Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 41242 | Xalet Blau II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-blau-ii | <p>Jaciment paleontològic del qual l'únic testimoni que ens resta són els materials fòssils dipositats al Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines. La ubicació del jaciment és incerta.</p> | 08023-196 | Riells del Fai, Carretera BP-1432 | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Productiu | 2020-01-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | No s'hi ha pogut accedir per difícil accés. | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 41241 | Xalet Blau I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-blau-i | No visible | Jaciment d'època romana que l'únic testimoni que ens resta són els materials ceràmics dipositats al Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines. La ubicació del jaciment és incerta. | 08023-195 | Riells del Fai, Carretera BP-1432 | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41241-foto-08023-195-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41241-foto-08023-195-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | No s'hi ha pogut accedir per romandre tancat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 41050 | Verneda del torrent de can Ribes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-can-ribes | - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. | Molt degradada amb plantacions i urbanitzacions. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. | Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) molt fragmentada i degradada, localitzada al torrent de can Ribes aigües amunt de can Masponç. Podem trobar força espècies pròpies de verneda i comunitats de ribera humides com ara el vern (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana), els penjolls (Carex pendula), el dorònic (Doronicum pardalianches), la consolda (Symphytum tuberosum), la ficària (Ranunculus ficaria) o l'ortiga borda (Lamium flexuosum), malgrat tot, està molt degradada amb plantacions, per tales i freqüentació. | 08023-81 | Sobre Can Maspons | 41.6682000,2.2079700 | 434066 | 4613241 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41050-foto-08023-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41050-foto-08023-81-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari, inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 41413 | Veïnat del C. Picardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/veinat-del-c-picardell | XVIII-XX | El conjunt ha sofert força modificacions i reformes per adecuar els edificis a les necessitats dels habitatges actuals que han desfigurat força la volumetria i acabats originals. | Conjunt de cases de cos, situades a banda i banda del C. Picardell, amb una estructura que recorda els veïnats de Bigues o de la Vall Blanca. Són cases de planta baixa i pis, la majoria, i algunes conserven en façana part dels elements que conformaven les obertures orginals, com ara llindes i brancals de pedra, amb dates del segle XVIII gravades. Destaquen Can Lau, amb modificacions de principis de segle en la façana principal, i Can Sastre, posterior, situada al costat, que conserva la façana sense revestir. A l'altra banda del carrer queden parts dels coberts per a guardar eines del camp, també de pedra i obra vista, però en força mal estat. La resta d'edificis han estat molt reformats. | 08023-367 | Riells, nucli urbà. C. Picardell | 41.6959600,2.1968700 | 433171 | 4616331 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41413-foto-08023-367-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41413-foto-08023-367-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41413-foto-08023-367-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 41148 | Vegetació de ribera del Tenes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-del-tenes | Exceptuant petites zones, la vegetació de ribera del riu Tenes està molt degradada i fragmentada per tales, plantacions forestals, abocaments, etc. | Vegetació de ribera que apareix fragmentàriament ací i allà a la riba del riu Tenes. A causa de l'incendi de l'any 1994, de les plantacions i de la degradació i tala d'aquests boscos de ribera, actualment només apareixen petits retalls en aquells trams menys degradats o alterats. Tal és el cas de la part alta, entre la Pineda i la Central, on abunden els àlbers (Populus alba), gatells (Salix cinerea ssp oleifolia), salzes blancs (Salix alba), oms (Ulmus minor) i saulics (Salix purpurea). | 08023-102 | Riu Tenes | 41.7045700,2.1900400 | 432611 | 4617293 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41148-foto-08023-102-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Les salzedes de salze blanc, alberedes, gatelledes, salzedes arbustives i omedes són hàbitats d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41153 | Vallderrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vallderros | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. | La urbanització de la zona pot haver destruït el jaciment. | Troballes superficials de terrissa ibèrica (torn, àmfora,...) en un lloc situat a pocs metres del torrent de Vallderrós. En el moment de fer la CCAA no hi havia restes d'estructures i la ceràmica en superfície era escassa. Josep Estrada associà aquest jaciment al poblat de Puiggraciós, situat a 2,5 km i definí aquest jaciment com a petits habitatges. | 08023-107 | La Vall Blanca | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41153-foto-08023-107-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 41166 | Turó del Rull II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rull-ii | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | Les contínues reformes de la casa han afectat el jaciment. | Quan es van fer obres a la casa del Rull van aparèixer paviments 'grollers', juntament amb ceràmica campaniana B, terra Sigillata Hispànica, dolium, tegulae i ossos. Està ubicat al costat del poblat ibèric. Tot i que actualment no es conserven restes arqueològiques en superfície, l'entitat de les troballes aparegudes en fer-se obres a la masia permeten mantenir la hipòtesi d'una vil·la romana. | 08023-120 | Documentat per J. Estrada i Garriga el 29 de desembre de l'any 1946. | 41.6870900,2.2169800 | 434835 | 4615331 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41166-foto-08023-120-1.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment no es constaten restes ceràmiques en superfície. | 83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 41176 | Turó del Rull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-del-rull | ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | Cobert per la vegetació. | Turó on es localitza un poblat ibèric. En zones clapejades de vegetació es pot observar parets seques de pedra sorrenca desbastada, formant habitacions poligonals regulars de mides semblants; en alguns casos les pedres són de mides considerables. La majoria de les estructures es troben en coll suau format entre dues elevacions. Es troba ceràmica ibèrica (comuna, àmfora, gris costa catalana, amà,...). En la revisió de la CC.AA (1992) encara es veien les parets en alguns punts i clopers de pedra, procedents de la desfeta de les estructures i també algunes cates efectuades d'antigues excavacions arqueològiques. A la part alta del turó no es constataven restes en superfície. Però al vessant de llevant, sobretot, se'n veuen força. | 08023-130 | A l'extrem E. del Turó del Rull, entre Bigues i Riells | Materials recollits per J. Estrada i Garriga. | 41.6872400,2.2190800 | 435010 | 4615346 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41176-foto-08023-130-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41176-foto-08023-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41176-foto-08023-130-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Es localitzen també fragments de paviment 'opus signinum' 50 o 60 cm de grandària. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 41104 | Turó de les Onze Hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-les-onze-hores | Interpretació toponímica popular de la que es desconeix l'origen del Turó de les Onze Hores que afirma que aquest nom es deu perquè és il·luminat pel sol a les onze del matí, hora solar. | 08023-47 | Turó de les Onze Hores | 41.7046500,2.2135400 | 434567 | 4617283 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41104-foto-08023-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41104-foto-08023-47-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Abel Camp | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41215 | Turó de la Calzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-calzina | Cobert per la vegetació, i afectat per la construcció d'un dipòsit d'aigua municipal. | Jaciment que es troba a la cota màxima de tot el turó. La localització d'aquest jaciment es produí durant el transcurs del present inventari de patrimoni. No s'aprecien estructures clares, però s'observa bastant material ibèric en superfície. És molt probable que la construcció del dipòsit d'aigua municipal que es troba a l'extrem est del turó afectà estructures arqueològiques. | 08023-169 | Entre les urbanitzacions de Can Granada, Can Traver i Can Carreres. | 41.6693000,2.2009600 | 433484 | 4613368 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41215-foto-08023-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41215-foto-08023-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41215-foto-08023-169-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | No apareix registrat a la Carta Arqueològica de la Generalitat de Catalunya. Donada la proximitat amb les urbanitzacions que l'envolten és susceptible d'ésser afectat. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 41151 | Turó de Can Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-can-garriga | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. BARBERA, José. Notas arqueológicas inéditas de Riells del Fay. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. | La densa vegetació del turó impossibilita el seu accés i observació. | Segons unes notes de finals dels anys 40, Josep Estrada i Garriga localitzà les restes d'hàbitats ibèrics en el Turó de Can Garriga. Aquesta catalogació del jaciment, segons els autors de la CC.AA. Respondria a dos factors: 1. La troballa de ceràmica ibèrica en superfície (comuna, àmfora, a mà, ...). 2. Restes de parets seques, probablement de vinya. Però en alguns poblats ibèrics hem pogut comprovar com algunes parets de vinya aprofiten o es fonamenten damunt de parets ibèriques. | 08023-105 | Documentat per J. Estrada. | 41.6815300,2.1866200 | 432303 | 4614737 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41151-foto-08023-105-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2019-11-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni la vegetació del turó era molt espessa, cosa que feia impossible l'accés al jaciment. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 41156 | Turó Arbocer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-arbocer | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. MARCET, R i PETIT, M.A. (1985). 'Assentaments d'habitació a l'aire lliure de la comarca del Vallès. Del Neolític al Bronze Final', a Estudios de la Antigüedad, núm. 2 , pp. 93-113. PETIT, M.A. (1990). 'Les primeres etapes de l'Edat del Bronze al Vallès', a Limes, núm. 0. | La urbanització de la zona ha destruït completament el jaciment. Malgrat tot no es descarta que hi restin encara testimonis. | Troballes de restes ceràmics fets a mà i sílex treballats en una esplanada del turó on segons J. Estrada hi havia restes de parets. Les restes de materials sortien a l'esplanada situada a l'est del turó, i del qual es troba actualment separada per un carrer asfaltat de la zona urbanitzada de les rodalies. | 08023-110 | Esplanada a l'est del turó, al límit amb una urbanització de l'Ametlla del Vallès | Materials recollits per J. Estrada i Emili Ramon de Granollers. | 41.6917300,2.2377100 | 436565 | 4615831 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41156-foto-08023-110-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41156-foto-08023-110-2.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni no es localitza cap tipus d'estructura ni material ceràmic. | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 41320 | Torres d'estiueig Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torres-destiueig-abat | XX | Malgrat el tractament individual de les dues peces del conjunt, no s'han modificat ni volumetries ni obertures. | Petites cases aparellades de planta rectangular, d'una sola alçada i coberta única a quatre aigües de teula àrab. Tot i ser d'una gran senzillesa de materials, destaca el treball amb obra de maó del ràfec de la coberta, amb petites mènsules d'obra i els remats del carener, amb elements ceràmics. Les dues cases tenen una composició simètrica de les obertures, i la de la banda esquerra conserva part de la fusteria original. | 08023-274 | C. Camí de Puiggraciós, 16a-b, davant la Torre de l'aigua | Pertanyien a les dues germanes solteres de la família Abat, i encara són propietat de la mateixa família. | 41.6769300,2.2233200 | 435353 | 4614199 | 1920 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41320-foto-08023-274-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Formen part de les primeres casetes d'estiueig de Bigues, juntament amb les cases del C. Anna Mogas, 62 i 39 | 98 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||
| 41319 | Torre d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-daigua | XX | S'estan deteriorant el revestiment i els elements metàl·lics, amb perill de despreniments. | Construcció d'un tronc cònic, d'uns deu metres d'alçada, que servia l'aigua del turó de Bigues. A la part superior hi havia una passera que li donava la volta, aguantada per bigues metàl·liques amb mènsula i entrebigat ceràmic. El revestiment és un senzill arrebossat, i estava coronat per una cúpula també arrebossada. | 08023-273 | Turó de Bigues. C. Camí de Puiggraciós, cantonada C. Sant Sebastià | 41.6769700,2.2230200 | 435328 | 4614203 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41319-foto-08023-273-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | La construcció recorda les xemeneies de les primeres naus industrials. | 105 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 41089 | Temptació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/temptacio | BELL-LLOC, Maria de (2004) Llegendari. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Recopilació de Joan Armangué i Herrero, pàgs. 119-123. | Recull bibliogràfic de Maria de Bell-lloc. | La pubilla del Margarit havia anat de festa, un diumenge a la tarda. Allí va trobar un xicot i es van enamorar. Sovint es trobaven i passaven llargues hores al costat d'un gorg on ella s'emmirallava cada matí. Aquella primera cita, en aquell gorg, es va fer de nit, les aigües es van obrir i sortiren les dones d'aigua i una dama coberta amb un mantell de brillants estrelles, era la reina de les fades que no podia suportar aquell festeig. Un dia que la pubilla del Margarit es va anar a emmirallar, el gorg la va xuclar i va aparèixer morta. El seu promès anà sovint des de llavors a asseure's a la roca al costat del gorg, fins que un dia la reina de les fades el va voler temptar sense èxit. El noi se'n va sortir i procurà no tornar a parar-se en aquell indret mai més. | 08023-32 | El Margarit, Riells | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41134 | Teix del torrent del Salt de la Núvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teix-del-torrent-del-salt-de-la-nuvia | BOLOS, O i VIGO, J. (1984). Flora dels Països Catalans, Volum I. Ed. Barcino. Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya | Teix (Taxus baccata) que creix al torrent del Salt de la Núvia, a l'alçada de ca n'Adzet, entre uns pollancres. El teix és un arbre dioic (amb peus masculins i peus femenins), l'exemplar indicat és un peu masculí, per tant no fa fruits, ja que només els fan els peus femenins. Aquests fruits, anomenats arils, es poden veure a l'estiu, són rogencs i són comestibles però només la part carnosa, la resta és tòxica. Dimensions: Perímetre: 0,97 m , DBH: 0,31 m. | 08023-77 | Torrent del Salt de la Núvia, ca n'Adzet o el veïnat | 41.6792300,2.2202100 | 435096 | 4614456 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41134-foto-08023-77-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41116 | Teier de Can Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teier-de-can-bori | Al costat de la llar de foc del mas de Can Bori hi van trobar, encastada a la paret, una olleta amb la boca posada a plom amb la paret. Segons ens han explicat els propietaris del mas, aquest element servia per guardar-hi les teies per encendre el foc de la llar. Les teies les treien del cor del tió, on la fusta era més oliosa i, per tant, més fàcil d'encendre. Actualment, amb els sistemes moderns per encendre les llars de foc el teier ha quedat com element curiós i ornamental; per guardar-hi caixes de mistos... | 08023-59 | Can Bori | 41.6904900,2.2265300 | 435633 | 4615702 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41116-foto-08023-59-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41053 | Surgències de les Barbotes i l'Avencó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surgencies-de-les-barbotes-i-lavenco | CARRERAS CANDI, F.; Gomis, C. (1910). Geografia general de Catalunya. Província de Barcelona. Ed. Alberto Martín. Barcelona. VVAA (2004). Mapa i guia excursionista cingles de Bertí. Ed. Alpina-Geoestel | Surgències naturals d'aigua del riu Tenes situades a l'alçada de can Noguera. Les surgències són cabals d'aigua subterrània que surten a l'exterior mitjançant un forat o una cova, es fan bàsicament a terrenys càrstics ja que l'aigua erosiona fàcilment la roca i forma coves i canals. El nom de barbotes té l'origen en el terme barboteig ja que en èpoques de crescudes l'aigua quan surt en aquestes zones sembla que bulli (barboteig). | 08023-84 | Riu Tenes, a l'alçada de can Noguera | 41.6816900,2.2073500 | 434028 | 4614739 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41053-foto-08023-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41053-foto-08023-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / Jordi Montlló Bolart | S'explica que l'aigua de les barbotes ve de Manresa. També es creu que l'aigua que neix de l'Avencó, que és un gorg i un punt que hi ha a sota la font de can Noguera, ve del molí de l'Avencó d'Aiguafreda i de fet aquesta té versemblança, segons una conversa amb una geòloga del Pla general. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41150 | Sota el Turó de les onze hores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sota-el-turo-de-les-onze-hores | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | Es tracta d'una zona amb forta pendent i erosió. | Troballes disperses de fragments de ceràmica ibèrica a torn i a mà entre Vallderrós i Can Quintana, per sota la cinglera. Però no s'ha trobat cap estructura. És una zona de bosc amb antigues parets de vinya i molt sotabosc que impedeix observar restes en superfície. | 08023-104 | Documentat per J. Estrada el 20 d'octubre de l'any 1946. | 41.7023700,2.2130100 | 434520 | 4617031 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41150-foto-08023-104-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-07-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. Per bé que hi ha material superficial, no s'ha localitzat cap estructura. Es molt probable que el material provingui del jaciment que es troba sobre el Turó de les Onze Hores, però aquest ja es troba dins el terme municipal de Sant Quirze de Safaja. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 41179 | Sot de Sant Celoni (Can Granada) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sot-de-sant-celoni-can-granada | ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | No visible, urbanitzat. | Troballes superficials de ceràmica feta a mà i ibèrica a torn, tegulae i fragments de molins barquiformes. No s'ha localitzat cap estructura. Materials documentats per J. Estrada. Actualment la zona forma part de la urbanització de La Granada, molt a prop del jaciment d'època romana. En tot cas en aquest indret es troba un forn de vidre (veure fitxa 362), també relacionat amb la masia de Can Granada, i que podrien tenir relació amb els materials citats en aquesta fitxa. | 08023-133 | Al S. De la masia de Can Granada, a 50 m. | Documentat per J. Estrada i Garriga. | 41.6688900,2.2085600 | 434116 | 4613317 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41179-foto-08023-133-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la Carta Arqueològica el nom que figura és el de Can Granada, però aquest nom està repetit.A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. | 81 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 41124 | Sardana La Baronia de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-baronia-de-montbui | XX | Sardana feta pel Mestre Josep Solà en motiu de la recuperació de l'ermita del castell de Montbui. | 08023-67 | Baronia de Montbui | Estrenada el 4 d'octubre de l'any 1992 a l'aplec del Castell de Montbui. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 1992 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41124-foto-08023-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41124-foto-08023-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Mestre Josep Solà | 98 | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 41114 | Sarcòfag de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-lesglesia-de-sant-pere | <p>COMAS, Carme (1985): Sarcòfag a l'església de Sant Pere de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | La tapa està trencada | <p>Sarcòfag buit, de pedra llisa, amb tapa triangular, trencada per un costat. Porta tres escuts gravats per cinc línies horitzontals a la tapa i a la base. En els costats hi ha una creu. Totes les decoracions estan fetes per incisió, amb punxó. Morfològicament sembla un sarcòfag baix medieval.</p> | 08023-57 | Església de Sant Pere de Bigues | <p>Ningú n'ha sabut donar explicacions de la seva presència. De fet, es troba en un racó a l'entrada de l'església. Segons la fitxa de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, feta per Carme Comas, el sarcòfag va ser trobat enterrat en un dels laterals de l'església, sense poder definir quan va passar. Els motius heràldics no aporten gaire informació ja que són molt corrents dins l'heràldica catalana.</p> | 41.6776800,2.2221000 | 435252 | 4614283 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41114-foto-08023-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41114-foto-08023-57-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||
| 41250 | Sant Vicenç de Riells del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-riells-del-fai | VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. COMAS, Carme (1985): Sant Vicenç de Riells del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | Església de nau única, amb absis rectangular i tres capelles laterals. La nau principal està coberta amb una volta de llunetes. L'església té estructura de nau basilical, amb la torre del campanar, i una segona torre a ambdós costats de l'absis. La torre del campanar, de planta octogonal, és segurament d'època barroca. En la façana principal hi ha la porta d'accés, coronada per un timpà amb la data 1703, i una fornícula amb la imatge d'un sant. Damunt la fornícula hi ha un ull de bou de grans dimensions i, situat a l'esquerra de la fornícula, un rellotge de sol. No conserva restes notables de l'edifici romànic, només conserva part del mur nord-oest, sota el campanar. | 08023-204 | Riells. Plaça de l'església | El primer esment el tenim el 971, ja abans que el 1045 el bisbe de Barcelona l'uneixi al monestir de Sant Miquel del Fai. Cinc segles després, el XVI, s'uneix a Bigues com a sufragània, i el 1618 es reforma i s'amplia fins a esdevenir l'edifici actual, completat el segle XVIII. Finalment, el 1957 passa a mans del Bisbat de Vic. | 41.6988800,2.1985000 | 433309 | 4616654 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41250-foto-08023-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41250-foto-08023-204-2.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Entre el mobiliari hi trobem una creu patriarcal reliquiari, amb ànima de fusta i cobertura de plata, conservada actualment al Museu Diocesà de Barcelona.Va ser cremada l'any 1936. | 95|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 41387 | Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-miquel-del-fai | XI-XVI | <p>Espai d'interès tant paisatgístic com històric format pel conjunt d'edificis lligats al monestir de Sant Miquel del Fai: L'accés, a través del pont del riu Rossinyol, el pas de La Foradada, la rampa, la porteria, el monestir, l'església troglodítica, la bassa i les cascades del riu Tenes i del riu Rossinyol, l'ermita de Sant Martí del Fai i les coves i baumes de l'entorn. Malgrat les seves vicissituds i l'espoli al què va ser sotmès el monestir, destaca la unitat formal dels diversos elements que el conformen, ajudada per les restauracions successives que s'hi ha dut a terme.</p> | 08023-341 | Riells. Sota els cingles del Bertí, a la capçalera de la Vall del Tenes | <p>La seva història està associada a Gombau de Besora, que va rebre en donació l'edifici anterior amb la missió de construir-hi un monestir, el segle XI. A partir d'aquí, la història d'aquest espai va girar associada a la història particular del monestir. Després de la Guerra Civil el conjunt va ser objecte d'un espoli constant, que va disseminar els elements mobles de més valor.</p> | 41.7161500,2.1900800 | 432627 | 4618578 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41387-foto-08023-341-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41387-foto-08023-341-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41387-foto-08023-341-3.jpg | Legal i física | Romànic|Gòtic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-01-30 00:00:00 | Anna Soteras i March | L'entorn paisatgístic es va veure greument afectat per l'incendi de l'any 1994, quan es van cremar tots els boscos de la Vall del Tenes que s'obren als seus peus i de sota els Cingles de Bertí. Avui en dia els boscos es van refent lentament, començant a recuperar la verdor inicial. | 92|93|94|85 | 46 | 1.2 | 1779 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||
| 41246 | Sant Martí del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marti-del-fai | <p>VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1991. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona. COMAS, Carme (1985): Capella de Sant Martí del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | X-XII | Ha estat restaurada recentment. Actualment (2025) no està oberta al públic. | <p>Conserva l'estructura original, una nau rectangular amb volta de canó, apuntada i lleugerament desviada. L'absis és semicircular, amb volta de quadrant d'esfera, separat per un arc triomfal de la volta de la nau. Les úniques obertures són una finestra absidal doble esqueixada, una finestra en forma de creu a la façana de ponent i el portal d'accés a la façana de migdia, amb arc adovellat de pedra tosca. Sobre l'arc triomfal hi ha les restes d'un campanar de cadireta de dos ulls.</p> | 08023-200 | Riells. Replà sota la cinglera del Fitos | <p>El lloc apareix citat el 878, en una cessió tutelària a Sant Cugat del Vallès, però durant els segles XIII i XIV esdevé l'església de 7 o 8 masos ja dins la demarcació del monestir de Sant Miquel. A causa del despoblament, el culte va passar el 1413 a l'església de Sant Miquel. Va ser profanada el 1936, en la Guerra Civil, i abandonada fins el 1967, quan es va fer la primera restauració. Durant les obres d'aquesta, es van trobar pintures murals del segle XIV. Poc després, sense acabar la restauració, es va abandonar i la porta va quedar tapiada.</p> | 41.7108600,2.1867300 | 432343 | 4617994 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41246-foto-08023-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41246-foto-08023-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41246-foto-08023-200-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Anna Soteras i March | Fins el 1936 l'absis estava tapiat per un envà, i servia de sagristia. Quan es va enderrocar, es van descobrir les pintures de l'interior. Tot i que segurament l'edifici original era anterior, l'actual edifici presenta un estil romànic tardà, probablement del segle XII. | 92|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||
| 41284 | Sant Bartomeu de Montras (O de les vespes) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-montras-o-de-les-vespes | VVAA. Catalunya romànica. Vol XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 199. COMAS, Carme (1985): Sant Bartomeu de Montràs. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XI/XII-XX | Actualment s'està rehabilitant, amb el suport d'un grup de persones de Bigues. | Edifici de nau rectangular amb tres arcs torals que aguantaven una coberta a dues aigües amb bigues de fusta i teula àrab. A la banda est de les parets laterals hi ha dues finestres de doble esqueixada enfrontades, i a la façana sud hi ha la portalada, amb arc de mig punt adovellat amb pedra tosca, que avui no és practicable. Al segle XVIII es va ampliar l'edifici, amb l'afegit d'un tram més a on hi havia el presbiteri. Es pot comprovar pel canvi d'aparell i de gruix de les parets. En aquesta part s'hi va construir la nova façana principal, amb el portal d'entrada, amb llinda plana, un campanar de cadireta i un ull de bou. També sembla que es van eliminar dues capelles situades a les parets laterals, embegudes en el gruix de les parets. En la rehabilitació dels anys 60 del segle XX es van canviar les bigues de fusta i l'enllatat per bigues de formigó i encadellat ceràmic. Es va haver d'atirantar les parets laterals a l'alçada de l'arrencada dels arcs i per sota del paviment, ja que les parets s'obrien i els arcs i la coberta amenaçaven ruïna. | 08023-238 | Part alta de la Vall Roja, amb accés des de la Urb. Serrat de l'Ametlla del Vallès | El lloc és conegut des del 932, i l'església surt esmentada el 1156 en l'acta de consagració de la Parròquia de Bigues. El 1404 s'uneix sufragànis a Sant Pere de Montmany, i depèn de l'Ametlla. El nom de les Vespes ve per un atac de vespes el 1936. | 41.6952800,2.2348700 | 436332 | 4616227 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41284-foto-08023-238-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41284-foto-08023-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41284-foto-08023-238-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | L'edifici està envoltat per un petit mur de pedra, molt malmès, que delimitava l'ermita i el cementiri de davant, del qual no en queden restes. | 92|94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||
| 41057 | Salt de Vallderrós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-de-vallderros | Salt d'aigua d'uns 20 m d'alçada del torrent de Vallderrós situat entre el Séc dels Ducs i el turó de les Onze Hores. Només baixa aigua en època de pluges ja que, al estar en zona càrstica, l'aigua del torrent s'infiltra i discorre subterràniament sense fer el salt. | 08023-88 | Vallderrós, torrent de Vallderrós | 41.7074200,2.2137400 | 434586 | 4617591 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41057-foto-08023-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41057-foto-08023-88-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 41315 | Sala de Ca l'Adzet / Antigues Escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-de-ca-ladzet-antigues-escoles | XX | Ja fa temps que no s'usa i està abandonat i a mercè de les bretolades. Comencen a deteriorar-se les cobertes i el revestiment de la façana. | Nau rectangular de planta baixa i pis, que s'havia utilitzat per a múltiples funcions; escoles municipals, sala d'espectacles, casal social...etc. A la façana principal hi ha una escala exterior fins al primer pis, que es desdobla en dos trams simètrics des del primer replà. Les obertures segueixen un ritme vertical, però es diferencien segons els usos de cada zona de l'edifici. Totes elles estan emmarcades per un esgrafiat molt senzill, amb motius geomètrics. | 08023-269 | Turó de Bigues, sota Can Adzet. | 41.6773100,2.2217800 | 435225 | 4614242 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41315-foto-08023-269-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41315-foto-08023-269-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Al davant hi ha una petita placeta arbrada, que formava part de l'edifici, on s'hi han trobat restes arqueològiques. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 41304 | Sala Arcis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sala-arcis | COMAS, Carme (1985): Antiga Peixateria. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XX | Presenta deficiències pròpies de la manca de manteniment. La façana posterior és d'obra sense revestir, amb construccions auxiliars afegides. | Edifici entre mitgeres de planta baixa i un pis d'alçada, amb golfes, d'amplada de dos cossos. La façana està rematada per un acroteri ondulat, de forma simètrica, igual que la disposició de les obertures, en tres alçades. Aquestes estan realitzades en maó massís, formant arcs rebaixats en les llindes de les portes i llindes triangulars en les finestres. | 08023-258 | Bigues. Nucli urbà. Avinguda Prat de la Riba, al costat del Bar Arcis | 41.6756300,2.2106200 | 434294 | 4614064 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41304-foto-08023-258-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Actualment està habilitada com a sala d'espectacles, tot i que no s'ha pogut accedir a l'interior. | 98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 41049 | Roures de can Maspons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-can-maspons | Es tracta de tres roures cerrioides (Quecus x cerrioides) situats al sud de la masia de can Maspons, seguint el camí de sorra que va a can Roure. Al que hem anomenat número 1 està situat a la part inferior del camí, mentre que el 2 i el 3 estan a la part superior. El tercer és el més gran de tots tres i, just a 1 m d'alçada, ja es divideix el tronc principal en dos grans troncs. Dimensions roure 1: Perímetre: 2,66 m , DBH: 0,85 m. Dimensions roure 2: Perímetre: 2,64 m , DBH: 0,84 m. Dimensions roure 3: Perímetre: 3,65 m , DBH: 1,16 m. | 08023-80 | Can Maspons | 41.6693100,2.2106200 | 434288 | 4613362 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41049-foto-08023-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41049-foto-08023-80-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El roure cerrioide és un híbrid entre el roure martinenc (Quercus humilis) i el roure valencià (Quercus faginea ssp faginea), força freqüent en aquesta zona. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41048 | Roure de can Bori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-can-bori | Roure cerrioide (Quecus x cerrioides) situat al davant de la masia de can Bori, dins del jardí. El tronc central és relativament baix i ràpidament les branques es ramifiquen lateralment successives vegades, de tal manera que forma una capçada grossa i molt oberta. Dimensions: Perímetre: 2,16 m , DBH: 0,70 m. | 08023-79 | Can Bori | 41.6903900,2.2263300 | 435617 | 4615691 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41048-foto-08023-79-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El roure cerrioide és un híbrid entre el roure martinenc (Quercus humilis) i el roure valencià (Quercus faginea ssp faginea), força freqüent en aquesta zona. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41147 | Roques de la Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-la-pineda | Afloraments singulars de conglomerats vermells del Paleocè de formes diverses que hi ha a l'extrem sud dels cingles de la Pineda, per sota el Pla de Pregona. Per la seva singularitat, algunes d'elles reben noms: roca Rodona, roca del Migdia, roca Alta o roc del Belloter. | 08023-101 | Cingles de la Pineda | 41.6962700,2.1886000 | 432483 | 4616372 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41147-foto-08023-101-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||||
| 41093 | Retaule del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-del-roser | <p>COMAS, Carme (1985): Retaule del Roser de l'església de Sant Pere de Bigues. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. MARTÍ BONET, Josep M. (1981) Catàleg monumental de l'arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, Vol. I/2. Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona, pàgs. 359-378. MORALES VILLAR, Mercè (1988): Retaule de la Verge del Roser de Bigues. Treball d'Història de l'art. Lleida. Inèdit.</p> | XVII | Es va restaurar l'any 1996 | <p>Retaule renaixentista de principis del segle XVII, situat a la capella lateral del braç esquerre. Consta de banc, cos i coronament amb tres carrers. El banc consta de tres escenes pintades sobre fusta, disposades entre pilastres decorades amb mascarons, elements vegetals, rams de fruita, etc, i estriats pels costats. En el centre hi ha l'escena del naixement de Jesús; a l'esquerra, l'Anunciació; i a la dreta, l'adoració dels reis. El cos està presidit per una fornícula amb una imatge moderna de la Mare de Déu. Consta de tres carrers flanquejats per quatre columnes de tronc partit: motius florals per sota i estries al damunt. A banda i banda dues escenes evangèliques, o misteris del rosari. Al costat esquerre, la vinguda de l'Esperit Sant als apòstols i a Maria; a baix l'Assumpció de Maria. A la dreta, l'Ascensió del Senyor i la resurrecció de Jesús. Coronament de tres carrers com el cos amb tres escenes entre dues columnes i acabament en timpà. Escena central de la coronació de la Mare de Déu flanquejada a banda i banda per sant Francesc d'Assís i sant Domènech.</p> | 08023-36 | Església de sant Pere i sant Pau de Bigues | <p>A les visites pastorals de 1606 i 1609 no surt cap referència a aquest retaule. Però en una visita pastoral del 20 de setembre del 1626 es diu: 'Item visitavit altare (del Roser)...retabulum novum es pinsello depictum cum imagine Beatae Mariae de bulto'. Per tant, podem datar la col·locació del retaule entre l'any 1609 i 1626. Es va restaurar l'any 1996, entre el 3 de juny i el 19 de juliol, per Anna Bermejo i Sílvia Brustenga.</p> | 41.6776800,2.2217500 | 435223 | 4614283 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41093-foto-08023-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41093-foto-08023-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41093-foto-08023-36-3.jpg | Física | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Anònim | 95|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||
| 41216 | Restes sota Can Isidret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-sota-can-isidret | Cobert per la vegetació. | Segons Jordi Argemí, sota can Isidret, durant les feines d'arrencament d'oliveres, es produí la troballa d'una sitja amb material ibèric. Es constata poc material superficial. La vegetació dificulta bastant la localització de material superficial. | 08023-170 | Vallblanca de Bigues. Al sud-oest de Can Mestret Benet | 41.6761200,2.2194900 | 435033 | 4614111 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41216-foto-08023-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41216-foto-08023-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41216-foto-08023-170-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | En aquesta zona, segons les fonts orals hi ha una gran concentració de restes arqueològiques. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||
| 41208 | Restes indeterminades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-indeterminades | Cobert per la vegetació. | Restes de parets de pedra lligada morter de calç. Probablement corresponen a un antic mas però és molt difícil deduir la seva planta degut a l'enderroc i la presència de matolls. | 08023-162 | Vallblanca de Bigues. Sota de Can Isidret Vell, i a l'est a pocs metres de Can Griera | 41.6832600,2.2372000 | 436514 | 4614891 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41208-foto-08023-162-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41208-foto-08023-162-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41218 | Restes indeter. A l'Est de Can Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-indeter-a-lest-de-can-perera | Cobert per la vegetació. | S'observen restes de murs molt desdibuixats i d'època indeterminada. Aquests murs estan construïts amb pedra i morter de calç, i es denota clarament l'acció dels furtius en aquest indret. | 08023-172 | Bosc que queda entre can Perera i el Pla del Vermell | 41.6828800,2.2082500 | 434104 | 4614871 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41218-foto-08023-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41218-foto-08023-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | Malgrat que no s'ha trobat material superficial, aquestes restes podrien estar relacionades amb el jaciment romà de Can Perera. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41374 | Refugi d'En Vidal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-den-vidal | XIX | Només queda part de la paret de l'entrada, però molt deteriorada. | Refugi excavat en el marge del terreny, de planta semicircular, de prop de 1,5 m de diàmetre i menys d'alçada. Estava tancat amb una paret de pedra seca a la part del davant, de la qual avui només en resta la base, mig enrunada. El sostre també s'ha ensorrat parcialment. | 08023-328 | Sota Can Mas de Dalt | 41.6902200,2.2111700 | 434355 | 4615683 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Es desconeix quin ús principal tenia. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41194 | Refugi Can Perera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-can-perera | Cobert per la vegetació. | Estructura de 2 x 1'90 m, excavada dins al terreny natural (sauló). La boca d'accés es troba al marge de la feixa, davant d'una bassa o safareig. L'alçada no superava 1'50 m. | 08023-148 | Al nord de can Perera i a sud de can Margarit, a prop de la carretera BP-1432 | 41.6854700,2.2083200 | 434113 | 4615158 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41194-foto-08023-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41194-foto-08023-148-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells i Castellet | Es troba a pocs metres a l'est del Forn de Can Perera. Se'n desconeix l'ús original, podria ser simplement un refugi de pastors. | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41174 | Rectoria de Riells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-riells | DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. GARRIGA, M; GRAU, J; PETIT, A; ROVIRA, JORDI. Nous jaciments neolítics en l'àrea de Bigues-Riells del Fai (Vallès Oriental), a Informació Arqueològica, nº31, setembre-desembre, 1979, pàgs. 201,202. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57. | No visible. | En unes obres fetes al jardí de la rectoria, l'any 1969, aparegueren dos esquelets humans amb un mínim de 4 pectunculus glycimeris L. No hi ha més dades i l'atribució cronològica es fa per les petxines. | 08023-128 | Trobat al pati de la rectoria l'any 1969. | 41.6984500,2.1989000 | 433342 | 4616606 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41174-foto-08023-128-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 41400 | Rectoria de Bigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-bigues | XVI-XIX | Recentment restaurat | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta de teula àrab a dues aigües. Presenta un portal amb arc de mig punt i dovelles de pedra arenisca, i les finestres del primer pis i golfes emmarcades amb carreus treballats. La finestra dreta del primer pis està ornamentada, i en la llinda hi figura un escut amb la inscripció IHS i la data M DL XX VI. A l'interior, amb accés des de l'entrada principal, hi ha un hipogeu que es troba en part inutilitzat per unes reformes consistents en aixecar el nivell del sòl. S'observa l'entrada però no està condicionat per entrar-hi. En aquesta sala també hi ha dues premses de vi.</p> | 08023-354 | Bigues. Nucli antic | 41.6777300,2.2216000 | 435210 | 4614289 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41400-foto-08023-354-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41400-foto-08023-354-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41400-foto-08023-354-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Anna Soteras i March / Jordi Montlló i Bolart | És un edifici que ha patit moltes transformacions. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||
| 41328 | Recinte del Castell de Montbui | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recinte-del-castell-de-montbui | CATALÀ, Pere (1983): Muntanya del Castell de Montbui. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | IX-XVII | Tant en el recinte del castell com el turó on es troben no s'hi realitzen tasques de manteniment, consolidació ni senyalització i, quedant prop de l'accés i enmig de zones urbanitzades, són freqüents les bretolades i les acumulacions de deixalles. | Comprèn la zona situada al capdamunt d'un turó situat a l'oest del nucli urbà de Bigues, on trobem les restes del Castell de Montbui, situades en un promontori a l'oest, i l'ermita de Sant Mateu, a l'extrem est. Es tracta d'un espai relativament net de vegetació, on també es poden observar restes indeterminades de murs i cossos enrunats. Es troba en un posició dominant del territori, que abasta les vistes de Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines i de Bigues i Riells, davant dels Cingles de Bertí. | 08023-282 | Al capdamunt del turó que corona la urbanització del Castell de Montbui, entre Bigues i Caldes | El nom Montbui, muntanya de bous, pot venir d'una llegenda anterior al segle X, que relata que els habitants de la zona van posar torxes a les banyes dels bous i els van llançar muntanya avall per repel·lir els atacs del sarraïns. | 41.6640300,2.1766700 | 431456 | 4612802 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41328-foto-08023-282-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41328-foto-08023-282-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41328-foto-08023-282-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | 94|85 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 41389 | Rec Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-margarit | XVIII | Molt malmés per manca de manteniment del conjunt i per les riuades | Rec molt modificat, actualment entubat, que formava unes arcades sobre el terreny accidentat i rocós dels marges del Tenes, a l'alçada de Can Margarit. Encara es poden veure part d'aquestes arcades, força rebaixades, realitzades amb dovelles de pedra de riu, així com les successives reparacions al llarg del temps, les últimes de mitjans de segle XX, amb formigó. | 08023-343 | Al costat dret del Tenes, des de La Parada i fins a Can Noguera, aproximadament | 41.6869400,2.2032100 | 433689 | 4615325 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41389-foto-08023-343-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-22 00:00:00 | Anna Soteras i March | S'hi ha fet reparacions puntuals, però no amb la idea de mantenir el conjunt en bones condicions. A l'alçada de Can Margarit és on es troba en millor estat. | 94 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||
| 41177 | Puiggraciós; El Pollancre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puiggracios-el-pollancre | ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J i COLOMINAS,J. (1945). 'Carta Arqueológica de España, II, Barcelona'. Madrid. Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. IPA. Monografías XXVIII, Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1969). 'Vias y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona'. Comisión de Urbanismo, 65. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. VILLARONGA, Leandro (1953). 'L'intent de cronologia del poblat ibèric del Montmany'; a Full d'Acció Catòlica de Sant Esteve de La Garriga, 3 d'agost de 1953. | Cobert per la vegetació. | Poblat ibèric situat en el turó on es podien veure parets formant habitacles disposats l'un al costat de l'altre. A la part alta del turó es forma una plataforma on segons testimonis orals s'aixecava una torre. A la banda de ponent hi ha feixes de conreu de l'antiga casa del Pollancre. Els pocs material superficials provenen d'aquesta zona (àmfora ibèrica, ceràmica comuna ibèrica, a mà, campaniana A i B, gris costa catalana ...). Encara es conserven les estructures de la plataforma superior del turó, que presenten unes dimensions considerables. Destaca una estructura de planta rectangular i parets de pedra seca d'1'7 m de gruix; la superfície és de 14 x 7 m. i l'alçada màxima de les parets és de 0'5 m. En aquest sector no s'observaven ceràmiques superficials a causa del sotabosc. A la vessant de migdia-ponent, en direcció a la masia del Pollancre; s'observen restes de ceràmica superficials descontextualitzades a causa de l'acció dels furtius. | 08023-131 | En el cim del Puiggraciós, a l'extrem NE del municipi. | Materials recollits per J. Estrada i Garriga. | 41.7027300,2.2412500 | 436870 | 4617050 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41177-foto-08023-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41177-foto-08023-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41177-foto-08023-131-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la Carta Arqueològica s'avisa de l'actuació de clandestins. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 41175 | Puig de Can Pou (Vinyes d'En Barri) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-can-pou-vinyes-den-barri | DD.AA (1982). 'L'arqueologia a Catalunya avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. ESTRADA GARRIGA, José (1967). 'Un sepulcro de fosa en el Puig de Can Pou (Bigues)'; a Ampurias XXIX, pp 258 - 261. Barcelona. GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MARTÍN COLLIGA, Araceli (1985). 'De la cultura de los Sepulcros de Fosa al grupo de Veraza en el Vallès'; a Estudios de la Antigüedad, núm. 2, pp 2-57. | Destruït | Troballa superficial de fragments ceràmics del bronze final i començaments del ferro. També s'hi trobà un sepulcre de fossa, d'uns 20 cm de gruix, amb 20 denes de calaita, un fragment de ganivet de sílex, dues dents de senglar i una olleta. La fossa era rectangular de 1'25 x 0'5 m. No tenia lloses laterals, però potser tenia coberta i estava orientada E-W en posició fetal. Aquesta troballa estava a 600 m a l'est del poble de Bigues, 200 m al nord del mas de Can Pou i uns 300 m a l'oest de Can Boter, en un puig allargat que fa com un replà. L'extensió del jaciment era, guiant-se pel material en superfície, d'un rectangle de 150 x 50 metres. | 08023-129 | Barri del Veïnat, Carrer Rabassola (Bigues) | Materials recollits per Emili Ramon i Valls. | 41.6778600,2.2277200 | 435720 | 4614298 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41175-foto-08023-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41175-foto-08023-129-2.jpg | Inexistent | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. Actualment no s'observa cap tipus d'estructura, ni material arqueològic. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 41158 | Puig Alt del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-alt-del-viver | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA GARRIGA, José (1955). Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores. Granollers ESTRADA, José i VILLARONGA, Leandro (1967). 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A. Monografías XXVIII, Barcelona. GARRIGA, Martín (1965). Actividades arqueológicas de los sanfeliuenses, a Vallés (setmanari). Granollers, 30 de gener de 1965, pàg. No consta. HERNÁNDEZ YLLÁN, M (1984). Turó de Can Viver, Silo. Treball inèdit. MONTES DE PASCUAL, Ana i SALA, Leodegario (1962). Elementos para la arqueología del valle medio de la Riera de Caldas de Montbuy (Barcelona); a Actes del VII Congreso Nacional de Arqueología. Barcelona, 1960 - Zaragoza, 1962; pp 102-109. SANMARTÍ, J (1993). Els jaciments ibèrics de la vall mitjana de la Riera de Caldes. Gala, 2, 1993, pàgs. 190-204. | La urbanització de la zona i les actuacions furtives han destruït gran part del jaciment. | Poblat iber ubicat dalt del Puig Alt Viver. Tot i la urbanització de la zona fins fa poc encara es podien localitzar sitges i restes de parets. El coneixement sobre el poblat es basa en el material aparegut a les sitges, moltes d'elles excavades furtivament. Per tant no es coneix el seu urbanisme, les seves fases, etc. S'han documentat conjunts ceràmics ibèrics formats per ceràmica feta a mà, a torn, àmfora, campaniana A, boletes de pasta de vidre, fitxes, fíbules, bronzes, ferros i escòries. Els materials es troben al Museu de Sant Feliu de Codines, però molts han desapareguts a mans de clandestins. Actualment l'àrea del poblat es troba urbanitzada. | 08023-112 | Urbanització Castell de Montbui | Prospectat per J. Estrada i la colla d'afeccionats de Sant Feliu de Codines (TALP). Materials al Museu de Sant Feliu de Codines. També hi ha una fíbula anular al Museu de Caldes de Montbui. | 41.6629600,2.1838800 | 432055 | 4612678 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41158-foto-08023-112-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | En el moment de realitzar l'Inventari de Patrimoni es localitzaren 10 sitges de grans dimensions excavades furtivament. El Museu de Can Xifreda de Sant Feliu de Codines conserva materials arqueològics d'aquest jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||
| 41064 | Protecció contra malalties | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-malalties | AMADES, Joan (1983) Costumari català. El curs de l'any. Salvat Editores, SA i Edicions 62. Barcelona. Vol. IV, pàg. 85. | Recull bibliogràfic de Joan Amades. | Explica Joan Amades (veure bibliografia), que a Riells anaven a buscar branques de saüquer per penjar-les a les portes i finestres de les cases, creguts que porten salut, ja que aquest arbre es beu el mal aire. S'assembla molt al sistema utilitzat contra les bruixes, de penjar una carlina a la porta. Aquest costum també el documenta el 23 de juny, és a dir, a la vigília de Sant Joan. | 08023-7 | Riells | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||||
| 41061 | Protecció contra les bruixes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/proteccio-contra-les-bruixes-1 | BOLÒS, Oriol de i VIGO, J. (1998) Flora dels Països Catalans. Vol. III. Ed. Barcino. Barcelona. CAMPS i ARBOIX, Joaquim de (1973) Les cases pairals catalanes. Edicions Destino. Barcelona. FONT QUER, P. (1993) Plantas medicinales (el Dioscórides renovado). Vol. III. Ed. Labor. Barcelona. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàgs. 54-55. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels Anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàg. 187. MONTSERRAT, P. (1968) Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Ed. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. | Vigent | A la masia de Can Maspons hem documentat l'ús d'una herba per protegir-se de les bruixes. L'herba s'anomena carlina (Carlina acaulis L), que s'havia de collir en flor la mateixa nit de Sant Joan. Es posava a les portes d'entrada de les cases, tal i com està a Can Maspons (veure foto). També era un bon baròmetre, ja que si el temps era sec les fulles s'obrien i si feia un clima humit es tancaven. A més la carlina que hem fotografiat a Can Maspons també surt retratada a la portada d'un llibre de Joaquim de Camps i Arboix denominat 'Les cases pairals catalanes' (veure bibliografia). | 08023-4 | Can Maspons | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41061-foto-08023-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41061-foto-08023-4-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha tres tipus de Carlina a Catalunya: la cínara (Carlina acanthifolia All. Ssp cynara); Carlina acaulis L. ssp caulescens i la Carlina petita (Carlina vulgaris L. ssp vulgaris). Les dues primeres són les més típiques de trobar-se a les portes de les masies i pels prats del Pirineu. | 63 | 4.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | |||||||||||
| 41393 | Pont del Xaragall de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-xaragall-de-les-alzines | XIX | Part de la barana s'ha enrunat, caient pel marge. El xaragall s'ha convertit en un abocador incontrolat. L'entorn està força malmès. | Pont de força alçada, de volta de canó i impostes de maó massís, i ronyons de paredat de pedra, amb forats de drenatge de rajola ceràmica. Els bancals que fan de barana també són d'obra de paredat, i estan parcialment destruïts. La calçada és de sauló, ben compactada. | 08023-347 | Camí de sorra des de la Carretera BP-1432, passat Can Xifreda. | 41.6791300,2.1790000 | 431666 | 4614477 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | És de construcció similar al Pont de les Moles, al nucli urbà de Bigues. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41309 | Pont de les moles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-les-moles | XX | Algunes de les pedres de la part superior s'han escrostonat i mogut de lloc, segurament degut a les obres d'arranjament de la carretera actual. | Pont de paredat, utilitzant obra de maó massís i murs de paredat amb pedres trapezoïdals, disposades en estructura hexagonal i encintades per morter, amb un arc de mig punt i volta de canó, que recull les aigües del xaragall del Pla del Vermell. És una bona mostra de l'obra civil de principis del segle XX | 08023-263 | Bigues. Just passat el nucli urbà de Bigues, abans del Camí del Pla | 41.6800900,2.2079800 | 434079 | 4614561 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | En eixamplar la carretera s'hi ha afegit una canalització de formigó prefabricat. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 | ||||||||||||
| 41201 | Pont de Can Prat de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-can-prat-de-baix | XIX-XX | S'hi ha anat realitzant manteniment i neteja. | Pont de volta d'arc de mig punt, realitzada amb maó de pla. La resta d'elements del pont són d'obra de paredat de pedra i maó, rejuntada amb morter de calç. Disposa de barana baixa a banda i banda, amb gàrgoles de pedra per a l'evacuació de l'aigua. És força alt, i permet el pas de vehicles de quatre rodes per sota. | 08023-155 | Bigues. Torrent d' Aiguafreda | 41.6680900,2.1657700 | 430553 | 4613262 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41201-foto-08023-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41201-foto-08023-155-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Possiblement construït sobre un pont anterior. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2025-02-05 15:52 |
Estadístiques 2025
Patrimoni cultural
Mitjana 2025: 149,78 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/