Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
41067 Llegenda del Gorg de les Donzelles o de les donzelles del gorg de Vall-de-ros https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-gorg-de-les-donzelles-o-de-les-donzelles-del-gorg-de-vall-de-ros MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. TRIAS i FÀBREGAS, Joan (1990) 3a. La dona d'aigua. Ajuntament de Bigues i Riells. Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. L'hereu del mas Vilaplana s'enamora de la reina de les donzelles o dones d'aigua del gorg de Vall-de-ros. Ella accepta de casar-s'hi amb la condició que no li retraurà mai el seu origen dient-li 'dona d'aigua i peu forcat'. Es casen i tenen dues filles. L'hereu se'n va uns dies a mercat. Mentrestant una bruixa fa acostar una nuvolada de tempesta, i la dona, per salvar en part la collita, fa segar el blat encara tendre per un escamot de segadors que la bruixa havia fet venir. Tot seguit, la nuvolada s'esvaeix. Quan l'hereu torns, pregunta tot enfadat qui ha estat el causant de la sega i enfadat amb la seva dona li diu 'dona d'aigua i peu forcat'. Dit això, l'encanteri es desfà i ella ha de tornar al gorg d'on havia sortit. Les filles la van a veure de tant en tant, i el pare penedit, diu que s'hi llacin per retenir-la i que no se'n vagi. Ho fan, però és ella, la dona d'aigua, qui s'emporta les filles al fons del gorg. 08023-10 Gorg de Vallderros Hi ha diverses versions o variants de la mateixa llegenda: principalment la recollida per Francesc Maspons i la de Joan Trias (veure bibliografia). La versió de F. Maspons està publicada l'any 1876, anterior a la de J. Trias. La principal diferència entre la primera versió i la de Trias, és que en la primera el personatge de la bruixa no apareix. Altres diferències són els fills: un noi i una noia en lloc de dues noies; i la relació de la mare, ja tornada al gorg, amb aquests: cada nit s'acosta secretament al mas i els deixa vestits i endreçats, això permet que el pare suggereixi de cosir el vestit de la mare al de la filla. Finalment, només Trias fa dir a la Regina que no l'anomeni, a més de dona d'aigua, peu forcat. El peu forcat és el mateix que dir pota de cabra associat al dimoni, però les dones d'aigua mai han estat malèfiques ni relacionades amb mals esperits, tot el contrari. Això denota una intoxicació posterior de la llegenda. La versió de Joan Trias és la d'un poema líric escrit l'any 1909 i estrenat dos anys més tard, amb música de Cassià Casademont. Per tant és una obra literària basada en la llegenda del Gorg de les donzelles. 41.7088300,2.2105000 434318 4617750 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41067-foto-08023-10-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41146 Alzinar del Villar https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinar-del-villar Aquesta zona és una de les poques que es va salvar del foc de l'any 1994. <p>Alzinar situat a la part alta de l'obaga del torrent del Villar. És una de les masses boscoses més ben constituïdes i riques del terme de Bigues i Riells. Així, és un alzinar dens però pobre amb sotabosc, de tal manera que l'estrat arbori està dominat principalment per alzines (Quercus ilex ssp ilex) i l'estrat arbustiu, herbaci i lianoide és força pobre, havent-hi arítjol (Smilax aspera), heura (Hedera helix) o polipodi (Polypodium vulgare) on afloren les roques.</p> 08023-100 Obaga del Villar 41.6810100,2.1711600 431015 4614692 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41146-foto-08023-100-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-28 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí L'alzinar (codi 9340) és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41147 Roques de la Pineda https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-pineda Afloraments singulars de conglomerats vermells del Paleocè de formes diverses que hi ha a l'extrem sud dels cingles de la Pineda, per sota el Pla de Pregona. Per la seva singularitat, algunes d'elles reben noms: roca Rodona, roca del Migdia, roca Alta o roc del Belloter. 08023-101 Cingles de la Pineda 41.6962700,2.1886000 432483 4616372 08023 Bigues i Riells Sense accés Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41148 Vegetació de ribera del Tenes https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-del-tenes Exceptuant petites zones, la vegetació de ribera del riu Tenes està molt degradada i fragmentada per tales, plantacions forestals, abocaments, etc. Vegetació de ribera que apareix fragmentàriament ací i allà a la riba del riu Tenes. A causa de l'incendi de l'any 1994, de les plantacions i de la degradació i tala d'aquests boscos de ribera, actualment només apareixen petits retalls en aquells trams menys degradats o alterats. Tal és el cas de la part alta, entre la Pineda i la Central, on abunden els àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea ssp oleifolia), salzes blancs (Salix alba), oms (Ulmus minor) i saulics (Salix purpurea). 08023-102 Riu Tenes 41.7045700,2.1900400 432611 4617293 08023 Bigues i Riells Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí Les salzedes de salze blanc, alberedes, gatelledes, salzedes arbustives i omedes són hàbitats d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). 2153 5.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41149 Jaciment de Can Quintanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-quintanes GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. Els camps on es troba es troven coberts d'espesa vegetació. Indret proper a la Casa de Can Quintanes on s'hi localitzen fragments de terrissa ibèrica a mà i a torn i tegulae romanes. No hi ha cap estructura. Les troballes es realitzen a les feixes de cultius situades al vessant sud de la cinglera i pels voltants de la casa. La major concentració de material es constata entre la tercera i quarta feixes (ceràmica ibèrica a torn, àmfora i teules). També es troben escassos fragments de terra sigillata africana. Els propietaris de la finca també han realitzat troballes de ceràmica que han dipositat al Museu de la població. Segons han informat, la masia primitiva de Can Quintanes data del segle XIII. El subsòl de la casa no ha proporcionat restes més antigues perquè es fonamenta directament sobre la roca. La situació topogràfica és molt adequada pel control i la defensa. 08023-103 Documentat per J. Estrada 41.7008100,2.2155100 434727 4616856 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41149-foto-08023-103-1.jpg Inexistent Ibèric|Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. 81|85 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41150 Sota el Turó de les onze hores https://patrimonicultural.diba.cat/element/sota-el-turo-de-les-onze-hores GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. Es tracta d'una zona amb forta pendent i erosió. Troballes disperses de fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà entre Vallderrós i Can Quintana, per sota la cinglera. Però no s'ha trobat cap estructura. És una zona de bosc amb antigues parets de vinya i molt sotabosc que impedeix observar restes en superfície. 08023-104 Documentat per J. Estrada el 20 d'octubre de l'any 1946. 41.7023700,2.2130100 434520 4617031 08023 Bigues i Riells Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2020-07-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Per bé que hi ha material superficial, no s'ha localitzat cap estructura. Es molt probable que el material provingui del jaciment que es troba sobre el Turó de les Onze Hores, però aquest ja es troba dins el terme municipal de Sant Quirze de Safaja. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41151 Turó de Can Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-garriga GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. BARBERA, José. Notas arqueológicas inéditas de Riells del Fay. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. La densa vegetació del turó impossibilita el seu accés i observació. Segons unes notes de finals dels anys 40, Josep Estrada i Garriga localitzà les restes d'hàbitats ibèrics en el Turó de Can Garriga. Aquesta catalogació del jaciment, segons els autors de la CC.AA. Respondria a dos factors: 1. La troballa de ceràmica ibèrica en superfície (comuna, àmfora, a mà, ...). 2. Restes de parets seques, probablement de vinya. Però en alguns poblats ibèrics hem pogut comprovar com algunes parets de vinya aprofiten o es fonamenten damunt de parets ibèriques. 08023-105 Documentat per J. Estrada. 41.6815300,2.1866200 432303 4614737 08023 Bigues i Riells Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41151-foto-08023-105-1.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni la vegetació del turó era molt espessa, cosa que feia impossible l'accés al jaciment. 81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41152 Jaciment de Sant Martí del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-marti-del-fai GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José . Notas arqueológicas inéditas del Vallès Oriental. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. Es tracta d'una zona molt modificada. Segons Josep Estrada pels voltants de Sant Martí del Fai es trobà ceràmica ibèrica. J. Estrada l'interpretà en el seu moment com un establiment iber de darrera fase. 08023-106 41.7108300,2.1864800 432322 4617991 08023 Bigues i Riells Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41152-foto-08023-106-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41153 Vallderrós https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallderros GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. La urbanització de la zona pot haver destruït el jaciment. Troballes superficials de terrissa ibèrica (torn, àmfora,...) en un lloc situat a pocs metres del torrent de Vallderrós. En el moment de fer la CCAA no hi havia restes d'estructures i la ceràmica en superfície era escassa. Josep Estrada associà aquest jaciment al poblat de Puiggraciós, situat a 2,5 km i definí aquest jaciment com a petits habitatges. 08023-107 La Vall Blanca 41.6753800,2.2138500 434563 4614034 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41153-foto-08023-107-1.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. 81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41154 Jaciment de Can Vedell https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-vedell GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. HERNÁNDEZ YLLAN, Manuel (1983). Yacimiento ibérico Can Badell: Bigues-Riells del Fay. Bigues i Riells: Comisión Gestora del Museo Arqueológico, 3 vol. HERNÁNDEZ YLLAN, Manuel (1987). Yacimiento ibérico Can Badell: Bigues-Riells del Fay: Formas cerámicas. Bigues i Riells: Comisión Gestora del Museo Arqueológico, 3 vol. La urbanització de la zona ha afectat parcialment el jaciment. Les diverses campanyes d'excavació que s'hi ha realitzat han permès documentar un complex de forns ceràmics, sitges, escombreres d'època ibèrica ss III-I aC. També s'ha trobat un paviment poligonal incomplet, aïllat de qualsevol altra estructura, que no es va poder datar, i dos forns que no presentaven una cronologia ibèrica. 08023-108 Carrer Camí de Can Badell Documentat per J. Estrada el 3 d'octubre de l'any 1973 Sembla que el jaciment fou 'redescobert' l'any 1978 per Mossèn Dídac Faig, en anivellar l'accés a la masia de Can Vedell, segons s'explica a la Carta Arqueològica. S'han fet diverses excavacions: I.P.A els anys 1981 i 1982 dirigides per Elvira Mata i Manuel Hernández. L'any 1984 una excavació d'urgència dirigida per Ricard Pascual, Manuel Hernández i Pedro Giordano. L'any 1986 una altra excavació d'urgència dirigida per Manuel Hernández, Isabel Panosa i Pedro Giordano. Els anys 1985 i 1986 es denega un permís d'excavació a Pedro Giordano Marqués. El juny - juliol del 2003 es realitza una excavació preventiva dirigida per Imma Mestres. 41.6753200,2.2131100 434501 4614027 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41154-foto-08023-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41154-foto-08023-108-2.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Segons la fitxa de la Carta Arqueològica la forma 'Can Badell' és incorrecte. Els plànols confirmen aquesta hipòtesi. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41155 Jaciment de Can Maspons https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-maspons GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. L'espesa vegetació dificulta observar el terreny. Troballes en superfície pels voltants de Can Maspons de ceràmica d'època romana (dolium, tegulae, TSClara A i comuna africana) sense restes d'estructures, cosa que no impedeix Josep Estrada d'interpretar el jaciment com una vil·la romana. En el moment de realitzar-se la CC.AA. ja no eren visibles els fragments ceràmics en superfície. 08023-109 Masia de Can Maspons Documentat per J. Estrada. 41.6697900,2.2104500 434274 4613416 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41155-foto-08023-109-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41068 Llegenda fundacional de Sant Miquel del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-fundacional-de-sant-miquel-del-fai MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. On avui hi ha la capella de Sant Miquel, un bou, tot pasturant hi va trobar una imatge del sant patró. Era daurada, però la cama per on la va agafar el bou, va quedar negra. El pastor recollí la imatge i li va fer una capella rústica amb branques i pedres. Atrets per la notícia, uns varons hi van fundar un convent amb el títol de 'solitaris de sant Víctor'. Aquests, volien fer daurar la cama negra, però fracassaren. La seva fama fou tanta, que fins i tot el fill de Berenguer Ramon I, Guillem Berenguer, s'hi afegí. 08023-11 Sant Miquel del Fai Llegenda recollida per Francesc Maspons i Labrós. Després d'explicar el que hem posat a la descripció, comenta l'episodi del convent de monges, que nosaltres hem separat com una llegenda a part, ja que el propi Maspons la individualitza en una altra publicació. 41.7161200,2.1904300 432656 4618575 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41156 Turó Arbocer https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-arbocer GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. MARCET, R i PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del Neolític al Bronze Final', a Estudios de la Antigüedad, núm. 2 , pp. 93-113. PETIT, M.A. (1990). 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', a Limes, núm. 0. La urbanització de la zona ha destruït completament el jaciment. Malgrat tot no es descarta que hi restin encara testimonis. Troballes de restes ceràmics fets a mà i sílex treballats en una esplanada del turó on segons J. Estrada hi havia restes de parets. Les restes de materials sortien a l'esplanada situada a l'est del turó, i del qual es troba actualment separada per un carrer asfaltat de la zona urbanitzada de les rodalies. 08023-110 Esplanada a l'est del turó, al límit amb una urbanització de l'Ametlla del Vallès Materials recollits per J. Estrada i Emili Ramon de Granollers. 41.6917300,2.2377100 436565 4615831 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41156-foto-08023-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41156-foto-08023-110-2.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. 79|80|81|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41157 Església parroquial de Sant Pere https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-pere <p>GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona.</p> <p>Segons la descripció de la CC.AA es podia veure empotrat a la paret de l'església que mira a la placeta de l'entrada fragments de paviment romà. Darrera de l'església es podien trobar restes de tegulae i en diverses ocasions es van localitzar enterraments de tegula. A l'interior de l'església hi ha dues sitges excavades al sauló que es connecten entre elles.</p> 08023-111 Parròquia Sant Pere de Bigues. Camí Sagrament / Carrer Padró <p>Documentat per J. Estrada el 8 de desembre de l'any 1946.</p> 41.6776800,2.2217700 435224 4614283 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41157-foto-08023-111-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41157-foto-08023-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41157-foto-08023-111-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Religiós Inexistent 2023-05-29 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es s'observen aquests elements empotrats a la façana. 83|80 1754 1.4 2484 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41158 Puig Alt del Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-alt-del-viver GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. GARRIGA, Martín (1965). Actividades arqueológicas de los sanfeliuenses, a Vallés (setmanari). Granollers, 30 de gener de 1965, pàg. No consta. HERNÁNDEZ YLLÁN, M (1984). Turó de Can Viver, Silo. Treball inèdit. MONTES DE PASCUAL, Ana i SALA, Leodegario (1962). Elementos para la arqueología del valle medio de la Riera de Caldas de Montbuy (Barcelona); a Actes del VII Congreso Nacional de Arqueología. Barcelona, 1960 - Zaragoza, 1962; pp 102-109. SANMARTÍ, J (1993). Els jaciments ibèrics de la vall mitjana de la Riera de Caldes. Gala, 2, 1993, pàgs. 190-204. La urbanització de la zona i les actuacions furtives han destruït gran part del jaciment. Poblat iber ubicat dalt del Puig Alt Viver. Tot i la urbanització de la zona fins fa poc encara es podien localitzar sitges i restes de parets. El coneixement sobre el poblat es basa en el material aparegut a les sitges, moltes d'elles excavades furtivament. Per tant no es coneix el seu urbanisme, les seves fases, etc. S'han documentat conjunts ceràmics ibèrics formats per ceràmica feta a mà, a torn, àmfora, campaniana A, boletes de pasta de vidre, fitxes, fíbules, bronzes, ferros i escòries. Els materials es troben al Museu de Sant Feliu de Codines, però molts han desapareguts a mans de clandestins. Actualment l'àrea del poblat es troba urbanitzada. 08023-112 Urbanització Castell de Montbui Prospectat per J. Estrada i la colla d'afeccionats de Sant Feliu de Codines (TALP). Materials al Museu de Sant Feliu de Codines. També hi ha una fíbula anular al Museu de Caldes de Montbui. 41.6629600,2.1838800 432055 4612678 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni es localitzaren 10 sitges de grans dimensions excavades furtivament. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41159 Jaciment de La Madella https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-madella GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. GARRIGA, M; GRAU, J; PETIT, A; ROVIRA, JORDI. Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental), a Informació Arqueològica, nº31, setembre-desembre, 1979, pàgs. 199-201. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57. Destruït En eixamplar el camí d'accés a Sant Miquel del Fai, a l'alçada de la Masia de La Madella, i en rebaixar el desnivell del terreny, aparegueren en el marge les restes d'un sepulcre de fosa excavat a uns 60 cm. Era de planta ovalada de 117 cm de diàmetre màxim i una amplada de 90 cm, orientada nord-sud. Les restes humanes estaven en connexió anatòmica, l'individu reposava sobre el costat esquerre, mirant a l'est. La part superior del cos es va seccionar en construir la carretera. No es trobaren materials arqueològics associats a l'enterrament. 08023-113 Antic Camí de Sant Miquel Aparegué en construir-se la carretera d'accés a Sant Miquel del Fai. 41.7059100,2.1910000 432693 4617441 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41159-foto-08023-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41159-foto-08023-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41159-foto-08023-113-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. 78|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41160 Jaciment de Can Noguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-noguera GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. La modificació dels terrenys han afectat notablement el jaciment. Josep Estrada deia que era una vil·la imperial. Troballes de Terra Sigillata Hispànica, Terra Sigillata Clara, àmfora, tegulae, dolium, picadís de paviment, ceràmica comuna, ... Però no es veu cap estructura. Segons J. Estrada, la vil·la romana (molt propera a la de Can Perera) estaria ubicada sota Can Noguera. Durant la prospecció realitzada l'octubre de l'any 1992 amb motiu de la revisió de la CC.AA. No es va poder confirmar que aquest jaciment sigui una vil·la degut a la manca d'estructures. El propietari va informar als arqueòlegs de la troballa de ceràmica de figures roges en construir un pou en els camps de conreu de la finca. 08023-114 Can Noguera Materials recollits per J. Estrada i Emili Ramon. 41.6812600,2.2056900 433890 4614693 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41160-foto-08023-114-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41160-foto-08023-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41160-foto-08023-114-3.jpg Inexistent Ibèric|Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. 81|83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41161 Jaciment de Can Granada https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-granada GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. La urbanització de la zona han afectat notablement el jaciment. Troballa casual de set sepultures orientades en direcció E-W fetes amb grans lloses de gres. Es va trobar al fer rebaixos del terreny per a construir unes dependències de Can Granada (en el marge Oest). Actualment no en queda cap rastre. Però E. Ramon (àrea d'arqueologia del Museu de Granollers) recorda que els esquelets, un cop descoberts, es van abandonar in situ i que el carrer asfaltat els cobreix. 08023-115 Urbanització de Can Granada, Carrer Camí de Can Ribes, nº 29. Documentat per E. Ramón i Valls i Jordi Pardo Rodríguez, el maig de l'any 1975. 41.6690900,2.2077800 434051 4613340 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41161-foto-08023-115-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Jordi Argemí assegura que fins i tot encara pot haver-hi restes d'aquests individus sota l'asfalt. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41162 Can Barri https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barri GARRIGA, M; DE LA PINTA, J; ROVIRA, J. El camp de sitges de Can Barri (Bigues, Vallès Oriental). Materials arqueològics en el Museu arqueològic municipal de Sant Feliu de Codines. Gala, 2, 1993, pàgs. 209-217. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. Destruït L'any 1968 i durant les obres d'obertura dels vials i els carrers de la urbanització de Can Barri, es posaren al descobert les restes d'un petit camp de sitges, del qual fou possible identificar quatre estructures d'emmagatzematge que foren finalment destruïdes com a conseqüència dels moviments de terres. Tres de les quatre sitges documentades aparegueren buides. En canvi, la sitja número 1 fou l'excepció, la qual proporcionà gran quantitat de materials ceràmics, recollits per afeccionats del Museu de Sant Feliu de Codines. Destaquen tres fragments de Campaniana A i un de Campaniana B; un ungüetari; diversos pesos de teler (pondus); ceràmica pintada tipus kalathoi; i nombrosa ceràmica comuna ibèrica. Martí Garriga situa cronològicament la troballa entre les darreries del segle II i el primer terç del segle I aC. 08023-116 Urbanització de Can Barri, Carrer Pinatell nº 14. L'any 1968 i durant les obres d'obertura dels vials i els carrers de la urbanització de Can Barri, es posaren al descobert les restes d'un petit camp de sitges, del qual fou possible identificar quatre estructures d'emmagatzematge que foren finalment destruïdes com a conseqüència dels moviments de terres. El grup d'afeccionats de Sant Feliu de Codines hi van realitzar excavacions aquell mateix any. 41.6706200,2.2226300 435289 4613498 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41162-foto-08023-116-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41162-foto-08023-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41162-foto-08023-116-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2020-07-14 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment els materials romanen dipositats i exposats al Museu Can Xifreda de Sant Feliu de Codines. Segons Jordi Argemí es recolliren pondus, llànties romanes i alguna moneda. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41163 Can Pastor https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pastor GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. Destruït Troballa de material constructiu i ceràmica romana. Aquest jaciment s'associa al de l'església. Actualment està travessat pel camí que va dels Cingles cap a Sant Pere de Bigues, al costat del que s'hi ha edificat xalets. També es troben materials en un marge situat a 70 metres en direcció N i a 40 metres direcció E, en la banda oposada del camí. La construcció de l'habitatge actual i la instal·lació del dipòsit de gas-oil al jardí va proporcionar restes de ceràmica i materials constructius que denoten l'existència d'una vil·la. Malgrat la intervenció de l'àrea d'arqueologia del Museu de Granollers, les restes arqueològiques, principalment dolia, formaven part fins fa poc de la decoració del jardí. 08023-117 Carrer Camí de Puiggraciós Documentat per J. Estrada i Garriga. Materials recollits per J. Estrada i E. Ramon 41.6772500,2.2232500 435347 4614234 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41163-foto-08023-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41163-foto-08023-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41163-foto-08023-117-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment la dòlia es troba a la l'aparcament de la empresa Kiluva, SA, del Polígon Industrial de Can Barri. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41164 El Margarit II https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-margarit-ii GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. GARRIGA, Martín (nncc). 'Notas arqueológicas inéditas de Sant Feliu de Codines'. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment. Troballa de restes d'una paret de còdols i morter de calç d'aspecte romà, en unes obres realitzades a les corts de la casa. També es va trobar un enllosat de pedres al damunt d'una preparació de paviment amb terrissa ibèrica, a uns 30 cm per sota del paviment modern. En un rec situat al nord de la casa també es van trobar més restes de paret. S'hi troba molta terrissa (sigillata, caampaniana B,...) Es parla d'una troballa d'una moneda ibèrica d'EUSTI, SEGEISA i una de romana d'Agrippa. 08023-118 Masia El Margarit Documentat per J. Estrada i Garriga. 41.6882600,2.2038400 433743 4615471 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41164-foto-08023-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41164-foto-08023-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41164-foto-08023-118-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41165 El Margarit https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-margarit GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. GARRIGA, Martín (1965). Actividades arqueológicas de los sanfeliuenses, a Vallés (setmanari). Granollers, 30 de gener de 1965, pàg. no consta. GARRIGA, Martí i altres (1979). 'Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental)'; a Información Arqueológica, setembre-desembre de 1979, pp 193-202. Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment. Jaciment ubicat al nord de la casa del Margarit, al costat de la casa. A una fondària màxima de 25 cm aparegueren dues estructures: una fossa rectangular excavada en el terreny i orientada NW-SE longitud màxima de 73 cm i amplada de 25 cm; i una fossa ovalada de 70 x 80 cm i 17 cm de fondària. A les dues aparegueren restes de ceràmica i ossos. Hi ha material d'uns 10 vasos i quatre formes reconstruïbles. Materials al Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines. Segons J. Estarda el sílex no és de la zona. 08023-119 Masia El Margarit Jaciment localitzat per Joan Palou i Costa a primers de març de l'any 1971. S'efectuà una excavació de 'salvament' per part de Martí Garriga i Joan Grau, sota la responsabilitat del Grup d'Estudis del Museu Arqueològic Municipal de Sant Feliu de Codines. 41.6882600,2.2038400 433743 4615471 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41165-foto-08023-119-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41165-foto-08023-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41165-foto-08023-119-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. 78|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41069 Llegenda del convent de les monges https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-convent-de-les-monges MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Tradicions del Vallès. MASPONS i LABRÓS, Francesc (1876) Llegenda del convent de les monges de Sant Miquel. XXIII Ronda Vallesana, pàg. 79-80, UES Sabadell, 27 d'octubre 2002. Recull bibliogràfic de Francesc Maspons. On temps enrera hi havia el monestir dels solitaris de Sant Víctor, s'hi va instal·lar un convent de monges. Però, se'ns diu, que el dimoni els hi tenia declarada la guerra. Així que un dia una comitiva 'd'hermosos galans cavallers' que anaven de cacera, es van perdre i van arribar al convent. Les monges els van deixar entrar i va passar el que no havia de passar. Tothom es va engrescar i es va liar la gran festa, tanta que primer es va sentir un gran tro, com si el cel s'hagués indignat. Després va aparèixer una gran riuada que s'ho endugué tot cingles avall. No va quedar-ne res, només una escala de pedra i una fusta que es diu serviria per aguantar els clamàstecs. 08023-12 Sant Miquel del Fai 41.7157800,2.1893400 432565 4618538 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41166 Turó del Rull II https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rull-ii GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment. Quan es van fer obres a la casa del Rull van aparèixer paviments 'grollers', juntament amb ceràmica campaniana B, terra Sigillata Hispànica, dolium, tegulae i ossos. Està ubicat al costat del poblat ibèric. Tot i que actualment no es conserven restes arqueològiques en superfície, l'entitat de les troballes aparegudes en fer-se obres a la masia permeten mantenir la hipòtesi d'una vil·la romana. 08023-120 Documentat per J. Estrada i Garriga el 29 de desembre de l'any 1946. 41.6870900,2.2169800 434835 4615331 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41166-foto-08023-120-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41167 Can Mainou https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mainou GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. GARRIGA, Martín (nn.cc) 'Notas arqueológicas inéditas de Sant Feliu de Codines'. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. CASANOVAS, A; GARRIGA, M (1993). Una copa de fusta procedent de Can Mainou (Bigues, Vallès Oriental). Gala, 2, 1993, pàgs. 277-279. Totalment destruït. Aquesta masia quedà abandonada i patí un procés ràpid d'enrunament. Durant la dècada dels anys seixanta els terrenys propers a la masia es començaren a urbanitzar, amb la conseqüent arrasament de la mateixa. Alhora, J. Estrada afirma que pels voltants de l'antiga casa de Can Mainou podria haver-hi algun tipus d'assentament romà en base a la troballa superficial de dolium. No s'ha localitzat cap estructura. La zona està molt construïda i poca cosa en deu quedar. 08023-121 Urbanització Els Manantials. Carrer Travessera de Dalt Documentat per J. Estrada i Garriga el 9 d'abril de l'any 1964. 41.6771700,2.1906100 432630 4614250 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41167-foto-08023-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41167-foto-08023-121-2.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície.Segons els afeccionats del Museu de Sant Feliu de Codines, es recuperà una copa de fusta medieval. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41168 Entre Can Lledó i Can Maspons https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-can-lledo-i-can-maspons ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. MASPONS i ANGLASELL, F (1904) 'Las joyas paleolíticas de Bigues'. Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, vol. IV, 1903-1904, pp. 190-192. MUÑOZ, Ana M. (1965). La cultura neolítica catalana de los sepulcro de fosa. I.A.P, Barcelona. RIPOLL PERELLÓ, Eduard i LLONGUERAS CAMPANÀ, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Cataluña'; dins Ampurias XXV. Barcelona. Segurament destruït Troballa efectuada a un metre de profunditat. Es va destapar una llosa d'un metres de diàmetre i uns 30 cm de gruix. En aixecar-se es va veure una fossa excavada en el terreny, era una tomba d'un esquelet jove, molt fet malbé orientat de cara a l'oest. Els materials són a la col·lecció del Sr. Maspons i Anglasell i entre ells hi ha una destral d'obsidiana, una olla de quatre nanses tubulars, nombroses denes de collaret i un braçalet. 08023-122 Entorn masia de Can Lledó Trobat per un llaurador. 41.6677000,2.2031900 433668 4613189 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41168-foto-08023-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41168-foto-08023-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41168-foto-08023-122-3.jpg Inexistent Neolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet La troballa s'efectuà prop de la Masia de Can Lledó, però dins les propietats de Can Maspons. 78|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41169 Can Lledó II https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lledo-ii ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. La modificació dels terrenys han afectat notablement el jaciment. Segons una nota de J. Estrada pels voltants de la casa aparegueren gran nombre de fragments d'àmfora ibèriques; a la banda del torrent. 08023-123 Urbanització Can Granada, Camí de Can Ribes Documentat per J. Estrada i Garriga. 41.6677000,2.2031900 433668 4613189 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41169-foto-08023-123-1.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment encara es troben forces materials en superfície pels voltants de la casa, concretament al camí que porta a can Ribes. 81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41170 Can Lledó III https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lledo-iii ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. La modificació dels terrenys han afectat notablement el jaciment. Troballa superficial de J. Estrada pels voltants de la casa, de dolium i tegula, terra Sigillata Hispànica i una moneda d'Antoní. Es van trobar arran de la casa donant la impressió que aquesta estava aixecada sobre el jaciment. No s'hi detectà cap estructura, però en una ocasió es va trobar un petit fragment d'opus testaceum. 08023-124 Urbanització Can Granada, Camí de Can Ribes Documentat per J. Estrada i Garriga. 41.6677000,2.2031900 433668 4613189 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41170-foto-08023-124-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Actualment encara es troben forces materials en superfície pels voltants de la casa, concretament al camí que porta a can Ribes. 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41171 Jaciment de Can Perera https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-perera ESTRADA i GARRIGA, José (1955). 'Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores'. Granollers. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. La construcció de la carretera i les succeccives actuacions furtives han destruït gran part del jaciment. Es tracta d'una vil·la romana excavada parcialment l'any 1974. Actualment encara són visibles un conjunt d'estructures que superen els 300 metres quadrats. El material trobat és ampli: parets fines, Terra Sigillata Hispànica, terra Sigillata sudgàlica, dolium, tegula i àmfora, no hi ha vernís negre. Els autors de la revisió de la CC.AA ens expliquen que a l'any 1992 S'observaven cates de furtius i abundants restes ceràmics en superfície. Les estructures excavades encara eren visibles ja que no es van tapar després de l'excavació. 08023-125 Carretera a Sant Feliu de Codines BP-1432 Excavat l'any 1974 per J. Estrada Garriga 41.6834800,2.2076600 434056 4614938 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41171-foto-08023-125-3.jpg Inexistent Romà|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet S'observa perfectament arran de carretera 3 murs limitats per paviments d'opus signinum. Sembla com si el jaciment hagués estat 'retallat' per la construcció de la carretera. Malgrat tot, dóna la impressió que gran part del jaciment s'estendria vers l'est. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. 83|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41172 Can Garriga https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garriga-0 CANAL, J i CARBONELL, E. (1989). 'Can Garriga (Bigues, Vallès Oriental)', dins Catalunya Paleolítica. Patronat Francesc Eiximenis, Girona, pàg. 373. DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. DD.AA (1983). 'L'arqueologia i la nostra història'. Catàleg de l'exposició, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. LORENCIO, Clara i ROVIRA, Jordi (1982). 'El campament a l'aire lliure del paleolític superior de Can Garriga (Bigues, Vallès Oriental); a Informació arqueològica, núm. 39, juliol-desembre de 1982. LORENCIO, CLARA (1987). El jaciment paleolític a l'aire lliure de Can Garriga (Bigues , Vallès Oriental). A Cypsela, núm. 6. RIPOLL, Eduard; LORENCIO, Clara i ROVIRA, Jordi (1982). 'Can Garriga, Bigues'; a Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys, Barcelona, pp. 27-28. La modificació dels terrenys agrícoles han afectat notablement el jaciment. Es tracta d'un campament a l'aire lliure del Paleolític Superior. L'únic estrat arqueològicament fèrtil es troba a 80 cm de fondària i s'hi va trobar un fogar i més de 3000 objectes coordenats. Actualment l'indret continua essent una zona agrícola. 08023-126 Entorn de la Font de Can Garriga L'any 1974, el senyor Martí Garriga Argullós, director del Museu Municipal de Sant Feliu de Codines, dirigeix una excavació preliminar. Altres excavacions realitzades en aquest jaciment són: Any 1980: Eduard Ripoll, Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1981: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1982: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1983: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1984: Clara Lorencio i Jordi Rovira. Any 1985: Clara Lorencio. 41.6790600,2.1816800 431889 4614467 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41172-foto-08023-126-3.jpg Inexistent Paleolític|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet En el moment de fer-se la revisió de la CC.AA. (1992) no es constataven restes arqueològiques en superfície. Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic.Per la informació que s'extreu dels treballs publicats d'aquest jaciment, es dedueix clarament que es va excavar per sectors, i no pas per extensió per tant es desconeix l'extensió total del jaciment.Els materials es troben dipositats al Museu arqueològic de Sant Feliu de Codines. 77|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41173 Can Isidret Vell (Turó Est) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-isidret-vell-turo-est ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. Destruït L'any 1978, a uns 100 metres de la casa, es veien restes d'escòria de fundició de ferro, un gran gresol o forn amb parets de terra cuita per combustió; l'àrea total de les troballes és més de 200 m2. En aquesta zona es localitzen restes de ceràmica ibèrica a torn i a mà. Quan es va fer la CC.AA (1983) ja no es veien aquestes estructures però es continuaven localitzant restes ceràmics en superfície. 08023-127 Documentat per E. Ramon i Jordi Pardo, el desembre de l'any 1978. 41.6803800,2.2340400 436248 4614574 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41173-foto-08023-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41173-foto-08023-127-2.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41174 Rectoria de Riells https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-riells DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. GARRIGA, M; GRAU, J; PETIT, A; ROVIRA, JORDI. Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental), a Informació Arqueològica, nº31, setembre-desembre, 1979, pàgs. 201,202. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57. No visible. En unes obres fetes al jardí de la rectoria, l'any 1969, aparegueren dos esquelets humans amb un mínim de 4 pectunculus glycimeris L. No hi ha més dades i l'atribució cronològica es fa per les petxines. 08023-128 Trobat al pati de la rectoria l'any 1969. 41.6984500,2.1989000 433342 4616606 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41174-foto-08023-128-1.jpg Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic. 78 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41175 Puig de Can Pou (Vinyes d'En Barri) https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-can-pou-vinyes-den-barri DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1967). 'Un sepulcro de fosa en el Puig de Can Pou (Bigues)'; a Ampurias XXIX, pp 258 - 261. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57. Destruït Troballa superficial de fragments ceràmics del bronze final i començaments del ferro. També s'hi trobà un sepulcre de fossa, d'uns 20 cm de gruix, amb 20 denes de calaita, un fragment de ganivet de sílex, dues dents de senglar i una olleta. La fossa era rectangular de 1'25 x 0'5 m. No tenia lloses laterals, però potser tenia coberta i estava orientada E-W en posició fetal. Aquesta troballa estava a 600 m a l'est del poble de Bigues, 200 m al nord del mas de Can Pou i uns 300 m a l'oest de Can Boter, en un puig allargat que fa com un replà. L'extensió del jaciment era, guiant-se pel material en superfície, d'un rectangle de 150 x 50 metres. 08023-129 Barri del Veïnat, Carrer Rabassola (Bigues) Materials recollits per Emili Ramon i Valls. 41.6778600,2.2277200 435720 4614298 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41175-foto-08023-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41175-foto-08023-129-2.jpg Inexistent Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic. 78|79|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41070 El nom del Fai https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-nom-del-fai BADÓ i POSAS, Lluís (1905): De Barcelona a Sant Miquel del Fai. Tobella Costa editor. Barcelona. BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. Recull bibliogràfic. Sembla que Fai ve de 'fall' que vol dir salt d'aigua. Però la tradició diu que en aquell indret hi havia frondosos boscos de faigs, d'on va sortir el nom. També es diu que al caure aquests arbres per la destral del llenyataire, ocasionava tal dolor a les 'nimfes' que es banyaven a les gorges que molts creuen que moriren o que van fugir. 08023-13 Sant Miquel del Fai 41.7161700,2.1901400 432632 4618581 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41176 Turó del Rull https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rull ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. Cobert per la vegetació. Turó on es localitza un poblat ibèric. En zones clapejades de vegetació es pot observar parets seques de pedra sorrenca desbastada, formant habitacions poligonals regulars de mides semblants; en alguns casos les pedres són de mides considerables. La majoria de les estructures es troben en coll suau format entre dues elevacions. Es troba ceràmica ibèrica (comuna, àmfora, gris costa catalana, amà,...). En la revisió de la CC.AA (1992) encara es veien les parets en alguns punts i clopers de pedra, procedents de la desfeta de les estructures i també algunes cates efectuades d'antigues excavacions arqueològiques. A la part alta del turó no es constataven restes en superfície. Però al vessant de llevant, sobretot, se'n veuen força. 08023-130 A l'extrem E. del Turó del Rull, entre Bigues i Riells Materials recollits per J. Estrada i Garriga. 41.6872400,2.2190800 435010 4615346 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41176-foto-08023-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41176-foto-08023-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41176-foto-08023-130-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet Es localitzen també fragments de paviment 'opus signinum' 50 o 60 cm de grandària. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41177 Puiggraciós; El Pollancre https://patrimonicultural.diba.cat/element/puiggracios-el-pollancre ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. VILLARONGA, Leandro (1953). 'L'intent de cronologia del poblat ibèric del Montmany'; a Full d'Acció Catòlica de Sant Esteve de La Garriga, 3 d'agost de 1953. Cobert per la vegetació. Poblat ibèric situat en el turó on es podien veure parets formant habitacles disposats l'un al costat de l'altre. A la part alta del turó es forma una plataforma on segons testimonis orals s'aixecava una torre. A la banda de ponent hi ha feixes de conreu de l'antiga casa del Pollancre. Els pocs material superficials provenen d'aquesta zona (àmfora ibèrica, ceràmica comuna ibèrica, a mà, campaniana A i B, gris costa catalana ...). Encara es conserven les estructures de la plataforma superior del turó, que presenten unes dimensions considerables. Destaca una estructura de planta rectangular i parets de pedra seca d'1'7 m de gruix; la superfície és de 14 x 7 m. i l'alçada màxima de les parets és de 0'5 m. En aquest sector no s'observaven ceràmiques superficials a causa del sotabosc. A la vessant de migdia-ponent, en direcció a la masia del Pollancre; s'observen restes de ceràmica superficials descontextualitzades a causa de l'acció dels furtius. 08023-131 En el cim del Puiggraciós, a l'extrem NE del municipi. Materials recollits per J. Estrada i Garriga. 41.7027300,2.2412500 436870 4617050 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41177-foto-08023-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41177-foto-08023-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41177-foto-08023-131-3.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la Carta Arqueològica s'avisa de l'actuació de clandestins. 81|80 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41178 Les Madrigueres https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-madrigueres ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. PETIT, M.A. (1990). 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', a Limes, núm. 0. TEN, RAMÓN. (1980). Cova de les Madrigueres o Cau de les Guilles (Bigues-Riells), a Arrahona, 10. Cobert per la vegetació. Cova formada entre les escletxes i diàclasis naturals dels blocs calcaris del sòcol de la cinglera. Hi ha notícies d'excavacions clandestines però s'han deixat córrer aviat per la perillositat per la inestabilitat d'alguns blocs. Es parla de la troballa d'agulles d'os, ossos humans, denes de collaret i ceràmica de tradició post-neolítica, així com sílex. Malgrat les excavacions clandestines, el material procedent de l'excavació de J. Estrada defineix una cova d'enterrament, amb material que no depassa del bronze mig. El material es troba a les col·leccions de J. Estrada i E. Ramon. 08023-132 Entre la urbanització Els Manantials i el barii de La Torre Materials recollits per J. Estrada i E. Ramon de Granollers i F. Danti i J. Iglesias de Santa Eulàlia de Ronçana. A finals dels anys 60, Josep Estrada excavà el cau amb la participació de la colla d'afeccionats de Sant Feliu de Codines. Els materials fruits de les excavacions no clandestines es troben a la col·lecció particular d'Emili Ramon i Valls i de Josep Estrada i Garriga. Aquest material fou estudiat en la Tesi de Llicenciatura de Ramon Ten. 41.6751200,2.1984900 433284 4614016 08023 Bigues i Riells Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41178-foto-08023-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41178-foto-08023-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41178-foto-08023-132-3.jpg Inexistent Edats dels Metalls|Prehistòric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. 79|76 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41179 Sot de Sant Celoni (Can Granada) https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-sant-celoni-can-granada ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. No visible, urbanitzat. Troballes superficials de ceràmica feta a mà i ibèrica a torn, tegulae i fragments de molins barquiformes. No s'ha localitzat cap estructura. Materials documentats per J. Estrada. Actualment la zona forma part de la urbanització de La Granada, molt a prop del jaciment d'època romana. En tot cas en aquest indret es troba un forn de vidre (veure fitxa 362), també relacionat amb la masia de Can Granada, i que podrien tenir relació amb els materials citats en aquesta fitxa. 08023-133 Al S. De la masia de Can Granada, a 50 m. Documentat per J. Estrada i Garriga. 41.6688900,2.2085600 434116 4613317 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41179-foto-08023-133-1.jpg Inexistent Ibèric Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la Carta Arqueològica el nom que figura és el de Can Granada, però aquest nom està repetit.A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. 81 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41180 Can Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-1 GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. Destruït Troballes superficials referenciades des de 1974. La zona on s'indica la troballa de ceràmica superficial es trobava en el subsòl i l'entorn immediat de la masia de Can Riera. Però, durant la prospecció realitzada l'any 1992 els arqueòlegs ens expliquen que la masia i les feixes de conreu on s'havien efectuat les troballes estaven abandonades i la vegetació impedia constatar restes arqueològiques en superfície. Tot i així, es va trobar un fragment de sílex blanc, peça triangular amb retoc bifacial, i terra sigillata en el camí d'accés a la casa. 08023-134 Camí de Puiggraciós amb Can Riera Documentat per E. Ramon i Jordi Pardo l'any 1974. 41.6872300,2.2339500 436248 4615334 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41180-foto-08023-134-1.jpg Inexistent Ibèric|Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut.En arribar a Can Gaietà cal prendre el carrer de Sant Pere (a la dreta), que porta a Bigues. Des del centre de la població cal prendre el camí de Puiggraciós (també a la dreta), que passa per davant de la masia de Can Riera. Abans que el camí giri a l'est, cal agafar a l'esquerra, un caminet que porta a la masia referenciada 81|83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41181 Al NE de Can Riera https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-ne-de-can-riera GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. No visible. Troballa superficial d'una destral de diorita de 16 cm de llargada i trencada longitudinalment i d'una de més petita sencera. El lloc de la troballa fou el marge situat en el camí que s'enfila cap el turó Arbocer, eixamplat al fer el camí de les urbanitzacions del Serrat de l'Ametlla. En aquest punt la terra era molt cendrosa i aparegueren fragments molt petits de ceràmica a mà. 08023-135 Camí de Puiggraciós amb Can Riera Documentat per Jordi Pardo l'any 1974. Hi va recollir material. 41.6899400,2.2380900 436595 4615632 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41181-foto-08023-135-1.jpg Inexistent Neolític Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. A l'igual que els autors de la Carta Arqueològica, no s'ha localitzat la ubicació d'aquest 'possible' jaciment; ja que es tracta d'una troballa superficial i aïllada que en el moment de fer-se no es va documentar bé. 78 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41182 Jaciment de La Torre https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-torre GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. No visible. Accés al jaciment per la carretera BP-1432 de Bigues a Sant Feliu de Codines, denominada avinguda de Prat de la Riba. Un cop passada la urbanització de Can Vedell cal prendre a l'esquerra un encreuament que porta al carrer del camí de la Torre i seguir-lo fins a la finca del mateix nom. El jaciment es situa a l'entorn immediat de la casa de la Torre. Josep Estrada recollí la notícia de la troballa de tegulae i dolia associades a una sitja en obrir un clot per posar un pal d'electricitat. L'existència del jaciment fou comunicada per E. Ramon, però no es coneix la data i les circumstàncies de la troballa. Actualment és una zona urbanitzada. 08023-136 Camí de la Torre 41.6752700,2.2044700 433782 4614029 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41182-foto-08023-136-1.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres 2019-11-22 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet 83 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41183 Jaciment de Can Regasol https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-regasol No visible. Josep Garolera, propietari de Can Rector, afirma haver trobat cap a l'any 1972-73, una tomba construïda amb lloses, d'uns 80 cm de llargada, a l'interior de la qual s'hi trobaven molt ossos. La troballa es produí llaurant el camp. També afirma que els afeccionats de Sant Feliu de Codines hi anaren i trobaren un meteorit. 08023-137 Camps de conreu a l'oest de Can Regasol 41.6940600,2.1937100 432906 4616123 08023 Bigues i Riells Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41183-foto-08023-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41183-foto-08023-137-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2019-11-22 00:00:00 Josep Cruells Castellet S'observa poc material en superfície, i el Museu de Sant Feliu de Codines no en saben res. 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41184 Homenatge als Talladors https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-als-talladors XX Escultura de pedra granítica i ferro que simbolitza i fa un homenatge la feina dels talladors d'arbres, feina molt important en aquesta zona durant molts anys, en la que hi ha treballat moltes persones de Bigues i Riells. Està ubicada en una rotonda i el sòl és una mena de paviment també de pedra granítica fent una petita forma de túmul o turonet, damunt el qual hi ha l'escultura mig antropomorfa i mig abstracta dels talladors. 08023-138 Rotonda Urbanització Can Granada 41.6715400,2.2080500 434076 4613612 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41184-foto-08023-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41184-foto-08023-138-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Josep Cruells Castellet Ferran Capdevila Argemí 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41185 Homenatge als Voluntaris https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-als-voluntaris XX Escultura de grans dimensions feta de ferro en homenatge a tots els voluntaris els quals van participar tant a les tasques d'extinció dels incendis de l'any 1994 al municipi, com a la neteja dels desperfectes ocasionats per les riuades del mateix any. Ubicada en el centre d'una rotoda amb el parterre de gespa. 08023-139 Rotonda d'accés al municipi per la carretera de l'Ametlla del Vallès. 41.6677900,2.2288000 435800 4613180 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41185-foto-08023-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41185-foto-08023-139-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Josep Cruells Castellet Ferran Capdevila Argemí Al peu de l'escultura hi ha una placa que diu: ' Voluntari !; A la força del teu braç / a l'esperit de sacrifici /a l'altruisme generós. Gràcies. 1994 Bigues i Riells 1998'. 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41071 El temple de Venus https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-temple-de-venus BOADA, Martí; CASAS, Pep i CAMPDEPADRÓS, Joan (1993): Llegendes de Sant Miquel del Fai. Brau, Figueres. PLADEVALL, Antoni (1970): Sant Miquel del Fai. Mil años de historia. Tip. Cat. Casals. Barcelona. Recull bibliogràfic. Recull la tradició que molts anys abans d'estar dedicat a Sant Miquel del Fai, les coves estaven dedicades a la deessa Venus. A les nits de lluna, les fades, canten i quan algú els demana 'Qui sou vosaltres que canteu des del fons del gorg?', responien 'Som les fades d'aquests contorns que vàrem caure als gorgs'. I diu la llegenda que quan un intentava ajudar-les a sortir, queia al fons de les aigües. Això s'utilitza per explicar les morts produïdes entre els banyistes dels gorgs que es troben entre el Fai i Riells. 08023-14 Sant Miquel del Fai 41.7163000,2.1899800 432619 4618595 08023 Bigues i Riells Sense accés Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 61 4.3 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41186 La Família i el Temps https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-familia-i-el-temps Monument dedicat a La família i el temps que està format per tres cilindres de ferro col·locats verticalment. Les tres escultures estan reposant sobre tres engranatges els quals fan girar les escultures sobre sí mateixes molt lentament, gairebé inapreciable. De dimensions considerables, superior a l'alçada d'una persona, està ubicada en una zona ajardinada. 08023-140 Entrada a la urbanització de Can Barri per la carretera de l'Ametlla 41.6696200,2.2259800 435567 4613385 2001 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41186-foto-08023-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41186-foto-08023-140-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Josep Cruells Castellet Ferran Capdevila Argemí Al peu de l'escultura hi ha una placa que diu: ' La família i el temps. Ajuntament de Bigues i Riells. Entitat urbanística de Can Barri i Cimicasa. 29-9-2001'. 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41187 Monument a Francesc Tintó https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-francesc-tinto XX Monument commemoratiu en forma de menhir. S'ha utilitzat un bloc de granit rectangular de 2.5 metres d'alçada per 50 centímetres d'amplada. Conté un retrat esculpit en bronze del personatge i una placa. 08023-141 Plaça Francesc Tintó 41.6719700,2.2258200 435556 4613646 1998 08023 Bigues i Riells Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41187-foto-08023-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41187-foto-08023-141-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Josep Cruells Castellet Ferran Capdevila Argemí Placa que diu: ' Plaça Francesc Tinto 1925-1977'. 98 51 2.1 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41188 Can Talica https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-talica Cobert per la vegetació. Mas abandonat de petites dimensions de planta rectangular. Es tracta d'una construcció molt simple. Hi ha pocs elements que permetin datar les restes. Els materials emprats per a fer els murs de paredat són de la zona, tant les pedres com el morter. Les parets estan construïdes amb sòcol de pedra i la resta amb tapiat de fang. L'erosió ha destruït gran part de la tàpia de les parets. 08023-142 Can Riera (Bigues) 41.6877400,2.2347700 436316 4615390 08023 Bigues i Riells Restringit Dolent Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Cruells Castellet Forma part d'un conjunt de tres masos adossats. Can Talica es situa a la dreta d'aquests. La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp. 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41189 Can Villar https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-villar Cobert per la vegetació. Mas abandonat de petites dimensions de planta rectangular. Es tracta d'una construcció molt simple. Hi ha pocs elements que permetin datar les restes. Els materials emprats per a fer els murs de paredat són de la zona, tant les pedres com el morter. Les parets estan construïdes amb sòcol de pedra i la resta amb tapiat de fang. L'erosió ha destruït gran part de la tàpia de les parets. 08023-143 Vall Roja. Camí de Puiggraciós a l'alçada de Can Riera. 41.6876200,2.2345700 436300 4615377 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41189-foto-08023-143-2.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Josep Cruells Castellet Forma part d'un conjunt de tres masos adossats. Can Villar es situa a la l'esquerre d'aquests. La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp. 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
41190 La Caseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-1 Cobert per la vegetació. Es tracta d'una construcció de dimensions bastant reduïdes, però amb un mur bastant ample. Les estructures que resten visibles no permeten deduir la seva planta. 08023-144 Vall Roja. Camí de Puiggraciós al SW de Can Riera. 41.6856200,2.2321600 436097 4615157 08023 Bigues i Riells Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41190-foto-08023-144-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41190-foto-08023-144-3.jpg Inexistent Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Productiu 2023-08-02 00:00:00 Josep Cruells i Castellet La identificació d'aquestes restes amb el seu topònim s'ha realitzat per fonts orals facilitades per l'Abel Camp. 1754 1.4 41 Patrimoni cultural 2024-05-17 04:37
Estadístiques 2024
Patrimoni cultural

Mitjana 2024: 158,90 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc