els finestrals que es disposen al voltant de la nau són típics de les construccions industrials. L'edifici és situat al costat del Canal Industrial de Berga i aprofita la seva aigua a partir d'una petita desviació del canal que dóna lloc a un salt d'uns 13 metres d'alçada. Un dels elements més emblemàtics de la construcció és una vella xemeneia de vapor de més d'una vintena de metres d'alçada. | 08022-173 | A la Rasa dels Molins | Es començà a parlar del projecte de construcció d'aquesta central hidroelèctrica el setembre de 1898, però els jocs d'interessos i les controvèrsies originades per la política caciquista va fer que no es posés en funcionament fins a 1901. L'obra va comptar amb diverses fonts de finançament privat, especialment de la Compañía Bergadana de Electricidad, però l'aportació de l'Ajuntament de Berga fou decisiva. Inicialment, serví per proveir d'electricitat l'enllumenat públic de Berga. Més tard amplià el subministrament a altres indrets. | 42.1006600,1.8522000 | 405091 | 4661590 | 1901 | 08022 | Berga | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43360-foto-08022-173-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43351 | Ca l'Antic o Can Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantic-o-can-gironella | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. GOL i ROCA, Antoni: 'Ca l'Antic, Celler la Tosca i la Primera Guerra Carlina', Berga, s/a. | XVI | Caldria restaurar la façana, sobretot la cara que dóna al passeig de la Pau. | És un gran edifici de planta quadrada. L'estructura bàsica sembla no haver variat massa al llarg dels segles; no mostrant diferències, per exemple, entre els gravats carlins de mitjan segle XIX i l'edifici actual. No obstant, el més característic continuen essent els baixos, fets amb voltes de canó i que antigament havien servit de celler i estables. També sembla conservar-se originàriament la cornisa superior de l'edifici. Sobre la planta baixa s'aixequen tres plantes més (dos a la banda del carrer del Roser). La segona planta té obertures en forma de balconada, mentre que a la resta de plantes hi ha finestrals. Tot i que podrien correspondre a les antigues obertures, s'hi veuen notables reformes. La porta principal d'accés a l'edifici primitiu es fa difícil d'endevinar, tot i que l'actual manté encara un caràcter sumptuós. La façana ha estat recoberta d'esgrafiats que imiten blocs de pedra, però actualment es troben en força mal estat. | 08022-164 | Nucli urbà | La casa de Ca l'Antic fou, originàriament, la casa del veguer (segle XVI). A finals del segle XVII fou adquirida per la família Antic, que la remodelà de manera important. A primers del segle XIX és coneguda amb el nom de Can Gironella i l'any 1811 s'hi va establir el Govern Militar de la Junta Superior de Catalunya. L'any 1837, en plena Guerra Carlina, el general Urbitzondo va instal·lar en aquest edifici la Reial Junta Superior Governativa del Principat, fins el juliol del 1840. Durant aquests tres anys l'edifici acollí importants personatges: Bartomeu Torrebadella, el Comte de Fenollar, el Marquès de Monistrol, Ferran de Sagarra, etc. Sens dubte, però, el personatge més representatiu fou Charles d'Espagnac, el Comte d'Espanya, recordat encara per la 'vox populi'. El darrer llogater de la casa fou el cap carlí Ramon Cabrera i Griñó, el Tigre del Maestrat. La casa també ha estat escenari d'algunes de les novel·les de l'escriptor Joan Perucho. Al llarg del segle XX s'hi habilitaren vivendes i als baixos s'hi varen establir locals comercials que en part li feren perdre la fesomia senyorial. | 42.1012000,1.8436300 | 404383 | 4661659 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43351-foto-08022-164-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 43361 | Cal Cuberas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-cuberas | XX | És un edifici d'estructura aparentment molt irregular, però que manté una lògica total amb la disposició dels carrers que l'envolten. La planta baixa és dedicada a magatzem i es complementa amb quatre plantes superiors de dicades a vivendes. La façana té unes característiques molt particulars, que es posen de manifest en el contrast amb les obertures; els balcons i les finestres són molt marcats respecte la resta de la façana. També destaca una torre que sobresurt de la resta de l'edifici, al capdamunt de la qual hi ha una rosa dels vents. Són interessants les voltes dels soterranis, antigament utilitzades de celler, però avui alberguen un bar nocturn. | 08022-174 | Nucli urbà | No es disposen de dades a l'entorn d'aquesta construcció, però sembla seguir les tendències habituals dels arquitectes berguedans dels anys 1930. | 42.1013700,1.8447800 | 404479 | 4661677 | c. 1930 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43361-foto-08022-174-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43308 | Jaciment de la Serra de Noet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-serra-de-noet | IaC - IdC | Es tracta d'un jaciment d'època ibero-romana on es descobriren els basament, el paviment i restes de les parets d'una estructura arquitectònica destinada, segurament, a casa-habitació. L'estructura es troba situada al vessant nord de la Serra de Noet, just al costat del talús del túnel de la variant de La Valldan. | 08022-117 | Antic municipi de la Valldan | El jaciment de la Serra de Noet fou descobert i excavat entre els anys 1999 i 2000 degut a la construcció de la variant de la Valldan que deixà les restes a la vista. L'excavació fou, malauradament, una excavació d'urgència, ja que calia enllestir la variant i el talús de la carretera. Les restes arqueològiques descobertes foren croquitzades i restaren al mateix lloc on havien estat trobades. | 42.1016100,1.8438800 | 404405 | 4661705 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43308-foto-08022-117-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La seva recent descobertai excavació (1999-2000) fa que no es disposi encara de material suficient per extreure'n conclusions definitives. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43342 | Barri de Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-santa-eulalia | MUNIESA, Xavier: Santa Eulàlia. Berga, Barcelona, 1995, pàssim. | XX | És un barri de la ciutat amb límits als carrers Mestre de Pedret, Pere II, l'antiga carretera de Sant Salvador i el carrer Pere Comes. Majoritàriament, es tracta d'un conjunt de blocs de pisos disposats de forma força regular. Les primeres construccions del barri destaquen per la seva alçada, una segona fase de construccions són disposades de forma annexa i no més altes de quatre plantes; i un darrer grup de construccions supera ja les vuit plantes d'alçada. Els edificis són majoritàriament de protecció oficial. Foren construïts amb materials barats i de no massa qualitat, que actualment han posat de manifest deficències estructurals. El barri fou un dels centres d'acollida de població treballadora immigrant durant les dècades de 1960 i 1970, cosa que li ha donat certa entitat respecte la resta de la ciutat, visible sobretot en actes lúdics i festius. Darrerament aquest contrast socio-cultural i econòmic sembla anar-se esvaïnt a causa del creixement urbanístic de la resta de la ciutat, que engoleix progressivament el barri. | 08022-152 | Nucli urbà | El creixement econòmic esdevingut en plena època franquista a la comarca del Berguedà, sobretot a base a la mineria i al tèxtil, suscità la vinguda d'un bon nombre d'immigrants de la resta de l'Estat espanyol. El barri s'anà construïnt entre els anys 1962 i 1983. Inicialment el barri va patir algunes situacions de marginalitat, degudes en part a la seva ubicació, car quedava aïllat de molts serveis que només es trobaven en ple nucli de la ciutat de Berga. Al llarg dels anys, per l'esforç fet per entitats del barri i el mateix Ajuntament, s'han pogut anar pal·liant aquestes mancances. | 42.1017400,1.8549600 | 405321 | 4661707 | 1962-83 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43342-foto-08022-152-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||
| 96310 | Ball pla de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-de-berga | <p><span><span><span>Alonso, M.R.; Coll, N.; Forner, R.; Garrich, M.; Gonzàlez, A. (2000) <em>El Ball Pla</em>. Atles de Dansa Tradicional Catalana, IV. Editorial Alta Fulla. P. 34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Partitura “Ball Pla. Berga”. Arxiu Aureli Campmany. Esbart Català de Dansaires. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Aquesta dansa no es balla actualment | <p><span><span><span>A Berga s'havia ballat un ball pla del que coneixem la melodia gràcies al recull que va fer Aureli Capmany i que es conserva a l'Arxiu de l'Esbart Català de Dansaires (Barcelona). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Berguedà hi ha constància de ball pla a diversos municipis, tot i que a vegades es coneix amb una altra denominació: a la Quar s'anomena Ballet, a Gironella és l'Almorratxa, a La Pobla de Lillet és la Dansa de Falgars, a Bagà el Ball Cerdà, a Gósol el Ball de les Senyores..., però tots ells tenen les característiques del ball pla. </span></span></span></p> | 08022-178 | Berga | <p><span><span><span>Alguns d'aquests balls tenen coreografies molt característiques, però d'altres seguirien la coreografia que és més freqüent a la Catalunya Vella i que possiblement es devia utilitzar per a aquest ball pla: dansa en parelles, amb una primera part de ball suau, sense salts, que alterna el passeig i les diferents figures. Possiblement acabés la dansa amb una segona part en la que es repetiria la melodia a un ritme més ràpid per ballar, el rebatut, però la partitura que es conserva no recull aquesta part per al Ball Pla de Berga.</span></span></span></p> | 42.1017414,1.8445768 | 404463 | 4661718 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 96311 | Bolangera de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-berga | <p><span><span><span>Amades, Joan (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum IV, p. 219, 220-221. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Crivillé i Bargalló, Josep (1983) <em>Música Tradicional Catalana. Volum III Danses</em>. Editorial Clivis. Barcelona. P. 281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vigo i Rabassa, Enric (2020) <em>Records de les danses antigues de la meva terra (1912)</em>. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, núm. 7. Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Tremp. P. 149-150, 172-173.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX-XXI | <p><span><span>Explica Joan Amades que per celebrar Sant Eloi, a Berga, en sortir d’ofici es ballava el ballet de Déu i la bolangera a la plaça de Sant Joan. El ball de la bolangera, per circumstàncies que desconeixem, va deixar de formar part de la celebració i actualment només es balla el Ballet de Déu. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Coneixem dues melodies diferents per a la bolangera a Berga. Al primer volum de Danses Tradicionals del Berguedà vam presentar una versió recollida per Aureli Capmany (Cortés, Escútia, 2019: 71-72), i ara us presentem la versió que va recollir Joan Amades amb transcripció musical de Joan Tomàs, publicada al Costumari Català. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Aquesta melodia que va recollir Amades per la Bolangera de Berga, es correspon al Ball rodó del Pallars que va publicar Enric Vigo el 1912 (Vigo, 2020: 172-173). És aquest un exemple de les melodies que viatgen d'un lloc a l'altre i que s'adapten a la dansa que acaba essent característica d'un lloc. El Ball rodó del Pallars utilitza per la primera part la melodia del Ball de l'indiot i la tornada és molt semblant a la Bolangera de Castellbó, tal i com apunta Vigo. S'acompanya d'una lletra:</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Ball rodó Catarineta.</span></span></p> <p><span><span>Ball rodó Catarinó.</span></span></p> <p><span><span>S'ha menjat la carn de l'olla</span></span></p> <p><span><span>i les ous del ponedor.</span></span></p> <p><span><span>La mare me'n diu bandera</span></span></p> <p><span><span>jo de bandera no'n so.</span></span></p> <p><span><span>Perquè si jo fos bandera</span></span></p> <p><span><span>niria a la professó.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>D'altra banda, el mateix Vigo dóna una lletra que utilitzaven a Gironella per acompanyar la bolangera l'any 1875 (Vigo, 2020: 149-150), lletra que correspon a una de les tornades utilitzades per cantar la bolangera de diferents llocs. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>La bolangera té un topí</span></span></p> <p><span><span>que'l fa bullir sense aigua.</span></span></p> <p><span><span>La bolangera té un topí</span></span></p> <p><span><span>que sense aigua'l fa bullir.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Recordem que la bolangera era una dansa molt popular i que la trobem arreu, concretament al Berguedà en coneixem a Bagà, Berga, Gironella, Sant Julià de Cerdanyola, la Pobla de Lillet, Gisclareny i Santa Maria de Merlès.</span></span></p> | 08022-179 | Berga | <p><span><span><span>Les bolangeres són danses de ritme binari, amb inici en anacrusi i generalment amb dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10, que es toquen a un ritme </span>alegre. En aquesta bolangera hi ha tres frases musicals, la primera i la tercera de compàs ternari, separades per quatre compassos binaris. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span>Coreografia</span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El ball que explica Joan Amades per a aquesta bolangera consta de dues figures que s'anirien alternant i repetint, corresponents a les que es ballen a totes les bolangeres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span>Primera part:</span></strong><span> ball rodó o en cercle. Les parelles, agafades de les mans, volten en cercle en sentit antihorari, amb pas saltat amb desplaçament de costat (fig. 1), avançant el peu dret i després passant per davant l’esquerre. Quan acaba la primera melodia s'aturen i es deixen anar de les mans per iniciar la figura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span>Segona part:</span></strong><span> figures. Amades explica dues figures que es fan amb la segona i la tercera melodia. Tal i com han quedat els balladors, aturats i mirant cap al centre, les noies es queden al lloc puntejant lleugerament mentre els nois, amb pas una mica saltat, avancen en sentit antihorari passant primer per davant la seva parella i seguidament passen per darrera de la següent noia (fig. 2), i així successivament (una per darrera i l’altra per davant) fins fer una tirada de la melodia i en acabar queden altra vegada a lloc (depenent de la quantitat de balladors tornaran a ser al lloc d'origen). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguidament es torna a fer el ball rodó i després una altra figura: ara són les noies les que repeteixen el mateix moviment però en direcció contrària, en sentit horari, fent una tirada de melodia (fig. 3). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Possiblement repetirien més vegades tot el ball, alternant les figures amb el ball en cercle, al que es podrien introduir altres figures característiques de les bolangeres, com la cadena. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1017451,1.8445767 | 404463 | 4661719 | 08022 | Berga | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 43350 | Font de la plaça de les Fonts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-les-fonts | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. | XX | La pedra del monòlit està molt desgastada i hi ha diversos grafits. L'Ajuntament té previst d'actuar-hi, reformant i restaurant tot la plaça, abans d'acabar l'any 2001. | Es tracta d'un monòlit situat damunt d'un pedestal quadrat sobre graons. Una base més o menys quadrada, de blocs petits de pedra, sosté un altre bloc rectangular de marbre damunt del qual s'hi troba una escultura de pedra recoberta de coure. A la part davantera de l'estructura hi ha la font. L'estatua representa un noi jove, assegut damunt d'una pedra, que intenta treure's una espina del peu esquerre. La base fa uns dos metres d'alçada i la figura, bo i asseguda, un metre aproximadament. | 08022-163 | Nucli urbà | Desconeixem els motius que impulsaren la col·locació d'aquesta obra, fet que per fotografies antigues podem situar just acabada la Guerra Civil. Al mateix indret, abans hi havia la Font de Neptú. | 42.1017700,1.8446700 | 404470 | 4661722 | c. 1940 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43350-foto-08022-163-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | L'estatua és una rèplica de l'obra 'El nen de l'espina'. | 98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 96309 | Ball cerdà de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-de-berga | <p><span><span><span>Amades, Joan (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum III, p. 138, 139, 141, 908. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de Berga. Caixa 119, sobre 229. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Capmany, Aureli (1953) <em>La Dansa a Catalunya</em>. Volum II. Ed. Barcino. Barcelona. P. 144. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Aureli Capmany. Partitura “Cerdà. Berga”. Esbart Català de Dansaires. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment no es balla | <p><span><span><span>Aquest ball no s’ha conservat, s'ha perdut la tradició i la seva memòria. Segons Capmany el ballaven els traginers i començava una parella, però segons Joan Amades, el ballaven els quatre majorals o pabordes de la confraria de Sant Joan amb llurs pabordesses. A cada volta només ballava una parella i per acabar feien el rebatut totes les parelles juntes. És una dansa en la que els homes es lluïen davant les dones demostrant que sabien ballar bé, essent una forma de festeig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ens ha arribat la partitura recollida per Aureli Capmany i la de Joan Tomàs publicada per Joan Amades. </span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong>Coreografia</strong></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Les quatre parelles es disposen en un cercle, agafats de la ma els membres de cada parella (fig. 1). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Primer punt: surt a ballar la primera parella que fa una volta sencera a l'interior del cercle i en sentit antihorari, agafats de les mans interiors i balancejant-se de costat amb punt pla binari endavant o pas de ball pla (fig. 2). Acaben al mateix lloc del que han sortit quan finalitza la melodia. Capmany explica que després ell queda al mig mentre ella segueix ballant fent la volta. El ballador, des del mig es va girant a la balladora, fent salts i moviments de peus al lloc on és però seguint el ritme, moviment característic dels balls cerdans de la zona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segon i tercer punt: segueix ballant la mateixa parella que ha sortit i per iniciar el punt la noia fa un rístol i queda en direcció oposada al ballador, es deixen anar de les mans i repeteixen la volta a la plaça cada un en una direcció, el ballador en sentit antihorari, la balladora en sentit horari, ella amb pas petit i lliscat, ell saltant i fent cabrioles (fig. 3). En el punt on es troben, fan un rístol i canvien de direcció, i tornen a repetir el ball desfent el camí (fig. 4). Quan es retroben al punt d’inici, la parella surt del ball i entra la segona parella, que només fa les figures del segon i tercer punt. La resta de balladors esperen al cercle exterior mentre està ballant una parella i a cada volta entra una parella nova que només farà els darrers dos punts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Rebatut: Quan ha ballat la darrera parella, fan el rebatut o corranda totes les parelles. Consisteix en fer el passeig del primer punt a pas de galop i voltant la plaça en sentit antihorari (fig. 5).</span></span></span></p> <p> </p> | 08022-177 | <p><span><span><span>Aquest ball cerdà es ballava a Berga coincidint segurament amb diferents festivitats. Aureli Capmany va recollir l'any 1910 que es ballava cada any el 25 de juny, per la diada de Sant Eloi, patró dels traginers (Capmany, 1953), en sortir de l'ofici i després de les curses de cavalls i mules per la ciutat. Joan Amades explica que es ballava per Corpus, juntament al Ballet de Déu i altres balls típics, a la plaça de cada barri de la ciutat, a la tarda; per les festes de Corpus cada barri nomenava tres administradors i administradores (actualment es nomena una parella per barri), que eren els darrers casats i que rebien la denominació <em>d'administradors majors</em>, <em>mitjans</em> i <em>xics</em>; aquests eren els encarregats d’organitzar la festa i pagar les despeses. Desconeixem les fonts d'informació de Joan Amades, ja que segurament devia confondre les dues festes més importants de Berga (els Elois i Corpus), ja que a la descripció del ball, tot i explicar que el ballaven per Corpus, també assenyala que 'només el ballen els quatre majorals de la confraria de Sant Joan' (Amades, 1982: 908), i que es ballava junt al Ballet de Déu, que és la dansa que acompanya la festa dels Elois de Berga (Amades, 1982: 141). </span></span></span></p> | 42.1017701,1.8444976 | 404456 | 4661722 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||||||||
| 43252 | Antic edifici de la Caixa de Pensions | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-edifici-de-la-caixa-de-pensions | XX | La façana està força deixada. | Es tracta d'un edifici de planta baixa més tres plantes superiors i unes àmplies golfes. L'edifici fa cantonera amb la ronda Queralt i la plaça de les Fonts i presenta múltiples angles per adaptar-se a la morfologia dels carrers. Mostra alguns elements decoratius destacables com les volutes que aguanten les balconades (obertures majoritaries a totes les plantes) i les columnes amb capitells que aguanten una finestra a la planta baixa. | 08022-60 | Nucli urbà | No es tenen dades històriques sobre l'edifici, però podria correspondre a una construcció dels anys 1930. | 42.1018000,1.8442900 | 404439 | 4661725 | c. 1930 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43252-foto-08022-60-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Es desconeix | L'obertura d'un establiment a la planta baixa a mitjan anys 1980 va fer desaparèixer unes grans columnes amb capitell, que eren un dels elements més representatius de l'edifici. Aquest es troba actualment en fase de restauració. | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43333 | Font Negra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-negra-0 | ESCOBET, Josep; CASÒLIVA, Joan: 'Les fonts de la conca de la Riera de Metge', L'Erol, 3, desembre 1982, pàgs. 44-50. | La Font Negra no es veu des de la carretera; cal agafar un trencant que hi ha a l'esquerra de la carretera que puja cap al Santuari de Queralt, uns 300 metres abans d'arribar al trencant que mena cap als Rasos de Peguera. La font es troba allí, a la mateixa paret que sosté la carretera. És la font més abundosa de totes les de la conca de la riera de Metge. | 08022-143 | Obaga de Queralt | L'aprofitament de la Font Negra és documentat des d'antic i encara a l'actualitat, el seu abundós cabal és aprofitat per l'abastament d'aigua de la ciutat de Berga. Malgrat tot, algunes èpoques la seva aigua ha estat considerada no potable, la qual cosa ha ocasionat conflictes degut a la gran popularitat que té i a la gran quantitat de gent que, tot i les prohibicions, hi va a buscar aigua habitualment. | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43333-foto-08022-143-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Els paratges que l'envolten estan habilitats amb taules i bancs, per la qual cosa són molt freqüentats; especialment als mesos d'estiu. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||||
| 43337 | Cal Fàbregas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fabregas | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 37. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 39. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. | XIV | Es tracta d'un edifici format per baixos i tres plantes que fa cantonada entre el carrer Major i la pujada de Sant Francesc. És una construcció de pedra, amb carreus grans i ben escantonats que són col·locats en filades i a contrajunt. Malgrat les reformes dels segles XVI i XVIII, es conserven i s'observen clarament alguns elements arquitectònics anteriors, possiblement d'origen baixmedieval. | 08022-147 | Nucli urbà | L'actual casa de Cal Fàbregas fou la primera casa consular de la vila de Berga. En ella s'hi reunia el Comú de la Vila des que el 13 de novembre del 1359 el rei Pere III el cerimoniós va concedir a la vila el privilegi de poder constituir consell amb 30 prohoms. L'any 1580, a causa del seu mal estat, que amenaçava ruïna, la casa consular fou traslladada a una casa de la plaça Sant Pere, al mateix indret que encara ocupa a l'actualitat. Aleshores, la casa dels Quatre Cantons es va remodelar, cosa que va tornar a tenir lloc al segle XVIII, donant-li la forma que conserva actualment. A la dècada dels anys 1990 es va tornar a restaurar. | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43337-foto-08022-147-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||||
| 43338 | Custòdia de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/custodia-de-berga | <p>PERARNAU i CORTINA, Alba: 'La sagrada forma de la Custòdia', programa de la Patum, Berga, 1998. SERRA i SALA, Josep: Custódia monumental de Berga, Berga, 1944.</p> | XX | <p>La custòdia de Berga és una peça de plata, amb esmalts i incisions d'or, que pesa 20 quilos i amida 130 centímetres. A la base hi trobem representada la totalitat de la comparseria de la Patum, destacant l'excepcional solució trobada per encabir-hi els diables, que són els qui sustenten realment la custòdia. El fust es troba dividit en dues parts: inferior i superior. La part inferior consta de 4 columnes que representen les que formaven l'altar major de la parròquia, destruït el 1936, i amb 4 esmalts representant l'Assumpció, sant Pere, sant Pau i l'escut de santa Eulàlia combinat amb el de Berga. La part superior presenta la imatge de santa Eulàlia de Mèrida, patrona de Berga, amb la creu característica en forma de X, i al seu darrera hi trobem el Pi de les Tres Branques. Finalment, el Sol incorpora 4 esmalts representant Queralt, sant Francesc, Sant Joan i el Sant Crist del Castell.</p> | 08022-148 | Nucli urbà | <p>Després de la destrucció de l'anterior custòdia durant els primers dies de la darrera Guerra Civil (1936-1939), la parròquia de Berga cregué necessari de tenir-ne una altra que participés a la Processó del Corpus. L'any 1942, el rector d'aleshores, Josep Serra i Sala va encarregar el projecte al dibuixant berguedà Ramon Minoves. Aquest projecte fou exposat als magatzems Farràs de Berga perquè tothom el veiés. Aleshores s'encarregà la seva construcció a la casa Masriera-Carreras del passeig de Gràcia de Barcelona. La peça fou acabada el 1943 i inaugurada aquell mateix any a la Processó del Corpus. En deixar-se de celebrar aquesta (1970), la custòdia només s'utilitza en els oficis litúrgics dels dies de Corpus.</p> | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 1943 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43338-foto-08022-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43338-foto-08022-148-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-07 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Ramon Minoves i Casa Masriera-Carreras | Fins que Berga va celebrar la Processó del Corpus (1970), la custòdia hi formava part. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43353 | Ballet de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballet-de-deu | <p>AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 56 i 174.</p> <p>HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs, 240-243.</p> <p>VILARDAGA i PUJOL, José M.: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 39-40.</p> <p>AMADES i GELATS, Joan: Costumari català. El curs de l'any, vol. I, Barcelona, 1983, pàgs. 487, 488, 497 i 951.</p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 1. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | <p>El Ballet de Déu és una dansa tradicional berguedana que es balla a la plaça de Sant Joan el diumenge de la festa dels Elois sortint d'ofici. La parella de balladors dansen un vaivé paonat a la primera part del ball, a temps de vals, anant junts, agafats de la mà, i tornant separats. Acabant les frases musicals, fan un acatament. A la darrera part del ball, el rebatut, de ritme binari, la parella simula perseguir-se: ara l'un, ara l'altra. La dansa acaba amb una volta de la noia agafada de la mà del noi, el qual la despedeix amb una cossa al cul. La parella va vestida seguint la tradició dels antics traginers.</p> | 08022-166 | Nucli urbà | <p>Malgrat que Joan Amades afirma que antigament el Ballet de Déu era dansat per Sant Antoni Abat (17 de gener), dubtem d'aquesta afirmació. Potser en sentir que el ballaven els traginers caigué en l'error, perquè a gran part de Catalunya aquest sant n'és el patró. Al Pirineu i al Prepirineu, però, el patró dels traginers és Sant Eloi i totes les referències que tenim del Ballet de Déu es situen durant la festivitat d'aquest sant. El què també desconeixem amb exactitud és el nom del ballet, ja que si bé la major part de referències esmenten el nom de Ballet de Déu (per raó del sentit religiós que hom li atribueix), també trobem les formes Ballet de l'Adéu (en sentit de comiat) i ballet de deu o de les deu (perquè sembla que antigament es ballava a les 10, abans d'ofici). Fins a 1940 el ballaven dues parelles, primer una de vells i després una de joves. D'entre les moltes parelles de vells dansaires que l'han ballat, la memòria popular recorda especialment i destaca la formada pel Peretà i a Gasolana. Com moltes d'altres danses tradicionals, desconeixem el seu origen històric i àdhuc cronològic.</p> | 42.1021800,1.8449000 | 404490 | 4661767 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43353-foto-08022-166-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-03-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La dansa és ballada dues vegades seguides. | 94 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | |||||||
| 43302 | Cal Marín | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-marin | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 121. | XX | Es tracta d'una casa entre mitgeres, amb planta baixa i tres pisos superiors. Originàriament es projectà una vivenda per planta. Té una estructura típica de parets de càrrega, amb decoració de faixes verticals i horitzontals que imiten la pedra. Emperò, una reforma recent, ha deixat la pedra de sota al descobert. Entre els pisos de les plantes no s'hi veuen diferències estructurals ni decoratives, però a les golfes, en canvi, les obertures es decoren amb un arc de mig punt, fet amb totxo. Aquests arcs són una solució arquitectònica molt utilitzada a les obres de l'arquitecte autor del projecte. Alguns dels elements decoratius també són els ferros forjats dels balcons i les finestres. Hi ha algunes diferències respecte del projecte original (per exemple en el nombre d'arcs de les golfes, que havien de ser quatre i no cinc). | 08022-110 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Emili Porta i Galobart i es construí entre 1925-1928. A començaments dels anys 1990 va ser objecte d'una acurada remodelació. | 42.1021900,1.8445900 | 404464 | 4661768 | 1925-28 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43302-foto-08022-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43302-foto-08022-110-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | Els plànols i el projecte originals es conserven a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 | ||||||
| 43223 | Canal Industrial de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-industrial-de-berga | AADD: 'El Canal Industrial de Berga', El Llobregat, nervi de Catalunya, Manresa, 1997, pàgs. 101-107. AADD: 'El centenari de la concessió del Canal Industrial de Berga' (dossier), L'Erol, 13, juliol 1985, pàgs. 19-42. CAMPRUBÍ i PLANS, Josep: 'El Canal Industrial de Berga (1 i 2)', Fàbriques i Empreses, Manresa, 1994, 8 i 15/12/1985. GROS i MATEO, Francesc: 'Marcel·lí Buxadé i el Canal Industrial de Berga', Revista del Centre d'Estudis Berguedans, 1, 1982, pàgs. 13-22. NOGUERA i CANAL, Josep: Berga en temps del Canal Industrial (1885-1900), Berga, 1989. | XIX | Alguns trams es presenten força degradats. | Es tracta d'un canal de 20'02 quilòmetres, una amplada de 3 metres, una fondària a cel obert d'1'5 metres, amb foradades a un 35 per cent del seu recórregut (34), amb un cabal de 2.349 litres per segon, 18 salts projectats (3 en rendiment), un desnivell de 195'11 metres i una energia potencial de 5202'90 cavalls. El canal, tot i que s'adapta a les dificultats del relleu, es va dissenyar intentant escapar dels problemes geològics, els obstacles naturals i les expropiacions forçoses. L'encert en el traçat ha quedat demostrat pel fet que cent anys després el canal encara està en servei. | 08022-31 | Travessant el terme municipal de nord a sud | Berga, a mitjan segle XIX, havia vist decaure la consolidació econòmica, amb base a la indústria cotonera i tèxtil, que s'havia adquirit a finals del segle XVIII. Per aquest motiu es pensà en fer arribar a Berga l'aigua del Llobregat i poder, així, revitalitzar econòmicament la ciutat. El 1885 el constructor d'obres Marcel·lí Buxadé, gràcies a una intervenció del diputat Manuel Farguell, va aconseguir la concessió per poder fer realitat el seu projecte. El finançament es buscà majoritàriament en les suscripcions populars; molt importants inicialment, però que no aconseguiren reunir el conjunt del capital. Finalment, la Diputació de Barcelona i l'Ajuntament de Berga, també varen concedir algunes subvencions. La seva construcció s'endarrerí més del que es tenia previst. Finalment, el 1899, s'inaugurà l'obra, amb multitudinàries festes a Berga i posteriors homenatges al seu promotor. Marcel·lí Buxadé havia nascut a Berga el 1846 i hi morí el 1907 com a fill predilecte. L'any 2000 li fou col·locada una placa commemorativa a la seva casa natal (entre els números 28-30 del carrer Buxadé) i una altra en ceràmica prop del centre Cívic de Berga. | 42.1024100,1.8521200 | 405087 | 4661784 | 1885-99 | 08022 | Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43223-foto-08022-31-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Marcel·lí Buxadé (promotor) | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-04-27 05:07 |
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural
Mitjana 2024: 153,03 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc